You are on page 1of 131

MEMÒRIA PROHIBIDA

Jordi Domènech i Arnau


Llicència

El llicenciador, en aquest cas l'autor, Jordi Domènech i Arnau, posa aques-


ta obra, la novel·la "Memòria Prohibida", a disposició del públic en general,
sota els termes de la llicència:
"Creative Commons, Attribution-NonCommercial-ShareAlike 1.0"

Atribució (Attribution): El llicenciador permet a altres copiar, distribuir,


mostrar, i representar la obra. En contrapartida, l'usuari de la llicència ha de
MEMÒRIA PROHIBIDA respectar l'atribució de l'obra al llicenciador.

Compartir de la mateixa manera (Share Alike): El llicenciador permet a


altres distribuir obres derivades d'aquesta, però només sota una llicència
idèntica a la present.

No comercial (Noncommercial): El llicenciador permet a altres copiar,


distribuir, mostrar, i representar la obra. En contrapartida, l'usuari de la lli-
cència no pot usar aquest treball amb finalitats comercials -- si no és amb el
permís del llicenciador.

Podeu veure el text íntegre de la llicència (en anglès) a


http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/1.0/legalcode
MEMÒRIA PROHIBIDA
És aquesta una obra de gènere?
Diria que no. En tot cas barreja bastants gèneres: escenari futurista, novel·la
Pròleg d'aventures, especulació sobre el destí de l'home, obra iniciàtica. De tot una
mica. Va adreçada a un públic ampli, internacional (no hi ha cap referència
a cap cultura actual), d'ambdós sexes i no necessàriament motivat per la
ciència.
L'ofici de futuròleg, o de profeta, va de baixa a les darreries del segle XX.
Lentament, la societat ha començat a acceptar que l'escenari evoluciona, i És una novel·la juvenil? (si és que realment existeixen obres juvenils)
també que aquesta evolució no depèn tan sols d'unes lleis immutables de la Tampoc, l'excusa argumental és d'aventures, té protagonistes adolescents i
història. L'atzar, la reunió casual de circumstàncies, mou el fil dels esdeve- segurament això la pot apropar al públic més jove, però també a la major
niments d'una banda a l'altra. És molt difícil —o impossible— preveure el part de l'adult.
futur.
I per què les edats dels protagonistes?
Sembla, doncs, que el futur és imprevisible. Però sense previsió del futur
Si l'acció passés a Catalunya a començaments del segle XXI, els protago-
no hi ha evolució, no hi ha solució per als nous problemes. Preveure les
nistes tindrien tres o quatre anys més. Però en moltes societats l'a maduresa
conseqüències de les nostres accions és l'essència de la intel·ligència. Si
arriba molt més aviat. A més, sempre hi ha qui és precoç i en determinades
volem tenir futur ens cal imaginar-lo.
circumstàncies, són precisament aquests els escollits.
Amb aquestes idees al cap vaig començar aquest llibre. Com descriure un
És doncs una novel·la d'aventures?
futur llunyà sense caure en l'anacronisme? Segurament és impossible, però
respectant els principis de les ciències, tan socials com físiques, i amb la Més que d'aventures és una obra d'escenari, és més important com és el
llibertat de l'autor per escollir l'escenari adequat, es pot intentar. Que els món que no pas que hi passa. Seguint la trama reseguim el descobriment
anys ho jutgin. d'un món, un món conseqüencia d'uns fets anteriors alguns dels quals resta-
ran per sempre més en el misteri.
És aquest un llibre de ciència ficció? No, si entenem com a paradigma del
gènere “La guerra de les galàxies” o ”Star Treck”. No hi trobarem aquí ni Cal preparació científica per entendre-ho tot?
extraterrestres ni telepatia ni robots humanoides ni teletransports ni camps A diferencia d'altres llibres que havia escrit anteriorment —de divulga-
de força ni l'hiperspai. Tampoc hi trobarem un futur apocalíptic, i també ció—, en aquest no li cal al lector una cultura científica de determinat ni-
força incoherent, tipus “Mad Max”. El futur que hi descobrirem és més de vell, tot i que si la té, es podrà divertir refent els càlculs o resolent un petit
l'estil de “1984” o de “Un món feliç” però en un escenari molt diferent. Hi (enorme per a els profans) enigma numèric.
ha dues definicions de ciència ficció en les que aquest llibre hi encaixa.
Dins de les meves limitacions, la ciència inclosa és correcta sense massa
Obra que desenvolupa la resposta a: què passaria si canviéssim alguna especulacions. He deixat un forat als meus càlculs: el rendiment termodinà-
regla fonamental del món? mic de tot l'invent és molt, molt gran (si no les volatitzaria tot instantàni-
Obra en que algun fet de la ciència present o futura, social o física, hi té ament). És l'única llicència conscient que m'he permès, especulo que en 400
una importància cabdal a l'argument. anys es pot haver fet alguna millora substancial en motors iónics que per-
meti coses com les que he imaginat.

2 3
MEMÒRIA PROHIBIDA

I encara dius que no cal preparació científica?


0 Introducció
Quan el senyal acústic va despertar la Marla, el rellotge que hi havia just
Sí. La gran majoria dels càlculs que he fet no apareixen en absolut a la
sobre la porta de la seva cambra, marcava DIV 25:12:9074 08:00. Les xifres
novel·la, senzillament els he fet per evitar descriure escenaris impossibles.
eren de color taronja, senyal de festa. Una de les poques festes, llevat dels
Són càlculs sobre dimensions, gravetat, acceleració, energia, cabdals de diumenges, que hi havia al llarg de l'any. Aquell vespre tenia assaig del
canonades i desguassos, composició atmosfèrica, descompressió, biomas- concert de cap d'any amb l'orquestra de l'especialista músic Quiel. Oficial-
sa, resistència de materials, explosius, corrents i renovació d'aire, ment, ella encara no en formava part, no hi podria entrar fins que no acabés
magatzemament i procés de dades i mil coses més. Segurament hi ha algun l'Escola de Candidats, i encara li mancaven dos anys. Però segons el con-
punt on m'he equivocat i hi ha alguna incoherència. És feina del lector des- sens general, ja era la millor solista de flauta de tot Supra. A més, si acabava
cobrir-ho ( i fer-m'ho saber) els estudis amb èxit, esdevindria especialista i seria la successora d'en Quiel,
ja que cap altre músic passava de la categoria de normal.
A la residència d'orfes, on hauria de viure fins que fes divuit anys, la Marla
Una consideració m'ha animat a escriure aquesta obra. Cal que la cultura s'hi trobava molt aïllada. Amb una sola excepció, tots els altres nois que hi
catalana sigui el més universal possible, abastant tots els dominis. La im- vivien estaven classificats com a normals, sols un de cada cinquanta, en
mensa majoria d'obres de temàtica o intencionalitat similars a les d'aquest arribar als dotze anys, aprovava l'entrada a l'Escola i tenia l'oportunitat d'es-
llibre, arriben a casa nostra provinents del món cultural anglosaxó, amb una devenir especialista o superior. La Regla deia que els normals haurien de
mentalitat i uns prejudicis molt diferents als nostres. I tot i així tenen un treballar tretze hores al dia i sense cap mena de possibilitat de promoció. En
públic ampli. En conseqüència, he de suposar que el lector agraïrà una mica general, hi havia ressentiment contra els candidats. La Trema, la cuinera de
més d'intencionalitat política, una mica més de passió i un projecte social la residència, era una excepció. Sempre havia tractat bé la Marla, gairebé
més llibertari que els que està de moda darrerament en alguns països dits com si fos neta seva. Avui, com tots els dies de festa, havia preparat sopa de
civilitzats. canya dolça, la feia com ningú, la començava molt d'hora i la deixava tot el
matí a l'entrada del sector glaçat, allà on la temperatura era just un pèl per
sobre del punt de congelació. La Marla no es volia quedar a la cambra.
Tenia tot el matí per a ella. Amb el curs quasi finalitzat, per una vegada a la
vida no s'hauria de passar tota la festa estudiant. Sols restaven els exàmens
de llengua i de música. No serien cap problema per a ella.
Jordi Domènech, Barcelona, 1999 - 2003 Va baixar a casa de la Xandra, però no hi havia ningú. A la piscina del Forat
Gran era hora de bany de noies, no tenia ganes de nedar però hi va anar a
veure si hi trobava alguna amiga. La Guàrdia Social vigilava que cap home o
noi s'hi acostés a mirar, no sabia pas què podien mirar, la Regla obligava les
dones a banyar-se amb túnica. No hi havia cap coneguda. A la coberta 64 hi
feien una exposició de dibuixos —567 graons amunt—. No era gaire bona,
massa regust de superior. Un anunci deia que a l'Auditori —quina sort, a la
mateixa coberta— hi actuarien uns acròbates. La Marla s'hi va dirigir. Era ple

4 5
MEMÒRIA PROHIBIDA
com un ou. Millor cercar una altra cosa. Va baixar a la coberta 48 a veure si que queien es desviessin a l'est de la vertical i també que les coses pesessin
veia en Quiel. El va trobar enfeinat, era a la rotonda davant de la seva cambra, més a la coberta trenta-sis que a la setanta. Ho havia descobert estudiant unes
amb un nen d'uns vuit anys. Es va quedar mirant i escoltant sense dir res, i va fórmules del curs de física dels terminals que el superior encarregat semblava
notar que el noi tenia qualitats. Quan la lliçó va acabar, es va adonar que el que no sabia interpretar. Li hauria de tornar a dir que no parlés amb ningú de
nen gairebé no hi veia, se li va fer un nus a la gola, segur que el classificarien la seva teoria, era una mica inconscient i massa xerraire.
de deficient, i tan bé que tocava la flauta per la seva edat, precisament la I la pregunta més important de totes: qui va crear el Món? Quin sentit té?
flauta… Ara no tenia esma per parlar amb en Quiel, ja el veuria a l'assaig. Va D'on venen els homes? Recordava alguna pel·lícula on els personatges teni-
decidir tornar a la seva cambra, a la residència. en molt clar que el Món tenia un objectiu concret, que no havia estat sempre
Sola i sense feina notava una mena de neguit. Podria connectar el terminal igual i que en un futur les coses serien molt diferents.
i mirar una pel·lícula, però no li venia gens de gust. Totes s'assemblaven i la A la Marla l'aclaparaven les preguntes i veia contradiccions per tot arreu.
major part explicaven històries sense interès. Encara que n'hi havia noranta Tenia una cosa clara: els superiors eren uns aprofitats, amb l'únic objectiu de
mil, li semblava que no n'hi havia cap de bona. I llegir? Als terminals s'hi mantenir uns privilegis. La Regla, la odiava. Un calfred li va recórrer l'esque-
podien demanar innombrables textos literaris, alguns avorrits i altres engi- na quan va pensar que quan deixés la residència, hauria de casar-se amb un
nyosos, però cap responia a les qüestions que darrerament la neguitejaven. especialista o un adjunt de superior, els normals li estarien vedats, i que el
No, no era el moment de llegir. casament era definitiu. Probablement hauria de ser amb algun dels companys
Es va estirar al llit i va tocar el petit cercle verd que apagava els llums. Li de l'Escola de Candidats. La major part dels de la seva edat no li agradaven
agradava estar a les fosques, pensava millor. L'angoixava la Regla. Per quin gens, molts nois aspiraven directament a superior, deien que ser especialista
motiu li venien sempre al cap temes desagradables? La Regla de Supra en- era cosa de dones. I ella ja sabia el que eren els superiors. I si un noi li interes-
cotilla tothom. És feta a mida dels superiors. Tot el poder per a ells però cap sava no s'hi podia apropar, la Regla prohibia tots els contactes, la Regla feia
responsabilitat sobre les errades. Segur que no havia estat sempre així. Les les persones esquerpes i egoïstes, la Regla sotmetia les dones als homes, els
pel·lícules i els textos dels terminals ho demostraven, no hi sortien ni Re- normals als especialistes i tothom als superiors. Sabia que algunes persones
gles ni superiors ni especialistes ni normals ni deficients… no creien en la Regla, però era tan difícil la comunicació…
I la història? Què hi havia abans del suprem Abbit? No hi havia cap dada Sentia fred, encara que la temperatura era sempre constant. Es va tapar
de l'història anterior al 8900. Era cert que s'havien perdut tots els documents amb la flassada que normalment sols feia servir quan no es trobava bé. Va
en una guerra? De qui contra qui? I els exteriors? Ningú no n'havia vist mai, pensar en el concert i en les noves peces que interpretaria. Això era agrada-
però entre els superiors hi havia qui els esmentava contínuament i qui deia ble. Quin descobriment el d'en Quiel! Quines partitures tan bones! Era un
que eren una llegenda, que Supra era tot el Món. secret: havia descobert aquelles músiques al canal permanent 333.
Hi havia d'haver coses fora de Supra. Per la curvatura de les cobertes, el Als terminals hi havia més de mil canals de música contínua, però sols en
Món havia de fer una volta d'uns trenta mil metres, i Supra de punta a punta, funcionaven unes poques dotzenes, la majoria restaven muts. Els que funci-
comptant el sector glaçat sols en feia mil sis-cents. I d'on venien el vidre o onaven feien sonar músiques suaus, de melodia banal, interpretades per ins-
els metalls, ara tan escassos i valuosos? A les pel·lícules eren materials cor- truments normalment desconeguts. A la pantalla uns dissenys geomètrics es
rents. No podien venir de Supra. I qui, i com, havia fet les pel·lícules? O les movien al ritme de la música. Algunes vegades cors de veus acompanyaven
aplicacions dels terminals? la música, sempre sense paraules, sols ahah's, oooh's o la-la-la's. El canal
I la teoria de la Xandra? Era la seva millor amiga, havien entrat juntes a 333 era diferent. Havia estat un dels canals muts, però deu anys enrera es va
l'Escola i volia ser especialista en matemàtiques. Deia que no era cert el que activar sobtadament. Les músiques eren de més qualitat i totes noves. Des-
els ensenyaven que el Món era immòbil, havia calculat que donava una volta graciadament, es repetien bastant sovint. En total sonaven unes dues-centes
cada dos minuts i que això explicava el pes de les coses, el fet que els objectes composicions diferents. Aviat es van tenir totes les partitures. La pantalla,

6 7
MEMÒRIA PROHIBIDA
però, era el més extraordinari del canal: hi sortia gent ballant al ritme de la
música, ballant en uns espais molt més amplis que qualsevol cambra del
Món, amb uns vestits absolutament increïbles i algunes vegades, poques, 1 Terminals
sense vestits. Els superiors van prohibir ràpidament mirar el 333, però amb
un terminal gairebé a cada cambra, no ho podien controlar. La prohibició En pocs moments, un incident pot fer variar els punts de vista d'unes per-
encara va despertar més l'interès, especialment el dels adolescents. sones sobre unes altres, condicionar les seves relacions i fins i tot canviar
Va ser en Quiel, que per prendre nota de les músiques era dels que miraven totalment el seu futur, especialment a l'edat dels membres del grup de l'es-
sovint el canal, qui se'n va adonar: a les 10:00 dels dies festius que no eren cola de candidats a especialista.
diumenge, el canal canviava. Eren músiques noves, uns altres instruments i Tot va començar a un quart d'hora de l'acabament de l'estudi del dia, amb
a la pantalla, en lloc dels dansaires, la partitura. Unes paraules estranyes un crit d'en Gramoni que es va aixecar i va restar pal plantat tot mirant el
l'acompanyaven: hi havia el que semblaven les inicials de l'autor, el títol, i terminal de la Marla. Era absurd, en tot cas era la Marla qui tenia motius per
quan la peça era cantable, una mena de lletra formada per paraules total- xisclar. El seu terminal mostrava un gran quadre:
ment desproveïdes de sentit. En Quiel creia que era un llenguatge secret.
La Marla tocaria al concert dues de les peces que en Quiel havia transcrit. Alerta!
Una s'anomenava “BWV 1.067: Badinerie” d'un autor d'inicials JSB. L'al-
Ruptura de seguretat
tra es deia “Die Zauberflœte: Der Hœlle Rache” d'un tal WAM.
Nivell: 1
Avui era festiu, posaria el 333, era igual si la descobrien i la castigaven. Es
Entra codi de reinicialització
va aixecar un moment i va programar l'alarma a les 09:56. Trauria una tau- ?:_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
leta de cera per apuntar la partitura mentre anés sonant la música. Més tard
la transcriuria amb tinta al quadern de papir. Una “penjada”.
Mig s'adormia, mig somniava en un company, un company diferent a la En Ziol seia, totalment concentrat en un tema de botànica, en una cadira de
major part dels nois que coneixia, que l'estimés i la tractés amb igualtat, vímet, just a l'esquerra d'en Gramoni que al seu torn seia a l'esquerra de la
amb uns sentiments que ella sols coneixia en alguna noia, però estava con- Marla, al tercer dels vuit rengles de taules amb terminal incorporat que hi
vençuda que existien també al cor dels homes. havia a l'aula principal de l'escola. Quan el crit el va treure del seu estat
El despertador! Amunt! Cal engegar el terminal, cercar l'aplicació de mú- d'abstracció i va copsar què passava li van venir ganes de plorar: era una
sica contínua i connectar el canal 333. injustícia, una altra vegada castigarien una pobra noia per una cosa de la
Aviat sona la música, és un instrument de corda, de to baix. Hi ha soroll de qual no era responsable. Els terminals, de tant en tant, es “penjaven”, o per
fons, i veus. No, ara se n'adona, és l'intèrpret que s'acompanya cantant baixet. dir-ho d'una altra manera, es bloquejaven i no responien a les comandes.
Maquinalment va copiant la partitura, és senzilla. La música l'emociona i li Calia aleshores la intervenció d'un superior per tornar les coses al seu estat
dóna força. Ella canviarà el futur, no es resignarà a l'actual situació, les normal. Ningú no entenia el perquè del mot penjar. Els terminals es penja-
llàgrimes li vessen dels ulls, són llàgrimes de coratge i determinació. ven per motius desconeguts, possiblement per prémer inadvertidament và-
No li cal copiar la partitura, la melodia li restarà per sempre més a la me- ries comandes alhora, normalment li passava a algú que estava distret i amb
mòria. A la pantalla, sota les línies del pentagrama unes paraules en una les dues mans damunt del tauler de comandes. Els superiors sempre castiga-
llengua oblidada fa milers d'anys anuncien: ven qui penjava un terminal.
“En veure despuntar el més gran lluminar en la nit…” Els quatre nois i la noia de la colla d'en Batrel no li queien gens bé a en
Ziol. Volien arribar a superiors a qualsevol preu i no se n'amagaven, per a
Avui és festa: vint-i-cinc de desembre de 9074. ells seria un fracàs esdevenir tan sols especialistes. El preu a pagar era una

8 9
MEMÒRIA PROHIBIDA
obediència i una col·laboració incondicional amb el sistema de control de Encara que fos una bogeria havia de fer alguna cosa… L'analgèsic prohibit!
l'escola. Eren molts els qui havien sofert càstigs per les seves maquinacions La mare d'en Ziol havia estat especialista farmacèutica, la millor de tot
o per haver estat denunciats per qualsevol fotesa que els superiors mai no Supra, i li havia deixat un quadern de fulls de papir escrit amb lletra petitís-
haurien descobert per ells mateixos. sima amb receptes i una caixa amb uns quants centenars de comprimits i
L'incident va ser la gota que va fer vessar el got, tots els del grupet van flascons amb líquids d'eficàcia variable contra diverses afeccions. Ho re-
començar a envoltar la Marla, i amb un somriure sàdic als llavis li deien: cordava perfectament, la darrera entrada del quadern. Comprimits de
—Creies que a tu no et passaria mai? zul·lònia: analgèsic molt potent, actua en vint minuts, efectiu durant dues
—Ja veuràs, ja, el que t'espera. hores. No prendre'n més d'un cada dos dies. Fortament addictiu. Il·legal.
Amb el brogit penetrà a la sala d'estudi el superior Cràdec, el director. Era En aquell moment era a l'extrem de la coberta 55. La seva cambra era a la 40.
un home alt, sec, de cabells curts i arrissat, amb uns llavis prims i uns ulls Si corria molt, podria fer-hi un tomb abans de pujar a avisar en Fliomir. Sabia
blaus petits que mai no miraven directament. Es produí la immobilitat i es que en Cràdec li controlaria l'horari, ho feia sempre, i si l'enxampaven fora de
feu el silenci. Durant uns inacabables quinze segons restà immòbil, com l'escola, en un trajecte que no era el que li havien manat, li podria passar una
decidint què havia de fer. cosa encara pitjor que a la Marla. I si li trobaven la pastilla, el podrien arribar
—Tu, Ziol, vés a la sala gran de la coberta 68, a l'entrada de la secció dels a expulsar dels candidats, s'acabarien els estudis, quedaria classificat com a
superiors. Fes avisar el superior Fliomir, l'encarregat dels terminals. Que normal, treballaria manualment tretze hores al dia i perdria totes les possibili-
vingui immediatament. Tens cinc minuts —parlà amb veu autoritària i li tats d'esdevenir especialista en biologia o en terminals.
donà un passi per accedir a la zona dels superiors, una plaqueta de fusta En Ziol coneixia a la perfecció totes les possibles rutes. Era essencial que
gravada—. Tu Marla, espera't a l'altra sala. Tots els altres continueu l'estudi. no fos vist corrent entre les cobertes 40 i 55, qualsevol superior que el veiés
Aquí no ha passat res! l'aturaria i esbrinaria el que passava. I molts adults avisen els superiors si
En Ziol va mirar el rellotge de l'aula, marcava DILL 25:01:9075 19:47, i va veuen quelcom fora del normal, com un noi amb la túnica de l'escola de
sortir corrents a complir l'ordre, tot fent una darrera ullada a la Marla. Quina candidats corrent per les escales. Passaria per l'escala fosca, l'única que tra-
serenitat, a ell que li tremolaven les cames només de pensar en parlar amb vessa totes les cobertes d'aquella part del sector, la coneixia perfectament i
un superior. L'admiració que sentia per ella era tan gran com el menyspreu a vegades hi passava per gust. Era difícil trobar-hi algú, però si s'hi corria,
que sentia per la colla d'en Batrel. era perillosa per un motiu diferent: alguns trams s'empraven de magatzem
La Marla volia ser especialista en música, compositora, encara que podria temporal i es podia ensopegar. Va haver-hi sort. Baixar quinze pisos, el com-
fer qualsevol altra especialitat: era molt bona en totes les matèries. Era dos primit, pujar quinze plantes a les fosques i tornar a l'Escala Major… no,
anys i mig més gran que en Ziol i fins a aquell moment no havien coincidit millor continuar per la fosca, no convenia que el veiessin córrer… calia
gaire, malgrat que com a mínim tenien tres coses en comú: cap dels dos no comptar les plantes, la coberta 69 era totalment prohibida, allí no li valdria
tenia pares, vivien tots dos a la residència de joves sense família de la cober- el passi. Va sortir a la llum, coberta 68, damunt d'una porta un plafó rellotge
ta 40 i havien estat admesos a l'escola de candidats, cosa que sols aconse- posava amb grans xifres vermelles DILL 25:01:9075 19:52. Cinc minuts.
guia un noi de cada cinquanta, amb la millor classificació de les seves pro- Uf!
mocions. I ell que creia que les noies no tenien cap interès. Realment era Mentre baixava lentament amb en Fliomir per l'escala major, els superiors
una noia interessant, la primera que coneixia veritablement interessant, era mai no caminen gaire de pressa, en Ziol va passar de l'eufòria al pessimis-
intel·ligent, observadora i de poques paraules. S'assemblava a la mare, fins me: no podria donar el comprimit a la Marla, ella no entendria que se l'havia
i tot físicament: els ulls color ambre, els llavis fins, el cabells arrissats que li de prendre, no hi hauria temps que li fes efecte, els superiors l'enxamparien
arribaven a les espatlles. Era la més alta de les noies de l'escola, i probable- o qualsevol altre problema imprevist…
ment, la més forta, i no sols en el sentit físic de la paraula. Li flaquejaven les cames. Estava mort de por. Ho deixaria córrer… No

10 11
MEMÒRIA PROHIBIDA
podia ser, mai, ell no era un covard. Però no sempre tot són desgràcies. terminals. Als terminals s'hi podien executar exactament set-centes setanta-
Arribats a la coberta 55, les netejadores fregaven el corredor principal i tot sis aplicacions diferents, però el sistema de classificació semblava disse-
era mullat. No era qüestió que un superior s'embrutés els peus que, com nyat per a moltíssimes més, hi havia apartats amb un sol sots-apartat, amb
tothom, duia descalços, ni que anés a voltar per una altra coberta o per un un sol sots-sots-apartat i al final una sola aplicació. Altres aplicacions esta-
passadís secundari entre les habitacions. Esperaria que li eixuguessin el pas. ven numerades i mancaven la immensa majoria dels números. Fins i tot
En Ziol que ja havia fet l'encàrrec i que no tenia perquè acompanyar en dins d'aplicacions d'estudi, molts problemes i exemples sortien en negre.
Fliomir, s'avançà passant per les sales de conreus, també anomenades cam- A més, hi havia les paraules prohibides. Moltes aplicacions, tant d'estudi
bres agràries que coneixia perfectament. A l'aula petita sols hi havia la Mar- com d'entreteniment, permetien escriure paraules a la pantalla, com el nom
la, en Cràdec no hi era, potser era al lavabo, o a la sala dels terminals. Una del guanyador d'un joc o la resposta a un exercici. Si la paraula era un absurd
oportunitat increïble. com “bteriim” o quelcom similar, era admesa com a nom o en tot cas l'aplica-
—Té, pren-te això, fa minvar el dolor, et farà efecte en vint minuts, quan ció la senyalava com a errada. Curiosament algunes paraules que semblaven
vinguin els superiors procura d'allargar-ho. Confia en mi. normals però que no volien dir res com “gat”, “cel”, “mar”, o “lluna” eren
Hi confià. Aquell era el nen de catorze anys recent fets, escanyolit, repel·lent, immediatament esborrades de la pantalla tan bon punt com s'acabaven d'es-
ploramiques i egoïsta que tots creien? En un segon el va veure amb uns altres criure. En Ziol estava segur que acabaria trobant una explicació. El famós
ulls. Uns ulls com cap ulls no havien mirat mai en Ziol i amb els que ella tampoc codi de reinicialització que només coneixien alguns superiors podria ser la
no havia mirat mai ningú. Va agafar la pastilla i la va mastegar, tenia un gust pista. Si més no, sabent-lo podria evitar algun incident com el d'avui. Una
espantosament amargant… i haver-la d'empassar amb saliva. Mentre continua- idea! S'havia de provar. En Fliomir estava menjant quan l'havia anat a buscar
va mirant els ulls negres d'en Ziol, li va estrènyer la mà un segon i la va trobar i duia les mans brutes de greix. El molt porc no se les havia rentades abans de
més forta del que es pensava. Els superiors arribaven. En Ziol tornà el passi a en baixar a donar el codi al terminal. Hi hauria deixat marques?
Cràdec. Els altres nois plegaven de l'estudi just en aquell moment. Més valia no perdre temps, els de la neteja podien haver esborrat les em-
••• premtes.
En Ziol va baixar lentament al menjador de la coberta 40. Aquells ulls, aque- Quan va tornar a la sala d'estudi de la coberta 55 les netejadores no hi
lla mà. No ho oblidaria mai, els seus prejudicis contra les noies s'havien esva- havien arribat encara, si algú el veia sempre podria dir que havia perdut
ït. Fins i tot la Trema, la cuinera del seu menjador, una vídua alta i grossa que alguna cosa. A primera vista, al terminal de la Marla no s'hi veia res. Un
el quadruplicava en edat li semblava atractiva en aquells moments. terminal apagat és un rectangle gris fosc dins el gris clar de la paret o la
—La Xandra m'ha explicat el que li ha passat a la Marla. Saps quin és el taula, sovint inclinada, on es troba. És absolutament llis i inalterable, té el
menjar que més li agrada? Vull fer-n'hi per quan baixi. mateix tacte que la ceràmica de les parets o de les taules i no té cap part
—La sopa de canya dolça, em sembla. No entenc res. Perquè han de castigar mòbil. Damunt el terminal sempre hi ha un rellotge en funcionament, idèn-
la gent per una cosa tan absurda com que es pengi un terminal? Ho saps tu? tic en petit als que hi ha damunt de moltes portes. Una pressió suau sobre un
—És la regla de Supra —la Trema alçà les espatlles amb cara de resignació. cercle verd que hi ha al costat del rellotge engega el terminal. La part supe-
Ja a la seva cambra, en Ziol va prendre el determini de respondre la pre- rior del rectangle del terminal s'anomena pantalla i és on apareixen textos i
gunta. Com és que una penjada és més greu, per exemple, que una baralla, o imatges, la part inferior es diu tauler de comandes i està dividida en petits
que oblidar els deures, o que escapolir-se de la feina? quadres, anomenats tecles, amb les lletres, els números i alguns altres sig-
Ningú no creia en històries de malediccions, ni en un esperit del terminal nes que poden variar segons l'aplicació. Quan es toca una tecla s'il·lumina
que es podia enfadar. Ni tan sols els superiors que de tant en tant en parla- breument i el símbol que duu apareix a la pantalla.
ven als nens petits. Alguna cosa dels terminals podia pertorbar l'ordre i fer En fregar el cercle verd, el terminal es va il·luminar i les tecles van aparèi-
perillar el sistema? Possiblement. Realment alguna cosa no lligava dins els xer al tauler de comandes. En Ziol sense tocar-lo va buscar una bona estona

12 13
MEMÒRIA PROHIBIDA
alguna marca de greix, res. D'ortigues violetes n'hi havia a la jungla de la coberta 38, a dos minuts de
Va apagar, frustrat, el terminal i just quan ja anava a abandonar la sala va distància, on es collien els petits escarabats que es feien servir per fer el colo-
veure un llum reflectit a la zona que corresponia a un tauler de comandes rant blau de les túniques dels superiors. A aquella hora no hi hauria ningú.
apagat d'un altre terminal. Amb llum rasant es veien marques de brutícia. Va En va anar a buscar. Amb cura de no tocar les fulles amb els dits, ja que
cercar l'angle al terminal de la Marla, efectivament, hi havia unes clares picaven moltíssim, en va agafar una bona provisió. Va tornar a la cuina de la
marques de greix. Encenent el terminal no s'hi veia res. D'entrada no sabia a Trema i les va posar humitejades en un recipient de carabassa, el va intro-
quines lletres corresponien les taques. Amb paciència va anar col·locant duir al forn, dos minuts. Ara les plantes ja no eren urticants. Amb el corró va
unes engrunes que duia a la butxaca sobre les taques, al encendre's el tauler extreure el suc de les fulles que eren carnoses i el va tornar a fer bullir al
no hi havia dubte, en Fliomir havia tocat les lletres S, E, C, R, N i O i també forn. En un recipient petit fet amb la closca dura d'un fruit, va barrejar l'oli
la tecla d'entrada. i el suc calent. La barreja es va espessir instantàniament, el quadern era
Tot sortint de la sala dels terminals, l'eufòria que sentia en Ziol es va es- exacte. N'hi hauria prou per quatre o cinc aplicacions.
troncar sobtadament. Al passar davant l'entrada, tancada amb una gruixuda Va tornar a pujar a la coberta 55 per l'escala fosca, esbufegava. Ja no es
cortina, de la cambra de professors annexa a la sala d'estudi, va sentir els sentien xiscles a la cambra de professors. D'un bot es va amagar, en Cràdec
crits de la Marla. Encara l'apallissaven? Ja feia uns tres quarts que s'havien i en Fliomir sortien, amb la mateixa cara que si vinguessin d'un espectacle,
separat. Hauria fallat el comprimit? Va gosar mirar darrera la cortina, no es fins i tot caminaven a saltets, una cosa molt poc digna d'un superior, va
veia ningú, eren a una segona cambra, al despatx d'en Cràdec. Cada vuit o pensar.
deu segons es sentia un espetec, xac, un xiscle i la veu d'en Cràdec que Quan ja no se'ls veia, en Ziol va entrar a la cambra, la Marla s'estava arre-
comptava: cent quaranta-set… xac, xiscle, cent quaranta-sis… A aquest rit- glant la túnica i en veure'l, va somriure, es va apropar a ell i li va tornar a
me trigarien encara vint minuts. agafar la mà.
S'estava avergonyint de no poder parar de calcular ni en els moments més —Com estàs? —preguntà en Ziol
dramàtics quan, sobtadament, el cor li va fer un bot: a terra de la sala de —Marejada. La pastilla ha estat màgica i gairebé no he sentit dolor fora
professors hi havia la túnica i la roba interior de la Marla. No s'havia aturat dels primers cops, quan potser no m'havia fet efecte, no sé si quan passi em
mai a pensar que a les noies també les feien despullar per apallissar-les. Mai farà gaire mal, el que sí que noto és com si hagués begut. Ara em trobo bé,
no havia vist una noia nua, tret dels dibuixos de les aplicacions d'aprenen- ja veurem més tard. La Xandra, que la van castigar l'any passat, diu que
tatge de biologia dels terminals. Fins als divuit anys als nois els era prohibi- l'endemà és pitjor. No sé com agrair-te el…
da qualsevol relació amb l'altre sexe, fins i tot anar a nedar, i això que les —No han notat res els superiors?
noies es banyaven completament vestides. Estava glaçat, no s'imaginava —No, he xisclat tota l'estona i s'ho han empassat.
que fos tant fort. Des que havia entrat a l'escola de candidats, ja feia dos —Ja t'he sentit. I quants te n'han fet?
anys, a ell no l'havien castigat mai. Ni havia vist com assotaven a un altre, ja —Tres-cents: cent a l'esquena, cent a les cuixes i cent al cul.
que els càstigs s'administren sempre al despatx del director, al contrari de —El màxim en un dia, i sols per una penjada! No ho entenc. Com tens la pell?
l'escola dels normals, on els nois estan separats de les noies i els càstigs en —A ratlles. Mira —va girar-se, es va aixecar una mica la túnica i li va
general són públics. Cada xiscle que sentia, un calfred li recorria de baix a ensenyar un tros de cuixa.
dalt l'espinada. Es va trobar els ulls plens de llàgrimes, i no sabia si eren —Et porto un possible remei per a això.
d'angoixa, de ràbia o de por. —Un altre comprimit?
Va baixar ràpidament a la seva cambra. Al quadern de la mare hi havia algu- —No, és un ungüent. Vés a la teva cambra i posa-te'n. Va, baixem que la
na cosa pels cops a la pell. Era un ungüent d'oli de clàvia i fulles d'ortiga Trema t'ha preparat sopa de la que t'agrada…
violeta. La Trema segur que li donaria l'oli de clàvia, en feia servir per cuinar. A aquella hora, els passadissos i les escales d'aquella zona eren buits, la mà

14 15
MEMÒRIA PROHIBIDA
de la Marla va cercar la d'en Ziol i aquest va tornar a sentir el que havia podia treure del cap des de feia setze hores.
notat feia una hora, una hora tan sols i semblava una eternitat. A l'hora de dinar, en Ziol frisava per explicar-li els seus descobriments
Aquell vespre en Ziol va somniar, va somniar que tornaven a castigar la sobre el codi de reinicialització, que amb les emocions del dia anterior va
Marla i ell no arribava a temps amb el comprimit. No, no era ella, era ell qui oblidar de comentar-li. Va seure al seu costat i li va explicar tot. Parlava
estava lligat esperant el càstig. En Batrel i en Gramoni s'ho miraven amb molt de pressa, era la primera vegada que parlava tant amb una noia.
cara burleta. En Cràdec li pegava però no sentia cap mena de dolor, era la —Pot ser una paraula amb aquestes sis o amb més lletres, si és que n'hi ha
Marla qui a cada cop que ell rebia, xisclava. La pell de la cuixa que havia alguna de repetida, i segurament s'acaba amb la tecla d'entrada —va concloure.
vist aquell vespre s'anava marcant de cops de fuet, no era sols la cuixa, era —Quantes paraules diferents es poden fer amb aquestes lletres? —li pre-
tot el cos, la veia nua… En Ziol es va despertar sobtadament mentre el seu guntà la Marla.
cos s'agitava espasmòdicament al ritme dels imaginaris cops d'en Cràdec. —Si no hi ha repetició de lletres, set-centes vint; si n'hi ha, moltes més…
••• però si és una paraula normal, vull dir sense massa consonants seguides,
La Xandra era la millor amiga de la Marla. Segons l'opinió general, era la tindrem relativament poques combinacions i les podrem provar totes.
més bonica de les noies de l'escola, no era gaire alta, però sí ben proporcio- —Tinc una idea. I si el codi fos una paraula prohibida?
nada, duia els cabells amb una trena negra que li arribava a la cintura i tenia —És una idea molt raonable, si el codi és una paraula prohibida el termi-
uns ulls blaus de mirada alhora curiosa i dolça. Estava amoïnada per la nal se l'empassaria, desapareixeria de pantalla i això explicaria que ningú
pallissa de la seva companya, recordava la pròpia experiència, i li demana- no l'hagi poguda veure mai. Quan acabi de dinar ho aniré a comprovar.
va a cada moment si necessitava alguna cosa, si volia un coixí per seure o si Va menjar ràpidament i se'n va anar al seu terminal a l'aula, va demanar un
encara li feien gaire mal els cops. joc, i a la casella del nom va començar a escriure-hi paraules com: SECRON,
Aquell matí, les noies de l'escola miraven la Marla amb una barreja de SOCREN, CRESON, CROSEN… no passava res, no eren prohibides…
pena, por, curiositat i admiració. Quan se'n va anar al lavabo, moltes la van CENROS, CONRES, CENSOR i la paraula va desaparèixer immediata-
seguir i li van demanar de veure les marques, ella es va descordar una mica ment de la pantalla. Censor, què voldria dir? Hi havia moltes possibilitats
la túnica, les de dona sempre es corden pel darrera, i els va ensenyar l'esque- que fos la resposta correcta i moltes més quan va acabar de provar totes les
na, realment estava marcada, molt marcada. altres combinacions de les lletres i no formaven cap altra paraula prohibida.
El matí se li va eternitzar a en Ziol. Un especialista, a qui no havia vist mai, El problema era que no tenia manera fàcil de comprovar-ho, no sabia què
va parlar durant hores sobre la jungla, un tema que ell coneixia abastament. fer per penjar un terminal i si anava errat, ja sabia què li passaria.
Quan vivia la mare, hi anava amb ella quasi cada dia a cercar les plantes i a En aquell moment va arribar a la classe en Titem, que seia just al seu darrera,
vegades els animals que ella necessitava per als preparats. Totes les plantes al costat de la Xandra. Era un noi molt treballador, digne de tota confiança
tenien diverses utilitats, se'n podien treure: medecines, colorants, espècies, però molt reservat i lent de reaccions. Va fer una mirada al voltant com per
conservants de menjar, fusta de diverses menes, adhesius, resina foguera, veure qui hi havia i com qui no diu res, sobtadament, va deixar caure:
cosmètics i mil coses més. I si un ésser dels que hi vivia semblava no tenir —Quan se li va penjar el terminal a la Marla, en Gramoni li estava tocant
utilitat directa, la tenia indirecta, era necessari per al correcte desenvolupa- el tauler de comandes.
ment d'un altre ésser viu o de tot el sistema. En Gramoni sabia com penjar el terminal, i a més voluntàriament va pro-
Tot això l'especialista ho coneixia a mitges, com una lliçó apresa al termi- vocar el càstig a la Marla? En Ziol no s'ho volia creure, però tot encaixava,
nal i no se li veia per enlloc l'experiència directa. Quan en Ziol es va adonar el crit, les mirades, el somriure cínic, per què l'odiava?
que no aprendria res, el seu cervell es va aïllar i va decidir dedicar-se a En acabar l'estudi va tornar a la residència amb la Marla, van anar per
pensar en la qüestió del codi del terminal. l'escala fosca. Ella li va tornar a agafar la mà i ell li va explicar les seves
Però en realitat en el què va acabar pensant va ser en la Marla, no se la sospites sobre en Gramoni.

16 17
MEMÒRIA PROHIBIDA
—En Gramoni és el gos guardià d'en Batrel, i a en Batrel li vaig haver de parar
els peus fa tres o quatre dies, em volia tocar, i jo no em vaig deixar. Tot lliga. Alerta!
—Jo t'estic tocant la mà i a més a les fosques —digué en Ziol tot enretirant-la.
Ruptura de seguretat
—Però jo ja ho vull que tu em toquis…
Nivell: 1
El cor d'en Ziol se li volia escapar del pit. Ella el va abraçar i ell no sabia
Entra codi de reinicialització
què fer amb les mans. Va notar el cos de la Marla. No ho podria aguantar… ?:_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
encara. Suaument es va separar i li va agafar les dues mans.
—Crec que puc provocar en Gramoni i aconseguir que hi torni. I que no No es va immutar, va escriure tot seguit CENSOR i entrada, el missatge va
se'n surti. desaparèixer i el terminal va quedar com si res no hagués passat.
—No t'arrisquis, Marla. Quan en Gramoni es va girar i no va veure res a la pantalla, va pensar que
—Ho faré demà mateix, en Gramoni caurà al parany —li va prémer molt no havia tocat correctament les tecles, i quan ho va tornar a provar cinc
fort les mans abans d'acomiadar-se. minuts més tard, el puny de la Marla li va picar els dits que tenia just al
Aquella nit en Ziol va decidir modificar la regla, la seva de regla. Es pot damunt de la seva tecla gràfics. Ja no ho va tornar a intentar.
tocar algú de l'altre sexe si és que ho volen tots dos. Aquell vespre la Marla va citar secretament en Ziol a l'escala fosca. Quan el
La Marla feia temps que no creia en regles, no volia dir això que li fos fàcil noi va arribar, ella ja l'esperava i el va abraçar. Aquesta vegada sí que va ser
canviar els condicionaments tan fortament imposats pels superiors i que no corresposta. Durant uns quants minuts van restar en silenci. S'havia descordat
tingués inseguretat i por de la repressió. alguns botons del darrera de la túnica i les mans del noi van acabar trobant el
••• forat. Finalment van entrar per l'obertura i per primera vegada i durant força
L'endemà, dimecres, en Ziol va saber per primer cop el que era la gelosia estona, unes mans suaus van acariciar la seva pell encara més suau i calenta.
en veure la Marla provocant descaradament la colla d'en Batrel: al mig del •••
cercle s'aixecava la túnica i ensenyava una mica de cuixa, encara molt mar- Aquell mateix dia, sis cobertes més amunt i a l'altre extrem del sector, la
cada. Sobtadament es produí una discussió, amb insults dels nois a la noia i vida de la Namàlia havia arribat a un punt d'inflexió: en Joèdic, el seu únic
ella s'enretirà. Era la provocació, el parany estava parat. fill va ser declarat deficient el mateix dia que feia nou anys. En Joèdic no hi
No va passar res en dos dies, la rutina de sempre, sols els improperis que veia, o si més no, no hi veia més enllà de deu centímetres dels seus ulls.
sentia la Marla i de retruc en Ziol quan s'apropava a un dels del grup d'en Aquesta deficiència, real, de la vista era compensada amb escreix pels al-
Batrel. tres sentits: oïda, tacte, sentit d'orientació. I sobre tot per una sensibilitat
A darrera hora del dissabte la Marla feia un llarg exercici de càlcul al seu musical fora del corrent, però res d'això importava als superiors: deficient
terminal, amb una mà damunt el tauler de comandes entrant xifres i els ulls definitiu, perduda per sempre més la classificació de normal.
al quadern que li havia deixat el professor. Semblava totalment distreta. En Per a en Rómec, el pare, un deficient era una càrrega, en Joèdic no aniria a
Gramoni també semblava distret i mirava en direcció contrària. l'escola dels normals ni treballaria en arribar als dotze anys i podria ser un
Va anar tot molt ràpid: en Gramoni va allargar la mà, va prémer tres vega- inconvenient per a la seva carrera a la Guàrdia Social, una carrera que ja
des la tecla gràfics, a continuació dos cops la de majúscules i va enretirar la havia eliminat qualsevol bri d'humanitat o de sensibilitat que hagués tingut
mà. La Xandra que era a l'aguait just a la taula del darrera ho va veure tot, abans. Aquell vespre va arribar a casa amb el cos ple de rodamina, la droga
era relativament fàcil ja que en prémer una tecla, que de fet no era mòbil, dels guàrdies, que els mantenia alerta i els suprimia totes les inhibicions.
aquesta s'il·luminava. Quan la Marla va acabar d'entrar el seu número i va La Namàlia tenia molta por, es temia el pitjor, però aquell vespre va tenir
prémer entrada, va sortir el missatge fatídic: sort, en Rómec va entrar, es va ficar directament al llit i va caure adormit
instantàniament. Probablement havia pres alcohol a més de la rodamina.

18 19
MEMÒRIA PROHIBIDA
El sector mesurava uns cinc-cents metres de nord a sud i uns vuit-cents d'est
a oest. Els límits nord i sud de totes les cobertes eren clars i s'anomenaven
2 Mapa grans murs verticals, eren d'una ceràmica diferent a la de la resta de les parets,
molt més groguenca, i en Vadís els va explicar que alguns dels dibuixos rec-
En Vadís no era com els altres, no volia el tracte reverencial que sempre es tangulars que tenien, segons la llegenda, eren unes portes que comunicaven
dóna als superiors i no parlava mai de la Regla. Aparentava uns deu anys amb tots els altres sectors del Món. No eren tan clars els límits est i oest. A
menys dels quaranta-cinc que realment tenia, era de complexió atlètica i l'est on semblava que hi havia d'haver el sector 42, cadascuna de les cobertes
caminava i parlava sempre a una velocitat que els nois jutjaven aproxima- quedava bloquejada a un nivell o altre per portes tancades. A l'oest, el sector
dament com el doble de l'habitual en un altre superior. glaçat es connectava amb el 43 mitjançant moltes portes de comunicació,
Deia que de la història anterior al 8950 ben poc se'n coneixia: la invasió entre les plantes 40 i 55 n'hi havia onze d'obertes.
dels jamians havia destruït tots els arxius i, de fet, quasi totes les coses El plànol mostrava algunes anomalies: des de la zona dels superiors, una
mobles. Sembla que la guerra es va guanyar, ja que ni els jamians ni cap escala pujava més amunt de la coberta 70, una porta tancada estava retolada
altre exterior no va tornar a aparèixer mai més a la vida del sector 43. com a coberta 71, sector 78. Sector que possiblement s'estenia fins moltes
Explicava que la tradició oral, recollida al llibre del suprem Abbit, parlava cobertes més cap amunt. Degut a la gran quantitat de portes tancades, com a
d'altres guerres anteriors, quan més llunyanes en el temps més incertes; de mínim el deu per cent del sector 43 era inaccessible; una part de la coberta 36
Moni, el primer dels suprems de Supra que va instaurar la divisió de la gent estava totalment inundada; i finalment, hi havia el Forat Gran que era un buit
en deficients, normals, especialistes, superiors i suprems; d'un passadís se- de contorns irregulars, segons en Vadís era el resultat d'una explosió geganti-
cret que portava al sector 42 i d'un intent fracassat d'invasió d'aquest sector. na. El seu fons estava inundat a ran de la coberta 37 i el seu sostre era el de la
De l'explosió que va formar el Forat Gran i de les contínues incursions d'ex- 49, amb molts llums funcionant que l'omplien d'una claror espectral.
teriors anteriors als temps d'Abbit. El sector 44, totalment a les fosques i amb una temperatura per sota del
En Vadís havia calculat l'edat del Món. De tant en tant, algun llum deixava punt de congelació de l'aigua, tenia moltes portes bloquejades i anava de la
de funcionar. Si això hagués passat sempre al mateix ritme que als darrers coberta 36 a la 55. Al seu oest totes les sortides estaven bloquejades.
cent anys i suposant que en el moment de la creació del Món funcionessin En Vadís els va explicar que el Món era limitat, finit i que si avancessin molt
tots, calculava que el Món tenia uns 5.000 anys. Si el ritme d'avaries s'incre- cap a l'est o cap a l'oest tornarien al punt de sortida després de fer un camí
mentava amb el pas dels segles, era del tot coherent pensar que el Món tenia d'uns trenta quilòmetres. Deia, que des que es van tancar moltes portes, a
9.075 anys i que va ser creat l'any zero del calendari. l'època anomenada del primer caos, ningú no havia pogut fer el viatge.
També era el superior responsable de plànols. Un dia va baixar a la sala En Ziol, que estava fascinat pels plànols, va decidir que ell també explora-
d'estudi una gran carpeta amb els plànols dels dominis de Supra: el sector ria el Món i qui sap, potser trobaria el camí a més cobertes i fins i tot sectors.
43 que era on vivien i mig 44, anomenat també sector glaçat o fosc. Els dos Li proposaria a la Marla de fer una expedició al sector glaçat l'endemà ma-
sectors eren en realitat tot el Món que coneixien. Dels països exteriors sols teix, que era diumenge. Ni se li va acudir que sortir tots dos sols a una zona
hi havia llegendes, cap dada real. deserta era absolutament prohibit.
El sector 43 tenia 35 cobertes de la 36 a la 70. A cada sortida d'escala, a la La Marla sí que era conscient de la prohibició i no li feia gaire gràcia arriscar-
paret, hi havia un rètol que ho posava clarament, per exemple: “Sector 43 se però hi va accedir, anirien a explorar. Caldria molta roba, peücs, i llums d'oli.
coberta 50”. No era clar si existien cobertes per sota de la 36, en Vadís creia •••
que sí, no trobava lògic començar a numerar per aquest número, i a més A primera hora, es van trobar al lloc convingut de la coberta 40 i van
quan queia aigua pels desguassos dels pisos baixos feia soroll de com si penetrar al sector 44. Els primers cent metres s'empraven de magatzem de
caigués molt avall, com a mínim quatre cobertes més. menjar congelat, però com que era festiu no hi havia ningú. Els llums d'oli

20 21
MEMÒRIA PROHIBIDA
feien una claror molt feble però lentament els seus ulls s'hi anaven acostu- ta 40 on la Trema havia preparat una de les seves delicioses sopes dolces.
mant. En duien quatre, en previsió de no quedar-se a les fosques si tenien En arribar, la Xandra, que no vivia pas a aquella coberta, els estava espe-
alguna mena d'accident. rant. Va xiuxiuejar unes paraules a la Marla i aquesta va dir a en Ziol:
Passava l'estona i l'expedició no semblava ser especialment productiva: —Ens veurem al lloc de sempre a les 20:30. Ara me n'he d'anar urgent-
havien recorregut escales, passadissos i havien vist sales plenes de gel. Quan ment. Adéu —i li va enviar un petó des de lluny mentre se n'anava amb la
ja feia quatre hores que voltaven i en Ziol estava explicant que sols havien seva amiga sense cap més explicació.
recorregut el dos per cent del sector, la Marla, en una cambra de l'extrem A l'hora prevista es van trobar a l'escala fosca. La Marla estava amoïnada
oest de la coberta 55, hi va notar dos fets intrigants. Primer: la temperatura i parlava molt de pressa:
era sota zero, però no tan baixa com a la resta del sector. Segon: hi havia —En Batrel ha xerrat que aquest matí havíem desaparegut tots dos ple-
insectes alats morts a terra. gats. Si en Cràdec comprova que hem passat el matí junts, ens apallissaran
Els insectes no podien venir del sector 43, quedava massa lluny. Totes les i a mi que sóc dona, em trauran de l'escola i ja no podré ser especialista.
sales de conreu o jungles que poguessin haver-hi hagut al sector 44 eren Haurem d'explicar que érem a llocs diferents: he quedat amb la Xandra que
mortes, buides i congelades des de temps immemorials. I eren uns insectes dirà que jo era a la seva cambra llegint un llibre que li han deixat, realment
que cap dels dos no havia vist mai, en Ziol coneixia perfectament les noran- ja me l'he llegit, i tu dius que eres cercant alguna de les teves herbes per la
ta-nou espècies diferents d'insectes que vivien a les jungles i als conreus de jungla, com que no hi baixa gairebé ningú en diumenge, no ho podran com-
Supra. En van recollir algun per estudiar-lo més tard. provar. Durant uns dies no ens hauríem de parlar i he pensat que a l'escola
Eren a punt de tornar quan la Marla va trobar part de la solució. Es va girar hem de fer veure que no som amics.
tot dient: —Si tu ho dius —respongué en Ziol—, no m'agrada gens. Creus que s'ho
—Mira, mira! empassaran?
—On vols que miri? —preguntà en Ziol. I sobtadament, quan ho va veure, —Jo faré veure que no et vull ni mirar i tu fes el paper del decebut. Et diré
es va quedar glaçat, si és que es pot quedar més glaçat encara quan es porten alguna cosa quan la situació no sigui tan perillosa. Si ens vigilen ja no po-
quatre hores sota zero. drem trobar-nos més aquí. Adéu, Ziol, ara hem de tornar ràpidament a la
Un petit punt lluminós verd es movia prop del sostre de la cambra. Pensa- residència. I per separat.
va en un esperit maligne, en l'ull d'un monstre invisible, quan el punt llumi- Tot i que el dia havia estat intens es van acomiadar amb un petit contacte
nós va caure lentament fins a terra. La Marla el va agafar, era un insecte, un de les puntes dels dits.
insecte lluminós! I s'estava morint de fred. A la mà de la noia va reviscolar •••
una mica, va tornar a volar però finalment va tornar a caure a terra amb el L'endemà va passar el que preveien. A primera hora, el superior Cràdec els
llumet ja molt més feble. va cridar per separat i els va interrogar. Les excuses van ser versemblants,
—D'on deu venir? —en Ziol va aixecar el llum. però el director encara sospitava, donava crèdit a les acusacions d'en Batrel
—Mira —digué la Marla assenyalant un petit cercle negre a la paret—, i volia enxampar els nois en contradicció.
d'aquest forat. En surt aire calent. En Ziol no volia separar-se de la Marla, ara que havia trobat una amiga,
—I hi ha molts insectes morts just sota el forat, deuen sortir d'aquí. però tenia por d'en Batrel i els seus amics, sabia que els odiaven i que mira-
La conclusió era evident, a prop de la coberta 55 del sector glaçat hi havia un rien de perjudicar-los. Quan va veure que en Cràdec tornava a interrogar la
indret calent amb uns insectes voladors totalment desconeguts al sector 43. Marla va prendre una decisió, no permetria que la fessin fora de l'escola. Si
Van decidir no dir res a ningú i tornar-hi un altre dia per fer una exploració en Batrel canviava el seu testimoni, la Marla quedaria lliure de sospita i ell
més a fons. sabia com fer-li canviar. Es va girar cap a la Xandra, li va fer l'ullet i va dir
Era tard, es van haver d'afanyar per arribar a dinar al menjador de la cober- en to burleta i prou fort perquè en Gramoni ho sentís:

22 23
MEMÒRIA PROHIBIDA
—Ahir al matí vaig anar al Forat Gran i vaig estar espiant com us banyà- En Ziol es prenia amb calma la nova situació, algun dia s'acabaria, no els
veu les noies. podien vigilar eternament. Va fer algunes indagacions entre els alumnes de
—Porc, marrà, li ho diré a tothom —contestà la Xandra que òbviament sa- l'escola i no hi havia dubte: les noies rebien amb una tralla gran amb mànec
bia que no era cert. i cinc puntes, com les que es feien servir amb els adults, i els nois amb una
Pocs minuts més tard el superior Cràdec, que acabava de rebre la visita de més petita i que sols en tenia tres, gairebé com les que es feien servir amb
d'en Gramoni, el cridava al seu despatx. La Marla no hi era, havia anat els nens. Alguna altra cosa no lligava: alguna noia que havia estat castigada
directament a fer pràctiques. no volia explicar res o donava respostes inconcretes, com parlant del que li
—A la jungla buscant herbes? —digué amb veu terrible— no és això el havien fet a una altra.
que m'han dit. De dia, cada vegada pensava més en el problema dels terminals, des que va
—Ho sento superior… —no li va costar massa posar-se a plorar sabent el esbrinar el codi no havia fet cap mena de progrés. A l'hora de dormir era una
que vindria més tard— jo no volia… és que jo volia veure… altra cosa, no es treia del cap la Marla, revivia els petits moments de proximi-
—Cent —sentencià en Cràdec—. Treu-te tota la roba i passa allà dins. tat que hi havia tingut i en desitjava de més intensos, però al fons del seu cap
En Ziol en aquell moment estava molt content d'haver salvat la Marla. A hi bullia el dubte: trobaria com apropar-s'hi sense perill? S'hi atreviria?
més, havia calculat que n'hi tocarien dos-cents. El ritme va ser molt més Feia deu dies que en Ziol no parlava amb la Marla, quan va fer un descobri-
ràpid que el dia que pegaven la Marla, millor, duraria menys. El noi va ment. Havia provat milers de vegades de penjar un terminal i provat milers de
xisclar més de la tensió que del dolor, pensava que seria més dur, a l'escola possibles codis de reinicialització. Sols semblava funcionar CENSOR. Hi
dels normals, feia dos anys, era molt pitjor. Finalment en Cràdec va acabar, escrivia totes les paraules que sabia i se n'inventava de noves, feia combinaci-
va desfer els lligams i se'n va anar sense pronunciar un mot. ons de lletres i ho anava apuntant tot en uns fulls de papir. Res de res. Fins que
Mentre es vestia notava una estranya sensació d'eufòria, en Ziol va veure aquell dia, després de l'hora d'estudi i de passar ràpidament pel menjador de la
que tenia la pell molt menys marcada que la de la Marla, el fuet no era com el planta 55, va baixar a la seva cambra i mentre s'acabava de menjar una fruita
que ella l'hi havia explicat, era molt més petit. Va provar de seure i era supor- va començar a provar paraules a l'inrevés al seu terminal. Va passar de les
table. Per quin motiu les noies rebien molt més fort? I molt més sovint? paraules corrents als noms personals, després als de les aplicacions del termi-
Quan va sortir, els altres nois de l'escola ja dinaven, es va rentar la cara i tot nal i quan va escriure TNIREBAL, l'invers d'un dels seus jocs preferits, la
i la molèstia va seure a taula com si res no hagués passat. En tot cas ja prendria pantalla va canviar i va entrar en un joc totalment nou per a ell.
alguna cosa al vespre. No pensava dir a ningú que l'havien castigat. Semblava LABERINT però era més barroer, es movia amb les mateixes
La vigilància, però, va augmentar molt. No els treien l'ull del damunt ni a comandes però amb menys suavitat, l'argument era similar, recorreguts per
l'escola ni a la residència, on els encarregats, que estaven classificats com a un seguit de cambres i escales des del punt de vista del jugador. Algunes
normals, també els vigilaven tota l'estona que no eren fent classe. opcions, com per exemple tresors o monstres, sortien al menú però en acti-
••• var-les sortia un rètol que deia: “Opció encara no disponible. Programa en
La Namàlia se'n va anar aquell vespre amb els seu fill a casa de la seva desenvolupament”. L'aplicació duia una data: DIME 05:02:2617.
germana, no tornaria a casa fins que el seu marit no se n'anés a treballar. En A diferència de tots els jocs que coneixia prèviament hi havia una opció
Rómec l'havia intentada violar i en no poder, per efectes de la droga, la va totalment nova: “codi font”, unes curioses llistes de mots estranys i de xi-
apallissar i de passada va apallissar també els seu fill. fres barrejades amb algunes línies d'explicacions. En Ziol no havia vist mai
No era possible divorciar-se, la regla de Supra ho prohibia. res similar, però la seva intuïció va ser instantània i encertada: allò eren les
Va adormir-se abraçada a en Joèdic que li anava repetint que tot s'arregla- instruccions que una persona havia donat al terminal perquè aquest execu-
ria, que no la volia veure plorar, que ell aturaria el pare… tés aquella aplicació concreta. No hi havia pensat mai: les aplicacions les
••• havia escrit una persona i d'alguna manera se'n podien fer de noves. Possi-

24 25
MEMÒRIA PROHIBIDA
blement els terminals eren una cosa molt més potent i interessant del que però ben despert. Aleshores no va trigar ni dos minuts a adormir-se.
mai havia pensat. •••
En Ziol va prémer les tecles que penjaven el terminal. Va entrar el codi Al dia següent a l'estudi, només arribar, la Marla es va adonar que hi havia
CENSOR. Funcionava, per uns moments havia tingut por que el terminal hagut algun descobriment important, però era difícil parlar amb en Ziol, en
no pogués sortir de TNIREBAL. Més endavant va descobrir també com Cràdec encara els tenia sota estricta vigilància. Quan se'n cansaria?
entrar i sortir del seu nou descobriment sense haver de penjar el terminal. L'havia de veure, i l'oportunitat va arribar per casualitat: durant tres hores
Quan ja deixava córrer el nou joc va experimentar una estranya sensació: ell cada matí, tots els alumnes feien les anomenades pràctiques laborals, a ella
ja havia jugat aquell joc. No podia ser, aquelles cambres, aquell recorre- li tocava filatures i a ell agricultura. El cas fou que al departament de filats
gut… Se li va fer la llum: no, no li venia al cap una partida de LABERINT, se'ls havia acabat la matèria primera i l'especialista va creure adequat enviar
allò s'assemblava molt al Món real! els seus alumnes a unes sales agrícoles properes on no hi mancava la feina.
Va tornar a entrar al nou joc immediatament, tot allò li sonava però no Allí amb els peus dins d'un pam d'aigua carregada de nutrients i tallant les
trobava la correspondència exacta amb el Món, el de debò. Va baixar per fulles més verdes, i més saboroses, d'una planta aquàtica similar a un enci-
una escala, una bona representació d'una escala major, pisos i pisos fins a am de dos metres d'alçada hi havia en Ziol. No hi havia ningú més a la
arribar a l'extrem de l'escala. Calia cercar-ne una altra per continuar bai- cambra i s'hi va apropar.
xant. No n'hi ha més. Coberta zero, va pensar. Va pujar fins a la quaranta, va —He descobert el plànol del Món, de tot el Món. Si més no, una cosa que
agafar un corredor que semblava un corredor principal. Petits trams rectes sembla el plànol del Món, un joc que es juga al Món —li repetia en Ziol—.
connectats en angle recte. Hi havia cambres, sales i passadissos secundaris És molt fàcil: penges el terminal i escrius TNIREBAL, que és laberint a
als dos costats del seu corredor i moltes portes sempre obertes, la seva dis- l'inrevés. Des de la posició inicial, per arribar a la coberta 40, baixes trenta
posició era irregular, com al Món, però no corresponia… ara semblava la pisos per l'escala que tens al front i vas avançant en direcció oest, hi ha
coberta 55, no, era diferent… una altra escala com la major… no tenia ni indicadors de direcció, fins arribar a les coordinades 4.200 / 0 / 150. Seràs a
idea de per on estava viatjant… la nostra rotonda, gires a l'esquerra i ja ets al nostre passadís.
Va passar gairebé una hora, corredors, escales i passadissos… Baixar fins —Ja ho he captat… ull que entra l'especialista!… desitjo veure't, i amb
al fons i pujar 40 cobertes. Sobtadament, allò ho coneixia, era com la cober- temps per davant, et faré arribar un missatge via en Titem —i es va allunyar
ta 41 del sector 43, segur. S'havia descomptat al pujar, o el que era més ràpidament.
probable, les cobertes començaven per la u i no pas per la zero… •••
Va baixar a la 40, va trobar la seva cambra, la de la Marla, la cuina de la El missatge no va arribar fins el següent diumenge, tres dies més tard. Era
Trema, va pujar a la sala d'estudi de la 55. Allò era un plànol exacte del una tauleta de cera escrita amb lletra molt petita. La tauleta era la manera
Món, un Món però, sense zones fosques ni inundades i amb totes les portes més habitual d'escriure, els fulls de papir eren cars i molt difícils, si no
obertes. I un Món on anant molt cap a l'est o l'oest es tornava al punt de impossibles, d'esborrar. La Marla havia fet una gran feina, estava conven-
partida, la mítica Volta al Món. Cent quaranta cobertes, cent quaranta sec- çuda que qui havia escrit TNIREBAL havia fet servir uns plànols reals del
tors. No va poder evitar de calcular que al joc hi hauria representades més Món, que a part de passadissos, sales, cambres i escales, també contenien
de trenta milions de cambres, dos milions de corredors i passadissos i vint- conduccions d'aire, algunes de dimensions considerables i altres molt estre-
i-cinc mil escales i innombrables tubs d'aire i clavegueres. tes i conductes d'ús desconegut. Alguns sectors, com el glaçat, tenien comu-
Ho va deixar, estava mentalment i visual esgotat. Va saltar al seu llit, no nicació amb els tubs d'aire mitjançant una sala on anaven a parar molts
s'adormia. Li havia d'explicar tot a la Marla. Es va aixecar i va anar a beure d'ells, altres com el 43, no.
un got d'aigua. No se la treia del cap. La imaginava nua, com el dia que Va determinar l'emplaçament probable de l'origen dels insectes llumino-
sortia al seu somni, li havia de dir tantes coses… I va acabar com aquell dia, sos. Va trobar un possible accés a una part tancada del sector 43, a la zona

26 27
MEMÒRIA PROHIBIDA
inundada. Calia cabussar-se al fons del Forat Gran, nedar deu metres per un fregaven els pits de la Marla, eren molt durs. No es deien res. A nivell dels
passadís, girar cinc metres a la dreta per un corredor secundari entrar a l'es- conductes seminals notava una sensació desconeguda, una pressió intensa,
cala, nedar un pis amunt i sortir a la superfície ja dins la zona inaccessible. quasi dolorosa. Ella es refregava lentament estrenyent-lo molt fort. L'abra-
I finalment havia trobat al sector glaçat un accés als conductes d'aire, una çada es va relaxar, es va aixecar i va quedar dreta davant el noi. Aleshores
cambra on hi anaven a parar dotzenes de tubs buits que arribaven molts amb moviments suaus es va acabar de descordar la túnica. La pressió dins
d'ells a punts bastant llunyans. d'en Ziol s'accentuava. Va treure els braços del vestit i els pits li van quedar
Havia anat a comprovar la cambra on desembocaven els tubs d'aire, era al descobert, ell no n'havia vist mai, ella va somriure i la pressió interna va
relativament a prop, al sector 44, tot just cent metres més enllà de la zona superar el límit. Va fer un gemec i ella ho va comprendre i ho va veure: la
que es feia servir de magatzem de menjar congelat, en un indret totalment túnica d'en Ziol estava mullada.
accessible des de Supra. Malauradament, tots els conductes estaven bloque- Li va fer una llarga abraçada, li va besar unes llàgrimes que li corrien per les
jats per una cortina de gel, cosa que explicava que ningú no els hagués galtes i es va tornar a vestir. No havien dit una paraula en vint minuts, no calia.
descobert, però no creia que fos gaire gruixuda. •••
En Ziol anava llegint amb avidesa les explicacions de la tauleta. Quan va Aquella tarda, la Namàlia havia anat a veure l'especialista músic Quiel que
arribar a la part final el cor se li accelerà, la Marla havia fet un pla per tenir una l'havia feta avisar. Va ser molt amable amb ella, li va dir que al tribunal
trobada segura amb ell aquella mateixa tarda. A l'escola li havien encarregat s'havia oposat a la declaració de deficiència d'en Joèdic, que coneixia per-
una feina que havia pogut avançar treballant de nit. Ara, quan teòricament fectament les capacitats musicals del noi i li va prometre que malgrat la
l'anés a fer, ningú no la controlaria. Ell sols hauria d'explicar que anava a classificació, continuaria ensenyant-li música i amb sort li buscaria un lloc
recollir plantes a la jungla i entrar a la cambra M-331 de la coberta 39, era a la seva orquestra.
d'una dona gran, amiga de la Xandra que no hi seria. Tindrien quatre hores. Quan s'acomiadaven, el músic va treure un objecte d'una caixa, era una flau-
En Ziol va esborrar la tauleta mentre pensava en tants dies que feia que no ta de fusta, un regal per a en Joèdic, una flauta professional i valuosa, infinita-
s'havien trobat a soles, estava neguitós. Què passaria? ment més bona que les flautes barates de canya que es venien per als nens.
••• La Namàlia estava contenta fins que va arribar en Rómec. Tenia els ulls
Quan en Ziol va arribar a la cambra a l'hora en punt, la Marla ja l'esperava. com de boig, amb les ninetes molt dilatades, somreia contínuament i no
La va trobar més hermosa que mai, s'havia fet un pentinat diferent i duia parava de parlar. Acabat el sopar sobtadament li va canviar la cara, va treure
una túnica nova molt bonica, amb una flor brodada, si hi hagués pensat, la corda d'emmanillar que formava part del seu uniforme i va fer com per
hauria d'haver-se posat alguna cosa més nova… i més neta. Estava tant emo- lligar les mans d'en Joèdic.
cionat que no va gosar ni a tocar-la. Ella el va fer seure al seu costat, li va —Deixa el nen, què t'ha fet ara? No el toquis!
passar la mà per l'espatlla i van començar a xerrar dels descobriments, de —És un deficient mal parit i ara ho pagarà —la Namàlia es va interposar entre
com trencar el gel, de si era molt perillós passar per la zona inundada, dels pare i fill—. Si no el toco a ell et tocaré a tu. Tu vas parir aquest deficient…
terminals i els seus secrets, dels superiors i els seus perills… Va agafar-la per la mà i la va arrossegar al llit, li va ser senzill ja que
Van passar tres hores. I no ho semblava. No, s'havien mogut. Sobtadament la pesava menys de la meitat del seu pes. Allí, amb l'habilitat de qui ho ha fet
Marla va callar, va agafar en Ziol amb els dos braços i es va fer abraçar. Molt moltes vegades, li va lligar les mans a la capçalera. La Namàlia sols encer-
lentament va cercar amb els seus llavis els del noi i els va besar molt suau- tava a dir al seu fill que se n'anés, estava terroritzada. En Rómec la va agafar
ment, l'abraçada i el bes duraven i duraven, els cossos es movien molt a poc a pels peus i també els hi va lligar. Li va pujar la túnica fins a l'alçada del cap,
poc. Es va descordar uns botons de l'esquena i les mans d'en Ziol es van ficar no veia res ni es podia moure.
pel forat i van tornar a acariciar aquella pell tantes vegades desitjada. —M'han escollit per executar càstigs públics i he de practicar —digué mentre
L'abraçada es va fer més intensa, en Ziol notava a través de la roba com li treia una tralla de cinc puntes. I va practicar fins deixar la Namàlia sense sentit.

28 29
MEMÒRIA PROHIBIDA
A mitja nit, el superior Vadís es va despertar quan la Guàrdia Social va
penetrar al seu apartament de la coberta 69. Era a terra de la cambra de
3 Complot dormir, estava molt marejat, al seu llit hi jeia la Claira, nua, emmordassada
i lligada de mans i peus. Era morta.
Dilluns al matí, molt a contracor, la Marla va continuar fent veure que no •••
era amiga d'en Ziol. A l'hora de dinar va seure al costat de la Xandra en una Aquell mateix dia, a tres quilòmetres d'allí, lluny de Supra segons eren les
taula una mica apartada d'on hi havia la major part dels nois. La Claira, una distàncies al Món, la directora Utàlia no havia vist mai tanta expectació per
noia de catorze anys prima, espantadissa i molt reservada que a l'escola mai una assemblea extraordinària en els trenta-cinc anys que duia en el càrrec.
cridava l'atenció va anar a seure amb elles. Feia molts anys que una assemblea no tenia un grau de participació tan
—Us he demanat de parlar amb vosaltres perquè no puc confiar en ningú més. elevat: sols mancaven vint dels mil cinc-cents vint-i-tres ciutadans de més
—No serà tant, Claira, què és això tan greu que et passa? —preguntà la de tretze anys de la República. Es va fer el silenci a l'hemicicle i la directora
Xandra. va començar a parlar.
—És molt greu —mirà al voltant com assegurant-se que ningú no les escolta- —Estimats companys, com ja sabeu, durant els darrers sis mesos un equip
va— el superior Cràdec m'ha violat, i ha amenaçat de matar-me si el denuncio. encapçalat per en Valac ha estat avaluant les conseqüències del descobriment
—Mal parit… Com ha estat? —preguntà la Marla. d'un aparell que va trobar la darrera expedició als pous de llot. Un aparell que
—Va començar ara fa un mes, el dia que em va castigar per no tenir un duu gravat el nom de Nova i que ha acabat donant nom al grup. Nova es va
treball fet, me l'havien robat. Em va fer anar al seu despatx i em va lligar a la trobar intacte, pensem que té un recobriment de la mateixa ceràmica que les
taula dels càstigs, ja sabeu, tota nua. No hi havia ningú més al despatx. Ales- parets del Món que com es sabut, no poden atacar els bacteris del pou.
hores em va començar a pegar, al cul, molt fort, i quan en duia una dotzena es »Nova, com ja es va fer públic, va resultar que era un terminal portàtil i en
va aturar, me'l va començar a acariciar i va dir que l'endemà continuaria, i que posar-lo en una posició concreta, prop d'un terminal fix, d'alguna manera va
jo podria escollir si amb els cops o amb el que m'estava fent ara. recarregar l'energia i va entrar novament en funcionament.
—L'endemà li vaig dir que no volia més assots. Ell em va portar a la taula, »Vam triar per formar l'equip Nova, un grup molt jove, eren estudiants que
em va fer despullar, em va lligar, però panxa amunt, i em va violar. Alesho- s'estaven encara formant i que podien acceptar amb més facilitat que la
res va dir que si xerrava, diria que havia estat tot un muntatge meu, que major part de nosaltres uns coneixements que poden fer canviar la nostra
provava de seduir-lo per evitar un càstig —la Claira es va posar a plorar. visió del Món. Els seus resultats han estat òptims.
—Calla, que et sentiran. Ja mirarem de fer alguna cosa —digué la Xandra, »Com a científics que som, no podem acceptar una revelació com a font de
que no s'ho podia creure. coneixement, la font de tot coneixement científic és l'experiència repetible i
—I ara hi he d'anar cada vegada que vol. I ni tan sols m'ha servit per evitar que ara no farem una excepció.
em pegui. Ara ho fa sense motiu, i si protesto diu que m'acusarà de seducció, »Els coneixements, la font dels quals és el terminal portàtil Nova, no són
que em faran fora de l'escola i que m'assotaran públicament per delinqüent. una revelació, són el fruit del treball d'uns altres científics molt anteriors a
—L'únic de dalt que ens pot ajudar és en Vadís —intervingué la Marla, que nosaltres. A la mesura de les nostres possibilitats, hem confirmat molts dels
sí que s'ho podia creure— confia en nosaltres t'ajudarem tant com podrem. resultats que hi apareixen i hem verificat la coherència de molts que no
Aquell vespre en sortir d'estudi les dues noies van aturar en Vadís i li van tenim manera de comprovar.
exposar els fets. No s'ho va fer repetir. »Des d'avui, tots els resultats seran públics i us animo a tots i cadascun de
—No digueu res a ningú. I aneu immediatament a casa —digué amb se- vosaltres a continuar en aquesta línia de comprovar experimentalment o
quedat. I se'n va anar a cercar en Cràdec. teòrica tots els resultats que us mostrarem. Haureu de fer un esforç per ban-
••• dejar algunes idees establertes que aquests resultats infirmaran, no hauria

30 31
MEMÒRIA PROHIBIDA
de representar-vos això cap dificultat ja que la confirmació i la infirmació seu pare intentant aturar-lo. Un cop de puny, però, el va deixar mig estabornit.
de resultats, ha estat sempre la base de la nostra feina. La Namàlia va notar com dues mans li estrenyien el coll. No podia respirar,
»El terminal Nova era l'eina d'un estudiant de química de l'any 2600 aproxi- al seu camp de visió hi van començar a aparèixer taques negres. Amb la mà va
madament, una època en la qual molts pensem que el Món estava unificat i en trobar una cosa dura, era el ganxet. Amb les últimes forces el va agafar ben
la que uns materials com els metalls o el vidre eren absolutament corrents — fort. La pressió al seu coll es va relaxar i aleshores va perdre el sentit.
es va sentir un murmuri d'admiració o d'incredulitat—, i conté coneixements Quan la Guàrdia Social es va endur la Namàlia, en Joèdic va fugir corrent
molt profunds sobre la ciència de l'època, absolutament més avançada que la amb la seva flauta. En arribar una zona fosca el van perdre, allí tenia un gran
nostra. A tall d'exemple us puc dir que explica amb precisió els fonaments de avantatge sobre els que hi veien bé.
la tecnologia dels terminals o que descriu una força universal que anomena •••
gravetat entre tots els cossos materials que depèn exclusivament de les mas- El dimecres, a l'escola van començar a córrer rumors que la Claira, potser,
ses i la seva separació. Ja hem comprovat la realitat d'aquesta força. era morta. El dijous, es van confirmar. El divendres, els rumors deien que
»L'equip Nova està treballant en la confirmació de l'existència de l'univers l'havien violada i assassinada. I el dissabte, que l'acusat del crim era en
exterior al Món. Segons es dedueix dels enunciats dels problemes que propo- Vadís a qui, per cert, no havien vist des de dilluns. Era quasi segur que el
sa Nova, existeix un univers absolutament immens, ple de cossos enormes condemnarien a mort.
anomenats estrelles o planetes, i totes les coses, inclòs el Món, hi són dins — La Xandra i la Marla van arribar immediatament i independent a la con-
algunes cares manifestaven escepticisme, era prou coneguda la postura de la clusió que tot allò havia de ser un muntatge d'en Cràdec. Calia fer alguna
directora, compartida amb en Valac, en el sentit de creure que el Món era obra cosa. Van fer arribar una tauleta a en Ziol on el citaven a l'escala fosca en
d'humans i que els nivells de transcendència s'havien de cercar molt més lluny. acabar les classes del vespre. No creien pas que els enxampessin, aquells
»Demà mateix, els membres de l'equip Nova començaran a impartir sis dies els superiors havien relaxat molt la vigilància.
cursos diferents sobre els nous coneixements, espero que tothom en faci, un Quan les noies van explicar les seves sospites a en Ziol, el noi els va dema-
com a mínim, el que més s'avingui amb els seus interessos. nar que l'esperessin deu minuts, que anava a fer una comprovació al termi-
»Desitjo de tot cor que tots aquests coneixements es tradueixin en creixe- nal de l'aula.
ment per a la nostra societat i que ens permetin de progressar en la línia de —Tinc un pla per alliberar en Vadís —digué tot just tornar— on creieu
pau i igualtat que s'ha marcat la nostra República. vosaltres que el deuen tenir?
La directora Utàlia, que ja havia anunciat que no tornaria a presentar-se a —Segur que a les masmorres de la coberta 37, les que estan mig inunda-
les eleccions va escoltar amb emoció els aplaudiments dels ciutadans que des, és el lloc més sinistre de tot Supra —contestà la Xandra.
l'estimaven com una mare. Quan van començar a cantar la cançó que li —Jo també penso que deu ser allà. Doncs, sé com treure'l.
havien escrit com a regal per al seu vuitantè aniversari, no va poder aguan- Les noies van obrir els ulls amb escepticisme, especialment la Xandra que
tar les llàgrimes i es va posar a plorar sorollosament. no sabia res de TNIREBAL, la Marla n'hi va haver de fer cinc cèntims.
••• —Saps l'accés a la part tancada de la coberta 37 que vas descobrir. Ja l'he
L'endemà, a l'hora que en Rómec va tornar de la feina carregat de rodamina, passat.
el seu fill Joèdic estava tocant la seva nova flauta. En preguntar-li d'on havia —Ets boig —digué la Marla amb veu angoixada, encara que sabia que en
sortit li va respondre que l'especialista Quiel li havia regalat a la mare. La cara Ziol podia nedar més d'un minut per sota l'aigua.
li va canviar, es va girar i va entrar a la segona cambra on hi havia la Namàlia —I es pot arribar per passadissos secs i il·luminats just fins al costat de la
fent ganxet. Sense dir-li ni una paraula, d'un cop la va fer caure a terra. Allí, presó. Un altre cabussada i podré arribar a les masmorres.
continuà pegant-li puntades de peu tot dient: adúltera, puta i un reguitzell —No creus que si fos tan fàcil algú ja s'hauria escapat de les cel·les i els
d'improperis incomprensibles. En Joèdic hi va entrar i va saltar al damunt el superiors ho sabrien? —intervingué la Xandra.

32 33
MEMÒRIA PROHIBIDA
—No necessàriament, la part submergida és laberíntica i qui no conegui el tant, en la de les sis portes de la mateixa sala. Si al tornar s'equivocava ja no
plànol, i ni tan sols els superiors no el tenen, no té cap possibilitat de sortir- podria rectificar.
se'n. Jo sí que me'n sortiré. Aquest mateix vespre. Hi va tornar, va passar la porta de la sala, era a les fosques, ara a quaranta-
En Ziol, tan prudent, des que s'havia fet amic de la Marla s'havia tornat cinc graus a l'esquerra i amunt, quasi hi era, una mica de claror, el forat,
agosarat, especialment al seu davant. Ella l'hagués volgut aturar. No, de fet amunt i superfície. Ja hi era!
no. L'admirava, no el volia pas aturar. La cambra era petita i bastant fosca, sols hi arribava una mica de llum per
—On l'amagarem si el traiem? —preguntà la Xandra. una obertura del sostre, per la que hi entraven el presos. Una persona geme-
—No ho sé, ell és prou intel·ligent i sabrà què fer. En tot cas me'n refio gava, no era en Vadís, era una dona. Els gemecs deien:
totalment, si no ens ha passat res, és que no ha xerrat que nosaltres li vam —Em mataran, em mataran i el meu fill quedarà sol. On és el meu fill?
explicar la història de la Claira —contestà la Marla. —No ploris, sóc un amic, no facis soroll que miraré d'ajudar-te —la dona
••• ni es va espantar, com si l'aparició d'en Ziol fos el més normal del món—
En Ziol es va proposar fermament de no pensar en el perill. Faria el que torno d'aquí uns minuts.
havia decidit i prou. A les 05:00 la il·luminació dels passadissos encara estaria En Ziol no sabia perquè havia dit allò, però encertadament, havia classifi-
al deu per cent, no tornaria a ser forta fins les 06:00 quan s'accionessin els cat la dona de víctima i no pas de criminal. Es va tornar a ficar a l'aigua i va
commutadors i els més matiners dels habitants de Supra comencessin a circu- baixar verticalment fins a terra de la sala, ara amb els ulls acostumats a la
lar pels corredors. Va arribar al Forat Gran amb facilitat, era desert, va amagar foscor veié les dues obertures al sostre de la sala. Es va ficar per l'altra.
la seva túnica i va entrar a l'aigua, li semblava bastant més freda que la darrera En Vadís dormia i va fer un bot en despertar-lo en Ziol. En uns instants va
vegada, no podia ser, la temperatura era sempre constant. copsar el pla del noi, i encara que no estava gens segur de poder fer un
Nedant sense fer soroll va trobar la referència. Va respirar profundament deu recorregut tan gran sota l'aigua, l'alternativa era l'execució.
vegades, coneixia els problemes d'hiperventilar, i seguidament es capbussà. Van decidir d'anar a la cel·la de la Namàlia, en Vadís coneixia la història de
Baixar dos metres, el passadís, deu metres endins, girar a la dreta, cinc metres, la dona i va estar d'acord en salvar-la.
passar una porta oberta, escala de cargol amunt i sortir a respirar. Afortunada- No va ser gens fàcil, en Ziol va haver d'ajudar en Vadís a trobar l'altre
ment no hi havia en tot el recorregut cap punt completament fosc. forat, no s'orientava gens sota l'aigua.
Per segon cop entrava a la zona inaccessible, ara ja caminava per un corre- La dona va resultar molt més valenta del que semblava. Quan va veure la
dor sec però encara tremolava. Del recorregut de la segona cabussada no possibilitat d'escapar, i per damunt de tot, de retrobar al seu fill, es van
n'estava tan segur, li va entrar pànic, no es recordava del recorregut exacte, acabar els gemecs i va col·laborar a la perfecció.
si ho intentava i s'equivocava es moriria, la por va fer que les cames li fessin En aquells moments qui flaquejava era en Vadís.
figa. Però els canvis sobtats d'estat d'ànim eren normals en ell, va cercar un —Si no tinc una corda per anar-la seguint no ho podré fer, crec que m'esti-
terminal, va entrar a TNIREBAL i va tornar a veure el camí claríssim. L'únic mo més que m'executin, a morir ofegat.
problema és que hi havia dues cel·les i no sabia quina seria la bona, hauria —No diguis ximpleries, ho has de provar —aquell era un problema impre-
de confiar en la sort. vist per a en Ziol— us ensenyaré una tècnica que és perillosa però que avui
Respirar, baixar per l'escala inundada, passadís endavant, una cambra a la us pot salvar la vida: respireu a fons a màxima velocitat fins que us comen-
dreta, una altra cambra al fons, una porta a la dreta, la sala està a les fosques, ceu a marejar, aleshores és el moment de submergir-se
no veu per on seguir! Mitja volta! Calma, calma, anar a la primera cambra, En Vadís ho va provar, i en fer una capbussada de prova, va veure que
sortir al passadís, girar a l'esquerra, endavant, escala amunt i respirar! aguantava molt més del que creia sense respirar. Però continuava dient que
Va tornar al terminal, encara hi havia l'aplicació posada. Es va fixar atenta- no s'orientava, que necessitava una corda.
ment en la disposició de les obertures del sostre de la sala i el més impor- —Tenim una corda —digué la Namàlia. Es va treure la túnica que era feta

34 35
MEMÒRIA PROHIBIDA
a ganxet d'un fil molt bast i gruixut, com cordill, i va començar a desfer-la. va fer una petita marca. Era per la Marla: tot ha sortit bé. Va tornar a la seva
Probablement n'hi hauria prou. cambra quan el rellotge marcava DIUM 21:02:9075 05:59, i es va adormir
Van trenar el fil i en va resultar una cordeta bastant llarga i forta, van lligar instantàniament.
l'extrem a un tub de la cel·la i en Ziol i la Namàlia es van capbussar. El noi Al mig dia va ser despertat violentament, era la Guàrdia Social. L'havien
desenrotllava el cabdell i la dona el seguia. Va ser fàcil, més fàcil del que enxampat. Encara no ben despert, va fer un crit de por. Ràpidament se'n va
pensaven. adonar: no l'havien enxampat, és que estaven cercant els fugitius. Quan els
Encara sobrava més de la meitat de la corda, millor, la posaria doble. La guàrdies van comprovar que no hi havia ningú més a la cambra, se'n van
Namàlia es va quedar aguantant-lo i en Ziol va tornar a fer el recorregut per anar a la del costat sense donar cap explicació. En Ziol es va vestir, va sortir
sota l'aigua. al passadís principal i va veure el desplegament de la Guàrdia. Estaven pen-
—Mira, aquí tens els dos extrems de la corda. Fica't a l'aigua i respira fort, tinat el sector començant per les cobertes més baixes. Al ritme actual va
fort i fort. Jo començo a sortir, faig una petita estrebada i la dona des de calcular que si tota la Guàrdia Social estava participant a la recerca i ho
l'altra banda començarà a estirar el cordill, no el deixis anar per cap motiu. fessin d'una manera eficient, trigarien unes vint hores en completar la feina.
Quan en Vadís va sortir, s'havia empassat aigua però era viu, perfectament De fet trigarien més; tot i la rodamina els guàrdies necessiten descansar i a
viu. En Ziol confiava que el segon pas submarí fos més fàcil però en Vadís més els seus mètodes de recerca sempre han estat força barroers.
va intervenir. Quan la situació es calmés, va pensar, baixaria menjar a en Vadís i a la
—Si sortim a fora estarem tots en perill, segur que aviat organitzaran una Namàlia, ara frisava per explicar l'escapada a la Marla. Just en aquell mo-
batuda monstruosa per tot el sector i també pel sector glaçat. Aquí de mo- ment la va veure, li venia de cara acompanyada de la Xandra.
ment estem segurs, tenim aigua i de set no ens morirem. La Namàlia i jo —Vine, anem a dinar a casa de la Xandra —digué.
podem sobreviure molts dies, encara que no mengem res. Més val que tu, En Ziol no va poder explicar res fins que van acabar de dinar i els pares de la
Ziol, tornis a casa i ja pensarem alguna sortida. Xandra se'n van anar. Van veure que hi havia molta feina i se la van repartir: la
Hi ha una cosa que us pot ajudar —en Ziol va assenyalar el terminal on Xandra reuniria conserves, dolços, una mica de roba, uns quants estris perso-
encara hi havia TNIREBAL posat— és possible que tinguis alguna idea. nals, menjar i una bossa de tela el més impermeable possible. La Marla aniria
Quan en Vadís va comprendre el que era aquella aplicació el cap li va a esbrinar alguna cosa d'en Joèdic, en primer lloc si l'havien enxampat, i si era
rodar. Era evident que cap superior no la coneixia i que possiblement la sola que no, l'intentaria trobar als llocs que havia suggerit la seva mare. En Ziol
memòria que una cosa similar hagués existit mai havia generat tots els tabús analitzaria la situació de les recerques de la Guàrdia Social i a les 18:00 baixa-
sobre els terminals i les penjades. ria al Forat Gran, a aquella hora era piscina per a nois, amb la tovallola més
En un altre ordre de coses, la Namàlia va explicar totes les idees que tenia grossa que tenia i la bossa que li hauria passat la Xandra.
sobre on podia amagar-se el seu fill. Mentre ho feia, en Ziol es va adonar que Es van acomiadar. La Xandra els va mirar amb un somriure còmplice i va
la Namàlia només duia posades unes calces i a més mullades. Encara era jove, sortir al passadís. La Marla va abraçar en Ziol i li va dir:
molt bonica i també molt prima. Feia esforços per no mirar-li directament —T'estimo. Et mereixes una sorpresa, vine a les 19:00 a la cambra on vam
els pits que eren bastant més grans que els de la Marla, però no ho aconse- ser el diumenge passat. Tindré una estona per a tu —li va fer un petó suau
guia. En aquelles circumstàncies, no funcionaven ni la vergonya ni els anys però suggerent i es va allunyar.
de condicionament. Quan van acabar els suggeriments era l'hora de tornar a A l'hora convinguda en Ziol es va trobar amb la Xandra que duia un paquet
fer el camí subaquàtic. Al fons del Forat Gran tornaria a ser vulnerable, qual- bastant gran. Ell tenia por que surés massa, però era molt compacte, havia
sevol que el veiés podria donar l'alerta. Sense fer soroll va tornar on havia fet una bona feina. El va embolicar amb la tovallola i se'n va anar a l'aigua
amagat la túnica. del Forat Gran. De la Guàrdia Social ni rastre, eren tots als pisos alts.
Tornant a la seva cambra, a la paret del tauler d'avisos de la coberta 40 hi Li va ser molt fàcil passar a la zona oculta, feia veure que jugava a capbus-

36 37
MEMÒRIA PROHIBIDA
sar-se el màxim de temps possible i sortia a un altre lloc de la piscina, ningú
no se n'adonaria si desapareixia. Va buscar el passadís inundat i en un mo-
ment era a l'altra banda. En Vadís i la Namàlia eren adormits a terra, arrau- 4 República
lits l'un contra l'altre, la temperatura d'aquella zona era més aviat baixa i la
humitat alta. La Namàlia duia la túnica de superior d'en Vadís encara una Aquell mateix diumenge en Valac, el cap de l'equip Nova va presentar a
mica humida. l'assemblea el resum d'alguns dels resultats de les recerques tècniques de l'equip.
Els va despertar i van obrir el paquet. Hi havia menjar per a tres dies com —En primer lloc, hem millorat la fabricació del vidre. Ara ja no és tan
a mínim. Van quedar que dimecres, en sortir d'estudi —hi havia un altre cop escàs i hem construït instruments nous com un microscopi per ampliar cen-
piscina de nois—, en Ziol hi tornaria. tenars de vegades les imatges o un espectrògraf per analitzar les substàncies
Quan va tornar al Forat Gran ningú no s'havia adonat de la seva desapari- químiques mitjançant la llum. El vidre i els metalls són, a partir d'ara, els
ció. Va sortir de l'aigua i es va posar a prop d'una sortida d'aire calent. En materials bàsics per fabricar instrumental científic
cinc minuts va ser eixut, es va vestir i va dirigir-se lentament a la coberta 39, »Hem pogut comprovar la llei de la gravetat i hem descobert que el Món
cambra M-331. Els passadissos eren deserts, ningú no el va veure entrar. està sotmès al que sembla ser una gravetat o una acceleració externes, són
La Marla el va abraçar amb tendresa, sabia que en Ziol estaria esgotat i fet indistingibles. El que creiem és que algun objecte extern al Món, però molt
un sac de nervis. Havia previst obrar en conseqüència. Quan ell ja comença- més gran ho provoca.
va a parlar li va posar els dits als llavis. No havien anat allà a parlar. En Ziol »Segons esquemes de Nova, hem fabricat un generador d'electricitat efici-
va fer el gest de seure però els braços de la Marla el van mantenir dret. ent i també motors. També hem fet acumuladors i dispositius lluminosos
Aleshores, molt lentament, li va anar descordant la túnica i la hi va treure, alimentats per electricitat.
ell no gosava bellugar-se. La inexperiència i anys de condicionament van »Tenim un sistema, fàcil, per enviar el so a distància mitjançant cables
fer que sofrís un atac de vergonya i es va posar vermell. El va conduir sobre metàl·lics, conductors de l'electricitat, i a més, hem trobat com emmagatze-
el llit, el va posar bocaterrosa i li va començar a acariciar l'esquena. En Ziol mar el so en una cinta amb òxids de ferro.
va tancar els ulls, el massatge el relaxava i ella continuava. Es deixava fer, »Hem trobat alguns elements químics que desconeixíem, ara que sabem
la vermellor va començar a desaparèixer, en aquells moments la volia veure com, en molt petita quantitat en el llot del gran pou. És el cas del mercuri,
nua, la volia tocar. El massatge l'excitava molt. I no s'acabava mai. un metall que és líquid a temperatura ambient. N'hem aconseguit menys
La Marla finalment el va acabar de despullar i el va continuar acariciant. d'un gram però ja hem pogut fer nombrosos experiments amb ell.
Passada una estona amb molta delicadesa el va tombar, les mirades es van »Hem descobert com funcionen els forns: empren una forma d'energia que
creuar, es van somriure. Ara la confiança havia bandejat del tot la vergonya. Nova anomena microones. És com la llum, que ja sabíem que són ones,
Volia que fos una experiència inoblidable, volia tenir moltes experiències però d'una longitud d'ona molt més llarga.
inoblidables amb en Ziol, calia avançar poc a poc. Amb les mans li va recór- »També hem descobert la manera d'emprar Nova per realitzar les nostres
rer lentament la panxa, les cuixes i el ventre tot apropant-se al sexe en espi- aplicacions. És una màquina que pot realitzar càlculs inimaginables, per
ral. Hi arribà. A veure que passaria, no volia que la seva inexperiència el fes exemple fer mil bilions, sí, mil milions de milions de multiplicacions per
acabar massa de pressa. No va poder ser. Sobtadament, en Ziol es va co- segon. I sospitem que els terminals fixos són encara molt més potents. Hem
mençar a buidar, però en aquell moment ella va experimentar una sensació posat un equip a investigar si els podem emprar per fer noves aplicacions.
de goig quasi tan gran com la d'ell. »Molts més avenços no els podem portar a cap per manca de recursos
Quan va tornar a la residència en Ziol se'n va anar a dormir sense ni sopar, humans: tenim la descripció d'un mètode per transmetre imatges i per em-
va dormir deu hores seguides. magatzemar-les però la complexitat tècnica del sistema és enorme.
»Coneixem per les dades del terminal Nova, els fonaments de la biologia a

38 39
MEMÒRIA PROHIBIDA
nivell químic, és un altre camp apassionant on ens caldrien centenars d'in- Tarm, el responsable de seguretat exterior.
vestigadors. —Companys, us hem convocat per a una qüestió que no té res a veure amb
»Nova conté una descripció de la matèria a diversos nivells. La nostra quí- els descobriments de Nova que aquests dies trasbalsen la nostra societat.
mica correspon al primer. A partir del tercer, que s'anomena mecànica quànti- »Com ja sabeu, fa més de dos mil anys, fins i tot podrien ser cinc mil, que
ca, el nivell de complexitat matemàtica supera els nostres coneixements. algú va establir un sistema de censura als terminals fixos del nostre Món, de
»Malauradament Nova no conté dades sobre la Història de l'home o l'ori- tots els sectors del Món. Aquesta censura sols permet accedir a algunes
gen del Món, sols és una màquina de càlcul per a científics, plena de dades, aplicacions a través del codi CENSOR. També sabeu que van restar acces-
fórmules i esquemes d'aparells. Fins i tot en biologia sols parla de la base sibles fora d'aquest codi algunes altres aplicacions que segurament havien
teòrica sense referències a cap organisme concret i no hem pogut identificar introduït particulars per amagar els seus invents, en total en coneixem una
més que unes poques de les substàncies que coneixem, amb ús terapèutic o vintena de casos.
industrial, tretes de plantes o animals. Un d'aquests casos és TNIREBAL que ja sabeu que és important perquè
»La nostra major dificultat, és que sembla que el desenvolupament de la ens dóna una molt bona representació del mapa del Món abans del primer
ciència dels antics es va assolir amb els esforços de moltíssimes persones, caos, quan les portes eren obertes i es podia circular amb llibertat entre els
milions potser, dividides en moltíssimes especialitats. Nosaltres som molt sectors. TNIREBAL té una altra particularitat: el seu programador hi va
pocs i al ritme actual ni en mil anys arribaríem a poder reproduir tots els incorporar una estadística per saber quantes vegades s'emprava i des de quins
experiments o dissenys de Nova. terminals.
»Us faig aquí una proposta: concentrar esforços en tres o quatre camps amb »Mai, des que coneixem aquesta aplicació, ja fa més de tres-cents anys, no
aplicacions a la nostra vida. Ensenyar als nostres joves la ciència de Nova, no hi havia accedit ningú que no fos ciutadà de la nostra República, sigui des
com un acte de fe, sinó com a base per realitzar noves aplicacions i comprova- del nostre territori, sigui en el decurs d'alguna expedició en la que el van
cions. Si Nova resulta ser erroni ja apareixeran les contradiccions. necessitar per orientar-se.
De l'assemblea en van sortir sis grups de treball: »Cada mes en fem la comprovació i aquest mes hem detectat multitud
• El dels terminalistes, dirigit per en Tomen. Estudiaria les possibilitats de d'accessos des de sis terminals del sector 43.
càlcul de Nova i la manera d'emprar els terminals fixos per a nous ussos al Es van veure algunes cares de preocupació, quasi de por. Al sector 43,
marge de CENSOR. molt proper a la República hi havia la més perillosa de les societats que ells
• El dels elèctrics, dirigit per la Caranta. Desenvoluparia motors, genera- coneixien: la de Supra, dominada pels seus superiors i suprems.
dors i comunicacions elèctriques. Si descobrien la manera de sortir dels dos sectors que dominaven, molt
• El dels mestres, dirigit per la Mèlica, directora de l'escola. Elaboraria probablement adoptarien una política expansionista, i ells serien dels pri-
nous llibres de text adaptats als coneixements de Nova. mers a caure donada la seva localització propera.
• El dels químics, dirigit per en Vilmet. Estudiaria nous materials i tecno- —Creus que són superiors els que han trobat TNIREBAL? —preguntà la
logies industrials. directora.
• El dels físics, dirigit per en Fosmein. Estudiaria nous camps oberts de la —Suposo que no, els terminals no són pas de la part alta del sector que és
física com són la gravetat o les radiacions. on viuen superiors i suprems. Més aviat penso en uns estudiants ja que tres
• El dels generalistes, dirigit per en Valac. Avaluaria les conseqüències dels terminals que hi han accedit són a la mateixa sala, una sala gran amb
socials, tecnològiques i filosòfiques del descobriment de Nova. molts terminals que podria ser d'una escola.
En Valac continuaria fent de coordinador general dels sis grups del projecte. —Si comuniquen el seu descobriment als superiors estarem en un perill
••• molt gran —intervingué en Vilmet
L'endemà, dilluns, la directora Utàlia va convocar el Consell a petició d'en —I si el comencen a explicar als companys la notícia s'escamparà i també

40 41
MEMÒRIA PROHIBIDA
se n'acabaran assabentant. • Una motxilla petita que li facilités el pas pels túnels.
—Hem d'actuar immediatament. Proposo d'anar jo mateix d'incògnit a • Una adequada quantitat de menjar.
Supra, a esbrinar qui és el, o els, que coneix l'accés a TNIREBAL i preparar • Material d'escriure
si es possible el seu segrest. • Un flascó de somnífer i un altre de l'anomenada droga de la veritat que
—Jo crec que els hauríem d'eliminar directament. Ens hi juguem la vida, d'alguna manera fa minvar la voluntat dels qui la prenen.
la nostra i la dels nostres —fou la intervenció del vell Zanor, el cap dels •••
conservadors. El dimarts al matí, va arribar a l'escola el superior Gradog que substituïa
—Probablement són nois joves, no són enemics nostres, seria un assassi- en Vadís. Era relativament jove, antipàtic i reglamentarista. Estava disposat
nat —fou l'opinió de Mirtela, la responsable de ciències humanes que amb a imposar la seva llei des del primer dia.
vint-i-quatre anys era el membre més jove del Consell. La Xandra no hi va tenir precisament un bon començament. Es va adormir
—Però allí, tothom col·labora sempre amb els superiors, és més segur matar- i va arribar mitja hora tard.
los —l'opinió d'en Vilmet va mostrar la divisió del Consell. —Tu, com et dius? —li preguntà amb veu aspra tan bon punt va traspassar
—Jo sóc el responsable de seguretat, per a mi seria molt més fàcil elimi- la porta de l'aula.
nar-los i prou, però crec fermament que si ho féssim ens posaríem a un —Xandra, superior.
nivell pitjor que els mateixos suprems —en Tarm encara va fer pujar més el En Gradog va consultar una tauleta amb els temes del dia.
to de la discussió. —A veure, porta'm el treball sobre els conreus d'interès per a la indústria
—En el passat ja hem tingut alguna situació com aquesta —es va fer el tèxtil.
silenci en començar a parlar la directora Utàlia— i jo us asseguro que quan La Xandra se n'havia oblidat completament, a més el tema agrícola no era
l'opció del nostre poble va ser la violència amb els exteriors, va ser sembrada el seu fort.
la llavor de la violència dins de les nostres petites fronteres. Un segrest ja és —No l'he pogut fer, superior… —va fer una llarga pausa mentre en Gradog
prou violència per qui el pateix, si és el preu de la pau el pagarem i compensa- la mirava de dalt a baix— a la biblioteca no hi havia cap llibre…
rem les víctimes. Jo no vull viure en un país de vells, rics i egoïstes. —Si no hi ha el llibre, estúpida, ho fas de memòria. Arribar tard i no dur la
L'assemblea va quedar muda. feina. Et castigarem. Anem a veure el superior Cràdec —mirà un petit lli-
El Consell va aprovar per majoria i en votació secreta l'opció del segrest. bret—. Tens dret a portar una testimoni. Digues qui vols.
En Tarm va decidir anar sol a fer una exploració l'endemà mateix. Va senyalar la Marla. El reglament deia que quan un professor home casti-
Va preparar curosament el seu material: gava una noia, hi havia d'haver una testimoni. En Cràdec oblidava sempre
• Un equip complert de sergent de la Guàrdia Social de Supra, seria la seva la regla però en Gradog encara no ho sabia.
disfressa per fer les seves recerques. Constava de la brusa amb les bandes En Cràdec va posar mala cara en veure la Marla. Amb ella i l'imbècil d'en
vermelles de sergent, els pantalons i el casquet, tot de color gris, el ganivet Gradog, no podria fer el que volia. Pitjor per la Xandra, avui rebria molt
de fusta ficat a la seva beina, la porra i les cordes d'emmanillar. fort. Li va manar que es despullés i la va fer passar a la segona cambra, les
• Roba de civil de qualitat i diners suprians. noies ja la coneixien. Hi havia una mena de suport inclinat fet expressament
• Material per travessar el sector selvàtic: botes, pantalons, caçadora grui- per als càstigs. Era còmode, no volien que una mala posició distragués la
xuda i un matxet d'acer. víctima. Va lligar-la curosament, cames obertes. No es podria moure gaire.
• Material d'intercanvi, per si tenia alguna trobada al sector selvàtic. Dos-cents assots, va sentenciar. Va passar un fuet a en Gradog.
• Tres llanternes d'oli amb la corresponent resina foguera pels túnels i el —Comença tu: cent a l'esquena. Jo faré els altres cent —era el costum,
sector glaçat, era essencial disposar de llums de reserva per si algun d'ells grups de cent assots a cada zona.
fallava. Un flascó de fundent per travessar el gel. Segons en Cràdec, en Gradog no en sabia gens: massa ràpid, massa fluix i

42 43
MEMÒRIA PROHIBIDA
mal col·locats. La Xandra va suportar els cent cops gairebé sense cridar. amb cap dels seus escassos habitants, que en general son amistosos especi-
Amb en Cràdec va ser una altra cosa. Va canviar de fuet i va començar. La alment a canvi d'algun regal. En no saber llegir, els terminals queden ama-
Xandra va xisclar, en Cràdec anava concentrant els cops sobre un lloc ja gats sota la vegetació i no els empren, la seva llengua ha anat diferenciant-
adolorit però canviava abans que perdés sensibilitat, ho tenia molt ben estu- se de la que parlen la resta dels habitants del Món i és difícil entendre-s'hi,
diat. Els lligams no deixaven moure la pobra noia que entre cop i cop mira- donen a les persones noms amb significat i no respecten la norma general de
va de relaxar-se perquè sabia que la tensió augmentava el dolor. En general fer acabar tots els noms de dona en “a”.
no ho aconseguia. •••
Quan va acabar, la Xandra estava una mica marejada i se li notava la tensió En Tarm va arribar al final de la selva, on es troba una petita zona del
a la cara, però per a disgust d'en Cràdec no se li va escapar ni una llàgrima, sector 44 coneguda amb el nom dels túnels que és fosca però no freda i que
eren altres les coses que la feien plorar. La Marla, qui sí que mig plorava, permet l'accés als tubs d'aire, hi va descansar mitja hora mentre veia uns
encara es meravellava de la serenitat de la seva amiga. petits insectes lluminosos que volaven damunt el seu cap i va menjar part
El major problema que tenia la Xandra quan va tornar a l'aula era que no dels dolços i fruits secs que duia.
sabia com seure. La Marla va passar una nota a en Ziol, li demanava si li Abans d'entrar als tubs va deixar el matxet, d'aquesta manera el podrien
podia fer una mica d'ungüent. Al migdia el noi es va saltar el dinar, no era recuperar si ell tenia algun problema al sector 43. Un matxet d'acer era molt
pas obligatori, i amb la seva velocitat habitual va anar a collir ortigues, en valuós. Segurament, a tot Supra no en tenien cap. Els tubs d'aire eren una
va fer suc, va demanar l'oli a la Trema i va preparar el seu famós ungüent. mica estrets per a ell i el que era pitjor, amb molts colzes en angle recte en
Va tornar abans del començament de les classes de la tarda. aquella zona. En Tarm es va estimar més aprendre's el recorregut de memòria
••• i anar a les fosques que passar amb la llanterna encesa i el plànol.
A pocs quilòmetres d'allí en Tarm era dels pocs ciutadans de la República En cas d'intent d'invasió per part dels superiors seria a primera vista fàcil
que era més aviat home d'acció que de pensament. Aniria a Supra aquell aturar-los allí. El problema era la gran quantitat de tubs a obturar, més de
mateix dia. cinquanta, i la dificultat d'accedir-hi des de la República comparada amb la
L'anomenat sector dels selvàtics eren en realitat gairebé quatre sectors: els gran facilitat que hi havia des de l'altra banda on tots desemboquen a la matei-
10, 11, 45 i la major part del 46. Molts passadissos tenien les portes tanca- xa sala. Era imprescindible que el plànol no arribés a mans dels superiors.
des però en contrapartida moltes cambres estaven connectades per uns fo- El tub que va agafar en Tarm el va menar en cinc minuts a una bifurcació,
rats circulars de poc més de mig metre de diàmetre, normalment a les parets va encendre la llanterna, a una banda un bloc de gel obstruïa el pas, a l'altra
però algunes vegades a terra o al sostre, un laberint amb gairebé un milió el tub continuava.
d'estances molt humides plenes de plantes i de petits animals. El bloc de gel tenia uns agafadors encastats, en Tarm va posar el fundent a
A totes les cambres, i en Tarm en va haver de passar més de cinc-centes, la tota la vora del bloc i va estirar-lo pels agafadors. Va cedir amb molta faci-
vegetació ho omplia tot, el seu creixement sota la intensa llum vermellosa litat, se'l va apropar més i el va empènyer per l'altre tub. El camí era lliure.
del sostre era tan ràpid que literalment es veia les lianes créixer a simple Era a la sala on ell sabia que hi desembocaven els altres tubs. Tots els seus
vista. Un pas obert amb matxet es tancava a les poques hores. extrems estaven coberts per una gruixuda cortina de gel d'origen artificial
Dels sostres de moltes de les cambres en sortia una pluja finíssima que no que els mantenia ocults des de Supra.
s'aturava mai, i en les que no hi havia embornal o estava obturat, l'aigua feia Es va posar l'uniforme que duia, va amagar la motxilla, va posar cara de
uns riuets plens de petits animals aquàtics fins a altres cambres properes. guàrdia i evitant els magatzems de congelats on hi havia gent treballant, va
Una dificultat afegida era l'abundor de plantes urticants i punxegudes que entrar al sector 43.
obligaven a passar-hi amb roba de protecció. La gent en veure'l, li cedia el pas. Va notar un ambient molt més tens en-
Gairebé quatre hores va trigar en Tarm a travessar la selva. No es va trobar vers la Guàrdia que les altres vegades que havia anat allí amb la mateixa

44 45
MEMÒRIA PROHIBIDA
disfressa. Va veure una patrulla manada per un caporal, s'hi va apropar i —Tu, atura't. Com et dius?
secament els va preguntar: —Ròssia, senyor guàrdia.
—Què? —Què me'n pots dir de l'assassí de la Claira?
—No res, sergent —digué tot quadrant-se— ni rastre del violador ni de la —Que no és el superior Vadís, senyor. No, jo no crec pas que fos ell el
puta que va matar en Rómec. violador, era molt bona persona per a ser superior, amb perdó. En Vadís no
—Seguiu, seguiu… ens fa cap por.
En Tarm s'admirava del poder que tenia l'uniforme a Supra. Era molt fàcil —I qui us fa por? —preguntà canviant totalment el to de veu.
obtenir informació. Va decidir anar en primer lloc a veure el terminal de la —De qui tenim por és del director, en Cràdec, el superior Cràdec vull dir.
coberta 37 que era el que quedava més lluny dels altres. Amb sorpresa va En Vadís sempre ens defensava i mai no ens tocava, a les noies… ni als
constatar que no hi havia accés. Va activar un altre terminal proper, va acce- nois, és clar —la noia es va aturar, esperava una reacció del guàrdia pel seu
dir a TNIREBAL, ningú gosaria mirar què estava fent, i va estudiar la situ- poc respecte als superiors i per acusar-ne un altre, però aquell guàrdia tenia
ació. L'objectiu era en una zona accessible únicament per sota l'aigua, des un no sé què…
del forat o des de les cel·les de la presó, ja ho veia. Totes les altres portes —És que en Cràdec tocava la Claira? —continuà preguntant amb una veu
havia comprovat que estaven tancades. i una cara que no tenien res de guàrdia.
Va pujar a la planta 40. Els dos terminals que s'havien fet servir eren a una —En Cràdec abusa de les noies. Mira de castigar-les i quan les té lligades
zona que era residència de joves i adolescents sense família, tancada i pos- nues els proposa de commutar la pena per una altra cosa —la Ròssia es va
siblement buida en aquells moments. posar vermella i es va esgarrifar del que havia dit, que d'altra banda era
L'exploració de la planta 55 va ser més productiva. Tot i defugir les escales totalment cert— en Vadís segur que ho sospitava, és de l'oposició —acabà
principals es va topar amb dues patrulles, una d'elles comandada per un en un xiuxiueig.
sergent. Les va evitar, no era el moment d'arriscar-se, no podien haver-hi —Gràcies bonica —digué en una expressió totalment impròpia d'un ser-
gaire sergents a la Guàrdia i era possible que s'adonessin que ell no n'era. gent de la Guàrdia Social. Estava segur que la noia no el delataria.
En arribar a l'escola la situació era tranquil·la. Va mirar dins l'aula, no hi
havia mestre, els alumnes estaven en hora d'estudi davant els seus termi-
nals. Es va fixar en els tres que eren als terminals que havien carregat
TNIREBAL, confiava que els alumnes no canviessin de lloc. En aquell mo-
ment va sortir en Gramoni que anava al lavabo.
—Tu, diguem els noms d'aquells tres —digué mentre els assenyalava per
l'esquena des de la porta.
—Són la Marla, la Xandra i en Ziol, senyor —contestà en Gramoni que va
fer un somriure al pensar que ara els podria perjudicar— són perillosos i
van contra les regles, avui mateix han hagut de castigar la Xandra, i en Ziol
i la Marla es fan marranades l'un a l'altre i a més eren amics de l'assassí i
violador de la Claira, el que s'ha escapat de la presó i…
—Prou. Tu, com et dius?
—Gramoni, senyor.
—Silenci i fora—digué autoritari en el moment que una noia d'uns catorze
anys, complexió molt menuda i ulls vius tornava a l'aula.

46 47
MEMÒRIA PROHIBIDA
Entrà de cop i les noies van xisclar, la Xandra es va tapar amb un llençol.
Amb el posat més amenaçador que sabia fer, va dir:
5 Segrest —Tu, vesteix-te. I ara, totes dues us prendreu això.
Les noies van retrocedir i en Tarm amenaçà amb la porra a la pobra Xandra
En Tarm va trigar cinc minuts a processar tota la informació. Tres nois amics. que aquell dia ja havia rebut prou.
Descobreixen el plànol. Un superior important, violador. Un altre superior, —Tu, beu —digué a la Marla amb la porra al damunt de la Xandra que
dissident. Li carregen el mort. Els nois el treuen de la cel·la per sota l'aigua, havia deixat anar el llençol.
increïble. Pel camí fan servir un altre cop TNIREBAL. La policia busca al La Marla va beure i a continuació es van canviar les tornes i va ser la
superior fugit. No el troben. És a la zona inaccessible. Meravellós! Xandra la que s'ho va prendre.
Els nois estan en perill. Tenen enemics que els poden relacionar amb en En pocs segons les noies estaven com borratxes, reien i obeïen a batzega-
Vadís. Si els detenen els faran parlar i els superiors tindran accés al plànol. des el què en Tarm els deia.
Havia d'actuar immediatament. Va esperar la fi de l'hora d'estudis i va se- Va costar que la Xandra es vestís, no hi havia manera que encertés els
guir als nois que van baixar lentament, com si una de les noies tingués difi- forats de la roba.
cultats, per l'escala principal bastant plena de gent. En arribar a la coberta En Tarm va mirar l'armari i va agafar quatre vestits més de màniga llarga i
40 el noi es va acomiadar amb un gest i les dues noies agafades de la mà van dos parells de peücs, quina sort que en trobés, descalces com anaven gaire-
baixar un pis més. Allí van dirigir-se a una zona d'apartaments de, diguem- bé sempre a Supra, s'haurien congelat els peus al sector glaçat. També va
ne, classe mitja baixa. Quan les noies van entrar a la casa, va veure que dins agafar el flascó de l'ungüent.
hi havia una parella, segurament eren els pares d'una d'elles. Va fer-les sortir, ara ja anaven una mica més dretes i les va fer entrar al
Va entrar a l'apartament del davant i va exigir el nom de les persones que sector 44. Allà va aconseguir amb dificultats que es posessin els vestits su-
vivien a la casa. Amb aquesta dada va trucar a la porta, una mica estrany, la plementaris i els peücs. Ell va cercar la motxilla i va treure una llanterna.
Guàrdia sempre entra sense trucar, però li calia discreció. Va sortir la mare Van anar a la sala del gel.
de la Xandra. Tenia un problema, el tub era massa estret per portar-les a totes dues. Va
—Crida al teu marit —li va dir. I ella ho va fer ràpidament. lligar la Xandra de mans i peus i va fer entrar la Marla pel forat. Quan ja
—Heu de pujar immediatament a la coberta 67 sala E-30 que us estan l'havia feta entrar uns metres, va sentir la Xandra que cridava molt fort. No
esperant per un afer urgent. No torneu a entrar a casa. Si allà dalt ja no hi ha va tenir més remei que sortir i emmordassar-la, era a cent metres del magat-
ningú, espereu, encara que sigui fins demà al matí. zem de congelats i la podrien sentir.
Les ordres de la Guàrdia Social no es discuteixen i la parella va sortir Quan va tornar a entrar la Marla no hi era, horror, havia seguit endavant
immediatament. Els va compadir, passarien la nit del lloro i al dia següent per un tros on hi havia moltes desviacions. Afortunadament la va sentir
no tindrien filla. Se'ls hauria de fer arribar notícies. cantar i la va haver d'estirar pels peus una bona estona per treure-la del
Va penetrar a casa de la Xandra sense fer soroll, eren a una cambra més al desviament equivocat.
fons, millor. Es veia llum a l'altra banda d'una porta tancada. Les portes eren Va trigar una hora per un trajecte que abans havia fet en cinc minuts.
de vímet, la fusta era massa costosa de treballar sense eines adequades. En arribar a la zona dels insectes lluminosos a la Marla se li acabaven els
Va fer una ullada per un foradet de la porta i va veure una escena que no efectes de la droga. No n'hi quedava més i també la va haver de lligar per-
comprenia, una de les noies jeia al llit, nua i bocaterrosa, mentre l'altra l'esta- què no fes cap bogeria ni es tornés a perdre.
va acariciant. No hagués dit mai que fossin lesbianes. Tornà a mirar, no l'aca- Va tornar al sector glaçat. La Xandra també s'estava despertant i no
riciava, li estava posant a les natges una cosa que treia d'un pot i ara veia que col·laborava gens. La va fer entrar al tub i va tornar a posar el tap de gel. En
la noia nua estava molt marcada, l'havien assotada —que bèsties, pensà. aquell estat de mig embriaguesa era molt difícil de fer-la avançar. Malaura-

48 49
MEMÒRIA PROHIBIDA
dament per a ella, una petita pressió en els llocs que tenia adolorits la torna- —Puc endur-me alguna cosa?
va obedient una bona estona. Va passar el tub en quinze minuts. —Cap problema, però corre. I agafa a més a més uns peücs i roba gruixu-
Va deslligar els peus de la Marla que donava guitzes i va conduir-les totes da. Tens pantalons llargs?
dues a l'inici de la selva, a una cambra seca, calenta i il·luminada, Allà es —Sí, dos parells, els faig servir per anar a la jungla i no ortigar-me.
van anar calmant fins arribar a l'etapa dels plors, era una reacció normal a la —Magnífic, agafa'ls tots dos.
droga. En Ziol va posar a la seva bossa la caixa de medecines, el quadern de
La Xandra deia que li feia molt mal la pallissa i en veure que en Tarm duia receptes de la mare, el seu, on hi apuntava tots els invents i també la caixa
el pot de l'ungüent no s'ho va pensar dues vegades i sense cap vergonya es dels jocs.
va despullar del tot, es va estirar a terra i va demanar a la Marla que n'hi —Podem passar per la cambra de la Marla a buscar-li una cosa?
posés. Minuts més tard els va arribar l'etapa de la son. —Sí, afanyat.
••• Amb l'autoritat de la Guàrdia Social va ser fàcil penetrar a la cambra de la
Quan quatre hores més tard en Tarm despertava la Marla. Ara ja estava Marla. Allà va agafar la nina, el vestit de la flor, la caixa de les joies, totes de
tranquil·la i en condicions d'escoltar unes llargues explicacions… materials d'origen vegetal, és clar. I uns tresors: la seva flauta de fusta i les
—Ja ho saps tot. Ara me n'he d'anar a buscar en Ziol, abans que vagi a partitures.
escola d'aquí a poca estona. Quan comencin a investigar la vostra desapari- En Ziol va insistir d'anar a veure si els pares de la Xandra havien tornat. Sí,
ció tindrà problemes, crec que el millor serà que tu li facis una nota —li va hi eren, no van poder agafar les coses personals de la noia.
passar el quadern i la Marla va escriure: Era el moment de sortir, van anar al sector glaçat i en vint minuts eren on
Estimat Ziol: aquest que sembla un guàrdia és un amic. hi havia les noies.
Han passat esdeveniments extraordinaris. En aquest moment sóc al sector —No fan soroll, deuen estar dormint —li va dir en Tarm que s'havia avan-
45, sí el 45 amb la Xandra i aquest exterior que ens ha vingut a ajudar. Diu çat. En aquell moment va veure per tercera vegada la Xandra despullada:
que estàvem en perill i que quan els superiors ens relacionessin amb en estava agenollada posant-se ungüent a l'esquena en una posició bastant
Vadís ens agafarien, en Gramoni ja ens ha denunciat a ell pensant-se que suggerent.
era un guàrdia de debò. En Ziol va córrer vers la Marla mirant a una altra banda. Ella l'acollí als
Aleshores ens torturarien i ens farien dir com hem esbrinat la sortida de seus braços i en adonar-se que li havia dut les seves coses es va posar a
les masmorres. Segueix-lo i pensa que no podrem tornar aquí fins que can- plorar i a petonejar-lo amb emoció.
viï la truita. En Tarm encara contemplava la Xandra que feia com si no s'adonés que la
La que tu saps que més t'estima, Marla miraven.
En Tarm va agafar el full i el va llegir. Van decidir sortir cap a la República immediatament. Amb tota la roba que
—Molt bé Marla, ets extraordinària. tenien van aconseguir passar la selva en unes sis hores, sense ortigar-se
Just en aquell moment la Xandra es va despertar, en Tarm va fer un petó al gaire, però quedant absolutament xops.
front a totes dues noies i va tornar al sector 43. •••
Quan va arribar a la cambra d'en Ziol, que no parava de tenir espants d'aques- En arribar a la República els nois feien uns ulls com plats. Tot era nou i
ta mena, hi va penetrar com si fos un guàrdia. meravellós, els vestits de la gent, les robes, els materials, les portes, portes
—Calla i llegeix això. de veritable fusta massissa, mobles de fusta. Temps tindrien per conèixer-
En Ziol va arribar a la conclusió que no era un parany. ho tot. En Tarm els va conduir a la clínica. La seva directora, la doctora
—I els dos que són tancats a baix? Els havia de portar menjar avui. Siènia, que era membre del Consell, els van rentar les ferides. La metgessa
—Hauran d'esperar, no podem fer-hi res. es va esgarrifar en veure la pell de la Xandra i li va posar un ungüent que va

50 51
MEMÒRIA PROHIBIDA
resultar ser el mateix que el d'en Ziol. alguns li van cridar l'atenció: “Guia de la República”, “Enciclopèdia escolar
Els van donar roba nova. A la República homes i dones anaven normal- de desè grau”, “Guia il·lustrada del sexe”. Realment pensaven en tot i eren
ment amb pantalons curts i camisa, tot amb moltes butxaques. Alguns altres molt liberals.
duien bata blanca i algunes persones grans, túnica, que era el vestit de Va pensar en el sexe i va mirar en Ziol, no volia córrer, volia una descober-
cerimònia. ta llarga i emocionant, ja es miraria el llibre més tard.
Més tard van sopar, i quin sopar, en una sala amb una taula de fusta llisa. Una porta interior donava a un bany, hi havia una dutxa amb aixeta, no,
Els plats eren d'una substància desconeguda per ells, pesants i de tacte fred, amb dues aixetes. Les va provar, eren d'aigua freda i d'aigua calenta. Es va
els coberts de metall, també pesaven molt més que els de fusta. No havien donar una llarguíssima dutxa calenta. En sortir en Ziol encara dormia.
vist mai un luxe tant extraordinari. Es va posar una bata blanca i va sortir al corredor. Era desert, va caminar fins
Eren el centre de totes les mirades. Moltes persones, començant per la la rotonda. Darrera d'una taula hi seia una dona llegint un llibre, la va saludar,
directora Utàlia, els van venir a veure personalment, cosa no gaire difícil, ja —Fins les 08:00 no trobaràs gaire gent fora de les habitacions. Hi ha una
que la República era molt més petita que Supra. sala de jocs oberta aquí a prop, si no pots dormir sempre hi ha algú per
Els van explicar que els estaven preparant les habitacions, de les cambres xerrar una mica o jugar a alguna cosa.
allí en deien habitacions, que anessin a descansar i que demà ja podrien Va decidir que ja hi aniria un altre dia, ara més valia tornar a l'habitació. En
explorar. En Tarm els va acompanyar. Allí tot era molt a prop. passar davant la porta de la Xandra va sentir soroll, estava plorant. Va entrar
—Xandra, aquesta serà la teva —digué en Tarm tot obrint-li una porta. a la seva, va obrir la porta de comunicació i va entrar.
La Xandra va saltar a dins literalment. Els altres dos nois miraven des del —No veuré mai més els meus pares ni les meves amigues, tu almenys tens
llindar. Era gran, amb armari, taula, cadires, butaques, terminal, molts coi- en Ziol, però jo estic sola, què ens passarà ara? Perquè ho hem fet? —anava
xins i un llit immens al mig. Ni els suprems tenien allò. gemegant des del llit— m'ha canviat tota la vida de cop.
—I la meva? —preguntà la Marla. —L'havíem feta massa grossa i ens hi jugàvem la pell. Ara som al millor
—És la del costat. Com veus teniu una porta interior de comunicació. lloc possible.
—I la meva? —digué en Ziol amb impaciència. La Marla se li va apropar, la va abraçar i la va començar a consolar.
—L'altra, també té una porta que comunica amb la de la Marla —en Ziol —I em fan molt mal els cops, ja fa gairebé dos dies i em fa molt mal —con-
va enrogir—. Demà esmorzarem a les 08:15, podeu descansar dotze hores tinuava gemegant—, el bèstia d'en Cràdec em va pegar més fort que mai.
senceres. —Et posaré l'ungüent i si no t'alleuja anirem a veure al metge, una mica
En Ziol i la Marla van entrar a les seves habitacions, eren exactament iguals més tard, ara és massa d'hora per molestar. Va estira't.
a la de la Xandra. El rellotge marcava 20:00 l'hora de plegar d'estudi. Era el —Tu tens en Ziol però jo estic aquí tota sola…
primer cop que es saltaven un dia d'escola. La Marla va obrir la porta que —Ja està —va concloure la Marla en acabar d'escampar-li l'ungüent.
duia a la cambra d'en Ziol i hi va entrar, es van estirar al llit sense ni descor- En aquell moment en Ziol va picar a la porta interior.
dar-se la roba, i es van adormir en qüestió de segons. —Que es pot?
El plafó lluminós de sobre la porta marcava DIJO 25:02:9075 05:12 quan la —No —digué la Marla.
Marla es va despertar. En Ziol encara dormia al costat seu, tot vestit. La —Sí —digué la Xandra. I en Ziol va entrar.
Marla va començar a explorar les habitacions, sota els coixins hi havia pija- En Ziol no sabia on mirar, pensava que li podia tornar a passar allò, es va
mes de dormir, de dues peces, molt més fins que els que ella coneixia, fets posar vermellíssim i quan la Xandra finalment es va vestir, el sospir d'alleu-
d'un teixit elàstic, a l'armari cadascú hi tenia les seves coses i una mica més jament que va sonar va fer trencar de riure a les dues noies. La Marla el besà
de roba incloses túniques i bates, en uns prestatges llibres, bastants llibres. amb tendresa.
No semblaven pas escrits a mà, la lletra era perfecta. Va mirar els títols, Amb la Xandra ja molt més animada es van quedar xerrant fins les 08:00,

52 53
MEMÒRIA PROHIBIDA
tots tres sobre el llit. gran. En Ziol va acceptar.
Aquell matí els van portar a conèixer els altres nois de la seva edat. El grup La següent qüestió van ser els pares de la Xandra. En Tarm va reconèixer
que li tocaria a en Ziol, amb vint-i-set nois i noies de tretze a catorze anys que no havia obrat gaire encertadament amb ells, i que a part de la desapa-
era més nombrós que el que anava dels quinze als setze anys i que a més rició de la filla, podien estar en perill si la Guàrdia o els superiors relaciona-
estava bastant desequilibrat a favor dels nois: tretze nois i vuit noies. Els ven la fugida de la Xandra amb en Vadís, cosa força probable.
nois no estudiaven amb un programa rígid com a l'escola de candidats, feien La Xandra va redactar una llarga carta per tal de convèncer-los que vin-
unes feines molt més personalitzades amb la col·laboració d'experts en els guessin a la República.
diversos temes i es reunien, a vegades sense la supervisió de cap adult, per En Ziol i la Marla ja havien dormit junts el primer vespre, no tenien cap
fer discussions i debats en horaris totalment variables. Cadascun dels nois, motiu per deixar-ho de fer, la diferència va ser que sí que es van posar els
fins i tot els més joves semblava tenir una especialitat que ensenyava als pijames, en Ziol no va gosar gaire mirar la seva companya quan se'l posava,
altres. Tots van estar interessadíssims quan van veure que els nouvinguts encara tenia una certa inseguretat. Ella se'n va adonar i l'abraçà. Se li estava
també estudiaven especialitats al país d'on venien. A més no hi havia en encenent el desig però en Ziol havia de dormir, més valia no complicar la
aquells moments a la República ningú que volgués fer matemàtiques com la cosa, va decidir, que l'endemà seria molt dur per a ell. Ja tindrien molt més
Xandra o farmàcia com en Ziol, encara que aquest, darrerament, estava pen- temps per a noves experiències.
sant en dedicar-se als terminals. No podia dormir, el desig no la deixava. Es va posar a llegir. Apagà el
L'ambient que hi havia va impressionar molt als nois, cap repressió, ni llum. No dormia, allargava la mà i el tocava, no el volia despertar però
baralla i unes relacions humanes diametralment oposades a les que hi havia estava nerviosa i amoïnada per l'operació de l'endemà. Suava. Lentament
a Supra. s'incorporà i va anar a encendre el terminal, la claror de la pantalla permetia
Unes relacions humanes que arribaven al contacte físic. Tots els presents veure en Ziol que estava profundament adormit. Sense despertar-lo va apar-
van besar i abraçar als nouvinguts, inclosos els nois a en Ziol. Va semblar la tar el llençol, li agradava mirar-lo tant relaxat.
cosa més natural del món, totalment impensable a l'altra banda. Va ser molt més agradable que quan s'ho feia sola. En uns pocs minuts va
En un determinat moment li van preguntar a la Xandra pel tema de la quedar tan relaxada com ell. Va apagar el terminal, el va abraçar i es va
pallissa, els havia arribat la notícia i estaven tots esgarrifats i encuriosits, adormir immediatament.
allí no existia aquesta mena de càstigs. Aleshores amb molta delicadesa la
Cídia, que era la més popular del grup dels grans, li va demanar si podia
ensenyar les marques. La Xandra no sabia què podia ensenyar i què no i ho
va haver de consultar. No, allí no hi havia cap mena de problema, la Xandra
es descordà i va ensenyar gairebé totes les seves marques, i fins i tot en Ziol
aquesta vegada es va atrevir a mirar i no es va posar vermell, les coses allà
eren d'un altra manera i la Xandra ho estava aprenent ràpidament.
Aquella mateixa tarda, alguns membres del Consell i altres experts els van
interrogar d'un en un. Volien saber detalls de la societat dels superiors, la
zona inaccessible, dels pares de la Xandra, d'en Joèdic…
Finalment en Tarm els va reunir tots tres i va demanar a en Ziol si estaria
disposat a tornar a Supra, a fer el camí sota l'aigua per rescatar en Vadís i la
Namàlia. Va reconèixer que en no tenir ells cap piscina fonda, no hi havia
ningú a la República capaç de capbussar-se amb seguretat una distància tan

54 55
MEMÒRIA PROHIBIDA
inconveniència i s'han acarnissat amb ella, l'han tornada mig morta a la
residència aquest matí.
6 Tubs Una mica més tard van passar per casa de la Xandra, per parlar amb els
seus pares. Els havien maltractat i la mare plorava tan sols de recordar-ho.
Amb un nombrós grup de suport que havia anat a obrir camí i a transportar La carta de la filla, i la pallissa els van convèncer: anirien amb ells: era més
el material, la travessa de la selva no va ser tan problemàtica com ho havia important la Xandra que el que podien deixar a Supra. Sols calia fer l'equi-
estat dos dies enrera, un parell d'hores tan sols i en Tarm, vestit de guàrdia, patge que per un exili que podia durar tota la vida, va ser realment exigu.
en Ziol, disfressat de missatger i la Mirtela que havia insistit a acompanyar- Seguidament es van reunir amb en Ziol i van tornar al punt on esperava el
los i anava de netejadora, entraven al sector 43. grup de suport, als túnels del començament de la selva. Els pares de la Xan-
No es veien les patrulles de la Guàrdia Social. En Ziol, amb la seva dis- dra els esperarien al final del magatzem dels congelats al cap d'una hora.
fressa va lliurar la carta de la Xandra als seus pares que no el van reconèi- Al punt de trobada i amb més calma, ningú no trobava cap pla prou realista
xer. Els va trobar amb un aspecte lamentable. Més endavant va saber que la per treure els dos presoners.
Guàrdia els havia detingut i torturat. —Una operació de diversió no la podem fer nosaltres sols —deia en For-
El següent pas era baixar al Forat Gran per provar de treure en Vadís i la mel, el metge— si muntem un aldarull vindran guàrdies, però no deixaran
Namàlia que a hores d'ara estarien molt famèlics. A la bossa els duia provi- de vigilar el Forat Gran.
sions i també una corda per poder-los fer sortir amb més facilitat. —Hauria de ser una cosa realment grossa, jo no sé pas què —digué la
Va ser impossible. Tots els accessos a la zona estaven bloquejats per la Mirtela.
Guàrdia Social que no hi deixava entrar ningú. Des d'una coberta més alta —Es podria provar de fer-se passar per guàrdies i entrar a l'aigua del Forat
van poder veure al fons del Forat Gran tot ple de guàrdies capbussant-se. Gran, però l'únic que sabem que sap nedar prou per treure en Vadís i la
Era evident que sabien, o sospitaven, on eren els fugitius, però el pitjor era Namàlia és en Ziol i és massa petit per semblar un guàrdia, molt escanyolit
que a aquell ritme aviat acabarien per trobar l'entrada. I si no la trobaven realment —digué en Tarm mirant-lo amb simpatia—, li manquen com a
mantindrien la guàrdia, era el seu estil, i els atrapats es moririen de fam. De mínim quinze centímetres i trenta quilos.
moment no hi podien fer res. —I no podem accedir a la zona oculta per un altre camí? —preguntà en
Hi havia altres qüestions a resoldre. La Mirtela va parlar amb moltes per- Ziol.
sones als llocs on la Namàlia deia que podia ser el seu fill. Ni una pista, —Jo no vaig saber veure cap altre camí. Si vols, ens ho tornem a mirar, hi
ningú no l'havia vist. Si la Guàrdia l'hagués trobat no ho haguessin mantin- ha un terminal a la primera sala de la selva.
gut en secret, necessitaven algun èxit. Un nen de nou anys hagués pogut Van haver de treballar de valent per accedir al terminal que estava cobert
caure amb facilitat pels embornals grans, però els de Supra estaven tots per un garbuix de lianes i troncs. Funcionava. Van entrar a TNIREBAL.
protegits per un sistema de reixes d'una mena de canya molt forta que es —Veus, ells són aquí. Aquesta, aquesta i aquesta porta estan bloquejades.
revisava periòdicament i feia molts anys que no hi havia hagut cap mort Aquesta escala també. I els altres camins que hi ha, baixen a la coberta 36
accidental. que en aquesta zona està totalment inundada. A més, els únics punts possi-
Tots menys en Ziol que era massa conegut allí, van tornar a la coberta 40. bles d'entrada a l'aigua són les cel·les, el del Forat Gran i aquests dos que hi
La Mirtela va fer parlar la Trema que sempre sabia moltes coses. La Guàr- ha aquí —digué en Tarm senyalant la pantalla— que queden a més de dos-
dia sospitava dels nois desapareguts i va detenir moltes persones relaciona- cents metres per sota l'aigua.
des amb ells, en particular als pares de la Xandra i també a una noia que —I això?
vivia a la residència, una tal Ròssia. I els havia aplicat els seus mètodes. —Això és un tub d'aire molt estret, s'hi pot entrar des d'aquí i també des
—Sempre parla massa —es lamentava la Trema—, segur que a dit alguna del sector 44, però a Supra no hi ha cap sortida, fora de foradets com aquest

56 57
MEMÒRIA PROHIBIDA
—assenyalà a la paret un forat de cinc centímetres, com el que feien servir llanterna apagada, un problema menys. Va veure un llum, era un dels forats
les cuques de llum voladores per passar a l'altre sector— no ens serviria de que donaven al sector 43, concretament a una cambra, cap persona a la
res anar-hi. vista, la cambra era plena de vestits a mig fer. Cada sis metres un foradet,
—Deixeu-me fer una prova —en Ziol va entrar per les galeries i al cap de s'hi aturava, mirava i descansava. A aquella hora la gent era treballant.
dos minuts van sentir: Es van acabar les cambres, va veure una caserna dels guàrdies que mig
—Eh!, sóc aquí —la veu sortia del petit forat rodó a prop del sostre de la dormien, no hi va sentir cap conversa. Cambres buides, era a prop. El cor li
sala— doneu-me alguna cosa que vull veure si passa. va fer un salt, ja hi era, ja veia el terminal de la zona inaccessible i encara hi
Quan va tornar, en Ziol els va dir: havia TNIREBAL posat, els hauria de dir que el traguessin, per si per des-
—Podem passar pel tub fins a on són ells, eixamplar el forat perquè hi gràcia hi entraven els guàrdies. D'en Vadís i la Namàlia ni rastre. Va arrosse-
passin, i els traiem. gar-se sis metres més, un altre forat, res. Sis metres més i allí els va veure,
—Ho veus molt fàcil —intervingué en Formel— el material dels tubs és eren drets i als seus peus hi jeia algú, semblava mort i duia un uniforme de
extraordinàriament dur, més que el de les parets. Es pot foradar, però triga- la Guàrdia Social totalment xop.
ríem anys i això comptant que l'equip passés pel conducte. —Ep!, sóc aquí, sóc en Ziol, a la paret, darrera el forat de la paret.
—A més hi ha un altre problema: tu fins ara has passat tubs d'aire dins el Van fer un bot, es van girar, no sabien d'on venia la veu. Van mirar el
sector 44, o en aquest tram aquí a la selva, no has provat de passar la com- terminal, moltes de les aplicacions dels terminals parlen, precisament per
porta que hi ha entre dos sectors, és realment molt estreta, jo mateix segur aquest motiu a tot el Món es parlava igual. No, TNIREBAL no parlava.
que no hi puc passar —digué en Tarm— tu potser sí, però ets l'únic de —Sí, mireu el forat, sóc en Ziol i he vingut pel tub d'aire —finalment el
nosaltres. van veure.
—Deixeu-m'ho provar, els puc dur menjar com a mínim. —Què ha passat? Estem mig morts de fam. Perquè no ens has vingut a dur
—I armes, si els guàrdies arriben d'un en un, amb armes es podrien defensar. menjar?
No es van poder negar a deixar-li fer la prova. En Ziol els va explicar la situació.
••• —I aquest qui és?
En Ziol no sabia on s'havia ficat, havia memoritzat el recorregut i comen- —Hem tingut molta sort, dormíem i ens ha despertat una estossegada, era
çava a avançar arrossegant una bossa amb menjar i dos ganivets per als aquest desgraciat que havia entrat des del Forat Gran, sort n'hem tingut que
presoners, i llanternes de recanvi i aigua per a ell. s'havia empassat molta aigua i ha estat fàcil ofegar-lo.
Els tubs que havia passat fins a aquell moment eren no res comparats amb —Us ho posaré més fàcil, ara us passaré menjar i armes, en tindreu per tres
allò. Per passar el primer tram, dins el sector 44, que feia tan sols 60 metres dies més.
va trigar més de cinc minuts. Per fer els 1.500 metres que li mancaven, —Si han de ser tres dies com els darrers… —intervingué la Namàlia per
només d'anada, encara que no es cansés trigaria hores. primera vegada—. Què hi ha d'en Joèdic?
El segon tram del recorregut era un tub en baixada, uns 150 metres en fort —Res, hem seguit les teves pistes i res. La Guàrdia segur que no el té i
pendent, ja veuria més tard com ho pujaria. Va anar comptant les desviaci- segur que no és mort, ni a l'asil. Fem tot el possible.
ons fins arribar a nivell de la coberta 37. Ara aniria horitzontal. —De totes maneres mai no et podré agrair el que has fet —la Namàlia va
Va arribar al punt estret. El cap va passar però la resta del cos no. Tot arrencar a plorar.
retorçant-se es va fer mal, una guitza involuntària i un dit del peu torçat. I no —Jo aquí ja he acabat i em queda un llarg camí, ara he de tornar.
duia els famosos comprimits de la mare. Amb un darrer esforç va passar. Es En Ziol es va acomiadar i aleshores es va adonar que la seva situació no
començava a penedir d'haver-se ficat en aquest embolic. era gaire bona. No es podia tombar, impossible, hauria de retrocedir amb els
A partir d'aquell punt el tub no tenia cap desviació i podia anar amb la peus per davant i a més estava cansadíssim, deu minuts d'aturada i els mús-

58 59
MEMÒRIA PROHIBIDA
culs ja no volien arrencar. Va començar el camí. Era lent, estava incòmode i haguessin pogut arribar sense problemes al punt de trobada.
tot li feia mal. A petites batzegades va anar arrossegant-se poc a poc vers la Mala sort, no hi eren, va decidir cercar-los. Sobtadament, en tombar per un
sortida, a més d'un quilòmetre i mig de distància. passadís fred i fosc va ensopegar amb alguna cosa, va sentir un xiscle i va
A nivell de la caserna es va aturar a descansar i encara va trobar la manera caure. La llanterna se li havia apagat però l'oli que vessava, afortunada-
de divertir-se tot provocant una baralla entre els guàrdies: va posar veu grui- ment, no s'havia encès. S'havia quedat a les fosques i no duia res per tornar-
xuda, va dir un insult i els dos guàrdies que hi havia més a prop del forat van la a encendre.
creure que era l'altre el que li deia. —A nosaltres també se'ns ha apagat.
Va continuar retrocedint, era a la zona de les cambres, eren cambres de —Teniu resina foguera?
gent treballadora, en una d'elles menjaven una sopa que per l'olor era —No, si en tinguéssim ja hauríem arribat al punt d'encontre.
boníssima. I ell que havia deixat tot el menjar als dos atrapats, aquí sols —Merda! Haurem de tornar a les fosques.
tenia aigua. La tornada va ser complexa, estaven gairebé congelats i amb torna, no
Un altre descans, una altra cambra, uns nens que juguen, una altra broma eren dos, eren tres. D'entrada, sense llum, no ho havia vist. Se'ls endurien a
aquesta vegada sense malícia. Dues cambres buides. Un altre forat, estan tots tres, quin remei.
cantant, són dues noies, ballen, ui! Estan nues, en altres circumstàncies ja Amb dificultats van arribar ala sala del gel. Sort que alguns del grup de
sabia el que li acostumava a passar, però ara res del seu cos semblava funci- suport, en veure que trigaven, els havien vingut a ajudar i van poder fer
onar gaire bé. Més olor a menjar. El taller de confecció, era el darrer forat. passar pels tubs a la tercera persona que estava quasi inconscient.
Al final va arribar a l'estretament, un darrer esforç, i al recolzar el dit lesi- En arribar a la llum va esbrinar el que havia passat, la tercera persona era
onat li va fer un mal horrorós, es va convulsionar i es va clavar un caire al la Ròssia i el seu estat era greu, va caldre enviar-la immediatament amb
maluc, xisclava, s'havia aixecat la pell i li sagnava, ja podia xisclar, ja, que llitera cap a la República, amb quasi tot el grup de suport per poder fer
allí ningú no el sentiria. Amb ràbia va empènyer i passà a l'altra banda, relleus i acompanyada d'en Formel, el metge. Als altres dos se'ls va poder
també s'havia fet mal a l'altra costat del maluc i al coll. recuperar tot abrigant-los amb mantes a prop d'una sortida d'aire calent.
Va estar-se cinc minuts plorant. Endavant, no hi havia més remei. Tot i que Podrien esperar els reforços amb en Tarm i la Mirtela.
el tub allí era més ample no encertava la manera de girar. No ho va aconse- Les hores van ser lentes, i quan van arribar les voluntàries —les primes—,
guir fins al començament de tub ascendent. en Ziol encara no havia donat senyals de vida.
L'ascensió era extremadament penosa, en no poder empènyer amb el peu Ni en va donar en començar a operar el grup de recerca. Van fer dos equips
dret, havia de fer tota la força amb la cama esquerra i bloquejar la posició de dues. El primer va arribar a l'encreuament amb el tub del nivell 37. La
amb els colzes. Sobtadament va tenir una rampa, no es va poder agafar i va Nouma no havia entrat mai a un tub i estava feta un sac de nervis, va estar a
lliscar tub avall, avall, avall. Un cop al cap li va fer perdre el sentit. punt de retrocedir, suava, li picava tot. Va decidir treure's la roba de cintura
••• en amunt, el contacte de la pell amb la ceràmica freda del tub la va calmar i
En Tarm tenia remordiments per haver deixat al noi anar a una missió tan va poder continuar fins el punt estret, allà va decidir esperar el segon equip
difícil i va creure adequat enviar un missatger a la República amb l'objectiu mentre la Troimà, la més prima i atlètica de les quatre voluntàries, va pene-
de cercar tres o quatre voluntaris —de fet van ser tot voluntàries— ben trar amb dificultats al tub del sector 43. Continuaria fins la posició dels dos
prims per ajudar-lo si s'esqueia. Tal com estava la selva podia comptar que presoners o fins trobar a en Ziol. Mentrestant les altres dues noies instal·laven
trigarien unes sis hores entre anar i tornar, cosa que volia dir que si a en Ziol una corda en tot el tram de baixada per facilitar la tornada.
li sortia tot perfecte, ja hauria sortit dels tubs. La Troimà va poder mantenir la comunicació oral amb la Nouma fins ben
Ja era l'hora d'anar a cercar als pares de la Xandra. La Mirtela es va intro- bé uns 500 metres de la separació, el tub era un bon conductor del so, d'en
duir al tub que duia al sector glaçat. Confiava que els pares de la Xandra Ziol, ni rastre.

60 61
MEMÒRIA PROHIBIDA
En el moment que es perdia el contacte, les altres tres noies ja s'havien
reunit a nivell de l'estretament de l'entrada al sector 43. Va ser aleshores
quan la Cídia que era la més jove del grup amb només quinze anys va veure 7 Retrobament
rastres de sang. I eren rastres de tornada. En Ziol no era on el cercava la
Troimà. No es podia perdre un moment. Els crits de les tres noies alhora no La Marla sabia que no hi podia fer res. Passar de la preocupació a l'opti-
van aconseguir aturar-la. Van decidir que era prioritari cercar en Ziol, la misme i tornar a la preocupació era molt dur. En Ziol se'n va a una missió
Troimà ja tornaria sola. perillosa, ve un missatger: no, no ha anat sota l'aigua però s'ha embolicat en
Van provar de seguir la pista de sang, no era gens fàcil. En apropar-se a la un altre merder als tubs. Demanen voluntaris. No la hi deixen anar, diuen
pujada l'havien perdut completament. Podia haver sortit per qualsevol dels que no és prou prima ni està en prou bon estat físic. Ni mental, sembla.
desviaments laterals, no tenia sentit, era ben clar que havia de pujar pel tub Va agafar les seves partitures i es va posar a tocar la flauta. Allò la
pendent, podia ser que hagués deixat de sagnar o que en passar les noies tranquil·litzaria… una estona.
haguessin esborrat les marques, era molt possible, la roba de la Cídia estava Hi ha moviments, ja deu ser ell. Porten algú en llitera, la Xandra diu que és
tacada. Van reunir-se un altre cop en arribar a la corda. la Ròssia. Què hi fa aquí?
—No tenim més remei que mirar els desviaments i la continuació d'aques- Van dur la Ròssia directament a la clínica, no parlava. Hi van deixar entrar
ta galeria en sentit oposat —digué la Vistina. les dues noies, les va reconèixer i va somriure. Per fer-la parlar li havien
—Espereu, mireu això, bé no mireu que no hi cabem, la roba que s'ha tret fuetejat tot el cos fins a fer-la sagnar, i ella no sabia res, no podia dir res.
la Nouma està tacada —intervingué la Cídia— se l'haguda de tacar quan la L'havien violada vàries vegades. Devia haver estat espantós, la doctora Si-
duia posada, al tub que baixa, on hi tenim la corda. Això vol dir que en Ziol ènia deia que el pitjor era el mal psicològic, que del físic se'n podria sortir.
hi ha passat al tornar. És com un tobogan i deu haver relliscat. Les hores passaven, la Marla pensava que si tot hagués anat bé, en Ziol ja
La Cídia no s'ho va pensar dues vegades, es va llençar pel tobogan, de podria haver arribat. Cap notícia. No va anar a sopar. Aquella nit no podria
cara, aguantant la llanterna per davant del cap i frenant amb els peus. dormir. Es trobava molt sola i angoixada. Quan la Siènia i la Xandra van
Allí baix va veure en Ziol, per fi. entrar a l'habitació, plorava, li portaven una infusió. La van fer dutxar amb
Quan li va tocar el cap va fer un gemec. aigua molt calenta. Les herbes van fer efecte i es va adormir tan de pressa
—No em puc moure —xiuxiuejà amb un fil de veu— em fa molt mal la que la van haver d'aguantar dreta i no se'n va adonar quan l'eixugaven i la
cama. És un mal horrorós. Ajuda'm. ficaven al llit.
—No t'amoïnis, et traurem. Baixeu-me la corda, que és aquí baix! —va A les 07:05 de l'endemà, en Ziol arribava portat per en Tarm, la Mirtela i
cridar cap amunt. les quatre voluntàries primes, que havien perdut encara uns quants quilets
En aquell precís instant van sentir la Troimà, havia arribat fins la posició més en l'odissea.
dels dos atrapats i havia tornat. Ja hi havia un segon guàrdia mort. El Consell es va reunir tot just dues hores més tard. Tot hi estar esgotats, hi
eren presents en Tarm i la Mirtela.
—El perill encara és gran —digué la directora Utàlia— d'aquí n'ha de
sortir algun pla viable, hem de rescatar els dos atrapats, si els superiors els
treuen vius estarem en greu perill.
—Ja han arribat fins allà dos guàrdies —informà en Tarm— i això és bo i
és dolent alhora. És bo perquè si tenen gaire baixes desistiran momentània-
ment de cercar el camí sota l'aigua i és dolent perquè sembla que els és
relativament fàcil d'arribar-hi.

62 63
MEMÒRIA PROHIBIDA
—Hi ha un sistema fàcil —intervingué en Vilmet—, els portem menjar necessiten. I vosaltres, que us ho passeu bé.
emmetzinat i llestos, s'ha acabat el perill. En Ziol encara no estava en condicions físiques de passar-s'ho bé en el
—Aquesta vegada ho haureu d'admetre, ja no són uns nens, l'opció d'en sentit que la Xandra pensava, va ser un passar-s'ho bé molt més suau i molt
Vilmet és la millor —la posició d'en Zanor era d'esperar—, no tenen cap més llarg. Van parlar, van parlar molt en un to baixet i es van dir paraules
possibilitat, encara els farem un favor evitant que els torturin. que mai no havien pronunciat…
—Hem d'exhaurir totes les altres possibilitats —intervingué la Mirtela—, El Consell va aprovar el pla. La Troimà i la Nouma anirien pel tub. En
els vostres mètodes ens haurien portat a la catàstrofe. Si com volíeu, ha- Tarm amb la disfressa de sergent i una mica de material entraria a Supra.
guéssim assassinat els nois, a hores d'ara no en sabríem res d'en Vadís i Calia sortir immediatament i aprofitar el vespre del diumenge, un moment
estaríem en veritable perill. amb els passadissos molt plens de gent.
—Si ens presenteu algun pla viable ho acceptarem. Un nombrós grup de suport va ajudar les dues noies a arribar descansades
—Doneu-me vint-i-quatre hores —digué en Tarm— i us en presentaré un. a l'entrada dels tubs. Havien d'arribar a les 20.00 a l'alçada dels evadits. La
Ara em perdonareu, però tant la Mirtela com jo no estem en condicions i no Nouma havia de prosseguir trenta metres més, fins un punt on ja no es podia
seria just que forcéssiu el Consell aprofitant-vos del nostre estat. continuar i per una escletxa es podia veure el Forat Gran. En Tarm esperaria
—Tens tota la raó —va concloure la Utàlia— tanco la sessió fins demà a la fins les 19.30 per entrar al sector.
mateixa hora. Passat el tram de baixada, allà on comença el tram horitzontal, les dues noies
Ja era la tarda quan van dur en Ziol a la seva habitació. Portava el turmell i es van treure quasi tota la roba i es van untar el cos amb un greix que les va
un dit del peu esquerra embenats. El dit era trencat, el turmell no. Tres setma- ajudar molt a passar l'estretament. Van arribar als petits forats pels que podien
nes, havia dit en Formel. Semblava que li havien passat tots els mals i proba- veure Supra: el taller, les habitacions. Des d'un dels forats es veia un rellotge:
blement part del seu bon humor i loquacitat eren deguts a alguna droga que li les 19:35, anaven molt bé de temps. La caserna, ja arribaven.
havien donat a la clínica. Amb ell van entrar en Tarm i la Mirtela. La Nouma va seguir fins el punt on el tub estava xafat per l'explosió que va
—Vosaltres coneixeu Supra millor que nosaltres, necessitem idees, els punts crear el Forat Gran. Per l'escletxa veia perfectament tota la zona. Encara hi
febles de la Guàrdia per exemple —demanà la Mirtela. havia guàrdies, però no es capbussaven gaire. Més aviat aplicaven la teoria
—La rodamina, van sempre col·locats de rodamina —digué la Marla. del mínim esforç. Quan de tant en tant un superior treia el cap des de l'ex-
—I el poc populars que són, la gent els té por —continuà en Ziol. trem d'un passadís, alguns es capbussaven però la Nouma asseguraria que
—El casquet, no se'l treuen ni per cardar amb la dona —el sobtat canvi de fet no provaven d'entrar a les galeries submergides, sols ho feien veure.
d'ambient havia canviat molt la Xandra, ara estava desinhibida i molt més La Troimà, que ja havia arribat a la seva posició va cridar l'atenció d'en
divertida. Vadís.
—Tens tota la raó… tinc una idea —saltà la Marla— dins l'aigua del Forat —No teniu més remei que seguir el pla: vestiu-vos de guàrdia, sobre tot el
Gran qualsevol que nedés amb casquet passaria per un guàrdia. Ells tenen casquet ben ajustat. Tu, Namàlia, que no se't vegin els cabells: tots dins el
dos uniformes de guàrdia, casquet inclòs. Si des del tub els podem avisar casc. Ara et passo un bigoti postís. Vadís, afaita't la barba amb això i guarda-
quan és el moment adequat per sortir, i s'hi atreveixen, en sortir al Forat ho que té una fulla de metall.
Gran no cridarien l'atenció i amb una maniobra de diversió els podríem —Teniu poca estona —era millor que no s'ho repensessin—, quan sigui el
treure de l'aigua i conduir a una zona segura. moment: a l'aigua, ja sabeu el camí, l'altra banda estarà lliure. Ara us expli-
—Vaig a fer un pla detallat i el presentaré al Consell —anuncià en Tarm tot caré exactament el que heu de fer per sortir…
aixecant-se. La Nouma va veure en Tarm. Des de la vora deia alguna cosa als guàrdies
—Jo també me'n vaig, torno amb els meus pares, els han instal·lat a l'habi- que estaven nedant. Tots els guàrdies menys un es van allunyar de la sortida
tació del costat de la meva i han obert la porta interior de comunicació. Em del camí subaquàtic i van començar a capbussar-se vint metres més enllà.

64 65
MEMÒRIA PROHIBIDA
D'una de les galeries de la coberta 39 va començar a sortir-ne fum, allò del sector 46 que eren de selva i no estaven habitades. La part habitada de la
distrauria uns minuts als responsables de la recerca. El guàrdia que s'havia República estava directament al damunt i també al costat, encara que no hi
quedat amb en Tarm, obedientment, va agafar la punta de la corda que li va havia cap obertura lateral, del reialme feudal de Bam, que ocupava la resta
donar i es va submergir pel camí correcte. del sector 47 i també el sector 12. Existia un abundant comerç amb Bam:
Era el moment. La Nouma va fer un crit pel tub a la Troimà i aquesta, pel fonamentalment exportaven taulons de fusta, teixits de seda, llibres i pro-
forat, als presoners. ductes de la selva com ara: espècies, aromes, colorants i medecines, els
Vint segons d'espera i el guàrdia va aparèixer per l'escala inundada. Ni li Bam no hi tenien accés. Importaven menjar, confecció, cordes i paper.
van deixar treure el cap de l'aigua. A Supra no coneixien el paper, empraven papir, molt més car i dificultós
En Vadís i la Namàlia es van agafar a l'extrem de la corda i van tibar. En de fabricar. Els republicans havien venut als Bam la tecnologia necessària i
Tarm va començar a estirar-la amb força. Els dos atrapats van sortir. Amb el ara els compraven els fulls.
casc que duien, si els altres guàrdies els van veure, van creure que eren No obstant importar menjar, la República tenia més de deu mil cambres amb
companys seus. Amb un gest en Tarm els manà que continuessin buscant. possibilitats agrícoles, moltes sense explotar, algunes reconvertides en jun-
La Nouma que s'ho mirava sense poder fer res va ser la que es va posar gla, que aquí en deien selva, i altres dedicades a experiments de botànica, amb
més nerviosa, li va agafar claustrofòbia com la primera vegada que va en- la seva llum vermellosa que no s'apagava mai i el seu subministrament conti-
trar als tubs i es va posar a tremolar. Era el moment de tornar. nu d'aigua amb nutrients. En els moments de crisi amb els Bam es podia
La Troimà va tranquil·litzar-la, en la posició que estaven l'únic que se li autoabastar amb suficiència ja que sempre havia limitat la seva població a
acudia a part de bones paraules era fer-li massatge als peus i a les cames. Això menys de dues mil persones que era la capacitat de les seves habitacions.
calmava la Nouma. Van anar retrocedint pel tub amb els peus per davant. La En Ziol pensava que amb criteris de Supra en aquella extensió hi podien
caserna, gent que sopava, nens jugant, dues noies dormint al mateix llit, la viure tranquil·lament unes cinc vegades més individus. Eren altres criteris.
cambra de la roba. La Nouma s'anava posant histèrica de tant en tant. A part del Forat Gran, que era el resultat d'una explosió, l'estadi era el buit
El pas estret. La Troimà es va a tornar a enllardar i va sortir amb facilitat. més gran que havien vist tots ells. Feia set cobertes d'alçada i tenia unes gra-
La Nouma, no. La Troimà va posar greix a la paret i va estirar-li els peus. Va des on hi cabien més de cinc mil persones. Cap republicà, naturalment, l'havia
sortir com el tap d'una ampolla. La bifurcació que hi havia passat l'estreta- vist mai ple. Hi havia altres sales grans com un magnífic hemicicle amb capa-
ment no era gaire ample però van poder girar, ja havien passat el pitjor. La citat per a mil dues-centes persones i diverses aules amb terminals.
Nouma encara plorava i tremolava, i la Troimà per tranquil·litzar-la va arri- També hi havia una piscina de grans dimensions i algunes de petites, però
bar bastant més enllà dels massatges que li havia fet una estona abans. totes elles de poc més d'un metre i mig de fondària. Uns quants homes, dones
Van sentir soroll. A la part de dalt del tub pendent, en Tarm les cridava. i nens s'hi banyaven junts i totalment nus, davant la sorpresa dels visitants.
Amb la corda van sortir amb facilitat. La Nouma estava eufòrica i es va La serradora aprofitava una caiguda d'aigua per fer rodar una serra circular
petonejar llargament amb tots el presents. metàl·lica i produïa amb facilitat la base del comerç de la República.
••• La zona de laboratoris metal·lúrgics era important. Del llot que treien del
Una munió de gent nova havia arribat a la República. Després d'haver fons del gran pou n'extreien ferro i també petites quantitats d'alguns altres
descansat durant dos dies, la Mirtela els va reunir a tots, amb l'excepció de metalls com níquel, titani, zinc, manganés, liti o alumini. D'altres metalls
la Ròssia que encara restava a la clínica, i va organitzar un petit circuit especialment: coure, plom i plata, en tenien un estoc que s'havia descobert
turístic, acompanyats també de la Cídia que s'havia fet molt amiga dels nois en fer cedir la porta d'un magatzem, ara feia uns cent anys. Al ser reserves
des que va participar al rescat d'en Ziol. limitades no n'exportaven gens i intentaven reciclar-los el màxim possible.
La República estava situada a part de les cobertes de la 64 a la 70 del Un petit taller de vidre fabricava lents per a ulleres. La sílice era escassa al
sector 47, també era territori seu la totalitat de les cobertes de la 64 a la 70 llot i el vidre era un material molt valuós. Fins aquell moment els nois havi-

66 67
MEMÒRIA PROHIBIDA
en pensat que les ulleres que alguns republicans duien, o les que sortien a Marla. Tenien gran quantitat de partitures tan originals d'ells com recopila-
les pel·lícules dels terminals, eren com adorns, ja que moltes vegades el seu cions de músiques exteriors, així com arranjaments de moltes dels milions
disseny era més aviat artístic. A Supra l'únic vidre que coneixien eren les de composicions que es podien escoltar als terminals. I els instruments, els
llàgrimes de colors que s'empraven per fer joies. Un nou procés ideat per que ella coneixia eren de fusta i aquí n'hi havia de metàl·lics, o amb ele-
l'equip Nova permetria aviat a la República extreure del llot una quantitat ments metàl·lics. Hi havia instruments de corda amb un registre increïble
molt més gran dels components del vidre. comparats amb els que ella havia vist a Supra.
El mestre del taller va fer un ràpid examen visual als presents i la sorpresa Els republicans vivien en habitacions individuals i en apartaments. A par-
va ser de la Xandra que era fortament miop i no ho sabia. Ella sempre hi tir dels tretze anys es podia demanar una habitació individual independent.
havia vist igual, no era conscient que els altres, per exemple, veien l'hora No volia dir això allunyar-se gaire dels pares, normalment eren al mateix
des de l'extrem d'una cambra i ella s'havia de posar sota mateix del rellotge passadís. Era molt freqüent canviar d'habitació per anar a viure al costat o a
per poder llegir-la tot i la grandària dels números. El mestre va provar diver- prop d'algú.
ses lents i n'hi va muntar dues en un suport buit. Els apartaments estaven concentrats en un sector a l'entorn de la rotonda.
El món de la Xandra va canviar totalment, veia totes les formes molt més Totes les habitacions tenien porta al corredor i se'n podien ajuntar vàries per
anguloses, es notava molt més alta i notava detalls dels que no havia estat crear un apartament. En general d'habitacions, n'hi havia de tres mides dife-
mai conscient. Els sostres la van fascinar, no eren d'un gris grogós uniforme rents, disposaven de lavabo i dutxa. L'accés d'aigua freda i l'embornal eren
que sempre havia imaginat, eren daurats amb complicats dissenys negres, immemorials però el sistema d'aixetes i l'aigua calenta eren enginyeria re-
diferents pràcticament a cada cambra. I a la part alta de les portes, al costat publicana. Les canonades de l'aigua calenta passaven pels tubs d'aire i eren
del rellotge, la taca gris que hi havia era el número de sector, coberta, corre- fetes d'una mena de canya de bambú amb juntes segellades amb resina.
dor i habitació. Ara entenia com s'orientava tothom sense haver de comptar Hi havia algunes cuines com les de Supra però els forns tenien portes de
el número de portes. Plorava d'alegria. Se li havia obert un altre món nou, fusta per aprofitar millor la calor, evitar olors i accidents quan algú hi ficava
literalment, davant dels ulls. la mà. Els van explicar que si el recipient del menjar era metàl·lic els forns
Van passar per laboratoris de mecànica i de química. Eren llocs de produc- no funcionaven. Alguns dels forns funcionaven en continu, amb uns serpen-
ció, estudi i investigació simultàniament. tins de fusta dins, per al subministrament d'aigua calenta.
Al laboratori d'electricitat estaven treballant-hi en aquells moments uns La biblioteca disposava d'uns vint mil títols. La major part eren propis
membres de l'equip Nova, construïen un sistema de transmissió de veu per però també n'hi havia d'exteriors. En Ziol no s'ho podia creure, quan va
cables. Ja funcionava, els nois el van provar amb sorpresa i curiositat. En veure una còpia del quadern de farmàcia de la seva mare, en un paper molt
pocs dies tindrien un model operatiu fora del laboratori. més bo que el papir original. Va recordar que un any abans de morir la mare,
La impremta també va ser una sorpresa, ara entenien aquells llibres tan els hi havia desaparegut i posteriorment reaparegut misteriosament.
ben escrits. Actualment acabaven de substituir les tipografies de fusta dura A més de portar els nous a fer el recorregut, la Mirtela feia la seva feina. Els
per altres metàl·liques de molta més qualitat. En una altra sala es preparava pares de la Xandra serien els més problemàtics, els esgarrifava que en Ziol i la
un gran full imprès per les dues cares i que es repartia cada dia a tots els Marla tinguessin una porta de comunicació, que els dos sexes es banyessin
ciutadans. junts i despullats i pensaven que havien de protegir la seva filla de tot allò.
En una sala, una dotzena de nens molt petits aprenien a llegir. Tots ells Caldria tractament psicològic i reeducació. No convenia que influïssin nega-
disposaven de quaderns de paper blanc. En veure els nouvinguts espontàni- tivament en la seva filla que semblava que s'adaptava molt bé.
ament es van aixecat i els van anar a besar i abraçar. Van haver de prome- En Vadís era prou madur per adaptar-se a la nova situació. A les proves
tre'ls que hi tornarien per explicar-los coses del seu país. que li van fer no l'hi van trobar indicis de tendències antisocials, ni autorità-
La sala de música, buida en aquell moment, interessà especialment a la ries com es podia pensar tractant-se d'un exsuperior. A més, no era l'únic: la

68 69
MEMÒRIA PROHIBIDA
Dragla, una superior que havia caigut en desgràcia i havia desaparegut de amb el d'ell. Aleshores li va passar. Ja n'aprendria. Ara se la volia treure del
Supra feia uns cinc anys, havia anat a parar a la República i l'ajudaria a damunt però ella continuava refregant-se.
integrar-se. —Espera't i deixa'm fer —li va dir mentre l'acariciava.
La Mirtela pensava que la Namàlia, de moment, s'estava adaptant molt En Ziol es relaxà. I ella va continuar al seu damunt refregant-se fins que a
millor del previst. Li va oferir tot el suport del Consell per trobar el seu fill. ella també li va passar… allò.
Ara amb més tranquil·litat enviarien espies a Supra i el trobarien. De fet I per primer cop es van adormir despullats com estaven. I la Marla que es
havien d'enviar-hi espies per molts altres motius. va despertar un quart abans de l'hora, el va estar contemplant en silenci tota
En acabar el recorregut els va fer algunes explicacions sobre el sistema l'estona.
social de la República: la institució matrimonial era simbòlica, les parelles Aquell mateix vespre, després de sopar, la Xandra s'havia quedat xerrant
es podien fer i desfer a voluntat, i la protecció social de les persones no amb la Cídia que tot i ser un any més jove que ella, o potser per aquest
depenia en absolut de la seva situació familiar. Curiosament les parelles motiu, era la republicana amb qui havia agafat més confiança.
estables eren majoria. Avantatges de poder provar, deia la Mirtela. —Per cert, Xandra, com van les ulleres?
—I com us ho feu sent tant pocs per evitar problemes de consanguinitat? —És meravellós, és que mai no m'havia adonat que els altres veien coses
—preguntà en Vadís. A Supra hi havia lleis molt estrictes per evitar les que jo no veia. Em trobo molt més alta. Ara tot m'ha canviat, estic molt
unions de persones que fossin parents en menys del cinquè grau. contenta i feliç. A més, ja tinc els pares aquí… Els pobres, no entenen res i
—Recollim orfes de Bam i de la Federació que hi ha al sectors del 13 al 16. els costarà d'adaptar-se.
Una quarta part de nosaltres no som fills de republicans. Aquí és normal que —Vine amb mi que et vull ensenyar una cosa que ara que hi veus bé segur
moltes dones tinguin un fill biològic i un d'adoptat —contestà la Mirtela. que t'agradarà molt.
—I no tenen problemes els adoptats? —preguntà la Marla que, en no tenir Van anar a l'extrem de la zona d'apartaments i van entrar a una habitació.
pares, a Supra era de segona categoria. Tenia el llum apagat. La Cídia va tocar el petit cercle verd que l'encenia.
—T'asseguro que no. Jo mateixa o fins i tot la mateixa directora Utàlia La Xandra va fer un bot, què era aquella gent? No, ràpidament ho va veu-
procedim de Bam. Els meus pares em tracten igual que al meu germà gran re, era meravellós, una habitació amb miralls a les parets. Es veien infinitat
que va ser parit per la meva mare. Discriminar va en contra dels principis de d'imatges de totes dues reflectides. Era increïble. Ella sols coneixia els mi-
la República. ralls per les pel·lícules. A Supra, si hom es volia veure la cara havia de ser
••• amb aigua, en un recipient amb un fons fosc i el llum al damunt. I eren tan
Aquell vespre a en Ziol li feien mal les cames i els braços de tant caminar grans aquells miralls!
amb crosses però estava de molt bon humor. Xiulava. —Què és això? —no li sortien les paraules.
La Marla gaudia de la nova situació. La seguretat i la tranquil·litat que es —Van sobrar d'un experiment. Són d'un metall molt polit, amb una protec-
respirava a la República la posava exultant, notava en Ziol, vivia amb ell i li ció de no sé quina resina. Les noies, i algun noi també, hi venim sovint.
agradava. Va idear un pla: el vespre va entrar a l'habitació abans que ell i es La Xandra es mirava, voltava, botava al llit que hi havia al mig de l'habita-
va amagar al lavabo, sense obrir el llum, deixant una escletxa a la porta per ció, feia postures diverses.
poder-lo veure quan entrés. Es va despullar. Quan en Ziol per fi va entrar i —Pot venir algú ara?
també es va despullar per posar-se el pijama, va sortir i li saltà al damunt. —Ja no —contestà la Cídia tancant la porta del passadís amb el baldó.
Sorpresa! Afortunadament en Ziol era dels que no s'espantaven. El va La Xandra es va començar a despullar, la Cídia ja ho sabia, totes ho feien,
estirar al llit evitant pegar-li cops al peu dolent. Esperava que no passés el per això hi havia baldó. Va continuar mirant-se embadalida. Finalment es va
mateix que les altres vegades i que aguantés una mica més. De moment no treure tota la roba. Encara tenia l'esquena i especialment les natges bastant
li passava. La Marla es va començar a moure lentament refregant el seu cos marcades.

70 71
MEMÒRIA PROHIBIDA
—I tu que ets tan bonica, en tenies de parella allà a Supra?
—Gràcies. No, era impossible.
—Que ets verge encara? 8 Espies
—Sí, fins als divuit no podies ni mirar els nois, i als divuit t'havies de
decidir de pressa. La Marla i en Ziol eren amics d'amagat. Aquí veig que tot En Tarm estava amoïnat, els informes dels espies enviats a Supra afirma-
és molt diferent. M'has d'explicar com van les relacions entre vosaltres. ven que la Guàrdia Social havia entrat a la zona inaccessible de la coberta
T'ho puc preguntar això? 37 i havia recuperat els cossos dels tres guàrdies morts. Ja sabien que en
—Sí, és clar. Som pocs i tots molt amics. Vadís se'ls havia escapat. El comandant va ser cessat i el substitut havia
—Però feu parelles, per exemple? manat un escorcoll minuciós de tot Supra. Es va dividir tot el país en tres-
—Hi ha qui sí, hi ha qui no. D'entre els vint-i-tres del meu grup d'escola centes zones i malgrat els problemes econòmics que comportaria, cap nor-
crec que hi ha quatre parelles, res seriós però sovint dormen junts. I tres o mal o especialista no podia sortir de la seva zona si no era per a feines
quatre més estan amb gent més gran. Jo no en tinc ni n'he tingut mai, per especialment autoritzades.
exemple. Un dels espies, que vestit de guàrdia podia circular per tot arreu, va notar
—Ets verge tu també? un fet curiós. Malgrat la paralització total de Supra els guàrdies conduïen
—No, ja fa dos anys que no. Ho faig quan en tinc ganes i trobo un altre nombrosos grups de nois, d'uns dotze anys d'edat aproximadament, a les
persona que també en tingui però sense lligar-nos. A mi m'agrada fer-ho cobertes dels superiors.
amb gent de la meva edat, però això és una qüestió de gustos, hi ha prou —A les cobertes més altes sols hi podíem entrar els superiors i natural-
gent per escollir. ment no hi ha cap escola de nens —afirmà en Vadís.
—Ho podria fer jo amb algun noi dels vostres? —Els nois d'aquesta edat ja estan separats en escoles normals i d'especia-
—Naturalment, és molt més fàcil del que creus. Però jo crec que primer ho listes. Els normals, que són la gran majoria, són alliçonats per treballar sen-
hauries de provar amb en Tarm, només té vint-i-cinc anys encara que no ho se protestar ni fer preguntes —continuà la Xandra.
sembli. I és dels que està ben disposat. —Però què penseu que els hi volen fer fer? —preguntà en Tarm.
—Perquè em dius en Tarm precisament? —Ha de ser una feina fàcil i que es pugui fer a les cobertes dels superiors
—Que no has vist com et mira? —en Vadís no entenia res.
—Ho has fet amb ell? —Si tingués bé el peu em ficaria pel tubs d'aire de les cobertes 69 o 70 i
—No, jo no, ja t'he dit que a mi m'agraden més joves, màxim de dinou o provaria d'esbrinar-ho —digué en Ziol que encara que portés el turmell
vint, però algunes de les de l'escola sí, i diuen que està molt bé. embenat no parava amunt i avall per tota la República.
—Tu ho fas sovint? —Hi vaig enviar ahir la Troimà. Va tornar esgotada i no va esbrinar res.
—Un o dos cops per setmana, hi ha qui ho fa molt més. Perdem massa temps entre anar i tornar, i resta poca estona aprofitable a
—I ho has fet amb molts? Supra. Per travessar la selva ja perdem tres o quatre hores si no hi hem
—Amb alguns, uns vint potser, festes a part. Quinze nois i cinc noies apro- enviat algú a obrir camí, que no sempre ho podem fer.
ximadament. Amb bastants. —Si poguéssim entrar al tub d'aire per aquí encara ens estalviaríem temps.
—Amb noies també? Hi ha continuïtat fins a Supra? —intervingué novament en Ziol.
—Sí, aquí és normal. —Podem entrar-hi, però vuit-cents metres suplementaris pel tub són enca-
—Em sembla que encara he d'aprendre moltes coses d'aquí. ra més cansats que passar tota la selva.
—Te n'ensenyaré unes quantes —digué la Cídia que en aquell precís ins- —Tinc una idea —la Marla que fins aquell moment escoltava atentament
tant s'havia acabat de despullar. finalment va intervenir— podem fer una mena de taula amb rodes, com aquesta

72 73
MEMÒRIA PROHIBIDA
joguina que tenen alguns nens, per poder passar el tub sense arrossegar-se. A l'informe que en tornar va fer a en Tarm, no s'especificava el que eren
Quan algú té una idea sempre resulta que era molt fàcil i que qualsevol ho Xara i Respor. Els nois que eren amb ell tampoc ho sabien però en Vadís els
hagués pogut pensar… abans. ho va aclarir, Xara era un prostíbul, l'únic al que anaven molts dels superi-
A cap lloc del Món hi havia passadissos rectes gaire llargs, sempre feien ors. Respor era un menjador vetat als normals on habitualment es feia tertú-
com a màxim vuitanta metres abans de tombar en angle recte. I a més, les lia. Va prendre nota de les localitzacions: Xara, coberta 64 posició central;
distàncies eren sempre tan curtes que no havien tingut mai la necessitat de Respor, coberta 66 lateral nord. Va entrar a TNIREBAL i ho va buscar, Xara
dissenyar un vehicle. El més similar que hi havia eren els llits amb rodes o havien de ser aquelles cambres, un dels tubs del nivell 64 hi passava pel
els carretons per dur mercaderies. mig. Seria un dels objectius prioritaris. Respor quedava lluny de qualsevol
Al departament d'enginyeria mecànica van fer molt més que un llit amb dels tubs, no es podria espiar amb aquell mètode.
rodes. La plataforma quedava a tan sols un centímetre de terra per aprofitar —En Cràdec sospita que la desaparició d'en Vadís té a veure amb els codis
l'espai al màxim. Unes rodes laterals es recolzarien a les parets del tub per dels terminals, sap que jo hi tinc a veure i que sóc afeccionat als terminals.
adreçar automàticament el vehicle. I el millor de tot, van idear un sistema de Ara fa servir els nens per mirar d'esbrinar què és el que jo sabia —fou la
propulsió amb els peus, mitjançant uns pedals. Van pensar en els frens i en resposta d'en Ziol quan en Tarm li va comentar les dades que havia portat la
un sistema per invertir el sentit de la marxa. Troimà.
A més, plegant les rodes laterals era prou petit per passar els passos estrets —I els deu haver amenaçat o potser promès algun premi perquè treballin
entre sectors. El vehicle va estar construït i provat en dos dies. Podia anar a de pressa —opinà la Marla.
més de dos metres per segon sense cansar al conductor. Es podria anar a —En Cràdec ara ja deu estar segur que som a l'exterior, cosa que vol dir
Supra en vint minuts. que s'hi pot anar. I ell sempre ha cregut que Supra s'ha d'expansionar a nous
La Troimà, que era ja l'exploradora oficial de tubs, va fer el primer viatge territoris. Ara deu creure que nosaltres, o la nostra fugida són la clau d'accés
pel tub central de la coberta 70. No va ser productiu, la major part dels als nous territoris —continuà en Vadís—, pot ser important anar a espiar a
forats donaven a cambres que eren magatzems. A la sala d'esbarjo dels su- Xara, en Cràdec és dels que hi va, i potser que hi xerri més del compte. El
periors n'hi havia alguns, però no va poder escoltar cap conversa significa- problema serà coincidir-hi, no crec pas que hi vagi cada dia. Tarm, si els
tiva. Dels nens, ni rastre. De tornada, en tres minuts era al primer estreta- superiors descobreixen TNIREBAL, quines possibilitats tindrem de defen-
ment. Desmuntar les rodes, passar el carretó i passar ella, era més lent que sar l'accés als tubs i a la selva?
tota la resta del viatge. —L'accés a la selva es podria defensar però consumiria molts dels nostres
Va arribar a un tub en pendent i va poder baixar el carretó a nivell de la recursos, la nostra població és de mil set-cents i escaig contra més de setan-
coberta 68. Passat el punt estret, el que va veure li va agradar més, era una ta mil, i això pesa. Des de la sala on van a parar els tubs, la que tenim
zona de treball. Per un dels forats va veure un despatx on dos superiors bloquejada amb gel al sector 44, hi ha massa passos a la selva. Si fonen o
elaboraven una llista de paraules, l'un dictava i l'altre escrivia en una tauleta trenquen el gel haurem de bloquejar dotzenes de tubs i és possible que ells
de cera, va entrar un noi i se la va endur. Allà hi havia un noi i el que havia n'acabin forçant algun abans que ens n'adonem. Serà molt difícil defensar
vist podia ser significatiu, aquelles paraules podien tenir algun sentit per cadascuna de les sortides dels tubs a la selva. D'acord en l'afer Xara —con-
algú a la República. Va memoritzar part de la llista que estava escoltant. clogué en Tarm— hi posaré un espia, dins d'un parell de dies, i quan tingui
En tornar, va escoltar en una altra sala uns superiors que comentaven que més carretons podrem fer-hi una vigilància quasi contínua.
no es refiaven del pla d'en Cràdec. Un d'ells va dir que ja n'estava cansat i •••
que baixaria a Xara, que amb la gent tancada a casa, a Xara podrien estar El Consell va estar d'acord en les mesures d'en Tarm, es va decidir que es
més per ell. Algun altre va dir que també hi aniria i un tercer que s'estimava revisaria sis vegades al dia si algú accedia a TNIREBAL. Els conservadors
més anar a Respor que allí s'hi podia reunir amb gent més interessant. defensaven l'opció d'enviar homes armats a defensar les sortides dels tubs.

74 75
MEMÒRIA PROHIBIDA
Impossible, calia massa gent. Van demanar aleshores de contractar merce- que sospitaven de la zona del Forat Gran.
naris a Bam però la moció no va prosperar. • L'operació dels terminals amb els nois havia fracassat, però n'havien ini-
En aquells moments al Consell gairebé tothom parlava alhora: ciat una altra amb personal més qualificat.
—Si ens hem de defensar és preferible fer-ho a la coberta 64 de la selva. • Des dels tubs no hi havia accés a la sala de govern dels suprems.
Sols hauríem de bloquejar un accés, ja sabeu que és un pas obligat per anar Tot i que la Troimà era ben coneguda a la República per les seves habilitats
més enllà, si no comptem els tubs. eròtiques, va aprendre més en els dies que va espiar el prostíbul de Xara que
—Sí, però perdríem l'accés al noranta-cinc per cent de la selva. en els vuit anys que feia que havia deixat de ser verge. Des del tub podia
—O a l'entrada del sector 10 i només en perdríem el vint-i-cinc per cent. veure dues cambres i curiosament una d'elles quasi sempre estava d'ocupa-
—El pas entre els sectors 10 i 45 ens queda massa lluny per defensar-lo da per un superior. Era deliberat, les noies rebien un senyal discret en arri-
amb garanties. bar el següent superior i aleshores acabaven una feina que fins a aquell
—Cal veure que podem fer per bloquejar el pas, si és millor una porta ben moment havien allargat al màxim. El canvi de la roba del llit, de noia i de
forta o una que sembli una porta antiga tancada. superior era molt ràpid aleshores.
—Amb aquestes propostes no podríem fer entrar agents a Supra i perdrí- Com a mínim una centena, dels prop de quatre-cents superiors i suprems de
em els tubs de les cobertes inferiors a la 64… sexe masculí que hi havia, van passar per Xara en les dues setmanes de vigilàn-
—És millor això a tenir el noranta per cent de la població fent la guerra. cia, alguns d'ells més d'una vegada. I quasi sempre anaven a la mateixa cambra.
—Cal un atac preventiu a Supra, entrar per sorpresa als pisos alts i matar En les dues ocasions que van veure la Guàrdia Social escorcollar el bor-
tots els superiors. dell, la primera de les dues cambres que veien era escorcollada a fons, mal-
—Això és impossible, fins i tot amb mercenaris. grat el client, però en veure que a l'altra hi havia un superior sempre ho
—Prou! —digué la directora— Així no ens entendrem. Proposo nomenar deixaven córrer i no el molestaven.
en Tarm responsable de crisi amb poders executius per un període d'un més. No semblava que en aquella habitació hi hagués espai per amagar-hi res,
Cada tres dies haurà de retre comptes al Consell que el podrà cessar si ho però repassant el plànol de la zona, la Troimà es va adonar que hi havia una
considera oportú. Votem. cambra a la quual sols s'hi podia accedir des de darrera la capçalera del llit.
La proposta va guanyar per un sol vot. Haurien de fer també vigilància a les hores de nit.
••• Li va tocar el primer torn a la Namàlia. De moment semblava que al vespre
En deu dies no va haver-hi cap novetat important, l'ambient a la República continuaven fent el mateix que de dia. La cambra sempre ocupada. A les
es va relaxar molt, no així la vigilància a Supra. 21:00 va començar a veure novetats:
Els espies enviats a l'interior de Supra van informar de la fi de l'escorcoll i Per primer cop un superior va entrar amb dues noies i tots plegats es van
de la tornada a la normalitat relativa. posar a sopar, un sopar regat amb abundants begudes alcohòliques.
Les dels tubs també van fer una bona feina. La Troimà dirigia un eficient equip El superior semblava content amb les dues noies que es van despullar tot
de dones: la Nouma que havia superat la claustrofòbia, la Vistina i la Namàlia just començar l'àpat i l'afalagaven constantment. Sobtadament l'alcohol li
que també era molt prima i útil pels seus coneixements directes de Supra. va fer uns efectes una mica més contundents dels esperats: va caure rodó.
En Tarm va fer una llista amb diverses conclusions: Les dues noies, quan el van veure ben adormit el van despullar i el van
• En Cràdec havia augmentat el seu poder les darreres setmanes. deixar al llit. La túnica blava quedava ben visible davant la porta d'entrada.
• Quasi tots els superiors ja estaven segurs que en Vadís, la Namàlia i els Aleshores van apartar el llit suaument i va aparèixer una obertura.
nois eren a l'exterior. La més jove de les noies hi entrà amb el menjar que restava a la taula.
• Creien també que en Joèdic era amb ells ja que no el cercaven. L'altra, una noia d'uns 30 anys anomenada Matgà que ja havia vist treba-
• Sabien que existia un accés relativament practicable a l'exterior, encara llant moltes vegades, vigilava.

76 77
MEMÒRIA PROHIBIDA
En un determinat moment sonà un petit cop. Un visitant va entrar i es va —I a mi m'havia vist fent llistes de codis, seia al meu costat. Potser es va
ficar pel forat que el llit havia estat amagant. Uns minuts més tard, dos més. adonar de què anaven. Ell també és dels qui els agraden els terminals i tenia
El superior sense adonar-se de res. La noia que era dins va sortir amb roba informació de com penjar-los.
bruta i les restes del menjar que tornà a posar a la taula. Van tornar a ocultar —Si estan a la bona pista no trigaran a accedir a TNIREBAL —opinà en
el forat amb el llit i les noies s'hi van ficar, a costat i costat del superior que Vadís que també era present a la reunió dels assessors de crisi d'en Tarm—
continuava dormint. . Per cert, sabeu si hi ha algun altre codi que porti a més aplicacions ocultes.
Va arribar la ronda de la Guàrdia. Van mirar a la cambra i en veure el —Sí, en coneixem uns vint, molts sense cap importància i algun de curiós,
superior retrocediren. com el que dóna accés a multitud de pel·lícules de contingut eròtic, sembla
Passada una estona es va repetir el moviment del llit i en van sortir quatre com si fos una cosa il·legal quan es va fer.
persones que es van acomiadar de les noies. —I quin codi és? —preguntà en Vadís mentre tothom es posava a riure.
El llit tornà a la seva posició inicial. El superior seguia dormint. Fins pas- —PORNOPORNO, si tant us interessa.
sades dues hores no es va començar a moure. Curiosament a qui va interessar va ser a la Marla. Va pensar que si en Ziol
Aleshores una de les noies se'l va treballar una estoneta, amb la mà. El va veia les imatges, potser no s'emocionaria tant quan ella se li posés tendre.
deixar ben buit. I ell sense adonar-se'n gaire. Més tard segur que pensaria Dit i fet, al vespre, en arribar a l'habitació amb en Ziol, l'hi va posar.
que havia estat d'un altra manera. Era francament casolà. Escenes de noies vestint-se i desvestint-se; pare-
Just al moment que la Namàlia feia la darrera ullada abans de tornar, la va lles al llit, moltes vegades tapades pels llençols, noies nues llegint estirades
veure: sobre un prestatge hi havia una flauta, era la del seu fill, no la podia a terra o sortint del bany i coses per l'estil. Les habitacions quasi sempre
confondre. desendreçades i el punt de vista sempre fix.
••• —Jo diria que tot això es va fer sense que els que hi surten se n'adonessin,
En Vadís no en sabia pas res que l'oposició de Supra es reunís al bordell, de opinà la Marla—. No és com a les pel·lícules, on els que hi surten són actors.
fet era evident que els superiors no sospitaven res. Va recordar però la histò- Una de les aplicacions dels terminals era justament cinema. Hi havia dese-
ria, quinze anys enrera, d'una noia molt jove, es deia Matgà, condemnada nes de milers d'enregistraments disponibles. Molts d'ells passaven a llocs
per seduir a un superior. L'havien fuetejada públicament vàries vegades i que no semblaven pas el Món, en unes cambres molt diferents de mida
finalment havia acabat anant a parar a Xara. Sabia que la condemna era forma i decoració, sovint amb parets corbes i angles no rectes. Hi sortien
injusta. Això explicava moltes coses. alguns objectes desconeguts, com les anomenades pistoles, un arma antiga
La Namàlia estava feta un sac de nervis i disposada a anar a Supra per que afortunadament s'havia prohibit, o perdut, a tot el Món.
recuperar al seu fill. En Tarm li va haver de treure del cap. Ja elaboraria una Altres pel·lícules passaven clarament al Món d'abans del caos, quan era
estratègia que no posés en perill ningú. farcit d'objectes meravellosos. Altres eren de dibuixos i estaven plenes d'ani-
La Nouma, que va substituir la Namàlia en la vigilància de Xara va tornar mals fantàstics, molt més grans que qualsevol dels que vivien actualment i
per fi amb dades significatives. Un superior, un tal Fliomir, havia dit a la que moltes vegades es comportaven com persones. En cap enregistrament
noia que ara, ell era molt important, que estava a punt de fer un nou desco- no hi sortia mai un nu. I tots semblaven actuacions, com teatre enregistrat,
briment als terminals que portaria a tot Supra uns temps nous, que interro- s'hi veia clarament que els actors actuaven.
gant un estudiant que coneixia als traïdors, havia vist la pista definitiva. —És com si algú estigués enregistrant des d'un punt fix esperant a veure si
—Creieu que algun dels vostres excompanys pot tenir alguna pista? algú es despullava —deia en Ziol.
—preguntà en Tarm. —Però amb un sistema de fer pel·lícules amagat. Recorda que els antics
—L'únic que podia sospitar alguna cosa era el malparit d'en Gramoni — feien pel·lícules amb aquelles caixes que surten a vegades a les pròpies pel·lí-
digué la Marla—, de fet sabia que jo podia despenjar els terminals. cules. Eren una mica massa grans per poder-les dissimular, no se pas com

78 79
MEMÒRIA PROHIBIDA
s'ho va fer l'autor dels enregistraments. cambres diferents en mida o en situació de les portes respecte al terminal.
I a més hi ha aquests números aquí, a l'angle. Els primers són la data i —Molt observador. Hi ha exactament disset menes diferents d'habitacions
l'hora, tots són d'un període de cinc mesos del 2623 però els altres números entre petites i mitjanes. Però escolta, encara que les pel·lícules de
no ho sé… ho vull esbrinar. PORNOPORNO s'haguessin fet des dels terminals, crec que algú ja ho ha-
Una mica més i la Marla es posa a riure. Un noi, i dels que són sensibles als via suggerit, de què ens pot servir?
nus, amb milers d'imatges eròtiques que no ha vist mai i el que més li inte- —He dit descobriments. Saps que a TNIREBAL hi ha un apartat anome-
ressa són uns numerets. nat “codi font”?
El va deixar treballar. I va treballar fins les 05:30 quan la Marla es va —Si m'has de parlar de codis de terminal crec que serà millor que anem a
despertar. Estava excitadíssim. Per les noies nues? O pels codis? veure en Tomen, el més expert en terminals de la República, que amb els
La Marla el va fer ficar al llit fins ben tard, sense ni voler escoltar-lo. Sort codis jo m'hi perdo. Té l'habitació aquí mateix —hi van trucar.
que l'escola a la República no té horaris. —Escolta el que diu aquest noi, parla de codis font —li va dir en Tarm
Quan en Ziol es va despertar eren les 11:10, estava sol a l'habitació i no hi quan en Tomen li obrí la porta.
havia cap alarma posada al rellotge. Va decidir anar a cercar en Tarm imme- —He trobat el codi font de PORNOPORNO —en Tomen va posar uns ulls
diatament, sense ni canviar-se el pijama. El va atrapar a un corredor quan com taronges— a TNIREBAL per trobar el codi font cal posar la fletxeta al
sortia del Consell. menú de codis i prémer entrada. A PORNOPORNO igual.
—He fet uns descobriments molt importants, importantíssims. —Com ho vols fer? No hi tens pas fletxeta ni menús per apuntar.
—Els teus descobriments ja han posat en perill la República una vegada, —Els has d'imaginar: amb els controls de posició tires molt a dalt i a la
sense que ni te n'adonessis. Esperem que aquesta vegada no tinguem pro- dreta, si hi veiessis la fletxeta la tindries a l'angle, oi?
blemes —digué en Tarm. —Sí.
—Saps els aparells que surten a algunes pel·lícules i que serveixen per fer —Aleshores et desplaces a la posició aproximada on hi hauria d'haver el
pel·lícules. En teniu algun actualment? menú, a cegues, i prems entrada. Si l'encertes ja hi ets, i si no tornes a co-
—Càmeres en deien. No, es van perdre a l'època del primer caos. mençar.
—Jo sé on n'hi ha, i n'hi ha moltes. —Meravellós. I què hi ha al codi font? —preguntà en Tomen.
—On? —Línies i línies de paraules estranyes i de xifres, però també comentaris
—Als terminals, sobre les pantalles dels terminals, saps el cercle negre marcats amb estrelletes. Hi ha un comentari molt interessant: “** SECCIÓ
que hi ha just al mig, entre el rellotge i el punt verd d'engegada. És un ACTIVAR CÀMERA QUALSEVOL (si s'adonen que ho puc fer es moren,
aparell per fer pel·lícules. he he) **”
—Com ho saps? —Cal veure si aquests codis que has vist encara funcionen. Posaré els
—Saps que les pantalles sempre estan a la mateixa alçada de terra, doncs experts que tenim a treballar-hi, pots venir immediatament al nostre taller
les pel·lícules que surten a PORNOPORNO també són fetes totes des de la de terminals? —digué en Tomen.
mateixa alçada, just la del cercle negre. En Ziol hi va anar, i amb cinc persones més que ja hi havia, els anomenats
—Això no prova res. terminalistes, van estar treballant fins ben entrada la nit. Van apuntar en
—He vist tres casos que es veia el terminal encès reflectit als ulls d'una noia, papers fragments dels codis de PORNOPORNO i de TNIREBAL i van dis-
es notava perfectament el punt de vista, i era sempre el mateix: just al damunt cutir el sentit de les diverses ordres. Mentre sopaven, encara davant els ter-
de la pantalla. Segur que sobre cada terminal hi ha la cosa, vull dir la càmera. minals en Tomen va resumir:
I a més, la perspectiva de les vistes sempre correspon a una de les possibles —L'autor de PORNOPORNO no era un gran programador, crec que tots
posicions dels terminals a les cambres, ja saps que hi ha poques menes de estarem d'acord que moltes parts del codi es podrien rescriure de millor

80 81
MEMÒRIA PROHIBIDA
manera, més aviat sembla que li van dir o va comprar o de qualsevol altra
manera va aconseguir un codi secret que permet activar les càmeres dels
terminals a distància i aleshores es va apanyar com va poder per muntar 9 Perill
clandestinament aquesta aplicació. Comparativament, ara que nosaltres hem
provat de fer una aplicació, dins un codi de la mateixa longitud que el que El segon dia de recerques sobre les càmeres dels terminals anava bé. En
estem examinant, ens ha sortit en primera instància una llista amb més de Ziol s'havia llevat de molt bon humor i el seu cervell, li semblava, anava
dues-centes errades, no hi tenim experiència, però en menys d'una hora les més de pressa del normal.
hem reduïdes a vint-i-dues. Crec que aviat podrem generar aplicacions. A mig matí, en Tomen va deixar el problema per passar a coses més rutinà-
—Sí, però no les podem desar —intervingué en Ziol. ries. Va fer un crit.
—Sembla que quan el terminal no deixa desar un codi nou, no és per erra- —A Supra han accedit a TNIREBAL —i va sortir corrent a avisar.
da nostra, sinó pel bloqueig que hi ha des de l'època de CENSOR. Això vol En Ziol li va anar al darrera, encara no podia córrer. Mentre passava els
dir que el codi sols el tenim mentre no apaguem el terminal. No és una corredors la notícia s'escampava.
dificultat major ja que podem deixar un terminal encès indefinidament. Va arribar al despatx d'en Tarm al mateix temps que la Namàlia.
—M'agradaria que ara anéssiu a dormir, suposo que ara estem tots una —Hi ha la Troimà al tub del nivell 79. Faré que la Nouma faci de llançado-
mica cansats, demà a les 09:00 continuarem i hi ha molta feina a fer. Moltes ra per portar ràpidament notícies si veuen alguna cosa. Ara deu estar des-
gràcies companys. cansant. Que algú l'avisi.
Anant a l'habitació en Ziol estava amoïnat, no havia pensat en la Marla en —I el meu fill? Si aquells fills de puta bloquegen la sala del gel on van a
tot el dia, no havia dinat ni sopat amb ella ni li havia fet arribar cap notícia, parar els tubs el perdré per sempre —la Namàlia xisclava.
segur que trauria foc pels queixals, es sentia molt culpable. Ella sempre —El podràs anar a buscar si vols. Tinc un pla. El que vull que facis és
pendent d'ell i ell sempre tan distret. Li hauria de demanar perdó. perillós, en altres circumstàncies no gosaria demanar-t'ho —digué en Tarm—
La Marla realment sí que tenia notícies d'ell. Diverses vegades havia anat serà decisió teva i s'hauria de fer immediatament.
fins la porta del taller dels terminalistes i l'havia vist tan embadalit que es va —Què vols que faci?
estimar més no dir-li res. El coneixia i no li venia de nou. Ja pensaria en En Tarm va exposar a la Namàlia el pla que es basava en que els superiors
alguna cosa especial pel vespre. I pensant el va desitjar. I va idear un altre pla. segur que trigaran hores a fer-se una idea del mapa que hi ha a TNIREBAL,
Tot just entrar li va dir i fins aleshores, no bloquejarien la sala dels gels.
—Ziol, el dia que estiguis preparat farem l'acte sexual complert. Tota la República es va mobilitzar i van equipar ràpidament la Namàlia
Una mica més en Ziol que ja caminava molt bé sense crosses, malgrat que va sortir immediatament cap els tubs.
l'embenat del turmell, cau per terra. En la seva mentalitat ho veia tot molt El primer tram era horitzontal pel sector 46. Primer estretament. Entrada
llunyà i desconegut. al sector 45. Hi havia un altre carretó passat l'estretament. Més camí horit-
—I quan creus que estaré preparat? —va dir amb un fil de veu. zontal. Pas estret al sector 44, cal deixar el vehicle. Arrossegar-se una mica
—Quan passis la prova: quan em resisteixis la mà el temps que jo tinc pensat. i baixar pel tobogan fins el nivell de l'entrada a Supra. Treure un bloc de gel
—I quant de temps has pensat que he de resistir? —la veu li tremolava i tot mòbil i ja hi era.
el seu cos suava. Quin fred més espantós, per passar els punts estrets s'havia quasi despullat
—Ho sabràs l'endemà d'haver superat la prova. i empastifat amb greix. Ara havia de córrer a posar-se la disfressa de neteja-
Era una manera d'allargar-ho, a ella li agradava, així cada vegada ho desit- dora que duia a la bossa. Va botar i es va fer fregues per no glaçar-se. Havia
jaria més. de sortir ràpidament d'aquella nevera. Encara tremolant va arribar al sector
—Prova'm —digué amb una veu com si fes una heroïcitat. 43. Pujant una escala fins la coberta 64 va aconseguir entrar en calor. Va

82 83
MEMÒRIA PROHIBIDA
anar directament a Xara, ja sabia on era. superiors, no són gens subtils.
Va demanar per la Matgà. —I tu et vols endur ara en Joèdic? Haurem d'esperar que la meva compa-
—Ara no pot, és urgent? nya acabi. Ara és amb un superior i la porta és bloquejada.
—Sí —Ja m'ho imaginava. Fes-li el senyal d'acabar.
—Acabarà en deu minuts, passa aquí dins. La companya deuria ser molt bona professional perquè va acabar la feina
I la van dur a un bany amb una gran banyera feta d'un matèria vegetal amb en un parell de minuts. La Matgà va entrar a buscar en Joèdic i a avisar-lo
aparença de cuir, tot un luxe. Era a mig omplir, de tant en tant venia una que no fes res que pogués comprometre la seva mare.
dona gran amb un recipient d'aigua calenta i n'hi afegia. A ella ni se la mira- En Joèdic va sortir vestit de nena. Millor, va pensar la Namàlia. La Matgà
va. Finalment va entrar la Matgà. i l'altra noia el van abraçar i petonejar. Li van tornar la flauta.
—Sóc la Matgà, no ens coneixem nosaltres? Tens un no sé què famili- —La duia a la butxaca quan ens el van portar. Li vam haver de prendre, és
ar… —digué tot traient-se la bata— què vols? que si la tocava ens podia descobrir…
—Sóc la mare d'en Joèdic. En Joèdic es va llençar als braços de sa mare, la va estrènyer i no li sortien
La Matgà que acabava de seure a la banyera va posar la mateixa cara que les paraules. Es van besar però no tenien temps, la Namàlia li va agafar la
si l'aigua s'hagués congelat sobtadament. mà i van sortir ràpidament cap el sector glaçat.
On eres? Com vas poder escapar-te de la Guàrdia? Com saps on és el nen? El grup d'en Tarm arribava en aquells moments a l'entrada dels tubs pel
La darrera pregunta va ser una resposta que va fer saltar el cor de la Namà- cantó de la selva. Calia estar a l'aguait per si els guàrdies accedien a la sala
lia, ara ja ho sabia, abans sols ho sospitava. dels gels. Si arribaven abans que la Namàlia, li tallarien la retirada.
—És una llarga història… i ara no hi ha temps. Teniu ocupada la cambra La Namàlia i en Joèdic van entrar al sector glaçat sense cridar l'atenció.
que hi ha entrant a l'esquerra, al fons? Just passats els magatzems l'horror. Hi ha una patrulla de la Guàrdia. Els
—Sí, ara no s'hi pot pas entrar. han vist. La Namàlia apaga el seu llum. Massa tard. Uns quants s'avancen
—I la segona, a la seva esquerra? corrent, estan perduts.
—No, és precisament on jo era fins fa una estona, l'estan endreçant, d'aquí —Mira qui tenim aquí —diu el que duu el llum tot arraconant mare i fill
a vint minuts he de tornar-hi, que vindrà un altre client. contra la paret— no sabeu que és prohibit anar per aquí. Des d'ara és prohi-
—Podem passar-hi un moment? bit.
La Matgà es va embolicar amb una gran tovallola i hi van anar. Acabaven Una mà immensa agafa la Namàlia pel coll. Sobtadament el peu d'en Joè-
de fer el llit. Quan van quedar soles la Namàlia es va girar cap al forat que dic s'aixeca fins més amunt del seu cap. La llanterna vola i s'estavella contra
comunicava amb el tub d'aire i va dir: la paret. S'ha apagat.
—Ei, que ets aquí? —la Matgà va mirar-la con si estigués boja—. Matgà, El guàrdia afluixa en voler seguir la llanterna i en Joèdic estira la seva
ajuda'm, m'he d'enfilar fins aquest forat. mare per la mà. Són a les fosques. Els guàrdies ensopeguen els uns amb els
La Matgà li va acostar un tamboret molt alt i la va ajudar a enfilar-se sense altres. De més lluny en venen més amb més llanternes. Mare i fill corren en
entendre res. La Namàlia va xiular pel forat. Al cap d'uns segons una veu ziga-zaga per corredors i passadissos. Els guàrdies es senten lluny.
deia: —Ara sí que estem perduts, no se on sóc i he perdut la llanterna, no sabré
—Hola, sóc aquí! —la Matgà una mica més i es desmaia— sóc una exte- trobar la sala dels gels.
rior i puc arribar fins aquí, sóc a un tub d'aire. Us podem ajudar, sabem el —Jo sí, ja hi havia estat i sé perfectament on som ara. Si em segueixes t'hi
que esteu fent. Coneixem la porta amagada darrera el llit a l'altra cambra. portaré.
Podem parlar-nos per aquests forats… Van arribar a la cambra on van a parar els tubs vint segons abans que un
La Matgà va copsar ràpidament la situació. Segur que no és un parany dels nombrós grup de la Guàrdia Social amb dos oficials al front. Al forat de

84 85
MEMÒRIA PROHIBIDA
sortida hi havia llum, era en Tarm que els va estirar ràpidament. Quan van • Fomentar la revolta a l'interior de Supra.
ser a dins va tornar a posar el bloc de gel mòbil i el va ruixar amb aigua El Consell va decidir establir una moratòria de quinze dies abans de pren-
perquè es soldés. Per l'altra banda ja picaven. dre cap decisió definitiva.
Era important donar l'alerta a la República el més ràpid possible. A contra- Naturalment l'espionatge via els tubs dels nivells del 64 al 70 es va mantenir.
cor la Namàlia es va separar del seu fill i va pujar pel tub inclinat en direcció La Troimà, la Nouma i la Namàlia feien un bon equip de tubs. Feien un o
on havia deixat el carretó. Va enretirar la corda que hi havia instal·lada per dos viatges cadascuna cada dia. La seva informació, especialment la que
pujar amb més facilitat i a nivell de la coberta 63 va bloquejar el tub amb un provenia de la Matgà era valuosa.
tap metàl·lic que havien construït especialment per a aquesta finalitat. Des Van saber que entre els superiors havien aparegut dues tendències: els que
del costat de Supra semblava una de les comportes impossibles d'obrir que volien colonitzar ràpidament el sector 45 per dedicar-lo a l'agricultura i els
obstrueixen sovint els tubs. Era difícil que provessin de forçar-la. Va pujar que donaven prioritat a noves expansions ja que la manca de resistència quan
al carretó i va anar ràpidament a la República. van entrar al sector s'interpretava com a mostra de debilitat dels enemics.
En Tarm i el seu grup deixaven pistes falses. El sector 42 de la selva era un El que semblava clar és que creien que els exteriors que havien ajudat a fugir
cul de sac i per passar a la República l'únic camí possible era baixar moltes en Vadís i la Namàlia eren d'un país amb molta més població que la que
cobertes fins el sector 10, d'allí al 11 per pujar posteriorment al 46 i arribar realment tenia la República i que no tenien ni idea de la diferència tecnològica
a la República. que existia amb Supra. Una diferència que augmentava constantment.
Les pistes endinsarien els suprians dins el sector 42. Hi perdrien molt de Durant els quinze dies de moratòria el grup dels elèctrics acabava de des-
temps ja que és un immens laberint de més de dues-centes mil cambres envolupar, seguint les idees obtingudes al terminal Nova, un sistema de
plenes de vegetació. transmissió de sons a distància mitjançant un fil conductor. La qualitat no
L'únic pas obert entre el sector 45 i el 10 també es va tapar amb una imita- era perfecta però en Tarm va insistir a instal·lar-lo pel tub del nivell 64 entre
ció de porta. la República i l'accés a Xara.
TNIREBAL no seria de gaire ajut als superiors ja que en el seu plànol totes El grup de terminalistes amb el qual col·laborava en Ziol va fer un gran
les portes eren obertes i el sector 42 es comunicava amb els altres per dotze- progrés per pura casualitat. En un dels menús del terminal Nova, entre cen-
nes de camins actualment bloquejats. tenars d'altres opcions n'hi havia una titulada “Transferència remota d'imat-
La República havia perdut l'accés a una quarta part de la selva però no ge”, en Tomen ja l'havia vista moltes vegades i no semblava fer res. Un dia
estava en perill imminent. volent activar una altra opció situada al mateix menú la va picar sense ado-
••• nar-se'n. El terminal Nova reposava en aquells instants sobre el tauler de
La commoció per l'entrada de Supra al sector 45 va ser considerable, els comandes d'un terminal fix que estava encès. Sobtadament al tauler de co-
conservadors del Consell van demanar la dimissió d'en Tarm que no va ser mandes hi va aparèixer un rectangle lluminós de la mida del Nova amb una
acceptada per la majoria. inscripció “Col·loqui aquí el Nova”. Quan ho va fer les pantalles tant del
Diverses visions del problema s'enfrontaven: terminal fix com la del Nova van mostrar “Transferència en curs, esperi
• Cedir el sector 45 i establir fronteres segures a nivell del sector 10. 00:06:22” i els segons baixaven. En arribar a 00:00:00 va sortir “imatge de
• Cedir el sectors 45, 10 11 i part del 46, tota la selva, per establir una Nova transferida, entri un nom per a la imatge”. Va entrar un nom i una
frontera molt més fàcil de defensar al nivell 64 del sector 46. còpia idèntica de Nova amb totes les seves possibilitats va aparèixer al ter-
• Un atac per sorpresa pels tubs per bloquejar la sala dels gels, aïllar el minal. Se la podia invocar en qualsevol moment picant el nom al tauler de
sector 45 i obligar als superiors a rendir-se. comandes del terminal fix.
• Negociar amb els superiors un tractat comercial favorable a canvi del La conclusió va ser que es podia treballar com si fos amb el Nova des de
retorn a les velles fronteres. qualsevol terminal. Però el millor de tot va ser que quan es va instal·lar a un

86 87
MEMÒRIA PROHIBIDA
altre terminal les opcions de comunicació que sortien en gris es van activar, la possibilitat de compartir-lo entre diverses persones. Quan finalment la
des d'un Nova es podia enviar un missatge a un altre. Un nou mètode de Xandra es decidís a fer un pas, ell ja li posaria fàcil: com a mínim ja sabria
comunicacions que caldria estudiar i explotar a fons. les condicions.
••• El peu d'en Ziol millorava i aviat se li podrien treure les benes. No calia
L'arribada del petit Joèdic a la República va ser tot un esdeveniment. La teràpia en aquest cas, ja faria prou exercici de manera natural. La Marla
Mirtela es va convèncer ràpidament que encara que havia estat present a la continuava amb el seu pla i el “provava” cada dia. Va anar millorant, cada
mateixa cambra de les reunions de l'oposició de Supra, no havia entès res, dia li feia coses més excitants i cada dia aguantava més. No el faria esperar
era un altre llenguatge i a part, no els podia veure les cares. Per les veus deia gaire, perquè ella ben aviat tampoc no podria esperar.
que a més de les tres noies que l'havien tractat molt bé, havien passat per allí •••
un total d'unes deu persones, inclòs l'home que l'havia recollit mort de fam Un dia va tocar expedició escolar al gran pou. Tots els republicans d'entre
i fred al sector glaçat. onze i setze anys, uns vuitanta, hi van baixar. En Ziol el van baixar per la
El cap del taller d'òptica va examinar els ulls d'en Joèdic. La situació no era corriola, els altres van fer tota l'escala a peu.
tan dolenta com semblava a primera vista, amb unes lents adequades hi veuria El gran pou, popularment pou de llot, en opinió d'en Valac, era un antic
relativament bé. El problema més gran seria l'atròfia d'alguns dels músculs sistema de transport vertical. Era un pou fosc de secció quadrada de tres
que mouen l'ull i permeten enfocar de prop. Caldrien dos parells d'ulleres i metres, amb una porta a cada coberta, totes tancades menys la de la coberta
una teràpia que en Formel creia que podia regenerar el moviment de l'ull. 64 que havia estat oberta amb explosius pels republicans feia més d'un se-
La Ròssia finalment va poder abandonar la clínica, físicament ja estava cu- gle. El principal interès del pou és que baixa fins la que seria coberta zero,
rada, i va anar a viure amb la Namàlia i en Joèdic. Tothom va creure que les travessant tot Bam, i allí hi ha una obertura que duu entre d'altres llocs al
necessitats afectives del trio es complementarien. El problema més greu podi- dipòsit de llot.
en ser les seqüeles de les violacions, podia desenvolupar una aversió al con- A la República eren conscients que al Món existien cicles de l'aire, de
tacte tant sexual com humà. La Mirtela va aconsellar als seus companys que l'aigua i també de moltes altres substàncies. Totes les deixalles acabaven als
la portessin a situacions amb relacions afectives i físiques però no directa- embornals i anaven a parar a l'aigua dels fons del Món, allí en diversos
ment sexuals. Si ella aleshores en buscava de sexuals tindrien resolt el proble- dipòsits uns bacteris ho descomponien gairebé tot. A la República havien
ma i si no, al menys deixaria d'associar el contacte físic amb l'agressió. comprovat que la ceràmica que formava les parets del Món no era atacada a
La Xandra s'havia integrat molt bé als seus nous estudis. La seva especialitat causa del seu contingut de beril·li, qualsevol substància amb més d'un u per
a Supra eren les matemàtiques. En ser comparativament primitives compara- mil de beril·li no era atacada. Tampoc atacaven aquells bacteris la matèria
des amb les de la República, havia desenvolupat una capacitat d'abstracció i viva, però totes les deixalles orgàniques mortes eren ràpidament dissoltes.
generalització molt gran per abastar-les. Tenir accés a unes matemàtiques molt Un sistema de convecció i alguna mena de camp electromagnètic, tot sen-
més ben estructurades i amb eines més potents va ser per a ella com un somni. se parts mòbils, anaven conduint les aigües residuals a diversos dipòsits fins
En quinze dies va assolir el nivell més alt de tot el seu grup d'escola i ja era a acabar al del llot on s'acumulaven els darrers residus insolubles. A partir
sempre l'escollida per introduir nous temes als companys. d'aquell punt l'aigua ja era perfectament neta, potable i bastant calenta, a
Aquells dies la Xandra es va fixar en com en Tarm la mirava. La Cídia uns trenta-cinc graus. El llot era ric en ferro, alumini, níquel, titani, zinc,
tenia raó. I en fixar-s'hi els ulls es creuaven sovint. I aquelles mirades van manganés i liti en forma d'òxids, carbonats i silicats insolubles. Altres me-
fer créixer en ella el desig. En Tarm tenia una llarga experiència en amors talls es separaven en altres punts del procés i s'ignorava el seu destí. Quan
adolescents i va haver d'esforçar-se per desmuntar en la Xandra el mite del l'extracció de llot de la República en va fer baixar el seu nivell, es va obrir
“príncep per tota la vida”. Com qui no diu res, afirmava sense dirigir-se un pas i va permetre el descobriment de molts altres dipòsits, i la comunica-
directament a ella que creia amb l'amor profund i apassionat però també en ció amb els que hi havia sota el sector 11. Curiosament els diferents dipòsits

88 89
MEMÒRIA PROHIBIDA
que mesuraven uns cinquanta per trenta metres, disposaven d'il·luminació parar el doll i xisclaven quan els queia al damunt una gran quantitat d'aigua
com qualsevol cambra del Món, il·luminació que es podia encendre i apa- quasi cremant.
gar tocant un petit cercle verd a la paret, prop dels accessos. On anava a parar aquella aigua? Segur que sortia per un tub subaquàtic.
L'opinió general era que el llot eren les restes inorgàniques de l'utillatge Quan tingués bé el peu ho aniria a explorar, segur que els republicans no ho
del Món que a l'època del primer caos va a anar a parar als embornals. havien fet mai, això d'anar sota aigua no era el seu passatemps predilecte.
Quan es va veure el potencial del llot com a matèria primera, es va equipar el Els nois i les noies ja sortien de l'aigua i en Ziol va tornar a mirar, ara no ho
gran pou amb una escala de troncs, molts milers, i un sistema de corrioles per podia resistir, va veure que els nois republicans també miraven tot el que
pujar càrregues. Actualment les corrioles eren mogudes per força hidràulica. podien però no els passava el mateix que a ell. La Marla se'n va adonar i
El conjunt de cambres i dipòsits no sortia a TNIREBAL, que sols arribava amb una mirada de complicitat li va dir:
a la coberta 1, però semblava que la configuració sota de cada sector era —Ja veuràs aquest vespre quan t'arreplegui.
idèntica. Al menys aquesta va ser la conclusió de l'exploració que s'havia fet
feia pocs mesos i que va obrir camí des de la sortida del gran pou fins a sota
el sector 9. Va ser al llot de sota el sector 10 on es va trobar el terminal Nova
que segurament estava fet d'una substància que contenia beril·li. Precisa-
ment l'acumulació de llot sota els sectors 8 i 13 va ser la causa que no es
pogués fer una exploració més extensa. Sota tots els sectors explorats hi
havia comunicació entre el dipòsit de llot i uns pous que corresponien al
gran pou, però en tots els casos no s'hi veia oberta cap de les portes que
comunicaven amb les cobertes.
Els nois van ser conduïts per andanes i passeres de troncs a veure diversos
dipòsits. A partir d'un cert punt feia molta pudor i l'aigua era realment fasti-
gosa, amb grans bombolles que esclataven en arribar a la superfície. Van
prendre mostres d'aigua per estudiar-les. De tornada al pou era el moment
que esperaven tots, el darrer dipòsit, passat el del llot que tenia l'aigua molt
neta i calenta. L'expert que donava la classe ja havia acabat, va fer un se-
nyal. Tots els nois es van despullar i van saltar a l'aigua. Tots menys en Ziol
que no li traurien la bena del peu fins aquella tarda i la Ròssia que no va
voler, segurament no volia ensenyar les marques que li havien fet quan la
van torturar, encara s'amagava molt. La Marla va dubtar un moment, va
mirar en Ziol i finalment es va despullar i tirar a l'aigua.
En Ziol mirava, ja s'havia mentalitzat una mica de com eren les coses a la
República. Encara li costava creure que tots els nois barrejats amb noies
nues no presentessin, com ell, signes evidents d'excitació sexual, al menys
quan eren fora de l'aigua. I la barreja arribava sovint a contacte físic! La
Marla ja li havia dit que ell també s'hi acostumaria. Va decidir pensar en un
altre cosa. Per un punt de la paret hi sortia un gran tub que portava aigua al
dipòsit, funcionava intermitentment, els nois es posaven al lloc on aniria a

90 91
MEMÒRIA PROHIBIDA
nens. Més de cent, i han fet presoners. Estan arrencant la selva i han portat
gent per poblar les nostres cambres —es va posar a plorar.
10 Selva —Com has arribat aquí? —li va preguntar la Mirtela.
—M'havien fet presoner però he pogut escapar, sense roba ni equip per a
Mentre els nois eren al pou, expirava la moratòria del Consell sobre les la selva. Tenim camins que no coneixeu, amagats sota la vegetació, sols els
accions a emprendre contra la invasió de Supra al sector 45. coneixem els caps. Vull parlar amb vosaltres, vull demanar-vos ajut per al
Malgrat les llargues reflexions, la situació no semblava clara i es preveia meu poble.
un dur enfrontament. No va ser així. Els esdeveniments sobtadament es van —Tu també ens pots ajudar, necessitem saber totes les entrades al nostre
precipitar i l'eficiència dels Republicans va ser posada a prova. tros de Selva —li va fer dir en Tarm. Era evident que si hi havia altres
Feia pocs minuts que s'havia reunit el Consell quan va arribar a la Repúbli- entrades des de la selva, a part de la porta del nivell 64, els suprians les
ca el vigilant de la porta entre els sectors 45 i 10: la Guàrdia Social l'havia podien descobrir i envair-los.
forçada i estaven penetrant per ella gran quantitat d'efectius. —Et donaré tota la informació que necessites. Farem un pacte: si el nostre
—Ens han traït —xisclà en Zanor—, segur que aquests nouvinguts de Su- poble mor també acabarà morint el vostre. Vull un pacte sagrat —demanà
pra ens han traït. Gran Ull.
—Que els vagin a buscar immediatament —cridà en Vilmet. En Tarm va fer cridar la directora Utàlia que va convocar el Consell amb
—No teniu cap prova, ni tan sols cap indici —sortí la Mirtela defensant-los. urgència.
En aquell moment, un truc a la porta va interrompre la discussió. Era la El Consell, en presència de Gran Ull va ratificar per majoria el tracte amb
Troimà que demanava permís per informar. els selvàtics. Gran Ull donà un amulet que duia al coll a en Tarm i aquest,
—Hem rebut informació pel comunicador de Xara: els suprians han cap- improvisant, li va donar un petit ganivet plegable amb full d'acer que duia a
turat molts selvàtics. Els tenen tancats en gàbies exposats a la gent. N'han la butxaca.
torturat molts i alguns han mort. Van donar també a Gran Ull roba de selvàtic i un matxet de fusta perquè
—Gràcies, Troimà. Pots enretirar-te —digué en Tarm—. Ara crec que ja sé pogués passar la selva sense els problemes que havia tingut en venir.
d'on han tret els suprians la informació de la porta falsa. És molt possible Gran Ull va mostrar dues entrades ocultes a la selva dels Republicans: una
que hores d'ara sàpiguen també de la porta falsa al nivell 64. La tenim aquí passava del nivell 64 al 63 dins el sector 46, en paral·lel a la porta que
mateix. Caldrà reforçar-la immediatament. Encara tinc poders de responsa- empraven els republicans per entrar a la selva, i l'alta comunicava la coberta
ble de crisi. Aixeco la sessió fins disposar de dades més precises. 70 del sector 46 amb el sector 45. Un camí molt més curt per anar a Supra.
En Tarm va enviar al millor corredor de fons que hi havia a la República, Els dos passos estaven ocults en el que semblava un garbuix de troncs i
en Quèstic, a espiar els moviments de la Guàrdia. lianes impassable.
Just sortia el noi per la porta que separa la República de la selva, quan va Tot just en Gran Ull va retornar a la seva Selva per aquest darrer pas, va
aparèixer des de fora un home alt, quasi despullat i amb el cos ple de sang. tornar en Quèstic.
Estava totalment esgotat. —La Guàrdia avança cap aquí, venen directament pel camí més curt. Els
Era en Gran Ull, cap de selvàtics. Ràpidament va ser dut a la clínica. La guia un selvàtic. M'han vist. No crec que els hagi près gaire més de mitja
glucosa va fer meravelles. Va començar a parlar mentre li curaven les feri- hora d'avantatge.
des, ferides de plantes punxegudes i urticants. Tota la República es va mobilitzar per fer forts els tres possibles punts d'in-
—El meu poble està en perill, fa bastants dies que l'home de l'est va entrar vasió. Van portar-hi troncs, claus de ferro i cordes per reforçar les defenses.
a la nostra zona —parlava clar però amb un accent molt peculiar i la Mirtela En Quèstic tenia raó, en tres quarts d'hora es van sentir els primers cops.
va haver de fer d'intèrpret més d'una vegada— han mort homes, dones i En Tarm dirigia les operacions just darrera mateix de la porta.

92 93
MEMÒRIA PROHIBIDA
—Convé mantenir la nostra part de selva el més accessible possible. Que —Sembla que ara ja no poden envair-nos, sembla també que no coneixen
portin xarxes per apartar la vegetació del camí que duu d'aquí a l'entrada de els altres dos possibles accessos. He enviat la Nouma pel tub a l'altra banda
la República —manà— com poden haver forçat l'entrada al sector 10? del pas de la coberta 70 i no hi ha cap suprià a la vista. Possiblement el seu
—La persona que estava vigilant ens ha dit que sembla que van construir selvàtic no sigui un cap i no conegui els altres passos. Ara tenim el compro-
una mena de palanca amb troncs, van empènyer i el nostre tap va saltar mís d'ajudar els selvàtics. Espero les vostres idees.
sobtadament —informà un ajudant. —Els podem donar armes i que facin fora els suprians —digué en Quèstic.
—Amb els punts de suport que tenia, calien de deu a vint tones de força —Les nostres armes no són millors que els dards dels selvàtics, la reacció
—intervingué el cap d'enginyeria. de Supra encara seria pitjor.
—Amb els mitjans dels suprians quina pressió podrien fer sobre aquesta —I si enviéssim un escamot pel pas de la coberta 70 fins els túnels, per
porta? —preguntà en Tarm. tallar el pas entre Supra i la selva?
—No és pressió, és força. El límit ve donat per la resistència a la compres- —No, pel que sabem, tenen la meitat de la Guàrdia concentrada en aquest
sió dels troncs i pel número de palanques que hi puguin col·locar. Cent punt. Saben que és un punt feble per a ells.
tones en el pitjor dels casos. —Podem baixar pel tub pendent amb taps com el que vaig col·locar al
—I quan pot aguantar aquesta porta? nivell 63 —digué la Namàlia— i tanquem tots els accessos.
—Unes quaranta tones abans d'esbotzar-se, però en quatre hores podria —Aquell tap és d'enganyifa. És útil perquè dins el laberint de conductes
instal·lar una planxa i unes bigues d'acer que n'aguantarien més de dues-centes. no el distingirien a primera vista d'una comporta tancada, però aquesta mena
—I els altres dos punts d'entrada a la nostra selva? de taps no serveixen per barrar el pas.
—Cap problema. No tenen espai per a massa troncs. Les defenses que ja hi —I no podem fer uns taps efectius, com els que hem posat per defensar la
hem posat aguantaran molt més del que ells podran mai pitjar. nostra selva? —demanà la Xandra que com els altres nois també participa-
Mentre els enginyers instal·laven les bigues que es van haver de desmun- va d'assessora.
tar d'una estructura que s'havia fet a l'estadi per a l'estudi de la gravetat, la —Hi ha massa tubs a tapar i a més, no sé pas com podríem anar a col·locar-los.
porta s'anava bombant perillosament. Ja havia cedit uns deu centímetres. —Tots els passos, en definitiva van a parar a la sala del gel, com li dèiem
Abans d'arribar als vint es trencaria. nosaltres. Si bloquéssim aquesta sala, també tallaríem la comunicació
La Troimà es va introduir per un tub del nivell 64 fins a veure la cambra on —insistia la Xandra.
els suprians intentaven forçar la porta. N'hi havia molts, més d'un centenar, —Sí, però segur que és plena de guàrdies, a trenta graus sota zero, per cert,
col·locaven troncs des de la paret de davant de la porta fins a aquesta. Amb mig morts de fred. Però de totes maneres ens ho impedirien.
tascons incrementaven la pressió. —Jo sé com bloquejar la sala dels gels sense anar-hi —saltà la Marla que
El cap dels enginyers de la República va acabar de muntar les bigues i vint com sempre sols parlava quan tenia una idea— entrem a TNIREBAL.
homes van començar a accionar un gat mecànic. Cent tones de força. Enca- Tots van mirar la pantalla. La Marla va conduir el programa fins el tub
ra mancaven més bigues i el segon gat. d'aire en pendent al nivell 63, allà on la Namàlia havia posat la porta falsa.
Sobtadament es va sentir un gran terrabastall a l'altra banda. La Troimà va —Fixeu-vos-hi bé, ara aniré baixant, sempre pel camí amb més pendent
informar des del tub que els troncs havien començat a trencar-se i que les —arribà a la sala dels gels mentre feia un esquema del recorregut sobre pa-
estelles havien ferit diversos suprians. per—. I ara mireu aquests desviaments, sempre anem a parar al mateix lloc.
Instal·lat el segon gat, tots els enginyers juraven que sense metalls, els —És lògic, la sala dels gels era part d'un sistema de control de l'aire o una
suprians no podien passar mai. cosa similar, tots els tubs d'aire de la zona hi van a parar —digué en Tarm—,
Ja amb més tranquil·litat, en Tarm va reunir tots els col·laboradors al seu a què treu cap tot això?
despatx. —Ja sabeu la temperatura del sector fosc. Els tubs es mantenen calents

94 95
MEMÒRIA PROHIBIDA
fins molt a prop de la sala dels gels perquè hi circula aire a una temperatura En Ziol literalment botava quan la Marla va aconseguir arrossegar-lo a
relativament elevada. Si enviem aigua pels tubs des d'aquest punt —asse- l'habitació, ell volia esperar notícies.
nyalà un punt a l'esquema— serà liquida durant tot el recorregut pels tubs La Marla ja no podia esperar més. Pel matí, al dipòsit, tothom havia estat
de baixada i es congelarà en entrar a la sala. molt respectuós i havia demanat permís, ni que fos amb la mirada, abans
El responsable d'enginyeria es va posar a calcular furiosament. En un pa- d'apropar-se massa, però quan ella mig per provar havia assentit, havia no-
rell de minuts va dir: tat a la seva pell el que en Ziol no havia vist, tan en nois com en algunes
—Té raó, un flux d'aigua de cinc litres per segon bloquejaria la sala en noies. Va engegar la dutxa, calenta, gairebé cremant, afortunadament ells sí
menys d'una hora. I si trenquessin el gel sortiria més aigua que tornaria a que en tenien d'aigua calenta. I va fer un gest, quasi una ordre, a en Ziol
bloquejar el camí immediatament. perquè hi entrés. Quan el noi va voler sortir el va fer retrocedir:
—I si volen tallar l'aigua sols ho poden fer des del sector de la selva. Hau- —Cinc minuts més, que ets un sac de nervis.
rien de passar necessàriament per aquest o aquest tub —digué en Ziol que Quan encara no havien passat els cinc minuts ella també va entrar-hi i
ho havia estat mirant a TNIREBAL—. Si posem dues portes falses a aquests l'abraçà. En Ziol com altres vegades ja esperava la mà de la Xandra, però
punts, dubto molt que provin de forçar-les, pensaran que són portes anti- aquesta no venia. Finalment la mà va agafar la seva i sense deixar-lo eixu-
gues tancades ja que en aquesta zona n'és ple. gar el va portar al llit, panxa enlaire. Ella es va agenollar al seu damunt una
—Podem entrar l'aigua pel tub horitzontal lateral de la coberta 64, el paral·lel mica separada, li va besar els llavis i sense canviar de posició li va dir:
al que va a Xara —digué la Troimà que hi havia passat molts cops—, i —Em sembla que ja has passat la prova —en el precís instant que la seva
caldrà empalmar les canonades a nivell de l'estretament quan ja hagi sortit separació es reduïa a zero.
la persona que els instal·li. Amb la canonada dins del tub segur que no es •••
podrà passar. Les notícies no van trigar, a les 03:00 la Matgà informava, via el comuni-
Com sempre es va córrer. La meitat dels republicans es van quedar tempo- cador, que la seva agent havia vist penetrar molts guàrdies al sector glaçat.
ralment sense aigua calenta, es van haver d'aprofitar canonades, i a mitja Minuts després tornava a avisar: un oficial havia vingut a cercar al superior,
tarda de l'endemà, la Troimà, la Nouma i la Namàlia ja estaven acabant aquesta vegada ben despert, que estava al llit amb les dues noies. Assem-
d'instal·lar el quilòmetre de canonada que calia a nivell del sectors 44 i 45, i blea general de superiors a la matinada.
també els dos taps als punts crítics del tub pendent. La zona del sector 46 va En Tarm no va considerar adequat fer llevar a cap de les noies “primes”
ser més fàcil d'equipar en no haver de passar cap punt estret. per anar a espiar de matinada a les cobertes dels superiors. De fet els tubs no
Es va decidir que a la mitja nit en punt començaria a entrar l'aigua. Encara proporcionaven accés a la sala on probablement feien la reunió. Era preferi-
que la il·luminació de la selva no seguia els cicles de nit i dia com als corre- ble esperar al matí i espiar els despatxos i sales de treball.
dors de la resta del Món i sempre hi havia la mateixa claror vermella, era A les 08:00 la major part de la població de la República ja s'havia llevat i
molt probable que la Guàrdia seguís els horaris de Supra. festejava la notícia.
Fins aquella hora ningú no se'n va anar a dormir, tots volien veure “l'inau- En Tarm va enviar col·laboradors a les sales on la gent esmorzava per
guració de la canonada”. Quan va arribar el moment, naturalment, no va cercar voluntaris barons i atlètics per a una missió important i urgent. En va
passar res, no es podia anar pels tubs a comprovar els resultats. Les prime- triar tres, entre ells en Quèstic. Es van posar uniformes de la Guàrdia Social,
res informacions, si el pla reeixia, vindrien de Xara. La Matgà estava avisa- i van agafar llances i una petita ballesta. La Nouma era al tub a l'altra banda
da de no drogar cap superior aquell vespre, el podien venir a buscar. I va del pas de la coberta 70 per esbrinar si el camí era lliure. Van penetrar al
prometre que enviaria algú a prop de les entrades del sector glaçat per veure sector 45.
si hi havia algun moviment especial. Ni rastre de la Guàrdia. Havien baixat ja unes quantes cobertes despen-
••• jant-se amb cordes quan en una cambra bastant inundada es produí l'atac.

96 97
MEMÒRIA PROHIBIDA
Ni se'n van adonar, van sortir com vint persones d'entre les plantes i els ments havien estat saquejats. En Tarm va suggerir a Gran Ull d'aprofitar els
van agafar. En Tarm els parlava però no s'entenien. Sabien que ell era el cap accessos secrets a la selva de la República per fer passar nens, vells i dones
i el cap del grup de selvàtics li deia paraules incomprensibles a crits. Ja es que havien quedat bloquejats, cap el sectors 46 i 11 que eren els més segurs,
temia el pitjor, estava immobilitzat i un selvàtic l'amenaçava amb una llan- però Gran Ull va decidir que era millor mantenir el secret del passos, que
ça. Com per assegurar-se de trobar-li el cor li va obrir la brusa i aleshores amb el menjar que els hi estaven passant podrien restar durant més d'una
s'aturà. No, encara no els mataven. L'amulet, segur. Els van lligar i conduir setmana sense haver d'exposar-se a les patrulles suprianes.
per una vintena de cambres fins a una que era plena de gent. En Tarm va tornar al seu despatx, es va treure l'equip de guàrdia i va con-
Gran Ull en veure'ls va donar una ordre i els deslligaren. Es va apropar i va vocar als seus col·laboradors.
besar en Tarm. Els seus homes van aplaudir, o xisclar, en Tarm no ho recorda- —Aviseu en Ziol i la Marla que necessito a tots els que heu vingut de Supra.
va. La llengua de Gran Ull sí que l'entenien i ell mateix els va donar gran part La Xandra va sortir a cercar-los. Que estrany, ni al taller dels terminalistes
de la informació que havien vingut a cercar: des de feia un lapse indeterminat ni a l'escola no havien vist en Ziol. Va anar a l'habitació, va picar, no van
de temps, els selvàtics no tenen gaire consciència dels horaris, els guàrdies i contestar, va entrar, era fosc i en encendre el llum els va trobar encara al llit,
tota la gent que els acompanyava, els que arrencaven la selva, s'havien retirat despullats i amb la Marla amb veu de són que deia:
cap els túnels foscos, al límit de la selva i semblaven molt nerviosos. —Què fas aquí?… apaga aquest llum… que ja són les vuit?
En Tarm va demanar a Gran Ull i els seus homes que el seguissin. Arribats Quan finalment els nois van arribar en Tarm estava dient:
a la darrera cambra de Selva, abans de les que els suprians havien estassat, —…la col·laboració dels selvàtics que haurien d'ocupar el pas entre els
va fer que s'amaguessin i es va acostar tot sol als túnels del sector 44. sectors 45 i 10, allà on els guàrdies van forçar la nostra porta falsa. I ara
Es va apropar a un grup d'uns deu guàrdies que descansaven just a la ma- passem al tema de les actuacions a Supra. Si com esperem, no poden forçar
teixa sala on havia deixat lligada la Marla encara feia tant pocs dies. el pas bloquejat, quina pot ser la seva reacció?
—Novetats —manà amb veu de guàrdia. —Segur que intentaran travessar el gel per tots els mitjans —digué Va-
—Encara res, sergent, nosaltres hem penetrat pels tubs fa una hora i són dís— quina és l'opinió d'Enginyeria?
tots plens d'aigua que al final es converteix en gel. Hi ha més homes amb —Ho haurem de pensar més, però calculo que si no vaig errat, amb les eines
pals fent-hi forat ara. de fusta que tenen a Supra, per trencar el gel fins els tubs, trigarien unes dotze
—Seguiu-me, que he descobert una reserva de menjar dels salvatges. hores. I si el subministrament d'aigua a l'altra banda continua, immediatament
En entrar a la primera cambra de la selva van ser fets presoners sense ni els entraria pel forat a la zona freda i es tornaria a glaçar tot.
adonar-se'n. —Així, l'únic perill seria que des del costat de la selva desviessin tota
Va repetir l'operació a un altre nivell. Aquesta vegada s'acostà a un oficial. l'aigua per deixar en sec algun dels extrems dels tubs mentre per l'altra ban-
—Senyor, els meus homes han trobat un gran dipòsit de menjar dels sal- da perforen —resumí en Tarm—. Poden desviar tota l'aigua?
vatges i demanem ajut per transportar-lo. —Si m'ho permeteu, ho aniré a calcular —digué l'enginyer— però us puc
Els ulls de l'oficial brillaren de satisfacció, seria ell el responsable de la avançar que per damunt d'un cert cabal sempre n'entrarà més que en sortirà,
troballa. Manà uns quants homes que l'acompanyessin… si és que no la treuen amb bombes, i de bombes els suprians no en tenen.
••• —Tenim un cert marge de temps ja que no poden coordinar les accions.
Gran Ull amb uns quants del seus homes va conduir els presoners, ulls Considerem que realment queden aïllats. Podran treure prou menjar de la
embenats, fins el pas secret, era tancat des de dins. Va fer un senyal a la selva?
republicana que sabia que estava a l'aguait dins el tub d'aire i en un parell de —No crec que en sàpiguen —digué en Ziol— a Supra no en saben de
minuts els van obrir. En aquell punt els selvàtics van intercanviar els supri- cercar aliments a la selva. Ni tan sols de les jungles que són com la selva
ans per provisions ja que a la zona del sector 45 molts dels dipòsits d'ali- però en petit i amb moltes menys espècies, no sabran distingir entre el men-

98 99
MEMÒRIA PROHIBIDA
gívol i el verinós.
—Hem d'esbrinar quants són. Haurem de donar la droga de la veritat als
presoners, i per separat —digué en Formel— si voleu jo mateix me n'ocupo. 11 Aïllament
—Perfecte, Formel, i no seria possible que la Matgà donés la droga de la
veritat a algun superior quan hi vagi pel vespre —suggerí en Vadís. A l'hora de dinar, en Ziol estava més eufòric que mai i tot just acabar va
—Si es pot fer sense posar en perill les noies de Xara —intervingué en Tarm. sortir volant vers al taller dels terminalistes, deia que tenia unes quantes
—És possible —contestà en Formel—, però convindrà estudiar bé el nar- idees. La Xandra va sortir del menjador amb la Marla.
còtic que li hauran de donar més tard perquè l'endemà no recordi res. —Què us ha passat aquest matí? Les dotze i dormint junts i despullats.
—Estudia-ho, a veure si ho podem fer aquest vespre —digué en Tarm—. —Estic molt contenta —a la Marla li brillaven els ulls— aquest vespre ho
Vaig a veure si la Troimà, que ara és al túnel de Xara pot esbrinar si les hem fet per primer cop.
visites nocturnes continuaran. Aquesta tarda ens tornarem a trobar, reflexi- —Fins avui no…?
oneu sobre la situació. Vull idees. Formel, vine amb mi. —Jo no volia córrer, i ell encara no estava preparat. No m'hagués agradat
—Hola Troimà, sóc en Tarm, pots parlar amb la Matgà? que la primera vegada no sortís bé.
—Sí, està sola a la primera cambra, la veig des d'aquí. Un moment que la —Perquè havia de sortir malament?
crido. —Perquè és massa sensible. Les primeres vegades només de veure'm nua
—Pregunta-li si tindran un superior a l'habitació especial aquest vespre… quasi hi anava. Bé, sense el quasi.
—Diu que sí, que n'és un d'important, que no ve gairebé mai… diu que —Sí, ja recordo què va passar el dia que em vas posar ungüent… no sé que
afortunadament. li hagués passat si ahir s'arriba a ficar a l'aigua.
—Digues-li si li podria donar una droga que fa parlar. —Vaig haver d'entrenar-lo perquè durés una mica, el llibre que ens van
—…diu que és difícil, no beu. deixar a les habitacions em va donar moltes idees. I a tu com et va? Et vaig
—No beu, Formel, que hi podem fer? veure molt animada ahir al dipòsit Que ja ho has fet?
—Li poden injectar, si l'agafen en un moment d'excitació sexual no se —No, noia, encara no. M'agrada en Tarm, i a ell li agrado, la Cídia em va
n'adonarà. dir que em mirava d'una manera… i és veritat, però està massa enfeinat i a
—Pregunta-li a la Matgà si s'atrevirà a punxar-lo, explica-li el que és. més, ell diu que no es vol comprometre. Jo tampoc. A part, molts nois de
—…diu que ho pot provar. l'escola se m'han insinuat, molt macos tots. I ahir uns quants se'm van refre-
Uns minuts més tard en Formel provava la droga de la veritat injectada en gar bastant.
alguns dels presoners. En Tarm en va treure algunes respostes. —Em sembla que tu no ets prou directa, demana-li una cita obertament, és
• Entre els aïllats hi havia al voltant de tres-cents guàrdies, inclosos uns el que a ell li agradaria, encara que tingui feina.
vint oficials, dos-cents treballadors civils, cinquanta noies i el que era mi- —Si tu ho dius. Com que sempre està tan ocupat penso que no és el moment.
llor: quatre superiors. —Tu prova, que segur que no s'ho prendrà malament.
• La droga injectada funcionava en petites dosis, de l'ordre d'un centímetre —I si és un altre noi que se m'insinua?
cúbic. —Si t'agrada i se t'insinua li dius: quan? I ja veuràs.
• El temps de resposta era d'uns vint minuts. —Ho faré, però vull provar en Tarm el primer.
• Barrejada amb un anestèsic, la punxada no era dolorosa. —Espero que et vagi bé, realment és molt maco.
•••
Aquell mateix vespre la Nouma va sortir cap a Xara amb la xeringa
metàl·lica preparada, així com un narcòtic per amagar-ne els efectes.

100 101
MEMÒRIA PROHIBIDA
Li va passar les drogues a la Matgà i una estona més tard va veure com —El destí, ha estat un accident.
entrava a l'altra cambra el superior important, un home de mitjana edat, —No han estat els enemics?
cepat i amb cara desagradable. Va entendre ràpidament perquè la Matgà —No.
havia dit que afortunadament venia poc. Era un sàdic perillós. —Què hi fan noies al grup de la selva.
El superior va sopar lentament i sense beure res més que aigua, ja li havien —Són per distreure els homes.
dit. En acabar, per entrar en matèria, va manar a les dues noies que es despu- D'aquí no el van treure, abandonaven els homes i no tenien plans. De mo-
llessin i va lligar la Matgà als peus del llit. Si no la deslligava no li podria ment. La Nouma ho va comunicar immediatament a en Tarm, a l'altra banda
donar la droga. Va treure una mena de corda i va començar a pegar-li. La del fil.
pobra Matgà xisclava i el superior reia. L'altre noia posava cara de por, i més En Tarm es va acomiadar després de dir-li a la Nouma que li donessin
en va posar quan el superior va dir que allò era per entrar en matèria, que ella l'altra droga al superior i que ella tornés.
seria la que rebria de debò. Quan se'n va cansar, deslligà la Matgà, es va •••
estirar al llit i va demanar a les dues noies que s'hi rebolquessin. En Tarm estava bastant satisfet pels resultats de la jornada, l'interrogatori
Passada una estona va voler tornar a l'antic joc. Aquesta vegada li va tocar del superior li havia donat una certa tranquil·litat: no volien reconèixer l'exis-
a l'altra. La va lligar al llit bocaterrosa, una mà i un peu a cada pota i va tència de l'enemic, s'hauria d'aprofitar. Estava totalment embadalit amb els
treure un fuet d'aspecte amenaçador. Va començar amb la pobra noia que seus pensaments quan a la porta de l'habitació es va trobar la Xandra.
xisclava i plorava. La Matgà li va demanar que parés, que ja n'hi havia prou, —Que voldries passar la nit amb mi? —li va clavar directament.
i ell li va dir que si tant li importava que s'estirés damunt d'ella i li aturaria En Tarm va trontollar, va trigar dos segons a reaccionar. L'havia mirat
els cops. La Matgà ho va fer una estona fins que no ho va suportar més i es sovint aquella noia, aquells ulls, aquell cos que ja havia vist despullat el dia
va apartar. El superior reia, estava molt violent i la Matgà va poder aprofitar que la va conèixer. Cap compromís clar, hauria de comprovar que ella ho
just en el moment que pegava un cop a l'altra noia per clavar-li la xeringa. tenia ben entès.
El superior se'n va sentir però amb l'excitació no en va fer cas. Li va obrir la porta i ella va passar. Es va adonar que era la primera vegada
La droga va trigar una mica a fer efecte. Afortunadament per a la lligada, i esperava que ell prengués la iniciativa, ja havia fet prou ella amb una sola
el superior aviat va començar a errar els cops i en deu minuts més caminava frase. La va portar al mig de l'habitació i la va acariciar. A poc a poc li va
a quatre grapes per terra de la cambra. Era el moment. començar a treure la roba. Ella, dreta, es deixava fer. L'acaricià una estona
—Us han quedat aïllats mil homes a la selva? més abans de treure's la seva. Amb la mà la va conduir al llit, es van tapar
—No. amb el llençol i va apagar el llum.
—Quants? Va ser lent, molt lent, sense cap moment de passió violenta.
—Cinc-cents —magnífic, va pensar la Nouma, funciona. Ella, en despertar-se l'endemà al matí li va dir:
—Podeu obrir camí fins a ells? —Hi podem tornar ara?
—No. —No, és massa tard. En un altre moment.
—Teniu algun pla per recuperar la selva? —Aquest vespre?
—No. —Xandra, bonica, has d'entendre que aquí molts tenim diverses amigues i
—Creieu que estan perduts? que potser hi ha vespres que volem estar sols. M'agrades molt però fem-ho
—Sí. amb calma. Hi vull tornar, però deixa passar uns dies.
—Qui ha atacat els homes? —És que m'ha agradat molt i vull tornar-hi aviat.
—Ningú. —Hi ha molts nois agradables aquí, ho podràs fer sempre que vulguis.
—Qui ha barrat el pas a la selva? —Sí, però, a tu no t'importa si ho faig amb un altre?

102 103
MEMÒRIA PROHIBIDA
—Vull que ho facis amb altres, no m'agraden les exclusives. No vol dir —Em sembla bé. Vadís, te'n podries ocupar tu de redactar el full? Quants
que no t'estimi, jo sóc així i si em vols ens haurem de compartir. n'hauríem de fer? —preguntà en Tarm.
—Jo també t'estimo —la Xandra es llençà als seus braços i es van petone- —Jo crec que això ens ho poden dir els de l'oposició. Tenim algú al tub de
jar tant que gairebé fan tard a les seves obligacions. Xara en aquests moments? —demanà la Mirtela.
••• —Sí, la Namàlia ja hi deu ser. Si vas al comunicador podrà preguntar quants
La Xandra i en Tarm van arribar junts al despatx, la Marla ja ho sabia, no fulls podran distribuir.
era res per avergonyir-se a la República. Els pares de la Xandra havien po- —A més s'ha de fer en una lletra que sembli dels terminals, alguna de les
sat el crit al cel quan es van adonar que la seva filla no dormia a l'habitació, que feu servir aquí podem costar de llegir a Supra —digué en Ziol.
van haver d'intervenir la Mirtela i la Namàlia per calmar-los. —Tens raó, no hi havíem pensat. Tampoc no han de ser gaire grans, que es
Aquell mateix vespre un petit grup d'exploració havia penetrat pel pas puguin amagar bé.
ocult de la coberta 64 a la zona de selva dels sectors 46, 11 i 10. Ni rastre de —I les noies, d'on han pogut treure cinquanta noies per “distreure” els
suprians fins a l'entrada al sector 10, s'hi havien replegat. Tampoc no van homes? —preguntà la Marla.
veure cap selvàtic. —Ja ho hem preguntat als drogats: no ho saben. Queda l'oficial. Ja ho
El vigia del pas de la coberta 70 va veure Gran Ull demanant d'entrar. provarem amb ell més tard.
Volia agrair el menjar i disculpar-se per l'ensurt als republicans. Es va reunir •••
amb la Mirtela i en Tarm. Van acordar que quan un republicà passés a la El vespre, mig adormit, en Ziol sempre tenia moltes idees sobre el proble-
selva es pintaria dos petits punts vermells al front per evitar ser confós. ma dels terminals i en aixecar-se les oblidava. Si anava a l'habitació i s'esti-
D'entrada, Gran Ull els va donar una bona notícia: els suprians no tenien rava al llit potser en recordaria alguna.
menjar, ja no els quedaven reserves i enviaven homes a la selva a cercar-ne. No va haver d'estirar-se per començar a treballar. A la sala dels terminalis-
La seva idea era atacar el grup de guàrdies del pas al sector 10 per poder tes qualsevol cosa el distreia, aquí no. Va ordenar les seves idees.
reunir tot el seu poble en zona segura. En Tarm li va treure del cap tot dient- • Algunes parts de PORNOPORNO no tenien cap utilitat per a l'aplicació.
li que el seu poble ja havia patit massa baixes, que ara amb tots els suprians • PORNOPORNO no accedia directament a les càmeres.
amoïnats per l'aïllament no els atacarien pas. Més valia que es refugiessin • Les línies on s'activava la càmera eren part del programa anterior que
tots a les cobertes altes del sector 45 on podien rebre ajut, menjar i si s'es- havia servit per fer els enregistraments.
queia, un camí de fugida per part dels republicans. • L'autor, d'alguna manera, tenia un codi que l'autoritzava a fer accions que
El que sí va demanar en Tarm és que li facilités la comunicació amb algun en condicions normals li haguessin estat impedides.
cap de selvàtics, dels que hi havia per la zona del sector 10, a baix a l'est Va recordar que a Nova hi havia una opció de seguretat. Hi va entrar en la
com deien ells. Gran Ull va dir que enviaria un emissari pel camí que passa seva còpia, Tenia cinc nivells: Nivell cinc i quatre apareixien “no activats
per la República. per l'usuari”, el nivell tres posava “actiu” i els dos altres posava “no dispo-
En tornar al despatx, els col·laboradors li van exposar un pla que havien nibles a Nova”
ideat mentre ell parlava amb Gran Ull. En uns minuts ja veia con anaven: s'activava un codi i calia entrar-lo per
—Nosaltres tenim paper i impremta i Supra no. Si via l'oposició distribu- accedir a les aplicacions. Si entrava un codi de nivell quatre activava totes
ïm uns papers on s'expliqui que realment els qui van anar a la selva van les aplicacions protegides amb codi de nivell cinc. Segur que amb un codi
atacar a una potència estrangera i van perdre, els recordem que hi ha civils de nivell u podria accedir a qualsevol aplicació.
que hi van anar a la força i que els Superiors els han abandonats, és possible Ho va veure instantàniament. Com si ho tingués davant dels ulls. Una línia
que es produeixi una reacció en contra del sistema per part de molts dels de PORNOPORNO era un recordatori de codis que el seu programador
normals i dels especialistes —exposà la Marla. havia escrit allí per trobar-los fàcilment, perquè no els hi descobrissin o per

104 105
MEMÒRIA PROHIBIDA
qualsevol altre motiu. La va cercar ràpidament. La línia deia: Ràpidament es va veure que per rebre una trucada no calia tenir Nova
*//5:xxx/4:GTLMNP52GJS3GTFD/3:7Y7NY0LO4LDD6ZPK/ instal·lat al terminal, rebre trucades semblava una aplicació interna dels propis
2:ELRM5PP3C2DK1EX3/1:???//* terminals. Calia el codi del terminal: sector, coberta i habitació, exactament
Va provar el codi: GTLMNP52GJS3GTFD al nivell quatre de Nova. Obria les dades que apareixien al terminal en engegar. Tampoc calia tenir el termi-
qualsevol aplicació amb codi de nivell cinc. Va provar nal engegat, en rebre la trucada es posava en funcionament tot sol. Les pos-
7Y7NY0LO4LDD6ZPK i tots els codis de nivell quatre i cinc van quedar sibilitats eren immenses. Els riscos desconeguts.
desactivats. Per trucar sí que calia Nova, el de veritat o el transferit, probablement
Es va posar a tremolar, va prémer tres vegades la tecla gràfics, a continua- CENSOR inhibia l'aplicació de trucar dels terminals fixos. En Ziol, de mo-
ció dos cops la de majúscules, la seqüència que penjava el terminal. Va ment no veia com establir una comunicació sense que des de l'altra banda
entrar el codi de nivell dos, res. El de nivell tres, res, El de nivell quatre, res. l'activessin. Encara hauria d'estudiar més PORNOPORNO.
Falsa pista, creia haver estat tan a prop… Aviat tothom volia col·locar Nova al seu terminal per poder fer trucades. A
Ho va comprendre. Quan penjava el terminal anava directament a l'aplica- uns set minuts per instal·lació es trigarien més de deu dies a activar tots els
ció CENSOR i no pas a l'opció de seguretat del terminal. Probablement terminals de la República.
CENSOR impedia accedir a seguretat. La directora va convocar el Consell per a aquella mateixa tarda.
No van passar ni cinc minuts, les estones inspirades s'han d'aprofitar, quan •••
va veure una cosa dins de l'aplicació de comunicacions, la que permetia La Mirtela va parlar pel comunicador amb la Matgà, via la Namàlia. La
d'enviar textos a un altre Nova instal·lat a un altre terminal, una opció en la idea de les octavetes li va agradar i va demanar que sortissin signades per
que no havia parat esment. O potser era que s'havia activat en entrar el codi l'oposició interna de Supra. Ja es podien imprimir. Aquell mateix vespre
de nivell tres. Res d'estrany, calculaven que a Nova hi havia més de dos provaria de reunir el màxim de representants de l'oposició i els demanaria
milions de funcions diferents disponibles i no era possible provar-ho tot. que aprovessin el pla, però ja amb les octavetes fetes, així guanyarien temps
S'anomenava “preferències de comunicació”. Hi va entrar. Estava activa- i es podrien fer més càrrec del que serien els papers.
da l'opció de text i desactivades les d'àudio i de vídeo. Va activar àudio. Va Quan va arribar l'emissari de Gran Ull no va venir pas sol. L'acompanya-
enviar un missatge al Nova d'en Tomen, a la sala dels terminalistes. El ter- ven dos homes que duien una noia supriana lligada i emmordassada.
minal deia “trucant”. En uns segons va sentir la veu d'en Tomen dient: —Regal de Gran Ull.
—Mireu, què m'ha sortit a la pantalla, i quan jo no feia res. He tocat el En Tarm va pensar: poques paraules i bona pronunciació. Va ser l'única
quadre verd que hi posava “contestar” i ara diu “comunicació àudio activa”. frase que va entendre. Va cridar la Mirtela com a intèrpret. Li va dir que
En Ziol ho va veure clar. Sense dir ni una paraula va cancel·lar la comuni- demanés als selvàtics que vigilessin l'accés al sector 10 i avisessin la Repú-
cació. Va activar l'opció de vídeo i va tornar a demanar el Nova d'en Tomen. blica en cas de moviment dels guàrdies que hi havia. El selvàtic probable-
Quasi immediatament va aparèixer la cara d'en Tomen dient. ment ho va comprendre i va partir ràpidament.
—Què és això? Què hi fa en Ziol, aquí al terminal? —tothom es va posar La noia que es deia Rídea estava morta de por. Tenia disset anys. Va explicar
davant la pantalla mirant en Ziol que va saludar amb la mà i va dir: que s'havia escapat dels guàrdies i que els selvàtics l'havien capturada. Deia
—Hola. que a Supra li havien parlat d'una feina de colonització de noves cambres
La commoció va ser considerable. En qüestió de minuts, gairebé tots els agrícoles i que es va trobar a l'altra banda del tub amb cinquanta noies més i
ciutadans de la República se n'havien assabentat. Tot i no haver-hi fins aquell amb les condicions canviades. Havien de satisfer els desitjos sexuals dels
moment un sistema de telefonia, la notícia es va propagar a una velocitat guàrdies. La majoria s'hi van negar i els guàrdies les van tancar a un passadís
propera a la de la llum. Multitud de persones volien provar la videocomuni- fosc. De tant en tant venien i se n'enduien unes quantes. Feia uns dos dies que
cació als pocs terminals on en aquells moments es podia fer. no els donaven menjar quan li va tocar a ella, però abans que li poguessin fer

106 107
MEMÒRIA PROHIBIDA
res, es va escapar corrent cap a la selva on els seus habitants la van capturar. dans que no provin d'establir cap comunicació externa des dels terminals
La Mirtela la va creure però la van mantenir aïllada. La República no po- que tinguin activats.
dia admetre un nombre massa elevat de refugiats i si s'havia de tornar la •••
noia a Supra més valia que no sabés massa dades del lloc on havia estat. A Xara, fins i tot en moments de crisi es mantenia la rutina. Un superior
Més tard quan van donar la droga a l'oficial ho va confirmar, les noies havi- amb dues noies per tota la nit. Era un preu a pagar per sobreviure. Aquell
en estat enganyades. S'havia de fer arribar la història d'aquestes noies als vespre no hi va haver cap problema, el superior va quedar narcotitzat a la
suprians, encara eren a temps de posar-ho als fulls. segona copa.
••• Els membres de l'oposició van anar arribant fins un total de deu i van passar
El Consell d'aquell vespre va ser atípic. Alguns dels seus membres, especi- a la cambra oculta. La Matgà hi entrà amb els fulls. La Troimà retransmetia
alment els més grans i els conservadors no acabaven d'entendre les implica- des del tub. De fet, es dedicava a fer bromes sobre el superior dormit i la noia
cions de l'afer de les videocomunicacions. nua que hi havia al seu llit. Quan la noia va sentir la broma, la Troimà parlava
—Mentre la videocomunicació depengui de tenir Nova instal·lat, sols des prou fort, es va dedicar tota l'estona a fer veure que feia coses amb el dormit.
de la República podrem establir comunicacions —explicava la Mirtela—. I la Troimà ho retransmetia. Finalment els tancats van sortir, la darrera va ser
La meva opinió és que hem d'emprar les possibilitats que tot això ens dóna la Matgà que va fer un senyal de victòria. Repartirien els fulls aquell mateix
per establir comunicacions amb tots els pobles del Món. vespre i els set conspiradors que podrien ser més sospitosos tornarien ràpida-
—Si ens comuniquem massa amb els exteriors perdrem les essències del ment a l'amagatall fins que passés la previsible tempesta.
nostre poble —cridava en Zanor— crec que s'ha de prohibir absolutament El superior es despertava. Passada un estona la Matgà i la seva companya
intentar comunicar-se amb qualsevol exterior. per una vegada van fer la feina que es suposava que farien. Quan el superior
—Reconec que en algun cas pot ser perillós que els exteriors coneguin la va quedar satisfet, una altra copa i a dormir, que tornaven els de l'oposició.
nostra República, però si obrem amb prudència no ens exposarem a res Una operació perfectament cronometrada.
—opinà en Tarm. Al matí següent la commoció a Supra va ser considerable, la Guàrdia mai
—I què és prudència? —deia en Boirim, gran amic d'en Zanor— si ho fem no havia vist un full volant, els superiors van determinar immediatament
servir sabran que nosaltres som superiors i per pura enveja ens atacaran. que era cosa dels exteriors però la gent normal, en els dos sentits de la
—No m'agrada sentir que som superiors, tots els homes som iguals —afirmà paraula, va quedar esgarrifada. Molta gent va prendre consciència que l'es-
la directora Utàlia que malgrat, o gràcies, a la seva edat tenia una visió molt taven enganyant i els més mesells estaven desconcertats.
més amplia de la realitat—, si som més rics és perquè els nostres avantpas- Boca a boca va passar la consigna que els pares de les noies anirien a les
sats s'ho van treballar. El que no podem fer és anar per tot el Món explicant 12:30 a la planta 67, a l'escala principal de pujada als apartaments dels su-
o venent la nostra ciència i tecnologia a persones que la voldrien emprar per periors, a demanar que passava amb les seves filles.
a la violència o l'accés al poder. Comunicar-nos amb exteriors no vol dir A l'hora de la concentració hi havia molta més gent que els pares de les
donar-los la nostra posició ni dir-los que som molt pocs ni exposar-nos a noies, l'escala era plena de gom a gom. Hi havia amics dels treballadors que
cap perill. Amb unes normes de prudència, la videocomunicació ens pot no tornaven i fins i tot dones de guàrdies. Sense avís previ, de les plantes
permetre de fer-nos una idea del Món i de la seva gent. Amb aquestes dades superiors van sortir multitud de guàrdies amb les seves porres, la gent no
podrem prendre decisions futures. podia sortir de l'escala i aleshores la Guàrdia va carregar. El resultat: vint-i-
—Crec que el millor serà elaborar unes regles sobre la política a seguir en nou morts i més de vuitanta ferits.
els contactes per videocomunicació amb els exteriors. Presentaré una pro- Els superiors van decretar l'estat d'emergència, ningú no podia sortir als
posta a aquest Consell, ja que per càrrec em pertoca a mi elaborar-la —digué passadissos. Van enviar els guàrdies a detenir els caps de la revolta però els
finalment la Mirtela— de moment crec que hem de demanar a tots els ciuta- més coneguts dels dissidents no eren a les seves llars.

108 109
MEMÒRIA PROHIBIDA
Les notícies van arribar ràpidament a la República via Xara. La divisió
entre els propis superiors també es va palesar des dels tubs de la coberta 68.
Era notori que bastants dels superiors no eren partidaris de la repressió ge- 12 Revolució
neralitzada, sia per por a les conseqüències sia per motius més ideològics.
El fracàs dels intents d'obertura de la sala dels gels, havien deixat en mino- A la República finalment s'havia restablert el subministrament d'aigua ca-
ria els durs que consideraven prioritària l'expansió territorial. El grup més lenta. Una gran partida de canonades de canya importada de Bam ho havia
nombrós era el que considerava essencial preservar la seva autoritat i privi- permès. El cabal d'aigua que anava vers el sector glaçat també havia aug-
legis pragmàticament, sense necessàriament conservar els mites associats mentat considerablement i Enginyeria considerava que era impossible que
als superiors i al govern. a hores d'ara els suprians aïllats el poguessin tallar o desviar encara que
descobrissin les portes falses.
De Xara va arribar un memorial dels opositors de l'amagatall, amb reivin-
dicacions per a una negociació amb els superiors.
El Consell va decidir que era preferible aconseguir la rendició dels aïllats
abans de negociar amb els caps rebels. No es refiaven gaire que la caiguda
dels superiors acabés pacíficament i van acordar fer una edició de cinc mil
exemplars de l'adaptació d'un llibret republicà per a nens on s'explicaven les
virtuts de la democràcia i dels mètodes no violents, per poder-los repartir a
Supra tan bon punt es restablís la comunicació. Si el procés s'allargava es
passarien a Xara des del tub malgrat la dificultat d'haver d'enrotllar cada
llibret per passar-lo pel forat.
En Tarm va anar a trobar-se amb Gran Ull amb un grup molt nombrós de
voluntaris i voluntàries.
Els selvàtics ja havien fet una quinzena de presoners més, tots treballadors o
guàrdies i estaven impacients per acabar ràpidament el problema. Tots els
suprians, menys els del pas del sector 10, estaven concentrats a l'entrada del
sector 44, a la zona dels túnels, i no s'atrevien a sortir a la selva. En Tarm amb
mitja dotzena de persones més, vestides amb un uniforme acabat d'inventar i
ben coberts pels selvàtics que van restar al seu darrera, es van avançar.
Els suprians van trigar a donar senyals de vida. Finalment va aparèixer un
oficial de la Guàrdia.
—Volem parlar de la vostra situació, sabem que teniu superiors entre vo-
saltres. Que en surtin dos per negociar.
L'oficial es va retirar i vint minuts més tard van sortir dos superiors amb un
nombrós grup d'oficials.
—Esteu aïllats, el vostre poble no us pot ajudar i no teniu menjar. Ja heu
perdut molts homes. Us proposem una sortida honorable.
—Parleu —els superiors encara mantenien un to insolent totalment ridícul

110 111
MEMÒRIA PROHIBIDA
en les seves circumstàncies. tots dos. I entre ella i la Cídia tots dos van quedar ben satisfets. I elles més.
—Romandreu als corredors de la coberta 55 sense sortir a la selva, fareu •••
venir el destacament del sector 10, ens lliurareu tots els presoners que teniu Dos dies més tard la situació a Supra era més crítica que mai. La línia dura
i totes les noies. Un superior vindrà amb nosaltres com a representant. dels superiors que controlava la Guàrdia encara no havia aixecat la prohibi-
—A canvi us donarem menjar, us tornarem els presoners, excepte l'oficial, ció de sortir fora de les cambres i molta gent no tenia menjar.
i negociarem amb Supra el vostre retorn. De fet, set-cents guàrdies eren molt pocs per vigilar setanta mil persones i
Els republicans esperaven un llarg estira i arronsa. No va caldre, en cinc quan la gent va començar a sortir dels apartaments per anar a cercar ali-
minuts, havien acceptat totes les condicions. ments, la Guàrdia que estava massa dispersa no ho va poder impedir. Va
Els corredors de la coberta 55 sols tenien un pas de sortida i eren fàcilment haver-hi detencions, però els passadissos ja no eren domini exclusiu de la
controlables. El superior va ser conduït, ulls embenats, a la República i va Guàrdia. La idea dels fulls volants havia agradat a moltes persones, un ma-
fer un llarg recorregut pel seu interior. Deuria pensar que era dotzenes de gatzem de papir va ser saquejat i en poques hores circulaven milers de fulls
vegades més gran que del que en realitat era. escrits a mà amb consignes contra els superiors i la Guàrdia.
Les noies, cinquanta-tres sense comptar la Rídea, estaven mortes de fam. Gairebé totes les cartes de les noies van arribar a les famílies, i les cartes
A la mateixa Selva els van donar fruits secs i llaminadures. En arribar a la descrivien com els guàrdies les havien violades. Les cartes van passar de
República se les va conduir per un recorregut poc significatiu a unes sales mà en mà i va ser molta la gent que en va llegir alguna, moltes vegades
annexes a l'estadi, equipades amb dutxes d'aigua calenta, taules i llits. Va signada per una noia a qui coneixien. Va ser la gota que va fer vessar el got.
ser feina de la Mirtela, la Cídia i de les noies que havien vingut de Supra, La consigna va sortir del grup de Xara i va ser: “captureu guàrdies”. A
inclosa la Ròssia, acollir-les i recuperar-les en la mesura de les possibilitats. darrera hora de la tarda ja n'havien agafat més de cent.
Les van fer dutxar, els van donar roba nova, unes túniques molt més blan- Quan els comandaments de la Guàrdia se'n van adonar ja era massa tard.
ques que les que tenien a Supra, que s'havien confeccionat per a una festa Van donar l'ordre de replegament a la caserna central de la coberta 68 amb
esportiva prevista properament, posteriorment un dinar abundós i finalment la intenció de fer recompte i reorganitzar-se. Va ser una greu errada tàctica.
van rebre paper per escriure a la família. Els van demanar que no s'estigues- En veure que no es veien guàrdies pels passadissos, els suprians van sortir de
sin de posar-hi tots els detalls. les cambres. A Supra no es recordava cap manifestació, però la d'aquell vespre
En sortir la Cídia va abordar la Xandra. va ser memorable i espontània. Més de cinc mil persones es van reunir a la Gran
—Com et va anar ahir amb en Tarm? Sala que tenia capacitat per a unes tres mil. Una dona parlava als presents:
—Que és que tothom sap amb qui passa la nit tothom aquí? —Encara no ho tenim tot guanyat, la Guàrdia encara té armes i els superi-
—Sí, aquí no s'acostumen a amagar aquestes coses. Com va anar? ors no es rendiran fàcilment. Us proposo de bloquejar amb barricades, ara
—Bé, realment és molt maco però diu que amb calma, que ens veurem mateix i per sorpresa, les tres cobertes més altes. Ells no estan acostumats a
d'aquí uns dies i que ho provi amb altres. la nostra iniciativa. Demano també ara mateix noms, els noms de tots els
—I ara ja en tens de ganes de provar-ho amb altres? violadors i assassins. Exigirem el seu càstig, no ho volem oblidar…
—Sí, ara sí. Les aclamacions van ofegar la veu i la multitud va sortir escales amunt.
—Si vas a l'habitació dels miralls després de sopar, te'n muntaré una de Realment hi va haver sorpresa, abans que la Guàrdia decidís carregar, i en el
grossa. mateix punt on s'havia produït la matança, es va aixecar una barricada amb
—Hi aniré. mobles, portes, caixes i troncs. I en pocs minuts vuit barricades més bloqueja-
La hi va muntar. Quan hi va arribar ja l'esperaven. La Cídia en sabia i ja ven tots els altres accessos. A la presó de la coberta 37 es van canviar les
havia alliçonat en Moun i en Renort, dos dels companys de l'escola. No tornes, els carcellers van acabar a les masmorres i els presos van ser alliberats.
tenien l'experiència d'en Tarm però sí la tendresa. La Xandra els va tastar a •••
112 113
MEMÒRIA PROHIBIDA
A la República les notícies hi arribaven de mica en mica, al Consell es • Establirien un tractat de comerç amb la República.
vivia una certa preocupació. De manera provisional els opositors presents ho aprovaren. Era bastant
—Que no se'n refiïn, no tenen experiència, els superiors controlen més de evident que la cultura política dels suprians era molt baixa, ells mateixos ho
cinc-cents guàrdies, tenen menjar i armes. El replegament a la coberta 68 reconeixien, i que la República d'alguna manera hauria de tutelar la transi-
encara no és una derrota —digué la directora. ció cap a la democràcia.
—Jo crec que podem fer servir els terminals per negociar. Podem tapar la •••
càmera del nostre costat i parlar amb els caps de la revolta —opinà la Mirtela. Quan es va obrir el pas a la sala del gel, una vegada arribats allí els engi-
—Serà un perill que sàpiguen que els terminals serveixen per comunicar- nyers i començada a muntar la porta, que era la prioritat de la República, els
se —deia en Zanor, sempre amb les seves pors. guàrdies d'un en un, no podia ser d'un altra manera anant per un tub, van
—És inevitable que tot el Món ho acabi sabent, però mentre no tinguin començar a tornar a Supra. Allí eren emmanillats i conduïts a la zona de la
Nova, ells sols no podran establir comunicació. A més, amb la càmera tapa- coberta 36 habilitada com a presó. Era segur que allí no hi havia camí sub-
da creuran que només és un sistema de comunicació per so —intervingué aquàtic. Els treballadors van ser fitxats, ja que alguns havien participat en
en Tarm—, demanaré ara mateix a la Matgà que convoqui la direcció de la abusos a les noies, i posteriorment posats en llibertat gairebé tots.
revolta al terminal de la seva cambra. La nostra prioritat és ara establir una Els selvàtics van festejar la retirada dels invasors. Gran Ull va lliurar els
frontera ferma però que permeti la comunicació amb Supra. Els enginyers cadàvers dels quinze homes que havien mort i va acordar mantenir obert un
estan acabant una porta segura que es podrà instal·lar a la sala dels gels, allà corredor des de Supra a la República, pel camí que passava pel forat secret
on van a parar tants tubs, al sector 44. Tindríem una sola porta molt més de la coberta 70. A canvi els republicans els van regalar matxets d'acer i van
fàcil de controlar que la cinquantena de tubs que hi ha actualment. acordar un pagament en espècie com a lloguer del camí. Ara es podria anar
El Consell va aprovar la negociació via el terminal i es va desplaçar a un de la República a Supra en mitja hora, comptant un pas de cinc minuts pels
despatx veí on hi havia un Nova instal·lat. Van comunicar amb Xara. tubs que més endavant, volant una porta, es podria evitar definitivament.
A la cambra hi havia la Matgà, vestida, i el comitè de govern de la revolta, La delegació de la República que l'endemà al matí es va dirigir a Supra
unes deu persones més. La qualitat de la imatge i el so eren excel·lents. Els estava encapçalada per la Zigènia i comptava amb la participació de la Dra-
suprians van comprendre el sistema de comunicació amb molta facilitat. La gla que durant el seu exili, que sempre havia volgut temporal, havia redactat
proposta va ser: un projecte de constitució per als suprians. En Vadís, la Namàlia i la Marla
• Des de la República tallarien l'aigua i des de Supra trencarien el gel per hi havien afegit alguns suggeriments però no hi van voler anar amb la pri-
establir comunicació. mera visita tot i que hi van ser convidats.
• Aleshores els guàrdies de la Selva passarien a Supra on serien capturats El comitè de govern de la revolta els va rebre sense fer-ne gaire ressò
d'un en un per sorpresa. popular ja que encara eren molt vives les prevencions contra els exteriors.
• Els treballadors i les noies vindrien més tard. Es va acordar fer assemblees per corredor per escollir un centenar de repre-
• Els enginyers de la República instal·larien una porta a la sala dels gels. sentants que controlarien al comitè de govern provisional que s'hauria de
• Una delegació de republicans passaria a Supra per ajudar en el setge i la constituir abans d'una setmana.
negociació amb els superiors. S'ajornava el judici als detinguts fins que s'elaboressin noves lleis civils i
• Els suprians es comprometien en cas de rendició a no matar ni torturar els penals. Provisionalment es va adoptar una versió adaptada de les lleis de la
presoners i a fer-los judici. República, on realment s'havien d'aplicar molt poc.
• Supra aboliria el sistema de classes. El bloqueig de les tres plantes superiors es va completar amb l'arribada de
• S'escolliria un govern mitjançant eleccions lliures. materials fabricats expressament pels republicans que van assegurar tots els
• Es comprometrien que Supra renunciés a qualsevol reivindicació territorial. accessos.

114 115
MEMÒRIA PROHIBIDA
A Supra els llibres eren escassíssims i escrits a mà, “Què és la democrà- errats, el Món no pot tenir més enllà de 6.600 anys. Les traces d'isòtops que
cia” va ser un èxit editorial sense precedents. Se'n van haver d'imprimir cinc detectem amb el nou espectrògraf de masses i les traces de radioactivitat a
mil exemplars més. la ceràmica de les parets així ho afirmen.
••• —No pot haver-hi algun error sistemàtic en aquesta mesura? —preguntà
La descoberta per part dels terminalistes d'un sistema de control de les en Valac.
trucades va suposar un alleujament per a la Mirtela. Era fàcil fer que un —Quatre mètodes diferents de datació coincideixen. Un d'ells ha estat un
terminal restringís les seves trucades al seu sector o a una sèrie de terminals invent nostre, diferent als mètodes de datació que apareixen documentats a
concrets. Ja no hauria de patir perquè un nen volgués fer proves amb els Nova.
exteriors. —A més, concorda amb les dades dels enregistraments —intervingué la
Com que la seva segona, la Zigènia, ja havia demostrat ser una molt bona Veilà, la companya d'en Valac, que feia anys elaborava una tesi sobre les
cap de delegació, la Mirtela s'havia pogut desvincular de les negociacions dades que es podien extreure de les pel·lícules—. Suposo que creieu que als
amb Supra, ja que es volia dedicar al tema de la comunicació amb els exte- que passen al Món no hi surten mai rellotges, o que en tot cas no s'hi veu
riors. Va demanar a la Marla que li fes d'adjunta en aquest projecte, apreci- mai la data. Això no acaba de ser cert del tot. En diverses ocasions n'hi
ava la seva intel·ligència poc contaminada pels costums republicans i la surten de llunyans o en moviment, però llegibles passant la pel·lícula qua-
seva capacitat d'observació. Amb el sistema social de la República no seria dre a quadre, o reflectits en un mirall o en un objecte brillant. En els quaran-
problema per a un adolescent estudiar i fer una feina, es mirava que la feina ta casos que s'ha pogut llegir una data. Sempre és d'entre 2571 i 2631.
fos part de l'estudi i els companys ajudaven a compensar les hores de menys —L'escenari més viable és que el Món va ser construït a l'entorn del 2570.
amb lliçons personalitzades. Les dues van coincidir que la primera part del Uns seixanta anys més tard alguna cosa va anar malament i la societat es va
pla hauria de consistir en un contacte totalment passiu amb la càmera tapa- trencar —en Valac va resumir la història del Món tal com ell la veia—, això
da. El sistema de comunicacions permetia diverses modalitats de trucada. ens planteja una qüestió i m'atreveixo a fer una hipòtesi. Perquè les dates
Van decidir emprar-ne una de silenciosa que engegava automàticament el dels rellotges no van començar amb el Món? La meva resposta és que hem
terminal de destí. Si una persona d'allí premia qualsevol punt del tauler de heretat un calendari més antic, el dels que van fabricar el nostre Món.
comandes, sortia un missatge de text a la pantalla i s'establia la comunicació —Realment, el fet que l'any no sigui un nombre enter de dies, que hi hagi
en àudio i en vídeo. Per tallar la comunicació des del terminal que l'havia anys de traspàs i amb anomalies, sempre m'ha fet pensar que el calendari
rebut calia prémer específicament la tecla d'anulació o apagar el terminal. podia dependre d'algun fet natural periòdic anterior al nostre Món —afegí
Moltes vegades amb aquest mètode es podia establir i mantenir una comu- en Fosmein.
nicació sense que a l'altra banda s'adonessin que passava res d'estrany. L'in- La segona cosa que us volia comentar és una altra anomalia. Nova dóna
convenient del mètode és que no cridava gaire l'atenció del destinatari i per fet que existeixen masses molt més grans que el Món dins un espai que
podien passar hores abans que ningú no toqués el terminal i el fet que no podria ser infinit o en tot cas molt gran. Si el Món està dins un espai amb
contestessin no volia dir en absolut que la cambra on hi havia el terminal altres masses, degut a la força de la gravetat seguirà una trajectòria que
trucat estigués desocupada. s'anomena òrbita. Amb el gravitòmetre diferencial que hem muntat a l'esta-
Van calcular que en una setmana podrien entrar en contacte amb la major di, hem arribat a la conclusió que tot el Món està seguint una òrbita dins un
part dels sectors del Món, sense despertar cap mena de sospita. El Consell camp gravitatori central, com el que pot fer una massa enorme. La gravetat
ho va autoritzar. mateixa no la podem mesurar, ja que no tenim referències externes, però la
••• variació de la gravetat, el gradient, que genera una força anomenada marea,
—Ara tenim unes dades molt importants que poden canviar la visió global sí. Encara estem analitzant els resultats perquè podria ser que existís una
del Món —afirmava en Fosmein, el cap dels físics de Nova—. Si no anem segona massa molt més gran i llunyana que la primera, això ens complicaria

116 117
MEMÒRIA PROHIBIDA
el problema. Una de les noies que va venir de Supra, la Xandra, és molt l'anomalia. Demanaria a en Fosmein que algú repetís els càlculs per un altre
bona calculant i li he passat el problema. mètode. Les seves conclusions eren prou estranyes:
—Heu d'acabar els càlculs. Ho presentarem al Consell però no et pensis El Món, en un període indeterminat, girava al voltant d'una massa que al
pas que els conservadors admetran l'existència de Mons exteriors al nostre seu torn voltava una segona massa en un període d'una mica més de dos
basats en els càlculs d'una noieta de setze anys. dies. Tot aquest conjunt de masses voltava a l'entorn d'una tercera massa
••• molt més gran amb un període de mig any aproximadament. Una mica mas-
La noieta de setze anys no va dormir gaire aquell vespre. Eren les 02:00 sa complicat per ser veritat.
quan va anar a despertar en Ziol perquè l'ajudés en un punt concret de la Quan l'endemà a primera hora en Fosmein i en Valac van rebre els resul-
programació de Nova. Afortunadament en Ziol tot i que li va costar despertar- tats tampoc no els sabien interpretar. Semblava massa complex. Malaurada-
se, li va resoldre els dubtes en un moment. En Ziol se'n va tornar a la seva ment les observacions gravitatòries no podien aclarir l'escala de les distàn-
habitació i va veure la Marla que mig es despertava. Ara era ell qui no tenia cies, una gran massa llunyana podia fer els mateixos efectes que una massa
ganes de dormir, més aviat les tenia d'una altra cosa. Va despullar la Marla, més petita però més propera.
que mig adormida es va deixar i li va començar a fer l'amor. Ella divertida per
la sorpresa feia com si encara dormís, era la primera vegada que en Ziol pre-
nia la iniciativa. En aquell moment la Xandra obrí la porta, sense trucar, ja que
no volia despertar la Marla, encara li volia fer una altra pregunta a en Ziol. Va
tancar immediatament però ja ho havia vist. I ella tota sola. La gravetat podia
esperar. Va anar fins a la sala de jocs que era l'únic lloc una mica actiu a
aquella hora: tot gent gran. No, en una butaca hi havia en Parm, un noi del
grup d'en Ziol, no podia tenir encara quinze anys, no el coneixia gaire. Quan
s'hi va acostar, el noi amb veu de pena ja donava explicacions.
—No tenia son…
—Vols venir a l'habitació dels miralls?
Va ser ràpid, el noi no tenia gaire experiència i li va agrair fins i tot una
mica massa. La Xandra va pensar que els noiets de l'edat d'en Parm tenien
una certa gràcia, hi tornaria. Ara ja estava en forma per tornar al seus gradi-
ents de gravetat.
Malgrat algun dubte amb les indicacions d'en Ziol, li va ser fàcil d'escriure
un petit programa a Nova per determinar els efectes que diverses masses
externes a diverses distàncies produïrien al Món. Va introduir dues masses.
Va canviar les dades fins que els resultats s'ajustaven a l'experiment, els
resultats actuals.
Quan va comprovar les dades dels primers experiments que s'havien fet
feia vuit mesos per constatar l'existència de la gravetat, va veure que no
acabaven d'encaixar. A cap distància, amb cap combinació de les dues mas-
ses. Hi havia alguna mesura en dates intermèdies. La discrepància sembla-
va periòdica. Potser s'hauria d'introduir una tercera massa que expliqués

118 119
MEMÒRIA PROHIBIDA
acomplia tots els desitjos del marrec.
Al primer terminal s'hi van sentir crits. Hi havia un home uniformat que
13 Exteriors amb una tralla estava pegant una de les dones i la va fer caure a terra, les
altres feien com si no veiessin res. Va venir un altre home, amb un uniforme
—I aquí queden reflectits tots els informes de l'equip de comunicacions. No amb més galons i amb una veu aguda que quasi espanta la Marla que ho
és gaire optimista l'esquema del Món que ens està sortint —digué la Mirtela veia i sentia a la pantalla, va dir:
en acolorir una zona a un esquema que representava els diferents països—. A —Si torna a passar, castigarem tota la sala. Aquesta —senyalà la que era a
nosaltres que ens semblava que a Bam eren endarrerits i autocràtics. terra— que torni a la feina i me la porteu al vespre en acabar.
En un quadre hi havia una descripció dels colors de l'esquema: —Són com esclaves —digué la Marla esgarrifada— la que cuida als nens
també.
Negre . . . . . . . . . . . El terminal no truca, com al sector glaçat. —I també tenen esclaus —afegí la Mirtela que acabava d'aconseguir una
Marró . . . . . . . . . . . . Truca però no contesten, com a la selva. altra comunicació—, fixa't en aquesta cambra, aquests homes estan treba-
Groc . . . . . . . . . . . . . Societat tribal, parament bàsic, com a Lural. llant lligats de peus. Miraré d'establir algunes altres comunicacions.
Taronja . . . . . . . . . Parament pobre, llenguatge inculte, com a la Federació. Va ser molt dur pels republicans i per la Marla el que van observar aquell matí.
Rosa . . . . . . . . . . . . . Una certa tecnologia i comerç, com a Bam. D'aquell país en deien Jami, era realment el que havia fet la guerra amb Supra.
Lila . . . . . . . . . . . . . . . Organitzat i amb tecnologia mitjana, com Supra. I va ser fàcil de veure perquè per tot arreu hi havia cartells amb lloances a Jami,
Blau . . . . . . . . . . . . . . Tecnologia comparable a la República. al seu imperi i al seu Líder, així anomenaven al qui manava, del que no sortia
Verd . . . . . . . . . . . . . . Tecnologia superior a la de la República. mai el nom propi. També era omnipresent un símbol format per dues circumfe-
rències negres l'una dins de l'altre una mica excèntrica.
—Sols un altre país blau i cap de verd, no crec que a cap dels sectors on no Un fet va colpir especialment la Mirtela. A la sala dels nens hi va entrar
hem aconseguit que ens contestin hi puguem trobar res que tingui un cert una dona jove de no més de vint-i-cinc anys amb la pell carregada de cos-
nivell, si no és que coneixen la comunicació pels terminals i s'amaguen mètics. Els nens grans li van dir mare i en agafar el petit el va anomenar fill
voluntàriament —digué la Marla contemplant l'esquema. meu. Una dona amb quatre fills. Era una norma absoluta a tot el Món, a tots
—Sort en tenim que el país blau té bona pinta perquè n'hi ha un de lila que els països que coneixia, que una dona sols havia de tenir dos i ocasional-
és preocupant i a més el tenim a prop. Suposo que és el país dels jamians, el ment tres fills. Per tenir un fill s'havia de menjar el fruit de la mare durant tot
que va fer la guerra amb Supra ara fa 125 anys, és als sectors 41, 42, 77 i 78 un mes, no hi havia fills no volguts. La tradició de tots els pobles i religions
i tot i que sembla ric i amb tecnologia, hi hem vist una gent que sembla del Món sempre deia que el fruit de la mare era un regal dels creadors,
primitiva. Aquest matí en vull fer un estudi més a fons. Vine, que hi tenim fossin qui fossin, per evitar que la gent es morís de fam. Els biòlegs de la
un parell de terminals connectats. República estaven convençuts que el regal era doble, que la fertilitat era
Al primer terminal s'hi veia part d'una cambra amb una vintena de dones i l'estat natural de la dona i que alguna cosa no identificada de l'ambient,
nenes cosint. Anaven gairebé nues i estaven molt primes. El ritme de treball l'inhibia. El fruit de la mare tornava les coses al seu estat natural.
era intens. Quatre fills, van veure més tard que hi havia casos de cinc i sis, significava
Al segon terminal s'hi veia el que semblava una sala d'estar particular. que volien augmentar la població ràpidament i això implicava que volien
Quatre criatures d'entre mesos i cinc anys hi jugaven, tenien moltes jogui- que els seus fills ocupessin un espai que pertanyia a altres persones. Era
nes. Tot era net i endreçat. En un determinat moment el nen gran cridà i evident: envaïen un territori, esclavitzaven la seva gent i la substituïen. No
immediatament aparegué una dona vella, prima, amb una mena de davantal es veia cap de les treballadores forçades embarassada.
blanc i el nen li començà a donar ordres. La dona semblava espantada i Sobtadament, la Marla va notar una altra anomalia, tots els jamians tenien

120 121
MEMÒRIA PROHIBIDA
els ulls blaus. A Supra, a la República o entre els selvàtics, els ulls blaus no veure-les i mentre parlaven els va preparar la seva famosa sopa de canya
eren gens corrents. Per exemple: a tot el grup d'escola de quinze i setze anys, dolça. La Marla li va proposar que fes un recull de receptes que es podria
la Xandra era l'única que els hi tenia. La situació a Jami no podia ser natural, imprimir. La Trema els va dir que tot i ser diumenge a l'escola hi trobarien
els biòlegs ho van confirmar, sols hi havia una explicació: els jamians en un tots els seus excompanys. Estaven fent una mena de judici a uns que havien
moment del seu passat havien hagut d'impedir tenir fills a tots els individus col·laborat amb els superiors.
amb els ulls no blaus. Segurament creien que era un símbol distintiu. Arribats allí van veure que les coses havien canviat molt. El nou director
Els biòlegs republicans tenien una teoria que deia que la població humana era en Quiel, el músic, que en aquells moments dirigia una mena de judici
primitivament, tot i ser realment molt uniforme, estava dividida en grups que contra en Batrel, en Gramoni i el seu grupet. En veure la Marla, la cara d'en
presentaven alguns caràcters externs distintius com el color dels ulls o de la Gramoni va ser tot un poema, ella ni es va immutar. De fet va ser un judici
pell, les pel·lícules ho confirmaven: hi sortia gent molt més clara que qualse- relativament just, en Quiel no va permetre cap revenja personal i sols va
vol persona actual, o també amb la pell completament negra o amb els ulls de admetre acusacions concretes i raonades. Per a alleujament dels acusats, els
diferent forma o amb uns cabells molt diferents. Les característiques que de- que feien de fiscal no sabien algunes de les històries anteriors amb les exili-
penien de molts gens, com la tonalitat de la pell, s'havien anat uniformitzant ades, que no van ser interrogades com a testimonis però sí, convidades a
amb els segles; les que en depenien d'un de sol, com el color dels ulls, sobre- participar a l'assemblea que decidiria la sentència.
vivien en una proporció similar a la que hi havia en la població original. Davant les evidències, molt ràpidament els acusats van admetre haver pro-
Era evident, els jamians practicaven la consanguinitat per seleccionar un vocat càstigs a molts dels altres alumnes, sobre tot noies, a canvi de rebre un
aspecte de persona determinat. En altres caràcters com la forma de les ore- tracte de favor per part d'en Cràdec. Els van portar a una altra cambra i
lles, el color i textura dels cabells, la forma dels llavis o dels dits dels peus, l'assemblea va començar a deliberar. Tots els presents van dir la seva.
els biòlegs cridats per la Mirtela davant dels terminals, van veure abundàn- —Sincerament, crec que cap d'ells no era conscient de el que feia en Cràdec
cia de caràcters recessius, signe inequívoc de consanguinitat. amb les noies —deia en Titem que sempre actuava de moderador—, sí que
••• són responsables de càstigs injustos, però no del que, a més, fes en Cràdec.
A la tarda, la Mirtela i en Tarm s'havien de desplaçar a Supra en represen- —I de molts càstigs, proposo que entre tots rebin el que hem rebut els
tació del Consell, per a l'acte cerimonial de la presa de possessió del nou perjudicats —digué una noia anomenada Xidela que admetia obertament
govern. La Zigènia havia fet una bona feina i el nou govern, que tenia com que havia evitat els assots a canvi de favors a en Cràdec—. Tenim el registre
a membre la Dragla tornada definitivament de l'exili, semblava mitjana- d'en Cràdec. Algú ho pot comptar?
ment competent. L'obertura de Supra al comerç ja començava a generar un —Correcte… aquí tinc els números dels dos darrers anys —en Titem va
important flux econòmic. Supra comprava paper, volien comprar una im- consultar el llibre d'actes de l'escola—. He fet la suma dels que van ser
premta i exportaven confecció de més qualitat que la que feien a Bam, espe- causats pels acusats: noranta-tres càstigs, més de les tres quartes parts dels
cialment ganxet i gènere de punt fet a mà. El conseller de comerç de la que hi va haver, sobre vint-i-dues noies i vuit nois diferents, amb un total de
República opinava que Supra seria molt adequat per instal·lar-hi indústries divuit mil dos-cents cops. El que proposa la Xidela és molt fort…
ja que tota la població anava a l'escola al menys fins els onze anys i tenia La Marla va demanar la paraula, es va fer el silenci:
una bona preparació laboral. —Ja sabeu que jo he estat una de les perjudicades. Us vull fer una propos-
L'acte protocol·lari es va fer a la Gran Sala. Estava tan plena que la Marla ta. Serà molt millor per a tothom si d'aquesta assemblea no en surt un espe-
i la Xandra que acompanyaven la delegació van decidir de no entrar-hi i rit de revenja: tants per tants. Aquests nois van fer això perquè els havien fet
aprofitar el viatge per retrobar-se amb velles amistats. Realment a la Gran creure que l'objectiu a la vida era esdevenir superior i tenir poder sobre els
Sala no s'hi veia gent jove. altres. Ara el més important és trencar aquesta creença. Volien ser superi-
La primera a qui van anar a visitar va ser la Trema, que es va emocionar en ors? Que siguin ara inferiors. Posem-los una temporada en alguna feina

122 123
MEMÒRIA PROHIBIDA
molt diferent a la que ells esperaven, tenen formació i hi ha moltes tasques sortir tres-cents vuitanta, en mancaven vint-i-dos. Quan els agents del nou
a fer. Més endavant tornem a jutjar si han perdut el comportament antisocial règim de Supra finalment van entrar a les cobertes superiors i ho van escor-
i mereixen continuar estudiant. collar tot, no hi van trobar ningú més. No era possible que s'hagués amagat
—Estic bastant d'acord amb la Marla —intervingué la Coala, una de les tanta gent.
més perjudicades pels acusats—, però crec sincerament que encara que fos En Tarm esperava amb especial interès en Cràdec. Li havien assegurat que
una sola vegada haurien de tastar el que ens van fer passar a nosaltres. el podria interrogar, a fons si calia. No va sortir. Dels vint-i-dos superiors
—D'acord —ratificà la Xandra—, mentre quedi clar que no és una revenja que mancaven, vint eren a la llista dels dos-cents i escaig que el nou govern
i que els hi fem molt menys del que ens van fer passar a nosaltres. De totes volia jutjar. Un petit interrogatori va aclarir algunes coses.
maneres la decisió serà vostra. Nosaltres dues ara ja no vivim aquí. Moltes Quan l'assemblea de superiors va decidir rendir-se, un petit grup de quatre o
gràcies per haver-nos deixat participar en aquesta assemblea. cinc, encapçalats pel suprem degà, van dir que tenien un pla secret per recupe-
Acabat el judici, la Marla es va penedir una mica de la seva indulgència: rar el govern i que altres superiors els haurien d'ajudar. En van cridar a uns
va veure en el registre el càstig a en Ziol: cent per haver espiat noies quan es quaranta, aparentment a l'atzar. Alguns van rebutjar la proposta però una quin-
banyaven. Per la data del càstig, ho va comprendre tot, ho havia fet per zena dels que hi tenien més a perdre si es rendien s'hi van afegir. A continua-
lliurar-la del perill i no li havia dit res, ara entenia perquè en Cràdec va ció el grup va fer passar tots els guàrdies d'un en un, en va seleccionar uns
afluixar en les seus interrogatoris. El papir també posava ben clar l'acusa- quaranta, va pujar amb ells a la coberta 70 i tots plegats van desaparèixer.
dor: en Gramoni. Potser hagués hagut de proposar algun tractament de ree- La Mirtela va demanar permís per interrogar els superiors concentrats a la
ducació més actiu… bé, era igual, ho oblidaria, a ella qui li importava era en sala.
Ziol, ara se l'estimaria una mica més, molt més, ja se n'adonaria. —Els superiors que van ser cridats pel suprem degà i no es van afegir al
Era ja l'hora de retrobar-se amb la delegació quan sobtadament els va arri- pla secret, que passin tots a aquesta banda —manà amb veu forta.
bar la notícia: s'han rendit! Els superiors s'han rendit! Van córrer a la Gran Es van aixecar una vintena de superiors.
Sala i van passar entre una gernació que hi volia entrar. Des d'una porta van —No veus una cosa molt curiosa? —preguntà baixet adreçant-se a en Tarm.
arribar a veure com s'anunciava la rendició a tots els presents. L'acte —No, si no és que em sembla que cap d'aquests és dels que volen jutjar.
protocol·lari es podia donar per acabat. —Fred, fred —la Mirtela tenia un somriure maliciós als llavis—. Mira'ls
Quan es van trobar, en Tarm va demanar a les noies que tornessin soles a la els ulls.
República ja que la situació podia esdevenir perillosa, ara no era cap proble- —No… no sé que vols dir… no, no pot ser, tots tenen els ulls blaus, què
ma fer el viatge, fins i tot s'havia establert un sistema de roba d'abric i peücs vol dir això? Com te n'has adonat?
per al sector glaçat, en vint-i-cinc minuts serien a casa. —Hem de tornar a la República immediatament a comprovar el que sospito.
••• •••
En Tarm i la Mirtela van sortir de la Gran Sala i van pujar amb el nou En sessió nocturna el Consell va decidir amb la màxima urgència enviar
govern a la coberta 67, al punt d'accés a la zona dels superiors. Quan hi van agents a Supra per cercar el pas que havia dut els superiors a Jami. Ja que a
arribar anaven sortint els guàrdies que eren ràpidament capturats. Pel cens, les tres cobertes que dominaven els superiors no hi havia cap porta, ni tan-
sabien que n'hi havia d'haver uns cinc-cents vint. En van sortir quatre-cents cada ni oberta que conduís a Jami, l'única possibilitat que a primera vista
setanta-vuit. Van ser conduïts a la coberta 36. quedava és que haguessin passat pels tubs. Però l'equip de tubs ja havia
Per als superiors s'havia habilitat una zona de la coberta 65 on hi havia una informat que els pocs que tenien accés des de Supra eren tots tancats a ni-
sala amb seients per poder reunir-los tots. El govern disposava d'una llista vell dels límits del sectors 43. A més, pràcticament cap superior no podria
amb els noms dels quatre-cents dos superiors i suprems que es creia que hi haver passat per l'estretament entre els dos sectors. TNIREBAL va donar
havia a les plantes altes. Ràpidament es va poder constatar que sols en van una possible solució. A la coberta 70 hi anava a parar un pou de desguàs

124 125
MEMÒRIA PROHIBIDA
dels amples. Aquest pou desembocava quinze metres més avall a una gale-
ria horitzontal que en principi havia d'estar totalment plena d'aigües residu-
als. Si realment no estigués inundada, per ella es podria passar a un dipòsit 14 Jami
esfèric de dos metres de diàmetre al qual també hi anava a parar una clave-
guera del sector 42, més enllà de la frontera. Tots els rellotges del Món marcaven exactament DIME 14:04:9075 07:00,
Quan els agents hi van arribar, van poder comprovar que la teoria era cor- era l'hora del començament de la jornada a Jami. Tres-cents terminals van
recta, que el tap del pou era fals, que la galeria estava seca i que en arribar al sonar amb el mateix so que l'aplicació de despertador. Més de cinquanta van
tub d'aire el camí estava obstruït per un tap de fusta molt sòlid, col·locat feia establir comunicació immediatament. Amb la resta es va anar repetint el pro-
poc. De totes maneres en van col·locar un altre de metàl·lic al pou de baixa- cediment i quan es duien establertes unes dues-centes comunicacions hi va
da per si des de Jami enretiraven el seu i volien tornar. haver un cop de sort: una habitació amb dos superiors suprians, fàcilment
Mentrestant, a la República, la Mirtela engegava un pla per localitzar els identificables per les túniques blaves d'un penjarobes. L'un dormia i l'altre
superiors fugitius. Si sols van fugir superiors amb ulls blaus era evident que provava d'aturar un despertador inexistent. En pocs minuts s'havia establert
coneixien Jami, la seva política racial i possiblement la seva potència mili- comunicació amb habitacions veïnes i s'havien trobat més superiors. Lògica-
tar. A l'endemà al matí, tres-cents terminals amb la càmera tapada comença- ment els havien allotjat tots junts en un passadís amb cambres petites i diver-
rien a establir comunicacions amb Jami. El Consell va aprovar la idea de fer ses sales, que hi havia a la coberta 68 del sector 41. El terminal d'una de les
les trucades sonores, amb el mateix soroll que fa el terminal quan es progra- sales va contestar, s'hi veia una gran taula parada per esmorzar, sofàs i buta-
ma per emprar-lo com a despertador. En Ziol havia ideat un procediment ques, tauletes petites i un altre terminal a l'altra banda. Quan van fer com si
que aconseguia que el missatge de comunicació al terminal de destí sem- sonés l'alarma, un home uniformat va anar a aturar-la i va aparèixer el seu
blés la pantalla apagada. I es va decidir acoblar-lo a la trucada sonora. rostre amb cara de fàstic al terminal corresponent de la República. Ja tenien
••• dues vistes i el que era millor, oïdes de la sala on es reunien els superiors.
Aquell vespre la Marla estava especialment tendre amb en Ziol que no Quan van anar a esmorzar, un dels superiors es va acostar a un dels termi-
sabia a què venien tants afalacs. nals i va entrar a l'aplicació de música, mala sort, per allí encara hi veurien
—Vine aquí, sobre els meus genolls —li va dir quan ja s'havia posat el però no hi sentirien res. L'altra terminal va ser molt més productiu, la Marla
pijama— no, assegut no, panxa avall. va localitzar en Cràdec a un extrem de la taula, gairebé fora d'imatge. A mig
En Ziol s'hi va posar i ella li va baixar els pantalons. esmorzar es va presentar a la sala un individu uniformat amb molts galons,
—Alguna vegada t'han pegat? —li va preguntar mentre amb la mà li dona- va demanar atenció i els va anunciar que el Líder els rebria a la sala d'audi-
va cops afectuosos al cul. ències de la coberta 70 a les 09:00.
—La mare, quan era petit, si en feia alguna de grossa, em posava com estic Van entrar a TNIREBAL. A la coberta 70 del sector 41 sols hi havia una sala
ara i em pegava al cul, sí. Una mica. gran que pogués ser la sala d'audiències. Hi havia un sol terminal a un dels
—Vull dir seriosament, amb un fuet. extrems del que seria l'estrada, ben col·locat per veure el públic i no tant a la
—Al col·legi, abans d'entrar a l'escola de candidats, un parell de vegades, presidència que es veuria una mica pel darrera. Van provar sort amb el so del
però amb la vara prima, amb el fuet mai. despertador, res. Van provar un so com si piquessin a la paret, res. Finalment
—Si dius mentides t'apallissaré —els cops feien una mica de soroll. un xiulet molt agut, com el que fan a vegades els terminals quan es pengen, el
—Et dic que no… —el cop va ser més fort—. Bé, sí, una vegada… no va van deixar posat, algú tocaria el tauler per mirar d'aturar-lo. I el van aturar, un
ser res. I ho he dit perquè m'estaves torturant, dolenta. altre individu amb uniforme. Va mirar la pantalla encuriosit i en veure que ja
Es van posar a riure, ara ella sabia que una cosa més els unia. no sonava va fer un sospir d'alleujament. No sospitava res estrany. Al seu
darrera unes dones amb parracs s'afanyaven a netejar tot l'auditori.

126 127
MEMÒRIA PROHIBIDA
L'audiència va començar puntualment a les 09:00. Un oficial ple de galons va ció del discurs al Consell—. Com poden tenir prou tecnologia per fer-ne?
donar una ordre i tots els presents es van aixecar i van quedar com rígids, els —El component essencial són els nitrats, i a l'aigua que nodreix els con-
superiors també. Va sonar una fanfara i va entrar el Líder amb uniforme negre i reus n'hi ha en una concentració relativament alta. Sense massa tecnologia
uns galons que semblaven l'arc de sant Martí. El Líder va seure, la musica va se'n poden extreure. De plantes oleaginoses se'n poden treure hidrocarburs
callar i tots els presents van aplaudir-lo pal plantats durant quasi cinc minuts. que amb el nitrat donen un explosiu bastant potent, suficient per volar les
Tot seguit el Líder va parlar: portes tancades entre els sectors —explicà en Vilmet—, de fet, fins i tot
—Suprians, des que em vaig erigir en Líder de Jami que he sabut que tenia barrejats amb carbó i sofre, els nitrats exploten. El que més m'estranya és
uns aliats incondicionals i ara ho heu demostrat. Els quaranta homes que que ho hagin descobert tot sols, pel que veiem no sembla que siguin gens
heu dut per al meu exèrcit ho demostren i aviat demostraran el seu valor, avançats en química, la pròpia República no els va descobrir fins fa poc més
quan barrejats amb cinc mil valents soldats jamians, d'aquí tres dies justos, de cent anys, quan ja tenia molts altres productes químics.
participaran en la conquesta del sector 79. —Quines possibilitats de defensa tenim? —preguntà la directora.
Els militars van aplaudir i els superiors s'hi van afegir. —Ens poden venir a atacar passant per Supra o pel sector 79. Si venen per
»El sector 79 serà aviat part de Jami i els valents que ajudin a conquerir-lo Supra el millor punt per aturar-los és al sector glaçat, amb temps s'hi poden
hi rebran propietats. Però la conquesta del 79 sols serà un petit pas i una fer barreres de gel que fins i tot amb explosius els costaria molt de travessar.
prova d'una nova arma secreta que posarà tot el Món als peus de Jami. Als Si passen pel sector 79 penetraran directament a la selva i la porta que vam
informes que m'heu enviat mentre éreu assetjats a Supra m'heu parlat d'un fer per barrar el pas als suprians a la coberta 64 no resistirà els explosius
enemic amb un gran poder, amb poder per treballar el metall, aquest enemic —informà en Tarm—. La pregunta clau en aquests moments és: quants ex-
vostre serà el meu enemic i per molt metall que tingui no podrà resistir la plosius tenen els jamians?
nova arma secreta de Jami. —Aquesta pregunta vol dir que amb suficients explosius, els jamians ens
»A vosaltres ja us ho puc dir, la nova arma de Jami és una substància que podrien envair? —preguntà en Zanor bastant esverat— ens ho prendrien tot?
s'encén amb una violència sobrenatural, tan gran és la seva potència que —Estimat company —intervingué la directora—, a la major part de nosal-
fins i tot pot obrir les portes tancades. tres ens importa més la nostra societat i les nostres vides que no pas les
Els militars van tornar a aplaudir i els superiors novament s'hi van afegir. coses que ens poden prendre. Hem de reflexionar més. Faig aquí mateix una
»D'aquí a tres dies tot Jami ho veurà, és una sorpresa per al meu poble, crida a la supervivència. Hem de considerar la pitjor de les hipòtesis i elabo-
guardeu silenci fins aquell moment. I d'aquí un més ho veuran els vostres rar plans per sobreviure, individualment i com a poble. Discutiu la situació
enemics. I vosaltres, els meus aliats, gràcies al poder de Jami recuperareu amb tots els ciutadans, no els hem d'amagar el problema però hem de ser els
ben aviat el vostre poder al sector 43. primers a conservar la serenitat. Quan ens tornem a reunir vull que porteu
Ara van ser els superiors qui van aplaudir primer. propostes concretes. I encara ens resta un tema greu: què fem amb el sector
»Volem que la vostra estada sigui el més còmode possible. He donat ordres 79?
que sigueu tractats com oficials al meu servei personal. Ja he manat que us —No hi ha manera d'anar-hi sense volar portes, i ara qui no té explosius és
facin uniformes amb una banda blava per simbolitzar el càrrec que teniu. Si la República. Pels informes de la Mirtela sabem que el 79 és un sector aïllat
teniu qualsevol necessitat, l'oficial d'enllaç us atendrà el millor possible. i no poden fugir. Tenen un petit exèrcit que no podrà resistir gaire. Si els
»D'aquí quatre dies ens trobarem a la festa de la victòria. Poder a Jami. avisem pels terminals, en entrar els jamians podrien sospitar alguna cosa i
—Poder! Llarga vida al Líder! —van cridar amb una sola veu els oficials fer-los parlar. Nosaltres perdríem la possibilitat d'espiar i els pobres del sec-
mentre els superiors miraven d'afegir-s'hi. tor 79 no hi guanyarien res. Si ningú no té cap idea suggereixo de no avisar-
••• los —proposà en Tarm.
—Parla d'explosius —digué en Tarm que acabava de presentar la transcrip- •••
128 129
MEMÒRIA PROHIBIDA
La Mirtela va tornar a la sala de l'equip de comunicacions acompanyada posat molt fort perquè la noia va fer un xiscle i un bot. Un contacte a la
per en Tarm que es faria càrrec amb els seus col·laboradors de tota la qües- tercera fase una mica espantadís. El mestre, al seu torn, va avisar unes altres
tió de l'espionatge a Jami. Tot just arribats, la Marla va donar dues bones persones, segurament les autoritats. Ràpid i com si allò per a ells fos el més
notícies: normal del Món.
Primera: havien comunicat amb el que semblava ser el despatx del secre- Els dirigents dels “blaus” semblaven més interessats en el contacte que els
tari del Líder dels jamians mateixos republicans i van contestar moltíssimes preguntes sense fer-ne mas-
Segona: contactes més aprofundits amb el sector marcat amb blau indica- sa a canvi. El país s'anomenava Pom i els seus habitants Pomús.
ven que era una societat lliure i pacífica que superava plenament els criteris Passada la primera presa de contacte, la Mirtela va decidir passar a comu-
del Consell per provar d'establir-hi comunicació oberta. Fins i tot visual. nicació parlada en les dues direccions, no comprometia a res i era molt més
La Mirtela va decidir que era un bon moment per entaular contacte directe ràpida.
amb els “blaus” Els pomús havien desenvolupat una cultura en algunes coses molt sem-
—Tenim un plànol en paper del sector 131? blant i en altres molt diferent a la de la República. La Mirtela estava con-
—Sí, ja te n'hem preparat un, fixa't que els “blaus” sols ocupen les dinou vençuda que el substrat cultural que donaven els terminals: llengua, música,
cobertes superiors, les marcades precisament en blau. Vols també el resum pel·lícules o les aplicacions d'aprenentatge, feia que les cultures convergis-
del que sabem? —contestà la Marla tot donant-li uns papers: sin. No tenien la mentalitat científica experimental de la República, en tot
• Població: entre 15.000 i 20.000 amb la piràmide d'edats equilibrada, vi- cas eren molt més especulatius que empírics. Per exemple la seva química
uen molts anys, com nosaltres. era primitiva, pràcticament limitada al que explicaven els terminals, la físi-
• Societat: sense classes econòmiques; parelles estables i fortes relacions ca poca cosa més. Contràriament, les matemàtiques, especialment l'àlgebra,
familiars. estaven molt desenvolupades el mateix que l'enginyeria mecànica.
• Educació: escolarització total, escoles separades per sexes amb classes Disposaven d'una metal·lúrgia de l'acer d'un gran nivell i van explicar or-
d'uns vint alumnes fins als setze anys; escoles especialitzades mixtes fins gullosos les seves realitzacions: torns, telers, eines de mà, màquines d'es-
als vint anys aproximadament. criure i d'impremta. La font d'energia, com a la República, eren turbines que
• Política: govern popular i assequible a la població; freqüents assemblees aprofitaven una caiguda d'aigua. Van explicar que disposaven d'un impor-
veïnals amb poder polític. Cap actitud violenta detectada. tant estoc de ferro i d'alguns altres metalls.
• Producció: agricultura eficient, metal·lúrgia de l'acer (no sabem d'on el Els nois i les noies anaven a col·legis separats per sexes i conservaven uns
treuen), serradora, filatures i teixits de qualitat, paper, llibres i impremta. forts lligams amb la família, l'educació era molt rigorosa, però pels termi-
• Defensa: no localitzada però sembla que l'únic veí que tenen els és hostil. nals es constatava un bon ambient a les escoles. A partir d'un cert nivell que
—Naturalment —aclarí la Marla— hi ha temes que sense un contacte més es podia assolir pels voltants dels setze anys, escollien especialitat i estudi-
directe ens són difícils de jutjar. aven sis anys més en escoles temàtiques, aquesta vegada amb els dos sexes
—Passem a la tercera fase del contacte: contacte escrit bidireccional. Te- junts.
nim connectat algun terminal amb gent treballant-hi? Les seves creences van despertar ràpidament l'interès de la Mirtela. Vene-
—Sí, aquí. Vols comunicació escrita? raven un llibre antic, on es deia que el Món l'havien construït uns homes
La Mirtela veia al terminal una noia d'uns dotze anys, es sentia un mestre savis d'un Món més gran per salvar-se d'una catàstrofe terrible. Els descen-
parlant de matemàtiques, la noia de tant en tant prenia alguna nota i mirava dents d'aquests homes s'havien barallat entre ells i quasi destrueixen el Món.
la pantalla. La Mirtela va començar a escriure: [CRIDA EL TEU MES- Sols un grapat d'homes havien salvat el llibre i coneixien el destí del Món.
TRE], la noia no se n'adonava; la Mirtela va prémer al tauler de comandes Passats 6.500 anys de la creació del Món trobarien un nou Món molt més
un rectangle amb una campana. El volum de l'altre terminal deuria estar gran, que els savis els hi havien preparat. I passats 12.400 anys, un altre

130 131
MEMÒRIA PROHIBIDA
Món encara millor. El llibre era ple d'històries de personatges i de contes hi va estar d'acord i va decidir passar al contacte visual.
amb intenció moral, però molts dels interlocutors creien que l'essencial era •••
la història dels orígens i el destí del Món que esmentaven contínuament en Quan en Ziol va arribar a l'assemblea general de la República, l'ambient
explicar la seva societat. era molt tens, no hi havia secrets per als ciutadans, tothom estava assabentat
La Mirtela va pensar ràpidament que el mite podia tenir algun fonament, dels plans del Líder de Jami i la preocupació era general. La directora va ser
hi havia una correspondència amb el que defensaven la directora Utàlia i en la primera persona que va prendre la paraula.
Valac que havien arribat a algunes conclusions similars, però sense llibre. —Estimats companys: la situació és greu. Jami, el país on han fugit alguns
Un altre punt era el destí del Món. La Veilà havia fet un estudi curiosíssim dels superiors de Supra, és una veritable amenaça, és un país d'una crueltat
sobre les pel·lícules. D'una manera subtil va evidenciar que alguns perso- que no us la podeu ni imaginar, la consellera Mirtela us explicarà fins on
natges que sortien a pel·lícules que passaven al Món, parlaven com si el poden arribar. Ara estan planificant la invasió d'un país, de tot un sector, per
destí del Món fos evident, fins i tot per a personatges que representava que esclavitzar els seus habitants i ocupar-ne el seu territori. I a més, han promès
no tenien cap creença filosòfica o religiosa. En contrapartida a cap pel·lícula als superiors que en el termini d'un mes, ens conqueriran a nosaltres i posteri-
de les que no passaven al Món, totes elles anteriors, no hi havia cap referèn- orment restauraran l'antic règim a Supra. Si penseu que aquí estem segurs
cia. La sospita que les persones que vivien al Món primitiu coneixien el aneu errats, els jamians disposen d'explosius i poden fer saltar les portes. Ja
destí d'aquest per damunt de creences o mites era molt forta. sabeu que és possible, nosaltres mateixos fa més de cent anys ho vam provar
Els pomús tenien una sala sagrada anomenada la Sala del Comptador del per obrir l'accés al gran pou. Si tenen prou explosius podran venir fins aquí.
Temps, era a les cobertes més altes i s'hi reunien per a diverses cerimònies i Tenim poc temps i entre tots hem de buscar la solució. Passo la paraula al
celebracions. Creien que el destí del Món estava lligat a aquella sala. Van conseller Tarm que és qui coordina la nostra defensa.
explicar que algun esdeveniment important hi havia passat feia pocs anys, —Com sabeu, mercès al descobriment del nostre jove amic Ziol —en Ziol
alguna cosa relacionada amb uns números que els republicans no van aca- es va posar vermell, pensava que tothom el mirava—, podem veure el que
bar de comprendre. passa a molts llocs del Món sense ser vistos. Tenim a Jami sota observació i us
L'única sortida de Pom anava a parar a Càlia, un país primitiu i xenòfob puc donar notícies dolentes i notícies bones. Començaré per les dolentes:
que estava en guerra permanent amb els seus veïns. Afortunadament l'accés • L'exèrcit de Jami mobilitza més de cinc mil soldats perfectament prepa-
vist des de Càlia era a un sostre i els pomús el podien defensar amb poc rats. Això vol dir que si obren les portes entre els sectors, ningú no els pot
esforç. Ja feia trenta-cinc anys de la darrera incursió. aturar gaire estona amb els mitjans actuals.
Tenien també una comunicació mitjançant un tub amb un altre poble, els • D'aquí tres dies, tenen previst envair el sector 79 que no té cap possibili-
Gima, que eren comerciants i coneguts indirectes de la República ja que els tat de defensar-se. De moment hem decidit de no avisar-los, ja que pensem
de Bam hi mercadejaven. Tot i que el forat de comunicació era inicialment que amb paraules soles no els podrem ajudar.
de tan sols cinc centímetres l'estaven eixamplant amb llimes, i al ritme que • D'aquí un mes, tenen previst atacar-nos i continuar més tard amb Supra i
portaven en uns quants anys hi podrien passar persones. Hi tenien uns trac- amb la resta del Món.
tes comercials força intensos i un flux d'informació considerable, estaven • Al ritme actual, la seva població es dobla cada vint-i-quatre anys.
assabentats, per exemple, dels Jami i la seva política expansionista. —Ara les bones notícies:
Mentre els caps pomús explicaven la seva llarga història, la Marla des • Hem obert comunicació amb el despatx del secretari del Líder de Jami.
d'altres terminals feia diversos contactes per verificar-la. Era evident que Totes les ordres que dóna i tots els informes que rep, passen per allí.
els interpel·lats no estaven al corrent del que estaven dient els seus caps en • De moment no podrien de cap manera conquerir el Món, tocarien a tren-
aquells moments. Tots ells van confirmar fil per randa tot el que deien els ta-cinc soldats per sector, just un per coberta. I recordeu que cada coberta
dirigents. El veredicte de la Marla va ser que anaven de bona fe. La Mirtela són més de set mil cambres. Ara és el moment d'aturar-los.

132 133
MEMÒRIA PROHIBIDA
• Els nostres enginyers estan posant a punt una barrera que podria aturar un bon company per a ella aquesta nit? —preguntà baixet la Marla—. Crec
l'exèrcit jamià en qualsevol punt estret. Hi tenen força confiança. que ara li convé tenir contacte amb algun noi.
El debat que va seguir reflectia l'ambient: un sector dels ciutadans estava —Sí, en Parm és molt bon noi i delicat, l'altre vespre vam passar una esto-
francament pessimista, un altre sector volia intervenir desordenadament. na junts, encara no deu ser conscient del cas de la Ròssia —digué la Xandra.
—Me'n vaig a l'habitació. Aquí ja s'ha acabat, veniu? —la Xandra ja no —Miraré de maniobrar per ajudar-los —intervingué la Cídia en el precís
podia aguantar més i es volia estalviar la descripció de les brutalitats dels moment que entrava la Ròssia. Era igual, les noies ja s'havien entès.
jamians. La Cídia va sortir i va parlar baixet amb en Parm, el noi va assentir i ella li
—Anem —digué la Ròssia que tampoc volia seguir. Es va aixecar i els va fer un petó. Va sortir la Marla i va parlar amb en Ziol que també era part
altres van seguir pel passadís. del pla. La Xandra va sortir portant per la mà la Ròssia i la va deixar just al
—Anem —repetí en Parm que feia dies que seguia discretament la Xandra. cantó d'en Parm. La conversa cada vegada era més baixeta.
—Jo crec que els pomús ens podrien ajudar, són una gent molt reflexiva La Marla va començar a abraçar i besar en Ziol, els altres estaven molt
—anava dient la Marla— us en puc explicar moltes coses, és fascinant. junts i van començar a acariciar molt suaument la Ròssia, era el punt crític,
—Amb l'enginyeria que tenim, hauríem de trobar alguna solució, fins i tot no ho va rebutjar. En Parm anava agafant protagonisme però les noies enca-
per salvar els del 79 —en Ziol no perdia mai l'esperança. ra hi intervenien. Van començar a treure's peces de roba i quan això va ser
—Mai a la vida havia passat per una situació així —la Cídia estava nervi- evident, la Ròssia que duia túnica, també se la va treure, encara se l'hi veien
osa i s'arrambava als companys com per buscar protecció. les marques dels cops de fuet i era la primera vegada que les ensenyava. En
—Jo tampoc no puc més, fa uns dies que dono voltes a problemes comple- Parm estava pendent del que feien en Ziol i la Marla i els imitava, a la
xos i ara sols manca això —va concloure la Xandra. Ròssia se la veia feliç. La Xandra va apagar tots els llums menys un. Minuts
Van arribar a l'habitació de la Xandra, ella va tancar el baldó que la unia més tard va fer un senyal discret i entre tots van dur la Ròssia al llit mentre
amb la dels seus pares i va dir que sortia un moment. l'acariciaven, molt lentament es van anar allunyant fins a deixar-la sola amb
A en Ziol li agradava molt l'habitació de la Xandra i va ser el primer a en Parm.
estirar-se damunt els nombrosos coixins que hi havia per terra en un dels —Deixem-los sols, veniu —digué la Marla baixet mentre passava a la
angles. La Xandra va tornar amb menjar i begudes, menjar sempre ajuda a seva habitació que era a les fosques.
passar els nervis. Va començar a escalfar coses al forn de l'habitació. La Els quatre nois bullien de desig i abans que la Xandra acabés arrossegant
Marla es va aixecar per ajudar-la. la Cídia fins l'altra cambra i deixés sols en Ziol i la Marla, van passar tots
Quan van acabar de preparar el sopar, la Xandra va treure uns petits llums quatre una bona estona fent unes exploracions que unes hores abans ni ima-
d'oli, els va posar pels prestatges a prop del racó dels coixins i va apagar el ginaven.
llum del sostre de l'habitació. Va anar al terminal i va posar una música molt
fluixeta. Tots es van posar a sopar.
L'ambient agradable va relaxar als nois, en Ziol seia a la falda de la Marla,
en Parm s'apropava tant com podia a la Xandra. La Ròssia estava una mica
apartada, semblava que encara arrossegava molts traumes. La Cídia era qui
més es movia, anava de quatre grapes d'un a l'altre, cercant el contacte. Van
parlar molt, en veu baixa. Les històries dels pomús eren realment fascinants
per a tots. En un determinat moment la Marla es va aixecar per anar al
lavabo i immediatament la van seguir la Xandra i la Cídia.
—Heu vist que la Ròssia està una mica sola, creus que en Parm podria ser

134 135
MEMÒRIA PROHIBIDA
baixar quaranta mil persones abans que els jamians hi entrin i les capturin?
Resten dos dies. I quart: i si baixant pel mateix tub ataquen al sector 9? O a
15 Talis nosaltres passant pel nostre gran pou?
—Tinc respostes a tot. Hem de trucar immediatament en Tarm.
Quan menys hi pensava, a en Ziol li va tornar al cap el problema dels El pobre Tarm feia cara de no haver dormit gaire encara quan va contestar,
pobres habitants del sector 79, condemnats a l'esclavatge o a la mort. Uns en aquells moments no semblava que el que li venia més de gust fos escoltar
moments abans, amb tres noies estava prou distret però ara amb la Marla projectes, però en veient els nois ho va haver de fer. Va decidir que convoca-
que estava molt afectuosa, i calenta, tornava a una situació més normal. ria a tots els seus col·laboradors per a una reunió urgent molt d'hora. Mentre
Una mà el va arrossegar al llit, ell ja en tenia ganes però estava tan neguitós parlaven, la causa que hagués dormit tan poc va passar nua per darrera d'ell,
que no sabia com correspondre als amanyacs. entre el llit i la cambra de bany. No la van poder identificar.
—Aquesta gent… crec que la República no obra correctament, segur que A les 06:00 en Tarm es reunia amb els seus col·laboradors i alguns experts.
hi podem fer alguna cosa. Havia parlat un quart d'hora amb en Ziol i comprovat que la seva idea tenia
—No sé pas el què, si se t'acudeix qualsevol idea… no t'amoïnis més, possibilitats. Hi havia un punt crític: era essencial la col·laboració dels habi-
demà ja ho veurem més clar… va, vine aquí, que et desitjo molt després de tants del sector 79, haurien d'aturar els jamians quatre o cinc dies i no haurien
tot el que acabem de fer. No havies tocat mai cap altra noia, a part de mi? de deixar que agafessin cap presoner que conegués l'existència de comunica-
—No, a cap. I a tu no t'havia tocat mai ningú? cions mitjançant els terminals. Als informes de la Mirtela hi posava que el
—El dia del dipòsit sí, una mica, aquí hem d'acceptar uns contactes que a sector 79 era un regne amb una aristocràcia governant relativament benigna,
Supra ferien trontollar els fonaments, a mi m'agrada. Et molesta compartir- semblava que el codi d'honor que protegia als febles era molt fort.
me una miqueta? —Hem localitzat les cambres reials, el nostre problema ara és que ens
—Gens, mentre tornis a mi com ara. Però no em trec del cap els pobres de creguin. Si els podem fer veure als seus terminals el que fan els jamians ens
sector 79… creuran. Creus que els òptics poden fer un sistema de lents i miralls que
—Jo te'ls trauré del cap, vine aquí. permeti que des d'un terminal es vegi la pantalla d'un altre? —preguntà la
La Marla estava especialment dolça i entenia el neguit d'en Ziol. Va mirar Mirtela.
de fer-li oblidar, encara que fos per uns minuts. No ho va aconseguir. Sobta- —Em sembla que sí. A la coberta 70 recordo que hi ha una sala amb dos
dament en Ziol es va aturar i va dir: terminals enfrontats. Demanaré als òptics que hi vagin immediatament
—Ja ho tinc. Els podem salvar. —contestà en Fosmein.
—Bé, explica'm-ho —digué amb veu de resignació—. Ja continuarem més —Ja sabem per quina porta provaran d'entrar. Si bloquegen totalment amb
tard. troncs, canyes i altres materials el passadís que hi ha a continuació, els jami-
—Pel pou, pel gran pou. Pel sector 79 també hi passa un gran pou, proba- ans trigaran bastant a obrir-se pas. Ho hauran de mullar per evitar que ho
blement deu tenir totes les portes tancades, és el mateix que passa pel sector encenguin. A la llarga els jamians podran desmuntar qualsevol barricada,
glaçat i allí segur que no hi té cap sortida. Obrim amb explosius una porta al però crec que trigaran a trobar un bon mètode —afirmà en Tarm—. Troimà,
sector 79 i una altra a nivell de la coberta 35 del sector 9 que em sembla que tu que ets la nostra millor escaladora, com veus la possibilitat d'enfilar-te
està desocupat. I aleshores evacuem la gent del sector 79 i la portem al 9. setanta-una plantes pel forat.
—Hi veig quatre problemes. Primer: com ens ho fem per pujar setanta —Tenim escales de canya força resistents i lleugeres que fan més de tres
plantes per un pou sense que ens ajudin des de dalt? Tenen les portes tanca- cobertes de llarg. Amb un sistema prou segur per travar uns troncs al mig
des i no ens poden llençar una corda. Segon: d'on trèiem els explosius per del pou, amb unes vint i cinc etapes hi podem arribar. Va ser així com vaig
obrir les portes? Aquesta tarda han dit que no en teníem. Tercer: com fem pujar pel gran pou fins a la coberta 140, quan volíem veure si algun dels

136 137
MEMÒRIA PROHIBIDA
tubs que hi van a parar tenia sortida. El material encara el tenim a un magat- A l'hora de dinar, en Ziol era el centre de totes les mirades, les notícies
zem. Amb un equip prou nombrós s'hi pot pujar en vint-i-quatre hores. corren de pressa a la República, els companys d'estudis li van cantar una
—Tinc una feina prèvia per a tu o qualsevol de les “primes”, baixar pels cançó amb la lletra adaptada a la situació. La sensació de culpa per abando-
tubs i confirmar que el sector 9 és buit. A veure, Vilmet, quan trigaríem a fer nar als del sector 79 havia neguitejat molta gent, i ara es sentien alleujats i
prou explosiu per fer saltar la porta? agraïts a en Ziol per haver trobat una solució. El Consell l'havia aprovat i ja
—En aquests moments tenim un petit estoc de nitrats, si els emprem tots s'hi treballava de valent.
n'hi haurà prou per volar una porta. Des d'ahir que n'estem fabricant més, La Mirtela estava encara neguitosa, havia de parlar amb el rei del 79, hau-
però la separació dels soluts és un procés de més d'una setmana. ria de ser un contacte visual i hauria de ser persuasiva i ràpida. El sistema
—Això complica les coses, hauran de resistir una setmana com a mínim. òptic que permetia que una càmera veiés la pantalla d'un altra ja estava llest
Segur que no podem tenir més explosius abans? i l'equip havia establert algunes connexions amb Jami per tal de fer convin-
—Amb prou gent treballant-hi en podria fer en uns quatre dies, hi ha un cents els arguments. Era el moment.
procés d'evaporació lent que no sé com accelerar. A partir d'aquest moment El terminal del menjador reial va emetre un fort senyal acústic. Cinc se-
és un procediment continu que ens pot donar una quantitat suficient com gons més tard s'establia la comunicació, al fons el rei dinava.
per volar una porta cada dos o tres dies. —Sóc un alt càrrec d'un sector exterior al vostre. Qui mana aquí?
—Aquesta deu ser la capacitat dels jamians? La persona que estava davant el terminal va trigar uns segons a contestar.
—Suposo que no, per les instal·lacions que he vist pels terminals, la seva —Ell —digué senyalant el rei que des de la taula mirava encuriosit—, és
capacitat seria com a màxim un vint per cent de la nostra —contestà en el nostre sobirà, sa majestat Manigres tercer.
Vilmet. —Demana-li que vingui.
—Queda el problema de fer baixar quaranta mil persones trenta-sis cober- El rei va dubtar uns moments i amb actitud ferma es va apropar al terminal.
tes, són cent catorze metres en vertical. Podeu fer algun invent els d'Engi- —Majestat, sóc una ministra d'un altre país. El vostre regne està en greu
nyeria? perill, us volen envair.
—Ens hi posem a treballar ara mateix. —On ets tu? Què hi fas aquí dins?
La reunió va continuar discutint el pla d'en Ziol. Restava molta feina i detalls —Sóc en un altre sector, els terminals serveixen per veure i parlar a distàn-
tècnics, però es van anar trobant respostes a totes les objeccions inicials. cia, mira —es va apartar, va col·locar ràpidament el sistema òptic i el rei va
—Crec que ha arribat el moment de reunir el Consell per aprovar el pla, poder veure una sala contigua al seu menjador— fes anar algú a aquesta
espero que els que en sou membres m'ajudareu a explicar-lo, jo he dormit sala i el veuràs.
molt poc i estic una mica espès. Els companys Ziol i Marla em sembla que El rei ho va fer, i va admetre ràpidament la possibilitat de la comunicació,
no han dormit gens i ja és hora que se'n vagin a descansar. era com les pel·lícules però a “temps real”. Es veia que l'havien educat per
En arribar a l'habitació en Ziol s'adormia dret. La Marla no ho podia tole- no immutar-se davant de res.
rar, què s'havia cregut, deixar-la a mitges. En Ziol va caure damunt el llit i —Com és que dius que estem en perill, fa més de dos-cents anys que no
es va dormir instantàniament. Aleshores es va posar a somniar, somniava hem sofert cap atac.
que el despullaven i l'excitaven, estava com volant. La Marla també estava —Coneixeu els jamians? Són a les portes orientals del vostre regne amb
despullada damunt d'ell i no pesava. Sobtadament es va trobar fent l'amor, cinc mil soldats i un arma que pot obrir les portes— va commutar a un
sense cap esforç, ni físic ni de voluntat. Curiosament, quan després de vàri- terminal des d'on es veia la porta per on volien entrar, hi havia multitud de
es hores es va despertar, recordava el somni perfectament, com si hagués soldats, es veia clarament un rètol de sector, coberta i cambra— com veieu
estat real. és a la vostra frontera.
••• —Crèiem que els jamians eren un país feble, fa molts anys que no en

138 139
MEMÒRIA PROHIBIDA
sabíem res, des que es va inundar l'únic tub que ens connectava amb l'exte- posar a treballar.
rior. Has dit cinc mil soldats? —la cara del rei reflectia preocupació. També semblava fàcil inundar la part baixa del pou de tal manera que si els
—Sí, i ben preparats. Us puc ensenyar algunes vistes de Jami i són jamians descobrien la porta falsa que substituïria a l'esbotzada i baixaven
desagradables. pel pou, no trobessin cap continuació. Realment, el pla confiava que els
La Mirtela va explicar tot el que sabien de Jami, ometent l'afer dels supe- jamians no descobririen el pou. Sols si sonava l'alarma que l'havien obert
riors per no complicar la història, mentre li mostrava les imatges de diver- s'inundaria la part baixa.
sos terminals: esclaus famèlics treballant als conreus, esclaves als tallers, Es van construir passeres de manera que fos possible anar des del final del
soldats uniformats, famílies benestants. Va deixar pel final el més colpidor gran pou de la República fins al començament del que passava per Talis
una sala amb uns nois molt joves que torturaven una noia, nua, penjada pels sense mullar-se.
canells, just davant del terminal. No va ser difícil de trobar, estaven casti- La Troimà va començar a pujar pel pou, tenia previst arribar aquell mateix
gant a un grup sencer des de feia hores. El rei va explotar d'indignació. vespre a l'alçada de la coberta 35, on s'hauria d'esbotzar la porta d'accés al
—Al meu reialme no es pot fuetejar una dona en presència d'homes i mai sector 9. Pels tubs ja s'havia confirmat que no hi vivia ningú.
als pits o al ventre. Quina mena de gent són aquests jamians? •••
—Són el pitjor, conquereixen un país, fan esclava la seva gent i quan els Sols restaven vint-i-quatre hores per a l'explosió. Els talians tenien confian-
han mort tots de treball o de càstigs en conquereixen un altre. ça en el seu govern i de moment col·laboraven de bon grat a les tasques de
El pobre rei de Talis, així anomenaven al país, va creure ràpidament tot el defensa. La barricada era millor que el que esperava en Tarm. Molt travada i
que deia la Mirtela. A ella li feia una mica de pena, qualsevol de mala fe feta de manera que si la volien estirar, sols se n'endurien una petita part.
amb suficients mitjans tècnics, l'hagués pogut enganyar. D'altra banda també tenien iniciatives. Van idear un sistema de baixada pel
Al cap d'un hora, els comandaments del seu reduït servei de seguretat esta- pou amb xarxes de corda. Si se'n podia instal·lar una cada cinc metres, seria
ven parlant amb en Tarm sobre la possible defensa. Omplirien tot el passa- una baixada alternativa al tub de roba prou bona.
dís, darrera la porta que rebria l'explosió, de troncs, canyes i altres residus, Mentre l'afer de Talis s'apropava als seus moments crítics, en Ziol seguia
tot lligat i enganxat amb una resina de la qual afortunadament en tenien amb els seus invents. Va baixar tot el gran pou i va estar analitzant el proble-
molta, la feien servir per a una indústria local. L'explosió encara ho com- ma del nivell de l'aigua. Estava convençut que hi havia un dipòsit d'aigua
pactaria més tot. Era important que amb tascons comprimissin els troncs potable molt més gran i que era el que mantenia constant el nivell al del llot
per dificultar encara més el pas. Entre la barricada hi posarien canonades de i al de l'aigua potable, per vasos comunicants.
canya per poder disparar fletxes als invasors. Sortosament disposaven de La Troimà continuava la seva ascensió. Al mateix temps, amb una de les
ballestes. bigues metàl·liques i els gats que havien servit per defensar la porta contra
En Tarm els va demanar que mantinguessin una reserva de material per els guàrdies suprians, es muntava una plataforma molt segura a nivell de la
reforçar el tap o fer-ne un altre si els jamians esbotzaven una altra porta, coberta 34. A uns quants metres de la futura segona explosió.
encara que ell creia que gastarien tots els explosius d'un sol cop. Els de comerç, el millor que havien trobat era a Supra: una partida de cinc-
Els enginyers van trobar una solució per fer baixar pel pou amb rapidesa centes túniques blaves de superior, ara en desús. Eren de punt, fetes a mà
una quantitat considerable de gent, un tub de roba prou ample perquè hi amb fil bastant gruixut. Tenien tres botons per davant per cordar el coll.
passés una persona i prou estret perquè no baixés massa de pressa. Van Anys de treball, però servirien de tub per baixar persones no excessivament
explicar que si es col·locaven els tubs tocant la banda est del pou, la força de grasses. Era el moment de començar a fer mànegues gegantines i reforçar-
Coriolis premeria la gent contra la paret i es frenarien. Ja ho estaven provant les amb cordes. Es va decidir fer tres etapes d'uns trenta i escaig metres
a l'estadi, des de l'estructura que s'havia muntat per experiments sobre la cadascuna. Caldria construir plataformes intermèdies.
gravetat. El problema era aconseguir prou tela per fer els tubs. Comerç es va Finalment, la Troimà va acabar la seva ascensió al nivell de la coberta 71 i hi

140 141
MEMÒRIA PROHIBIDA
va hissar uns troncs i uns tascons per fer la plataforma provisional. Hi va
instal·lar corrioles i van començar a pujar persones i explosius. Els explosius
s'anaven enganxant a la porta, era una operació lenta que va durar tot el dia. 16 Evacuació
Finalment, va arribar una planxa de ferro que els cobriria. Uns troncs i més
tascons la van afermar contra la porta. Dos blens lents es van encendre. Sis A Jami estaven desconcertats, esperaven que la porta saltés cap endins i
hores que servirien per desmuntar tots els suports que hi havia en aquella part que els soldats que estaven a l'aguait entressin immediatament a l'atac. La
del pou. Si queia material es malmetrien i valia la pena recuperar-los. porta però, encara estava vertical, un pam més endins però vertical. La resi-
Les hores passaven lentes. De tant en tant un xiulet, queia algun tronc i na que l'enganxava als tronc impedia de treure-la. Era millor que el que
tothom fugia del fons del pou. Finalment van arribar despenjats els darrers esperaven a la República. De moment a part de donar-li guitzes no sabien
suports i els homes que els baixaven per les corrioles. Els jamians iniciarien que fer. Ara les perspectives de Talis eren millors, en tres dies hi hauria prou
l'atac abans d'una hora. L'explosió del pou era també imminent. explosius per volar la segona porta del pou i en dos dies més, màxim tres,
En Ziol i la Marla s'ho miraven des del terminal de la sala veïna a la del podrien evacuar la població.
Consell, connectat amb un terminal de Talis des d'on es veia la porta que Quan els jamians ja havien perdut sis hores, van canviar l'estratègia, havi-
duia al pou. Els minuts passaven i els nervis augmentaven. Haurien fallat en comprés que darrera la porta hi havia un obstacle i van optar per fer
els dos blens? pressió provant de trencat-lo. Van començar a portar troncs i amb grans
Sobtadament, un soroll sord i una mica de fum sota la porta. No s'havia maces els col·locaven fent pressió contra la porta. De tant en tant la porta
mogut. Uns talians s'hi van apropar amb palanques. La porta es movia una cedia una mica, aleshores tot el sistema de troncs queia i l'havien de tornar
mica. Finalment, van poder fer més força i la porta suaument va caure dins a posar.
del pou. Meravellós, pel costat de Talis no es veia cap senyal de l'explosió. A Talis, alguns ja creien que el sistema aguantaria per sempre més quan
Immediatament van llençar una corda molt llarga. La van hissar, al final hi els jamians van aconseguir tombar la porta. Ara ja veien la barricada i tam-
venia un sistema de corriola que mantindria la corda separada de la paret. bé els tubs que la travessaven. Les ballestes van disparar i van ferir als dos
Amb la corriola van tornar a hissar la corda, més de pressa aquesta vegada. primers soldats jamians. Quan es van tornar a acostar duien escuts i van
Lligat a l'extrem de la corda hi va aparèixer en Tarm. Just en aquell moment enganxar cordes als primers troncs. Des de lluny van començar a estirar-los,
va sonar una altra explosió i tothom va anar a mirar el terminal connectat alguns van cedir. A la República van calcular que a aquell ritme trigarien
amb Jami. Quan el fum es va esvair, van veure que la porta encara estava a més de quatre dies a desmuntar la barricada.
la seva posició inicial, enfonsada però dreta. El tap de l'altra banda havia Els talians van resultar ser molt bons treballadors a les alçades. Van co-
funcionat perfectament. mençar a muntar les seves xarxes de descens. Amb les serres metàl·liques
Anaven pujant republicans a Talis. Finalment, van hissar una segona biga que van venir de la República la feina de tallar troncs es va multiplicar,
de ferro i un gat amb els que van muntar una plataforma ben sòlida. Ara treballaven a ple rendiment vint-i-quatre hores al dia, de mà d'obra no en
pujar qualsevol cosa seria molt més ràpid i segur. mancava gens.
El segon dia de l'atac, els jamians van canviar la tàctica, havien fet una
mena d'ariet amb una punta com un ham. Un grup molt nombrós d'esclaus
el clavava a la barricada i a continuació estiraven. El ritme de destrucció va
pujar perillosament. A la República en Fosmein ja havia ideat un mètode
addicional de defensa. Si a Talis es tapessin totes les sortides d'aire de la
ventilació, es crearia un fort flux d'aire a través de la porta esbotzada. Cre-
mant residus vegetals prop del passadís de sortida, un intens fum dificulta-

142 143
MEMÒRIA PROHIBIDA
ria la feina dels jamians. La idea va funcionar, restava veure quan temps només de bufar.
trigarien els jamians en taponar el flux d'aire. Era evident que alguna cosa va anar malament al sector, una guerra civil
Van trigar sis hores, van instal·lar una cortina gruixuda i el fum pràctica- potser. Va morir tothom i en estar tots els accessos tancats, la zona va ro-
ment ja no penetrava. Era el moment de passar a la segona part del pla d'en mandre buida fins al present.
Fosmein: posar també una cortina a l'altra banda i consumir tot l'oxigen del Pràcticament totes les estances del sector eren accessibles i serien fàcils de
passadís. Si per treballar a Jami obrien la cortina per tenir aire, els tornava condicionar. Dues-centes trenta mil cambres, milers de corredors i cente-
ràpidament a envair el fum. El seu ritme de treball en conseqüència era molt nars d'escales esperaven als talians. També es va descobrir que hi havia un
lent, encara que també molt penós per als esclaus. accés obert a unes cobertes del sector glaçat inaccessibles des de Supra. Els
Al tercer dia, els jamians feien anar l'ariet des de darrera la cortina, el ritme llums no hi funcionaven i la temperatura era d'uns vint graus sota zero,
era més lent que quan ho feien de més a prop. La barricada encara duraria. A servirien de congelador com a Supra.
la República la producció d'explosius estava gairebé enllestida. Molts repu- Pel sistema de descens, primer baixarien les dones amb criatures, després
blicans havien ajudat a evaporar l'aigua de les dissolucions al forns de les la gent gran, les dones soles, els adolescents i per acabar els homes. Per
seves habitacions i ja es disposava de la quantitat adequada de nitrats. En cada tub podia baixar una persona cada vint segons. Se'ls va amenaçar que
Vilmet personalment, va fer la barreja amb els hidrocarburs i la va anar si algú per por s'aturava i obstruïa el pas, se'l faria baixar a cops de bastó, i
col·locant dins de closques buides d'una mena de cocos. és va haver de fer més d'una vegada. A les dones embarassades i a algunes
El dispositiu de baixada també s'enllestia: cinc tubs descendents fets de persones incapacitades se les baixava amb la corriola. A aquell ritme podria
túniques de superiors i a més, xarxes cada cinc metres. Les proves dels tubs baixar tota la població en una mica més de dos dies. A mida que arribaven
van fer veure que els cops contra els bastidors podien ser perillosos. Una anaven ocupant i netejant el sector 9.
possible solució seria fer baixar els talians amb tota la roba que fossin capa- La barricada resistia, era evident que els jamians no tenien explosius per
ços de posar-se, incloses mantes i tovalloles. Era a més, una manera per esbotzar una altra porta. La reserva de troncs de Talis es va emprar per
poder endur-se més coses, ja que s'havia limitat l'equipatge a un paquet per reforçar la barrera actual. Si no hi havia novetats, aguantaria com a mínim
persona que haurien de dur lligat al pit per facilitar el descens. tres dies més.
••• Un nou pla es va engegar per iniciativa de la Mirtela. Si en entrar els jami-
L'explosió que va obrir el sector 9 va ser molt més sorda que l'anterior. ans a Talis no hi trobaven ningú, sospitarien alguna cosa, “Aquests han fu-
Una gran planxa metàl·lica va concentrar tota la potència cap a la porta que git” —pensarien—. I és possible que analitzessin totes les possibles sorti-
va saltar passadís endins, exactament el que els jamians havien pensat que des fins a trobar la porta falsa del pou. S'havia d'evitar, se'ls faria creure que
passaria amb la seva explosió. El sector no havia estat sempre desocupat, hi tots els talians s'havien suïcidat de més o menys bon grat. I suïcidat llen-
havia mobles i objectes que es desfeien en pols en tocar-los. Tot era molt çant-se pels embornals grans. Era evident que els embornals no es podien
desordenat, de molts forats a la paret hi sortia un petit doll d'aigua, les aixe- fer servir de camí de fugida, era conegut que anaven a parar a dipòsits total-
tes i els taps havien desaparegut feia molts segles. Als corredors il·luminats, ment inundats on es descomponien totes les deixalles. Eren un sistema usu-
a la vora de l'aigua que corria camí dels desguassos, hi creixia una abundant al de suïcidi i d'execució. Els talians deixarien a prop de tots els embornals
vegetació, com la de les jungles. Les cambres agrícoles eren una barreja de pistes falses de suïcidis i homicidis, objectes personals abandonats, taques
selva i de vegetals de conreu en estat salvatge. L'equip que no tenia peces de sang dels que no es volien deixar matar, i algunes inscripcions amb fra-
mòbils com els forns, els llums o els terminals, funcionava perfectament. ses com “Abans morts que esclaus”. D'altra banda es faria, just a la sortida
Van trobar un terminal engegat, tenia una aplicació posada, el comptador de de la barricada, una gran pira amb tots els objectes que no s'evacuarien,
temps afirmava que feia dos mil cinc-cents anys que estava funcionant. També quasi tots d'origen vegetal i combustibles, de tal manera que els jamians es
hi havia restes humanes: indicis d'ossos envoltats d'una roba que es desfeia trobessin un sector completament buit. La pira a més, dificultaria la seva

144 145
MEMÒRIA PROHIBIDA
entrada ja que el fum faria irrespirable l'aire durant hores, amb totes les major part dels nois del seu grup van aprofitar per conèixer-la d'una mica
sortides del sistema de reciclatge obstruïdes com estaven. més a prop, cosa que en ella va encendre el desig de fer coses més fortes
Quan la barricada va cedir, tres dies més tard. Sols restaven uns centenars amb en Ziol. Malauradament, quan es va adonar que algunes anaven molt
d'homes per evacuar. Van encendre la pira, milers de mobles, portes i altres més llençades que ella, ja tothom plegava i tornava a arribar gent gran a la
objectes van començar a cremar violentament. El fum espessíssim, anava piscina.
cap a Jami. Encara que l'apaguessin ja no podrien aprofitar res. Encara tri- Sortint d'allí, va ser la Cídia qui havia preparat un sopar a mitja llum, hi
garien unes quantes hores a poder penetrar al sector. eren els mateixos que al sopar de la Xandra amb l'afegitó d'en Moun i en
Deu mil fardells amb objectes diversos van anar a parar al pou, es feien Renort, de manera que aquesta vegada els sexes estaven equilibrats. En aca-
baixar de xarxa en xarxa. Finalment el sector va quedar quasi desert de bens bar de menjar, en Ziol va dir-li discretament a la Marla que tenia plans per
i de persones. Es va col·locar la porta falsa i es va afermar amb la biga de l'endemà i que se'n volia anar a dormir. Es van acomiadar tot just quan
ferro i tascons metàl·lics, la porta tenia una trampeta, absolutament invisi- l'ambient començava a escalfar-se. Aquesta vegada no va caldre deixar sols
ble des de Talis i que sols es podia obrir des del pou, tenia la mida justa per en Parm i la Ròssia, tots els altres estaven aparellats i prou enfeinats en els
permetre passar una persona. propis afers per molestar-los. Quan l'alarma del terminal va sonar l'endemà
Sols van restar dins dos voluntaris d'ulls blaus amb uniforme d'oficial jamià: a les 08:00, tres parelles dormien sota tres mantes, amb l'única peculiaritat
en Tresc, alt càrrec de l'entorn del rei i en Toeni, un reconegut actor còmic. que els nois que havien començat amb la Xandra i la Cídia s'havien inter-
Van acabar de segellar la porta amb una resina especial, semblava que en canviat.
milers d'anys no s'hagués mogut. En una cambra amb doble fons, a prop de
l'entrada del pou, hi tenien un amagatall amb dues lliteres, terminal i menjar
suficient per a tres mesos.
Ràpidament es va procedir al desmuntatge de totes les estructures del pou,
serien molt útils al nou sector on no hi havia cap moble en bon estat ni
tampoc troncs tallats. Simultàniament els republicans van recuperar part de
les seves passeres dels dipòsits, restaria un camí obert amb algun tronc i
cordes, però ja no calia un pas amb la capacitat de l'antic. La fusta era massa
valuosa per deixar-la allà baix.
•••
La salvació dels talians es va festejar com una victòria a la República, eren
molts dies de tensió que s'alliberava sobtadament. Molts dels nois de l'esco-
la van decidir anar-ho a festejar a una de les piscines. En veure'ls arribar, la
gent gran que hi havia va optar per enretirar-se discretament a una de les
altres. Aquella vegada la Ròssia sí que és va decidir i es va banyar, era clar
que ja no rebutjava el contacte i de contacte en va tenir, molts nois van anar
a parar precisament on era ella.
En Ziol aquest cop des de l'aigua, va veure més d'un signe extern d'excitació.
I fins i tot en va mostrar, ja no li feia cap vergonya, encara que no gosava fer
amb les noies el que feia allí la major part dels nois de la República.
La Marla, ara que n'havia parlat amb en Ziol, es prenia més llibertats i la

146 147
MEMÒRIA PROHIBIDA
blema. A l'altra banda sembla gran, almenys tan gran com aquí. Tinc una idea.
Va agafar el flascó de la beguda, era com una petita carabassa, en va beure,
17 Canal el va passar a la Marla que també ho va fer. Es va acabar la resta, era dels
que no els agradava llençar res. El flascó buit, naturalment, surava. Li va
L'endemà era la torna de la victòria, la República va decidir que fos festiu lligar un cap de la corda, el va omplir d'aigua i es va guardar el tap a la
i molta gent es va quedar al llit fins tard, però en Ziol que havia demanat a la butxaca. Va passar a l'altra banda del tub en menys de vint segons tot i el
Marla que l'acompanyés al gran pou per fer-hi unes recerques, estava espe- recipient. En arribar a l'altra banda va buidar la carabassa, la va tapar i la va
cialment actiu. Va demanar una corda i una de les noves llanternes elèctri- deixar surant a l'extrem de la corda. Ara ja podia nedar fins l'altra banda.
ques resistents a l'aigua que l'equip de la Caranta havia desenvolupat. Va Allí el problema va ser que no podia pujar, l'andana era massa alta. Va enfo-
agafar també menjar i begudes. car amb la llanterna i va veure un lloc que semblava més baix, hi va nedar i
Seixanta-quatre pisos de baixada per una escala de fusta i van anar a parar era una escala de pujada a un corredor de més de quatre metres d'ample que
al dipòsit del llot. Era fosc, en Ziol va encendre el llum, per la passera van corria d'est a oest. Va deixar els pantalons com a marca del lloc per on havia
arribar al dipòsit de l'aigua calenta. Es van tirar tots dos a l'aigua, ara la pujat i va anar a explorar. No s'ho podia creure, a uns cent metres de distàn-
Marla ja no tenia cap impediment per fer el que tan desitjava des d'ahir. cia hi havia un terminal a la paret! El va engegar, era totalment normal.
Malauradament, quan estava a punt, en Ziol va dir: Sense Nova no podia trucar, però va memoritzar el codi per a futures comu-
—Sortim de l'aigua, ja continuarem més tard, que vull fer un experiment. nicacions.
En Ziol sabia que la Marla ja estava totalment acostumada a les seves Començava a ser el moment de tornar. Amb la llanterna anava il·luminant
interrupcions i que no s'emmurriaria. Va esperar que l'aigua s'encalmés i hi la paret quan ho va veure: el cercle verd d'un commutador de llum. El va
va llençar unes miques de fusta. Tot i que el doll que de tant en tant queia tocar i una mica més cau a l'aigua. Els ulls li feien mal de tanta claror. Poc a
sobre la superfície podia dificultar l'experiment, va ser possible veure un poc s'hi va anar acostumant, ja començava a veure els detalls.
lleu corrent. Es va capbussar diverses vegades. Finalment va agafar la llan- L'aigua que havia travessat era un canal d'uns deu metres d'ample i de
terna i va tornar a baixar. manera similar a l'andana, continuava a l'est i a l'oest fins que la curvatura
—Ja ho tinc, hi ha un pas —digué mentre es lligava la corda a la cintura—. del Món impedia de veure-hi més enllà. Ell no havia vist mai una distància
Si en un minut no he sortit, estira la corda i treu-me. Si puc passar a l'altra horitzontal gaire més gran de vuitanta metres que era el màxim que feien els
banda faré tres estrebades i no m'estiris. corredors abans de tombar i ara en veia més de cinc-cents cap a l'oest. Cap
En Ziol va agafar aire i es va submergir. En uns segons va tornar a sortir. a l'est la vista no abastava tant, segurament els llums anaven per sectors i
No sabia que fer amb la llanterna i no podia nedar bé. Finalment es va posar sota el sector 10 era tot fosc. Hi va córrer i hi va trobar un altre commutador,
els pantalons que tenien butxaques. Va tornar a baixar i va desaparèixer de ara veia tota l'extensió possible, més d'un quilòmetre. N'estava segur, per
la vista de la Marla. Trenta, trenta-un, trenta-dos… La corda va fer les tres allí es podria fer la mítica Volta al Món. Va deixar els llums encesos, segu-
estrebades, havia passat. rament s'apagarien tot sols en vint-i-quatre hores si és que funcionaven amb
Era en un lloc fosc, amb la llanterna sols es veia la paret i aigua. En uns la mateixa lògica que els de les cambres o els dels dipòsits. Va tornar al punt
segons, els ulls es van anar acostumant i va veure l'altra banda de l'aigua, hi on havia deixat els pantalons i se'ls va tornar a posar, ja era hora de tornar.
havia una mena d'andana. Malauradament la corda no era prou llarga per La Marla s'havia posat molt nerviosa en veure que trigava i l'esperava dins
arribar-hi i no se la podia pas treure, no trobaria el camí de tornada. Va l'aigua. En Ziol va haver de sortir a la passera a deixar totes les coses que
seguir la corda i en uns segons ja era un altre cop amb la Marla, la tornada duia abans de tornar-hi per tranquil·litzar-la i acabar el que havia començat
era més fàcil amb la corda i a més es veia llum a l'extrem del pas. el dia abans a la piscina plena de gent.
—És un forat de gairebé un metre d'ample i cinc de llarg, no hi ha cap pro- •••
148 149
MEMÒRIA PROHIBIDA
La Xandra havia estat una de les primeres a participar al pla que la Mirtela —Sí… no… bé, hi ha solucions, aquí ho tenim tot previst. Un altre dia t'ho
i la Marla havien endegat per establir contactes personals amb els pomús, explicaré, ara et volia parlar del problema dels factors de les potències de
contactes àudio i vídeo en els dos sentits. Ja que els pomús eren molt més dos menys un. Tu sabries trobar els factors del número dos elevat a la potèn-
nombrosos que els republicans, aquests darrers van poder escollir l'interlo- cia seixanta-set menys un?
cutor. A l'anunci de la Xandra cercant algun matemàtic, hi van respondre —Això té moltes xifres, vint-i-una? —contestà la Xandra acceptant el canvi
més de vint pomús d'ambdós sexes, molts d'ells professionals, però la Xan- de tema.
dra cercava més aviat l'afecció i va decidir connectar amb un noi anomenat —Sí, exactament vint-i-una. El sabries descompondre, té dos factors.
Xerqui, un estudiant de setze anys que acabava d'entrar a l'escola de ciènci- —Avui hi pensaré, em sona a difícil. Si ho aconsegueixo et trucaré. Vosal-
es a fer l'especialitat de matemàtiques. El noi semblava absolutament tímid tres ho heu aconseguit?
en tots els aspectes menys en els relacionats amb els números. —Sí, naturalment, els matemàtics pomús som molt bons.
Aquell matí, la Xandra tenia ganes d'activitat. Tornaria a parlar amb en La Xandra va decidir acceptar el repte, ja s'assabentaria més endavant dels
Xerqui, sabia que aquell matí no tenia classes i ho volia aprofitar. Es va temes personals. En Xerqui es va tornar a trobar còmode dins del seu ele-
acomiadar ràpidament dels amics a la cambra de la Cídia, va anar a cercar ment, això sí, encara feia els impossibles per veure alguna cosa més per
una mica d'esmorzar i el va portar a la seva habitació, esmorzaria davant del l'escot del barnús, no era conscient que la imatge a la pantalla era en dues
terminal. Abans, va passar per la dutxa i en sortir es va posar una mena de dimensions i que encara que la mirés des de més amunt veuria exactament
barnús curt, blanc, absolutament normal allà a la República, s'hi podia sortir el mateix.
al passadís i no es cridava gens l'atenció. Quan finalment es van acomiadar, en Xerqui va oblidar apagar el terminal,
Al pobre Xerqui sí que la hi va cridar, se li veien els ulls clavats a la panta- tenia altres coses al cap, la Xandra se'n va adonar i en lloc de tallar la comu-
lla mirant d'una manera que en directe no hagués gosat mai i no precisament nicació va tapar la seva càmera i va baixar el volum del seu micròfon a zero,
a la posició de la pantalla on hi havia la cara de la Xandra, realment manca- des de l'altra banda seria com si hagués tallat. En Xerqui després del que
va la cultura de la videoconferència i en certa manera el noi no era conscient havia vist, o havia imaginat que veia, estava botant d'excitació i la Xandra
del tot que l'estaven veient. La noia se'n va adonar instantàniament però no va poder comprovar un dels sistemes previstos que hi havia a Pom, in situ,
ho va demostrar gens, entre teorema i teorema miraria d'esbrinar com eren davant la càmera. No li faria mai cap comentari, naturalment. Va tallar la
les relacions personals dels adolescents a Pom. Molt a poc a poc, el barnús comunicació i es va posar a treballar en el problema.
es va anar obrint i al final ja feia una mica més que suggerir les formes que —Fer totes les divisions, impossible, a Pom calculen a mà, i anar provant
hi havia sota. Els ulls d'en Xerqui més clavats que mai a la pantalla. Sobta- de dividir un número tan gran per tres, cinc, set… fins a trobar que la divisió
dament la Xandra va canviar de tema: és exacta és impossible, haurien d'haver fet més de sis mil milions de divi-
—Com us relacioneu a Pom els nois i les noies? sions per solucionar el problema. Amb Nova no hi hauria cap dificultat,
—No… no gaire… encara… —enrogí— fins que no acabem els estudis però a Pom ho havien fet sense Nova —anava pensant la Xandra. Va decidir
no sortim amb noies. Al col·legi els nens i les nenes anàvem separats, ara a programar el Nova que tenia transferit al seu terminal, era fàcil.
l'escola ja anem junts, però… no ens relacionem. En sis milionèsimes de segon, Nova va fer els sis mil milions de comprova-
—Em sona això d'anar junts a classe i no poder fer res. És prohibit tenir cions i va donar el resultat, però la Xandra sabia que a Pom no ho podien
relacions? haver fet d'una manera tan elemental. Realment, amb aquest mètode no els
—No, no, però el costum és de no tenir-ne fins els vint-i-un, abans és mal hagués calgut fer totes les divisions, ja que amb només noranta-sis milions ja
vist i afectaria els estudis. haurien trobat la solució, de totes maneres encara era massa per fer-ho a mà.
—Ho dubto molt jo això. I tu no tens problemes sense poder acostar-te a La Xandra es va posar a pensar i va trobar un resultat que simplificava la
cap noia? recerca: els factors havien de ser de la forma: múltiples de seixanta-set més

150 151
MEMÒRIA PROHIBIDA
un, i no ser parells. Això resolia el problema en tan sols un milió i mig de l'enemic, covardament s'ha amagat darrera una barrera i al final s'ha estimat
comprovacions. Entre molts es podria fer a mà. Al migdia va tornar a trucar més el suïcidi a un enfrontament amb les nostres forces. De cara a futures
en Xerqui. conquestes la nostra opinió és que no s'haurà de col·locar els explosius fins a
—Ja tinc la solució: 193707721 x 761838257287. Però t'he de confessar l'últim moment per evitar que l'espionatge pugui posar l'enemic sobre avís.
que ho he fet amb un Nova, es pot programar per fer càlculs. Vosaltres vau —Colonització: pocs recursos aprofitables al sector 79, ho van cremar tot
haver de fer quasi un milió i mig de divisions per obtenir el resultat? abans de matar-se. Resten les jungles, intactes, i les cambres agràries, en
—No, tenim un mètode molt millor. Escolta, que te l'explico: per cadascun bon estat però amb el conreu arrencat. Trigaran vint dies a tornar a donar
del números immediatament superiors i inferiors a l'arrel quadrada, es pren… producció.
… i no hi pot haver cap divisor que acompleixi… —Interior: els estrangers suprians han estat interrogats amb la droga de la
…cadascuna de les arrels de… veritat. No en sabien res del sector 79. El seu interès és la revenja contra els
… i amb això trobes els factors amb només dues-centes comprovacions seus enemics i la recuperació del poder a Supra. També hem executat tres
—en Xerqui havia parlat cinc minuts sense respirar, semblava. soldats per desmoralitzar la tropa.
—M'has deixat astorada —la Xandra havia anat prenent nota del mètode i —Mà d'obra: la disponibilitat de mà d'obra a baixat un dos per cent el darrer
va entreveure els seus fonaments, era realment diabòlic, d'una astúcia incre- mes. Amb la força disponible sols podrem explotar el vuit per cent del sector
ïble, ni en mil anys se li hagués ocorregut, en parlaria amb els matemàtics 79 a ple rendiment. Recomanem amb urgència una nova operació.
republicans. En Xerqui somreia. —Economia: el recurs de mà d'obra era prioritari sobre l'expansió territo-
—I el vostre Nova en poques hores ha fet un milió i mig de divisions? rial i ha fracassat totalment. Crec que ara la nostra opció és atacar Supra,
—Hores no, microsegons, i això que ha anat provant tots els factors de dos abans que no pas el país que hi ha més enllà de la selva. Econòmicament és
en dos, ha fet sis mil milions de divisions en pocs microsegons —ara era en prioritària la mà d'obra.
Xerqui el que estava astorat. —Logística: la producció d'explosius augmenta. D'aquí a quinze dies en
—He d'anar a parlar amb els matemàtics, perdona'm. —i en Xerqui va tornarem a tenir prou per volar una porta. En vint-i-cinc dies per a una altra.
desconnectar. Crec que seria preferible esperar a tenir una reserva suficient com per obrir
••• dues portes, abans d'iniciar cap altre atac. Les noves armes contra barrica-
Mentre en Ziol feia descobriments subaquàtics i la Xandra parlava de mate- des estaran disponibles també abans de quinze dies i puc garantir que una
màtiques, el Líder de Jami treia foc pels queixals. A la reunió que es feia a barrera com la del sector 79 no podrà aguantar gaire hores.
l'auditori hi assistien tots els oficials superiors del país i sense que ho sospites- El Líder va abandonar la reunió, les seves resolucions sempre arribaven
sin, en Tarm i alguns col·laboradors, asseguts davant d'un terminal, a la Repú- als comandaments per escrit. En Tarm va pensar que ja les coneixeria quan
blica, a quatre quilòmetres de distància. La situació era tensa i s'entreveia a les dictés al seu secretari.
l'ambient que rodarien caps. Diversos comandaments van començar a infor-
mar.
—Espionatge: hem revisat tota la frontera entre els sectors 78 i 79 i no hi
ha cap pas, cap porta, cap tub d'aire. Hi ha tubs que des del sector 79 arriben
al 80 però tots menys un acaben en una vàlvula tancada o estan inundats des
de fa segles. Sols n'hi ha un que porta a un petit forat de cinc centímetres per
on es pot fer passar la informació. No sabem com el traïdor la va poder fer
arribar al sector 80. Podia haver demanat ajut als mercaders Gima.
—Forces de xoc: malauradament els nostres homes no han entrat en acció,

152 153
MEMÒRIA PROHIBIDA
no va passar res d'extraordinari.
»Alguns esperàvem que s'aturés o que comencés a comptar en negatiu. No
18 Col·laboració va ser així. Els números descendents vermells van ser substituïts per uns
números descendents verds. Arribaran a zero d'aquí a tres mesos.
—… però jo crec que és possible aturar a Jami emprant mitjans no gaire »A part dels números verds sí que va passar una cosa. A la paret, sota el
violents. Ara tenim gairebé un mes de coll, com amablement ens han asse- comptador, on abans sols s'hi veia el gris llis de la ceràmica, s'hi va engegar
nyalat els propis jamians, per evitar l'atac, sigui a nosaltres o el que és més una pantalla molt més gran que la d'un terminal. És plena de signes, xifres i
probable, a Supra —anava dient la Mirtela al Consell del dilluns al matí—. diagrames que van canviant. No hem desxifrat encara el seu significat, però
El fet de poder-los espiar amb els terminals ens ha de donar una avantatge creiem que és molt important, que el destí de tot el Món en pot dependre.
decisiva. Els dos espies talians també poden ser molt valuosos. En el nostre »Avui ens hem assabentat de la prodigiosa capacitat de càlcul que té el
cas, la millor defensa no serà un atac violent, d'altra banda totalment en terminal mòbil Nova, capacitat que també l'adquireixen els terminals fixos
contra dels nostres principis, vull dir dels principis de la majoria dels ciuta- on es transfereix —en Sucral seguia parlant exactament amb el mateix to,
dans i del Consell. La defensa passa per canviar totalment les regles de sense indici d'emoció.
Jami, per alliberar els esclaus i abolir la selecció racial. Si hi ha d'haver un »Us demanem d'establir un contacte per portar Nova al nostre país. Volem
atac, ha de ser incruent, sense que nosaltres emprem armes i sense dona'ls- fer un darrer intent de desxifrar la paret abans no arribi a zero el comptador
hi oportunitat d'emprar-les. El conseller Tarm ja ha donat el vist i plau a la verd. Una antiga història del nostre poble diu que passats 6.500 anys de la
meva idea bàsica i ara sols ens cal l'autorització del Consell per formar el creació, el Món arribaria al seu destí i aleshores hi hauria un curt termini
comitè executiu especial que com a primera tasca elaborarà un pla detallat. perquè els homes l'acomplissin. Creiem que aquest termini expira d'aquí a
—Crec que podem confiar plenament en la consellera —digué la directora tres mesos, quan el comptador verd arribi a zero.
Utàlia—, no obstant també crec que el programa d'armes defensives del »Si esteu disposats a ajudar-nos, tenim una idea de com poder establir
conseller Vilmet s'ha de mantenir. D'aquí a dos dies ens tornarem a reunir contacte físic. Ens caldrà però que ens ensenyeu a fabricar explosius per
per avaluar el pla. poder obrir una porta.
Just quan s'aixecaven va trucar a la porta un dels membres de l'equip de »Sabem del valor i la intel·ligència del vostre poble i pensem que de la ma-
comunicacions exteriors. teixa manera que pels dipòsits d'aigua vareu poder passar als sectors 9 i 79, es
—Els dirigents de Pom volen parlar amb el Consell. Són davant del termi- podria arribar també al 131. Si el vostre Consell no hi té inconvenient, obri-
nal 131/34/0021. rem amb els explosius una de les portes del pou que passa pel nostre sector i
La Mirtela va establir comunicació des de la mateixa sala del Consell, a cercarem un camí fins a vosaltres pels dipòsits. Potser caldrà enretirar grans
l'altra banda una dotzena de pomús, homes i dones, drets i vestits de ceri- quantitats de llots als dipòsits per forçar el pas per sota tretze sectors. Estem
mònia. Exactament el contrari que al Consell republicà, on aquell dia sols disposats a dedicar cinc mil persones a aquesta tasca.
duia túnica la directora, una túnica blanca decorada amb un dibuix que li El Consell de la República va escoltar tota la declaració en silenci. Quan el
havia fet la classe de sis anys de l'escola. pomú va acabar, la directora Utàlia va prendre la paraula.
—Sóc en Sucral, el president de Pom d'aquest mes —parlava pausada- —Us agraïm la mostra de confiança, estudiarem la vostra proposta i us
ment, amb una certa cantarella i amb la seguretat de qui ha parlat en públic trucarem tan bon punt tinguem la resposta —i va tallar la comunicació.
tota la vida—. El nostre poble és el més antic del Món i guarda la tradició El Consell va tornar a la taula i com a primeres mesures va aprovar aug-
del seu destí. Ja fa sis anys, el rellotge amb números vermells que a la Sala mentar l'espionatge clandestí sobre Pom i també intensificar els contactes
del Comptador del Temps anava comptant els temps a l'inrevés, va arribar a persona a persona amb l'objectiu d'avaluar el grau de confiança que merei-
zero. Gairebé tots pensàvem que es produïria algun gran esdeveniment, però xien els pomús.

154 155
MEMÒRIA PROHIBIDA
S'enviaria immediatament una expedició al canal descobert per en Ziol per va la volta al Món i que comunicava de la mateixa manera amb els dipòsits
confirmar si arribava fins a sota Pom. De moment no se'ls comunicaria aques- de reciclatge, sota de cadascun dels sectors baixos, el camí podria ser molt
ta descoberta. més fàcil que si s'haguessin de buidar tretze dipòsits de llot i construir cen-
Ara hi havia moltes feines a fer. La primera, comunicar als ciutadans la tenars de passeres, tal com era en el projecte dels pomús. Una expedició ho
demanda dels pomús. comprovaria molt aviat.
••• En Ziol va ser el primer a tornar a passar per camí subaquàtic, aquesta
La tarda del dilluns i el matí del dimarts la Mirtela i la Marla no donaven vegada la corda era més llarga, va poder pujar a l'andana, encendre els llums
l'abast per coordinar tots els contactes personals que demanaven els pomús. i deixar-la fixa amb facilitat. Van seguir en Tarm, en Quèstic, en Valac i la
La Xandra rebia constants demandes de càlculs. El seu interlocutor, en Xer- Troimà. Portaven contenidors estancs amb roba seca, aliments, cordes i ma-
qui, estava tan atrafegat que durant tot un dia ni tan sols li havia fet un cop terial d'emergència. Es van posar a caminar cap a l'oest. Passats uns cinc-
d'ull, quan poc abans se la menjava amb la mirada. cents metres s'acabava la il·luminació, eren sota un nou sector i hi van en-
En Tarm que havia posat part del seu equip d'espionatge apuntant a Pom, cendre els llums. En Valac controlava la distància, era imprescindible trobar
va establir comunicacions sense que els destinataris se n'adonessin. Les se- els accessos als diversos dipòsits. Havien entrat al canal per sota el sector
ves conclusions ratificaven el que havia esbrinat la Mirtela en contactes 12, ara eren al punt corresponent sota el 13. En Ziol lligat amb una corda es
anteriors: o els pomús obraven de bona fe o eren uns actors increïbles. va ficar a l'aigua. Es va haver de capbussar unes quantes vegades però ho va
En Valac i en Fosmein estaven d'allò més excitats. Tota la història dels trobar: un forat. El va passar. A l'altra banda un dipòsit d'aigua neta, exacta-
pomús concordava amb les seves teories, les dates lligaven. Segons els po- ment igual al que ja coneixia. Més enllà, el pas a un dipòsit de llot tan ple
mús, el Món havia estat construït feia 6.500 anys i ara ja era al seu destí. Hi que no es podia ni accedir al pou ni al pas que en sec hagués conduït als
hauria alguna relació entre la fi del termini i les masses que apareixien als dipòsits de sota el sector 12. Al mateix temps, des de la República establien
càlculs de la Xandra? L'excitació va augmentar encara més quan des de comunicació amb el terminal més proper a aquell punt, es confirmava que
Pom els van començar a mostrar alguns esquemes dels que sortien a la pan- era exactament com els que ja coneixien i que tenien números de codi con-
talla de la Sala del Comptador del Temps que malauradament no era a la secutius. Ara, des de dalt, podrien anar trucant a un terminal sota cada sec-
vista de cap terminal. tor a mida que anessin passant per mantenir la comunicació amb el grup.
Alguns dels dibuixos eren diagrames molt similars als que va fer la Xan- En Ziol va tornar i el grup va continuar. Un camí d'uns deu quilòmetres.
dra quan resolia el problema de les tres masses, altres representaven esferes Cada vuit-cents metres, un sector, hi trobaven un terminal que els trucava
amb marques o conjunts irregulars de punts. Un dels dibuixos que els po- des de la República i parlaven uns moments. La paret de la banda de l'anda-
mús no sabien que era, ells el van reconèixer immediatament: eren uns con- na era relativament llisa, sols interrompuda pels rectangles dels terminals,
trols exactament iguals als que sortien a Nova a les aplicacions de simula- els commutadors dels llums i uns quants tubs de poc diàmetre. La paret que
ció. En Fosmein tenia molt present un model de conducció de calor a través quedava damunt l'aigua en canvi era molt complexa, hi desembocaven tubs
d'una peça que es manipulava amb aquells controls: es podia fer avançar o de diverses mides i també s'hi veia el que semblaven portes tancades i pla-
retrocedir el temps a qualsevol velocitat, mostrar diverses zones de la peça fons de moltes menes. A alguns llocs, petits prestatges i balcons facilitaven
a diverses escales, fer aparèixer sistemes de coordinades o mostrar numèri- el pas d'una porta a una altra o als plafons per damunt de l'aigua.
cament els valors de les magnituds físiques, com la temperatura, a diversos Finalment l'expedició va arribar sota el sector 26 que és on desemboca el pou
punts del model. Alguns altres experiments que es podien simular a Nova es de Pom. En Ziol es va submergir i va trobar el pas immediatament. A l'altra
controlaven exactament amb els mateixos comandaments. banda no hi havia tan llot com sota el sector 13, l'accés fins al pou era lliure.
D'altra banda, el descobriment per part d'en Ziol del canal i de la seva •••
andana, podia simplificar molt el viatge a Pom. Si es confirmava que dona- El Consell de dimecres va autoritzar, amb més facilitat de la que la Mirtela

156 157
MEMÒRIA PROHIBIDA
preveia, dur Nova a Pom i revela'los el procediment per a la fabricació d'ex- talians d'ulls blaus.
plosius. Els pomús amb la seva moral, a primera vista més estricta que la • L'equip de drogues, prepararia una gran quantitat d'un producte innocu i
republicana, queien bé als conservadors. Els d'Enginyeria estaven construint insípid que a petites dosis crea una abúlia de més de quatre hores de durada.
uns tubs de fusta calafatada que es podrien acoblar als passos subaquàtics per • L'equip d'actors, a part d'assessorar els espies, cercaria el millor per dis-
deixar-los buits d'aigua i facilitar l'accés al canal, en pocs dies estarien instal·lats fressar-se com el Líder de Jami i per imitar la seva veu.
al pas de sota la República i preparats per al pas sota Pom. • L'equip del pou, equiparia novament el pou del sector 79 amb un sistema
Els pomús encara trigarien una setmana a poder preparar prou explosius que permetés pujar els cinc-cents membres de l'exèrcit talià des del sector 9.
per volar la porta, mentrestant també fabricarien un sistema de cordes, de • L'equip del fum, desenvoluparia uns pots que en encendre's provocarien
plataformes intermèdies i de corrioles per pujar els gairebé quatre-cents una fumera irritant, filtres per poder passar pel fum sense gaire molèsties i
metres de pou vertical que hi havia entre el seu país i els dipòsits. Enginye- cortines per confinar el fum a zones concretes.
ria de la República col·laboraria tot el possible amb la seva experiència • L'equip de material, construïria tota la resta de l'equipament necessari.
recent en equipar pous d'aquesta mena. Tot el projecte es duria a terme en el termini de quinze dies, abans de l'atac
La idea de la Mirtela contra Jami va merèixer també el vist i plau del previst dels jamians.
Consell. Era un pla complex i caldria una curosa organització i nombroses •••
col·laboracions, començant pel rei Manigres III de Talis que sempre havia Durant aquells darrers dies, el grup dels terminalistes encapçalats per en To-
manifestat el seu desig de revenja. En Tarm se'n va fer càrrec amb el com- men, va aconseguir un important avenç en videocomunicació: un mètode per
promís de no canviar la filosofia de violència mínima de la consellera. enviar imatges i so a molts terminals simultàniament, era un mètode de direcció
La idea bàsica, consistia en explotar la feblesa del sistema jamià, esclavis- única i no es podia veure ni escoltar el que passava davant de qualsevol dels
ta i estratificat. Per cada jamià d'ulls blaus hi havia tres esclaus que eren els terminals receptors, però podria ser de molta ajuda en el conflicte amb Jami ja
que feien tota la feina, un de cada cinc jamians era soldat, quinze esclaus que es podria enviar un mateix missatge a milers de terminals alhora.
per soldat. Als esclaus els sotmetien mitjançant un control ferri i la repres- La Mirtela va decidir explotar el sistema per retransmetre a Pom diversos
sió brutal de qualsevol anomalia. En cas de rebel·lió generalitzada els sol- aspectes de la vida de la República. Recíprocament, fent servir els terminals
dats tindrien les de perdre, però els esclaus estaven aïllats i les rebel·lions enfrontats i el sistema òptic que s'havien emprat amb Talis, seria possible des
d'uns pocs es podien esclafar. de qualsevol terminal de la República rebre un programa realitzat a Pom.
A Jami com a quasi totes les cultures del Món, el menjar no es cuinava Al mateix temps en Valac, en Fosmein i la Xandra analitzaven les dades
individualment tot i l'existència de forns a un cert percentatge de les cam- rebudes de la pantalla de la Sala del Comptador del Temps. Es van adonar
bres. Els esclaus eren els encarregats de cuinar, i de tastar, gairebé tot el que ràpidament que seria difícil esbrinar el seu funcionament sense ser-hi. El
els jamians menjaven. En total hi havia una quarantena de grans cuines que terminal més proper era a cent metres i encara que els pomús col·laboraven
feien menjar per a fins a dues mil persones cadascuna. tot el possible es perdia tota la interactivitat. Cada pregunta trigava més
La jerarquització del sistema social els portava també a obeir cegament les d'un minut a ser contestada i sovint les descripcions eren massa inconcretes.
ordres del Líder, un Líder al que sols accedien els oficials superiors. La Amb els dibuixos anava una mica millor: uns pomús dibuixaven una zona
resta de la població el coneixia tan sols pels omnipresents cartells dibuixats. de la pantalla i duien el paper davant la càmera d'un terminal. A la Repúbli-
Els avisos i bans eren freqüents, els jamians sempre els obeïen. ca es copiava per segona vegada, el procés era lent però més fiable que les
Es van formar una sèrie d'equips per dur a terme l'operació. descripcions de paraula.
• L'equip dels espies, uns trenta, es vestirien d'oficials jamians i penetrari- La zona amb el gràfic similar al diagrama que havia fet la Xandra va ser la
en per la trampeta. Prèviament espiarien Jami pels terminals per tal de co- primera en ser estudiada ja que tenien una idea prou clara del que represen-
nèixer la manera de fer dels oficials. Es van cercar entre els republicans i els tava.

158 159
MEMÒRIA PROHIBIDA

19 Censura
Els nois vinguts de Supra havien aportat moltes idees noves a la República,
tan en Tarm com la Mirtela els tenien com a assessors, en Valac aquell vespre
16339624 174708,2 5735,73 també volia contrastar opinions i els va convidar a tots a sopar a casa seva.
90985274 653511 8031,34
0,0 295 0, 0013 0, 00012 Cap dels nois no havia vist mai un apartament tan espectacular com el d'en
- - - 0, 0881 0, 2984
Valac i la Veilà. Totes les parets estaven cobertes de quadres, de prestatges
—És evident que el gràfic no és fix, fixeu-vos en el quadre del mig, és plens de llibres i d'objectes de decoració, la major part molt antics. L'arxiu
diferent al primer esquema que ens van enviar, també és fàcil veure que cinematogràfic de la Veilà ocupava una habitació complerta.
cada quadre és ampliació d'una zona del que té a l'esquerra —analitzà en L'arxiu s'havia començat feia més de quatre-cents anys i cadascun dels
Valac. investigadors responsables l'havia fet créixer. Més de seixanta mil fitxes de
—Jo tinc molt clar que això són les tres masses que vaig postular que hi pel·lícules dividides en tres categories: les de dibuixos, les que no passen al
havia per explicar els experiments sobre la gravetat, el primer número de cada Món i les que passen al Món; quinze mil fitxes d'actors; vuit mil d'objectes
quadre deu ser el període de revolució, vaig calcular sis mesos per a la massa i decorats i el més important: el fitxer d'anomalies, més de quaranta mil
gran, la que aquí està en taronja, i el número en segons correspon a cent vui- fitxes molt ben classificades.
tanta-nou dies i tres hores. Per a la segona massa, la rosa, vaig calcular qua- Algunes anomalies eren purament errades de guió o d'interpretació, però
ranta-vuit hores i al diagrama hi diu en segons l'equivalent a dos dies i uns el gruix eren provocades per una censura, fonamentalment talls i redoblatge
trenta-dos minuts. De la tercera massa, la verda al diagrama, ja us vaig avisar de les veus. Alguns talls estaven tan mal fets que passant la pel·lícula quadre
que sense referències externes no es podria calcular el període, segons aquest a quadre, una opció del sistema de visualització dels terminals, es podia
diagrama seria d'una hora, trenta-cinc minuts i trenta-cinc segons. veure la darrera o la primera imatge del fragment tallat, com si amb les
—Creieu, al cent per cent, que aquest gràfic representa la posició del Món presses el censor hagués fet la tallada sense aturar la projecció. Molts
respecte a tres masses exteriors? —preguntà en Valac. d'aquests quadres eren clarament de contingut sexual, en altres no hi havia
—Jo ho tinc claríssim, la Xandra també. És una confirmació independent manera d'imaginar què era el que havien tallat, però en alguns casos era una
dels nostres experiments sobre la gravetat —digué en Fosmein. qüestió de la localització de l'escena.
—Hi ha un altre indici —afegí la Xandra— a Nova hi ha tot ple de simula- La Veilà els va explicar que a les pel·lícules que passaven al Món havien
cions de problemes d'aquesta mena, amb moltes masses, com si fos una tallat escenes que passaven en zones desconegudes. En dos cassos es podia
situació real en la que els antics s'hi torbessin sovint. veure un quadre d'una escena tallada que passava clarament al canal que
—Segons això el Món i les tres masses són a un mateix pla? havia descobert en Ziol i en un d'ells hi apareixia un vehicle amb rodes
—No, hi ha una anomalia als resultats de la Xandra que sols es pot expli- situat a l'andana. En algun cas hi sortia algú entrant o sortint d'una porta
car si la trajectòria del Món a l'entorn de la massa verda és molt el·líptica o molt similar a les que van a parar al gran pou, que semblava obrir-se auto-
si el pla del moviment és inclinat respecte al que fan les altres masses. Si el màticament. Era molt clar que totes les escenes on sortia un sistema de
dibuix és correcte la trajectòria és circular cosa que vol dir que la descriu transport havien estat suprimides.
sobre un pla inclinat —contestà en Fosmein—, jo crec que el quart número, A pel·lícules que no passaven al Món, el que sovint havien tallat, eren
el zero coma vint-i-nou, és la inclinació en radians, uns disset graus. escenes de dues menes: les de vehicles i les sense fons. A les primeres hi
sortien uns corredors immensos plens d'objectes mòbils, vehicles amb tota

160 161
MEMÒRIA PROHIBIDA
seguretat, quan restava més d'un quadre de l'escena, era fàcil de comprovar mateixa cosa —afegí en Ziol.
el seu moviment. Les escenes sense fons mostraven uns llocs sense límits —Ara us diré el que jo crec —intervingué en Valac—, el disc llis
clars, ni parets ni sostre, amb terres irregulars, enormes construccions o una SAGITTARIUS és el nostre Món o un de molt similar vist des de fora,
estranya vegetació. l'objecte a primer terme és un sistema de transport que porta als protagonis-
Era evident que el Món anterior al Món era molt diferent en alguns aspec- tes de la pel·lícula al Món i els punts que surten al fons son altres mons
tes i que ho havien volgut amagar. Cap dels qui venien de Supra havia sos- llunyans. I també crec que els mons on es van fer les pel·lícules que no són
pitat mai res del que estava amagat a les pel·lícules. d'aquest, eren molt més grans i possiblement no construïts per l'home com
La Veilà havia calculat, basant-se en el sistema d'índex, que l'aplicació aquest, ja sabeu que aquesta és la meva opinió.
dels terminals que permetia veure pel·lícules estava dissenyada per a uns —Hi ha una cosa que no entenc —preguntà la Xandra—. Pel que sabem i
vuitanta milions de pel·lícules de les quals el censor sols permetia veure'n també per TNIREBAL el Món té forma d'anell i el que tu dius és com un disc.
menys d'una de cada dos mil de les que no passaven al Món i una de cada —De la mateixa manera que existeixen cobertes com la del canal per sota
tres-centes de les que hi passaven. la 1, n'hi poden haver per sobre de la 140 i fins al centre. Com que la grave-
En Valac va fer un senyal a la Veilà que va posar una determinada pel·lícula. tat aniria baixant és possible que no siguin habitables si més no a llarg ter-
Era una escena on un personatge estranyament vestit s'acomiadava d'uns mini i que en elles hi hagi el sistema d'energia o reserves de material del
altres com si ja no s'haguessin de veure mai més. La Veilà va avançar qua- nostre Món. La història del destí del Món dels pomús crec que té sentit,
dre a quadre fins l'escena posterior. Entre les dues seqüències, dues imatges penseu que el nostre Món no pot ser etern, si les cobertes es desgasten i els
que el censor havia oblidat. En Ziol recordava la pel·lícula, el protagonista equips de llum, aire i aigua fallen al ritme actual, d'aquí a deu mil anys
era una autoritat molt important del Món, el personatge que s'acomiadava començarà a patir problemes que seran molt greus d'aquí a vint-i-cinc mil.
era una autoritat igual o més important però desapareixia i no se'n tornava a És coherent pensar que el Món té una missió que no ha de durar més de
fer esment. quinze mil anys.
Cap dels nois no sabia què era el que hi havia a la pantalla: en primer pla Aquell vespre molts esquemes d'immutabilitat es van trencar per a en Ziol
un estrany objecte d'aparença metàl·lica amb una superfície complicadíssima; i la Marla, ara ja es veien com viatgers a un altre Món gran i desconegut.
en segon terme una mena de disc de superfície llisa, amb unes grans lletres Van decidir reunir tots els indicis possibles sobre el destí del Món i sobre
que formaven dos cops la paraula SAGITTARIUS; el fons de la imatge era com assolir-lo.
negre amb multitud de puntets lluminosos de diversa lluor. En Valac va •••
treure un dibuix on es veia l'objecte que hi havia en primer terme. En Tresc i en Toeni sols sortien l'imprescindible del seu amagatall del sector
—Sabeu que és això? 79. Havien calculat que a Jami només hi havia uns cent cinquanta oficials i
—Una còpia del que hi ha al terminal…? que segurament es coneixien tots entre ells. Afortunadament tots s'assembla-
—No Ziol, és una de les coses que surten a la pantalla dels pomús. Aquest ven molt, tant per la gorra i el bigoti que duien i que deixaven veure poc la
paper és una còpia d'una còpia, però evidentment és la mateixa cosa. I ara fesomia com pel fet que tots els jamians descendien de molt pocs “funda-
una altra, mireu aquest altre dibuix —hi sortia un conjunt de punts irregu- dors”, eren família, i realment ho semblaven. En Toeni tenia trenta anys d'ex-
larment disposats i més o menys grans, va girar el paper—, mireu aquests periència en maquillatge i abans de sortir sempre feia una bona feina.
set punts i aquí a la pantalla, aquesta mena de rectangle amb tres punts en Aquell vespre tornaven a l'amagatall després d'anar a les cobertes baixes
línia recta al centre. del sector 41. Havien fet un mapa que indicava quines portes eren tancades
—Fan la mateixa figura, en negatiu, i fins i tot alguns punts més petits coinci- i quines no, una informació que necessitaven a la República, ja que a
deixen… un moment, hi alguns punts més petits que varien —digué la Marla. TNIREBAL totes apareixien obertes. Aquella zona del sector 79 era deser-
—Sí, però la majoria coincideixen, no pot ser casualitat, representen la ta. Jami, de moment, sols explotava uns pocs centenars de cambres agríco-

162 163
MEMÒRIA PROHIBIDA
les a prop del sector 78. Sobtadament hi van topar, literalment, una noia cap altre soroll. Quan ho van canviar van esborrar totalment el so anterior.
demacrada, quasi nua i amb sang per tot el cos va sortir corrent d'una canto- És impossible saber què deien… o no? Tens una idea?
nada, va fer un xiscle en ensopegar amb els dos espies i va caure desmaiada. —No ho van pas esborrar tot. Recordes la Nesoa, a Supra?
Lluny es sentien els xiulets dels soldats. —No, no sé de qui em parles, ni què hi pot tenir a veure.
En Tresc no va dubtar un moment, va arrossegar la noia a la primera cam- —Sí, és una amiga de la Trema, de la cuinera de la residència, potser no
bra que va trobar, no tenia porta i el llum era apagat, un rastre ensangonat l'havies vista mai. Resulta que de petita es va quedar sorda, però pot mante-
marcava el seu camí, si els soldats el veien els trobarien. D'una estrebada va nir una conversa normal…
arrencar els pocs parracs que la noia duia i li va eixugar una mica la sang. —Per escrit?
En sortir al corredor va esborrar amb la part més seca de la roba el rastre que —No, sap llegir als llavis les paraules que dius.
duia a l'habitació i amb la part més ensangonada en va dibuixar un altre cap —És impossible això, com pot…?
a una altra direcció. Prop d'allí hi havia un embornal dels grossos, on figura- —Jo tampoc m'ho creia però ho vaig comprovar, no ho sap gaire gent
va que s'havien suïcidat els talians. Amb la roba va embrutar una mica la perquè la van declarar deficient i viu a l'asil, però és una persona culta que
seva vora, en va deixar un tros penjant i hi va llençar la resta a dins. ha llegit molt. Demà vull anar a Supra a cercar-la per veure si m'ajuda a
—Aquí, aquí —cridà just en el moment que un escamots de soldats arriba- esbrinar unes quantes coses de les modificades a les pel·lícules.
va a la cantonada—, s'ha llençat per aquí. —Tens cada idea —va dir Ziol amb una veu plena d'admiració, mentre la feia
El sergent que comandava el grup va caure al parany. rodar pel llit tot estirant-li la part de dalt del pijama—, cada dia t'estimo més.
—És com si el suïcidi s'encomanés, senyor, ens duia massa avantatge, no La Marla va apagar el llum, es podia fer des del llit, i va constatar la velo-
ha estat culpa nostra… citat amb que en Ziol s'havia tret la part de baix del seu pijama, no, no podia
—Cert sergent, ho faré constar així. Es poden retirar i avisar els altres ser, segur que se l'havia tret quan parlaven. Mentre ella feia el mateix va
escamots que s'ha acabat la persecució. Endugui's la prova —i li va donar el pensar que demanaria consell a la Cídia, que en sabia molt, sobre què més
tros de roba ensangonada. poder fer al llit amb en Ziol.
En Toeni ho sentia tot des de la cambra i se li va posar la pell de gallina •••
quan la noia es va mig despertar i va començar a gemegar, li va haver de Quan la fugitiva es va despertar a l'amagatall del sector 79, va tornar a
posar la mà a la boca, ella es va debatre una mica i es va tornar a desmaiar. xisclar, els dos espies encara duien l'uniforme jamià. Van trigar uns minuts
••• a fer-li entendre la situació. Tenien dos problemes a resoldre, l'estat físic i
El rellotge marcava DIJO 29:04:9075 05:57 quan la Marla es va despertar. l'estat mental. Pel terminal es van posar en contacte amb la doctora Siènia
Sovint li passava a qualsevol hora de la nit, i a en Ziol, que aleshores també que els va recomanar que li donessin aigua amb glucosa, un concentrat d'ami-
es despertava ràpidament. Li agradava. Ella normalment tenia ganes de par- noàcids i un preparat vegetal amb notables propietats ansiolítiques i sedants,
lar però ell ja sabia com acabaven aquelles xerrades nocturnes. ho trobarien tot a la farmaciola que ella mateixa els havia preparat. Les
—Ziol, hi ha una cosa que no surt a les fitxes de la Veilà i que podria ser ferides que tenia no eren tan greus com per l'estat de la roba semblava que
significativa, t'has fixat en els trossos que ens ha ensenyat, on han canviat el haurien de ser. Encara que pels jamians la vida d'un esclau no tenia gaire
que deia un actor? valor, els castigaven de manera que no restessin incapacitats per a la feina,
—Sí, no m'hi havia fixat mai, però quan la Veilà ens ho ha mostrat he vist tenia els canells segats dels lligams i tot el cos, dels turmells al coll, ple de
que es nota molt, realment es nota molt que la veu és d'un altre, però no veig ferides de fuet no gaire fondes però sí molt nombroses.
de què ens pot servir saber que han canviat alguna frase. També van parlar amb en Tarm. Les investigacions anaven pel bon camí, les
—I si sabéssim el que deia la veu original? onze cobertes més baixes del sector 41 sols tenien cinc accessos oberts, tots
—Seria molt interessant, però m'he fixat que no es sent cap veu de fons, ni ells escales, serien el lloc perfecte per concentrar els jamians. En Tarm també

164 165
MEMÒRIA PROHIBIDA
va ser informat que els fulls d'ordres falsos que havien vingut de la República a part de l'acceleració dels cossos cap avall, més ben dit cap a l'exterior del
funcionaven a la perfecció. Per fer la prova en Tresc havia manat a un soldat Món, hi havia una acceleració unes mil vegades més feble en direcció nord-
que va trobar sol a un corredor que portés l'ordre a determinat destacament. sud. Era molt estrany, l'equip Nova no havia trobat res d'això.
L'ordre per ella maiteixa era una total trivialitat, però en Toeni va poder cons- •••
tatar que s'executava immediatament i sense cap mena de comprovació. La Veilà no es podia creure que algú pogués llegir els llavis. La sordesa,
L'accés a les tres cobertes superiors del sector 41, on vivien el Líder i els seus tan l'adquirida com la congènita, era molt rara a la República, i els únics
alts càrrecs, sí que era un problema, demanaven identificació i la comprovaven. casos que recordava eren de gent molt gran. A la biblioteca hi van trobar
L'única entrada a la zona era passant per una caserna on hi havia dia i nit uns alguna referència sobre el tema i finalment va començar a creure que era
dos-cents soldats. Afortunadament aquesta guàrdia menjava d'una cuina exteri- possible. Va decidir anar amb la Marla a veure la Nesoa el més aviat possi-
or al recinte prohibit, quatre vegades cada dia els duien el menjar preparat. ble. Des que s'havia obert el pas a la coberta 70 de la selva, anar a Supra sols
••• tenia el problema del pas pels tubs, problema que Enginyeria estava a punt
Tot i que va dormir sola, la Xandra va dormir poc aquell vespre. L'amoïna- de solucionar obrint amb explosius una de les portes encallades de la zona
va la responsabilitat, que uns càlculs que havia fet tinguessin tanta impor- dels túnels i substituint-la per una altra de mòbil.
tància per a la comprensió del què era realment el Món. La Nesoa era una dona grassa i amable, però molt desconfiada, es notava
Es va llevar molt d'hora i va cercar uns papers que li havia donat en Fos- que l'havien menyspreada moltes vegades. Recordava la Marla, que per al-
mein. Era el quadern d'observacions d'un físic mort feia uns set anys i que gun motiu, segurament una immensa caixa de bombons, li va caure molt bé.
havia fet mesures molt curoses de l'acceleració dels cossos i del moviment Parlava correctament i entenia perfectament tot el que li deien, no calia
del pèndol. La pertorbació, de cent vuitanta dies aproximadament deguda a parlar fort, no hi sentia gens, calia senzillament posar-se on ella veiés la
la massa taronja, estava segura que hauria afectat els experiments. Amb les boca de qui parlava i no fer-ho mai dues persones alhora.
mesures antigues podria esbrinar amb més precisió el període i comprovar Va resultar ser una experta en literatura i en cinema. En ser declarada defi-
si corresponia realment a cent vuitanta-nou dies i tres hores. cient, la van recloure a l'asil on no tenia res a fer. La seva distracció eren el
Va trobar una sèrie de mesures del pèndol que abastaven un període de terminals, on hi havia milers d'obres literàries i cinematogràfiques. I el que
més d'un any i va començar a comprovar els resultats amb els que resultari- era millor, les pel·lícules, talls a part, les havia vistes en versió original.
en, segons una simulació a Nova, si no existissin les masses externes. Dins La Veilà va voler començar per la seqüència que havien vist la nit anterior,
dels errors raonables de l'experiment no hi havia discrepància. No ho ente- la del comiat dels personatges que eren clarament doblats, especialment a la
nia, o les dates eren falses i l'experiment no havia durat un any o les masses darrera frase que el protagonista deia de cara a la càmera. A més l'escena
pertorbadores no existien en aquells moments o hi havia algun error siste- posterior tallada, semblava tenir relació amb el misteri de Pom i qui sap si
màtic. No ho semblava això darrer, comprovaria un parell més d'experièn- amb el destí del Món. Tal com ella la sentia el personatge deia:
cies antigues amb simulacions de Nova. Adéu conseller, el teu ajut ha estat molt important per poder-me fer càrrec
El primer dels experiments, un pèndol oscil·lant en direcció est-oest con- de la presidència del sector. Desitjo que al teu sector puguis continuar fent
cordava fins el cinquè decimal amb la simulació, l'experimentador era real- tasques tan positives com les que has fet aquí. Ets la darrera persona que
ment molt curós. El segon experiment, la caiguda d'una massa concordava torna al seu sector, ara viurem sense el vostre ajut durant sis anys abans
perfectament en les mesures de temps i de posició est-oest però no en la d'acabar la presidència. Gràcies per la confiança que vosaltres heu posat
posició nord-sud. Una nota al marge remetia a un altre paper que afortuna- en tots nosaltres, serem els garants de l'honor de tots els homes —la frase
dament en Fosmein també li havia passat. Era una memòria sobre el fet que lapidària era un pèl estranya, anar a un altre sector en un època que les
el camp radial de força centrífuga a què estava sotmès el Món tenia una portes eren totes obertes no era com una separació definitiva.
component axial de l'ordre d'una mil·lèsima de la radial, en altres paraules: La Nesoa es va fer passar la frase un parell de vegades per estar-ne ben

166 167
MEMÒRIA PROHIBIDA
segura finalment va traduir: voltes durant hores fins que ho va recordar, en un Nova transferit a un ter-
Adéu president, el teu ajut ha estat molt important per poder-me fer càrrec minal fix hi havia una secció anomenada directori remot. Contenia un sol
de la presidència de Sagittarius. Desitjo que al planeta Terra puguis conti- nom: SUPRAVISOR. No era una aplicació, no es podia executar, era un
nuar fent tasques tan positives com les que has fet aquí. Ets la darrera catàleg, i en obrir-lo va sortir una llista que va passar tan de pressa per la
persona que abandona la nau, ara viurem aquí tot sols durant sis mil anys pantalla que no es podia llegir. Realment no sabia el que era i estava a punt
abans d'arribar al primer planeta. Gràcies per la confiança que la Terra ha de deixar-ho quan li va cridar l'atenció un dels noms que van quedar visibles
posat en tots nosaltres, serem els garants del futur de la humanitat quan la llista va acabar de desfilar: PORNOPORNO.
—El viatge de sis mil anys, Sagittarius, planeta Terra, el primer planeta, Després de nombrosos assajos, canviant el mètode d'accés al catàleg, final-
què vol dir planeta? —preguntà la Marla. ment van aconseguir llegir el seu contingut. Era evident, eren els noms de
—No ho sé, una mena de Món potser… totes les aplicacions disponibles en aquells moments. Hi havia la vintena que
—Jo sé on expliquen el que és un planeta, hi ha una pel·lícula per a nens on ja coneixien, entre elles TNIREBAL i CENSOR, i moltes més. SUPRAVISOR
la mare explica al fill el que és —interrompé la Nesoa. no era a la llista, no era una aplicació, era una cosa a un nivell més alt. Era la
••• primera vegada que es trobava quelcom a un nivell de seguretat per damunt
Les notícies que duien la Veilà i la Marla van causar un petit terrabastall, de CENSOR. Entrant-hi segurament es podria desactivar.
seria possible saltar-se una petita part de la censura. En Ziol que estava Tots els terminalistes es van repartir la feina d'esbrinar què eren les cent
treballant amb els terminalistes, estava orgullós de la Marla, cinc-cents anys vuitanta-sis noves aplicacions de les que ara coneixien els noms.
de civilització republicana i no se'ls hi havia acudit. Era clar que essent tan Com en les vint que ja coneixien, moltes no tenien cap interès. Dues van
pocs no havien tingut gaire sords. Ara, ell mirava d'aixecar una censura centrar l'interès del grup. Una era un sistema molt complex de disseny grà-
molt més gran, la de CENSOR. Segur que existia, com a Nova, un codi de fic en tres dimensions anomenat SUMMACAD, es podia accedir a tot el
reinicialització que permetia accedir a totes les funcions del sistema. De fet, codi font, més de vint milions de línies, i a un sistema d'ajut absolutament
CENSOR no deixava de ser una aplicació com qualsevol altre, i el que feia espectacular, amb pel·lícules d'aprenentatge i milers de models d'exemple.
era autoritzar el pas a algunes altres aplicacions que hi havia al sistema dels Un dels models tenia un nom significatiu: Sagittarius.
terminals, a molt poques. L'altra aplicació era un llenguatge de programació anomenat TURING.
Va ser el contacte d'en Tomen a Pom qui va trobar la pista bona. Els pomús L'autor explicava a les pantalles de presentació que el llenguatge era total-
sols coneixien el codi de reinicialització CENSOR, però havien observat ment operatiu, però sense el mòdul d'interactivitat oral que encara estava en
que si un terminal penjat es mantenia encès durant més de quaranta-vuit desenvolupament.
hores seguides, acabava sortint una pantalla amb el missatge: El que sí que tenia era interactivitat, per escrit, i una intel·ligència increï-
ble. Admetia entrades de la mena: “Fes un programa que representi en tres
dimensions la intersecció de dues superfícies donades les equacions”. Ins-
SUPRAVISOR
tantàniament generava un programa de milers de línies profusament co-
Ruptura de seguretat mentades que feia exactament aquella feina. Si no entenia la demanda o no
Nivell: 1 quedava ben definida, formulava les preguntes adients per poder realitzar el
Entra codi de reinicialització
programa. Moltes vegades donava respostes com: “No disposo d'algorisme
?:
adequat per a això. Quant temps puc dedicar a cercar-ne un?”
Darrera oportunitat
Temps restant: 00:03:00 Termes com planeta o sol entraven al seu vocabulari, contràriament no
sabia el que era Sagittarius.
SUPRAVISOR era un nom que sonava a en Tomen, li va estar donant •••
168 169
MEMÒRIA PROHIBIDA
Els quatre dies que van seguir al descobriment de TURING, la Xandra no —D'acord —digué la Xandra— em sembla que ho necessita.
parava d'emprar-lo. Era una aplicació dels terminals fixos i en conseqüència I es va començar a treure la roba amb una lentitud calculada. Quan va
des de Pom la podien fer servir sense necessitat de tenir Nova. A darrera hora quedar nua es va aturar a l'armari, just al mig del camp de visió i va fer com
d'aquell dilluns va trucar en Xerqui, a veure si havia fet algun descobriment si busqués el pijama. El va treure i el va posar damunt del llit. Va entrar al
nou. Ja era a la seva cambra. Havia passat tota la tarda a la Sala del Compta- lavabo i no es va poder aguantar més el riure. A la Marla i en Ziol se'ls hi va
dor del Temps provant d'activar els controls de temps i posició als diagrames encomanar tant que una mica més i cauen dins el camp de la càmera.
que des de la República es consideraven més prometedors, no ho aconsegui- En Xerqui continuava mirant, segurament s'hi hagués passat tota la nit. La
en, semblava com si sols actuessin sobre una pantalla plena de fórmules de Marla, tot fent l'ullet a en Ziol, es va treure la tovallola i es va passejar per
química inorgànica, que no era pas una de les especialitats dels pomús. l'habitació com buscant alguna cosa. Passat un minut va tornar a sortir de
La Xandra va veure que en Xerqui continuava com sempre, sols pensava càmera.
en les matemàtiques i continuava menjant-se-la amb els ulls pel terminal. La Xandra encara ho va retardar un parell de minuts més mentre s'acabava
Havia de fer alguna cosa. Va fer un lleu suggeriment sobre el tema femení i de dutxar i finalment va obrir la porta lentament. Pel so del terminal s'escol-
en Xerqui es va posat tan vermell que no va gosar dir-li res més. Amb algú tava el cor d'en Xerqui. Va sortir embolicada en una tovallola però no el va
tan tímid o tan reprimit, més valia un altre estratègia. Quan va tallar la co- fer esperar gaire, se la va treure i es va començar a eixugar lentament just
municació va anar a parlar amb la Marla i en Ziol a l'habitació del costat, davant la càmera. Cinc minuts. Finalment va saltar damunt el llit, va fer
sempre tenien idees. com si anés a cercar el pijama amb una mà i amb l'altra va deixar l'habitació
Una estona més tard, la Xandra tornava a trucar en Xerqui que ja era al llit a les fosques. En Ziol va tapar la càmera sense tallar la comunicació.
per demanar-li un aclariment. En Xerqui va començar a fer el que tots tres ja sabien que faria. Van tallar
—Moltes gràcies, Xerqui, és que m'havia quedat el dubte —digué la Xan- definitivament la comunicació i se'n van anar a dormir.
dra mentre la Marla passava en barnús per darrera seu entrant al bany—
me'n vaig a dormir, bona nit.
La Xandra va fer com si apagués el terminal però en realitat va posar un
programa que mantenia l'imatge de l'altre terminal però li tallava el so. Des
del seu terminal continuava veient i sentint en Xerqui.
—Ei!, Xandra, que no has apagat.
La Xandra el sentia però mirava en una altra direcció, concretament a un
petit mirall per on veia el terminal.
—Que no em sents, t'estic veient.
—Apaga tu, si vols —digué la Xandra que sabia que l'altre no el podia
sentir.
No va apagar, va fer el que havien calculat, continuar mirant.
La Marla va sortir del bany embolicada amb una tovallola molt més petita
del normal i va seure des d'on ella podia veure la pantalla però fora de l'abast
de la càmera. Els ulls d'en Xerqui quasi penetren la pantalla. La Xandra
continuava traginant per l'habitació sense mirar el terminal.
—No el facis patir més, pobre noi —digué la Marla— ja duu un quart
d'hora provant de veure alguna cosa.

170 171
MEMÒRIA PROHIBIDA
xen unes masses molt més grans anomenades estrelles o sols que per algun
procés físic estan incandescents i irradien grans quantitats de llum i de raigs
20 Confirmació infrarojos. La informació de les pel·lícules parla de tres planetes: un anome-
nat Terra que era la primitiva llar de l'home i d'on va partir fa sis mil cinc-
Havien instal·lat la Nesoa en una habitació contigua a l'apartament d'en cents anys Sagittarius, que és com anomenaven el Món els antics; el primer
Valac i la Veilà. Quan li van oferir d'anar a viure a la República no s'ho va planeta, que és a prop d'on som ara, i el segon planeta, on el Món arribarà
pensar dues vegades, no sospitava pas els problemes que tindria per passar d'aquí a cinc mil nou-cents anys. La Terra i el primer planeta són a prop d'un
pels tubs. sol que és el que els proporciona llum i calor, el segon planeta sembla que
Ara havia descobert una persona amb la qual es podia parlar de cinema i en té dos de sols. Tot això no és tan sols una història que surt a les pel·lícules,
literatura, la Veilà. I a més, la seva afecció s'havia convertit en una veritable tres fonts independents més ho corroboren: els experiments sobre la grave-
feina. Un equip de quatre persones l'ajudava a revisar pel·lícules, seleccio- tat, el llibre sagrat dels pomús i la pantalla de la Sala del Comptador del
naven i localitzaven la seqüència exacta que volien analitzar i apuntaven la Temps. Si aquest comptador és el que creiem, resten menys de tres mesos
transcripció que ella en feia. d'estada del Món al primer planeta i jo crec que els homes no hem de deixar
A les pel·lícules al Món l'anomenaven Sagittarius. Qualsevol referència a passar l'oportunitat d'acomplir la missió. Demano a tots els que vulgueu
la Terra, al Sol o als planetes havia estat substituïda per una vaguetat. Les afegir-vos al meu projecte un gran esforç immediat, cal esbrinar com es pot
referències a vehicles també havien desaparegut. Moltes de les paraules que viatjar al primer planeta, a les pel·lícules hi surt un possible vehicle repre-
havien censurat i que no tenien cap significat per a les orelles dels Republi- sentat tant a l'exterior del Món com al seu interior. Hem trobat una referèn-
cans, es van anar apuntant en fitxes en les quals hi constava el context i totes cia a la baixa gravetat que ens fa pensar que pot estar situat més amunt de la
les idees que sorgien sobre el seu possible significat. coberta 140. La singularitat dins el Món que és la Sala del Comptador del
La teoria dels pomús sobre el Món era l'admesa pels personatges i havia Temps, que per cert és a la coberta 140, ens fa pensar que hi ha una relació.
estat censurada sistemàticament. La Terra patia greus problemes i es temia D'aquí dos dies tindrem el camí obert fins allí. Ara sols us puc demanar un
pel futur de la humanitat, Sagittarius havia representat un gran esforç de gran esforç de recerca i d'imaginació, per tal de poder assolir l'objectiu que
tots els homes per assegurar la supervivència de l'espècie en indrets molt jo i molts de vosaltres ens hem marcat.
llunyans, era un Món temporal sols pensat per portar persones a dos plane- El discurs que s'havia transmès en directe als terminals de Pom va aixecar
tes concrets, acabada la missió ja no s'habitaria més. grans aplaudiments. En una primera aproximació, la Mirtela va calcular que
Tot això, a petites dosis, sortia a les pel·lícules en fragments censurats. Era el seixanta per cent dels ciutadans de la República i el noranta per cent dels
el que molts ja sospitaven però hi havia informacions, especialment a pomús, estaven convençuts de la realitat del viatge.
pel·lícules que no passaven al Món, sobre un parell de fets nous. En primer •••
lloc, a la Terra abundaven moltes menes de bacteris i virus perjudicials per A l'amagatall de Talis la noia, que es deia Cartà, es recuperava satisfactò-
a l'home i les altres espècies, concretament calia desinfectar les ferides per riament. Va mantenir unes llargues converses pel terminal amb en Tarm i
evitar que penetressin al cos. I en segon, semblava com si a la Terra la amb la Mirtela que van ajudar a perfilar l'operació contra Jami.
natalitat funciones a l'inrevés: les dones prenien substàncies per no tenir La Cartà havia estat capturada feia ja cinc anys al seu país del sector 78.
fills i no pas, com al Món, el fruit de la mare quan en volien tenir. Els jamians que fins aquell moment no s'havien mostrat mai hostils els van
••• envair i reduir a esclaus en una sola nit.
—En poques paraules, un planeta és una gran massa natural que per la A partir d'aquell moment va ser el regne del terror. Van assassinar tots els
força de la pròpia gravetat adopta forma esfèrica —tota la República escol- que mostraven el menor indici de rebel·lia, els malalts i els vells. Molts nens
tava en silenci les paraules que pronunciava en Valac a l'estadi—. Existei- també van desaparèixer. La resta van ser agrupats en unes unitats d'unes cin-

172 173
MEMÒRIA PROHIBIDA
quanta persones del mateix sexe i obligades a treballar quinze hores al dia. part de l'espai entre la coberta 143 i una gran estructura de tres-cents metres
Cada dia, les unitats eren conduïdes per soldats, d'una en una, entre les sales de diàmetre que hi havia al centre del Món era buit. Sols hi van trobar cinc
de treball i les de dormir, sense poder comunicar-se mai amb altres unitats. grans estructures cilíndriques radials que anaven del cos central a la zona
Les sales de dormir tenien unes portes que tancaven des de fora i estaven habitada. La base de cadascuna d'aquestes estructures era un complex molt
agrupades en passadissos que també tenien un parell de portes generals. La intrincat de dipòsits, cambres, tubs, escales i passadissos. Absolutament di-
disposició de les sales de treball era similar. Era impossible fugir d'allí. ferent a l'estructura de cobertes del Món que coneixien. Un dels cinc com-
••• plexos era justament al damunt de Pom. Els estudiants s'hi van concentrar.
Els diversos equips constituïts per a l'atac a Jami continuaven les seves En quatre hores ningú no havia trobat encara la presumpta nau de descens.
tasques. La col·laboració amb Talis era molt bona i els membres del seu El que sí que es va esbrinar va ser que les cobertes 141, 142 i 143 tenien una
petit exèrcit s'entrenaven, especialment a reduir i lligar adversaris aïllats i distribució molt diferent a les cent quaranta on habitaven els humans, eren
desprevinguts. el doble d'altes, els passadissos eren molt més llargs i no presentaven la
L'equip del fum havia construït, i provat amb voluntaris, diverses menes típica divisió en sectors. No semblaven destinades a ser habitades per ho-
de pots. Els més efectius, en barrejar dos components dispersaven un aero- mes, no hi havia gaire lavabos ni terminals i en lloc d'escales tenien rampes,
sol carregat amb una substància d'origen vegetal que en entrar en contacte però els circuits d'aire sí que eren molt similars als que ja coneixien. Tots els
amb els ulls provocava una picor molt intensa i gran quantitat de llàgrimes. corredors acabaven desembocant en un dels cinc grans complexos, com el
Amb unes ulleres ajustades i un tub per respirar amb un filtre molt senzill es que hi havia més amunt de Pom.
quedava totalment protegit dels seus efectes. A la tarda, en Tomen els va suggerir una altra estratègia, pensava que se-
L'equip de drogues havia fabricat grans quantitats d'un líquid incolor, ino- gurament seria millor conèixer l'aplicació més a fons abans de continuar
dor i insípid que a petites dosis provocava un estat d'eufòria i de pèrdua de mirant els milers de dissenys de cambres de què constava el model. Van
voluntat, a dosis més elevades produïa somnolència. Era efectiu també bar- entrar a l'aplicació, van demanar “nou model” i van activar una opció ano-
rejat amb alcohol. menada assistent.
L'equip del pou havia tornat a guarnir el pou del sector 79. Els cinc-cents Molt aviat ja eren capaços de crear estructures amb cambres, escales, tubs
talians que participarien al pla, podrien pujar i entrar per la trampeta en uns i de manipular-les. Cada espai era un element independent que es podia
quaranta minuts. duplicar, deformar i col·locar en qualsevol posició i orientació. SUMMACAD
••• anomenava a cada nou element “unitat de disseny”. Veure com s'acoblaven
L'escola havia interromput la seva dinàmica normal, els nois no pensaven les diverses unitats per formar un model ja no va ser tan fàcil, les dues
en res més que el primer planeta, en si podrien baixar, en explorar-lo, en si unitats havien de compartir una frontera, una paret, comú i van trigar a
seria perillós. En Valac els va proposar de cercar el possible mètode de veure com l'aplicació les generava automàticament. Van aprendre a emprar
descens. Dins l'aplicació SUMMACAD hi havia un model de Sagittarius, les opcions de tria i de recerca, amb elles es podien cercar les unitats d'una
no era tan fàcil de manipular com TNIREBAL però sí molt més detallat, i el determinada mida o orientació, per exemple. També van aprendre com vi-
que era més important, comprenia la totalitat de Sagittarius, hi havia per sualitzar les unitats en dues i en tres dimensions i com simular els efectes de
exemple, tota la zona dels dipòsits i del canal, també tres cobertes per da- la il·luminació.
munt de la 140, i estructures que arribaven fins al centre del Món. Amb tota aquesta experiència era el moment de tornar a entrar al model de
Coneixien l'aspecte d'una possible nau de descens, calia localitzar-la entre Sagittarius. Van demanar a l'aplicació una llista de les unitats de disseny,
les desenes de milers d'estructures que hi havia al model, fora de la zona de ordenades de més gran a més petita. L'aplicació va trigar uns deu segons a
cobertes que ja coneixien. Era una feina de paciència. reaccionar, cosa totalment insòlita. La capçalera de la llista que sortia a la
Ben aviat van començar a arribar descobriments esperançadors. La major pantalla afirmava que hi havia més de noranta milions d'entrades. Cada en-

174 175
MEMÒRIA PROHIBIDA
trada de la llista representava cadascun dels espais buits dins Sagittarius,
era coherent amb els coneixements que es tenien de l'estructura del Món.
Era impossible examinar una quantitat tan enorme d'unitats. 21 Pom
En Ziol, ja més tard i treballant sol des de la seva cambra, va trobar una
solució. Va veure que cada unitat de disseny tenia un número de referència Els quinze republicans que esperaven a l'entrada del pou de Pom estaven
de no més de quatre xifres i que si els números coincidien, les unitats eren nerviosos, encara mancava mitja hora. Sota la República el tub de fusta
similars. Va ser fàcil demanar la llista classificada precisament per aquest calafatada i una passera permetien arribar a l'andana del canal sense mullar-
número. Era clar que Sagittarius era com un immens trencaclosques cons- se. Sota Pom encara trigarien uns dies a instal·lar-ho. S'havien hagut de
truït amb, comparativament, poques menes de peces, unes cinc mil. mullar per entrar a la zona de dipòsits.
Ara, en Ziol va demanar un llistat, no de totes les unitats de disseny del Era millor haver arribar abans de l'obertura del pou, els pomús havien
model, sinó de les menes d'unitats de disseny. Immediatament va sortir la anunciat que tot just volada la porta, muntarien una corriola i uns represen-
llista amb les cinc mil trenta-tres entrades. Va ser una informació molt més tants del seu govern baixarien a donar-los la benvinguda. La Mirtela no
útil, cadascuna de les unitats tenia un títol: “Tub d'aire model 2”, “Cambra volia ni pensar en el que hauria passat, si els representants pomús, sempre
humana model 17”, “Lavabo model 2”, “Tram d'escala model 15”. “Angle tan formals, els haguessin vist sortir del forat d'un en un totalment despu-
de claveguera model 12”, “Unitat estructural model 201”… llats. Afortunadament estaven d'acord que si finalment es podia baixar al
Va començar a mirar les unitats de disseny més grans, una de les unitats de planeta, cada comunitat viuria amb les seves regles i costums amb total
disseny estava retolada “Dipòsit nau de descens humana” altres deien “Di- independència.
pòsit nau reutilitzable”, “Dipòsit nau de descens d'animals” o “Dipòsit nau Just a l'hora anunciada van sentir l'explosió, bastant fluixa, i a continuació
de descens de càrrega”. I al complex situat sobre Pom n'hi havia de les un terrabastall que anava en augment, era la porta metàl·lica que degut a la
quatre menes. força de Coriolis anava caient refregant-se i rebotant contra la paret est del
Tot just ho acabava de comunicar tot a en Tomen, quan va entrar a l'habi- pou i causant un enrenou considerable.
tació la Marla que havia estat fins aquells moments amb el grup que feia Pocs minuts més tard, dos pomús amb túnica negra brodada amb fil dau-
contactes, via els terminals, amb Pom. Va trobar en Ziol en un estat d'exci- rat, baixaven a l'extrem d'unes cordes de gairebé quatre-cents metres.
tació tal que li va fer prendre vulgues no vulgues una infusió de coneguts La mateixa força de Coriolis que empenyia els objectes que baixaven con-
efectes sedants que el va fer dormir gairebé deu hores seguides, just fins tra la paret est, empenyia els que pujaven a l'oest i va servir per estabilitzar
l'hora d'iniciar el viatge a Pom. No va sortir ni a sopar. uns grans cabassos de vímet que van permetre pujar, de tres en tres, els
republicans. L'ascensió durava més de cinc minuts i era més còmoda del
que en Fosmein es temia, el disseny del sistema de corrioles i cordes era
prou correcte, va jutjar.
Arribats a dalt, en Sucral en persona els anava donant la benvinguda. Hi
eren també presents tots els pomús que havien parlat amb el Consell i els
interlocutors personals dels viatgers. La cerimònia va durar els tres quarts
d'hora que van trigar a pujar els republicans. Afortunadament a la sala on els
rebien hi havia abundància de menjar i de begudes, moltes d'elles descone-
gudes pels republicans. Al darrer cabàs hi pujaven la Marla, en Ziol i la
Xandra.
En Xerqui que era un dels interlocutors presents, es va posar més vermell

176 177
MEMÒRIA PROHIBIDA
que la seva túnica en veure les noies, tot i que aquesta vegada anaven vesti- alguns diagrames canviaven, era com si cada quadre fos una aplicació dife-
des d'allò més formals. En Ziol va ser presentat com a germà de la Marla, no rent amb les seves pròpies tecles.
calia complicar les coses, allí respectarien les tradicions de Pom. Hi havia el gràfic dels punts que coincidien amb els del fons de la imatge
Malgrat la formalitat, els pomús van entendre perfectament l'impaciència de Sagittarius a la pel·lícula censurada. Mostrava una munió de punts de
dels nouvinguts per anar a la Sala del Comptador del Temps. Els republi- colors pàl·lids i de mida diversa sobre fons negre o verd fosc, això en la
cans, més tard, van esbrinar que els feien un gran honor i que no gaire gent còpia no es podia apreciar. En aquells moments la imatge era diferent a la
estava autoritzada a entrar-hi. que els havien copiat.
Un plafó amb grans números verds presidia la sala. Els números, unes deu En Ziol va trobar el que semblaven uns controls de temps, mida i posició,
vegades més grans que els dels rellotges de damunt les portes, baixaven una però que no actuaven. Ho va tornar a provar tocant simultàniament el dia-
unitat cada segon: 7110168, 7110167, 7110166… grama i els controls, res.
La sala mesurava uns deu per vint metres i era com de dos pisos d'alçada. —Mira aquesta columna de xifres —digué la Marla— quan toques el con-
Les parets, a banda i banda, tenien un seguit de grans obertures que comuni- trol de temps, varien o es posen a sortir més o menys de pressa. Era en una
caven amb una dotzena de petites sales laterals. Tot estava en la penombra. zona amb fórmules químiques, just la que els pomús deien que es podia
Quan els ulls s'hi van anar acostumant, van veure que totes les parets i el manipular.
sostre estaven plens d'imatges, imatges d'una qualitat perfecta visibles dins —És curiós, és com si aquests controls actuessin sobre les xifres i no sobre
el propi material de les parets. Mai no havien vist escenes com aquelles, uns els diagrames com seria lògic. Espereu un moment, aquestes columnes de
vegetals immensos, uns espais sense fons amb cursos d'aigua, animals fan- xifres estan envoltades per una línia de punts i no pas contínua com a totes
tàstics, molts d'ells voladors, vehicles. Era una representació artística molt les altres zones, segur que això vol dir que és sobre la que ara actuen els
similar a les escenes censurades de les pel·lícules, els pomús els van dir que controls —digué en Ziol.
hi havia vuit mil escenes diferents i que seguien un ordre cronològic. No era Va passar un quart d'hora i tothom feia proves. Va ser la Mirtela la que per
el moment de meravellar-se. La pantalla els esperava. casualitat va trobar la resposta: arrossegant el dit per la pantalla des de la
—Voldríem que féssiu les vostres pròpies deduccions —els va dir en Su- zona marcada a una altra, es desmarcava la primera i quedava sota control
cral—. Us deixarem sols. Podeu tocar la pantalla tan com vulgueu, estem la segona. A Nova, l'aplicació de comunicacions funcionava amb la matei-
convençuts que no es pot espatllar res. Aquest vespre ens agradaria fer una xa filosofia, i ara era tan evident que semblava impossible que els pomús no
reunió amb vosaltres, per confrontar les nostres teories amb les vostres. ho haguessin descobert abans. Van recordar però, que a Nova ho van desco-
Van anar fins a la paret del fons on hi havia la pantalla que va aparèixer en brir mercès al sistema d'ajuda integrat que tenia el terminal portàtil.
arribar a zero el comptador, ara feia sis anys, quan va passar dels números Van començar a provar el sistema de control sobre el diagrama dels punts.
vermells als verds. Era molt més gran que la dels terminals, estava dividida Ara ja podien tenir diversos punts de vista o ampliar o fer més petita la
en moltes zones, com pantalles petites, amb funcions i aparences diverses. imatge.
Dins d'algunes d'elles, columnes de números s'actualitzaven amb més o —Això són punts sobre una esfera —observà en Fosmein—. A més a més
menys velocitat. En un altre lloc, diagrames amb marques de colors i xifres hi ha tres cercles, no, són quatre, entre els punts. I uns símbols petits que no
superposades. També hi havia gràfics de barres o de símbols, i un quadre són punts. Mira Ziol, això és la data d'avui. Prova de fer avançar o retroce-
amb l'estrany objecte tridimensional que ja havien vist dibuixat i que volta- dir el temps.
va contínuament. En Valac estava convençut que era un sistema de trans- —Realment es pot fer avançar i retrocedir la data i l'hora. Els cercles i
port. Era fàcil manipular-lo per modificar l'orientació o la velocitat tocant alguns símbols varien de posició quan ho fas. Dubto que els pomús hagues-
uns controls que tenia just a sota. sin pogut descobrir com es controla això sense l'exemple de Nova.
No hi havia l'equivalent al tauler de comandes, però en tocar la pantalla La Xandra va prendre els controls i els va manipular una bona estona.

178 179
MEMÒRIA PROHIBIDA
Sobtadament va dir: nyar-se'n per tenir una visió general. La major part del gràfic era de color
—Ja ho tinc. Si avances la data cent vuitanta-nou dies i tres hores, que és el blau uniforme, amb unes taques molt irregulars de diversos verds, marrons
període de la massa gran, el cercle taronja torna a la mateixa posició. I si i blancs. Ampliant aquestes zones s'hi veia tot una xarxa de línies blaves que
avances o retrocedeixes el temps en quaranta-vuit hores i mitja, és el cercle per un punt sempre anaven a parar a la zona blava gran.
rosa gran el que torna a la seva posició inicial. Això no és una esfera vista de En Ziol va tocar un control i va aparèixer al costat de l'esfera un diagrama
fora, és un espai vist des de dins. Nosaltres som al centre i les tres masses que ell coneixia perfectament, era el sistema periòdic dels elements, no pas
són els cercles taronja, rosa i tota la zona de fons verd fosc que també és un representat com als llibres de la República sinó com a Nova. A les caselles
cercle i que quasi ocupa la meitat de l'espai. La creu verda deu ser el seu dels elements, en lloc dels símbols, hi havia unes petites barres vermelles i
centre i segons això gira en cinc mil set-cents segons, que és la quantitat que també xifres. Els controls permetien moure una petita creu pel gràfic i ales-
portava el primer diagrama que ens van enviar. hores les barres vermelles i les xifres del sistema periòdic variaven.
—Tens tota la raó —contestà en Fosmein— és una representació del mo- —És aigua, el blau és aigua —digué en Ziol—, fixeu-vos que quan asse-
viment de les masses vist des de nosaltres. Els punts deuen ser altres masses nyalo el blau, les barres de l'hidrogen i de l'oxigen pugen molt. És aigua
molt llunyanes, planetes o sols. Valac, tenies tota la raó. amb substàncies dissoltes, mireu: hi ha clor, sodi, magnesi, sofre, potassi…
La Xandra va agafar Nova i va començar a fer càlculs per comprovar totes Les zones marrons tenen sobre tot oxigen, silici, alumini, ferro, calci, mag-
aquestes teories. En Fosmein gairebé no la podia seguir i li anava dictant nesi, carboni, potassi, sodi, titani, hidrogen i molts altres elements en pro-
xifres des de la pantalla. porcions petites. I les línies blaves estretes són d'aigua però sense gaire
—Xandra, podries calcular amb les dades dels diagrames quina és la mas- coses dissoltes. Teniu alguna idea del que significa això?
sa, el diàmetre i l'acceleració de la gravetat a la superfície de la massa ver- —Jo crec que és una representació de la superfície de la massa verda, del
da? —demanà en Valac. primer planeta —va concloure en Fosmein.
—Un moment… mireu, la massa és d'aproximadament nou coma vint-i- Si el diagrama ens dóna la composició superficial de la massa verda, és
sis per deu elevat a la vint-i-quatre quilos, més de cinc bilions de vegades possible que ens pugui donar altres dades —intervingué la Marla.
més que el que creiem que pesa el Món. El diàmetre uns quinze mil tres- El Ziol va manipular el diagrama i finalment va aconseguir desplegar una
cents quilòmetres i la gravetat que en resulta… deu coma set metres per mena de menú de símbols. Sense conèixer Nova hagués estat molt més difí-
segon cada segon. És curiós, és exactament la mateixa que hi ha a la coberta cil, ja que la filosofia d'aquesta pantalla s'assemblava molt més a la del
70, just la del mig del Món. terminal mòbil que a les aplicacions dels fixos. Sobre el diagrama hi aparei-
—Això no pot ser una casualitat —digué en Valac—. Si és veritat el que xien moltes dades i en van poder desxifrar algunes: temperatures, alçades i
creiem, el primer planeta podria ser la massa verda. Però ens movem a unes fondàries, corrents d'aigua i el que cercaven: la composició dels gasos, la
escales molt diferents a les d'un Món com aquest, construït per homes. Hi seva pressió i els seus moviments. Va resultar que hi havia un deu per cent
veig un problema, com es podria respirar sobre la massa verda si res no d'oxigen a una pressió parcial un seixanta per cent més gran que al Món,
impedeix a l'aire de fugir a l'espai obert? també hi havia molt nitrogen: un vuitanta-set per cent. L'heli i l'argó forma-
—És possible que la gravetat retingui els gasos a prop de la superfície, ven el dos i escaig per cent restant. Hi havia traces de neó, de diòxid de
com si estiguessin dins un recipient —contestà en Fosmein— deixeu-m'ho carboni i quantitats variables de vapor d'aigua. La pressió global era unes
calcular. A més, si no hi hagués uns gasos a una certa pressió no hi podria quatre vegades més gran que al Món.
haver aigua líquida, bulliria instantàniament. Van decidir que quan parlessin amb la República, els demanarien que fessin
Els altres van centrar la seva atenció en un gràfic que semblava representar un experiment per veure si un aire amb tant nitrogen i argó era respirable.
una esfera amb la superfície dividida en zones de diferents colors. Els con- Encara provaven de fer encaixar tota la informació quan la Marla va fer un
trols permetien ampliar una part de la imatge per veure-hi els detalls o allu- crit.

180 181
MEMÒRIA PROHIBIDA
—Això confirma que el Món ha fet un viatge! Mireu! —assenyalà el dia- —Segons la pantalla, a moltes zones del planeta, hi ha nombrosos cursos
grama dels punts de colors— Ara faig recular el temps. Cada sis mesos la naturals d'aigua amb uns cabals globals enormes. Evidentment, la il·luminació
massa taronja dóna una volta complerta. segueix un cicle de quaranta-vuit hores, vint-i-quatre amb sol i vint-i-quatre
—Sí, ja ho sabíem, i què?—Demanà en Valac. de foscor, tot i que a la meitat del planeta que mira a la gran massa rosa, que
—Espereu, ara ja hem reculat sis anys, fixeu-vos en els cercles de colors. ja sabem que no brilla amb llum pròpia sinó que sols reflecteix la del sol, la
Ara baixaré la velocitat a la que recula el temps. foscor mai seria absoluta.
Subtilment, el cercle verd que era enorme es va començar a reduir i final- —I com creieu que s'hi pot anar?
ment va començar a voltar al rosa. Una mica més tard, el cercle rosa es reduïa —Això és el principal problema que tenim en aquests moments, descobrir
a un punt que voltava a l'entorn del taronja que al seu torn s'anava reduint. com es pot realitzar el procés de trasllat al planeta. Tenim dades que demos-
—No ho veieu? Ara tiraré el temps cap endavant, a partir del present. tren que molt a prop d'aquí —assenyalà cap amunt— hi ha uns vehicles de
En tres mesos tot seguia igual, però passat aquest temps la seqüència dels descens, però no sabem com accedir-hi, a la pantalla no hi hem trobar cap
esdeveniments era la inversa de la que havien vist abans. mena de pista.
—És un viatge, el Món va arribar aquí ara fa sis anys i d'aquí tres mesos se •••
n'anirà —clogué la Marla. Les cambres que havien preparat pels republicans eren totes al mateix pas-
—Posa el control de data a l'any 2570 —demanà en Valac. sadís. A la Xandra la van col·locar amb la Marla i al seu “germà” el van
El que va aparèixer a la pantalla s'assemblava molt al que ja havien vist, posar a la següent, afortunadament amb comunicació interior. Cap dels nois
però ara el Món voltava un cercle blau cada noranta-vuit minuts i conjunta- no tenia ganes de dormir.
ment amb ell, en voltava un de groc en exactament un any. —Estic convençut que si no fos per CENSOR tindríem tota la informació
Com més s'ho miraven més clar ho veien, eren a quatre-cents quilòmetres necessària per baixar al planeta.
del primer planeta, l'objectiu del Món. I aquella pantalla era quelcom im- —Sí, però, quan temps fa que els teminalistes proveu d'eliminar-lo?
portant per poder arribar-hi. —preguntà la Marla.
••• —Donada la complexitat que té tot el sistema de control, penseu que hem
Els pomús estaven expectants i tot just iniciat el sopar, van començar a descobert SUPRAVISOR fa molt poc, hi hem dedicat relativament poc temps.
preguntar als republicans quines eren les seves conclusions. Encara confio que sigui factible, i a més a més tinc una idea: segurament, la
—I què ens podeu dir sobre les condicions de vida a la superfície del pla- pantalla de la Sala del Comptador del Temps no està sotmesa a CENSOR, si
neta? hi poguéssim transferir Nova potser obriríem un nou camí.
—L'atmosfera del primer planeta, si les dades de la pantalla són correctes, —On és Nova ara —preguntà la Xandra?
és totalment compatible amb la vida —havien decidit que en Valac seria el —El tenen els pomús que l'estan transferint a terminals fixos —respongué
portaveu davant els pomús—. Hi ha però un petit problema, si bé des d'aquí la Marla.
podríem penetrar directament a l'atmosfera del planeta, no seria possible —Anem-hi! —digué en Ziol tot aixecant-se.
passar ràpidament del planeta a l'atmosfera del Món. Hi hauria problemes Quan van sortir de l'habitació, van trobar una dona jove que es va presen-
amb el nitrogen dissolt a la sang. Els biòlegs de la República ho estan estu- tar com a assistent, li van demanar d'anar on tenien Nova en aquells mo-
diant en aquests moments, però ja estan segurs que caldria una adaptació ments i ella els va acompanyar.
d'hores per poder fer el canvi d'atmosfera sense perill. La gama de tempera- Un petit grup de pomús, sota la supervisió d'un membre del govern vestit
tures és totalment tolerable, encara que potser no gaire còmoda per a nosal- amb la seva túnica cerimonial, transferia Nova a un terminal d'una aula.
tres, i no veiem cap problema en la humitat o en la circulació de l'aire. No els van posar cap inconvenient, ja sabien que en Ziol era un dels experts
—I l'aigua i la llum? més importants, i els van acompanyar a la Sala del Comptador del Temps.

182 183
MEMÒRIA PROHIBIDA
En Ziol va engegar Nova i va activar “Transferència remota d'imatge”. La atenció.
pantalla era vertical i no hi havia on posar Nova, el van haver d'aguantar Hi havia columnes de xifres, moltes eren zeros, algunes representaven pro-
amb les mans fins que va aparèixer “Transferència en curs, esperi 00:01:42”, bablement dates i hores i també hi havia una columna de lletres “N”:
més ràpid que amb els terminals normals. En acabar, en una de les poques 00:00:0000 00:00 28:01:9075 19:45 N 000000000
zones buides de la pantalla hi va aparèixer una còpia del Nova. 00:00:0000 00:00 30:01:9075 20:17 N 000000000
Ja dins del Nova transferit en Ziol va cercar “directori remot”. La primera 00:00:0000 00:00 01:02:9075 20:49 N 000000000
aplicació que hi sortia era “ACCÉS AL SISTEMA PRINCIPAL DE 00:00:0000 00:00 03:02:9075 21:21 N 000000000
SAGITTARIUS”. Hi va entrar immediatament i el que hi va sortir era prou 00:00:0000 00:00 05:02:9075 21:53 N 000000000
significatiu: —Cada quaranta-vuit hores i escaig, un dia del primer planeta, hi ha una
nova línia, però sense cap mena de diferència amb l'anterior excepte la data
—observà la Xandra.
Protecció Manipulant els controls van sortir uns indicadors verds o vermells i una
Accés a SUPRAVISOR mena d'esquema. Ara començaven a comprendre: verd volia dir en funcio-
Entra codi de nivell 1 nament i vermell que no anava o no estava connectat. Una línia verda grui-
?:_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ xuda travessava el diagrama passant sempre per rectangles verds. Un rètol
també verd anunciava “Sistema actiu”.
No en tenia cap de codi de nivell 1, l'autor de PORNOPORNO havia escrit —A veure si els controls generals fan alguna cosa sobre aquesta aplicació…
codis dels nivells 2, 3 i 4, molt probablement els codis de nivell 1 eren molt —digué en Ziol manipulant el control de temps—. Diria que no passa res.
secrets i la darrera vegada que es van emprar va ser per instal·lar CENSOR. —Sí, sí que passa —interrompé la Marla—, la data del control varia i les
Era evident que havia trobat un punt d'entrada al sistema de terminals i que que surten a la pantalla també, el que passa és que continuen els zeros i a
sols li mancava un codi. primera vista no es veu la diferència.
Passats uns moments d'eufòria els tres nois van entrar a la depressió. La —Prova de posar una data d'ara fa sis anys, de quan el Món va arribar aquí
Xandra sense cap convenciment manipulava el Nova transferit. Va mirar —demanà la Xandra.
totes les entrades del “directori remot”. Cadascuna d'elles corresponia a una En Ziol ho va fer, totes les línies eren similars, continuaven les dates i els
de les zones de la pantalla, ara com a mínim podria saber els noms de les zeros.
coses que hi sortien. Ja ho anaven a deixar quan sobtadament va passar per la pantalla alguna
L'aplicació on hi havia el diagrama del viatge del Món, amb els sols i els altra cosa. Quan s'hi van fixar ja no hi era, però tocant una mica el control
planetes s'anomenava “Mapa còsmic”. On sortia el vehicle de transport era del temps va aparèixer:
“Naus de transferència”. La superfície del primer planeta era a “Anàlisi 00:00:0000 00:00 21:07:9069 16:21 N 000000000
planetari”. El diagrama de les tres masses formava part de l'aplicació “Càl- 00:00:0000 00:00 23:07:9069 16:53 C 000000002
culs d'òrbites”. N'hi havia unes quantes més. “Sismologia”, “Atmosfera”, 00:00:0000 00:00 25:07:9069 17:25 C 000000007
“Oceanografia”, “Dades estel·lars”, “Càmeres remotes”, “Correccions iner- 00:00:0000 00:00 27:07:9069 17:57 C 000000011
cials”, “Terraformació”, “Anàlisi d'ecosistemes”, “Habitabilitat”, “Recur- 00:00:0000 00:00 29:07:9069 18:29 C 000000015
sos minerals” o “Comunicacions” 13:05:9036 14:51 29:07:9069 20:51 F 000000016
—Mira, “Comunicacions” —digué la Marla animant-se una mica—, co- 00:00:0000 00:00 31:07:9069 19:01 N 000000000
municacions amb qui? Entrem-hi. —Fixa't-hi, unes línies diferents, marca'n una, Ziol —va marcar la que
Era una de les zones de la gran pantalla a la que havien dedicat menys acabava en 002 i es va obrir un quadre:

184 185
MEMÒRIA PROHIBIDA
Tot i que tant la Mirtela com en Valac estaven molt interessats en el missat-
Missatge ge, passada una estona van decidir que el millor que podia fer el grup era
Origen:....... ? tornar a dormir. Ja treballarien a la República. L'endemà, segurament veuri-
Data:........... ? en les coses més clares. Els nois aquesta vegada es van adormir immediata-
Mode:......... Text ment.
Mida:........... 2 caràcters Van passar un matí de treball intens, gairebé no cabien davant la pantalla.
Missatge en curs Van instal·lar un telèfon fins a un dels terminals propers per poder passar
informació a la República amb més facilitat.
—Marca la línia de la “F” —digué la Marla amb impaciència.
En Valac actuava de coordinador general i sort en van tenir de disposar d'uns
quants pomús que copiaven al dictat les observacions que feien els que treballa-
Missatge ven amb la pantalla. Realment una nit de son va fer augmentar el rendiment,
Origen:....... La Terra algunes de les aplicacions ara semblaven trivials i quasi no comprenien com era
Data:...........13:05:9036 possible que els Pomús en sis anys haguessin obtingut tan poca informació.
Mode:......... Text En Ziol va treballar amb els models de vehicle i va poder visualitzar el seu
Mida:...........16 caràcters interior, en molts casos es distingien seients individuals. La Xandra va acon-
¤ SGRCODEC+DESCENS fi seguir esbrinar on era el Món en un instant determinat sobre el mapa del
planeta. Amb aquesta informació va localitzar diverses àrees del planeta
—Anem a despertar a tothom —decidí la Marla.
des d'on es trametia informació a Sagittarius. La Marla recollia la informa-
••• ció escrita que havien copiat els pomús i la classificava.
“SGRCODEC” era una de les aplicacions que s'havien descobert quan en
Quan va arribar l'hora d'anar a dinar, estona que s'aprofitaria per canviar
Tomen havia accedit per primera vegada a SUPRAVISOR. Encara no hi
impressions amb el govern de Pom, ningú es creia que portessin ja cinc
havia hagut temps d'analitzar-la. Ara, des de Pom, en haver-hi Nova instal·lat
hores davant de la pantalla.
a bastants terminals, va ser possible avisar als terminalistes que hi havia a la
República perquè el més aviat possible comencessin l'anàlisi.
•••
—Els nostres especialistes han estat treballant tota la nit i tot aquest matí
DESCENS era una de les paraules prohibides per CENSOR, tan bon punt
en SGRCODEC —explicava en Tomen durant el dinar—, és una aplicació
s'escrivia al terminal desapareixia, un indici de la seva importància.
peculiar. D'una banda, la seva data de creació és molt antiga: 2569, la més
—Aquest missatge demostra que a la Terra hi ha gent, no som sols al Món—
antiga que mai no hem trobat, i d'altra banda, sembla que és improtegible,
les paraules de la Mirtela eren plenes d'emoció continguda—. Per quin motiu
que és una de les aplicacions originals dels terminals i que CENSOR o més
ens hauran enviat un missatge tan curt i críptic? Algú té una idea del que
ben dit SUPRAVISOR no la pot controlar. La meva opinió és que podria ser
hem de fer?
un sistema per poder accedir a qualsevol aplicació prescindint de les mesu-
—Em sembla que el sistema de transmissió és molt lent, que no hi havia
res de seguretat, una mena de porta falsa.
manera de donar explicacions i que ens han enviat una clau —opinà en
—I ja hi heu pogut passar per aquesta porta? —preguntava el pomú, mà-
Fosmein—. Fixeu-vos que per enviar setze lletres van trigar més de sis dies.
xim responsable de terminals.
I que el missatge, a la velocitat de la llum a trigat trenta-tres anys en venir de
—Encara no, hi ha algun problema de comprensió. Ja sabeu que tot el
la Terra a aquí. Això es correspon amb la distància a la Terra segons “Mapa
sistema de terminals pressuposa que es coneixen unes convencions, com
còsmic”… Ara m'adono que hi ha una petita discrepància d'un mes a les
per exemple les dels controls de temps i posició de la pantalla de la Sala del
dates. Ho hauré d'investigar amb tranquil·litat…
Comptador del Temps. Segurament ho tenim davant dels ulls i no ho veiem.
•••
186 187
MEMÒRIA PROHIBIDA
Una possibilitat és deixar que moltes persones o grups independents ho pro-
vin i hem pensat que com que els pomús sou molts més que nosaltres, si
demanéssiu a tota la vostra població que ho provessin… 22 Laboratoris
—Si voleu, ara mateix —digué el president de Pom. Es va girar cap al seu
secretari—. Passa ara mateix pel procediment d'urgència un comunicat de- El descens del pou de Pom va ser una mica més ràpid que la pujada, els
manant a tota la població disponible que col·labori en aquesta tasca. pomús havien aprés de pressa les nocions de física dels republicans que
—A part de “comunicacions” tenim alguns altres resultats notables —con- afegides a la seva enginyeria i al seu enginy els havien permès de posar en
tinuà en Valac—. “Terraformació” és molt interessant, hi ha uns diagrames funcionament un eficient sistema de transport vertical. Amb les cordes ja
sobre el planeta en funció del temps. Cinc mil anys enrera el planeta era instal·lades, el grup ja no depenia d'en Ziol per travessar al pas subaquàtic i
molt més calent i amb atmosfera de diòxid de carboni i nitrogen. En aquell tan ell com la Marla, la Xandra i en Xerqui que havien fet el primer viatge
punt es van iniciar uns processos anomenats “fotosíntesi”, “bioprecipitació de la corriola, van començar la tornada per l'andana del canal sense esperar
de carbonats” i “biooxidació de sulfurs” que van fer canviar en dos-mil els adults.
anys la composició de l'aire, i la temperatura fins als nivells actuals. En En Xerqui era el més jove dels pomús que anaven a la República al primer
aquest punt es va iniciar un segon procés: “formació d'ecosistemes primi- viatge. Va costar una mica fer-li passar el tub subaquàtic però quan va veure
tius” i cinc-cents anys més tard “ecosistemes complexos”. que les noies passaven primer no va tenir més remei que fer veure que no
»“Anàlisi d'ecosistemes” afirma que al planeta hi ha vuitanta-tres menes de tenia por. A l'alta banda, la Marla el va ajudar a sortir de l'aigua i el primer
comunitats animals i vegetals diferents i dóna una llista de les espècies. Dues de que va veure en pujar a l'andana va ser la Xandra posant-se roba seca.
les comunitats coincideixen força amb la flora i fauna de les nostres jungles, La seva reacció davant les noies nues va ser diferent a la que havia tingut
però la major part són habitades per animals i plantes totalment desconeguts. En en Ziol, més que d'excitació, estava mort de vergonya, que encara va aug-
total, unes quinze mil espècies d'animals, vint mil de vegetals, deu mil de fongs mentar més quan va sortir la Marla i també es va canviar, a Pom les noies no
i un milió de bacteris. Més de cent vegades el que hi viu al nostre Món. s'haguessin deixat veure mai així davant d'ell i aquelles dues ho feien amb
»“Habitabilitat” analitza un mapa del planeta. Considera habitable el 22 per tota la naturalitat. Naturalment, no admetria mai que ja les havia vistes així
cent de la superfície sòlida, el 12 per cent la classifica de desert càlid, el 9 de abans…
desert fred, un 18 de selva humida, un 15 de bosc temperat, un 12 de zona Mentre caminaven, ja secs i vestits, per la vora del canal van sortir a la
muntanyosa. La resta està classificat com a ecosistema en desenvolupament. conversa alguns detalls sobre la vida a Pom. Al contrari que a Supra, les
La població sostenible òptima és de dos mil tres-cents milions de persones. relacions entre adolescents no estaven prohibides, senzillament estaven molt
“Naus de transferència”, és on surt l'estrany objecte que volta i hem vist que mal vistes, especialment per la banda de les noies. Si alguna hi accedia,
hi ha diverses menes de vehicles per baixar al planeta. Avaluem la capacitat s'exposava a quedar marcada i molt poques s'hi arriscaven. Existien profes-
pel número de seients que apareixen al model. Al complex que hi ha just al sionals del sexe, i en Xerqui va acabar admetent, vermell com un tomàquet,
damunt de Pom hi ha dues naus reutilitzables d'unes quatre-centes places, són que hi havia acudit algunes vegades. Les experiències semblava que no
com la que sortia a la pantalla quan vam arribar nosaltres, cent naus de des- havien estat gaire bones.
cens humanes d'unes dues mil places, cent vint naus de descens de càrrega i Quan es va adonar que la Marla i en Ziol no eren germans va tornar a
quatre naus de descens d'animals, no sabem de quina mena d'animals. enrogir i a partir d'aquell moment, la Xandra que tenia una tarda molt inspi-
»“Càmeres remotes” sembla que ens connecta amb càmeres instal·lades a rada, es va dedicar a anar-lo curant d'espants, explicat-li com era la vida a la
la superfície del planeta, el temps de resposta és el que correspon a això. Hi República.
ha però algun ajust que encara no sabem fer i de moment no podem reconèi- Passada una hora, la conversa va anar derivant a temes menys personals.
xer les imatges que ens arriben. —Seria magnífic disposar d'alguna mena de vehicle com els que es veuen

188 189
MEMÒRIA PROHIBIDA
a les seqüències censurades de les pel·lícules —digué en Ziol. anar en aquesta direcció i a més es veu una mica de paret interna il·luminada.
—I amb font d'energia interna, no com els carretons a pedals dels tubs Prop del lloc per on vam entrar al canal sortint de la República, sota el
—afegí la Xandra—. Segurament per aquesta mateixa andana n'hi circula- sector 12, hi ha una altra zona similar i no hi recordo cap forat, això deu ser
ven, és massa ampla per creure que fos feta per anar a peu. Els d'enginyeria una porta oberta. Creus que hi podríem pujar?
em van ensenyar alguns projectes que tenen i que fan servir bateries elèctri- El forat era com una petita porta sobre un balcó a uns tres metres per da-
ques o motors tèrmics d'alcohol. Potser al Món no n'hi ha hagut mai de munt de l'aigua del canal i a uns deu de l'andana. La paret en aquella zona
vehicles, potser sols hi havia les cabines dels pous i algun altre sistema era molt complexa, amb tot un sistema de tubs i una mena de plafons de
equivalent horitzontal que no se pas per on podia passar. control.
—Jo no em puc creure que els homes que van fer el Món no en tinguessin —Si m'enfilo dins l'aigua sobre les espatlles d'en Xerqui, podria provar
de vehicles o que tots es perdessin en el primer caos —analitzà la Marla—. d'agafar-me als tubs i pujar al balcó.
És clar que els pous eren sistemes de transport verticals, el que no veig tan En Xerqui no va tenir més remei, tal com ho havia fet en Ziol, que despu-
clar són els de transport horitzontal, fins fa molt poc els únics passos llargs llar-se davant les noies, que afortunadament per a ell, feien veure que no
horitzontals que coneixíem eren els tubs d'aire i aquesta andana del canal. miraven. Tots dos van entrar a l'aigua. Després de diversos intents van veu-
Al model de SUMMACAD hi surten uns camins horitzontals que fan la re que mancava una mica d'alçada per poder arribar als tubs que sobresorti-
volta la Món ran dels grans murs verticals, jo no ho hagués sospitat mai ja en de la paret.
que no hi recordo cap porta, es deuen confondre amb els dissenys de les —Si fem una pila de tres, sí que s'hi podrà agafar. Espereu-me un moment
pròpies parets i ser pràcticament invisibles a hores d'ara. I encara que els que vinc —digué la Xandra tot traient-se la roba.
vehicles no es destruïssin, ara segur que no funcionen. Totes les coses pri- La Xandra va provar d'enfilar-se al coll d'en Xerqui, que d'entrada no es
mitives que encara rutllen, com per exemple Nova, els terminals, els llums deixava, i quan ho va aconseguir, el noi gairebé no tenia forces per treure el
i els seus commutadors, els forns o el sistema d'aigua o són biològiques o no cap fora l'aigua i respirar. En Ziol no tenia aleshores manera de posar-se
tenen cap peça mòbil, però un sistema de transport… dret a les espatlles de la Xandra, calia cercar un altre mètode. La Xandra va
—El problema —contestà en Ziol— és que qualsevol cosa amb parts mò- baixar, va trobar un punt de suport a la paret, sota l'aigua, suficient per do-
bils s'acaba espatllant amb el pas dels segles. Penseu en les portes, no n'hi nar-se impuls i sortir a respirar i va fer que en Ziol se li enfilés. Encara
ha cap que funcioni, les que separen els sectors han quedat tant soldades a la mancava un pam. La Marla també va entrar a l'aigua i entre ella i en Xerqui
ceràmica de les parets que quan n'hem esbotzat alguna amb explosius s'ha els van empènyer a tots dos cap amunt. Aquesta vegada sí, les mans d'en
trencat el metall i no pas la unió metall ceràmica. I això em fa pensar en un Ziol es van agafar al tub que corria horitzontal a pocs centímetres de la
problema greu, com es podrà accedir als vehicles de descens si fa sis mil paret. A pols, va pujar fins a un segon tub i va poder afermar un peu en un
cinc-cents anys que no es mou cap de les seves peces? Han de tenir alguna sortint. Pujar al balcó va ser fàcil.
part mòbil, portes com a mínim. No les podrem pas obrir amb explosius, es —Tireu-me el cap de la corda, que us ajudaré a pujar, i la bossa amb la
farien malbé. I perquè les naus puguin sortir del Món hi ha d'haver alguna roba seca.
mena de sistema de grans portes que s'obrin i es tanquin per impedir que En pocs minuts tots tres eren al balconet, vestits. Efectivament hi havia
fugi l'aire, no veig gens clar res d'això encara… l'obertura d'una porta de dos metres d'alçada per una mica més de mig d'am-
Us havíeu fixat en aquell forat? —interrompé la Xandra— allà, a l'altra plada, i més enllà un passadís recte i fosc. A la paret del balcó es podien
banda del canal… manipular una sèrie de taulers de control, tots semblaven desactivats. Pels
—No, no és pas un forat, deu ser una tros negre de la paret, o una ombra rètols van deduir que es tractava d'un sistema de control dels dipòsits que hi
—contestà en Ziol. havia a l'altra banda de la paret. L'únic control que va funcionar va ser el
—T'equivoques, la Xandra té raó —digué la Marla—, l'ombra no podria d'un commutador de llums que va encendre l'il·luminació del petit corredor.

190 191
MEMÒRIA PROHIBIDA
Hi van entrar, el passadís tenia uns cinquanta metres, baixava una mica i nom de Sagittarius, es veia clarament en tres dimensions. Canviant l'angle
desembocava perpendicularment en un altre de més ample, paral·lel al ca- es veia l'interior, la divisió en sectors, una zona exterior amb dos canals i la
nal. Van trobar fàcilment uns altres controls dels llums i els van encendre. zona de les parets de vidre, una esfera central plena de dipòsits i canonades,
La primera cosa que li va passar pel cap a la Xandra va ser l'habitació dels cinc radis que anaven a parar a la zona dels sectors. Des d'un altre angle es
miralls, tot lluïa, però aviat van veure que no eren pas miralls, les habitaci- veien les conduccions d'aigua o els tubs d'aire o els pous i també uns passa-
ons que envoltaven el passadís tenien les parets d'un material transparent i dissos horitzontals als extrems nord i sud de les cobertes, que podrien ser
més enllà, fins on arribava la llum, s'anaven veient més habitacions i segu- els sistemes de transport horitzontal.
rament més passadissos. Semblava com si no tinguessin portes però quan Des d'un altre punt de vista van aparèixer les naus exteriors, hi havia cinc
s'hi van fixar millor, van veure que alguns plafons transparents eren portes naus com les que sortien a la pel·lícula, ridículament petites comparades amb
corredisses. No es bellugaven. El que deia en Ziol sobre les coses soldades Sagittarius, i també moltes altres de forma aproximadament triangular. Esta-
pel pas dels segles, segurament era cert. ven totes agrupades a les bases dels cinc radis que sortien del centre del Món.
Les habitació feien més de quaranta metres quadrats. Tenien taules, cadi- Quan ja tornaven, van veure una dotzena de portes en una paret de ceràmi-
res, vitrines, mobles amb calaixos, uns rectangles negres que segurament ca de les que separaven tot el conjunt en grans sales. No eren com les portes
eren terminals apagats i molts aparells totalment estranys per als nois. Un que tancaven el pas entre els diversos sectors del Món, ni com les que bar-
veritable magatzem d'objectes antics. Van trobar uns petits taulers de con- raven el pas als corredors o al gran pou, eren molt més senzilles, un rectan-
trol de les portes. En activar-los sortia un missatge dins un quadre vermell: gle amb un agafador, sense cap rastre de pany o de balda. En Ziol estava
convençut que com totes les portes tancades del Món estarien soldades pels
Alerta! segles, i si en va tocar una va ser mig jugant amb les noies. Per a sorpresa de
tothom la porta es va moure.
Porta de seguretat bloquejada
El cor dels nois bategava fortament, era una porta amb frontisses i tot i que
Atmosfera interior d'argó
grinyolava molt, va cedir amb poc esforç, sense trencar-se. El contingut de
Cal activar: CONTROLLAB
la cambra era més aviat prosaic: un lavabo. Semblava en perfecte estat, un
Van avançar una mica i van veure que no totes les parets eren del material petit flux d'aigua provinent del sobreeixidor mantenia la circulació, la pa-
transparent, n'hi havia de ceràmica, com les parets de la resta del Món, tota lanca que obria la vàlvula semblava encallada però amb un cop sec es va
la regió estava dividida en unes grans sales de més de cent metres amb murs bellugar, tenia més de sis mil anys i encara funcionava perfectament, era
interns transparents. Les habitacions eren molt diverses, especialment en evident que alguna cosa dels materials o de l'ambient impedia a les peces de
continguts. En algunes hi havia uns aparells de vidre complicadíssims, en soldar-se.
altres caixes metàl·liques amb molts botons, o conjunts d'ampolles amb lí- Les altres portes portaven a més habitacions de servei, una d'elles era una
quids de colors. N'hi havia plenes de coses similars al Nova, altres amb cuina amb uns forns que conservaven la porta original. Els que la tenien tan-
bobines de fils de colors o amb bastidors plens de plaques transparents. En cada no es podien obrir, però en van trobar un d'obert, perfectament operatiu.
van trobar algunes amb instruments òptics, si més no tenien una mena d'ocu- Era el moment de tornar al canal, els altres ja els haurien avançat i si arri-
lars per mirar el seu interior. En una altra, una cosa que era claríssimament baven a la República abans que ells s'amoïnarien. Van desfer el camí i en
un instrument musical amb tecles blanques i negres i botons amb símbols pocs minuts sortien al balcó. No, no s'havien avançat, els altre membres de
com els de les partitures. l'expedició a Pom tot just eren allí davant, a l'andana. Havien vist part de
Dins d'una de les habitacions van veure un plafó transparent de gairebé l'equipatge dels nois i també la corda, En Valac estava a punt d'enfilar-s'hi.
dos metres d'alçada. Mirant-lo des d'un angle concret es distingia el mateix —Hi ha una cosa extraordinària allà dins —digué la Marla—, moltíssimes
que havien vist al quadre de la pel·lícula censurada, un gran disc amb el habitacions tancades però amb les parets transparents. I plenes de coses.

192 193
MEMÒRIA PROHIBIDA
—Però, hi heu pogut entrar a alguna? —preguntà en Valac. Al terminal que havia tocat en Ziol hi havia una aplicació en funciona-
—No, sembla que cal una aplicació anomenada CONTROLLAB —res- ment: CONTROLLAB. Van mirar la data d'engegada: DISS 14:07:2638 23:42.
pongué en Ziol. Feia més de sis mil quatre-cents anys que el terminal estava en marxa. No
—Heu pogut accedir a algun terminal, allà dins? —preguntà en Tomen. van trigar a esbrinar el que havia passat, CONTROLLAB era de les aplica-
—És que anàvem amb presses, m'ha semblat veure'n uns a la dreta de cions que conserven un registre de les accions que han ordenat. S'havia
l'entrada, però no hi hem anat —digué la Marla—. Un moment que vaig a manat un tancament de totes les cambres del laboratori amb l'opció de mà-
mirar-ho. xima protecció temporal. Quinze minuts més tard s'havia manat el tanca-
La Marla va entrar pel passadís i els altres nois la van seguir. A quinze ment de totes les portes de seguretat exteriors menys una, el número corres-
metres del final, en direcció contrària a la que havien pres abans hi havia ponia a la del passadís per on havien entrat. Posteriorment s'havia ordenat el
una mena de columna amb quatre terminals, encarats en les quatre direcci- tancament d'aquella porta amb un retard de quinze minuts. L'alerta genera-
ons, al centre de l'encreuament de dos passadissos. La Marla estava a punt da per l'intent de SUPRAVISOR de controlar el terminal havia aturat el
d'encendre el primer quan en Ziol que havia passat a l'altra banda va dir: tancament. Milers d'anys més tard, en el moment que una persona havia
—Aquest d'aquí està engegat, mireu el que hi diu. donat el vist i plau a l'avís, s'havia completat l'ordre.
Van provar d'ordenar l'obertura de la porta, CONTROLLAB va informar
Alerta! que les portes de seguretat sols es podien obrir des de fora amb la clau
magnètica P-4001. A continuació van ordenar a l'aplicació que obrís una
SUPRAVISOR desactivat
porta de les transparents, la que tenien més a prop. Immediatament es va
Aplicació prioritat superior
sentir un soroll. El tauler de control de la porta va canviar a color groc. Dos
fi retorna a CONTROLLAB
minuts més tard la porta s'obria silenciosament i el tauler canviava a verd.
En Ziol, sense pensar-s'ho dues vegades, va prémer la tecla “fi”. En el ma- El terminal que hi havia dins estava sotmès a CENSOR. Pels rètols dels
teix moment es va sentir una explosió sorda i un so metàl·lic, del passadís aparells i els armaris de material, els nois van deduir que el laboratori estava
d'accés hi va sortir un petit núvol de vapor que es va dissipar immediatament. dedicat a alguna cosa relacionada amb la resistència dels materials, damunt
••• la taula una petita estructura suportava uns cilindres metàl·lics, penjats d'uns
Quan els nois van arribar al passadís de sortida, ja no hi havia res a fer. On fils primíssims.
abans hi havia un pas, ara hi havia una porta, no pas metàl·lica com les que —No en traurem res d'obrir aquestes cambres, més val que anem a explo-
barren el pas entre els sectors, sinó de ceràmica, del mateix material que les rar per cercar una sortida —digué la Xandra.
parets. L'ajust era perfecte, la juntura entre porta i paret no feia ni una dèci- —I també menjar, jo ja començo a tenir gana, anem —afegí en Xerqui.
ma de mil·límetre. —Primer hem de fer una altra cosa, parlar amb la República —opinà la
—I ara què farem —digué en Xerqui. Marla.
—No t'amoïnis, ja trobarem alguna manera de sortir, això és molt gran i —I com ho vols fer, no tenim pas Nova instal·lat aquí —respongué la
alguna altra sortida deu tenir —contestà la Marla. Xandra.
—De set no ens morirem, com a mínim sabem on hi ha aigua —intervin- —Ni ens cal, CONTROLLAB té el mateix sistema de comunicacions que
gué en Ziol. Nova —digué en Ziol que començava a tocar el tauler de comandes—, ho
—Molt graciós, però si no sortim aviat sí que ens morirem de fam, per he vist quan obríem la porta. Porteu-me una cadira d'aquesta cambra que
aquí no hi ha indicis de cambres agràries ni de jungles. hem obert, si us plau.
—No siguis pessimista, Xandra. Anem a mirar el terminal, a veure si es- En menys d'un minut en Ziol va esbrinar el funcionament del sistema.
brinem el que ha passat. Recordava el número del terminal que hi havia just davant del balcó per on

194 195
MEMÒRIA PROHIBIDA
havien entrat. Hi va trucar, la Mirtela va contestar immediatament. nera, posant-lo en una posició concreta al tauler de comandes d'un terminal.
La porta exterior, a l'entrada del passadís, també s'havia tancat. No seria Quan va estar carregat, van veure que era un terminal de comunicacions
gens fàcil d'obrir. Ja havien avisat a la República i un equip d'en Tarm esta- mòbil i enregistrador d'imatges, amb capacitat per connectar amb qualsevol
va en camí per avaluar les possibilitats d'obertura. El fet que fossin com a altre terminal del Món. Si no fos perquè tenia fam, en Ziol s'hi hagués pas-
mínim dues portes, era molt mala notícia. Encara que la Mirtela els va in- sat hores jugant-hi. Van agafar-ne quatre.
tentar tranquil·litzar, els nois es van adonar que no sabia què fer, esperava Fins aquell moment cap dels nois havia estat gaire conscient que al termi-
esdeveniments. Van acordar que la Xandra i en Xerqui es quedarien al ter- nal podien haver-hi altres coses a més de CONTROLLAB, quan van dema-
minal mentre la Marla i en Ziol anaven a explorar. nar el catàleg principal van quedar astorats, no eren set-centes setanta-sis
Els dos nois van anar a la zona amb parets de ceràmica, la major part de les les aplicacions disponibles, eren més de cent milions. Aquell terminal no
cambres es podien obrir. D'aigua no en mancaria, van trobar fins i tot una estava sota el control de SUPRAVISOR, i en conseqüència, CENSOR no
petita piscina d'aigua calenta. I també cambres amb lliteres, els matalassos actuava. Van anar a l'índex de pel·lícules: noranta-dos milions. El sistema
eren d'una mena d'escuma sòlida i estaven en perfecte estat al igual que una de recerca era aclaparador, van buscar la paraula “gravitació” i van sortir
mena de llençols que no semblaven pas de tela. A la cambra dels forns, en més de dos milions de referències.
un prestatge hi havia plats, gots i coberts, sols hi mancava el menjar. Van trobar l'aplicació de comunicacions, era com la del Nova però amb més
Van tornar a la zona de les parets transparents. No hi havia cap cambra opcions i ràpidament van explicar als terminalistes de la República la seva
amb vegetació. Van passar a una segona zona, s'assemblava molt a la prime- descoberta. D'entrada no hi va haver reacció. De moment tenien llibertat d'ús
ra: els mateixos aparells desconeguts, cables, plaques i ampolles de produc- No els va costar gaire trobar un plànol de Sagittarius, i no era pas difícil de
tes químics. La Marla va anar apuntant els números d'algunes cambres que manipular, al contrari de SUMMACAD. Era totalment intuïtiu i interactiu.
li semblaven interessants, una d'elles contenia uns aparells similars al Nova. Van cercar la posició actual, era a la coberta zero en una zona catalogada de
Van decidir tornar a la columna dels terminals. laboratoris de desenvolupament. L'aplicació sabia quines portes eren ober-
Allà, en Ziol es va posar a examinar CONTROLLAB. Volia obrir la cam- tes i quines tancades, fins i tot les dels pous de la República, de Talis i de
bra dels aparells similars a Nova quan va veure que l'habitació veïna estava Pom o la que havien volat els Jamians que apareixien com a portes destruï-
retolada “control d'alimentació humana”, sonava a mengívol. Va manar a des. Moltes portes constaven com a bloquejades i sols semblaven operati-
l'aplicació obrir les dues cambres i va sortir corrents cap el lloc. La Marla ves les de les plantes 0, 141, 142, 143 i les dels cinc complexos on hi havia
que el seguia hi va arribar just quan s'obrien les portes. El laboratori estava les naus de descens. En molts casos van comprovar la presència d'atmosfe-
ple d'andròmines de vidre i d'aparells de mesura. En una vitrina hi havia res d'argó al menys a un dels dos costats de la porta operativa. Les portes del
pots amb substàncies diverses, cap d'elles semblava menjar. Ho anava a passadís entre el canal i els laboratoris estaven marcades com a segellades.
deixar quan va veure uns pot que hi posava “D(+) glucosa, puresa 99,999%” L'aplicació sabia cercar el camí més curt entre dos punts. Tot i que no con-
contingut 1.000 g. Allò sí que es podia menjar, però no duraria gaire, el va siderava la possibilitat de passar pels tubs d'aire, coneixia els punts per on
agafar. A la paperera, la Marla hi va fer una altra troballa, un sobre de colors eren accessibles. També coneixia quines zones estaven inundades, l'abast
vius, buit i rebregat d'un producte clarament alimentari: “Macarrons a la de les destrosses al Forat Gran i fins i tot les zones amb gel. No disposava de
bolonyesa liofilitzats”. Les instruccions afirmaven que s'havien de barrejar cap camí per passar des d'on eren al canal, als dipòsits o a la coberta 1.
amb aigua i escalfar 20 segons al forn. Conservació indefinida. Unes grans La coberta zero no era tota laboratoris de desenvolupament, fent tota la volta
lletres identificaven la marca “®Alimenta” al Món hi havia fàbriques, magatzems, reparacions, laboratoris de biologia
La cambra dels aparells que semblaven el Nova va resultar molt més pro- vegetal, de biologia animal i zones amb grans aparells d'ús desconegut, pro-
ductiva. En van provar un. Tenia el mateix aspecte i mida que el Nova, però bablement científic. La major part de les portes interiors de la coberta zero
aquesta vegada es deia “Vista+”, es carregava d'energia de la mateixa ma- estaven obertes o eren tancades però operatives com les dels laboratoris. Es

196 197
MEMÒRIA PROHIBIDA
podia fer la volta al Món, sols els accessos exteriors estaven segellats.
A les 22:00 la Marla va decidir que era millor anar a descansar, es van pren-
dre la glucosa, de moment no tenien problema de fam i d'una manera o altra 23 Descens
els acabarien traient d'allí. A l'endemà ja tindrien prou temps per fer plans.
••• Al dormitori del laboratori de desenvolupament la Xandra va ser la prime-
Quan en Valac va saber que els nois estaven fora de perill imminent, va ra a despertar-se, eren les 07:41. Va veure en Ziol i la Marla dormint molt
poder concentrar-se en altres problemes. De Pom havia arribat la notícia juntets a uns matalassos que havien posat a terra, ja que les lliteres eren
que ja sabien el que s'havia de fer amb el missatge de la Terra, calia penjar el individuals i fixes. En Xerqui era a l'altra punta de l'habitació. Aquella nit
terminal i escriure directament SGRCODEC+DESCENS, amb el signe més ella havia dormit sola, però va fer el ferm propòsit de dormir acompanyada
inclòs. Això feia que l'aplicació SGRCODEC analitzés la protecció de DES- la següent, sabia que en Xerqui se'n moria de ganes i que no gosava mani-
CENS i la saltés, si és que era possible. festar-ho. Havien deixat un Vista+ connectat amb la República tota la nit,
En uns segons SGRCODEC va emetre un diagnòstic pessimista, va trobar continuava encès i mostrant el que es veia des del terminal de la rotonda.
que DESCENS estava protegida pel sistema SUPRAVISOR, un dels quatre Segurament tenia una autonomia similar a la del Nova que era de cent qua-
possibles. Això ja ho sospitaven. L'algorisme de codificació estava contin- ranta hores
gut dins l'aplicació CENSOR. Era un algorisme estàndard, que els termina- A l'altra banda de la pantalla hi havia una noia fent guàrdia, en veure que
listes de la República ja l'havien trobat a la seva primera anàlisi. Estava hi havia moviment va dir:
basat en la descomposició d'un número en factors. Tot el sistema es —Bon dia, com esteu? Ja hi ha un equip posant explosius a la primera
fonamentava en el fet que és molt fàcil multiplicar dos números, encara que porta, faran l'explosió al migdia. Quan us lleveu tots, heu de trucar en Valac,
tinguin moltes xifres, però és molt difícil, donat el producte, trobar els fac- que vol parlar, sembla que urgentment, amb vosaltres i ja ha vingut dos cops
tors originals. SUPRAVISOR impedia emprar codis que SGRCODEC no a preguntar si éreu desperts.
pogués obrir. El problema era que els que van crear CENSOR havien em- —Aquí estem bé. La glucosa no ens ha fet cap mal i la tranquil·litat és
prat un codi de la màxima longitud que permetia SGRCODEC, que va in- absoluta, això és com fer vacances.
formar que trigaria mesos en desxifrar-lo. Unes vacances d'exploració, tenia ganes d'entrar a totes les habitacions, de
En Tomen va resumir el problema a en Valac, si podien trobar els dos tocar-ho tot, d'anar a altres departaments. Ja era hora de començar a desper-
factors del número… tar als altres. Va encendre el llum del sostre, va connectar el terminal fix de
11918057576160406433739685071341837112866193945236 l'habitació i va posar música. Se'n va anar a la piscina, tota per a ella sola.
95218622910707432653615515193370929028051965440037 —Què voleu per esmorzar? —cridà en tornar a l'habitació regalimant ai-
86735268587426750588356454473818214754780025380176 gua per tot arreu— Glucosa o glucosa?
03174497890794940499841928019252647739199770654008 En Xerqui quan la va veure es va tornar a posar vermell i va sortir corrent
7558255481043 al lavabo mentre en Ziol recordant-se d'ell mateix es va posar a riure.
…eliminarien CENSOR i podrien emprar lliurement DESCENS i els mili- No s'havien acabat de vestir quan en Valac va aparèixer a la pantalla del
ons d'aplicacions que hi havia als terminals. Tot el codi estava basat en Vista+.
aquests dos factors. Tal com estaven ara les coses probablement no arribari- —Bon dia a tots, hauríeu d'anar al terminal obert i executar DESCENS.
en a temps de fer la baixada al primer planeta. En Ziol va experimentar sentiments contradictoris però no ho va manifes-
Això volia dir que el terminal del laboratori era la darrere esperança. Era tar, d'una banda estava molt interessat en la baixada al planeta però de l'altra
millor no arriscar-se a una errada i deixar que els nois descansessin. Pel estava terriblement excitat amb la perspectiva de poder ser el primer a veure
matí ja els demanaria que accedissin a l'aplicació. les aplicacions noves i meravelloses que s'amagaven darrera la pantalla.

198 199
MEMÒRIA PROHIBIDA
Hauria d'esperar. tes: quanta gent baixaria i quantes i quines estacions s'obrien a les persones.
Van anar tots plegats a la columna del terminal, en unes ampolles d'un mate- Un sondeig previ havia establert que hi havia aproximadament uns deu
rial transparent i tou que havien trobat al laboratori d'alimentació hi havien mil voluntaris per efectuar el viatge: cinc mil pomús, dos mil cinc-cents
posat aigua i la glucosa que els hi restava, també havien tret cadires i taules suprians, mil cinc-cents talians i mil republicans. Això volia dir que amb
del laboratori que havien obert en primer lloc. D'un calaix van treure una gran una sola estació es podria cobrir el viatge de les persones i encara restarien
quantitat de paper i uns estranys estris que servien per escriure i esborrar. dues mil places per a més voluntaris o per a representants d'altres cultures.
Havien posat un Vista+ sobre un suport enfocant a la pantalla del terminal, El Consell, en reunió d'urgència, va instar la Mirtela a negociar amb els
així des de la República la veurien i no en caldria un d'ells explicant contínu- governs de Pom, de Talis i de Supra la formació d'un comitè executiu inter-
ament el que hi sortia. El circuit de so del propi aparell portàtil serviria per nacional per coordinar la baixada al planeta. El comitè hauria de tenir po-
mantenir la comunicació oral. Van escriure DESCENS i entrada. ders executius sobre el tema i estaria format per dos talians, tres suprians,
••• sis pomús i sis republicans. La seu seria a la República i tots els delegats hi
En Valac tenia por que DESCENS no fos executable des del terminal del acudirien immediatament per prendre decisions urgents. Tots els governs
passadís dels laboratoris de desenvolupament. Havia de governar una qües- però, van autoritzar a la República a iniciar les operacions prèvies sense
tió essencial i els que havien dissenyat tot el sistema tenien que haver pres esperar a la constitució del comitè que no es podria reunir fins passades
alguna mesura per evitar que qualsevol i des de qualsevol lloc, pogués inici- unes hores.
ar un procés tan important. La resposta va ser simple, tot just activada l'apli- Quan li va arribar l'autorització, en Valac va fer que els nois ordenessin a
cació, va aparèixer a la pantalla de la Sala del Comptador del Temps un DESCENS l'inici del programa d'emergència de nivell dos i l'obertura de
quadre demanant una confirmació del terminal. l'Estació Quatre, en principi l'única que s'obriria als humans, ara ja sabien
Quan els pomús el van informar del què sortia a la seva pantalla, ja havia que tenia l'entrada per la Sala del Comptador del Temps de Pom. Segons el
passat el termini. Es nois van haver de tornar a entrar a DESCENS. Des de terminal, el sistema de control trigaria gairebé cinc dies a buidar l'argó lí-
Pom es va acceptar el seu terminal com a “mestre” de l'operació. quid que protegia les estacions i a escalfar-les fins a la temperatura ambient.
El primer avís que va mostrar DESCENS, una vegada autoritzat el termi- De moment no hi havia res a fer, la pantalla mostraria els progressos de
nal, no va agradar gens als nois. Si sortien de l'aplicació es cancel·laria l'ope- l'operació.
ració de baixada, no quedava gens clar si sortir volia dir acabar voluntària- •••
ment DESCENS, o senzillament transferir el control momentàniament a A les 12:10 des del terminal del canal, en Tarm va anunciar que havia
una altra aplicació. A continuació l'aplicació va indicar que actualment la acabat la col·locació dels explosius a la porta que duia als laboratoris. Per
situació era d'emergència de nivell dos. Restaven poques possibilitats de pura precaució, estaven segurs que la segona porta aguantaria, van demanar
baixar al planeta, sols es podien preparar a cada estació un màxim de sis als nois que s'allunyessin una mica. Quan cinc minuts més tard es produí
naus de descens humà de dues mil places cadascuna. Les naus reutilitzables l'explosió, des de dintre ni ho van sentir i des de fora va ser la decepció, no
ja no tenien possibilitats de fer cap viatge de tornada i sols en baixaria una tan sols la segona porta va aguantar, sinó que la primera continuava sencera,
sense tripulació, les naus d'animals i les de càrrega podrien efectuar tot el ni tan sols s'havia enfonsat, per la juntura hi havia sortit una mica d'un lí-
seu programa. Sols restaven cinc dies per activar el programa d'emergència quid que s'enduria al contacte amb l'aire. Els enginyers ho van confirmar,
del nivell actual. Passat aquest termini encara es podria activar durant se- era aigua amb un segellador, seria molt difícil obrir-se pas per allí amb ex-
tanta dies el programa d'emergència de nivell tres, amb sols dues naus de plosius.
descens humà per estació. L'aplicació anomenava estació a cadascun dels La Mirtela va donar la mala notícia als nois, si no trobaven ells la manera
cinc complexos amb naus com el que hi havia just sobre Pom. de sortir estarien en greus problemes. De moment era prioritari que trobes-
En qualsevol cas, els humans havien de prendre dues decisions immedia- sin més aliments.

200 201
MEMÒRIA PROHIBIDA
La Xandra es va quedar de guàrdia al costat del terminal mentre els altres hem trobat més glucosa, tenen la consciència tranquil·la, fixeu-vos que ens
tres tornaven al laboratori d'alimentació. La major part de les substàncies han proposat unes racions que la farien durar pràcticament fins al dia del
que anunciaven les etiquetes dels pots que hi havia, eren totalment descone- descens. Quan se n'hagin anat, els que quedin aquí ja ens deixaran explorar
gudes per als nois i malauradament també per als químics de la República tan com vulguem. Crec que no ho podem acceptar, que no podem quedar-
amb qui van parlar amb el Vista+ que duien. Mentre en Ziol anava dictant nos davant del terminal passivament, com hem fet aquesta tarda, i deixar
als químics les etiquetes dels pots, en Xerqui va trobar al calaix central d'un que passin els dies. Amb un sol de nosaltres que es quedi, ja es poden entrar
escriptori uns petits cilindres acabats en una anella, alguns duien penjada totes les ordres que ens demanin al tauler de comandes, els altres tres haurí-
una etiqueta. em d'anar a explorar, és evident que a tota aquesta planta, que és immensa,
—Què hi posa? —preguntà la Marla. pot haver-hi alguna altra sortida, o menjar, o en el pitjor dels cassos més
—Aquest diu refrigerador, aquest centrifugadora, aquest E-21, aquest E- glucosa.
15… —Sí, hi estic d'acord, hem d'anar a explorar —digué en Ziol—. A més, si
—Un moment, mira aquests plafons blancs que hi ha sota les taules, tenen hem trobat un terminal en funcionament sense SUPRAVISOR és possible
unes lletres: E-3, E-4, E-5… i sobre les lletres un forat rodó. Mira si un estri que en trobem més. Ens podrem comunicar en tot moment amb qui es quedi
d'aquests porta E-3 al terminal amb un Vista+.
—Sí, Marla, té. —Però la immensa majoria de les cambres són tancades, no sé si podrem
La Marla va introduir el cilindre al forat i la porta es va obrir suaument, era explorar gran cosa, no ens servirà de res.
evident, allò eren claus, unes claus sense dents, però claus. La major part dels —No siguis pessimista, Xandra —digué en Xerqui—, sempre podem fer
armaris contenien més substàncies desconegudes, però al quart que van obrir, alguna descoberta que ens ajudi, si ens quedem aquí, sí que no podrem
hi van trobar deu quilos més de glucosa. En un altre armari hi van trobar un canviar la situació.
pot retolat “Aminoàcids, greixos, vitamines i oligoelements essencials, per a —És que a mi em feia molta il·lusió baixar, i ara ho veig molt negre, fins i
consum humà. Contingut 2.000 g”. Amb la glucosa i això podrien sobreviure tot veig negre que ens puguin treure mai d'aquí —la Xandra es va posar a
uns quants dies. Segurament sense greus problemes de salut. plorar.
••• —No n'hi ha per tant, encara tenim temps —digué la Marla— si voleu,
—Xandra, no entris a l'habitació que hem de parlar lluny del Vista+, passa demà em quedo jo al terminal i us en aneu tots tres a explorar, encara que les
a la cambra de la piscina, jo ara avisaré als nois —digué la Marla. cambres siguin tancades, podeu apuntar en un paper les que semblin prome-
—Què vols? —preguntà en Ziol en entrar—. Que no es pugui dir a l'habi- tedores i demà al vespre amb més informació podrem fer algun pla més
tació? concret.
—Vosaltres tres voleu baixar al planeta? —hi va haver un assentiment
general—. Segons hem vist al terminal, el descens serà d'aquí a setze dies,
però el termini per entrar a l'estació expira d'aquí a deu. Tal com a anat
l'explosió d'avui, veig difícil que ens puguin treure abans. D'altra banda, ja
heu vist el nerviosos que s'han posat els del comitè quan els hem demanat
d'executar altres aplicacions al mateix terminal on hi ha DESCENS. Tenen
por que no s'hi pugui tornar a entrar i encara que crec que no passaria res, els
comprenc. És remotament possible que transferir el control de la pantalla a
una altra aplicació cancel·li DESCENS i s'hagi de tornat a començar tot el
procés. Davant de l'objectiu de baixar, nosaltres som sacrificables. Ara que

202 203
MEMÒRIA PROHIBIDA
poguessin obrir les portes no hi havia res viu.
L'altra zona que van visitar, estava retolada com a manteniment. Al sol
24 Vehicle dels corredors hi havia unes línies, com les guies d'un sistema de transport
pesant, però dels vehicles ni rastre.
El Comitè de Descens, des del primer moment, va haver de lluitar contra A continuació venia una zona de magatzems. No hi havia cap paret trans-
problemes imprevistos. El més important era la manca de capacitat de l'ac- parent però cadascuna de les portes, que eren d'acer i molt similars a les que
cés a Pom. Ja s'hi estava instal·lant una segona corriola, però entre pujar la de les diferents cobertes van al gran pou, tenia un tauler de comandes i una
gent i baixar el cabàs, la capacitat total no passaria gaire de quaranta perso- petita pantalla. Les pantalles informaven indefectiblement que la porta s'obria
nes per hora. La possibilitat d'obrir altres estacions es va haver de descartar, des de CONTROLLAB. Als passadissos hi havia nombrosos terminals apa-
cap de les altres quatre estava en territori favorable, no hi havia accés obert gats però tots els que van anar provant estaven controlats per CENSOR.
i difícilment es podria negociar amb les autoritats locals. Caldria doncs co- Els magatzems cobrien una superfície de quatre-cents metres d'ample per
mençar immediatament el trasllat dels viatgers a Pom, on s'haurien d'allot- més de cinc quilòmetres de llargada, era el lloc més regular que havien vist
jar fins al dia de l'obertura de la porta. mai els nois, amb llarguíssims corredors creuant-se en angle recte cada vint-
Una segona qüestió era la diversitat cultural. S'havien reservat dues mil i-cinc metres.
places per a exteriors als quatre grups que participaven al comitè, però de La següent àrea que van trobar era molt diferent a les anteriors, hi havia
moment la resposta de Bam i de la Federació, que eren els més ben comuni- milers de cilindres verticals de metall, tots de la mateixa alçada, uns dos
cats, havia estat fluixa, tot i que les seves autoritats havien estat convençu- metres i mig, però de diferent diàmetre, entre un i cinc metres. Estaven
des a col·laborar amb una combinació de diplomàcia i de regals. També hi disposats irregularment i interconnectats per una xarxa de tubs a uns dos
havia els esclaus de Jami que era previst alliberar en el termini de dos dies, metres de terra.
però era una incògnita saber quina seria la seva resposta. —Començo a tenir fam, em sembla que mai no havia caminat tant —digué
••• la Xandra—, hauríem de pensar en aturar-nos.
La Xandra, tot i que finalment havia tornat a dormir sola una altra nit, es va —Seguim fins allà davant, hi ha una zona de serveis, si és com les altres
aixecar més animada que el vespre anterior, ara estava convençuda que sí, podrem seure còmodes —intervingué en Ziol.
que serviria d'alguna cosa l'anar a explorar. A les 09:00 es van acomiadar de Era exactament com el lloc on havien passat la nit, un dormitori amb llite-
la Marla i van sortir en direcció a l'est. La intenció era explorar tota la plan- res, lavabos i una piscina.
ta, fer la volta al Món i anar apuntant totes les coses d'interès que veiessin. —És meravellós que encara funcioni, i que l'aigua estigui calenta. Jo em
La configuració de la coberta zero no tenia res a veure amb l'estructura de banyo —digué la Xandra—. Us hi fiqueu?
sectors que hi havia més amunt i des del primer moment van copsar la gran La Xandra i en Ziol es van despullar i tirar a l'aigua, en Xerqui s'ho mirava.
varietat de les seves diverses parts. En Ziol havia pres unes notes quan va —Va, vine, que s'hi està molt bé a l'aigua, fica't-hi —digué en Ziol.
executar CONTROLLAB que ara eren inapreciables per saber quin era el En Xerqui va enrogir i finalment va sortir de l'habitació. La Xandra va
propòsit de cada regió. Sortint de la zona de laboratoris de desenvolupament estar a punt de provar alguna maniobra d'aproximació, però al darrer mo-
van entrar en una de fàbriques. Aquí les parets eren de ceràmica i les portes ment va pensar que seria millor esperar al vespre, la situació ja era prou
eren totes tancades. De tant en tant trobaven algunes cambres com la que excitant per a en Xerqui i la presència d'en Ziol podria espatllar-ho involun-
havien escollit per dormir i també cuines, lavabos, banys i petites piscines. tàriament tot.
Més enllà, hi havia una altra zona de laboratoris, amb les parets transpa- A la tarda, el camí s'els va fer inacabable. Estaven esgotats, no tant pels
rents, eren els laboratoris de biologia vegetal. A l'interior de les cambres es quilòmetres que duien a les cames, a Sagittarius les contínues pujades i
veien cubetes de conreu amb restes de vegetals morts i secs. Encara que baixades d'escales els mantenien en forma, com per l'estat de tensió provo-

204 205
MEMÒRIA PROHIBIDA
cat per l'allau d'informació que estaven rebent, havien vist tota mena de —És al·lucinant, has de pujar, corre, vine —deia en Ziol a una Marla que
laboratoris, magatzems i aparells estranys. Tot just havien fet el seixanta per havia posat uns ulls com taronges quan els va veure aparèixer com si voles-
cent de la volta al Món quan van trobar un àrea amb el que semblaven petits sin. La va estirar pel braç mentre els altres dos baixaven—. Ara tornem.
terminals a l'extrem de columnes d'un metre d'alçada. Les columnes sortien En Ziol va demanar l'altra punta dels laboratoris a velocitat lenta. La plata-
de terra, de l'extrem d'uns rectangles de dos metres de llarg per un d'ample. forma hi va anar pel camí més curt. Van veure que evitava els obstacles com
En Ziol sense pensar-s'ho dos cops va engegar un dels terminals. Immedi- les cadires i taules que havien posat al passadís. Més tard van descobrir que
atament el rectangle d'on sortia la columna es va elevar un centímetre, no també evitava les persones.
era pintat a terra, era una plataforma. A la pantalla hi havia un mapa de la —Ara veuràs, anirem a la zona d'aquí al costat, que té els llums apagats
zona i unes quantes tecles. —va prémer la tecla de velocitat màxima i el vehicle va començar a accele-
—Veniu aquí, que em sembla que ja sé què és això —va marcar sobre el rar. A la Marla la va agafar per sorpresa i no va poder evitar xisclar quan van
mapa un punt proper i va prémer una tecla verda retolada “velocitat de cre- entrar a deu metres per segon en una zona a les fosques—. No ho trobes
uer”. meravellós? Ara tornarem…
La plataforma arrencà suaument i aproximadament a quatre metres per Un moment, he vist una cosa, vigila que m'aturo —en Ziol va prémer “pa-
segon va anar en total silenci fins el punt marcat del mapa. En Ziol feia una rada”—, mira allà, s'hi veu llum, miraré d'anar-hi.
cara com si allò fos el més normal del Món, però en Xerqui i la Xandra no A través de moltes parets transparents es veia una mica de claror, no, no
podien ni parlar. Van provar les diverses opcions del petit terminal i van podia ser un reflex del terminal de la plataforma, en Ziol va tocar els co-
veure que es podia localitzar al mapa qualsevol punt de la coberta zero. En mandaments de la plataforma i s'hi van anar apropant. Dins d'un laboratori
Ziol va marcar la situació del terminal del laboratori de desenvolupament van veure la pantalla d'un terminal encès. La Marla va baixar i s'ho va mirar
on els esperava la Marla i va prémer “velocitat màxima” des del més a prop possible.
La plataforma es va posar en marxa en direcció est sense gaire acceleració, —No hi ha cap quadre d'alerta, com el que hi havia al terminal on ara hi
ràpidament va entrar a la zona veïna que era completament a les fosques, tenim DESCENS. Hi ha una aplicació que no havia vist mai, encara va
sols es veia la claror de la pantalla del terminal del vehicle. En Ziol va traient xifres a la pantalla. És possible que aquí tampoc hi actuï
prémer la tecla retolada “parada” i la plataforma es va aturar, no tenia ni SUPRAVISOR. Vaig a veure si trobo els llums del passadís.
idea d'on hi podia haver un commutador dels llums, si volien fer exploraci- •••
ons amb la plataforma haurien de programar-la a petits trams a fi i efecte de Era evident que les coses havien canviat, i que encara canviarien molt
poder anar encenent la il·luminació. Van decidir que ja era prou tard, esta- més. Hi havia una certa preocupació especialment entre els cinc-cents repu-
ven prou cansats i que era millor tornar fins on era la Marla que no pas blicans que havien decidit continuar al Món sobre els efectes que podria
arriscar-se a ensopegar cercant els interruptors, amb la plataforma ja podri- tenir l'accés a tota la informació dels terminals per part de països molt poc
en anar a explorar l'endemà. En Ziol que no havia baixat a terra es va ageno- democràtics o senzillament, totalitaris. D'alguna manera l'accés de Jami als
llar i va prémer “continuar” al tauler de comandes. La pantalla indicava en explosius era el senyal d'alerta, feia por una tecnologia com aquella en mans
tot moment la situació actual. El vent a la cara, la sensació de velocitat, de de gent tant perillosa.
risc, i de nova experiència va captivar els nois, la Xandra va abraçar en L'opinió del Consell, compartida pels pomús, era que l'aixecament de la
Xerqui i finalment les mans del noi la van envoltar. Quan passat un quart censura no hauria de ser sobtat ni simultani a tot el Món, d'alguna manera
d'hora, la plataforma es va apropar al seu destí i van veure al fons la claror els pobles democràtics haurien de crear un organisme encarregat de vetllar
dels laboratoris de desenvolupament, va haver-hi unes certes presses a cor- per la consecució de règims democràtics a tots els altres països del Món.
dar els botons de la camisa, una cosa era aprofitar la situació i una altra De Supra en van començar a sortir els primers candidats al descens, el
posar al pobre Xerqui en una situació per a ell molt violenta. govern havia muntat un tribunal per assegurar-se que cap col·laborador de

206 207
MEMÒRIA PROHIBIDA
l'antic règim eludís les seves responsabilitats fugint al planeta, tots els can- Ho van fer i en va resultar una corda d'uns vint-i-cinc metres. En Ziol va
didats van haver de presentar deu testimonis que els avalessin. Es va acor- programar el vehicle fins a la porta del terminal tancat. Amb facilitat va
dar també enviar als talians els bens que els viatgers deixarien en baixar al lligar l'extrem de la corda al pom. Va fer avançar lentament la plataforma
planeta, fonamentalment mobiliari i roba. fins que va quedar tensa i aleshores va donar l'ordre d'avançar. En trobar
A quaranta viatgers per hora, el ritme màxim que suportava el pou de Pom, resistència el vehicle es va aturar.
els suprians trigarien dos dies i mig a completar l'expedició. —Jo ja m'ho pensava —deia la Xandra—, i a més t'has equivocat de direc-
Talis havia fet també la seva tria de candidats, pujarien a Pom més tard ja ció, estirant des d'aquí en lloc d'obrir, tancaríem la porta…
que alguns d'ells participarien a l'atac a Jami previst pel dia 11. —Ja ho veureu ara —en Ziol va fer girar el vehicle, va donar una ordre al
••• seu tauler de comandes i va saltar a terra. La plataforma va accelerar, va
—Hem de mirar d'accedir a l'altre terminal ara mateix. Si ho aconseguim, passar davant la porta i va continuar. La corda es va tensar i es produí l'es-
d'entrada podrem obrir totes les portes que porten a les habitacions transpa- trebada. Uns centímetres més enllà la plataforma es va aturar.
rents i podrem buscar la manera de sortir —deia la Marla. Va haver-hi sort, d'entre la tanca, el pom de la porta, els cordills i l'anella
—Però serà millor que a la República no en sàpiguen res, ara amb l'afer de de la plataforma qui va resistir menys va ser la tanca.
Jami estaran massa ocupats i segur que si els comencem a explicar la qües- —Retrocedim una mica, fins que l'argó de l'habitació es dilueixi i entri a
tió del segon terminal, hi veuran problemes per tot arreu i ens demanaran dins prou oxigen per respirar.
que no toquem res —continuà la Xandra. Passats uns minuts, van entrar al laboratori. Al terminal hi havia una aplica-
—I sense CONTROLLAB com voleu obrir la porta del laboratori on hi ha ció de control d'un experiment elèctric, encara funcionava, cada deu segons
el segon terminal? —preguntava en Xerqui—. Hem provat de fer força a les imprimia a la pantalla una línia de números exactament igual a l'anterior. Van
portes d'aquí a prop, i ni es mouen. sortir de l'aplicació. CENSOR no actuava, probablement quan van tancar el
—Explosius. No en tenim d'explosius, suposo que seria fàcil esbotzar una laboratori van deixar l'aplicació, i l'experiment, en funcionament i això havia
d'aquestes portes amb explosius, però no en tenim —repetia la Xandra—. impedit la instal·lació de CENSOR, com al terminal de la columna.
En saps fer tu, Ziol, d'explosius? En Ziol va entrar immediatament al plànol de Sagittarius, va demanar la
—No, però tinc una idea, veniu aquí —els va dur a la porta del primer coberta zero i va cercar qualsevol cosa amb el nom “®Alimenta”. A conti-
laboratori que havien obert, amb un sol dit al pom l'obria i la tancava—, nuació des de CONTROLLAB va obrir la porta del magatzem correspo-
mireu que suau que llisca. nent, era a menys d'un quilòmetre de la seva posició actual.
—Això ja ho sabíem, el problema és la tanca, si no l'obrim abans és igual Mentre sopaven, i de quina manera, van acordar que no tornarien al termi-
la força que calgui per moure la porta —objectà la Xandra. nal fins l'endemà.
—Una mica de paciència —dins el laboratori de resistència de materials, •••
en Ziol va començar a desenrotllar una mena de cordill d'una gran bobina La Xandra es va despertar: una altra nit sola —va pensar—. Es va posar un
retolada: “Cable de seguretat F-50. Resistència 50.000 newton”. Amb una moment les ulleres, al rellotge de damunt la porta les grans xifres marca-
eina que hi havia al mateix prestatge en va tallar dos trossos d'uns cinquanta ven DILL 10:05:9075 04:44. Amb l'excitació del segon terminal i el panta-
metres cadascun i els va dur al vehicle. A la part de darrera de la plataforma gruèlic sopar que havia pres, li havia entrat son i s'havia adormit ràpida-
hi havia una mena d'anella, probablement per arrossegar alguna cosa. Hi va ment. Ara era el moment d'acabar el que havia començat a la plataforma
passar els dos trossos de cordill—. No se pas de què deu ser fet, un cordill mòbil, sense fer soroll s'hi va apropar, va ensopegar amb una cosa a terra, la
de fibres vegetals dels que hi ha a la República amb aquest gruix, no resis- roba d'en Xerqui, afortunadament se l'havia tret. La llitera no era gaire am-
tiria ni 2.000 newtons. pla però en Xerqui estava arrambat contra la paret, la Xandra es va ficar sota
—Hem de trenar una mica les quatre puntes que sobresurten. el llençol i va trobar el cos del noi molt calent.

208 209
MEMÒRIA PROHIBIDA
Va esperar una estona a escalfar-se, no gaire. Aleshores el va anar fent Aquests planetes no eren directament habitables, unes naus molt més peti-
tombar, molt lentament, com si no el volgués despertar. En Xerqui va conti- tes i ràpides que Sagittarius farien la feina prèvia: amb microorganismes
nuar tota l'estona fent veure que dormia, fins el darrer moment no va dir: eliminarien el diòxid de carboni i formarien una atmosfera respirable amb
—Xandra, m'agrades, ets meravellosa. oxigen, seguidament s'alliberarien llavors de vegetals i ous d'animals per
••• crear un ambient propici a l'home. Amb Sagittarius encara baixarien més
El terminal de DESCENS continuava monitoritzant les operacions de con- espècies, especialment les dels animals més similars a l'home, els mamí-
dicionament de l'Estació Quatre. Ja s'havia buidat l'argó líquid i la tempera- fers, que no era possible enviar en forma d'ou i moltes altres que sols es
tura actual era d'uns noranta graus sota zero i estava pujant. Quan s'estabilit- podrien introduir amb tècniques biològiques molt complexes.
zes a vint-i-dos graus positius, el dia 13 de maig, començaria el procés de Quan ho van cercar, ho van trobar immediatament: a les cobertes 141, 142
verificació que duraria fins que el dia 17 s'obririen les portes per a les perso- i 143 hi vivien els animals, van poder connectar les càmeres i per primera
nes, unes portes de sentit únic. El mateix dia 13 havia de sortir l'anomenat vegada els van veure, uns animals que ni es podien imaginar, molts de mida
material per a mostres biològiques, per recollir-ne tant d'humans dels que es petita però també alguns enormes, especialment per a qui no ha vist mai una
quedarien com de plantes i animals dels conreus i les jungles. bestiola de més d'un quilo. N'hi havia de dues menes: uns de salvatges en un
DESCENS insistia que les condicions per efectuar el viatge eren mínimes, ambient similar a les jungles i uns altres de domèstics. En un primer mo-
però calia que tothom passés unes proves. El dia 23, es tornarien a obrir les ment semblava que els domèstics estaven amb persones, era una il·lusió,
portes en sentit contrari per deixar sortir als rebutjats i els que en els sis dies eren unes grans pantalles.
de controls s'ho haguessin repensat. Amb l'enciclopèdia van descobrir que no tota la tecnologia humana s'ha-
Els nois però, estaven molt més interessats en l'altre terminal. La primera via incorporat a Sagittarius, concretament s'havia pres la decisió de no em-
cosa que va fer en Ziol quan es va llevar va ser demanar el plànol per cercar prar robots per fer les feines domèstiques o agrícoles. Els constructors de la
possibles sortides. nau no volien cap sistema important amb peces mòbils. La primera nau, la
—Mala cosa les portes de ceràmica —anava explicant—, no se'n pot obrir que va arribar al planeta amb els bacteris, sí que n'hi va portar. I els robots
cap de les que duen als canals ni a les escales que van a la coberta 1. Vull havien cercat matèries primeres, n'havien fabricat d'altres i entre tots havien
mirar les altres possibilitats: conductes d'aire, d'aigua, clavegueres o siste- construït l'infrastructura mínima per al descens. Un descens previst per a
mes de transport. cinc milions d'individus. També s'havia decidit que, en general, el sistema
—Quan te'n cansis m'agradaria mirar una estona l'enciclopèdia —inter- de terminals no actuaria imitant a les persones, seria una eina passiva a la
rompé la Marla—, és possible que hi hagi moltes informacions útils. que caldria donar ordres concretes i s'hi primaria la comunicació escrita per
El problema d'una enciclopèdia amb més de cinc-cents milions d'entrades, damunt de l'oral.
és que no es pot llegir d'una tirada. La Marla pretenia mirar-la només una L'ambient de Sagittarius imitava el de la Terra en molts aspectes encara que
estona però els tres nois, que havien deixat la Xandra amb DESCENS, s'hi hi havia diferències significatives, per exemple les espècies vegetals presents
van acabar passant tot el matí. a les cambres agrícoles no eren les més normals al planeta d'origen, s'havien
L'informació era absolutament fascinant. Sagittarius era un projecte de tota seleccionat per la seva capacitat d'adaptar-se a un ambient amb il·luminació
la humanitat i s'havia trigat quaranta anys a construir; tenia dues bessones constant, sense nits, i pel seu cicle de creixement extremadament ràpid. A la
anomenades Cassiopeia i Eridanus, els noms de les regions del cel on es diri- Terra, les collites no s'acostumaven a fer en cicles de tres setmanes.
girien, vistes des de la Terra. Sagittarius va ser la darrera a sortir, l'any 2570 i Els nois van conèixer l'explicació dels motius que havien portat l'home a
la que havia de fer el viatge més curt. Havia de visitar dos planetes: el primer construir Sagittarius i les altres dues naus. Tan per mala voluntat com per
situat a 33,2 anys llum de la Terra i el segon a 29,2 del primer i a 51,3 en línia desconeixement, els cinc-cents anys anteriors a la sortida de les naus, la
recta de la Terra. Les altres naus també visitarien dos planetes cadascuna. humanitat havia estat moltes vegades en perill d'extinció, havien arribat a

210 211
MEMÒRIA PROHIBIDA
ser conscients del difícil que era bastir una societat sense conflictes. Set
planetes eren una aposta de futur més segura que un de sol, especialment si
es podien evitar alguns errors gairebé irreversibles que s'havien comés a la 25 Atac
Terra, i cada planeta es podria expandir en el futur a altres planetes.
L'enciclopèdia donava una visió de l'univers exterior, van poder veure Des del matí d'aquell dimarts, el dia de l'atac a Jami, l'aula de terminals de
imatges reals d'estrelles i planetes, van aprendre que vivien a un sistema la República que era el centre d'operacions, bullia d'activitat. Ja feia algunes
amb dos-cents mil milions de sols, a la Galàxia, que en nou-cents anys de hores que s'havia establert comunicació visual amb una dotzena de termi-
tecnologia astronòmica no s'havia trobat ni intel·ligència ni vida fora del nals situats a punts crítics per a l'operació. Amb la col·laboració d'en Tresc,
sistema del Sol, que es calculava que hi havia planetes transformables en havia estat fàcil fer les comunicacions de tal manera que els terminals de
habitables aproximadament al voltant d'una de cada cinc-centes estrelles. Jami semblessin apagats. No era gens probable que ningú des d'allí la tallés
Després de dinar, en Ziol es va quedar amb DESCENS i els altres van anar ja que els terminals dels passadissos no eren d'ús freqüent.
a l'altre terminal, tenia tota la tarda per pensar. La sortida, restava una set- En una altra sala, adjacent a la dels terminals, un decorat imitant la llotja
mana per sortir dels laboratoris. Encara que en Tarm els havia assegurat que del Líder estava totalment preparat, amb gran profusió de banderes, esten-
tots els explosius que pogués fabricar la República en aquest termini s'em- dards, llances i altres símbols jamians.
prarien en una gran explosió per intentar treure'ls, no se'n refiava gaire, les Els entrenaments i els assajos havien durat bastants dies. Si per algun mo-
portes de ceràmica eren molt més difícils de forçar que les metàl·liques que tiu no es podia efectuar l'operació, sols restarien tres dies de marge abans de
eren les úniques que fins a aquell moment s'havien pogut obrir. Sinó, adéu comprometre el descens al planeta. Calia encertar a la primera.
per sempre més al planeta. I ara que ja sabia el que era, donaria qualsevol Fins les 20:00 no es va obrir la trampeta del pou del sector 79 i van comen-
cosa per poder anar-hi. Va començar a escriure una llista de totes idees que çar a entrar-hi els trenta espies d'ulls blaus vestits de soldat o d'oficial jamià.
tenia que poguessin menar-los a una sortida. A continuació van seguir els cinc-cents voluntaris talians, vestits de civil
Quan més embadalit estava amb els seus pensaments va sonar una veu pel jamià, però amb dos puntets vermells pintats al front com a sistema de reco-
Vista+ que el connectava amb la República. En Valac volia dades de neixement. Malauradament, sols un centenar tenien els ulls blaus, serien els
DESCENS. que es podrien barrejar amb la gent i els soldats. La zona del sector 79
—Vés a l'opció de material per a mostres biològiques i treu-me el llistat propera al pou era lliure de jamians, normalment a aquella zona no n'hi
d'operacions. anava mai cap i en tot cas mai a la darrera hora de la tarda.
DESCENS va informar que sortirien de l'Estació Quatre unes caixes amb Quinze equips de dos espies amb fulls d'ordres falsos, es van dirigir a les
contenidors per prendre mostres a persones de les que no baixarien. En Ziol cuines. Començava una etapa crítica que podia fer fallar tota l'operació.
anava passant pantalles quan li demanaven sense ni llegir-les, segurament a Afortunadament tots els caps de cuina van acceptar l'ordre d'inspecció sen-
dalt les copiaven entre vàries persones. De tant en tant hi havia algun gràfic, se discutir. En un quart d'hora el darrer grup barrejava la droga a la sopa i a
això trigava més a ser copiat. la beguda de la darrera de les quaranta cuines i moments després ho confir-
La següent operació va ser molt més interessant per a en Ziol, DESCENS mava amb un gest davant un dels terminals connectats amb la República.
va donar detalls sobre el punt on les naus baixarien. Sols s'activaria un dels A les 21:00 deu falsos soldats missatgers lliuraven deu ordres falses a deu
cinquanta emplaçaments que els robots havien condicionat. Per primera ve- destacaments, just quan els soldats tornaven de sopar. Molt aviat, davant
gada va veure imatges d'una càmera situada al planeta, imatges on sortia el terminals situats a prop dels accessos a les cobertes baixes del sector 41, hi
cel blau, veritables arbres gegants, uns animals voladors molt més grans van començar a passar nombrosos grups de soldats que anaven a cercar un
que els insectes i també algunes mostres del que els robots havien construït grup molt nombrós d'esclaus que teòricament s'havia revoltat. Eren evidents
per a ells. La decisió era ja violenta, sortiria d'aquella presó com fos. els efectes de la droga, els seu aire era absent i alegre a l'hora.

212 213
MEMÒRIA PROHIBIDA
Deu minuts més tard, va començar l'actuació davant la càmera a la Repú- campes a altres zones de Jami. Eren les 21:30.
blica. Quatre-cents mil terminals de Jami, exclosos els de les cobertes més A les habitacions del Líder hi van arribar els primers informes sobre l'atac.
altes i les més baixes del sector 41 van començar a fer senyals sonores. Des de la República van veure escenes de dubte, de pànic i d'enuig extrem
Quan el programa comptador que havia fet en Tomen va comprovar que per part dels alts càrrecs que s'anaven reunint a la sala d'audiències. Aviat ho
n'havien respost més de quinze mil, a quinze mil pantalles de Jami hi va van tenir clar, un fum irritant els havia aïllat, no podien ni sortir ni comuni-
aparèixer el Líder envoltat de militars sobre un fons d'ensenyes i banderes car-se amb l'exterior.
absolutament convincent. Era el moment d'actuar contra els vigilants d'esclaus. A part d'uns cinc mil
—Jamians, el nostre poble està a punt d'assolir metes mai somniades. En esclaus, gairebé tots esclaves, dedicats al servei domèstic i a la neteja que en
el màxim secret hem desenvolupat aquest sistema de comunicacions pels aquells moments eren als habitatges dels jamians, n'hi havia uns quinze mil
terminals que ara veieu. A partir d'avui, us podré parlar sempre a les vostres empresonats a les més de trenta galeries d'esclaus. A cada galeria hi havia
pròpies cambres. Però encara us tinc reservada una sorpresa més gran, per a una quinzena de cambres on hi tancaven els esclaus cada vespre. Un com-
major glòria de Jami. I la veureu personalment; us convoco a tots homes, plex sistema de portes impedia que fugissin i sols hi vigilaven dos soldats,
dones i nens; baixeu tots ordenadament ara mateix a la coberta 37 del sector ben disposats a donar l'alerta en cas de problemes. Cada matí un grup molt
41 i podreu veure l'instrument del poder suprem de Jami, l'arma que li per- més nombrós de soldats treia els esclaus cambra per cambra i els duia al lloc
metrà dominar tot el Món. de treball on eren novament tancats. Qualsevol intent de comunicar-se entre
Els oficials del fons van aplaudir, el Líder va saludar amb la mà i es va les cambres era durament castigat.
retirar. Tres minuts més tard es va tornar a repetir el mateix missatge. La Tres-cents voluntaris talians van actuar de pressa, en trenta minuts havien cap-
imatge del Líder als terminals deixava bocabadats als jamians, literalment. turat pràcticament a tots els guàrdies d'esclaus sense trobar cap resistència.
Tot i la tensió del moment a la sala de terminals de República es produí una •••
rialla generalitzada. En Tarm, que volia semblar seriós, va tenir veritables Mentre els nois sopaven, havien explicat que havien trobat el menjar a un
problemes per mantenir l'aparença impertorbable. magatzem obert, la Mirtela els donava notícies sobre les operacions a Jami.
Una mica més tard, rius de persones, tan civils com militars, es dirigien Havia estat un dia mentalment esgotador però gens físicament, a la Xandra
alegrement al parany. li feien mal els ulls de tant llegir i s'havia tret les ulleres. En Valac que també
Alguns jamians que per algun motiu no estaven drogats van començar a havia passat un dia de tensió davant la pantalla per on veia DESCENS, es va
sospitar, però en absència d'altres sistemes de comunicació la seva única acomiadar fins l'endemà. Ja podien tornar a la zona de les habitacions. La
possibilitat era accedir personalment a la zona dels alts càrrecs. Des de la proposició va arribar de qui menys esperaven:
República ho veien per un terminal: uns falsos soldats desviaven a tots els —Perquè no ens banyem una estona? —digué en Xerqui.
que volien entrar o sortir de la zona del Líder cap a una determinada sala, En Ziol va obrir la boca per fer un comentari, però la Marla se'n va adonar
allí un nodrit grup de talians els reduïa, lligava i emmordassava. a temps i el va aturar. Semblava que la Xandra havia trencat els tabús d'en
L'equip de control va confirmar que segons els seus càlculs el noranta-sis Xerqui en un termini rècord.
per cent dels jamians que havien decidit seguir les ordres del Líder ja ho —Demà vull anar a mirar unes possibles sortides —deia en Ziol ja des de
havien fet. Als espies que controlaven els accessos a la zona baixa del sector l'aigua—, tinc una llista de coses que vull cercar al plànol, després obriré les
41 cada vegada els costava més fer retrocedir als que volien tornar en veure portes i hi aniré amb la plataforma.
que allí no hi havia ni cap instrument de poder suprem ni res per l'estil. —També me n'he apuntat algunes jo, de coses a fer —continuà en Xerqui
En Tarm va fer un senyal pel terminal a en Tresc. Els cinc accessos a les que ara tot nu dins l'aigua estava una mica tallat i parlava més de pressa del
plantes baixes i l'accés a la zona del Líder es van omplir de fum. Unes normal—, crec que alguna galeria de manteniment ens pot menar als dipò-
cortines ràpidament instal·lades als passadissos impedien que el fum s'es- sits de reciclatge, o a un punt on sols calgui volar una porta metàl·lica…

214 215
MEMÒRIA PROHIBIDA
—No hem vingut aquí a parlar del mateix que tot el dia —el va interrom- han donat una informació molt útil, ens han dit on trobaríem el cens de la
pre la Xandra. I va nedar fins a ell per sota l'aigua. població, inclosos els militars i els esclaus. Sembla que ho tenien tot tan ben
En Xerqui la va agafar per les mans i la mantenia a una certa distància. Es controlat que ara ens ajudarà a nosaltres a poder controlar la seva situació. La
va escapar. Estava massa pendent del que feien els altres dos per deixar que nostra intenció immediata és allotjar-los al sector 42 que és actualment el més
la Xandra l'abracés. La Marla va parlar fluix a l'orella d'en Ziol. ben equilibrat en recursos, fins que ells mateixos puguin decidir la seva futura
—O ens en anem i els deixem sols o ho fem aquí mateix dins l'aigua. forma d'organització. La Zigènia, que em substituïrà en el càrrec quan jo baixi
—Fem-ho. al planeta, ja és allí per coordinar les operacions amb els alliberats.
En menys d'un minut en Xerqui i la Xandra ja els imitaven. •••
••• L'alliberament dels esclaus va ser molt emotiu i en contra dels temors d'en
L'endemà a primera hora, es va reunir el Consell de la República, tot eren Tarm no va ser gens desordenat. La Zigènia, personalment, a la sortida de les
cares de satisfacció, no hi havia constància de cap mort ni entre els atacants zones on havien estat presoners, llistes del cens en mà, els anava apuntant i
ni entre els jamians. El confinament per fum funcionava perfectament, les donant referències si n'hi havia, de la seva família. A la mitja hora de comen-
cortines que s'havien instal·lat eren tan hermètiques que si els jamians tan- çar es va descobrir una galeria plena de dones embarassades i de nens petits,
cats tapessin les sortides d'aire de la seva zona, no aconseguirien que es va ser una sorpresa, a la República no en tenien ni idea i havien arribat a la
desviés cap a la zona alliberada. En un termini de dos dies era previst falsa conclusió de que els jamians no deixaven reproduir-se als esclaus.
d'instal·lar portes metàl·liques als cinc accessos i suprimir el fum. Un altre bon descobriment va ser que a la cobertes 36 del sector 42 hi havia
Ja hi havia un primer recompte de presoners: gairebé dos-cents soldats, una gran zona congelada i fosca, segurament causada per la mateixa explosió
trenta oficials i uns nou-cents civils, entre els que s'havien interceptat a que va crear el Forat Gran al sector 43, molt a prop d'allí. Al congelador hi havia
l'entrada dels pisos del Líder, els que retrocedien de les cobertes baixes i els les reserves de menjar dels jamians, als esclaus els durarien com a mínim tres
que es van trobar a les habitacions. Era previst fer una batuda exhaustiva mesos, més que suficient per posar una agricultura racional en funcionament.
amb l'ajut dels esclaus alliberats tan bon punt fos possible. D'una manera ràpida es va demanar a cada grup, els que vivien i treballa-
El Consell va considerar que de moment, el Líder no tenia cap possibilitat ven junts a la mateixa cambra, que escollissin dos representants. Entre els
de contraatacar travessant el fum, les reserves de material per fer-ne encara esclaus n'hi havia amb bona formació, especialment els que provenien del
durarien una setmana, la previsió era, naturalment, que es rendirien abans. sector 78 que havia estat conquerit cinc anys enrera. A primera vista sem-
—Les onze cobertes que tindran els jamians a la seva disposició, són més blava possible formar un comitè de govern provisional. Afortunadament hi
que suficients per abastar-los indefinidament, fins i tot tindran menys densi- havia prou espai lliure per poder reconstruir els antics països amb facilitat.
tat de població que a Supra —informava el responsable agrícola de la Repú- En aquell moment va arribar una altra notícia: mitjançant els terminals, els
blica. Les primeres setmanes passaran una mica de fam, hauran de reconvertir jamians reclosos a la part baixa del sector 41 volien negociar.
les sales de conreu que hi tenen, ara són gairebé totes dedicades a plantes La seva situació era molt feble, Talis i la República ja havien fixat les
ornamentals o a alimentació de luxe, amb poc valor nutritiu. A la residencia condicions:
dels alts càrrecs no hi tenen cap recurs per produir aliments, i segons l'infor- • Alliberar immediatament tots els esclaus que restessin a la zona.
me que he rebut d'en Tresc que va avaluar la freqüència dels abastaments de • Lliurar igualment els oficials de l'exèrcit.
menjar, no deuen tenir reserves per a gaire més d'uns tres dies. Personal- • Restarien confinats a les onze cobertes fins que s'instaurés un règim po-
ment crec que els podem rendir per fam amb facilitat. lític acceptable i durador, almenys per un període de tres anys.
—Fins ara sols hem alliberat als esclaus, i sobre tot esclaves, dedicats al En contrapartida se'ls lliurarien tots els presoners, amb l'excepció dels ofi-
servei domèstic —intervingué la Mirtela—. Els hem demanat que preparin cials i alts càrrecs.
menjar per als que desencarcerarem d'aquí a una estona. De moment ja ens •••
216 217
MEMÒRIA PROHIBIDA
Aquell mateix matí, en Ziol i la Marla van agafar la plataforma mentre en
Xerqui es quedava amb DESCENS i la Xandra restava al segon terminal en
comunicació amb ells amb un Vista+, d'aquesta manera els podia informar 26 Presoners
del contingut de les diverses sales i els podia anar obrint les portes. Moltes
van ser les troballes però poques les relacionades amb una possible sortida. Durant quatre dies la situació al laboratoris de desenvolupament no va
Van trobar roba, eines i també uns equips de comunicació per so, molt més canviar gaire, els nois passaven una gran part del temps davant la pantalla
petits que els Vista+ que feien servir ara. D'un laboratori d'òptica van agafar del terminal.
un estoig amb material per graduar la vista i fabricar ulleres, unes ulleres En Xerqui va fer experiments amb SGRCODEC, finalment es va convèn-
més precises, còmodes i resistents que les que ara duia la Xandra. cer que l'algorisme que emprava per a trencar el codi de CENSOR, el que
Les clavegueres eren inaccessibles, als tubs d'aire s'hi podia accedir, però trobava els dos factors d'aquell número tan gran, era fins i tot més bo que el
no comunicaven amb les altres cobertes, van trobar una conducció que co- que havien descobert a Pom. Segurament no hi havia remei, trigaria mesos
municava amb la coberta 141 però era plena d'aigua i era ben clar que no es en trencar la clau, encara que una idea inconcreta voltava el seu cap: potser
podia buidar. També hi havia la possibilitat d'accedir a algunes torres plenes els que van instaurar el codi no en sabien gaire…
de cables i tubs però les portes de sortida a altres cobertes eren totes tanca- La Marla estava especialment interessada en la part de l'enciclopèdia que
des. Les portes de les escales i dels transports verticals eren de ceràmica i parlava de la història de l'home, més concretament en l'anterior a la cons-
estaven també totes bloquejades. Van anar a veure totes les possibles comu- trucció de Sagittarius. Va conèixer gran varietat de models socials i polítics
nicacions amb el sector 9, on ara vivien els talians, i també els 10 i 11, que i en va reconèixer més d'un de similar a Supra o a Jami. No donava l'abast a
eren de la Selva. Potser seria preferible intentar esbotzar una porta allí que examinar documents i enregistraments històrics i va comprendre la gravetat
no pas una de les que comunicaven amb el canal i que eren totes dobles i de la situació que havia portat els homes a construir les naus. També va
segellades. conèixer qui eren les persones que corresponien als noms que a vegades hi
D'explosius no en van trobar, calia alguna mena d'autorització, fins i tot havia a les partitures musicals i els va poder situar dins d'una cronologia
per poder cercar-ne des del terminal. concreta. Amb emoció va escoltar enregistraments originals d'alguns d'ells.
Van tornar amb la plataforma plena de coses però bastant decebuts. Cada Sagittarius i el seu entorn eren el principal motiu d'atenció de la Xandra,
vegada veien més a prop el final del termini que tenien per poder baixar al va refer els càlculs d'òrbites que havia començat a la República i finalment
planeta. va comprendre la discrepància que havia trobat en les mesures de la grave-
Quan van parlar amb en Valac a l'hora de dinar, el van convèncer amb tat fetes set anys abans: En aquell temps, encara fora de la gravetat del sol i
facilitat de fer l'explosió del dia 17 a una de les portes de les escales que dels planetes, els motors de Sagittarius l'estaven frenant, amb una desacce-
anaven al sector 11. Allí esbotzant una sola porta ja podrien sortir. leració de l'ordre d'un mil·lèsim de la gravetat i en direcció paral·lela al seu
eix de rotació. Va trobar explicacions molt pedagògiques sobre la font d'ener-
gia del Món, dos gegantins anells que envoltaven tot el Món situats sols uns
pocs metres sota la coberta zero i que mantenien al seu interior un fil d'hi-
drogen a una temperatura inimaginable. Va conèixer l'existència de subs-
tàncies que no oferien cap resistència al pas de l'electricitat i que la nau
emprava profusament: als generadors, línies de transmissió i acumuladors
d'energia, al cervell dels terminals o fins i tot a les plataformes mòbils on
generaven el camp magnètic de sustentació.
En Ziol que duia dies allunyat de les seves jungles, va tornar a l'estudi

218 219
MEMÒRIA PROHIBIDA
d'animals i vegetals, va passar hores davant la pantalla del terminal, con- confinament a la coberta zero, es van enregistrar imatges dels presoners
nectant tan amb les càmeres de les cobertes dels animals, les 141, 142 i 143, jamians i dels esclaus alliberats. Va ser fàcil retransmetre el reportatge a
com amb les que hi havia a la superfície del planeta. Estava especialment alguns terminals de la zona del Líder, juntament amb l'exigència de rendi-
interessat en els animals anomenats domèstics, que els darrers quinze mil ció incondicional en un termini de vint-i-quatre hores. Va ser palès el des-
anys havien evolucionat en contacte amb l'home. Va descobrir que hi havia concert i la divisió d'opinions entre els jerarques jamians.
molts mamífers a part de l'home i molts altres grups que ni tan sols sospita- •••
va. Tot i això continuava obsessionat amb la manera de sortir de la coberta No va caldre esperar un dia sencer, a primera hora del matí del diumenge,
zero, dormia poc i es mostrava poc comunicatiu amb els companys. un oficial jamià es va presentar davant d'un dels terminals que connectava
••• amb l'exterior i va comunicar la notícia: es rendien.
En Tarm que ja des del primer moment havia decidit que no baixaria al El Líder i quinze dels seus alts oficials s'havien, o els havien, suïcidat. La
planeta, dirigia conjuntament amb la Zigènia la reorganització de l'antic resta dels tancats havien tingut alguna diferència d'opinió amb el resultat d'una
Jami. Els esclaus alliberats es van aplegar de manera natural en quatre grups, vintena més de morts. Els supervivents van lliurar-se sense condicions.
tres corresponien a països conquerits per Jami i el darrer era dels que no Entre ells hi havia els vint-i-dos superiors. Ara que ja s'havien suprimit els
conservaven memòria del seu origen i els descendents dels antics jamians obstacles a la claveguera seca que comunicava amb Supra, va ser fàcil fer-
d'ulls no blaus; tots ells havien estat esclaus des del dia del seu naixement. los tornar ràpidament.
D'aquest darrer grup, el més petit, va ser del que en van sortir més volun- Un altre dels que vivia a la zona va representar la solució a un misteri.
taris per al descens al planeta, fins gairebé completar el total de dotze mil Devia tenir més de vuitanta anys, no semblava pas militar i estaven a punt
persones que era la capacitat màxima de les naus. d'enviar-lo a les cobertes baixes quan un dels talians que controlaven l'ope-
El divendres 14, es va organitzar l'escorcoll minuciós de tota la zona alli- ració va notar alguna cosa estranya en la seva actitud i el va dur davant un
berada. Encara hi restaven molts jamians absolutament desconcertats i tam- terminal perquè l'interroguessin des de la República. No en van treure res i
bé morts de por, inclosos soldats. Sols en una zona, antiga caserna, es va ho anaven a deixar quan la directora Utàlia va entrar casualment a la sala
haver de tornar a emprar el mètode del fum per reduir els soldats que encara del terminal. Instantàniament va dir:
hi resistien. Fora d'aquest incident, l'operació es va poder completar bastant —Aquest és en Biticor.
més de pressa que el que s'havia previst i en poques hores el volum de La història d'en Biticor era prou coneguda a la República, cinquanta anys
presoners havia pujat fins a les quatre mil tres-centes persones. enrera, tres persones van ser assassinades. Una llarga investigació va per-
Al mig dia, els jamians que estaven reclosos a les cobertes baixes del sec- metre atrapar el culpable quan era a punt de fer el seu quart crim. Era en
tor 41 van acceptar totes les condicions que els havien imposat. Aquella Biticor, un brillant químic i també brillant psicòpata. Al cap de dos anys
mateixa tarda, quan es van acabar d'instal·lar les portes i es va eliminar el d'estar empresonat va desaparèixer sense deixar rastre.
fum que els confinava a la seva zona, van alliberar els tres-cents i escaig Havia arribat a Jami feia un parell d'anys, després d'haver quasi fet la volta
esclaus que eren encara amb ells i també una vuitantena d'oficials que van al Món en quaranta-cinc anys…
ser immediatament conduïts a una antiga galeria d'esclaus on els esperaven Ara, era evident com havien aprés els jamians a fer explosius.
uns quaranta més que havien estat capturats prèviament. •••
Una hora més tard, tots el presoners jamians que eren soldats o civils, A la coberta zero, els nervis anaven en augment i cadascú se'ls passava
entraven a les onze cobertes del que seria el nou Jami i es reunien amb els com podia. El diumenge al vespre, en Xerqui amb TURING continuava
que ja hi eren des del dia de l'atac. intentant trencar el codi de SGRCODEC.
L'endemà al matí va ser el moment d'establir comunicació amb les cober- —Xandra, fes-me un favor, dicta'm el número del codi, el que hem de
tes del Líder. Amb l'ajut d'en Ziol que manipulava un Vista+ des del seu descompondre, que vull mirar un altre procediment.

220 221
MEMÒRIA PROHIBIDA
—Molt bé, però serà millor que després me'l dictis tu a mi per comprovar Una pantalla convidava als presents a entrar per la porta que duia el núme-
si ens hem equivocat. ro que apareixia al seu braçalet. En Fosmein ho va fer. La porta era d'una
Ho van fer. Com era natural hi havia una errada i van passar una bona cambra molt petita amb una mena de terminal i una butaca. Hi va seure, era
estona verificant que totes les xifres eren correctes. molt còmoda. La pantalla es va il·luminar i hi va aparèixer la cara d'una noia
—Perquè no escrius el número en base setze, sempre serà un pèl més rà- que va dir:
pid, aquesta funció d'aquí canvia de base… —Bon dia, em pots dir el teu nom?
—Em sembla que no hi guanyarem res Xandra, segur que internament el —Qui ets tu? On ets? Hi ha altres persones aquí dins?
terminal canvia tot sol a la base que més li convé, de totes maneres no hi —No sóc una persona real. Sóc una imatge comandada per un programa
perdem res…. Ui! M'he equivocat, havia d'haver escrit setze i no… però amb la finalitat de fer entrevistes a tots els candidats al descens, si vols puc
espera, això no pot ser casualitat… Si és el que em penso ja ho tinc. canviar de sexe, d'aspecte o de veu… —la veu era perfectament real, en
••• Fosmein es va adonar que molta de la tecnologia dels creadors de Sagittarius
A les 06:00 en punt del dilluns 17 de maig del 9075, es va obrir silenciosa- encara li era totalment desconeguda—. Em pots dir Larissa, si t'agrada el
ment la porta a una de les parets laterals de la Sala del Comptador del Temps. nom, i tractar-me com si fos una persona, seré la teva assistent durant l'ope-
Des d'allí mateix es veien una mena de torns verticals amb barres metàl·liques, ració de descens.
eren de funcionament molt senzill, es podia entrar, però no pas sortir. Unes Arribat fins allí, en Fosmein estava disposat a acceptar qualsevol cosa i
xifres verdes damunt mateix de la porta indicaven el temps que l'entrada naturalment, va decidir col·laborar i va contestar a totes les preguntes. El
restaria oberta. Un altre comptador marcava zero, DESCENS ja els havia sistema a part de dades personals i familiars li va fer una prova cultural i
informat que indicaria el número de persones que anessin entrant. psicològica. Li va fer preguntes sobre la mena de societat on vivia i les
En Fosmein, amb una certa aprensió hi va entrar encapçalant el primer funcions que hi tenia.
grup. Desenrotllava el fil elèctric d'un telèfon com el que havien instal·lat En un determinat moment va sortir un tub flexible i la noia li va demanar
entre la República i Xara. No era clar si dins l'estació hi trobarien terminals, que hi bufés.
o si els que hi hauria permetrien comunicar-se amb l'exterior. De moment el —És per fer una anàlisi, amb l'aire hi has introduït una mica de saliva i fins
Comitè havia decidit no entrar el Nova a l'estació sense haver assegurat que i tot cèl·lules —li aclarí.
es podria treure. A continuació d'una ranura hi va sortir un paper amb instruccions persona-
Va passar un segon torn, d'un forat a la paret hi va sortir una mena de litzades, incloïa un plànol amb la localització de la seva habitació. La noia
braçalet que es va haver de posar abans de passar el tercer torn. Tot estava de la pantalla el va informar que apropant el braçalet a qualsevol pantalla,
molt ben explicat a unes pantalles que anava trobant. Hi havia instruccions podria tornar a entrar en contacte amb ella.
especials per a persones amb nens o per a casos de dificultats motrius o Quan en Fosmein va sortir, tot i que el flux de viatgers ja era molt intens,
sensorials. De moment, no era aquest el problema. Finalment va arribar a no va tenir sensació d'atapeïment. Seguint les indicacions del paper va pujar
una gran sala. Hi havia moltes cadires, taules, tot disposat irregularment, una escala i va arribar a la seva cambra. Era individual, petita, el llit forma-
segurament hi cabrien allí més de mil persones. Hi havia terminals, eren va part de l'estructura i hi havia un terminal. Tot just entrar, a la pantalla hi
terminals estàndard, en Fosmein va comprovar ràpidament que estaven con- va aparèixer la Larissa.
trolats per CENSOR. Pel telèfon que havia anat desenrotllant fins a aquell —Hola, Fosmein. T'agrada l'habitació? A l'armari hi trobaràs roba de la
punt, va donar el número als que eren fora. En pocs segons en Valac, que teva mida. A la sala número cinc hi podràs menjar, a qualsevol hora. Si vols,
encara era a la República establia comunicació amb ell. et puc posar en comunicació amb qualsevol persona de l'estació, pel nom.
A una de les parets de la sala hi havia les portes d'uns quants lavabos, d'una Malauradament el sistema de terminals està bloquejat en part i no puc fer
altra en sortien setze passadissos plens de portes numerades. res per comunicar-te amb l'exterior, no obstant, sí que et podran trucar des

222 223
MEMÒRIA PROHIBIDA
de fora. T'aconsello que dormis unes hores, tots els que efectuareu el des- viatges amb la plataforma i també va parlar amb l'exterior. Cap dels altres
cens hauríeu de sincronitzar els cicles de son i vetlla. Ja et despertaré al tres nois no va tenir esma per mirar d'esbrinar què és el que pretenia fer.
moment adequat. •••
Realment tenia son, va mirar l'hora: les 06:33. Li semblava que duia hores L'Estació Quatre bullia d'activitat, el ritme d'entrades era exactament el
allà dins. Segurament el millor seria seguir els consells de l'assistent. Va que havia previst el Comitè. En Fosmein havia tingut una llarga conversa
apagar el llum i es va posar a dormir. amb la Larissa, aquesta vegada més que obtenir informació la noia de la
••• pantalla li explicava coses sobre la vida al planeta i li feia preguntes per
Des del moment de l'obertura de la porta a la Sala del Comptador del Temps, comprovar si ho havia comprés.
DESCENS els havia ofert, i recomanat, de transferir el control a un terminal Per la tarda, tot el Comitè de Descens llevat de la Mirtela que encara era
específic dins l'Estació Quatre, a l'anomenada Sala de Control. fora es va reunir a l'Estació. No hi havia decisions a prendre, sols constatar
Amb unes certes prevencions, en Valac n'havia autoritzat la transferència. que tot seguia el programa preestablert. Totes les persones passaven per les
Cap problema. DESCENS, de fet, es continuava executant al terminal del cabines i rebien un assistent, tots diferents i tots molt xerraires.
laboratori de desenvolupament, el terminal de l'estació executava tan sols •••
un programa de comunicacions que el control de SUPRAVISOR no inhibia. A les 05:58, a la Sala del Comptador del Temps, la Mirtela va ser la darrera
La Sala de Control de l'Estació Quatre estava totalment adaptada. A banda en passar la porta. El comptador de l'entrada a l'estació anunciava que hi
del terminal amb DESCENS hi havia altres pantalles, entre elles una rèplica havien penetrat exactament 11.859 persones. Darrera seu la porta es va tan-
en petit de la de la Sala del Comptador del Temps car lentament en silenci. DESCENS va informar que començava el darrer
Ara els quatre nois ja no havien d'amoïnar-se més per DESCENS, la trans- condicionament de les naus.
ferència, però, no va alliberar el seu terminal, continuava amb l'aplicació i
continuava l'alerta de no cancel·lar-la si no es volia aturar tot el procés.
A les 15:30 tots quatre observaven expectants i ben allunyats la porta d'una
de les escales que des del sector 11 comunicava amb els laboratoris. Quan
finalment es produí la deflagració de tot l'estoc d'explosius de la República,
de Pom i també dels confiscats als jamians, va aparèixer una gran fumera
dins el laboratori. Esperançats els nois van córrer vers la porta, s'havia tren-
cat pel mig, però els dos trossos no estaven separats gaire més de deu centí-
metres.
Des de l'alta banda ho van provar amb un gat. Es va trencar abans que la
porta. Hi van entrar tascons metàl·lics, pràcticament no van aconseguir ei-
xamplar el forat.
Passades dues hores es van haver de rendir a l'evidència, de moment per
allí no hi podrien sortir.
La Xandra plorava, especialment quan va veure a l'altra banda als seus
pares que havien baixat fins allí esperant el seu alliberament. I potser eren
els seus plors el que feia que els altres no ploressin.
Sobtadament, va semblar que a en Ziol se li acudia una idea i se'n va anar
corrent al terminal lliure. Durant aquella tarda va fer alguns misteriosos

224 225
MEMÒRIA PROHIBIDA
d'aigua, és aigua amb sal a la fi d'imitar les condicions de l'aigua natural a la
Terra. Hi ha un sistema de dues portes que permet entrar instruments a l'ai-
27 Escapada gua i recollir mostres des d'aquí, és prou gran per a nosaltres. Aquesta porta
és la que ens duu a l'extrem inferior del tub. Entrem a l'aigua i amb el siste-
Tots quatre nois eren desperts seguint les notícies del tancament de la por- ma de rescat pugem a la superfície. Serem a la coberta 141, on hi ha tot ple
ta. Una vegada més la Xandra plorava desconsoladament. d'animals que han de ser baixats al planeta, i si tot surt bé, tindrem possibi-
—He estat tots aquests dies desenvolupant una idea, encara n'he de polir litats d'acompanyar-los…
alguns detalls, me'n vaig al terminal que el temps s'acaba—digué sobtada- La cara dels altres nois va canviar, malgrat l'inconcreció de les explicaci-
ment en Ziol. ons, la resolució d'en Ziol els inspirava confiança. Passar de l'angoixa a
Els altres estaven massa deprimits per seguir-lo, van pensar que el millor l'esperança, tornar a veure-ho tot negre i ara un altre cop una possible sorti-
seria anar dormir una mica més. Ara ja no hi havia res a fer. da. La Marla tremolava, la Xandra encara mig plorava, en Xerqui botava i
Eren les 10:28 quan en Ziol va tornar, a la plataforma hi duia un parell de la cara d'en Ziol era d'una absoluta felicitat.
cilindres metàl·lics d'uns trenta-cinc centímetres de diàmetre per uns sei- —He apuntat en aquest paper tot el que hem de fer: primer ens hem de
xanta d'alt. Estaven retolats “Contenidor hermètic de seguretat, 10 MPa” prendre el líquid d'aquestes ampolles, té a veure amb els gasos de dins el
—Aixequeu-vos, si esteu disposats a córrer un risc, crec que podrem sortir cos. A continuació hem d'anar tots al lavabo. Més tard, cal fer unes compro-
d'aquí. vacions als equips de respirar. Passarem dins la cambra de pressió i després
Els altre tres nois es van aixecar instantàniament. Els plans d'en Ziol acos- ens haurem de posar i cordar els aparells de respirar…
tumaven a funcionar. El líquid de les ampolles era realment fastigós i en Ziol va estar a punt de
—No sé el marge de temps exacte que tenim, podria ser de tan sols tres vomitar, va posar un cronòmetre en marxa, havien d'esperar vint minuts
hores, cal afanyar-se. Poseu dins dels cilindres totes les coses que vulgueu abans de passar a l'aigua.
conservar. També menjar i ampolles amb aigua per a sis dies. I un Vista+ i La porta de la cambra de pressió era molt pesant però s'obria amb facilitat.
un Nova. Van passar tots quatre i també els cilindres i la resta d'equip. Quan van
Ho van fer, van tancar els cilindres i els van posar a la plataforma. tancar des de dins es va encendre un llum verd. A continuació es van posar
—Ara seguiu-me. les motxilles, pesaven ben bé trenta quilos, es cordaven al pit i a la cintura.
Van pujar, en Ziol va arrencar. La destinació era un laboratori de biologia En Ziol es va col·locar el cronòmetre al canell, aviat comprovaria si eren
animal. Era obert, en Ziol ja hi havia estat, dos cilindres més els esperaven certes unes petites lletres que deien “caixa estanca a 500 metres”.
i també uns curiosos aparells similars a motxilles amb tubs. —Penseu que no podrem parlar fins que arribem a dalt, segons les instruc-
—Això son uns sistemes de rescat d'emergència per a vehicles subaquà- cions els equips són automàtics i no ens hem de preocupar de res durant
tics. Teòricament són per a fins a quatre-cents metres i aquí en tenim una l'ascens. D'aquí tres minuts inundaré la cambra. Ara poseu-vos la careta i
mica més. Confio en que hi hagi un bon marge de seguretat. premeu el botó vermell del pit. Quan la trapa del sostre sigui oberta, us hi
—Ara ja no ens serveix de res sortir, hem fet tard, ja no podrem baixar al poseu sota i premeu el botó verd, el de l'esquerra, i pujareu, ja sabeu l'ordre
planeta s'han tancat les portes —plorava la Xandra. en que hem de passar. Recordeu que ens aturarem automàticament una esto-
—A veure si ens ho expliques, jo ja sé que t'agrada molt passar per sota na a una certa fondària abans de sortir a la superfície.
l'aigua però no veig ni on hi ha l'aigua, i menys tan fonda, ni de què ens pot En Ziol es va posar la careta i quan va tocar el botó vermell va començar a
servir tot això per baixar al planeta —digué la Marla molt nerviosa i amb un circular gas pels tubs, semblava aire. Va veure que els altres també respira-
to una mica impertinent. ven bé. Segons més tard pel tub va sortir alguna mena de substància, les
—És molt senzill, entre aquest laboratori i la coberta 141 hi ha un tub ple instruccions que havia llegit al terminal deien que era per obrir un conducte

226 227
MEMÒRIA PROHIBIDA
entre el nas i el timpà, ja ho notava. Sobtadament va sentir una veu que deia Una cosa va xocar amb ell des de sota, es bellugava, era un dels altres que
prop de la seva orella: acabava de pujar. Va tornar a cercar el commutador, els llums es van encen-
—Comprovacions finalitzades, sistema correcte. dre. Al costat mateix hi havia un comandament igual que el que hi havia a la
Va tocar a la paret el comandament d'inundació i va començar a entrar cambra de pressió per obrir la trapa del sostre. El va prémer, una mena de
aigua. Un minut més tard, l'habitació era plena, els cilindres suraven pel núvol de fang va penetrar per la trapa, un dels cilindres es va escapar cap
sostre però els quatre nois romanien al fons empesos pel pes de les motxi- amunt, ara hi havia una mica més d'espai, fora era tèrbol però estava
lles. En Ziol va tocar un segon comandament i va començar a notar una il·luminat. Va nedar pel forat fins la superfície i es va treure la careta.
sensació estranya, no li semblava exactament pressió, eren punxades i pesa- La piscina era tan gran com els dipòsits del sistema de tractament d'aigües i
desa, la vista se li va ennuvolar, notava les turbulències de l'aire en respirar, ocupava mitja sala, les vores eren plenes de plantes aquàtiques. L'altra meitat
gairebé es podia mastegar. La tapa del sostre es va obrir cap enfora, dos dels de la sala era una mena de jungla impenetrable llevat d'uns camins irregulars.
cilindres van sortir surant, algun dels altres nois va empènyer els que falta- Volia baixar a buscar els altres però amb tos els aparells que encara duia cor-
ven. El cap li feia un mal espantós. La veu deia: dats surava massa per poder submergir-se. Se la va treure, va agafar aire i va
—Atmosfera d'heli i oxigen, quatre coma quatre megapascals. Emergèn- seguir la corda que l'unia al globus que encara era dins el tub de pujada.
cia, límit superat, emergència… Era prioritari fer sortir els altres cilindres que obstruïen el pas. En treure el
Va veure la Xandra sortint la primera, ara li tocava a ell, el botó verd, havia darrer, la segona vegada que es submergia, va notar una mà que el cercava i
de prémer el botó… Un globus es va inflar damunt del seu cap, una mà la va estirar. Era la Xandra, encara que no ho va veure fins que a la superfí-
invisible l'empenyia cap amunt, va quedar a les fosques, o s'havia tornat cie es va treure la careta.
cec, no, veia un llum vermell dins la seva careta. Algú va passar prop seu, —Gràcies, pensava que no podria sortir. On són els altres?
pujava una mica més ràpid. L'equip de l'esquena xiulava, o eren les seves —Encara pengen de les cordes, sembla que en ser una mica més grassos
orelles. Va sentir una veu molt llunyana: necessiten més temps per eliminar els gasos que han absorbit.
—Atmosfera d'heli i oxigen, dos megapascals. Ascens estabilitzat. Deu minuts més tard ja eren tots quatre fora. En Ziol es meravellava del bé
Quan en Ziol es va despertar no sabia on era, va trigar una estona a copsar que es trobava comparat amb el seu estat mentre pujava.
la situació, una veu molt petita deia a la seva orella: Van nedar cap a la jungla arrossegant els cilindres, la piscina era cada
—Atmosfera d'oxigen, dos minuts per a la fi de la descompressió. vegada menys fonda i van poder sortir a fora caminant.
Ara començava a funcionar el seu cap. Era dins l'aigua penjant d'una cor- —Aquest terra, fa mal als peus, és tan irregular —digué la Xandra.
da, la podia tocar amb les mans, el pes de l'esquena el feia baixar i la corda —Ja m'ho pensava, per això he agafat aquestes coses —va treure quatre
l'estirava cap amunt. Va topar amb algú, no veia res. parells de botes bastant flexibles i de sola gruixuda del primer dels cilin-
—Trenta segons per a la fi de la descompressió. dres—. Ajudeu-me a treure les coses. Amb aquestes quatre motxilles porta-
—Vint segons per a la fi de la descompressió. rem tot el material. Del primer cilindre també hi va sortir roba: unes grano-
—Deu segons per a la fi de la descompressió. tes ajustades, fines i molt elàstiques de colors vius, unes altres molt més
Un pes de la motxilla es va despendre i ell va sortir cap amunt. Va topar gruixudes i de tacte càlid, pantalons curts, mitjons i també roba interior.
amb el sostre del tub. No veia res, va girar i va topar amb una mena de Van obrir el segon, hi havia els aliments i l'aigua. Quan van obrir el tercer
globus i una corda, era la corda que l'estirava, s'estava posant nerviós, havia en Xerqui la Xandra i la Marla van fer una cara de total incredulitat. Hi
d'haver agafat una llanterna, encara que no sabia si hagués suportat la pres- havia la major part dels seus objectes personals.
sió. Els cilindres, no es podia bellugar entre tantes coses. On eren els altres? —Però com t'ho has fet? —preguntava la Marla— No entenc res, nosal-
Més globus amb la corda tensa cap avall, encara no havien acabat de pujar. tres allí aïllats i ara resulta que tot això…
Aleshores ho va veure. Era el pilot lluminós d'un commutador de llums. —Molt fàcil —el somriure d'en Ziol anava d'orella a orella—, quan vaig

228 229
MEMÒRIA PROHIBIDA
veure que la porta no s'obriria més i vaig pensar en aquest camí de sortida, algun mecanisme ancestral heretat de quan els homes convivien amb ells a
vaig parlar mitjançant el Vista+ amb Pom i amb la República i vaig fer que la natura es va desvetllar. Una estona més tard en van veure un altre sortint
em passessin algunes coses pel l'escletxa. amb un peix encara viu a la boca, un peix molt més gran que qualsevol de
Les noies petonejaven en Ziol i en Xerqui estava tan emocionat que gaire- les set espècies que coneixien dels bassals de les jungles i cambres agríco-
bé no podia dir res. les. Qualsevol moviment dels nois però provocava la fugida instantània de
Al quart cilindre hi havia el Vista+, el Nova, més menjar i llanternes. les llúdrigues. En Ziol va localitzar amb facilitat l'única porta de sortida de
—D'aquí a dues hores, uns animals anomenats llúdrigues que viuen aquí, la sala, era una porta de mida humana. Tots quatre es van posar a descansar
començaran a ser conduïts a la nau de descens, en aquest paper hi tinc un molt a prop de la sortida.
esquema del camí i els horaris que he copiat de DESCENS. És important —Quan s'obri la porta haurem de passar de pressa si no volem pertorbar
perquè hem d'aprofitar el moment en que s'obrin les portes per passar. als animals —digué la Marla en veu baixa—, no voldria que l'operació tin-
—I quina mena d'animals són? Són perillosos? —preguntà la Marla. gués problemes per causa nostra.
—Són bastant petits i segons l'enciclopèdia no són perillosos. —Les dades que vaig treure de DESCENS diuen que s'obrirà d'aquí unes
—Però si són petits, ja podrem passar pel camí que els durà a la nau de dues hores, s'apagaran els llums i per algun procediment s'aconseguirà que
descens? —demanà la Xandra. els animals surtin d'aquest lloc i passin a un vehicle, nosaltres hi hauríem de
—Sí, ja ho veureu, ara el que hem de fer és cercar la porta de sortida i passar abans que ells.
esperar a que s'obri. •••
—Jo hauria de trucar a Pom amb el Vista+ —digué en Xerqui—, la meva A la pantalla de DESCENS, a la Sala de Control de l'Estació Quatre, hi va
família havia d'entrar amb el grup de descens però potser amb el meu tanca- aparèixer una alerta, un possible problema amb la càrrega d'uns animals
ment als laboratoris ho han deixat córrer… anomenats llúdrigues a la nau de descens d'animals número u. Hi havia una
—No t'amoïnis —intervingué en Ziol—, abans del tancament de la porta discrepància amb les masses dels animals. Era una mena d'alerta que no
vaig parlar amb el teu pare i li vaig demanar que entrés amb tota la família requeria cap intervenció humana i en Valac no hi va tornar a pensar, prou
a l'estació de descens, per si a l'últim moment nosaltres hi podíem accedir. ocupat estava amb l'allau d'informació que li arribava de totes bandes.
Li vaig dir que el darrer dia s'ho podria repensar i sortir amb els rebutjats si Els assistents ja els havien informat de les condicions dels viatge. Tots els
tu no podies baixar. viatgers tindrien un paper amb l'indicació de quina seria la seva nau, la seva
—Jo sí que vull parlar amb la família, me n'he d'acomiadar. No els donaré sala d'embarcament i el seu seient. Dues hores abans de la sortida s'obririen
massa detalls del pla, no voldria que el comitè de descens se n'assabentés i les portes de les sales. Una hora més tard s'obririen les quatre portes d'accés
ara per prudència ens prohibís baixar —digué la Xandra—. Els meus pares de cadascuna de les sis naus de descens humà. Els viatgers haurien d'entrar
de totes maneres no volien anar al planeta, me n'alegro d'haver-los vist per- en un ordre determinat i en trenta minuts tots ocuparien el seu seient. Passat
sonalment ahir per l'escletxa de la porta. Ziol, tu ja ho tenies tot al cap, vas el darrer condicionament, les naus abandonarien simultàniament Sagittarius.
ser tu qui els va fer venir, i et van donar les meves coses… Aleshores estarien trenta minuts en un ambient sense gravetat, fins el mo-
—Tens tota la raó. Jo ara parlaré amb el comitè i els diré que estem inten- ment en que penetressin a les capes més denses de l'atmosfera. Quan la nau
tant sortir, sense deixar clar si és de la coberta zero o del Món. A hores d'ara comencés a frenar ho notarien com un restabliment de la força de la grave-
ja deuen estar amoïnats de no tenir notícies nostres. tat, durant cinc minuts la gravetat oscil·laria entre dos i quatre vegades el
••• seu valor normal. Seria la part pitjor del viatge. A continuació tornarien a
Quan ja feia una estona que eren en silenci, van veure els primers animals, gravetat normal durant uns deu minuts, amb algunes sotragades produïdes
entraven a l'aigua pràcticament sense fer soroll. La Xandra una mica més i per uns frens aeris. Finalment entrarien en contacte amb el planeta sobre
xiscla de l'ensurt, no havia vist mai un animal tan gran fora dels terminals, i una superfície d'aigua que amortiria l'impacte. En un temps comprès entre

230 231
MEMÒRIA PROHIBIDA
els trenta minuts i les dues hores les naus serien portades automàticament a —I ara què fem? Tens idea, Ziol, d'on som? —preguntà la Marla.
prop de la terra ferma i s'obririen les portes. —Sí —en Ziol va encendre la llanterna que havia tret de la motxilla i va
Els assistents també van informar de les condicions de vida al planeta. il·luminar cap on hi havia hagut el vehicle, ara hi havia un corredor fosc—,
Algunes serien molt diferents a les que fins aquells moment estaven acostu- cada mena d'animal té la seva entrada, una mica més enllà n'hi ha una d'uns
mats. La quantitat de pols, per exemple, seria molt superior; les temperatu- animals bastant grans anomenats ases, segons l'enciclopèdia són domèstics
res i humitats molt més variables; hi hauria vent, pluja i fins i tot neu o i no són perillosos. Entrarem per allí.
calamarsa; caldria dur roba específica i calçat per a gairebé qualsevol recor- Van sortir al corredor, hi havia diverses cambres embut. La quarta que van
regut exterior als habitatges. A Sagittarius hi havia sols uns pocs milers de trobar era més gran, al final hi havia una mena de torn de barres metàl·liques.
menes de bacteris diferents, al Planeta gairebé un milió. Tot i que en princi- —Si no podem passar, haurem d'esperar a que arribin els ases, però em
pi no n'hi havia de patògens per a l'home, caldria prendre mesures com la de sembla que la separació de les barres ens permetrà entrar.
desinfectar les ferides ja que no es podia descartar la possibilitat de mutaci- Amb unes quantes contorsions van passar a un passadís estret i totalment
ons o de sensibilitat particular a qualsevol d'entre ells. fosc. A tots dos costats hi havia uns compartiments individuals per als ani-
Algunes altres qüestions serien més similars a les que estaven acostumats, mals, trenta-sis en total, les separacions feien poc més d'un metre d'alçada,
a l'indret on ells arribarien, els robots havien construït habitatges per a 25.000 els nois les podien saltar amb facilitat. A prop de terra, a cada departament,
persones, semblants als que tenien a Sagittarius, uns habitatges agrupats en hi havia una mena de pica plena d'aigua, algun automatisme en mantenia el
conjunts anomenats edificis amb capacitat cadascun per a unes dues-centes nivell constant. Al fons del passadís una porta de ceràmica tancada.
persones. Els terminals, la il·luminació, els lavabos i cuines eren idèntics —Segons les notes que tinc, aquesta porta duu directament a la nau de
als que hi havia en origen a Sagittarius. Hi hauria però, diferències impor- descens —digué en Ziol—, d'aquí a cinc hores haurien d'arribar els ases i
tants com per exemple les finestres i els carrers o camins que ferien la fun- poc després s'hauria d'obrir.
ció que aquí dalt feien els corredors. —Suposo que quan vinguin s'obriran els llums —intervingué la Marla—,
••• ara més val jeure i descansar. Crec que seria un bon moment perquè en
—Aquesta cambra és un vehicle, com la plataforma de la coberta zero Xerqui i la Xandra parléssiu amb les famílies.
però tancada —observà en Xerqui— es belluga una mica si botem. En Ziol va treure el Vista+ i el va passar a en Xerqui. La conversa va anar
Era similar a una cambra d'uns deu metres de llarg per dos d'ample plena bé, el seus pares baixarien al planeta i guardarien el secret.
d'obstacles. A les parets hi havia alguns prestatges i força barres. La Xandra se'n va anar una mica lluny mentre els altres nois s'endormisca-
—Vinga!, passeu de pressa, si ens posem aquí dalt no molestarem les llú- ven, va ser més dur per la noia que pels pares que ja havien assumit la separa-
drigues —digué la Marla enfilant-se a un prestatge a un metre i mig de terra. ció des del primer moment. La Xandra va plorar una estona, en ella era nor-
Moments després van començar a entrar les bestioles, més de vuitanta, mal, i se'n va anar a jeure al costat d'en Xerqui.
estaven esverades, com cercant una altra sortida. Finalment la porta es va Van ser despertats per l'encesa dels llums i l'arribada del vehicle amb els
tancar i el vehicle va accelerar. El viatge va durar cinc minuts. Quan el ases. Les portes del passadís es van anar obrint en una seqüència perfecta-
vehicle es va aturar es van apagar els llums interiors, es va obrir la porta i va ment calculada i els animals van anar entrant als seus compartiments indivi-
començar a sonar un estrany soroll, bastant fort, els nois van veure com els duals.
animals sortien esperitats. Quan semblava que ja no en quedaven més van Amb tot el que havien viscut aquell dia cap dels nois va mostrar signes de
sortir ells. Eren a una petita cambra en forma d'embut, les llúdrigues ja por, el que mostraven era excitació, especialment en Ziol que no es va poder
s'havien ficat totes pel petit forat de l'altre extrem, però ells era impossible estar de tocar els animals.
que hi passessin. En aquell moment els llums de l'embut es van apagar. —Mireu el grans que són, i estan calents, fixeu-vos en aquests, són mas-
Instants després van sentir com el vehicle se n'anava. cles, i prou que es veu, i això és una femella que deu estar prenyada, quina

232 233
MEMÒRIA PROHIBIDA
olor més especial que fan, m'agrada —anava dient mentre els altres tres il·lustracions de l'enciclopèdia del terminal. Van entrar porcs, gossos, ove-
expressaven amb la cara una petita discrepància d'opinions. lles, llames, ximpanzens, babuïns, gaseles, lleopards, estruços, ossos pan-
Amb tres viatges successius del vehicle, tots els compartiments de la sala des, ossos formiguers, dues menes de cangurs, marmotes, castors i alguns
menys dos van ser ocupats pels animals. altres que no van poder reconèixer.
••• Finalment, es va tancar la porta d'accés i es van apagar els llums de la sala
Encara estaven tots quatre embadalits contemplant els ases quan es va obrir rodona. Ara sols s'hi veien per la claror de les pantalles.
la porta d'accés a la nau de descens. —Segons això sortirem d'aquí vint minuts —anuncià en Ziol des del ter-
—Correu, hem de passar abans que els animals —cridà instantàniament en minal.
Ziol amb veu d'urgència, com si els altres no ho tinguessin tan clar com ell. —Us en adoneu que serem els primers a arribar al planeta? —intervingué
La porta menava a un passadís en lleuger descens, unes barres metàl·liques la Xandra.
començaven a col·locar-se en posició per conduir els ases d'un en un al seu —Els altres no arribaran fins dilluns, d'aquí a sis dies —anava dient en
destí. Per dècimes de segon les van poder evitar i van arribar a una sala circu- Xerqui quan sobtadament una claror molt intensa va il·luminar la cambra.
lar d'uns sis metres de diàmetre i dos d'alçada. Hi havia una vintena de portes Immediatament la il·luminació va tornar al seu nivell anterior. Van quedar
de mides diverses al seu voltant, en Ziol en va escollir una a l'atzar. No s'obria, momentàniament en silenci. Uns dos minuts més tard es va tornar a repetir
va provar la veïna. l'esclat de llum.
—Són tancades, què fem? Els ases aviat seran aquí, les barres del sostre En Ziol va ser el primer en adonar-se del que passava:
estan baixant per fer un camí i no se pas com… —S'ha obert la comporta exterior del dipòsit de la nau de descens i cada
—Aquella porta —interrompé la Marla—, té maneta i les altres no, no deu dos minuts, en fer tot el Món una volta, veiem la nostra estrella uns instants
ser pas per a animals. per l'obertura. Fixeu-vos que aquesta paret d'aquí és feta d'un material trans-
Era una porta corredora i va lliscar suaument, duia a una cambra sense parent; estem veient l'exterior!
il·luminació, fora de la claror que entrava per la porta i la d'una dotzena de I més el van veure uns minuts més tard quan la nau va començar a caure. O
pantalles que hi havia enceses. Hi van entrar deixant la porta oberta. al menys aquesta va ser la primera sensació que van tenir, tots xisclaven…
Les barres de la sala rodona van baixar fins a formar una mena de passadís i i també volaven per la petita cambra.
va aparèixer el primer animal, va ser una operació similar a la que havien vist —Estem sortint! Estem sortint! —xisclava la Xandra— No tenim gravetat!
a la sala de dalt, van ser obligats d'un en un a entrar per una de les portes. Va tornar a aparèixer el sol i aquesta vegada de manera permanent.
Les pantalles de la cambra presentaven quasi totes el mateix quadre: —Jo estic molt marejat, el cap em volta, no sé com posar-me —anava
dient en Xerqui.
Descens —Ni jo tampoc —intervingué la Marla.
—Jo em sembla que ja m'hi estic acostumant i puc moure'm controladament,
Programa d'emergència
me'n vaig a les butaques que tenen una mena de cintes, suposo que per
Nivell actual: ..............2
lligar-se —digué finalment en Ziol tot agafant-se a unes barres especial-
Control manual inhibit
ment dissenyades per bellugar-se en un ambient sense gravetat.
Però tot just tocar-les, el quadre era substituït pel menú principal d'un ter- Uns minuts més tard ja havien aconseguit seure i lligar-se tots. Des dels
minal estàndard, més exactament d'un terminal estàndard sense CENSOR. seients es podia accedir còmodament als terminals i tots quatre nois es van
••• posar a cercar furiosament qualsevol informació que els semblés útil per a
Durant les següents hores van entrar a la nau diversos animals, tots ells de la seva aventura.
mida relativament gran. En Ziol provava d'identificar-los tot mirant les —Fixeu-vos que diu aquí —saltà en Xerqui—, hi ha pastilles contra el

234 235
MEMÒRIA PROHIBIDA
mareig de l'espai a l'armariet que hi ha sota els terminals, són de color rosa, La desacceleració va començar el mateix moment que el sol s'amagava
crec que ens les podríem prendre… darrera el planeta, la nau va sotragar una mica i una força com d'una mena
—He trobat a una aplicació que és un monitor informatiu de DESCENS de mà gegantina, els va empènyer contra el respatller de la butaca que havia
—digué la Xandra—, treu contínuament una tira de text amb informació basculat una mica cap endarrera, els costava una mica de respirar però era
sobre l'estat d'aquesta nau. Posa que d'aquí trenta minuts començarà la des- fàcilment suportable.
acceleració i que no superarà mai les dues ges… El monitor de DESCENS del terminal de la Xandra anava informant:
—Això deu ser com tenir asseguda sobre una persona del mateix pes, cal- ••• R ESTEN QUINZE MINUTS DE DESACCELERACIÓ ABANS DE PASSAR A VOL ATMOS -
culo que ho resistirem bé —intervingué la Marla—, les naus que baixaran a FÈRIC •••
tots els altres desacceleren fins a quatre ges, suposo que els animals que no En entrar la nau a l'ombra del planeta, s'havia encès l'il·luminació de la
van en butaques especials no podrien resistir tanta gravetat i que la ruta de cabina, bastant feble. Per la finestra es veia una mica de llum difusa d'un to
la nostra nau és més llarga per poder tenir més temps per frenar. És una sort tirant a rosa i de tant en tant alguna guspira de color vermell intens que
per a nosaltres. desapareixia instantàniament. Amb la pressió que notaven al pit cap dels
••• nois no tenia ganes de tocar el terminal per mirar d'esbrinar què era aquella
A la sala de control de l'estació quatre, l'alerta d'irregularitats en una de les claror. El monitor de la Xandra els va estalviar la feina. Anava escrivint:
naus de descens d'animals va passar novament desapercebuda entre cente- ••• P ER LA FINESTRA ES POT VEURE LA CUA D ' AIRE IONITZAT I RESTES DE L ' ESCUT
nars de missatges referents a les naus de persones, a les càrregues, als ani- TÈRMIC QUE DEIXA LA NAU EN FRENAR •••
mals i a molts altres detalls tècnics. Els nois restaven quiets, premuts contra els seus seients. Sols parlava la
El comitè de descens, de fet, tenia molt poques decisions a prendre, sols Xandra que repetia en veu alta els missatges que sortien a la seva pantalla.
algun conflicte humà entre els viatgers. De totes les qüestions tècniques en Passats uns minuts la gravetat va tornar suaument al seu valor normal. Per
tenia cura DESCENS i amb molta eficiència. la finestra ja no es veia la claror rosa, es veia un fons absolutament negre
—Quina llàstima els quatre nois que s'han quedat tancats, si no fos per ells amb molts puntets lluminosos. La pantalla informava:
ara no seriem aquí, i els pobres no podran baixar —deia la Mirtela—. Ara ja ••• E SCUT TÈRMIC I FRENS AERIS DESPRESOS § N AU EN VOL ATMOSFÈRIC A ONZE
no hi ha res a fer, fa estona que no en sabem res, deuen estar deprimits i no MIL METRES D ' ALTITUD § A TERRATGE DINS DE DIVUIT MINUTS •••
contesten al terminal del laboratori. Quan he parlat la darrera vegada amb la Van notar a les orelles un canvi de pressió. Els puntets que es veien per la
Marla, estava tan deprimida que no he entès gens el que em deia. La darrera finestra havien desaparegut i el fons ja no es veia tan negre, era un negre
cosa que en sabem del grup és que en Xerqui ha parlat amb la seva família i una mica lletós.
els ha convençut perquè baixin al planeta de totes maneres, no ho acabo d'en- ••• C ONNEXIÓ AMB L ' ATMOSFERA EXTERIOR § A LTITUD MIL METRES § A TERRATGE
tendre. DINS DE DOS MINUTS •••
—I una altra cosa important, quan fa un parell d'hores he parlat aquí a l'esta-
ció amb el pare d'en Xerqui, m'ha dit que el seu fill havia trobat com trencar el
codi, suposo que volia dir el de CENSOR, i que la pista era “base quinze”.
Immediatament ho he comunicat als matemàtics de Pom i de la República
—intervingué en Fosmein—, fa un moment m'han avisat que la pista és bona
i que creuen que podran suprimir CENSOR de qualsevol terminal en qüestió
d'hores.
—Ara ja no serà responsabilitat nostra —va concloure en Valac.
•••
236 237
MEMÒRIA PROHIBIDA
Fora, la foscor era gairebé total. Feia vent. La sensació els semblava pitjor
que el fred del sector glaçat. Realment de fred no en feia gaire però el vent
28 Planeta els era totalment desconegut. Van arribar just a temps per veure un llum
vermell difús que s'allunyava lentament.
—No puc comunicar amb Sagittarius ni amb el Nova ni amb el Vista+, diu —Quan he obert era molt més a prop, i l'he enfocat amb la llanterna. Crec
que són fora de cobertura de la xarxa SGR i que la xarxa PLANET no està que és el vehicle que s'ha endut els darrers animals.
inicialitzada. El Vista+ enregistra imatges però no les transmet —va anun- —Hi ha fum, és el fum el que fa que ja no el veiem… —digué en Xerqui.
ciar en Ziol tan bon punt s'acabaven de recuperar dels ensurts i sotracs de —No és fum, són moltíssimes gotes molt petites d'aigua condensada. Al
l'aterratge—. Durant sis dies estarem ben sols, encara molt més sols que mapa d'atmosferes planetàries vaig veure que s'anomenen núvols, però no
quan érem als laboratoris. sabia que n'hi podien haver a ran de terra. Serà un problema si la visibilitat
—Sobreviurem, no us amoïneu —en Xerqui volia tranquil·litzar els altres aquí és sempre tan dolenta —contestà en Ziol.
quan realment era ell el més amoïnat—, tenim menjar i suposo podrem tro- —No ho crec pas, segons els mapes de la Sala del Comptador del Temps el
bar amb facilitat els habitatges que hi ha aquí al planeta. percentatge de zona coberta amb núvols no arriba al quaranta per cent, i a
—Mireu, ja han baixat les barres, això vol dir que els animals sortiran més, em sembla que això de que toquin a terra no és el més freqüent —fou
aviat —digué la Marla que mirava per la porta de la cabina. l'opinió de la Xandra.
En aquell precís instant, es va obrir una de les portes i uns animals van —Ziol, tanca la porta que fa fred —intervingué la Marla—, jo estic cansa-
començar a sortir d'un en un pel passadís que duia a l'exterior de la nau. da i crec que ara el millor que podem fer és menjar alguna cosa i anar a
—El monitor de descens diu que els animals que surten s'anomenen isards dormir a les butaques de la cabina que són molt còmodes.
—intervingué la Xandra—. Tot el desembarcament dels animals diu que L'assentiment va ser general i la fam també, però van haver de sopar men-
durarà encara dues hores. Crec que seria millor no provar de sortir fins que jar fred ja que no van trobar cap forn a la part accessible de la nau que era la
s'hagi acabat per no interferir amb l'operació. formada per la cabina, el corredor d'entrada i la sala circular de les portes
Les dues hores van ser lentes, van veure passar tots els animals que ja que en aquells moments eren totes tancades amb l'excepció de la que comu-
havien vist entrar i alguns més que lògicament havien pujat a la nau abans nicava amb la cabina.
que els ases. En Ziol anava apuntant al Nova els noms de les espècies que Van dormir més de vuit hores i quan es van despertar encara era fosc, molt
apareixien al monitor de DESCENS. Acabat el desembarcament dels dar- més fosc que quan es van adormir: tots els llums de la nau s'havien apagat, les
rers animals va aparèixer: pantalles també. La nau estava desconnectada. En Ziol que duia una llanterna,
§ § § § § § § § § § § § O PERACIÓ FINALITZADA § R ELACIÓ FINAL A L' ARXIU va tocar totes les pantalles i commutadors que va trobar: cap no va reaccionar.
DESCENS_ANIMALS_A03.RLC § A PLICACIÓ TANCADA § § § § § § § § § A fora, ja no hi havia boira però el cel estava completament tapat. Des de
§§§§§§§§§§§§§§§§ la porta, que es podia operar manualment, van notar que feia una mica de
—Vaig a veure si veig alguna cosa per la porta —exclamà en Ziol tot fred i més vent que abans. Ara amb la llanterna van poder veure que la nau
sortint corrents de la cabina amb la llanterna a la mà. havia aterrat en una superfície plana plena de petits vegetals que en la direc-
Les barres de la sala circular i del passadís d'entrada havien quedat aixeca- ció que veien des de la porta, continuava uns cent metres fins una gran
des i el camí era lliure. La porta d'entrada però era tancada. El cor d'en Ziol massa d'arbres molt alts. Des de la finestra de la cabina, fins on arribava la
anava a una velocitat extrema i les seves mans també. Ara sols faltaria que- llanterna sols es veia una superfície uniforme d'herba.
dar tancats dins la nau. La porta tenia una palanca. La va estirar amb força, La Xandra va encendre el Nova i va calcular que encara restaven unes set
no es va moure. La va tombar a la dreta, res. A l'esquerra… hores de foscor. En Xerqui va preparar l'esmorzar, novament fred, i va anun-
—Veniu, he obert la porta, correu, heu de venir de pressa. ciar que encara que tenien menjar per a sis dies com a mínim, l'aigua se'ls

238 239
MEMÒRIA PROHIBIDA
estava acabant. Segons en Ziol, l'aigua i el menjar fred tenien fàcil solució: Van restar quiets una llarga estona ajaguts a l'herba. A ells els va semblar
amb l'humitat que hi havia fora, segur que hi haurà molts cursos naturals sols un moment, però quan se'n van adonar ja estaven tremolant mig glaçats
d'aigua i també segur que podrien cremar restes de vegetació per escalfar el i xops. Van haver de tornar ràpidament a la cabina. Es van posar les granotes
menjar. Amb una petita expedició a l'exterior es podria comprovar. gruixudes que van treure d'una motxilla. Van ser meravelloses per entrar en
••• calor.
—Quina sort, trobar aigua tan a prop de la nau. Creus que serà bona? No van veure quan l'albada va començar a trencar el negre de la nit a
—preguntà la Marla. l'horitzó oriental, la nau estava orientada de tal manera que ni la finestra ni
—Crec que sí. A l'enciclopèdia vaig llegir que l'aigua dels cursos naturals la porta hi miraven. Però molt poc a poc la claror del dia es va començar a
era potable gairebé sempre, si els homes no l'havien contaminada. I aquí, fer evident. Finalment van tornar a sortir, aquesta vegada ben abrigats.
d'homes pocs —respongué ràpidament en Ziol—. Va, tornem a la nau que la Enlluernats per les llanternes que fins aquell moment havien estat enceses,
Xandra ja ens fa senyals amb la llanterna. Agafa aquest munt de branques van trigar uns minuts a començar a veure alguna cosa. Poc a poc els va
que jo agafaré l'altre. començar a agafar una sensació de vertigen, cada vegada hi veien més lluny.
Van deixar el llindar del bosc, on havien trobat el petit rec i la llenya, i van Es van haver d'agafar els uns als altres per no caure, per primera vegada
tornar al costat de la nau. De foc no en van poder fer, la llenya no s'encenia. albiraven un espai obert. Restaven gairebé en silenci mentre cada vegada
Ho van atribuir al fet que tota la llenya que havien trobat era humida, però veien més detalls: arbres immensos, especialment comparats amb els de les
anaven errats, la veritable explicació era l'elevat percentatge de nitrogen a jungles de Sagittarius, pedres que també estaven fora de la seva experièn-
l'atmosfera del planeta. Van decidir esperar la vinguda del dia dins de la cia, animals voladors milers de vegades més grans que els insectes que co-
nau. neixien, cada vegada en veien més i també els sentien Al seu damunt algu-
—No suporto aquesta espera, no sé si sabré adaptar-me a uns dies que nes estrelles confonien la seva lluor amb un cel sense núvols que anava
duren el doble del normal —anava mig remugant la Xandra—, vull claror, passant del negre al blau fosc.
m'agafen tots els mals tanta estona a les fosques… L'herba del prat era més aviat baixa però molt espessa i estava completa-
—Tu mateixa has calculat que aviat veurem el sol, crec que per la finestra ment xopa. Afortunadament les granotes que duien els aïllaven de la humi-
s'hi veu una mica de claror —digué en Ziol. tat i del fred. No es veia res artificial llevat de la nau de descens que ara
—Claror no sé, però des d'aquí veig una cosa extraordinària, veniu tots! contemplaven des de fora per primer cop, era d'aparença metàl·lica i tenia la
Correu! —cridà la Marla que des de feia estona no parava més de deu segons forma d'un plat de trenta metres posat cap per avall.
al mateix lloc i en aquell precís moment era a la porta exterior de la Nau. Mirant a llevant, unes muntanyes suaus destacaven contra un horitzó que
Realment era extraordinari: la meitat de la volta del cel estava plena de ja era de color vermellós. Més a prop i més avall, una superfície llisa, segu-
puntets lluminosos, precisament el que havien intuït lleugerament davant la rament era aigua: una badia o un llac.
pantalla de la Sala del Comptador del Temps. Ara estava apareixent davant El sol va trigar a sortir, el planeta girava dos cops més lentament que la
dels seus ulls. Terra, però quan el primer raig va aparèixer entre dos petits cims de la serra
Sense contaminació lluminosa ni lluna, la nit era quasi absolutament ne- els va agafar per sorpresa. Les llàgrimes van tornar a córrer per les galtes
gra, els núvols eren invisibles i en enretirar-se, semblava que els estels s'anes- dels quatre nois. No quedava clar si eren d'enlluernament o d'emoció.
sin encenent d'un en un. Milers d'estels. •••
Van tornar a baixar al prat, a pocs metres de la nau. Aviat van haver de —Mireu, allà dalt, entre els arbres —cridà sobtadament la Marla, tot asse-
seure a terra per no caure, encara trigarien mesos a dominar l'equilibri en un nyalant el bosc que dominava la clariana per la banda de ponent. Els altres
espai obert. La Marla tenia els ulls plens de llàgrimes d'emoció i quan va tres es van girar i per pocs segons encara van veure un punt brillant prop del
besar en Ziol es va adonar que per les seves galtes també n'hi corrien. cim d'un turó cobert d'arbres, a uns cinc-cents metres de distància.

240 241
MEMÒRIA PROHIBIDA
—És possible que sigui artificial, que sigui d'un habitatge o d'algun equip •••
dels que hi ha al planeta. Crec que ho hauríem d'anar a mirar, no és gaire La nau no hi era, el seu rastre sí, un cercle de trenta metres amb l'herba
lluny —digué en Ziol. xafada. No era l'únic rastre, del cercle en sortien dues línies paral·leles sepa-
—Però ens podríem perdre… —en Xerqui era sempre el més poruc, o rades uns deu metres.
prudent, del grup. —Probablement són les marques d'un vehicle amb rodes que s'ha endut la
—Marcarem el camí, podem clavar branques a terra i així assegurar la nostra nau —analitzà en Ziol.
tornada —contestà la Xandra—. I més perduts del que estem, sols en un —I les nostres coses —afegí la Xandra que estava molt nerviosa però no
planeta, ja no ho podem estar. ho volia encomanar als companys—, sols tenim dues motxilles, els recipi-
El bosc era espès però molt més fàcil de passar que la selva de Sagittarius. ents per portar aigua, el Vista+, quatre llanternes, coses per escriure i la roba
Anaven posant pistes cada deu passes i miraven d'anar el més recte possible que portem. No cal desesperar-se, d'aquí a quatre dies baixaran tots els al-
en la direcció que havien vist la llum. El pendent era suau però tallat de tant tres i ja no tindrem cap problema…
en tant per bandes de roques negres, com petits cingles, d'uns tres metres —Tens raó, però no sabem pas si baixaran gaire a prop d'aquí i si ens
d'alçada que els obligaven a fer desviaments. En Ziol, que duia el Vista+, trobaran o els trobarem amb facilitat. Jo no veig la situació tan clara —en
s'aturava davant totes les plantes i també insectes que li cridaven l'atenció i Xerqui es va atrevir a expressar raonaments pessimistes—, no hem pogut
els enregistrava. Van trigar més d'un quart d'hora en arribar dalt del turó. I comunicar-nos amb Sagittarius i ells no coneixen la nostra situació. És pos-
no havien vist res artificial. sible que baixin, s'instal·lin al lloc preparat per a les persones i que no ens
—Explorem per parelles tota aquesta zona en direcció a la nau —proposà arribin a trobar mai més…
la Xandra—, la llum venia de molt a prop d'aquí. Si algú es perd que torni a —D'acord. Hem de trobar els habitacles de les persones pels nostres mit-
pujar al punt més alt i si algú troba el que ha fet la llum, que cridi i tots hi jans. Problema número u, i em sona: el menjar s'ha quedat a la nau. Ziol,
anirem. entre els arbres has reconegut alguna planta comestible?
Va passar quasi mitja hora i no van trobar res que no fos natural. Eren tots —Sí, Marla, maduixeres. Moltes, però les maduixes són totes verdes. Em
quatre en un lloc on el bosc era bastant obert. Van decidir deixar-ho córrer. sembla que aquí totes les plantes creixen en cicles que suposo que tenen a
Van seure en unes roques, sota un petit espadat negre. Una gran llosa se veure amb el moviments del Sol. Haurem de tornar sota els arbres i fer una
n'havia desprès, deixant a la roca una marca vertical neta, llisa i brillant com recerca més sistemàtica. A part del que ha dit la Marla jo duc a la butxaca el
un mirall. En Ziol l'estava examinant i qui sap si hagués pogut trobar la ganivet plegable, aquell que té tantes eines. I el problema número dos?
solució al misteri de la llum quan un crit de la Xandra el va interrompre. —Trobar els habitatges o el punt on baixaran tots els altres, naturalment.
—No hi és, la nau no hi és! Des d'aquí es veia, allà a baix, a l'herba, i ara no Crec que el primer que hauríem de fer és seguir les marques de terra. Potser
hi és! ens portaran als habitatges…
—No pot ser. Estàs segura que era des d'aquí des d'on es veia? —preguntà —Doncs som-hi. Aquí no hi tenim res a fer. De totes maneres crec que
en Xerqui amb la veu una mica tremolosa. hauríem de marcar el camí, com hem fet abans —la Xandra va començar a
—L'hem vista des d'aquí, és indubtable que era des d'aquest mateix lloc, caminar i els altres la van seguir immediatament.
n'estic segura: les flors que porto als cabells les he arrencades d'aquesta Les roderes travessaven el gran prat on havia aterrat la nau, en direcció
planta, mireu les tijes trencades, i quan ho feia veia la nau. contrària al turó que havien pujat abans. Al final de la clariana, les marques
—Jo també l'he vista quan pujàvem, quan clavava aquests branquillons tombaven a la dreta i es ficaven per una mena de pas ample entre els arbres
per marcar el camí. No ens esverem, és possible que hagi lliscat pel pendent amb el terra cobert d'herba baixa. No podia ser natural, la seva amplada, uns
i ens la tapin uns arbres —intervingué la Marla sense gaire convicció—. trenta metres, era absolutament constant.
Baixem de pressa. Durant tres quarts d'hora, el camí seguia serpentejant lleugerament però

242 243
MEMÒRIA PROHIBIDA
mantenint la mateixa direcció general. Alguns camins més estrets hi desem- guna por ancestral. Van caminar més de dos quilòmetres pel límit entre la
bocaven de tant en tant però les roderes sempre anaven pel gran. Hi havia platja i el bosc i no van trobar cap altra camí. La platja semblava infinita.
pujades i baixades, mai gaire fortes. L'amplada era sempre la mateixa i les —Per aquí no hi veig sortida. I suposo que en direcció contrària tampoc.
marques continuaven ben visibles. De tant en tant algun rierol que podien Crec que el millor que podem fer és tornar al camí, al punt més alt que hem
saltar amb facilitat. Finalment, un veritable riu de quinze metres d'amplada. A trobat, abans d'arribar al curs d'aigua gran, i veure si des d'algun punt elevat
l'altra banda hi havia una clariana gran i més enllà el camí continuava. veiem alguna cosa interessant —va concloure la Marla. Més valia fer algu-
—Mireu, nois, aquí la vegetació és diferent i em sembla que veig una cosa na cosa ràpidament ara que les roderes ja no es podien seguir més.
interessant —digué en Ziol que va arrencar a córrer per la vora del riu—. La pujada els va fer suar de valent, ara tenien el sol just a l'esquena i els
Veniu tots aquí, són cireres, i estan prou madures. Molt més petites que les arbres no els feien ombra.
que coneixíem, però cireres. Són boníssimes! —Aquest camí lateral puja molt més que l'ample—digué en Ziol—, és
La ribera estava plena d'arbres fruiters. Molts no els coneixien i molts tenien fàcil que ens porti a algun punt elevat—. Crec que l'hauríem d'agafar.
la fruita completament verda o fins i tot flors. Van agafar moltes cireres, sufi- L'assentiment va ser general. Si més no, era ombrívol i tan bo com qualse-
cients per atipar-se i per omplir tot el departament inferior de la motxilla. vol altre. Feia uns vuit metres d'amplada i a vegades les branques dels ar-
També van tastar alguns altres fruits que semblaven madurs. No molts, encara bres d'una banda i de l'altra es tocaven per sobre dels seus caps. El terra era
que internament tots creien que unes coses tan bones no podien ser perjudici- d'herba baixa, molt diferent del garbuix quasi impenetrable de matolls que
als per la salut. A Sagittarius tot el que era bo era menjable i totes les plantes hi havia sota els arbres en aquella zona.
verinoses o amb efectes perillosos eren amargants. Ara sabien que eren en un Van anar trobant altres camins similars. Sempre agafaven el que creien
nou món dissenyat pels mateixos que havien dissenyat l'antic. que pujava més i marcaven clarament la desviació. Feia tres hores que havi-
Es van treure la roba per travessar el riu. A l'altra banda es van estirar al sol en deixat el mar quan van penetrar a una zona on el bosc, en fort pendent,
a eixugar-se. Van passar mitja hora damunt l'herba mig endormiscats per la era bastant obert. Van decidir deixar el camí i sense deixar de posar marques
calor, era una sensació tan agradable i tan nova. Va ser una sort que tots ells a terra, pujar directament al cim de la muntanya que semblava proper. No
fossin prou foscos de pell com per no cremar-se, ja que desconeixien total- ho era, cada vegada que es pensaven que ja hi eren, apareixia una nova
ment els perills del sol. pujada. Dues hores més d'ascens fins arribar a la carena. Estaven esgotats.
En Ziol, fent veure que dormia, va allargar la mà vers la Marla. Però la —Segons el rellotge del Vista+ són les deu del vespre, però calculo que
noia tenia altres coses al cap. Es va posar dreta i va dir: amb la rotació tan lenta d'aquest planeta, encara resten unes divuit hores de
—Ho sento molt nois, però crec que hem de continuar el nostre camí. Ja sol —anuncià la Xandra—. Què fem?
hem fet prou el mandra per avui. —Jo tinc son, fam i sobre tot necessitat de descansar. Podem buscar un
••• lloc per dormir i demà, o avui a la tarda, ja no sé com s'ha de dir aquí, ja
Feia calor i no es van tornar a posar les granotes. De tant en tant veien continuarem —en Xerqui va resumir el que era el pensament de tots en
arbres fruiters, especialment a la vora dels riuets. Ara el camí descendia aquells moments.
bastant de pressa. Sobtadament es va acabar. L'espectacle que van veure va Van trobar un bon lloc molt arrecerat i ple de mates de neret florit que
ser meravellós i torbador alhora. El recorregut entre dues parets d'arbres podien servir de matalàs, es van acabar les cireres, es van tornar a posar les
immensos els donava seguretat però ara havien anat a parar a un espai obert, granotes i es van adormir molt aviat.
obertíssim. On acabava el bosc començava una extensió de sorra gruixuda i •••
més enllà una massa d'aigua, enorme, monstruosament gran. La Marla es va despertar amarada de suor, encara feia més calor que abans.
L'aigua era una mica salada i més calenta que la dels rius però els nois no s'hi Després de viure setze anys a temperatura constant, la variabilitat del plane-
van banyar, les onades els eren totalment desconegudes i els despertaven al- ta la sorprenia més que molestava. Va mirar el Vista+, havien passat sis

244 245
MEMÒRIA PROHIBIDA
hores. En Ziol dormia, s'acabava de girar i tenia tota la galta marcada de la —Si ens enfilem a un arbre hi podrem mirar —suggerí la Xandra—. Ziol,
planta que li havia fet de coixí. creus que ens podríem enfilar a aquell?
Uns cent metres muntanya avall hi corria un rierol, va baixar-hi per omplir —Sí, ho podem fer com el dia del canal.
les ampolles d'aigua. L'aigua freda era agradable i va acabar mullant-se tot el En Xerqui es va amorrar a l'arbre, la Marla es va enfilar a les seves espat-
cap, ara ja no tenia son. Va tornar a la carena. No veia ni arbres ni mates amb lles, la Xandra al seu damunt i finalment en Ziol ho va tenir fàcil per agafar-
fruits. Potser els altres en sabrien més però no hi confiava gaire. Ara que se a la primera branca i també ajudar la Xandra a pujar-hi. A partir d'allí era
estava aturada va poder observar la gran diversitat de formes de vida que hi com una escala. Les fulles impedien tota la visió. Més amunt el paisatge es
havia, moltes més que les que havia vist quan caminava, li cridaven especial- va anar obrint. En la direcció que volien mirar: mala sort, un turó impedia la
ment l'atenció els ocells i alguns petits rèptils que li eren totalment descone- visió, però seguint la carena es veia un pic rocós que sobresortia dels arbres,
guts. En Ziol tindria feina assegurada. Els altres ja s'estaven bellugant. a menys de dos quilòmetres.
—Aquí dalt no hi ha menjar —els va dir quan els va veure ben desperts—. L'ascensió per les roques va ser fàcil, estaven superant l'alçada dels arbres.
Tenim dues alternatives: o tornar immediatament a la zona del riu, poden A la dreta el paisatge que ja havien vist des del cingle, a l'esquerra la vall on
ser unes quatre hores de camí, o dedicar-nos a explorar, posem-hi unes tres havia baixat la nau. El terreny ondulat no era igual al de l'altra banda, el
hores, abans de decidir què fem. bosc estava tallat per tot un sistema de línies sense arbres. Van identificar el
—Tinc fam però també una mandra immensa de tornar a baixar al riu camí de la nau i van veure la clariana i el primer turó que havien pujat. Amb
—contestà la Xandra—, voto per la segona opció. el Vista+ fins i tot van veure el munt de llenya que havien agafat per provar
—I jo. de fer foc.
—I jo també. Va ser en Xerqui qui se'n va adonar:
La serra era molt més abrupta per l'altra banda que per on havien pujat. —Hi ha uns quants camins que convergeixen a un punt, darrera una petita
Quan feia dues hores que resseguien la carena van arribar a la part de dalt elevació.
d'un cingle, els arbres ja no tapaven la vista en aquella direcció, l'acrofòbia —Jo sols en veig tres, no crec que sigui res d'especial —digué la Xandra.
i el vertigen els van envair. Ja ho coneixien i van seure. —Tres? Em sembla que són més, duus les ulleres brutes —intervingué la
El paisatge era aclaparador: a l'esquerra serres i més serres cobertes d'ar- Marla—. Ziol, què veus amb el Vista+?
bres d'un verd molt fosc sols interromput pel gris, negre o marró d'alguns —Em sembla que en Xerqui ho ha encertat. Com mínim set, no vuit ca-
cingles; davant el terreny es suavitzava i apareixien clapes de verd molt més mins amples que van a parar a la mateixa zona. Ja ho tinc! Mireu la pantalla,
clar, especialment a les fondalades; a la dreta una plana boscosa trencada ara poso la màxima amplificació, això no és un arbre, és una mena de pal
per un gran riu que desembocava al mar just al límit del camp de visió des amb coses penjades a diverses altures, i s'acaba en una esfera, i la seva base
d'aquell punt. és una superfície llisa. És artificial, segur.
En Ziol va treure el Vista+ i el va posar a la màxima amplificació. L'aparell Van agafar paper i van fer un esquema general de la regió. En Ziol enregis-
estabilitzava la imatge i els permetia veure detalls molt més petits que els trava amb l'aparell el possible camí fins el pal. La Xandra calculava:
que veien a ull nu. —Crec que és a uns vint quilòmetres, i ens resten unes set hores de sol. Per
—Fixeu-vos que a les parts baixes hi ha molts arbres florits o amb fruita, poc que no trobem un camí directe no hi arribarem. Proposo baixar al lloc
però el que no veig és cap camí com el que tenia les marques de la nau. on hem collit les cireres, menjar-ne més i dormir allí mateix.
S'hauria de veure des d'aquí. Tenien gana i al final del recorregut hi havia menjar. Afortunadament, feia
—Si més no, sembla que trobarem menjar a qualsevol zona baixa. Ara baixada i van trigar sols quatre hores en arribar a la clariana del riu.
seria molt important poder mirar en direcció contrària —digué la Marla—. El primer que van fer va ser atipar-se, tant de cireres, com d'altres fruites
Sembla clar que per aquí no hi ha cap habitatge ni res artificial. que havien tastat el dia anterior i que no els havien fet cap mal.

246 247
MEMÒRIA PROHIBIDA
—Ara fa calor, però ja sabeu que quan no hi ha sol la temperatura baixa. bosc com si fos de dia. Dos segons més tard el soroll. Instintivament va
Valdria la pena fer alguna mena de refugi —digué la Marla. tornar a entrar. Un altre esclat i un altra explosió més fluixa aquesta vegada.
—I també agafar força fruita, ara que hi ha claror —afegí la Xandra—. Si —Què és això, no pot ser natural —digué en Xerqui.
us sembla bé, jo i en Xerqui la collirem i vosaltres dos podríeu fer el recer. —Crec que sí. A l'enciclopèdia del terminal del laboratori ho vaig veure
La Xandra i en Xerqui van fer la seva feina amb facilitat. L'altre equip, no. —respongué la Xandra—, passa algunes vegades quan cau aigua dels nú-
No tenien cap experiència sobre cabanes. En Ziol era al bosc cercant bran- vols, no recordo com és diu.
ques quan va fer un crit: —I és perillós? —preguntà en Ziol.
—Veniu! A veure que us sembla això. —No ho sé.
Era un arbre, el seu tronc feia més de dos metres de diàmetre. I era buit. A mesura que passaven els minuts l'estat d'ànim dels nois es va anar assere-
—Com a refugi està bé, però si hi entrem tots quatre haurem de quedar- nant. No passava res. L'espant es va transformar en indiferència. La Marla va
nos drets —digué la Marla. observar que quant més temps passava entre l'esclat i el soroll, aquest era més
—Si n'hi ha un així n'hi pot haver un altre de més gran. Crec que val la feble. El cansament els va tornar a vèncer. Poc després tornaven a dormir.
pena cercar-lo. Fixeu-vos que aquesta espècie d'arbre té aquests fruits pun- Quan en Ziol es va despertar, el rellotge del Vista+ marcava les 10:58. Els
xeguts, n'hi ha molts. altres tres nois dormien plàcidament. Va sortir fora. Feia vent però segura-
N'hi havia, i bastants dels grossos eren buits per dins. Va ser en Xerqui qui ment no tan fred com la primera nit. El bosc era pràcticament sec. Des de la
va trobar el bo: un arbre mort amb un tronc de més de tres metres de diàme- clariana es veien moltes estrelles. Tenia fam. Quan volia tornar a entrar a
tre. Era buit i quatre persones podien jeure dins d'ell amb relativa comodi- l'arbre es va trobar que els altres s'acabaven de despertar i tenien gran ur-
tat. L'interior era sec, el terra folrat amb palla i branquillons. També hi van gència per sortir. Uns minuts més tard, ja tots dins l'arbre, van començar un
trobar unes coses blanquinoses, que es trencaven amb facilitat i que sembla- descomunal esmorzar de fruita.
ven part d'una esfera buida feta miques. Indubtablement eren les restes de •••
l'habitatge d'algun animal relativament gran. Tot el dia havia estat un complert descans, cap dels quatre nois recordava
Solucionat el problema d'on dormir, era el moment de banyar-se, i van haver estat mai tantes hores xerrant. S'havien acabat ja tota la fruita i, se-
restar a l'aigua fins que el sol, que ja era baix, es va amagar darrera uns gons en Ziol i la Xandra, restaven unes nou hores de foscor. Dins l'arbre
núvols molt negres. La temperatura començava a baixar. Era hora d'anar a encara hi feia calor tot i l'ambient cada vegada més fred de l'exterior.
l'arbre. L'espai era més petit del que els hi havia semblat abans. I el terra Encara que ja havien apagat la llanterna i s'havien desitjat bona nit, cap
massa dur, calia fer un matalàs. Van posar-hi fulles seques i ho van cobrir dels nois tenia realment ganes de dormir. La Marla, ben arrambada a en
amb una mena d'estora que van fer amb uns joncs que creixien en grans Ziol, esperava que l'altre parella s'adormís quan una mà va agafar la seva.
quantitats a les vores del riu. Començava a minvar la llum i encara que Era de la Xandra, la va estrènyer i va establir amb ella una mena de sincro-
segons l'horari del Vista+ eren les sis de la tarda es van adormir ràpidament. nisme molt especial. En Ziol i en Xerqui es bellugaven. Soroll de roba. Les
Un soroll molt fort els va despertar quan ja era fosc del tot, moments més dues mans sols es van separar l'imprescindible per treure's la granota. Sols
tard es va repetir. Semblava com si tot l'arbre tremolés agitat per unes mans es sentien les respiracions. Allò no era precisament intimitat. La Marla es va
gegantines. La Marla va encendre la llanterna i va veure els altres nois amb concentrar amb en Ziol sense deixar la mà. Els joncs se li clavaven a l'es-
cara de circumstàncies. Va apartar la motxilla i les branques que tapaven el quena però no trobava la sensació desagradable. Mirava de no fer soroll i
forat d'entrada, l'aire de fora era fred. notava que els altres també es bellugaven amb cura. Va durar molt i el final
—Cau aigua, molta. No hi ha cap núvol tocant a terra com la primera nit. va ser quasi simultani: en Xerqui va trencar el silenci; la Xandra va esclatar
Son gotes grosses, sort que el forat de l'arbre queda ben… i per la mà, li va encomanar a la Marla; immediatament, en Ziol tampoc va
Un esclat va il·luminar el paisatge, la Marla va veure per uns instants el poder restar en silenci. Es va relaxar i amb la mà lliure va evitar que en Ziol

248 249
MEMÒRIA PROHIBIDA
canviés de posició. Probablement la Xandra va fer el mateix amb en Xerqui.
Es va fer un llarg silenci. En Ziol el va trencar una mica prosaicament:
—Si no us importa, encenc la llanterna que no sé on tinc la granota i fa fred. Apèndix
•••
Quan van aparèixer les primeres llums de l'albada, ja feia una estona que
eren desperts. Els ocells començaven a cantar. En Ziol era qui tenia més 1: La nau Sagittarius
presses, tot just la il·luminació va ser prou com per no ensopegar, va agafar La nau Sagittarius té forma de cilindre aplanat, o de disc gruixut, de 4.770
la motxilla i va fer posar en marxa als altres tres. metres de radi i 530 metres de gruix. Del centre a la perifèria hi distingim
Dues hores més tard, van veure entre els arbres un reflex de sol. Aquesta diverses zones. La part central està ocupada pels dipòsits de combustible
vegada sí. El bosc es va anar obrint i van contemplar la torre, a menys de fins a un radi de 400 metres. Més a l'exterior hi ha una gran zona buida, fins
tres quilòmetres: un cilindre metàl·lic que sobresortia per damunt dels ar- una distància de 4.275 metres del centre on es troben els hangars de les naus
bres, acabat en una esfera. Van començar a córrer. S'hi apropaven. Corrien de descens. L'anell entre 4.275 i 4.300 metres de l'eix està ocupat per les
molt, van deixar el camí, ara muntanya amunt. estacions de descens i les cobertes dels animals. Entre 4.300 i 4.743 metres
Arribats al cim, no va ser la torre, ni la base on s'assentava, feta d'un mate- hi ha les 140 cobertes de la zona reservada a les persones. Finalment, la part
rial vermellós desconegut per a ells, el que els va cridar l'atenció. A l'altra més exterior està ocupada pels dos anells del reactor de fusió que és la seva
banda de la muntanya hi havia el que havien estat cercant: els habitatges. font d'energia i per 2.240 motors, igualment espaiats a l'entorn de la perifè-
Tots diferents i envoltats de vegetació. Unes escales fetes d'aquell material ria de la nau. Les grans dimensions de la nau venen justificades per la mida
vermell hi duien. del reactor, impossible de realitzar amb un anell més petit.
••• La seva massa en sortir de la Terra era de 1,7·1012 quilos. (1,7·1012 vol dir
El terminal semblava idèntic als de Sagittarius. Al seu damunt un rellotge 1,7 multiplicat per deu elevat a la dotzena potència o sigui 1.700.000.000.000.
marcava DIVE 21:05:9075 19:47 En Ziol va tocat el cercle verd d'engegada O el que és el mateix: un bilió set-cents mil milions de quilos).
i va aparèixer la pantalla d'inici. No hi havia CENSOR. Un dit va tocar un El sistema de propulsió consta de 2.240 motors iònics expulsen nuclis d'heli
rectangle titulat “Assistent d'arribada al planeta”. Des de la pantalla un ros- i de carboni a velocitats properes a les de la llum. El rendiment del sistema
tre somrient va dir: motor és del 78%. La potència total és de 4,78·1015 wats, cada motor és una
—Benvinguts a casa. mica més potent que mil centrals nuclears de fissió de l'any 2000. L'energia
s'extreu de la reacció de fusió que transforma quatre nuclis d'hidrogen lleu-
ger, H1, en un nucli d'heli, He 4, dins de dos anells de quasi 30 quilòmetres
de circumferència. La reacció nuclear és la mateixa que subministra l'ener-
gia al sol. La massa total d'hidrogen embarcada és de 2,2·1010 quilos. L'hi-
drogen s'emmagatzema combinat amb carboni en forma de metà (CH4). En
total la nau embarca 8,8·1010 quilos de metà.
Els motors proporcionen a Sagittarius una acceleració axial de 0,012 m·s-2,
816 vegades menys que l'acceleració de la gravetat a la Terra, totalment
imperceptible sense instruments. Funcionant en continu durant 4 anys i quinze
dies, subministren a la nau una velocitat de 1.530 quilòmetres per segon,
aproximadament un cent noranta-sisè de la velocitat de la llum. En arribar a
destinació la nau inverteix pràcticament el mateix temps en frenar.

250 251
MEMÒRIA PROHIBIDA
La nau Sagittarius gira a l'entorn del seu eix cada 129,2 segons a fi de crear
una gravetat artificial dirigida cap a l'exterior. La gravetat augmenta amb la 3: Els sectors
distància a l'eix de la nau. Al mateix centre s'anul·la i a la perifèria, que és la Cada sector té 35 cobertes d'alçada (111 metres), 516 metres d'amplada i
part habitable, és màxima. una llargada que varia entre els 772 i els 851 metres, els sectors baixos són
més llargs que els més alts, naturalment. Tots els sectors són diferents en
2: La zona habitable configuració de cambres i corredors. Un sector típic, descomptades les pa-
La zona reservada als homes té forma d'anell de secció rectangular, amb rets i zones de serveis inaccessibles com ara els pous dels ascensors, té una
un radi exterior de 4.743 metres, radi interior de 4.300 i una amplada de 516 superfície habitable de 12,5 km 2 i un volum de 37,5 hm3. Té aproximada-
metres. Interiorment té 140 cobertes concèntriques regularment espaiades, ment uns 15.000 corredors amb una llargada global de més de 600 km. Està
a 3,16 metres l'una de l'altra. La superfície total de les cobertes és de 2.050 dividit en més o menys unes 225.000 cambres per a persones, 45.000 d'us
quilòmetres quadrats. La coberta més baixa, la número 1, té una llargada de agrícola, 9.000 lavabos, 180 escales i 160 ascensors. També hi ha uns 55.000
29.796 metres, allà l'acceleració de la gravetat val 11,21 m·s-2, un 14% més terminals
que a la Terra i la coberta 140 que és la més alta —aquí alta vol dir propera La població mitjana prevista de cada sector és de 75.000 persones. La
al eix de la nau— mesura 27.036 metres de circumferència amb una grave- potència energètica disponible per a il·luminació, forns i terminals és de 30
tat de 10,18 m·s-2, un 4% superior a la de la Terra. El volum total d'aire de la megawats. El cabal d'aigua potable és de 0,6 m3 per segon i el d'aigua d'ús
zona habitable és de 6,48 km3. Tot aquest espai està dividit en 140 sectors agrícola de 8 m3 per segon.
que es poden aïllar completament els uns dels altres. Els sectors estan dis-
posats en quatre anells concèntrics de 35 sectors cadascun. 4: El viatge
La distància entre la Terra i el primer planeta és de 33,2 anys llum que a la
443 4.303
velocitat de la nau, 1.530 quilòmetres per segon, es trigarien 6.509,5 anys a
recórrer comptant amb els quatre anys d'acceleració i els quatre de frenada.
Això és amb el temps que marquen els rellotges de la Terra. Segons els rellot-
ges de la nau, en no ser la velocitat de Sagittarius menyspreable comparada
amb la de la llum, cal aplicar una correcció relativista i el viatge dura aproxi-
madament un mes menys. Dit d'una altra manera, quan a Sagittarius és el
primer de gener del 9075 a la Terra és el primer de febrer del mateix any.

5: El Primer Planeta
516 L'anomenat “Primer Planeta” —estava previst que fossin els primers viat-
gers els que li posessin nom— va ser el cent-dotzè candidat a planeta habi-
Forma i dimensions de la zona habitable table descobert pel gran telescopi interferomètric situat al punt de Lagrange
L2 del sistema Sol-Júpiter, en conseqüència el seu nom en codi era una
L'atmosfera està composta d'un 29% d'oxigen, 69% de nitrogen i la resta mica prosaicament H112. Està situat a 33,2 anys llum de la Terra, això re-
és principalment argó. La pressió és de 46.300 pascals, un 46% de la normal presenta aproximadament poc més de l'u per mil de la distància que ens
a la Terra. En aquestes condicions l'aigua bull aproximadament a 79°. La separa del centre de la Galàxia.
temperatura es manté constant a uns 22° i la humitat a un 55%. Des d'aquest planeta les figures de les constel·lacions no són les mateixes
que des de la terra, per efectes de la perspectiva, però hi ha una excepció

252 253
MEMÒRIA PROHIBIDA
notable: Orió. Les set estrelles que dibuixen la seva figura són tan allunya- massa és 905 vegades més gran que la de la Terra, o el que és el mateix, 2,85
des, i tan grans, que des d'un punt situat a trenta i escaig anys llum la seva més que Júpiter. Aquesta mena de planetes són molt abundants a l'entorn de
figura és substancialment igual. les estrelles similars al Sol. L'any del planeta gegant dura 189 dies.
Els planetes gegants, segons la teoria i els quatre exemples que tenim al
A 840
B sistema solar, tenen satèl·lits relativament grans, G15222 en té un de més
31
gran que la Terra: H112. Cada 48 hores i 32 minuts, circula a l'entorn del
1650
planeta gegant a una distància de 653.500 km.
100
El Sol
33,1 H112 presenta sempre la mateixa cara a G15222, com la Lluna a la Terra.
1450 170
La combinació dels moviments fa que allí, el dia solar tingui una durada de
460 49 hores i 3,5 minuts aproximadament.
116
110 830 91 H112 és un cos una mica més gran que la Terra, la seva massa és 1,57
650
480
23 vegades la del nostre planeta; el seu diàmetre és de 15.300 quilòmetres, un
650 1850
vint per cent més gran i la seva superfície és un quaranta-tres per cent més
330 320 gran que la de la Terra. La gravetat que en resulta a la superfície és de 10,7
180
1420
metres per segon cada segon, un deu per cent més que al nostre món, però
1110 1210
490
exactament la mateixa que a la coberta 70 de Sagittarius. La seva densitat és
820
470
de 5,01 g·cm -3, un deu per cent inferior a la de la Terra, cosa que s'explica
250
750
540
65 250 per la presència propera del planeta gegant que va acumular al seu nucli els
290 elements més pesants, fonamentalment ferro, de la nebulosa primitiva que
910 1090
510 va originar els dos astres. La velocitat d'escapament és de 11,8 quilòmetres
96
per segon un 14% més gran que la de la Terra.
A: La constel·lació d'Orió vista des de la Terra. Els números són les dis- L'eix de rotació de H112 està inclinat uns 17° respecte el pla orbital del
tàncies dels estels en anys llum. sol. Això afegit a la curta durada de l'any fa que les estacions siguin menys
B: La constel·lació d'Orió vista des del primer planeta. acusades que a la Terra. En contrapartida, la llarga duració del dia, i de la
nit, fa que les oscil·lacions diàries de temperatura siguin molt importants.
H112, estrictament, no és un planeta, sinó un satèl·lit d'un planeta gegant Des del planeta, el sol es veu un 40% més gran que el nostre Sol des de l
gasós anomenat G15222. Terra i una mica més grogós, però en ser la seva temperatura més baixa, la
La major part de les estrelles de la Galàxia formen part de sistemes estel·lars quantitat total de llum rebuda és molt similar.
múltiples, amb dues o més estrelles en òrbita les unes de les altres. No és el L'atmosfera del planeta està composta en un 87% per nitrogen, l'oxigen
cas de l'estel del nostre sistema planetari, la seva estrella és solitària, com el representa el 10%, l'argó i l'heli un 1% cadascun i la resta són traces de neó,
Sol. de diòxid de carboni i quantitats variables de vapor d'aigua. La pressió és de
La massa de l'estrella és un 80,5% de la del Sol i la seva lluminositat arriba 218.500 pascals o el que és el mateix 2,15 atmosferes. Aquesta composició
a un 39% de la del nostre estel. Amb un diàmetre com el 84% del solar, la i pressió fan que l'aigua bulli a una temperatura de 123° i que encendre foc
seva densitat és un 35% més elevada. Vista des de la Terra és just al límit de sigui bastant més difícil que a la Terra.
la visió a simple vista en una nit molt fosca.
A una distància de 91 milions de quilòmetres de l'estrella hi orbita el pla-
neta gegant G15222 compost fonamentalment d'hidrogen i d'heli. La seva

254 255
MEMÒRIA PROHIBIDA

Comunicacions a Sagittarius ( DIVE 21:05:9075 ) Posició relativa dels sectors


Pou de
Jami Talis Talis
NouTalis
41 42 77 78 79
9 44

? 131 132
Supra Selva 10 11
Sala Túnels
43 44 dels gels 44 45 46
foscos

Tubs
República
47 46 Pou de la Dipòsits de
República reciclatge

Bam Estació Coberta zero


47 12 Canal i
Quatre laboratoris, magatzems… andana 16

15
Federació Sala Compta-
Pom
Pou de Dipòsits 14
14 13 dor del Temps 131 Pom de Pom 77 41
13 47 80 79 78
42
15 16
Càlia Gima 12 46
11
45
10
44
9
43

? ? 131 132 ?
nn Sector complert nn Part de sector
Camí per a persones obert Pas visual
Sols hi ha el número en els sectors que han estat esmentats.
Porta oberta recentment Porta oberta fa cent anys La gravetat fictícia, generada per força centrífuga, empeny els cossos cap
Porta segellada Pas subaquàtic a l'exterior de la nau, en el sentit indicat per les fletxes interiors.
Porta mig oberta Torn L'escala vertical (radial) dels sectors ha estat molt exagerada a efectes de
llegibilitat.
Porta properament oberta Pas secret Les fletxes exteriors indiquen el sentit de rotació.

256 257
MEMÒRIA PROHIBIDA

Secció de la zona habitable Calendari de l'any 9075 (gregorià)

Interior: combustible, motors,


reserves, naus de descens
Cobertes 141, 142 i 143
animals, estacions
9075
GENER FEBRER MARÇ
1 2 3 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7
Cobertes 106 a 140 4 5 6 7 8 9 10 8 9 10 11 12 13 14
8 9 10 11 12 13 14
11 12 13 14 15 16 17 15 16 17 18 19 20 21 15 16 17 18 19 20 21
18 19 20 21 22 23 24 22 23 24 25 26 27 28 22 23 24 25 26 27 28
25 26 27 28 29 30 31 29 30 31
Cobertes 71 a 105
ABRIL MAIG JUNY
1 2 3 4 1 2 1 2 3 4 5 6
5 6 7 8 9 10 11 3 4 5 6 7 8 9 7 8 9 10 11 12 13
12 13 14 15 16 17 18 10 11 12 13 14 15 16 14 15 16 17 18 19 20
Cobertes 36 a 70 19 20 21 22 23 24 25 17 18 19 20 21 22 23 21 22 23 24 25 26 27
Gran mur vertical 26 27 28 29 30 24 25 26 27 28 29 30 28 29 30
31
JULIOL AGOST SETEMBRE
1 2 3 4 1 1 2 3 4 5
Cobertes 1 a 35 2 3 4 5 6 7 8
5 6 7 8 9 10 11 6 7 8 9 10 11 12
Zona ampliada 12 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 15 13 14 15 16 17 18 19
19 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 22 20 21 22 23 24 25 26
26 27 28 29 30 31 23 24 25 26 27 28 29 27 28 29 30
30 31
OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE
Coberta 13
1 2 3 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5
Sistemes de trans- 4 5 6 7 8 9 10 8 9 10 11 12 13 14 6 7 8 9 10 11 12
port horitzontal 11 12 13 14 15 16 17 15 16 17 18 19 20 21 13 14 15 16 17 18 19
Coberta 7 18 19 20 21 22 23 24 22 23 24 25 26 27 28 20 21 22 23 24 25 26
25 26 27 28 29 30 31 29 30 27 28 29 30 31
Casc exterior
Coberta 1
Andana Dipòsits reciclatge
Laboratoris…
“La Terra és el bressol de la humanitat,
però qui passa tota la vida al bressol?”
Generador Pas submergit Aigua Konstantin Ciolkovskij, 1857 - 1935
primer teòric del viatge espacial

258 259
MEMÒRIA PROHIBIDA

ÍNDEX
El nom de Ziol Pròleg ................................................................................. 2
0 Introducció ......................................................................... 5
Quan vaig escriure aquesta novel·la, encara no tenia noms pels personat- 1 Terminals............................................................................ 9
ges, Per exemple, la protagonista femenina era m$ i el masculí, z$.
2 Mapa................................................................................. 20
Amb el llibre gairebé acabat va arribar l'hora de donar nom als personat-
ges. D'entrada vaig decidir, en la mesura del possible, respectar la inicial. 3 Complot............................................................................ 30
Com a condició em vaig posar que no fossin noms ni massa llatins, ni 4 República.......................................................................... 39
encara menys anglosaxons o orientals. 5 Segrest .............................................................................. 48
D'altra banda, a la trama del llibre esmentava que els noms de dona acaba- 6 Tubs.................................................................................. 56
ven en "a". Això és un llatinisme i si la novel·la es tradueix s'hauria de 7 Retrobament ..................................................................... 63
traduir aquesta norma a una que fos fàcil a l'idioma de destí. Vaig pensar 8 Espies ............................................................................... 73
això després d'haver llegit una traducció del japonès a l'espanyol on em va 9 Perill ................................................................................. 83
ser molt difícil esbrinar el sexe dels personatges. 10 Selva................................................................................. 92
Per cercar noms vaig començar a escriure síl·labes que em semblessin eufò- 11 Aïllament........................................................................ 101
niques, les vaig acoblar per formar paraules més o menys llargues. Vaig 12 Revolució ....................................................................... 111
demanar a família i amics que els votessin en positiu i en negatiu, eliminant
13 Exteriors ......................................................................... 120
d'entrada els que s'assemblessin massa a noms coneguts. I els que van que-
dar millor classificats, els vaig anar distribuint als personatges, primant els 14 Jami ................................................................................ 127
noms curts per als protagonistes principal. 15 Talis ................................................................................ 136
Amb la "z" va sortir el nom de Ziol. 16 Evacuació ....................................................................... 143
Més endavant va ser quan me'n vaig adonar que el cognom del primer 17 Canal .............................................................................. 148
teòric de la navegació espacial, començava amb les mateixes lletres: 18 Col·laboració .................................................................. 154
Ziolkowski. Les mateixes lletres amb la transcripció usual de la llengua 19 Censura........................................................................... 161
russa a l'anglès. Val a dir que la transcripció oficial al català es Ciolkovskij. 20 Confirmació.................................................................... 172
Va ser més endavant que vaig agafar aquest nom com a nick per internet: 21 Pom ................................................................................ 177
és curt, difícil de confondre lletres, fàcil de trobar si està per ordre alfabètic 22 Laboratoris ..................................................................... 189
i és poc emprat,. Encara que a coses molt poblades, com yahoo groups, ja 23 Descens .......................................................................... 199
estava agafat.
24 Vehicle............................................................................ 204
No, el personatge no té res d'autobiogràfic. 25 Atac ................................................................................ 213
26 Presoners ........................................................................ 219
27 Escapada......................................................................... 226
28 Planeta ............................................................................ 238
Apèndix .......................................................................... 251
Gràfics ............................................................................ 256
260