Graduat en Educació Secundària

Mòdul comú

10

Un món feliç?
Àmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació

QUADERN DE TREBALL

SUMARI
ORGANITZACIÓ DELS MÒDULS I LES UNITATS INTRODUCCIÓ PUNT DE PARTIDA UNITAT 1 L’UNIVERS QUÈ TREBALLARÀS? CONTINGUTS ACTIVITATS D’APRENENTATGE ACTIVITATS D’AVALUACIÓ SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ QUÈ HAS TREBALLAT? COM HO PORTO? UNITAT 2 L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES QUÈ TREBALLARÀS? CONTINGUTS ACTIVITATS D’APRENENTATGE ACTIVITATS D’AVALUACIÓ SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ QUÈ HAS TREBALLAT? COM HO PORTO? UNITAT 3 INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN QUÈ TREBALLARÀS? CONTINGUTS ACTIVITATS D’APRENENTATGE ACTIVITATS D’AVALUACIÓ SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ QUÈ HAS TREBALLAT? COM HO PORTO? UNITAT 4 LES NOVES TECNOLOGIES QUÈ TREBALLARÀS? CONTINGUTS ACTIVITATS D’APRENENTATGE ACTIVITATS D’AVALUACIÓ SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE 133 134 146 148 151 93 94 117 120 123 127 130 131 52 53 74 78 82 86 90 91 12 13 35 38 42 45 49 50 7 8 9

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ QUÈ HAS TREBALLAT? COM HO PORTO? PUNT D’ARRIBADA ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL

154 157 158 159 159 164

ORGANITZACIÓ DELS MÒDULS I LES UNITATS
A l’inici del mòdul hi trobaràs sempre dos apartats: Introducció del mòdul: És la presentació del mòdul. Ens situa en quin nivell es troba, si és comú o opcional i en quines unitats es divideix. Punt de partida: Fa reflexionar sobre els aspectes que es treballen en el mòdul. T’ajudarà a situar-te i a fer una avaluació inicial del que saps sobre el tema que es tractarà abans de començar les unitats. Cada unitat didàctica està estructurada en: Què treballaràs?: Presenta els objectius que es treballaran en la unitat i que al final hauràs d’haver assolit.

7

Bloc de continguts Bloc d’activitats
ACTIVITATS D’APRENENTATGE: Inclou activitats per practicar i consolidar els conceptes que s’expliquen en el bloc de continguts. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ: Contenen tots els aspectes que s’han treballat en la unitat i permeten consolidar l’assoliment dels objectius plantejats al principi de la unitat.

Bloc de solucions
10. UN MÓN FELIÇ? Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE: Inclou les respostes de les activitats d’aprenentatge. SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ: Són les respostes de les activitats d’avaluació. Què has treballat?: És una proposta d’esquema o d’un mapa conceptual que et relaciona o et resumeix els continguts treballats en la unitat. És una eina per facilitar-te la comprensió i l’estudi dels continguts de la unitat. Com ho porto?: Presenta un quadre d’autoavaluació que facilita comprovar si s’han assolit els objectius proposats a l’inici de la unitat. Al final del mòdul hi trobaràs un últim apartat: Punt d’arribada: Facilita l’autoavaluació de tots els continguts treballats en el mòdul i l’assoliment dels objectius. Conté: ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL: Inclou les activitats que permeten autoavaluar els continguts del mòdul. SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL: Són les respostes a les activitats d’avaluació del mòdul.

ORGANITZACIÓ DELS MÒDULS I LES UNITATS

8

INTRODUCCIÓ
El temps és el fil conductor d’aquest mòdul, des de l’origen de l’Univers fins a l’aparició de les darreres tecnologies. La finalitat d’aquest passeig pel temps és provocar una reflexió sobre quin és l’origen i el futur de la humanitat. Considerem que aquesta reflexió és fonamental per a la formació integral de les persones. Es treballarà a partir d’alguns dels enigmes que sempre han preocupat la humanitat i a través dels quals s’intentarà fer referència a molts continguts estudiats en mòduls anteriors. Situació del mòdul «Un món feliç?» dins dels nivells de l’àmbit de les matemàtiques, la ciència i la tecnologia. MÒDULS COMUNS 1. La temperatura 2. Economia domèstica 3. La salut 4. Recursos naturals 5. Transformacions d'expressions algebraiques 6. El món invisible 7. Tecnologia i habitatge 8. Trigonometria 9. Genètica 10. Un món feliç? Els continguts del mòdul estan estructurats en quatre unitats. Unitat 1 T’assabentaràs dels coneixements de què hom disposa actualment sobre l’estructura de l’Univers. Unitat 2 Et plantejaràs dos grans interrogants: l’origen de la vida a la Terra i l’origen de la diversitat d’organismes que l’habiten. Aquestes dues qüestions ens permetran introduir les teories evolucionistes i el significat evolutiu de la mort. Unitat 3 Hi estudiaràs les repercussions de l’activitat humana sobre l’entorn i la recerca de camins per solucionar el deteriorament mediambiental. Unitat 4 Entraràs en el món de les darreres tecnologies a partir de tres grans blocs: la genètica, la informàtica i les comunicacions. Nivell 3 Nivell 2 Nivell 1

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

INTRODUCCIÓ

Posa la data d’avui en la primera columna. Per respondre les preguntes, posa un número de l’1 al 3 en funció del que sàpigues. 1. No en sé res. 2. En sé alguna cosa. 3. Ho sé bé.

Quan acabis d’estudiar el mòdul, emplena la segona columna. Així podràs veure el que has après.

Saps quina és la posició de la Terra enmig de l’Univers? Saps per què va canviant la zona de la Lluna que podem veure des de la Terra?

?
PUNT DE PARTIDA
Data: Data:

9

Saps quins són els principals problemes mediambientals que pateix la Terra? Saps què són les fonts d’energia renovables? Saps quines són les aplicacions de l’enginyeria genètica?

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

Saps com s’ha originat la gran varietat d’organismes que actualment habiten el nostre planeta?

PUNT DE PARTIDA

Unitat 1
L’UNIVERS
11

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

L’UNIVERS

12

UNITAT 1

què
treballaràs?
En acabar la unitat has de ser capaç de:
• • • • • • •

QUÈ TREBALLARÀS?

Valorar quines han estat les principals aportacions en el coneixement de l’Univers. Indicar quins són els instruments astronòmics més importants. Reconèixer les principals unitats de mesura utilitzades en astronomia. Descriure les principals particularitats dels astres del sistema solar. Explicar les principals característiques de les estrelles i de les galàxies. Explicar el sistema de divisió del cel en constel·lacions. Valorar les actuals teories sobre l’origen i l’evolució de l’Univers.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

1. El coneixement de l’Univers
Una nit qualsevol. Mires el cel i veus tot un munt d’estrelles. Va passant la nit i les estrelles van canviant de posició. De sobte apareix una estrella fugaç que emet un raig de llum força llarg, i demanes un desig. Podem quedar embadalits durant hores davant la contemplació d’un espai que se’ns mostra infinit: l’Univers. L’ésser humà, d’antuvi, davant l’espectacle grandiós de l’Univers, s’ha fet unes preguntes: Com s’ha originat tota aquesta immensitat? • On som, enmig d’aquest Univers que ens sembla infinit? • Quins mecanismes determinen els moviments de la Terra, dels planetes i de la resta d’astres (cossos celestes)?

13

Algunes d’aquestes preguntes ja han estat contestades per la ciència, gràcies a l’avenç de la tecnologia. D’altres, però, romanen sense contesta definitiva, malgrat que hi ha teories força engrescadores. L’astronomia és la ciència que estudia els astres, tant la seva composició com els seus moviments. L’astronomia estudia, per tant, el Sol, la Lluna, la Terra, els altres planetes, les estrelles, els cometes i, en definitiva, qualsevol cos celeste.

Un llarg camí
Al llarg de la història hi ha hagut persones que han anat aportant el seu gra de sorra per al coneixement dels moviments dels astres i l’estructura de l’Univers. Ha estat un camí molt lent fins a l’arribada de les noves tecnologies, cap a finals del segle XIX. Ara veurem quines han estat les principals aportacions.

Aristòtil (segle IV a.C.) T’has fixat mai en l’ombra que tapa la Terra en un eclipsi de Lluna? Quina forma té?
T’has fixat mai en l’arribada d’un vaixell a la costa, des que comença a veure’s fins que hi arriba? Aristòtil fou un filòsof, astrònom i matemàtic grec que, fent aquestes dues observacions, va concloure que la Terra era esfèrica. Per què? La forma de l’ombra en els eclipsis de Lluna, que es produeixen quan la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, és sempre circular. Això li féu suposar que la Terra era esfèrica. • Quan un vaixell s’atansa a la costa, la primera part que veiem és sempre la punta del velam. Després, a mesura que s’atansa, anem veient progressivament la resta del vaixell. Aristòtil deduí que això succeïa perquè la forma esfèrica de la Terra tapava la part inferior del vaixell.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

L’UNIVERS

14

L’UNIVERS

D’altra banda, Aristòtil creia que la Terra estava immòbil, mentre que el Sol, la Lluna, els planetes i les estrelles es movien girant al seu voltant, seguint òrbites circulars. Cal dir que el cercle era considerat la figura perfecta, i que totes les creences religioses consideraven la Terra com a centre de l’Univers, com a lloc fonamental i primigeni. Els models astronòmics que consideren la Terra com a centre de l’Univers s’anomenen geocèntrics.

UNITAT 1

Ptolomeu (segle II) Ptolomeu fou un astrònom i matemàtic grec que ideà un complex model geocèntric per tal d’explicar els moviments de la Lluna, el Sol, els planetes i les estrelles. Considerà que la Terra era al centre, immòbil, envoltada de vuit esferes que transportaven els astres fins aleshores coneguts.
Ptolomeu considerà que cada esfera tenia un moviment específic, d’acord amb les observacions de les posicions dels diferents astres. El resultat final era un complicat sistema d’esferes concèntriques (cada una a l’interior de la immediatament superior) dotades de complexos moviments. Descriví vuit esferes que, per ordre de proximitat a la Terra, situada al centre, transportaven els diversos astres:

centre 1a esfera 2a esfera 3a esfera
10. UN MÓN FELIÇ?

Terra Lluna Mercuri Venus Sol Mart Júpiter Saturn Totes les estrelles del firmament

4a esfera 5a esfera 6a esfera 7a esfera 8a esfera

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Tanmateix, aquest model no acabava de funcionar gaire bé, ja que les prediccions de futures posicions planetàries seguint el model, no s’ajustaven a les observacions posteriors.

Copèrnic (segle XVI) Copèrnic fou un capellà polonès que proposà un nou model que simplificava molt el model de Ptolomeu. El Sol estava al centre i tant la Terra com la resta de planetes giraven al seu voltant descrivint òrbites circulars. Es conservava la idea d’un fons celeste on es trobaven les estrelles, però ara immòbils. El

seu moviment era aparent, causat en realitat per un moviment de la Terra sobre ella mateixa, com si fos una baldufa girant; el moviment de rotació. El moviment de rotació és el gir que fa un cos sobre ell mateix, al voltant de l’anomenat eix de rotació. Amb el model de Copèrnic, les prediccions sobre posicions planetàries s’ajustaven molt millor a les observacions posteriors, tot i que no de manera exacta. Copèrnic féu circular la seva teoria de manera anònima, per por que se’l considerés un heretge. L’Església denuncià la teoria com a falsa i contrària als llibres sagrats. Tanmateix, el debat ja s’havia iniciat. Aquest és el primer model heliocèntric: amb el Sol com a centre de l’Univers.

15

Galileu (segle XVII) Aquest matemàtic nascut a Pisa, observà amb un telescopi construït per ell mateix (potser fou el primer telescopi), com Júpiter estava acompanyat de diversos satèl·lits que giraven al seu voltant.
Un satèl·lit és un astre que gira al voltant d’un planeta. Aquest fet li féu veure que no tots els astres havien de girar per força al voltant de la Terra i, per tant, la teoria de Copèrnic estava ben fonamentada. A partir d’aleshores es pronuncià com a defensor del model de Copèrnic. Malgrat ser catòlic, topà fortament amb l’Església. L’any 1632, s’autoritzà la publicació del llibre Diàleg sobre els dos grans sistemes del món, una obra on Galileu exposava les teories d’Aristòtil i de Copèrnic. Tanmateix, l’Església posà com a condició que Galileu no es decantés per cap de les dues teories i conclogués que els éssers humans mai no podrien determinar el funcionament del món, atès que Déu podria causar uns mateixos efectes per camins diferents. Malgrat tot, la publicació del llibre féu que els intel·lectuals de l’època es pronunciessin a favor de la teoria de Copèrnic, la qual cosa provocà que Galileu fos jutjat per un tribunal de la Inquisició, que el condemnà a presó domiciliària fins a la mort (foren uns deu anys) i a renunciar públicament al model de Copèrnic. Malgrat tot, res no aturà la difusió i l’acceptació de la teoria heliocèntrica.

Kepler (segle XVII) Kepler fou un astrònom alemany, contemporani de Galileu. Estudià a fons les taules de dades sobre posicions planetàries confeccionades per Brahe (astrònom danès que recollí aquestes dades durant gran part de la seva vida). Aquest estudi el portà a postular tres lleis:
1. Els planetes es mouen seguint òrbites lleugerament el·líptiques. 2. Seguint l’òrbita el·líptica, la velocitat del moviment d’un planeta va variant segons la distància al Sol. A més proximitat al Sol, més velocitat planetària. A menys proximitat al Sol, menys velocitat. 3. Com més allunyada del Sol està l’òrbita d’un planeta, menor és la velocitat

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

L’UNIVERS

16

del planeta. Així doncs, Mercuri, el planeta més proper al Sol, es mou a més velocitat que la Terra, i el nostre planeta es mou a més velocitat que Plutó, el planeta més allunyat del Sol. Kepler quantificà amb exactitud les relacions matemàtiques entre la distància al Sol i la velocitat. Amb els seus càlculs, les prediccions s’ajustaven ja a les observacions posteriors. S’havia arribat doncs a conèixer amb precisió els moviments planetaris.

UNITAT 1

L’UNIVERS

Newton (finals del segle XVII) Newton fou un físic anglès que determinà l’origen dels moviments planetaris i, per extensió, dels moviments de tots els cossos de l’Univers. Considerà que tots els moviments dels astres eren causats per les forces d’atracció entre ells, seguint l’anomenada llei de la gravitació universal.
Llei de la gravitació universal de Newton: qualsevol cos de l’Univers és atret per qualsevol altre cos, amb una força directament proporcional a les seves masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa. Dit d’una altra manera, com més massa tenen dos cossos, més s’atrauen. Com més lluny estan dos cossos, menys s’atrauen. Això vol dir que si deixes caure una pedra des d’un setè pis, la pedra caurà ràpidament atreta per la Terra, però si un astronauta imaginari deixa anar aquesta mateixa pedra des de ben lluny de la Terra, la pedra no arribarà mai a la Terra. L’atracció entre la pedra i la Terra serà molt petita, i segurament serà atreta amb més força per un astre més proper. Tornarem a parlar de la llei de la gravitació universal de Newton diverses vegades, més endavant, ja que aquesta llei ens ajudarà a explicar els diversos moviments dels astres.

10. UN MÓN FELIÇ?

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Segles XVIII i XIX Durant els segles XVIII i XIX l’astronomia progressà molt, en gran part gràcies als avenços tecnològics. Es va concloure que les estrelles eren astres amb llum pròpia, equivalents al nostre Sol, però més llunyans. S’observaren diversos cometes i es van descriure les seves òrbites. Es descobriren els planetes Urà i Neptú, que encara no s’havien visualitzat. Es començaren a elaborar teories sobre l’estructura de l’Univers, les seves dimensions i el seu origen.

Els instruments astronòmics
Durant molts segles, les observacions astronòmiques només eren possibles a ull nu. Actualment però, disposem de diversos instruments que faciliten enormement l’observació i la interpretació de tot allò que hi ha més enllà del nostre planeta Terra.

Telescopis La llum que prové dels astres, exceptuant el Sol, és molt minsa a causa de la seva gran llunyania. Per tal de poder observar amb més precisió aquests as-

El telescopi de refracció té un objectiu amb lent que recull els raigs de llum i els concentra. És el telescopi més antic. Com més gran sigui la lent més bé podrem identificar els detalls. El diàmetre de la lent s’anomena obertura. El telescopi reflector utilitza un mirall corb, situat al fons del tub, per tal de concentrar la llum recollida en un focus. Com que aquest focus es troba a l’interior del tub, cal un segon mirall per tal de desviar la llum cap a l’exterior del tub, a través de l’ocular.

Per tal d’optimitzar encara més les observacions, l’any 1990, els EUA van posar en òrbita, al voltant de la Terra, el telescopi espacial Hubble. Aquest telescopi, que orbita a uns 600 km d’altura i és comandat des de la Terra, ha permès obtenir informacions sobre zones desconegudes de l’Univers. S’han pogut observar galàxies molt llunyanes que no havien pogut ser observades fins aleshores.

Prismàtics És l’equip òptic més a l’abast, econòmic i de fàcil transport. Són una variació del telescopi de refracció, de fet són com dos telescopis de refracció junts.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

L’atmosfera dificulta l’observació, ja que reté radiacions lumíniques. Per aquest motiu, els millors telescopis es troben en llocs elevats, on la concentració de gasos, i especialment de vapor d’aigua, és menor. També és important fer les observacions lluny de qualsevol font terrestre de llum, per poder percebre amb nitidesa la llum dels objectes celestes.

10. UN MÓN FELIÇ?

A part de l’òptica, un telescopi ha de tenir suport i muntura. El suport més habitual és un trespeus estable. La muntura és el mecanisme que permet dirigir el telescopi cap allà on desitgem.

UNITAT 1

L’UNIVERS

tres, des de començaments del segle XVII disposem dels telescopis, uns aparells amb capacitat per recollir i concentrar la llum, la qual cosa permet distingir millor els detalls menors de l’objecte observat. N’hi ha de dos tipus: de refracció i reflectors.

17

18

L’UNIVERS

Permeten localitzar fàcilment objectes que després poden estudiar-se més acuradament amb el telescopi. Els prismàtics estan codificats per dos números separats pel signe X (per exemple 8 X50). El primer número indica l’augment i el segon número l’obertura de les lents frontals en mil·límetres, que condiciona el camp de visió. Com més gran sigui l’obertura, més fàcil serà localitzar un determinat objecte, ja que el camp de visió serà més gran i, per tant, tindrem més punts de referència.

Sondes còsmiques Són aparells no tripulats que s’envien a l’espai per tal d’explorar el sistema solar o l’Univers. Aporten dades que no es podrien recollir des de la Terra. La primera sonda còsmica, anomenada Lunik II, fou llançada a l’espai per l’antiga URSS, l’any 1959, per tal d’explorar la Lluna. A partir d’aleshores s’han enviat moltes sondes més, la gran majoria per part dels EUA. Entre les més famoses estan les sondes Mariner, enviades per explorar Mart, les sondes Voyager, enviades per explorar Júpiter, Saturn, Urà i Neptú i la sonda Galileu, enviada per explorar Júpiter i els seus satèl·lits.

UNITAT 1

Unitats de mesura
A causa de la gran massa dels astres i les enormes distàncies que els separen, els astrònoms utilitzen unitats de mesura específiques. N’esmentarem dues, una de massa i una de longitud.

Massa solar (M ) La massa solar és de 2·1030 kg, i s’utilitza com a unitat de mesura de massa.
Si una estrella fa el triple de massa que el Sol, diem que té 3 M . Expressat en quilograms serien: 3·2·1030 kg = 6·1030 kg.
10. UN MÓN FELIÇ?

Any llum
L’any llum és la distància que recorre la llum en un any. Com que la llum viatja a una velocitat de 300.000 km/s, per saber la distància que recorre la llum en un any, haurem de saber quants segons té un any i multiplicar-los per 300.000. Ja et deus d’imaginar que el nombre que sortirà serà força gran. 1 any = 365 dies × 24 = 8.760 hores × 60 = 525.600 minuts × 60 = 31.536.000 segons 31.536.000 segons × 300.000 km/s = 9.460.800.000.000 km Així doncs, un any llum són 9.460.800.000.000 km. Tingues clar que l’any llum és una mesura de longitud, utilitzada, per tant, per mesurar distàncies. No la prenguis com a mesura de temps!

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Activitats d’aprenentatge 1, 2, 3 i 4

2. El sistema solar
El sistema solar està format pel Sol i tots els cossos que es troben sota la seva influència gravitatòria, o sia, els cossos atrets pel Sol. La llei de la gravitació universal de Newton diu que tots els cossos de l’Univers s’atrauen. Això explica que si llancem una pedra cap amunt, torni a baixar atreta per la Terra. I la Lluna? Com és que no es dirigeix cap a la Terra i acaben xocant? I la Terra i els altres planetes, com és que no es dirigeixen cap al Sol en comptes d’anar girant al seu voltant? Per explicar això hem de remuntar-nos a la formació del sistema solar, fa molts milions d’anys. Imagina’t el Sol, ja constituït i brillant. Imagina’t que la Terra circulava a gran velocitat per l’espai i, per atzar, el seu camí passà prop del Sol. D’una banda, tenim la Terra, a gran velocitat, dirigint-se espai enllà. D’altra banda, tenim l’atracció entre els dos astres. Com es resolgué això? Qui va guanyar? Doncs ningú, hi hagué una mena d’empat. La Terra no continuà amb la seva direcció, però tampoc no xocà amb el Sol. Es produí un equilibri entre la velocitat que duia la Terra i l’atracció entre els dos astres, del qual en resultà un canvi de trajectòria. Aquest equilibri és l’actual moviment orbital el·líptic de la Terra al voltant del Sol. La mateixa explicació és vàlida per explicar els moviments orbitals dels altres planetes al voltant del Sol i dels satèl·lits al voltant dels planetes.

19

Què creus que passaria si la Terra s’aturés un moment? Doncs que aleshores, desapareguda la velocitat del moviment orbital de la Terra, només actuaria la força d’atracció entre el Sol i la Terra, i els dos astres acabarien xocant.

El Sol
El Sol és un astre amb llum pròpia, és a dir, que genera llum. És el que anomenem una estrella. El Sol és en definitiva l’estrella més propera que tenim. Està format bàsicament per dos gasos: hidrogen (71%) i heli (27%). La seva massa és 745 vegades la de tots els planetes que giren al seu voltant junts. Té un moviment de rotació de 25 dies.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

L’UNIVERS

20

L’UNIVERS

La superfície del Sol està a una temperatura d’uns 5.500ºC, i el seu nucli, on es produeixen les reaccions nuclears generadores d’energia, està a uns 15 milions de graus centígrads. L’enorme quantitat d’energia que desprèn el Sol ens provocaria la ceguesa instantània si l’observéssim amb un instrument òptic, encara que fossin uns prismàtics. És per això que la seva observació requereix un potent filtre sobre l’ocular o observar l’ombra projectada a través de l’ocular.

La Lluna
La Lluna és el satèl·lit que dóna voltes a la Terra. No té aigua ni aire, el seu diàmetre és de només 3.500 km i la seva superfície és plena de cràters originats per impactes meteòrics. El seu moviment de rotació és de 27,3 dies, el mateix temps que triga a completar una òrbita al voltant de la Terra (moviment de translació). Aquesta coincidència fa que sempre vegem la mateixa cara de la Lluna. Mentre la Lluna gira al voltant de la Terra, va girant sobre ella mateixa de manera que sempre en veiem la mateixa cara. Segur que t’has adonat que la porció de Lluna que es veu va variant dia a dia, seguint les fases lunars: lluna nova, lluna creixent, lluna plena i lluna minvant. Què ho fa això? La Lluna no genera llum, només reflecteix la llum que li arriba del Sol i, malgrat que el Sol il·lumina sempre mitja Lluna, les posicions relatives del Sol, la Lluna i la Terra fan que la visió des de la Terra vagi canviant. Fixa’t en l’esquema següent, en el qual dins dels requadres es veuen les diverses visions de la Lluna des de la Terra durant el moviment orbital lunar:

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

Quan el Sol, la Terra i la Lluna s’alineen amb exactitud, ocasionen un eclipsi. Un eclipsi és l’ocultació total o parcial de la llum provinent del Sol, eclipsi solar, o de la Lluna, eclipsi lunar.

L’eclipsi lunar es produeix quan la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna. Aleshores el Sol no pot il·luminar la Lluna i, per tant, no podem veure’n el reflex. Aquest fenomen només es pot produir en fase de lluna plena, com es pot deduir de l’esquema de les fases lunars.

El nombre mínim d’eclipsis anuals és de quatre (dos de Lluna i dos de Sol) i el nombre màxim és de set.

Hi ha nou planetes donant voltes al Sol. Per ordre de proximitat al Sol són: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. Els quatre primers són rocosos i petits. Els altres estan formats per gas congelat i, excepte Plutó, són força grans.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

Els planetes

UNITAT 1

L’UNIVERS

L’eclipsi solar es produeix quan la Lluna s’interposa entre el Sol i la Terra. Aleshores la Lluna no permet que els raigs de Sol arribin a la Terra. Aquest fenomen només es pot produir en fase de lluna nova, com es pot deduir de l’esquema de les fases lunars.

21

22

PLANETA

TEMPS D’ÒRBITA

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS De dia la temperatura en superfície arriba als 400ºC, però de nit baixa fins a –170ºC, perquè no té una coberta gasosa que retingui calor. No té cap satèl·lit. Té una coberta de núvols que reflecteix el 76% de la llum que li arriba, per la qual cosa emet molta llum. No té cap satèl·lit. És l’únic planeta on hi ha éssers vius. Té un satèl·lit: la Lluna. És d’un color ataronjat. Té dos satèl·lits: Phobos i Dimos. És el planeta més gran. Té 20 satèl·lits. Està envoltat de quatre anells formats per una gran quantitat de partícules que giren al voltant del planeta. Té 20 satèl·lits. Té nou anells molt febles, difícils de veure. Té 15 satèl·lits. Té 8 satèl·lits, dos de grans: Nereida i Tritó És més petit que la nostra Lluna. La seva òrbita creua l’òrbita de Neptú, la qual cosa fa que, de vegades, Neptú sigui el planeta més allunyat del Sol. Té un satèl·lit: Caront.

L’UNIVERS

Mercuri

88 dies

UNITAT 1

Venus

225 dies

Terra Mart Júpiter Saturn

365 dies = 1 any 1,9 anys 11,9 anys 29,5 anys

Urà Neptú

84 anys 165 anys

Plutó

250 anys

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

Els moviments de rotació i translació generen grans velocitats. Si ens centrem en la Terra, la seva velocitat de translació és de 29,8 km/s. La velocitat de rotació varia segons la latitud. A l’equador és de 0,46 km/s (1.666 km/h). Per què creus que ni ens adonem d’aquestes grans velocitats a les que circula el nostre planeta? Doncs perquè nosaltres hi som dins, formem part de la Terra. És el mateix que passa quan anem dins d’un tren a 100 km/h, que no notem la velocitat.

Els asteroides
Te’n recordes del Petit Príncep, aquell personatge de ficció que vivia en un petit asteroide? Els asteroides s’anomenen també planetes menors, ja que són petits astres que orbiten al voltant del Sol de forma similar a com ho fan els planetes. Se’n coneixen uns 5.000 i es creu que n’hi poden haver molts més. Tanmateix, la massa de tots junts és inferior a la massa de la Lluna. El 95% tenen la seva òrbita entre les òrbites de Mart i de Júpiter.

Els cometes
Els cometes són petits astres, d’uns 10 km de diàmetre, formats per roques i gas congelat que giren al voltant del Sol seguint òrbites molt el·líptiques, és a dir, molt allargades. Prop d’un extrem de l’òrbita hi ha el Sol, per la qual cosa, tot i que la major part del temps circulen força lluny del Sol, quan s’hi atansen ho fan molt. Quan estan lluny del Sol brillen únicament gràcies a la reflexió dels raigs del Sol, com qualsevol planeta. A causa de la seva petitesa, brillen molt poc. La situació canvia radicalment quan s’atansen al Sol, ja que es van escalfant i, aleshores, part del gas es descongela. El gas descongelat s’allibera de la superfície del cometa formant una cua, que brilla per influència de les radiacions solars. Aquesta cua, a causa del moviment orbital del cometa, se situa sempre en sentit contrari al Sol. Així doncs, cada cop que s’atansa al Sol, un cometa perd part de la seva massa a través de la cua.

23

Es coneixen les òrbites de més d’un miler de cometes, i contínuament se’n coneixen de noves. Els seus noms sovint fan referència als descobridors. Un dels més famosos és el cometa Halley, que segueix una òrbita que va des de més enllà de Plutó fins a una posició entre les òrbites de Mercuri i de Venus. El Halley reapareix cada 76 anys, però hi ha altres cometes que tenen períodes orbitals molt més llargs, de milers d’anys.

Meteors i meteorits
Els meteors són petits trossos de pedra i/o metall que circulen per l’espai a una velocitat d’uns 30 km/s. Si un meteor es dirigeix cap a la Terra, la gran velocitat que du fa que la fricció amb l’atmosfera l’escalfi molt, i es converteixi en gas. Aquest procés genera una brillantor que marca el recorregut del meteor a partir de l’impacte amb l’atmosfera. Aquest fenomen és més o menys visible des de la Terra (de nit, és clar) segons la grandària del meteor. La línia de llum que s’observa l’anomenem estrella fugaç, malgrat que no té res a veure amb les estrelles. Com més llarga és la línia de llum, més gran era el meteor que l’ha format.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

L’UNIVERS

24

Podem considerar que l’atmosfera de la Terra ens fa d’escut davant de possibles impactes meteòrics sobre la seva superfície. La Lluna no té una coberta atmosfèrica, per la qual cosa els meteors arriben amb facilitat a la seva superfície i es formen cràters, com a conseqüència dels impactes. Tanmateix, de vegades els meteors no es consumeixen totalment mentre travessen l’atmosfera, i acaben produint un cràter si cauen sobre un continent. El tros de meteor que arriba a la Terra rep el nom de meteorit. Els meteorits poden desintegrar-se totalment o parcialment en impactar amb la superfície de la Terra. Si després de l’impacte en queda algun tros, s’analitza per tenir més informació sobre la seva composició. Cada any en cauen alguns centenars, però només se’n detecta una dotzena, ja que la majoria cauen al mar o a zones deshabitades. En general les restes són molt petites.

UNITAT 1

L’UNIVERS

Activitats d’aprenentatge 5, 6, 7 i 8

3. Les estrelles
Les estrelles són astres amb llum pròpia, és a dir, generadors de llum. Com es genera aquesta enorme quantitat de llum? Quant de temps dura l’emissió de llum?

Cicle d’una estrella
Naixement Una estrella es forma quan s’ajunta una gran quantitat de gas, principalment hidrogen, a causa de les forces d’atracció gravitatòria descrites per Newton. Les atraccions entre els àtoms d’hidrogen fan que comencin a col·lidir, amb més intensitat com més gran sigui la quantitat d’hidrogen (la massa de l’estrella). Col·lideixen i reboten per tornar a col·lidir amb altres àtoms. Els xocs entre els àtoms provoquen l’escalfament del gas. Quan el gas té una temperatura molt elevada, els àtoms d’hidrogen ja no surten rebotats de les col·lisions, sinó que es produeix una reacció nuclear de fusió: dos àtoms d’hidrogen (H) es fusionen i se’n formarà un d’heli (He).
L’energia que es desprèn en aquesta reacció fa que l’estrella brilli. Si el núvol de gas té una massa inferior al 6% de la massa del Sol (0,06 M ), no pot convertir-se en estrella, ja que el gas no assoleix les condicions necessàries perquè es produeixi la reacció de fusió que hem descrit. Podem dir que les forces d’atracció gravitatòria no seran suficients. Recorda que com més gran és la massa, més gran és la força d’atracció gravitatòria. Així doncs, 0,06 M és el límit que determina que l’astre en formació esdevingui una estrella o no. Hi ha estrelles de diferents mides. Les més grans tenen una massa de 100 M . La massa és el factor bàsic que determina totes les característi-

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

ques d’una estrella. Condiciona la seva temperatura, el seu color i el seu temps de vida. Com més gran és la massa d’una estrella, més gran és la intensitat de les reaccions nuclears i, per tant, més gran és la seva temperatura i brillantor. D’altra banda, aquesta elevada intensitat de les reaccions nuclears fa que el seu període d’existència sigui més curt, ja que el combustible (l’hidrogen) se li exhaureix abans. Una estrella de massa petita, tot i brillar menys i tenir menys combustible, té una vida molt més llarga, ja que la intensitat de reaccions nuclears és molt menor. El color de les estrelles també depèn de la massa. Per ordre de major a menor massa, les estrelles poden ser dels colors següents: blau • blanc-blavós • blanc • groguenc-blanc • taronja • vermell El Sol és una estrella groguenca-blanca.

25

Mort
Els àtoms d’heli poden experimentar noves reaccions de fusió, de les quals en resulten nous i variats elements (carboni, nitrogen, ferro, etc). Les reaccions però són menys freqüents, i la temperatura i la brillantor de l’estrella disminueixen. Què passa quan disminueix la temperatura d’un cos? Doncs que es contrau. Això passa a l’estrella quan es queda sense hidrogen, es va contraient més i més. De fet, conté la mateixa massa, però molt més concentrada. A partir d’aquest moment, hem de distingir el que passa a una estrella de massa petita del que passa a una estrella de massa gran.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Estrelles de massa gran (més de 3 M ) L’estrella es contrau, però l’elevada massa que conté provoca que la contracció sigui molt més gran que en el cas anterior. Recorda que, segons la llei de la gravitació universal, a més massa més força d’atracció. El resultat és una densitat molt superior a la descrita per a la mort d’estrelles de massa petita, la qual cosa provoca una gran inestabilitat. Fruit d’aquesta inestabilitat, en el centre de l’estrella es produeixen reaccions nuclears que provoquen una gran explosió, la qual permet l’expulsió de les capes més externes de l’estrella cap a l’espai interestel·lar, a una velocitat d’uns 5.000 km/s. Aquest fenomen genera una gran brillantor, apreciable des de la Terra. És el que anomenem supernova, i pot durar dues o tres setmanes. Només n’hi ha tres de ben documentades a la nostra galàxia, visibles a ull nu els anys 1054, 1572 i 1604 (descoberta per Kepler).

10. UN MÓN FELIÇ?

Estrelles de massa petita (menys de 3 M ) L’estrella es contrau fins que arriba a l’anomenat equilibri gravitacional i s’estabilitza. El resultat d’aquest equilibri gravitacional és un astre amb una densitat de desenes de tones per cm3. Això vol dir que un dau d’1 cm d’aresta d’aquest astre conté una massa de desenes de tones. T’ho pots imaginar? Un petit dau que conté més massa que un tràiler carregat!

UNITAT 1

L’UNIVERS

26

L’UNIVERS

L’explosió que genera una supernova permet a l’estrella agonitzant desprendre’s de la massa suficient per poder arribar a l’equilibri gravitacional, de manera similar a com ho fan les estrelles de massa petita, però arribant a densitats superiors, de milers de tones per cm3. Aquest astre tan dens, nucli de l’antiga estrella, s’anomena púlsar. La matèria que surt expulsada a gran velocitat forma una nebulosa, composta per una heterogènia barreja d’elements en forma de gas i pols. A partir d’aquesta nebulosa es formaran noves estrelles i planetes. El nostre sistema solar va néixer a partir d’una d’aquestes nebuloses. Així doncs, el seu origen rau en la mort d’una estrella. Anomenem nebulosa qualsevol formació de gas i pols escampada pel cosmos. Poden brillar si contenen estrelles al seu interior o són il·luminades per estrelles properes. TIPUS DE NEBULOSA CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS nebulosa d’emissió Són les més brillants. Contenen estrelles al seu interior.

UNITAT 1

nebulosa de reflexió Brillen menys, gràcies a la il·luminació d’estrelles properes. nebulosa obscura No brillen, ja que estan allunyades de les estrelles.

10. UN MÓN FELIÇ?

Un forat negre és un astre similar a un púlsar, però de densitat encara molt més gran, la qual cosa fa que es generi una enorme força d’atracció gravitatòria (a més massa més força d’atracció gravitatòria). El seu origen rau en la mort de les estrelles de massa encara més gran que les que generen l’aparició dels púlsars. Qualsevol cosa que passi prop seu és atreta i engolida pel seu gran poder d’atracció, fins i tot la llum. Això fa que la llum que li arriba d’altres estrelles no es reflecteixi i que la que en ell encara es genera, no pugui sortir. Res no pot escapar-se’n. Es diu que apareix una regió de l’espaitemps d’on res no pot escapar-se i, per tant, res no pot ser observar; un forat negre.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Estrelles dobles
Malgrat que no es pot apreciar a ull nu, més del 75% de les estrelles són en realitat estrelles dobles o, fins i tot, múltiples. En general, l’estrella petita gira al voltant de l’estrella gran, de manera que es poden produir eclipsis. Això es reflecteix en una brillantor variable segons que hi hagi eclipsi o no. Quan hi ha un eclipsi, la llum que es pot veure des de la Terra es redueix i quan no n’hi ha, la llum emesa per totes dues estrelles arriba a la Terra amb tota la seva intensitat, per la qual cosa la brillantor és màxima. L’estrella més propera al sistema solar es una estrella doble, α centauri, situada a 4,3 anys llum.

Cúmuls d’estrelles
Tot i que hi ha estrelles aïllades, com el nostre Sol, n’hi ha moltes que estan agrupades formant cúmuls d’estrelles, agregacions de moltes estrelles (de vegades més d’un milió) separades per distàncies inferiors a un any llum.

27

Les galàxies
Les galàxies són congregacions de milers de milions d’estrelles i astres interestel·lars. La seva gran mida fa que la seva forma només es pugui veure si s’observa a molta distància (un milió d’anys llum, almenys) i amb l’ajut d’un telescopi. Cal fer l’observació en una nit clara i lluny de les grans ciutats, per evitar la contaminació lumínica. A causa de la llunyania, apareixen com a objectes pàl·lids i borrosos, amb un aspecte nebulós. Les mides de les galàxies varien força, però generalment tenen un diàmetre comprès entre els 100.000 i els 200.000 anys llum. El gruix és molt més petit, de pocs milers d’anys llum. Vistes des de dalt poden presentar quatre formes: irregular, el·líptica, espiral o espiral barrada.

TIPUS DE GALÀXIA irregular el·líptica espiral espiral barrada

DIBUIX

Vistes de perfil les galàxies tendeixen a adoptar forma de plat volador. Al centre d’una galàxia s’acumula un elevat nombre d’estrelles, la qual cosa fa que augmenti la seva gruixària.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

L’UNIVERS

28

UNITAT 1

L’UNIVERS

La Via Làctia El nostre Sol pertany a una galàxia espiral anomenada Via Làctia que conté, com a mínim, 100.000 milions d’estrelles. El diàmetre és d’uns 100.000 anys llum i la gruixària d’uns 2.000 anys llum, excepte en el centre que arriba als 10.000 anys llum. Imagina’t! Trigaríem 100.000 anys a travessar la nostra galàxia, si poguéssim viatjar a 300.000 km/s! El Sol es troba a uns 30.000 anys llum del centre, en un dels braços.

Totes les estrelles que veiem des de la Terra pertanyen a la nostra galàxia. Les estrelles d’altres galàxies no les podem veure individualment a causa de la seva gran llunyania. Únicament podem veure la forma de la galàxia de la que formen part. Si mires amb atenció el cel nocturn lluny de les ciutats, observaràs fàcilment una franja de llum difosa que travessa el cel de banda a banda. És una zona d’una gran concentració d’estrelles, la qual cosa es pot observar fàcilment amb uns binocles o amb un telescopi. El perquè d’aquesta gran concentració d’estrelles en una franja estreta s’explica per la forma aplatada de la galàxia. Fixa’t en el dibuix:

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

Si, des de la Terra, mirem en direcció a A o E, la nostra mirada travessarà gran part de la galàxia i, per tant, veurem moltes estrelles, que arriben a formar una franja de llum difosa. Si mirem en direcció a B, C, D, F, G o H, la part de galàxia observada serà molt menor, per la qual cosa veurem menys estrelles i, per tant, aïllades i sense formar cap zona de llum difosa.

Ara com ara, amb la tecnologia que tenim a l’abast, viatjar d’una galàxia a una altra és totalment inimaginable. De fet, també és inimaginable viatjar a l’estrella més propera, α centauri. Podem dir que a l’Univers hi ha ben segur molts planetes amb característiques similars al nostre planeta Terra, i potser també amb vida, però les enormes distàncies ens fan impossible contactar-hi.

Les constel·lacions
Vas passejant de nit pels afores d’un poblet del Pirineu amb una amiga. Mires cap al cel i veus un grup de quatre estrelles que et criden l’atenció perquè dibuixen una mena de romb. Aleshores li dius a la teva amiga: —Mira aquelles estrelles, allà a l’esquerra. —On? —respon ella. —Allà! —repeteixes tot allargant el braç en direcció al grup de quatre estrelles. —Vols dir les estrelles que hi ha a sota d’aquella mena de triangle? —No, més a l’esquerra... Al final, li faràs veure les estrelles que vols ensenyar-li, però el mètode utilitzat haurà estat poc científic. Els astrònoms, per poder-se entendre més fàcilment quan volen referir-se a un lloc concret del cel, l’han dividit en 88 zones, anomenades constel·lacions. És com si dividíssim el cel en estats. És, per tant, una divisió arbitrària. Hi ha constel·lacions força grans i d’altres de ben petites, amb formes molt diverses. Per què aquesta varietat, si han estat creades artificialment? És una història que ve de lluny. Les primeres constel·lacions van ser descrites en temps antics, pels habitants de l’orient mitjà, que van imaginar similituds entre les disposicions de les estrelles i criatures de faula (com la constel·lació del Dragó) o herois mitològics (com les constel·lacions d’Hèrcules o d’Orió). D’aquesta manera es van descriure les primeres constel·lacions, utilitzades pels navegants per orientar-se de nit. Recollint tota aquesta tradició popular, Ptolomeu descriví 48 constel·lacions. Els astrònoms moderns han dotat de fronteres precises les constel·lacions clàssiques i han introduït noves constel·lacions per tal d’abastar tot el cel. Científicament, el nom de les constel·lacions es diu en llatí. D’aquesta forma, Dragó s’anomena Draco, Hèrcules s’anomena Hercules i Orió s’anomena Orion. En una constel·lació, les estrelles principals, les més brillants, es designen

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

L’UNIVERS

Cúmuls galàctics La disposició de les galàxies a l’Univers no és regular, sinó que s’agrupen formant els cúmuls galàctics, grups d’unes quantes galàxies. La Via Làctia pertany al Grup Local, que conté unes 30 galàxies. La nostra galàxia és la segona més gran d’aquest grup. Les més properes a la nostra es troben a uns 200.000 anys llum i les més llunyanes a més de 2.000.000 d’anys llum. Quin mareig de nombres, oi?

29

30

amb lletres de l’alfabet grec; α, β, γ, δ, ε, ζ, η, θ, etc. Generalment es reserva la lletra α per designar l’estrella més brillant, però hi ha excepcions, com la constel·lació d’Orió, en què l’estrella més brillant és la β. A més d’aquesta designació, les estrelles més prominents tenen noms propis. Aquest és el cas de Sirius (α Canis Majoris), l’estrella més brillant del firmament. Normalment, la resta d’estrelles menys brillants, es designen per un nombre. Per designar nebuloses, galàxies o cúmuls d’estrelles, es posa un codi que fa referència a un catàleg astronòmic, on hi ha descrit amb precisió l’objecte. Hi ha tres catàlegs: CATÀLEG Messier New General Catalogue Index Catalogues ABREVIACIÓ M NGC IC

UNITAT 1

L’UNIVERS

Els Index Catalogues són, en realitat, dos suplements del New General Catalogue. Per entendre millor tota aquesta terminologia, veurem com a exemple la constel·lació d’Orió: La constel·lació d’Orió, Orion en llatí, és la més brillant de totes. La mitologia parla d’Orió el caçador, representat per un home brandint un garrot i protegint-se amb un escut. S’està enfrontant a Taurus, el brau. Del cinturó li penja una espasa. Va acompanyat de dos gossos, Canis Major i Canis Minor. Just a sota hi ha Lepus, la llebre, que intenta amagar-se.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

31

ALGUNS OBJECTES DESTACABLES S’anomena també Betelgeuse. És una estrella situada a 310 anys llum. β orionis: S’anomena també Rigel. Està situada a 910 anys llum. És l’estrella més brillant d’Orió. M 42: Nebulosa d’Orió, formada per gas i pols i situada a 1.300 anys llum. M 78: Petita nebulosa allargada centrada en una estrella doble. NGC 1977: Nebulosa allargada situada sobre la nebulosa d’Orió i centrada en l’estrella 42 orionis. NGC 1981: Cúmul d’estrelles situat al nord de la nebulosa NGC 1977. Inclou l’estrella doble Struve 750. NGC 2024: Nebulosa situada a la part superior de ζ orionis. És important tenir en compte que algunes estrelles, que vistes des de la Terra, a ull nu, semblen molt a prop, poden estar a grans distàncies. D’altra banda, estrelles que ens poden semblar llunyanes, poden estar relativament força properes. Això és provocat pel fet de no poder veure en profunditat. Per poder localitzar fàcilment una constel·lació, cal utilitzar un planisferi celest, una representació del cel visible sobre un pla. Els planisferis celestes són diferents, segons la latitud de la Terra que es pren com a referència, de manera que, a l’hora de comprar-ne un, cal tenir en compte la latitud per a la qual ha estat dissenyat. Com ja saps, la Terra es desplaça al voltant del Sol seguint la seva òrbita. Això fa que, vist des de la Terra, el Sol canviï de posició contra el fons d’estrelles. Bé, això no ho podem veure perquè la llum del Sol no ens permet veure cap estrella al seu voltant, excepte quan hi ha un eclipsi total de Sol. Ens hem d’imaginar però, que al voltant del Sol hi ha les estrelles d’una determinada part α orionis:

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

L’UNIVERS

32

UNITAT 1

L’UNIVERS

del cel, és a dir, d’una determinada constel·lació, malgrat que la llum solar no ens permeti observar-ho. Les constel·lacions per les quals passa el Sol en el seu recorregut aparent (és la Terra la que es mou) es coneixen com a constel·lacions zodiacals: Àries, Taure, Bessons, Cranc, Lleó, Verge, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos. La trajectòria exacta que descriu el Sol en el seu moviment aparent a través de totes aquestes constel·lacions s’anomena eclíptica.

En el cel nocturn podem veure amb facilitat les constel·lacions zodiacals oposades a on es troba el Sol.

Activitats d’aprenentatge 9, 10, 11 i 12

10. UN MÓN FELIÇ?

4. L’evolució de l’Univers: origen i futur
Quan de nit mires el cel i veus tota aquesta eternitat, no t’has preguntat mai d’on sorgeix tot això? Com s’ha format? Qui ho ha originat? Per què? Hi ha molts filòsofs i científics que intenten trobar respostes a aquestes difícils preguntes. Els avenços tecnològics del segle XX han introduït una mica de llum, malgrat les grans incerteses que encara hi ha. L’any 1929, l’astrònom nord-americà Edwin Hubble descobrí que els cúmuls galàctics s’estaven allunyant els uns dels altres. A partir d’aquest fet, alguns astrònoms, entre els que cal destacar George Garrow, elaboraren l’anomenada teoria del Big Bang (la gran explosió). Aquesta teoria es basa en el fet que, si els cúmuls galàctics s’estan allunyant els uns dels altres, en temps anteriors les distàncies entre ells havien de ser més petites. Si anem tirant enrere i enrere en el temps, arribarem a un moment, fa uns 15.000 milions d’anys, en què tots els cúmuls galàctics i, per tant, tot l’Univers, estava concentrat en un mateix lloc.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Aquesta situació era totalment inestable i es va produir una gran explosió, el Big Bang. Fruit d’aquesta explosió van sortir partícules atòmiques (protons, neutrons, electrons, neutrins, etc.) escampades pertot arreu. Aquestes partícules atòmiques es van anar unint per formar àtoms senzills, principalment àtoms d’hidrogen i d’heli. Aleshores, els àtoms més propers es començaren a agrupar formant estrelles, tal i com ja vam veure en l’estudi del naixement d’una estrella. Les estrelles més properes s’agruparen formant galàxies i les galàxies més properes romangueren unides en cúmuls galàctics. Tots aquests processos d’agrupament foren ocasionats per les forces de la gravitació universal. Tanmateix, mentre això succeïa, l’Univers s’anava expandint a causa de la velocitat generada per la força de la gran explosió. Aquesta teoria considera que els esdeveniments anteriors al Big Bang no tenen cap conseqüència en els esdeveniments posteriors al Big Bang. Es considera, per tant, que el temps s’origina en el Big Bang. L’any 1951, l’església catòlica proclamà que la teoria del Big Bang estava d’acord amb la Bíblia, essent la intervenció divina la que originà l’inici del temps amb la gran explosió. Un cop tenim els cúmuls galàctics expandint-se, hi ha dos possibles camins en l’evolució de l’Univers. Un camí ens du cap a un Univers obert i l’altre cap a un Univers tancat.

Univers obert
L’Univers es va expandint, però les forces d’atracció gravitatòria van frenant aquest procés, el van alentint. D’aquesta manera, els cúmuls galàctics cada cop se separen a menys velocitat. Tanmateix, les forces gravitatòries no són suficients per aturar l’expansió, de manera que l’Univers continuarà expandint-se per sempre més i, per tant, cada cop serà més gran.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

L’UNIVERS

Tota la massa de l’Univers en un mateix lloc! Imagina’t! Tots els cúmuls galàctics, milers de galàxies amb milers de milions d’estrelles cada una! I els planetes, els cometes, les nebuloses... Tot junt. En aquest cas, les forces d’atracció gravitatòria havien de ser enormes, ja que són forces que són més grans com més petites són les distàncies. Aquestes forces eren de tal magnitud que van comprimir tot l’Univers en un punt infinitament petit i, per tant, infinitament dens. Tota la massa de l’Univers en un punt!

33

34

Univers tancat
L’Univers es va expandint, però les forces d’atracció gravitatòria van frenant aquest procés fins a aconseguir aturar-lo. A partir d’aleshores, un cop contrarestada la velocitat d’expansió, només actuen les forces d’atracció gravitatòria. Això fa que els cúmuls galàctics comencin a atansar-se els uns als altres fins que arriben a trobar-se un altre cop en el mateix punt on es va produir el Big Bang. Aquest possible retrobament de tot l’Univers en el mateix lloc s’anomena Big Crunch (el gran cruixit). Alguns astrònoms han calculat que el temps entre el Big Bang i el Big Crunch pot ser d’uns 120.000 milions d’anys. I després del Big Crunch, què? Potser tornar a començar... Aquest model s’anomena d’Univers tancat, perquè l’Univers només s’expandeix fins a uns límits determinats. Arribat en aquests límits, comença a contraure’s.

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

L’UNIVERS

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Hi ha astrònoms que defensen el model d’Univers obert i n’hi ha que defensen el model d’Univers tancat. El que sabem del cert és que ara l’Univers està en expansió. El fet que es pugui arribar o no a aturar aquesta expansió, dependrà de la massa de l’Univers. Si hi ha molta massa, les forces d’atracció gravitatòria seran més grans i, per tant, el procés es podrà aturar. Si hi ha poca massa, les forces atracció gravitatòria no seran suficients per aturar l’expansió i l’Univers s’expandirà per sempre més. Actualment, un cop sumada tota la matèria que coneixem de l’Univers, sembla que ens trobem en un Univers obert. Tanmateix, pot ser que hi hagi una gran quantitat de matèria obscura, que encara no s’hagi detectat i que faria que ens trobéssim en un Univers tancat.

Activitats d’aprenentatge 13 i 14

ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1 Quines observacions van fer pensar a Aristòtil que la Terra era esfèrica?

35

Activitat 2 Explica què induí Galileu a defensar el model planetari de Copèrnic.

Activitat 3 Exposa breument les tres lleis de Kepler.

Activitat 6 Digues quins planetes tenen un temps d’òrbita menor que la Terra.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Activitat 5 En quina fase de la Lluna es produeixen els eclipsis de Sol?

10. UN MÓN FELIÇ?

Activitat 4 Què cal tenir en compte a l’hora de fer una observació del cel nocturn amb telescopi?

UNITAT 1

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

36

Activitat 7 De què està formada la cua dels cometes?

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 8 Quin fenomen provoca l’aparició d’un cràter? Per què hi ha més cràters a la Lluna que a la Terra?

Activitat 9 Explica com es forma una estrella.

UNITAT 1

Activitat 10 Què és una supernova?

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

Activitat 11 Digues el nom i la forma de la nostra galàxia. On es troba el Sol dins de la galàxia?

Activitat 12 Què són les constel·lacions?

Activitat 13 Per què es considera que el temps s’origina en el Big Bang?

37

Activitat 14 Explica aquest gràfic:

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

38

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1 Marca la resposta correcta. Tingues en compte que només n’hi ha una. 1.- Una de les observacions que féu pensar a Aristòtil que la Terra era esfèrica fou la forma de l’ombra del Sol en els eclipsis de Sol la forma de l’ombra del Sol en els eclipsis de Lluna la forma de l’ombra de la Terra en els eclipsis de Sol l’apropament dels vaixells a la costa 2.- Els planetes que orbiten més lluny del Sol es traslladen a menys velocitat que els més propers es traslladen a igual velocitat que els més propers es traslladen a més velocitat que els més propers no segueixen òrbites el·líptiques 3.- L’observació del cel amb telescopi és millor quan la concentració de gasos atmosfèrics és alta la concentració de gasos atmosfèrics és baixa es realitza prop del mar es realitza de dia 4.- Les sondes còsmiques són aparells tripulats són aparells no tripulats poden ser aparells tripulats o no tripulats que viatgen a altres galàxies poden ser aparells tripulats o no tripulats, però no viatgen mai a altres galàxies 5.- Un any llum són 300.000 km són 300.000 km/s és la velocitat a la qual viatja la llum és l’espai que recorre la llum en un any 6.- L’element més abundant en la formació d’una estrella és l’oxigen l’heli l’hidrogen el nitrogen 7.- En el sistema solar, el Sol no té moviment de rotació ni de translació té moviment de rotació i de translació té moviment de rotació però no de translació té moviment de translació però no de rotació

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

9.- La majoria d’asteroides giren al voltant de Mart o Júpiter tenen la seva òrbita entre les òrbites de Mart i Júpiter tenen una massa similar a la de la Lluna tenen una massa superior a la de la Lluna 10.- La formació de la cua d’un cometa comporta la pèrdua de part de la seva massa una menor brillantor del cometa un augment de la seva massa una disminució de la seva velocitat orbital 11.- Una estrella fugaç és una estrella de gran brillantor, però de vida molt curta és una estrella que canvia sobtadament de moviment és el resultat de l’impacte d’un meteor amb l’atmosfera terrestre és el resultat de l’impacte d’un meteor amb l’atmosfera lunar 12.- Un meteorit és un tros de meteor que arriba a la superfície de la Terra un meteor que col·lideix amb l’atmosfera terrestre un tros de meteor que surt disparat cap a l’espai interestel·lar després de topar amb l’atmosfera terrestre un tros de meteor que surt disparat cap a l’espai interestel·lar després de topar amb la superfície de la Terra 13.- Les estrelles són totes de color blanc o groguenc poden ser de diferents colors, segons la seva massa poden ser de diferents colors, segons la seva posició són totes de color blanc, groguenc o blau 14.- Un forat negre és el resultat de la mort d’una estrella de massa petita el resultat de la mort d’una estrella de massa gran el resultat de la unió de dues o més estrelles una zona de baixa densitat d’on no pot sortir la llum 15.- L’estrella més propera al Sol és α centauri i es troba a 4,3 anys llum i es troba a 400,3 anys llum i es troba a la constel·lació d’Orió i no es troba a la Via Làctia

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

8.- Les fases lunars són provocades perquè el Sol il·lumina una porció més gran o més petita de la Lluna, segons la posició de la Lluna en la seva òrbita al voltant de la Terra per la interposició del Sol entre la Lluna i la Terra per la interposició de la Terra entre la Lluna i el Sol pel moviment orbital de la Lluna al voltant de la Terra

39

40

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

16.- Les estrelles dobles són més abundants que les que estan soles són menys abundants que les que estan soles només existeixen en galàxies llunyanes presenten sempre una brillantor constant vistes des de la Terra, gràcies a un factor de compensació entre elles 17.- La Via Làctia és la nostra galàxia, i té una forma irregular el·líptica espiral espiral barrada 18.- Les constel·lacions que recorre el Sol en el seu moviment aparent s’anomenen constel·lacions solars constel·lacions eclíptiques constel·lacions zodiacals constel·lacions celestes 19.- Les principals estrelles d’una constel·lació es designen amb una referència del catàleg New General Catalogue amb una referència del catàleg Messier amb lletres de l’alfabet persa amb lletres de l’alfabet grec 20.- El Big Bang es va produir fa uns 15 milions d’anys fa uns 15 milions d’anys llum per la col·lisió simultània de molts astres per la inestabilitat que provocà tota la massa de l’Univers concentrada en un punt

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

Activitat 2 Explica aquest gràfic:

41

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

42

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1 Quines observacions van fer pensar a Aristòtil que la Terra era esfèrica? Van ser dues les observacions que van fer pensar a Aristòtil que la Terra era esfèrica: 1. La forma de l’ombra en els eclipsis de Lluna, que es produeixen quan la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, és sempre circular. 2. Quan un vaixell s’atansa a la costa, la primera part que es veu és sempre la punta del velam. Després, a mesura que s’atansa, es va veient progressivament la resta del vaixell. Activitat 2 Explica què induí Galileu a defensar el model planetari de Copèrnic. Galileu observà, amb un telescopi construït per ell mateix, com Júpiter estava acompanyat de diversos satèl·lits, que giraven al seu voltant. Aquest fet li féu veure que no tots els astres havien de girar per força al voltant de la Terra i, per tant, la teoria de Copèrnic estava ben fonamentada. Activitat 3 Exposa breument les tres lleis de Kepler. De forma sintètica, les tres lleis de Kepler sobre els moviments planetaris són: 1. Els planetes es mouen seguint òrbites lleugerament el·líptiques. 2. Seguint l’òrbita el·líptica, la velocitat del moviment d’un planeta va variant segons la distància al Sol. A més proximitat al Sol, més velocitat i a menys proximitat al Sol, menys velocitat. 3. Com més allunyada del Sol està l’òrbita d’un planeta, menor és la velocitat del planeta. Activitat 4 Què cal tenir en compte a l’hora de fer una observació del cel nocturn amb telescopi? Cal fer l’observació lluny de fonts de llum terrestre, que provoquen l’anomenada contaminació lumínica. És important també fer l’observació en llocs on hi hagi la mínima concentració de gasos atmosfèrics, especialment de vapor d’aigua, ja que redueixen notablement la transparència de l’atmosfera. Activitat 5 En quina fase de la Lluna es produeixen els eclipsis de Sol? En fase de lluna nova. Activitat 6 Digues quins planetes tenen un temps d’òrbita menor que la Terra. Mercuri i Venus.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 8 Quin fenomen provoca l’aparició d’un cràter? Per què hi ha més cràters a la Lluna que a la Terra? Un cràter es forma com a conseqüència d’un impacte meteòric sobre la superfície d’un planeta o d’un satèl·lit. La Lluna no té una coberta atmosfèrica, per la qual cosa els meteors arriben amb facilitat a la seva superfície i, per això, es formen molts cràters, com a conseqüència dels impactes. Activitat 9 Explica com es forma una estrella. Una estrella es forma quan s’ajunta una gran quantitat de gas, principalment hidrogen, a causa de les forces d’atracció gravitatòria descrites per Newton. Les atraccions entre els àtoms d’hidrogen fan que comencin a col·lidir. Els xocs entre els àtoms provoquen l’escalfament del gas. Quan el gas té una temperatura elevada, els àtoms d’hidrogen ja no surten rebotats de les col·lisions, sinó que es produeix una reacció nuclear de fusió: dos àtoms d’hidrogen (H) es fusionen i se’n forma un d’heli (He). L’energia que es desprèn en aquesta reacció fa que l’estrella brilli. Activitat 10 Què és una supernova? Una supernova és un punt de gran brillantor que es pot veure des de la Terra durant dues o tres setmanes, com a conseqüència de l’expulsió de les capes més externes d’una estrella de massa gran en procés d’extinció. Activitat 11 Digues el nom i la forma de la nostra galàxia. On es troba el Sol dins de la galàxia? La nostra galàxia s’anomena Via Làctia i té forma espiral. El Sol es troba a uns 30.000 anys llum del centre de la galàxia, en un dels braços. Activitat 12 Què són les constel·lacions? Són les 88 divisions arbitràries en què els astrònoms han dividit el cel per tal de poder referir-se més fàcilment a un lloc concret del firmament.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 7 De què està formada la cua dels cometes? Quan un cometa s’atansa al Sol es van escalfant i, aleshores, part del gas es descongela. El gas descongelat s’allibera de la superfície del cometa i forma la cua, que brilla per influència de les radiacions solars.

43

44

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 13 Per què es considera que el temps s’origina en el Big Bang? Perquè els fets anteriors al Big Bang no tenen cap conseqüència sobre els esdeveniments posteriors al Big Bang. Activitat 14 Explica aquest gràfic:

UNITAT 1

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

A partir del Big Bang, l’Univers es va expandint. Les forces d’atracció gravitatòria van frenant aquest procés, el van alentint. D’aquesta forma, els cúmuls galàctics que s’han format, cada cop se separen a menys velocitat. Tanmateix, les forces gravitatòries no són suficients per aturar l’expansió, de manera que l’Univers continuarà expandint-se per sempre més i, per tant, cada cop serà més gran. Aquest és l’anomenat model d’Univers obert.

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1 Marca la resposta correcta. Tingues en compte que només n’hi ha una. 1.- Una de les observacions que féu pensar a Aristòtil que la Terra era esfèrica fou la forma de l’ombra del Sol en els eclipsis de Sol la forma de l’ombra del Sol en els eclipsis de Lluna la forma de l’ombra de la Terra en els eclipsis de Sol ⌧ l’apropament dels vaixells a la costa 2.- Els planetes que orbiten més lluny del Sol ⌧ es traslladen a menys velocitat que els més propers es traslladen a igual velocitat que els més propers es traslladen a més velocitat que els més propers no segueixen òrbites el·líptiques 3.- L’observació del cel amb telescopi és millor quan la concentració de gasos atmosfèrics és alta ⌧ la concentració de gasos atmosfèrics és baixa es realitza prop del mar es realitza de dia 4.- Les sondes còsmiques són aparells tripulats ⌧ són aparells no tripulats poden ser aparells tripulats o no tripulats que viatgen a altres galàxies poden ser aparells tripulats o no tripulats, però no viatgen mai a altres galàxies 5.- Un any llum són 300.000 km són 300.000 km/s és la velocitat a la qual viatja la llum ⌧ és l’espai que recorre la llum en un any 6.- L’element més abundant en la formació d’una estrella és l’oxigen l’heli ⌧ l’hidrogen el nitrogen 7.- En el sistema solar, el Sol no té moviment de rotació ni de translació té moviment de rotació i de translació ⌧ té moviment de rotació però no de translació té moviment de translació però no de rotació

45

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

46

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

8.- Les fases lunars són provocades perquè el Sol il·lumina una porció més gran o més petita de la Lluna, segons la posició de la Lluna en la seva òrbita al voltant de la Terra per la interposició del Sol entre la Lluna i la Terra per la interposició de la Terra entre la Lluna i el Sol ⌧ pel moviment orbital de la Lluna al voltant de la Terra 9.La majoria d’asteroides giren al voltant de Mart o Júpiter ⌧ tenen la seva òrbita entre les òrbites de Mart i Júpiter tenen una massa similar a la de la Lluna tenen una massa superior a la de la Lluna

10.- La formació de la cua d’un cometa comporta ⌧ la pèrdua de part de la seva massa una menor brillantor del cometa un augment de la seva massa una disminució de la seva velocitat orbital 11.- Una estrella fugaç és una estrella de gran brillantor, però de vida molt curta és una estrella que canvia sobtadament de moviment ⌧ és el resultat de l’impacte d’un meteor amb l’atmosfera terrestre és el resultat de l’impacte d’un meteor amb l’atmosfera lunar 12.- Un meteorit és ⌧ un tros de meteor que arriba a la superfície de la Terra un meteor que col·lideix amb l’atmosfera terrestre un tros de meteor que surt disparat cap a l’espai interestel·lar després de topar amb l’atmosfera terrestre un tros de meteor que surt disparat cap a l’espai interestel·lar després de topar amb la superfície de la Terra 13.- Les estrelles són totes de color blanc o groguenc ⌧ poden ser de diferents colors, segons la seva massa poden ser de diferents colors, segons la seva posició són totes de color blanc, groguenc o blau 14.- Un forat negre és el resultat de la mort d’una estrella de massa petita ⌧ el resultat de la mort d’una estrella de massa gran el resultat de la unió de dues o més estrelles una zona de baixa densitat d’on no pot sortir la llum 15.- L’estrella més propera al Sol és α centauri ⌧ i es troba a 4,3 anys llum i es troba a 400,3 anys llum i es troba a la constel·lació d’Orió i no es troba a la Via Làctia

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

17.- La Via Làctia és la nostra galàxia, i té una forma irregular el·líptica ⌧ espiral espiral barrada 18.- Les constel·lacions que recorre el Sol en el seu moviment aparent s’anomenen constel·lacions solars constel·lacions eclíptiques ⌧ constel·lacions zodiacals constel·lacions celestes 19.- Les principals estrelles d’una constel·lació es designen amb una referència del catàleg New General Catalogue amb una referència del catàleg Messier amb lletres de l’alfabet persa ⌧ amb lletres de l’alfabet grec 20.- El Big Bang es va produir fa uns 15 milions d’anys fa uns 15 milions d’anys llum per la col·lisió simultània de molts astres ⌧ per la inestabilitat que provocà tota la massa de l’Univers concentrada en un punt

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

16.- Les estrelles dobles ⌧ són més abundants que les que estan soles són menys abundants que les que estan soles només existeixen en galàxies llunyanes presenten sempre una brillantor constant vistes des de la Terra, gràcies a un factor de compensació entre elles

47

48

Activitat 2 Explica aquest gràfic:

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

A partir del Big Bang, l’Univers es va expandint, però les forces d’atracció gravitatòria van frenant aquest procés, el van alentint fins a aconseguir aturar-lo totalment. A partir d’aleshores, un cop contrarestada totalment la velocitat d’expansió, només actuen les forces d’atracció gravitatòria. Això fa que els cúmuls galàctics comencin a atansar-se els uns als altres fins que arriben a trobar-se un altre cop en el mateix punt on es va produir el Big Bang. Aquest possible retrobament de tot l’Univers en el mateix lloc s’anomena Big Crunch (el gran cruixit). Aquest és l’anomenat model d’Univers tancat.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

has treballat?
REVISIÓ HISTÒRICA Copèrnic Galileu Kepler Newton S. XVIII-XIX INSTRUMENTS ASTRONÒMICS

Aristòtil

Ptolomeu

Telescopi

Prismàtics

Sonda còsmica

Sol

Lluna

Planetes

Asteroides

Cometes

Meteors I Meteorits

UNIVERS CÚMULS GALÀCTICS GALÀXIES CÚMULS D’ESTRELLES ESTRELLES Naixement Massa Petita Supernova Mort Massa Gran Púlsar Forat Negre Observació Constel·lacions Nebulosa

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

EL SISTEMA SOLAR

UNITAT 1

què

49

QUÈ HAS TREBALLAT?

50

com
ho porto?
Bé Valorar les principals aportacions en el coneixement de l’Univers. A mitges Malament Omple la graella següent posant una creu on correspongui. En acabar la unitat, sóc capaç de... Indicar quins són els instruments astronòmics més importants. Reconèixer les principals unitats de mesura utilitzades en astronomia. Descriure les principals particularitats dels astres del sistema solar. Explicar les principals característiques de les estrelles i de les galàxies. Descriure les característiques principals de la Via Làctia. Explicar el sistema de divisió del cel en constel·lacions. Valorar les principals teories sobre l’origen i l’evolució de l’Univers.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 1

COM HO PORTO?

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

Unitat 2
51

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

52

UNITAT 2

què
treballaràs?
En acabar la unitat has de ser capaç de:
• • • • • • • •

QUÈ TREBALLARÀS?

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Valorar les teories anteriors a Darwin, sobre l’origen de la gran diversitat d’organismes. Descriure com actua la selecció natural descrita per Darwin. Explicar les principals aportacions posteriors a Darwin, sobre els mecanismes de l’evolució. Interpretar les proves que ratifiquen l’evolució. Descriure com funciona la selecció artificial d’organismes. Explicar els processos que porten a l’aparició de noves espècies. Valorar les diferents teories sobre l’origen de la vida. Valorar els coneixements actuals sobre el procés evolutiu de l’ésser humà.

10. UN MÓN FELIÇ?

1. L’origen de la diversitat
Si fas una volta pel camp, veuràs molts tipus de plantes i animals. Alguns animals són difícils de veure perquè fugen de les persones o són de vida nocturna. N’hi ha, però, que són fàcils de veure, com molts ocells i insectes. Si ens fixem en els insectes, en veurem de molts tipus, cada un adaptat a viure en unes determinades condicions. La vida adquireix una gran diversitat de formes. D’on ha sortit tota aquesta diversitat? Hi ha estat des de sempre?

53

Fixisme
Fins al segle XVIII, la civilització occidental creia totalment en la creació descrita a la Bíblia. Es creia, doncs, que totes les espècies van ser creades per Déu tal i com ara les coneixem i que, per tant, no han experimentat canvis al llarg del temps. Aquesta teoria-creença s’anomenava fixisme. El fixisme convisqué amb la creença que els organismes inferiors podien aparèixer per generació espontània a partir de matèria inorgànica o de matèria orgànica en descomposició. Aquesta creença perdurà fins que Louis Pasteur (s. XIX) va demostrar que una bona esterilització evita l’aparició de cap organisme a partir de matèria no viva. Tot i que el fixisme fou acceptat per la immensa majoria de científics fins ben entrat el segle XVIII, hi van haver algunes matisacions que ara veurem.

La gran cadena dels éssers vius
Aristòtil (s. IV a.C.) ja va considerar que la natura estava organitzada des dels organismes més senzills fins als més complexos, essent l’ésser humà diferent i superior a tots els animals, atesa la seva capacitat per pensar. Durant tota l’edat mitjana, l’església també va considerar que la cadena d’éssers vius formava una sèrie contínua d’organismes des del més senzill fins al més complex. Si en un punt determinat de la cadena mancava una forma intermèdia entre dues formes conegudes, era únicament perquè encarà no s’havia descobert. Les hidres foren considerades com l’organisme pont entre els vegetals i els animals, ja que eren organismes que, malgrat viure fixats al sòl aquàtic, tenien tentacles mòbils per caçar. Els simis es trobaven un esglaó per sota de l’ésser humà.

Hidra

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

54

Cal tenir en compte que el fet de trobar una jerarquia entre els organismes no implicava cap gradació de caire evolutiu, tots els éssers eren considerats el resultat d’una creació ordenada.

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

Els sistemes de classificació natural
Durant els segles XVII i XVIII, alguns científics es van dedicar a descriure curosament els éssers vius, fixant-se en les seves semblances estructurals. D’aquesta manera es van començar a agrupar els organismes amb estructures semblants. És molt remarcable l’aportació del botànic suec Karl von Linné (1707-1778), que elaborà un sistema de classificació basat en agrupacions, anomenades avui dia tàxons, organitzades en diferents nivells. El tàxon de nivell superior és el regne. Cada regne conté una sèrie de divisions o fílums. Cada divisió conté classes, i així successivament. La sèrie completa actual és: Regne • Fílum o Divisió • Classe • Ordre • Família • Gènere • Espècie

UNITAT 2

Linné només va classificar els organismes segons: classe, ordre, gènere i espècie. L’últim nivell d’aquesta sèrie jeràrquica correspon a l’espècie. Entenem per espècie el conjunt format pels organismes capaços d’aparellar-se i tenir descendència fèrtil. Això significa que cavalls i ases són espècies diferents, ja que només poden tenir descendència estèril; els muls i les mules. Linné anomenà cada organisme que classificà, pel gènere i espècie als quals pertanyien. Arribà a classificar un gran nombre d’organismes. Aquesta nomenclatura encara la utilitzem avui dia. NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC

10. UN MÓN FELIÇ?

Heura

Hedera helix

Gènere: Hedera Espècie: helix Gènere: Quercus Espècie: ilex Gènere: Apis Espècie: mellifica Gènere: Bufo Espècie: bufo Gènere: Homo Espècie: sapiens

Alzina

Quercus ilex

Abella de la mel
Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Apis mellifica

Gripau comú

Bufo bufo

Ésser humà

Homo sapiens

El catastrofisme
Durant el segle XVIII hi va haver un gran desenvolupament de la geologia, i particularment de l’estudi dels fòssils. Sempre s’havien trobat pedres amb formes d’organismes, però hom pensava que eren capricis de la natura. Més endavant, veient la gran similitud amb alguns organismes vius, es van considerar com a restes d’éssers vius. Un dels grans cercadors de fòssils del segle XVIII fou Thomas Jefferson (1743-1826), el tercer president dels EUA, que va descobrir el peresós gegant, malgrat que el considerà erròniament un lleó gegant. El naturalista francès George Cuvier (1769-1832) també s’interessà pels fòssils. Els seus estudis el feren considerar que la gran majoria d’organismes fossilitzats no existeixen en l’actualitat i que, per tant, malgrat que els éssers vius romanen immutables des de la creació, les catàstrofes naturals en la història de la Terra (terratrèmols, inundacions, etc.) han provocat la desaparició de moltes espècies. Segons Cuvier, després d’una catàstrofe desapareixien un gran nombre d’espècies, però n’apareixien de noves, com a conseqüència d’un acte creador. Aquesta teoria se la coneix com el catastrofisme. Els defensors de la teoria de Cuvier van calcular que, en la història de la Terra, hi havien hagut entre 50 i 100 creacions especials, posteriors a les catàstrofes. Tot i que el fixisme, en el sentit més pur, nega que mai res no ha estat diferent de com és ara, els defensors del catastrofisme van considerar que les dues teories eren compatibles.

55

L’evolucionisme
10. UN MÓN FELIÇ? Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

El transformisme Durant el segle XVIII, en convivència amb el fixisme, es varen alçar les primeres veus a favor de l’evolucionisme. El naturalista francès Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon (1707-1788), un gran estudiós de les ciències naturals, descriví molts animals i plantes, i féu estudis astronòmics i geològics. Fruit de la seva tasca naturalista escriví l’Historie Naturelle, Généralle et Particulaire, una obra de 44 toms traduïda a diversos idiomes.
Buffon creia en la generació espontània, com molts dels seus contemporanis. També pensava que la natura era capaç de construir i encadenar processos ella sola. Creia que les espècies semblants podien haver-se originat per transformació, a partir d’un avantpassat comú més perfecte, producte de la creació.

UNITAT 2

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

56

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

L’herència dels caràcters adquirits L’any 1809, el zoòleg francès Jean-Baptiste Monet, cavaller de Lamarck (1744-1829) exposà la primera teoria de caire fonamentalment evolucionista que tenia en compte la importància del medi ambient. Podem resumir la seva teoria en dos punts:
1. Durant la vida d’un organisme es produeixen canvis físics a causa de la seva activitat. Si un òrgan s’utilitza molt, es desenvolupa més. És el cas d’un jugador professional de futbol, que després d’uns quants anys de jugar, arriba a tenir unes cames amb un gran desenvolupament muscular. De forma complementària, si un òrgan no es fa servir, s’afebleix, i fins i tot pot acabar per desaparèixer. 2. Els descendents hereten les característiques adquirides durant la vida dels seus progenitors, de manera que tots aquests trets adquirits passen a la generació següent, produint l’evolució de l’espècie. Lamarck proposà diversos exemples. El més conegut és el de les girafes, que segons Lamarck tenen el coll molt llarg, perquè generació rere generació les girafes han anat estirant el coll per tal d’arribar a les fulles dels arbres dels quals s’alimenten. Segons Lamarck, els organismes més senzills s’originen per generació espontània i tots els organismes tenen un impuls interior que els fa canviar per millorar cap a formes més perfectes. D’aquesta manera, els organismes senzills, apareguts per generació espontània, poden arribar a formar, després de moltes generacions, una planta o un animal molt més complex. Tot i no aportar gaires proves, la teoria de Lamarck tingué força ressò, malgrat que fou molt poc acceptada i rebé moltes crítiques, principalment de Cuvier.

UNITAT 2

10. UN MÓN FELIÇ?

La teoria de Lamarck es coneix com a lamarckisme.

Activitats d’aprenentatge 1, 2 i 3

2. La teoria de l’evolució de Darwin
El naturalista anglès Charles Robert Darwin (1809-1882) és considerat el pare de l’actual concepció de l’evolució.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

El viatge a bord del H.M.S. Beagle
Quan tenia 21 anys, Darwin va deixar els seus estudis de teologia i es va embarcar com a naturalista en el vaixell H.M.S. Beagle (His Majesty’s Ship Beagle), que salpà l’any 1831 amb la missió de cartografiar diverses illes i zones costaneres de l’hemisferi sud, principalment a l’Amèrica del Sud i a l’Àfrica. El viatge durà 5 anys i permeté a Darwin recollir un gran nombre de dades que, més endavant, li permeteren elaborar la seva teoria evolutiva. Va arribar a recollir força organismes, sobretot aus, insectes, aranyes i plantes tropicals.

Les principals observacions que relitzà van ser: 1. A l’Amazònia hi ha una enorme diversitat d’organismes, alguns amb força semblances. 2. A la Patagònia (extrem sud d’Amèrica del Sud) hi ha restes fòssils de mamífers de mida gran, molt semblants a mamífers actuals de mida més petita. Concretament, trobà ossos fossilitzats de peresós gegant, d’armadillo gegant i de toxodon, un mamífer similar a l’actual hipopòtam. 3. A les Illes Galápagos va trobar espècies inexistents a cap altra zona del món, però que presentaven similituds amb espècies de la costa sud-americana del Pacífic. A la majoria d’illes hi havia espècies que s’assemblaven força, però amb alguns trets propis. Darwin estudià a fons les diferents espècies de tortugues gegants i de pinsans. Totes aquestes observacions van fer pensar a Darwin que totes les espècies s’originaven a partir de la modificació d’altres espècies existents. Quan va tornar a Anglaterra, publicà diversos llibres exposant els materials recollits en el viatge. Al mateix temps, anava donant voltes sobre quins podien ser els mecanismes que provocaven l’aparició dels canvis que, finalment, determinaven l’aparició d’una nova espècie a partir d’una altra ja existent.

57

La selecció natural i l’origen de les espècies
Les aportacions de dos científics contemporanis de Darwin, Thomas Malthus i Charles Lyell, foren fonamentals per a l’elaboració de la teoria de Darwin. L’economista anglès Thomas Robert Malthus (1766-1834) suggerí que els organismes tenien més descendència de la que el medi on vivien podia mantenir. Això implicava que molts organismes morien abans de reproduir-se. A partir d’aquesta idea, Darwin considerà que només es reproduïen els organismes més ben adaptats al medi. Aquest mecanisme de supervivència dels éssers més ben adaptats l’anomenà selecció natural. El geòleg anglès Charles Lyell (1797-1875) introduí la idea que els processos geològics no es produïen de manera puntual sinó que eren el resultat de l’acumulació de petits canvis durant grans períodes de temps. Darwin duia el llibre de Lyell Principles of Geology durant el seu viatge a bord del H.M.S. Beagle. La lectura d’aquest llibre i les observacions fetes durant el seu viatge el feren considerar que l’origen de les espècies també era originat per un cúmul de petits canvis durant molt de temps. L’any 1858 Darwin presentà els fonaments de la nova teoria evolutiva a la Linnean Society of London, conjuntament amb Alfred Russell Wallace (18231913), un naturalista anglès, contemporani de Darwin, que havia arribat a conclusions similars. La presentació tingué, però, poc ressò. Un any més tard, l’any 1859, Darwin publicà L’origen de les espècies, un llibre on es formulava, i es fonamentava amb exemples, la innovadora teoria. Aquesta obra sí que tingué molt ressò en la comunitat científica. Wallace

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

58

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

també continuà escrivint, però mai no se li donà el reconeixement que aconseguí Darwin, ja que Darwin presentà més evidències en favor de la teoria. Cal indicar que els dos científics diferien en l’origen humà. Mentre que per Darwin la selecció natural també havia provocat l’aparició de l’ésser humà, per a Wallace la selecció natural no era suficient per provocar l’aparició humana i calia la intervenció divina. Sintèticament, la teoria de Darwin-Wallace es fonamenta en els punts següents: 1. Les característiques s’hereten: Els progenitors transmeten la majoria de les seves característiques als descendents. 2. A les poblacions hi ha variació: A qualsevol població d’organismes hi ha individus diversos, amb característiques prou diferents. Moltes d’aquestes característiques són heretables. Si agafem per exemple l’espècie humana, fixa’t en la gran quantitat de persones diferents que hi ha al món. N’hi ha d’altes i de baixes, de pell fosca i de pell clara, de veu aguda i de veu greu, etc. També trobaríem grans diferències entre els individus de qualsevol altra espècie, malgrat ens costarien més de veure perquè no estem acostumats a fixar-nos-hi. Aquestes diferències entre els individus d’una mateixa espècie són causades en gran part per la diversa informació hereditària que tenen els individus. 3. Hi ha un excés de descendents: Els organismes tendeixen a tenir molta més descendència de la que poden mantenir. El nombre de naixements en una generació determinada és molt més elevat que no pas el nombre d’individus de la població. 4. La selecció natural actua: Cada individu té unes determinades característiques que, segons l’ambient on visqui, són més o menys favorables per poder sobreviure i reproduir-se. El procés de selecció natural fa que sobrevisquin i es reprodueixin els individus amb característiques més favorables. Com que algunes d’aquestes característiques són heretables, a la propera generació es produiran amb més freqüència. 5. L’origen de les espècies: Després de molt de temps, la selecció natural pot provocar que una població acumuli força canvis, suficients per determinar l’aparició d’una nova espècie.

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2
Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Les crítiques
La teoria de Darwin-Wallace rebé diverses crítiques dels científics contemporanis, entre les que destaquen les tres que ara exposarem.

Falta d’explicació de l’origen de la variació Darwin no sabia quins eren els mecanismes que provocaven l’aparició de noves característiques en la població, necessàries perquè hi hagués una variació sobre la que pogués actuar la selecció natural.
A més, a l’època de Darwin encara no es coneixien els mecanismes de transmissió de l’herència que, més endavant, descriví Gregor Mendel. Es creia que en els fills es barrejava l’herència rebuda dels pares. Això feia pensar que, si

apareixia una nova característica més favorable, aviat desapareixeria, ja que s’aniria barrejant amb la informació prèviament existent a la població.

59

Darwin proposà com a resposta la preadaptació, un mecanisme segons el qual les primeres etapes de la formació d’un òrgan determinat podien ser explicades per una funció diferent a la qual finalment assoleix l’òrgan. Un exemple de preadaptació són les plomes dels ocells que, abans de servir per volar, podien haver servit com aïllant tèrmic.

Darwinisme i lamarckisme
Entens les diferències entre les teories de Darwin i Lamarck? La gran diferència entre aquestes dues teories evolucionistes és que, mentre Lamarck creu que els descendents hereten les característiques adquirides durant la vida dels seus progenitors (de forma que tots aquests trets adquirits passen a la generació següent, produint l’evolució de l’espècie), Darwin diu que, a partir de la diversitat d’organismes existents, el procés de selecció natural fa que sobrevisquin i es reprodueixin els individus amb característiques més favorables. Agafem, per exemple, el cas del gran desenvolupament del coll de les girafes. Segons el lamarckisme, les girafes tenen el coll molt llarg perquè generació rere generació han anat estirant el coll per tal d’arribar a les fulles dels arbres dels quals s’alimenten. El fet d’estirar el coll provoca que s’allargui una mica. Aquest petit canvi es pot heretar, de manera que la descendència té ja de bon començament el coll una mica més llarg. Si això es va repetint durant moltes generacions, s’aconsegueix que el coll esdevingui molt llarg. Segons el darwinisme, originàriament hi havia girafes amb el coll més llarg i girafes amb el coll més curt. En èpoques de sequera o de molta competència pel menjar, les girafes amb el coll més llarg podien arribar a les fulles més altes i per tant tenien accés a més menjar. Les girafes amb el coll més curt no podien arribar a les fulles més altes i morien de fam. Això feia que només es

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

L’aparició d’òrgans complexos L’aparició d’òrgans altament especialitzats fou una altra de les crítiques a Darwin. Com es podia arribar a formar un òrgan tan complex com, per exemple, un ull? De quina forma es podien anar seleccionant durant generacions i generacions petites característiques favorables que acabessin comportant la formació d’un ull?

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

Manca d’esglaons evolutius Molts contemporanis de Darwin digueren que, si totes les espècies provenen d’espècies anteriors, hi havia d’haver moltes més formes intermèdies fòssils que les que s’havien trobat fins aleshores. Darwin replicà que el problema era que encara no s’havien fet prou estudis paleontològics. El temps li donà la raó, ja que des de la publicació dels seus treballs s’han trobat moltes formes de transició que no han fet sinó que confirmar la seva teoria de l’evolució.

60

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

poguessin reproduir les girafes de coll llarg i, per tant, a la següent generació les girafes tendissin a tenir el coll més llarg. Tanmateix, hi continuaria havent variabilitat de mides de coll, per la qual cosa el procés de selecció es podria continuar produint. Després de moltes generacions, la selecció natural aconseguiria que el coll de les girafes fos molt més llarg que no pas originàriament. Avui dia no hi ha cap dubte que l’evolució es produeix seguint els mecanismes descrits pel darwinisme.

Activitats d’aprenentatge 4, 5 i 6

3. Més enllà de Darwin
Els descobriments genètics posteriors a Darwin han propiciat un millor coneixement dels mecanismes de l’evolució. Ara en veurem les principals aportacions.

UNITAT 2

Teoria sintètica de l’evolució
Els descobriments de Mendel sobre els mecanismes de transmissió dels caràcters hereditaris i algunes aportacions posteriors, van permetre reelaborar la teoria de l’evolució de Darwin. En un començament es parlava de Neodarwinisme, però la versió més actualitzada rep el nom de Teoria sintètica de l’evolució. Les principals aportacions d’aquesta teoria als principis introduïts per Darwin són:
10. UN MÓN FELIÇ?

1. La informació hereditària es troba en els gens. Els gens són fragments de les molècules d’ADN, unes molècules llarguíssimes que es troben en el nucli de totes les cèl·lules del cos. Cada gen conté dos factors hereditaris anomenats al·lels, que són les unitats de transmissió hereditària de pares a fills. Cada progenitor transmet un al·lel per a cada caràcter, de forma que el fill té també dos al·lels per a cada caràcter, un provinent de la mare i l’altre provinent del pare. La informació continguda en els al·lels determina la manifestació dels caràcters. 2. Les proporcions dels al·lels en una població poden canviar per tal d’adaptarse al medi. Exemple: Considerem que en una població d’escarabats hi ha dos al·lels pel color del cos, un que determina color negre i l’altre que determina color marró clar. Si prop de la població d’escarabats s’instal·la una mina de carbó, el color del sòl s’ennegrirà. Aleshores, quin color li resultarà més beneficiós a l’escarabat per no ser vist fàcilment pels seus depredadors? És clar que el negre, i és clar que, en poques generacions, la freqüència de l’al·lel que determi-

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

na el color negre serà més abundant, ja que els escarabats de color marró clar, seran caçats més fàcilment pels depredadors i, per tant, no podran transmetre els seus al·lels a la descendència. 3. De forma espontània hi ha al·lels que pateixen canvis anomenats mutacions. Aquests canvis són l’origen de nova variabilitat en les poblacions. Cal dir que la majoria de mutacions provoquen canvis desfavorables. Malgrat tot, de tant en tant hi ha mutacions que provoquen l’aparició d’al·lels més favorables per a l’adaptació de la població al medi. Les mutacions són, per tant, el motor de l’evolució. Tanmateix, aquestes mutacions no es poden encarregar, es produeixen a l’atzar, sense tenir en compte la seva necessitat. 4. Tots els éssers vivents estan emparentats. Es considera que tots els organismes provenen d’un ésser primigeni unicel·lular, el primer ésser vivent. Això vol dir que tots els organismes vius som parents més o menys llunyans. 5. L’evolució no té una direcció determinada. No hi ha cap finalitat preestablerta en el procés evolutiu. L’únic mecanisme que hi intervé és l’adaptació a les condicions del medi. Com que les condicions del medi canvien al llarg del temps, la direcció de l’evolució també va canviant per tal d’adaptar-se sempre a les noves circumstàncies. Què passaria si a partir d’ara, any rere any, cada cop fes més i més fred? Doncs que els animals evolucionarien cap a formes amb més estructures aïllants de la temperatura externa (greix, pèl, plomes) per protegir-se del fred. Però, i si anéssim cap a temperatures cada cop més altes? Doncs aleshores l’evolució portaria a estructures menys aïllants. Pot passar una cosa o altra, tot depèn de com evolucionin les condicions mediambientals. 6. El resultat de l’evolució no és una escala jeràrquica. No hi ha una gradació que vagi d’organismes més evolucionats a organismes menys evolucionats. Podem parlar d’organismes amb estructures més o menys complexes, però no d’uns organismes més evolucionats o superiors en contraposició a uns altres de menys evolucionats o inferiors. L’evolució és l’adaptació al medi i tots hem fet un camí igual de llarg des de l’aparició del primer ésser vivent. Què passaria si hi hagués un gran cataclisme, si xoqués un asteroide amb la Terra, per exemple? Segurament desapareixerien moltes espècies, i potser també desapareixeria l’ésser humà. Tanmateix és molt possible que romanguessin els organismes més resistents; bacteris, algues, alguns insectes, etc. Aleshores l’evolució continuaria a partir d’aquests supervivents, i nosaltres passaríem a ser un altre organisme fòssil més que no es va poder adaptar al medi en un moment determinat.

61

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

62

7. L’evolució és el resultat de l’acumulació gradual de petits canvis. No hi ha canvis sobtats. Calen llargs períodes de temps, moltes generacions, perquè els mecanismes de l’evolució produeixin canvis notables. Aquest punt de la teoria sintètica de l’evolució ha estat rebatut per la teoria dels equilibris interromputs.

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

Teoria dels equilibris interromputs
Aquesta teoria fou introduïda l’any 1972 per dos paleontòlegs americans, Jay Gould i Niles Eldredge. Es fonamenta en la poca quantitat de fòssils trobats en períodes de transició entre espècies. Per què tan pocs fòssils de transició? Segons aquesta teoria, les espècies evolucionen molt ràpidament, en pocs milers d’anys. Aquest període tan curt, en temps geològics, fa que hi hagi molt pocs fòssils de transició. Hi hauria grans períodes (de milions d’anys) de calma evolutiva, d’equilibri, interromputs per breus períodes de canvis que menarien a un nou equilibri, un altre període de calma. I així successivament. D’altra banda, aquesta teoria proposa que l’èxit de les mutacions es produeix en poblacions petites d’una espècie, més que no pas en un grup gran, on les mutacions poden quedar diluïdes enmig de la població.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

Activitats d’aprenentatge 7, 8, 9 i 10

4. Les proves de l’evolució
Fem ara un repàs de les principals proves de l’evolució, des de les més clàssiques fins a les més modernes, fruit de la utilització de les noves tecnologies.

63

Registre fòssil
El registre fòssil (conjunt de fòssils coneguts) ha estat des de sempre el gran argument de l’evolució, ja que és un procés que intenta descriure els fets passats. El seu estudi ens aporta les dades següents: 1. Hi ha més espècies extingides que no pas vivents. 2. La majoria d’organismes fòssils presenten suficients semblances amb organismes vivents per poder-hi establir relacions de parentiu. 3. En general, com més antic és un fòssil, més diferent és de l’espècie actual amb el qual se’l relaciona. 4. Es poden establir cadenes evolutives entre diversos fòssils, amb progressius canvis morfològics, fins a arribar a relacionar-los amb una espècie actual. Una de les cadenes més ben documentades és la que representa l’evolució del cavall.

Evolució del cavall. A sobre de cada animal hi ha el nom del gènere al qual pertany, i a sota l’alçada aproximada en metres, quan de temps fa que va existir i l’esquelet d’una pota anterior.

Anatomia comparada
L’estudi comparat de les estructures anatòmiques dels organismes permet trobar-hi similituds suficients per establir-hi relacions evolutives.

Estructures homòlogues Un dels casos més estudiats és el que relaciona l’estructura esquelètica de tots els vertebrats. S’han fet molts estudis centrats en les extremitats anteriors.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

64

En les extremitats anteriors dels vertebrats es pot reconèixer una estructura òssia similar, que fa pensar que tots els vertebrats provenen d’un avantpassat comú.

UNITAT 2

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

Extremitats anteriors de vertebrats

Les estructures homòlogues són les que tenen un origen estructural comú, malgrat que hagin pogut arribar a formes i funcions prou diferents. Aquest és el cas de les extremitats anteriors dels vertebrats. Les estructures anàlogues són les que, malgrat tenir formes i funcions similars, tenen un origen estructural diferent. Aquest és el cas de les ales d’una mosca i de les ales d’una gavina. Les estructures anàlogues no signifiquen cap lligam evolutiu.

10. UN MÓN FELIÇ?

Òrgans vestigials
Són estructures rudimentàries, sovint sense cap funció clara, que tenen molts organismes. Ens donen informació sobre el seu passat evolutiu. Hi ha molts exemples:

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

ÒRGAN VESTIGIAL Ales dels estruços

CARACTERÍSTIQUES No permeten volar, però ens indiquen que, en el passat, devien tenir una funció voladora. No són funcionals, ja que les balenes són animals filtradors; filtren l’aigua per extreure’n els petits organismes que hi ha en suspensió.

65

Dents de les balenes

Vèrtebres del còccix en humans No tenen cap funcionalitat, però ens indiquen una relació evolutiva amb animals amb cua. Apèndix vermiforme en humans Òrgan rudimentari no funcional. En els animals rosegadors és un lloc on es digereixen determinades fibres vegetals. Músculs de les orelles en humans Són rudimentaris i poc funcionals. Ens indiquen la relació amb molts mamífers que tenen músculs funcionals per moure les orelles.

Alguns òrgans vestigials de l’ésser humà

Embriologia comparada
El desenvolupament embrionari presenta moltes similituds entre animals força diferents, sobretot durant les primeres fases. El grau de similitud del procés embriològic ens informa del grau de proximitat en el procés evolutiu. Com més similars són els desenvolupaments embriològics, més gran és el parentiu, és a dir, hi ha un avantpassat comú més proper.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

66

UNITAT 2

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

Embrions de diferents vertebrats en etapes comparables del seu desenvolupament. Com més primerenca és l’etapa del desenvolupament, més s’assemblen les estructures embrionàries.
10. UN MÓN FELIÇ?

Distribució geogràfica
Els organismes més semblants, evolutivament més propers, acostumen a tenir una clara relació pel que fa a la seva distribució geogràfica. Aquest és el cas dels pinsans estudiats per Darwin a les Illes Galápagos, tots ells similars i tots ells habitants de zones geogràfiques properes. L’existència de dues aus corredores molt similars, com l’estruç a l’Àfrica, i el nyandú a Amèrica del Sud, ens indica que en el passat aquestes dues zones geogràfiques estaven comunicades.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Biologia molecular
La tecnologia actual ens permet determinar el grau de similitud entre els ADN o les proteïnes dels organismes, la qual cosa ens aporta molta informació sobre el grau de parentiu evolutiu. Com més similitud, més parentiu evolutiu. Aquests estudis han servit per confirmar els estudis clàssics, fets a partir de les semblances morfològiques.

Activitats d’aprenentatge 11 i 12

5. La selecció artificial
El mecanisme de selecció natural descrit per Darwin per a l’evolució dels organismes ha estat utilitzat de forma similar pels agricultors i ramaders durant centenars d’anys, per tal d’obtenir varietats més rendibles. Com? Imagina’t que ets un agricultor i que conrees any rere any blat de moro. Si has de guardar llavors per plantar l’any següent, quines llavors triaràs? El més normal és que agafis llavors de les plantes que més gra produeixen i que són més resistents a les plagues. Després de moltes generacions de fer aquesta tria, s’aconsegueix que les plantes de blat de moro siguin més productives i resistents. Aquest procediment clàssic per obtenir millors varietats agrícoles i ramaderes s’anomena selecció artificial, ja que és un mecanisme de selecció provocat per factors no naturals, o sia, no causats pel medi natural sinó per l’acció humana. Cal dir que els organismes obtinguts per selecció artificial són generalment menys adaptats al medi natural que els seus parents salvatges. Això fa que necessitin unes atencions especials i que, moltes vegades, no sobrevisquin si creixen de forma salvatge. Hi ha nombrosos exemples de selecció artificial, un d’ells és el dels gossos que, provinents d’un avantpassat comú, han arribat a constituir nombroses races amb trets característics.

67

Activitats d’aprenentatge 13 i 14

6. L’aparició de noves espècies
10. UN MÓN FELIÇ? Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Ja hem vist com les noves espècies apareixen gràcies al procés de selecció natural descrit per Darwin. Aquesta aparició de noves espècies pot ser de dos tipus: sense diversificació o amb diversificació.

Formació de noves espècies sense diversificació
Una espècie pot anar canviant per adaptar-se al medi. D’aquesta manera, després de moltes generacions, adquireix noves característiques que la fan força diferent de l’espècie ancestral. Aquest procés fa que l’espècie original es converteixi en una nova espècie, però no es produeixi cap augment del nombre d’espècies (no augmenta la diversificació). Hi havia una espècie i, després de moltes generacions, hi continua havent una espècie. Podem dir que hi ha hagut una substitució de l’espècie ancestral per la moderna, més adaptada a les noves condicions mediambientals.

Formació de noves espècies amb diversificació
D’altres vegades, a partir d’una espècie es poden originar dues o més espècies. Com? Hi ha dues possibilitats: que les noves espècies visquin separades o que visquin juntes.

UNITAT 2

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

68

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

Espècies sorgides a partir de poblacions separades En aquest cas hi ha una barrera geogràfica (una serralada, un desert, el mar, etc) que evita que les poblacions d’una determinada espècie es posin en contacte durant molt de temps. Després de milers o milions d’anys, les poblacions separades hauran acumulat força diferències per tal d’adaptar-se a les seves condicions de vida particulars. Aquestes diferències s’hauran produït mitjançant l’aparició de noves mutacions i l’actuació de la selecció natural. Si, un cop acumulades moltes diferències, posem en contacte les dues poblacions que van quedar separades moltes generacions enrere, què passarà? Doncs que les diferències acumulades faran impossible que s’aparellin i tinguin descendència fèrtil. Seran ja dues espècies diferents.
Aquest és el cas de les espècies de pinsans i tortugues que Darwin estudià a les Illes Galápagos.

UNITAT 2

Espècies sorgides a partir de poblacions que viuen a la mateixa zona Els mecanismes que possibiliten que poblacions d’una mateixa espècie esdevinguin espècies diferents, tot i viure a la mateixa zona geogràfica, són més complexos. N’esmentarem un parell.
Aïllament estacional L’aïllament estacional es produeix quan hi ha un grup d’organismes que es reprodueix en una època diferent a la de la resta de l’espècie. Posem per cas una planta que viu a un bosc qualsevol. Poden haver-hi plantes que visquin a llocs on arribi molta llum i d’altres que visquin a zones força ombrívoles. Les plantes que viuen amb molta llum es desenvolupen més aviat, i fan fulles i flors abans que la resta. Dels estams de les flors surten els grans de pol·len que han d’arribar a l’ovari d’una altra flor per tal que es produeixi la fecundació i es formin les llavors. Si quan les plantes que viuen ben il·luminades alliberen el pol·len, les que viuen a zones ombrívoles encara no han florit, l’encreuament serà impossible. Quan les plantes de llocs ombrívols floreixin, els grans de pol·len que fabriquin, només podran arribar a flors d’altres plantes de llocs ombrívols, ja que les plantes més ben il·luminades ja hauran fet les llavors. Si aquest mecanisme es manté durant moltes generacions, es poden arribar a produir canvis adaptatius als diferents medis que arribin a produir l’aparició de dues espècies diferents. Un cop constituïdes les noves espècies, si casualment un gra de pol·len d’una d’elles arriba a la part femenina d’una planta de l’altra espècie, la fecundació dels gàmetes no es produirà. S’hauran acumulat prou diferències per fer impossible la fecundació dels gàmetes.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

Aïllament sexual L’aïllament sexual es produeix quan hi ha canvis morfològics o de comportament que dificulten l’encreuament entre determinats membres de l’espècie. Aquest seria el cas, per exemple, d’un grup d’ocells que adoptessin petits canvis en la cerimònia de festeig prèvia a la còpula. Això faria que aquest grup d’ocells no s’encreués amb la resta de la població i acabés originant una nova espècie. Aquest canvi en el comportament pot tenir un origen molt divers. Podria ser d’origen alimentari, per exemple. Imagina’t que alguns ocells s’alimentessin preferentment d’un aliment que provoqués petits canvis morfològics o hormonals que afectessin al comportament durant el festeig. Aquest hàbit alimentari acabaria per provocar un aïllament sexual que podria acabar per provocar l’existència de dues espècies diferents.

69

Activitats d’aprenentatge 15 i 16

7. L’origen de la vida
Les teories evolucionistes expliquen com s’ha originat la gran diversitat d’éssers vius que acull el planeta Terra. Hi ha però una pregunta que no troba resposta en aquestes teories: com es va formar la primera cèl·lula, mare de tots els organismes que ara existeixen? Diversos científics han treballat i treballen per trobar una resposta a aquest enigma. Cada cop es va aconseguint saber més coses de com va poder-se originar la vida a la Terra, però encara estem lluny de tenir certeses.

La Terra primitiva era molt diferent de l’actual. Fa uns 4.600 milions d’anys, just després de la seva formació, la Terra estava a grans temperatures. Hi havia gasos i matèria fosa. A poc a poc, la Terra es va anar refredant. L’escorça terrestre, la zona més externa, va començar a solidificar-se fa uns 4.300 milions d’anys, i el vapor d’aigua va condensar-se per formar els oceans. L’atmosfera d’aquesta Terra primitiva era rica en vapor d’aigua, nitrogen, hidrogen, amoníac i metà, entre altres gasos. Era una atmosfera sense oxigen, una atmosfera que, a nosaltres, no ens permetria viure-hi. A més, a la Terra hi arribava un elevat nombre de radiacions, ja que no hi havia cap capa protectora. També hi havia molta activitat tempestuosa i volcànica, amb gran emissió de gasos. Com pots veure, la Terra primitiva no era un lloc ideal per viure-hi, oi? Potser no era un bon lloc per viure-hi nosaltres, però sí un lloc perfecte per generar vida.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

La Terra primitiva

UNITAT 2

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

70

La formació de matèria orgànica
L’any 1953, el científic nord-americà Stanley Miller va reproduir en un laboratori les condicions de la Terra primitiva: pluges, descàrregues elèctriques, radiacions i diversos gasos (vapor d’aigua, nitrogen, hidrogen, amoníac, metà, diòxid de sofre, etc). Després d’uns quants dies, Miller va comprovar que s’havien format molècules orgàniques (les que conformen la matèria característica dels éssers vius). Entre la matèria orgànica formada hi havia dos aminoàcids, les molècules que formen les proteïnes. Més endavant, en experiments similars, altres científics van aconseguir sintetitzar altres molècules orgàniques. Sabem doncs que les condicions de la Terra primitiva eren les idònies perquè es formés matèria orgànica. Tanmateix aquesta matèria orgànica no tenia vida, no creixia i no es reproduïa per perpetuar-se.

UNITAT 2

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

L’aparició de la primera cèl·lula
Tota la matèria orgànica que s’anava sintetitzant, formava el que els científics Oparin i Haldane (començaments del segle XX) van anomenar brou primitiu, una barreja de matèria orgànica que es trobava als oceans, rius i llacs. Possiblement la concentració de matèria orgànica es va fer més gran als petits llacs, on les molècules es van anar ajuntant fins a formar molècules més complexes: proteïnes, lípids i àcids nucleics. Aquests processos van necessitar molts milions d’anys per desenvolupar-se. Segons Oparin, un cop es van formar molècules orgàniques complexes, van aparèixer els coacervats, unes estructures formades per l’associació de molècules orgàniques amb molècules d’aigua. Aquestes estructures es formen espontàniament en solucions aquoses, només per atraccions elèctriques entre les molècules. Tanmateix, són estructures força fràgils, que es poden fracturar amb facilitat. El següent pas fou l’aparició de membranes per protegir els coacervats i donar-los més fermesa. Les primeres membranes eren probablement unes senzilles estructures lipídiques (una doble capa de fosfolípids). Aquesta matèria orgànica envoltada d’una membrana és el que anomenem protocèl·lula. Quedava un pas molt important per formar la primera cèl·lula, l’aparició de les cadenes d’àcids nucleics. Aquestes molècules tenen capacitat per autoreplicar-se i, per tant, duplicar de forma exacta la seva estructura. Això possibilità la reproducció cel·lular. La vida havia començat. D’això fa uns 3.600 milions d’anys. És important entendre que tots els passos que acabem de descriure de manera sintètica, van produir-se en milions d’anys. Cal considerar bàsic el temps perquè s’anessin produint els passos cap a la vida. Tornem, doncs, a la idea dels petits canvis graduals durant períodes de temps molt llargs, que menen a grans canvis.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

L’evolució de les primeres cèl·lules
Les primeres cèl·lules eren heteròtrofes: s’alimentaven de matèria orgànica. Això no era cap problema, perquè durant milions d’anys s’havia anat acumulant matèria orgànica, com ja hem explicat. Tanmateix, els processos d’obtenció d’energia a partir de la matèria orgànica eren molt senzills i poc eficaços. Només es podia aprofitar una part de l’energia que contenia la matèria orgànica que els servia d’aliment. Aquest procés poc eficient d’aprofitament dels aliments s’anomena fermentació, i es produeix sense la participació d’oxigen atmosfèric. Recorda que l’atmosfera primitiva no tenia oxigen. Aquests primers organismes unicel·lulars devien ser molt semblants a alguns dels actuals bacteris. Eren organismes d’estructura procariota, és a dir, cèl·lules sense nucli ni gairebé orgànuls cel·lulars. Milions d’anys més tard, la matèria orgànica començava a ser escassa. Això provocà, fa uns 2.000 milions d’anys, l’aparició d’una nova estratègia: captar l’energia solar per tal d’utilitzar-la per sintetitzar matèria orgànica. Havien aparegut els organismes fotosintetitzadors, els organismes anomenats autòtrofs, amb capacitat per sintetitzar matèria orgànica a partir de matèria inorgànica, amb l’ajut de l’energia solar. Ja no calia trobar matèria orgànica per sobreviure. Més endavant, fa uns 1.400 milions d’anys, va aparèixer la cèl·lula eucariota, un tipus cel·lular més especialitzat, amb orgànuls específics per a cada una de les activitats metabòliques, la qual cosa el fa molt més eficient. Tot i que els primers éssers eucariotes van ésser unicel·lulars, aviat van començar una nova estratègia evolutiva: la col·laboració entre organismes unicel·lulars per tal de formar un únic ésser amb diferents funcions vitals realitzades per grups de cèl·lules especialitzades. Així aparegueren els éssers pluricel·lulars, que aviat començaren a diversificar-se. Tot el que hem descrit fins ara es va produir dins l’aigua, ja que fora de l’aigua el medi era molt hostil, a causa de la manca de protecció contra les radiacions ultraviolades, molt nocives per a la vida. La fotosíntesi comporta la formació de gas oxigen que és expulsat a l’atmosfera. L’èxit dels organismes fotosintetitzadors va provocar una gran acumulació d’oxigen a l’atmosfera. A les capes altes de l’atmosfera, part d’aquest oxigen (O2) es va convertir en ozó (O3), un gas que evita que passin la major part de les radiacions ultraviolades. Aquest fet possibilità que els éssers vius poguessin iniciar, fa uns 400 milions d’anys, la colonització dels continents. Fins aleshores els continents eren grans deserts per a la vida. La presència d’oxigen permeté també l’aparició d’un mètode molt més eficient d’obtenció de l’energia continguda en les molècules orgàniques: la respiració cel·lular. Aquest mètode permeté obtenir molta més energia de la matèria orgànica, i multiplicà les possibilitats de les estratègies evolutives.

71

Activitats d’aprenentatge 17 i 18

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

72

8. L’aparició de l’ésser humà
I nosaltres? Què fem enmig d’aquest Univers immens i enmig d’aquesta Terra en evolució constant? Aquesta pregunta és difícil de respondre. Molts filòsofs i teòlegs han intentat trobar un sentit a la nostra existència, però cadascú ha de trobar la seva resposta. El que ara farem és estudiar el procés evolutiu que ha fet possible l’aparició de l’ésser humà. Els éssers humans pertanyem a l’espècie Homo sapiens. Dins de la classificació d’organismes: CATEGORIA TAXONÒMICA TRETS PRINCIPALS Regne Fílum Classe Ordre Animal Cordats Mamífers Primats Obtenció activa de l’aliment. Gran desenvolupament del sistema nerviós. Cordó nerviós dorsal. Eix cartilaginós o ossi. Cos recobert de pèl. Glàndules mamàries. Orelles. Extremitats prènsils (amb capacitat per agafar coses). Vida essencialment arbòria. Ulls en posició frontal i situats dins d’una cavitat òssia. Desenvolupament del cervell i de la vista. Posició erecta. Construcció d’eines i gran desenvolupament cerebral. Capacitat per parlar. Estructura social complexa. Consciència.

UNITAT 2

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

Família Gènere Espècie
10. UN MÓN FELIÇ?

Homínids Homo Homo sapiens

Dins dels primats podem distingir dos grans grups: els prosimis i els simis antropomorfs (simis amb forma humana). Dins dels simis antropomorfs, els humans pertanyem al grup dels hominoideus, que està format per tres famílies: Pòngids Ximpanzés, goril·les i orangutans • Hidrobàtids Gibons i siamangs • Homínids Només una espècie actual, Homo sapiens. Hi ha diverses espècies fòssils, que pertanyen als gèneres Ardipithecus i Australopithecus i Homo.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

La família dels pòngids és la més propera a nosaltres. Dins d’aquesta família, els ximpanzés i els goril·les ens són més propers. Els darrers estudis comparatius d’ADN i proteïnes revelen una estreta relació evolutiva entre ximpanzés, goril·les i humans. L’avantpassat comú pot situar-se fa uns 6 milions d’anys. En realitat, els homínids podrien ser inclosos dins dels pòngids. El procés d’hominització és el que ha diferenciat els éssers humans dels ximpanzés i goril·les. Els 5 trets principals d’aquest procés són:

Evolució de l’esquelet durant l’hominització
10. UN MÓN FELIÇ? Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Activitats d’aprenentatge 19 i 20

UNITAT 2

L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

Alineació de les cames amb el tros que precisa canvis en la pelvis i en l’articulació entre el fèmur i la pelvis. Encefalització Augment del volum del crani. Es passa dels 400 cm3 dels primers homínids als 1.400 de l’Homo sapiens. Producció d’eines Elaboració d’eines per facilitar determinats processos, gràcies a l’habilitat manipuladora de les mans i al desenvolupament de la intel·ligència. Dentició Reducció dels ullals, que en els ximpanzés i els goril·les tenen una funció bàsicament defensiva. Enduriment dels molars per tal de poder alimentar-se de vegetals durs. Capacitat simbòlica Capacitat per imaginar i representar. Manifestacions artístiques. Rituals funeraris i altres cerimònies. Posició erecta

73

74

ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1 Quina és la idea principal del fixisme?

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 2 Què proposa el catastrofisme de Cuvier?

Activitat 3 Explica breument el mecanisme evolutiu descrit per Lamarck.

UNITAT 2

Activitat 4 Com actua la selecció natural?

10. UN MÓN FELIÇ?

Activitat 5 Quines peculiaritats presentaven les espècies de pinsans i tortugues estudiades per Darwin a les Illes Galápagos?

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Activitat 6 Explica quina crítica es va fer a la teoria de Darwin pel que fa a l’aparició d’òrgans complexos.

Activitat 7 Com s’origina la variabilitat en les poblacions?

75

Activitat 8 Quina direcció pren l’evolució de les espècies?

Activitat 9 Explica el significat de la frase l’evolució no és una escala jeràrquica.

Activitat 10 Quina idea introdueix la teoria dels equilibris interromputs en contraposició a la idea d’evolució gradual de la teoria sintètica de l’evolució?

Activitat 12 Què són les estructures homòlogues?

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

Activitat 11 Quines proves evolutives aporta el registre fòssil?

UNITAT 2

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

76

Activitat 13 Com creus que s’han format les diferents races de gossos?

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 14 Quina diferència hi ha entre la selecció natural i la selecció artificial?

Activitat 15 Com actuen les barreres geogràfiques en l’aparició de noves espècies?

UNITAT 2

Activitat 16 Explica de quines formes poden sorgir noves espècies a partir de poblacions d’una espècie que viuen a la mateixa zona.

10. UN MÓN FELIÇ?

Activitat 17 Relaciona: Protocèl·lula Brou primitiu Coacervat Matèria orgànica dissolta en aigua Formacions fràgils de matèria orgànica i aigua Matèria orgànica envoltada d’una membrana lipídica Poca eficiència en l’obtenció d’energia Molta eficiència en l’obtenció d’energia

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Fermentació Respiració cel·lular

Activitat 18 Quin fet permeté als organismes vius colonitzar els continents?

77

Activitat 19 Amb quins hominoideus tenim més proximitat evolutiva?

Activitat 20 Explica els trets diferencials que caracteritzen el procés d’hominització.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

78

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1 Marca la resposta correcta. Tingues en compte que només n’hi ha una. 1.- El catastrofisme és una teoria elaborada per George Cuvier, segons la qual hi va haver un sol acte creador i algunes catàstrofes naturals els organismes fòssils s’han format per catàstrofes naturals (terratrèmols, inundacions, etc) hi ha hagut diverses catàstrofes que han fet desaparèixer moltes espècies de la Terra l’aparició de l’ésser humà fou originada per una catàstrofe natural 2.- El transformisme de Buffon diu que les espècies semblants poden haver-se originat per transformació, a partir d’un avantpassat comú més perfecte, producte de la creació les espècies semblants poden haver-se originat per selecció natural, a partir d’un avantpassat comú més perfecte, producte de la creació les espècies es poden transformar per acció divina les espècies es poden transformar per acció humana 3.- La teoria de Lamarck exposa que la selecció natural actua sempre la selecció natural actua únicament com a resposta a canvis en el medi ambient els descendents hereten les característiques adquirides durant la vida dels seus progenitors els descendents hereten únicament les característiques no adquirides durant la vida dels seus progenitors 4.- Segons la teoria de l’evolució de Darwin-Wallace els organismes només tenen els descendents que poden mantenir. els organismes tenen un excés de descendents, més dels que poden mantenir les espècies s’originen en les poblacions en què hi ha poca variació la selecció natural actua sobre les característiques no heretables 5.- Segons la teoria de l’evolució de Darwin-Wallace, les espècies apareixen per creació de manera gradual, relativament lenta de manera puntual, relativament ràpida només en llocs on no hi ha altres espècies competidores. 6.- Segons la teoria sintètica de l’evolució, el procés evolutiu fa que apareguin cada cop organismes més perfectes fa que hi hagi menys competència entre els organismes té una direcció determinada no té una direcció determinada

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

7.-

8.- La teoria dels equilibris interromputs proposa que els canvis evolutius es produeixen de manera gradual, durant llargs períodes de temps de manera puntual, durant petits períodes de temps sempre en poblacions grans sempre en una direcció determinada 9.- Segons el registre fòssil l’edat de la Terra és superior a l’edat del Sistema Solar els fòssils més antics, en general, s’assemblen força a les formes actuals hi ha més espècies extingides que vivents hi ha més espècies vivents que extingides 10.- L’ala d’una mosca i l’ala d’un ocell són estructures anàlogues estructures homòlogues estructures vestigials estructures emparentades 11.- Dues espècies amb l’ADN molt semblant estan molt emparentades evolutivament estan poc emparentades evolutivament tenen la mateixa distribució geogràfica tenen diferent distribució geogràfica 12.- L’obtenció agrícola de varietats de tomàquets grans i sucosos és un exemple de selecció artificial selecció natural distribució geogràfica aparició de noves espècies per aïllament estacional 13.- La formació d’una nova espècie es produeix sempre amb diversificació es produeix sempre sense diversificació es pot produir amb diversificació o sense diversificació implica sempre un aïllament estacional

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Segons la teoria sintètica de l’evolució, els organismes resultants de l’evolució es poden ordenar en diferents grups jeràrquics constitueixen una única escala jeràrquica no constitueixen una escala jeràrquica són causats per una barreja d’informació i creació

79

80

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

14.- Quan una població es reprodueix en una època diferent a la de la resta d’organismes de l’espècie, parlem d’aïllament conductual geogràfic sexual estacional 15.- La Terra primitiva tenia una atmosfera molt rica en oxigen tenia una atmosfera sense oxigen no tenia atmosfera no tenia aigua 16.- La matèria orgànica es pot produir en un laboratori només la poden produir els organismes vius és l’única font d’energia pels éssers vius és la principal font d’energia dels éssers autòtrofs 17.- Els primers organismes pluricel·lulars eren procariotes eren eucariotes van aparèixer als continents estaven formats per protocèl·lules 18.- Els pòngids evolutivament més propers a l’ésser humà són els ximpanzés i els goril·les els ximpanzés i els orangutans els ximpanzés i els gibons els goril·les i els orangutans

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

19.- En el procés d’hominització, la massa encefàlica va passar de 400 cm3 fins a 700 cm3 1.400 cm3 2.000 cm3 2.400 cm3 20.- En el procés d’hominització els molars es van endurir per tal de poder tallar millor els aliments alimentar-se de carn alimentar-se de fruita alimentar-se de vegetals durs

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Activitat 3 Els guepards són els felins més ràpids del planeta. La seva velocitat els permet caçar amb més facilitat les preses. Dóna una explicació lamarckista i una explicació darwinista que justifiquin el procés evolutiu que ha permès als guepards arribar a ser tan ràpids.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Activitat 2 Un agricultor que conreava un camp de blat de moro, l’any 1994 va obtenir una collita de 10,5 tones de gra. L’any 1995 va comprar un pesticida per fer front a una plaga d’escarabats. El pesticida li permeté salvar gairebé tota la collita, que fou de 9,8 tones. L’any 1996, davant la mateixa plaga, l’agricultor va utilitzar el mateix pesticida. La collita fou de 9 tones. L’any 1997 tornà la plaga d’escarabats i, utilitzant el mateix pesticida, la collita fou de només 7,5 tones. L’agricultor comprovà com cada nova plaga d’escarabats era més resistent al pesticida i un nombre superior d’escarabats sobrevivien. Pots explicar per què es va produir aquesta situació?

81

82

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1 Quina és la idea principal del fixisme? Que totes les espècies van ser creades per Déu tal i com ara les coneixem i que, per tant, no han experimentat canvis al llarg del temps. Activitat 2 Què proposa el catastrofisme de Cuvier? Proposa que l’existència d’organismes fòssils, no presents actualment, s’explica per catàstrofes naturals que els van fer desaparèixer. L’origen de les espècies és però de caràcter diví. Activitat 3 Explica breument el mecanisme evolutiu descrit per Lamarck. Podem resumir la teoria de Lamarck en dos punts: 1. Durant la vida d’un organisme es produeixen canvis físics a causa de la seva activitat. 2. Els descendents hereten les característiques adquirides durant la vida dels seus progenitors, de manera que tots aquests trets adquirits passen a la generació següent, produint l’evolució de l’espècie. Activitat 4 Com actua la selecció natural? Cada individu té unes determinades característiques que, segons l’ambient on visqui, són més o menys favorables per poder sobreviure i reproduir-se. El procés de selecció natural fa que sobrevisquin i es reprodueixin els individus amb característiques més favorables. Com que algunes d’aquestes característiques són heretables, a la propera generació es produiran amb més freqüència. Activitat 5 Quines peculiaritats presentaven les espècies de pinsans i tortugues estudiades per Darwin a les Illes Galápagos? A cada illa hi havia una espècie diferent, però totes tenien molts trets comuns entre elles. Activitat 6 Explica quina crítica es va fer a la teoria de Darwin pel que fa a l’aparició d’òrgans complexos. No quedava clar com es podia arribar a formar un òrgan complex com, per exemple, un ull. De quina forma es podien anar seleccionant durant generacions i generacions petites característiques no funcionals que acabessin portant a la formació d’un ull? Darwin proposà com a resposta la preadaptació, un mecanisme segons el qual les primeres etapes de la formació d’un òrgan determinat podien ser explicades per una funció diferent a la que finalment assoleix l’òrgan. Un

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

exemple de preadaptació són les plomes dels ocells que, abans de servir per volar podien haver servit com a aïllant tèrmic. Activitat 7 Com s’origina la variabilitat en les poblacions? A partir de mutacions en el material genètic. Activitat 8 Quina direcció pren l’evolució de les espècies? No hi ha cap finalitat preestablerta en el procés evolutiu. L’únic mecanisme que hi intervé és l’adaptació a les condicions del medi. Com que les condicions del medi canvien al llarg del temps, la direcció de l’evolució també va canviant per tal d’adaptar-se sempre a les noves circumstàncies. Activitat 9 Explica el significat de la frase l’evolució no és una escala jeràrquica. Vol dir que no hi ha una gradació que vagi d’organismes més evolucionats a organismes menys evolucionats. Podem parlar d’organismes amb estructures més o menys complexes, però no d’uns organismes més evolucionats o superiors en contraposició a uns altres de menys evolucionats o inferiors. L’evolució és l’adaptació al medi i tots hem fet un camí igual de llarg des de l’aparició del primer ésser vivent. Activitat 10 Quina idea introdueix la teoria dels equilibris interromputs en contraposició a la idea d’evolució gradual de la teoria sintètica de l’evolució? Segons aquesta teoria, les espècies evolucionen molt ràpidament, en pocs milers d’anys. Aquest període tan curt, en temps geològics, fa que hi hagi molt pocs fòssils de transició. Hi hauria grans períodes (de milions d’anys) de calma evolutiva, d’equilibri, interromputs per breus períodes de canvis que menarien a un nou equilibri, un altre període de calma. I així successivament. Activitat 11 Quines proves evolutives aporta el registre fòssil? El registre fòssil ens permet dir que: 1. Hi ha més espècies extingides que no pas vivents. 2. La majoria d’organismes fòssils presenten suficients semblances amb organismes vivents per poder-hi establir relacions de parentiu. 3. En general, com més antic és un fòssil, més diferent és de l’espècie actual amb el qual se’l relaciona. 4. Es poden establir cadenes evolutives entre diversos fòssils, amb progressius canvis morfològics, fins a arribar a relacionar-los amb una espècie actual.

83

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

84

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 12 Què són les estructures homòlogues? Les estructures homòlogues són les que tenen un origen estructural comú, malgrat que hagin pogut arribar a formes i funcions prou diferents. Activitat 13 Com creus que s’han format les diferents races de gossos? Per selecció artificial, encreuant durant moltes generacions gossos amb determinades característiques que es volien seleccionar. Activitat 14 Quina diferència hi ha entre la selecció natural i la selecció artificial? Fonamentalment, el procés és el mateix. La diferència està en l’agent seleccionador, el medi natural en el cas de la selecció natural i l’activitat humana en el cas de la selecció artificial. Activitat 15 Com actuen les barreres geogràfiques en l’aparició de noves espècies? Eviten que les poblacions d’una determinada espècie es posin en contacte durant molt de temps. Després de milers o milions d’anys, les poblacions separades hauran acumulat força diferències per tal d’adaptar-se a les seves condicions de vida particulars. Les diferències acumulades faran impossible que, si més endavant es posen en contacte, s’aparellin i tinguin descendència fèrtil. Seran ja dues espècies diferents. Activitat 16 Explica de quines formes poden sorgir noves espècies a partir de poblacions d’una espècie que viuen a la mateixa zona. Els dos mecanismes principals són l’aïllament estacional i l’aïllament sexual. L’aïllament estacional es produeix quan hi ha un grup d’organismes que es reprodueix en una època diferent que la resta de l’espècie. L’aïllament sexual es produeix quan hi ha canvis morfològics o de comportament que dificulten l’encreuament entre determinats membres de l’espècie. Activitat 17 Relaciona: Protocèl·lula Brou primitiu Matèria orgànica dissolta en aigua Formacions fràgils de matèria orgànica i aigua Matèria orgànica envoltada d’una membrana lipídica Poca eficiència en l’obtenció d’energia Molta eficiència en l’obtenció d’energia

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

Coacervat

Fermentació Respiració cel·lular

Activitat 19 Amb quins hominoideus tenim més proximitat evolutiva? Amb els pòngids i, més concretament, amb els ximpanzés i els goril·les. Activitat 20 Explica els trets diferencials que caracteritzen el procés d’hominització. Hi ha cinc trets fonamentals en el procés d’hominització: 1. Posició erecta 2. Augment de la mida de l’encèfal 3. Producció d’eines per facilitar diversos processos 4. Dentició adaptada per mastegar aliments durs 5. Capacitat per imaginar i representar

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 18 Quin fet permeté als organismes vius colonitzar els continents? La fotosíntesi comportà l’acumulació de gas oxigen a l’atmosfera. A les capes altes de l’atmosfera, part d’aquest oxigen (O2) es va convertir en ozó (O3), un gas que evita que passin la major part de les radiacions ultraviolades. Aquest fet possibilità que els éssers vius poguessin iniciar, fa uns 400 milions d’anys, la colonització dels continents. Fins aleshores els continents eren grans deserts per a la vida.

85

86

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1 Marca la resposta correcta. Tingues en compte que només n’hi ha una. 1.- El catastrofisme és una teoria elaborada per George Cuvier, segons la qual hi va haver un sol acte creador i algunes catàstrofes naturals els organismes fòssils s’han format per catàstrofes naturals (terratrèmols, inundacions, etc) ⌧ hi ha hagut diverses catàstrofes que han fet desaparèixer moltes espècies de la Terra l’aparició de l’ésser humà fou originada per una catàstrofe natural 2.- El transformisme de Buffon diu que ⌧ les espècies semblants poden haver-se originat per transformació, a partir d’un avantpassat comú més perfecte, producte de la creació les espècies semblants poden haver-se originat per selecció natural, a partir d’un avantpassat comú més perfecte, producte de la creació les espècies es poden transformar per acció divina les espècies es poden transformar per acció humana 3.- La teoria de Lamarck exposa que la selecció natural actua sempre la selecció natural actua únicament com a resposta a canvis en el medi ambient ⌧ els descendents hereten les característiques adquirides durant la vida dels seus progenitors els descendents hereten únicament les característiques no adquirides durant la vida dels seus progenitors 4.- Segons la teoria de l’evolució de Darwin-Wallace els organismes només tenen els descendents que poden mantenir. ⌧ els organismes tenen un excés de descendents, més dels que poden mantenir les espècies s’originen en les poblacions en què hi ha poca variació la selecció natural actua sobre les característiques no heretables 5.- Segons la teoria de l’evolució de Darwin-Wallace, les espècies apareixen per creació ⌧ de manera gradual, relativament lenta de manera puntual, relativament ràpida només en llocs on no hi ha altres espècies competidores. 6.- Segons la teoria sintètica de l’evolució, el procés evolutiu fa que apareguin cada cop organismes més perfectes fa que hi hagi menys competència entre els organismes té una direcció determinada ⌧ no té una direcció determinada

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

7.-

8.- La teoria dels equilibris interromputs proposa que els canvis evolutius es produeixen de manera gradual, durant llargs períodes de temps ⌧ de manera puntual, durant petits períodes de temps sempre en poblacions grans sempre en una direcció determinada 9.Segons el registre fòssil l’edat de la Terra és superior a l’edat del Sistema Solar els fòssils més antics, en general, s’assemblen força a les formes actuals ⌧ hi ha més espècies extingides que vivents hi ha més espècies vivents que extingides

10.- L’ala d’una mosca i l’ala d’un ocell són ⌧ estructures anàlogues estructures homòlogues estructures vestigials estructures emparentades 11.- Dues espècies amb l’ADN molt semblant ⌧ estan molt emparentades evolutivament estan poc emparentades evolutivament tenen la mateixa distribució geogràfica tenen diferent distribució geogràfica 12.- L’obtenció agrícola de varietats de tomàquets grans i sucosos és un exemple de ⌧ selecció artificial selecció natural distribució geogràfica aparició de noves espècies per aïllament estacional 13.- La formació d’una nova espècie es produeix sempre amb diversificació es produeix sempre sense diversificació ⌧ es pot produir amb diversificació o sense diversificació implica sempre un aïllament estacional

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Segons la teoria sintètica de l’evolució, els organismes resultants de l’evolució es poden ordenar en diferents grups jeràrquics constitueixen una única escala jeràrquica ⌧ no constitueixen una escala jeràrquica són causats per una barreja d’informació i creació

87

88

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

14.- Quan una població es reprodueix en una època diferent a la de la resta d’organismes de l’espècie, parlem d’aïllament conductual geogràfic sexual ⌧ estacional 15.- La Terra primitiva tenia una atmosfera molt rica en oxigen ⌧ tenia una atmosfera sense oxigen no tenia atmosfera no tenia aigua 16.- La matèria orgànica ⌧ es pot produir en un laboratori només la poden produir els organismes vius és l’única font d’energia pels éssers vius és la principal font d’energia dels éssers autòtrofs 17.- Els primers organismes pluricel·lulars eren procariotes ⌧ eren eucariotes van aparèixer als continents estaven formats per protocèl·lules 18.- Els pòngids evolutivament més propers a l’ésser humà són ⌧ els ximpanzés i els goril·les els ximpanzés i els orangutans els ximpanzés i els gibons els goril·les i els orangutans

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

19.- En el procés d’hominització, la massa encefàlica va passar de 400 cm3 fins a 700 cm3 ⌧ 1.400 cm3 2.000 cm3 2.400 cm3 20.- En el procés d’hominització els molars es van endurir per tal de poder tallar millor els aliments alimentar-se de carn alimentar-se de fruita ⌧ alimentar-se de vegetals durs

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

És un cas de selecció natural. De la població d’escarabats de la primera plaga només van sobreviure uns pocs individus. Aquests escarabats es van reproduir i van transmetre la seva informació a la generació següent que, per tant, fou més resistent que l’anterior. La repetició d’aquest procés any rere any féu que l’efectivitat del pesticida anés minvant any rere any. Caldria un canvi de pesticida per recuperar l’eficàcia del primer any. Activitat 3 Els guepards són els felins més ràpids del planeta. La seva velocitat els permet caçar amb més facilitat les preses. Dóna una explicació lamarckista i una explicació darwinista que justifiquin el procés evolutiu que ha permès als guepards arribar a ser tan ràpids. Explicació lamarckista Al llarg de la seva vida, els guepards, intentant caçar les seves preses, desenvolupen molt l’esquelet i la musculatura que els permet córrer més. Quan es reprodueixen, passen a la descendència aquests canvis adquirits durant la seva vida, de manera que la generació següent neix amb unes estructures esquelètiques i musculars més ben adaptades per córrer. Després d’algunes generacions de repetició d’aquest procés, els guepards han arribat a ser els felins més ràpids. Explicació darwinista Hi ha guepards més ràpids i guepards més lents. Els guepards més ràpids cacen més fàcilment. Els guepards més lents tenen molta dificultat per caçar, per la qual cosa moren o van mal alimentats i es reprodueixen molt poc. Com que els guepards més ràpids són els que es reprodueixen més i passen la seva informació a la generació següent, la propera generació tindrà informació hereditària per córrer més. Després de moltes generacions de repetició d’aquest procés, els guepards han arribat a ser els felins més ràpids.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Activitat 2 Un agricultor que conreava un camp de blat de moro, l’any 1994 va obtenir una collita de 10,5 tones de gra. L’any 1995 va comprar un pesticida per fer front a una plaga d’escarabats. El pesticida li permeté salvar gairebé tota la collita, que fou de 9,8 tones. L’any 1996, davant la mateixa plaga, l’agricultor va utilitzar el mateix pesticida. La collita fou de 9 tones. L’any 1997 tornà la plaga d’escarabats i, utilitzant el mateix pesticida, la collita fou de només 7,5 tones. L’agricultor comprovà com cada nova plaga d’escarabats era més resistent al pesticida i un nombre superior d’escarabats sobrevivien. Pots explicar per què es va produir aquesta situació?

89

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 2
QUÈ HAS TREBALLAT?

90

què
has treballat?

ho porto?
Bé A mitges Malament

Omple la graella següent posant una creu on correspongui. En acabar la unitat, sóc capaç de...

Valorar les teories abans de Darwin, sobre l’origen de la gran diversitat d’organismes.
10. UN MÓN FELIÇ? Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Descriure com actua la selecció natural descrita per Darwin. Explicar quines són les principals aportacions posteriors a Darwin, sobre els mecanismes de l’evolució. Interpretar les proves que ratifiquen l’evolució. Descriure com es fa la selecció artificial d’organismes. Explicar els processos que porten a l’aparició de noves espècies. Valorar les diferents teories sobre l’origen de la vida. Valorar quins són els coneixements actuals sobre el procés evolutiu de l’ésser humà.

UNITAT 2

com

91

COM HO PORTO?

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3
INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

92

Unitat 3

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

treballaràs?
En acabar la unitat has de ser capaç de:
• • • • • • • •

Valorar la importància del medi ambient. Explicar quines activitats humanes generen agressions al medi ambient. Identificar quines són les principals problemàtiques mediambientals. Resumir quines mesures cal prendre per protegir el medi ambient. Precisar d’on prové l’energia que utilitzem. Valorar la importància d’aconseguir aturar el creixement demogràfic. Indicar quines actituds personals poden ajudar a millorar el medi ambient. Valorar la incidència de la pobresa i l’analfabetisme en els problemes mediambientals.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

què

93

QUÈ TREBALLARÀS?

94

1. El medi ambient
Avui dia se sent a parlar molt del medi ambient i de la necessitat de protegirlo. La tecnologia avança a passos de gegant i, en molts casos, deixa petjades en el medi que poden durar molts anys. L’impacte prové bàsicament de dos fets: l’augment de la població humana i l’augment del consum d’energia per càpita. La Terra té capacitat de resposta a les pertorbacions que pateix, però la velocitat d’aquesta resposta disminueix en la mesura en què augmenta la magnitud de la pertorbació. Potser ara és el moment d’aturar-nos i reflexionar sobre el model de desenvolupament que més interessa a la humanitat. Cal que sigui un model que no pensi únicament en el present, sinó que contempli també el desenvolupament de les properes generacions. Un model que pensi en tots els habitants de la Terra i que trenqui l’actual separació entre països desenvolupats i no desenvolupats. El medi ambient és l’entorn en què viuen els organismes, tot allò que els envolta i que d’alguna manera condiciona la seva vida.

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

UNITAT 3

Evolució històrica de la interacció entre l’ésser humà i el medi ambient
L’ésser humà, com tots els organismes, interactua amb el medi ambient i, fruit d’aquesta interelació, s’esdevenen canvis. Hi ha hagut una evolució històrica de les relacions entre l’ésser humà i el medi. Podem distingir dues grans etapes: fins a la revolució industrial i a partir de la revolució industrial.

10. UN MÓN FELIÇ?

Relacions ésser humà-medi ambient fins a la revolució industrial Durant l’edat de pedra, les relacions entre les persones i el medi ambient comportaven un mínim impacte en el medi, atès el mínim desenvolupament tecnològic. A partir de l’edat de ferro, la tecnologia permeté el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia i, per tant, el sedentarisme. Aleshores, hi va haver un augment de la població humana i aparegueren les ciutats. En aquest moment l’impacte de l’activitat humana sobre el medi es començà a notar, tot i que de forma molt localitzada. L’impacte més gran fou la desaparició dels boscos propers a les ciutats, per tal d’obtenir terres de conreu i combustible per cuinar i escalfar-se. Relacions ésser humà-medi ambient a partir de la revolució industrial La revolució industrial va comportar canvis radicals en les relacions entre les persones i el medi. La utilització dels combustibles fòssils i el desenvolupament tecnològic van provocar grans impactes mediambientals.
Un impacte mediambiental és una interferència de l’ésser humà en el medi ambient, fruit de la qual es produeix una contaminació del medi o un canvi en els processos naturals.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

L’augment demogràfic
La humanitat va trigar milers d’anys a arribar als 1.000 milions d’habitants, cosa que succeí cap a l’any 1825, un cop iniciada la revolució industrial. A partir d’aleshores, l’augment de la població mundial es va disparar. No és que la gent s’hagués posat a criar com a conills sinó que van deixar de morir com a mosques. La millora de l’alimentació i les grans millores higièniques i sanitàries van permetre que gran part de la població arribés a l’estat adult i es reproduís. L’augment ha estat molt ràpid. MILIONS D’HABITANTS 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000

ANY 1825 1927 1960 1974 1987 1999

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Per tal d’estabilitzar la població mundial, cal fer la transició demogràfica: l’equiparació de les taxes de natalitat i mortalitat. Això gairebé ja s’ha produït als països industrialitzats, on la població creix, en conjunt, a un ritme inferior a l’1% anual. És en els països no desenvolupats on es produeix el major augment de la població, ja que encara no han realitzat la transició demogràfica. En aquests països, la manca de revolució agrícola i cultural dificulten la baixada de la taxa de natalitat mentre que la taxa de mortalitat ha baixat molt a causa de la lluita contra malalties mortals i l’accés d’una bona part de la població als medicaments. Cal posar l’èmfasi en l’educació de la dona i en la planificació familiar. A Tailàndia i Costa Rica, la planificació familiar va reduir a la meitat la fertilitat en un període de 25 anys (1960-1985). Tanmateix, cal considerar que l’augment de població està lligat a la pobresa i l’analfabetisme. La transició demogràfica en els països pobres només serà possible si la planificació familiar va acompanyada d’accés a la cultura i de repartiment de la riquesa.

10. UN MÓN FELIÇ?

Aquest alarmant creixement de la població no sembla que s’hagi d’aturar en els propers anys. Cada dia neixen uns 250.000 éssers humans més. Si no canvia la situació actual, l’any 2.060 la població mundial podria ésser d’uns 10.000 milions.

UNITAT 3

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

La millora en la nutrició comportà una major esperança de vida i un gran augment de la població. Durant el segle XX, l’impacte humà sobre el medi va arribar a provocar grans canvis en l’entorn: destrucció d’una gran part de la coberta vegetal, contaminació de les aigües, canvis en la composició atmosfèrica, acumulació de residus, etc.

95

96

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

La transició demogràfica a Europa Un fenomen paral·lel a l’augment de la població mundial és l’augment de la població urbana. L’any 1800 només un 5% de la població mundial vivia a les ciutats, mentre que avui dia aquesta xifra s’atansa al 50%. En els països pobres l’augment ràpid de les ciutats comporta la creació de suburbis amb condicions de vida infrahumanes. A Mumbai i a Rio de Janeiro, hi viuen uns 4 milions de persones amuntegades en assentaments il·legals i sense unes mínimes condicions higièniques. Tanmateix, alguns d’aquests suburbis van tirant endavant gràcies a la lluita diària de les persones que hi viuen. La concentració de grans quantitats de població en espais reduïts provoca greus problemes de contaminació del medi, com veurem més endavant. D’altra banda, en molts casos, el creixement urbà ha ocupat zones agrícoles de gran fertilitat i ha desplaçat l’activitat agrària cap a sòls més pobres. A més, la sobreexplotació agrícola per fer front a la demanda d’aliments d’una població creixent, redueix la qualitat de les terres i complica els resultats de les collites futures. Cal un esforç decidit i coordinat del món sencer per arribar a la transició demogràfica mundial. Només així es podrà fer front a l’exhauriment de recursos, la producció de residus i els desequilibris que empenyen una part de la població a emigrar per poder sobreviure.

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3
Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

La gestió del medi ambient
La gestió del medi ambient és el conjunt de mesures que cal prendre per tal de fer-ne un ús racional i sostenible al llarg del temps, evitant generar impactes mediambientals. El desenvolupament sostenible és el que permet una activitat humana duradora i respectuosa amb el medi ambient. És un desenvolupament econòmic i social que es du a terme de manera harmònica amb el medi que ens envolta, sense provocar-hi alteracions greus.

Una correcta gestió del medi ambient comporta aplicar mesures preventives i correctores. Les mesures preventives són les encaminades a evitar problemes. Si es vol treure fusta d’un bosc, cal tallar els arbres en la mateixa mesura que creixen, per tal d’evitar la deforestació. Si es vol instal·lar una indústria, cal evitar que la seva implantació generi contaminació en el medi ambient o residus de difícil tractament. La contaminació és l’aparició en el medi ambient de substàncies perjudicials o formes d’energia que provoquen un desequilibri del medi natural. Les mesures correctores són les que intenten pal·liar els efectes d’un problema mediambiental, un cop s’ha produït. Si hi ha hagut un incendi, cal posar esment en la recuperació dels boscos. Si es produeix un vessament de petroli al mar, cal evitar que la taca s’escampi i afecti altres zones. Ara veurem quines són les principals problemàtiques relacionades amb el medi ambient i quines mesures de gestió convé dur a terme per corregir-les. Dividirem aquest estudi en quatre grans apartats: Canvis a l’atmosfera • Canvis a la hidrosfera • Els boscos i el sòl • Els residus i el reciclatge
• •

Activitats d’aprenentatge 1, 2 i 3

2. Canvis a l’atmosfera
La composició atmosfèrica és el resultat d’un equilibri entre els éssers vius i els processos geològics. Cal dir que la composició ha anat canviant al llarg de la història. Recorda, per exemple, que la atmosfera primitiva no contenia oxigen, però l’atmosfera actual en conté un 21%, gràcies a l’activitat dels organismes fotosintetitzadors. Tanmateix, si volem que la vida en el planeta Terra es mantingui tal i com la coneixem, evolucionant a poc a poc com ho ha fet fins ara, és important no alterar greument l’equilibri actual. Malgrat que hi ha fonts naturals de contaminació atmosfèrica (les erupcions volcàniques i els incendis forestals naturals), la major part de la contaminació està originada per l’activitat humana. N’estudiarem l’origen i l’abast seguint aquests quatre punts:

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

Cal que aquest concepte estigui present a l’hora de planificar el desenvolupament econòmico-social de qualsevol zona. Altrament posarem en perill la supervivència de molts ecosistemes i potser acabi perillant la nostra presència en el planeta.

97

98

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

L’efecte hivernacle i el canvi climàtic • La pluja àcida • L’aprimament de la capa d’ozó • La contaminació atmosfèrica urbana

L’efecte hivernacle i el canvi climàtic
Segur que has sentit a dir que el clima està canviant, que abans feia més fred que ara i nevava més. Què hi ha de cert en aquestes afirmacions? Són fenòmens locals o afecten tot el planeta?

Causes i efectes El Sol envia l’energia necessària per escalfar la Terra. Tanmateix, la temperatura de l’atmosfera disminueix a mesura que ens allunyem del nivell del mar. Això s’explica per la presència a l’atmosfera de determinats gasos que tenen la capacitat de retenir calor i per la disminució de les seves concentracions en augmentar l’altura. És per això que a dalt de les muntanyes fa més fred.
Alguns gasos atmosfèrics provoquen un efecte similar al del vidre d’un hivernacle: deixen passar els raigs del Sol cap a dins de l’hivernacle però retenen una bona part de les radiacions calòriques produïdes per la reflexió dels raigs solars en fer impacte sobre la superfície de la Terra. Aquest procés evita que, quan es fa de nit, la temperatura baixi excessivament. Hem d’entendre, per tant, que l’efecte hivernacle garanteix unes condicions apropiades per al manteniment de la vida. Sense la presència d’aquests gasos la temperatura mitjana de la superfície terrestre disminuiria uns 30ºC i seria d’uns –22ºC. El gas que més contribueix a l’efecte hivernacle és el diòxid de carboni (CO2). Altres gasos que també hi contribueixen són, per ordre d’importància: els CFC (clorofluorocarburs), el metà i els òxids de nitrogen.

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Des del començament de la revolució industrial, l’activitat humana ha fet incrementar força la concentració de CO2, la qual cosa ha comportat un augment de la temperatura global del planeta. És el que anomenem canvi climàtic. Cap a l’any 1800 la concentració de CO2 era de 280 ppm (parts per milió), mentre que actualment és ja d’unes 360 ppm i augmenta amb rapidesa, ja que cada any s’alliberen més de 25.000 tones de CO2, 4/5 parts provinents de la combustió dels combustibles fòssils i 1/5 part provinent de la destrucció dels boscos. La darrera dècada és la més calenta que es recorda. Es calcula que la temperatura mitjana ha pujat 1ºC aproximadament, des del començament de la industrialització, i algunes previsions consideren que, cap a l’any 2020, la temperatura mitjana mundial serà d’1,3ºC superior a la temperatura anterior a la revolució industrial. Cap a l’any 2070 l’augment podria arribar als 3ºC. Malgrat que aquests augments poden semblar insignificants, cal considerar que un augment de 3ºC provocaria uns nivells d’escalfament que no s’han produït durant els dos darrers milions d’anys.

99

Si continua l’augment de la temperatura, els principals efectes seran: 1. L’augment del nivell del mar. La pujada de la temperatura fondrà grans masses de gel polar, la qual cosa farà augmentar el nivell del mar. Això provocarà la inundació de terres costaneres. Algunes, com els deltes dels rius, són especialment fèrtils. Un dels llocs on la situació pot ésser especialment dramàtica és Bangla Desh, un estat situat a la desembocadura dels rius Ganges, Brahmaputra i Meghna. Una bona part de les illes Maldives podrien arribar a desaparèixer sota el mar. 2. Disminució de les collites. El negament de terres fèrtils i els canvis dels règims de pluges provocaran una disminució de les collites que causaran seriosos problemes d’abastiment, sobretot als països en vies de desenvolupament. L’extensió de les zones desèrtiques augmentarà. 3. Desaparició d’organismes: L’augment de la temperatura provocarà migracions. Algunes espècies no podran adaptar-se i moriran. Per a la majoria d’organismes, el problema no és pas el canvi, sinó la velocitat a la qual es produeix el canvi, que no permet l’adaptació de les espècies. D’altra banda, la migració de moltes espècies a latituds més altes comporta una nova situació de competència entre les espècies locals i les nouvingudes, la qual cosa sovint determina la desaparició de les espècies autòctones i canvis en les xarxes tròfiques

La pluja àcida
La pluja àcida és un fenomen derivat de la utilització dels combustibles fòssils en quantitats elevades. Per aquest motiu, és una ploblemàtica força circumscrita a les zones fortament industrialitzades.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Gestió Cal controlar les emissions de CO2 i aturar els processos de deforestació. Aquestes mesures comporten un grau de cooperació entre els estats que no és fàcil d’aconseguir. Els interessos econòmics divergents dificulten l’entesa.

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

100

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

Causes i efectes La utilització de combustibles fòssils per part de la indústria i dels vehicles provoca l’emissió a l’atmosfera d’òxids de sofre i de nitrogen que, en contacte amb el vapor d’aigua, esdevenen àcid sulfúric i àcid nítric. Quan aquests àcids precipiten, generen diversos problemes. Els més importants són:
1. Mortalitat d’organismes. La pluja àcida provoca la solubilització de nutrients bàsics del sòl com el potasi, el magnesi o el calci, que són arrossegats cap als rius i cap a les aigües subterrànies. La falta de nutrients provoca l’afebliment i la mort dels vegetals. D’altra banda, la pluja àcida també arrossega metalls pesants (sobretot mercuri, alumini, plom, zenc i manganès) cap als llacs i cap als rius, on provoquen la mort dels peixos i dels animals que se’ls mengen. 2. Pèrdua del patrimoni històric. La pluja àcida malmet els monuments de marbre que, segons molts estudis, s’han deteriorat més durant els darrers 40 anys que no pas en els 2000 anys anteriors. D’altra banda, els vitralls es destenyeixen i els llibres i les pintures es malmeten. Tot això ha obligat molts museus i biblioteques, a prendre mesures de protecció. Els moviments atmosfèrics fan que, malgrat un país no emeti òxids de sofre i nitrogen, pugui rebre pluja àcida provinent d’un país veí.

UNITAT 3

Gestió Per fer front a l’amenaça de la pluja àcida, cal reduir al màxim les emissions d’òxids de sofre i nitrogen. Per fer-ho, s’han d’instal·lar filtres a les centrals tèrmiques i catalitzadors als vehicles que utilitzen combustibles fòssils.

L’aprimament de la capa d’ozó
10. UN MÓN FELIÇ?

L’ozó (O3) és un gas molt tòxic a les capes baixes de l’atmosfera. Curiosament però, a les capes altes, entre 15 i 50 km d’altitud, l’ozó ens protegeix de les radiacions ultraviolades, altament nocives per a la vida. És com una mena d’escut protector.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Causes i efectes Hi ha gasos produïts per l’activitat humana que, en arribar a les capes altes de l’atmosfera, es combinen amb l’ozó i el converteixen en oxigen corrent (O2), que no té cap efecte protector. L’exhauriment d’ozó és especialment important a les zones properes als pols, a causa dels moviments atmosfèrics. La zona equatorial no pateix encara aquest problema.
Els principals gasos responsables de l’afebliment de la capa d’ozó són els CFC (clorofluorocarburs), uns productes utilitzats en aerosols, escumes, insonorització de locals, productes de neteja en el camp de l’electrònica, sistemes de refrigeració i sistemes d’aire condicionat. També hi intervenen altres productes, com l’haló 1.301 dels extintors de foc. L’arribada de moltes radiacions ultraviolades provoca:

2. Alteracions en els ecosistemes. Les radiacions ultraviolades provoquen mortaldat en els organismes unicel·lulars dels ecosistemes aquàtics; el plàncton. Aquests organismes són el primer esglaó de les cadenes alimentàries aquàtiques, per la qual cosa tot l’ecosistema es veu perjudicat. En els ecosistemes terrestres, l’arribada de gran quantitat de radiacions ultraviolades provoca una disminució de la biomassa dels organismes productors. Aquests organismes han d’emprar part de l’energia a reparar els danys que les radiacions ultraviolades ocasionen en els seus teixits. Això significa una disminució d’aliment per als organismes consumidors que provoca canvis en les xarxes tròfiques que poden comportar la desaparició d’alguns organismes.

Gestió La majoria de productes que danyen la capa d’ozó estan prohibits als països industrialitzats. Cal, però, estar amatent i veure si algun altre producte li causa danys. El problema més gran és que, malgrat que ara les emissions de productes nocius siguin mínimes, els que ja han estan alliberats poden romandre actius durant molt de temps. D’altra banda, molts d’aquests productes encara no han arribat a les capes altes atmosfèriques, per la qual cosa cal pensar que la situació empitjorarà a curt i a mitjà termini, però és d’esperar una millora a llarg termini.

Com més creixen les ciutats, més augmenten els problemes per a la salut dels seus habitants. Els dos principals problemes són la contaminació acústica i la contaminació atmosfèrica. La contaminació acústica, provocada pels mitjans de transport i per les diverses activitats humanes que es duen a terme a les ciutats, poden provocar diversos graus de sordesa en els seus habitants. La contaminació atmosfèrica té efectes molt més greus, com veurem tot seguit.

Causes i efectes L’atmosfera ciutadana conté una mescla molt tòxica de gasos contaminants provinents de les indústries, les incineradores i els vehicles. Sovint els contaminants alliberats es combinen entre ells i generen altres productes secundaris, de vegades més verinosos. Aquest còctel metzinós pot causar malalties en molts òrgans del cos i és especialment perillós en les etapes de creixement.
Aquesta problemàtica és especialment greu al Tercer Món i a l’Europa de l’Est, on la deteriorada situació econòmica agreuja encara més les coses, ja que no s’esmercen diners en apaivagar el problema. A la Xina, la incidència

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

La contaminació atmosfèrica urbana

UNITAT 3

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

1. Càncer de pell i cataractes. L’augment de radiacions ultraviolades està estretament relacionat amb l’augment de la incidència de càncer de pell i de les cataractes. Per aquest motiu, en els països nòrdics, on l’aprimament de la capa d’ozó és més gran, es recomana evitar les radiacions solars amb ulleres de sol, barrets i cremes protectores. Aquestes malalties no únicament les pateixen els humans, sinó que també afecten la resta d’animals.

101

102

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

del càncer de pulmó és cinc cops superior a les ciutats que a les zones rurals. Algunes ciutats d’Àsia estan immerses en un núvol de pol·lució durant tot l’any. Els països rics també pateixen aquest problema, malgrat que hi ha intents per reduir al màxim les emissions de contaminants.

Gestió En general, cal reduir al màxim les emissions dels gasos contaminants i potenciar la utilització d’energies netes.
Pel que fa als vehicles, hi ha dues grans línies d’actuació: la reducció i el control. Per tal de reduir la intensitat del trànsit, diverses ciutats han posat en marxa diferents estratègies. A moltes ciutats el trànsit pel centre de la ciutat està restringit durant moltes hores al dia, a d’altres només es deixa circular una part dels vehicles cada dia. A l’estat nord-americà de Califòrnia, una normativa obliga a que una part important dels vehicles siguin alimentats per energies no contaminants. A més, hi ha mesures que penalitzen els vehicles ocupats per una sola persona. El control de les emissions es du a terme a través d’inspeccions periòdiques de tots els focus emissors per tal d’evitar que sobrepassin els nivells màxims autoritzats. En el cas dels vehicles, la ITV (Inspecció Tècnica de Vehicles) té, entre altres funcions, controlar el nivell d’emissions de gasos. A banda del control dels focus emissors, és convenient portar un registre dels nivells de contaminació en llocs especialment vulnerables per tal d’informar els ciutadans i emprendre actuacions especials si es fa necessari. Cal inspeccionar periòdicament les indústries i les incineradores, per controlar que no sobrepassin els nivells d’emissió de gasos permesos per la llei.

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

Activitats d’aprenentatge 4, 5, 6 i 7

3. Canvis a la hidrosfera
Les activitats humanes provoquen modificacions en la hidrosfera (l’aigua del planeta). Els canvis en les aigües dolces poden fer-les inadequades pels organismes que hi viuen i també pel consum humà. Als oceans, la principal font de contaminació prové dels abocaments de petroli, però també hi ha contaminació a la desembocadura de molts rius i a les zones costaneres amb alta activitat humana.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

La contaminació de les aigües dolces
Arreu del món els rius ofereixen una imatge insalubre. Tanmateix, els rius són la principal font de subministrament d’aigua per al consum humà. En els països rics, les plantes depuradores potabilitzen l’aigua abans de la seva distribució per al consum. En els països en via de desenvolupament, la manca de recursos econòmics provoca que l’aigua es consumeixi sense garanties sanitàries.

Causes i efectes Les principals causes de la contaminació de les aigües dolces són:
1. La contaminació agrícola. L’expansió de la utilització dels agroquímics (fertilitzants i pesticides) provoca l’arribada d’aquests productes a rius, pous i llacs, on arriben a provocar greus problemes de contaminació. A més, la utilització de pesticides provoca l’aparició de superparàsits resistents que, a la llarga, provoquen una baixada de la productivitat. Podem dir que l’aparició d’insectes immunes als pesticides acaba deixant els percentatges de pèrdua de collita per les plagues en valors similars als que s’enregistraven abans de la seva utilització. També es produeix la desaparició d’organismes que no causen les plagues, a causa de l’acció indiscriminada d’aquests productes. De fet, també desapareixen alguns enemics naturals de la plaga (ocells, rèptils, petits mamífers, etc), la qual cosa provoca un empitjorament de les plagues a mitjà i llarg termini. 2. L’activitat industrial i els residus orgànics. Els abocaments industrials i els provinents del clavegueram de les ciutats també contribueixen a l’enverinament de les aigües dolces, especialment en els països pobres, on la permisibilitat de la legislació és molt més gran o no s’aplica. A l’Àsia la situació està especialment degradada a causa de la gran pressió demogràfica. Una bona part del Ganges, riu sagrat de l’hinduïsme, pateix una enorme contaminació provinent de les indústries i dels abocaments humans. A l’Europa de l’Est la situació no és gaire millor. D’altra banda, l’activitat industrial sovint provoca un augment de la temperatura de les aigües, la qual cosa dificulta encara més la supervivència dels organismes aquàtics. El consum d’aigua contaminada provoca seriosos problemes de salut a les persones. Els nitrats provoquen malformacions fetals, hipertensió en els nens i càncers gàstrics en els adults. Alguns metalls pesants (com el cadmi, el coure, el plom o el mercuri) són molt tòxics i poden provocar malalties greus, entre les qual destaca el càncer.

103

1. Propiciar l’existència dels depredadors naturals dels paràsits. 2. Fer rotació de conreus. Això fa que el paràsit no pugui trobar any rere any l’aliment que necessita. 3. Utilitzar varietats resistents a les plagues, per tal de dificultar-ne l’aparició. 4. Com a darrer recurs, utilitzar pesticides selectivament i puntual. És tracta de fer un ús racional dels pesticides. No es tracta d’eliminar els paràsits sinó d’evitar que causin greus danys a les collites. Els pesticides no s’han

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Gestió Pel que fa referència a la contaminació agrícola, cal disminuir dràsticament la utilització dels agroquímics. Una de les alternatives que ha obtingut més èxit és l’anomenada Gestió Integrada dels Paràsits (GIP). Aquest sistema intenta controlar les plagues seguint els passos següents:

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

104

d’utilitzar abans de l’aparició de la plaga, sinó un cop ha aparegut i únicament allà on ha aparegut. La GIP ha aconseguit reduir la utilització dels pesticides i augmentar la producció en experiències dutes a terme a la Xina i a alguns estats dels EUA. D’altra banda, l’agricultura ecològica, duta a terme sense cap mena de producte artificial, s’està estenent en els països rics, malgrat que els preus siguin actualment més alts. La gestió dels abocaments provinents del clavegueram i de la indústria passa per abocar l’aigua al riu amb les mateixes condicions que tenia quan es va agafar. Cal depurar les aigües abans d’abocar-les. D’aquesta manera la vida a les aigües dolces serà possible i els tractaments de potabilitat de l’aigua abans del consum es simplificaran.

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

Alteracions de les conques i dels cabals dels rius
Els canvis en les conques i cabals dels rius acaben produint canvis en les dinàmiques fluvials que dificulten la vida de molts organismes i provoquen la pèrdua de terres de conreu.

UNITAT 3

Causes i efectes Els arbres de les conques fluvials (àrees on es recullen les aigües que formen els rius) retenen el sòl i part de l’aigua de la pluja. La seva desaparició provoca una pèrdua de sòl, que és arrossegat per la pluja, pel fet de no tenir la protecció dels arbres. La conseqüència és una disminució de les collites i molts esllavissaments de terres.
En alguns països, hi ha plans hidrològics que alteren greument els cabals dels rius, ja que es transvasa aigua d’una conca a una altra. Un dels efectes de la disminució del cabal d’un riu és la disminució del delta, la fèrtil zona de sediments que es diposita a la desembocadura. El descens del cabal facilita l’acció destructora del delta per part de les onades marines. Els embassaments, tot i que permeten regular el cabal del riu, emmagatzemar aigua i obtenir energia elèctrica neta, fan disminuir l’aportació de sediments al delta, provoquen la inundació de terres fèrtils i suposen una barrera per als organismes que hi viuen.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

Gestió És necessari conservar en bon estat les conques fluvials, evitant-ne la deforestació.
S’ha d’ésser molt prudent en els transvasaments d’aigua i la construcció d’embassaments. Cal posar l’accent en l’estalvi i en l’adequació de l’activitat humana a la disponibilitat d’aigua. No es pot pretendre construir camps de golf o grans complexos turístics en zones on l’aigua és un bé escàs i, quan no hi ha prou aigua, restringir-ne el subministrament als ciutadans.

La contaminació dels mars
Malgrat que els mars recullen una gran quantitat de contaminants provinents dels continents, la seva enorme capacitat per dissoldre’ls en redueix els efectes. Tanmateix hi ha mars tancats on els efectes de les substàncies abocades és important, com els mars Negre, Bàltic i Mediterrani.

105

Causes i efectes Hi ha tres grans causes que generen contaminació als mars: les aigües residuals provinents dels continents, els vessaments de petroli i els abocaments des d’embarcacions.
L’abocament d’aigües residuals al mar no només provoca la mortaldat dels organismes costaners, sinó que genera un perill de malalties per als banyistes, principalment, de pell. Dels milions de tones de petroli que s’aboquen anualment als mars, només una quarta part s’aboca de manera accidental, amb la formació de les anomenades marees negres. La major part prové de les bases terrestres i de les operacions de neteja dels vaixells petrolers. El petroli provoca cada any la mort de milers d’aus pescadores i d’organismes aquàtics. El plàncton i les larves són especialment sensibles a aquesta contaminació. D’altra banda, el quitrà embruta les platges de les zones més contaminades. Les embarcacions llencen als mars tot tipus de deixalles. Potser les més perilloses són els plàstics. La seva ingestió pot provocar la mort de molts animals marins.

Hi ha acords internacionals per tal de minimitzar els abocaments no accidentals de petroli i prohibir llençar plàstics al mar. El problema està en el compliment d’aquests tractats, ja que no hi ha ni suficient inspecció ni capacitat sancionadora internacional.

Activitats d’aprenentatge 8, 9, 10 i 11

4. Els boscos i el sòl
Els boscos generen sòl i el protegeixen del vent i de les pluges. La desaparició dels boscos posa en perill els sòls i, per tant, la capacitat de generar vida dels continents. La formació de sòls madurs requereix milers d’anys, per la qual cosa és important tenir cura dels que actualment existeixen. Sense la protecció de les arrels dels arbres, els processos d’erosió i desertització avancen

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

Gestió És necessari depurar les aigües residuals abans d’abocar-les al mar, per tal d’evitar-ne la contaminació. Malgrat que hi ha una minoria de països que ho fan, la immensa majoria encara aboquen el clavegueram al mar sense cap tractament.

UNITAT 3

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

106

amb facilitat i moltes espècies migren, ja que no troben les condicions necessàries per sobreviure. Cal equilibrar l’activitat agrícola, les explotacions de fusta i la preservació dels boscos. Ens hi juguem el futur.

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

Causes i efectes
Al llarg de la història de les civilitzacions, s’han destruït molts boscos de l’hemisferi nord per tal d’obtenir llenya i terres de conreu. Anglaterra, per exemple, conserva poc més de l’1% dels boscos originals. Actualment s’està duent a terme una destrucció massiva dels boscos tropicals, que són especialment fràgils i alberguen una enorme diversitat d’organismes. Hi ha nombroses organitzacions internacionals que intenten salvar-los, però la conflictivitat social, la corrupció política i la pobresa, dificulten les actuacions. Mentrestant, la destrucció avança ràpidament i ja només en queden un 50%. Una de les zones més amenaçades és l’Amazònia.

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

Sintèticament, el procés que du a la destrucció de molts boscos tropicals es pot dividir en quatre etapes: 1. L’explotació de la fusta. L’inici del procés rau en les llicències concedides a les grans companyies fusteres. Aquestes companyies obren camins pels boscos tropicals fins a arribar a la zona de l’explotació on sovint es procedeix a una tala incontrolada que destrueix totalment una gran zona de bosc. 2. El conreu de la terra. La pobresa i la gana empeny a petits pagesos sense terra a seguir els camins oberts per les companyies fusteres, cercant una terra de conreu. Cremen una zona de bosc i inicien l’activitat agrícola. 3. L’exhauriment del sòl. Els sòl tropical és pobre i les abundants pluges se l’enduen amb facilitat quan hi manca la coberta vegetal que el retenia amb les seves arrels. Les collites cada cop són més minses i els pagesos han d’emigrar i destruir una altra zona de bosc per convertir-la en nova terra de conreu.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

4. L’arribada dels ramaders. Les terres abandonades són utilitzades pels ramaders com a terrenys de pastura. El sòl s’anirà empobrint i la recuperació serà cada cop més difícil. La utilització de la llenya com a combustible també agreuja la deforestació en molts països. A l’Índia i a d’altres països poc desenvolupats, cada cop és més difícil obtenir llenya per cuinar. La deforestació comporta greus problemes, alguns d’abast local i d’altres d’abast planetari. Entre els més greus hi ha: 1. L’augment de la concentració de CO2 atmosfèric. 2. La pèrdua del sòl. 3. La desaparició de moltes espècies d’organismes. Un cop cremats els boscos, el carboni que contenia la matèria orgànica passa a l’atmosfera en forma de CO2, la qual cosa provoca un agreujament del canvi climàtic. Els arbres fixen el sòl i el protegeixen dels agents erosius. A les zones despullades d’arbres, el vent i les pluges s’enduen any rere any part del sòl, i les collites minven. Tanmateix, potser el problema més greu dels tres que hem esmentat és la desaparició d’espècies, el que s’anomena pèrdua de biodiversitat. Però, què és exactament la biodiversitat? Ara ho veurem detalladament.

107

La pèrdua de la biodiversitat
La biodiversitat és la varietat de formes de vida que hi ha en una zona determinada. Si estudiem 100 m2 d’un desert, trobarem ben poques espècies; una, dues, potser cap... Si els 100 m2 són d’un alzinar mediterrani, ja serà més fàcil trobar organismes. Potser en trobarem una trentena. Però, i si fem l’estudi dels 100 m2 en un bosc tropical, quin creus que serà el resultat? Doncs segur que trobarem més d’un centenar d’espècies. Podem dir que a l’alzinar mediterrani hi ha més biodiversitat que al desert però menys que al bosc tropical. De fet la vida al bosc tropical està enormement diversificada. Això fa que, si augmentem la zona d’estudi a 200 m2, mentre que a l’alzinar no trobarem gaires espècies noves, al bosc tropical en trobarem moltes, potser gairebé n’arribarem a comptar el doble que estudiant 100 m2.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

108

CÀLCUL DE LA BIODIVERSITAT Per poder comparar la diversitat de diferents ecosistemes, els biòlegs utilitzen l’índex de biodiversitat (d):

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

d=

Nombre Total Espècies Nombre Total Individus

Així doncs, si en un bosc estudiem 10 m2 i hi trobem un total de 30 individus que pertanyen a 6 espècies diferents, l’índex de biodiversitat serà:

d=

Nombre Total Espècies 6 = = 0,2 Nombre Total Individus 30

Ho entens? L’índex de diversitat varia entre 0 i 1. Un índex de diversitat 1 indica que tots els individus trobats pertanyen a espècies diferents. Seria com si, en l’exemple anterior, els 30 organismes trobats fossin d’espècies diferents. Això, és clar, és gairebé impossible. Atesa l’enorme biodiversitat dels boscos tropicals, la seva destrucció fa desaparèixer moltes espècies del planeta. Cada cop que se’n perd una, desapareix una informació genètica que ha estat el fruit d’un llarg procés evolutiu, de milions d’anys. Moltes espècies estan desapareixent dels boscos tropicals sense haver estat mai estudiades. Cada dia en desapareixen unes quantes. Això és molt negatiu, perquè els organismes són un recurs molt important, ja que ens poden aportar: Noves espècies d’ús agrícola • Substàncies amb propietats medicinals • Substàncies per a la indústria (resines, lubrificants, etc.)

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

La gestió
Podem considerar tres grans camps d’actuació: 1. El desenvolupament sostenible. Cal que l’explotació del medi natural no comporti la seva destrucció, sinó una utilització harmònica i duradora. La protecció dels boscos tropicals és compatible amb un aprofitament racional dels diversos productes que contenen; cautxú, lianes, resines, fruits, olis, etc. La sobreexplotació du a la destrucció i a l’enriquiment d’unes poques persones. 2. L’eradicació de la pobresa i l’accés a l’energia. L’eradicació de la pobresa és molt important, ja que evita la desesperació que du a molta gent a destruir el medi ambient, tot cercant terres de conreu o llenya per poder cuinar. Un cop foragitada la pobresa, serà molt més fàcil aconseguir l’alfabetització i la planificació familiar, les eines bàsiques per pensar en un futur sostenible. D’altra banda, la utilització de cuines solars i del biogàs (gas obtingut a partir de la fermentació d’excrements) permet, en les zones rurals dels països poc desenvolupats, cou-

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

re aliments sense deforestar. Moltes ONG estan estenen la seva utilització a diferents zones rurals. 3. La protecció dels sòls agrícoles. La plantació d’arbres formant barreres protectores del sòl en front del vent i dels aiguats permet retenir-lo i augmentar les collites.

109

Activitats d’aprenentatge 12, 13, 14 i 15

5. Els residus sòlids i el reciclatge
Si passeges una estona pel teu poble o per la ciutat, fixa’t en els contenidors per a les deixalles. N’hi ha pertot arreu i de tota mena. De vegades la seva capacitat queda desbordada i les deixalles s’acumulen al seu voltant. Any rere any el nombre de contenidors augmenta per poder fer front a la producció sempre creixent de residus urbans. El problema dels residus va esclatar a mitjan segle passat, a causa de l’augment de la població, les grans aglomeracions urbanes i la gran activitat industrial. Aquests factors han provocat que la producció de residus s’hagi incrementat espectacularment, fins a esdevenir un dels grans problemes mediambientals actuals. Els residus sòlids són produïts fonamentalment per les llars, els comerços i les indústries. La seva composició és molt variada: paper, vidre, plàstics, metalls, roba, matèria orgànica, etc.

Les causes i els efectes
Les causes principals de l’acumulació de residus sòlids són l’augment de la població i l’activitat industrial, com ja hem comentat abans. Cal però considerar també que els productes de consum generen cada cop més residus, ja que cada vegada duen més embolcalls.
10. UN MÓN FELIÇ? Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

La gestió
La gestió dels residus sòlids requereix una col·laboració entre les administracions i els ciutadans. No hi ha solucions perfectes però, en general, una bona gestió dels residus comporta els processos que ara veurem:

Reducció de la producció de residus Cal minimitzar la quantitat de residus. Si hi pensem una mica, segur que trobarem diverses maneres d’actuar a favor de la reducció de residus: anar a comprar amb bosses de roba o carretons, comprar productes amb pocs embolcalls, etc.
La reducció és la primera baula de la cadena. Si minimitzem força la producció de residus, el seu tractament serà molt més fàcil i disminuirem les agres-

UNITAT 3

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

110

sions al medi ambient. Si continuem augmentant la producció de residus, el problema ens desbordarà.

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

Reciclatge dels residus El reciclatge recupera materials i els reintrodueix en el cicle de producció. Aquests darrers anys s’està posant força èmfasi en el reciclatge, però encara no hem arribat al 25%, en conjunt. Tanmateix, amb l’esforç de tothom podem avançar amb rapidesa. Els contenidors de recollida selectiva ja es troben pertot arreu i la seva utilització és cada cop més important. La matèria orgànica La part orgànica de les deixalles es pot convertir en compost, un adob de gran qualitat pels conreus, obtingut a través d’un procés de fermentació. La seva obtenció industrial permet reciclar part dels residus sòlids. També es pot produir compost a casa, per a l’ús particular en horts i jardins.

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Elaboració casolana del compost: 1. Fem passar el material orgànic a través del triturador, per tal d’homogeneitzarlo i facilitar l’acció dels microorganismes descomponedors. 2. Afegim flocs de biocompostatge a les restes orgàniques triturades. 3. Barregem bé els flocs amb les restes orgàniques. 4. Introduïm el material remullat amb aigua dins del compostador. 5. Al cap de 15 o 20 dies barregem el material i el tornem a introduir dins del compostador. 6. El compost està preparat i llest per adobar la terra al cap d’un període de temps d’entre 5 i 8 setmanes des de l’inici del procés, segons el tipus de material introduït.

Cal diferenciar entre paper reciclat i paper ecològic. Tots dos papers s’obtenen a partir del reciclatge. La diferència està en el procés de producció. En l’obtenció de paper reciclat se solen fer servir productes químics per blanquejar-lo. El procés d’obtenció del paper ecològic minimitza la utilització de productes químics i té cura especialment del procés de depuració de les aigües residuals derivades de la seva producció.

Vidre
El reciclatge del vidre comporta un important estalvi energètic. Cada tona de vidre recuperat comporta l’estalvi de més de 100 kg de petroli. D’altra banda, el vidre llençat arreu de manera incontrolada comporta un gran perill, ja que pot provocar: Ferides a les persones i animals • Punxades en pneumàtics de cotxes • Incendis

L’abocament de vidre pot provocar incendis

Metalls El reciclatge dels metalls és especialment important, ja que comporta:
Que no s’exhaureixin les reserves minerals de la Terra Un estalvi de combustible, ja que es necessita menys energia per fondre metall utilitzat que no pas per obtenir-ne a través de la indústria minera. • Una reducció de la contaminació, ja que l’obtenció dels metalls a partir dels minerals, comporta processos molt contaminants.
• •

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Plàstics Fins fa uns anys, el reciclatge dels plàstics es feia únicament a partir dels residus provinents de les indústries del plàstic: retalls i peces de rebuig. Actualment ja es recuperen i reutilitzen plàstics d’origen domèstic, en part, per obtenir grànuls de combustible que s’utilitzen en algunes indústries.

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

Paper i cartró El paper i el cartró són, juntament amb el vidre, els residus que més es reciclen. Cal tenir en compte que no es poden reciclar indefinidament perquè, com més s’utilitzen, més es trenquen les fibres que els componen. No es pot reciclar el paper brut (tovalloles, mocadors, etc), ni el paper plastificat.

111

112

Incineració i abocament Què podem fer amb els residus no reciclats? Com ens en podem desfer? Hi ha dos processos: la incineració i l’abocament.
La incineració cal fer-la a altes temperatures, superiors als 800ºC, per evitar que es formin dioxines, unes substàncies molt tòxiques que contaminen el sòl i provoquen malalties en el fetge dels animals. D’altra banda, el procés d’incineració permet produir electricitat. Els plàstics continguts en els residus actuen com a combustible, la qual cosa facilita el procés de cremació. Les cendres resultants del procés d’incineració es barregen amb aigua i ciment i es transformen en blocs de formigó que són duts als abocadors. Tanmateix, es redueix força el volum de les deixalles. L’abocament és el destí final de les deixalles no reciclades, tant si han estat incinerades com si no. Un abocador ha de complir tota una sèrie de normes. Cal que estigui situat en terrenys poc permeables per evitar que es contaminin les aigües subterrànies. A més, ha d’haver-hi sistemes d’impermeabilització i xemeneies per a la sortida dels gasos que es desprenen de les fermentacions.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

Secció de l’abocador del Garraf Hi ha residus especialment tòxics que precisen una gestió especial per tal d’evitar conseqüències dramàtiques per a la salut de les persones i dels ecosistemes. La indústria química i farmacèutica generen una bona part d’aquests residus. El tractament dels residus provinents de les centrals d’energia nuclear és especialment problemàtic, ja que són residus radioactius, molt tòxics per als éssers vius, i de molt llarga durada. Actualment es porten a ma-

Activitats d’aprenentatge 16, 17 i 18

6. Les fonts d’energia renovables
Actualment, la major part de l’energia que consumim prové dels combustibles fòssils (carbó i petroli) i de les centrals nuclears. Aquestes fonts d’energia tenen dos grans problemes: l’exhauriment dels combustibles i la contaminació que generen. La utilització de combustibles fòssils provoca l’emissió de CO2 a l’atmosfera, la qual cosa potencia el canvi climàtic, la pluja àcida i la contaminació atmosfèrica urbana. Els residus que generen les centrals nuclears són molt tòxics i de difícil tractament. A més, els accidents a les centrals tenen conseqüències molt greus per a la salut humana i dels ecosistemes en general. Per aquests motius, és convenient anar tan ràpidament com sigui possible cap a la utilització preferent de fonts d’energia renovables. D’aquesta manera aconseguirem que el consum d’energia no provoqui el deteriorament del medi ambient. Les fonts d’energia renovables són les que no s’exhaureixen a causa de la seva utilització. La font d’energia s’utilitza però no es gasta. Ara estudiarem les principals característiques de les energies renovables que tenim a l’abast.

Les altes pressions i temperatures que hi ha a l’interior del Sol fan que els àtoms d’hidrogen reaccionin entre ells i es transformin en àtoms d’heli. En aquesta reacció nuclear s’allibera una gran quantitat d’energia que s’escampa per l’espai. Aquesta energia, quan arriba a la Terra, pateix diverses transformacions fins a convertir-se gairebé en totes les fonts d’energia que tenim: L’energia solar és captada per les plantes que, mitjançant la fotosíntesi, l’emmagatzemen en forma d’energia química. Nosaltres utilitzem aquesta energia per alimentar-nos, per escalfar-nos i per produir electricitat (energia derivada de la biomassa i energia dels combustibles fòssils). • L’energia solar provoca les diferències de temperatura en l’aire que formen els vents, que ens proporcionen l’energia eòlica. • L’energia solar es responsable del cicle de l’aigua, gràcies al qual s’obté l’energia hidràulica. • L’energia solar s’aprofita també directament per produir electricitat i calor. Aquest aprofitament es pot obtenir de diferents maneres:

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

L’energia solar

UNITAT 3

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

gatzems especials, a l’espera de tenir a punt la tecnologia per desactivar-los, o són enterrats en llocs de molt baixa activitat sísmica i lluny d’aigües subterrànies. Tanmateix, la llarga durada d’aquests residus fa que siguin una bomba de rellotgeria.

113

114

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

—Escalfament directe de locals. Un bon disseny dels habitatges permet restringir l’ús de la calefacció i de l’aire condicionat. L’energia solar s’utilitza també per escalfar hivernacles. —Calefacció i aigua calenta. Els pannells solars, situats de cara al Sol, absorbeixen la calor i la transmeten a les canonades connectades a la instal·lació d’aigua de l’edifici. —Producció d’electricitat mitjançant la utilització de cèl·lules fotoelèctriques que transformen les radiacions solars en electricitat. La utilització directa de l’energia solar és una de les grans esperances per solucionar els problemes que planteja el requeriment energètic mundial i la contaminació que ocasionen els combustibles fòssils. Malgrat que és una energia relativament cara, les noves tecnologies l’estan abaratint força. Cal que els governs inverteixin en investigació per tal de fer que l’energia solar estigui aviat a l’abast de tothom.

L’energia eòlica
L’energia del vent s’anomena energia eòlica i ha estat utilitzada des de l’antiguitat per navegar i, posteriorment, en els molins de vent. La utilització dels molins de vent ha variat al llarg dels temps. Actualment es construeixen aerogeneradors per a l’obtenció de corrent elèctric. Els millors llocs per instal·lar camps d’aerogeneradors (camps eòlics) són els altiplans i les zones costaneres, ja que el vent hi bufa més. Cal que el vent es mogui a més de 25 km/h. En alguns estats, com el Regne unit o Dinamarca, la producció d’energia eòlica representa ja una part important del seu consum energètic. L’única problemàtica associada amb aquesta font d’energia és l’impacte visual que provoca.

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

L’energia hidràulica
L’energia de l’aigua ja era utilitzada en l’antigor per moure pedres de molí. Actualment l’aigua es recull en els embassaments i, posteriorment, les centrals hidroelèctriques aprofiten els salts d’aigua per produir electricitat. L’aigua acumulada a l’embassament és conduïda mitjançant canonades cap a la turbina. L’aigua fa moure les paletes de les turbines que estan connectades amb generadors, on es produeix l’energia elèctrica. Malgrat ésser una energia renovable, presenta alguns problemes derivats de la construcció de les preses: Inundació de terres fèrtils. • Regressió dels deltes, que reben menys aportacions de sediments, ja que queden retinguts a les preses. • Migració de persones i animals. • Barrera per als organismes que viuen al riu.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

D’altra banda, cal considerar que les preses són útils per controlar les inundacions i garantir l’abastament d’aigua en períodes de sequera.

115

L’energia de les marees
És l’energia derivada de l’aprofitament dels moviments d’aigua de les marees, aprofitant la diferència d’altura entre els nivells de la marea alta i de la marea baixa que, en molts llocs, és d’uns quants metres. És utilitzada a pocs llocs del món ja que calen badies estretes i una diferència entre marea alta i marea baixa de 8 metres o més. Es construeixen dics que aïllen grans recintes tancats i el moviment de l’aigua, quan es produeixen els canvis de marea, accionen turbines connectades a generadors que produeixen corrent elèctric. A banda dels problemes estètics, aquesta font energètica planteja un gran problema: l’aïllament dels organismes marins.

L’energia geotèrmica
S’obté a partir de l’aprofitament de l’elevada temperatura que hi ha a l’interior de la Terra. Malgrat que aquest augment mitjà de la temperatura terrestre en fondària és d’uns 3ºC cada 100 m, hi ha zones de la Terra on aquest augment és molt més ràpid. És en aquestes zones on es pot aprofitar la calor que prové de l’interior de la Terra. Cal que a fondàries d’entre 1.500 i 2.500 metres la temperatura sigui superior als 150ºC, la qual cosa implica un augment mitjà d’entre 10 i 17ºC cada 100 metres. Una central geotèrmica funciona fent circular aigua, que s’escalfa en profunditat i es bomba cap a la superfície com a vapor fins a una turbina que, connectada a un generador, produeix electricitat. Tot i que ja hi ha una vintena de països que tenen centrals d’energia geotèrmica, cal remarcar que aquesta energia només es pot aprofitar en llocs determinats del planeta, on hi ha un ràpid augment de temperatura en fondària. Això fa que, per a molts països, aquesta font d’energia no sigui cap alternativa en front de les fonts d’energia no renovables. Amèrica Central, Japó i Islàndia són les zones del món on aquesta font d’energia està més estesa.

L’energia de la biomassa
És l’energia generada a partir de la matèria orgànica produïda pels organismes. Podem considerar dos casos especialment remarcables: La neteja dels boscos, per tal de reduir el risc d’incendis, genera una gran quantitat de biomassa que pot transformar-se en energia elèctrica a les centrals tèrmiques. • El biogàs és el gas metà obtingut a partir de la fermentació d’excrements. Permet disposar d’un combustible econòmic que evita la desforestació cau•

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

116

sada per l’obtenció de llenya als països poc desenvolupats. A més, un cop fermentats, els excrements serveixen per adobar les terres de conreu.

UNITAT 3

INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L’ENTORN

El biogàs també es pot obtenir a partir de la fermentació de la matèria orgànica dels abocadors.

Activitats d’aprenentatge 19 i 20

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1 Quins són els principals factors que han originat el deteriorament del medi ambient en els dos darrers segles?

117

Activitat 2 Explica en què consisteix la transició demogràfica.

Activitat 4 Quins són els principals efectes del canvi climàtic?

Activitat 5 Explica el mecanisme que provoca el deteriorament dels boscos quan es produeix la pluja àcida.

Activitat 6 Quina importància té la capa d’ozó per als éssers vius?

Activitat 7 Quines mesures de gestió es poden dur a terme a fi de disminuir la contaminació urbana?

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

Activitat 3 Quins problemes comporta un ràpid augment de la població urbana?

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

118

Activitat 8 D’on prové la contaminació agrícola de les aigües dolces?

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 9 Explica en què es fonamenta la Gestió Integrada dels Paràsits (GIP).

UNITAT 3

Activitat 10 Quins són els principals problemes mediambientals que comporta la construcció d’un embassament?

Activitat 11 Quins són els tres grans focus emissors de contaminació marina?

Activitat 12 Quines són les quatre etapes que duen a la destrucció d’un bosc tropical?
10. UN MÓN FELIÇ?

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Activitat 13 Quins són els tres grans problemes que provoca la destrucció dels boscos tropicals?

Activitat 14 Els tres quadres que hi ha a continuació representen zones d’estudi amb els organismes que s’han trobat.

ZONA A

ZONA B

ZONA C

119

Calcula la biodiversitat de cada zona Activitat 15 Com es poden protegir els sòls agrícoles de l’erosió a què estan sotmesos per les pluges i pel vent?

Activitat 16 Quina importància té la reducció en la gestió dels residus sòlids?

Activitat 17 Què és el compost?

Activitat 20 Explica què és l’energia geotèrmica.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Activitat 19 Quins problemes té la utilització de l’energia de les marees?

10. UN MÓN FELIÇ?

Activitat 18 Explica els avantatges i els desavantatges de la incineració dels residus sòlids.

UNITAT 3

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

120

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Marca la resposta correcta. Tingues en compte que només n’hi ha una: 1.- L’activitat humana sempre ha estat respectuosa amb el medi ambient no va provocar grans impactes ambientals abans de la revolució industrial només ha provocat grans impactes ambientals a partir de la revolució industrial no és determinant en l’evolució dels problemes mediambientals 2.- La transició demogràfica es va produir el segle passat a tot el món és la principal causa de l’augment de la població mundial és la principal causa de l’augment de la població europea encara no s’ha produït als països no desenvolupats 3.- Si, abans de la construcció d’una carretera, ja es contempla la creació de corredors perquè els animals puguin travessar-la sense perill, s’han pres mesures preventives mesures correctores mesures ambientals mesures animals 4.- Les previsions indiquen que, en els propers anys, la temperatura mitjana del planeta es mantindrà constant augmentarà disminuirà provocarà un aprimament de la capa d’ozó 5.- Una de les conseqüències de la pluja àcida és l’augment de la temperatura del planeta l’augment de la concentració d’ozó la pèrdua dels gels polars la pèrdua del patrimoni històric 6.- L’afebliment de la capa d’ozó és causada principalment pel CO2 pels CFC pels òxids de nitrogen pel vapor d’aigua 7.- La contaminació atmosfèrica urbana només afecta els països desenvolupats només afecta les zones rurals afecta les ciutats dels països desenvolupats i no desenvolupats afecta de la mateixa manera les zones rurals i les urbanes

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

9.-

Els residus orgànics no contaminen l’aigua sí contaminen l’aigua afavoreixen l’aparició de superparàsits afavoreixen la biodiversitat

11.- La contaminació marina amb petroli generalment es produeix de forma accidental no provoca mortalitat d’organismes únicament és perjudicial per a les aus pesqueres provoca la mort de molts organismes 12.- Una de les conseqüències de la deforestació dels boscos tropicals és la pèrdua de biodiversitat l’excés de biodiversitat l’augment de la pluja àcida l’augment dels residus sòlids

15.- El biogàs és el gas natural que consumim habitualment és un gas obtingut a partir de la fermentació del petroli és un gas obtingut a partir de la fermentació d’excrements és un gas obtingut a partir de la fermentació dels plàstics

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

14.- La sobreexplotació d’un bosc impedeix un desenvolupament sostenible comporta un desenvolupament sostenible permet un millor repartiment de la riquesa provoca un augment de la biodiversitat

10. UN MÓN FELIÇ?

13.- Generalment, la deforestació dels boscos tropicals s’inicia amb plagues d’insectes plagues de fongs el conreu de les terres l’explotació de la fusta

UNITAT 3

10.- La tala dels arbres de les conques fluvials genera pluja àcida fa disminuir el gruix de la capa d’ozó provoca la desaparició dels deltes provoca esllavissaments de terres

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

8.- L’activitat agrícola no contamina mai les aigües dolces contamina les aigües dolces si utilitza productes agroquímics sempre contamina les aigües dolces és perjudicial per a l’ésser humà

121

122

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

16.- El paper ecològic és menys respectuós amb el medi ambient que el paper reciclat s’obté a partir del reciclatge del paper s’obté seguint el mateix procediment que per a l’elaboració de paper reciclat, però de manera més casolana no necessita aigua en el seu procés d’elaboració 17.- El reciclatge de metalls requereix un consum de combustible superior al que requereix l’obtenció de metall no reciclat redueix la contaminació atmosfèrica encara no es pot fer permet obtenir metalls de més qualitat 18.- La incineració de residus sòlids a baixa temperatura genera unes substàncies tòxiques anomenades nitrits nitrats dioxines halons 19.- L’energia eòlica és un tipus d’energia solar és l’energia del vent és un tipus d’energia geotèrmica és l’energia de les marees 20.- Els pannells solars són aerogeneradors generen molta contaminació escalfen l’aigua produeixen electricitat

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE 123
SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 10. UN MÓN FELIÇ?

Activitat 1 Quins són els principals factors que han originat el deteriorament del medi ambient en els dos darrers segles? L’augment demogràfic i el desenvolupament industrial han provocat l’aparició dels problemes mediambientals, a partir del segle XIX. Activitat 2 Explica en què consisteix la transició demogràfica. La transició demogràfica és l’equiparació de les taxes de natalitat i mortalitat. Això gairebé ja s’ha produït als països industrialitzats, on la població creix, en conjunt, a un ritme inferior a l’1% anual. Els països no desenvolupats, en general, encara no han realitzat la transició demogràfica, i les seves poblacions creixen força, any rere any. Activitat 3 Quins problemes comporta un ràpid augment de la població urbana? En els països no desenvolupats, el creixement ràpid de les ciutats comporta la creació de suburbis sense unes mínimes condicions higièniques. Activitat 4 Quins són els principals efectes del canvi climàtic? Els tres efectes principals són: 1. L’augment del nivell del mar, a causa de la fusió de grans masses de gel polar. Això provocarà la inundació de terres costaneres. 2. La disminució de les collites, a causa del negament de terres fèrtils i dels canvis dels règims de pluges. 3. La desaparició d’organismes, ja que algunes espècies no podran adaptar-se i moriran. Activitat 5 Explica el mecanisme que provoca el deteriorament dels boscos quan es produeix la pluja àcida. La pluja àcida provoca la solubilització de nutrients bàsics del sòl com el potassi o el calci, que són arrossegats cap als rius i cap a les aigües subterrànies. La falta de nutrients provoca l’afebliment i la mort dels vegetals. Activitat 6 Quina importància té la capa d’ozó pels éssers vius? La capa d’ozó, situada entre 15 i 50 km d’altitud, ens protegeix de les radiacions ultraviolades, altament nocives per a la vida. És com una mena d’escut protector. Activitat 7 Quines mesures de gestió es poden dur a terme per tal de disminuir la contaminació urbana?

UNITAT 3

124

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

D’una banda cal reduir al màxim les emissions de gasos contaminants i potenciar la utilització d’energies netes. D’altra banda és important no descuidar les inspeccions periòdiques per comprovar que no es sobrepassen els nivells màxims d’emissió permesos. Activitat 8 D’on prové la contaminació agrícola de les aigües dolces? L’expansió en la utilització dels agroquímics (fertilitzants i pesticides) provoca l’arribada d’aquests productes a rius, pous i llacs, arrossegats per l’aigua de la pluja, on arriben a provocar greus problemes de contaminació. Activitat 9 Explica en què es fonamenta la Gestió Integrada dels Paràsits (GIP). La GIP es fonamenta en quatre punts d’actuació: 1. Propiciar l’existència dels depredadors naturals dels paràsits. 2. Fer rotació de conreus, per tal d’evitar que el paràsit pugui trobar any rere any l’aliment que necessita. 3. Utilitzar varietats resistents a les plagues, a fi de dificultar-ne l’aparició. 4. Com a darrer recurs, utilitzar pesticides selectivament i puntualment. No es tracta d’eliminar els paràsits sinó d’evitar que causin greus danys a les collites Activitat 10 Quins són els principals problemes mediambientals que comporta la construcció d’un embassament? Els embassaments fan disminuir l’aportació de sediments al delta, provoquen el negament de terres fèrtils i suposen una barrera per als organismes que viuen al riu. Activitat 11 Quins són els tres grans focus emissors de contaminació marina? Hi ha tres grans causes que generen contaminació als mars: les aigües residuals provinents dels continents, els vessaments de petroli i els abocaments des d’embarcacions. Activitat 12 Quines són les quatre etapes que duen a la destrucció d’un bosc tropical? 1. L’explotació de la fusta a càrrec de les companyies fusteres. 2. El conreu de la terra a càrrec de petits pagesos sense terra que segueixen els camins oberts per les companyies fusteres. 3. L’exhauriment del sòl, arrossegat per les abundants pluges, empeny els pagesos a emigrar i destruir una altra zona de bosc, per convertir-la en nova terra de conreu. 4. L’arribada dels ramaders a les terres abandonades, amb la finalitat d’utilitzar-les com a terres de pastura.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

Activitat 14 Els tres quadres que hi ha a continuació representen zones d’estudi amb els organismes que s’han trobat. ZONA A ZONA B ZONA C

Calcula la biodiversitat de cada zona 4 10 5 15 5 20

Zona A

d=

= 0,4

Zona B d =

= 0,33

Zona C d =

= 0,25

Activitat 17 Què és el compost? El compost és un adob de gran qualitat pels conreus, obtingut a través de la fermentació de la part orgànica de les deixalles. La seva obtenció industrial permet reciclar part dels residus sòlids. També es pot produir compost a casa, per a l’ús particular en horts i jardins.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Activitat 16 Quina importància té la reducció en la gestió dels residus sòlids? La reducció és la primera baula de la cadena. Si minimitzem força la producció de residus, el seu tractament serà molt més fàcil i disminuirem les agressions al medi ambient. Si continuem augmentant la producció de residus, el problema ens desbordarà.

10. UN MÓN FELIÇ?

Activitat 15 Com es poden protegir els sòls agrícoles de l’erosió a què estan sotmesos per les pluges i pel vent? La plantació d’arbres formant barreres protectores del sòl en front del vent i dels aiguats permet retenir-lo i augmentar les collites.

UNITAT 3

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 13 Quins són els tres grans problemes que provoca la destrucció dels boscos tropicals? Els tres grans problemes que provoca la destrucció dels boscos tropicals són: 1. L’augment de la concentració de CO2 atmosfèric. 2. La pèrdua de sòl. 3. La desaparició de moltes espècies d’organismes.

125

126

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 18 Explica els avantatges i els desavantatges de la incineració dels residus sòlids. Els avantatges són la producció d’electricitat i la reducció del volum de deixalles. El principal inconvenient és l’emissió de substàncies tòxiques. Activitat 19 Quins problemes té la utilització de l’energia de les marees? Hi ha dos problemes: 1. L’impacte estètic 2. L’aïllament d’organismes marins Activitat 20 Explica què és l’energia geotèrmica. És una energia renovable que s’obté a partir de l’aprofitament de l’elevada temperatura que hi ha a l’interior de la Terra. Cal que a fondàries d’entre 1.500 i 2.500 metres la temperatura sigui superior als 150ºC, la qual cosa implica un augment mitjà d’entre 10 i 17 ºC cada 100 metres. Una central geotèrmica funciona fent circular aigua, que s’escalfa en profunditat i es bomba cap a la superfície com a vapor fins a una turbina que, connectada a un generador, produeix electricitat. Cal remarcar que aquesta energia només es pot aprofitar en llocs determinats del planeta, on hi ha un ràpid augment de temperatura en fondària. Això fa que, per a molts països, aquesta font d’energia no sigui cap alternativa enfront de les fonts d’energia no renovables.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 127
Marca la resposta correcta. Tingues en compte que només n’hi ha una. 1.- L’activitat humana sempre ha estat respectuosa amb el medi ambient va provocar grans impactes ambientals abans de la revolució industrial ⌧ ha provocat grans impactes ambientals a partir de la revolució industrial no és determinant en l’evolució dels problemes mediambientals 2.- La transició demogràfica es va produir el segle passat a tot el món és la principal causa de l’augment de la població mundial és la principal causa de l’augment de la població europea ⌧ encara no s’ha produït als països no desenvolupats 3.- Si, abans de la construcció d’una carretera, ja es contempla la creació de corredors perquè els animals puguin travessar-la sense perill, s’han pres ⌧ mesures preventives mesures correctores mesures estètiques mesures animals 4.- Les previsions indiquen que, en els propers anys, la temperatura mitjana del planeta es mantindrà constant ⌧ augmentarà disminuirà provocarà un aprimament de la capa d’ozó 5.- Una de les conseqüències de la pluja àcida és l’augment de la temperatura del planeta l’augment de la concentració d’ozó la pèrdua dels gels polars ⌧ la pèrdua del patrimoni històric 6.- L’afebliment de la capa d’ozó és causada principalment pel CO2 ⌧ pels CFC pels òxids de nitrogen pel vapor d’aigua 7. La contaminació atmosfèrica urbana només afecta els països desenvolupats només afecta les zones rurals ⌧ afecta les ciutats dels països desenvolupats i no desenvolupats afecta de la mateixa manera les zones rurals i les urbanes
SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

128

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

8.- L’activitat agrícola no contamina mai les aigües dolces ⌧ contamina les aigües dolces si utilitza productes agroquímics sempre contamina les aigües dolces és perjudicial per a l’ésser humà 9.Els residus orgànics no contaminen l’aigua ⌧ sí contaminen l’aigua afavoreixen l’aparició de superparàsits afavoreixen la biodiversitat

10.- La tala dels arbres de les conques fluvials genera pluja àcida fa disminuir el gruix de la capa d’ozó provoca la desaparició dels deltes ⌧ provoca esllavissaments de terres 11.- La contaminació marina amb petroli generalment es produeix de forma accidental no provoca mortalitat d’organismes únicament és perjudicial per a les aus pesqueres ⌧ provoca la mort de molts organismes 12.- Una de les conseqüències de la deforestació dels boscos tropicals és ⌧ la pèrdua de biodiversitat l’excés de biodiversitat l’augment de la pluja àcida l’augment dels residus sòlids

UNITAT 3

10. UN MÓN FELIÇ?

13.- Generalment, la deforestació dels boscos tropicals s’inicia amb plagues d’insectes plagues de fongs el conreu de les terres ⌧ l’explotació de la fusta 14.- La sobreexplotació d’un bosc ⌧ impedeix un desenvolupament sostenible comporta un desenvolupament sostenible permet un millor repartiment de la riquesa provoca un augment de la biodiversitat 15.- El biogàs és el gas natural que consumim habitualment és un gas obtingut a partir de la fermentació del petroli ⌧ és un gas obtingut a partir de la fermentació d’excrements és un gas obtingut a partir de la fermentació dels plàstics

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

17.- El reciclatge de metalls requereix un consum de combustible superior al que requereix l’obtenció de metall no reciclat ⌧ redueix la contaminació atmosfèrica encara no es pot fer permet obtenir metalls de més qualitat 18.- La incineració de residus sòlids a baixa temperatura genera unes substàncies tòxiques anomenades nitrits nitrats ⌧ dioxines halons 19.- L’energia eòlica és un tipus d’energia solar ⌧ és l’energia del vent és un tipus d’energia geotèrmica és l’energia de les marees 20.- Els pannells solars són aerogeneradors generen molta contaminació ⌧ escalfen l’aigua produeixen electricitat

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

16.- El paper ecològic és menys respectuós amb el medi ambient que el paper reciclat ⌧ s’obté a partir del reciclatge del paper s’obté seguint el mateix procediment que per a l’elaboració de paper reciclat, però de manera més casolana no necessita aigua en el seu procés d’elaboració

129

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 3
QUÈ HAS TERBALLAT?

130

què
has treballat?

ho porto?
Bé A mitges Malament

Omple la graella següent posant una creu on correspongui. En acabar la unitat, sóc capaç de...

Valorar la importància del medi ambient.
10. UN MÓN FELIÇ? Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Explicar quines activitats humanes generen agressions al medi ambient. Identificar les principals problemàtiques mediambientals. Resumir les mesures que cal prendre per protegir el medi ambient. Indicar d’on prové l’energia que utilitzem. Valorar la importància d’aconseguir aturar el creixement demogràfic. Precisar les actituds personals que poden ajudar a millorar el medi ambient. Valorar la incidència de la pobresa i l’analfabetisme en els problemes mediambientals.

UNITAT 3

com

131

COM HO PORTO?

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 4
LES NOVES TECNOLOGIES

132

LES NOVES TECNOLOGIES

Unitat 4

treballaràs?
En acabar la unitat has de ser capaç de:
• • • • • • • • • • •

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Valorar la importància de l’enginyeria genètica i les seves aplicacions. Explicar què és la clonació d’organismes i quines aplicacions pot tenir. Identificar les diferents mesures de capacitat d’informació utilitzades en informàtica. Situar les parts d’un ordinador. Explicar quines són les aplicacions de la informàtica. Indicar què és internet i quines aplicacions té. Descriure les innovacions en el món de la telefonia. Explicitar les prestacions dels diferents satèl·lits de comunicació. Precisar les aportacions dels trens de levitació magnètica al món del transport ferroviari. Explicar els nous reptes de l’aviació comercial. Precisar les perspectives en els viatges espacials.

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 4

què

133

QUÈ TREBALLARÀS?

134

1. La revolució genètica
Al llarg dels darrers anys, els avenços genètics han estat sovint notícia en els diferents mitjans de comunicació: la clonació d’animals, l’arribada dels aliments transgènics, l’obtenció de la seqüència de l’ADN humà, etc. Hi ha obertes moltes línies d’investigació i s’hi esmercen molts diners, perquè hom creu que la genètica ens ha d’obrir nous camins de progrés. Tanmateix, els avenços genètics generen recels en la població. En aquest apartat intentarem posar-te a l’abast les eines per poder valorar millor la informació que ens arriba i així serem capaços de jutjar-la amb més objectivitat.

LES NOVES TECNOLOGIES

La manipulació de l’ADN i les seves aplicacions
Dins de la Genètica, està agafant un gran protagonisme l’enginyeria genètica, la branca especialitzada en la manipulació de l’ADN. Actualment, gràcies al seu desenvolupament, podem: Conèixer l’estructura dels gens, les unitats hereditàries. • Introduir gens nous en una cèl·lula o en un organisme.

UNITAT 4

Això s’ha dut a terme amb èxit en una bona colla d’experiments, sovint associats a empreses privades amb finalitats comercials. Vegem ara les principals línies d’investigació, algunes de les quals ja han donat alguns fruits.

Sanitat Dins del món sanitari, l’enginyeria genètica té moltes aplicacions.
Obtenció de vacunes Una manera d’evitar patir una malaltia és introduir dins del cos microbis morts o soques (varietats) poc virulentes, ja que generen una reacció immunitària però són incapaces de generar la malaltia. Així, sense haver de patir la malaltia, aconseguim garantir una resposta ràpida i eficient si, en el futur, l’agent infecciós penetra dins del cos. Aquest procediment s’anomena vacunació i el producte introduït dins del cos és la vacuna. De vegades però, l’obtenció d’organismes que generin immunitat sense provocar la malaltia no és fàcil, perquè morts no provoquen cap reacció immunitària i totes les soques vives provoquen sempre la malaltia. Això fa que moltes malalties encara no tinguin vacuna. A través de la manipulació dels seus gens, es podran obtenir microbis innocus amb capacitat per provocar una resposta immunitària en front de moltes malalties. Hi haurà, per tant, la possibilitat de vacunar-se per a moltes més malalties. Obtenció de substàncies terapèutiques Moltes malalties estan ocasionades per la manca de síntesi d’una determinada molècula, o per una síntesi defectuosa. Per fer front a aquestes malalties, cal subministrar la molècula al malalt. De vegades no és fàcil, ja que només es pot obtenir d’individus sans o d’organismes que fabriquin una molècula similar. Amb l’enginyeria genètica es pot arribar a fer produir la molècula a un bacteri. Només cal introduir el gen que determina la seva síntesi i recollir després les molècules produïdes. S’utilitzen bacteris perquè són fàcils de mani-

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

pular i poden sintetitzar grans quantitats de la molècula que es necessita en molt poc temps. Aquesta tècnica ja s’ha utilitzat amb èxit per obtenir insulina, hormona del creixement, factors plaquetaris del procés de coagulació sanguínia, etc. Teràpies gèniques En les malalties determinades pel mal funcionament d’un sol gen, s’està treballant per tal d’intentar inserir en el malalt el gen correcte. Això presenta diverses dificultats: El fet d’actuar en individus malalts adults, implica haver d’inserir el gen en moltes cèl·lules. Si s’actués a nivell de gàmetes, seria més fàcil, ja que només caldria introduir el gen en el gàmeta que tingués el gen defectuós. • De vegades, tot i que s’aconsegueix inserir el gen, no s’aconsegueix que s’expressi convenientment. La genètica és un procés complex i delicat en el qual intervenen molts factors que no coneixem prou bé.

135

Aquestes dificultats fan que les investigacions encara no hagin donat gaires fruits. Diagnosi de malalties Avui dia ja coneixem la seqüència de l’ADN humà, per la qual cosa, fent un estudi de l’ADN d’una persona es pot veure si hi ha alguna errada que determini una malaltia greu. Això però, només és possible per a determinades malalties, ja que, tot i saber-se la seqüència de l’ADN, encara no es coneix la funció de la major part dels gens. Si la diagnosi es fa abans del naixement (diagnosi pre-natal), els pares poden optar per un avortament terapèutic.

Resistència a plagues i herbicides En món agrícola és important que els conreus siguin resistents a les plagues i als herbicides que s’utilitzen per eliminar les males herbes. Pel que fa a les plagues, s’han fet experiències d’introducció de gens que determinen la síntesi de substàncies insecticides en bacteris que viuen habitualment sobre les plantes. També s’han introduït els gens insecticides directament en la planta. La resistència als herbicides té en molts casos una base genètica. La introducció en les plantes dels gens que determinen resistència als herbicides en facilita el seu ús, la qual cosa pot, però, provocar-ne la seva utilització abusiva. Cal recordar que els herbicides són productes contaminants de les aigües dolces. Productes transgènics Els productes transgènics són aquells que s’han obtingut a partir d’organismes transgènics.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

Agricultura i ramaderia

UNITAT 4

LES NOVES TECNOLOGIES

136

Anomenem organismes transgènics els organismes que, mitjançant una manipulació genètica, porten entre els seus gens algun gen d’una altra espècie. Aquesta tècnica ja ha estat aplicada en nombroses plantes, com ara l’arròs, el cotó, el blat de moro, la soja, el tabac, el tomàquet, la patata o la remolatxa, i se n’han obtingut varietats amb unes característiques noves. L’enginyeria genètica no ha avançat tan ràpidament en animals com en plantes perquè les tècniques d’aplicació són més complicades. Tot i això, ja hi ha alguns exemples d’utilització d’animals transgènics. Alguns exemples d’organismes transgènics són: Arròs D’aquest cereal ja es disposa d’un bon nombre de varietats transgèniques. Una de les varietats d’origen americà du incorporats gens per fer-la resistent a la sequera. Blat de moro S’han aconseguit varietats resistents a herbicides i a la plaga del corc, un insecte que causa grans danys a les collites. Per tal de millorar el seu valor farratger, s’està assajant un blat de moro amb un nivell baix de lignina, una substància que fa que al bestiar li sigui més difícil digerir-lo. Soja Fou el primer cereal transgènic en el mercat. S’han aconseguit varietats que toleren altes quantitats d’herbicides i permeten grans rendiments agrícoles. Els Estats Units, el Canadà i l’Argentina n’estan plantant en grans quantitats. Patata Una varietat creada als Estats Units segrega un insecticida contra la plaga de l’escarabat. Vaques S’estan fent experiments perquè les vaques produeixin llet amb les proteïnes de la llet humana, com a alternativa a les actuals llets maternitzades.

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 4
Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

LES NOVES TECNOLOGIES

Eliminació de residus Hi ha moltes substàncies residuals de difícil eliminació, com determinats tipus de plàstics. L’enginyeria genètica permet obtenir bacteris especialitzats en alimentar-se d’algun tipus de residu. Això fa possible un reciclatge natural i no contaminant
El problema està en què, un cop introduït l’organisme transgènic a la natura, no sabem com afectarà a les cadenes alimentàries dels ecosistemes. Potser provocarà canvis que reduiran la biodiversitat.

La clonació
La clonació és l’obtenció d’organismes genèticament idèntics a un individu donant de cèl·lules. Això ja s’ha aconseguit amb èxit en molts vegetals i en alguns animals poc complexos. L’any 1997 es va anunciar la clonació del primer mamífer, l’ovella Dolly. Els animals superiors tenen una reproducció sexual. La reproducció té lloc mitjançant la unió de dues cèl·lules sexuals, l’òvul i l’espermatozoide, que dóna lloc a un ou o zigot, el desenvolupament del qual forma l’individu adult. En línies generals, la clonació de l’ovella Dolly va consistir a obtenir un òvul d’ovella, eliminar el seu material genètic i substituir-lo pel nucli cel·lular d’una cèl·lula no sexual d’una ovella donant. Finalment es va implantar l’òvul en una tercera ovella que va actuar com a mare de lloguer. La clonació no és una tècnica d’enginyeria genètica, ja que no hi ha manipulació de l’ADN, sinó introducció d’un nucli cel·lular sencer en un òvul. En els móns agrícola i ramader, la clonació permetrà obtenir moltes còpies dels individus més productius i més resistents a les malalties. La clonació obre les portes a la investigació per a la curació d’un gran ventall de malalties que avui dia no es poden guarir, ja que pot permetre produir teixits que no provoquin rebuig en els trasplantaments. De fet, els teixits s’obtindrien a partir d’una cèl·lula de l’individu que hauria de rebre el teixit. Serien com una mena d’autotrasplantaments. Tanmateix, la clonació també pot ser utilitzada amb finalitat reproductiva, la qual cosa ha obert un debat ètic sobre la pràctica d’aquests tipus de tècniques.

Són molts els aspectes ecològics, mèdics i ètics que es deriven de l’ús de l’enginyeria genètica. S’obren nombrosos interrogants. Quin risc pot comportar per al medi ambient l’alliberament d’organismes modificats genèticament? Quines conseqüències tindran els productes transgènics per a la salut humana? És ètic utilitzar animals transgènics per millorar la salut humana? Cal tancar les portes a la clonació humana? ¿Tenen dret les empreses i les companyies sanitàries a disposar d’informació sobre la tendència de cada una de les persones a patir malalties hereditàries?

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Impacte social

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 4

LES NOVES TECNOLOGIES

Identificació de persones Gairebé totes les cèl·lules d’un individu tenen una còpia de tot el codi hereditari, de tot l’ADN. Això fa que es pugui determinar a qui pertanyen petites restes d’una persona. Poden ser restes de sang, de cabell, de pell, etc. És un mètode fins i tot més fiable que el de les empremtes digitals. Això es pot aplicar per determinar la identitat de persones que no es puguin reconèixer després d’un accident o per aclarir determinats processos judicials.

137

138

Com totes les tecnologies, l’enginyeria genètica i les tècniques de clonació no són ni bones ni dolentes per elles mateixes. Tot depèn de l’ús que se’n faci...

LES NOVES TECNOLOGIES

Activitats d’aprenentatge 1, 2, 3 i 4

2. La informàtica i els ordinadors
La informàtica és el conjunt de ciències i tècniques que permeten un tractament automatitzat de dades i els ordinadors són les màquines que utilitzem per fer aquest tractament.

La mesura de la informació
La informació continguda en textos, imatges o so, s’emmagatzema en unitats d’informació anomenades bits. Cada una d’aquestes unitats informatives pren valor 1 o valor 0. No hi ha valors intermedis. Això fa que la informació sigui precisa, sense ambigüitats, o sí o no, o 1 o 0. Cada 8 bits formen un byte, una direcció elemental executable per l’ordinador. És clar que per poder encabir tanta informació diversa com hi ha, caldran molts bytes. Un arxiu amb un text senzill d’una sola pàgina pot contenir 20.000 bytes. Per no haver d’utilitzar xifres tan altes, hi ha diverses unitats de mesura. Les més usuals són: UNITAT kilobyte megabyte gigabyte
10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 4

SÍMBOL Kb Mb Gb

EQUIVALÈNCIA 1.024 bytes 1.024 Kb 1.024 Mb

Segur que n’has sentit a parlar. Saps quina capacitat per emmagatzemar informació té un disquet? I el disc dur del teu ordinador?

Les parts d’un ordinador
En un ordinador podem diferenciar dues parts: el maquinari i el programari.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

El maquinari (Hardware) La màquina principal d’un ordinador és la unitat central de procès (CPU) i es troba dins de l’aparell central, del qual surten les connexions amb els altres aparells. És el centre de control de la informació. La CPU dels ordinadors dels anys 50 era molt gran, ocupava una habitació sencera. Amb l’arribada dels microprocessadors, la mida dels ordinadors s’ha reduït molt, la qual cosa ha permès l’aparició dels ordinadors personals i la seva utilització generalitzada a partir de finals del segle XX.
La resta d’aparells connectats a la CPU, s’anomenen perifèrics. N’hi poden haver molts, alguns estan integrats a l’aparell central, on es troba la CPU.

PERIFÈRIC Disc dur Monitor Teclat Ratolí Impressora Disquetera Lector de CD-ROM

FUNCIÓ Emmagatzemar la informació amb la qual treballem habitualment. Visualitzar la informació. Treballar amb textos Moure’s sobre la pantalla del monitor Imprimir la informació Introduir o extreure informació de la CPU Introduir informació a la CPU

139

Gravadora de CD-ROM Extreure informació de la CPU Escànner Altaveus Micròfon Convertir una imatge en llenguatge informàtic Escoltar informació sonora Gravar la veu

El programari (Software) Els programes serveixen per donar ordres a les màquines i aplicar la informàtica per a diverses tasques. El sistema operatiu és el conjunt de programes que permeten el control de les màquines, és a dir, regulen el pas d’informació entre la CPU i els perifèrics. Un dels més habituals és el sistema operatiu Windows. Els programes més habituals per a l’ús particular són els processadors de textos, els fulls de càlcul, les bases de dades i els programes de dibuix. Hi ha, però, programes relacionats amb qualsevol camp de l’activitat humana. Alguns programes tenen una gran especificitat, ja que estan concebuts exclusivament per a determinades activitats professionals.

Les aplicacions de la informàtica
Educació La informàtica i l’educació estan cada vegada més interelacionades. Això no és d’estranyar, ja que l’educació serveix per preparar-se per viure en el món social que ens envolta, i la informàtica n’és una part ben important.
Els programes educatius permeten un estudi personalitzat de les diferents matèries i són un molt bon complement per a l’educació en les aules. També permeten recuperar classes perdudes a alumnes que no hagin pogut assistir a les classes presencials durant uns dies.

Indústria, empresa i comerç El desenvolupament de l’ofimàtica (la informàtica aplicada a les tasques administratives) ha permès agilitzar molt la feina administrativa en oficines, bancs, comerços, administracions públiques, etc. D’altra banda, molts processos de fabricació són controlats per sistemes informàtics. També les empreses que necessiten dissenyar, dibuixar o il·lustrar, troben en la informàtica una eina imprescindible que agilitza i millora la qualitat dels productes.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 4

LES NOVES TECNOLOGIES

140

LES NOVES TECNOLOGIES

Investigació Qualsevol línia d’investigació precisa de la informàtica, ja que permet emmagatzemar moltes dades i manegar-les amb facilitat. Potser un dels camps de la investigació que més fa progressar la informàtica, per tal de resoldre les dificultats que se li presenten, és la defensa militar, on molts governs hi esmercen grans quantitats de diners. Malgrat que d’entrada les innovacions informàtiques, fruit de les investigacions militars, quedin restringides al seu ús bèl·lic, més endavant s’acaben aplicant a altres àmbits.
Una línia d’investigació que ha despertat grans expectatives és la recerca d’intel·ligència artificial, que intenta desenvolupar programes informàtics que simulin la intel·ligència humana. A l’horitzó està l’intent de fabricar robots intel·ligents.

Medicina En el camp de la medicina, la informàtica permet un millor control dels historials dels pacients i un accés més fàcil per part de qualsevol metge que necessiti consultar-los. També ha permès una millora de les tècniques de diagnosi i del tractament de moltes malalties.

UNITAT 4

Internet
L’origen d’internet rau en la necessitat del Departament de Defensa dels Estats Units, d’evitar que es perdés tota la informació de l’ordinador central, l’únic que rebia i distribuïa tota la informació, en cas de destrucció per un atac militar. Connectant tots els ordinadors entre ells, la pèrdua d’un dels ordinadors no suposaria la pèrdua de la seva informació, ja que estaria recollida també en els altres ordinadors en xarxa. Pocs anys després la utilització d’internet s’estengué a l’ús particular i empresarial.
10. UN MÓN FELIÇ?

Una xarxa és un sistema que connecta ordinadors, amb la finalitat de tenir accés comú als elements del sistema. D’aquesta manera, per exemple, una impressora pot ser activada per diferents usuaris. Internet és una xarxa mundial formada per milions d’ordinadors de tota mena que poden intercanviar informació. Dins d’internet, els ordinadors poden estar connectats de diverses maneres: línia telefònica, fibra òptica, cable coaxial, etc. Internet no pertany a cap empresa. És un conjunt de xarxes públiques i privades interconnectades, que ofereixen comunicació entre els seus usuaris a baix preu.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Algunes aplicacions d’internet són: APLICACIONS Correu electrònic PRESTACIONS Permet enviar i rebre missatges entre els usuaris de manera molt ràpida. Cada usuari ha de tenir una adreça personal identificativa. Aquesta aplicació permet que, per exemple, estudiants de la Universitat de Barcelona puguin seguir una conferència que es fa a la Universitat de Vic i hi puguin intervenir. A través del sistema de pàgines web es pot disposar d’informació proporcionada per altres usuaris o posar informació a l’abast de tothom. Es poden enviar fitxers a d’altres usuaris. Això permet fer determinades feines a molta distància de l’empresa per a la qual es treballa. Es poden organitzar debats sobre diferents temes. Això té una gran aplicació educativa, ja que permet contrastar opinions de gent molt diversa. Es poden establir converses en directe, escrites o sonores. S’organitzen per temàtiques, edats, etc. Constitueixen els anomenats xats.

141

Conferències interactives

Accés a informació

Transferència d’informació

Debats

Grups de conversa

Activitats d’aprenentatge 5, 6, 7 i 8
10. UN MÓN FELIÇ? Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

3. Les comunicacions i el transport
En un món cada vegada més globalitzat, les comunicacions i el transport són els ponts que posen en contacte els diferents països. Aquest contacte convé que no sigui únicament comercial, sinó que cal que sigui també cultural i humanitari, l’inici d’un camí cap a un món més just.

Les comunicacions
El món de la comunicació cada cop té menys fronteres. Les noves tecnologies a l’abast estan revolucionant especialment la telefonia, en part, gràcies al suport dels satèl·lits de comunicacions.

La telefonia Des que Alexander Graham Bell va patentar l’any 1876 el primer sistema de telefonia (anomenat aleshores telègraf de sons), les coses han canviat molt. Actualment, la telefonia mòbil s’ha estès tant, que està deixant en segon ter-

UNITAT 4

LES NOVES TECNOLOGIES

142

me la telefonia fixa. La darrera generació de telefonia mòbil s’anomena UMTS (Universal Mobile Telecommunication System) i permet: Transmetre imatges estàtiques de gran qualitat Realitzar videoconferències veient la persona amb qui es parla • Tramitar operacions bancàries • Accedir a internet
• •

LES NOVES TECNOLOGIES

D’altra banda és molt probable que, gràcies a aquesta tecnologia, en un futur proper es pagui per quantitat d’informació transmesa i no pas per temps de connexió.

UNITAT 4

Els satèl·lits de comunicacions La globalització de les comunicacions s’aconsegueix, en gran part, gràcies als satèl·lits de comunicacions, que giren al voltant de la Terra. Funcionen amb energia solar i n’hi ha de tres tipus: LEO, MEO i GEO.
LEO (Low Earth Orbit) Són els satèl·lits d’òrbita baixa. Estan situats a una altura d’uns 780 km, la qual cosa fa que la comunicació sigui pràcticament instantània (molt poc període de demora) però que tinguin poca cobertura, ja que només són visibles uns 15 minuts des d’un lloc determinat. Hi ha plans per llançar eixams de satèl·lits de comunicacions LEO intercomunicats, per poder abastar la major part del planeta. MEO (Medium Earth Orbit) Són els satèl·lits d’òrbita mitjana, situats a uns 15.000 km d’altura, la qual cosa fa que, malgrat que el període de demora sigui més gran, calguin menys satèl·lits per oferir una bona cobertura. Hi ha però un període de demora que pot provocar petites pèrdues d’informació. GEO (Geostationary Earth Orbit) Són els satèl·lits d’òrbita geoestacionària. Això vol dir que tenen un període orbital de 24 hores i, per tant, per a nosaltres romanen immòbils en el firmament. Estan a 35.786 km d’altura, la qual cosa permet una gran cobertura. Teòricament, amb tres n’hi ha prou per obtenir una cobertura que abraci tota la Terra. El problema està en la demora, ja que hi ha un retard de propagació entre la Terra i el satèl·lit de mig segon, que pot provocar eco en les comunicacions sonores. D’altra banda, la demora pot produir pèrdues en la transmissió de dades que provoquin errades. Cal doncs un sistema de correcció d’errades.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

143

Aquests sistemes mòbils de comunicació coexisteixen amb les xarxes terrestres, però no tenen cap competència quan es tracta de comunicacions per a avions, vaixells i zones molt isolades de la Terra.

El transport
Tot el transport ha experimentat grans canvis en els darrers anys. La xarxa de carreteres és més gran i més segura, els trens van més ràpid i són més còmodes, i la xarxa de transport aeri abraça ja gairebé tot el món. I ara, què? Doncs ara continua la millora de les comunicacions amb nous projectes, sobretot ferroviaris i aeronàutics. En farem un petit tast, alhora que farem un petit recorregut històric.

La darrera generació de ferrocarrils contempla dues tecnologies: Trens de gran velocitat • Trens de levitació magnètica

Trens de gran velocitat Els trens de gran velocitat (TGV) s’utilitzen per unir poblacions que es troben a gran distància. La seva implantació no significa la desaparició dels trens

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

El ferrocarril La primera locomotora de vapor fou construïda a la Gran Bretanya l’any 1803. Podia aconseguir una velocitat de 8 km/h i arrossegar força pes. Des d’aleshores, els ferrocarrils han evolucionat molt. Els trens elèctrics començaren a funcionar a partir de 1870 tot i que s’estengueren poc a poc, ja que calia electrificar les línies ferroviàries. Els trens de motor de combustió començaren a funciona a partir de l’any 1894, i foren els més utilitzats fins a mitjans del segle XX, quan els trens elèctrics acabaren per imposar-se i deixaren els de combustió només per a algunes línies no electrificades en països poc desenvolupats.

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 4

LES NOVES TECNOLOGIES

144

convencionals, ja que són els que continuen comunicant els centres urbans amb les perifèries. Els TGV poden arribar a una velocitat de 350 km/h, però necessiten la construcció d’una nova línia fèrria per poder circular. Aquests trens competeixen amb els avions per distàncies de fins a 600 o 700 km. Trens de levitació magnètica Aquests trens, actualment en fase experimental, aconsegueixen perdre el contacte amb els rails especials sobre els que circulen, a partir d’una determinada velocitat. Això s’aconsegueix mitjançant forces electromagnètiques. L’absència de fregament permet assolir velocitats de fins a 550 km/h.

LES NOVES TECNOLOGIES

UNITAT 4

L’avió Des de l’aparició dels rudimentaris primers avions amb hèlices a començaments del segle XX, l’aeronàutica també ha experimentat grans canvis, tant pel que fa al camp militar com per l’àmbit comercial. Avui dia els avions reactors són els més habituals.
La demanda sempre creixent de vols comercials en un món cada cop més poblat, dificulta la circulació i fa augmentar el risc d’accident. Davant d’aquesta problemàtica hi ha dues vies d’acció: Deixar les línies de curt recorregut per als TGV. • Posar en circulació avions de gran capacitat (més de 700 viatgers). Caldrà però equipar els aeroports per acollir els nous avions i solucionar alguns problemes, com l’entrada i sortida de l’avió de tanta gent. • La companyia europea Airbus Industrie posarà en circulació cap a l’any 2006 el model A 3 XX, un avió amb capacitat per a 750 passatgers distribuïts en dos nivells i amb una autonomia de vol de 20 hores.

10. UN MÓN FELIÇ?

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Els viatges espacials Tot i que els viatges interplanetaris continuen essent una utopia, el que sí existeixen són vols orbitals amb finalitats científiques. Les naus espacials que duen a terme aquests vols s’anomenen transbordadors i serveixen per establir contacte amb l’Estació Espacial Internacional, on es duen a terme observacions i experiments científics. També s’utilitzen per llançar sondes còsmiques.
S’està posant a punt una nova generació de transbordadors espacials que comportaran les millores següents: Enlairament horitzontal (actualment és vertical) • Diverses mesures de seguretat per tal de reduir la taxa d’accidents • Mida més petita

Es preveu que aquests vehicles estiguin a punt l’any 2012

Activitats d’aprenentatge 9, 10, 11, 12 i 13

4. Un món feliç?
En aquest mòdul hem fet un recorregut des dels orígens fins a l’actualitat. Hem parlat de l’origen i la estructura de l’Univers. Ens hem preguntat com va poder aparèixer la vida a la Terra i de quina manera es va diversificar. A partir de l’aparició de l’ésser humà, hem vist com el procés tecnològic l’ha acompanyat al llarg de la seva existència i com, a partir de la revolució industrial, els canvis s’han accelerat. Convé que, com a persones adultes, sapiguem valorar i qüestionar els canvis que es produeixen constantment en aquesta societat de la tecnologia, i preguntar-nos què aporten a favor i en contra de la felicitat. No només de la nostra felicitat individual, sinó també de la del conjunt de la humanitat. Cal doncs, valorar també com afecten les noves tecnologies als països en vies de desenvolupament. Avui dia, continuen havent moltes desigualtats socials entre els països rics i els països pobres i entre els ciutadans rics i els ciutadans pobres d’un mateix país. En alguns casos, aquestes desigualtats són més grans ara que no pas anys enrere. Tanmateix, estan apareixent moltes organitzacions no governamentals (ONG) per ajudar als ciutadans amb més dificultats, tant d’aquí com dels països amb poc desenvolupament econòmic. També n’hi ha que defensen el medi ambient. Coneixes alguna d’aquestes organitzacions? Són organitzacions on la majoria de la gent hi col·labora de manera desinteressada per tal de reequilibrar una mica el món i treballar per un futur millor per a tothom.

145

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 4

LES NOVES TECNOLOGIES

146

ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1 Quines aportacions fa l’enginyeria genètica?

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 2 Explica de quina manera es poden obtenir plantes resistents a plagues i herbicides, amb tècniques d’enginyeria genètica.

UNITAT 4

Activitat 3 Què és un organisme transgènic?

Activitat 4 Quines possibles aplicacions té la clonació?

10. UN MÓN FELIÇ?

Activitat 5 Ordena de més petita a més gran la quantitat d’informació continguda: megabyte, bit, kilobyte, gigabyte i byte.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Activitat 6 Què és la unitat central de procés (CPU) d’un ordinador?

Activitat 7 Quines aplicacions té la informàtica en el camp de la medicina?

Activitat 8 Explica què són i quina utilitat tenen les conferències interactives.

147

Activitat 9 Quines diferències hi ha entre els trens de gran velocitat i els trens de levitació magnètica?

Activitat 11 Quines prestacions noves incorpora la telefonia mòbil de darrera generació UMTS?

Activitat 12 Quins avantatges i inconvenients tenen els satèl·lits LEO?

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Activitat 13 Quines novetats aportarà la nova generació de transbordadors espacials?

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 4

Activitat 10 Quines vies d’actuació hi ha per fer front a la demanda creixent de vols comercials?

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

148

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1 Marca la resposta correcta. Tingues en compte que només n’hi ha una. 1.- Per obtenir substàncies terapèutiques, generalment s’utilitzen bacteris perquè són fàcils de trobar no mengen gaire són fàcils de manipular es reprodueixen molt lentament 2.- Algunes plantes transgèniques segreguen gotes de suor humana substàncies insecticides substàncies diferents a les que codifica el seu material hereditari gotes de sang humana 3.- Els organismes transgènics tenen tots els gens duplicats tenen sempre gens d’origen animal i vegetal tenen algun gen sintètic tenen algun gen d’alguna altra espècie 4.- S’estan fent experiments per obtenir vaques que produeixin llet similar a la humana sang en comptes de llet formatge en comptes de llet iogurt en comptes de llet

UNITAT 4

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

10. UN MÓN FELIÇ?

5.- Les tècniques d’enginyeria genètica permeten identificar una persona a partir de mostres de cèl·lules mortes, únicament mostres de cèl·lules vives, únicament mostres cel·lulars vives o mortes mostres de roba 6.- La clonació és una tècnica d’enginyeria genètica encara no s’ha dut a terme amb èxit s’ha dut a terme en animals, però no en vegetals s’ha dut a terme en animals i en vegetals 7.- La clonació pot ser útil per fer augmentar la biodiversitat obtenir organismes transgènics identificar millor les persones obtenir teixits que no provoquin rebuig en els trasplantaments

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

9.-

El conjunt de programes que permet el control de les màquines s’anomena sistema conceptual sistema operatiu programació central programació inicial

10.- L’ofimàtica és un paquet de programes bàsics en l’àmbit educatiu un paquet de programes bàsics en l’àmbit de la medicina la informàtica aplicada a les tasques tecnològiques la informàtica aplicada a les tasques administratives 11.- Els programes de recerca d’intel·ligència artificial intenten clonar cervells humans clonar cervells d’animals desenvolupar programes informàtics que simulin la intel·ligència humana desenvolupar programes informàtics que es puguin implantar dins del cervell humà 12.- A internet, l’accés a la informació es fa a través de pàgines web pàgines xat pàgines http pàgines de diari 13.- La generació de telefonia mòbil UMTS permet accedir a informació militar controlar el consum dels vehicles mòbils realitzar videoconferències un millor repartiment de la riquesa 14.- Els satèl·lits de comunicacions amb més cobertura s’anomenen TEO (Teo Earth Orbit) LEO (Low Earth Orbit) MEO (Medium Earth Orbit) GEO (Geostationary Earth Orbit)

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 4

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

8.- La unitat central de procés (CPU) és l’aparell perifèric encarregat d’emmagatzemar la informació és l’aparell perifèric encarregat de crear informació es troba dins de l’aparell central, el qual està connectat amb els altres aparells es troba dins del monitor

149

150

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

15.- Com més baixa és l’òrbita d’un satèl·lit de comunicacions més ràpida és la comunicació més lenta és la comunicació més gran és la cobertura més gran és el període de demora 16.- Els TGV no competeixen amb el transport aeri poden arribar a una velocitat de 550 km/h s’utilitzen fonamentalment per comunicar els centres urbans amb les perifèries s’utilitzen fonamentalment per comunicar poblacions que es troben a gran distància 17.- Els trens de levitació magnètica circulen a més velocitat que els TGV a igual velocitat que els TGV a menys velocitat que els TGV sense rails 18.- En pocs anys, la companyia europea Airbus Industrie posarà en circulació el model d’avió A 3 XX, amb una capacitat aproximada per a 250 passatgers 500 passatgers 750 passatgers 1.000 passatgers 19.- Una de les funcions dels transbordadors espacials és fer viatges interplanetaris interceptar meteors connectar amb l’Estació Espacial Internacional connectar amb la Lluna 20.- La nova generació de transbordadors espacials, que entrarà en funcionament durant la segona dècada del segle XXI, permetrà augmentar la mida de les naus l’enlairament horitzontal de les naus (actualment és vertical) l’enlairament vertical de les naus (actualment és horitzontal) realitzar vols tripulats a Júpiter

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 4

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1 Quines aportacions fa l’enginyeria genètica? Actualment, gràcies al seu desenvolupament, podem: • Conèixer l’estructura dels gens, les unitats hereditàries. • Introduir gens nous en una cèl·lula o en un organisme. Activitat 2 Explica de quina manera es poden obtenir plantes resistents a plagues i herbicides, amb tècniques d’enginyeria genètica. Pel que fa a les plagues, s’han fet experiències d’introducció de gens que determinen la síntesi de substàncies insecticides en bacteris que viuen habitualment sobre les plantes. També s’han introduït els gens insecticides directament en la planta. La resistència als herbicides té en molts casos una base genètica. La introducció en les plantes dels gens que determinen resistència als herbicides en facilita el seu ús, la qual cosa pot, però, provocar-ne la seva utilització abusiva. Cal recordar que els herbicides són productes contaminants de les aigües dolces. Activitat 3 Què és un organisme transgènic? Anomenem organismes transgènics els organismes que mitjançant una manipulació genètica porten, entre els seus gens, algun gen d’una altra espècie. Activitat 4 Quines possibles aplicacions té la clonació? En els mons agrícola i ramader, la clonació permetrà obtenir moltes còpies dels individus més productius i més resistents a les malalties. D’altra banda, la clonació obre les portes a la investigació per a la curació d’un gran ventall de malalties que avui dia no es poden guarir, ja que pot permetre produir teixits que no provoquin rebuig en les operacions. De fet, els teixits s’obtindrien a partir d’una cèl·lula de l’individu que hauria de rebre el teixit. Serien com una mena d’autotransplantaments. No obstant, la clonació també pot ser utilitzada amb finalitat reproductiva, la qual cosa ha obert un debat ètic sobre la pràctica d’aquests tipus de tècniques. Activitat 5 Ordena de més petit a més gran la quantitat d’informació continguda: megabyte, bite, kilobyte, gigabyte i byte. bit • byte • kilobyte • megabyte • gigabyte

151

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 4

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

152

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 6 Què és la unitat central de procés (CPU) d’un ordinador? És la màquina principal d’un ordinador, ja que és el centre de control de la informació. Es troba dins de l’aparell central. Activitat 7 Quines aplicacions té la informàtica en el camp de la medicina? En el camp de la medicina, la informàtica permet un millor control dels historials dels pacients i un accés més fàcil per part de qualsevol facultatiu. També ha permès una millora de tècniques de diagnosi i tractament de moltes malalties. Activitat 8 Explica què són i quina utilitat tenen les conferències interactives. Són conferències en què els ponents es poden trobar a molta distància entre ells i també poden estar lluny dels assistents a la conferència. A més, els assistents poden comunicar-se amb els ponents per fer preguntes o demanar aclariments. Activitat 9 Quines diferències hi ha entre els trens de gran velocitat i els trens de levitació magnètica? Mentre que els TGV poden circular a uns 350 km/h, els trens de levitació magnètica poden arribar als 550 km/h. Els TGV ja circulen a molts països, però els trens de levitació magnètica estan en fase experimental. Els trens de levitació magnètica perden el contacte amb els rails, però els TGV sempre hi mantenen el contacte. Activitat 10 Quines vies d’actuació hi ha per fer front a la demanda creixent de vols comercials? N’hi ha dues: 1. Deixar les línies de curt recorregut per als TGV. 2. Posar en circulació avions de gran capacitat (més de 700 viatgers). Activitat 11 Quines prestacions noves incorpora la telefonia mòbil de darrera generació UMTS? La darrera generació de telefonia mòbil UMTS permetrà: • Transmetre imatges estàtiques de gran qualitat • Realitzar videoconferències veient la persona amb qui es parla • Tramitar operacions bancàries • Accedir a internet • Pagar per quantitat d’informació transmesa i no pas per temps de connexió

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 4

Activitat 13 Quines novetats aportarà la nova generació de transbordadors espacials? La nova generació de transbordadors espacials comportarà les millores següents: • Enlairament horitzontal (actualment és vertical) • Diverses mesures de seguretat per tal de reduir la taxa d’accidents • Mida més petita

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 4

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 12 Quins avantatges i inconvenients tenen els satèl·lits LEO? Són els satèl·lits d’òrbita baixa, la qual cosa fa que la comunicació sigui pràcticament instantània (molt poc període de demora) però que tinguin poca cobertura, ja que només són visibles uns 15 minuts des d’un lloc determinat.

153

154

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1 Marca la resposta correcta. Tingues en compte que només n’hi ha una. 1.- Per obtenir substàncies terapèutiques, generalment s’utilitzen bacteris perquè són fàcils de trobar no mengen gaire ⌧ són fàcils de manipular es reprodueixen molt lentament 2.- Algunes plantes transgèniques segreguen gotes de suor humana ⌧ substàncies insecticides substàncies diferents a les que codifica el seu material hereditari gotes de sang humana 3.- Els organismes transgènics tenen tots els gens duplicats tenen sempre gens d’origen animal i vegetal tenen algun gen sintètic ⌧ tenen algun gen d’alguna altra espècie 4.- S’estan fent experiments per obtenir vaques que produeixin ⌧ llet similar a la humana sang en comptes de llet formatge en comptes de llet iogurt en comptes de llet

UNITAT 4

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

1.0 UN MÓN FELIÇ?

5.- Les tècniques d’enginyeria genètica permeten identificar una persona a partir de mostres de cèl·lules mortes, únicament mostres de cèl·lules vives, únicament ⌧ mostres cel·lulars vives o mortes mostres de roba 6.- La clonació és una tècnica d’enginyeria genètica encara no s’ha dut a terme amb èxit s’ha dut a terme en animals, però no en vegetals ⌧ s’ha dut a terme en animals i en vegetals 7.- La clonació pot ser útil per fer augmentar la biodiversitat obtenir organismes transgènics identificar millor les persones ⌧ obtenir teixits que no provoquin rebuig en els trasplantaments

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

9.-

El conjunt de programes que permet el control de les màquines s’anomena sistema conceptual ⌧ sistema operatiu programació central programació inicial

10.- L’ofimàtica és un paquet de programes bàsics en l’àmbit educatiu un paquet de programes bàsics en l’àmbit de la medicina la informàtica aplicada a les tasques tecnològiques ⌧ la informàtica aplicada a les tasques administratives 11.- Els programes de recerca d’intel·ligència artificial intenten clonar cervells humans clonar cervells d’animals ⌧ desenvolupar programes informàtics que simulin la intel·ligència humana desenvolupar programes informàtics que es puguin implantar dins del cervell humà 12.- A internet, l’accés a la informació es fa a través de ⌧ pàgines web pàgines xat pàgines http pàgines de diari 13.- La generació de telefonia mòbil UMTS permet accedir a informació militar controlar el consum dels vehicles mòbils ⌧ realitzar videoconferències un millor repartiment de la riquesa 14.- Els satèl·lits de comunicacions amb més cobertura s’anomenen TEO (Teo Earth Orbit) LEO (Low Earth Orbit) MEO (Medium Earth Orbit) ⌧ GEO (Geostationary Earth Orbit)

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 4

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

8.- La unitat central de procés (CPU) és l’aparell perifèric encarregat d’emmagatzemar la informació és l’aparell perifèric encarregat de crear informació ⌧ es troba dins de l’aparell central, el qual està connectat amb els altres aparells es troba dins del monitor

155

156

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

15.- Com més baixa és l’òrbita d’un satèl·lit de comunicacions ⌧ més ràpida és la comunicació més lenta és la comunicació més gran és la cobertura més gran és el període de demora 16.- Els TGV no competeixen amb el transport aeri poden arribar a una velocitat de 550 km/h s’utilitzen fonamentalment per comunicar els centres urbans amb les perifèries ⌧ s’utilitzen fonamentalment per comunicar poblacions que es troben a gran distància 17.- Els trens de levitació magnètica circulen ⌧ a més velocitat que els TGV a igual velocitat que els TGV a menys velocitat que els TGV sense rails 18.- En pocs anys, la companyia europea Airbus Industrie posarà en circulació el model d’avió A 3 XX, amb una capacitat aproximada per a 250 passatgers 500 passatgers ⌧ 750 passatgers 1.000 passatgers 19.- Una de les funcions dels transbordadors espacials és fer viatges interplanetaris interceptar meteors ⌧ connectar amb l’Estació Espacial Internacional connectar amb la Lluna 20.- La nova generació de transbordadors espacials, que entrarà en funcionament durant la segona dècada del segle XXI, permetrà augmentar la mida de les naus ⌧ l’enlairament horitzontal de les naus (actualment és vertical) l’enlairament vertical de les naus (actualment és horitzontal) realitzar vols tripulats a Júpiter

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

1.0 UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 4

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

UNITAT 4

què
has treballat?
157
QUÈ HAS TREBALLAT?

158

UNITAT 4

com
ho porto?
Bé Valorar la importància de l’enginyeria genètica i les seves aplicacions. Explicar què és la clonació d’organismes i quines aplicacions pot tenir. Identificar les diferents mesures de capacitat d’informació utilitzades en informàtica. A mitges Malament Omple la graella següent posant una creu on correspongui. En acabar la unitat, sóc capaç de... Situar les parts d’un ordinador. Explicar quines són les aplicacions de la informàtica. Precisar què és internet i quines aplicacions té. Descriure les innovacions en el món de la telefonia. Indicar les prestacions dels diferents satèl·lits de comunicació. Precisar les aportacions dels trens de levitació magnètica al món del transport ferroviari. Explicar els nous reptes de l’aviació comercial. Precisar les perspectives en els viatges espacials.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

COM HO PORTO?

PUNT D’ARRIBADA. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL
Activitat 1 Marca la resposta correcta. Tingues en compte que només n’hi ha una. 1.- El primer model heliocèntric fou proposat per Aristòtil Ptolomeu Copèrnic Newton 2.- La llei de gravitació universal de Newton diu que tots els cossos de l’Univers s’atrauen i que, com més massa tenen els cossos més gran és la força d’atracció més petita és la força d’atracció a més distància es troben a menys distància es troben 3.- Els eclipsis de Lluna es produeixen sempre en fase de lluna plena quart creixent quart minvant lluna nova 4.- Una supernova està generada per l’explosió d’un púlsar la captació d’àtoms d’hidrogen per part d’una estrella de massa petita la captació d’àtoms d’hidrogen per part d’una estrella de massa gran l’expulsió de les capes més externes d’una estrella de massa gran que s’està apagant 5.- El model d’un Univers obert preveu que en el futur tota la massa de l’Univers es trobi en un punt preveu una nova gran explosió, el Big Crunch diu que les forces d’atracció gravitatòries aturaran l’expansió de l’Univers diu que les forces d’atracció gravitatòries no podran aturar l’expansió de l’Univers 6.- La gran cadena dels éssers vivents es basa en una cadena evolutiva que relaciona tots els éssers vivents es basa en una cadena evolutiva que relaciona una part dels éssers vivents és favorable al fixisme és contrària al fixisme

159

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

PUNT D’ARRIBADA. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL

160

PUNT D’ARRIBADA. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL

7.- Segons la teoria de l’evolució de Darwin els organismes només tenen els descendents que poden mantenir els organismes tenen més descendència de la que poden mantenir l’origen de les espècies es produeix molt ràpidament l’evolució actua sobre les característiques adquirides pels organismes durant la seva vida 8.- Els òrgans vestigials apareixen per mutació apareixen per una gran utilització d’òrgans prevestigials són una prova fòssil de l’evolució són una prova anatòmica de l’evolució 9.Els porcs de granja són el resultat d’un procés de selecció natural selecció artificial aïllament estacional aïllament sexual

10.- L’hominització és el resultat de l’evolució des de l’aparició de la primera cèl·lula el resultat de l’evolució des de l’aparició del primer cordat el procés que va diferenciar l’ésser humà de la resta de mamífers el procés que va diferenciar l’ésser humà dels ximpanzés i dels goril·les 11.- La transició demogràfica ja s’ha realitzat a tot el món només s’ha realitzat als països no desenvolupats és l’equiparació de les taxes de natalitat i mortalitat és l’augment de les taxes de natalitat i mortalitat 12.- Fonamentalment, l’augment de la temperatura de la Terra està associat a l’augment de l’efecte hivernacle la pluja àcida l’aprimament de la capa d’ozó l’emissió de dioxines 13.- La utilització de pesticides només contamina les aigües dels rius només contamina els sòls garanteix l’eliminació de la plaga per sempre provoca l’aparició de superparàsits resistents als pesticides

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

15.- L’energia hidràulica no genera cap problema mediambiental és una energia no renovable és una energia renovable no es pot transformar en electricitat 16.- Una de les dificultats en les teràpies gèniques és aconseguir un bon pacient un bon malalt que el gen inserit s’expressi que el gen inserit no s’expressi 17.- La resistència a les plagues es pot aconseguir introduint gens que determinin la síntesi de substàncies insecticides en bacteris que viuen habitualment sobre les plantes bacteris que viuen habitualment sobre els insectes els animals que controlen les plagues les flors de les plantes 18.- Els organismes transgènics estan en fase experimental són organismes clonats són sempre vegetals són fruit de l’enginyeria genètica 19.- La informàtica aplicada a les tasques administratives s’anomena admiformàtica ofimàtica robomàtica sistema operatiu 20.- Un xat permet accedir a la unitat central de procés (CPU) accedir directament a les pàgines web establir grups de conversa transferir fitxers

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

PUNT D’ARRIBADA. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL

14.- El compost es forma a partir de la incineració de deixalles tot tipus de residus matèria orgànica matèria inorgànica

161

162

Activitat 2 Posa el nom de cada un dels tipus de galàxia i digues de quin tipus és la Via Làctia TIPUS DE GALÀXIA DIBUIX

PUNT D’ARRIBADA. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL

Activitat 3 Les foques tenen una capa de greix subcutani que constitueix prop del 50% del seu pes corporal. Aquest greix actua com aïllant tèrmic en un medi aquós molt fred. Dóna una explicació lamarckista i una explicació darwinista que justifiquin el procés evolutiu que ha permès a les foques disposar d’aquesta capa aïllant de greix.

10. UN MÓN FELIÇ?

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Activitat 4 Els tres quadres que hi ha a continuació representen zones d’estudi amb els organismes que s’han trobat. ZONA A ZONA B ZONA C

Calcula la biodiversitat de cada zona.

163

Activitat 5 Digues alguna innovació de les noves tecnologies en els camps següents de la comunicació i del transport:

Telefonia mòbil

Tren de levitació magnètica

Avió A 3 XX d’Airbus Industrie

Nova generació de transbordadors espacials

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

PUNT D’ARRIBADA. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL

164

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL
Activitat 1 Marca la resposta correcta. Tingues en compte que només n’hi ha una. 1.- El primer model heliocèntric fou proposat per Aristòtil Ptolomeu ⌧ Copèrnic Newton 2.- La llei de gravitació universal de Newton diu que tots els cossos de l’Univers s’atrauen i que, com més massa tenen els cossos ⌧ més gran és la força d’atracció més petita és la força d’atracció a més distància es troben a menys distància es troben 3.- Els eclipsis de Lluna es produeixen sempre en fase de ⌧ lluna plena quart creixent quart minvant lluna nova 4.- Una supernova està generada per l’explosió d’un púlsar la captació d’àtoms d’hidrogen per part d’una estrella de massa petita la captació d’àtoms d’hidrogen per part d’una estrella de massa gran ⌧ l’expulsió de les capes més externes d’una estrella de massa gran que s’està apagant 5.- El model d’un Univers obert preveu que en el futur tota la massa de l’Univers es trobi en un punt preveu una nova gran explosió, el Big Crunch diu que les forces d’atracció gravitatòries aturaran l’expansió de l’Univers ⌧ diu que les forces d’atracció gravitatòries no podran aturar l’expansió de l’Univers 6.- La gran cadena dels éssers vivents es basa en una cadena evolutiva que relaciona tots els éssers vivents es basa en una cadena evolutiva que relaciona una part dels éssers vivents ⌧ és favorable al fixisme és contrària al fixisme

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL

7.-

8.- Els òrgans vestigials apareixen per mutació apareixen per una gran utilització d’òrgans prevestigials són una prova fòssil de l’evolució ⌧ són una prova anatòmica de l’evolució 9.Els porcs de granja són el resultat d’un procés de selecció natural ⌧ selecció artificial aïllament estacional aïllament sexual

10.- L’hominització és el resultat de l’evolució des de l’aparició de la primera cèl·lula el resultat de l’evolució des de l’aparició del primer cordat el procés que va diferenciar l’ésser humà de la resta de mamífers ⌧ el procés que va diferenciar l’ésser humà dels ximpanzés i dels goril·les 11.- La transició demogràfica ja s’ha realitzat a tot el món només s’ha realitzat als països no desenvolupats ⌧ és l’equiparació de les taxes de natalitat i mortalitat és l’augment de les taxes de natalitat i mortalitat 12.- Fonamentalment, l’augment de la temperatura de la Terra està associat a ⌧ l’augment de l’efecte hivernacle la pluja àcida l’aprimament de la capa d’ozó l’emissió de dioxines 13.- La utilització de pesticides només contamina les aigües dels rius només contamina els sòls garanteix l’eliminació de la plaga per sempre ⌧ provoca l’aparició de superparàsits resistents als pesticides 14.- El compost es forma a partir de la incineració de deixalles tot tipus de residus ⌧ matèria orgànica matèria inorgànica

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

10. UN MÓN FELIÇ?

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL

Segons la teoria de l’evolució de Darwin els organismes només tenen els descendents que poden mantenir ⌧ els organismes tenen més descendència de la que poden mantenir l’origen de les espècies es produeix molt ràpidament l’evolució actua sobre les característiques adquirides pels organismes durant la seva vida

165

166

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL

15.- L’energia hidràulica no genera cap problema mediambiental és una energia no renovable ⌧ és una energia renovable no es pot transformar en electricitat 16.- Una de les dificultats en les teràpies gèniques és aconseguir un bon pacient un bon malalt ⌧ que el gen inserit s’expressi que el gen inserit no s’expressi 17.- La resistència a les plagues es pot aconseguir introduint gens que determinin la síntesi de substàncies insecticides en ⌧ bacteris que viuen habitualment sobre les plantes bacteris que viuen habitualment sobre els insectes els animals que controlen les plagues les flors de les plantes 18.- Els organismes transgènics estan en fase experimental són organismes clonats són sempre vegetals ⌧ són fruit de l’enginyeria genètica 19.- La informàtica aplicada a les tasques administratives s’anomena admiformàtica ⌧ ofimàtica robomàtica sistema operatiu

10. UN MÓN FELIÇ?

20.- Un xat permet accedir a la unitat central de procés (CPU) accedir directament a les pàgines web ⌧ establir grups de conversa transferir fitxers

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Activitat 2 Posa el nom de cada un dels tipus de galàxia i digues de quin tipus és la Via Làctia TIPUS DE GALÀXIA irregular el·líptica La Via Làctia és d’aquest tipus espiral espiral barrada DIBUIX

167

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Activitat 3 Les foques tenen una capa de greix subcutani que constitueix prop del 50% del seu pes corporal. Aquest greix actua com aïllant tèrmic en un medi aquós molt fred. Dóna una explicació lamarckista i una explicació darwinista que justifiquin el procés evolutiu que ha permès a les foques disposar d’aquesta capa aïllant de greix. Segons el lamarckisme, les foques tenen molt greix subcutani perquè generació rere generació n’han anat creant per tal de protegir-se del fred. El fet de menjar en excés fa que s’acumuli més greix. Aquest canvi es pot heretar, de manera que la descendència té ja de bon començament una tendència a acumular més de greix. Si això es va repetint durant moltes generacions, s’aconsegueix que quedi fixada una gran acumulació de greix. Segons el darwinisme, originàriament hi havia foques amb més greix i foques amb menys greix. En èpoques de més fred les foques amb més greix sobrevivien millor i es reproduïen més i, per tant, a les següents generacions la informació genètica per tenir més greix s’estenia per l’espècie. Després de moltes generacions, la selecció natural aconseguiria que la quantitat de greix emmagatzemat per les foques fos més gran que no pas originàriament. Avui dia no hi ha cap dubte que l’evolució es produeix seguint els mecanismes descrits pel darwinisme.

10. UN MÓN FELIÇ?

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL

168

Activitat 4 Els tres quadres que hi ha a continuació representen zones d’estudi amb els organismes que s’han trobat. ZONA A ZONA B ZONA C

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL

Calcula la biodiversitat de cada zona. Zona A d = 6 12 = 0,5 Zona B d = 4 24 = 0,17 Zona C d = 5 20 = 0,25

Activitat 5 Digues alguna innovació de les noves tecnologies en els camps següents de la comunicació i del transport: Telefonia mòbil Transmetre imatges estàtiques de gran qualitat, realitzar videoconferències veient la persona amb qui es parla, tramitar operacions bancàries i accedir a internet. Perdre el contacte amb els rails especials sobre els que circulen, a partir d’una determinada velocitat, gràcies a forces electromagnètiques. L’absència de fregament permet assolir velocitats de fins a 550 km/h.

Tren de levitació magnètica
10. UN MÓN FELIÇ?

Avió A 3 XX d’Airbus In- Serà un avió amb capacitat de fins a 750 passatgers distribuïts en dos nivells i amb una audustrie tonomia de vol de 20 hores. Nova generació de transbordadors espacials Aportaran les millores següents: enlairament horitzontal (actualment és vertical), diverses mesures de seguretat per tal de reduir la taxa d’accidents i una mida més petita.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Mòdul comú Un món feliç?

10

Àmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia

ISBN 84-393-5901-2

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Direcció General de Formació d’Adults

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful