UNITAT 1. SO, SOROLL I SILENCI. Les qualitats del so.

1. Què és el so?
El so és un fenomen físic produït per les vibracions que genera un cos en moviment. El so es transmet habitualment a través de l’aire en forma d’ones concèntriques (ones sonores), que són captades per la nostra oïda i que arriben al cervell, on són interpretades.

2. Com es propaga
El so es propaga a gran velocitat. Les ones viatgen per l’aire a 340 metres per segon i es transmeten de la mateixa forma que s’estenen les ones en l’aigua quan llencem una pedra. Quan les ones sonores troben un obstacle en el seu recorregut, es reflecteixen, és a dir, reboten i tornen en sentit contrari cap a la font del so. Si estem en una habitació i donem una palmellada, el so rebota contra les parets, el terra i el sostre. Aquest efecte s’anomena reverberació i explica per què la música no sona igual en un auditori de concerts, un pavelló d’esports, a l’aire lliure o en una església. L’eco és un tipus de reverberació en què es produeix la repetició del so perquè el temps que transcorre entre el so emès i el so reflectit és tan ample que es perceben per separat. La ciència que estudia els fonaments físics del so és l’acústica.

L’oïda humana pot percebre ones sonores que vibren de 20 a 20.000 vegades per segon (v/s). Dels son de més de 20.000 v/s en diem ultrasons i dels de menys de 20 v/s infrasons. Nosaltres no podem sentir ni ultrasons ni infrasons, però hi ha animals que senten els ultrasons, per exemple el ratpenat, algunes races de gossos o els dofins.

3. So, soroll i música
Segons les lleis de l’acústica, les ones sonores de periodicitat regular produeixen el so i les de periodicitat irregular produeixen el soroll. Però la diferència entre so i soroll pot arribar a ser subjectiva segons l’ús que es faci del soroll. Quan aquest s’utilitza amb una finalitat artística, es converteix en una part integrant d’una obra musical, és a dir, en so. Entenem, doncs, per soroll un so molest o desagradable i so allò que ens agrada o ens produeix una sensació més agradable. Definiríem música, doncs, com la combinació de sons i silencis creada per l’home amb un objectiu concret.

4. El silenci
La música no només es compon de so, sinó també de silenci, l’absència de so. Però, en realitat, el silenci absolut no existeix. Encara que poguéssim aïllar-nos completament dels sons exteriors, seguiríem escoltant els sons interns del nostre cos. En conseqüència, en parlar de silenci en la música hem d’entendre-ho com una cosa relativa,com “l’espai en blanc de la música”.

5. Elements de la comunicació musical
Els tres elements principals de tota comunicació són: l’emissor, el canal i el receptor. Són els mateixos elements que intervenen en la comunicació musical. L’emissor: és un cos elàstic capaç de vibrar. Les vibracions generen ones sonores que es propaguen. El canal: és el medi per on es propaguen les ones sonores a 340 metres per segon. Habitualment és l’aire. Si comparem la velocitat de propagació del so amb la de la llum, veiem que aquesta és instantània; en canvi, la velocitat del so

és relativament lenta. És per això que primer veiem el llampec i posteriorment sentim el tro, tot i que es produeixen simultàniament. El receptor: És l’oïda que rep les vibracions a través de l’aire i les converteix en impulsos elèctrics que arriben fins al cervell, centre receptor i elaborador de totes les nostres sensacions.

6. Qualitats del so: altura, durada, intensitat i timbre.

Altura:
És la qualitat que designa quan un so és agut o greu. L’acústica defineix l’altura d’un so segons la freqüència, és a dir, el nombre de vibracions per segons (hertz). Com més vibracions més agut és el so; com menys vibracions, més greu és el so. La música defineix l’altura del so amb les notes i la seva situació dins del pentagrama. Com més agut és el so, més amunt es col·loca la nota dins del pentagrama, i com més greu és el so, més avall es col·loca.

El diapasó serveix per afinar els instruments de l’orquestra a partir del la-3 afinat a 440/445 Hz.

Durada
És la qualitat que expressa si un so és llarg o curt, és a dir, el temps que dura un so. En música la durada s’expressa mitjançant uns símbols anomenats figures. Cada figura té el seu silenci corresponent. Tant les figures com els silencis tenen uns valors determinats.

Intensitat
La intensitat indica si un so és fort o feble (suau). L’acústica la defineix segons l’amplitud d’ona. A un so fort li corresponen una major amplitud d’ona que a un so feble. També s’anomena dinàmica i s’indica a les partitures amb símbols com p (piano) o f (forte) o els reguladors. Tot això ho aprendrem més endavant.

Timbre
És la qualitat del so que permet diferenciar qui o què emet el so. Per exemple, dos sons de la mateixa altura, intensitat i durada sonen diferent segons la veu o l’instrument que els interpreti.

La música no sempre s’ha escrit de la mateixa manera. Abans que s’establís la notació actual que vosaltres estudiareu, a l’Edat Mitjana hi havia una altra manera d’escriure la música en què la duració de les notes era molt relativa.

QUÈ HAS APRÈS?
1. Defineix amb les teves paraules què és la música. 2. Busca una definició de música a un llibre, un diccionari o a internet i copia-la al teu quadern.

3. Esmenta un exemple que demostri que la velocitat de la llum és molt superior a la del so. 4. Quin és l’àmbit de freqüències que pot sentir l’oïda humana? 5. Per què un ratpenat no xoca mai contra les parets d’un cova? 6. Coneixes alguna utilitat dels ultrasons? 7. Defineix so, soroll i silenci. 8. Els elements necessaris per a l’existència del so són l’emissor, el canal i el receptor. Digues en què consisteix cadascun. 9. Com es diu la ciència que estudia els fonaments físics del so? 10.Escriu les qualitats del so (ALTURA- DURADA- INTENSITAT- TIMBRE) al costat de la característica que determina cadascuna d’elles. Qualitats del so Característica Sonora Llarg/ curt Fort /suau Agut /greu Qui / què emet el so

11.Quina qualitat del so determina que dos instruments o dues veus sonin diferent fent un mateix so? 12.Amb quines qualitats del so relacionaries el ritme i la melodia?