You are on page 1of 2

A UN ASSUMPTO LLÉPOL

en qualitat i substància,
No serà persona cuerda i, si li falta fragància,
ni manco estimada en res, ja li sobra la pudor!
ni tampoc bon portugués,
qui dirá mal de la merda; Ja sabeu que qui no caga
que encara que sia verda, per força té de morir:
blanca, negra, parda o groga, Sempre ho he sentit a dir,
no és just que ningú se moga des de que deixí la braga.
per a dir sia dolenta, Ja sé que diran que em vaga
perqué, encara que és pudenta, escriurer coses de merda,
és antiquíssima droga. i que una persona cuerda
de merda no ha de parlar;
Los droguers de Sarrià jo responc que lo cagar
la contemplen nit i dia, és digne que mai se perda.
i els causa gran alegria
quan se'ls converteix en gra. Tot açò molt clarament
Los uns diuen: «Merda és pa!» ho declara aquella història
Altres diuen: «Merda és vi!»; que en lo món fonc tan notòria
i, si en beuen de matí, en les bandes de ponent:
mai de la merda se olviden, Espantar-se ha la gent
més que més quan vos conviden de véurer lo que diré;
a vós, a aquell i no a mi. que per ser del cul no sé
si serà gràcia o desgràcia
«Merda per a vós!», dirá mes jo penso serà gràcia
algú que no hi sabrá res, per aquell que caga bé.
pensant que és poc interés
la merda que us donará. A consell se congregaren
Si sabera lo que fa, los membres del cos un dia,
semblant merda no us daria, i feren descortesia
ans bé se l'aturaria al cul, perqué no el cridaren;
per poder millor passar; però, que bé que ho pagaren!,
merda que no pot llevar puix, cerrant-se de campinya,
sinó gran melancolia. lo cul les rugues apinya
i la merda, detinguda,
Quin home és tan imprudent prestament fonc corrompuda,
que, tenint ple son baül i lo cap se umplí de tinya.
de merda, no diga al cul
que el traga de aqueix turment? Lo cervell, de aquells perfums
Clar està! I, encontinent, que pujaven ja pudrits,
si és casat, ve ab lo xiuiell tenia mig adormits
sa muiler, i devant d'ell los moviments i costums;
xiula, sona i fa pregàries, al pit s'engendraven grums
per a que les voluntàries que no els podia arrencar;
isquen per aquell portell. lo ventrell per esclatar
estava, de plenitud.
Mirau si és cosa que importa Tothom deia: «Açó, que put!
tràurer la merda de dins, Ací no s'hi pot estar!»
puix cagar als dematins
a tots los membres conforta! Lo cor deia a la freixura:
¡Benaurada porta «Qué és açó? Quin vent aportes,
que tanca tan gran tesor; que tinc les membranes mortes
que val més que plata i or de rébrer tal podridura?
De on ix tal desventura, ni tampoc del Joan gentil;
que a tants membres embarassa? criminal fan del civil,
Dóna'm algun modo o traça i me van sempre forçant
per eixir de tal misèria; que et vaja escopetejant
sapiam quina matèria per a dar-te enfados, nas.
és aqueixa que s'embassa!» I, així, no en tens de fer cas
si te enuig de quant en quant.
Lo nas, sentint la pudor
de aquesta substáncia i suc, ¡Per ma fe, que mereixien
a tots avisa que el buc que els deixás podrir a tots,
té tancat lo inferior. fent-los tornar com uns bots,
A tothom dóna tristor puix així em desconeixien;
véurer aquest pas tancat, per on avisats ne sien!
per on, sabent que enujat Tu, nas, digues-los-ho a ells,
estava lo portaler, per a que en tots los consells
fan que vaja un missatger sia lo meu vot primer,
de part de tot lo veïnat: puix que em tenen menester
tant los jóvens com los vells.
Est fonc lo nas, i per ço
pren la posta com lo vent, Torna-te'n tu, nas, allá!
i, arribat, encontinent Digues-los lo que t'he dit;
al cul demana perdó, que et promet, alçant lo dit,
dient-li «Teniu raó té seré com a germà».
d'estar enujat ab ells», Respongué lo nas: «Demà
i que es servís que els budells farem tots grans alimàries,
tanta de merda buidassen. invencions i coses váries,
Respongué lo cul: «Que ho facen, per haver de tu alcançat
per ser jo lo cap de aquells! que hages obert lo forat
de les nostres necessàries!»
Però vull de ací al devant,
per ser jo rugat i vell, De manera que lo cul
prenguen de mi lo consell és un membre principal;
del que se anirà tractant; i és un assiento papal,
i no em vagen dejectant i més antic que Saül.
per aquén per uos racons, Es lo portal del baül
perqué tinc dos companyons de nostres necessitats;
que em professen amistat és clau deus tesors guardats,
i m'estan sempre al costat per a que ningun se'n perda;
en totes ocasions. finalment, és lloc de merda
on estam insiculats.
¿Quin membre més principal
té lo nostre cos que jo?
¿No só jo lo més rodó,
lo més pulit i lleal?
¿Entra per lo meu portal
per ventura algun bocí
que cause ningun matí
plenitud de humor i vent,
com fan ells, que encontinent
tot m'ho fan buidar a mi?

A no ser jo tan humil


de cubrir ses desventures,
no farien travessures