You are on page 1of 10

Futbol

De Viquipèdia

El futbol (de l'anglès football), també anomenat futbol associació,


és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors, i es
considera l'esport més popular del món. Es juga en un camp
rectangular de gespa o gespa artificial, amb una porteria a cada un
dels costats del camp. L'objectiu del joc és marcar controlant la pilota
cap a la porteria contrària. Els porters són els únics jugadors que se'ls
és permès utilitzar les mans o els braços per agafar la pilota; la resta
de l'equip utilitzen el peu per xutar la pilota cap a una posició, algun
cop utilitzant el tòrax o el cap per controlar la pilota. L'equip que
marca més gols quan acaba el partit és el guanyador. Si el resultat és
d'empat al final del partit, es dóna la prorroga o ronda de penals,
depenent del format de cada competició. Quan el partit queda
empatat es suma 1 punt per cada un i quan un dels equips guanya li
donen 3 punts.

El joc modern va ser creat a Anglaterra després de la creació de la


"The Football Association"; actualment les regles del 1863 són la base
del futbol d'avui. El futbol és governat internacionalment per la
Fédération Internationale de Football Association (Federació
Internacional del Futbol Associació), més coneguda pel seu acrònim
FIFA. La competició del futbol internacional més prestigiosa és la FIFA
World Cup, celebrada cada quatre anys. Aquest esport, el més vist al
món, té una audiència que dobla la dels Jocs Olímpics d'estiu.[4]

Història

El futbol és un esport molt antic i els seus orígens no són gaire clars.

Els antecedents més remots del joc es poden situar al voltant de l'any
200 aC. durant la dinastia Han a la Xina. El seu joc es deia tsu chu
(tsu significa aproximadament 'donar puntades de peu' i chu denota
una bola feta de cuir farcit). Fins i tot els emperadors xinesos van
prendre part en el joc.

Els grecs i els romans van tenir una gran varietat de jocs de pilota
(com l´episkuros i l´harpastum), i alguns probablement serien tant
per jugar amb les mans com amb els peus.

Durant el segle VII els japonesos van tenir una forma de futbol
anomenada kemari.

Al segle XIV es disputava a Florència un joc anomenat calci (giuoco


del calcio, 'joc de la puntada de peu'), que es jugava per equips de
27 jugadors amb sis àrbitres. Aquest joc permetia usar tant les mans
com els peus.

No és fins al segle XII que es troben evidències d’algun tipus de


futbol practicat a Anglaterra. A l'edat mitjana se'n van conèixer
diversos tipus. Bàsicament era un futbol que tenia lloc entre faccions
o grups rivals en viles i ciutats i també entre pobles i parròquies. Hi
prenien part una gran quantitat de jugadors i les porteries podien
estar separades més d'un quilòmetre. Aquests jocs, que sovint eren
violents i perillosos, estaven associats especialment amb el Carnaval i
es van anomenar futbol de carnaval. Alguns d'aquests jocs van
sobreviure a Anglaterra fins ben entrat el segle XX. Una successió
d'edictes reials de reis anglesos van portar a la supressió del futbol.
De fet, aquests jocs van florir durant els períodes Tudor i Estuard.
Oliver Cromwell va intentar posar-hi fre, però amb la Restauració i el
regnat de Carles II aviat es van rehabilitar.

Al segle XVIII, era popular a les escoles públiques angleses

L'any 1846 es va realitzar el primer intent seriós d'establir un


reglament. Va ser promogut per H. de Winton i J. C. Thring a la
Universitat de Cambridge, que van preparar un encontre entre
representants de les escoles públiques més importants per intentar
crear un joc de regles estandarditzat. Van arribar a un acord i en van
formular deu, conegudes com 'les regles de Cambridge' i que Thring
va descriure com 'el joc senzill'.

El 1855 es va fundar el Sheffield Football Club, el club més antic del


món, i el 1862 va començar a existir el Notts County, el club de lliga
més antic del món. L'octubre de 1863 es va fundar la Futbol
Associació (FA) a la Taverna Freemasons, al carrer Great Queen de
Londres. També l'any 1872 es va celebrar el primer partit
internacional (entre Anglaterra i Escòcia), i el 1878 es va celebrar el
primer partit amb llum elèctrica.

La pilota oficial actual és un poliedre semi-regular format per


hexàgons i pentàgons.

Regles de joc

El futbol està organitzat per 17 lleis o regles, les quals s'utilitzen


universalment, encara que dintre d'aquestes es permeten algunes
modificacions per a facilitar el desenvolupament del futbol femení,
infantil i sènior. Encara que les regles estan clarament definides,
existeixen algunes diferències en les aplicacions de les mateixes
segons diferents aspectes. Per exemple, segons la regió futbolística
on es desenvolupa el joc, com a Anglaterra, els àrbitres destaquen
per ser més permissius amb les faltes o infraccions, reduint així el
número d'expulsions o amonestacions, mentre que en altres zones,
com a Espanya o Sud-amèrica, les faltes són castigades amb targetes
més sovint.

Les regles de joc estan fixades per la International Football


Association Board, organisme integrat per la FIFA i les quatre
associacions del Regne Unit (The Football Association, Scottish
Football Association, Football Association of Wales, Irish Football
Association). Per a aprovar una modificació en les normes, calen els
vots de la FIFA i de 2 de les associacions del Regne Unit.

Terreny de joc

Terreny de joc

El futbol es juga a un terreny de gespa natural o artificial de forma


rectangular. Les dimensions permeses del camp són de 90 a 120
metres de llargada per 45 a 90 metres d'amplada, encara que es
recomana per a partits internacionals les dimensions d'entre 100 i
110 metres de llargada per 64 a 75 metres d'amplada. Les dues línies
situades al llarg del terreny de joc reben el nom de línies de banda,
mentre que les altres dues són anomenades línies de fons. El terreny
és dividit per la meitat per la línia central.

Al centre de cada línia de fons i endinsant-se en el terreny de joc, es


troben les àrees de penal, les àrees de meta i les porteries. Les
porteries estan formades per dos pals verticals de 2,44 metres
d'alçada, separats entre ells per 7,32 metres. Les parts superiors dels
pals són unides, mitjançant la creueta, per un barra blanca
horitzontal, anomenada travesser.

Les àrees de penal són àrees rectangulars situades davant de les


porteries. Aquestes es desplacen des dels pals verticals fins a
16,5 metres cap a les línies de banda, i fins a 16,5 metres cap a
l'interior del terreny. El traçat de l'àrea de meta és igual, però
utilitzant una llargada de 5,5 metres.

Fora del terreny de joc, paral·leles a la línia de banda, hi ha les àrees


tècniques, on es situen els entrenadors i els seus ajudants, així com
els jugadors suplents.

Inici del joc

Cada un dels equips està format per un màxim d'onze jugadors i un


mínim de set. Durant el partit es poden canviar aquests jugadors per
uns altres, anomenats suplents, amb un màxim de recanvis segons la
competició. Un dels jugadors al terreny de joc ha de ser el porter.
Està permès que un porter i un altre jugador de l'equip s'intercanviïn
la posició durant el partit, sempre amb el consentiment de l'àrbitre i
durant una interrupció del matx.

Cada jugador ha de portar la indumentària bàsica, formada per una


samarreta o jersei, uns pantalons curts, mitges, canyelleres sota les
mitges i un calçat adequat. Els colors de la indumentària d'ambdós
equips i les dels porters han de ser clarament diferenciables. Els
capitans han de portar alguna marca identificadora per a ser cridats
per l'àrbitre quan sigui necessari, generalment un braçalet.

Es juga amb una pilota de forma esfèrica. Aquesta ha de ser de cuir o


un altre material adequat. La seva circumferència ha de ser entre 68 i
70 centímetres, la seva massa d'entre 410 i 450 grams i la seva
pressió d'entre 0,6 i 1,1 atmosferes al nivell del mar. Els jugadors
poden tocar i moure la pilota amb qualsevol part del seu cos excepte
els braços. El porter té la possibilitat d'utilitzar qualsevol part del seu
cos, però només dins de l'àrea de penal.

Cada partit estarà controlat per un àrbitre principal designat per


l'organització de la competició en qüestió, sent l'autoritat màxima del
partit i l'encarregat de fer complir les regles de joc. Totes les
decisions de l'àrbitre són definitives. Només ell pot modificar una
decisió, sempre que no s'hagi reprès el joc o el partit hagi finalitzat. A
més tindrà a la seva disposició dos àrbitres assistents o liniers per a
ajudar-lo en la presa de decisions. Té també un quart àrbitre a la
seva disposició que és qui el corrobora, i a més controla els suplents i
el cos tècnic. El quart àrbitre a més indica les substitucions i
l'augment del temps reglamentari.
Per a començar el partit, un o més jugadors d'un equip mouran la
pilota des del punt mig de la línia central, moment on començarà a
córrer el temps reglamentari. Aquesta situació es dóna amb l'equip
contrari al començament de la segona meitat. També es dóna
després de cada gol, on l'equip que el va rebre executa el servei.

Duració i resultat

El reglament no especifica un temps fix de duració dels partits,


encara que el més estès a nivell mundial és de 90 minuts per partit,
dividit en dos temps de 45 minuts, amb 15 minuts de descans entre
ambdues meitats. Si bé per a cada competició es fixa un temps per a
cada partit de la mateixa, durant el desenvolupament del partit
sempre es perd temps de joc per diferents situacions. Per aquesta
raó, l'àrbitre principal de cada partit pot afegir un temps extra al
finalitzar cada partit.

En molts casos, quan el partit finalitza amb empat, s'ha de buscar


alguna manera per a que un dels dos equips sigui considerat
vencedor del partit, i per aconseguir-ho existeixen diferents
mecanismes. Si un partit finalitza amb empat, es pot jugar una
pròrroga o temps extra, que generalment consta de dos temps, de 15
minuts cada un, on es continua el partit inicial. A més, existeixen
dues formes en les que la pròrroga finalitza abans del temps previst:
el gol d'or i el gol de plata, encara que aquests mecanismes han estat
abandonats en els darrers anys.

Si el partit continua amb empat, un altre mecanisme és l'anomenada


tanda de penals, consistent en executar alternativament llançaments
des del punt de penal, fins a executar-ne 5 cada equip. Si passat
aquests 10 penals executats continua la igualtat en el marcador, es
continuaran executant un penal per equip fins que s'aconsegueixi un
guanyador.

Faltes i represa del joc

Cada vegada que un jugador intenti colpejar a un altre, l'empenti, el


retingui per a obtenir un avantatge, l'escupi o toqui la pilota amb els
braços (excepte el porter a l'àrea de penal), l'àrbitre assenyalarà un
tir lliure directe a favor de l'equip que no va cometre la infracció, que
s'executarà des del lloc on es va cometre. Si va passar dins l'àrea de
penal pròpia, independentment de la posició de la pilota i si la pilota
estava en joc, se senyalarà un penal en contra de l'equip infractor.

Si el jugador juga de forma perillosa, obstaculitza a un adversari o


impedeixi al porter treure la pilota amb les seves mans, se senyalarà
un tir lliure indirecte a favor de l'equip que no va cometre la infracció,
que s'executarà des del lloc on es va cometre. A més se senyalarà tir
lliure indirecte si el porter manté la pilota en les seves mans durant
més de 6 segons o toca la pilota amb les mans després d'haver-la
tocat anteriorment, la rep d'un company o directament d'un servei de
banda.

Un jugador pot ser mereixedor de rebre una targeta groga


(amonestació) o vermella (expulsió), si comet una infracció de les
especificades al reglament. Si un jugador rep una targeta vermella,
serà expulsat del terreny de joc i no podrà ser substituït per un altre.
Si un jugador rep dues targetes grogues en el mateix partit, rebrà
una targeta vermella i serà expulsat. Les targetes són un mecanisme
per fer complir les regles del joc per part dels jugadors.

Si la pilota surt fora del terreny de joc per la línia de fons, després de
ser tocada per un jugador de l'equip defensor, es concedeix un servei
de córner a l'equip rival. Si l'últim jugador en tocar-la pertany a
l'equip atacant, es concedeix un servei de porta a l'equip defensor. Si
la pilota surt fora del camp per una de les línies de banda, es
concedeix un servei de banda a l'equip que no va tocar la pilota per
darrer cop.

Posició tàctica dels jugadors

Porter

El porter, també conegut com arquer, és el jugador que té com a


objectiu principal evitar que la pilota entri a la seva porteria durant el
joc, acte que es coneix com gol. El porter és l'únic jugador que pot
tocar la pilota amb les seves mans durant el joc actiu, encara que
només dins de la seva pròpia àrea. Cada equip ha de presentar un
únic porter en la seva alineació. En cas que el jugador hagi
d'abandonar el terreny de joc per qualsevol motiu, haurà de ser
substituït per un altre futbolista, ja sigui un que es trobi jugant o un
substitut. Aquest tipus de jugadors han de portar una vestimenta
diferent a la dels seus companys, els seus rivals (inclòs el porter) i el
cos arbitral. En general solen dur el número 1 estampat sobre la seva
samarreta.

Defensa

El defensa, també conegut com a defensor, és el jugador situat una


línia davant del porter i una per darrere dels migcampistes, el
principal objectiu és aturar els atacs de l'equip rival. Generalment
aquesta línia de jugadors es troba en forma arquejada, quedant
alguns defenses ubicats més a prop del porter que els altres. Si és
només un jugador el situat més enrere, rep el nom d'alliberat; si són
dos o més, reben el nom de zagueigs. Els defensors ubicats en els
costats del terreny són anomenats laterals, i a causa del seu lloc
(més a prop dels migcampistes) aquests poden avançar més en el
terreny si ho desitgen. Per anomenant s'agrega la zona a la paraula
defensa: per exemple, un defensa que juga per la dreta (mirant cap a
la meta rival) seria un lateral dret.

Centrecampista

El centrecampista, també conegut com a migcampista, és el jugador


situat a la zona del centre del terreny, una línia per davant dels
defenses i una per darrere dels davanters, amb l'objectiu de
coordinar el joc entre les altres línies i assistir a les mateixes en cas
de ser necessari. Igual que la línia de defenses, els jugadors ubicats
en una línia mitjana reben noms d'acord al lloc del terreny on juguin:
centre, esquerra o dreta. En alguns casos un o més jugadors,
generalment els centres, s'ubiquen més endavant, entre la seva línia i
la dels davanters, per col·laborar amb aquests últims. Els jugadors
d'aquesta posició particular reben el nom d'armadors, enganxalls, o
mitjapunta. A causa de la posició d'aquests últims, la línia mitjana pot
obtenir una aparença de rombe (veure tercera imatge). Es pot
observar com els migcampistes formen un rombe. Aquests
s'encarreguen d'ajudar a la defensa i a la davantera del seu equip.

Davanter

El davanter, també conegut com atacant, punter, punta, artiller, killer


de l'àrea o ariet. És el jugador situat més endavant que els seus
companys, una línia per davant dels migcampistes, el principal
objectiu del qual és el de marcar gols. La seva funció se sol limitar a
atacar, deixant de banda l'acte de defensar, el que no vol dir que en
qualsevol situació de perill, el davanter es converteixi en un
centrecampista més per adoptar una estratègia defensiva. Els
davanters solen ser els jugadors més coneguts, ja que són els autors
dels gols de l'equip. Aquests jugadors també reben el seu nom
d'acord a la posició on juguin: centre, esquerra o dreta. De vegades
s'utilitza la paraula extrem per indicar que aquest jugador es troba
més allunyat del centre de la pista (a la seva amplada): per exemple,
un davanter extrem esquerre.

Noms del joc

Quan es va crear la Football Association el 1863, junt amb la creació


de l 'esport, es va escollir el nom de futbol associació (association
football amb anglès) per aquest nou joc. Es va optar per aquest nom
per diferenciar-lo d'altres codis de futbol de l'època, principalment del
rugby futbol, un dels més populars del moment.

El significat de la paraula futbol varia segons el lloc on se'n parli. A


gran part dels països catalanoparlants el terme futbol fa referència al
futbol associació. En alguns altres països, on el futbol associació no és
un dels esports més populars, el terme futbol s'associa amb altres
modalitats del futbol. Hi ha països que utilitzen el terme soccer, com
per exemple els Estats Units, (derivat de association football en els
anys 1880) per referir-se al futbol associació. Als països de parla
castellana també s'accepten els mots balompié, utilitzat a algunes
zones d'Espanya i en els noms de diferents clubs d'aquest país, i
futbol o futbol/futbol soccer a Amèrica Central, igual que a Mèxic.

Organismes rectors

A Espanya els organismes encarregats de dirigir el futbol són:

• Real Federación Española de Fútbol (RFEF). Òrgan rector a


nivell espanyol.
• Federació Catalana de Futbol (FCF). Òrgan rector a nivell
català.
• Liga de Fútbol Profesional (LFP). És l'associació dels clubs i
regeix tot el futbol professional.
• Asociación de Futbolistas Españoles (AFE). Associació
encarregada de vetllar pels interessos dels futbolistes.

L'encarregat del manteniment de les regles del joc no es la FIFA en si


mateixa, sinó la International Football Association Board (IFAB).

Desenvolupament mundial

Futbol femení

El futbol femení ha tingut un creixement lent en el futbol modern,


principalment pels obstacles socials i culturals que no permeten
l'ingrés ple de la dona a l'esport.[14] La primera trobada femenina sota
les regles del futbol associació del qual es tenen registres succeir el
1892 a Glasgow, Escòcia.[15] A finals de 1921 el futbol femení va ser
prohibit a Anglaterra, fet que no li va permetre expandir a la resta del
món. El 1969 el futbol femení es va tornar a organitzar a Anglaterra,
motiu pel qual començà a expandir-se fora del seu territori. La
primera trobada internacional de seleccions de futbol femení va
ocórrer el 1972, casualment 100 anys després de la primera trobada
masculina, on Anglaterra va vèncer a Escòcia per 3 a 2.[16] Els primers
tornejos mundials van començar a disputar en els anys 1990: la Copa
Mundial Femenina de Futbol a partir del 1991 i com esport dels Jocs
Olímpics des de 1996.

Segons una enquesta realitzada per la FIFA, existeixen al voltant de


26 milions de jugadores en el món. De mitjana, per cada 10
futbolistes (d'ambdós sexes), hi ha una dona a futbolista en el món.
[17]

Competicions internacionals

La principal competició internacional del futbol és la Copa del Món de


la FIFA. Aquesta competició té lloc cada quatre anys. Hi competeixen
més de 190 seleccions nacionals a les qualificacions. A les finals hi
participen 32 seleccions nacionals i dura unes quatre setmanes.

Hi ha hagut un torneig de futbol a cada Olimpíada des del 1900,


excepte els Jocs Olímpics del 1932 a Los Angeles. Abans de l'inici de
la Copa del Món, els Jocs Olímpics (especialment durant els anys 20)
tenien el mateix prestigi que la Copa del Món. Originalment, la prova
era només per a jugadors amateurs,[33] tanmateix, des dels Jocs
Olímpics d'estiu de 1984 hi poden participar jugadors professionals,
encara que amb certes restriccions per evitar que alguns països
només duguin els millors jugadors. Actualment, el torneig dels Jocs
Olímpics es juga al nivell Sub-21.

Després de la Copa del Món, les competicions més importants són els
campionats continentals, que s'organitzen per cada confederació
continental i es juguen entre equips nacionals.

Modalitats Principals

Futbol sala

El futbol sala o futsal es juga entre dos equips de 5 jugadors cada un,
sent un d'ells el guardameta. Es juguen dos temps de 20 minuts cada
un. Cada partit es juga sobre una superfície de material sòlid d'uns
40 per 20 metres. La resta de normes són pràcticament iguals a les
del futbol tradicional, amb algunes diferencies, com la falta del fora
de joc i l'ús dels peus per efectuar els serveis de banda.

• Futbol 7
• Futbol platja
• Futbol indoor

Competicions oficials de països i estats

Competicions mundials

• Copa del Món de Futbol (Mundial)


• Copa del Món de Futbol femenina (Mundial femení)

Competicions europees
• Copa d'Europa (Lliga de Campions de la UEFA)
• Recopa d'Europa
• Copa de la UEFA (inclou Copa de les Ciutats en Fires)
• Supercopa d'Europa
• Copa Intertoto de la UEFA
• Eurocopa de Futbol (Campionat d'Europa de Futbol)

Tornejos amistosos

• Torneig Joan Gamper

Vídeos futbol

http://www.youtube.com/watch?v=pRBehZf1F70
http://www.youtube.com/watch?v=Vyefnfs7f_s&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=szoxOn0Lfso&feature=related

Vídeo tècnica futbol

http://www.youtube.com/watch?
v=e4tsXkOIEsU&p=D4B4A214C0099690&playnext=1&index=6
http://www.youtube.com/watch?
v=j4cMLe9RkUQ&p=D4B4A214C0099690&playnext=1&index=19
http://www.youtube.com/watch?
v=YOBRarvRkjA&feature=PlayList&p=D4B4A214C0099690&index=0&
playnext=1

Vídeo tàctica futbol

http://www.youtube.com/watch?v=FVmW27QtaxU