You are on page 1of 16

Tema 11: El procés de producció agropecuària. Característiques d’un projecte agrícola escolar.

Pere Margarit.

TEMA 11: EL PROCÉS DE PRODUCCIÓ AGROPECUÀRIA. CARACTERÍSTIQUES D’UN
PROJECTE AGRÍCOLA ESCOLAR.

1 Introducció..................................................................................................................................................1
2 Tècniques de producció vegetal..................................................................................................................2
2.1 Preparació del sòl.................................................................................................................................2
2.2 Fertilització..........................................................................................................................................4
2.3 Sembra.................................................................................................................................................6
2.3.1 Data de sembra..............................................................................................................................6
2.3.2 Densitat de sembra........................................................................................................................6
2.3.3 Realització de la sembra...............................................................................................................6
2.4 Plantació...............................................................................................................................................7
2.4.1 Planters hortícoles.........................................................................................................................7
2.4.2 Plançons de conreus llenyosos......................................................................................................7
2.5 Lluita contra les males herbes.............................................................................................................8
2.5.1 Mètodes preventius.......................................................................................................................8
2.5.2 Mètodes curatius...........................................................................................................................8
2.5.2.1 Control amb herbicides:........................................................................................................8
2.5.2.2 Aspectes a tenir en compte en l’aplicació d’herbicides:........................................................9
2.6 Plagues i malalties..............................................................................................................................10
2.6.1 Mètodes de lluita contra plagues i malalties...............................................................................10
2.6.2 Realització del tractament fitosanitari........................................................................................11
2.7 Regs....................................................................................................................................................12
2.7.1 Càlcul de les necessitats de reg...................................................................................................12
2.8 Protecció contra elements climatològic desfavorables......................................................................13
2.8.1 Protecció contra altes temperatures............................................................................................13
2.8.2 Protecció contra baixes temperatures..........................................................................................13
2.8.3 Protecció contra la pedra.............................................................................................................13
2.9 L’agricultura ecològica......................................................................................................................13
3 Ramaderia.................................................................................................................................................14
3.1 Ramaderia extensiva..........................................................................................................................14
3.2 Ramaderia intensiva...........................................................................................................................14
4 Característiques d’un projecte agrícola escolar........................................................................................15
4.1 Introducció.........................................................................................................................................15
4.2 Material didàctic................................................................................................................................15
4.2.1 Fitxes ..........................................................................................................................................15
4.3 Lloc d’aplicació.................................................................................................................................15
4.4 Desenvolupament del mètode............................................................................................................15
4.5 Objectius generals..............................................................................................................................16
4.6 Objectius específics...........................................................................................................................16

1 Introducció.
Entenem per agropecuari tot allò relatiu a l’agricultura i la ramaderia. Per tant un procés de producció
agropecuària únic no existeix sinó que tindrem una gran varietat de processos de producció segons el
conreu o bestiar de què es tracti.

Així doncs consultant l’anuari d’estadistica agrària ens dona una idea de la gran diversitat de conreus i de
produccions ramaderes existents. En una primera gran classificació segons l’aprofitament hi trobem:
Cereals gra.
Lleguminoses gra.
Tubercles per a consum humà.
Conreus d’aprofitament industrial.
Conreus farratgers.
Hortalisses.
Flors.
Cítrics.
Fruiters no cítrics.
Vinya.

1

(Cítrics. industrials. Olivera. vinya. Es farà esment de les seves característiques i en què consisteix.(hortalisses sota coberta. porquí. fresadora. Amb la preparació del sòl aconseguirem el bon desenvolupament de les plantes. En quant al procés de producció animal es fara esment de les principals tècniques de producció animal.) En una classificació més tècnica podríem resumir els conreus en: Conreus herbacis extensius.. etc. lleguminoses. un altre de ramaderia intensiva. (cereals. caprí. caprí i oví seran semblants ja que son animal herbívors i remugants. aquest tindrà una major capacitat per a retenir aigua i subministrar nutrients a la planta. moreres i d’altres. normals o mitjanes 15-25 cm. ous. 2 . Segons la profunditat de la tasca realitzada: Tasques lleugeres o superficials 10-12 cm. vimeteres. Podem classificar les tasques preparatòries segons l’arreu emprat (arada. encara que moltes vegades complementada amb pinso per a completar les seves necessitats o en períodes d’escassetat. 2 Tècniques de producció vegetal 2. Aquesta alimentació es realitza en forma de pinsos i farratges per als animals de ramaderia intensiva. fems i treball. seda. Pere Margarit. llet. llim i sorra). Aquesta humitat ve a ser del 20% per a sòls francs (contingut equilibrat d’argila.1 Preparació del sòl. corronat. hi ha conreus com els farratgers. Després es veurà la ramaderia extensiva. farratgers.(garrofer. Altres conreus llenyosos. La producció ecològica està tenint cada cop una importància creixent en els processos agropecuaris. hortalisses) Conreus llenyosos. una bona part dels cereals gra (als països desenvolupats) i pastures tant naturals com sembrades per a satisfer les seves necessitats. olivera. llana i pells. La producció animal depèn de la vegetal. La preparació del sòl té com objectiu principal la regeneració de l’estructura i l’establiment d’una porositat normal a la capa superficial on s’han de desenvolupar les arrels. càpares. Per al procés de producció ens serà més útil segons l’espècie animal a la qual pertanyen: Boví. mel i cera. fruiters no cítrics.(Flor tallada. i en règim de pastura per als animals de ramaderia extensiva. equí. oví. aviram i conills. el porquí és omnívor i l’equí és herbívor però no remugant i l’aviram i els conills també seran diferents. i tasques profundes > 25 cm. Característiques d’un projecte agrícola escolar. tubercles) Conreus herbacis intensius. planta ornamental) També tenim les produccions ramaderes que les podem classificar segons l’aprofitament: Carn. etc.) Conreus ornamentals.Tema 11: El procés de producció agropecuària. La preparació del sòl s’ha de realitzar a poder ser amb les condicions d’humitat òptimes per a que l’energia necessària sigui la mínima. En el desenvolupament del tema s’ha optat per descriure primerament les tècniques de producció vegetal i fer esment de particularitats segons quin sigui el conreu. arada de discos. Com més estructurat i porós sigui un sòl. Segons l’animal el procés productiu serà similar així doncs el boví.També haurem de tenir en compte si és una producció extensiva o bé intensiva.

1. Quan no hi ha problemes d’aigua (regadiu o zones amb bona pluviometria ). En aquests casos en comptes de la feina de llaurar és preferible el subsolat que es realitza amb una arreu anomenat subsolador. El subsolat no capgira la terra sinó que clava unes relles en profunditat de manera que permet una millor penetració de les arrels. Les tasques lleugeres o superficials seran indicades per preparar el llit de sembra o bé donar la forma adequada al terreny per a la planta. En conreus herbacis de regadiu la conformació final del terreny serà diferents segons el tipus de reg. 3 . Podem distingir diversos tipus d’estratègies en la preparació del terreny per al conreu de cereals que es pot fer extensible a d’altres cultius. Veure figura 2. En reg per degoteig amb un petit sòlc per crear una línia humida contínua i en reg per inundació normalment en cavallons o bé en taules. figura 2. La justificació d’un sistema o altre es basa en: • Optimitzar l’aprofitament d’aigua. • Recuperar l’estructura del sòl. portar a la superfície nutrients de les parts profundes i enterrar les males herbes. Pere Margarit. en el cas de reg per aspersió normalment a la plana o bé en taules per a drenar l’aigua sobrant. de l’oxígen i de l’aigua de pluja i en climes àrids evita l’evaporació de la poca humitat del terreny. Característiques d’un projecte agrícola escolar.1 Sistemes de preparació del sòl en cereals. • Abaratir costos d’energia. • Reduir el temps necessari per la sembra. En condicions de secà les estratègies aniran encaminades a conservar la humitat del sòl.Tema 11: El procés de producció agropecuària. això fa que s’adoptin mètodes simplificats de preparació del sòl o bé la sembra directa.1. la prioritat és reduir el temps necessari per a la sembra després d’aixecar un cultiu anterior. Els treballs en profunditat de vegades poden portar inconvenients com pot ser la mescla de terra no fèrtil de capes profundes i un augment excessiu de la permeabilitat i l’evaporació en climes molt secs o sòls molt permeables.1 Sistemes de preparació del sòl en cereals . Les tasques profundes i mitjanes seran indicades per a l’establiment de cultius per donar porositat i estructura al terreny i enterrar les restes de matèria orgànica del conreu anterior.

Es defineix una unitat fertilitzant com la quantitat d’un determinat element expressat en kg/Ha . Els macroelements són el Nitrògen. Els conreus extreuen del sòl certa quantitat d’elements minerals i de nitrògen. a la figura següent tenim un exemple de recomanació d’adobat fosfòric. Avui dia el conreu de l’olivera a moltes zones es manté net de males herbes exclusivament amb herbícida. els sòls francs una capacitat mitjana i els arenosos baixa. peró aquesta capacitat per magatzemar-los varia en funció de la textura del mateix. i les de Potassi en kg K2O/Ha. així en funció de les característiques del sòls es farà un desfonament o no. el Calci i el Sofre els microelements són el Manganès. 4 . el Bor. des del punt de vista agronòmic no ens hem de preocupar gaire del CO2 i de l’O2 atmosfèrics ja que aquests es troben en quantitats suficients per a les plantes. 2. el Potassi. normalment s’aporten en forma de tractament foliar o bé a través de l’aigua de reg en regs localitzats.. La planta extreu del sòl i de l’atmòsfera els elements necessaris per al seu creixement. el Coure. El sòl degut a les seves característiques físico-químiques actua com a magatzem de nutrients. per això hi ha unes taules empíriques en les que es relacionen els resultats de l’anàlisi química obtinguda i la quantitat a aportar. Un cop establerta la palantació llavors les feines seran o bé mitjanes o superficials o bé sense cultivar només amb herbícides. com a criteri sempre haurem de procurar mantenir el nivell de fertilitat dels sòl.. mitjançant l’anàlisi química dels vegetals s’han determinat aquestes quantitats. Aquesta propietat s’anomena capacitat d’intercanvi catiònic (CIC ) i s’expressa en meq/100 g sòl. el Fòsfor. El desfonament consisteix en roturar el terreny fins a una profunditat de 60 cm o més. Les necessitats d’elements fertilitzants es determinen en funció de les extraccións del conreu que es vol implantar i del nivell de fertilitat del sòl. el Zinc i el Sodi. Els vegetals extreuen determinats nutrients en grans quantitats anomenats macroelements. En conreus llenyosos la preparació del terreny a l’hora de la plantació ha de ser acurada per a espècies d’arrelament profund com la vinya. i les de Magnesi en kg MgO/Ha.Tema 11: El procés de producció agropecuària. Els sòls argilosos tenen una bona capacitat d’intercanvi. En canvi ens hem de preocupar de l’absorció d’elements nutritius del sòl que és el factor limitant de la producció. les de Calci en kg CaO/Ha. en canvi n’hi ha d’altres que també són necessaris per al seu desenvolupament però en quantitats més minses aquests darrers s’anomenen microelements. Pere Margarit. és el que s’anomena les extraccions. el Ferro. a aquest sistema de manteniment del sòl se l’anomena “no cultiu”. Els microelements s’aportaran només en el cas d’observar simptomes carencials a les plantes.2 Fertilització. Característiques d’un projecte agrícola escolar. però. Les unitats fertilitzants de N s’expressen en kg N/Ha. el Magnesi. les unitats fertilitzants de Fòsfor s’expressen en kg P2O5/Ha.

Fosfat bicàlci (PO4)HCa i el superfosfat simple (PO4)2CaH4. Després tenim també adobs complexos que estan formats per una mescla dels simples i ens aporten els macro elements bàsics així el 15-15-15 ens indica que té una riquesa del 15% de cadascún dels macroelements. s’utilitzen el clorur potàssic ClK. 2. 5 . llavors aplicaríem 2x60 = 120 kg P2O5/ha La forma d’aplicar les necessitats d’elements serà variable en funció de l’element a aplicar. residus del procés d’aliments.7 kg/tm de P2O5.. L’aplicació del N és més problemàtica ja que es fàcilment lixiviable per l’aigua i llavors convé fer diverses aportacions. el sulfat amònic i el nitrat amònic. Els adobs potàssics. 15% N. Exemples en són el Nitrat de calç. . 15% P2O5.compost urbà. Els abobs minerals o inorgànics. Els adobs minerals es classifiquen en Nitrogenats. Així per exemple el fems vaquí aporta 5 kg/tm de N. Els adobs fosforats:Aquests es caracteritzen per ser molt insolubles i de menys a més solubles tenim: Fosfat tricàlcic (PO4)2Ca3. una primera classificació és distingir entre orgànics i inorgànics. restes d’escorxador. Pere Margarit. Els tipus d’adobs poden ser molt diversos. normalment és una tasca mecanitzada i per això s’empra el tractor amb una adobadora suspesa que és la que s’encarrega de repartir l’adob a la dosi desitjada al terreny. el sulfat potàssic SO4K2 i el nitrat potàssic NO3K. 15% K2O. degut a l’humus tenen la capacitat d’estructurar el sòl i millorar la seva porositat. Característiques d’un projecte agrícola escolar. És molt convenient doncs fraccionar l’aportació de l’adobat nitrogenat en fons i en posteriors adobats de cobertura. per tant poden ser molt diversos entre ells estan els fems animals. restes de collita. Adobs nitrogenats:tenim els nítrics. així doncs el P i el K es poden aplicar en adobat de fons abans d’implantar el conreu. Per a l’aplicació de fems existeix maquinària que s’encarrega d’escampar els fems sòlids així com els purins de porc. Els adobs orgànics són aquells que procedeixen de l’activitat biològica. Altres fonts de fòsfor són el Fosfat monoamònic (PO4H2) NH4. els nitro-amoniacals i els amoniacals. Tots els fertilitzants ens indiquen la seva riquesa en macroelements i microelements. Els fems a més d’aportar macroelements i microelements al sòl. Així doncs aplicant el quadre anterior en un conreu de blat en el que les extraccions del cultiu són de 60 kg P2O5/Ha. si l’anàlisi ens donés 4 ppm de P. Té com avantatges una major uniformitat de distribució i una penetració en el terreny.Tema 11: El procés de producció agropecuària. Els fertilitzants s’apliquen als conreus de diverses maneres. i 7 kg/tm de K2O. també anomenats químics procedeixen de la mineria i de la química de síntesi. etc. La fertirrigació és una tècnica d’aplicació de fertilitzants qu consisteix en aplicar-los a l’aigua de reg i llavors l’aigua s’encarrega de fer arribar el fertilitzant fins la planta. fosfòrics i potàssics.

Sulfat Amònic.2 Densitat de sembra. Aquest tipus de sembra només es pot realitzar amb sembradores de precisió. 1planta/100 cm2 x 104 cm2/1m2 x 104 m2/1Ha= 106 plantes/Ha. Les sembradores són les màquines que realitzen les operacions de sembra: Per a la sembra a eixams es fan servir sembradores centrífugues o bé de descàrrega lliure . es realitza la col·locació precisa de la llavor en una línia i a distàncies definides. 2.Veure la figura 2. En reg a tesa s’omple un bidó amb obertures a la part inferior i es coloca al cap de la regadora de manera que l’aigua va solubilitzant gradualment l’adob.Hi ha diferents maneres de realitzar la sembra: A eixams. La data de sembra variarà segons les espècies i varietats i condicions de sòl i clima del lloc a sembrar. Pere Margarit. aleshores haurem de saber la dosi de sembra a aplicar.80 kg de llavor 2. Fertilitzants utilitzats en fertirrigació són: àcid nítric. En línies.3. La tècnica emprada en la fertirrigació dependrà del sistema de reg utilitzat. La sembra consisteix en la colocació en el terreny de cultiu de les llavors. quan es distribueixen aleatòriament en una línia. ja sigui per assatjos o bé per experiència adquirida.Tema 11: El procés de producció agropecuària. etc. amb pèsol farratger amb un marc de sembra de 10cmx10cm . altra variant és en faixes. 2. quan les llavors es distribuieixen a l’atzar per tota la superfície de la parcel·la. Nitrat potàssic. en les condicions adequades per al seu desenvolupament. La densitat de sembra serà l’adequada a cada espècie i varietat tenint en compte l’experiència d’anys anteriors i els assatjos realitzats. En reg per aspersió i degoteig hi ha diferents tècniques des d´injectors venturi a injectors que aprofiten la pressió de l’aigua fins a bombes de pistó o membrana que injecten l’adob al corrent d’aigua. llavors l’amplada de la línia és de 6 a 8 cm. La densitat de sembra es calcularà de la següent manera: Un cop sabem la densitat òptima de plantes/m2. Exemple: Volem sembrar una superfície d’una Ha.3. Sulfat potàssic. Característiques d’un projecte agrícola escolar.1 Aquest tipus de sembra està recomanat per a llavors petites que ocupin tota la superfície de terreny.i el % germinació . 106 plantes/Ha x 0.3 Sembra. per això haurem de tenir les següents dades: massa de 1000 grans.1 Data de sembra. Monogrà.En fertirrigació els fertilitzant aplicats són especials i es caracteritzen per la seva alta solubilitat i la seva puresa. La fertirrigació permet aportar els nutrients a la planta a mida que aquesta els necessita. quan la col·locació de les llavors es fa en forma de grups a unes distàncies definides en una línia.3. això és així per evitar obturacions en tuberies.25 kg/1000 plantes x 100 /93 = 268.3. 6 .3 Realització de la sembra. Fosfat monoamònic. sabem que el pes de 1000 grans és de 250 grams i que la llavor té un 93% de germinació. sobretot en reg per degoteig. 2.3. àcid fosfòric. A cops. per exemple per a l’establiment de prats o bé farratgeres.

3.3. el tipus de sòl.4. en conreus herbacis és molt comú en hortalisses.3. Veure figura 2. Tema 11: El procés de producció agropecuària. Mecanisme de dosificació d’una adobadora centrífuga. la plantació.1 Planters hortícoles. hi ha un enrasador que només deixa una llavor per alveol. Els planters hortícoles avui dia es realitzen les sembres en unes safates de porex que tenen uns orificis plens de substracte per a que la llavor germini.3. figura 2. Sembradores a cops i monogrà (o de precissió) Aquestes sembradores dipositen les llavors en línia i a unes distàncies d’uniformitat acceptable. relles adjacents per tapar i corrons que comprimeixen el terra. Els organs dosificadors poden ser o bé centrífugs o bé de caiguda lliure.3.3. També és més facil la mecanització de la plantació mitjançant màquines plantadores.3. Pere Margarit.4. Atenent a l’espècie i varietat. els marcs de plantació variaran molt . Aquestes safates estan normalment sota hivernacle fins que el planter té el tamany adequat per al transplantament. Les sembradores a línies.2 Plançons de conreus llenyosos. 2. Figura 2.Sembradora de Altra manera d’establir un conreu es mitjançant precissió. Sembradora a línies.2.3.3 2. tipus de formació de l’arbre. En el cas de conreus llenyosos normalment es procedeix a la plantació d’un plançò que és un arbre el qual normalment ja ha estat empaltat i que ha passat un any al viver i té ja suficients garanties de viabilitat a la parcel·la definitiva. Les plantacions de conreus llenyosos poden ser molt diverses. dipositar les llavors . Mecanisme de dosificació d’una adobadora de caiguda lliure. El gran avantatge d’aquest sistema respecte al tradicional en que es feia a arrel nua és que la planta a l’anar amb el seu pa de terra no pateix quasi bé l’estrés que provoca el transplantament.2 han de realitzar les operacions d’obrir el solc. tapar i compactar. ja que s’empren moltes varietats híbrides d’alt valor econòmic i per això primer se sembren en uns llocs adequats anomenats planters o vivers. Per realitzar aquestes tasques consten de diverses parts: Relles ensolcadores. el tub de caiguda està situat a la perifèria del plat d’alveols. veure figura 2.3. 2. Característiques d’un projecte agrícola escolar. consten d’uns recipients cilíndrics independents per a cada línia. secà o regadiu. organs dosificadors i distribuïdors. en el fons del cilindre gira un disc horitzontal amb una corona d’osques o plat d’alveols.4 Plantació. 7 .

2.5.5. Pere Margarit. Les males herbes són plantes que competeixen pels recursos.Un exemple típic és la vinya que ha passat de formar-se en vas a cordons en línia. En conreu de cereals rostollar tan aviat com es pugui amb això afavorim la incorporació de matèria orgànica al terra i al remoure la terra afavorim la naixença de males herbes amb alguna pluja d’estiu que després podrem eliminar amb una feina superficial o bé amb algun herbicida. Consisteix en la lluita contra les males herbes amb el conreu ja implantat. Es pot fer amb mitjans mecànics o bé químics.2 Mètodes curatius..Tema 11: El procés de producció agropecuària. 2. Amb els mitjans mecànics només hi podrem incidir en conreus en línies amb maquinària adaptada per a aquesta finalitat. En aquest apartat es descriuran diverses estratègies de lluita contra les males herbes: 2. Característiques d’un projecte agrícola escolar.5.2. poda. Un mètode emprat des d’antic és la utilització del foc per eliminar males herbes. aigua. la qual cosa ha permès la recol·lecció mecanitzada i una major qualitat del fruit al arribar-hi millor la llum i tenir menys enfermetats per estar millor ventilat. Reben el nom de males herbes perquè l’home no els ha trobat un profit ni les ha domesticat per al seu ús. s’ha d’anar amb cura i fer-ho sempre que la lesgislació ho permeti Un mètode molt utilitzat en conreus herbacis intensius és la utilització de làmines plàstiques per evitar que les males herbes tinguin llum. 2. això provoca un efecte desinfectant.1 Mètodes preventius Són aquells que impedeixen el desenvolupament de les males herbes dificultant la seva propagació. amb les plantes cultivades.1 Control amb herbicides: En el quadre següent es presenta una classificació dels herbicides segons diferents criteris: 8 . Altre mètode utitlitzat és la solarització que consisteix en utilitzar la calor per a destruir males herbes i patògens és un mètode emprat en conreus intensius que consisteix en aplicar una làmina de plàstic transparent al terra durant l´estiu de manera que aquest s’escalfi fins a temperatures de 30º C amb una humitat del terra elevada.5 Lluita contra les males herbes. En arbres fruiters cada cop la tendència va cap a plantacions més intensives o sigui amb marcs més petits i en les quals les tasques de cultiu puguin mecanitzar-se.tractaments etc. nutrients etc. Triar una bona alternativa de cultiu alternant cultius que ofeguen a les males herbes amb altres que no ho fan. recollida ... llum. Realitzar sembres tardanes després d’haver assegurat la neixença de l’herba es realitza una tasca superficial i després es sembra. En olivera la tendència és a fer marcs més intensius amb formació en línia per a poder realitzar una mecanització de la recol·lecció.

5.2. de preemergència abans que aquestes hagin nascut. Característiques d’un projecte agrícola escolar. Un herbicida és residual quan la seva persistència dura més que el cicle de conreu amb la qual cos pot danyar el conreu següent. Segons la forma d’absorció: Per contacte actua en el punt de la mala herba en què és dipositat.2 Aspectes a tenir en compte en l’aplicació d’herbicides: S’ha d’utilitzar l’herbicida idoni en la dosi correcta i en el moment oportú. la persistència d’un herbicida és el període de temps a partir de la seva aplicació en el que pot control·lar males herbes. presembra i pretransplant són els que s’apliquen abans de sembrar o plantar. Pere Margarit. A partir d’aquestes dades triarem el producte adient. o bé directament sobre la superfície foliar o directament al sòl. Respecte al cultiu . Segons el lloc d’aplicació. penetra dins de la planta a través de les arrels. la forma en que s´apliqui . elimina les males herbes i respecte al cultiu.Tema 11: El procés de producció agropecuària. herbicides de postemergència o post- trasplant.. Un herbicida és no persistent quan la seva acció es limita al moment d’aplicació. El concepte de selectivitat és relatiu. Els herbicides de contacte solen ser no persistents. Primerament cal analitzar el problema a resoldre quin tipus de mala herba es vol eliminar: monocotiledònies o bé dicotiledònies i de quin cultiu es tracta. Sistèmicament: el producte penetra a través de la superfície foliar a l’interior de la mala herba fins arribar als llocs en què es produeix l’acció destructora. s’apliquen després d’haver nascut el cultiu. Per això cal llegir la informació de les etiquetes dels envasos abans d’utilitzar-los. així un mateix herbicida pot ser a la vegada selectiu o no en funció del cultiu i de la dosi aplicada. De vegades cal incoporar-los amb una labor de cultiu. l’estat de desenvolupament del cultiu. 2. 9 . de post- emergència un cop hagin nascut s’ha d’aplicar a l’estadi en que aquestes són més sensibles.sense tocar o tocant el cultiu. Per aixó haurem de consultar una guia d’herbicides de les existents. Per absorció radicular. Un herbicida es considera selectiu quan aquest és aplicat simultàniament a les males herbes i al cultiu. a fi i efecte de saber la selectivitat del producte.. etc. Segons la persistència. Respecte a les males herbes. els herbicides de pre-emergència s’apliquen quan el cultiu ja s’ha sembrat però encara ha de néixer.

10 . 2. Per al tractament herbicida s’utilitza maquinària específica per a aquest propòsit. emprar additius que redueixin la deriva. Pere Margarit. Tenir en compte que temperatures elevades afarvorèixen la volatilització. així doncs els causants de plagues són els següents: insectes. Caldre utilitzar maquinària adequada en bon estat i degudament regulada.6.6 Plagues i malalties Els conreus compten amb nombrosos enemics. Característiques d’un projecte agrícola escolar. respecte a les condicions ambientals cal considerar que alguns herbicides necessiten determinades condicions d’humitat del terreny i de temperatura ambiental per tal d’ésser efectius. els bacteris i els virus.1 Mètodes de lluita contra plagues i malalties. àcars. 2. utilitzar broquets i la pressió de treball recomanats. La utilització d’herbicides pot tenir efectes fitotòxics tant per al cultiu establert com pels que continuen a la rotació degut a la persistència del producte. per això hi ha documentació en la qual ens diu quines espècies són sensibles als mateixos. els miriàpodes i algunes aus i mamífers. no contaminar corrents d’aigua ni embassaments en efectuar la neteja de maquinària. Es recomana no tractar quan : faci vent. Cada herbicida està autoritzat per a determinats cultius a unes dosis i moments determinats. deixar una franja sense tractar prop d’ espècies sensibles.Tema 11: El procés de producció agropecuària. evitar una excessiva separació dels broquets l’objectiu de tracatament. nemàtodes. Conegut el volum d’aigua disoldre la quantitat desitjada del producte comercial. Els principals causants de malalties parasitàries són: els fongs. així com els propers degut a la deriva de producte provocada pel vent . El moment d’aplicació cal fer-ho en el moment indicat respecte a les males herbes i respecte al cultiu. Sensibilitat de les males herbes als herbicides és absolutament indispensable conèixer quines males herbes són sensibles. No tenir en compte això pot comportar riscos per als consumidors i l’equilibri biològic i també per al propi cultiu. moluscs. El procediment a seguir per a un tractament herbicida serà el següent: Conèixer el consum d’aigua per hectàrea amb la maquinària a utilitzar. són d’ ús freqüent les barres polvoritzadores o bé el tractament amb motxilla suspesa a l’esquena per quan hem de realitzar tractaments localitzats sense mullar el cultiu. En l’aplicació d’herbicides és de molta importància una correcta dosificació i distribució del producte per no perjudicar el cultiu. cultius veïns i els que segueixen a la rotació. En quant a contaminació provocada pels herbicides cal preveure els efectes d’escolament d’aigua i erosions que poden arrossegar l’herbicida a llocs no desitjats. El control de plagues i malalties dels conreus els realitzarem emprant diversos mètodes.

d’adobat. Pere Margarit. en cas de no existir prou enemics naturals es poden fer introduccions. 2. reducció del nombre de tractaments i reducció del cost econòmic. utilització d’encoixinats amb plàstics. estat de la plaga. estadi fenològic del conreu. Triar el moment oportú per fer el tractament: nivell d’afectació. La lluita integrada consisteix en la integració de tots els medis i les tècniques de control adequades. La lluita integrada és un sistema de producció agrícola inspirat en una utilització dels recursos que facilita el desenvolupament a mig termini d’una agricultura més sostenible introduint-hi mètodes agronòmics no de forma sistemàtica sinó en funció d’una avaluació tècnica prèvia. per mantenir els paràsits per sota del nivell en el qual produirien danys econòmics. Autocides. reducció dels tractament químics i com a inconvenients major grau de preparació tècnica. rotació de cultius. El medis amb els quals podem lluitar contra les plagues són els següents: Culturals: Eliminació de restes de conreu anteriors. basats en l’esterelització i posterior alliberació de grans quantitats d’individus de la plaga a control·lar. condicions climàtiques. D’aquesta manera fem compatibles la protecció del medi ambient. on es localitza aquest a la planta. però té com inconvenients la baixa productivitat i la impossibilitat de controlar determinades plagues. Característiques d’un projecte agrícola escolar. tècniques de confusió sexual amb feromones i ús d’atraients alimentaris. etc. cultiu o espai que s’ha de protegir. aportacions equilibrades. Químics. El control de plagues i malalties ha anat evolucionant des de una lluita química indiscriminada amb un calendari de tractaments sistemàtic a una lluita química dirigida en la qual s’estableix el concepte de llindar de tolerància -quantitat màxima de plaga que pot admetre el cultiu sense que els danys econòmics siguin apreciables-. Triar una tècnica de lluita o altra dependrà de: Tipus de paràsit i la fauna auxiliar. possibles riscos per a la salut. Elecció del producte plaguicida : tipus de plaga.2 Realització del tractament fitosanitari Haurem de conèixer quin és el problema fong. manera d’actuar del producte. virosi. les exigències dels consumidors i la productivitat agrícola. insecte. El respecte pel medi ambient i la manca de residus en els productes són els avantatges d’aquest mètode. utilització de productes amb menor impacte ecològic i baixa toxicitat per l`aplicador. biologia del paràsit. Biotècnics basats en la interferència dels mecanismes de comunicació dels insectes. aspecte ecològics com el respecte per fauna auxiliar i silvestre i amb el medi ambient i el cost econòmic. més dedicació a l’observació de les parcel·les i increment de les despeses. Tots els plaguicides compostos per productes químics de síntesi o produïts per enginyeria genètica estan prohibits. Per contra s’ha de dedicar major temps de vigilància per part de tècnic i agricultor i dificultat d’establir els llindars de tolerància adequats. 11 . Biològics: Utilització de depredadors i de paràsitoids per combatre les plagues. desinfecció de sòls amb calor.6. instal·lacions de reg eficients. la lluita dirigida té com avantatges: l’ús de productes més selectius per als paràsits. Per exemple utilitzants trampes cromotròpiques (bandes de color engomades). utilització de products químics en última instància. La lluita biològica és la única permesa en l’agricultura ecològica . Genètics: Basats en la resistència de les plantes cultivades als patògens o paràsits animals. Per exemple Coccinella septempunctata (marieta) per control·lar el pugó. respecte al medi ambient. Els avantatges del control integrat són l’aplicació de processos productius més respectuosos amb el medi ambient.Tema 11: El procés de producció agropecuària.

ΔH variació del contingut d’humitat al terra. En instal·lacions mòbils de reg per aspersió l’estratègia i reg per inundació serà aportar al sòl tanta aigua com aquest es capaç de magatzemar és un paràmetre anomenat CRAD (Capacitat de retempció d’aigua disponible). Preparació correcta de la dosi. inundació) Un cop sabem les necessitats diàries brutes segons el tipus de reg que tinguem adoptarem diferents estratègies. Característiques d’un projecte agrícola escolar. S’ha de dissenyar els sòlc i taules de manera que tinguin l’amplada i la longitud més apropidades per al cabal d’aigua que tenim. temperatura.. farem regs molt freqüents aportant les necessitats brutes diàries. la dosi pot variar en funció de: paràsit al qual es dirigeix. Llavors les necessitats netes del conreu seran: Nn=ETc-Pe-Ac-Pp + ΔH On: ETc és l’evapotranspiració del conreu. ja que en sòls arenosos normalment tindrem moltes pèrdues per percolació i en molt argilosos per escolament. Aquestes dades venen donades per fórmules en la que es consideren paràmetres climàtics (Radiació. escolament etc. En reg per inundació aportar les dosi correctes és difícil. Les necessitats brutes Nb d’aigua a aplicar seran les Nn/(Ea(1-FR)) On Ea és l’eficiència d’aplicació i FR és la fracció de rentat. 2. aquest paràmetre ens indicarà la quantitat d’aigua que s’evapora i que transpira un cultiu de referència. On Ea és l’ eficiència d’aplicació què dependra del tipus de reg (aspersió. Conèixer les dades orientatives de la despesa de brou/ha. El reg per goteig i microaspersió són regs de baixa pressió i alta frequència. Seria la quantitat d’aigua que la planta pot aprofitar. Això és degut a que l’aigua queda magatzemada a la microporositat dels sòl i la macroporositat 48 hores després d’un reg copiós queda lliure d’aigua. Llegir atentament l’etiqueta del producte. Pere Margarit. La quantitat d’aigua disponible dependrà del tipus de sòl.Tema 11: El procés de producció agropecuària. Per saber l’ETc (Evapotranspiració del cultiu haurem de multiplicar ETo per un coeficient Kc el qual a la vegada depèn del cultiu de que es tracti i de l’estat de desenvolupament en el que es trobi. Pp Pèrdues per percolació.1 Càlcul de les necessitats de reg. així els sòls argilosos tenen una bona capacitat per magatzemar aigua mentre que els arenosos en magatzemen molt poca. 12 . això ho sabrem mitjançant experiència prèvia utilitzant la mateixa maquinària. llavors amb un coeficient Kt es pot saber l’evaporació del cultiu de referència ETo. velocitat del vent. goteig. Conèixer la capacitat del dipòsit de tractament i saber les vegades que aquest s’ha d’omplir. Pe és la pluviometria efectiva Ac aportacions per ascens capil·lar. humitat relativa) o bé mitjançant mètodes empírica com pot ser l’evaporació d’un tanc de dimensions determinades i veure mitjançant un cargol micromètric el descens de nivell del mateix per saber l’aigua evaporada. època de tractament. Aquesta quantitat d’aigua aprofitable és la que la planta pot extreure amb poca despesa energètica . Les necessitats de reg d’un cultiu es calculen a partir d’un paràmetre anomenat Evapotranspiració de referència (ETo). cultiu a tractar.7 Regs L’operació de regar consisteix a satisfer les necessitats d’aigua de la planta.7. Calcular la quantitat de producte comercial que hem de barrejar al dipòsit 2. Les plantes necessiten grans quantitats d’aigua per a realitzar les seves funcions vitals.

Altra mètode aplicable a conreus herbacis o de port baix seria cobrir-los amb “mantes tèrmiques” que són feltres de poc gruix de fibra de vidre que eviten en certa mesura la pèrdua de radiació. Altra forma és crear fum a la plantació de manera que la radiació no pugui sortir cap a l’exterior i es mantingui la temperatura. Les gelades blanques o de radiació es deuen a la pèrdua de calor de la planta en forma de radiació infraroja. amb l’objectiu d’augmentar la fertilitat del sòl i proporcionar aliments sense residus. En el cas de protecció contra les gelades hem de distingir entre les gelades blanques o de radiació i les gelades negres o de convecció.2 Protecció contra baixes temperatures. 2. 13 . Una forma d’evitar-ho es crea un corrent d’aire que talli aquest flux de calor.Tema 11: El procés de producció agropecuària. L’aigua a aquesta temperatura es gela i desprèn calor de manera que protegeix a la planta. En el cas de conreus protegits és on es pot incidir més en aquesta protecció. Amb dobles sostres crean una camara d’aire entre el sostre de l’hivernacle i el terra. Aquí es fa molt difícil la protecció. Un mètode de lluita és instal·lar uns ventiladors que crein aquest corrent d’aire.1 Protecció contra altes temperatures. En el cas d’elevades temperatures s’haurà d’aplicar regs freqüents als cultius per contrarestar l’alta evapotranspiració existent.8 Protecció contra elements climatològic desfavorables. 2. Es poden disposar malles d’ombratge que limiten la radiació entrant a l’hivernacle i per tant l’escalfament d’aquest i a més utilitzar una estratègia de ventilació adequada quan sigui possible i sinó sistemes de refredament amb panells d’evaporació d’aigua per ventilació forçada anomenats “cooling system”. La forma d’actuar de les gelades negres és diferent en aquest cas es tracta d’aire a temperatures molt baixes “aire siberià” que fa malbé els cultius. Una mesura efectiva seria cobrir la superfície del conreu amb mantes tèrmiques amb l’efecte combinat d’un reg antiglaçada. però la seva efectivitat està discutida. Altra manera de lluitar contra les pedregades es llençar coets als núvols amb sals de plata per disgregar els nuclis de gel. Característiques d’un projecte agrícola escolar. Hi han zones on la probabilitat de pedregada és molt alta . En aquestes zones d’alt risc i sobretot en conreu de fruiters s’hi instal·len malles protectores amb unes estructures per sobre dels cultius de manera que la pedra no les pugui atravessar.3 Protecció contra la pedra. els pesticides etc. L’agricultura ecològica exclou dels seus sistemes productius l’ús de productes químics de síntesi com els fertilitzants.8.9 L’agricultura ecològica. això limita les pèrdues de calor. Pere Margarit. 2. Altre mètode de control és el reg per aspersió antiglaçada que consisteix en anar regant la parcel·la per aspersió fins que la temperatura puja per sobre de 0º C.8. 2. Objectius de l’agricultura ecològica són: • Disminució de l’erosió i incrementar fertilitat del sòl. En el cas de conreus protegits dins d’hivernacles l’efecte de les baixes temperatures es pot combatre aplicant calor amb convectors d’aire calent. Si aquestes són molt elevades i són plantes no adaptades a aquestes patiran efectes adversos com baixa producció degut a alteracions de la seva fisiologia. 2.8.

Vaques adaptades al Pirineu com la bruna pirenàica. 3 Ramaderia.2 Ramaderia intensiva. Encara que aquest bestià normalment es nodreix amb el que pastura en èpoques d’escassetat se’ls hi complementa la dieta amb pinsos i farratges. A les granges hi ha un bon control de la sanitat animal. Característiques d’un projecte agrícola escolar. Les granges són construccions destinades allotjar les espècies animals per a les quals han estat dissenyades. Pere Margarit. En règim extensiu s’exploten races d’animals rústiques ben adaptades al medi en el qual habiten. els quals dicten la normativa que s’ha de seguir per a aquest tipus de producció. Són animals molt seleccionats. Contribueixen a la neteja del sotabosc amb això s’eviten incendis. per exemple en vaques i porcs se’ls hi practica la inseminació artificial. L’agricultura ecològica aconsegueix aquests objectius mitjançant tècniques tradicionals o bé noves com la lluita biològica contra les plagues i malalties. 3. Les tècniques reproductives són molt avançades. La ganaderia intensiva té lloc en unes instal·lacions anomenades granges. tenir un bon sistema de ventilació. Emprar varietats autòctones . Porcs en el cas del porc ibèric que s’alimenta dels glans de la “dehesa “ estremenya . La ramaderia extensiva es caracteritza perquè els ramats estan tot el dia pasturant a l’aire lliure i tornen a l’estable al vespre.Tema 11: El procés de producció agropecuària. Tenir en compte el balanç de nutrients del sòl i aprofitar les rotacions de cultius per mantenir i augmentar la fertilitat. La ramaderia intensiva es caracteritza perquè l’animal no s’ha de desplaçar per anar a buscar el menjar. Aquests sistema de ramaderia necessita d’un pastor que és l’encarregat de controlar el ramat i dirigir-lo cap a on hi ha la millor herba. Aportar nutrients mitjançant femades d’animals de la mateixa explotació o d’altres. són el bestià transhumant per excel·lència. La ramaderia intensiva pot ser depenent quan l’aliment procedeix de fora de l’explotació i no depenent quan la major part de l’aliment es produeix a la mateixa granja. Evitar l’erosió sembrant en franges o feixes de manera que retenim el sòl disponible. controlar la forma del reg per evitar pèrdues per lixiviació. Cavalls en el cas dels cavalls per a carn del Ripollès i la Cerdanya. Hi ha diverses espècies animals que es poden criar en règim de ramaderia extensiva: Ovelles i cabres.1 Ramaderia extensiva. els quals es veuen sotmesos a un ritme d’explotació intens. • Reducció de la contaminació per productes químics. La ramaderia extensiva tot i el seu baix rendiment per unitat de superfície compleix una funció molt important a l’ecosistema que és el d’aprofitar recursos renovables com és l’herba que els ramats van buscant a cada època mitjançant el fenòmen de la transhumància. Hi ha a les diferents comunitats autònomes “Consells reguladors de la producció ecològica”. Les granges han d’estar dotades de sistemes per facilitar la distribució dels aliments als animals i la neteja dels seus allotjaments. 14 . Les races d’animals de ramaderia intensiva són animals poc rústics però amb un elevat potencial productiu donat per la seva genètica. Les granges s’han de dissenyar de manera que la seva orientació sigui l’adequada per aprofitar la llum solar. 3. També s’encarreguen del control d’aquesta producció per evitar fraus.

Presentació i motivació de l’activitat. Pere Margarit. 2. El desenvolupament del projecte es pot dividir en tres etapes: 1.1 Fitxes Fitxes de treball en aquestes s’haurà d’anotar el període de durada. bledes. 4. continguts . En vaques lleteres l’operació de munyir està automatitzada mitjaçant les sales de munyir on la higiene ha de ser màxima.2. 4. Elaboració del pla de treball del curs pel professor. La qual cosa ha fet que s’hagin hagut d’implementar plans de gestió d’aquests purins. 15 . època de l’any etc. El segon seria a realitzar durant tot un curs mitjançant tres visites d’un dia de durada a una explotació agrícola de la zona. raves. objectius. Les granges de porcs estan molt especialitzades n’hi ha que són momés d’engreix i en canvi altres només es dediquen a gestants. enciam on la durada aproximada és de tres mesos. les gallines ponedores. Els alumnes hauran de realitzar anotacions de cadascuna de les parts i treure conclusions de les mateixes.1 Introducció. Fitxa guia: És el material que pot consultar l’alumne en cas de dubtes. El control de la seva alimentació és estricte les seves dosi de pinso i farratge estan molt estudiades i adaptades a la seva edat.Tema 11: El procés de producció agropecuària.3 Lloc d’aplicació. Es poden programar de manera que coincideixin amb diferents estadis del cultiu. Aquesta feina es pot realitzar en grups i al finalitzar realitzar una memòria. Per una banda es realitzarà un dels dos projectes . 4. Característiques d’un projecte agrícola escolar. 4 Característiques d’un projecte agrícola escolar. 4. dindis etc.. Treball individual. estat.2 Material didàctic.. Espècies criades són els pollastres per carn o broilers. Posada en comú. guatlles i ous de guatlla.4 Desenvolupament del mètode. Depenent de cada projecte a l’hort o bé a les visites al camp. Els alumnes portaran anotacions del full de cultiu on s’anotaran totes les operacions de cultiu necessàries per portar a terme aquest procés productiu. L’avicultura és la tècnica de producció d’aus. Degut a la concentració de granges en determinades zones hi ha la problemàtica d’acumulació de residus orgànics com els purins dels porcs en determinades zones. activitats i llista de material emprat en el projecte agrícola. En el primer en el propi IES es realitzarà un hort que consistirà a la plantació de conreus de cicle curt com pre exemple faves. 4. Fitxa de nocions: aclareix i concreta conceptes del mateix. La cunicultura consisteix en la producció de conills per carn. Desenvolupament de les activitats de cada projecte. Entrega del material didàctic necessari.

16 . Pere Margarit. 4. • Ésser conscients del paper principal de l’agricultura com subministradora d’aliments. • Observar la realització del diversos cultius.5 Objectius generals. Avaluació final de l’alumne. • Exercitar la capacitat d’abstracció.6 Objectius específics. • Comprendre en casos simples l’aplicació del mètode científic. 3. Característiques d’un projecte agrícola escolar. • Assimilar els conceptes fonamentals de les unitats programades • Aplicar els conceptes bàsics a la resolució de la pràctica. el raonament inductiu i deductiu i la creativitat. 4.Tema 11: El procés de producció agropecuària.