You are on page 1of 2

Víctor Pàmies determina, a través d’una enquesta feta per Internet, els

refranys més populars de la llengua catalana.

Víctor Pàmies, lingüista especialitzat en paremiologia, va fer una crida al març des
del seu blog, Raons que rimen, per intentar determinar quins són els refranys que
tenen més vitalitat actualment en català. Sis mesos després ha enllestit el seu estudi
i ens ofereix els resultats.

«Tenim dades en paper sobre refranys i frases fetes, però no hi ha estudis que
demostrin la vitalitat actual del refranyer català». Víctor Pàmies, lingüista barceloní
que viu a Vallromanes (Vallès Oriental) des del 1999, ha volgut determinar quin és l’ús
actual dels refranys catalans i per això al març d’aquest any va iniciar la recollida de
dades a través d’una senzilla enquesta plantejada des del seu blog personal, Raons que
rimen (http://vpamies.blogspot.com). Demanava que les persones interessades en
participar en l’estudi li enviessin al seu correu electrònic particular (per no condicionar
la tria d’altres participants) els 10 primers refranys catalans que li vinguessin al cap i
que especifiquessin les seves arrels i influències dialectals (on havien viscut
majoritàriament).

Amb aquestes dades, per Sant Joan, ja havia recollit més de 1.200 enquestes d’arreu
dels territoris dels Països Catalans. I ara, entre l’1 i el 10 d’octubre ha ofert, en ordre
invers, el rànquing de classificació dels refranys triats pels enquestats.

Així, amb un percentatge superior al 33% (una de cada tres persones), ha sortit en
primera posició el refrany “Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era”, seguit de dos
refranys també prou coneguts: “Al maig cada dia un raig” (segon, amb un 26% de vots)
i “No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat” (tercer, amb un 25% de vots,
un de cada quatre).

Altres refranys d’aquest rànquing són, empatats en quart lloc, “Març, marçot, mata a la
vella a la vora del foc” i “A la taula i al llit al primer crit”, amb 295 vots, un 24,5%.

Pàmies ha intentat treballar amb una mostra equilibrada de tots els territoris de parla
catalana, cosa que li permetrà oferir també uns resultats diferenciats per les principals
zones dialectals. Així, no sorprèn que els refranys més votats al Principat difereixin dels
triats al País Valencià o a les Illes, per exemple.

“Qui no vulgui pols que no vagi a l’era” surt tan ben classificat perquè és un refrany
amb tradició a tot el territori, que ha sortit molt ben valorat en totes les zones dialectals.
Però al País Valencià s’han enlairat a les primeres posicions refranys com “Cel a
borreguets, aigua a canterets”, “No deixes les sendes velles per les novelles” o “Li diu
el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?”. I a les Illes destaquen com a refranys més
propis en el rànquing “S’ase va dir orellut a n’es porc”, “Qui barata es cap es grata” o
“Qui dia passa, any empeny”.

Altres dades destacables d’aquest estudi és que s’han pogut classificar 2.341 refranys
diferents, entre els més de 12.000 enviats, i que només 18 refranys han rebut més de 100
vots. Gairebé 1.500 refranys els ha dit una única persona.
Víctor Pàmies, un cop publicada la llista dels 10 refranys del Top ten de refranys
populars seguirà oferint altres dades d’interès, sobre percentatges d’ús, sobre
procedència dels refranys triats o sobre les diverses temàtiques apuntades pels refranys
rebuts. Com deia en la presentació dels resultats de l’estudi, “tot just és la punta de
l’iceberg de tota l’anàlisi posterior que caldrà fer amb aquestes dades tan valuoses”.

Aquest paremiòleg, com a ell li agrada que el presentin, porta estudiant la


paremiologia, la ciència que estudia els refranys, des de fa més de 15 anys. Això li ha
permès bastir una base de dades pròpia amb més de 350.000 peces lèxiques, basada tant
en fonts escrites com orals i amb informacions ben concretes i diverses. Així mateix
disposa d’una biblioteca personal amb més de 500 exemplars sobre la temàtica dels
refranys.

És el mantenidor del portal sobre paremiologia catalana Refranys.com i manté a Internet


una dotzena de blogs especialitzats (un refranyer català-castellà, un refranyer temàtic,
un vocabulari de paremiologia, una biblioteca paremiològica, un diccionari de citacions,
l’explicació de l’etimologia de les dites, etc.).

Pàmies aposta per oferir tots aquests materials a través d’Internet: “Els refranys neixen
a l’oralitat, en una societat gairebé analfabeta. Posteriorment tot aquest coneixement
passa als llibres, en diccionaris o refranyers ben diversos. I ara som davant el repte de
fer-los passar a la pantalla, a la xarxa Internet, des d’on la seva consulta i
actualització és més senzilla i eficaç i on el concepte de la tasca col·laborativa pren
forma i una dimensió inesperada”.