You are on page 1of 10
  • B) Consideracions urbanístiques

  • 1. Cal declarar una moratòria a PAIs i Plans Generals

  • 2. La llei de Protecció de l’Horta ha de ser clara en la protecció i no deixar forats

  • 3. No a la pèrdua de sòl d’horta en Paiporta

    • C) Consideracions d’infrastructures

  • 8. Remodelació de la línia 1 de metro

  • 9. Ronda de Faitanar

10. El paper de la bicicleta en la mobilitat en l’Horta. Comarcalització del servei de préstec de bicicletes

B) Consideracions urbanístiques 1. Cal declarar una moratòria a PAIs i Plans Generals 2. La llei

A) Consideracions generals

1.- Consideració general sobre el temps perdut des de la iniciativa legislativa popular

Iniciem la redacció d’aquestes al·legacions en el mes de setembre de 2.010 i no podem començar sense un record als milers i milers de valencians i valencianes (117.000 signatures reconegudes) que demanaren mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular la Protecció de l’Horta. Era en 2003, fa ja set anys i aquesta voluntat de conservar el nostre millor patrimoni natural sembla que l’Administració comença a entendre-la. Ens en alegrem però no podem deixar de lamentar que durant aquests anys centenars d’hectàrees d’horta han desaparegut sota el ciment o sota l’asfalt. No podem deixar de recordar que durant estos sis anys s’ha fet més difícil el relleu generacional al fer-se majors els actuals treballadores i propietaris de l’Horta sense pràcticament cap substitució per gent jove. En aquests anys s’ha avançat decisivament en el procés de substitució dels productes de l’Horta com aliments de València i la seua Àrea Metropolitana per productes procedents d’altres zones d’Espanya o d’importació.

Per tant, mai és tard si el resultat és bo. Desitgem que els mals de l’Horta tinguen encara remei, que es troben vies de solució. El que si estem segurs és que si s’haguera fet cas a la ILP de l’Horta avui estaríem en una situació molt millor i no tindríem que preguntar-nos, a vegades, si no hem superat el llindar per a fer marxa enrera d’una desfeta cada vegada més anunciada i irreversible. El que si és segur és que sis anys enrera el cost de protecció de l’Horta haguera estat molt millor i en condicions econòmiques més favorables.

2.- Reconeixement de la voluntat participativa de la proposta

Una de les característiques del Pla d’Acció Territorial de l’Horta és la participació ciutadana. No anem a entrar si el procés de participació realitzat és voluntat decidida de la proposta o només estricte compliment de la legislació estatal i europea en la presa de decisions al voltant de temes d’aquest caràcter. Cal reconèixer la voluntat participativa en el desenvolupament de la mateixa encara que el resultat participatiu no haja satisfet les expectatives plantejades. Cal entendre l’escepticisme de totes les persones interessades en una iniciativa d’aquest tipus: La majoria d’ells signaren la ILP que fou pràcticament “tirada al fem” per la majoria parlamentària al impedir el seu debat i toma en consideració. Aquests resultats frustrants sens dubte expliquen l’escepticisme i manca d’interès percebuda per la proposta governamental que ara tractem. En definitiva es tractava dels mateixos actors. I una acció sempre condiciona les següents.

A) Consideracions generals 1.- Consideració general sobre el temps perdut des de la iniciativa legislativa popular

3.- Excés de visió paisatgística. No volem fer un parc temàtic però ho sembla

Una consideració general que cal fer és l’excessiu caràcter paisatgístic de la proposta. El PAT potser perquè es basa legalment en consideracions d’este tipus, dedica un pes excessiu al tema deixant de banda aspectes molt importants com els aspectes de protecció del territori front a les agressions urbanístiques i d’infrastructures. De la mateixa forma el tractament de la rendabilització del treball agrícola procedent de l’Horta queda en segon lloc o es tracta de forma molt succinta.

Per tots aquests motius quan s’afirma en el PAT que no es vol fer de l’Horta un parc temàtic sembla allò de “excusatio non petita, accusatio manifesta”. Així moltes de les fotos o dels diagrames recorden d’una manera immediata propaganda de caràcter urbanístic que basa el seu plat fort en aspectes de tipus de paisatge.

L’Horta és un paisatge d’elevada qualitat. Però és molt més que açò. Són persones amb la seua llengua que hi viuen i treballen. És agricultura que ha de nodrir a l’Àrea Metropolitana de València com ho ha fet històricament i que en aquests moments està perdent el tren. És cultura, és patrimoni i són moltes més coses que dóna la sensació de ser tractades de forma secundària. Com si realment el més important fóra el paisatge per a uns suposats turistes que un dia aniran a veure l’Horta de la mateixa manera que al dia següent poden anar a visitar el Bioparc o a veure l’Albufera.

4.- Tema del valencià

Aquesta és una al·legació que ens agradaria no tenir que fer quasi trenta anys després d’haver-se aprovat la Llei d’Ús i Ensenyament del València. Però tot el què hem trobat respecte al PAT en la pàgina web està en castellà. I açò, a més de ser molt poc o gens respectuós amb la nostra llengua que qualsevol administració ha de potenciar, suposa parlar d’un medi, l’Horta, que s’expressa des de la vinguda de Jaume I a aquestes terres en valencià, en una llengua que no és ni l’habitual ni la que es correspon amb el tarannà de la zona que es vol protegir. L’Horta és un dels llocs de tota la CV que millor ha preservat el valencià i ha mantingut el seu ús. Fer un Pla respecte a l’Horta en qualsevol llengua que no siga el valencià és no respectar un element bàsic dels llauradors que l’habiten: No respectar la seua llengua. I si no es respecta ni la llengua, primer tret diferencial de qualsevol cultura, malament es poden respectar tota la resta de trets culturals i tota la riquesa de costums i comportaments que caracteritzen l’Horta.

De veritat: No era tant difícil que en la pàgina web estiguera el PAT en les dues llengües oficials de la Comunitat. Amb els traductors avui existents l’esforç era mínim. El que és difícil és poder mantenir la credibilitat en aspectes culturals després d’una mancança com la manifestada que, per no suposar, no suposava ni estalvi de paper.

3.- Excés de visió paisatgística. No volem fer un parc temàtic però ho sembla Una consideració

B) Consideracions urbanístiques

5.- Cal declarar una moratòria a PAIs i Plans Generals

Sembla evident que només es protegir l’Horta si aquesta existeix. I l’horta ha deixat d’existir quan queda sota d’una nova construcció de ciment o tapada amb quitrà per una nova infrastructura. El procés d’eliminació d’horta en els últims anys ha estat continu com queda palès en els plànols de qualsevol municipi de l’Horta que devora les seues voreres amb noves construccions i en l’augment incessant de noves infrastructures sobretot per a donar satisfacció a l’augment constant del parc automobilístic.

A la nostra comarca tenim importants exemples: Nou Mil·lenni en Catarroja (12.000 vivendes), Sociòpolis en València (3.000 pisos alguns ja en construcció), el Safranar de Torrent (amb 10.000 vivendes).

Pensem que és imprescindible per a conservar l’Horta declarar una moratòria a la modificació de Plans Generals que suposen noves agressions a l’horta. Quelcom paregut cal dir dels PAIs: És necessària una moratòria per aturar la degradació i pèrdua de més hectàrees d’horta o com a mínim, de l'adopció pel Consell d'una suspensió cautelar de llicències i acords aprovatoris

de Programes (PAI) que incidixquen en l’ús de l’Horta com a solar per a noves construccions. Aquesta moratòria romandria activa en tant: es du a terme la tramitació del PATPHV, s’aprova definitivament i es redacta, s’aprova i entre en funcionament la llei de Protecció de l’Horta que contempla el

PAT.

Estem convençuts de què aquesta iniciativa és possible en uns moments en els quals l’activitat de noves construccions està molt aturada com a conseqüència de la crisi econòmica i sobretot, de l’explosió de la bombolla immobiliària. Cal, açò si, voluntat política per a dur-ho a terme.

Evidentment això implica la desaparició de les mateixes “reserves d’estudi” que planteja el PATPHV que suposen 1170 Ha d’Horta condemnades pels ajuntaments a desaparèixer i amb les que s’està camuflant la debilitat de partida del Pla que no afronta les greus situacions de reclassificació que requereixen d’una política territorial decidida que aquest Pla renuncia a abordar, posant en qüestió la seua pròpia eficàcia normativa a nivell supramunicipal. Cal recordar que com indica el mateix PAT: “No han completado su tramitación los planes urbanísticos que habrían de instrumentar dicha transformación”

B) Consideracions urbanístiques 5.- Cal declarar una moratòria a PAIs i Plans Generals Sembla evident que

6.- La llei de Protecció de l’Horta ha de ser clara en la protecció i no deixar forats interpretatius

La Llei de Protecció de l’Horta ha de deixar molt clar la impossibilitat dels ajuntaments, dels constructors i dels mateixos propietaris de terrenys d’horta que les superfícies d’horta, ja molt reduïdes de la seua dimensió original, no poden continuar sent, baix qualsevol concepte o artilugi legal, susceptibles de ser emprats com a solars per a urbanitzar o com a terrenys per a noves infraestructures.

És evident que es pot donar algun cas de necessitats de terrenys en els distints municipis per a determinats serveis de caràcter indispensable. Aquests processos haurien de tenir sempre un caràcter públic mitjançant expropiació. Hauria de quedar clarament exclòs qualsevol ús de terreny d’horta per a la construcció de noves vivendes que haurien de construir-se en terrenys urbans de forma exclusiva.

7.- No a la pèrdua de sòl d’horta en Paiporta

Té necessitat Paiporta de consumir més hectàrees d’horta?. S’ha acabat el sòl programat en el seu PGOU?

En Paiporta hi ha sòl disponible del PGOU de 1.998, donat que hi ha sectors encara en desenvolupament (Sector 1 i Sector 2) i PAI’s on encara no s’ha aprovat la reparcel·lació per estar pendents de processos judicials (PAI Eixample Nord).

Sector 1 residencial

Es situa al sud del municipi entre: C. Silla – Ctra. Albal – Av. Del Montgó – C. Catarroja; i té una superfície de 91.080m2.

6.- La llei de Protecció de l’Horta ha de ser clara en la protecció i no

Fe d’errates: l’Avinguda del Montgó és Av. De Xàtiva en el planol

6.- La llei de Protecció de l’Horta ha de ser clara en la protecció i no

Aquest Pla Parcial, aprovat definitivament el 29 de maig de l’any 2.000, es troba encara sense reparcel·lar i donada la situació econòmica actual del sector de la construcció no hi ha previsió de que comence la seua urbanització a curt termini.

Sector 2 residencial

Situat a l’est del municipi entre: C. Torrent – C. València – C. L’Albufera – C. Montcada – C. Polònia – C. Bonrepós i Mirambell – C. Lituània; té una superfície de 220.000m2.

Aquest Pla Parcial, aprovat definitivament el 29 de maig de l’any 2.000, es troba encara sense

El Pla parcial del Sector 2 es va aprovar en 2001, però tot i això encara es troba en fase de desenvolupament. Només una xicoteta part de les edificacions residencials (entorn al 25%) s’han construït, conseqüència no només de la situació econòmica que afecta a la construcció, també a la falta de demanda.

Amb l’actual PGOU el sostre poblacional de Paiporta es situa en 30.000 habitants. Actualment la població de Paiporta és de 23.980 habitants.

D’altra banda l’últim Programa Plurianual de Vivenda Protegida, elaborat per l’Ajuntament de Paiporta i la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda, conclou que:

  • - la demanda de vivenda protegida fins agost de 2.012 és de 277 vivendes

  • - l’oferta de vivenda protegida del municipi fins agost de 2.012 és molt superior, situant-se en 563 vivendes

A més cal afegir que en Paiporta hi ha al voltant d’un 18% de vivendes buides, la majoria d’elles en els sectors 1 i 2 anteriorment esmentats. També, al casc antic hi ha una bona part de vivendes pendents de rehabilitació, la qual cosa podria ser una gran oportunitat per a rellançar la construcció i per a vivendes de lloguer.

Aquest Pla Parcial, aprovat definitivament el 29 de maig de l’any 2.000, es troba encara sense

Totes aquestes raons són clars indicatius de que no hi ha cap necessitat de desprotegir més horta al terme municipal de Paiporta, menys encara si la raó principal és la encaminada a la creació de nous sectors residencials i industrials, com s’ha plantejat recentment des de l’equip de govern municipal.

<<El alcalde de Paiporta proyecta dos torres de 30 alturas en el suelo donde se soterrará el metro

Ibor: "La ubicación es envidiable porque desde lo alto se verá el mar y en los días claros hasta Ibiza"

Laura Sena, Paiporta. Además de "eliminar una barrera física que impide el desarrollo", el proyecto de soterramiento del metro que está impulsando el Ayuntamiento de Paiporta pretende cubrir otras dos necesidades: La de vivienda protegida y la de un gran parque urbano "ya que no hay zonas de esparcimiento en el pueblo". Por ello, tras el enterramiento de las vías, en la zona entre el cementerio viejo y el límite con Picanya quedará una bolsa de suelo de 400.000 m2. Y en este punto, la intención del alcalde, Vicente Ibor, es desarrollar dos sectores. La banda sur se destinará "íntegramente" a vivienda protegida "que es una gran demanda y además, con la crisis, será el único tipo viable". Allí se edificarán VPP, VPT y "con el 10% del aprovechamiento urbanístico del ayuntamiento, estudiamos hacer pisos en alquiler", añade el alcalde. Los pisos los adjudicará el ayuntamiento "por sorteo" para conseguir "la máxima transparencia". En los otros 200.000 m2, al norte de las actuales vías, el objetivo fundamental "y que condicionará todo el proyecto" es la construcción de un parque urbano de 100.000 m2. Para ello, Ibor ha propuesto concentrar toda la edificabilidad en "uno o dos rascacielos" de entre 20 y 30 alturas y liberar el resto. "Convocaremos un concurso internacional de ideas en el que se nos planteen diversas soluciones para que sea lo más abierto posible", dice. Los requisitos que el consistorio pondrá es que sean como máximo dos edificios "cuyo promotor tendría que construir el parque urbano y mantenerlo de por vida". Ibor considera que el emplazamiento es "envidiable" por las comunicaciones "ya que el soterramiento permitirá construir una estación subterránea de última generación con acceso directo a los edificios", y especialmente por las "espectaculares vistas" puesto que "desde lo alto se verá el mar, y en los días claros, hasta Ibiza".>>

Fuente: Levante EMV. 10-4-2008

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041000_12_431047

__

Comarcas-

alcalde-Paiporta-proyecta-torres-alturas-suelo-donde-soterrara-metro

Aquestes manifestacions, en total contradicció amb el PATPHV, fan imprescindible protegir l’horta del municipi d’una manera total.

Per tots estos motius està totalment injustificat desprotegir part de l’horta de Paiporta, deixant àrees de reserva, doncs aquesta desprotecció estarà encaminada a crear nous sectors residencials i industrials.

Totes aquestes raons són clars indicatius de que no hi ha cap necessitat de desprotegir més

C)

Consideracions

i

al·legacions

d’infrastructures

8.- Remodelació de la línia 1 de metro: Com és sabut, el traçat del metro té el seu origen en un antic ferrocarril de rodalia les estacions del qual s’ubiquen fora dels cascos urbans de les poblacions. Açò dificulta l’accés i impedeix la incorporació de part dels seus usuaris potencials, que opten pel trànsit privat per als seus desplaçaments. Per això, la pròpia Generalitat es va plantejar, anys arrere, un traçat radicalment diferent que discorreria prop d’on viu la població a qui donarà servici.

Inexplicablement este projecte va ser abandonat i substituït pel conegut ara els desavantatges del qual són clares: Actualment la remodelació de la Línia 1 de Metro està en fase de redacció/execució encara que la Generalitat només ha donat a conèixer el seu traçat a Burjassot i Godella. Amb el projecte proposat per la Conselleria d’Infrastructures i Transport es consolida el traçat actual en certs trams i en altres canvia, internant el metro en l’horta i multiplicant el seu impacte ambiental

Demandem el desmantellament de l’actual traçat, recuperant els terrenys d’horta que ocupa, i la construcció d’un autèntic metro. És a dir un ferrocarril urbà i soterrat que no ocupe àrees d’horta

9.- Ronda de Faitanar:

Projectada per travessar els termes municipals de Xirivella, Picanya, València i Paiporta, sobre terrenys d’horta de la major protecció (H1).

Compromís per Paiporta demana la retirada de tots aquest projectes per estar en greu contradicció amb els principis proteccionistes recollits en el PAT

10.-

El

paper

de

la

bicicleta

en

la

mobilitat

en

l’Horta.

Comarcalització del servei de préstec de bicicletes.

El PAT de l’Horta contempla la realització de carrils-bici i és una imatge que apareix reiteradament en les animacions del PAT. Però la bicicleta té en el PAT un caràcter fonamentalment lúdic, molt poques vegades és contemplada com una eina de mobilitat sostenible.

Compartim la idea de què l’Horta ha de ser un lloc lúdic on es puga passejar i gaudir de la natura. Compartim també buscar en l’Horta activitats de turisme i educació de caràcter rural que puguen suposar una font de recursos econòmics per als que treballen i viuen en ella. Fins i tot pensem que seria molt

C) Consideracions i al·legacions d’infrastructures 8.- Remodelació de la línia 1 de metro : Com és

interessant programar activitats de tipus turístic per a veure costums, museus, degustació de productes, restaurants típics etc.

Però el PAT oblida que la bicicleta ha estat i continua sent un medi de transport dins de l’Horta. Podem encara avui veure llauradors desplaçant-se per l’Horta amb la seua aixada o altres estris xicotets. És lògic i normal. L’Horta és totalment plana, els desplaçaments normalment són de molts pocs quilòmetres. La bicicleta en aquestes condicions és el medi ideal.

Per açò no entenem com el PAT no presta més atenció al transport en bicicleta entre pobles i entre pobles i la capital quan la seua distància és moltes vegades ideal per aquest tipus de transport. Cal per tant, programar l’execució de carrils-bici entre municipis col.lindants. Cal facilitar la intermodalitat sobretot amb el Metro facilitant el transport de bicicletes i habilitant estacions adaptades per aparcar bicicletes en elles.

Especial menció cal fer al nou servei de lloguer de bicicletes (Bikeporta) i que també existeix en altres municipis de l’Horta. Cal fer metropolità aquest servei de forma que es puga agafar una bicicleta en un municipi i deixar-la en un altres o en distintes zones de València.

Iniciatives

d’aquest

tipus

igual

que

la

millora

del

transport públic

ajudarien a baixar la pressió dels cotxes sobre les actuals vies que haurien de

romandre amb millores sobre el mateix traçat.

Paiporta, a 28 de setembre de 2010

Fdo: Isabel Martín Gómez Compromís per Paiporta

interessant programar activitats de tipus turístic per a veure costums, museus, degustació de productes, restaurants típics