CURS 2009-10 2n SEMESTRE

PSICOPEDAGOGIA

MEMRIA FINAL DEL

PRCTICUM I

ENTENDRE I ATENDRE LA DIVERSITAT A

L'IES JOSEP MIQUEL GURDIA
D'ALAIOR

consultor: Ramon Barlam

alumne: F. Mascar Orfila (Laurio)

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 1

 NDEX

1-Introducci........................................................... 3
2-Descripci del procs............................................ 3
Anlisi de cada una de les fases del projecte original ..... 4
La primera idea. .................................................... 4
Fase 1, Situaci..................................................... 5
Fase 2, Diversitat. ................................................. 5
Fase 3, Fonamentaci terica. ................................. 6
Fase 4, Recull i selecci. ......................................... 7
Fase 5, Prototip. .................................................... 0
Fase 6, Aplicaci i avaluaci. ................................... 8
3-Anlisi del context. ............................................... 8
Una mica d'histria. .................................................. 9
La immigraci. ....................................................... 10
El poble. ............................................................... 13
L'evoluci demogrfica. ........................................ 13
Recursos assistencials i culturals............................ 14
Conflictivitat de la zona. ....................................... 14
L'habitatge. ........................................................ 15
Treball de la poblaci. .......................................... 15
Tipologia de la poblaci. ....................................... 15
El Centre a l'actualitat............................................. 16
Orgens ms freqents d'atenci especial. ............... 16
Perfil segons la procedncia familiar. ...................... 16
Lnies d'actuaci prioritries al centre. .................... 17
Altres indicadors significatius. ............................... 18
Resultats obtinguts. ............................................. 19
Organitzaci i estructura de funcionament. ............. 20
Participaci. ........................................................ 22
4-Ampliaci del marc teric de partida. ................. 22
5-Reflexi sobre el treball realitzat........................ 23
6-Conclusions i propostes. ..................................... 24
Les necessitats generals detectades. ......................... 24
Treball collaboratiu. ............................................... 25
Metodologia........................................................... 25
Contextualitzaci.................................................... 25
TIC a l'Aula. .......................................................... 25
Per acabar............................................................. 25
7-Bibliografia i Webgrafia. ..................................... 27
8-Annexos Documentals. ....................................... 29
Documentaci ms significativa. ............................... 29
Memria participaci premis atenci a la diversitat
elaborada per Pere Alzina. ....................................... 29

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 2

1-Introducci.

Les normes de l'APA, tot i sent clares i admeses universalment, no

son suficients en el meu cas especial. Permeten citar, si, per tan sols
paraules, idees expressades, teories, llibres sencers...
...per no afinitats, afectes, influncies, exemples constants, admiraci,
ni d'altres.

Dedico aquest modest treball a Pere Alzina, pedagog, orientador i

director del meu centre durant anys, ara doctor en tasques universitries
a la UIB, company, mestre i amic sempre. Ell t una mica la culpa de
que jo, amb cinquanta - molts anys vagi decidir-me a fer la llicenciatura
en psicopedagogia.

A Ramon, per la seva habilitat en la comunicaci, per haver-me obert

la porta a noves maneres d'enfocar el tractament de la diversitat. Amb
ell he aconseguit trobar els referents terics, clars, senzills i prctics de
moltes coses que jo, empricament, ja intua o fins i tot, aplicava, per
que ara som capa d'entendre i explicar millor. M'ha ensenyat maneres
de compartir i de construir coneixement.

A la meva tutora Myriam, per la seva pacincia i disponibilitat. Sempre

he trobat el seu reconeixement i recolzament.

A les meves companyes del Prcticum I per haver compartit dintre

d'aquest entorn nou per a tots nosaltres, tot el que feien i pensaven.
Hem aprs junts.

Que tot aquest treball sigui considerat una cita global de les coses que
he pogut aprendre, de les que, especialment aquestes persones, podem
dir que n'ostenten l'autoria.

En aquesta memria intentar explicar com ha estat el procs pel qual

el projecte que, en principi havia de ser l'elaboraci de materials
per a l'atenci a la diversitat en l'rea de Cincies Naturals a 1r d'ESO,
s'ha convertit en un estudi de la diversitat al nostre centre i de
les teories que ens poden permetre ser encara ms eficients en
la seva atenci. El llist esta amunt, per el repte s interessant. I
ms encara en un centre que ha destacat sempre en aquest aspecte,
havent rebut, el curs 2007-2087, dos importants primers premis d'mbit
nacional en l'atenci a alumnes amb NEE. El Marta Mata, i el del
MEC,"premi a les accions dirigides als alumnes amb necessitats
educatives especials", dotats amb 48.500 euros.La memria, obligatria
(si no s la definitiva, s al manco un esborrany ja fora elaborat) per
optar a aquests premis, redactada per Pere Alzina, abans orientador
i aleshores director del centre, la trobareu en l'apartat de documents
annexos. Penso que s interessant ja que dna una informaci valuosa
que ajuda a entendre la situaci i funcionament del centre.

2-Descripci del procs.

Penso que, malgrat l'evoluci que ha sofert el meu projecte, ser
d'utilitat fer un reps a com han quedat les fases que havem establert,

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 3

d'acord amb el consultor i tutora externa, com a pla de feina. La seva
anlisi ens pot ajudar a explicar millor els canvis d'enfocament.

Anlisi de cada una de les fases del projecte original

Hem de fer una primera referncia al pre projecte que vaig presentar
per aquest Prcticum I, per passar a continuaci a les fases del projecte
prpiament dites, que ja van ser fruit de la interacci amb el consultor
i de l'experincia positiva que va resultar ser la trobada presencial a
Bellaterra i de l'entorn collaboratiu que all s'hi va presentar. Aquesta
interacci quedar ms i millor explicada al apartat 6 d'aquesta
memria.

La primera idea.

Al meu pre projecte, aprovat de forma inicial per la comissi, jo

intentava explicar aix el que volia fer:
"Resumint, intentarem preparar unes activitats, presentades en format
WebQuest, que utilitzades en un entorn cooperatiu ens permetin
treballar els principals continguts del programa de Cincies de la
Naturalesa del primer nivell d'ESO d'una manera que ens faciliti
l'adaptaci al nivell i situaci del nostres alumnes. En un primer moment,
no pensem poder acabar tot el programa de Primer. s per aix que
parlem "d'elaboraci de materials", per penso continuar amb la feina
desprs del prcticum, essent l'objectiu final la programaci complerta
de l'assignatura amb el canvi de metodologia que permeti aquesta
atenci a la diversitat de les aules d'una forma ms efectiva.

Ara mateix, s difcil per mi dir quina quantitat de material podr

tenir llest al final del Prcticum. Espero que el consultor m'ajudar
a determinar la quantitat que podrem estimar com a "satisfactria"
donada la seva experincia en cassos anteriors. S de ben cert que
ser impossible elaborar totes les unitats didctiques. En principi penso
que un mnim de quatre unitats adaptades permetrien ja veure el rumb
del projecte final, aix com una primera avaluaci que ens permets
introduir els canvis necessaris si fos el cas.

L'objectiu final seria que, amb el canvi de metodologia que suposaria

la implementaci del material elaborat aix com la generosa dotaci en
eines informtiques que la Conselleria d'Educaci ha proms, pogussim
atendre amb major eficcia les mltiples diversitats presents a les
nostres aules i, en un termini de dos cursos escolars poder suprimir l's
de llibres de text.
Durant el Prcticum, la meva intervenci no implica forosament a
persones de manera directe. Per de ben segur que comptar amb
la collaboraci dels meus companys de departament i amb els del
departament d'orientaci."

D'aquesta primera idea en queden en peu l'esperit i la orientaci

general.

De resultes de la trobada presencial i posterior interacci amb el

consultor en va sorgir ja la idea a la que he estat donant voltes.
en un principi en Ramon me va fer veure (a pregunta meva) que
ms important que la quantitat de WebQuest o altre material que

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 4

volgus desenvolupar, era la correcta fonamentaci terica en el disseny
d'aquest material. I la cosa no es va quedar aqu, sin que em va obrir
les portes per a trobar aquests referents que em faltaven al meu marc
teric primer. Veurem aix amb ms detall als apartats 4 i 6.

Aix va donar lloc a les fases del meu pla de treball, recollit com a PAC
1 d'aquesta assignatura.

Algunes d'elles s'han portat a terme, altres han canviat, sempre per
aprofundir ms, per l'inters que tenien i, per circumstncies, alguna
quedar pendent de fer, com veurem a continuaci.

Fase 1, Situaci.

L'objectiu d'aquesta fase era l'estudi del context

en que s'havia de desenvolupar la tasca. La
pretensi era estudiar i donar a conixer la realitat
en la que es troba el centre, quina ha estat la seva
evoluci, quins son els estils de treball i com es
recull tot aix a la documentaci.

Ha estat un procs laboris per ha valgut la pena. He descobert

moltes coses parlant amb els equips que havien redactat els diferents
documents i/o els havien modificat, intentant relacionar els canvis amb
les necessitats que els produïen. Vaig intentar tamb unificar una
mica el format d'alguns documents i a experimentar amb recursos de la
Web per tal de facilitar-ne l'accs. No em sap cap greu haver-hi dedicat
moltes ms hores de les previstes. A l'apartat 3 s'exposaran els resultats
d'aquest treball juntament amb els de la fase 2.

Alguns apunts d'aquesta feina ja estan compartits mitjanant les

entrades del diari de prctiques. Tamb ho estan els enllaos a la
documentaci del centre. En aquest cas, he seleccionat els documents
ms significatius, en vaig unificar una mica els formats i els vaig carregar
a l'Scribde per poder-los consultar amb facilitat. Penso, en general que
els objectius que es varen establir per a aquesta fase, si atenem als
indicadors que es van marcar, s'han complert.

Fase 2, Diversitat.

Fase complementria de l'anterior, juntament amb

la qual, tenia per objectiu descriure al diversitat
present al nostre centre i les mesures existents
per a la seva atenci. He portat a terme un estudi
aprofundit, analitzant els documents, parlant amb els companys/es
responsables tant de la seva elaboraci com de la seva aplicaci al
nostre centre al llarg del temps.
El punt de partida, per dir-ho jugant amb les paraules, ha estat.
"Entendre la diversitat per atendre la diversitat". Tamb aquesta fase,

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 5

ha superat en molt les hores que en principi, havia previst que li
dedicaria.
Tots els documents significatius han estat pujats a la Web d'Scribde,
com en el cas anterior i poden ser consultats amb facilitat. Tamb han
estat objectiu d'algunes reflexions compartides al diari de prctiques.
Ser al captol 3 d'aquesta memria on s'explicar amb detall,
juntament amb la fase anterior, agrupat tot plegat com a anlisi del
context.

Fase 3, Fonamentaci terica.

Comenar recordant el meu bagatge de partida

per a l'aventura, que vaig resumir al pre projecte
presentat a la comissi tal com segueix:

"A falta d'una major concreci que aconseguirem

al redactar el projecte definitiu i conixer millor les
exigncies del Prcticum I i poder-lo enriquir amb
les orientacions que, de ben segur, haurem de
rebre desprs del canvi que hi ha hagut pel que fa a les hores i
enfocament de la feina a fer, he de comenar per situar la meva idea
dintre del marc conceptual que ens donen, per un costat el model
constructivista de l'ensenyament - aprenentatge i, per altra part, el
model d'orientaci i intervenci collaboratiu des d'un enfocament
educacional constructiu.

Concretant una mica ms afegir dues cites del nostre manual

d'Educaci Especial que resumeixen molt b la manera particular en
que podem aplicar aquestes teories a l'atenci a la diversitat i que
intentar que siguin una mica la meva guia per la feina de preparaci
dels materials:

" Latenci a la diversitat s una condici per a superar les

desigualtats i els desavantatges amb qu certs alumnes
accedeixen o b sn tractats en lensenyament." G. Echeita
(2000)

"Atenci a la diversitat s sinnim tamb de preocupaci per

les necessitats educatives especials de tots els alumnes que
requereixen actuacions educatives extraordinries." G. Echeita
(2000)

Trobarem un altre referent teric en els treballs de Joseph D. Novak i

de David Jonassen, als que vaig accedir grcies a l'assignatura de Noves
tecnologies de la informaci i la comunicaci en l'educaci i amb els que
he aprs el paper i la utilitzaci de les TIC com a instrument mediador
per aconseguir l'aprenentatge significatiu.

Si est permesa la broma, farem com els rellotges: de les TIC a les
TAC (tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement) i ens servirem
d'aquestes per treballar la diversitat, amb el recolzament de les TIC en
un entorn de treball cooperatiu que ens faciliti la interacci simultnia i
equitativa entre els alumnes distributs en petits grups heterogenis.

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 6

Per aquest darrer aspecte, prendrem com a referncia terica els treballs
de Pere Pujols del Laboratori de Psicopedagogia de la Facultat
d'Educaci de la Universitat de Vic."
Aquesta ha estat la fase del meu treball amb la que ms he gaudit.
He tingut ocasi de completar i actualitzar les meves minses bases
teriques amb l'estudi de nous enfocaments aportats pel meu consultor
que m'han estat molt vlids. El seu estudi l'he trobat molt profits i tot
plegat, ha fet que decids canviar el que podrem anomenar "producte
final" del projecte, que molt prest va deixar de ser l'elaboraci d'uns
materials, per passar a ser un estudi- diagnstic per entendre i
atendre la diversitat en el nostre centre.

Explicar aquests nous (per a mi) referents a l'apartat 4.

Puc dir, una volta acabada la fase, i com a resum anticipatiu, que abans
ja no podia entendre l'atenci a la diversitat sense treball collaboratiu,
ara ja no podria entendre tampoc, l'estudi i l'atenci de la diversitat
sense tot el que aprs sobre la teoria de les intelligncies mltiples
lligada a les competncies bsiques a la que he accedit principalment
amb els materials de N. Alart.

Molt interessants han estat tamb les reflexions aportades amb la

lectura dels materials de J. Adell i B. Gros. Sense deixar-me el gran
descobriment del prcticum: les teories de M. Premsky.

Modestament, penso que en aquesta fase tamb,si observem els

indicadors elegits per a avaluar-la, tamb s'han aconseguit els objectius
marcats, especialment pel que fa a la relaci directa entre el marc teric
i la feina que es vol fer.

Fase 4, Recull i selecci.

Amb els objectius ben clars de conixer els

materials que altres persones ja haguessin pogut
elaborar dintre de la lnia de treball proposada,
vaig comenar un estudi a la web. I dic estudi
perqu anava combinant l'examen de feines
proposades, amb l'assimilaci del marc teric que
tenien al darrere. He treballat molt, podrem dir
que "al estil 2.0" amb les webs de la Comunitat Catalana de
WebQuest i amb les d'Espurn@, (portal i entorn Ning).

M'he perms, fins i tot de provar i incorporar algunes coses a les meves
classes que, naturalment han de quedar fora de consideraci en aquest
projecte.

Penso que el fet de descobrir aquests enfocaments haur estat la part

ms significativa del meu Prcticum. I aix no cal interpretar-ho com
una feina acabada. Ho considero com un principi que marcar la meva
feina com a docent i, qui sap?, (quan sigui gran), la meva tasca com a
psicopedagog.

Resumint, al mateix temps que estudiava els referents terics proposats

pel meu consultor, he anat veient com es concretava tot aix en el

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 7

disseny d'activitats concretes. N'he vistes moltes i he aprs a buscar-les.
He considerat que no valia la pena fer un recull o ndex, al considerar
que ja estan prou indexades i catalogades als diferents portals en que
les podem trobar amb facilitat. Si hi ha una caracterstica important que
ens aporta el "2.0", aquesta s sens dubte, l'accessibilitat i la possibilita
de compartir.

Fase 5, Prototip.

Aquesta fase no s'ha portat a terme. He fet

algunes proves per tal de conixer ms el camp de
la WebQuest d'una manera prctica. Comptava ja
amb l'experincia prvia d'haver-ne dissenyat una
a l'assignatura d'Interculturalitat i Educaci.

Fruit d'aquestes experincies o assajos i desprs

d'haver examinat molts materials, penso que s necessria una formaci
terica prvia i una reflexi profunda del que volem fer amb les
WebQuest. Penso que en alguns cassos, s fcil caure en all "del recurs
pel recurs", que "seguim fent el mateix de manera diferent".
Personalment crec que necessito encara ms formaci. O ms
collaboraci. La novetat s que ara s on trobar el que em fa falta.

Fase 6, Aplicaci i avaluaci.

La fase, tal com havia estat dissenyada, era en si

mateixa, tot un projecte de treball.

Engrescadora pels qui gaudim de les activitats a

l'aula. Tenia tamb l'atractiu d'haver d'establir
acords amb altres professionals i coordinar
intervencions.

Durant tot el meu prcticum he tingut el recolzament de tots els

companys per qualsevol cosa que els hi he pogut demanar. M'hauria
agradat poder tirar endavant un projecte aix. Especialment poder
avaluar-lo.

L'aspecte ms significatiu en aquest camp ha estat l'estudi del treball

amb formularis del Gdocs que el consultor ens va suggerir. Penso que s
una eina de la que en podr treure un bon profit en prximes activitats.

3-Anlisi del context.

Aportar en aquest pargraf totes aquelles dades, resultat del meu

treball en les dues primeres fases del pla, algunes reflexions ja han estat
recollides al meu diari de prctiques i poden ser consultades al Ning.

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 8

Una mica d'histria.
L'illa de Menorca comptava des de 1954 amb noms dos instituts situats
a Ma i Ciutadella, als quals s'havien de desplaar tots els estudiants de
l'illa.

A l'any 1989, grcies a la generalitzaci de l'educaci obligatria es va

crear, al nostre poble d'Alaior, el tercer institut. En principi, se'l coneixia
com "Institut de Batxillerat d'Alaior", avui IES Josep Miquel Gurdia.

Durant els dos primers anys es van titular les primeres promocions de
batxillers. Amb l'aprovaci de la LOGSE i tenint en compte les condicions
que reunia l'illa de Menorca, amb un sistema pblic potent i en constant
innovaci, les autoritats educatives provincials juntament amb lvaro
Marchesi, aleshores secretari d'estat d'educaci hi van propiciar una
anticipaci experimental de l'educaci secundria obligatria. A partir
dels anys 90 es va iniciar la REM, reforma experimental dels
ensenyaments mitjos, que va ser valorada molt positivament.

Els alumnes del qu es coneix actualment com tercer i quart d'ESO

d'Alaior i dels municipis d'Es Mercadal, Fornells i Es Migjorn Gran acudien
al nostre institut per cursar els dos ltims cursos, anticipant-se a la
generalitzaci de l'ESO. Aquest fet va portar, com a conseqncia lgica,
l'anticipaci del batxillerat LOGSE per donar una sortida coherent als
estudis iniciats.

Els resultats de l'anticipaci van ser positius i durant el curs 1993-94 es

va anticipar en un any la implantaci del primer cicle de l'ESO amb el
conseqent desplaament dels alumnes de set i vuit de l'antiga EGB
al nostre institut, procedents de les escoles pbliques de primria Dr.
Comes Camps d'Alaior i Francesc d'Albranca d'Es Migjorn Gran.

El centre, el seu claustre de professors i tota la comunitat educativa

es van esforar al mxim per assegurar una educaci de qualitat i per
evitar les disfuncions i problemes que podia suposar el pas d'alumnes
de primria a un centre de secundria amb pocs professionals amb
formaci psicopedaggica adequada.

L'anticipaci i generalitzaci de la reforma educativa va implicar la

incorporaci d'alumnes amb necessitats educatives especials als centres
de secundria; els reptes anaven creixent i aquest era una prova
important a superar per tal d'escolaritzar a tota la poblaci amb
discapacitats en edat escolar en els nostres centres ordinaris.

Les enormes dificultats del principi se van anar diluint a mesura que
creixia l'experincia i augmentava la dotaci de mitjans i el personal
especialitzat. A partir del curs 1995-96, l'IES Josep Miguel Gurdia acull
amb notables resultats tots els nois i noies amb necessitats educatives
especials de la poblaci, fins i tot tamb els que presenten
plurideficiencies greus. Cap alumne ha hagut de ser escolaritzat en aules
especials ni en centres de fora de l'illa, fet habitual fins al moment.

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 9

La immigraci.
A partir de 1985 sinici un corrent procedent del magrib, homes en la
seva majoria que buscaven un lloc de feina que els permets estalviar
i destinar fons per al sosteniment de la seva famlia que seguia vivint
al Marroc. Aquesta comunitat magrib, la primera que sinstall a lilla,
no tenia, en principi, intenci de romandre a lilla ms temps del que
necessitaven per estalviar i retornar al seu pas.

Els condicionaments poltics i econmics mundials i les caracterstiques

especfiques de la zona del Marroc de la qual procedien (una regi
relativament allada, empobrida i amb pocs lligams amb el Marroc
ms occidentalitzat) va allargar la seva estada entre nosaltres, fins
a plantejar-se la reunificaci familiar, una vegada aconseguits els
permisos pertinents i regularitzada definitivament la seva situaci
laboral.

Aquesta realitat va produir, a partir de 1995, un nou augment del flux

migratori procedent de la zona de Nador i de l'Atles oriental marroqu.

Amb larribada dels familiars dels homes que des de feia anys
treballvem entre nosaltres i la incorporaci dels seus fills i filles a les
escoles i instituts. Aquesta poblaci es caracteritza per la seva pobresa
i per importants deficincies en l'escolaritzaci, sobretot entre les noies.

El procs es va portar a terme sense massa entrebancs; el progressiu

augment dels recursos destinats a latenci daquests alumnes i una
concepci ms o manco integradora van possibilitar laccs progressiu
de tots aquests fillets i filletes al mn educatiu i, en menor grau, a la
comunitat local.

En origen, la majoria de les noies noms acudien a escoles alcorniques,

en les quals aprenien els principis bsics de la religi musulmana. Els
nois, en canvi, assistien a escoles i posseen un bagatge cultural ms
ampli que els facilitava una mica ms les coses.

L'arribada de noies i nois no escolaritzats marroquins desconeixedors

del catal i del castell va suposar un primer gran repte; oferir-los
una acollida adequada, integrar-los en les dinmiques de les aules i
oferir-los el bagatge bsic de la llengua d'acollida que els permets una
comunicaci bsica i una progressiva incorporaci a les dinmiques de
les aules de secundria.

Parallelament, es va iniciar una progressiva escolaritzaci d'alumnes

procedents de pasos comunitaris, especialment anglesos. Els ciutadans
anglesos mantenen una important comunitat establerta en diferents
urbanitzacions de l'illa.

A Alaior, la poblaci anglesa es concentra a les urbanitzacions de Cala'n

Porter i Sn Bou i en zones rurals del terme municipal.

A partir de finals dels anys noranta es produeix una creixent immigraci

procedent d'Hispanoamrica, especialment de pasos com a Equador,
Bolvia i Per. Les persones procedents d'aquests pasos trobaven treball
bsicament en la construcci, els homes, i les dones en l'atenci de
persones majors i feines de neteja.

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 10

De forma ms pausada van arribant italians, romanesos, francesos,
cubans, dominicans i belgues. En els ltims anys s'incorporen nois de
nacionalitat xinesa els pares de dels quals dediquen a la restauraci en
urbanitzacions.

A tot el que hem explicat hem d'afegir que, des dels anys setanta, hi
havia ja un important nucli de poblaci procedent de diverses comunitats
autnomes de l'estat, especialment d'Extremadura i Andalusia; durant
l'ltima dcada aquesta poblaci es va incrementant a mesura que
creixen les necessitats de m d'obra poc qualificada.

En alguns casos puntuals s'ha donat en fenomen de l'estacionalitat

turstica; per aquesta estacionalitat a causa de la necessitat m d'obra
per al sector turstic no ens ha afectat gaire; la majoria de persones
que han vingut a cercar treball per a l'estiu s'han quedat definitivament
a l'illa, a causa de certa facilitat per trobar treball en altres sectors
de producci durant l'hivern o malauradament, passant a engrossir les
xifres de l'atur, que els garanteix, si ms no, una certa estabilitat.

Davant la incorporaci contnua dalumnes procedents daltres llenges i

cultures sha fet necessari dissenyar un conjunt dactuacions que facilitin
ladaptaci de lalumnat que sincorpora de nou al centre.

Aquesta nova i creixent realitat ens obliga a crear contextos socials i

comunicatius que possibilitin lacolliment dels alumnes i de les famlies.
Aquest procs dadaptaci sha de desenvolupar en tres mbits: lmbit
familiar, lmbit social i lmbit acadmic.

Penso que son indicatives les dades de la taula segent. No he pogut

tenir accs les ltimes dades, per les que figuren ja son prou
illustratives de l'evoluci experimentada.

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 11

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 12
El potencial daquestes dades permeten donar-nos una idea de
lincrement progressiu de la immigraci al municipi, tendncia
incrementada durant els darrers anys.

A ms la poblaci procedents daltres indrets de lestat de parla no

catalana representen un elevat percentatge que va incrementant-se: les
darreres dades fiables de les que disposem, de juliol de 2007 indiquen
una poblaci de 1463 persones de parla castellana que representa el
17% de la poblaci total del municipi. Sumades totes les persones de
parla no catalana i dorigen diferent al de les Illes, Catalunya i Pas
Valenci sumen un 29% de la poblaci total; s a dir, potencialment,
un ter dels habitants empadronats a Alaior sn procedents de pasos
estrangeres i de comunitats no catalanoparlants.

De totes maneres, cal tenir en compte un conjunt dindicadors

preocupants; les necessitats de tots aquests fillets i filletes no sn
estrictament de tipus cultural i lingstic; les seves necessitats vam
molt ms enll: la majoria de fillets i filletes han patit situacions de
marginaci social, de pobresa, de rebuig, de desestructuraci familiar o
han patit diversos problemes de relaci social. Tot plegat ens defineix
un collectiu necessitat de mesures molt ms complexes que la simple
immersi en un context lingstic i cultural com a vegades tendim a
pensar i prioritzar.

El poble.
Alaior s un municipi a l'interior de l'illa amb un important sector
industrial i un ampli sector de serveis relacionats amb el turisme. Durant
els ltims anys, la poblaci ha experimentat un fort creixement que ha
posat al lmit els serveis prestats pel municipi, desbordat pel creixement
i per les necessitats bsiques dels immigrants.

L'evoluci demogrfica.

La poblaci d'Alaior havia evolucionat molt lentament en els ltims cent

anys.

L'any 1900 existia un cens de 4.933 habitants, cens que es va mantenir

prcticament invariable fins a 1970, en el cens del qual es compten
5.106 persones. Un augment de 83 persones en ms de setanta anys,
amb importants baixades.

A partir de 1975, la poblaci va creixent progressivament; el 1975

s'empadronen 5485 habitants; el 1981, 5606; el 1986, 5935; el 1991,
6373; el 1996, 6705; el 2001, 7684; el 2002, 7982 i el 2003, 8170

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 13

habitants. Actualment s'estima la poblaci en gaireb uns 10.000
habitants.

L'important creixement a partir dels anys 90 s palpable i explica

l'esfor dels centres escolars per absorbir la demanda i oferir una
mnima qualitat educativa, base per a la futura integraci de tots els
immigrants.

Entre els anys 1990 i 2004 la poblaci creix gaireb el 3000 habitants
el que provoca el collapse de tots els serveis municipals, els serveis
sanitaris, els serveis socials i els educatius. Les escoles s'omplen fins al
lmit perms.

Aquests darrers anys, s'ha mantingut el ritme. destacarem que s'han

dut a terme les inauguracions d'una nova escola d'educaci infantil "Es
Pouet" i d'un nou centre d'educaci infantil i primria a la barriada de
Cala'n Busquets. Ambdues installacions han suposat una millora de les
condicions al municipi. L'estudi detallat de les conseqncies favorables
que aquestes aportaran es queda per ara, fora dels objectius d'aquest
modest estudi.

Deixo tamb fora d'aquest treball, i no precisament per falta d'inters,

l'estudi de com la recent crisi, dita econmica - encara que tots sabem
que no s solament econmica - tancaria aquesta aproximaci a la petita
histria que he intentat fer. Ens hi haurem de posar, per, ja que de ben
segur, ho necessitarem i ho haurem d'incorporar per entendre i atendre
la diversitat en els cursos que venen.

Recursos assistencials i culturals.

Els serveis socials de lajuntament han posat en marxa un esplai on els

joves poden assistir un cop per setmana, aix com diverses activitats
destinades a pares i mares: taller de pares i mares, grup creatiu de
joves i altres iniciatives de tipus bsicament preventiu. Disposen del
segents recursos personals: una psicloga i una educadora social, dues
treballadores socials i una administrativa dabast municipal, incloent
la urbanitzaci de Cala en Porter. LIES ha posat a disposici de
lAjuntament els locals de qu disposa a fi de realitzar diferents activitats
que des de lrea social es puguin organitzar.

El municipi compta amb organismes i/o entitats que ofereixen serveis

a diferents sectors de la poblaci (persones majors, joves, malalts,
immigrants...) : Agrupament Escolta Santa Eullia, Critas Diocesana
de Menorca, Fons Menorqu de Cooperaci, Creu Roja Joventut i els
esmentats serveis de benestar social del municipi.

En el terreny educatiu, Alaior compta amb una escoleta d'educaci

infantil, tres escoles de primria, un institut de secundria, una escola
dadults i lextensi universitria a Menorca de la UIB.

Conflictivitat de la zona.

En els darrers cursos shan detectat alguns episodis d'actes violents

contra mobiliari urb o la propietat privada en joves dedats cada vegada
ms primerenques (joves de 12, 13 i 14 anys) la qual cosa evidencia la
necessitat de trobar mesures adients per a una canalitzaci adequada
daquestes conductes. Tamb es detecta consum de drogues en un

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 14

sector redut de joves, la franja dedat dels quals es situa tamb en edats
cada vegada ms joves, en alguns casos.

L'habitatge.

La majoria dalumnes resideix en el nucli urb, (Alaior i Es Migjorn) i un

sector petit prov duna urbanitzaci en zona turstica (petits xalets) i
rural.

Treball de la poblaci.

El municipi dAlaior s una comunitat industrial i turstica. Entre els

principals sectors industrials del poble destaquen la fabricaci de calat
(a Alaior es troba un dels fabricants de calat ms importants de l'illa),
la de mobles i de frontisses, a ms d'un petit sector de bijuteria. En el
sector industrial i artes cal esmentar els transformats lctics (curaci
de formatge artesanal i la cooperativa COINGA), la producci dembotits,
gelats i pastisseria, i l'elaboraci de licors.
Alaior tamb disposa d'un polgon industrial en qu es troben la majoria
d'empreses de la poblaci.

Actualment, el terme municipal t una poblaci censada al voltant de

les 10.000 persones i es troba a 12 Km. de Ma i a 33 de Ciutadella.
T sortida al mar per la zona de migjorn, on hi ha, entre d'altres, les
platges de Son Bou, el ms llarg arenal de tot el permetre de costa
de l'illa. Aquest arenal representa l'espai vital dins del qual es desplega
l'economia turstica sobre la qual descansa la vida econmica principal.
s en aquesta zona on es troba tamb la urbanitzaci de Cala en Porter.

Gran part dels habitants daquesta zona realitzen feines de temporada,

aix doncs, una part de treballadors temporers es desplacen a lilla
noms en aquesta poca, fet que sol comportar la incorporaci tardana
dels seus fills en els centres educatius.

Tipologia de la poblaci.

Apartir dels anys 70, aquest municipi va veure incrementat el nombre

dhabitants degut a laparici de nous sectors econmics de rpid
creixement: la construcci i el turisme. En un principi van venir habitants
de la pennsula a la recerca de treball, de parla castellana
majoritriament. A partir de 1985 sinici un corrent migratori procedent
de Marroc: bsicament homes, que 10 anys ms tard van optar per
installar-se al municipi amb les seves famlies.

La procedncia de lalumnat del centre s diversa. Duna banda, un

gran nombre dalumnes viu al municipi dAlaior, i ha estat escolaritzat
a lescola pblica de primria, excepte lalumnat que cursa batxillerat,
procedent de lescola concertada del municipi. Un sector ms petit
assisteix al centre mitjanant transport escolar des de la poblaci
propera dEs Migjorn, on hi ha un centre de primria pblic. Cal
esmentar tamb la incorporaci al centre, cada vegada en augment,
dalumnat procedent de la vena urbanitzaci de Cala en Porter. En
aquesta urbanitzaci viu una poblaci procedent dAnglaterra,
majoritriament, que es va installar als anys 70, coincidint amb els
inicis del turisme a lilla.

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 15

Actualment un nucli petit, per en increment, dalumnes provenen
daquestes famlies, que b per motius de separaci dels pares a
Anglaterra, o per altres raons venen a viure amb els avis, o amb el
pare o la mare. Tamb, i degut a lincrement dimmigraci procedent
de pasos sud-americans, hi ha matriculaci dalumnes procedents
daquests pasos.

El Centre a l'actualitat.
Com hem vist, el centre est ubicat en una poblaci dun poc ms de
nou mil habitants, marcada per la indstria i un procs accelerat de
terciaritzaci vers el turisme i derivats, que ltimament ha registrat un
fort creixement de la poblaci a causa de la immigraci. El centre es va
inaugurar ara fa uns quinze anys i ha sofert tres ampliacions.

En aquests moments, acull tota la secundria obligatria, dues

modalitats de batxiller, el cicle formatiu de comer i un programa
diniciaci professional amb collaboraci amb lAjuntament dAlaior.
ltimament, el serveis municipals sha vist desbordats davant el procs
immigratori i la demanda de serveis assistencials, culturals, sanitaris i
educatius.

Desprs d'aquesta petita aproximaci vegem quins son els peincipals

trets caracterstics del centre a l'hora d'ara.

Orgens ms freqents d'atenci especial.

El centre escolaritza collectius necessitats compensaci educativa de

diverses tipologies i necessitats. En aquest moment escolaritzem la
segent poblaci escolar:

Tota la poblaci entre 12 i 18 anys amb discapacitats (alumnes

diagnosticats de necessitats educatives especials), inclosos els
plurideficients.

Els alumnes procedents del Marroc, d'Hispanoamrica i la Uni

Europea (especialment anglesos) i els procedents de diferents
regions de l'estat amb llengua i cultura diferent.

Els alumnes procedents de famlies amb problemes econmics

i socials que presenten un comportament difcil a les aules
ordinries.

Els alumnes "absentistes a temps parcial" que acudeixen de forma

irregular a determinades classes i dies, per que ja han perdut el
ritme de les classes i la seva avaluaci contnua.

Alumnes que han patit algun tipus de privaci cultural o educativa

i presenten importants llacunes conceptuals que impedeixen un
progrs adequat en les rees instrumentals, especficament en
comprensi i expressi oral i escrita.

Perfil segons la procedncia familiar.

Amb referncia a la procedncia familiar tenim una poblaci

escolaritzada amb el perfil segent:

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 16

Lnies d'actuaci prioritries al centre.
Les principals lnies d'actuaci es concreten en un conjunt de programes
institucionals, interns propis del centre i externs en collaboraci amb
altres administracions i organismes:

Programes institucionals:

El programa de necessitats educatives especials, que treballa amb

els nois i noies amb necessitats educatives especials temporals o
permanents per facilitar la seva integraci en el grup social i el
seu progrs en l'aprenentatge.

El programa d'acollida lingstica i cultural (PALIC) per a tots els

alumnes procedents de pasos o zones amb diferent llengua i
cultura.
El programa de compensaci educativa per a alumnes amb
dificultats de tipus social, cultural i educatiu degudes a privacions
o a comportaments altament disruptivos. Actualment s'ha
convertit, per una part en PQPI i el programa ALTER. Poden ser
consultats a l'index de documentaci que he elaborat.

El programa de diversificaci curricular a 3r i a 4t d'ESO.

Programes interns propis del centre :

El programa de refor educatiu en les rees instrumentals

bsiques: llengua catalana, llengua castellana i matemtiques.

El projecte d'intervenci educativa, projecte global d'atenci a la

diversitat que afecta l'organitzaci i els agrupaments de tot el
centre i que permet abaixar les rtios d'alumnes per aula per
facilitar l'atenci a les diferents necessitats.

Programes externs amb altres administracions i institucions:

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 17

 L'equip socioeducatiu, organisme de coordinaci i estudi de
problemtiques concretes d'alumnes i famlies.

Els convenis i acords de cooperaci amb el municipi.

Els acords i convenis de cooperaci amb els governs regionals i

altres institucions que treballen al camp social, educatiu, cultural
i esportiu.

Programa de refor educatiu i s de les noves tecnologies de

la informaci i la comunicaci durant les tardes mitjanant un
monitor convocat per l'AMPA.

Programa de refor acadmic per a alumnes concrets, mitjanant

voluntaris contractats a travs de la ONG Caritas Diocesana
d'Alaior.

Programa PROA d'acompanyament i refor, proposat per la

Conselleria d'Educaci, que ha estat implantat aquest curs
escolar.

Altres indicadors significatius.

Mantenim unes rtios moderades (17 alumnes de mitja) grcies

al sacrifici horari del professorat que possibilita la confecci d'un
grup ms en cada nivell.

Dissenyem grups reduts heterogenis amb activitats de refor

dins i fora de les aules.

Cada curs s'inicien noves activitats de formaci que permeten

noves reflexions i posades a punt de noves alternatives i
propostes.

Es du a terme un exhaustiu seguiment de tot l'alumnat amb

una notable acci tutorial i una constant actualitzaci de dades i
intervencions.

Dissenyem algunes seqncies d'ensenyament i aprenentatge des

de perspectives ms globalitzades i interdisciplinaris (projectes
de treball) superant les limitacions horries, disciplinries i
organitzatives que, massa sovint, bloquegen les innovacions als
centres de secundria.

Els alumnes amb necessitats educatives especials reben una

atenci especial que facilita la seva inclusi. Cap alumne amb
discapacitats en edat escolar assisteix a un centre especial.

La conflictivitat al centre s molt baixa. Tot i aix cuidem molt

l'aspecte de resoluci de conflictes, aix com les relacions amb les
famlies.

Hi ha una associaci de pares i mares molt ben organitzada,

participativa i activa; organitza escoles de pares, proposa
actuacions i dissenya activitats.

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 18

 El centre roman obert al municipi; utilitzen les seves installacions
els clubs esportius, les associacions culturals, l'Ajuntament i
mant obert en una de les seves plantes una local juvenil. Aix
mateix, diferents programes dels serveis socials del municipi es
desenvolupen a les seves dependncies.

L'Ajuntament va crear l'equip socioeducatiu, rgan de decisi i

anlisi sobre els problemes d'alumnes i famlies. Aquest equip
es reuneix mensualment i est integrat pels serveis socials, la
policia local, els regidors de benestar social i d'educaci i els
representants dels centres escolars del municipi.

Ens trobem amb importants dificultats de comunicaci amb

algunes de les famlies en situacions difcils que pateixen algun
tipus de problema econmic, formatiu o cultural i es mantenen
allunyades del centre, malgrat els esforos realitzats.

Alguns problemes, com l'absentisme d'un redut nombre

d'escolars en edat obligatria es cronifiquen.

Les avaluacions trimestrals demostren que seguim sense trobar

una resposta adequada a un 20% de l'alumnat, que passa a
engrossir els ndexs del difcil i complex concepte de fracs
escolar.

Resultats obtinguts.

Els resultats de lesfor no sn espectaculars per si significatius; en

el quadre estadstic, fet amb les dedes de l'inspecci educativa, podem
comprovar com el nmero dalumnes que promocionen cada curs s
significativament major que les dades de la resta de les Illes:

Els relativament bons resultats, sens dubte, que no sn deguts tan sols
directament a la reducci de les ratios sin tamb a les caracterstiques
de la poblaci i a lambient i el clima de convivncia que es viu a
lIES. Creiem per, que la reducci de les ratios ajuda considerablement
a atendre les necessitats individuals duna poblaci cada dia ms
descohesionada, en la qual les diferncies entre els que tenen molt i els
que no tenen res augmenten en una proporci alarmant.

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 19

Per altra part, els resultats ms significatius es donen en el camp de
la convivncia que ha minvat de manera molt significativa fruit, sens
dubte, de la reducci de les ratios i de lesfor horari del professorat.

Els indicadors analitzats son les incidncies i les explulsions originats

pels conflictes de l'alumnat. El nombre d'expulsions i incidncies s molt
baix pels motius segents:

Els programes desenvolupats al centre: PIE, PALIC, ALTER,

reforos, desdoblaments, agrupaments flexibles etc.

La feina de tutoria.

El procediment, ja emprat en cursos anteriors, de avisar a casa

quan hi ha un informe de incidncies i aplicar una intensa tutoria
a tots nivells.

Organitzaci i estructura de funcionament.

Els diferents instruments interns (PEC; PCC; PLC; PGA; RRI i PAT)
estan elaborats i es revisen anualment, amb la finalitat dintroduir els
canvis que es considerin oportuns i que permetin una millora en els
diferents aspectes (organitzaci, atenci, adequaci al medi, etc...). Molt
breument descriurem les principals caracterstiques que es desprenen de
l'estudi.

Formules emprades per confeccionar els horaris: criteris decidits

en claustre i revisats anualment, segons les indicacions del PIE.

Normalitzaci lingstica: El nostre centre ha sigut capdavanter

en la normalitzaci lingstica del catal com a llengua vehicular
de comunicaci a les aules i amb lexterior i esperem poder
garantir una integraci real i efectiva de la poblaci immigrant
com a usuaris i coneixedors de la nostra llengua i cultura, a la
vegada que enriquim el coneixement que tenim els menorquins
de cultures allunyades a la nostra i fomentem el respecte a
la interculturalitat i a la diversitat cultural, lingstica, social,
econmica de les persones que conviuen el nostre municipi.

El criteri dheterogenetat: s el que sempra a lhora destablir els

agrupaments de cada classe. Sintenta que la rtio sigui el ms
petita possible, a fi de facilitar una atenci ms individualitzada.
Aix mateix es tenen en compte les caracterstiques individuals de
lalumnat, amb lestabliment del PIE, on es contemplen diferents
mesures datenci a la diversitat i que comporten agrupaments
diferents: diversificaci curricular i, en determinats casos, suport
en petit grup fora de laula (bsicament per treballar rees
instrumentals). Darrerament, hem incorporat els reforos a
alumnes concrets, els desdoblaments en algunes rees i els
agrupaments flexibles en les rees instrumentals, amb lobjectiu
de reduir el nmero davaluacions negatives.

Atenci a la diversitat dins laula: Sintenta que el mxim de

situacions especials satenguin dins el grup classe de referncia,
malgrat no sempre s aix, per causes diverses. Alguns alumnes
necessiten atenci especfica fora de laula i, a vegades, el

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 20

 desfasament curricular s molt important i implica treballar
continguts alternatius.

Materials i recursos: Els departaments disposen de materials

propis de les matries que imparteixen. El departament
dorientaci disposa de material per al tractament lingstic, si b
caldria ampliar-ho. Malgrat el centre disposa de diferents recursos
per a facilitar laprenentatge a lalumnat dincorporaci tardana
i/o estranger, caldria cercar i elaborar un material auxiliar, que
estigui a disposici de tot el professorat. Exemple: material
informatiu de diferents pasos i cultures, llenges, etc. que
serveixin per a apropar-nos als/ a les alumnes procedents daltres
zones geogrfiques, en ocasions, molt allunyades de la nostra
i que siguin de caire interdisciplinar, aplicable des de totes les
rees.

Coordinaci entre els diferents equips educatius: a travs de

les reunions dequips educatius, lequip directiu i la Comissi de
Coordinaci Pedaggica.

Espais de regulaci de la tasca educativa: reuni de tutors;

es realitzen setmanalment reunions, de tots els cursos dESO,
Batxillerat i Cicle Formatiu, amb assistncia dels les tutors
conjuntament amb caps destudis i/o director i orientadora.

Reuni dequips educatius: Sestableix una reuni setmanal amb

els equips educatius dels diferents cursos. Lordre de prioritats ve
donada per les necessitats detectades a les reunions de tutors.

Reuni de departaments: setmanal, amb assistncia de tots els

membres del departament. Espai per a la tramesa dinformaci
de les reunions de Comissi pedaggica, i de recollida dopinions
respecte a determinats punts a consensuar. Tamb es tracten
aquells aspectes que afectin al treball propi del departament.

Claustre: 1 trimestral. Informacions de caire general i que afecten

a tota la comunitat educativa: funcionament i organitzaci de
centre, projectes propis del centre (PIE, etc.).

Reunions amb serveis socials: es mantenen reunions de manera

regular, a fi de tractar temes dabsentisme, assistncia a famlies
i altres.

Reunions amb lequip socio-educatiu de lAjuntament: mensuals,

amb lobjectiu de coordinar actuacions, ja sigui amb un alumnat
determinat, o amb accions de ms abast, com tallers de pares i/o
altres actuacions a nivell municipal per que tenen relaci amb
els/les joves.

Mediadora cultural: Segons necessitats derivades de latenci a

alumnat procedent de Marroc. En ocasions actua de pont entre la
famlia i el centre.

Altres organismes i/o entitats: AMPA, Consell Insular, Fons

Menorqu de Cooperaci, Equip Infncia i Famlia, ASINPROS,
empresaris... amb qui es realitzen reunions puntuals, amb la
finalitat de consensuar actuacions en diferents mbits.

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 21

 Comissi de coordinaci pedaggica: hi ha una reuni setmanal
establerta, on es tracten diferents aspectes de carcter general,
de funcionament de centre, informaci respecte a diferents
accions i tasques que es desenvolupen al centre i que sn
degudes a lajust a les necessitats del dia a dia, previsi de
futures actuacions, presentaci de temes a fi de debatres als
departaments, etc.

Participaci.

Els pares i mares participen en les reunions que es convoquen al llarg del
curs, des de les quals sintenta promoure la participaci en les diferents
activitats del centre i en el coneixement dels seus fills. Sha convidat,
mitjanant un qestionari a que els pares i mares dalumnes de tots els
cursos, aportin idees per a un millor funcionament de linstitut, i tamb
en vistes a millorar aquells aspectes on detectin mancances.

Aix mateix els alumnes tenen espais reservats per a manifestar els
seus interessos lliurement i tamb mitjanant els seus delegats de curs,
poder opinar sobre els temes que els preocupin, aportar suggeriments,
etc. La comunicaci amb Serveis Socials del municipi es mant fluida,
i tamb el representant de lajuntament participa en el Consell escolar.
La via per excellncia de participaci del professorat s el claustre,
per tamb es fa extensiva aquesta participaci en la resta drgans
de coordinaci del centre: reunions de departament, comissi de
coordinaci pedaggica, reuni de tutors, reunions dequip educatiu,
etc.

4-Ampliaci del marc teric de partida.

Quan comptes amb 57 anys, i el teu nic ttol (el de mestre) est expedit
en nom del "Generalssimo" pel ministre del ram, a l'poca, hi ha alguna
cosa que t'obliga a incloure "una mirada marxista" a l'hora d'analitzar
en profunditat els temes educatius. Ja s que no est de moda, per dit
queda.

Al primer captol (fase 3) explicava quin era el marc teric de partida.

Per resumir-ho de manera senzilla, sempre movent-nos a dintre del
marc conceptual que ens donen, per un costat el model constructivista
de l'ensenyament - aprenentatge i, per altra part, el model d'orientaci i
intervenci collaboratiu des d'un enfocament educacional constructiu, jo
volia elaborar un material que pogus ser til per a treballar la diversitat
a les classes de Cincies combinant tasques presentades en format de
WebQuest amb les estructures de treball collaboratiu del Dr. Spencer
Kagan, presentades, explicades i desenvolupades en els treballs i cursets
impartits per Pere Pujols. Tot aix em portava a uns canvis en les
metodologies ms aviat que al simple canvi d'uns continguts.

Ha estat un plaer i un descobriment personal el fet de que, a

suggeriment del consultor, hagi pogut ampliar aquest marc de partida
amb les aportacions de tots els estudis sobre les competncies bsiques
que les tasques hauran de desenvolupar i la seva relaci amb les
intelligncies mltiples , que he pogut trobar en els treballs i
presentacions de N. Alart.

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 22

L'aportaci de la teoria de les intelligncies mltiples s vital tan a l'hora
de dissenyar les activitats de les tasques i contextualitzar-les, com a
l'hora d'establir la composici del grups heterogenis de 4 alumnes en
que s'organitza la classe seguint les indicacions de Pujols.

P. Pujols ens parla per establir la composici d'aquests grups de "els

que ms poden ajudar", "els que necessiten ser ajudats" i "els altres";
de manera que en cada grup hi hauria un alumne dels primers, un dels
segons i dos dels tercers. Per si a l'hora de veure qui pot ajudar i qui pot
se ajudat, a part del rendiment acadmic, hi introdum el que sabem de
cada alumne pel que fa al seu perfil segons les intelligncies mltiples,
serem molt ms eficaos.

Finalment, l'altra gran aportaci s el pas d'una concepci ms aviat 1.0

del paper que podien jugar les TIC en tot plegat a l'enfocament ms 2.0
que m'han aportat els estudis dels treballs de Prensky, J. Adell, B. Gros,
tot l'equip d'Espurn@ i altres.

Ja ser al Prcticum II que podrem desenvolupar aquesta metodologia i

aplicar-la. Per les circumstncies que he anat explicant, el treball previst
al principi no s'ha pogut fer tal com estava dissenyat. Ens queda per tot
el que hem aprs i la illusi per a poder aplicar-ho en el futur immediat.
Qu ms volem?

De moment ens conformem amb una reflexi de tot el que hem aprs,
aplicada a la situaci del nostre centre.

5-Reflexi sobre el treball realitzat.

La idea general que jo tenia abans de comenar les prctiques
del treball d'un psicopedagog@ en aquest mbit no era gaire
clara. jo no veia ms que una ocasi de preparar un material que
fos til per les classes. Aix m'ho havia plantejat al principi. aix i
seguir aprenent.

Afortunadament des de la trobada presencial i especialment al

comenar a estudiar tant la documentaci del centre com les
noves teories, he vist que si, que hi ha un lloc per a la reflexi
i que. collaborant amb els altres professionals que intervenen,
hi han molts camps on la feina del psicopedagog pot ser
engrescadora i decisiva a l'hora de prendre decisions.

He descobert molts altres mbits que no pensava, en la tasca del

psicopedagog i de ben segur que serem capaos d'inventar-ne, de
construir-ne encara ms. algun del quals encara ni podem pensar
com ser.

Les mesures que es van prendre a la llum de l'evoluci del treball

van ser, principalment el canvi d'orientaci del que podrem
anomenar "producte final" d'aquest prcticum. Penso que ja est
prou explicat i fonamentat en els apartat anteriors

La manera de plantar cara als problemes del pla de treball previst

inicialment ha estat la reflexi i la presa de decisions
responsables, amb l'ajuda sempre de tothom. En realitat el pla
inicial no tenia problemes, la decisi de introduir el canvi ha estat

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 23

 meva i la decisi presa m'ha perms fer un treball ms til i
aprendre moltes coses ms.

Els altres problemes deguts a la utilitzaci de determinades

tcniques d'intervenci, es van resoldre es van resoldre sempre
mitjanant la collaboraci i el dileg. En algunes altres ocasions
la soluci era un aprenentatge previ per la meva part. Sempre he
comptat amb ajuda si la necesitava.

No es va plantejar cap tipus de problema tic al negociar l'accs

i adquisici de la informaci i sempre he comptat amb el suport
i dedicaci de l'equip educatiu, de l'orientadora, la meva tutora
externa, i de tots els companys/es. Tamb m'ha estat molt
valuosa la collaboraci de l'antic orientador i director del centre,
el Dr. Pere Alzina Segu. A tots voldria agrair pblicament el seu
suport.

6-Conclusions i propostes.
No s si haur estat capa d'explicar tot el procs i tot el que he aprs,
per el projecte per mi ha estat molt profits en aquest aspecte.

Crec que de l'estudi del context del meu centre i de l'aprofundiment de

l'estudi en les diferents teories n'he pogut treure uns aprenentatges que
poden ser tils a l'hora d'atendre la diversitat, o en qualsevol cas que
poden donar lloc a una millora en la seva atenci.

Les necessitats generals detectades.

Fins al moment a ms de les necessitats que podrem definir des de
cada una de les diferents rees del currculum, hem pogut constatar
necessitats que difcilment es poden atendre tan sols des de la prpia
rea, com ara:

Suport lingstic i cultural als fillets i filletes magribins.

Suport lingstic i cultural als fillets i filletes procedents de pasos

anglosaxons.

Suport lingstic i cultural als fillets i filletes procedents

dhispanoamrica.

Disseny dactivitats dacollida i dintegraci de les famlies de tots

els fillets i filletes procedents daltres pasos, llenges i cultures.

Mediaci cultural amb les famlies magribins amb collaboraci

amb els serveis socials.

Mediaci cultural amb les famlies de parla anglesa.

Disseny dactivitats de coneixement mutu entre les famlies de

procedncia diversa.

Facilitar els processos administratius a les famlies immigrants

amb ms necessitats.

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 24

 Disseny dactivitats de conscienciaci i de reflexi en el marc de
les tutories de tots els grups classe de linstitut per aconseguir
una major sensibilitzaci de tot lalumnat vers els problema de la
immigraci.

Mediaci en els conflictes sorgits a causa de diferncies entre

cultures i entre diferents maneres dentendre la vida i les
relacions entre les persones.

Atenci psicolgica contnua a les necessitats de les famlies i

dels seus fills i filles, derivades dels processos dexclusi que
han patit en els seus pasos dorigen o de les derivades del
seu desarrelament social i cultural o de les greus mancances
econmiques, culturals i educatives.

Treball collaboratiu.
Ja no podem entendre l'atenci a la diversitat sense el treball
collaboratiu amb les seves caracterstiques:

Interdependencia positiva.

Responsabilidad individual.

Participacin equitativa.

Interaccin simultnea.

Metodologia.
Proposem l'atenci a la diversitat en aules inclusives, organitzades
en grups de treball collaboratiu. Treballant en tasques
multidisciplinars programades en competncies bsiques, tenint
en compte les intelligncies mltiples tan a l'hora de programar
(preveure activitats de tots tipus, per a tots) com a l'hora d'establir els
grupets de treball segons les tasques.

Contextualitzaci
Les tasques estaran contextualitzades tan a l'hora de preparar-les
com a l'hora d'avaluar-les (N. Alart, 2009). Destacar la potncia de les
WebQuest com a eina en aquest sentit.

TIC a l'Aula.
s necessria una nova "migraci" del professorat de cap a un
enfocament 2.0 de les TIC. Aix suposa activitats de formaci al centre,
creaci d'entorns telecollaboratius, investigaci, etc. Sense perdre de
vista que els nostres alumnes son "nadius".

Per acabar.
No m'atreveixo a fer un diagnstic de la situaci. No seria cosa d'una
sola persona, encara menys, d'un estudiant en prctiques.

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 25

Penso que el meu estudi del context pot ajudar a entendre el centre i la
seva diversitat.

L'estudi teric durant els semestres passats i les noves aportacions en

aquest Prcticum m'han deixat entreveure algunes lnies en les que
es podrien definir actuacions per tal de millorar i ser cada dia ms
competents a l'hora d'atendre aquesta diversitat. Les resumirem aix:

Dissenyar accions de forma conjunta i coordinada. Per actuar de forma

global necessitem coordinar accions entre els diferents serveis que
atenen alumnes i famlies amb problemes. Pretendre incidir sobre
variables allades ens condueix a una simplificaci molt perillosa de la
sempre complexa realitat. Per tant, necessitem una visi global de les
necessitats dels alumnes.

Crear les condicions per a una cultura ms inclusiva i implicar

a tota la comunitat. No s fcil aconseguir la implicaci de la
comunitat educativa ms enll de l'assistncia a classe per part
de l'alumnat, assegurar una participaci per part de les famlies
ni mobilitzar el professorat en compromisos ms enll de l'horari
lectiu; per tant, qualsevol avan en aquesta direcci pot
considerar-se una passa positiu; els marges d'actuaci sn reduts
per no per aix ha de deixar-se de treballar.

Les lnies de treball en aquest camp d'actuaci es concentren en:

Facilitar la participaci de l'alumnat i de les famlies en

els processos de presa de decisions de l'IES, articulant la
tramitaci de la informaci i la generaci de debat sobre les
propostes.
Obrir el centre a tota la comunitat, a totes les institucions
municipals, tant pbliques com privades.
Continuar dissenyant activitats de reflexi per a pares i
mares (escola de pares i mares).
Assegurar el fluix de la informaci i de les opinions entre
tots els membres de la comunitat educativa.
Implicar a tothom en afers que ens poden afectar tots i
que serveixin de punt de partida per reflexionar sobre els
problemes. Els serveis externs i interns del centre han de
ser coordinats per algun rgan capa d'aglutinar esforos i
dissenyar accions conjuntes.

Continuar en el disseny de grups heterogenis reduts. Amb la

redistribuci de les restes horries i amb la voluntat del
professorat de sumar hores lectives podem dissenyar grups
heterogenis reduts que faciliten l'atenci als necessitats
individuals i grupals. Mantenir una rtio mitja de 17 alumnes
per aula s una mesura molt ben valorada per part tota la
comunitat educativa. Els criteris d'assignaci dels alumnes a un
grup pretenen assegurar la mxima diversitat possible al si de
cada grup.

Entre altres criteris tenim en compte:

Alumnes amb capacitats notables de relaci social,

persones capaces de saber trobar alternatives davant els
conflictes.

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 26

 Alumnes amb dificultats de relaci social.
Alumnes amb un rendiment acadmic notable
Alumnes amb dificultats d'aprenentatge o amb baix
rendiment acadmic.
Alumnes amb discapacitats i amb necessitats educatives
especials.
Alumnes procedents d'altres llenges i cultures.

Aquest plantejament ens permet una heterogenetat enriquidora

i complexa que assegura una interactivitat no exempta de
conflictes.

Dissenyar prctiques progressivament ms inclusives. Dissenyar

prctiques ms inclusives implica necessriament un progressiu
replantejament del currculum, dels plantejaments metodolgics
i dels sistemes d'avaluaci. Potenciar una educaci ms inclusiva
implica replantejar-se la balcanitzaci de les rees de
coneixement, implica una visi ms globalitzadora sobre les
realitats i sobre els contextos, implica partir de les experincies,
vivncies, motivacions, interessos i necessitats dels adolescents,
implica un canvi metodolgic i un canvi actitudinal dels
professionals de l'educaci en direcci a confiar en les
potencialitats de les persones i en la capacitat de superaci de
les dificultats, en direcci a expressar una actitud receptiva i
dialogant amb l'alumne i en direcci a illusionar amb la cincia i
el coneixement de la qual se suposa que som especialistes.

Generar actituds, estratgies i aptituds per a la resoluci de

conflictes. Aprendre a controlar les emocions negatives i
desenvolupar la capacitat d'empatia es converteixen en elements
claus per afavorir la convivncia mai exempta de problemes i
conflictes. Aquestes actituds s'aprenen bsicament a partir de
la prctica; si els professionals de l'educaci sabem mantenir la
serenitat, la fermesa, la cordialitat i les bones maneres i sabem
controlar les nostres emocions ms negatives, amb el pas del
temps, ensenyarem als joves altres maneres de relacionar-se i de
conviure.

Treballar a partir de les bases de la qualitat educativa: formaci,

reflexi i organitzaci. Si aconseguim convertir els centres en llocs
de reflexi i formaci continus generarem les bases necessries
per concebre una altra societat. Analitzar les situacions
problemtiques globals, dissenyar estratgies d'abordatge,
pensar alternatives als problemes plantejats, analitzar les
reaccions, replanificar l'acci, ajustar-se a les necessitats de cada
persona en un marc de convivncia i sobre la base d'una potent
organitzaci que permeti la coordinaci sn els elements bsics
que hem de continuar consolidant per aconseguir l'autntica
qualitat educativa.

7-Bibliografia i Webgrafia.
J. Cabero (2001). Tecnologa educativa. Diseo y utilizacin de
medios en la enseanza.Barcelona: Paids (Papeles de
Comunicacin, 36).

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 27

 Monereo, C i Sol, I. (Coord.) (1997) El assessoramiento
psicopedaggico. Una perspectiva professional y constructivista.
Madrid. Alianza psicologa.

Badia, A., Mauri, T, Monereo C. (Coord.) (2004) La prctica

psicopedaggica en educacin formal. Barcelona. Editorial UOC.

Del Ro, M. J. (1993). Psicopedagoga de la lengua oral: un

enfoque comunicativo. Barcelona: ICE. Horsori.

Jorba, J., I Gmez, . Prats, eds.(1998), Parlar i escriure per

aprendre: la llengua en situaci d'ensenyament i aprenentatge de
les rees curriculars. Bellaterra: ICE de lAutnoma.

L's del llenguatge a l'escola (2004). Barcelona. Departament

d'Ensenyament.

Moreno, J. C., E. Serrat, Elisabet; J. M. Serra, J. Farrs. (2002).

Llengua i immigraci. Diversitat lingstica i aprenentatge de
llenges. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de
Benestar i Famlia.

Marchesi, A.; Coll, C.; Palacios, J. (1990). Desarrollo Psicolgico y

Educacin (vol. III). Madrid: Alianza.

F. Carbonell i Pars (1995). Inmigracin: diversidad cultural,

desigualdad social y educacin. Madrid: Centro de Desarrollo
Curricular, MEC.

PUJOLS, P. (2001): Atencin a la diversidad y aprendizaje

cooperativo en la educacin obligatoria. Archidona (Mlaga):
Aljibe.

PUJOLS, P. (2004): Aprender juntos alumnos diferentes. Los

equipos de aprendizaje cooperativo en el aula. Barcelona: Eumo-
Octaedro

ABAD, M. y BENITO, M L., Coord. (2006). Como ensear junt@s

a alumnos diferentes: Aprendizaje cooperativo. Experiencias de
atencin a la diversidad para una escuela inclusiva. Zaragoza:
Gobierno de Aragn

PUJOLS, P., y otros (2005): Monogrfico El cmo, el porqu y

el para qu delaprendizaje cooperativo. Cuadernos de Pedagoga,
nm. 354. pp. 51-83. (abril 2005)

Alzina, P. (2001). Treballar amb la diversitat. Alaior: Ed. Aj.

d'Alaior, IME i UIB

Cd Guia digital del projecte "La casa del Saber" del Grup Promotor
Santilana.

Del Pozo Rosell, Montserrat (2005): Una experiencia a

compartir. Las inteligencias Mltiples en el Colegio Montserrat.
Ed. Collegi Montserrat.

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 28

 http://phobos.xtec.cat/crp-terrassa/diversitat/proposta-
socials.pdf

http://www.xtec.cat/serveis/se/a8870405/elic/index.htm

http://www.xtec.cat/~nalart/

http://www.marcprensky.com/

http://internetaula.ning.com/profile/BegonaGros

http://elbonia.cent.uji.es/jordi/

http://www.kaganonline.com/KaganClub/FreeArticles.html

http://www.slideshare.net/sistematizacion/estructuras-de-
aprendizaje-de-kagan

http://www.xtec.cat/~nalart/wq2010/animals/
tutorial_twitter.pdf

8-Annexos Documentals.
Documentaci ms significativa.
Tots els documents del centre son accessibles des de les entrades
al meu diari de prctiques al Ning del Practicum de Ramon Barlam,
especialment a Fase 1 i a "la diversitat al centre" hi trobareu tots els
enllaos.

Memria participaci premis atenci a la diversitat

elaborada per Pere Alzina.
He incls aquestt document, al que ja havia fet referncia ms amunt,
com a testimoni de la valuosa ajuda rebuda per par de Pere Alzina, al qui
he d'agrar no tan sols els seus consells d'expert, sin tamb el haver-
me cedit el lliure accs a molts de documents no publicats del seu arxiu.

Aqu en teniu l'enlla: MEMRIA

F. Mascar Orfila Memria Prcticum I Curs 2009-10/2n semestre 29