La platja d'Es Trenc és un
Mallorca és també la més gran de
les Illes Balears, cobrint gairebé
un 80% de l’arxipèlag. La població
total de les illes és de 676.000
habitants. D’aquests,
aproximadament 379.000 viuen a
la capital, a Palma de Mallorca. Es
tracta d’una capital tant
econòmica com culturalment molt
rica.
arenal verge de més de
tres quilòmetres de llarg.
En l'actualitat és una de
les platges més populars
de Mallorca, molt
apreciada per la seva fina
sorra blanca, per les seves
aigües transparents i
perquè s'hi practica des de
fa anys el nudisme.
La cultura de Mallorca té un fort caràcter modelat al llarg de segles
d'història que té com a principal factor la insularitat. El fet de
viure en una illa enmig de la Mediterrània ha condicionat la història
i la cultura de Mallorca. Les nostres costums, la nostra llengua, la
nostra arquitectura, ... absolutament tot ha anat evolucionant al
llarg dels segles en funció de les civilitzacions conqueridores de la
nostra illa: fenicis, romans, àrabs, catalans, etc. tots ells han anat
aportant el seu granet de sorra a la cultura mallorquina.
mallorquina
La llengua catalana és un dels signes d'identitat més forts de la nostra cultura. Instal.lada a
la societat mallorquina en el segle XIII a partir de la conquesta catalana del rei Jaume I, a
poc a poc va anar calant en els habitants de Mallorca i, posteriorment, va ser degenerant en
les diferents variants dialectals diverses regions de la illa que tenen un accent particular, a
més de paraules característiques. Cal destacar la variants de Sóller o Pollença que tenen
alguna característica realment diferenciadora de la resta de variants dialectals del català a
Mallorca.
 La religió que es practica a Mallorca, generalment,
es el Cristianisme. El Cristianisme, va ser introduïda en la
conquesta Catalana. A partir d’aquest moment, es van
començar a construir esglésies a Mallorca.
 !FOLKLORE!
El ball de bot és el conjunt de balls tradicionals de Mallorca i Menorca. El ball de bot
també es pot sentir anomenar ball tradicional, ball popular, ball de plaça... encara que és
molt habitual.
El bolero és el ball d'una o més parelles d'aspecte molt teatralDocumentat des del segle
XVIII, les seves característiques apareixen al llibre d'Antonio CairónEl seu ritme i la
seva ressonància hispana tingueren certa projecció en la música clàssica (exemple del
Bolero de Maurice Ravel).A Mallorca és anomenat en plural ("boleros") i ballat per grups
folklòrics.

La jota és un ball tradicional molt estès per tota la Península Ibèrica. També s'utilitzava
com a cant per rondar les fadrines, per als acomiadaments de quintos o per acompanyar
les faenes del camp. El seu origen es remunta al segle XVIII, però la seua màxima
expansió es va produir al segle XIX.Distingim una part instrumental i una part cantada,
formada per set frases musicals

El fandango és ballat de forma molt diferenciada entre Mallorca i Menorca. A Mallorca

se n'han conservat molts pocs de tradicionals, de fet s'havia perdut molt el ball encara
que avui en dia s'ha anat recuperant.

La mateixa és un ball molt ràpid paregut a la jota i ballat sobretot al Llevant de

Mallorca.
El punt mallorquí forma part de la història del brodat popular de Mallorca. Cal
assenyalar que encara que sigui popular, el brodat és un treball exquisit que
s'assembla a les arts sumptuàries. El punt mallorquí és un brodat de punt lliure,
BORDADOS!! (164 Palabras)
ja que es realitza directament sobre la tela. Aquest brodat és present en vestits i
roba de la llar. Es conserven peces del segle XVIII, encara que el seu significat
s'ha anat perdent amb el temps. Tinc diverses peces amb brodats d'aquest estil, i
la veritat és que són bastant boniques i amb molta decoració, i és que té molts
colors molt ben disposats a tota la tela.
Potser una de les icones de Mallorca, juntament amb l'ensaïmada i
els dimonis, sigui el siurell. Aquesta figura consisteix en una peça
fang modelada, tradicionalment amb forma de pagès i de dimoni,
posada damunt d'una peanya que forma part de la figura, amb un
xiulet, està emblanquinada i pintada amb pinzellades aleatòries de
verd i vermell. El seu nom prové del característic xiulet que solen
tenir acoblats a la part posterior. A més, el seu nom fa referència
als antics joguines camperols. Els siurells han anat evolucionant i
ara es modelen amb forma de cavall, bous, pagesos, i molts més
personatges realment imaginatius.
La permanent necessitat d’eixamplar les terres agrícoles,
sempre present en els reduïts espais illencs, ha provocat a
Mallorca la presència d’estructures bastides en pedra en
sec, en gran part construïdes durant l’edat moderna i
contemporània i que han marcat el caràcter dels paisatges
agraris, dominats visualment per la pedra, encara que amb
diferències molt notables segons la part de l’illa.
Les rondalles mallorquines és la denominació amb què es coneix
popularment l'Aplec de Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Racó, de
mossèn Antoni Maria Alcover. En conté més de quatre-centes i és una de
les col·leccions més extenses en llengua catalana. El 1879, influït pels
Cuentos d'Antonio de Trueba, mossèn Alcover es posà a escriure
narracions del mateix to, en castellà, però d'ambient mallorquí. Les
orientacions de Josep Miralles Asbert, primer, i, més tard, el tracte amb
literats i erudits mallorquins, com Tomàs Aguiló, Gabriel Llabrés, Josep
Maria Quadrado o Gabriel Maura, li feren descobrir les possibilitats
literàries del català.
El 1880, publicà a L'Ignorancia la primera rondalla, Es jai de sa barraqueta,
i, el 1885, n'inclogué cinc al volum Contarelles. El 1896, s'edità el primer
volum de l'Aplec, al qual en seguiren dotze més, alguns dels quals
conegueren tres edicions. El darrer es publicà el 1931.
Mort l'autor (1932), Francesc de Borja Moll en continuà la publicació,
redistribuint les rondalles en vint-i-quatre volums i incorporant-n'hi d'altres
que no s'hi havien inclòs. Han estat il·lustrades primer pels germans Josep
i Francesc de Borja Moll i després per Miquel Salvà i Ramon Cavaller.
Des de 1880 fins a 1931, ja havien aparegut rondalles a bona part de la
premsa de Mallorca (L'Ignorància, Es Pagès Mallorquí, Museo Balear, La
Voz de Sóller, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana o Mallorca
Dominical) i també a la de Barcelona (La Tradició Catalana, Catalunya o
Arxiu de Tradicions
Gatronomia de mallorca

• La esaimada es
un menjar típic de
Mallorca
• La sobrasada
tambe és un
menjar típic de
Mallorca
A Mallorca el transports publics són molt importants per
Atreure a turistes.El tren de mallorca fa un recorregut de
30 quilometres.

Els colors amb els quals es van diferenciar inicialment els

taxis són el groc i el negre. No obstant això, en l'actualitat
només algunes ciutats tenen aquest color
 Les coves del Drach són quatre grans coves que es troben a
l'illa de Mallorca, arxipèlag de les Illes Balears, Espanya.
Es troben en el municipi de Manacor, prop de la localitat
de Porto Cristo. Les coves s'estenen fins a una profunditat
de 25 m, aconseguint 2,4 km de longitud

La Catedral de Palma és el principal edifici religiós de l'illa de

Mallorca.Su construcció es va iniciar el 1229, després de la
conquesta de l'illa per la Corona d'Aragó. El rei Jaume I,
anomenat el Conqueridor, va decidir enderrocar l'antiga gran
mesquita de Medina Mayurca per construir un gran temple
dedicat a Santa Maria, pel fet que a l'esclatar un temporal durant
la travessia per mar cap a l'illa per consquestes, va prometre
construir una catedral en veneració, si aquesta els salvava de la
mort.