Construcció Natural

Jordi Alemany Textos C- 1 • 12 de Maig 2010

1

Construcció Natural
La Bioconstrucció es una arquitectura basada en els principis bioclimàtics, que utilitza materials naturals i locals i compta amb la participació dels usuaris en el procés.

Per què la construcció ha de tornar a ser més natural ?
L'industria de la construcció consumeix el 60 % dels materials que s'extrauen de la Terra, genera quasi la meitat del consum energètic al món, i de les emissions de CO2 que es llencen a l'atmosfera. També produeix la meitat del total de residus i de contaminació diversa amb que s'emmalalteix la Terra. D'altra banda el 30 % dels nous edificis, o rehabilitats de nou, pateixen la síndrome de l'edifici malalt, per la toxicitat incorporada en algun dels nous materials i processos. Un altre raó important, que sovint oblidem, es que ni el mercat ni la industria estan capacitats -ni s'ho plantegen- per afrontar el repte de proporcionar vivendes sanes i dignes per a tothom al món. Per alguns experts les creixents necessitats d'habitat als països del Sud -i no només al Sud- tan sols es poden encarar utilitzant materials locals i naturals i tècniques d'autoconstrucció.

Bioclimatisme
L'arquitectura bioclimàtica te en compte el clima i les condicions de l'entorn per aconseguir el confort interior. Juga amb el disseny : les orientacions, les obertures, les característiques dels materials, l'aïllament, l'inèrcia tèrmica... i aconsegueix un confort interior i un grau d'eficiència energètica òptims, amb un mínim de despesa energètica. Amb un bon disseny es poden estalviar fins un 80 % o més del consum energètic. De fet, no es res de nou ni sofisticat, gran part de l'arquitectura tradicional funciona segons els principis bioclimàtics; es simplement una “arquitectura amb sentit comú”. Usant l'enginy i el coneixement, treu el màxim partit de les condicions de l'entorn.

2

Materials locals i naturals
De tots els materials de construcció naturals : pedra, fusta, palla, bambú, canya...la terra es el més antic, important i abundant en la major part de regions del món. Es fàcil d'obtenir; sovint directament del mateix lloc, quan s'excava la cimentació. A quasi tots els climes càlits -secs i temperats, la terra ha estat ancestralment el material de construcció dominant. Actualment un terç de la humanitat viu en vivendes de terra i en les països del Sud això representa més de la meitat.

Darrerament s'ha comprovat i s'ha entès que la terra crua te millors qualitats que materials com el formigó, els maons cuits o els silicocalcaris. Les tècniques de construcció amb terra convenienment posades al dia mostren el seu valor no només per l'autoconstrucció sinó també per a la construcció industrialitzada. Al construir amb terra tan sols s'utilitza del 1 al 5 % de l'energia -i per tant s'emet moltísim menys CO2, que construint amb ciment i materials industrials. Tant el procés com el resultat es de lluny, molt mes sa i ecològic. La terra com a material de construcció pot utilitzar-se i processar-se de diverses maneres. La tapia es terra compactada i premsada en encofrats o més modernament també en sacs, llavors se'n diu superadobe, tècnica creada per l'arquitecte Nader Khalili per fer refugis autoconstruits i sismoresistents. L'ancestral tècnica de les toves (adobes) maons de terra argilosa sense coure, només assecats al sol; la més moderna del BTC (Bloc de Terra Compactada) : maons compactats amb una senzilla premsa en un motllo metàl.lic*; el bahareque : entramats de bambú, canya o fusta, farcits d'una barreja de consistència plàstica, anomenada cob, de terra argilosa, sorra i palla o algun altre fibra vegetal. Un altre procediment es el modelat directe a la paret amb cob i la combinació de cob i un farcit de troncs transversals, el "tronco-cob"... * Les millors premses (per a autoconstrucció) son la CINVA-Ram i la CETA-Ram.
3

D'altra banda la construcció amb bales de palla, s'està estenent molt i més recentment diverses maneres de combinar palla amb argila cremosa, per exemple premsada tant en encofrats a mida com en blocs... Les construccions amb terra en general solen anar convenientment revocades amb argila fina tant per dins com per fora, el que permet uns acabats realment preciosos. En quant al mètodes constructius, unes maneres de processar la terra permeten construir estructures autoportants -que suporten el pes de bigues i teulada, però altres no, i llavors cal construir una estructura, sovint de fusta, per suportar-lo. El cob, les bales de palla i el superadobe permeten fer estructures autoportants que estalvien molta fusta. La tova i la tapia, només si es fan les parets suficientment gruixudes, o utilitzant la tova en estructures amb voltes i cúpules; en canvi la palla premsada es més lleugera, amb molta capacitat aïllant, però no es autoportant, es a dir no suporta mes que el seu propi pes, i el bahareque ja porta una estructura de fusta incorporada per tant no es pot dir que sigui autoportant. En tot cas, l’important es resguardar-la de la pluja amb bons alerons i de l’humitat que pot pujar del terra amb un muret bàsic de pedra. Les tècniques de construcció amb terra son molt antigues i presents a moltes cultures; de fet el 50 % dels edificis del Patrimoni Mundial de la UNESCO estan fets de terra. Com el Taj Mahal, a la India, que amaga sota els seus marbres estructures de bambú y fang. La gran muralla construïda fa 4000 anys a la Xina inicialment quasi tota amb terra premsada (tapia) i posteriorment enxapada amb pedra i totxo. A l'Africa del Nord, al Yemen... hi ha ciutats senceres fetes de terra. Impresionants mesquites com la de Djenné, la de Mopti, a

Mali...la de Al-Muhdhar en Tarim (Yemen), de 53 m d'alçada, les famoses cases torre de Shibam també al Yemen, que poden tenir fins a 9 o 10 pisos, moltes construides fa 400 anys; el bazar de Sedjan, a l'Irán...A la vella Europa, a Centre i Sudamèrica hi ha exemples per tot arreu...les cases de Devon del s XVI a Anglaterra; la Huaca del Sol en Moche (41 m), l'antiga ciutat de Chan Chan a Perù...
4

Participació
Crec que, com la resta de les especies animals, tenim un instint nat per a la construcció, que estaria be de recuperar, i més en les actuals circumstàcies d'especulació amb la vivenda. En la major part de la historia de la humanitat, la construcció ha estat un tema comunitari, i s'ha construït d'acord a la adaptació al entorn i als coneixements ancestrals, patrimoni de tota la comunitat; i aquesta ajudava a construir els nous habitatges dels seus membres. El lema del darrer taller de bioconstrucció que he facilitat era, com deia l'arquitecte i filosef egipci Hassan Fathi : "Un home sol no pot construir-se la seva pròpia casa, però deu homes treballant junts poden fàcilment construir deu cases", i ilustra be el que vull dir. Jordi Alemany

http://ecohabitantes.blogspot.com jalemany02@gmail.com

5

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful