You are on page 1of 2

Capítol 20- L’identitat dels lladres, en Hans contra els bandits.

Hans: A les golfes de l’hostal? I ningú ha pensat mai de mirar-hi?


Ivan: Sembla que no.
Garet: Anem a preguntar al propietari com s’hi va.
Ivan: No cal. A fora hi ha d’haver una escala que porti a la teulada.
Hans: Ho has llegit això també?
Garet: Si hi hagués una escala es veuria molt, la gent s’hagués donat compte.
Ivan: Hi hem d’anar de nit, l’escala la posaran a la nit, quan surtin a robar.
Hans: Doncs esperarem.
Ivan: Veniu a casa meva, m’agradaria que m’expliquéssiu perquè busqueu els forasters
que van venir ahir al matí.
En Hans i en Garet es posen a explicar tota la seva aventura al Temple durant tota la nit.
L’Ivan els escoltava amb atenció, sempre es sentia diferent i estrany amb tothom perquè
tenia poders, però amb els nois de Tale era diferent, li semblava que tampoc eren
normals.

Ivan: Ei. Aixequeu-vos, potser ja han posat l’escala.


Garet: Ai. Ara que somiava que era un rei fort i poderós, perquè m’has despertat, hi
podeu anar tots dos sols.
Hans: Va amunt. O s’avançaran i ens els trobarem a les golfes.
Els tres nois surten de casa l’Ivan i se’n van a l’hostal. No hi havia ningú pel carrer, ni
cap llum, només el soroll dels grills.
Garet: Vigileu! Surt algú de l’hostal!
Hans: Calla, o ens sentiran.
Ivan: Mireu. Ja han posat l’escala, pugem a dalt.
Garet: Creus que si es desperta algú es pensarà que som els lladres?
Hans: Pot ser, esperem que no es desperti ningú.
Darrera la palla de la teulada troben una porta petita amagada. A dins estava ple de
caixes i hi havia maletes i estàtues de pedra.
Ivan: Tot això han robat?
Garet: Deu ni do, bé, busquem el que necessitem i marxem.
Ivan: Ja vols marxar, pensa que hem descobert l’amagatall, ara si que els podem culpar.
Home: Què hi feu aquí?! Qui us ha donat permís per entrar?!
Lladre 1: Són aquells nois que van venir a l’habitació.
Lladre 2: No sé pas com heu trobat això, però tranquils, ens assegurarem de que no ho
sàpiga ningú més.
Els tres lladres desenfunden l’espasa i es preparen per una baralla.
Ivan: Què voleu? Matar-nos? No... no direm res...
Home: Ja ens has empipat prou tu noi, des de que vas perdre el bastó!
Hans: No el va perdre, li veu robar, igual que la nostra estrella!
Lladre 2: Oh! Veig que ho has pogut descobrir tot sol, a veure si saps lluitar també.
Garet: No ho dubteu!
Un dels lladres fa un atac ràpid amb l’espasa contra en Garet, però aconsegueix
esquivar-lo amb facilitat, però el lladre ho torna a provar, en Garet s’ho esquiva altra
cop però l’espasa li fa un tall a la roba.
Garet: Aquest jersei me’l va fer la mare de la Nadia! Boles de foc fora!!
El cos d’en Garet es posa a brillar i d’ell en surten unes boles de foc que van
directament al lladre.
Lladre 1: Ahh! Malparit! Tu ets un monstre!
Un altre dels lladres tenia a l’Ivan agafat i no el deixava moure. Però l’Ivan era més llest
que ell i amb la seva habilitat va poder saber que li anava fer, i es va avançar als seus
moviments.
Ivan: Llampec!!
Dels sostre baixen dos llamps petits que toquen a l’enemic i el deixen atordit.
Home: Heu pogut tombar aquests dos, però amb mi no podreu!
L’espasa de l’home brillava tan que mirar-la et deixava cec.
Home: Ara veureu el poder de la simitarra!
L’home surt disparat endavant amb l’espasa recta contra l’Ivan. Li fa un tall al braç
bastant profund, seguidament continua l’atac contra en Garet que no aconsegueix fer-li
res gràcies a un escut que havia trobat entre les coses robades.
Hans: Llau!!
A sobre el cap del lladre apareix una pedra bastant gran que li cau al damunt i el deixa
inconscient.
Hans: Ivan, Garet! Esteu bé?
Garet: Jo sí, però ell no sé....
Ivan: Ahh! No és res, només és una rascada.
Hans: Mare meva Ivan! Això tu has de mirar de seguida!
Lladre 1: Encara no heu acabat amb nosaltres, monstres.
Ivan: Deixem que me n’encarregui jo. Remolí!!
L’aire de la sala comença a donar voltes emportant-se els lladres volant. De cop apareix
el propietari de l’hostal per la porta i l’alcalde, veuen als tres lladres volant pels aires.
Propietari: Es pot saber que hi passa aquí?
Alcalde: Ivan? Qui són aquests nois? I que fan els nostres salvadors volant?
Propietari: Mira! Tot això... no són totes coses robades?
Alcalde: Sí!! La meva estàtua de pedra! La tenies amagada a les golfes?!
Propietari: No... eh... jo fa molt temps que no vinc aquí...
Ivan: Els lladres són els herois... us van enganyar... a tots...
Hans: Ivan descansa, tens una bona ferida al braç.
Alcalde: Què dius ara! Us han atacat?!
Propietari: Vaig avisar als guàrdies de la presó.
Home: Podem baixar ja! M’estic marejant... ho tornaré tot, però pareu ja!
Alcalde: Veniu, descanseu a casa meva ja aclarirem l’assumpte demà.