APRENTATGE DIALÒGIC

EN LA SOCIETAT

DE LA INFORMACIÓ

Grau de Mestre infantil/primària

Societat, Família i Escola

Ivette Lopez
Èric Duran
Roser Boschdemont
1
 Cristina Callado

PERSPECTIVES DE MÈTODES
D’APRENENTATGE

Perspectiva objectivista

La concepció objectivista entén l’aprenentatge com la memorització i repetició

de coneixements transmesos a partir del professorat. L’objectiu d’aquesta
perspectiva és retenir el màxim d’informació possible. S’avalua l’aprenentatge
en funció de la quantitat d’informació memoritzada en proves.

Els professors tenen una funció molt important en l’aprenentatge ja que són la
única font d’informació i per tant, són els encarregats de transmetre els
coneixements sobre la realitat als alumnes. A més, tenen un grau elevat
d’autoritat i respecte.

Els alumnes tenen la funció de rebre i emmagatzemar la informació que els

transmet el mestre mitjançant un procés d’assimilació, acumulació i repetició.
La teoria conductista és semblant a la objectivista però en aquesta els
professors utilitzen reforços externs (premis i càstigs) per animar al alumne i
així aconseguir nous aprenentatges.

Perspectiva constructivista

La concepció constructivista estudia els coneixements previs, els processos

cognitius implicats a l’aprenentatge, la organització del coneixement de la ment
i el procés d’integració dels nous coneixements en les estructures cognitives ja
existents.

L’aprenentatge es construeix activament per part de l’alumne, contínuament

construeix el seu propi coneixement i el relaciona amb els nous aprenentatges

2
que ha d’adquirir, és a dir, es construeix a través de processos de transformació
i autoregulació mitjançant l’ajuda del professorat. D’aquesta manera l’alumne
pot resoldre eficaçment noves situacions i nous reptes que se li plantegen.

La funció del professor és assegurar que l’estudiant relacioni de forma

significativa els seus coneixements previs amb els nous continguts que ha
après o ha d’aprendre. El professor es converteix en un guia que orienta
l’aprenentatge de l’alumne.

El professorat li interessa conèixer les emissions de l’alumnat que li

proporcionin informació sobre les seves idees prèvies i li permet adaptar
l’ensenyança.

En la concepció constructivista, Piaget va aportar la seva teoria genètica

del desenvolupament en la qual és una perspectiva de l’aprenentatge. En
la seva teoria deia que els nens tenen la tendència innata d’interactuar
amb el medi i ho fan a través d’esquemes d’acció (patrons de
comportament i pensament) en els quals els nens identifiquen objectes,
els manipulen i aprenen. És un procés de desenvolupament cognitiu.

Un altre autor, Watts, ha definit l’aprenentatge constructivista com a un

procés interpretatiu que implica les construccions individuals de
significat relatives a fets i successos específics. Les noves construccions
es produeixen a través de la relació amb el coneixement previ. Aquest
procés és individual perquè cada persona té una coneixements previs
diferents i una disposició diferent davant de l’aprenentatge.

Ausubel en la seva teoria de l’assimilació afirma que és possible observar

tot l’aprenentatge significatiu que ha realitzat una persona fins a un
moment donat a través de la seva estructura cognitiva i proposa
començar amb el coneixement previ com a estratègia educativa per
planificar l’ensenyament. Ausubel va incloure tres condicions per realitzar
aprenentatges significatius, la primera condició és la significativitat
lògica, es refereix a què els continguts d’ensenyança tinguin una

3
estructura i una coherència interna. La segona condició és la
significativitat psicològica en què els continguts d’ensenyança i
d’aprenentatge siguin adaptats als coneixements que l’alumne tingui
perquè li sigui possible relacionar amb els que ja sap amb els que
s’ensenya de nou. I la tercera condició és la disposició favorable per part
de l’alumne en aprendre significativament. Si el que s’ensenya no té sentit
per l’alumne, l’aprenentatge es converteix pesada i costosa provocant
una disminució del rendiment.

El constructivisme social diu que l’aprenentatge és un procés de

construcció o negociació social ja que el pensament és una activitat en
què l’individu i el context es relacionen.

Des del principi d’Ausubel, el constructivisme li interessa conèixer bé el

nivell de coneixement previ de l’alumne per adaptar l’ensenyança a la
diversitat de necessitats educatives. Diu que s’ha d’ensenyar a l’alumne
no només els continguts diferents sinó també ensenyar-lo de forma
diferent. S’ha de tenir en compte la diversitat i treballar-la per fer-la
igualitària, igualtat de resultats, mitjançant programes d’ensenyança en
que l’alumne arribi els màxims resultats sense patir discriminacions de
l’entorn o dels coneixements previs.

En contextos socioculturals desafavorits, la concepció constructivista de

l’aprenentatge significatiu diu que els coneixements previs seran limitats i
per afavorir l’aprenentatge s’haurà de reduir els objectius.

Un dels majors representats del constructivisme radical és Von

Glaserfeld, insisteix en que l’aprenent construeixi la realitat ell sol i
aquestes interpretacions seran subjectives.

4
La concepció comunicativa-dialògica

La perspectiva dialògica entén que els significats que donem a la realitat social
s’han creat en la interacció , no venen donats pels sistemes ni surten del nostre
interior, sinó que han de sortir de les interaccions amb el seu entorn més
proper. Les persones contínuament creem i recreem significats pròxims a la
realitat que són el resultat dels acords intersubjectius aconseguits a través dels
processos comunicatius.

Els coneixements previs o el que sap l’alumne, només serveixen per programar
de la forma més eficaç una ensenyança orientada a transformar, amb la creació
de nous projectes educatius, el context social i cultural.

El procés d’aprenentatge escolar també depèn de la intervenció de totes les

persones de tots els contextos (centre educatiu, domicili, altres espais de la
comunitat). D’aquesta forma el coneixement es forma a través de situacions
d’interacció entre les diferents persones que aporten el seu saber, experiències,
vivències i sentiments. L’aprenentatge es transforma i el coneixement es fa
més complex i transforma el seu entorn sociocultural. Aprenen a l’aula, en el
centre escolar, al carrer, en la cultura, amb els veïns, etc. No només aprenen
amb el professor sinó que també amb la seva família, amics, monitors de lleure,
biblioteca, etc.

El professor té la funció de participant en un diàleg entre les famílies, els

estudiats i tota la comunitat. Ha de saber desenvolupar interaccions amb
l’entorn i els processos de creació de significat que es donen en aquest i posar
èmfasi en l’aprenentatge igualitari i comunitari en un conjunt d’accions en què
la formació no es restringeixi a la relació professorat-alumne, sinó que englobi
el conjunt de l’entorn social i cultural.

5
REFLEXIÓ DEL GRUP

Avui en dia encara trobem diversitat en el funcionament de les escoles, trobem

escoles que treballen tradicionalment i d’altres que adapten el currículum amb
el seu alumnat. L’objectiu de totes les escoles és donar uns aprenentatges a
l’alumnat per un futura integració a la societat, però l’objectiu que ara es
proposen a les noves escoles és que l’alumnat tingui un èxit i es redueixin els
fracassos escolars.

Creiem que les escoles de la societat actual haurien d’adaptar-se a les

necessitats d’aquesta perquè els alumnes, mitjançant uns aprenentatges
igualitaris, siguin capaços d’assolir les competències bàsiques. Creiem que és
necessària la diversitat a l’aula ja que hi ha diversitat de cultural, social,
lingüística en què els estudiants intercanvien coneixements amb el
resultat de nous aprenentatges. Pensem que les escoles que separen els
alumnes per nivells de coneixement fomenta més les desigualtats
educatives i socials.

La societat és dinàmica, experimenta canvis molt sovint i l’escola i els

currículums s’han d’adaptar en tot moment a aquests. Creiem que en la
diversitat sociocultural desafavorida s’ha d’adaptar al currículum aportant
més objectius educatius i no reduint-los, ja que si augmentem els
aprenentatges els accelerarem i els alumnes es podran posar el mateix
nivell que els demés.

L’escola actual hauria de compondre’s de diferents professionals que pertanyen

a l’àmbit de l’educació, això inclou mestres, pedagogs, logopedes i psicòlegs.
Tot i així no es pot oblidar tots els aprenentatges i experiències que poden
aportar les famílies dels alumnes i la comunitat en la qual es troben. Això vol
dir que ha d’existir una interacció entre els diferents elements socialitzadors
que envolten els alumnes. Una petita apropació es va fer amb la LODE a l’any
1985 que va crear l’AMPA però tot i així no hi havia vinculació entre escola i
pares ja que aquests darrers no influïen en l’educació formal. Només els

6
mestres decideixen aspectes importants com el currículum. Un exemple
consisteix en què la participació de les famílies en les eleccions del consell
escolar era del 10%. Aquí es veu com l’escola, la família i la comunitat estan
quasi completament separades. Així doncs, aquests diversos col·lectius s’han
d’unir per lluitar per transmetre un bon aprenentatge de forma igualitària per
tots els alumnes, sense discriminacions ni etiquetes per ètnia, classe social,
gènere, discapacitats, etc. A més també l’escola ha de tenir la funció de
capacitar-los per la vida laboral i social i perquè desenvolupin un paper actiu
en la societat. També ha de transmetre valors socials com: llibertat, justícia,
igualtat, pluralisme, tolerància, comprensió, cooperació, pau, respecte,
capacitat de discussió, escoltar i defensar les pròpies opinions, diàleg, sentit
crític, solidaritat, etc. Al mateix temps, ha de treballar seriosament conflictes de
la societat actual per abolir-los en les societats futures. Un exemple clar
d’aquests conflictes és la violència de gènere, que és una temàtica que s’ha de
treballar i incloure en el currículum de l’escola ja que són aquestes generacions
les que construiran la societat del futur. També un altre punt que es pot tractar
és la societat multicultural que hi ha actualment que ha fet sorgir alguns brots
de racisme en algunes zones. Són fets que s’han de tractar per tal d’abolir
aquests pensaments racistes de la nostra societat i conscienciar que el
multiculturalisme és un fet positiu i enriquidor.

Actualment hi ha models d’escola que són el principi de com s’ha d’entendre i

funcionar per tal que estigui adaptada a la societat de la informació. Aquests
models són l’escola inclusiva i les comunitats d’aprenentatge que compleixen
les característiques que hem anomenat anteriorment. Un exemple que trobem
actualment de comunitat d’aprenentatge és a Figueres, el C.E.I.P l’Amistat,
Aquestes comunitats fa que els familiars dels infants s’impliquin eventualment a
les tasques educatives per un millor funcionament de les escoles, d’aquesta
manera la interacció entre escola, famílies i estudiants fa que les famílies
s’apropin a l’escola, que les necessitats estiguin satisfetes i a més que les
diferents cultures que hi puguin haver interactuin de forma pacifica entre elles
que és un objectiu molt important de cares al futur de la societat.

7
Centrant-nos en el mestre, també creiem convenient i necessari que des de les
universitats es promogui aquests criteris i valors per tal que el nou professorat
ja els apliqui des del primer dia de la seva docència. A més també, s’haurien de
crear cursos de mètodes d’aprenentatge dirigit pels docents que fan la seva
feina des de fa temps ja que aquests han viscuts altres èpoques que no són les
actuals i podrien utilitzar mètodes i estratègies ja antiquades per la societat en
la que ens trobem.

L’escola, tot i estar regulada per les lleis i organismes del govern, ha de tenir
una mínima llibertat d’escolarització i autonomia perquè no es vegi manipulada
per la ideologia del govern. Així mateix, des del nostre punt de vista pensem
que, sempre dins de la legalitat educativa, una institució escolar ha de tenir una
lliure elecció en la utilització del seu mètode d’aprenentatge sempre i quan sigui
eficaç pels alumnes. Justifiquem aquesta afirmació tenint en compte que el
sistema no coneix les realitats individuals que envolten cada institució
educativa i el seu entorn comunitari. Podem trobar un exemple en l’escola
Fratney situada als Estats Units i més concretament, localitzada a Milwaukee,
Wisconsin, la qual l’administració va posar molts entrebancs per portar a terme
el seu projecte (Escuelas democràticas, M. W. Apple, J. A. Beane (comps.) pàg.
98 – 105).

En conclusió, les escoles i els seus mètodes d’aprenentatge han de evolucionar

a la mateixa mesura que avança la societat en la qual ens trobem. Sempre ha
de garantir un aprenentatge efectiu i ha de transmetre els valors correctes
d’acord amb la societat en què es troba. També ha d’intervenir per acabar amb
problemes com el racisme i la violència de gènere. A més, l’Estat ha de
promoure la seva evolució i donar facilitats per poder-se adaptar i millorar, ja
que des de les escoles es formen les noves generacions que en un futur seran
elements actius de la societat.