You are on page 1of 5

Galilea

Per la carretera PMV-1032, que parteix de davant l'església parroquial de


Puigpunyent, s'arriba a l'encisador poblet de muntanya que és Galilea. El llogaret
nasqué quan l'any 1396, Ramon Ribes, propietari de l'alqueria Alcabussa —actual Son
Cortei— i Pere Basset, propietari de l'alqueria Benifatxó —Son Martí—, cediren 100
quarterdes cadascun per a l'establiment de famílies de jornalers, en els terrenys que es
coneixien amb el nom de sa Moleta. Segons la tradició, cap a l'any 1550, Jordi Cortei,
propietari de Son Cortei, decidí que sa Moleta s'anomenàs Galilea perquè hi veia una
gran semblança de paisatge amb la regió palestina del mateix nom (GEM, VI, 127).

El poema "Galilea, lloc ventós" de Llorenç Riber, comença així:

Galilea, lloc ventós


garrida, si't cal pujar,
dia de vent han d'anar
aferrats de dos en dos.

Galilea encastellada
damunt un penyal s'asseu;
si hi puges qualque vegada,
alerta a trabucar el peu!

Quina escampadissa blanca


de cases, fora camí...
L'ametler et farà amb sa branca
pessigolles de setí.

1. Església parroquial de la Immaculada Concepció

Notes històriques

Segons declaracions testamentàries de Lluc Cortei, senyor de Son Cortei, l'any


1595, a les seves cases, hi tenia un oratori molt antic, que va servir d'església al llogaret
de Galilea, petit nucli de població fundat a partir de 1396 (Rosselló-Segura, 130).

L'església actual de Galilea fou patrocinada pel general Antoni Barceló i Pont de
la Terra, conegut amb el nom de Capità Toni, propietari de la possessió de Conques, i
pel seu fill, el canonge Onofre Barceló. Però, les obres no començaren fins després de la
mort del capità, esdevinguda l'any 1797, ja que la primera pedra del temple es col·locà
l'any 1806 i l'any 1810 s'hi celebrà la primera missa. El 1972 fou erigida en parròquia.

Descripció

La façana principal s'aixeca davant la carrera anomenada ses Timbes, amb la


part de davant l'església amb sòl emmacat. El portal major és de llinda, desornamentat,
amb la meitat inferior dels brancals de dues peces de pedra viva, i amb llindar, a la part
inferior de l'ingrés, també de pedra viva; la sobrellinda mostra una corniseta plana i, al
capdamunt, un ninxolet amb el relleu d'una creu amb ornamentació vegetal. Més amunt,
s'hi obre un rosetó calat i, com a remat de la façana, una testera en forma de frontó
triangular que conté un rellotge de sol; corona el frontó una imatge de la Immaculada,
mentre que als laterals, hi ha sengles hídries o cadufes, damunt el corresponent plint.

La façana lateral mostra un portal de llinda, amb el relleu de la Immaculada, i


dos rellotges de sol, un de 1881 i un altre de més modern. El campanar, al costat
esquerre del temple, és de secció quadrada i té tres cossos d'alçat, amb coronament
piramidal i, al tercer cos, una obertura d'arc apuntat per cada costat. Rere la capçalera
del temple, hi ha un petit cementeri parroquial.

L'interior del temple té una sola nau, amb planta rectangular, coberta amb volta
de canó i cinc capelles a cada costat, obertes amb un arc de mig punt; una cornisa
recorre l'alçat de la nau. El primer tram acull la tribuna del cor, amb arc rebaixat i
coberta de creuer.

El presbiteri s'aixeca tres graon sobre la nau. El retaule major és d'un sol carrer,
amb un nínxol en el centre que conté la imatge de la Immaculada, obra de l'escultor
Rafel Vidal Mas (1859-1951) (GEM, XVIII, 131-132). Més amunt, hi ha una cornisa,
seguida d'un àtic en forma de medalló amb un llenç de l'Assumpció. A cada lateral del
presbiteri hi ha un portalet de llinda; a la dreta, hi ha una pintura de sant Tomàs
d'Aquino.

Les capelles de l'esquerra o de l'Evangeli són les següents:

La primera acull el portalet de l'escala de la tribuna. La segona és la de sant


Antoni, amb dues columnes corínties, una pintura del titular i, a l'àtic, un llenç amb la
Mare de Déu i sant Bernat. La tercera és la de sant Domingo, amb dues columnes
corínties i una pintura amb l'escena de la Mare de Déu donant el rosari al sant; a l'àtic, hi
ha un llenç amb un sant ermità. La quarta és la de sant Josep, amb dues columnes
corínties i una imatge del sant patriarca, amb una pintura a l'àtic de santa Teresa. La
cinquena és la del sagrat Cor, amb dues columnes corínties i una imatge del titular, amb
un llenç a l'àtic de sant Ramon de Penyafort i, a la predel·la, una imatge de la Mare de
Déu Morta.

Les capelles de la dreta o de l'Epístola són les següents:

La primera, sota la tribuna, conté la pica baptismal, amb un quadret del


Baptisme de Jesús. La segona és la de sant Sebastià, amb dues columnes jòniques, una
imatge del titular i, a l'àtic, un llenç amb sant Joan Baptista. La tercera és la del Sant
Crist de les Ànimes, amb un nínxol que conté la imatge del santcrist; a l'àtic, hi ha una
pintura amb una santa monja; a la paret de l'esquerra una pintura representa sant Llorenç
salvant ànimes del Purgatori, mentre que a la paret de la dreta es representa la mateixa
escena, amb sant Francesc com a protagonista. El quart espai és ocupat pel portal
lateral, i hi ha un llenç de sant Lluís Gonçaga. La cinquena és la de la Mare de Déu del
Carme, amb dues columnes corínties i una pintura de la titular, amb un llenç a l'àtic de
Maria Magdalena.
L'orgue fou construït l'any 1877, amb peces del gran orgue del convent de Sant
Domingo de Palma, fabricat per l'orguener Jordi Bosc i que avui es troba a l'església
parroquial de Santanyí.

2. Ca ses Monges

El convent de Religioses del Sagrat Cor es troba al carrer des Clapers, núm. 3, en una
casa tradicional amb façana aixecada davant una carrera encimentada; té dues plantes
d’alçat i el portal forà és d’arc rodó, amb una finestra a cada costat i un pedrisset a
l’esquerra. El primer pis mostra tres finestres. Davant la façana, a l’esquerra, hi ha un
coll de cisterna de secció circular, amb argamassa de calç i la part superior de pedra
viva, i un ferro amb arc semicircular que aguanta la corriola.

L’interior del primer aiguavés mostra trespol mallorquí, amb un portalet de


llinda a l’esquerra que condueix a una cuineta rústica, amb pica per escurar, cuina antiga
i foganya amb pinte. A la dreta, una escala puja al primer pis, on hi ha cambres amb
lliteres per a colònies escolars o per a grups. El segon aiguavés presenta una cuina
moderna.

Aquesta casa es coneix també amb el nom de Ca sa Mestra, ja que s’hi inicià
l’ensenyança de les nines l’any 1908, que esdevingué mixta el 1957. En destacà la tasca
educativa desenvolupada entre 1921 i 1970 per Francesca Arbona Pocoví, per la qual
cosa rebé l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi (1964) i fou nomenada el 1972 filla adoptiva
de Puigpunyent. El 1970, les monges del Sagrat Cor adquiriren Ca sa Mestra i fundaren
un casal de colònies d’estiu per a grups d’escolars. El 1977 les germanes s’hi
instal.laren definitivament, atesa la demanda creixent d’aquest servei (GEM, VI,
128-129).
Conques

El camí propi de l’antiga possessió parteix de la carretera des Capdellà a Puigpunyent


per Galilea (PMV 1032, km 8’800), a l’esquerra pujant des de Puigpunyent cap a
Galilea. Una fita o escopidor assenyala “Conques. 1425”. Dos minuts d’asfalt, amb un
marge alt a la dreta, ens deixen en un entreforc; el camí de l’esquerra condueix a les
cases velles.

La possessió de Conques era en època islàmica l’alqueria Caprida. El 1285, ja coneguda


amb el nom del Palmer, la comprà Guillem des Brull. El 1361, apareix a nom de
Berenguer Vida, també propietari d’Ortoluig. El 1425 l’alqueria era denominada es
Palmer i fou venuda per Berenguer Vida a Ramon sa Fortesa, juntament amb els rafals
que tenia agregats. El 1446 Joan sa Fortesa vengué la seva alqueria Conques a Gabriel
Verí de Menorca. En l’Estim de 1578 el Palmer apareix conjuntament amb la Granada;
ambdues possessions eren de Pere Nét i es valoraren en 50.000 lliures. En l’inventari
per la mort del senyor Pere Nét, de 1595, el Palmer apareix com a possessió principal,
seguida de la Granada. El 1728 era propietat de Guerau Descatlar. El 1733 era del fill de
l’anterior, Miquel Joan Descatlar.
La possessió apareix al mapa de Mallorca del cardenal Despuig, de 1784. L’any 1789, J.
de Berard ressenya la finca de la manera següent: “Conque. Grande predio. Huerto y
agua. Del Excmo Barceló”. El 1818 era d’Onofre Barceló, qui morí aquell mateix any.
Segons l’Amillaramiento de 1855, la possessió era de D. Joan Barceló i Brondo; es
valorà en 11.343 reals de producte líquid, amb una superfície de 255 quarterades.

Segons l’Arxiduc, cap a 1880, Conques té “esplanada frontal i aljub coronat d’altiu
merlet piramidal i pedrís perimetral... Conques presenta una clastra empedrada i amb
dues pilastres, i a l’esquerra de la façana principal, un emparrat ample. Més amunt de la
casa, hi ha belles plantacions de fruiters i un aljub, i als seus peus, una petita casa
coneguda per s’Hortet de Conques” (Habsburg-Lorena, VIII, 368-69).

El conjunt fou declarat BIC el 25 de juny de 1985. Actualment, les cases es


troben dividides en diversos habitatges, molt reformats.

La façana principal de les cases té dues plantes d’alçat. El portal forà és de llinda, de
grans dimensions, del s XVIII; els capitells mostren senzilles motllures, mentre que els
brancals són de dues peces de pedra. A l’esquerra, un bloc constructiu avançat en
perpendicular a la façana, que acull l’estable, mostra un abeurador tancat per un arc
rebaixat, situat vora el portal. A la dreta del portal, hi destaca una cisterna adossada a la
paret, amb capelleta apuntada, part exterior de l’aljub que ocupa bona part del subsòl de
la carrera, amb un coll de cisterna de secció circular més enmig. El segon bloc de la
façanan, a la dreta, mostra coronament en testera triangular, a dos aiguavessos. Més a la
dreta de la façana, hi ha un portal de llinda de fusta i, a l’extrem, un altre portal d’un
habitatge. La segona planta, mostra un balcó i, més a la dreta, dues finestres. A la dreta,
tancant l’esplanada de la façana, s’alça la Miranda, amb un mur amb merlets arrodonits,
de considerable antigor.

Després del portal forà, el vestíbul apareix amb sòl empedrat i amb el sòtil reformat.
Dos pilars de secció quadrada deixen pas a la clastra. En el mateix vestíbul, a la dreta,
quatre graons en davallada condueixen al portal de llinda de la tafona. La clastra és de
planta quadrada, amb sòl empedrat amb lloses grans; distribueix diversos portals de
llinda, ara corresponents a habitatges diferents. La paret frontal a l’entrada i l’angle del
fons a la dreta tenen tres plantes d’alçat, mentre que la resta només en té dues. Al fons
de la clastra, segons s’entra, una escala exterior condueix a un portal de llinda situat al
primer pis.

El portal de l’esquerra del vestíbul condueix a l’estable, una gran sala rectangular, amb
menjadores als laterals llargs. La coberta té quatre trams separats per tres arcs rebaixats
de marès.

El conjunt de les cases, producte de la divisió a què fou sotmesa, presenta diversos
portals, alguns oberts modernament, que acullen devers 11 apartaments.

La tafona ocupa una gran estança de planta rectangular. L’accés interior es fa per una
rampa amb sis graons en davallada. La coberta és un enteixinat de fusta, amb bigues i
dues jàsseres, en bon estat de conservació. Conté una premsa de biga, al lateral llarg de
la dreta, que es conserva completa, amb biga, galteres, cuixera de grans dimensions
adossada al sostre, cavall fust, quintar amb creuers, espiga i bassis.
Al fons de l’estança de la tafona, sota un sòtil més baix, hi apareix el trull, amb entrada
per un arc rebaixat. El perímetre dels laterals de l’estança del trull és ocupat per quatre
obertures que contenen els graners; tenen portal rodó i volta de canó. Rere, un portal de
llinda condueix a la botiga de l’oli. Vora el trull es troba la premsa mecànica. Al costat
hi ha la fornal, amb caldera d’aram. Vora el quintar de la biga hi ha una segona premsa
mecànica, més petita que la primera.

La tafona de Conques apareix documentada a l’inventari per la mort del senyor Pere
Nét, de 1595, a les cases de la possessió principal, aleshores anomenada el Palmer. Hi
havia tres muls somerins de tres anys cada un; tres collars i tres coixins per llaurar; dues
bigues, una caldera i altres aparells de fer oli, i altres eines.

Bibliografia

AUTORS DIVERSOS
Puigpunyent. Guia dels pobles de Mallorca
Palma: Hora Nova, 2001

BERARD SOLÀ, J.
Viaje a las villas de Mallorca (1789). Palma: Ajuntament de Palma, 1983

ENSENYAT PUJOL. J.
Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca
Palma: Escuela-Tipográfica Provincial, 1919

Gran Enciclopèdia de Mallorca


Palma: Promomallorca, 1989-98

HABSBURGO-LORENA, L. S.
Las Baleares por la palabra y el grabado. Vol. VIII: Mallorca (parte especial). Palma,
1992

MARTORELL, Onofre
Bon dia, Puigpunyent, poble estimat
Barcelona, 1988

PONT, C.; FONT, M.


Recull de narrativa popular (Puigpunyent-Galilea)
Puigpunyent: Ajuntament, 1990

ROSSELLÓ, R.; SEGURA, J.


Història de Puigpunyent. Segles XIII-XVI.
Palma: L. Muntaner, 1996
Gaspar Valero i Martí