IES RAMON MUNTANER PROPOSTA P.F.C.

CURS 2010-2011

“BONES PRÀCTIQUES: ADQUISICIÓ I DESENVOLUPAMENT. RELACIONS AMB LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES”

1. Breu anàlisi de la realitat del centre que justifique la presentació del projecte En l'actualitat hi ha una sèrie de factors que conformen la realitat de l'IES Ramon Muntaner. Es tracta de: La gran diversitat de l’alumnat. L'index de fracàs escolar i d' abandonament (no major que el que es produeix a altres centres) Es percep també una desmotivació generalitzada, en un número apreciable d'alumnes a cada grup, davant d'un sistema que l’alumnat percep allunyat dels seus interessos i necessitats, i que les famílies i els professors perceben com millorable, en el millor dels cassos Interès per la actualització i la innovació al camp de la docència Tal i com mostra el fet que una part important part del claustre a estat implicat en diverses activitats formatives al llarg del últims cursos, impulsades per la direcció del centre. Açò ens permet afirmar que és una característica del centre el interés per la actualització del seu professorat i la búsqueda de pràctiques que milloren els aprenentatges dels alumnes i la seua qualitat

Escasedat d'hàbits vinculats al desenvolupament de dinàmiques culturals i d'enriquiment humanístic. Com ja reflecteix el mateix Projecte Educatiu de Centre (PEC), quant a les pràctiques culturals de l'ambient familiar de l'alumnat del centre, d'una banda, la lectura és anecdòtica: premsa i llibres es consumeixen amb una freqüència inferior a la setmanal; i d'una altra, els alumnes empren majoritàriament el seu temps d'oci amb els amics, els videojocs, l'ús lúdic d'internet, la música, la televisió i el cinema, i per aquest ordre. - Parell amb això trobem un molt baix nivell de participació (11.7%) en associacions (falles, banda de música, grup de teatre...).

- Finalment, un 40% de l'alumnat participa en activitats extraescolars (acadèmies, esport, classes de reforç...).

- A aquestes tendències cal afegir el fet que part de les famílies dels alumnes del centre, estàn interesadas pels aspectes metodològics i didactics utilitzats pel professorat del centre i per dur a terme una relació més directa amb la resta de la comunitat educativa. La qual cosa ens porta a plantejar-nos la necessitat d'una colaboració més propera entre professors i famílies.

2. Temàtica del treball Aquest projecte de formació en centres pretén asentar al centre les bases d'una cultura de la innovació educativa i la recerca de respostes als desafius plantejats a l'educació d'un alumnat sempre canviant i dins d'un sistema educatiu molt variable en el temps i d'una societat que evolucina a un ritme molt elevat. Una societat que demana respostes educatives adequades a necessitats cada vegada més dinàmiques. Per tant, el centre és conscient de la conveniència d'una formació continua que ens permeta conèixer i desenvolupar bones pràctiques educatives per tal de donar respostes adeqüades als problemes i necessitats actuals d'una societat dinàmica, que genera un alumnat cada vegada més divers i amb necessitats d'atenció molt diferents. Que entenem a aquest projecte per “bones pràctiques”? Al la bibliografia podem trobar molts i molt diferents conceptes de “bones pràctiques”. Segons Pablos y Gonzalez (2007), les bones pràctiques “no deben entenderse como la mejor actuación imaginable sobre un contexto específico, sino actuaciones que suponen una transformación de las formas de funcionamiento habituales y que constituyen el germen de un cambio positivo en las prácticas tradicionales.” Des d'aquest punt de vista, l'ús de noves formes i nous instruments (dels quals les TIC són l'exemple, pot ser, més potent) permeten l'aparició de nous dissenys i pràctiques educatives que conformen el “banc de dades” sobre el qual fonamentar el canvi i la superació dels aspectes menys satisfactoris de les pràctiques tradicionals, sense oblidar la necessaria eficàcia educativa d'aquestes noves propostes.

3. Objectius del projecte

a) Reflexionar i construir un marc de bones pràctiques al centre La interacció entre la integració efectiva de les bones pràctiques que consideren l'enfocament competèncial a l'activitat a l'aula i l'ús de les TIC ( eines en les quals els professors del centre es van iniciar amb un PFC el curs 2009-2010), és una eina molt potent pel tractament de les competències bàsiques (en davant CCBB) a l'ensenyament. La comunicació d'experiències positives de integració de CCBB que puguin ser assolides pels professors del centre i la creació d'un espai on els mateixos membres del claustre puguin posar en comú les seues experiències o projectes relacionats amb les bones pràctiques i les competències, són elements que afavoreixen l'aparició d'activitats sobre les que construir “bones pràctiques” b) Obrir nous camps metodològics a l'activitat docent al centre, com a messura d'atenció a la diversitat dels nostres alumnes Les característiques dels alumnes i les seues necessitats de formació varien i evolucionen de forma accelerada, i el sistema educatiu ha de donar respostes adeqüades a aquestos canvis. Els professors necesitem d'una formació continua en metodologia que ens permeta conèixer i/o experimentar estratègies que ens capaciten per actuar de forma apropiada i efectiva . c) Crear noves formes i situacions d'ensenyament/aprenentatge que ens permetan afavorir la motivació i l'aprenentatge significatiu de tot el nostre alumnat La renovació de les activitats d'ensenyament/aprenentatge no a soles participen de l'atenció a la diversitat, sinó que ens permet dotar-nos de forma individual i col·lectiva, d'un catàleg d'activitats variades que faciliten la motivació i l'obtenció d'un aprenentage significatiu en els alumnes. d) Dotar-nos d'un marc de referència en la relació entre bones pràctiques i competències bàsiques

Donat que l'actual marc legislatiu de la tasca educativa són les competències bàsiques, considerem precís clarificar les relacions entre les activitats que es desenvolupen dins de la idea de «bones pràctiques» i el treball d'aquestes competències, considerant-les als processos de selecció, disseny i avaluació.

e) Fomentar la comunicació i el debat sobre didàctica, metodologia i bones pràctiques a l'activitat diària entre el professorat del centre La renovació metodològica i la realització de noves pràctiques per part dels professors de forma individual no suposa, per si mateixa, que aquestes pràctiques siguin assolides per la resta del claustre. És precís fomentar i establir vies de comunicació entre professors i mitjans d'exposició de les bones pràctiques que es desenvolupen, per tal de augmentar el seu efecte sobre el conjunt del centre. f) Valorar el potencial de les TIC com a eina i instrument per a millorar l'ensenyament (educació 2.0) L'impacte positiu de les eines de la web 2.0 en l'educació està prou assenyalat a la bibliografia i, de fet, es parla de “educació 2.0”, com el conjunt de noves dinàmiques afavoridores de l'aprenentatge col·laboratiu, el desenvolupament de la formació crítica, del aprendre a aprendre, etc.. g) Promoure la participació de les famílies en la dinàmica del centre i la interacció entre famílies i docents.

h) Trobar noves formes de participació de l'alumnat al centre i valorar la seua aplicació La innovació i la millora de les pràctiques al centre no es limiten als processos d'ensenyament/aprenentatge, sinó que han de incloure la potenciació de la paticipació al centre de les famílies i dels alumnes, els quals formen la comunitat educativa d'un centre, juntament amb els docents i l'administració. Volem fer manifest que la majoria dels anteriors objectius són eminentment pràctics, ja que aquest projecte de formació busca l'aplicació directa a l'aula dels continguts treballats,tant a l'ús de les TIC com a la revisió i aplicació del Plà de Convivència del centre o del Plà d'Atenció a la Diversitat. Els objectius més teòrics apareixen com reflexions necessaries derivades de la pràctica, però no prèvia a ella. 4. Els continguts del treball i la seua relació amb el Projecte Educatiu i les programacions didàctiques 4.1 Relació amb les programacions didàctiques Els objectius anteriorment citats, incideixen en aspectes metodològics i didàctics, i en possibles eines a utilitzar a activitats d'aprenentatge/ensenyament. Per tant, és clara la implicació que aquest projecte te en el desenvolupament de les programacions didàctiques tant a nivell de departaments (influència en les decisions d'organització didàctica i metodològica de les assignatures) com a nivell de programació d'aula (possibilitats d'estrategies d'actuació alternatives i propostes d'ús de noves eines. Els continguts del curs, una vegada treballats i interioritzats pels participants, haurien de reflectir-se en programacions de departament i d'aula de futurs cursos. 4.2 Relació amb el projecte educatiu de centre Relacionem, a continuació, els diferents objectius propostos a aquest projecte de PFC amb les notes d'identitat incloses al nostre PEC.

NOTA D'DENTITAT I: “Se potenciará la búsqueda de valores personales (la honradez, el compromiso con la palabra dada), relacionales (la familia, la amistad) y democráticos (respeto al pluralismo, la solidaridad y la implicación)” Dins d'aquesta, s'indica que: - Se potenciarán actividades dirigidas a que los más capacitados apoyen a los demás. - Se promoverá la formación de grupos de padres-alumnos para potenciar los valores relacionales. Els objectius c, e, g i h propostos busquen promoure el desenvolupament de situacions d'aprenentatgediferents a les habituals, entre les que es trobaria el treball cooperatiu en grup al que es possibilita la interacció entre alumnes amb diferents capacitats, i potenciar la implicació tant de pares com alumnes al desenvolupament de les diferents tasques propies d'un centre d'ensenyament públic. NOTA D'IDENTITAT II: “El instituto propiciará la integración del alumnado en el contexto atendiendo a las características lingüísticas, socioeconómicas y culturales de dicho contexto.” Com ja s'ha indicat, les bones pràctiques depenen molt del context al que es desenvoluen. Per tant, les activitats que sigin així considerades, hauràn d'estar adaptades al context del centre i, en la mesura del possible, adreçades a provocar una millora d'eixe entorn sociocultural i lingüístic dels alumnes NOTES D'IDENTITAT III i IV Coeducació i educació Ambiental “Se facilitará el conocimiento entre alumnos/alumnas respetando sus diferencias, apoyando las relaciones que puedan establecerse con las asociaciones culturales, deportivas, etc. de la localidad en actividades que contribuyan a romper estereotipos sexistas.” “Se llevarán a cabo estudios medioambientales en la zona: aguas potables y residuales, contaminación industrial, etc. estructurados por niveles y capacidades como aplicación práctica en diferentes materias.” L'atenció a la diversitat i la relació i adeqüació de l'activitat del centre al seu entorn són importants elements d'aquest projecte. NOTA D'IDENTITAT V El Instituto se compromete a promover la utilización de una metodología activa, que desarrolle el espíritu crítico e investigador en el conjunto de la comunidad educativa, y que favorezca la autonomía de los alumnos. “Se desarrollarán tareas motivadoras que tengan la mayor significación para el alumno.Se facilitará la investigación y la puesta en práctica de los conocimientos adquiridos.Se estimulará a los alumnos con situaciones problemáticas, por medio de dificultades asequibles.Se pondrá en juego el esfuerzo personal de reflexión, que permita estimular la capacidad crítica del alumno. Se potenciará el trabajo autónomo, de forma que lleve al alumno al autoaprendizaje. En la programación figurarán objetivos asequibles, actividades precisas, fases de realización del trabajo, crítica y evaluación del mismo.”

El PFC que proposem entra de plé a treballar aquesta nota d'identitat del centre NOTA D'IDENTITAT VI El Centro potenciará la Atención a la Diversidad para contribuir a que todo el alumnado tenga las mismas oportunidades de integración social y cultural, siendo un compromiso impartir una formación básica para todos y máxima para cada uno. A l'igual que a l'anterior punt, amb aquest PFC intentem millorar i actualitzar les nostres eines per atendre esta nota d'identitat.

5. Proposta del pla de treball

A continuació presentem la seqüència de continguts proposats per aquest PFC, però abans hem de explicar per què són aquestos i no altres, els continguts. Tal i com descrivim a la figura 1, des de la direcció del centre s'alliberaren una sèries de qüestionaris amb els quals obtenir la major quantitat de informació possible sobre el funcionament de les diferents activitats i programes del centre.

Figura 1 Com a conseqüència de la informació rebuda, han estat detectats un llistat de situacions problemàtiques, carències i necessitats formatives, la majoria de les quals podien ser enfrentades des del punt de vista de les bones pràctiques. Com característiques comunes a eixes bones pràctiques ens plantegem que :

- suposen l'aplicació de les competències bàsiques - siguen adequades al context del centre - puguin ser comunicades a la resta del claustre, per tal que aquest puga aplicar-les també.

D'aquesta manera, establim relacions entre tractar/desenvolupar al projecte de formació:

bones

pràctiques

i

temes

i

continguts

a

BONES PRÀCTIQUES 1. Treball Cooperatiu

JUSTIFICACIÓ Les dinàmiques de treball cooperatiu permeten la integració dins d'un aula i de forma sincrònica, dels diferents nivells d'atenció a la diversitat requerits pel nostre alumnat i afavoreixen l'aprenentatge significatiu i el desenvolupament de valors El registre de treballs i capacitats dins de les estructures d'aquest tipus d'eina, possibilita noves formes d'avaluació i autoavaluació, a la vegada que afavoreixen el desenvolupament de l'autonomia personal i el aprendre a aprendre. Aquest contingut es treballarà de forma coordinada pels departaments de llengües (dins del programa de portfoli de llengües de la conselleria d'educació), a la vegada que ofereix a altres departaments les seues característiques i avantatges. Al curs 2010-2011 el centre posarà en marxa l'aula d'excel·lència amb la qual es busquen dos objectius: donar resposta a l'alumnat amb més altes capacitats dels diferents grups i programes del centre, i fer-la servir com “laboratori didàctic” al qual provar dinàmiques, metodologies i activitats que puguin ser traslladades al conjunt dels alumnes del centre. Apareixen a continuació els continguts que volem afegir a les aules d'excel·lència dins del grup de “bones pràctiques” La connexió entre el que es treballa a l'aula i la realitat dels alumnes és un problema treballat des de fa temps. Les noves realitats socials, especialment el desenvolupament d'internet, estan fent aparèixer nous entorns informals d'ús habitual pels adolescents, els quals presenten importants potencials d'ús des de l'educació reglada i formal La explicitació de l'entorn d'aprenentatge individual d'un alumne, i de l'entorn d'aprenentatge d'un grup d'alumnes, possibilita el seu ús coma eina d'enriquiment curricular tant formal com informal, i possibilita l'actuació sobre estos entorns per tal de millorar-los i optimitzarlos. Les dificultats per a trobar espais i temps comuns a famílies i docents és un dels impediments per poder aconseguir una interacció més eficaç i orientada a la millora del procés d'ensenyament i aprenentatge, a la discussió i la reflexió sobre el nostre sistema educatiu i els canvis que ha d'experimentar. L'ús de xarxes socials (espais de discussió i trobada asíncrona) pot afavorir aquesta necessària comunicació.

2. Portfoli

3. Activitats adreçades al treball a l'aula d'excel·lència

3.1 Ús d'entorns informals des de l'educació formal

3.2 Entorns d'aprenentatge individual i grupal

4. Xarxes socials com a punt de trobada de membres de la comunitat educativa

5.1. Metodologia de treball Els diferents continguts del curs s'organitzaran en dues sessions de treball presencial, una corresponent a la participació d'un ponent, i una segona de discussió i elaboració de documentació. A banda, tant els participants com els ponents dispondran d'un entorn virtual al qual dur a terme una ampliació de les reflexions i discussions iniciades i poder compartir recursos i materials, facilitant la construcció d'un coneixement i una reflexió col·laboratives, des de la concepció d'una intel·ligència col·lectiva i l'intent de construir-la . Es disposarà també, d'un espai al qual donar a conèixer per part dels participants a la resta de la comunitat educativa ( en general, i del centre en particular) les experiències desenvolupades a l'aula a partir de la formació rebuda a les sessions de ponència. De forma general, es convidarà a les famílies a participar del procés de formació, com manera de fer partícips dels processos de millora del centre a una part important de la comunitat educativa com són els pares i mares del nostres alumnes. 5.2. Organització interna dels participants L'organització dels participants variarà en funció de que l'activitat siga presencial o a l'entorn virtual. A les activitats presencials els participants s'organitzaran en forma de gran grup per a les sessions amb ponents, a les quals es podran organitzar també en petits grups en funció del tipus d'activitat/taller proposat. A l'entorn virtual, es formaran grups d'interessos que estaran a l'abast dels participants, de manera que un participant podrà participar d'aquells que corresponguin a les seues majors preferències. Es tindrà en compte la possibilitat de convidar a les sessions a les famílies del centre i a part del alumnes.

5. 3. Temporalització i seqüenciació 5.3.1 Docència directa Pel que fa a la docència directa, es distribuirà en: - La duració, tant de les sessions de ponència com de les dedicades a l'anàlisi i discussió dels continguts treballats,serà de 120 minuts aproximadament –El 26%, aproximadament, de l'horari del curs (8 hores) seria impartit per ponents externs, els quals tractaran (en ponències) els continguts corresponent a les diferents bones pràctiques plantejades La finalitat de la participació dels ponents externs és, per una banda, cobrir les necessitats formatives dels participants de la comunitat educativa i per altra, provocar el debat. –74% aproximat de l'horari (22 hores) destinades a les sessions de discussió i treball, a la participació a les comunitats virtuals i a l'exposició dels seus dissenys i els corresponents resultats

6. Activitats Dins del projecte, es duran a terme les següents activitats: 1. Elaboració d'un decàleg de bones pràctiques 2. Construcció d'una rúbrica d'avaluació d'inclusió de les CCBB al procés d'ensenyament/aprenentatge mediat per bones pràctiques 3. Participació a una xarxa mixta famílies/professors 4. Elaboració i participació de blog de bones pràctiques 5. Disseny de materials curriculars orientats pel decàleg de bones pràctiques 6. Disseny d'activitats adreçades a l'aula d'excel·lència 7. Elaboració d'un “llibre d'actes multimèdia” i d'un portfoli al que s'arreplegue el contingut de les discussions i reflexions originades a les sessions presencials

6. Avaluació del desenrotllament del projecte: fases, agents, criteris, instruments i indicadors 6.1 Fases Ja que el projecte busca eminentment l'aplicabilitat d'allò plantejat, l'avaluació es realitzarà als següents moments: - Presentació de la proposta de bones pràctiques. Els participants valoraran les possibilitats d'aplicació al seu context de la proposta realitzada, els possibles problemes i els avantatges i millores potencials. - Disseny. De forma col·lectiva,i en funció del tipus de bona pràctica triada, s'avaluaran els dissenys de les activitats preparades per a la seua aplicació a les aules. - Aplicació. Al llarg de la seua aplicació, la activitat dissenyada serà avaluada i arreplegada informació sobre la seua aplicació - Resultats: de forma col·lectiva s'avaluaran els resultats, valorant els aspectes positius i negatius de l'aplicació de les propostes de bones pràctiques al nostre context concret 6.2 Agents En tots els casos l'avaluació es durà a terme pels participants al projecte. L'avaluació serà individual i pròpia en alguns moments, mentre que en altres serà col·lectiva i grupal. 6.3 Criteris Dins dels criteris que haurà de marcar cada participant per avaluar els seus propis dissenys caldrà valorar l'aplicabilitat del disseny en altres situacions i la seua relació amb les competències bàsiques 6.4 Instruments Com a instruments d'avaluació s'utilitzarà: formularis, rúbriques, discussions, observacions i els instruments que els participants utilitzen als seus dissenys. 6.5 Indicadors Com indicadors que ens permetin veure el progrés del PFC, i considerant que al llarg del procés podrem considerar d'altres, incloem els següents indicadors d'avaluació:

– – – –

grau d'assistència a les sessions plantejades grau de participació activa a les sessions percentatge de participants que apliquen els seus dissenys a l'aula valoració de l'aplicabilitat dels continguts per part dels participants

7. Altres observacions La bibliografia utilitzada a la redacció d'aquest document és la següent: - Colas Bravo, P. y Casanova Correa, J.: (2010). “Variables docentes y de centro que generan buenas prácticas con TIC”. En De Pablos Pons, J. (Coord.) Buenas prácticas de enseñanza con TIC [monográfico]. Revista Teoría de la Educación: Educación y Cultura en la Sociedad de la Información. Vol. 11, nº 1. Universidad de Salamanca, pp. 121-147. [Fecha de consulta: 5/6/2010]. http://revistatesi.usal.es/~revistas_trabajo/index.php/revistatesi/article/view/5791/5863 ISSN: 1138-9737 - De Pablos, J. Y González, T. (2007). Políticas educativas e innovación educativa apoyada en TIC; sus desarrollos en el ámbito autonómico. Comunicación publicada en las Actas de las II Jornadas Internacionales sobre políticas educativas para la sociedad del conocimiento. Granada - Garagorri, X. “Currículo basado en competencias: una aproximación al estado de la cuestión”. Aula de Innovación,nº 161 (47-55)

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful