Professional Documents
Culture Documents
EN LA SOCIETAT
DE LA INFORMACIÓ
Ivette Lopez
Èric Duran
Roser Boschdemont
1
Cristina Callado
PERSPECTIVES DE MÈTODES
D’APRENENTATGE
Perspectiva objectivista
Els professors tenen una funció molt important en l’aprenentatge ja que són la
única font d’informació i per tant, són els encarregats de transmetre els
coneixements sobre la realitat als alumnes. A més, tenen un grau elevat
d’autoritat i respecte.
Perspectiva constructivista
2
que ha d’adquirir, és a dir, es construeix a través de processos de transformació
i autoregulació mitjançant l’ajuda del professorat. D’aquesta manera l’alumne
pot resoldre eficaçment noves situacions i nous reptes que se li plantegen.
3
estructura i una coherència interna. La segona condició és la
significativitat psicològica en què els continguts d’ensenyança i
d’aprenentatge siguin adaptats als coneixements que l’alumne tingui
perquè li sigui possible relacionar amb els que ja sap amb els que
s’ensenya de nou. I la tercera condició és la disposició favorable per part
de l’alumne en aprendre significativament. Si el que s’ensenya no té sentit
per l’alumne, l’aprenentatge es converteix pesada i costosa provocant
una disminució del rendiment.
4
La concepció comunicativa-dialògica
La perspectiva dialògica entén que els significats que donem a la realitat social
s’han creat en la interacció , no venen donats pels sistemes ni surten del nostre
interior, sinó que han de sortir de les interaccions amb el seu entorn més
proper. Les persones contínuament creem i recreem significats pròxims a la
realitat que són el resultat dels acords intersubjectius aconseguits a través dels
processos comunicatius.
Els coneixements previs o el que sap l’alumne, només serveixen per programar
de la forma més eficaç una ensenyança orientada a transformar, amb la creació
de nous projectes educatius, el context social i cultural.
5
REFLEXIÓ DEL GRUP
6
mestres decideixen aspectes importants com el currículum. Un exemple
consisteix en què la participació de les famílies en les eleccions del consell
escolar era del 10%. Aquí es veu com l’escola, la família i la comunitat estan
quasi completament separades. Així doncs, aquests diversos col·lectius s’han
d’unir per lluitar per transmetre un bon aprenentatge de forma igualitària per
tots els alumnes, sense discriminacions ni etiquetes per ètnia, classe social,
gènere, discapacitats, etc. A més també l’escola ha de tenir la funció de
capacitar-los per la vida laboral i social i perquè desenvolupin un paper actiu
en la societat. També ha de transmetre valors socials com: llibertat, justícia,
igualtat, pluralisme, tolerància, comprensió, cooperació, pau, respecte,
capacitat de discussió, escoltar i defensar les pròpies opinions, diàleg, sentit
crític, solidaritat, etc. Al mateix temps, ha de treballar seriosament conflictes de
la societat actual per abolir-los en les societats futures. Un exemple clar
d’aquests conflictes és la violència de gènere, que és una temàtica que s’ha de
treballar i incloure en el currículum de l’escola ja que són aquestes generacions
les que construiran la societat del futur. També un altre punt que es pot tractar
és la societat multicultural que hi ha actualment que ha fet sorgir alguns brots
de racisme en algunes zones. Són fets que s’han de tractar per tal d’abolir
aquests pensaments racistes de la nostra societat i conscienciar que el
multiculturalisme és un fet positiu i enriquidor.
7
Centrant-nos en el mestre, també creiem convenient i necessari que des de les
universitats es promogui aquests criteris i valors per tal que el nou professorat
ja els apliqui des del primer dia de la seva docència. A més també, s’haurien de
crear cursos de mètodes d’aprenentatge dirigit pels docents que fan la seva
feina des de fa temps ja que aquests han viscuts altres èpoques que no són les
actuals i podrien utilitzar mètodes i estratègies ja antiquades per la societat en
la que ens trobem.
L’escola, tot i estar regulada per les lleis i organismes del govern, ha de tenir
una mínima llibertat d’escolarització i autonomia perquè no es vegi manipulada
per la ideologia del govern. Així mateix, des del nostre punt de vista pensem
que, sempre dins de la legalitat educativa, una institució escolar ha de tenir una
lliure elecció en la utilització del seu mètode d’aprenentatge sempre i quan sigui
eficaç pels alumnes. Justifiquem aquesta afirmació tenint en compte que el
sistema no coneix les realitats individuals que envolten cada institució
educativa i el seu entorn comunitari. Podem trobar un exemple en l’escola
Fratney situada als Estats Units i més concretament, localitzada a Milwaukee,
Wisconsin, la qual l’administració va posar molts entrebancs per portar a terme
el seu projecte (Escuelas democràticas, M. W. Apple, J. A. Beane (comps.) pàg.
98 – 105).