Un passeig amb

els escriptors de
Cabrera de La Guardiola a la Fàbrica
Guia de lectura, 1

A quest primer passeig pretén apropar-vos a una part de

la riquesa literària de Cabrera de Mar al mateix temps que
es descobreixen alguns racons interessants del centre de la
població. És gairebé circular i el podeu fer en poc més de 20
minuts, a pas tranquil. Els autors que s’hi recullen són tots
Biblioteca
Ilturo

l ona Església
rce I
Ba
C.
me Català
re Jau

La
Rie
ra
Av. Pa

C. Jrdagu
Ve
aci er

Termes de P
nt

Ca l’Arnau Can Dalmases

C.

Ajuntament F (Cal Conde)

Gir

Pl. de la
ona

Fàbrica
P

Mirador de ngel
Ramon Bonet C. Àimerà
Gu
Poliesportiu

Ca
rre
ter
ad
eC
ab
rer
a

I Inici
F Final

nascuts durant el segle XX. Alguns d’ells van viure la Guerra

Civil i la desfeta; d’altres són fills de la posterior represa de
la llengua i la cultura catalanes i continuen escrivint en ple
segle XXI.

Comencem al carrer de Bar-

celona, accedint per la Riera.
Estem entrant a les cases de
La Guardiola, construïdes per
la Societat Cooperativa La
Guardiola als anys 60 del se-
gle passat.
Tot seguit fem el tram del car-
rer de Girona fins el mirador
de Ramon Bonet i Casanovas,
situat davant del poliesportiu
municipal. És una petita distància que aquest poeta cabrerenc
que li dóna nom —veí de La Guardiola— ha recorregut molts
cops, sol o acompanyat del seu gos, i que li ha inspirat molts
dels seus versos i records, publicats en petits reculls.

LA VEU DE LA FONT DELS PINS

El dolç paisatge de l’entorn,

la figura serena dels verds pins,
els bancs immòbils de tosca pedra
i la freda rosada dels matins

fan d’aquesta plaça un lloc d’encís, El conjunt de Ca l’Arnau comprèn un centre productor de vi
de repòs i de bona estança, amb un forn d’àmfores del segle I aC, les termes i tota una
en companyia de la font àrea encara en estudi.
que prega sola a la bonança.
El forn conserva un doble corredor, el praefurnium i la gra-
Però quan el sol va a ponent ella de cocció. El centre terrissaire va produir diversos tipus
i s’apropa muda la vesprada, d’àmfora per emmagatzemar-hi vi i, en quantitats menors,
una silenciosa quietud ceràmica de tradició ibèrica, dolia i material per a la cons-
aquí fa la seva estada. trucció.

Llavors s’escolta un xipolleig
que mormola una tonada:
és la veu subtil d’aquesta font
amb el seu raig d’aigua tan clara.
Ramon Bonet i Casanovas. Pensaments poètics.
Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2006, p. 79.
Des del mirador, situat al
costat de la històrica ma-
sia de Can Mateu, es ve-
uen plenament els nuclis
antic i cèntric del poble,
travessats per l’artèria
principal de la Riera, des
de l’església parroquial
a l’Ajuntament, passant
per Can Rodon i per l’en-
velat municipal instal·lat
pel consistori, punt de
trobada d’actes cultu-
rals, festius i lúdics.
El mateix mirador tam-
bé ens permet contem-
plar la Cabrera que fou romanitzada, amb una panoràmica
excel·lent, present i tangible en el jaciment de Ca l’Arnau,
que ha generat una àmplia literatura d’estudi del nostre
passat ibèric i romà des de la perspectiva arqueològica i
històrica. Sota cobert hi trobem les termes d’època repu-
blicana (segles II-I aC).
Les termes, de caràcter monumental, van funcionar entre els
segles II i I aC. Fins el moment, són els banys més antics de la
península Ibèrica, amb l’apoditeri (vestidor), el tepidari (sala
d’aigües tèbies) i el caldari (sala d’aigües calentes), a més
d’un laconicum circular (sauna seca/banys turcs). Les estan-
ces d’aigües calentes eren proveïdes d’hipocaust, un sistema
de calefacció que circula sota el paviment.
Són molts els
textos que poden
trobar-se sobre
aquest àmbit ar-
queològic. Els de
l’arqueòleg muni-
cipal Albert Mar-
tín; els de Josep
Maria Rovira i Josep Viñals, que viuen a tocar de Ca l’Arnau;
els de Rosa-Isabel Garí, o els de David Farell, entre d’altres,
que n’han parlat i escrit amb l’objectiu de preservar el patri-
moni local, que a casa nostra es redescobreix constantment.
Precisament Farell, que exerceix de professor a Cabrera i és
l’arqueòleg de la Fundació Burriac, és també autor de llibres,
guies i itineraris d’història i natura de Burriac i del Maresme.
També, en relació amb la riquesa arqueològica, no gaire lluny
del mirador, a l’altre costat del poliesportiu, hi ha el jaciment
de Can Benet, amb uns mosaics romans excepcionals. I la
veritat és que, dia a dia, Cabrera es va confirmant com un
dels assentaments ibèrics i romans més importants de la La-
ietània.
El topònim de Can Benet ens recorda la masia que va desapa-
rèixer en fer-se el camp de futbol municipal. En aquesta zona
hi havia el també històric “pi gros” de Cabrera, sobre el qual
va escriure el poeta local Joan Maltas i Escorsa (1908-1989),
que va viure a les sènies.
EL PI GROS
(Fragment)
En el turó d’en Mateu un pi molt gros n’hi havia,
alt, robust, ben plantat, gerd d’ufania.
El seu ramatge frondós i verd corprenia
i agençava el paratge on estava enclavat;
cimallejant dalt d’un greny de roca viva,
desafiava els embats de la crua tempestat.
Li era igual quan la tramuntana udolava
com quan el furiós mestral li era hostil;
impertèrrit, sota el mantell de volta blava,
restava impassible assossegat i tranquil.
Amb una tranquil·litat que parlava amb cert desfici
d’una casta enfortida pel rigor dels anys,
quin llinatge no obirava altre seguici
que el de fer via avant, afrontant mals averanys.
Per això, n’eres símbol d’una fortitud que espaordia
els qui de prop et veníem a esguardar,
infonent en nostre ànim una certa valentia
que ens abrigava contra els dubtes del més enllà.
[...]
Joan Maltas i Escorsa. Al llarg dels anys.
Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2007, p.74.
Al darrere de la masia Can Rodon —d’origen medieval—,
a l’altra banda de la Riera, es troben els jaciments de Can
Rodon, on hi havia una gran necròpolis ibèrica i on en els
darrers anys han aparegut unes restes importants d’un antic
nucli poblacional iberoromà. Val a dir que la literatura tècnica
sobre aquests indrets és extensa i permet apropar-se i alhora
entendre com vivien els nostres avantpassats.
Seguim el passeig, creuant la Riera, i arribem al petit carrer
d’Àngel Guimerà, on viuen els escriptors Albert Calls i Xart i
Sílvia Tarragó i Castrillón.
Calls, periodista i autor que ha conreat tots els gèneres litera-
ris, ha escrit una obra molt vinculada al municipi, de la poesia
a la narració, passant per l’evocació de la memòria, que va
començar a mostrar en la publicació Escrits a Cabrera. L’es-
criptora Sílvia Tarragó la recuperarem més endavant.
LES CANYES
(Fragment)
[...]Les canyes s’alçaven esplendoroses envoltant el tros de
terra conreat, eren un món a part que es convertia per a ells en
un nou paradís perdut. Creixien damunt d’un llarg terraplè d’un
metre i escaig d’alçada, desordenadament, verdes. Una vegada
recollides i assecades, l’avi les emprava per a l’hort, però per a
ells tenien una altra finalitat: calia travessar-les d’una banda a
l’altra, com una aventura més, una selva inhòspita que vencien.
Algunes vegades trobaven en el seu periple llaunes, objectes
que la gent llençava, fins i tot una guia telefònica remullada i
malmesa podia esdevenir un tresor trobat al canyer.
[...]
Aquell dia travessaren les canyes, arribaren xops i amarats de
suor a l’altra banda, entre rialles i persecucions, els fantasmes
de la vida no eren prou forts per atemorir-los, ja vindrien més
tard, mentre s’anessin fent grans al poble. Amb la roba plena de
fang i les primeres foscors del vespre tornaren a casa, no havi-
en berenat però de seguida soparien, joves, poderosos, fills de
la més pregona plenitud.
Albert Calls i Xart. Les canyes. Escrits a Cabrera, 1993, núm. 1, [p. 26].
Enfilem l’avinguda de Pare Jaume Català i ens situem al da-
vant de l’Ajuntament, on ara hi ha un estacionament. Aquí hi
havia la fàbrica tèxtil del poble, el referent fabril de la localitat
durant bona part del segle XX, Ca l’Ordeig.
[...] L’any 1900, ens consta pel document de contribució in-
dustrial guardat a l’Ajuntament, la Mañé i Ordeig tenia una
“fàbrica d’electricitat per a ús propi”, amb una mitjana diària
de 10 kilowatts. Aquesta fàbrica movia 70 telers mecànics de
vapor. A més, tenia una serralleria per a ús propi que anava
amb la força d’un cavall [...]. L’etapa de la fàbrica dels anys 40
i 50 és una de les més recordades i que ocupà bona part de les
persones entrevistades al poble [...]. La fàbrica es dedicava
fonamentalment a peces de qualitat, a la producció de popelín
i ordelin, és a dir, teixit fi apte per fer, sobretot, roba de mudar
i camises d’home. També és molt recordada la producció de
mocadors a la sala petita.[...]
Farell, D.; López, N. La fàbrica tèxtil emblemàtica de Cabrera: Ca l’Ordeig.
Cabrera de Mar. Segle XX: quaderns per a la memòria. Cabrera de Mar:
l’Ajuntament, 2002-2005. [11 p.].
El poeta Ramon Pla i Rovira, l’avi Pla (1887-1973), n’era l’en-
carregat i va escriure una àmplia obra literària de temàtiques
diverses, com la vida, la mort, les persones, l’amor i el paisat-
ge de Cabrera. Un carrer del poble també el recorda.
A CABRERA DE MAR
(sonetina)
Em plau tot el teu riure i ploro si tu plores,
el tinc a dins de l’ànima i et miro amb grat encís,
com un bocí de pàtria, i, lluny o a prop, les hores
em semblen lluminoses si et veig rica i feliç.
Per mi ets com una fada de flors i harmonia
que cerques amb frisança l’abast d’un bell destí,
la gràcia del teu viure encès de simpatia
em sembla una carícia que es troba en el camí.
De prop del mar a dalt de la muntanya,
tens formosor i noblesa que no enganya
i una plana fornida de clavells.
I joventut de febre enjogassada
que canta per l’aimat o l’estimada
una cançó d’amor i somnis bells.
Ramon Pla i Rovira. L’avi Pla. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2006, p. 58.
Un altre autor que viu a tocar de l’aparcament, J. López-
Viñals, ja va recordar-nos la importància per al poble d’aquest
entorn laboral en un quadern de la carpeta Cabrera de Mar.
Segle XX, per a qui desitgi aprofundir-hi. López és, també, au-
tor de nombrosos escrits que tenen com a objectiu preservar
la memòria, i un treballador incansable especialitzat en l’àmbit
fotogràfic local, membre de la Fundació Burriac.
(...) El ressò de les campanes m’ha tret de la meva abstracció.
Les fortes batalles han despertat Cabrera i ben aviat els seus
carrers i camins han pres vida. Cotxes que des d’aquest cim
em semblen minúsculs insectes recorren la Riera i la principal
via que uneix el nostre poble amb Mataró o Vilassar i amb
l’autopista que ens porta a Barcelona.
L’autopista, l’antic camí del Mig, la gran Via Augusta, diguem-
li com vulguem... la divisòria que durant moltes generacions
ha separat cabrera poble de les sènies. Aquest paratge que
tan vinculat ha estat al progrés i al desenvolupament econò-
mic d’un poble més del Maresme, però tan significatiu per
aquells que l’estimem. (...)
J. López-Viñals. Ésser o no ésser de Cabrera. Escrits a Cabrera, 1998, núm.
22, p. 44-48.
En aquesta mateixa zona podem destacar el treball de Jaume
Llinés i Pujol, cabrerenc que alterna des de fa anys la seva re-
sidència entre França i el nostre poble i que vocacionalment,
després d’uns quants anys dedicats al teatre amateur, s’ha
dedicat a escriure versos i textos que evoquen les figures i els
paisatges que ha conegut durant la seva vida.
ESTIMA’M
On ets, oh fràgil pètal verd de la primavera?
On sou els càlids colors del prat, a l’estiu?
Per què el vent de la tardor bufa amb còlera
i amb el fred a l’hivern cerquem el bon caliu?
Si l’arbre de la virtut assedegat es desespera,
si a poc a poc i per natura perd el seu fullam,
no deixem que mori, revifem-lo, i amb fal·lera
fem-lo reviure i protegim-lo a tot instant.
Doncs, estima’m com abans, com sempre ho feies,
acaricia’m suaument, amb dolçor, ben tendrament,
repeteix els mots bonics que sempre em deies,
que em feien gemir i tremolar d’agraïment.
Abraça’m ben fort, sense por, amb insistència,
amanyaga’m, estreny-me bé contra el teu cor;
cos contra cos, sentirem el plaer i la urgència
del desig profund i joiós del nostre amor.
Jaume Llinés i Pujol. El petó de cada dia.
Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2006, p. 15.
Molt important! Al carrer de Jacint Verdaguer va viure el cro-
nista oficial de Cabrera de Mar Joan Vilalta i Reixach (1920-
2007), que al llarg dels anys va escriure moltíssims textos
vinculats al nostre poble que poden trobar-se publicats als
programes de les festes majors o en diversos llibres i opus-
cles. Vilalta va ser un apassionat de la cultura, la memòria i
l’escriptura i a casa seva va rebre, un cop, la visita de Josep
Maria Folch i Torres, entre d’altres personatges de la cultura

catalana, com l’Avel·lí Artís i Gener, en Tísner, cunyat de Pere
Calders.
EL MEU CARRER
(Fragment)
[...] Aquest carrer, avui asfaltat degudament, era, abans, un
lloc sense sortida: al capdavall, hi havia la paret que protegia
l’hort de la fàbrica. En entrar, hi havia el que era el colomar
del director de la fàbrica, que era el meu oncle Ramon Ca-
nals, germà de la meva àvia Dolors. Després, un xic més tard,
el matrimoni Pons-Dalmau habità la casa que va edificar-se,
on més tard també habitaren el matrimoni Bassedas-Serra.
També en foren hostes el contramestre Riu, en Magret i en
Jurado, amb llurs mullers i fills.
El carrer era tot terra; quan plovia, teníem feina a arranjar-lo,
ja que quedava sempre molt malmès, i amb l’aixada anàvem
fent com unes regadores per canalitzar l’aigua.
El que avui són els pisos, abans era un piset esquifit, molt
petit, on vivia un home a qui deien en Mota, amb la seva filla.
Més tard hi habitaren en Salvador Carbonell i la seva muller
Teresa. Quan varen marxar, en foren hostes la perruquera
Rosa i el seu marit, que eren de Vilassar de Dalt; la casa del
costat llavors era habitada pel qui era l’agutzil, en Francesc
Rovira, amb les seves filles Rosa, Maria i el seu fill Esteve,
una de les plomes més àgils que ha tingut la literatura cabre-
renca. El recordo molt bé, encara! [...]
Joan Vilalta i Reixach. Fragments de la nostra història. Cabrera de Mar:
l’Ajuntament, 2007, p. 34-35.
Per acabar el recorregut arribem a la masia de Cal Conde, un
dels indrets emblemàtics del patrimoni cabrerenc que en un fu-
tur ha de ser un important equipament municipal. L’escriptora
d’origen barceloní Sílvia Tarragó i Castrillón, però establerta
des de fa uns quants anys al nostre poble, hi ha situat en part la
temàtica de la seva novel·la La veu del roure, que alterna la fan-
tasia amb el passat màgic i llegendari de Cabrera i el Maresme.
LA VEU DEL ROURE
(Fragment)
[...] François de Courboyer tenia ja quaranta anys i desitjava
un lloc així per concloure els llibres que escrivia. Passava els
dies en la seva immensa biblioteca per consultar escrits de fi-
lòsofs coetanis. Després de la migdiada, sortia a passejar pels
voltants de la seva mansió. Caminava fins arribar al peu de
la muntanya de Burriac i, si tenia ganes, o si feia bon temps,
continuava avançant turó amunt. S’aturava, de tant en tant, i
meditava mirant els boscos de pins i alzines o el mar blavós
que resplendia al fons.
A poc a poc la gent va començar a acostumar-se a la seva
figura elegant, austera i cortès. El foraster va passar a ser
el marquès i la novetat que havia suposat la seva arribada al
poble va deixar de ser-ho fins al punt que parlar d’ell era com
parlar de l’avi Bosch o de l’hereu de Can Dalmases. Cabrera
va tornar una altra vegada a la seva vida de sempre, a la rutina
del conreu i les tasques de casa, a la canalla i les xafarderies
mentre es feia la bugada. [...]
Sílvia Tarragó i Castrillón. La veu del roure. València: Brosquil, 2009, p. 28-
29. Premi de Narrativa Juvenil de la Vall d’Uixó, 2008.
El punt d’arribada del nostre recorregut, visitant Cal Conde i
escoltant uns fragments de La veu del roure, és un bon final
de trajecte per aquest nucli carregat de poemes, textos i pas-
sat i present històric i literari.
Passejant pels nostres carrers (Guimerà, Verdaguer, etc.), ob-
servant el poble i rellegint alguns fragments, fem així un me-
rescut reconeixement a tots els escrits i escriptors de Cabrera
i al valor de la literatura local.
Albert Calls i Xart
Periodista i escriptor
David Farell i Garrigós
Arqueòleg i historiador
Cabrera de Mar, 2010
 Bibliografia
La Guardiola i el Mirador
BONET i CASANOVAS, Ramon. Recull de poesies i
comentaris. Escrits a Cabrera, 1994, núm. 5 separata, [28] p.
**Localització: CL R N 833 Esc
BONET i CASANOVAS, Ramon. Recull de poesies i
comentaris II. Escrits a Cabrera, 1997, núm. 16, 29 p.
**Localització: CL R N 833 Esc
BONET i CASANOVAS, Ramon. Pensaments poètics:
antologia poètica. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2006. 103 p.
**Localització: CL P 833 Bon
Ca l’Arnau
ESCURA, Xavier; ROVIRA, Josep Maria. Ca l’Arnau, can
Mateu, can Benet. Dins Cabrera de Mar: imatge i memòria.
Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2007. P. 45-49.
**Localització: CL 9(46.71Cab) Esc
FARELL, David; VIÑALS, J.; ROVIRA, Josep Maria. El jaciment
arqueològic de Ca l’Arnau-Can Mateu. Escrits a Cabrera, 1998,
núm. 18, p. 5-10. **Localització: CL R N 833 Esc
GARÍ i LLEIXA, Rosa-Isabel. Cabrera de Mar. Dins Gran geografia
comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia
Catalana, 1981-1985, vol. 2, p. 409-412.
ROVIRA, Josep Maria; MARTÍN, Albert. Els jaciments ibèrics i
romans de Cabrera. Dins Cabrera de Mar. Segle XX: quaderns
per a la memòria. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2002-2005.
**Localització: 9(46.71 Cab) Cab
ROVIRA, Josep Maria; MARTÍN, Albert. Ca l’Arnau, noves
aportacions al procés de romanització de la Laietània. Escrits
a Cabrera, 1998, núm. 22, p. 54-60.
**Localització: CL R N 833 Esc
Carrer Àngel Guimerà
CALLS i XART, Albert. Arquitextures. Vilassar de Mar: Oikos-
Tau, 1998. 101 p. ** Localització: P 833 Cal
CALLS i XART, Albert. La creació literària a Cabrera de
Mar. Dins Cabrera de Mar. Segle XX: quaderns per a la
memòria. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2002-2005.
**Localització: 9(46.71 Cab) Cab
CALLS i XART, Albert. Botigues i llibres. Escrits a Cabrera,
1999, núm. 25, 29 p. **Localització: CL R N 833 Esc
CALLS i XART, Albert. Històries inversemblants. Escrits a
Cabrera, 1997, núm. 14, 32 p. **Localització: CL R N 833 Esc
CALLS i XART, Albert. Històries tristes. Escrits a Cabrera,
1998, núm. 21, 45 p. **Localització: CL R N 833 Esc
CALLS i XART, Albert. Nigromàntic: antologia poètica.
Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2007. 94 p.
**Localització: P 833 Cal
CALLS i XART, Albert. L’Obra. Rafelbunyol: Agrupació
Cultural Vianants, 1997. 38 p. ** Localització: P 833 Cal
CALLS i XART, Albert. El Quadern d’Albert Calls. Premià de
Mar: l’Ajuntament; El Clavell, 2010. 170 p.
** Localització: N 833 Cal
CALLS i XART, Albert. Taquicàrdies. Benicull: 7 i mig, 1998.
62 p. ** Localització: P 833 Cal
CALLS i XART, Albert. Una hora més tard. Cabrera de Mar:
l’Ajuntament, 1994. [24] p. ** Localització: N Cal
ISERN, Anton; CALLS i XART, Albert [comentaris i textos].
Esplets d’ànima jove. Argentona: L’Aixernador, 1996. XVIII,
60 p. ** Localització: P 833 Ise
TARRAGÓ i CASTRILLÓN, Sílvia. Ciutats de l’impossible.
[València]: Brosquil, 2001. 118 p. **Localització: N Tar
TARRAGÓ i CASTRILLÓN, Sílvia. La vida vençuda.
Argentona: La Comarcal, 1998. 69 p. **Localització: P 833 Tar
Ca l’Ordeig
FARELL, David; LÓPEZ, Núria. La fàbrica tèxtil emblemàtica
de Cabrera: Ca l’Ordeig. Dins Cabrera de Mar. Segle XX:
quaderns per a la memòria. Cabrera de Mar: l’Ajuntament,
2002-2005. **Localització: 9(46.71 Cab) Cab
LLINÉS i PUJOL, Jaume. El Petó de cada dia: antologia
poètica. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2006. 66 p.
**Localització: CL P 833 Lli
LÓPEZ-VIÑALS, J. El teatre a Cabrera. Dins Cabrera de Mar.
Segle XX: quaderns per a la memòria. Cabrera de Mar:
l’Ajuntament, 2002-2005. **Localització: 9(46.71 Cab) Cab
LÓPEZ-VIÑALS, J. Ésser o no ésser de Cabrera. Escrits a
Cabrera, 1998, núm. 22, p. 44-48.
**Localització: CL R N 833 Esc
LÓPEZ-VIÑALS, J.; CALLS i XART, Albert. Memòria de paper.
Escrits a Cabrera, 1996, núm. 11, 35 p. **Localització: CL R
N 833 Esc
PLA i ROVIRA, Ramon. L’Avi Pla: antologia poètica.
Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2006. 88 p.
**Localització: CL P 833 Pla

Carrer Jacint Verdaguer

CADENA, Josep M.; VILALTA i REIXACH, Joan; CALLS

i XART, Albert. Perfils. Escrits a Cabrera, 1996, 27 p.
**Localització: CL R N 833 Esc

VILALTA i REIXACH, Joan. Antologia personal. Escrits a

Cabrera, 1997, núm. 13, 34 p.
**Localització: CL R N 833 Esc

VILALTA i REIXACH, Joan. Fragments de la nostra història.

Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2007. 116 p. **Localització:
CL 9(46.71Cab) Vil

Masia de Cal Conde

TARRAGÓ i CASTRILLÓN, Sílvia. La veu del roure. València:

Brosquil, 2009. 129 p. **Localització: JN Tar

NOTES
1. Aquesta bibliografia és una selecció de les obres dels autors proposats
durant aquest itinerari. Tots aquests títols els podreu trobar a la Biblioteca
Ilturo de Cabrera de Mar.
2. L’obra d’en Joan Vilalta i Reixach es troba principalment dispersa en els
programes de Festa Major del municipi, on escrivia cada any.

edita:
Ajuntament de Cabrera de Mar, Regidoria de Cultura
assessorament lingüístic:
CNL Maresme-Mataró
disseny gràfic:
Jordi Cuyàs
© dels autors
d.l.:

Sant Joan, 8
08349 CABRERA DE MAR
tel.: 937 542 949
fax: 937 542 950
a/e: b.cabreram.i@diba.cat

Ajuntament de
Cabrera de Mar