You are on page 1of 5

Estació a Calinòpia

PRIMER QUADRE

Lloc: Vestíbul d’una estació. A la lateral dreta, la taquilla, a l’esquerra, la
porta que dóna a l’andana. Al fons, la porta d’entrada.

Dona 1: (pel fons amb un maletí. A la taquilla): Una primera al Sol. El
Tren arriba abans de la nit, oi?... Com?... A les 21.10? Ja em va
bé...Sí, sí, és el que dóna més llum... Què?... Sí, sí, anada i
tornada. Quant val?... (Es treu els diners del portamonedes i
paga.) Oh, sí! Demà al matí quan surti el sol haig de tornar
forçosament a la Terra... Sí, demà, dimecres... Com? Oh, no!
Hi vaig perquè és la capital més important del sistema
planetari... (Riu.) Això mateix. Molt ben dit... Sí, sí, gairebé
cada setmana... D’acord... I jo també us desitjo el mateix... Sí,
la força es manifesta per les flames... Ui, no, no! Jo no li ho
envejo pas. Això que diuen és cert si algun dia no sortís; però
per ara ha sortit cada dia... D’acord, sí. A reveure! (Se’n va
per la porta de l’andana.)

Home: (pel fons, amb una maleta. A la taquilla): Una segona a Venus.
Quan és?... Molt bé. (Paga.) Falta gaire per a sortir el tren?...
Molt bé. Gràcies!... Ja se sap; hi ha molta incredulitat... Amb
barba? Oh, no! Jo he dut mai barba llarga... Oh, calcular per
setmanes, sí. De tota manera, el temps és el mateix... Què?
Els vespres dels diumenges? Oh, això depèn... Com? Potser sí;
però hauria de ser la setmana dels tres dijous... (Riu.) És clar,
guanyo un dia just... Sí; la guia, ja l’he mirada moltes
vegades... La nova, la nova... I tant que sí! Això mateix penso
jo... Què?... Home, no. Al contrari... Ui, no parlem de
proverbis!... Entès. (Anant-se’n cap a l’esquerra). Que és
simpàtic aquest home! (Surt per la porta de l’andana).

Jove 1: (pel fons amb dues maletes. A la taquilla): A Granollers. (Paga
i li tornen el canvi.) Hi ha boira, hi ha boira. (Travessa: en ser
al mig de l’escena s’atura. Deixa les maletes. Es fica la mà a la
butxaca i repassa el canvi. Torna a la taquilla.) Escolteu, jove:
em sembla que us heu equivocat en el canvi. Hi falten deu
pessetes. Mireu. Vint-i-cinc, cinquanta i cinc més. Hi falten
deu pessetes... És clar jo no he dit pas que volia anar amb el

.... No.. cap a mitja setmana... Sí senyor. I ell tampoc. Aquí sembla que siguin enemics els amics.. tampoc no és tossuderia.. Sí.. No. (A la taquilla.. Què s’han cregut aquests!. (Surt per la porta de l’andana... sí! Per això anem de viatge..) Quina manera d’informar els viatgers! (Agafa les maletes: i surt per la porta de l’andana. Un és per a mi i l’altre per al meu marit. Ah. (Paga. sempre ho faig. Jo ja no estic per aquestes coses.) Oh. Sí senyor. No senyor... Passi-ho bé...... Pausa. a banda i banda del passeig hi ha fanals. si estava trista no riuria pas. No. Un vell i una vella. amb una maleta.) Dona 2: (reapareix..) Pobre Farrell! Quin gat i quines botes! Però era sordmut. els diners. Què?. Ara sí que parleu sense solta. Sí. Ah... Si tothom feia com jo potser s’escarmentarien i tot aniria millor que no va.... sí? Es cordava les sabates? Ja veu!. Pujaré al tren sense pagar.) Taquiller: (per la porta de la taquilla): Ai... A la taquilla) : Vaja! Ara sí que m’han mort! És hora de despatxar i no hi ha ningú! Quins frescos! No sé pas com poden aixecar el cap sabent que són innocents! I ara què? Res. ja ha encertat el forat de la clau. Ja ho sé. Pausa. Com que abans no hi era. Dos. si jo no busco raons... Com diu?. Temps a venir potser sí. No. Tant com fugin jo els perseguiré.. De vegades les coses es tornen més que rebeques. I això que hi fa!.) Vaja.. Gràcies! Ho faré tal com diu vostè. disposi. al cel sigui.. no és la meva intenció.. Oh. jove?. A algú de fora): Està bé. d’ençà del dia que la fatalitat me’l va prendre de les mans i me’n va treure de sota...... I per quina raó?. les ampolles? (Es fica a la taquilla i tanca la porta.....) Taquiller: (torna pel fons tot cordant-se la bragueta): Qui les deu haver trencades. I fa gaire temps? (Es fica els diners a la butxaca.) Doncs ja ho sap. Oh.. (riu. A l’hivern no ens movem de casa.. sempre.... sí? Doncs podríeu haver avisat. dos. Com?.. jo no me’ls jugo. Ho continuaré fent la resta de la meva vida. Jove! Ja compraré el bitllet! Si no ho he fet abans no és pas culpa meva. però ara no. tren de càrrega. carat de dona! (Se’n va per la porta del fons. (Riu..) Dona 2: (pel fons amb una bossa. (Surt per l’esquerra. A la taquilla): Dos a Saturn.. O ara ..) Vella: (pel fons..

) Sí. I m’ho preguntes? Sí.. I li faré el nus de la corbata.. però no funciona bé. ¡Qué sé yo!.. me caí de un caballo. el bitllet. no dic rellotge. (Riu. (Paga.. A poder ser.. Desfaci aquests drapets. A la taquilla): Un a la Lluna. (Riu. Quina hora m’ha dit que era?. jove (Surt. d’acord.. D’acord. Què?..) Senyor: (pel fons. mejor es el dia nublado. A la taquilla): Un a Mercuri. ¡Oh.. la veritat. u. Ah.. Això mateix..... (Paga... Com ho sabia?. A la taquilla): Déme un billeta para Marte..) Potser sí..) Que haig de badar! Si badava cauria. estava ben al ple.. Oh. (Surt per la porta esquerra. (Riu. sí senyor. A la Lluna?. doncs jo sempre li planxaria els mocadors.) I tant que sí! Dos.. en ser davant la porta esquerra branda el bitllet i diu a algú de fora): El bitllet.. a Girona..... cinc... no! En manos de la cocinera no. Que potser es pensa que no se n’adonaran? Quin murri que n’hi ha... d’aquest! Si tarda gaire jo no sé si seré capaç de callar. sí! JA hi he estat altres vegades.. encara va descordat? Vol que li cordi el botó del coll de la camisa?... Ja en parlarem..) Guàrdia Civil: (pel fons.. Si ella ho veia. Gràcies! (Se’n va per l’esquerra.. és a dir. Noia: (pel fons amb una maleta.. Recorda’t de quan hi va haver el descarrilament. sí? Tot sol contra tants d’adversaris?. zero.. Ya van acortando los días y alargando las noches..>> Com trobaré les coses. i a les hores de servei no es presenta. quatre. de petita encenia fogueres amb la meva mare.) Potser així funcionarà una estona. Jo encara no ho acabo de veure clar. (Surt pel fons. No. Sí.. Això no pot continuar tal com ara. Oh! És un poblet que sempre està il·luminat en la primera fase... Una vegada m’hi vaig partir el llavi.) Maneló. sí...) Empleat: (per la porta esquerra): Avui estic de futris! (Al Taquiller.. Sí.) Gràcies! Falta gaire per a sortir el tren?. (Riu. amb una cartera de pell i un cigar a la boca. ell per mi no ho faria... Oh. ¡Adiós! (Surt per la porta esquerra)... en duc. No lo querrá. Però aquest no hi deu ser tot... encara no ha vingut el mosso?. set.. (Deixa la maleta.) . és tot el que tu saps dir: <<Tingues confiança. Encara no he fet adobar les cadires.. (Se’n va somrient. (Paga) Para mí..) Gràcies! (Es posa el rellotge a l’hora i hi dóna corda..) Ah.. sí.. Sí.. n’estic segur.

Però és que jo em guardo de pronunciar cap nom dels falsos déus del paganisme. (Recull el canvi i el bitllet. noi. ja.. Bé. (Paga. El que és jo.. A la taquilla): Al Cel. Ja ho sé. Oi que sí?... Això. jo? No sé pas què es pensen aquests des que els deixem cantar a missa i combreguen sense agenollar-se.. Sí.. Sí. Quant val?. em queixaré a la companyia. els qui tenen raó.>> Empleat: (pel fons. (Sortint per la porta esquerra.Capellà: (pel fons. Sí.. Al Cel-terme. Eh?.) Mosso: (pel fons amb un carretó ple de maletes. Si vull dir qui?.. Qui? Una noia. no! Només algun tomàquet per a berenar. (Agafa la maleta. Mira: algú s’ha deixat la maleta.) <<Agnus Dei.. El meu fill té un negoci de fems.) És clar. (Paga.. si un pobre truca se li ha de fer caritat. jo.. A la taquilla): Una primera a l’Arc Iris. jo creia que això dels gustos personals.) .. És directe o no?.) Què tants romanços de cristians i no cristians! Vet aquí el resultat de les renovacions i els diàlegs. Oh.) Veig que té la finestra oberta.... aquestes coses no es fan expressament. dius?. amb una maleta): Una primera a Júpiter. amb una maleta petita.. mai no hi pelo les pomes.. Molt bé........ D’acord. No diguis blasfèmies! Que potser es creu que haig d’anar dret..) Millor que els llibres.. Sembla que siguin els protestants. algun petit negoci.. Eh?. Travessa de dreta a esquerra). avui em faig un tip de treballar. No sé pas on anirem a parar si es posen a votació les coses que s’han après una vegada per sempre. (Paga. Com diu?.....) Vell: (pel fons. qui tollis peccata mundi: miserere nobis. No. Al taquiller): Ja et diré el que dedueixi.... el meu deler és d’anar-hi. prou que ho sé.. amb el ganivet: es fa malbé. Senyora elegant: (pel fons. (Surt per la porta esquerra.. El mateix. Riu... Això acabarà com a França. Ja ho diu el senyor bisbe.. Se sent la campana de l’andana..) Pensa que és en interès meu. només porto un ganivet de butxaca i és tot oscat.. Eh?.. No?. (Surt per l’esquerra.. Ja has fet els comptes que eesperes cobrar?. això és la cosa més segura. amb un maletí negre.. Res... Com?... Pujada i baixada... No. Qui m’ha d’aplaudir? (surt per la porta de l’esquerra.

Perquè nosaltres érem així. Ai de mi! Mal hagi jo! Quan el meu Valentí estava enfilat en una escala penjant els fanalets de paper va arrencar a volar enlaire fins a perdre’s de vista cel enllà i no s’ha vist mai més enlloc del món. I tantes vegades que havia fet la mateixa cosa! Perquè en aquest cas ha hagut de ser diferent? Però. sigui com sigui. Quadre segon Fons verd. (S’ensorra. Vídua: (per l’esquerra): Déu meu! Paraula que sóc una dona desventurada! No sé pas què pensar.. Aquí ho teniu. I aquest any ens disposàvem a fer el mateix ell i jo. Se sent una campana. Qui no ha celebrat mai pel juny una revetlla? No és pas un crim que les famílies respectables facin això. Ell va ser el primer de dir que es volia casar i jo me’n vaig alegrar molt. Baixa a primer terme un teló verd). Nosaltres ho fèiem cada any i ens en preocupàvem cadascun per parts iguals. Pobre Valentí! Era tan radiant! Feia vuit anys que érem casats.Jove 2: (de pressa pel fons. Qui no ha tingut amors? Jo estic segura que. (Paga. Gràcies a ell el jardí era ple de fanalets de colors que lluïen d’allò més.) Mosso: (torna a passar amb el carro buit. (surt de pressa per la porta de l’esquerra. Ja sabeu com estan les coses. Fins a migdia he estat dejú... no pic saber com ha estat ni sé pas a qui haig de recórrer. si ell ho hagués pogut evitar. Bah! Les frases totes sonen igual.) TELÓ . L’escotilla llança una flamarada. ho hauria fet.) Sí que arriba puntual avui! No tinc gota de tinta. A la taquilla): Un bitllet a Neptú. amic..