You are on page 1of 32

01. N39corregit.

qxd 14/5/08 12:07 Página 1

nexe
número 39 primer quadrimestre del 2008 2,50 euros (gratuïta per als socis d’AnticsUPF)

Revista de l’Associació d’Antics Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra

Graduació 2007

Notícies pàgina 8 reportatge pàgina 14 actualitat pàgina 18


AnticsUPF a Facebook Finançament per a emprenedors Inaugurem trajecte de l’AVE
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:07 Página 2

la 2 i la 3

nexe
Publicació trimestral de l’Associació d’Antics
Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra
Editorial

Maig del 2008

edició
Mònica Fernández Aguilera
ES POT
(monica.fernandez@anticsupf.net)

col·laboradors
David Álvarez
Thais Buforn
Màrius Comorera
Glòria-Mireia Montanyà
Roger de Llúria
Francisco José Moya EL MOTIU D’AQUEST EDITORIAL és forçosament dife- xíem la notícia del traspàs de Mercè Sa-
Murphy rent dels que el precedeixen. Com a usua- la Schnorokowski, presidenta del Consell
Javier Nicolás ris, probablement haureu detectat dis- Social de la Universitat Pompeu Fabra.
Maria Olivé funcions en el normal desenvolupament Les paraules que en aquests moments
Andreu Orte dels Antics Alumnes. Vull avançar-vos, puc aportar sobre Mercè Sala resulten
Joan Planas ja en aquest punt, les meves disculpes insignificants comparades amb les glo-
Patricia Pérez Alamancos pels inconvenients que aquestes disfun- ses que aquests dies apareixen per
David Rodríguez cions us hagin pogut causar. Disculpes arreu. De tota manera, i molt singular-
Eva-Maria Sans de les quals participen –segons m'han fet ment en l'àmbit que ens pertoca, vull
Ferran Simarro arribar– el personal tècnic i els membres remarcar que Mercè Sala va fer una
Montse Vives de la Junta Directiva de l'Associació. aposta decidida per l'Associació d'Antics
Alumnes de la UPF: va creure en la nos-
maquetació En aquest punt, i a títol merament infor- tra missió i ens va encoratjar a posar els
María Ferreiro (ferreiromari@telefonica.net)
matiu, volem explicar algunes de les mo- mitjans necessaris per poder prestar un
tivacions d'aquestes circumstàncies. En servei de qualitat, tant als socis com a
correcció
Gabinet Lingüístic de la UPF. Marta Herrero primer lloc, el passat mes de novembre la Universitat. I el més important, ens
Marta Fernández, secretària tècnica dels va convèncer de la capacitat que tenim
impressió IMGESA Antics UPF, va decidir ampliar els seus els Antics Alumnes d'assolir aquestes
ISSN: 1886-7707 horitzons professionals. Aprofitem fites, de la possibilitat del canvi. Resu-
dipòsit legal: B-22952-96 aquestes línies per desitjar-li el millor mint, va propiciar la professionalitza-
per al futur. Tot i els esforços que els An- ció dels Antics UPF de la qual, com deia
suport tics Alumnes han fet els darrers anys per abans, ens sentim tan orgullosos.
nexe s’edita amb el suport del Consell garantir una estructura professional i
Social de la Universitat Pompeu Fabra una atenció al soci adequada a les seves Llegia al diari, la frase que ella ha man-
necessitats (i que amb una legítima sen- tingut els darrers dies com a capçalera
tirada sació d'orgull detallàvem als passats edi- de la seva web: “Allò inesperat és el que
2.000 exemplars torials), s'han vist superats per les con- canvia les nostres vides” (Anatomia de
tingències imprevistes i imprevisibles Grey). Penso que aquest pensament po-
subscripcions que ens han succeït als darrers mesos. sitiu es materialitza a diari en el nostre
Si no n’ets soci, també pots rebre nexe
Així, la vacant en la Secretaria va coinci- entorn proper. Estic segur que Laura Vi-
per només 8 euros l’any, enviament inclòs
dir en el temps amb una importat malal- ves , que s'està incorporant al nostre
(Espanya). Més informació:
tia que ha patit la nostra directora gene- equip tècnic assumint les tasques de se-
antics.alumnes@upf.edu
ral, la Maria Olivé. Afortunadament, es cretària, deu pensar el mateix. Sense
publicitat troba en les darreres fases de recuperació les circumstàncies que ens han impedit
Si vols anunciar-te a la revista, et podem i, així que els metges li ho permetin, ens desenvolupar l'activitat normal de l'as-
informar de les condicions i les tarifes tornarà a obsequiar amb la seva energia i sociació, ella no estaria col·laborant ara
a antics.alumnes@upf.edu bon fer: recupera't Maria. amb nosaltres. I aquest petit detall em
o trucant al 93 542 27 59. mostra com, tot i les adversitats, es pot
Per desgràcia, l'actualitat més punyent construir un projecte de servei públic
Associació d’Antics Alumnes també colpeja l'entorn més immediat de qualitat. Si, Mercè , tenies raó, so-
de la Universitat Pompeu Fabra dels Antics Alumnes. Fa uns dies conei- bretot en allò més important: es pot.
> president: Joan Planas
> vicepresidenta: Montse Vives Joan Planas Iglesias
> tresorer: Andreu Orte President
> secretari: David Álvarez

L’OPINIÓ DE L’ASSOCIACIÓ Nota legal


AnticsUPF disposa de les teves dades de caràcter personal en virtut de la teva condició d’associat o en raó de la cessió feta per la Universitat Pompeu Fabra amb l’es-
NOMÉS S’EXPRESSA pecífic objectiu d’enviar-te aquesta revista. En aquest darrer supòsit, si no ens comuniques el contrari, incorporarem les teves dades (nom, cognoms, estudis i adreça)
A L’EDITORIAL al nostre fitxer per tal de mantenir-te informat de les activitats que realitza AnticsUPF. Sigui com sigui, AnticsUPF et garanteix et tot moment el dret d’accés, rectifica-
ció, oposició i cancel·lació d’aquestes dades. Per tal de fer-ho efectiu, si et plau, posa’t en contacte amb nosaltres. Les nostres dades surten a la contraportada.

2
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:07 Página 3

continguts
vida AnticsUPF
4 Acte de graduació
Els Antics UPF, pont amb la Universitat

8 Notícies AnticsUPF
Antics Alumnes a la xarxa, esports, blocs…

11 Roger de Llúria
Més de set anys d'aquesta secció

12 Recerca
EscoLab apropa la Universitat a secundària

reportatges

14 Finançament per a emprenedors


Opcions de finançament, ajuts i subvencions

18 2 hores i 30 minuts
Viatge inaugural Barcelona-Camp de Tarragona

idees

20 Ni blanc ni negre
Eurovisió centra el debat dels col·laboradors

21 Cuina
Practiquem amb productes belgues

22 Racó de lectura.
Novetats editorials…

24 Protocol
El teatre analitza un acte protocol·lari

26 Nautilia
Com visitar i crear micropaïsos

28 Viatges d'estar per casa


Les Falles i el món groc

29 Murphy
“Qualsevol solució amaga problemes”

30 aaa+

avantatges comercials
31 Avantatges que tenim per ser membres de l'AAAUPF

3
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:07 Página 4

Acte de graduació nexe 39 primer quadrimestre del 2008

EN AQUESTA SECCIÓ... ACTE DE GRADUACIÓ (4) // NOTÍCIES AnticsUPF (8) // BLOCS (10) // ROGER DE LLÚRIA (11) // RECERCA (12) // REPORTATGES (14)

Antics UPF,
l'enllaç amb els que l’ Antics UPF es consoli-
da any rere any com
el pont d'enllaç entre
els graduats i gradua-
des i la Universitat.

Textos: Redacció / Fotografies: Eva Guillamet


Una mostra més és la

s'acaben de graduar nostra presència durant l'acte de


graduació de la Universitat Pompeu
Fabra. En aquest acte, que se cele-
bra anualment, els Antics Alumnes
Un any més les instal·lacions de la Universitat han estat de la UPF ens acostem per primera
escenari per al darrer acte de més de 1.000 estudiants que vegada a tots aquells graduats i gra-
obtenen un títol, i que el recullen de mans dels màxims duades que han aconseguit el seu tí-
tol, després de compartir anys d'es-
representants institucionals, mentre celebren amb cava,
tudi, alegries i patiments amb com-
ofert pels Antics Alumnes, el seu gran èxit. panys i professors. És una celebra-
ció, en què els Antics UPF tenim
molt a oferir.

Els Antics Alumnes de la UPF tenen


molt a dir a tots aquells que deixen
la Universitat, perquè un dels seus
principals objectius és desenvolupar
la xarxa dels antics alumnes. El fet

4
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:07 Página 5

de compartir una formació dins el


marc de la Universitat afavoreix la
identificació entre tots nosaltres i
ens pot facilitar la creació de nous
vincles en altres àmbits, ja siguin
professionals, d'amistat o, senzilla-
ment, contactes per al nostre futur.

TRANSCURS DE L'ACTE Prop de


1.000 graduats de divuit titulacions,
acompanyats per familiars i amics,
han recollit un diploma acreditatiu
de l'acabament dels seus estudis.
L'acte, organitzat amb la col·labora-
ció del Consell Social, ha tingut tres
sessions durant el dissabte 15 de de-
sembre, dues presentades per
Eduard Boet, professor del Departa-
ment de Periodisme i de Comunica-
ció Audiovisual (a les 12.00 i a les
16.00 hores), i la tercera, per Carles
Pérez, periodista (a les 19.30 hores).
Cadascuna de les sessions ha comp-
tat amb una “lliçó de graduació”, a
càrrec dels professors Vicente López,
catedràtic de Ciències de la Compu-
tació i Intel·ligència Artificial, amb
"Una clase en el umbral"; Jacint Jor-
dana, catedràtic de Ciència Política i
de l'Administració, que va pronun-
ciar "El temps de l'experiència co-
mença..."; i Helena Ramalhinho, do-
cent del Departament d'Economia i
Empresa, sota el títol "Què aporten
els estudiants a la Universitat?".

A més, també ha tingut lloc el par-


lament d'una graduada en repre-
sentació de la promoció 2007. Quant
a les personalitats que han dirigit
les seves paraules a l'auditori, s'ha
comptat amb Conxa Oliu, presidenta
de la Comissió Econòmica; Carles
Castells, president de la Comissió
Acadèmica, i Josep Joan Moreso.
L'acte ha acabat amb la interpreta-
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:08 Página 6

Acte de graduació nexe 39 primer quadrimestre del 2008

ció del Gaudeamus igitur, per part del


Cor de la UPF.

PATROCINI D’ANTICSUPF Després


del lliurament de diplomes, els An-
tics UPF han patrocinat la tradicio-
nal copa de cava que s'ha repartit en-
tre tots els assistents. A més, hem
aprofitat per treballar en la nostra
network, que es posiciona com el re-
ferent dels recent graduats davant de
la Universitat. Un cop acabats els es-
tudis, l'Associació serà el seu vincle i
el seu vehicle per poder beneficiar-se
de pertànyer a un col·lectiu, que ca-
da dia és més gran, i que cada dia
està més present a la societat. L'Asso-
ciació creixerà amb gent que vol sen-
tir-se identificada amb un nom i
amb una manera de fer.

A través del nostre estand, present


durant les tres sessions, els Antics
UPF han pogut parlar amb tots
aquells graduats i graduades que
han volgut acostar-s'hi, i una vega-
da més, els membres de la Junta Di-
rectiva d'Antics UPF han fet d'amfi-
trions i han explicat totes les nove-
tats i tots els avantatges que ofereix
una associació que ja té més de deu
anys d'existència i que sempre ha
vetllat pel futur de tots els graduats i
graduades.

En aquest sentit, hem de destacar


que enguany també ens han visitat
personalitats de l'àmbit cultural.
L'escriptor Quim Monzó es va interes-
sar per la funció dels Antics UPF, ja
que havia assistit a la graduació del
seu fill, en Periodisme.

Un cop més ens sentim orgullosos


de la feina ben feta, i de comptar ca-
da cop més amb nous socis. Per
aquest motiu, l'acte de graduació és
per als Antics UPF el millor lloc per
no deixar perdre cap antic alumne, i
donar a conèixer la seva importància
entre tots els graduats i graduades

6
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:08 Página 7

www.anticsupf.net

d'aquest últim any. Amb aquesta fi-


nalitat, continuarem treballant per
mantenir la nostra presència i visi-
bilitat en un acte de màxima re-
llevància per a tots nosaltres, en
què podem compartir i aprendre
amb tots aquells que deixen la Uni-
versitat, però que volen estar al dia
de tantes altres coses, sense perdre
aquest nexe, o aquesta vinculació
amb aquells que un dia els van do-
nar l'oportunitat de créixer en la se-
va formació. A partir d'ara, els An-
tics UPF volen acompanyar-los en
un moment en què s'enfronten a la
vida real i al món professional, ofe-
rint-los tota una sèrie d'avantatges i
de comoditats per ajudar-los a la se-
va estabilitat i prospecció, ja sigui a
través de nous contactes o de noves
oportunitats de feina, entre d'altres
serveis.

7
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:08 Página 8

notícies AnticsUPF nexe 39 primer quadrimestre del 2008

ACTE DE GRADUACIÓ (4) // NOTÍCIES AnticsUPF (8) // // BLOCS (10) // ROGER DE LLÚRIA (11) // RECERCA (12) // REPORTATGES (14)

Antics UPF 2.0


Ha plogut molt des d'aquella tarda primaveral del 96 en què vaig anar a inscriure'm a l'Associació.
Mentre emplenava la butlleta d'inscripció al despatx del carrer Còrsega em va sorgir un dubte: on posar
la meva adreça de correu electrònic? La pregunta va descol·locar la Reyes (la secretària tècnica en
aquella època), ja que va ser un dels primers cops (potser el primer) que un soci li plantejava
comunicar-se per correu electrònic.

F
ins llavors el correu versitat. Cada tramesa de
electrònic de l’Associa- correu acabava amb un
ció només servia per important feix de cartes
interactuar (i encara de retornades i amb el conven-
manera parcial) amb serveis ciment que ben poca gent
de la Universitat. Vaig haver rebia la comunicació.
d’esperar una temporada per
començar a rebre informa- Però tot això, afortunada-
cions via correu electrònic. ment, ha passat a millor
De fet, al número de gener vida. Gràcies a la Web 2.0
del 98 d’aquesta revista s’in- podem apropar-nos a tots els
formava a tots els associats antics alumnes, estiguin o
de la possibilitat de deixar no associats, mitjançant els
l’adreça de correu per incor- grups d’alumni disponibles a
porar-la a un directori que xarxes com Facebook, Linkedin
llavors comptava amb 36 o Xing. L’única cosa que cal és
adreces. sol·licitar l’ingrés al grup i
passar a formar part de la
La pàgina web va arribar poc un autèntic maldecap per a els socis, continuàvem amb comunitat.
després. Francisco José Moya la secretària tècnica, tant pel un problema crònic: com
va dissenyar la primera pàgi- cost monetari, com també arribar al conjunt d’antics La idea última, però, és no
na que, coses de la vida, va per les qüestions logístiques alumnes, fossin o no asso- quedar-se només amb la
haver d’hostatjar-se en un (l’ensobrament o la tramesa ciats? Aquest ha estat un dels mera pertinença a un deter-
servidor gratuït (coses de la a l’oficina de correus). Va ser nostres grans maldecaps minat grup d’una determi-
Universitat...). Aquella pri- llavors quan vam decidir cada cop que hem volgut nada xarxa social. Aquests
mera pàgina era purament apostar pels butlletins infor- organitzar una trobada ober- espais ens permeten, per
informativa, i se centrava en matius via newsletter (el ta a tots els alumni, com per citar-ne un exemple, la pos-
els serveis que oferíem. Poc nexe News), i vam desterrar exemple la Diada del Gra- sibilitat de compartir les
després, quan finalment les comunicacions postals duat. En el millor dels casos fotografies de la nostra època
vam poder hostatjar la pàgi- per a les comunicacions que l’única informació de què universitària amb aquells
na al servidor de la casa, va la normativa marca (les con- disposàvem era d’unes adre- amics o antics companys als
arribar la possibilitat de vocatòries d’assemblea) o per ces postals, algunes de les qui n’havíem promès una
preinscriure-s’hi via Inter- a casos puntuals (la tramesa quals tenien més d’una dèca- còpia però que mai no els va
net, una modalitat que cada de la Nadala). da d’antiguitat i es referien arribar. O també la possibili-
cop va anar agafant més al pis d’estudiants en el qual tat de poder establir contacte
importància i que va fer que Tot i la creixent facilitat amb s’allotjaven quan van fer la directament amb algun com-
no haguéssim d’imprimir què podíem interactuar amb darrera matrícula a la Uni- pany al qui feia anys li haví-
noves butlletes d’inscripció em perdut la pista.
durant força temps. La web
Noms dels grups
ha viscut dues grans actua- El canvi de la Web 1.0 a la
litzacions (la primera va ser LINKEDIN: UPF Alumni - Antics UPF Web 2.0 també hauria de ser
el 2001, i la segona encara un motor de canvi per a la
està en curs), i va camí d’es- Nota: per unir-te al grup cal que facis una cerca amb el nom nostra organització. Fins
devenir un portal electrònic i que facis clic sobre el logo que apareixerà als resultats. ara, hem parlat molt d’AA-
per interactuar amb l’Asso- AUPF i hem centrat molt els
Textos: David Rodríguez (Eco, 1995)

ciació, des de donar-se d’alta FACEBOOK: Antics UPF nostres esforços en els nos-
fins a matricular-se en semi- tres associats. A partir d’ara,
naris o en jornades. http://www.facebook.com/group.php?gid=6803878060 haurem de parlar de comuni-
tat Antics UPF i de centrar-
Els motius econòmics també XING: UPF Alumni - Antics UPF nos més en el conjunt dels
van ajudar a digitalitzar- alumni. Ara que tenim l’o-
nos. Cada tramesa d’un but- https://www.xing.com/net/anticsupf/ portunitat d’arribar-hi, no
lletí informatiu en paper era l’hauríem de desaprofitar.

8
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:08 Página 9

AnticsUPF www.anticsupf.net

La Marató de Barcelona 2008


Els antics alumnes som aficionats a l’esport, i així ho demostra la
crònica del nostre company, que s’ha atrevit amb la cursa més dura
del calendari esportiu.

U
s faig arribar un petit La Marató de veritat i després a la dreta cap (excepte el moment que la Laia
resum de l’experiència a Per aquesta zona, abans d’arrib- al Paral·lel i pujar. En girar cap m’ha fet la foto). Al final hem
la Marató de Barcelona. ar al final de la Gran Via (km 25, a la ronda Sant Pau m’esper- arribat junts a la meta i m’ha
Si en faig un resum ràpid, diria aproximadament) han aparegut aven els meus pares i la meva donat les gràcies (en castellà,
que ha anat bé, per ser la dolors musculars que m’han fet àvia; també ha sigut emotiu. que per a un francès té mèrit).
primera Marató i ser la culmi- companyia fins al final, i l’ob- Em faltaven poc més de 2 km i M’ha fet molt feliç i he pensat
nació de molts mesos de jectiu de fer menys de 4 hores estava molt, molt, matxacat; que acabar la Marató era el més
preparació. Fer 10 km ràpid és s’ha esfumat (fins aquí anava però he pensat que podia fer un important; no pas el temps que
una cosa (46:48, marca a millo- “prou bé”, amb un ritme aproxi- petit esforç al final. Quan vaig hi havia invertit.
rar aviat), fer una mitja marató mat de 5:35/km). fer la mitja marató fa dues set-
(1 h:44) és un tema més seriós; manes anava bastant alt de El que més m’ha sobtat de la
però fer una marató sencera i Al Fòrum apareix per primera pulsacions (entre 160 i 170); Marató ha estat com la meva
sense parar ja són paraules vegada el sol amb tota la seva sobretot al final, cap a les 180. ment ha pogut lluitar i vèncer el
majors (4 h:33). força (ja no hi ha ombres ni edi- Avui, des dels dolors musculars dolor de les meves cames i les
ficis) i anem vorejant el no he aconseguit acostar-me a ganes d’aturar-se. Suposo que
Anem a pams. Avui tenia difer- Mediterrani fins a la torre les 160 ni de broma: anava hauria d’haver entrenat diferent
ents objectius: en primer lloc, Mapfre, per desviar-nos per entre 148 i 152 pulsacions per o potser hi ha altres motius per
acabar la Marató i disfrutar-la; arribar al parc de la Ciutadella i minut. He “apretat” una als dolors; però això no era una
en segon lloc, fer menys de 4 pujar (un cop més) cap a l’Arc de miqueta en arribar al carrer excusa per aturar-se.
hores, i en tercer lloc, acostar- Triomf. Aquí, la Laia, que ja Sepúlveda, quasi al km 41, i
me a les 3 h:45. Com a bon debu- m’havia donat suport tres cops he vist una cosa que no es veu Bé, fins aquí aquesta para-
tant he comès errades de prin- anteriorment, em dóna beguda quan vas en cotxe…, que fa grafada. Gràcies pel vostre
cipiant, potser ja en el segon i màgica i, el més important, em pujada al final! Quan ja s’a- suport, i si qualsevol de vos-
tercer plantejaments. Si ara li transmet paraules màgiques cabava el carrer Sepúlveda i altres s’hi anima, jo l’hi acom-
digués a algú quins serien els (“estic molt orgullosa”, “ho estàs arribàvem al Paral·lel he vist un panyaré (però d’aquí a un mes
tres objectius de la primera fent molt bé”, “et falta poc”…). veterà que ja havia acabat i que li diré com a avituallament o
marató jo ho deixaria en: Per a mi ha sigut el moment ens animava a tots per entrar al seu costat) que ara toca recu-
acabar, acabar i acabar. més emocionant; quasi em poso sense caminar a la meta (no ho perar-se.
a plorar. Jo aquí estava molt deia per mi J) . Estava molt a
Si hagués de parlar del circuit de tocat, molt. Podia córrer, però el prop del final; he pujat l’últim
la Marató de Barcelona diria que, dolor era tan gran que només tram del Paral·lel abans de la
com Barcelona, no té un perfil anava una mica més ràpid que plaça Espanya i m’hi he trobat,
pla. Els primers 4 km puges de una persona caminant; estava abans de girar cap a l’esquerra,
plaça Espanya fins a la Diagonal, fent més de 7 minuts per cada un senyor (de més de 50 anys)
passant per Sants i el Camp Nou. quilòmetre. que anava pitjor que jo i que
Baixes uns 6 km fins a la Gran caminava. Li he donat ànims i
Via, on fas 2 km plans. Pels 12 o Passat l’Arc de Triomf encara m’ha dit alguna cosa que m’ha
13 aproximadament puges pel hem pujat una mica més per fet pensar que era francès.
passeig de Gràcia (quina pujada, girar a l’esquerra i anar cap a la
fot) i més amunt fins quasi plaça Catalunya i baixar pel Llavors li he dit (en francès, ja
l’Hospital de San Pau en un tram Portal de l’Àngel, passar per sé que és una mica surrealista
de 3 km (km 15) per arribar a la davant la catedral, fer un tram el moment, i més, a menys de
Sagrada Família i anar pla pel de la Via Laietana de baixada i 200 metres de l’arribada) que
carrer Mallorca fins a la girar a la dreta pel carrer Ferran, s’havia d’arribar a la meta cor-
Meridiana (que també fa una direcció les Rambles. rents (ho havia après feia 100
lleugera pujada) i començar a L’Ajuntament de Barcelona i el metres), i m’ha dit que li feien
baixar passant pel Pont de Palau de la Generalitat ni els he mal les cames i que tenia ram-
Calatrava (km 20) amb l’objectiu, vist; no podia treure la vista del pes. Jo li he dit (“moi aussi”, que
després, de fotre una bona volta terra (que no era d’asfalt, era vol dir, “jo també”). En aquest
per la sortida de Barcelona direc- com d’unes llambordes que em moment he tingut un atac de
ció Girona per la Gran Via, i tota destrossaven els peus). A les fraternitat i li he dit que
la zona de Diagonal Mar de 10 Rambles, de baixada, hi havia aniríem junts fins a la meta i
km per arribar al Fòrum (km 30). molt d’ambient; a Colon, també l’he estat animant en francès

Nota al peu De Ferran Simarro Quetglas, a aquells que m’han aconsellat o acompanyat en els meus
entrenaments (a peu, en bici o corrent).
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:08 Página 10

Blocs nexe 39 primer quadrimestre del 2008

ACTE DE GRADUACIÓ (4) // NOTÍCIES AnticsUPF (8) // BLOCS (10) // ROGER DE LLÚRIA (11) // RECERCA (12) // REPORTATGES (14)

El Tibet i els Jocs Olímpics de Beijing


Durant els darrers mesos hem presenciat
un nou capítol del conflicte entre la Xina i
el Tibet. Cap de nosaltres hi vivia; però
hem sabut part de la història per alguna
pel·lícula que recrea una vida tranquil·la
entre muntanyes amb un aire de puresa
espiritual. I de ben segur que el món
tibetà és un referent per a molta gent,
atreta per aquells estereotips o per,
simplement, el suport per un poble
oprimit.

H
an passat anys. Lhasa és
una ciutat molt més gran
que als anys cinquanta i
seixanta, en molt bona part
degut a la immigració interna
que el règim xinès ha anat pro-
mocionant. L’obscurantisme ha
estat enorme, i només el Dalai
Lama donava mostres del que
suposa tenir un líder espiritual i
polític a l’exili.

La proximitat dels Jocs Olímpics


a Beijing i la potencialitat de les
noves tecnologies han fet reflotar
el tema. Arran de les protestes al
carrer, fonamentalment per part
dels monjos tibetans, s’ha estès
un suport a la causa.

 http://thesouloftibet.blogspot.com/
Aquesta senyora no és cap aficio-
nada. Porta molt temps parlant d’a-
quest tema en àmbits acadèmics i és
 http://beijingwideopen.org/ força seguida des del món anglosa-
xó, aprofitant que va créixer al Ca-
nadà i que el seu anglès és perfecte.

El segon bloc és igualment rei-


A continuació en destaco dos vindicatiu, però molt ric en
exemples que m’han semblat inte- documentació. S’anomena
ressants pel seu particularisme. “The Soul of Tibet” (l’ànima del Ti-
bet) http://thesouloftibet.blogspot.com/,
El primer és el bloc Beijing Wide i barreja opinions personals amb
Open http://beijingwideopen.org/ en el enllaços a articles de diaris de reco-
Text: Redacció

qual una activista per la inde- negut prestigi com el New York Times
pendència, Lhadon Tethong, parla o vídeos de corresponsals de la CNN
dels Jocs Olímpics i el Tibet. o de la BBC.

10
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:08 Página 11

Roger de Llúria www.anticsupf.net

ACTE DE GRADUACIÓ (4) // NOTÍCIES AnticsUPF (8) // BLOCS (10) // ROGER DE LLÚRIA (11) // RECERCA (12) // REPORTATGES (14)

JA ERA HORA
JA FA SET ANYS QUE LA revista Nexe tius. Mai no han entès que una totes aquelles persones que con-
acull aquesta columna. El primer cosa és discrepar, com molt sovint tinuen incomplint la normativa
article de qui signa aquestes rat- es fa des d'aquesta columna, i una antitabac. Segons que diu la nota
lles, a la primavera del 2001, co- altra impedir l'exercici de drets oficial:
mentava la inauguració de l'edi- fonamentals. A un servidor, per Per acord del Consell de Govern de
fici Roger de Llúria i la culmina- exemple, no li sembla correcte que la Universitat Pompeu Fabra, l'in-
ció de la part principal del cam- la Universitat cedeixi espais compliment d'aquesta norma pot
pus de la Ciutadella. A partir de gratuïts perquè els candidats ser susceptible d'incoació d'expe-
llavors aquest espai s'ha dedicat vagin a donar mítings als seus, ja dient disciplinari, d'acord amb els
a comentar, amb major o menor que es tracta d'una activitat priva- reglaments que siguin d'aplicació.
detall, situacions que han anat da i que per tant hauria de ser ta- En el cas dels estudiants les san-
passant a la casa o al seu entorn. rificada de la mateixa manera que cions poden arribar, depenent de
es fa amb qualsevol altra entitat la gravetat de l'incident i de
Al llarg d'aquests anys hi ha quan vol dur a terme activitats l'eventual reincidència, fins a la
hagut dos temes recurrents, i privades. Però no per això inten- suspensió del dret a assistir a
tots dos tenen un vincle en tarà rebentar l'acte, arrencarà els classe per un període prolongat de
comú: la desmesurada toleràn- cartells o posarà silicona a les temps.
cia demostrada per les autoritats portes de l'aula.
de la casa davant d'actituds ober- A tots els edificis de la Universitat
Roger de Llúria

tament intolerants. L'espectacle El que aquest cop ha estat diferent hi haurà personal autoritzat que
de veure com grupuscles d'estu- és que, per primera vegada, s'hagi vetllarà pel compliment d'aquesta
diants impedien activament l'ex- fet efectiva una clàusula de sus- norma i que podrà demanar als
ercici dels drets més fonamen- pensió dels ajuts econòmics a possibles infractors que s'identi-
tals, o l'absolut menyspreu cap a aquelles organitzacions que no fiquin.
la salut dels no-fumadors per s'han desmarcat dels actes
part d'aquells qui, fent cas omís vandàlics. El Sindicat d'Estudiants Malauradament el text no enu-
a la normativa, s'entestaven a dels Països Catalans ha vist com mera les possibles sancions a les
fumar allà on no tocava, han l'aixeta de la subvenció directa, quals s'haurien d'enfrontar mem-
estat objecte de denúncia des però també de la indirecta (via ces- bres del PDI o del PAS que incom-
d'aquestes pàgines. I malaurada- sió d'espais), quedava tallada plissin la normativa i que persis-
ment molts cops semblava que després que declinessin assistir a tissin en la seva actitud tot i ser
s'estava clamant en el desert una reunió amb la resta d'associa- advertits de la seva conducta.
davant d'uns silencis que esdeve- cions estudiantils per tractar l'as- Segurament els casos que han por-
nien còmplices per omissió, mal- sumpte dels incidents que repeti- tat a adoptar aquesta normativa
grat que en privat es constatés dament es produeixen a la han estat deguts gairebé en exclu-
amb preocupació la deriva que Universitat. Probablement no siva a estudiants; però la nota
anaven prenent cert tipus d'ac- tinguin res a veure amb aquells informativa dóna a entendre que a
cions. qui van provocar els inci- l'hora de complir les normes sem-
dents; però el fet de no bla que hi ha castes i castes.
Afortunadament, però, les coses voler consensuar uns
han començat a canviar i allò mínims de respecte Com no podia ser d'una altra man-
que des d'alguns estaments es democràtic els ha de era, qui signa aquestes línies es
veia com a consubstancial a la condemnar felicita de totes dues accions, tot i
vida universitària ara ja ha necessàriament a que pensa que han trigat massa a
deixat de ser “normal”. La l'ostracisme econòmic. arribar. Segurament si s'hagués
primera prova la tenim amb la estat més ferm temps enrere la
fermesa amb què els òrgans de El segon fet ressenyable Pompeu Fabra no hauria tingut el
govern han tractat l'“affaire ha estat un acord del trist privilegi de sortir als mitjans
Nadal”. No es tractava del primer Consell de Govern de de comunicació per les accions
incident que hi ha hagut contra finals de gener pel qual d'una colla de personatges amb
persones o organitzacions que no es crea un règim san- actituds impròpies d'allò que rep-
són de la corda d'aquests col·lec- cionador per castigar a resenta una universitat.

A peu de pàgina Si tens algun tema que creus que no hem tractat i que mereix una avaluació del nostre Roger de Llúria,
no dubtis a fer-nos-el arribar.

11
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:08 Página 12

recerca nexe 39 primer quadrimestre del 2008

ACTE DE GRADUACIÓ (4) // NOTÍCIES AnticsUPF (8) // BLOCS (10) // ROGER DE LLÚRIA (11) // RECERCA (12) // REPORTATGES (14)

EscoLab, apropant la Universitat


als centres de secundària
Aquest mes plantegem una iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona en la qual l'Escola Superior Politècnica
de la UPF va participar molt activament per segon any consecutiu. Hem sentit a parlar de la importància
d'estimular a l'institut l'esperit emprenedor, però també de la mancança de professionals vinculats a les
TIC, necessaris per a un canvi en el model productiu intensiu en coneixement. En aquest entorn, aquesta

e
idea ens ha semblat molt interessant.

stem parlant d'Esco- l'any passat, el Comissionat de mà part de la recerca realitzada al


Lab, una mena de jor- Cultura Científica de l'Ajunta- nostre departament, i fer-los
nada de portes obertes ment de Barcelona va promoure adonar que gràcies a les noves
dels estudiants de tot un seguit d'activitats a la ciu- tecnologies es poden solucionar
secundària, però molt centrada en tat de Barcelona entre exposi- problemes quotidians així com
els projectes de recerca. cions, homenatges, conferències, desenvolupar noves maneres de
simposis, tallers i festes ciu- relacionar-se entre si. L'EscoLab
Hem pogut contrastar els nostres tadanes. Una d'aquestes inicia- « EscoLab s'organitza a la nostra escola pre-
dubtes sobre l'encabiment d'aquest tives va ser promoure l'EscoLab, permet que els sentant aquelles investigacions
projecte en aquestes problemà- l'objectiu del qual és acostar als estudiants de en les quals l'alumne que ens
tiques de la societat amb el profes- alumnes de secundària la recerca visita pot participar-hi interacti-
secundària
sor Lluís Garrido, secretari acadèmic que es fa a les universitats. L'any vament.
dels Estudis d'Informàtica, a qui passat, l'Escola Superior Politècni-
puguin veure de
agraïm la seva disponibilitat i ràpi- ca de la UPF ja va participar a primera mà part Suposo que alguns projectes tenen
da disposició a informar a tots els l'EscoLab amb el lema “Vibra amb de la recerca força simpaties, especialment aque-
lectors i lectores de Nexe. les noves tecnologies”. Gràcies a la realitzada i lls amb més repercussió mediàtica,
gran acceptació que va tenir de les com per exemple el reactable (tam-
fer-los adonar
Expliqui'ns una mica com va sorgir la escoles que ens van visitar, aquest bé tractat a nexe)?
idea de fer arribar la recerca als any 2008 hem decidit tornar a que gràcies a Sí, el reactable n'és un clar exem-
Text: Andreu Orte (POL, 2002)

alumnes de secundària? repetir l'experiència. les noves ple, i és segurament una de les
La idea de fer arribar la recerca als tecnologies raons que fa que les escoles s'a-
alumnes de secundària a través de Quina valoració feu de l'experiència? es poden puntin al nostre EscoLab. Però,
l'activitat de l'EscoLab va sorgir, de La valoració que faig d'aquesta ex- un cop aquí, es queden sorpreso
fet, de l'Ajuntament de Barcelona, periència és molt positiva, ja que
solucionar de les diferents activitats de re-
que va promoure la iniciativa de permet que els estudiants de se- problemes cerca que es realitzen al departa-
Barcelona Ciència 2007. Durant cundària puguin veure de primera quotidians.» ment. Un exemple que voldria

12
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:08 Página 13

www.anticsupf.net

Més informació a:
• http://www.bcn.cat/ciencia2007
(Ajuntament de Barcelona)
• http://escoab.servehttp.com
(projecte EscoLab)
• http://youtube.com/watch?v=LSbGWNU2Syo
(vídeo de la UPF sobre aquesta iniciativa)
• http://www.barcelonamedia.org/
(Fundació Barcelona Media)

destacar és el reconeixedor de cares ques. Jo n'apunto dues de les que realitat. Jo crec que no hem de
instal·lat a la tercera planta del De- sento més sovint en el meu entorn: menysprear el nostre sistema edu-
partament i desenvolupat pel el problema de percepció de dificul- catiu de secundària, en què els
CISTIB, o l'espai interactiu ADA de- tat de les titulacions i la percepció alumnes tenen una primera opor-
senvolupat per l'SPECS. de no rebre un ensenyament pràc- tunitat d'acostar-se al món de la re-
tic que estimuli l'alumne. cerca en realitzar el seu treball de
Actualment hi ha un debat molt pu- recerca al batxillerat. I, con-
nyent, tant des de les facultats tèc- Sota el meu punt de vista es poden següentment, una de les maneres
niques com des dels col·legis d'engi- esmentar diverses raons per les que té la universitat per acostar-se
nyers, sobre la manca d'estudiants de quals creiem que l'alumne d'avui al món de la secundària és mit-
secundària que volen estudiar carreres en dia no se sent atret per les titula- jançant la participació activa en el
tècniques: com creu que el món cions tecnològiques. Entre aquestes desenvolupament d'aquests pro-
acadèmic pot despertar l'interès per es poden mencionar la de la percep- jectes. No es tracta d'esperar que
les carreres tecnològiques i com creu ció de la dificultat d'aquest tipus de siguin els professors de secundària
que aquesta iniciativa pot ajudar a titulacions degut al nivell de els que es posin en contacte amb la
millorar aquesta situació? matemàtiques demanat i els gen- universitat en cas necessari, sinó
Des de fa temps que hi ha una man- eralment baixos sous que es que ha de ser la mateixa universitat
ca de comunicació entre les escoles guanyen a l'estat espanyol un cop la que es posi en contacte amb les
de secundària i les universitats, i han acabat la titulació. La raó escoles de secundària per proposar
crec que les universitats han d'això és que actualment pràctica- projectes de recerca.
d'aprofitar iniciatives com les de ment qualsevol persona que hagi
Barcelona Ciència 2007. Aquesta cursat una titulació, sigui o no tec- Interpreto llavors que la nova ubicació
iniciativa, que va néixer amb l'ob- nològica, pot exercir d'informàtic de la UPF al campus de Ca l'Aranyó
jectiu d'aconseguir un programa es- mentre que, per exemple, la medic- pot ser una oportunitat per a la UPF,
table que perduri al llarg del temps i ina o l'arquitectura només poden pel fet de situar-se encara més a prop
no ser només un esdeveniment ser exercides per les persones que de les empreses; però serà una opor-
puntual, ha de servir de plataforma han cursat la titulació correspo- tunitat per ser més a prop dels insti-
per a aquelles universitats que vul- nent. Degut a això hi ha actual- tuts? Creu que sent propers al teixit
guin acostar el món de la recerca al ment una percepció errònia de les productiu la situació de la qual par-
públic en general i, en particular, capacitats per a les quals està làvem abans pot millorar?
als estudiants de secundària. Les preparat un tecnòleg. Finalment, La ubicació de les carreres rela-
universitats en les quals s'im- crec que els mitjans de comunicació cionades amb la comunicació i les
parteixen titulacions tecnològiques audiovisuals (cinema, televisió, rà- tecnologies de la comunicació al
han de mostrar a aquests estudiants dio, etc.) també tenen un gran im- campus del 22@ permetrà un con-
que encara queda molt de camí per pacte en aquesta davallada de l'in- tacte més directe amb les empreses
recórrer i que la tecnologia pot ser terès per les carreres tecnològiques. de comunicacions i audiovisuals
utilitzada per ajudar les persones en que s'hi instal·lin, així de ben se-
el seu dia a dia. Potser l'estudiant d'aquí espera que a gur. En concret, la Fundació Barce-
l'institut li estimulin molt la creativitat, lona Media serà una de les encar-
Però com a mínim, resulta parado- com sembla que ens arriba amb regades d'establir projectes de
xal, sota el meu punt de vista, que l'estereotip dels instituts nord-ameri- col·laboració entre les empreses del
en el moment de major quotidiani- cans, que organitzen fires d'inven- 22@ i la UPF. Aquest fet pot millorar
tat de les noves tecnologies, l'estu- cions. És aquest un model real? la visió del món universitari com
diant de secundària no se senti atret Es tracta, com bé dius, d'un model desconnectat del món real, sempre
del tot per les carreres tecnològi- ideal que no crec que reflecteixi la que aquesta informació arribi al
públic. Però tot i això, crec que la
universitat ha de ser proactiva i que
ha de continuar cercant noves
formes d'establir relacions amb els
instituts. La nostra experiència ens
ha mostrat que el més efectiu és el
cara a cara, la interacció directa en-
tre el món universitari i el de l'ins-
titut.

13
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:09 Página 14

reportatge nexe 39 primer quadrimestre del 2008

Finançament
per a
emprenedors
Ja està! Ja ho tens tot pensat! Has decidit
“muntar-t'ho pel teu compte”, crear la teva
empresa, ser el teu propi cap, prendre
decisions sobre el futur, aconseguir el
reconeixement que no trobes a la teva feina
actual, triomfar a la vida...

L
a realitat, però, ha estat ben dife- ment, perquè el banc no és qui vol em- companyia). D'això en diem, tècnica-
rent a com t'ho havies imaginat: prendre; el banc vol deixar diners a cert ment, finançament amb recursos
ni les idees genials per fer-te mi- preu i recuperar-los a un cert termini... propis.
lionari a l'estil “google” es troben cada En definitiva, l'entitat financera ges-
dia, ni treballes menys que abans, ni tiona el risc i, si té dubtes, no s'ar- Quina quantitat han de suposar els re-
t'han donat cap premi, ni t'has fet ric, riscarà. cursos propis? El 100%? El 80%? Com
ni res de res. La realitat és que, fins ara, gairebé tot en la vida: depèn. Molts su-
has treballat molt per desenvolupar la posem que els recursos propis són els
idea de negoci, fer el pla d'empresa, fer
«El que impulsa a un emprenedor a més econòmics per a l'empresa i que,
les previsions econòmiques i financeres crear la seva pròpia societat o a per tant, han de ser el més elevats pos-
a 3/5 anys, crear la teva societat limita- treballar com autònom és la confiança sible. Però, pensem-ho: si hem de
da, etc. que es té en una idea o projecte.» posar els nostres diners en un negoci,
quina rendibilitat voldrem per a ells?
Redacció: Patricia Pérez Alamancos (ADE, 2002) (palamancos@gmail.com)

El que impulsa a un emprenedor a crear Un 3%? Un 10%? Bé, com a mínim vol-
la seva pròpia societat o a treballar com Llavors, la gran qüestió és: Com puc drem tant com ens dóna el banc per fer
autònom és la confiança que es té en aconseguir els diners que necessito un dipòsit sense risc... De fet, hau-
una idea o projecte i la il·lusió per dur a per engegar la meva empresa? Ara ríem d'exigir molt més perquè el risc
terme un somni. Malauradament, mirarem d'aclarir una mica les opcions de perdre els diners invertits en un ne-
moltes vegades els somnis no es com- de què disposa un emprenedor. goci de nova creació és molt més alt
pleixen per una manca de previsió, que el del dipòsit bancari. En definiti-
d'informació o de coneixements. Opcions de finançament va, els recursos propis són els més cars
Moltes vegades les idees no es poden Com tots sabeu hi ha una font de fi- per a l'empresa, sobretot si compteu
dur a terme perquè no es troba el fi- nançament que és ben rebuda per les amb socis capitalistes que no treballen
nançament adequat o perquè les enti- entitats financeres, els socis del pro- a l'empresa i que volen veure resultats
tats financeres no copsen el fantàstic jecte, fins i tot els vostres pares... Sí, aviat.
projecte que es vol dur a terme. ho dic seriosament; aquesta font és:
EL PROPI ESTALVI. Sona bé, oi?: neces- Per això, en comparació, el finança-
Per què el banc o la caixa no creu en el sitem certa quantitat d'euros i els tenim ment mitjançant deute és més
nostre projecte? Per què no veu el seu estalviats a la nostra entitat financera econòmic. Hi ha qui diu que l'ideal és
futur? Per què no ens ajuda en els inicis de referència (si us plau, res de “chirin- que l'empresa tingui un 30% de fons
i s'implica en el nostre projecte? Bàsica- guitos” financers com Forum-Afinsa i propis (capital social, reserves...) versus

14
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:09 Página 15

nexe 35 ™ quartwww.anticsupf.net
trimestre del 2006

un 70% de recursos aliens (finança-


ment bancari, de proveïdors, etc.);
però normalment, per a nous projectes
es necessitarà un compromís més gran
de recursos propis.

Per aconseguir els recursos aliens que


necessitem podem acudir a un banc o a
una caixa d'estalvis; podem mirar de
trobar inversors, podem buscar la
col·laboració d'empreses de capital de
risc... No entrarem a explicar els dife-
rents vessants del finançament aliè
perquè podríem escriure un llibre; el
que mirarem de detallar una mica són
els ajuts i el finançament en les condi-
cions especials que ens podem trobar.

Ajuts estatals i d'altres contes


El nostre país no és on més es dóna su-
port als emprenedors; però algunes
fonts d'ajuda sí que hi podem trobar. A
continuació, us en diem unes quantes:

INSTITUT DE CRÈDIT OFICIAL (WW.ICO.ES):


Aquesta entitat pública signa, cada
any, convenis amb les entitats fi-
nanceres per oferir fons a un preu
pactat per promoure el desenvolupa-
ment empresarial. Aquests préstecs
tenen l'avantatge de no tenir comis-

15
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:09 Página 16

reportatge nexe 39 segon quadrimestre del 2008

Barcelona Activa,
amb els emprenedors
Barcelona Activa, l'agència de
desenvolupament local de l'Ajuntament de
Barcelona, impulsa des de 1999 estratègies
innovadores per promoure la iniciativa sions. Si esteu començant, els més in-
emprenedora, el creixement empresarial, la teressants per a vosaltres són:
innovació, les oportunitats professionals i
l'ocupació de qualitat. Motiu pel qual s'ha Emprenedors 2008:
per a microempreses. L'ICO aporta el
convertit en un referent en l'àmbit del suport
90% del projecte (sense IVA) amb el
a la creació i creixement i en el foment de
màxim de 200.000 € i a un termini de
l'ocupació de qualitat. 3, 5 o 7 anys. El tipus d'interès és Euri-
bor 6 mesos + 1 punt.
En el mateix sentit, Barcelona Activa coopera
amb les diferents administracions i els ICO PYMES 2008
principals agents de la ciutat per proporcionar per a microempreses, es finança el 90%
als seus clients -persones innovadores amb de la inversió a un preu d'Euribor a 6
idees de negoci, empreses en creixement i mesos + 0,65 a 3, 5, 7 i 10 anys (per a
persones que volen progressar immobles).
professionalment- els factors necessaris per
al desenvolupament professional i Préstec Plan Avanza (TIC)
empresarial amb qualitat i sentit de futur. Es finança el 100% d'equips informàtics
nous per a l'empresa; el termini és de 3
anys i no es cobra cap interès. Fins a
L'agència ofereix a tothom que vulgui
50.000 €.
sessions informatives sobre els programes,
les activitats i els serveis que poden oferir a ICO Microcrèdits 2007-2008: en aquest
l'hora de crear una empresa pròpia. De la préstec les entitats financeres no us po-
mateixa manera, també assessoren sobre les den demanar avals ni garanties addi-
diferents formes jurídiques existents per cionals; però l'import màxim és de
muntar una empresa, els tràmits, el 25.000 €. Es finança fins al 100% de la
finançament i les subvencions existents. inversió a un termini d'entre 1 i 7 anys.

Dues propostes tenen especial rellevància: el


Centre per a la Iniciativa Emprenedora i ALTRES AJUTS I SUBVENCIONS
Barcelona Emprèn en Igualtat. El primer és
un espai d'autoús que pot ajudar-te a dur a Promoció de l'ocupació autònoma:
terme la teva idea de negoci. L'altre és un És una subvenció a fons perdut per a
persones inscrites a l'atur que es facin
programa de suport i d'acompanyament a la
autònomes.
creació d'empreses adreçat als col·lectius
següents: dones amb responsabilitats Capitalització de la prestació d'atur:
familiars, persones amb discapacitats, s'han de tenir pendents de cobrament
persones immigrades extracomunitàries i més de 3 mesos de prestació d'atur.
persones en risc d'exclusió social. Serveix per fer-se autònom o crear una
societat i permet cobrar una part de la
prestació de cop.

Exempció de l'Impost d'Activitats


Econòmiques (IAE)
Durant els 2 primers períodes imposi-
tius i, posteriorment, amb certes
condicions.

Bonificació de la base de cotització


Per a nous treballadors autònoms de 30
anys o menys i dones de 35 o menys: re-
ducció del 30% de la base mínima de
cotització a la Seguretat Social durant
els primers 15 mesos.

16
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:09 Página 17

www.anticsupf.net

ON TROBAR INFORMACIÓ? www.adicae.net


Internet és un pou de saviesa on tro- (Associació d'Usuaris de
barem un munt d'informació; us en Bancs, Caixes i Assegu-
destaco algunes webs: rances), entre d'altres.

www.cidem.com Per tancar, només dir-vos


(Centre d'Innovació i Desenvolupament que per ser emprenedor
Empresarial): té un apartat específic de s'ha de ser valent i tenir
suport a l'emprenedor. També detalla molta confiança en un
els diferents productes de finançament mateix i en la idea de ne-
bancari, el funcionament de les soci- goci. Els tràmits són
etats de garantia recíproca que serveix- llargs, hi ha obstacles pel
en com a avalistes d'empreses i de pro- camí, moltes idees fra-
jectes nous, etc. Posen a la vostra dis- cassen; però també hi ha
posició la base de dades FISUB, on tro- emprenedors que han
bareu tots els programes, subvencions i aconseguit l'èxit... Pen-
ajuts de la Generalitat de Catalunya, sa-ho!, tot i les dificul-
l'estat espanyol i la Unió Europea. tats, TU pots ser un em-
prenedor amb èxit! No ho
perdis de vista!

«Per ser emprenedor s’ha de ser


valent i tenir molta confiança en un
mateix i en la idea de negoci.»

www.gencat.cat:
Hi trobareu un apartat del Servei de
Creació d'Empreses, on teniu moltíssi-
ma informació. Podeu trobar les
adreces de les entitats col·laboradores a
la vostra població per poder obtenir as-
sessorament en persona.

ALTRES WEBS:

www.emprendemosjuntos.es,
www.crear-empresas.com, www.fac-
toremprende.com,
www.ceaje.es
(Confederació Espanyola d'Associacions
de Joves Empresaris)
www.aijec.es
(Associació Independent de Joves Em-
presaris de Catalunya)

17
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:09 Página 18

reportatge nexe 39 primer quadrimestre del 2008

REPORTATGE (18) // NI BLANC... (20) // CUINA (21) // ENTREVISTA (22) // PROTOCOL (24) // NAUTILIA (26) // VIATGES (28) // MURPHY (29)

Els AnticsAlumnes
inauguren la línia
Barcelona-
Camp de Tarragona
En Javier Nicolàs ha viatjat en aquest primer trajecte i ens explica la seva crónica
2 hores i 30 minuts. És el que vam trigar a fer el trajecte directe entre Barcelona i Madrid en l'AVE de Renfe,
un tren de Siemens sèrie 103. Vam travessar el sistema ibèric a 300 km/h i vaig baixar-me a Atocha amb
vuit minuts abans de l’hora prevista.

E
l 20 de febrer del 2008 es va inau- circulació de trens per damunt dels 200 Trajectes en què la via doble es convertia
gurar, sense celebració i per impe- km/h està totalment automatitzada grà- en via única en llocs orogràficament
ratiu legal preelectoral, la línia cies a aquest sistema. complicats. En aquests punts el trànsit
d'alta velocitat entre les dues capitals. Construir aquesta infraestructura ha su- de trens de mercaderies i viatgers es difi-
Són 621 km aptes fins a velocitats de 350 posat un cost de 7.083 milions d'euros, el cultava per la saturació de capacitat de la
km/h; en proves s'ha arribat als 404 50% dels quals han estat finançats per la línia, amb retards i molèsties per als viat-
km/h, de via doble electrificada a 25 kv, Unió Europea, en un terreny que ha re- gers, hipotecant un augment futur del
amb estacions a Atocha, Guadalajara- querit un esforç tècnic important per les servei. El pas de Despeñaperros entre la
Yebes, Calataiud, Saragossa-Delicias, dificultats orogràfiques. Hi ha 21 km de Manxa i Andalusia suportava un gran
Lleida, Camp de Tarragona i Sants. Per túnels i gairebé 10 km de viaductes repar- volum de trànsit en via única. Era un
reduir els temps de viatge en els serveis tits al llarg dels 621 km. És la línia d'alta dels més complexos i amb més dificul-
directes, s'han construït variants, velocitat amb més altitud, 1.200 metres, tats, especialment a la nit, en què gran
bypass, a Saragossa i a Lleida. La línia es assolits en el Puerto de Alcolea entre quantitat de trens exprés nocturns i mer-
caracteritza per disposar del sistema Guadalajara i Sòria. Tenint en compte que cants, ascendents i descendents, coin-
ERTMS de seguretat en l'explotació de la Madrid i Saragossa se situen a 600 metres cideixen en un espai molt reduït. Però
línia. És el sistema que gestiona el tràn- i a 200 metres d'altitud, respectivament. també era especialment complicat el pas
sit i la seguretat en la circulació de trens. entre Calataiud i Saragossa, en la Ricla.
Actualment està en servei la primera ANTECEDENTS Per solucionar aquests inconvenients es
fase, ERTMS-I, que permet la circulació Els estudis per desenvolupar una línia va estudiar la construcció de noves vari-
de trens fins als 300 km/h. d'altes prestacions de Madrid a Barcelona ants per augmentar la capacitat de les
Posteriorment es posarà el marxa es remunten al 1988. Les línies fer- línies, en una època de reestructuració
l'ERTMS-II, que permetrà la circulació de roviàries tenien un problema greu en l'- econòmica de la societat espanyola.
trens fins a 350 km/h. S'ha de dir que la explotació del servei: el coll d'ampolla. L'Expo de Sevilla va ser el detonant o
l'excusa per accelerar la construcció d'una
línia nova i així alliberar de trànsit el
Puerto de Despeñaperros. Una línia ini-
cialment concebuda com a convencional,
però que finalment es va decidir constru-
ir en ample UIC i característiques d'alta
velocitat, i que es convertiria en l'actual
LAV de Madrid a Sevilla.
Però els problemes de l'altre coll d'ampo-
lla a la línia de Saragossa continuen en
un període de recessió econòmica, i no és
fins al 1993 que es licita la construcció
d'una nova variant ferroviària entre
Calataiud, Saragossa i Lleida.
Al 1996 es decideix que aquests trams
nous en construcció formarien part d'una
nova línia d'alta velocitat entre Madrid i
Barcelona. Un any més tard es crea el
JAVIER NICOLÁS

Gestor d'Infraestructures Ferroviàries


(GIF), que se'n fa càrrec de la construcció.
Al 1999 ja estan en obres els 471 km de LAV

18
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:09 Página 19

www.anticsupf.net

entre Madrid i Lleida; però no és fins al cia, no tan sols en qualitat i rapidesa per problemes en la composició del sòl.
2002 que un pacte polític signat entre el sinó també en sostenibilitat. L'alta velo- L'estació del Camp de Tarragona va ser
govern central del PP, CiU –que presideix citat serveix per contribuir a reduir les dissenyada com una estació modesta.
la Generalitat– i els alcaldes del Baix Llo- emissions de CO2 a l'atmosfera. Segons Però el canvi de govern del 2004, amb el
bregat i del Barcelonès permet arribar a la Alberto García Álvarez, de la Fundación de ministeri en mans del partit socialista,
solució final de construir i entrar en servei Ferrocarriles Españoles, per cada passat- va fer modificar l'estació per ampliar-la,
el tram del Prat a l'Hospitalet pel Gornal i ger que es passi de l'avió a l'AVE, s'eme- dotant-la d'un major nombre de vies, i
Sants. Es pacta la continuïtat de la línia tran 58 kg de CO2 menys a l'atmosfera. Si així preparar-la per a un escenari de futur
cap a França amb un túnel per sota de pel contrari el viatger canvia el vehicle en què el Camp de Tarragona serà el nus
Barcelona i una nova estació central a la privat per l'AVE, serien 51kg la quantitat de connexió amb el corredor del Mediter-
Sagrera de grans dimensions. I d'aquí a d'aquest gas d'efecte hivernacle que es rani.
Perpinyà. A l'octubre del 2003 es va posar deixarien d'emetre. Però el problema més greu han sigut les
en marxa el servei d'AVE amb els trens obres a l'entrada de Barcelona, on els es-
Alstom de la línia de Sevilla, a 200 km/h, vorancs i el trencament del túnel dels
entre Madrid i Lleida. FGC, per una deficient execució de les
Amb l'entrada al govern central al 2004 obres per part de l'empresa adjudicatària,
s'adjudiquen les obres fins a Sants i es va deixar sense servei de rodalies la línia
fixa una data per a la inauguració, el 21 de Vilanova i dels FGC. La mobilitat a
de desembre del 2007. Finalment, l'Àrea Metropolitana de Barcelona va ser
després de dos mesos de retards per pro- un calvari per a molts. Miraculosament
blemes constructius a l'Hospitalet, el per a alguns, amb un retard de dos
primer tren surt de Barcelona a les 6.00 mesos, la LAV va quedar llesta per entrar
del matí del 20 de febrer del 2008. en servei al febrer del 2008.
El servei es posa en marxa amb 17 trens
per cada sentit, però hi ha un compromís FUTUR
d'anar ampliant el nombre de trens en Ara comença un nou període en què les
funció de la demanda. A finals d'abril es obres no s'aturen i la línia d'alta velocitat
posen en servei els regionals d'alta veloci- continua cap a França pel túnel del
tat AVANT entre Lleida i Barcelona, amb PROBLEMES Pertús, on tots els trams estan adjudicats,
parada al Camp de Tarragona, amb un Però no ha sigut fàcil construir aquesta inclòs el túnel entre Sants i la Sagrera.
temps de viatge aproximat d'una hora i part de la línia de Madrid a França. Des Quan tinguem finalitzada la xarxa cata-
abonaments multiviatge. del principi multitud de problemes tèc- lana d'alta velocitat, hi haurà a Barcelona
Hi ha una gran expectativa d'èxit, que nics i polítics han contribuït a dilatar el dues estacions centrals: Sants, des d'on
permetrà canviar la cultura de mobilitat període de construcció, Utilitzada com a partiran els trens cap al nord, i la Sagrera,
entre les dues grans ciutats. Al 2004 van arma entre els partits polítics, l'alta ve- des d'on partiran els trens cap al sud. Els
utilitzar el corredor ferroviari entre locitat no és només un mitjà de transport TGV francesos arribaran a la ciutat com-
Madrid i Barcelona al voltant de 2,1 mil- atractiu; és una important eina de verte- tal, els regionals d'alta velocitat recor-
ions de viatgers; al 2007 van ser 3 milions bració territorial i de desenvolupament reran Catalunya de Lleida a Figueres amb
i mig de viatgers, i al 2008 les previsions econòmic. continuïtat, sense estacions en cul de sac.
se situen en els 6 milions. Al 2011 les esti- La inauguració fins a Lleida va estar car- Es podrà fer realitat la intermodalitat
macions calculen gairebé 8 milions de acteritzada per una posada en marxa en d'AVE i avió, complementant-se amb al-
passatgers al corredor. Pel que fa al tra- precari, amb una velocitat màxima de tres formes de transport. I sobretot, la
jecte directe en tren entre Barcelona i 200 km/h perquè el sistema de seguretat LAV permetrà deixar lliure les vies con-
Madrid, va ser utilitzat el 2007 per pioner en el món, ERMTS, encara no es- vencionals de trens de llarg recorregut per
900.000 viatgers. L'avió, en el mateix tava prou desenvolupat. Però no només dedicar-les exclusivament a serveis de ro-
període i trajecte, va atreure 4,8 milions això, sinó que una sèrie de fets en la pre- dalies.
de viatgers. sentació del tren a càrrec del ministre I tot plegat, si finalment aquesta alta ve-
Cascos va permetre descobrir deficiències locitat arriba a ser un èxit, com ho és ara
SOSTENIBILITAT serioses en la infraestructura de la línia. a França, ens adonarem que el ferrocarril
Per tant, l'objectiu és aconseguir guan- També es van descobrir dolines i inesta- dels problemes i la controvèrsia ha
yar quota a l'avió, i consolidar el ferroca- bilitats en el terreny a Saragossa i a nascut petit.
rril com un mitjà de transport de referèn- Montblanc, i es van reforçar els túnels I tornarem a començar.

19
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:09 Página 20

ni blanc ni negre nexe 39 primer quadrimestre del 2008


REPORTATGE (18) // NI BLANC... (20) // CUINA (21) // ENTREVISTA (22) // PROTOCOL (24) // NAUTILIA (26) // VIATGES (28) // MURPHY (29)

EL TXIQUI-TXIQUI LA RECONQUESTA...
AQUESTA TONADA INFECTA, que no aporta res a la història de EL CHIKI-CHIKI MOLA MOGOLLÓN, això ho sap tothom. Però
la música, és la representant espanyola al Festival d'Euro- quan les coses molen tant, acostuma a haver-hi
visió, i si ningú no hi posa remei (amb una tonada pitjor, motius pregons i obscurs, i la veritat és que es troba a
em temo) serà la cançó de l'estiu i de la resta de l'any. faltar una anàlisi del filòsof Gustavo Bueno, d'aquest
fenomen sociològic, com les que ens feia a la primera edi-
La cançó, a pesar de ser escrita a quatre mans per Pedro ció de Gran Hermano.
Guerra i Santiago Segura, és repetitiva, enganxosa, i amb
una posada en escena d'allò més cutre. La visió de Rodolfo Que Espanya enviï Rodolfo Chikilicuatre al Festival d'Eu-
Chiquilicuatre, amb la seva guitarreta de joguina, no presa- rovisió té a veure amb un sentiment molt humà: el
gia res de bo. Però la part positiva és que ni ell ni la cançó ressentiment, i amb una manera de pair-lo: la ven-
pretenien res. El Chiqui Chiqui és una paròdia fàcil del regga- jança. El fet és que, després de finals dels gloriosos
eton i de les cançons amb coreografia incorporada, tipus anys seixanta, quan Espanya va guanyar dues vegades
Macarena, i en Rodolfo representa que és un cantant qual- el Festival, no ha tornat a fer-hi res, mai més; arrib-
sevol d'aquells d'una sola cançó. ant al paroxisme de la situació amb Remedios Amaya i
els seus zíropoins, zeropuá, i amb una recaiguda impor-
I aquí, en la manca de pretensions, rau el seu encant. Pre- tant l'any de la primera Operación Triunfo i la Rosa. Aque-
sentant-se a la selecció per a un festival decrèpit, amb stes injustícies històriques, juntament amb el sentit
una gala final que ja era tota una declaració d'intencions, de l'humor, han fet que aquest any s'hi presenti aque-
“Salvemos Eurovisión”, han aconseguit desbancar una po- sta cançó, barreja de venjança i de catarsi col·lectiva.
bra noia que portava un munt d'anys fent classes de cant.
I també d'altres opcions igual de cutres, però amb preten- Està vist que riure fa molt de bé a les persones; tant,
sions de seriositat. que molts se senten ja satisfets enviant el senyor Chi-
kilicuatre i tant els fa guanyar o perdre. D'altres no ho
Ni blanc ni negre

Ara, l'actor que fa de Rodolfo s'ha vist atrapat en la seva han entès així i pensen que el país farà el ridícul o
pròpia broma, i haurà d'actuar al Festival d'Eurovisió. Te- s'omplen la boca d'altres grans conceptes, com la
nint en compte, però, que altres països presenten un gall il·lusió del jovent i la música. No entenen que el chiki-
dindi de roba o un avi que canta rap, potser cal un replan- chiki representa l'arribada de la postmodernitat a la
tejament del Festival. Ja no ha de ser aquella exhibició pa- cultura de masses; que és la resposta d'una societat de-
triotera i de repartiment de vots entre països “amics”, per- screguda a un format televisiu pompós i grandilo-
què potser la televisió ja no és el lloc per a espectacles mu- qüent, en què els jurats d'experts deixen pas al mòbil i
sicals de qualitat. Ni per a espectacles de qualitat en gene- els seleccionadors professionals deixen pas a Internet;
ral. Primera, perquè hi ha un sector enganxat a Patrícies, en què l'espectacle, el construeixen els espectadors,
Estapasandos i similars, acostumat a la cutror des de fa com en la Web 2.0. No se n'adonen que és un signe de
temps. I segona, perquè hi ha un altre sector amb més l'Espanya multicultural, ja que subverteix mitjançant
pretensions intel·lectuals, fascinat per la cutror com a op- l'humor un gènere com el reguetón, que es pren tan se-
ció conscient. Així s'explica l'èxit de gent com els Mojinos riosament a si mateix. I aquesta és una altra virtut de
Escozíos; o la sèrie d'Internet Calico Electrónico, que protago- la cançó, que permet pair un altre malestar, que permet
nitza un entranyable i groller antiheroi, o algun èxit mu- riure, una vegada més, del que s'ha patit.
sical anterior, com l'Opà, yo viasé un corrá, en què el Koala
cantava amb gran sentiment la seva determinació de fer Eurovisió és un programa de televisió especial, molt
un corral per a tota mena de bestiar, amb un videoclip en antic i al servei de grans idees i passions: Europa i els
què es veia la realització del corral, amb uns quants palets estats, els nacionalismes i l'europeisme, la música,
vells i un somier. les aliances i les desavinences entre veïns, tot de
coses que fan normal que hi hagi tensió.
El que és segur és que aquest any molta gent Però aquest any Espanya no hi va a patir
tornarà a mirar-se la gala d'Eurovisió, i re- una altra tragèdia, sinó que hi va a fer
cordarà el nom del representant espanyol, comèdia i a divertir-s'hi, i hi va de la mà
dues coses que no passaven des de la de dues de les seves perifèries: Catalunya
“Rosa de España”. I què carai, posats i Amèrica. Per tot això, aquest any, el
a no guanyar, almenys ens farem Festival d'Eurovisió torna a ser
un tip de riure.  important.

Montse Vives David Álvarez


La Montse Vives (DRET, 1995) i el David Álvarez (HUM, 1998) presenten les dues cares de la moneda sobre temes
Nota al peu d'actualitat, molts dels quals ens afecten en el nostre dia a dia.

20
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:09 Página 21

cuina www.anticsupf.net
REPORTATGE (18) // NI BLANC... (20) // CUINA (21) // ENTREVISTA (22) // PROTOCOL (24) // NAUTILIA (26) // VIATGES (28) // MURPHY (29)

LA CUINA BELGA

l
a cuina belga és tan desconeguda
com el mateix país. Els lectors d'A-
gatha Christie recordaran les em-
prenyades de Poirot quan el confo-
nien amb un francès. Però, quins
plats belgues podem citar? En gene-
ral és una cuina gormanda i poc preten-
siosa, que presumeix de donar qualitat
francesa en quantitats alemanyes. S'hi
barregen, per raons geogràfiques, in-
fluències franceses i holandeses, i també
medievals, en les formes de cocció i en els
condiments.
Entre els productes destaquen els mus- les receptes
clos, cuinats de mil maneres. Com a pro-
ductes de l'horta, els espàrrecs i les endí-
vies, descobertes per atzar en brotar una Espàrrecs a la flamenca i afegiu el vi i l'aigua. Quan bulli, a
arrel de xicoira, i que amb successives mi- 2 manats d'espàrrecs blancs, 4 foc viu, afegiu els musclos i reme-
llores genètiques ha arribat fins a les que ous durs, 150 g de mantega fosa, neu amb una cullera de fusta, de
coneixem ara. També en destacarem la suc d'una llimona, julivert, sal i baix a dalt perquè tots s'obrin. N'hi
xocolata, convertida en bombons, alguns pebre. ha prou amb uns minuts. Ja ho
d'ells tan delicats que duren només uns podeu servir, acompanyat si voleu
quants dies, i la cervesa, que no només es Peleu els espàrrecs, des d'una d'un plat de patates fregides.
beu, sinó que intervé en alguns plats. mica més avall de la punta fins al
Pel que fa a les elaboracions, els belgues final, i tallant el darrer quart. Feu- Speculoos
es consideren els inventors de les patates los bullir dins d'aigua salada uns 30 250 g de farina, 175 g de sucre
fregides; però entre els seus plats destaca- minuts, en un recipient prou ample moré, 100 g de mantega, 1 pessic
rem el Waterzooi, una mena d'estofat com perquè estiguin ajaguts sense de sal, una culleradeta de
amb nata; receptes de conill diverses; les trencar-se. Escorreu-los i canyella i una culleradeta de
anguiles en salsa verda; els estofats o car- col·loqueu-los als plats. Piqueu dos bicarbonat de soda.
bonades; les croquetes de gamba, i els go- dels ous durs i barregeu-los amb la
fres. mantega, el suc de llimona, la sal, el Aboqueu la farina damunt la super-
El nostre menú se centrarà en plats clàs- pebre i el julivert picat. Aboqueu-ho fície de treball, i doneu-li forma de
sics, però tenint en compte que anem de per damunt dels espàrrecs, i guar- volcà. Al mig poseu-hi el sucre, la
cara a la calor (si és que el temps no s'ha niu-ho amb els altres dos ous, a sal, el bicarbonat i la mantega talla-
tornat del tot boig), hem procurat evitar rodanxes. da a daus. Treballeu-ho amb els dits
estofats i salses excessivament cremoses. a poc a poc i, si cal, afegiu-hi una
Comencem amb uns espàrrecs a la fla- Moules Marinière miqueta d'aigua perquè es lligui.
menca, una manera senzilla però diferent 4 kg de musclos (amb clos- Formeu una bola de pasta, i deixeu-
de servir espàrrecs blancs. En segon lloc, ca); 2 cebes, 1 porro, 2 branques ho reposar fins a l'endemà. Llavors,
les “moules et frites”, uns musclos a la d'api, 2 gots de vi blanc sec, 2 esteneu la massa i talleu-la segons
marinera que se solen servir amb un plat gots d'aigua, oli o mantega, la vostra imaginació, o amb motlles
de patates fregides. I de postres, unes ga- sal i pebre. per a galetes, o amb un got cap per
letes de canyella, les speculoos, que servi- avall. Enforneu-les, amb el forn pre-
rem amb un gelat de vainilla.  Netegeu bé els musclos. En una olla escalfat però a foc suau, uns 45
gran, feu fondre la mantega o escal- minuts o fins que es torrin lleugera-
feu l'oli, i feu-hi suar les verdures ment. Podeu servir-les tèbies amb
tallades. Remeneu-ho bé, salpebreu una bola de gelat de vainilla.

Nota al peu Els musclos que no s'obrin ofereixen poques garanties de frescor; per tant, és més prudent llençar-los.

21
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:09 Página 22

entrevista nexe 39 primer quadrimestre del 2008

REPORTATGE (18) // NI BLANC... (20) // CUINA (21) // ENTREVISTA (22) // PROTOCOL (24) // NAUTILIA (26) // VIATGES (28) // MURPHY (29)

“El poblament és un llenguatge en el


qual la societat s'expressa, s'hi reflecteix”
Víctor Farías Zurita, professor de la Facultat d'Humanitats de la UPF, ha guanyat el XXIV premi Ferran
Soldevila de biografia, memòries i estudis històrics que atorga anualment la Fundació Congrés de Cultura
Catalana pel treball El mas i la vila a la Catalunya medieval. Estudi sobre els fonaments d'una societat
senyorialitzada: el nord-est català (segles XI-XIV). Una detallada i innovadora recerca d'història del
poblament medieval que es troba en vies de publicació i que deixa enrere el tòpic que diu que a
l'edat mitjana ciutat i camp eren dues realitats separades.

Com descriuria el seu treball? És la


reelaboració de la tesi doctoral que
vaig presentar el 1999. El període
tractat va del segle XI al XIV i he
estudiat els dos tipus de poblament
específicament medievals i l'articu-
lació que hi ha entre les dues tipolo-
gies de poblament. El treball té
dues parts ben diferenciades. La
primera tracta l'origen i la història
de l'hàbitat rural dispers propi de la
Catalunya Vella, és a dir, el mas. La
segona, l'hàbitat urbà pel que fa a
l'origen i a la història de la ciutat
petita o mitjana en el mateix terri-
tori; és a dir, el que anomenem
vila.

Quin interès científic representa l'es-


tudi del mas i de la vila a la Catalunya
medieval? És un tema que s'havia
tractat molt poc. No hi ha cap mo-
nografia que hagi estudiat de mane-
ra detallada la història del mas i de
la vila. Amb aquest treball, el que
he fet és tractar-ho per primera ve- na sèrie de tradicions historiogràfi- societat que crea aquest poblament.
gada de manera realment detallada ques: història social, econòmica i El mas no és quelcom que sorgeix
per intentar entendre millor el fun- depoblament; algunes de les quals espontàniament; reflecteix una so-
cionament d'això que anomenem han estat molt importants per a mi cietat, la societat feudal, que crea
societat feudal. a l'hora d'afrontar la meva recerca. aquest tipus d'hàbitat.
En primer lloc, una tradició impor-
Quina metodologia de treball ha se- tant és la història del poblament Per entendre la societat medieval,
guit? He dut a terme una recerca de francesa (Charles Higounet, Pierre des d'un punt de vista urbà, quins ele-
deu anys i he revisat des dels perga- Toubert) i la història social de la Ca- ments són importants? Per entendre
mins del segle XI fins als protocols talunya medieval (Pierre Bonnassie, què va ser la societat feudal, la
notarials del XIV. El llibre està basat Josep M. Salrach); en segon lloc, la història de les viles és molt més im-
« “Per entendre
en una recerca arxivística realment història urbana de petita escala portant que l'estudi de les grans ciu-
impulsada pels historiadors angle- què va ser la
TEXT: GLÒRIA-MIREIA MONTANYÀ I PUIG- (4T HUM)

detallada. Els arxius en els quals he tats com Barcelona i Girona. Tot i
treballat són, bàsicament, els de Gi- sos (Rodney Hilton, societat feudal, que això no vol dir que no calgui es-
rona i els de Barcelona: l'Arxiu de la Christopher Dyer); i, en tercer lloc, la història de tudiar les grans ciutats. Cal estudiar
Catedral Barcelona, l'Arxiu de la Co- és important, sobretot per la refle- les petites el fenomen d'urbanització a petita
rona d'Aragó, l'Arxiu Històric de Gi- xió teòrica sobre el tema, la geo- escala per entendre el que va ser l'e-
rona, l'Arxiu del Monestir de Mont- grafia històrica d'origen alemany.
ciutats és molt dat mitjana quant a història del po-
serrat, entre d'altres. La urbanització materialitza unes més important blament, però també quant a histò-
relacions socials en l'espai. Per en- que l'estudi de ria de la societat, de l'economia i de
Com podem situar el seu estudi: El tendre la urbanització medieval en les grans la cultura. El poblament és sempre
mas i la vila a la Catalunya medieval? particular i el poblament medieval ciutats.” un llenguatge en el qual la societat
El meu estudi és la continuació d'u- en general has d'entendre a més la s'expressa, s'hi reflecteix.

22
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:09 Página 23

racó de lectura nexe 39 primer quadrimestre del 2008

Franco, Centenari del


el gran manipulador naixement
d’Anna Maria Dalí
Editorial Base ha presen-
tat de la mà de l'historia-
En l'any que se celebra el
dor Paul Preston Franco. El
cententari del naixement
gran manipulador, una obra
d'Anna Maria Dalí, la ger-
que desmunta totes les
mana de l'artista interna-
mentides difoses pel rè-
cional, Salvador Dalí, la
gim franquista sobre la fi-
magnífica biògrafa Anto-
gura del dictador, algunes
nina Rodrigo publica una
de les quals s'han mantin-
obra tendra i senzilla so-
gut fins avui dia. Preston
bre la relació entre Salvador i Anna Maria, la seva ger-
destrueix els mites i ana-
mana petita.
litza permanents manipulacions de la realitat durant
gairebé quaranta anys. Els anys d'infància i joventut que els germans Dalí van
passar a Figueres, Vilabertran, Cadaqués; la nova
El més destacat biògraf del general Franco, Paul
amistat amb Federico García Lorca; els jocs d'infante-
Preston, presenta un dictador traïdor a la República, a
sa, les seves lectures, les seves aficions, els familiars i
més de venjatiu fins a la crueltat més extrema i lliurat
els amics que els van envoltar des de ben petits…
en cos i ànima al nazisme alemany i al feixisme italià.
Tot això i més és el que ens explica Antonina Rodrigo
La relació del dictador amb la Falange, els Borbons, els
a Anna Maria Dalí i Salvador, una obra basada en les
militars i les grans potències mundials és analitzada
contínues converses que l'autora granadina havia tin-
per l'autor des d'una perspectiva nova i desmitificado-
racó de lectura gut amb Anna Maria Dalí, que va obrir-li els arxius
ra, en aquest nou llibre imprescindible per compren-
personals i li va oferir fotografies inèdites que s'in-
dre un dels períodes més tràgics de la història contem-
clouen en aquest llibre, a la vegada que fets poc divul-
porània del nostre país. En definitiva, una obra de lec-
gats que pertanyien a la màxima intimitat de la famí-
tura molt recomanada.
lia i que Rodrigo aconsegueix que Anna Maria li trans-
meti.

Barri Xino.
Una crònica
de postguerra Les avantguardes
a Catalunya
Un nen de 10 anys ens fa
una crònica dels seus re-
cords dels anys 1939, 1940 i Ferran Aisa presenta el seu
1941, al barri Xino de Barce- darrer llibre Les avantguardes.
lona, un barri on hi ha Surrealisme i revolució, una
misèria, però també confra- anàlisi profunda dels movi-
ternitat i una ànima carita- ments artístics i culturals
tiva, la mare d'en que durant les primeres dè-
Sebastià, l'Esperança. cades del segle XX van arri-
Ell és en Sebastià Sorribas (1928-2007), que durant bar a Catalunya. La seva
tants anys ha fet gaudir a petits i grans amb la se- obra és la primera que rela-
va obra El zoo d'en Pitus, el llibre infantil en català ciona els principals corrents: romanticisme, da-
més venut, amb més de 400.000 exemplars. daisme, futurisme, realisme i tots els movi-
ments d'avantguarda, posicionant la capita ca-
Amb aquesta obra pòstuma, Barri Xino. Una cròni- talana com un nou far de difusió d'aquestes
ca de postguerra, ens acosta a un capítol trist de la noves tendències. Ja no són només Zuric o No-
vida dels ciutadans de Barcelona, i en especial va York; Barcelona també té un lloc molt im-
del barri Xino, al cor del Raval, on la margina- portant en la història de les avantguardes, i Fe-
ció social, la pobresa, la prostitució o la delin- rran Aisa és l'encarregat de desvelar-nos-ho.
qüència eren el pa de cada dia. Però el Sebastià
era, malgrat tot, un nen que despertava a la se- Els protagonistes del llibre són Joaquim Torres-
va joventut, i per això ens acosta d'una manera Garcia, Rafael Barradas (tots dos uruguaians),
molt tendra capítols que emocionen el lector i Francis Picabia, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Dalí,
que li fan entendre la crua realitat d'aquells J. V. Foix, entre altres. Grups de poetes, prosis-
anys de misèria en un dels barris més pobres de tes, músics, artistes plàstics, líders obrers i
Mònica Frernàndez (HUM, 96, PER 99)

la capital catalana. polítics progressistes introduïen a Catalunya


nous models ideològics, noves estructures so-
Desaparegut a finals del 2007, aquesta obra de cials, maneres diferents d'entendre la cultu-
Sebastià Sorribas cobra importància perquè és el ra i l'art, i per posar-lo al servei d'una causa
seu darrer testimoni d'una etapa que inevitable- revolucionària que es va veure trencada amb
ment va marcar la seva personalitat i que el va la ruptura provocada per l'arribada del fran-
convertir en un escriptor excepcional pels valors quisme.
i els ideals que va transmetre sempre a través
de les seves obres.
01. N39corregit.qxd 3/6/08 11:37 Página 24

protocol nexe 39 primer quadrimestre del 2008

REPORTATGE (18) // NI BLANC... (20) // CUINA (21) ENTREVISTA (22) // PROTOCOL (24) // NAUTILIA (26) // VIATGES (28) // MURPHY (29)

El protocol al teatre
Ara que, cada cop més, els esdeveniments internacionals amb una forta repercussió mediàtica tenen un
major ressò, què succeiria si un imprevist de darrera hora fes trontollar el correcte desenvolupament
d'un acte? Una possible solució l'ofereix Protocol per a camaleons.
Després de fer l'anàlisi d'aquesta obra, Eva-Maria Sans Blas (TRAD, 2001) entrevista a Toni Albà, coautor,
actor i codirector de l'obra.

L'obra: Protocol per a camaleons

p
Fitxa de l’acte
rotocol per a camaleons Autors:
és una obra de tea- Toni Albà,
tre sobre protocol Miquel Àngel Fernández,
de la Companyia Constanza Aguirre,
Toni Albà. Va ser Jordi Soriano,
estrenada al Festi- José A. Pérez,
val de Teatre de Tàrrega al 2005 Josep Pla,
i, després d'un procés de rees- Albert Requena,
tructuració, va arribar al SAT! Arcadi Garriga
Sant Andreu Teatre (Barcelona) i Montsant Ciurana.
al novembre del 2007. Actual-
ment, està de gira per diverses Actors:
localitats espanyoles i, a la tar- Toni Albà,
dor del 2008, tornarà a la carte- George Lansbury,
llera del SAT. José A. Pérez,
Josep Pla,
Al llarg d'una hora i mitja, sis Albert Requena
actors donen vida a 22 personat- i Arcadi Garriga.
ges. L'obra pren com a base l'acte
d'inauguració d'una exposició Direcció:
universal de pintura i com a de- Miquel Àngel Fernández i
sencadenant principal de l'argu- Toni Albà.
ment, un incident protocol·lari.
Aquest incident donarà lloc a un Ajudant de direcció:
conjunt de situacions que provo- Montsant Ciurana.
caran la participació activa i el
riure del públic.
argumental permet incloure te-
Deixant de banda l'aspecte cò- mes d'actualitat del món polític i Protocol per a camaleons aconse-
mic i aprofundint en el contin- social. gueix donar un toc de color en
gut de l'obra, l'espectador pot clau d'humor a un tema tan
descobrir alguns dels punts clau L'espectador se submergeix en seriós com és el del protocol i
que s'han de considerar en l'or- una història hipotètica, però que descobrir una part de l'entre-
ganització d'un acte: ordenació reflecteix la tensió a la qual se llat que implica organitzar un
de les autoritats, segons els cri- sotmeten constantment els orga- acte.
teris de precedència i d'ubicació nitzadors d'un acte i, molt espe-
d'aquestes a l'àrea de cadires; or- cialment, els responsables de
dre d'arribada dels convidats al protocol. És un bon exemple de Punts que cal considerar
lloc on se celebrarà l'acte; im- tot allò que no s'ha de fer per or- • Figura del cap de protocol
portància de la seguretat, els ganitzar un acte: improvisar i • Seguretat
mitjans de comunicació i l'estè- posar-se nerviós. A més, remarca • Mitjans de comunicació
tica general de l'acte; ordre dels la cura pels detalls i la necessitat • Elements de què cal tenir cura:
- Banderes
himnes i de les banderes; ade- d'“assaig, assaig, assaig”, per tal
- Himnes
quació de la vestimenta quan d'assegurar-se que tot es desen- - Convidats
s'assisteix a un acte; necessitat voluparà segons les previsions fe- - Vestimenta
de contractar una assegurança tes i de localitzar possibles errors • Assegurança
• Assaig, assaig, assaig
per cobrir els possibles danys, que s'hauran de resoldre abans
• Evitar la improvisació
entre altres. A la vegada, el fil que comenci l'acte.

24
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:09 Página 25

www.anticsupf.net

quisida i amb un do de llengües pel que


pugui sorgir.

Els caps de protocol de la vida real tam-


bé pateixen crisis d'estrès i d'ansietat com
el personatge de l'obra?
Sí, sí; això és normalíssim. Ansietat,
depressions; jo en conec uns quants.

D'alguna manera, tota aquesta tensió es


reflecteix al cartell de l'obra, no?
Sí que hi ha un quadre i ell està empa-
quetat amb els pops, aquests del trans-
port, de lligar les vaques. És una mena
de teranyina d'una cosa que té un sen-
tit efímer i ambulant. Passa allà i en
aquell moment. A l'endemà, ja no hi
ha res. Quan penses, d'aquí a 300 anys
ningú no sabrà que això va passar. Com
nosaltres no sabem quin va ser l'acte

Toni Albà : més multitudinari de l'antiguitat.

“El protocol també és teatre” Pensa que l'obra funcionaria a Madrid?


A Madrid, ara mateix, penso que no.
L'obra funcionaria a França; estic a
punt de començar la traducció al
Per què una obra sobre protocol? perfície. Molta altra veurà una sèrie de francès. Seria una comèdia que caldria
Penso que sempre hi ha hagut proto- gags encadenats. I, els qui entenen, tenir en compte. Hauríem de fer una
col; però, ara, estem molt més acostu- suposo que comprenen que la situació adaptació canviant-ne alguns perso-
mats a veure-ho a la televisió. I, sobre- és més greu del que és. Sempre que natges; els altres existeixen a tot arreu.
tot, en tota la quantitat d'esdeveni- passa una cosa d'aquestes, el que és in- Algunes coses canviarien. La qüestió
ments de posada al dia de la política des teressant és que els que són encarre- dels himnes, per exemple. Quan fem
que hi ha la democràcia. Cada dia veiem gats de portar-ho a terme, ho vulguin l'obra fora de Catalunya no posem els
actes de protocol. Normalment, no pas- tirar endavant malgrat tot, inventant- Segadors; això només es pot fer aquí.
sa res, si tot funciona. Però, fa molta se una cosa que és impossible! Posem l'Himne de l'alegria.
gràcia quan penses tot el que pot passar
si no funciona el protocol. Per què el títol de Protocol per a camale- Com definiria el protocol?
ons? Són normes de comportament esta-
Com va sorgir la idea? De fet, hi havia molts títols i va ser blertes, arrelades i estudiades per espe-
Va sorgir a partir d'Els bufons del regne, molt discutit. Hi ha diversos sentits. cialistes i que, a més a més, canvien a
una altra obra que fèiem en què sortia el Primer, la capacitat de transformació cada país. Totes les disposicions són di-
rei. Hi havia un tros que feia riure molt. que té tota la gent que es dedica al pro- ferents a cada país.
I, a partir d'aquí, vam dir: “Fem una tocol. Després, perquè a darrere dels
obra que parli sobre protocol”. Ens vam decorats també hi ha un altre especta- El protocol també és teatre. Som i ens
fixar en actes culturals i també polítics. cle. Nosaltres també érem camaleons comportem. L'ésser humà sempre és
Se'ns va acudir el tema de l'exposició canviant-nos per fer els diferents per- d'una manera i, en canvi, socialment,
universal de pintura, perquè treus pes a sonatges. I, finalment, una miqueta es comporta d'una altra. Jo vull saber
la part política. per la qüestió del temps. Costa molt del personatge, no qui és el que em des-
preparar tot l'acte. El temps és terrible- patxa darrere del taulell d'una farmàcia
Quin missatge es vol transmetre amb ment curt. Quan arriba el moment simpàticament, sinó qui és quan es
l'obra? costa molt que aquest temps passi. És treu la bena de farmacèutic i va pel ca-
Hi ha diversos missatges; de la matei- una cosa que també té el camaleó: és rrer; com és realment aquesta persona.
xa manera que estem dient que el proto- molt lent, té un temps pesat. L'être et l'apparaître, que diuen els france-
col és molt important, també penso que sos. La màscara i la contramàscara, és
estem dient que l'ésser humà sempre es Si els de protocol són camaleons, quines molt semblant a això.
pot equivocar. D'altra banda, hi ha el aptituds o característiques han de tenir?
missatge que importa més l'aparença, Jo penso que han de tenir una sang Del món del protocol, què en destaca-
més el marc que l'obra en qüestió. freda impressionant, capacitat de re- ria?
soldre qualsevol tipus de problemes Del món del protocol, en destacaria la
Creu que els espectadors es queden no- sense que es noti, i han de tenir un necessitat que allò que s'ha calculat
més a la superfície (dient allò de m'ha agra- equip al darrere brutal perfectament surti tal com s'ha calculat o millor. No?
dat molt, és molt divertida) o realment en- coordinat. T'ho estic dient així per so- Això per la part positiva. Per la part ne-
tenen el que està passant? bre i de memòria. Però ha de ser algú gativa, penso que moltes vegades pot-
Penso que molta gent es queda a la su- molt capacitat, amb una educació ex- ser no seria tan necessari.

25
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:09 Página 26

nautilia nexe 39 primer quadrimestre del 2008


REPORTATGE (18) // NI BLANC... (20) // CUINA (21) ENTREVISTA (22) // PROTOCOL (24) // NAUTILIA (26) // VIATGES (28) // MURPHY (29)

Com visitar (i crear) micropaïsos


Ikea, la cadena sueca de botigues de mobles, proclamava al final dels seus anuncis un “benvingut a la
república independent de casa meva”. Aquest és el requisit perquè neixi un micropaís: només cal dir-ho i
ja està fet. Si alguna vegada heu pensat a tenir el vostre propi país, penseu que no esteu sols. En aquest
món us poden acompanyar un munt de 'reis', 'presidents' i fins i tot, 'arxiducs'.
POTSER NO HO SABEM, però al món hi ha
un munt de persones que han de-
clarat la independència de casa se-
va, del seu camió o d'una platafor-
ma petrolífera. I aquestes persones
no només han fet això, sinó que
també han dissenyat una bandera,
han emès passaports i monedes i
s'han proclamat 'reis', 'reines' o
'primers ministres'.

L'editorial de guies de viatges Lo-


nely Planet ha fet una recopilació
dels 'millors' micropaïsos a la guia
Micronations. The LP Guide to Ho-
me-Made Nations. Vagi per enda-
vant que es tracta de llocs creats
amb un cert sentit de l'humor i que
no entra en conceptes més serio-
sos, com petits estats reals (Vaticà,
Mònaco) o en conflicte.

Els micropaïsos són, en certa ma-


nera i com declara un dels coautors
de la guia, la continuació del som-
ni de petits de crear-nos un món
propi, on nosaltres érem els res-
ponsables absoluts i on tot, clicks i
arganboys inclosos, ens havia d'o- A la imatge, un recull de l'imaginari de Molòssia: el seu president amb la flota naval, la microxarxa de trens,
beir. Però com adults que som, ara el monument commemoratiu de la batalla del Gos Mort, un bitllet i un segell.
la proposta és més complexa. Segu-
rament el més difícil, a llarg termi-
ni, és que algun altre país els reco- petrolífera al mar del Nord, a uns Mary Lane, a Dayton, Nevada.
negui o, per què no, la mateixa 10 km de la costa anglesa, que es va Molòssia té 4 habitants; una zona
ONU. Però no hem de defallir! declarar independent el 1967. horària pròpia, GMT-8+39 minuts;
una moneda, el valora (dividit en
Els micropaïsos volen, com les Sealand agrupa tots els elements que 100 futtrus); armada (un vaixell in-
paròdies, ser un reflex deformat de un bon creador de micropaïsos ha de flable); un observatori astronòmic
la realitat. Com més aspectes de la tenir en compte. Hi ha un cap de l'es- (un telescopi)... Sa excel·lència Ke-
realitat deformem, més complet tat, el príncep Michael; té una mone- vin Baugh, president de Molòssia,
serà el nostre nou estat. D'aquesta da pròpia, el dòlar de Sealand; una és un dels microdirigents més ac-
manera, molts dirigents es prenen bandera; un himne, i ha tingut una tius. A l'any 2000, va crear el Co-
molt 'seriosament' la seva feina i certa 'interacció diplomàtica' amb al- mitè Olímpic Micronacional, que
fins i tot han elaborat un corpus le- tres països (encara que sigui per pro- va organitzar els primers Jocs Olím-
gal (constitució) i promouen el tu- blemes legals i conflictes). pics Intermicronacionals.
Francisco José Moya

risme.
En certs moments, si no es disposa Així està el món. A la guia hi ha
Viatjar

DESTINACIONS ESTRANYES d'un territori per independitzar, el moltes més propostes arreu, per si
Visitar micropaïsos és una gran més fàcil és declarar efectivament la hi ha algun microviatger interes-
manera de fer viatges estranys. independència de la pròpia casa, com sat. La Wikipedia té un llistat molt
Molts dels llocs de la guia es poden deia Ikea. Segurament, aquí el millor complet de molts d'aquests llocs,
visitar i, de vegades, aquest turis- exemple és el de la República de amb vincles a articles més deta-
me aporta microingressos. Segura- Molòssia, que “limita per tots els cos- llats: http://en.wikipedia.org/wiki/Mi-
ment, el lloc més popular d'aquest tats amb l'estat de Nevada (EUA)”. El cronation
grup és Sealand, una plataforma seu territori és el de la casa del 226 de Bon microviatge!

26
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:09 Página 27
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:09 Página 28

viatges d’estar per casa nexe 39 primer quadrimestre del 2008


REPORTATGE (18) // NI BLANC... (20) // CUINA (21) ENTREVISTA (22) // PROTOCOL (24) // NAUTILIA (26) // VIATGES (28) // MURPHY (29)

VIATGE AL MÓN GROC

QUAN LA DIRECTORA DEL Nexe em va


demanar que li
avancés el tema sobre el qual versa-
ria el text que teniu entre mans,
se'm va acudir proposar-li la festa
valenciana per excel·lència, les Fa-
lles, que de manera periòdica tinc
l'honor de visitar.

A més, enguany es produïa un fet


insòlit que no passava des de 1913 i
que no es repetirà fins al 2285. Les
festes de la capital del Túria s'ajun-
taven amb la Setmana Santa, per la
qual cosa els visitants –autòctons i
turistes– abarrotaven i embotien els L'estètica preciosista de les falles veure la vida, de nodrir-se de les
carrers i les places de València, on “industrials” –patrocinades pel lliçons que s'aprenen dels mo-
es van plantar més de 1.000 monu- sector privat– ha anat imposant- ments dolents i dels bons”.
ments de cartró pedra. De fet, se a l'ètica criticista de les falles
aquesta coincidència festera és el populars, i les caricatures del po- Sí, ja sé que tot plegat sona una
més insòlit que ha passat durant els der ja només són això: caricatures mica infantil –naïf, que queda
darrers anys en el món faller, en del que havien estat. més fi–, com allò que diu de “si
què el pes de la tradició i el conser- creus en els somnis, ells es crea-
vadorisme frenen la majoria d'in- Deia que aquest article havia de ran”. Però què voleu que us digui,
tents d'innovació. versar sobre les Falles si no fos jo a aquest paio me'l crec i he de
perquè pel camí es va creuar un dir que poques vegades m'han
Les obres dels artistes fallers cada món molt més imaginari encara arribat tan bones vibracions d'al-
Viatges d’estar per casa

cop s'assemblen més entre elles i que el de les Falles: el món groc. gú com m'han arribat d'ell. No és
encara que les temàtiques –cada cop Tot comença amb l'assistència a que sigui un déu –com ell solia
més lights– siguin diverses, els re- un taller de guió impartit per l'ac- dir-nos de broma durant el curs
sultats finals evoquen més els deco- tor, guionista i director de cine- de guió–, però sens dubte ha pas-
rats d'EuroDisney –un mundo de co- ma, teatre i televisió Albert Espino- sat a ser un dels meus grocs. Amb
lor y fantasíaaaa, mágico mundo de sa. Només per situar el personat- el seu permís.
coloreeees; algú se'n recorda?– que ge us diré que ha escrit títols com
no pas idees amb el substrat irònic i Planta 4a i Va a ser que nadie es perfecto I què carai és un groc?, us pregun-
el component satíric que, atenent a més de dirigir No me digas que te tareu. I si no us ho pregunteu aquí
als seus orígens, haurien de lluir bese porque te besaré, de propera es- estic jo per preguntar-ho. Doncs un
tan emblemàtiques creacions. trena. La seva vida, però, també groc és, segons definició de l'autor,
és de pel·lícula. Ras i curt: va pa- una persona especial a la teva vida,
tir càncer durant deu anys i té que es troba entre els amics i els
una cama amputada. Aquest his- amors –però que no és cap dels
torial clínic, però, no és el que dos–; però amb qui no és necessari
atorga cinematograficitat –parau- mantenir-hi contacte permanent o
la en català que m'acabo d'inven- esporàdic. Resumint, i ara això ja
tar, en castellà només té 38 entra- m'ho dic jo, algú que no és ni el teu
des al Google– a la seva existència amic –o amiga– ni la teva dona –o el
sinó a la manera com s'hi enfron- teu home– ni tampoc la teva mare
Màrius Comorera

ta: contra el tumor, humor. Amb –o pare–, ni per descomptat la so-


amor a la vida, sense temor a la gra –o el sogre–, però que si te'l tro-
mort. I sobretot, descobrint bessis un dia per casualitat tindries
lliçons. 23 lliçons-descobriments grans desitjos d'abraçar. L'única pe-
que l'Albert Espinosa ha recopilat ga és que, segons l'Espinosa, només
en el seu llibre El món groc. Diu ell en pots tenir 23 de grocs. A què es-
que aquest món és el nom que ha peres per comptar quins són els
posat “a una forma de viure, de teus?

28
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:09 Página 29

la llei de Murphy www.anticsupf.net


REPORTATGE (18) // NI BLANC... (20) // CUINA (21) ENTREVISTA (22) // PROTOCOL (24) // NAUTILIA (26) // VIATGES (28) // MURPHY (29)

LLEIS DE MANTEGA

TINC LA SORT DE TENIR UNA amiga que mantega cap avall és proporcio- torrada haurà quedat plena de
tot ho veu negre. I dic “tinc la nal al preu de la catifa…”. “És pèls de totes maneres i resultarà
sort” perquè, cada cop que que- clar!”, va dir ella, entusiasmada, del tot immenjable. Amb això
dem per fer un cafè, veig la vida imaginant-se la catifa persa més haurà quedat demostrat que ens
des d'una altra perspectiva, en cara del món i el seu tràgic final. haurem gastat diners d'una ma-
clara reacció al seu pessimisme Vaig somriure. Ja la tenia al sac i nera ben poc intel·ligent en una
recalcitrant. És a dir, quan ella ben lligada. “Si partim de la pre- torrada, perquè no ens l'arriba-
emfatitza el costat negatiu de tot missa que els gats cauen sempre rem a menjar mai.”
allò que l'envolta, jo miro de tro- de peu, què pot passar si li lli-
La llei de Murphy

bar-hi el costat positiu per ani- guem un pa amb mantega a l'es- Un dels corol·laris de la Llei de
mar-la i, de passada, m'adono quena?”. Vaig tornar a somriure. Murphy diu que “qualsevol solu-
que les coses tenen un costat po- ció amaga nous problemes”.
sitiu, que tot és qüestió de bus- Ella no va trigar ni dos segons a Aquella tarda vaig pagar jo els
car-lo o d'imaginar-se'l. respondre'm. “Primer: segura- cafès perquè, d'alguna manera,
ment el gat s'haurà menjat la vaig pensar que tenia un deute
Un dia, però, en què jo ja estava mantega abans de caure. Segon: amb la Llei i la seva més lleial se-
fins al capdamunt de les seves si el gat no es menja la torrada, i guidora, que va deixar anar, ben
queixes (va començar per “el me- suposant que no es trenqui el alt perquè la sentís el cambrer,
tro va cada dia pitjor”, seguit de coll per la caiguda, segurament que no pensava tornar mai més
“segur que no trobem lloc a cap sortirà corrents per evitar més en aquell bar per la mala relació
cafeteria”, “a la terrassa fa fred i tortures. Tercer: si el gat no qualitat-preu. Jo, com sempre,
et cobren més car”, “a dins hi ha surt corrents, que podríem dir vaig pagar i vaig callar.
massa fum i la gent parla a que seria el millor dels casos, la
crits”, i acabant amb “el paper de
vàter deu ser una espècie en ex-
Murphy

tinció a tots els bars on vaig”),


vaig decidir distreure-la de tanta
agror amb un dilema. Tot citant
l'arxifamosa Llei de Murphy,
vaig voler anar encara més enllà
per tenir-la calladeta una bona
estona. Vaig començar amb una
frase per portar-la cap al meu te-
rreny. “Ja saps que la probabilitat
que una llesca de pa amb mante-
ga caigui amb el costat de la

29
01. N39corregit.qxd 2/6/08 16:03 Página 30

aaa+ nexe 39 primer quadrimestre del 2008

UNA ACTIVITAT PER A CADA DIA . Eva-Maria Sans Blas (TRAD, 2001)

L'oferta d'activitats nocturnes es completa


amb:

Nits d'idiomes a la - Tallers (risoteràpia, musicoteràpia,


automassatge,etc.)
- Xerrades

Biblioteca Can Fabra - Cicles de cinema


- Conta-contes

Idiomes oferts
- Català

d
- Anglès
- Francès
esprés d'invertir hores i hores Ignasi Iglésias, Esperanza Paños, comen- - Italià
estudiant un idioma és molt ta que “aquests grups són una bona opor- - Alemany
fàcil perdre'n el coneixement tunitat per a les persones que estudien - Portuguès
adquirit si aquest no es practi- llengües, a més d'un punt de trobada i un
ca. Horaris incompatibles amb l'activitat bon complement per a la formació
professional fan gairebé impossible que acadèmica”. Altres biblioteques que ofereixen grups de
les persones interessades a mantenir i a conversa d'idiomes:
millorar el nivell d'un idioma es puguin La Biblioteca Ignasi Iglésias, que for-
inscriure a les classes que proposen les ma part de la Xarxa de Biblioteques de la • Biblioteca Vila de Gràcia
diferents escoles de llengües. Dins del Diputació i que està ubicada al Centre Torrent de l'Olla, 104
camp cultural i lingüístic barceloní, Cultural Can Fabra, rep el sobrenom de 08012 Barcelona
destaca la proposta de diverses bibliote- Biblioteca Can Fabra. El Centre Cultural Tel.: 93 284 77 90
ques: grups de conversa en horari noc- ocupa actualment el que havia estat la
turn. Fàbrica del Rec. A finals del segle XIX i • Biblioteca Vapor Vell
inicis del segle XX, Ferran Puig i Gilbert Joan Güell, 14-22
Aquests grups va construir i desenvolupar la seva indús- 08028 Barcelona
ON
Biblioteca Ignasi Iglésias són oberts a totes tria de filatures -primer com Filatures Tel.: 93 409 72 31
Segre, 24 aquelles persones Fabra i posteriorment com Compañía
08030 Barcelona que comparteixen Anónima de Hilaturas Fabra i Coats, • Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda
Tel.: 93 360 05 50
l'interès pels després d'haver-se fusionat amb l'empre- Carrer de les Camèlies, 76-80
idiomes. La bibliote- sa anglesa J&P Coats- a Sant Andreu del 08024 Barcelona
ca posa a l'abast dels participants materi- Palomar. Can Fabra, juntament amb el Tel.: 93 455 20 29
al de suport (gramàtiques, diccionaris, Centre Cívic de Sant Andreu i el Teatre
diaris internacionals, etc.). Els grups són Municipal Sant Andreu, són els encar-
autònoms, de manera que no hi ha cap regats de programar les activitats cultur-
professor que els guiï, i són els mateixos als al districte de Sant Andreu.
participants els responsables de crear
l'ambient idoni per a l'aprenentatge. Hora: 21.30

Els grups de conversa s'emmarquen Idioma Dia


dins del programa “Barcelona Bona Nit”, Alemany Dimarts
que es promou des de l'Ajuntament de Anglès Dimecres
Foto: Eva-Maria Sans. Centre Cultural Can Fabra.

Barcelona per completar l'oferta nocturna Català Dilluns


de la ciutat. La directora de la Biblioteca Francès Dimarts

Per a més informació:


http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,121995261_125176734_1,00.html

Si participeu a l'activitat proposada o si voleu proposar-ne una o parlar del vostre lloc preferit per descarregar
Nota al peu adrenalina, etc., podeu escriure a evamariasans@yahoo.com. La vostra aportació serà ben rebuda!

30
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:10 Página 31

avantatges www.anticsupf.net

nexe us presenta una tria de les ofertes i dels descomptes que ofereix l’Associació als seus membres

LA SELECCIÓ D’AQUEST ANY TOTS ELS AVANTATGES


SALUT Per beneficiar-se del descompte és necessari
Unipsa-Sanitas presentar el carnet de soci d'AnticsUPF.
Preus especials de l’assegurança mèdica Es pot accedir a la informació sobre els cursos:
(46,41 euros), independentment d’edat i sexe. http://www.uoc.edu/masters/cat/web/index.html.
INFO 93 488 08 37

Qualimèdic ESPORTS I OCI


Condicions especials als seus serveis. Àmfora Diving Center
INFO www.qualimedic.net i SÍLVIA LOZANO, Condicions especials als cursos
93 240 01 10 de submarinisme.
INFO www.lamfora.com
Allianz
Assegurances mèdiques a preus especials 5 Oceans
per a socis i familiars (de 30,07 a 34,06 ¤) 10% de descompte en totes les
INFO ÁNGELES PESQUERA, TEL. 656 300 675 seves activitats nàutiques i de vela.
INFO Joan de la Matta a
Institut Català de la Retina info@5oceans.es
Condicions especials graduats i familiars de 1r grau i http://www.5oceans.es
INFO www.icrcat.com
Estació Nàutica Badia
Consulta: Clínica Baviera Ofertes en activitats nàutiques.
Condicions especials a l’operació de correccions de INFO www.estacionauticabadia.com
30 euros. miopia i astigmatisme amb làser
Preus especials INFO CÈLIA ALONSO. Dep. Comercial 93 260 05 10 Rubber River
10% de descompte a les seves activitats
en correcció d’esports d’aventura.
SERVEIS JURÍDICS INFO www.rubber-river.com
per làser, i fins
Ribas y Martín, Asesores y Abogados SL
a un 20% de Primera visita gratuïta i 20% de descompte en els GHT HOTELS
descompte serveis. Descompte d’un 10% (segons la tarifa vigent)
INFO 93 347 25 14 / www.ribasimartin.com INFO ferran.navas@ghthotels.com
en altres
tractaments i Mellado & Associats, Gabinet Jurídic Altitud Extrem
Primera visita gratuïta i 20% de descompte en els 10% de descompte en cursos de muntanya.
serveis. serveis. INFO www.altitudextrem.com i
INFO 93 818 25 52 info@altitudextrem.com
INFO
93 362 49 90 VG / Advocats DiR
Primera visita gratuïta i descomptes especials en 10% de descompte en la quota mensual.
els serveis. INFO 901 30 40 30 i 93 450 48 18,
INFO 93 318 06 41 mkextern@dirfitness.es i www.dirfitness.es

Restaurantes GAMT
FORMACIÓ 10% de descompte en àpats a la carta
IDEC i menús per a grups a preus de majorista.
5% de descompte en màsters i postgraus. INFO reserva prèvia a: Cristina Garcia,
INFO www.upf.es/idec 666 52 43 52 – 93 301 00 37
cristina@grupoamt.es
JEF Web: www.restaurantesgamt.com
Condicions especials als cursos.
INFO www.joveempresafabra.org TNC
Fins al 15% de descompte en el preu de les
PEI entrades i altres promocions.
Preus de comunitat universitària (un 25% de INFO www.tnc.es
descompte en el 2n idioma triat) als cursos
d’idiomes.
INFO 93 542 19 21, pei@fun.upf.es VIATGES
i www.upf.es/pei/ Sol Meliá
Tarifes preferents als seus hotels amb el
PANGEA codi especial d’AnticsUPF.
Preus especials. INFO www.solmelia.com (i introduint-hi el codi)
Contractació individual: Consulta les seves activitats.
35 euros/any. INFO 93 401 56 64 i
Familiar -fins a cinc persones-: Podràs gaudir fins a un http://www.pangea.org/pangea/curses.shtml Roc Blanc Hotels
Descompte fins al 20% en els seus serveis.
60 euros/any. 50% de descompte RACC INFO www.RocBlancHotels.com
INFO 20% de descompte en la matrícula de les seves
INFO autoescoles i un any gratuït com a soci del RACC.
902 15 89 40 FINANCES
www.qualimedic.net www.fundacio.lacaixa.es/ EVIU Caixa Catalunya
Avantatges financers exclusius per a AnticsUPF.
qualimedic@qualimedic.net Preus especials i accés preferent en els cursos
centros/caixaforumbcn_ d’idiomes. INFO Qualsevol oficina de Caixa Catalunya,
ca.html INFO www.eviu.com Tel. 902 43 88 43,
www.caixacatalunya.es
UOC
Els nostres associats poden accedir a la formació Tecnocrèdit
de postgrau de la UOC amb un 10% de descompte Condicions especials en aquesta entitat del grup
sobre els preus de venda al públic. Banc Sabadell, com exempció de comissions,
L’oferta inclou màsters, postgraus, préstecs a interès reduït...
especialitzacions i actualitzacions. INFO sabadellatlantico.com

31
exen
01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:10 Página 32

Vinyeta de Javier Nicolás


(nico@anticsupf.net)

AnticsUPF
Ramon Trias Fargas, 25-27, despatx 40.069
08005 Barcelona

Tel.: 93 542 27 59 / Fax: 93 542 25 32


a/e: antics.alumnes@upf.edu
Web: www.anticsupf.net