You are on page 1of 3

Benvolgudes, benvolguts membres de l’APLEC,

Ja fa un parell de setmanes vaig rebre un llarg escrit que em veu enviar, en el


qual em fèieu arribar una sèrie de comentaris, reflexions i propostes sorgits de
la vostra associació en referència a l’examen de Grec de PAU. No cal dir que us
agraeixo infinitament que me l’hagueu fet arribar i passo ara a respondre’n
alguns aspectes, sempre amb el mateix ànim de col·laboració i intercanvi
d’opinions que denota el propi escrit.
En primer lloc, i tal com també he tingut ocasió de comentar amb alguns
professors de secundària que van assistir a la reunió que jo vaig portar fa uns
dies, vull posar de manifest que la meva intenció, sempre, és que l’examen de
grec vagi bé, que compleixi les expectatives que en ell dipositen professors i
alumnes, i que tot sigui un èxit rotund, –i fins i tot enveja (sana) d’altres
assignatures, perquè no dir-ho.
Quins són els paràmetres pels quals jo em guio per saber si les coses han anat o
no han anat així? N’hi ha de diversa índole:
1. El resultat: la nota mitjana comparada amb la d’altres anys i, també, l’anàlisi
de la demanda de revisions i dobles correccions, la qual cosa em permet a mí de
veure alguns exàmens fets pels alumnes i corregits pels correctors; i, finalment,
la comapració amb les notes mitjanes d’altres assignatures més o menys afins.
2. La consideració, veient alguns d’aquests exàmens que acabo d’esmentar i, a
partir d’allò que em comenten els correctors, de quins han sigut els punts en els
quals una gran majoria d’examinands han trobat obstacles insalvables, de quins
han permès encerts generals, i de quins n’hi ha de tot: examinands que se’n
surten i altres que no. Aquest pas significa per a mí una nova reflexió, diferent
de la que ja vaig fer al seu dia en elaborar aquest examen en concret, sobre
l’establiment del grau de dificultat.
3. El “soroll” que m’arriba (per diverses vies: e-mail, comentaris de professors
coneguts, blogs a internet, etc.) sobre l’opinió que mereix l’examen entre aquells
que n’han estat els destinataris (alumnes i professors, perquè, desenganyem-
nos, els professors també se senten, d’alguna manera, destinataris de l’examen,
cosa comprensible, per altra banda).
D’una manera estricta, és obvi que només puc fer cas del punt 1 que abasta la
totalitat; els altres sempre són parcials. Tanmateix tot ajuda, i, com sabeu, ho
tinc tot en compte. Enguany, per allò que afecta al punt 1, tot ha estat com altres
anys: nota mitjana similar, nombre de reclamacions i dobles correccions similars
i, en general, aquestes d’exàmens molt dolents. O sigui, com sempre.
Ara bé, qualsevol discussió raonada, com la que vosaltres em proposeu és per a
mí també una nova ocasió de reflexió, i per això l’agraeixo, l’estudio i la
contesto, naturalment.
Parlem del text de l’examen de Juny 2010. Em dieu que va generar
descontentament i, avaluades les opinions que m’exposeu, crec que la principal
queixa rau en l’ordre de mots. D’acord, en prenc nota, però tinguem en compte
que no tota la prosa grega, ni de bon tros, segueix un ordre “canònic” de
Subjecte, Verb i Complements.
Pel que fa a les altres preguntes, pel que em dieu, han estat ben considerades.
La salvetat es troba en la pregunta 5 de l’opció A, pel fet que es preguntava
sobre Alcibíades. Vull palesar, però, que l’encert sobre Alcíbíades donava, en el
conjunt de la pregunta de 2 punts, com a màxim 0.2 punts.
Si, com suggeriu, revisem els coneixements d’història que han de tenir els
alumnes, i atès que en la concreció diu “Coneixement dels gèneres literaris en
prosa, especialment la historiografia d’època clàssica, així com dels fenòmens
històrics que s’hi expliquen”, entenc que un cert coneixement de la guerra del
Peloponès hauria d’entrar, i, dins el context de la guerra del Peloponès, el paper
d’Alcibíades no és, certament, menor. En tot cas, aquest seria un d’aquells
aspectes que permetrien establir una diferència entre un alumne excel·lent i un
de normal, i sempre amb una diferència de 0.2 màxim sobre el total. Vull dir
amb això, que potser no s’espera que tothom sàpiga dir alguna cosa
d’Alcibíades, ja que fem servir aquest exemple, però que, precisament, saber-ho
pot significar un petit plus que marqui l’excel·lència a la qual, com és obvi, no
tots els estudiants aspiren.
Passo ara a comentar alguns aspectes dels 14 que em llisteu, tot i que no puc
atendre a les propostes de canvis sobre el “currículum de grec” ja que, com
sabeu, el currículum no depèn de mí, ni de les PAU, sinó que el currículum en
vigor és el que publica el Departament d’Educació i nosaltres, des de les PAU,
l’hem de respectar, ens agradi o no. Una altra cosa és allò que fins ara
anomenàvem les “concrecions” del currículum i que ara anomenem
“orientacions per a l’examen”, però cap d’aquests acords sobre l’examen té la
potestat ni el dret de modificar el currículum.
Punts 1, 2 i 6: he modificat en el document d’”Orientacions per a l’examen” un
aspecte referent a la sintaxi d’oracions, concretament les subordinades
adverbials: ara, aquest document que podeu veure penjat a la web de l’Oficina
de les PAU, esmenta clarament només temporals i causals. Per tant, si surt
alguna altra subordinada adverbial, s’haurà de posar en nota a peu de text.
Punt 3: Les formes de futur i imperatiu poden ser freqüents, depenent dels
textos que hom faci servir: en el diàlegs, per exemple, són freqüents.
Punts 4 i 5: Respecte dels verbs en -μι, crec que pel que fa al present d’indicatiu
aquests verbs es poden considerar regulars; pel que fa als verbs multiradicals, la
llista d’irregulars que ja donem pot considerar-se com una concreció. A més, en
la majoria d’exàmens fins ara, fins i tot en el cas d’aquests verbs, hom dóna
alguna indicació a peu de text per facilitar trobar-lo en el diccionari. No
oblidem, per altra banda, que els examinands poden consultar l’apèndix
gramatical.
Punt 7: D’acord, inclouré alguna explicació sobre els noms propis.
Punt 8: És molt difícil trobar una frase en grec que no porti, en segon terme, una
partícula, és una característica fonamental d’aquesta llengua; suprimir aquests
mots seria semblant a no fer servir “documents originals”, i a això hi estem
obligats pel currículum, i és lògic que sigui així.
Punt 9: Hi ha autors que no són efectivament d’època clàssica però la seva prosa
és considerada àtica, com la prosa àtica d’època clàssica.
Punts 10, 11 i 12: Al voltant de les qüestions que susciten aquests tres punts crec
que hi ha l’assumpte de les lectures obligatòries. Sóc molt conscient que la
coordinació de PAU de llatí ha fixat unes lectures obligatòries, però jo no sóc
partidària de fer-ho per a grec. Us en explico les raons: si posem unes lectures
obligatòries entenc que hi ha d’haver una pregunta de “control de lectura”,
mentre que de la manera que ho tenim ara les lectures seveixen, al mateix
temps, per adquirir els coneixements de cultura necessaris; no pretenem, doncs,
fer llegir unes obres determinades només per conèixer-ne els arguments sinó
també per endinsar-se dins el món grec a través d’aquestes lectures ja que, al
cap i a la fi, pràcticament tot el que sabem del món grec ho sabem gràcies a allò
que la tradició ens ha preservat en forma de literatura. Entenc que aquest
plantejament pot semblar excessivament subtil i sobretot poc pràctic, ja que és
més fàcil dir clarament què entra i què no entra, però precisament en el fet que
quedi obert rau la idea que la nostra assignatura, en l’àmbit de la cultura, pretén
no reduir-la a allò que es pot extreure d’una o dues o tres lectures. Aquest és el
meu punt de vista, i per això us l’explico; d’aquesta manera ningú no podrà dir
que reduim la cultura grega a un nombre finit de dades concretes que s’aprenen
i es memoritzen sense més.
Punt 13: Em sap greu però sincerament no crec que això sigui necessari i em
sembla que el paral·lel amb els llatinismes no és adequat: són coses diferents.
Punt 14: Ara per ara no em veig amb cor d’obrir un fòrum; tanmateix repeteixo
el que he dit sempre: tothom que vulgui pot adreçar-me les seves propostes (de
textos, de preguntes, etc.), i les acolliré amb tot l’interès del món; i, si és el cas,
les faré servir, tenint en compte, però, que la responsabilitat de l’examen serà en
tot i per tot meva i només meva, amb el que això implica. El meu correu
electrònic és: fmestre@ub.edu

Us agraeixo novament la mostra de confiança que m’heu fet instant-me, a partir


de les vostres opinions, a respondre-les. Ho he fet amb tota sinceritat, explicant
els meus punts de vista, els meus pressupòsits i mostrant-vos com actuo per
exercir la responsabilitat que se m’ha encomanat i que crec el meu deure
acomplir.
Quedo, com sempre, oberta a seguir debatint sobre aquests aspectes o altres.
Amb tota cordialitat,
Francesca Mestre