AGR ROIG

(GARSA IMPERIAL)

Lagr roig s un ocell de molta grandria: fa entre 70 i 90 cm dalada i prop de 140

cm amb les ales obertes. T el plomatge del dors de color gris fosc, amb plomes
allargades de color marrons. Les ales tamb sn gris fosc, el pit rogenc, la panxa
negra, el coll marr rogenc amb una lnia negra i la part superior del cap negra. El bec
s llarg i de color marr groguenc. El coll s allargat i li permet capturar peixos
fcilment. Els ulls sn grocs. Les potes tamb sn llargues i de color marrons o marr
groguenc.

COM ES REPRODUEIXEN?

Fa el niu amb tiges entre els canyissars dels aiguamolls o en arbres de ribera. La
femella pon 4 o 5 aus de color blau verds i els cova durant 4 setmanes.

Desprs naixen els pollets que ixen del niu als 10 dies, amagant-se entre la vegetaci
i comenant a volar cap a les 6 setmanes.

L'agr roig cria en colnies en canyissars o en arbres propers a grans llacs, o b en altres aiguamolls.

COM SALIMENTA?

S'alimenta de peixos, granotes, crustacis, rptils, insectes aqutics, pollets daltres ocells
mamfers que pot trobar en aiges poc profundes.

i petits

Sovint, s'espera quiet fins que arriba la presa. Tendeix a estar-se entre els canyissars
de manera discreta.

COM VIUEN?
Viu en zones aqutiques amb abundants canyissars, especialment en els aiguamolls.

A la tardor migra cap a lfrica tropical, retornant la primavera segent. El seu vol s lent i ho fa amb el
coll encongit i les potes estirades.

Sn animals solitaris i durant el dia sestan quiets durant llargues estones entre la vegetaci dels canyissars,
per cap al vespre sn ms actius i acostumen caminar buscant alguna presa.

Poden viure uns 20 anys