You are on page 1of 64

ARANÉS (Occitan) – CASTELHAN – CATALAN - FRANCÉS

Diccionari d’aranés v1.0.00

1

ABREVIACIONS
adj. adj. poss. adv. arc. art. cont. Can. cast. cat. Cor. dem. d. V. f. fam. fis. franc. geo. interj. loc. adv. loc. conj. loc. prep. m. n. pl. prep. prep. neu. pron. pers. s. scient. vlh. adjectiu adjectiu possessiu advèrbi arcaïsme article contracte Canejan castelhanisme catalanisme J. Corominas demostratiu dehòra dera Val d’aran femenin familhar fisica francisme Geometria interjeccion locucion adverbiau locucion conjontiua locucion preposicionau masculin nòm plurau preposicion pronòm nèutre pronòm personau singular scientific vielh

Diccionari d’aranés v1.0.00

2

A
Aranés a, ad, ada a despient d'aquerò a on a onsevolhe a plaser/dogament/hé tot dog a prepaus de (dv) abaishar abaishar eth prètz abajoèra/anajoèra/auagèra abajon/anajon/auajon (herut) abandon abandonar abandonà-se abans/abantes abàter abelha abelhard abelhèr (dv)/brinhon/brunhon abiese/ampora (d'auet) abilessa (-esa) abiletat abil, a/adret, a/adreit, a (dv) abismar/hóner/esquiçar abisme/garguilh abitacion/cramba abitança abitant, a/poblant, a/estatjant, a Castelhan a a pesar de ello donde dondequiera despacio acerca de bajar/humillar abaratar mirtilo (m) mirtilo abandono abandonar entregarse antes derribar/derrumbar/abatir abeja zángano/abejorro colmena (f) resina destreza destreza hábil gastar, deteriorar abismo habitación habitación, domicilio (m) habitante Catalan a malgrat, tot i on onsevulga a poc a poc quant a ajupir/humiliar abaratir nadiu (m), mirtil (m) mirtil, nadiu abandó abandonar lliurar-se abans enderrocar/estimbar/abatre abella borinot/abellot arna (f) reïna destresa destresa hàbil deteriorar abisme cambra, habitació domicili (m) habitant Francés à malgré où n'importe où lentement au sujet de baisser/humilier baisser le prix de airelle myrtille airelle (f) abandon abandonner se livrer auparavant, avant/jadis démolir, ébouler/précipiter/abattre abeille bourdon/faux bourdon ruche (f) résine adresse adresse habile user, détériorer abîme chambre habitation habitant, e Gram. prep. loc. prep. adv. adv. adv. loc. prep. v. v. f. m. m. v. v. adv. v. f. m. m. f. f. f. adj. v. m. f. f. n.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés abitar/demorar abituar/acostumar/avedar abitud ablasigar/ablatugar abonament abonatge abòr (dv)/semicalada (f)/tardor (f) aborrir/hastiar aboscassir/emboscassir abracament abracar abraçada/abraç (m) abrandar/ahlamar/hlamar/calar eth huec abreujament abreujar abreviacion abric abrigar/caperar abrismar abriu absorbir/chucar abús acabar acabat acabat, ada de hèr acaçar acaishalar/nhacar acalhauament acalhauar acalorar Castelhan residir/habitar acostumbrar costumbre agobiar/magullar abono abono otoño aborrecer embosquecer abreviación (f)/acortamiento abreviar, acortar abrazo (m) incendiar abreviación abreviar abreviatura/abreviación abrigo abrigar destrozar, destruir abril absorber exceso acabar/disipar, derrochar/terminar fin, final reciente ahuyentar, echar/perseguir morder apedreamiento apedrear abochornar/caldear Catalan residir/habitar acostumar costum (m) aclaparar/macar abonament abonament tardor (f) avorrir convertir-se en bosc abreviació (f)/escurçament abreujar, escurçar abraçada incendiar abreviació (f) abreujar abreviatura/abreviació abric abrigar destrossar, destruir abril absorbir excés acabar/malgastar/acabar fi (f), terme recent fer fugir/foragitar/perseguir mossegar apedregada (f) apedregar sufocar/caldejar Francés résider/habiter accoutumer coutume accabler/meurtrir abonnement abonnement automne abhorrer mettre un terrain en bois abréviation (f)/raccourcissement abréger, accourcir embrassade incendier abréviation (f) abréger abréviation/abréviation manteau abriter détruire avril absorber excès achever/gaspiller/finir fin (f), achèvement récent, e chasser/chasser/persécuter mordre lapidation (f) lapider suffoquer/échauffer Gram. v. v. f. v. m. m. m. v. v. m. v. f. v. m. v. f. m. v. v. m. v. m. v. m. adj. v. v. m. v. v.

3

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés acampar (dv)/amassar acantierar/apilerar acantoar/acornerar acaptar (dv)/caperar acarar accedir accent acceptar/adméter accès acetilèn aciditat acitau aciu deçà aciu/ací aclapar aclapir/estronhar acoatà-se/ajocà-se acogament acogar acomodar/enternir/ajustar acompanhar aconsomir/entecanir/aflaquir acorbaishar acorbaishà-se acordar acordeon acòrd/acòrdi(dv) acornerar acorropar acorsar/acaçar acostumar/avedar/abituar acotir (dv)/acaçar Castelhan reunir acumular, amontonar arrinconar tapar confrontar acceder acento admitir, aceptar acceso acetileno acidez aquí mismo acá aquí abrumar, agobiar aplastar agacharse enterramiento cubrir, enterrar arreglar, ajustar acompañar debilitar curvar, encorvar agacharse concordar/acordar acordeón acuerdo arrinconar/apartar agrupar perseguir acostumbrar perseguir Catalan reunir acumular, amuntegar, apilar arraconar tapar confrontar accedir accent admetre, acceptar accés acetilè acidesa aquí mateix aquí aquí aclaparar aixafar, esclafar ajupir-se enterrament cobrir, enterrar arreglar, ajustar acompanyar debilitar, afeblir corbar, ajupir ajupir-se concordar/acordar acordió acord arraconar/apartar agrupar empaitar acostumar empaitar Francés réunir accumuler, amonceler mettre dans en coin, rencogner couvrir confronter accéder accent admettre accès acétylène acidité ici même ici, çà ici accabler écraser s'accroupir enterrement couvrir, enterrer régler accompagner affaiblir courber, ployer s'accroupir concorder/accorder accordéon accord mettre dans un coin/écarter grouper poursuivre accoutumer poursuivre Gram. v. v. v. v. v. v. m. v. m. m. f. adv. adv. adv. v. v. v. m. v. v. v. v. v. v. v. m. m. v. v. v. v. v.

4

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés acovardar/espaurir acte acuelhement acuelh acuélher ac/ec/'c/at/'t achèro açò açò aute adaiguada/adaiguadís (m) adaiguadís, issa adaiguament/adaiguadís adaiguar adaiguatge adamaiselat, ada adamaiselit, ida/afemelit, ida (dv) adara (dv)/ara ada, ad, a adès adirar (dv)/hastiar/aborrir adishatz! adiu adiu! adiu/entà dempús adméter adobar adocir adocir/padegar/temperar adocir/solatjar adondaire, ra adondar Castelhan acobardar acto recepción (f), acogida (f) recibimiento acoger, recibir lo gigante esto, ello lo demás riego (m) riego/regable riego regar riego afeminado, da afeminado, da ahora a no ha mucho, hace un instante aborrecer adiós! despedida (f) adiós! hasta la vista admitir arreglar/aderezar endulzar/suavizar moderar aliviar, calmar domador domar Catalan acovardir acte recepció (f), acolliment rebuda (f) acollir, rebre ho gegant, a això, allò la resta rec (m) rec/regable rec regar rec efeminat, ada efeminat, ada ara a fa un moment, no fa gaire avorrir adéu!, adéu-siau! comiat adéu!, adéu-siau! a reveure admetre arreglar, arranjar/guisar endolcir/suavitzar (el temps) moderar alleujar domador domar Francés intimider, apeurer acte réception (f) accueil accueillir le, l' géant, e ceci, cela, cette chose-là l'autre arrosage (m) arrosage/arrosable arrosage arroser arrosage efféminé, e efféminé, e maintenant à il y a un instant, naguère abhorrer adieu!, au revoir! adieux, congé adieu!, au revoir! au revoir admettre arranger/apprêter adoucir/adoucir (le temps) modérer soulager dompteur dompter Gram. v. f. m. m. v. pron. nev. n. pron. pron. f. m./adj. m. v. m. adj. adj. adv. prep. adv. v. interj. m. interj. loc. adv. v. v. v. v. v. m. v.

5

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés adoptar adornar/ornar/apolidir adreça adretia adret, a/adreit, a (dv)/biaishut (dv) advèrbi adversitat/malur (m) afaitar/arrasar afeblir/entecar/entecanir afeniantir/aguiterar aficha aflaquir/entecar/afeblir aflaquit, ida aflaquí-se/deishà-se quèir afogadura (dv)/delèri (m) afogat, ada afortir/ahortir (dv) afrairar/afrairir afranquir afront afrontar afronta/vergonha afrontós, osa agach (dv)/demora (f) agachada (dv)/uelhada agachar (dv)/èster ara demora agachar (dv)/guardar agachar (dv)/guardar/uelhada (f) agaçant, a (franc)/shordant, a agaça/piga Castelhan adoptar adornar dirección/destreza destreza hábil adverbio adversidad afeitar debilitar causar o dar pereza/emperezar cartel debilitar débil abatirse afán (m) entusiasta fortalecer fraternizar/hermanar eximir/franquear injuria (f) avergonzar/confrontar vergüenza vergonzoso, so acecho mirada acechar mirar mirada (f) impertinente urraca Catalan adoptar adornar adreça/destresa destresa hàbil adverbi adversitat afaitar debilitar, afeblir emperesir/emmandrir-se cartell debilitar, afeblir dèbil abatre's delit (m) entusiasta enfortir fraternitzar/agermanar eximir/franquejar injúria (f) avergonyir/confrontar vergonya vergonyós, osa aguait ullada aguaitar mirar mirada (f) impertinent garsa Francés adopter orner, parer adresse/dextérité habilité habile adverbe adversité raser affaiblir produire de la peresse/rendre fainéant affiche affaiblir faible se décourager ardeur enthousiaste fortifier, renforcer fraterniser/égaler, unir exempter/affranchir injure (f) faire rougir de honte/confronter honte honteux, euse guet oeillade guetter regarder regard impertinent, e pie Gram. v. v. f. f. adj. m. f. v. v. v. m. v. adj. v. f. adj. v. v. v. m. v. f. adj. m. f. v. v. m. adj. f.

6

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés aganchar aganit, ida ager eth ser/delànet ager/ger aglan agla/bossaca (can) aglon agost/aost agradable, bla/agradiu, a agradant, a/agradiu, a/plasentèr, a agradar/shautar agradós, osa/agradiu, a agraniment agrassòl (dv)/pinson agropar/acorropar/amassar agropí-se/ajocà-se agrumelar/apilerar/modelhoar agudacreions agudar (un creion) aguesti, tes aguest, a aguinèu/vop aguisat/fricòt agulha agulhon (dera agulhada) ahèr/ahar (dv)/afar (dv) ahilar/enlinar/hilar ahilhar ahiscar/en·hiscar ahlamar/hlamar (vg)/cremar ahlamatge/hlamatge (vg)/huec Castelhan coger, tomar/encoger/comprender avaro, ro; tacaño, ña anoche ayer bellota águila aguilucho agosto agradable agradable gustar, agradar agradable ensanche grosella agrupar agacharse amontonar sacapuntas afilar éstos, ésta/estos, estas éste, ésta/este, esta zorra guisado aguja aguijón asunto afilar adoptar incitar incendiar/abrasar/arder incendio Catalan agafar, collir/encongir/copsar avar, a; gasiu, iva anit ahir aglà àguila aguiló agost agradable agradable plaure, agradar agradable eixampla grosella agrupar ajupir-se amuntegar maquineta de fer punta (f) esmolar, afilar aquests, tes/aquests, tes aquest, a/aquest, a guineu guisat agulla agulló assumpte, afer esmolar, afilar adoptar incitar, burxar incendiar/cremar incendi Francés prendre/rétrécir/comprendre avare, chiche hier soir hier gland aigle aiglon août agréable agréable agréer agréable agrandissement groseille grouper s'accroupir amonceler machine à aiguiser crayons affiler ceux-ci, celles-ci/ces celui-ci, celle-ci/ce (cet), cette renard (m) ragoût aiguille aiguillon affaire (f) affiler adopter inciter incendier/brûler incendie Gram. v.

7

adj. /n. adv. adv. f. f. m. m. adj. adj. v. adj. m. f. v. v. v. m. v. pron./adj. pron./adj. f. m. f. m. m. v. v. v. v. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés ahlama/hlama (vg)/ahlam (m)/hlam (vg) ahocar (eth bestiar) ahonsar (dv)/enfonsar ahraga ahrescar (dv)/esclarir aiga (dv)/aigua aigua senhada aiguada/aiguat (m) aigualada/arròs (m)/arrosada aigualèr aiguamòg/moracar/moràs aiguanha (dv)/aigualada/arròs (m) aiguar/adaiguar aiguassada/aiguada/aiguat (m) aiguassèr/polader/aiguèr(dv) aiguat/aiguassada (f) aiguavessant aigua/aiga (dv) aigüèra aimar/estimar airau aire airegàs airós, osa aise (dv)/assopliment aishamplament aishamplatge aishetat, ada/dable, bla aisidament (dv)/simplament aisit, ida/de bon hèr ajaçar ajocar Castelhan llama acompañar, conducir hundir fresa aclarar agua agua bendita riada rocío (m) reguero aguazal rocío (m) regar riada fregadero riada (f) ladera (f), vertiente agua cauce (m)/reguero (m) querer zona (f), área (f) viento/aire ventolera (f) irascible soltura (f) ensanche ensanche apto, ta sencillamente fácil acostar, tumbar/derribar bajar, agachar/agacharse Catalan flama acompanyar, menar ensorrar, enfonsar maduixa esbandir aigua aigua beneita riuada rosada regueró mullader rosada regar riuada aigüera (f) riuada (f) vessant (m. e f.) aigua rec (m)/reguera estimar zona (f), àrea (f) vent/aire venteguera (f) irascible desimboltura (f) eixamplament eixampla apte senzillament fàcil ajeure, tombar/abatre ajupir, baixar/ajupir-se Francés flamme accompagner, mener enfoncer fraise rincer eau eau bénite crue rosée rigole (f) flaque (f) rosée arroser crue évier crue (f) versant eau rigole/trainée aimer zone (f), aire (f) vent/air gros vent irascible aisance (f) élargissement agrandissement apte simplement facile coucher tomber/renverser baisser/s'accroupir Gram. f. v. v. f. v. f. f. f. f. m. m. f. v. f. m. m. m. f. f. v. m. m. m. adj. m. m. m. adj. adv. adj. v. v.

8

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés ajuda ajudar ajulhà-se ajustament ajustar ajustar/apraiar ala ala deth tet/losat alabrena (dv)/salimana alandar (es pòrtes) alangorit, ida alapor alap, a alara (dv)/alavetz alassar (vlh) alassat,ada (vlh) alavetz alebadura (dv)/plaga/herida alebar (dv)/plagar/herir aleçonar aledar (dv)/alendar alegressa (-esa)/alegretat alegria/alegror alèm/achèro alend alendada alendament alendar (fam)/posar alendar/alenar (dv) alend/alet (dv) alestir (dv)/premanir aleugir/aleugerir Castelhan ayuda/protección ayudar arrodillarse empalme ajustar/añadir arreglar ala alero (m) salamandra abrir completamente lánguido, da insipidez soso, sa entonces fatigar cansado, da entonces herida herir aleccionar respirar alegría alegría gigante vaho (m)/respiro (m) aliento (m), respiro (m) respiración (f) descansar respirar aliento (m) preparar aliviar/aligerar Catalan ajut (m)/protecció ajudar agenollar-se empiuladura (f) ajustar/afegir arreglar, arranjar ala ràfec (m) salamandra obrir completament lànguid, a insulsesa fat, ada llavors fatigar cansat, ada llavors ferida ferir alliçonar respirar alegria, joia alegria, joia gegant, a baf, bafor (f)/alenada (f) alè (m), alenada respiració (f) descansar, reposar respirar alè (m) preparar alleujar/alleugerir Francés aide/protection aider s'agenouiller aboutement régler/ajouter arranger aile avant-toit (m) salamandre ouvrir complètement langoureux, euse insipidité fade alors fatiguer fatigué, e alors blessure blesser donner des conseils respirer joie, gaieté joie, gaieté géant, e vapeur (f)/bouffée (f) haleine, souffle (m) respiration (f) reposer respirer haleine, souffle (m) préparer soulager/alléger Gram. f. v. v. m. v. v. f. f. f. v. adj. f. adj. adv. v. adj. adv. f. v. v. v. f. f. n. m. f. m. v. v. f. v. v.

9

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés aleujar/adocir/padegar alhocardir alhors (d) (dv) alimentar/neurir alinhar alispar (dv)/amorassar alistada/causida/escuelhuda alistar/causir/escuélher alongament alongar alucar (dv)/alugar aluenhament aluenhar alugada/alucada (dv) alugader alugar/alucar (dv) alumenar/enlumenar alumne, na/escolan, a aluquet/luquet am (puj) amabte,bla/amistós,osa amagadera/amagader (m) amagador/esconeder (dv) amagar/enconhar/escóner (dv) amagrir amainadar/mainadar amaisar (dv)/padegar/adocir amanir/premanir/alestir (dv) amanit, ida/premanit, ida/prèst, a amantar/caperar amassa amassa tamb Castelhan aliviar enloquecer por lo demás alimentar alinear acariciar elección elegir, escoger alargamiento alargar encender alejamiento alejar/apartar encendido (m) encendedor encender iluminar alumno cerilla (f) en amable escondrijo (m), escondite (m) escondite, escondrijo esconder adelgazar dar a luz, parir calmar, aliviar preparar preparado, da; listo, ta tapar junto, juntamente, a la vez junto con, en unión de Catalan alleujar enfollir fora d'això alimentar, nodrir alinear acaronar, amanyagar elecció, tria elegir, escollir allargament allargar encendre allunyament allunyar/apartar encesa encenedor encendre il·luminar alumne llumí a, en amable amagatall (m) amagatall amagar aprimar infantar calmar, alleujar preparar enllestit, ida tapar plegats, ensems, junt(s) junt amb, ensems amb Francés soulager affoler au reste alimenter, nourrir aligner caresser élection, choix (m) élire, choisir allongement allonger allumer éloignement éloigner/écarter allumage (m) briquet allumer illuminer élève allumette (f) en, à, dans aimable cachette cachette (f) cacher amaigrir enfanter, accoucher calmer, apaiser préparer disposé, e couvrir ensemble en même temps que

10

Gram. v. v. loc. adv. v. v. v. f. v. m. v. v. m. v. f. m. v. v. n. m. prep. adj. f. m. v. v. v. v. v. adj. v. adv. loc. prep.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés amassar amassar/júnher amatigar/adocir ambaishador amelha/amètla (dv) amendrida/baishada amendriment amendrir/amenudar amenudar/amendrir amermar/amendrir amiada de tuèus/canoada amiar amiar (ua espleita agricòla) amiar/miar amigadar/amorassar amigar amistós, osa/amable, bla amolaire, ra/shordaire, ra amolant, a/shordant, a amolar/shordar amolonar (dv)/acantierar amontairar (dv)/apilerar amorassar/amigadar amorassa/bailina (dv) amorçar (dv)/amortar/escandir amorosà-se/encamardà-se amorrar en solèr amortar/amorçar (dv)/escandir amòs amossar Castelhan acumular/recoger/reunir juntar, agrupar calmar embajador almendra disminución, merma disminución (f)/empequeñecimiento disminuir, bajar disminuir, mermar, bajar disminuir cañería presidir/administrar/dirigir explotar conducir, guiar, acompañar acariciar acariciar/halagar amable impertinente impertinente importunar, molestar/agobiar amontonar, acumular amontonar acariciar caricia apagar enamorarse abatir, derribar apagar, extinguir bozal/cebo agarrar/cebar/mordisquear Catalan acumular, apilar/recollir/reunir ajuntar, agrupar calmar ambaixador ametlla minva, disminució disminució (f)/empetitiment baixar, disminuir, minvar disminuir, minvar minvar canonada presidir/administrar/dirigir explotar, espletar conduir, acompanyar, menar acaronar, amanyagar acaronar, amanyagar/afalagar amable impertinent impertinent importunar/aclaparar amuntegar, acumular, apilar amuntegar acaronar, amanyagar carícia apagar enamorar-se abatre apagar boç/esquer, enceb agafar/esquerar, encebar/mossegar Francés accumuler/ramasser/réunir joindre, grouper calmer, apaiser ambassadeur amande diminution amoindrissement baisser, diminuer diminuer diminuer tuyauterie présider/administrer/diriger exploiter conduire, accompagner caresser caresser/amadouer aimable impertinent, e impertinent, e importuner/accabler amonceler, accumuler amonceler caresser caresse éteindre s'énamourer abattre éteindre muselière (f)/appât, amorce (f) empoigner, saisir/amorcer/mordiller Gram. v. v. v. m. f. f. m. v. v. v. f. v. v. v. v. v. adj. adj. adj. v. v. v. v. f. v. v. v. v. m. v.

11

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés amplada ample,pla ampora/abiese (d'auet) amuishar (dv)/hèr veir amurada/hèish (m) anar anar (ua causa)/shautar anà-se'n anciar/hè-se vielh andàs andocien! andús, ues anerar/nerar anèra/nèra anèth anèth de cadia/cadion/malha (f) anet/anueit (dv) angelenc, a angle/cuic angoisha angónia angost/carís angrèr (franc) anherar anhèth, èra anheua/anheva (vg)/anhiua/anhiva (vg) aninòs anin-anan aniversari annada/an(m) anotacion ansèra/ansa Castelhan ensanche (m)/anchura ancho, cha resina manifestar/mostrar haz (m), fajo (m) ir gustar derramar (una vasija)/irse envejecer cercado adiós! ambos, bas anillar arandela/anilla anillo eslabón esta noche angélico, ca ángulo angustia/desfiladero (m) angustia desfiladero, garganta (f) abono parir la oveja/vomitar (fam) cordero, ra encía aguinaldo (s) despacio cumpleaños, aniversario año (m) apunte (m) asa Catalan eixamplament (m)/amplària ample, pla reïna manifestar/mostrar feix (m) anar agradar, plaure vessar (un atuell)/anar-se'n envellir tanca (f) a déu!, adéu-siau! ambdós, ambdues anellar volandera/anella anell baula (f) aquesta nit angèlic, a angle angoixa/congost (m), frau (m) angoixa congost adob corderar/vomitar (fam) be; xai geniva estrenes (f) a poc a poc aniversari any (m), anyada nota nansa Francés élargissement (m)/largeur large résine manifester/montrer fagot (m), fascieau (f) aller agréer couler/se n'aller vieillir clôture (f) adieu!,au revoir! tous les deux anneler rondelle/anneau (m) anneau, bague (f) chaînon cette nuit angélique angle angoisse/défilé (m), gorge angoisse défilé engrais agneler/vomir (fam) agneau gencive étrennes (f) lentement anniversaire année, an (m) annotation anse

12

Gram. f. adj. f. v. f. v. v. v. v. m. interj. adj./pron. v. f. m. m. f. adj. m. f. f. m. m. v. n. f. m. pl. loc. adv. m. f. f. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés ànsia an/annada (f) apalancar/apolancar/emparar aparéisher/campar aparelh apariar/apraiar apatzar (dv)/adocir/padegar apauquir (dv)/amendrir apauriment (dv)/apraubiment apeguir/empeguir apensit, ida/cogitós, osa aperar (dv)/cridar apertenéncia apertier/aperténguer/apertiéner (dv) apès (de laurar)/armèth apetissar/auer talents/shautar apetitir/amendrir apiejar (dv)/emparar apilerar/apielar apilhar apilotar apit apitar (dv)/quilhar aplaudir/tocar de mans apletar apoiridir apolancar/apalancar/emparar apolidir/emberir/emberogir (dv) apolidir/ornar apondre (dv)/ajustar/híger apraiar/apariar Castelhan angustia, ansiedad año apoyar aparecer aparato, instrumento arreglar, corregir calmar, sosegar, mitigar disminuir empobrecimiento volver tonto meditabundo, da llamar, nombrar/apelar pertenencia pertenecer apero apetecer disminuir/empequeñecer apoyar amontonar, acumular enredar/atrapar, sorprender acumular/enmarañar apio levantar aplaudir recoger/majadear pudrir apoyar embellecer adornar añadir arreglar Catalan angoixa, ansietat any recolzar aparèixer aparell, instrument arreglar, arranjar, corregir calmar disminuir, minvar empobriment tornar ximple consirós, osa cridar, anomenar/apel·lar pertinença pertànyer ormeig abellir disminuir, minvar/empetitir recolzar amuntegar embolicar/sorprendre, enxampar acumular, apilar/embrollar api aixecar aplaudir recollir/apletar podrir recolzar embellir adornar afegir arreglar, arranjar Francés angoisse, anxiété année (f), an appuyer apparaître appareil, instrument arranger, corriger calmer, apaiser diminuer appauvrissement rendre idiot pensif, ive appeler, nommer/appeler appartenance appartenir outil plaire diminuer/rapetisser appuyer amonceler, entasser embrouiller/attraper, saisir accumuler/embrouiller céleri lever applaudir recueillir/parquer putréfier appuyer embellir enjoliver, orner, parer ajouter arranger Gram. f. m. v. v. m. v. v. v. m. v. adj. v. f. v. m. pl. v. v. v. v. v. v. m. v. v. v. v. v. v. v. v. v.

13

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés apraubida/apraubiment (m) apraubiment/apauriment (dv) apréner après (dv)/dempús apressament/apropament apressar aprestar (dv)/premanir apròp apropament/apressament apropar/apressar/hèr ençà aprovedir/provedir apte, ta/dable, bla apuar/emparar aquerir aqueri, res d'aquiu delà aqueri, res ...d'aquiu delà aquerò aquerò d'aquiu delà aqueth, era d'aquiu delà aqueth, era ...d'aquiu delà aqueth, era; aqueri, res aqueth, era; aqueri, res aquitau aquiu aquiu delà aquò (dv)/aquerò ar (deuant vocala) ara excepcion de/sonque Castelhan empobrecimiento (m) empobrecimiento aprender después acercamiento acercar/apresurar preparar cerca acercamiento acercar abastecer apto, ta apoyar adquirir aquéllos, as aquellos, as eso, ello aquello aquél, aquélla aquel, aquella ése, ésa; ésos, ésas ese, esa; esos, esas allí mismo ahí, allí allá ello al excepto Catalan empobriment (m) empobriment aprendre després acostament acostar/apressar, cuitar preparar prop acostament acostar abastar, proveir apte recolzar adquirir aquells, aquelles aqueixos, aqueixes això, allò allò aquell, a aquell, a aqueix, aqueixa; aqueixos, aqueixes aquest, a; aquests, tes allí mateix allí allà això, allò al, a l', en (davant infinitiu) excepte, llevat: de Francés appauvrissement (m) appauvrissement apprendre après approche (f) approcher/presser préparer près approche (f) approcher approvisionner apte appuyer acquérir ceux-là, celles-là

14

Gram. f. m. v. adv. m. v. v. adv. m. v. v. adj. v. v. pron. dem. ces ...là adj. dem. cela, cette chose-là pron. cela pron. dem. celui-là, celle-là pron. dem. ce (cet) ...là, cette ...là adj. dem. celui-là, celle-là; ceux-là, celles- pron. là dem. ce (cet) ...là, cette ...là; ces ...là adj. dem. là même adv. là adv. là, là-bas adv. cela, cette chose-là pron. au art. cont. excepté, sauf prep.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés ara imprevista/ara suspresa arair/aret (dv) aram ara/adara arbe arberalha/arberam (m)/arberatge (m) arbilhon/arberòt arc vòta (vòuta) arca arcolan arcuélher(dv)/acuélher arderós, osa/afogat, ada ardimand, a (dv)/shordant, a ardon, a/redon, a ardor arèsta arèsta (de peish) aret (dv)/arair argèla/arguila argüeit (dv)/demora (f) argüeitar (dv)/pistar/lucar arla arlà-se arlèri (dv)/ventabren/vantariòu arlòtge/relòtge armari/limanda (f)/cabinet (dv) arnelh arongla/arongleta/arrongla arpacejar arpalhand arpar arpatejar Castelhan de improviso arado cobre rojo/bronce ahora árbol arboleda arbusto soportal, arcada baúl (m) arco iris acoger entusiasta; fogoso, sa impertinente redondo, da afán (m) arista, borde (m)/arista (trigo) espina arado arcilla acecho acechar polilla apolillarse fanfarrón, ona reloj armario riñón golondrina agitar, patalear bribón, ona arañar/asir, agarrar agitar Catalan d'improvís arada (f) aram/bronze ara arbre arbreda arbust porxo, arcada (f) bagul (m) arc del cel acollir entusiasta; fogós, osa impertinent rodó, ona deler (m) aresta/aresta (blat) espina arada (f) argila aguait aguaitar arna arnar-se fanfarró, ona rellotge armari ronyó oreneta agitar, espernetegar brivall esgarrapar/agafar agitar Francés à l’improviste charrue (f) cuivre rouge/airain maintenant arbre les arbres arbuste arcade (f), voûte (f) bahut (m) arc-en-ciel accueillir enthousiaste; fougueux, euse impertinent,e rond, e désir ardent (m) arête/arête (blé) arête charrue (f) argile guet guetter mite se miter fanfaron horloge (f) armoire (f) rein hirondelle agiter, se démener, gigoter fripon, onne griffer/saisir agiter, se démener

15

Gram. loc. adv. m. m. adv. m. f. m. m. f. m. v. adj. adj. adj. f. f. f. m. f. m. v. f. v. adj./n. m. m. m. f. v. adj. v. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés arradim arradim de colindra (dv)/pinson arradimèra arrai arraïc/arraïtz arraja/arratja arramada (oelhes) arrama/branc (m)/branca arrapar arrasar arrasar/comolar/enronar arrasera (de pin) arrasoar arrason/rason arrastèth o bigàs dera esquia arrastèth/pletera (m) arrat arrata-cauda/tinosèla arratèr arratèra arraulit, ida arravet arrecaptar arrecessar/endostar (dv) arrecès/acès/endòst (dv) arrecomanar arreconeishença arreconéisher/reconéisher arreculada/reculada Castelhan uva (f) grosella (f) parra rayo (de luz, rueda)/raíl raíz cizaña rebaño (m) rama agarrar, enganchar/asir, empuñar afeitar colmar resina hablar, dialogar/razonar razón espinazo rastrillo ratón murciélago (m) cepo, trampa (f), ratonera (f) trampa aterido, da rábano recoger, recobrar, recaudar/dar asilo resguardar, abrigar refugio, abrigo, cobijo encargar, recomendar agradecimiento (m) confesor/reconocer retrocesión, retroceso (m) Catalan raïm grosella (f) parra raig (de llum, roda)/rail arrel zitzània, jull (m) ramat (m) branca agafar, aferrar/empunyar afaitar curullar, omplir reïna parlar, enraonar/raonar raó espinada (f) rascle rata (f) rata-pinyada parany parany (m), trampa balb, a rave recollir, recaptar/donar asil abrigar, redossar abric, aixopluc, redós, protecció (f) encarregar, recomanar agraïment (m) confessar/reconèixer retrocés (m) Francés raisin groseille (f) treille rayon/rail racine ivraie troupeau (m) branche saisir/empoigner raser combler résine parler, causer/raisonner raison échine (f) râteau rat, souris (f) chauve-souris piège piège (m) gourd, e; transi, e radis recueillir, recouvrer/donner asile mettre à l'abri, abriter abri, protection (f) charger, recommander remerciement (m) confesser/reconnaître recul (m) Gram. m. m. f. m. m. f. f. f. v. v. v. f. v. f. m. m. m. f. m. f. adj. m. v. v. m. v. f. v. f.

16

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés arreculament/(ar)reculatge arreculatge/(ar)reculament arrefús arrega arregolar (dv)/sadorar arregraïment arregraïr arreguilh (dv)/caudheired arrèhilh, a arreigar/arringar arremassar arrememoriar/rebrembar arren arrendar/logar arrengada/hilada/arringlerada arren-hèr/léser arrepè arrepervèri/arreproèr (dv) arrepic/estreuet arreproèr (dv)/arrepervèri arrèst arrés/degun arretier/arreténguer arretroniment/reclam/retroniment arretronir arrevirar/revirar arrialèra/arrir (m) arrialhat, ada arribairenc, a/ribairenc, a/ribarèr, a arribar arribatge arriba/riba Castelhan retroceso retroceso negativa (f), denegación (f) fila/ranura/surco (m) saciar agradecimiento agradecer escalofrío nieto, ta arrancar acoger/recoger/juntar, unir recordar nada alquilar fila ocio retroceso refrán estribillo refrán paro nadie retener, detener/contener eco retumbar, resonar girar, volver/traducir risa sonriente ribereño, ña llegar/alcanzar/acontecer ribera (f) orilla, borde, margen de un río Catalan retrocés retrocés denegació (f) filera/ranura/solc (m) sadollar, saciar agraïment agrair calfred nét, a arrencar acollir/aplegar/ajuntar recordar res llogar filera lleure retrocés refrany tornada (f) refrany aturada (f) ningú retenir/contenir ressò retrunyir girar, voltar/traduir rialla somrient riberenc, a arribar/arribar/esdevenir-se riba (f) marge (m), riba, vora Francés recul recul dénégation (f) file, rangée/rainure/sillon (m) rassasier remerciement reconnaître, remercier de frisson petit-fils, petite-fille arracher accueillir/recueillir/rassembler rappeler rien louer file, rangée loisir recul proverbe refrain proverbe arrêt personne retenir, détenir/contenir écho retentir/rouler (le tonnerre) tourner, retourner/traduire rire (m) souriant, e riverain, e arriver/atteindre/advenir rivage rive, bord (m), lisière

17

Gram. m. m. m. f. v. m. v. m. n. v. v. v. pron. v. f. m. m. m. m. m. m. pron. ind. v. m. v. v. f. adj. adj./n. v. m. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés arribent arribentor arribentor/arribent (m) arribent, a arribent/pinent (f)/pala (f) arridalha/esclaquerat (m) arríder (dv)/arrir arridera/arrir (m) arridolent, a/arridolèr, a arridolèr, a/arridolent, a arrigar/arringar/desarraicsar arrincar arringar/arrigar/arreigar (can) arringlerar arrir/arríder (dv) arrir/arridera (f) arriu arrí-se'n/trufà-se arròc arròda arròder (dv)/remosigar arrodeth arroganhar/(ar)remosigar arrogà-se/hè-se sòn/panar arrolha (dv) arrominguèra arron (dv)/dempús arroncilhar arropir arròs arrosada/arròs (m) Castelhan pendiente (f) bajada, desplome (m), declive (m) pendiente pendiente cuesta (f), repecho carcajada reír risa sonriente sonriente desarraigar/arrancar arrancar/arrancar (un motor) arrancar alinear reír risa (f) río burlarse peña (f) rueda roer rodillo/turbina (f) roer usurpar cauce (m)/reguero (m) zarza después fruncir, arrugar encoger/arrugar arroz/rocío rocío (m) Catalan pendent baixant (m) pendent(m) pendent costa (f), pendís riallada riure rialla somrient somrient desarrelar/arrencar arrencar/arrencar arrencar alinear riure rialla (f) riu burlar-se penya (f) roda rosegar corró/turbina (f) rosegar usurpar rec (m), canal (m)/regueró (m) esbarzer (m) després frunzir, corrugar/arrufar encongir/arrugar arròs/rosada (f) rosada Francés pente (f) pente pente en pente côte (f) éclat de rire (m) rire rire (m) souriant, e souriant, e déraciner/arracher arracher/démarrer arracher aligner rire rire(m) fleuve se moquer rocher roue ronger rouleau/turbine (f) ronger usurper rigole ronce après froncer rétrécir/rider, froisser, froncer riz/rosée (f) rosée Gram. m. f. f. adj. m. f. v. f. adj. adj. v. v. v. v. v. f. m. v. m. f. v. m. v. v. f. f. adv. v. v. m. f.

18

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés arrosar/adaiguar arrosia/rosia (dv)/arrasera arrua arrua (dv)/carrèr (m)/carrèra arrupa/rupa arrupir/arropir arténher arténher/cuélher artichaut (franc) artifalha artiga arturada/artura arturar artura/arturada arunan/ariuan asclar/héner ase/aso (dv) assadorar/sadorar/sadiar assajar assanir (dv)/guarir assède's/sède's (dv)/sè-se/sèi-se assegurança assegurar assemblar (dv)/amassar assetià-se/sè-se/sèi-se assolaçar assolar (dv)/padegar assolerar assolidar assopliment asta Castelhan regar resina fila/arruga calle arruga arrugar, fruncir alcanzar, llegar/lograr/abarcar coger/comprender alcachofa (f) desmadre (m) valle (m)/prado (m)/calvero Catalan regar reïna corrua, filera/arruga, ruga carrer (m) ruga arrufar arribar/aconseguir/abastar agafar, collir/copsar carxofa (f) batibull (m) vall/prat (m)/clariana (en un bosc) paro (m) aturada detener/permanecer detenir, contenir/romandre paro (m) aturada hace un año fa un any resquebrajar, agrietar, rajar esquerdar asno ase saciar sadollar, saciar intentar, tratar, ensayar, probar intentar, tractar de, provar curar sanar, guarir sentarse asseure's garantía/seguro (m) garantia/assegurança afianzar/asegurar/afirmar consolidar/assegurar/afirmar agrupar, juntar agrupar, ajuntar sentarse asseure's consolar/recrear, divertir consolar/recrear consolar, calmar consolar, calmar hacer un suelo fer un terra consolidar, afianzar/afirmar consolidar, afermar/afirmar soltura (f) desimboltura (f) mango (m)/asta mànec (m)/asta Francés arroser résine file/ride rue ride froncer atteindre/obtenir/saisir prendre/comprendre artichaut bric-à-brac (m) vallée/pré (m)/clairière arrêt (m) arrêter/demeurer arrêt (m) il y a un an fendre, fêler, crevasser âne rassasier tenter, essayer, éprouver guérir s'asseoir garantie/assurance affermir/assurer/affirmer grouper, joindre, assembler s'asseoir consoler/récréer consoler, calmer faire un plancher, planchéier consolider/affirmer, assurer aisance (f) manche (m)/hampe Gram. v. f. f. f. f. v. v. v. f. f. f. f. v. f. adv. v. m. v. v. v. v. f. v. v. v. v. v. v. v. m. m.

19

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés astruguessa (dv)/adretia astut, a/gatilop atalentar atànher/tànher atapir atau atau que atelièr (franc) aténder (dv)/demorar atermiar atge (franc)/edat/temps (m) ath cant de/ath pè de/ath ras de ath còp ath cu/ath hons ath delà ath delà de ath dessús de ath hons/ath cu ath long torn ath pè de/ath cant de/ath ras de ath ras de/ath cant de ath temps de/en tot + vèrb ath (deuant consonanta o semi-) atier atmosfèra atormerar (dv)/entorniar atrèir/atirar atrendir atriquetar/ornar/apolidir atrobar/inventar atudar (dv)/amortar Castelhan destreza astuto, ta apetecer/apasionar, encantar concernir, pertenecer hollar, comprimir, apretar así apenas, así que taller esperar deslindar edad (f) junto a al instante en el fondo además sobre, además de encima de, además de en el fondo alrededor junto a junto a mientras al atender atmósfera enroscar atraer, arrastrar ablandar adornar inventor apagar Catalan destresa astut, a abellir/apassionar concernir, pertànyer atapeir així així que taller esperar partionar, delimitar edat (f) al costat de a l'instant en el fons a més a més de, ultra a més de, amunt de en el fons al voltant al costat de al costat de mentre al, a l', en (davant infinitiu) atendre/tenir cura de/atendre atmosfera enroscar atraure estovar adornar inventar apagar Francés adresse astucieux, euse plaire/charmer se passionner, envie concerner, appartenir fouler, tasser ainsi, comme ça aussitôt que atelier attendre limiter, borner âge (f) auprès de à l'instant dans le fond en plus, en outre en plus, outre en plus dans le fond autour auprès de auprès de pendant que au prêter attention/soigner/écouter atmosphère enrouler attirer amollir orner, parer inventer éteindre Gram. f. adj. v.

20

v. v. adv. loc. conj. m. v. v. m. loc. prep. loc. adv. loc. adv. adv. loc. prep. loc. prep. loc. adv. adv. loc. prep. loc. prep. adv. art. cont. v. f. v. v. v. v. v. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés au mens au (can) auanç auançament/auanç auançar auantar auba/trincar deth dia (m) aubedient, a aubedir/escotar/creir aubergina/viet d'ase (m. dv) auca aucir auçada/nautada auçar audèth/ausèth (dv) audida audidor audir (dv)/sénter auedat/auetar auedau/auetar aueitar/guardar auents/avents auer besonh auer besonh de auer de/aver de (vg) auer en òdi auer present auer talents de/desirar auer un delèri auer vergonha Castelhan por lo menos, al menos, siquiera le anticipo/adelanto adelanto adelantar, avanzar avanzar, adelantar/apresurar amanecer (m) obediente, dócil obedecer berenjena oca matar altura alzar, levantar/enaltecer pájaro oído (m) tímpano oír abetal abetal mirar diciembre/adviento necesitar necesitar ayuda, carecer tener que aborrecer guardar desear chiflarse abochornar Catalan almenys/ni tan sols li, hi avenç, bestreta (f)/avançament avançament avançar abreujar/cuitar, anar més de pressa alba obedient, dòcil obeir albergínia oca matar alçada aixecar/enaltir ocell dida timpà, tambor sentir, oir avetar (f) avetar (f) mirar desembre/advent necessitar necessitar ajut, freturar haver de avorrir servar desitjar guillar-se avergonyir Francés au moins/pas même lui avance (f)/avance (f) avance (f) avancer abréger/hâter aube obéissant, e; docile obéir aubergine oie tuer hauteur hausser, relever/exalter oiseau ouïe tympan entendre, ouïr sapinière (f) sapinière (f) regarder décembre/avent nécessiter avoir besoin de, manquer devoir abhorrer observer désirer devenir toqué faire rougir de honte Gram. adv.

21

pron. per. m. m. v. v. f. adj. v. f. f. v. f. v. m. f. m. v. m. m. v. m. v. v. v. v. v. v. v. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés aueran/averan/auran auerassèr/averassèr/mata (f) aueràs/averàs/auran auer/aver auetar/auedau/auetat auet/avet aué/ué/uei (dv) aufegar aufrir auga/limercada/limorca aule, la (vlh) aulha (dv)/oelha aulor aulorar aulorejar aumoinaire, ra aumoinèr aumplir/amplir aunèste, ta/aunèst, a aunor aur (vg)/òr auran/aueràs/aueran/averan aurelha aurèra aurèste, ta (dv)/sauvatge aurina aurinar auringla (dv)/arongla/arrongla auriò(u), òla/jaune, na aurongla/arongla autan Castelhan avellana (f) avellano avellano (f) haber, tener, poseer/obtener, lograr abetal abeto hoy abochornar, sofocar, oprimir ofrecer alga malo, la oveja olor (m) oler exhalar una buena olor mendigo, ga cepillo llenar honrado, da; honesto, ta honor oro avellano (f) oreja/oído (m) borde (m), orilla salvaje orina orinar golondrina amarillo, ila golondrina este Catalan avellana (f) avellaner avellana (f) haver, tenir, posseir/obtenir avetosa (f) avet avui sufocar, acalorar, oprimir oferir alga dolent, a ovella olor olorar, ensumar/fer olor fer una bona olor captaire caixonet d'almoina emplenar honrat, ada; honest, a honor or avellana (f) orella/oïda vora (f), caire (m), marge (m) salvatge orina orinar oreneta groc, oga oreneta est, llevant Francés noisette (f) noisetier noisette (f) avoir, posséder/tenir/obtenir sapinière (f) sapin aujourd'hui suffoquer, échauffer, oppresser offrir algue mauvais, e brebis senteur sentir/sentir odorer exhaler une bonne odeur mendiant, e tronc emplir honnête honneur or noisette (f) oreille/ouïe bord (m), lisière sauvage urine uriner hirondelle jaune hirondelle est Gram. m. m. m. v. m. m. adv. v. v. f. adj. f. f. v. v. n. m. v. adj. m. m. m. f. f. adj. f. v. f. adj./n. f. m.

22

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés autanlèu com/que, tanlèu que/com autanplan aute, auta; auti, autes auviatge avalancament (dv)/esbaussament avalar/chapar avalar/embocar/empassar avalir avalorar avantdarrèr, a avariciós, osa/gatièr, a avar, a/avarent, a avedar/abituar avedar/abituar/acostumar avedat/auedau/auedat avegèr(dv)/engüeg avejà's (dv)/engüejà-se avenguda/avienguda avenidor/avier avertir avesque (dv)/bisbe (cat) aveudar aviar (dv)/arrincar aviéner (dv)/avier avient, a/manejadís, issa avier/avenidor avion avitalhar/provedir avitz avitzar Castelhan tan pronto como incluso otro, a; otros, as patrimonio derrumbamiento zampar, devorar engullir, tragar destruir, destrozar/aniquilar/abolir valorar penúltimo, ma tacaño, ña avaro, ra habituar acostumbrar abetal aburrimiento aburrirse avenida porvenir prevenir obispo enviudar arrancar futuro, porvenir manejable, de fácil manejo porvenir, futuro avión abastecer tornillo atornillar Catalan tan aviat com, així que fins i tot altre, ra patrimoni esfondrament, ensorrament endrapar engolir, empassar-se destrossar/anorrear/suprimir avaluar penúltim, a gasiu, iva avar, a; gasiu, iva acostumar acostumar avetosa (f) avorriment avorrir-se avinguda esdevenidor prevenir/prevenir/preparar bisbe enviduar arrencar (un motor) futur, esdevenidor manejable futur, esdevenidor avió abastar, proveir cargol cargolar Francés aussitôt que même, jusqu'à autre; autres patrimoine écroulement engloutir, manger goulûment avaler détruire/anéantir/supprimer évaluer avant-dernier, ère chiche avare habituer accoutumer sapinière (f) ennui s'ennuyer avenue avenir prévenir/prémunir/préparer évêque devenir veuf o veuve démarrer futur maniable futur avion approvisionner vis (f) visser

23

Gram. loc. conj. adv./prep . adj. m. m. v. v. v. v. adj. adj. adj./n. v. v. m. m. v. f. m. v. m. v. v. m. adj. m. m. v. m. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés avocat axe Castelhan abogado eje Catalan advocat eix Francés avocat axe Gram. m. m.

24

Diccionari d’aranés v1.0.00

25

B
Aranés babaròt (dv)/babau/cuca (f) babau babòl/pansauèc/passauèc/pansavèc bacia (dv)/bacina badada badina (condò) badinada badinaire, ra badinar baile bailina (dv)/amorassa bailinar (dv)/amorassar baish baish, a baishada baishada/devarada baishar baishar/desmeréisher/amendrir baishessa (-esa) bajardar/manar balaguèra balançader balançar/balandrar balandrar/balançar balejar/escampar Castelhan cucaracha (f) insecto, cucaracha (f) amapola (f) barreño (m) descuido (m)/bostezo (m) charco (m) broma/chiste (m) bromista bromear alcalde caricia acariciar abajo bajo, ja caída/pendiente bajada/descenso (m)/estiaje bajar, descender/rebajar disminuir vileza enviar viento del Sur/jaleo (m) columpio balancear balancear barrer Catalan escarabat insecte, escarabat rosella (f) cossi (m), palangana distracció/badall (m) toll (m) broma, facècia/acudit (m) bromista bromejar batlle carícia acaronar, amanyagar sota, avall, a baix baix, a caiguda/baixant (m) baixada/descens (m)/minvada baixar, davallar/rebaixar/ajupir disminuir, minvar vilesa enviar vent del Sud/xerinola, xivarri (m) gronxador balancejar balancejar escombrar Francés blatte (f) insecte, blatte (f) coquelicot bassine oubli, mégarde/bâillement (m) flaque plaisanterie/bon mot (m) facétieux, euse; badin; blagueur, euse plaisanter, blaguer maire caresse caresser en bas bas, asse chute/pente descente/descente/décrue descendre, baisser, abaisser/rabattre diminuer bassesse envoyer vent du Sud/chahut (m), charivari (m) balançoire (f) balancer balancer balayer Gram. m. m. m. f. f. f. f. adj./n. v. m. f. v. adv. adj. f. f. v. v. f. v. m. f. v. v. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés baleja/grèra/escampa balh balhar/dar balhon/pau/paishon balòt/escabòt balustrada bambolha/espompilh (m)/boishòrla bambolha/veishiga banda/peaina bandejar bandèra/drapèu (dv)/banèra bandidalha bandit bandolejader/balançader bandolejar/jumpar (dv) bandolèr, a banèra/bandèra/drapèu (dv) banèra/cantre (m) banhadora/banhader (m)/banhèra banhar banhar/adaiguar banhar/lacar/enaiguar/negar banlèga (dv) baraire, ra/dançaire, ra baran barar/dançar barbejar/arrasar barbèr barbòta (dv)/cuca barcalhon (dv)/barron Castelhan escoba baile dar, entregar bastón, palo rebaño pequeño barandilla burbuja ampolla pandilla agitar, sacudir/voltear bandera hampa bandido columpio balancear bandido bandera cántaro (m) bañera ablandar, empapar/mojar/bañar regar inundar alrededores, afueras (ciudad) bailador, a; bailarín, a; danzante cerco, halo, aureola (f) bailar afeitar barbero cucaracha barrote Catalan escombra ball donar, lliurar bastó, pal ramat petit barana bombolla butllofa colla agitar/voltar bandera briva bandit gronxador balancejar bandit bandera càntir (m) banyera estovar, enxopar/mullar/banyar regar inundar afores ballador, a; ballarí, ina halo, corona (f), aurèola (f) ballar afaitar barber escarabat (m) barrot Francés balai danse (f), bal donner, livrer bâton petit troupeau balustrade bulle, bouillon (m) ampoule troupe, bande agiter/voltiger drapeau (m) pègre bandit balançoire (f) balancer bandit drapeau (m) cruche baignoire tremper, amollir/mouiller/baigner arroser inonder environs, banlieue (f) danseur, euse halo, nimbe, auréole (f) danser raser coiffeur blatte barreau Gram. f. m. v. m. m. f. f. f. f. v. f. f. m. m. v. m. f. f. f. v. v. v. n. pl. n. m. v. v. m. f. m.

26

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés barco (cast)/batèu (dv) bard (dv)/hanga (f)/vasa (f) barèt (deishar)/baretar barèt, a bargar barguèra/andàs barlòca baromètre barradissa barralh barralha barralhar barramenta barrar barrar era net (nueit) barrar (es uelhs) barrar/tapoar/boçar barratge barrejar barrèra barrinada barrolh/borrolh barron barron (d'escala de man) barron/pau/paishon barròt/pau barrullaire, ra (dv)/gandièr, a bartàs (dv)/matàs/segàs bassa bassac (-ada) Castelhan barco cieno barbechar barbecho machacar cercado (m) charlatán, ana; hablador, a barómetro barrera/cercado (m) cercado/empalizada (f) barrera, cercado/dique (m), parapeto (m) cercar, vallar, cerrar barrera cerrar anochecer cerrar los ojos tapar barrera (f)/presa (f) disipar, derramar/mezclar barrera tiro (m)/barreno (m) cerrojo barrote peldaño bastón bastón vagabundo, da matorral charco (m) sacudida (f) Catalan vaixell llot guaretar guaret matxucar tanca xerraire baròmetre barrera/tanca clos/estacada (f) barrera, clos (m)/dic (m),parapet (m) cloure, encerclar barrera tancar fosquejar aclucar tapar/taponar barrera (f)/presa (f) vessar, dissipar/barrejar barrera tret (m)/barrinada forrellat barrot escaló bastó bastó rodamón matoll toll (m) sotragada (f) Francés bateau limon guéret guéret broyer clôture, parc mobile babillard, e baromètre barrière/clôture clos/palissade (f) barrière, clôture/digue, parapet (m) clore, palissader barrière fermer se faire nuit fermer les yeux couvrir/boucher barrage, barrière (f)/barrage verser, dissiper/mélanger barrière coup de feu (m)/trou/coup de mine verrou barreau échelon bâton bâton vagabond, e buisson floque secousse (f)

27

Gram. m. m. v. adj./m. v. f. adj./n. m. f. m. f. v. f. v. v. v. v. m. v. f. f. m. m. m. m. m. adj./m. m. f. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés bastida bastiment bastir bastissa baston/barròt/pau bastrús, ussa/maladret, a/malestruc (dv) bastrús, ussa/pòcvau bataclam batalhada (fam) batanar bategat/borrat/plojat bàter bàter/pataquejar batèsta batèsta/düèl (m)/combat (m) batèu (dv) batialhes (era hèsta) batiar/cristianar baticòr batieg batúria batussa bauassa/baua bauassèra baua/bauassa bauda baudra (dv)/hanga bauma/tuta bavardaria/cujança (dv) bavard, a bavorada Castelhan casa, quinta, villa, torre edificio/navío construir, edificar obra, edificio (m) bastón torpe, chapucero inepto, ta desmadre, escándalo discusión latir/vapular, golpear/charlar (fam) chaparrón, chubasco trillar/batir, vencer/remover latir/batir, golpear conflicto (m), combate (m)/riña duelo (m) barco bautizo (m) bautizar emoción (f) bautizo gentío (m), multitud ojeo (m)/riña, pelea baba baba, baba en gran cantidad baba pestillo (m) barro (m) caverna, gruta orgullo (m), jactancia vanidoso, sa vaho (m) Catalan torre, xalet (m), vil·la edifici/vaixell, navili construir obra, edifici en construcció bastó desmanyotat, ada inepte batifull discussió bategar/fuetejar, copejar/xerrar ruixat, xàfec batre/batre, vèncer/remenar bategar/colpejar combat (m)/baralla, sarau (m) duel (m) vaixell bateig (m) batejar emoció (f) bateig gentada, multitud esquivament (m)/baralla bava bava, bavera bava pestell (m) fang (m) gruta, balma, caverna orgull (m), vanaglòria vanitós, osa baf (m), bafor Francés maison, villa, ferme édifice/navire construire, maçonner bâtisse bâton maladroit, e inapte bric-à-brac discussion palpiter, battre/rosser/bavarder averse (f) battre le blé/vaincre/remuer palpiter/battre, frapper conflit (m), combat (m)/rixe duel (m) bateau baptême (m) baptiser émotion (f) baptême foule, du monde rabat (m)/rixe bave bave bave pêne boue caverne, grotte orgueil (m), outrecuidance vaniteux, euse bouffée Gram. f. m. v. m. m. adj. adj. m. f. v. m. v. v. f. f. m. f. pi. v. m. m. f. f. f. f. f. m. f. f. f. adj. f.

28

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés bèc (poralha) becut/ògre bedoth belèc beleg (dv)/relampit/eslambrec (dv) belegar beleta beletarraba/bletarraba belina (garòs)/menina/lauaneta belòria (dv)/jòia beluga (dv)/bua/shagata ben ben benadret, a benbé de (puj)/fòrça/plan benbé (puj)/fòrça/plan/hèra (dv) benedida/benediccion benedir/benedíser (dv) benedíser (dv)/benedir benlèu (dv)/dilhèu bensè benvenguda/planvenguda ben-pròp/lèu bèra causa/quauquarren beresa/beror/beutat (dv) bergàs bèri uns, bères ues bernat-pescaire/ausèth blu (dv) beròi, a/bèth, bèra beròi, a/polit, ida beror/beresa/beutat (dv) berugar/voludar Castelhan pico ogro abedul balido relámpago balar acelga remolacha narciso (m) joya chispa muy bien hábil mucho, cha mucho bendición bendecir bendecir a lo mejor, quizá por supuesto bienvenida casi algo belleza cercado algunos, nas martín pescador bello, ila; hermoso, sa bonito, ta; guapo, pa belleza mover Catalan bec ogre bedoll bel llampec belar bleda remolatxa narcís (m) joia guspira molt bé hàbil molt, a molt benedicció beneir beneir potser sens dubte benvinguda gairebé, quasi alguna cosa, quelcom bellesa tanca (f) alguns, nes blauet bell, a; formós, osa bonic, a bellesa moure, bellugar/moure Francés bec ogre bouleau bêlement éclair bêler bette betterave narcisse (m) bijou (m) étincelle très bien habile beaucoup de beaucoup bénédiction bénir bénir peut être certainement bienvenue presque quelque chose beauté clôture (f) quelques-uns, quelques-unes martin-pêcheur beau (bel), belle joli, e; beau (bel), belle beauté mouvoir, bouger/pousser

29

Gram. m. m. m. m. m. v. f. f. f. f. f. adv. m. adj. adj. adv. f. v. v. adv. adv. f. adv. pron. ind. f. m. pron. ind. m. adj. adj. f. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés besonh besson, oa bèstia damnatgeua bestiar/bestiau (dv) besucaria (dv)/arren (m)/fotesa beta bèth shinhau/un drin (dv) bèth un, bèra ua bèth, bèra bèth, bèra/certan, a betrèles beuenda/bevenda béuer/béver béuer/béver bèupair, bèlamair (dv)/suer, a beutat (dv)/beresa/beror biaça (dv)/morralet (m) biais biais (dv)/adretia (f) biaishut, uda (dv)/adret, a bibo/pibo/píbol (dv) bigàs dera esquia bilha (de chicolate) bilhèstres biòca/parva bisbe (cat)/avesque (dv) bishò/buishò bistortièr (dera codina o emplestir) biua/biva blaga blanc, a Castelhan necesidad (f) gemelo, la alimaña ganado bagatela cerco (m), cordón (m), lazo (m) algo, un poco alguno, na bello, lla; hermoso, sa cierto, ta tirantes (m) bebida beber bebida (f) suegro, gra belleza mochila manera (f)/sesgo, oblicuidad (f) destreza (f) hábil chopo espinazo pastilla de chocolate despojos (m)/sobras, restos (m) comida, yantar (m) obispo bocio rodillo liendre (m) trola/verborrea blanco, ca Catalan necessitat (f) bessó, ona animàlia bestiar bagatel·la, fotesa cèrcol (m), cordó (m) una mica algú bell, a; formós, osa cert, a elàstics (m) beguda beure beguda (f) sogre, ra bellesa motxilla manera (f)/obliqüitat (f), biaix destresa (f) hàbil xop, pollancre espinada (f) rajola de xocolata despulles/romanalla, arreplegadures menjar (m) bisbe goll corró llémena bola/verbositat blanc, a Francés nécessité (f), besoin jumeau, elle bête nuisible bétail bagatelle bande, cordon (m), lacet (m) un peu quelqu'un, quelqu'une beau (bel), belle certain, e bretelles boisson boire boisson (f) beau-père, belle-mère beauté havresac (m) manière (f j/obliquité (f), biais adresse (f), habileté (f) habile peuplier noir échine (f) tablette de chocolat reliefs/restes manger (m), nourriture évêque goitre rouleau lente menterie/verbosité blanc, che

30

Gram. m. adj./n. f. m. f. f. adv. pron. ind. adj. adj. ind. f. pl. f. v. m. n. f. f. m. f. adj. m. m. f. m. pl. f. m. m. m. f. f. adj.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés blanejar/adocir blanheu/blaniu blat blau, ava (dv)/blu, a blecassut, uda/blèc, a/mèc, a (dv) blèc, a/blecassut, uda/mèc, a (dv) blessejaire, ra blet (dv)/beletarrava bletarrava/beletarrava blispa (de husta) blos, ossa blu, a/blau, va (dv) boca bocai boca/boquèra bochòrla/veishiga/bambolha boçar bodena (dv)/vrentesca boder boèta bofiga/veishiga/bambolha bofiòla/bochòrla/veishiga/bambolha bogimèr/mogimèr/hanhàs/moràs bohabren/arguet/vantard bohada bohar/alend (f) bohar/buhar boha/bohèra/bohon (dv) bohet/tec/teca (f)/cohac/lampit boisharràs/bategat/borrat boishar/desempovassar Castelhan suavizar, mitigar regaliz centeno azul tartamudo, da tartamudo, da ceceoso, sa remolacha (f) remolacha astilla, espina puro, ra; sin mezcla azul boca trampa (f) desembocadura/salida ampolla atascar, obstruir barriga mantequilla (f) buzón (m) ampolla ampolla aguazal fanfarrón, ona ráfaga/vaharada/bocanada aliento soplar/henchir/respirar mal topo (m) cachete chaparrón desempolvar Catalan suavitzar regalèssia (f) sègol blau, ava quec, a quec, a papissot, a remolatxa (f) remolatxa estellicó (m) pur, a blau, ava boca trapa (f) desembocadura/sortida butllofa tapar, obstruir, embussar ventrell (m) mantega (f) bústia butllofa butllofa mullader fanfarró, ona ratxa/bafarada/glopada alè bufar/inflar/respirar malament talp (m) galtada (f) ruixat espolsar, desempolsegar Francés adoucir réglisse (f) seigle bleu, e bègue bègue qui zézaye betterave (f) betterave petit éclat de bois pur, e bleu, e bouche trappe (f) embouchure/débouché (m) ampoule obstruer panse beurre boîte aux lettres ampoule ampoule flaque (f) fanfaron rafale/exhalation/bouffée haleine (f) souffler/gonfler/respirer avec effort taupe claque (f) averse (f) épousseter, dépoussiérer Gram. v. m. m. adj./n. adj./n. adj./n. adj. m. f. f. adj. adj./n. f. m. f. f. v. f. m. f. f. f. m. adj./n. f. m. v. f. m. m. v.

31

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés boishòrla/bodofla/bambolha boita des letres (dv) bolegar bolonar bomba (explosiu) bon prètz (de) bonhar bonha/bonhuda bonheta (dv)/coquilhon bòni (garòs)/mochet boniqueria (dv)/lecaria/gormandaria bonser/bonanet bon, a boquèra bòrd bòrda bordalat bordilha (dv)/sostre/lordèra bordilhaire (dv)/escampaire borir bornar (dv)/atermiar bornat (dv)/brinhon/brunhon bòrni, a/escucat, ada borra borra borrada/bategat (m)/borrat (m) borrar (cast)/esfaçar (dv) borrasqueg/torbeg borrassada/bategat (m) Castelhan burbuja buzón (m) mover, agitar, remover, sacudir enroscar (un perno) bomba barato, ta abollar abolladura buñuelo (m) caramelo golosina buenas noches bueno, na/apto, ta desembocadura borde, margen/arista (f) cuadra, establo (m) aldea (f) basura basurero hervir/fermentar deslindar colmena (f) bizco, ca pelusa, estopa, pelo (m), vello (m) taco, taco de los cartuchos chubasco (m) borrar ventisca (f) chubasco (m) Catalan bombolla bústia moure, bellugar, remenar, sacsejar cargolar (un pern) bomba barat, a abonyegar abonyegadura, bony (m) bunyol (m) caramel llaminadura bona nit bo, ona/apte desembocadura vora (f); caire, marge/aresta (f) quadra, establia (f) llogarret escombraries (pl) escombriaire bullir/fermentar partionar, delimitar arna (f) guenyo, nya borrissol (m), estopa, pelussa, borrim tac, tap dels cartutxos xàfec (m) esborrar torb, rufa (f) xàfec (m) Francés bulle, bouillon (m) boîte aux lettres remuer, bouger, mouvoir, secouer, agiter boulonner bombe bon marché bosseler bosselure beignet (m) bonbon friandise bonsoir bon, onne/apte embouchure bord, lisière (f)/arête (f) écurie, étable hameau ordures (pl) boueur bouillir/fermenter limiter, borner ruche (f) bigle duvet (m), étoupe, bourre, poil (m) bourre, bouchon des armes à feu averse effacer tempête de vent et de neige averse Gram. f. f. v. v. f. adj. v. f. f. m. f. interj. adj. f. f. f. m. f. m. v. v. m. adj. f. m. f. v. f. f.

32

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés borrat/bategat/plojat/boisharràs borrèu borrilhon/bot dera cama/pompilh borrofada borrolar (dv) borrolh/barrolh (v-) borrombar (-ejar) borrombejar borron (d'arbe) borsonada (dv)/colhoèra/colha bòsc boscatèr/picaire bostifalha bostifalhar/aprovedir bostòc bostòc (de sang) bot dera cama/borrilhon/pompilh botar/hicar/méter botàs (de tèrra) boteric/boti botiga botjar/mòir botoar boton bò(u)/bueu bracar brac, a/cuert, a braç braguèr (deth bestiar) bramar Castelhan chaparrón verdugo pantorrilla (f) ráfaga (de nieve, lluvia) enredar/trastornar cerrojo zumbar/retumbar, resonar zumbar yema (f) escroto (m) bosque leñador comida abastecer grumo, cuajarón coágulo (de sangre) pantorrilla (f) poner, colocar alud enano, na tienda mover abrochar capullo, yema/botón/testículo buey cortar/interrumpir corto, ta/escaso, sa brazo ubre (f) bramar/rebuznar/berrear/mugir Francés averse (f) bourreau mollet rafale (de neige, pluie) brouiller/bouleverser verrou bourdonner/retentir bourdonner bourgeon scrotum (m) bois bûcheron mangeaille approvisionner grumeau, coagulum caillot (de sang) mollet placer avalanche (f) nain, e boutique mouvoir, bouger boutonner bourgeon, bouton/bouton/testicule bou boeuf tallar/interrompre couper/interrompre curt, a/escàs, assa court, e,/court, e braç bras mamellam mamelles des animaux bramar/bramar/bramular/braola bramer/braire/mugir/beugler r Catalan ruixat botxí panxell ràfega (de neu, pluja) embolicar/capgirar, trastornar forrellat brunzir/retentir, retrunyir brunzir gemma (f), botó escrot (m) bosc llenyataire manduca abastar, proveir grumoll, duralló, coàgul gleva (de sang) panxell col·locar allau nan, a botiga moure, bellugar cordar, botonar capoll, gemma (f)/botó/testicle Gram. m. m. m. f. v. m. v. v. m. f. m. m. f. v. m. m. m. v. m. adj./n. f. v. v. m. m. v. adj. m. m. v.

33

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés bramar (fam) bramaut branc branca/arrama/branc (m) brandar brandida brasèr (dv)/cendrèr brastar (era pèth) braulon bravàs, assa brave, va brèç brembar/rebrembar bren bren de (ar)ressèga (dv)/sarna (f) brescat brespèra/espatlader/malh brestèc/renèc bret, a (dv)/blecassut, uda briaguèra (dv)/peta/monina bric bric mès brigalhar/bricalhar brigalh/bricalh brigand brinhon/brunhon/caven (dv) briquet (franc) Castelhan llorar, gemir/desgañitarse zambomba (f) gajo, rama (f)/porción, división rama arder/vibrar, tambalearse sacudida cenicero agrietar, cortarse (la piel) abejorro bonachón, ona dócil; manso, sa/bueno, na/juicioso, sa canasta (f)/cuna (f) acordarse, rememorar salvado aserrín alambrada (f) despeñadero (m) reniego tartamudo, da borrachera nada, algo nunca más triturar/romper/desmigajar fragmento, migaja (f), pedazo bandido colmena (f) encendedor Catalan plorar, gemegar/esgargamellarse simbomba (f) ram, branca (f)/porció (f), divisió branca cremar/vibrar, trontollar sotragada cendrer tallar (la pell) borinot bonàs, assa dòcil; mans, a/bo, ona/assenyat, ada banasta (f)/bressol recordar (se), rememorar segó serradures (f. pl.) filferrada estimball (m) renec quec, a borratxera gens mai més matxucar/trencar/engrunar molla (f), engruna (f), fragment, bocí bandit arna (f) encenedor Francés pleurer, gémir/s'égosiller instrument champêtre branche (f)/portion (f), division (f) branche brûler/branler, chanceler secousse cendrier se gercer, crevasser (la peau) bourdon bonasse docile/bon, onne/sage; obligeant, e corbeille (f)/berceau rappeler, remémorer, se souvenir son sciure (f) grillage/réseau de fils de fer précipice (m) juron bègue ivresse point, nullement, quelque peu jamais plus broyer/briser/émietter miette (f), fragment, débris bandit ruche (f) briquet Gram. v. f. m. f. v. f. m. v. m. adj. adj. m. v. m. m. m. f. m. adj./n. f. adv. adv. v. m. m. m. m.

34

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés brisar broa (dv)/cant (m) bròc bròc brocadura (dv) bròja (dv)/hariat broma broma baisha/bromèra bromadís bromalh bromassa bromatge/bromor (f) bromèra bronidera bronir bronit (-ida) bronzinar broquet (d'un barricòt) brossar/colistrar brossar/espolsetar bròssa/espolset brotoar broton bruch (dv)/bronit brun, a/moret, a brusc, a bruslar (dv)/hlamar/cremar Castelhan romper, quebrantar borde (m), orilla borde/bastón, tallo brezo folleto (m) papilla nube niebla neblina (f) nube (f) neblina/nubarrón (m) Catalan trencar, rompre vora, marge (m) vora (f), caire/bastó, tija (f) bruguera (f) opuscle (m) farinetes (pl) núvol (m) boira boirina (f) núvol boirina/grop (núvol) (m) Francés casser, briser bord (m), orée bord/bâton, tige (f) bruyère (f) brochure bouillie nuage brouillard (m) brouillard épais nuage brouillard épais (m)/gros nuage (m) brouillard (m) nébulosité/brume bruit/bruissement/bourdonnem ent bourdonner/gronder, mugir/médire bruit, rumeur/bourdonnement/gronde ment bourdonner/gronder, ronfler robinet cailler brosser brosse bourgeonner, pousser rejeton/bourgeon bruit brun, e fragile brûler Gram. v. f. m. m. f. f. f. f. m. m. f. f. f. m. v. m. v. m. v. v. f. v. m. m. adj. adj. v.

35

niebla boira nubosidad/neblina nebulositat/boirassa ruido sordo/rumor/zumbido (m) soroll sord (m)/remor/brunzit (m) zumbar/rugir/murmurar brunzir/rugir/murmurar, rondinar ruido, rumor/zumbido/rugido soroll, remor/brunzit/rugit zumbar/roncar, rugir (motores) grifo cuajar cepillar cepillo (m) brotar, crecer (las plantas) retoño, capullo/yema (f) ruido moreno, na frágil arder brunzir/rinxolar, roncar aixeta (f) quallar raspallar raspall brollar, llucar, brotar relluc, rebrot, capoll/gema (f) soroll morè, ena fràgil cremar

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés bruslar (dv)/usclar/sorrostir brutlar/hlamar/calar eth huec bualh buarla/bua/shagata/bualh (m) budèth budèth gròs budèth prim bueu/bò bufèc (dv)/vuet, eda/tohut, uda bugadèr/rusquèr bugàs bugor buhar/bohar buisharràs (-at)/bategat bulbe (scient)/cabòça (f) burar bura/bonha/tònha burèu, èla butar (dv)/possar Castelhan achicharrar incendiar, quemar chispa (f)/llamarada (f) chispa intestino intestino grueso intestino delgado buey hueco, ca cubo para la colada vaho/vapor vapor (m) soplar chubasco bulbo abollar chichón (m), burujón (m) pardo, da empujar Catalan socarrar, abrusar incendiar guspira (f)/flamarada (f) guspira intestí intestí gros intestí prim bou buit, ida ileixiver baf, bafor (f)/vapor vapor (m) bufar xàfec bulb, cabeça (f) abonyegar nyanyo (m), banya marró, na; castany, a; bru, na empènyer Francés flamber, brûler incendier, brûler étincelle (f)/flamboiement étincelle intestin gros intestin intestin grêle boeuf vide; creux, euse cuvier bouffée (f)/vapeur (f) vapeur (f) souffler averse bulbe bosseler bosse brun, e pousser Gram. v. v. m. f. m. m. m. m. adj. m. m. f. v. m. m. v. f. adj. v.

36

Diccionari d’aranés v1.0.00

37

C
Aranés ça que la (dv)/totun cabana cabau cabedura/cabença cabelh càber cabessa (dv)/arair (m) cabeste cabidornat/cabornac/lapasson cabinet (dv)/limanda (f) cabòça/cabolha cabordena (dv)/pinson (m) cabòs/cabornac/cabidornat/lapasson cabuçalh (d'un arbe) cabuda/cabença cabusset/cabussada (f)/capihona (f) cacalejar/cascalhar cacilha cachar (dv)/sarrar cachavièlha (dv)/mala jadilha caça caçaire caçum cada cadea/cadia càder (dv)/quèir cadèth Castelhan sin embargo cabaña caso/capital cabida espiga (f) caber, contener arado (m) cabestro renacuajo armario bulbo (m) grosella renacuajo cima cabida zambullida (f) cacarear caza apretar pesadilla caza cazador caza (f) cada cadena caer cachorro Catalan tanmateix, no obstant això cabanya cas/capital (diners) cabuda espiga (f) cabre, contenir arada ronsal cap-gros armari bulb (m), cabeça grosella cap-gros cimal cabuda capbussó escatainar caça estrènyer malson (m) caça caçador caça (f) cada cadena caure cadell Francés cependant, nonobstant cabane cas/capital contenance épi tenir, contenir charrue licou têtard armoire bulbe (m) groseille têtard maîtresse branche (f) contenance plongeon caqueter gibier (m) étreindre, serrer, resserrer cauchemar (m) chasse/gibier (m) chasseur gibier chaque chaîne tomber petit (de divers mammifères) Gram. adv. f. m. f. m. v. f. m. m. m. f. f. m. m. f. m. v. f. v. f. f. m. f. adj. f. v. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés cadia (de montanhes) cadièra (dv)/cagira cadion/malha (f) caduda (dv)/queiguda cadun, ua cafè cagadur (fam)/aganit, ida cagira/cadièra (dv) cai caièr (franc)/quadèrn/quasèrn (dv) caïn, a/traite, a/tradidor, a caire (dv)/cuic caisha caishalada/nhacada/nhac (m) caishau caishòla caish/cas cajada cala (d'un batèu) calaish calamic-calamac calar calar es còrnes (en un ahèr) calar/méter/botar/hicar/plaçar calà-se calà-se en lhet calçotets/calçon (dv) caleishon calelha (dv) caler calh calhader/calh/cò Castelhan sierra silla eslabón caída cada uno, cada cual café avaro, ra silla andén, muelle cuaderno traidora ángulo caja mordisco (m) muela (f)/peñasco colmillo (m) caso muleta bodega cajón a horcajadas empotrar/penetrar, introducir emperrarse poner, colocar zampar/meterse acostarse calzoncillos casilla (f) farol (m) ser preciso, necesitar coágulo/cuajo cuajo Catalan serrat (m) cadira baula caiguda cadascú cafè avar, a; gasiu, iva cadira andana (f) quadern traïdor, a angle caixa mossegada queixal/penyal ullal (m) cas crossa bodega calaix cama ací cama allà encastar/penetrar, introduir entossudir-se posar cruspir-se/ficar-se ajeure's calçotets casella (f) fanal (m) caldre coàgul/quall quall Francés chaîne de montagnes chaise chaînon chute chacun, e café avare chaise quai cahier traître, esse angle caisse morsure dent (molaire)/rocher canine/défense cas béquille cale tiroir à califourchon emboîter/pénétrer, introduire s'entêter mettre engloutir/fourrer, se mettre se coucher caleçon (s) case (f) falot (m) falloir coagulum/caillé présure (f), caillot

38

Gram. f. f. m. f. pron. ind. m. adj./n. f. m. m. adj./n. m. f. f. m. f. m. f. f. m. loc. adv. v. v. v. v. v. m. pl. m. f. v. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés calhamardada/camardada calhar calhàs calhastre/calh/calhader calhastre/calhat de sang calhau calinejar (dv)/amorassar caliques (dv)/gatalheues calorassa calor/caumàs (m) calòs (dv)/trishon calvícia/cauvura calla/catla cama cama/camèra camada camadeta (dv)/camada/gessuda camalhon/cambalhon/pernilh camardada/camarlada/camada/calhamarda da camavirar cambiada/cambiadís (m) cambiadís,issa cambiament cambi/escambi cambolh/caumàs/calorassa (f) cambon camerar/possar camèra/pè (m) Castelhan zancada cuajar, coagular coágulo de sangre/grumo cuajo coágulo guijarro acariciar cosquillas bochorno (m)/concupiscencia calor (m) troncho calvicie codorniz caña/pierna tallo (m) zancada/trayecto (m), viaje (m) excursión jamón zancada tergiverso r/volcar, invertir cambio (m) inconstante, versátil, variable cambio, mudanza (f) cambio/substitución (f) bochorno vega (f) brotar caña/tallo (m) Catalan gambada quallar, coagular coàgul de sang/grumoll gleva (f), coàgul coàgul còdol acaronar, amanyagar pessigolles xafogor/concupiscència calor caluix calbesa guatlla canya/cama tija gambada/trajecte (m), viatge (m) excursió pernil gambada tergiversar/bolcar, abocar mudança, canviament (m) inconstant, versàtil, variable Francés enjambée cailler, coaguler, figer caillot de sang/grumeau caillot caillot caillou caresser chatouilles chaleur/concupiscence chaleur suffocante trognon calvitie caille chaume (m)/jambe tige enjambée/trajet (m), voyage (m) excursion jambon enjambée Gram. f. v. m. m. m. m. v. f. pl f. f. m. f. f. f. f. f. f. m. f. v. f. adj. m. m. m. m. v. f.

39

déformer/culbuter, renverser changement (m) inconstant, e; versatile; changeant, e canvi, mudança (f), canviament échange, changement canvi/substitució (f) change, échange/substitution (f) xafogor (f) chaleur suffocante (f) horta (f) champ fertile brollar pousser, bourgeonner canya/tija roseau (m)/tige

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés camiau/caminau camin camin de hèr caminada caminòu (-òla) camion camishèth/gusmèth (dv) camitòrt, a/coish, a/ranquet, a camp campanau campanhard, a/campanhòu, òla campanhòu, òla/campanhard, a campar campar/espiar campion, a campulament campular campuleta/viroleta cana canalet/combana (f)/gotèr/guà canau canauera/canavera cana/cajada cana/gargamèra/gòrja cançon/canta candelh (d'òli) candelon canèla Castelhan camino camino, trayecto ferrocarril trecho (m)/paseo (m), caminata sendero camión ovillo cojo, ja campo campanario campesino, na; rural campesino, na; labriego, ga; rural aparecer observar, mirar, vigilar campeón, ona vuelco tumbar, volcar pirueta/vuelco (m) caña/bastón (m) badén cauce/barranco, garganta (f) caño/bálago muleta garganta canción lámpara (m) lámpara (f)/vela pequeña grifo (m)/tubo (m) Catalan camí camí, trajecte ferrocarril tret (m)/passeig (m), caminada viarany, senda (f) camió cabdell coix, a camp campanar camperol, a; rural camperol, a; pagès, esa; rural aparèixer observar, aguaitar, vigilar campió, ona bolc tombar, caure cabriola/bolc (m) canya/bastó (m) gual rec, canal/barranc, congost canya/empall (m) crossa gola, coll (m) cançó llàntia (f) llàntia (f)/espelma petita aixeta/tub (m) Francés chemin chemin, trajet chemin de fer traite/longue marche, promenade sentier camion pelote boiteux, euse champ/terrain (de sport) clocher campagnard, e; rural, e campagnard, e; rural, e apparaître observer, guetter champion, onne chavirement, renversement renverser, tomber pirouette/chavirement, renversement roseau (m)/canne caniveau rigole (f)/ravin, défilé roseau (m)/chaume (m) béquille gorge chanson lampe (f) lampe (f)/chandelle (f) robinet (m)/tuyau (m), tube (m) Gram. m. m. m. f. m. m. m. adj./n. m. m. adj./n. adj./n. v. v. n. m. v. f. f. m. m. f. f. f. f. m. m. f.

40

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés caneladura canèr (dv)/gotèr/combana (f) canèr (dv)/sheta (f) canèra canerada/canoada canerar canèra/canèth (m)/rodet (m) canèth canèu (dv)/tuèu canha canhisclar/ganholar canhós, osa/guit, a/feniant, a canhotar canilha/eruga/arna/gatamina (dv) canoada canon cansadera/cansèra/cansament (m) cansament cansat, ada/esquintat, ada cant canta/cançon cantierada cantièr/pilèr/molon (dv) cantoada canton cantre cant/cornèr can, canha cap cap cap de cap per cap Castelhan ranura, estría canal grifo tallo de los cereales/caña cañería brotar/canalizar/bobinar bobina, carrete muñeca (f)/carrete, bobina (f) tubo perra /galbana, pereza aullar, ladrar gandul, a; holgazán, a parir la perra oruga cañería/cañonazo (m) cañón fatiga cansancio cansado, da borde, arista, lado/canto canción montón (m) montón esquina rincón, esquina (f), ángulo cántaro rincón perro, rra cima (f) cabeza (f)/extremo, punta (f) ningún, una permuta (f), trueque Catalan ranura, canal (m) canalera (f) aixeta (f) tija dels cereals/canya canonada brollar/canalitzar/bobinar bobina puny (m)/bobina (f) tub gossa/mandra, peresa udolar, lladrar gandul, a; dropo cadellar la gossa eruga canonada/canonada canó fatiga cansament cansat, ada bord, vora (f), costat/cant cançó munt (m) munt cantonada racó, cantonada (f), angle càntir racó gos, gossa cim cap/extrem cap permuta (f), truca (f) Francés cannelure, rainure caniveau robinet tige des céréales/roseau (m) tuyauterie pousser/canaliser/bobiner bobine, tuyau (m) poignet (m)/bobine (f) tuyau chienne/paresse hurler, aboyer paresseux, euse chienner chenille tuyauterie/coup de canon (m) canon fatigue fatigue (f) fatigué, e bord, côté/chant chanson tas (m) tas coin (m) coin, coin de rue/du feu, angle cruche (f) coin chien, enne cime (f), faîte tête (f)/extrême, bout aucun, e permutation (f)

41

Gram. f. m. m. f. f. v. f. f. m. f. v. adj./n. v. f. f. m. f. m. adj. m. f. f. m. f. m. m. m. n. m. m. adj. ind. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés capa (ròba) capable, bla capacitat capborrut, uda/temardut, uda capbrutlar/capvirar/alhocardir capdau (dv)/capmèstre capdulh (dv)/caplòc capèla/capèra (dv)/gleisòla capenjós capensús caperader caperar caperar/acogar capèth/chapèu capihonada/cabusset (m) capinaut, a capir/compréner capitala (dv)/capitau/capital capitar/endonviar capitau capitau (sòs) caplhèua caplòc/capdulh (dv) capmartèth (dv)/cabidornat/lapasson capmèstre/cap/capdau (dv) capsa capuchina/lucana capuret capuret/caputh caputh capvirar capvirat, ada/capbrutlat, ada Castelhan capa capaz; apto, ta cabida, capacidad tozudo, da enloquecer jefe capital (de un país) capilla boca abajo/hacia abajo boca arriba/hacia arriba tapadera (f) tapar, cubrir, recubrir/abrigar sepultar sombrero zambullida orgulloso, sa/(m) orgullo comprender, entender capital acertar, lograr/adivinar capital capital vuelco (m) capital (f) renacuajo jefe caja ventana de la buhardilla repollo capullo cima (f)/capullo tergiversar/revolver/trastornar loco, ca Catalan capa capaç, apte capacitat, cabuda tossut, uda; caparrut, uda enfollir cap capital (d'un lloc) capella de cap per avall/cap avall boca per amunt/cap amunt tapadora (f) cobrir, tapar, recobrir/abrigar colgar, cobrir barret capbussó (m) orgullós, osa/(m) orgull copsar, comprendre capital aconseguir, assolir/endevinar cabdal, capital capital bolc (m) capital (f) cap-gros cap capsa finestra de les golfes cabdell/col de cabdell capoll cim/capoll, poncella (f) tergiversar/regirar/trastocar boig, boja Francés cape capable, apte capacité, contenance têtu, e affoler chef capitale chapelle à plat ventre/vers le bas sur le dos/vers le haut couvercle couvrir, recouvrir/abriter terrer, ensevelir chapeau plongeon (m) orgueilleux, euse/(m) orgueil comprendre, saisir capitale atteindre, réussir/deviner capital, e capital chavirement (m), culbutage (m) capitale (f) têtard chef boîte fenêtre du grenier coeur/chou pommé bouton (de fleur) cime (f), sommet/bouton déformer/renverser/affoler fou, folle; écervelé, e Gram. f. adj. f. adj. v. m. f. f. adv. adv. m. v. v. m. f. adj. v. f. v. adj. m. f. m. m. m. f. f. m. m. m. v. adj./n.

42

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés capvirà-se cap-bernat/cabidornat/lapasson cap-nere/pichèr cap/capmèstre/capdau (dv) caractèr caramèl/caramèu carar carataisha (dv)/titàs (m) caravirar caravirat, ada/cara de pet carboèr, a carbon carcanhar carchòfa/artichaut (franc) cardalina/cardin/cardonet (m. dv) cardet carestièr, a/caristièr, a careta/titàs (m)/masqueta cargòlh (-òlha) cargue carilhon cariòt/carriòt (dv) carís carnassèr, a carnaval/magràs carnejaire, ra carnissèr, a carn/carnalha carrascla/aucòla carreg Castelhan enloquecer renacuajo carbonero jefe carácter caramelo callar máscara desfigurar/metamorfosear huraño, ña carbonero, ra carbón inquietar, atormentar/importunar alcachofa jilguero (m) cardo avaro, ra; tacaño, ña máscara caracol cargo, oficio mejilla (f) carretilla (f) garganta, desfiladero/paso entre casas carnicero, ra/carnívoro, ra carnaval carnicero, ra carnicero, ra/carnívoro, ra carne perdiz blanca acarreo, transporte/sedimento Catalan enfollir cap-gros carboner cap caràcter caramel callar careta desfigurar/metamorfosar esquerp, a carboner, a carbó inquietar, turmentar/importunar carxofa cadernera card avar, a; gasiu, iva careta caragol càrrec, ofici galta (f) carretó congost (m)/androna (f) carnisser, a/carnívor, a/cruel carnestoltes carnisser, a carnisser, a /carnívor, a carn perdiu de neu transport/sediment Francés affoler, devenir, rendre fou têtard mésange charbonnière chef caractère caramel se taire, taire masque (m) défigurer/métamorphoser hargneux, euse charbonnier, ère charbon inquiéter, tourmenter/importuner artichaut (m) chardonneret (m) chardon avare, chiche masque (m) escargot charge joue (f) brouette (f) défilé/allée (entre deux maisons) carnassier, ère/carnivore/cruel carnaval carnassier, ère boucher, ère/carnassier, ère viande, chair lagopède (m) transport/sédiment Gram. v. m. m. m. m. m. v. f. v. adj. adj./n. m. v. f. f. m. adj./n. f. m. m. m. m. m. adj. m. adj. n./adj. f. f. m.

43

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés carrerada/corsèra carrerat /carreret/carreron carrèr/carrèra (f)/carrièra (dv) carrèr/còp/viatge carrèu (damèr) carrièra (dv)/carrèra/carrèr (m) carriereta (dv)/carreron (m) carrinclada/carrincladís (m) carrincladera carrinclar/carrincar (dv) carrincleg/carrinclada (f) carrinclejar carrolha (de milhòc) carrolha (de pin) carròta cartèu/pannèu casalon casau/uart casa/ostau (m)/maison (dv) cascalhar/cacalejar/cascarelejar cascantejar (dv)/lordejar/enlordir cascant, a (dv)/lord, a caseta , caseton (compartiment) caspa (deth peish) casquelh cassenhau casse/casso (dv) castanhèr castèth Castelhan sendero (m) callejón calle (f) vez (f casilla (f) calle callejón (m) crujido (m) rechinamiento, chirrido crujir crujido rechinar/crujir panocha piña zanahoria letrero casilla huerto casa cacarear ensuciar sucio, ia casilla casilla (f) escamas del pescado zurrón, cáscara (f) robledal roble castaño castillo Catalan viarany (m), senda carreró carrer vegada (f) casella (f) carrer (m) carreró (m) cruixit (m), escarritx (m) grinyol, carrisqueig cruixir, escarritxar cruixit, escarritx grinyolar/cruixir, escarritxar panotxa pinya pastanaga rètol caseta hort casa escatainar embrutar brut, a caseta casella (f) escames del peix clofolla (f), closca (f), escorça (f) roureda (f) roure castanyer castell Francés sentier (m) ruelle (f) rue (f) fois (f) case (f) rue ruelle craquement (m), crissement (m) grincement crisser, grincer craquement, crissement grincer/craquer, crisser épi de maïs pigne carotte écriteau maisonnette jardin potager maison caqueter salir sale maisonnette case (f) écaille du poisson coque (f), coquille (f), écale (f) chênaie (f) chêne châtaigner château Gram. f. m. m. m. m. f. f. f. m. v. m. v. f. f. f. m. f. m. f. v. v. adj. f. m. f. m. m. m. m. m.

44

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés castigar/punir castig/puniment cas/caish catar catèrva catla/calla (vg) caucar caucèr/cauçadura (f)/cauçura (f) cauceta (dv)/michon cauçada cauçar caudea/caudia caudèr caudheired/caudhred/tremoladera (f) caud, a cauhader cauhar cauhatge cauilhar/cavilhar cauilha/cavilha cauishigada caulet caulet capús caumar/caumejar caumàs/cauma (f)/calorassa (f) caumatge cauna (dv)/tuta causa causida/alistada/escuelhuda causir/alistar/escuélher cauva/tuta cauvura/calvícia Castelhan castigar castigo caso cavar, excavar gentío (m) codorniz pisar, hollar, apretujar calzado calcetín (m) calzada calzar/acollar/calzar, trabar cal caldero escalofrío caliente calentador calentar calefacción (f) tobillo clavija/taco (m)/pasador (m) pisotón (m) col repollo abochornar/holgar bochorno paro caverna/madriguera cosa elección elegir, escoger cueva calvicie Catalan castigar càstig cas cavar, excavar gentada guatlla trepitjar, prémer amb força calçat mitjó (m) calçada calçar/colgar (plantes)/falcar calç calder calfred calent, a escalfador escalfar calefacció (f) turmell clavilla/tac (m)/clàvia trepitjada col col de cabdell abrusar, acalorar/folgar xafogor (f) atur caverna/cau (m), llodriguera cosa elecció, tria elegir, escollir cova calbesa Francés châtier, punir punition (f) cas houer, bêcher foule, du monde caille fouler chaussure (f) chaussette chaussée chausser/terrer/caler chaux chaudron frisson chaud, e chauffe-eau chauffer chauffage cheville du pied (f) cheville/coin (m)/goupille action de marcher sur le pied chou chou pommé suffoquer de chaleur/chômer chaleur suffocante/touffeur chômage caverne/tanière, terrier (m) chose élection, choix (m) élire, choisir grotte calvitie Gram. v. m. m. v. f. f. v. m. m. f. v. f. m. m. adj. m. v. m. m. f. m. m. m. v. f. m. f. f. f. v. f. f.

45

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés cavala cavalam/cavalham/cavalum cavèrna cavòt ceba cèc, cèga/òrb, a (vlh. dv) cede celebrar/hestejar celh celha/cilha cellula cendre cendrèr centimètre centre cep (dera campana) cèrca cercadís/cercament cercar cercar horra/cercar tapatge cercar tapatge/ahiscar cercle cerèr cereret cerida ceridèr/cerisèr (dv) cernalha/shishangla (dv) certanament cervèth cèrvi cèu Castelhan yegua caballar caverna nicho, tumba (f) cebolla/bulbo (m) ciego, ga guisante celebrar espesor, grosor, capa (f) ceja célula ceniza (f) cenicero centímetro centro yugo búsqueda, pesquisa busca (f), búsqueda (f) buscar buscar jaleo provocar, enredar círculo/aro bodega (f), despensa (f) despensa (f) cereza cerezo lagartija ciertamente, por supuesto cerebro, seso ciervo, vencido cielo Catalan euga cavallí, ina caverna nínxol, tomba (f) ceba/bulb (m),cabeça cec, cega pèsol celebrar gruix, grossària (f), capa (f) cella cèl·lula cendra (f) cendrer centímetre centre jou recerca, perquisició recerca (f) buscar buscar brega provocar, sembrar la zitzània cercle/cèrcol celler rebost cirera cirerer sargantana sens dubte cervell cérvol cel Francés jument chevalin, e caverne tombe (f) oignon (m)/bulbe (m) aveugle petit pois célébrer épaisseur (f), grosseur (f), couche (f) sourcil (m) cellule cendre (f) cendrier centimètre centre mouton d'une cloche recherche, perquisition recherche (f), quête (f) chercher chercher noise provoquer cercle/cerceau cellier, cave (f) dépense (f) cerise cerisier lézard gris (m) certainement cerveau cerf ciel Gram. f. adj. f. m. f. adj./n. m. v. m.

46

f. f. m. m. m. m. m. f. m. v. v. v. m. m. m. f. m. f. loc. adv. m. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés cèu dera boca chafre (dv)/subernòm chai chapar chapèu/capèth chap/badina (f) chauchar chaueta/peta/monina/briaguèra (dv) chaupar chauput, uda/maladret, a chegrin chemineia (dv)/humenèja/tumenèja chèna (franc)/cadea/cadia chepicar (dv)/carcanhar/enquimerar chicana/chicanada chicolate delit chinada chisclar chivau (vg)/shivau chorma chorrèra (dv)/pish (m) chorret (d'un liquid) chorreta (audèth) chorrupar chòt/chot chuc chucar chucós, osa churlar cibla (bot) Castelhan paladar apodo bodega (f) zampar, comer/mascar, mascullar sombrero charco mojar, rebañar borrachera mojar, remojar, ablandar torpe pena (f) chimenea cadena inquietar tongo (m), trampa chocolate a la taza pellizco (m) brotar/chillar/chirriar caballo hampa cascada caño, chorro troglodita chupar/sorber búho jugo, zumo chupar, absorber/mamar/beber (fam) jugoso, sa beber en cantidad/chupar cima Catalan paladar renom celler endrapar, menjar/mastegar barret toll sucar borratxera mullar, xopar, estovar desmanyotat, ada; poca-traça pena (f) xemeneia cadena inquietar trampa xocolata desfeta pessic (m) brollar/xisclar/grinyolar cavall briva cascada doll troglodita xuclar/xerricar brúfol, mussol suc xuclar, absorbir/mamar/beure (fam) sucós, osa beure en quantitat/xuclar cim Francés palais sobriquet cellier, cave (f) manger, bâfrer/mâcher, mâchonner chapeau flaque (f) tremper ivresse amollir, tremper maladroit, e peine (f), chagrin cheminée chaîne inquiéter tricherie chocolat pincement (action)/pinçon jaillir, éclater/crier/grincer cheval pègre cascade jet troglodyte sucer/siroter hibou jus sucer, absorber/téter/boire (fam) juteux, euse boire ferme/sucer cime Gram. m. m. m. v. m. m. v. f. v. adj. m. f. f. v. f. m. f. v. m. f. f. m. f. v. m. m. v. adj. v. f.

47

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés cimalh cimeron/popet cincau cine/cinema cinta/beta ciratge circonstància/entremieja circular cirurgian, a/çurgent, a (dv) ciscle (d'un barricòt) cisèus (dv)/estalhants cistèr/tistèr citron/limon ciutat/vila clac/bronit clarejar clarulha clatenèra/henerècla/henuda clatjar/tatjar/tachar clau clau clauadura/sarralha/pan (m) clauar clauerar/claverar (vg) cloc, a clòsa clotut, uda clòt/cava (f)/tomba (f) clòt/horat clòt/hòssa (f) clucar (es uelhs) Castelhan cima (f) pezón quinto, ta cine cerco (m) betún circunstancia transitar cirujano, na cerco tijeras cesto limón ciudad ruido brillar, despuntar, aclarar claro (m)/calvero (m) Catalan cimal mugró cinquè, ena cinema cèrcol (m) betum circumstància transitar cirurgià cèrcol estisores cistell llimona (f) ciutat soroll brillar, traspuntar, aclarir clap (m), clapa, clar (m)/clariana rendija, grieta, hendidura esquerda, escletxa clavar, hundir/fijar clavar/fixar llave clau clavo clau cerradura pany (m) cerrar con llave/clavar tancar amb clau/clavar clavetear clavetejar vacío, ía; hueco, ca; huero, ra buit, ida; covarot (ou) cercado (m)/finca clos (m)/finca profunda, da; cóncavo, ua pregon, a; còncau, ava sótano soterrani bache, depresión (f) cavidad (f) sot, depressió (f), cavitat (f) tumba (f), fosa (f) tomba (f), fossa (f) cerrar aclucar Francés maîtresse branche (f) mamelon cinquième cinéma bande cirage circonstance circuler chirurgien cerceau ciseaux panier citron ville bruit briller, poindre, s'éclaircir éclaircie, clair (m)/clairière fente, crevasse enfoncer, clouer/fixer clef clou serrure fermer à clé/clouer clouter creux, euse; vide clos (m)/domaine (m) creusé, e; profond, e; concave cave (f) trou, dépression (f); cavité (f) tombe (f), fosse (f) fermer (les yeux) Gram. m. m. adj. m. f. m. f. v. m. m. f. pl. m. m. f. m. v. f. f. v. f. m. f. v. v. adj. f. adj. m. m. m. v.

48

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés clusa (dv)/carís (m)/gorguèra çò coar coa/coda (dv) cobejar/cobessejar còca cocon (dv deth vèrme de seda) cocut cocha cochar code codena (de magreta) còder/hèr còder/còser (dv) codinar/cosinar (dv) codina/cosina (dv) codinèr, a/cosinèr, a (dv) coeire còga cogant cogà-se (eth solei) coget/cojardet/cocurla (f. dv) cogitar cogitós, osa/pensiu, a cogòt cogotada/cohac (m)/teca coheissar/cohessar còila/vim/vimi (dv) coishejar/ranquejar coishin coish, a/ranquet, a/tòrt, a (dv) coja Castelhan desfiladero (m), garganta lo incubar, empollar cola, robo (m) codiciar, apetecer, ambicionar pastel capullo del gusano de seda cuclillo/junquillo oloroso capa, mano/estrato (m) acostar, tumbar codo corteza (de cerdo) cocer cocinar cocina cocinero, ra cobre puesta, ocaso (m)/ocaso (m) ocaso, occidente ponerse calabacín cavilar, pensar/planear, urdir meditabundo, da nuca (f), cogote cachete (m), bofetada confesar mimbre (m) cojear cojín cojo, ja calabaza Catalan congost (m) el covar cua cobejar, apetir pastís capoll del cuc de seda cucut/almesquí, jonquill de bosc capa/estrat (m) ajeure, ficar al llit colze cotna (porc) coure cuinar cuina cuiner, a coure ocàs (m), posta/decadència ocàs, occident pondre's carbassó pensar, reflexionar/ordir, proposar-se consirós, osa clatell galtada, bolet (m) confessar vímet (m) coixejar coixí coix, a carbassa Francés gorge, défilé (m) le, ce qui, ce que couver queue convoiter, appéter gâteau cocon de ver à soie coucou/jonquille (f) couche/strate coucher coude couenne cuire cuisiner cuisine cuisinier, ère cuivre crépuscule (m)/décadence occident coucher (se) courgette (f) réfléchir, penser/ourdir pensif, ive nuque (f) claque, gifle confesser baguette d'osier boiter coussin boiteux, euse citrouille

49

Gram. f. art. nev. v. f. v. m. m. m. f. v. m. f. v. v. f. n. m. f. m. v. m. v. adj. m. f. v. f. v. m. adj./n. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés cojardet/coget/cocurla (dv) colada/botàs (m. de tèrra) colader colandatge (vlh)/tenhat/tampàs (dv) colar colar colar/empegar colèra (estomac des crabòts) colerós, osa/colerut, uda colha/arrupa colha/colhoèra colhoèra (fam) colhonada (fam. dv)/badinada colhon/boton/testícul colistrar/colar colistre/cò colossau collègi coma un flòc de bones èrbes (fam) comanda comandament comandar/manar coma/com combana/gotèr (m)/guà (m) combat combàter comde començament/prumeria (f)/debuta (dv) Castelhan calabacín alud (m) colador, filtro tabique cuajar/manar, fluir, chorrear rezumar, filtrar/decantar pegar cuajo irascible arruga escroto (m) cobarde, gallina broma testículo cuajar cuajo colosal colegio de improviso pedido (m) mandato, orden (f) ordenar, mandar, prescribir como badén (m) combate combatir conde principio, comienzo Catalan carbassó allau (m) colador, filtre envà quallar/córrer, fluir, regalimar traspuar, filtrar, supurar/decantar enganxar quall irascible ruga escrot (m) covard, a; cagacalces broma, facècia testicle quallar quall/quall/gleva (f), coàgul colossal col·legi d'improvís comanda mandat, comandament, ordre (f) manar, ordenar, prescriure com xaragall (m), còrrec (m)/gual (m) combat combatre comte principi, començament Francés courgette (f) avalanche passoire (f), filtre cloison (f) cailler/couler, fluer, ruisseler suinter, filtrer, suppurer/décanter coller présure (f), caillette (des ruminants) irascible ride scrotum (m) poltron, onne; couard, e plaisanterie testicule cailler présure (f)/caillette/caillot colossal, ale collège à l'improviste commande commandement, mandat Gram. m. f. m. m. v. v. v. m.

50

adj. f. f. m. f. m. v. m. adj. m. loc.adv. f. m.

ordonner, commander, prescrire v. comme/que adv. ravine, ravin (m)/gué (m) m. combat combattre comte commencement m. v. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés començar/emprincipiar comerçant, a comestible, bla/minjadís, issa comission comitat/comitè comparança/comparason/comparèr (m) compausar compdar compde de (en)/en torn de/en sòrta de compladença complèt, a complèt, a/sancer, a compréner/concéber compromés/compromís com/coma/quin concernir/tànher concludir concordar/acordar/correspóner condar conde condolences condusir/amiar coneishement/coneishença (f) conéisher/conéguer conéisher/vejaire (dv) confiança/confidança/hidança (dv) confinh confit/mochet conflicte confront Castelhan empezar, iniciar comerciante comestible encargo (m)/comisión comité comparación componer contar en lugar de deleite (m) completo, ta entero, ra comprender; concebir, entender compromiso cómo concernir concluir concordar contar, narrar cuento pésame (m) conducir conocimiento conocer/discernir, distinguir opinión confianza límite, confín caramelo conflicto comparación (f)/límite/confrontación (f) Catalan començar, iniciar comerciant comestible encàrrec (m)/comissió comitè comparació compondre comptar en lloc de delectació complet, a sencer, a comprendre, concebre, entendre compromís com concernir concloure, acabar concordar contar conte condol (m) conduir coneixement conèixer/discernir, distingir opinió confiança límit, confí caramel conflicte comparació (f)/límit/confrontació Francés commencer, initier commerçant, ante comestible commission comité comparaison composer compter au lieu de délectation complet, ète entier, ère comprendre, concevoir compromis comment concerner, regarder conclure concorder conter, raconter conte condoléances conduire connaissance (f) connaître/discerner, distinguer opinion, avis confiance limite (f), confine bonbon conflit comparaison (f)/limite/confrontation (f)

51

Gram. v. adj./n. adj. f. m. f. v. v. loc. prep. f. adj. adj. v. m. adv. v. v. v. v. m. f. pl. v. m. v. f. f. m. m. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés congosta (dv)/delèit (m)/shaute (m) conilh, a conjugason conselhar/cosselhar conselh/cosselh consolar/plànher construsir (dv)/construir/bastir consumir contemporanèu, èa contenéncia/contengut(m) content, a content/gòi/alegror (f) contier continuadament/de contunh continuament contorn contornèr/contorn contunh (de) contunhar/continuar convéncer convengut/acòrd convèrsa convidar con·hessar (dv)/coheissar/cohessar còp de pè còp de uelh/uelhada còp d'aire còp sec copadís, issa/brusc, a Castelhan deleite (m) conejo, ja conjugación aconsejar consejo consolar construir consumir/podrir/gastar contemporáneo, ea cabida contento, fa alegría (f) contener continuamente continuación (f) recodo, viraje/itinerario, perímetro perímetro de continuo, sin cesar continuar convencer acuerdo conversación, diálogo (m) invitar confesar patada (f)/coz (f) ojeada (f), mirada (f) ráfaga (f) de repente, de súbito, enseguida frágil; quebradizo, za Catalan delectació conill, a conjugació aconsellar consell consolar construir consumir/podrir/gastar, desgastar contemporani, ània cabuda content, a alegria (f), joia (f) contenir/contenir/contenir-se contínuament continuació (f) revolt, tombant/circuit, perímetre perímetre de continu, sense treva continuar convèncer acord conversació, diàleg (m) invitar confessar puntada de peu/guitza (f) ullada (f), cop d'ull ràfega (f), ratxa (f) de sobte, tot seguit fràgil, trenquívol Francés délectation lapin, e conjugaison conseiller conseil consoler construire consumer/pourrir/user contemporain, e contenance content, e joie (f), gaieté (f) contenir/contenir/se contenir continuellement continuation (f) détour, tournant/circuit, périmètre périmètre continuellement, sens cesse continuer convaincre accord conversation, dialogue (m) inviter confesser coup de pied/ruade (f) oeillade (f), coup d'oeil rafale (f) soudain, tout de suite fragile; cassant, e Gram. f. n. f. v. m. v. v. v. adj. f. adj. m. v. adv. m. m.

52

m. loc. adv. v. v. m. f. v. v. m. m. m. adv. adj.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés copanòdes/copaesquilhòts (dv) copar còp/pausa (f)/moment/passada (f) còp/viatge/carrèr coquèla coquetar/apilhar coquilhon coquin, a/coquinàs, assa còr corada coratge corba corbàs/corbaish (dv) còrda cordar cordiòla/hilada cordon/correg còrna cornèr/còrn (dv) cornishon corporat, ada/corporent, a/corsat, ada correder correg corregir correja/correg (m) correjon córrer correspóner/acordar corruda corsatge/cossatge/corporança (f) Castelhan cascanueces romper, cortar/interrumpir Francés casse-noix couper, casser, tailler/interrompre momento moment moment vez (f), ocasión (f) vegada (f), ocasió (f) fois, occasion cazuela cassola terrine apelotonar amuntegar pelotonner buñuelo bunyol beignet bribón, ona brivall fripon, onne corazón/coraje/corazón de árbol cor/coratge/cor d'arbre coeur/courage/coeur d'arbre bofe (m), pulmón (m)/entrañas freixura, coradella (f)/entranyes fressure/entrailles coraje, valentía (f) coratge, valentia (f) courage, vaillance (f) curva corba courbe cuervo corb corbeaux cuerda corda corde atar, encordar/abrochar/liar cordar, encordar/botonar/lligar corder/boutonner/lier fila filera file cordón cordó cordon cuerno (m)/trompa banya/trompa (instrument) corne/trompe rincón racó coin pepino cogombre concombre corpulento, ta corpulent, a corpulent, e pasadizo, pasillo/callejuela (f) passadís, corredor/carreró couloir, corridor/ruelle (f) cordón/correa (f) cordó/corretja (f) cordon/courroie (f) corregir corregir corriger correa corretja courroie cordón/correa pequeña cordó/corretja petita, llaç de cordon/petite courroie, lacet de cuir cuir correr/deslizar, escurrir córrer/córrer, lliscar courir/couler corresponder, concordar correspondre, concordar correspondre, concorder carrerilla/trecho (m) corredissa/tirada, caminada fuite, course/traite corpulencia (f) corpulència (f) corpulence (f) Catalan trencanous trencar, tallar/interrompre Gram. m. v. m. m. f. v. m. adj. m. f. m. f. m. f. v. f. m. f. m. m. adj. m. m. v. f. m. v. v. f. m.

53

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés corsat, ada/corporat, ada corsejar/acaçar corsèra corsilhar corsilhós, osa/cogitós, osa cort (dv)/bòrda cóser cosin, ia cossí (dv)/quin/com/coma còsso cosson (dv)/quisson costana còsta/arribentor/pinent còsta/pala còsta/pujau (m) costum/costuma (f)/usança (f) costurèr/sarte cotèth (dv)/guinhauet còth còth deth pè/cauilhar còth [kot]/coret cothèr (d'ua pèça de ròba) cothitòrta/cothturca cothivirar còth/galet/pitrau coton còva (cat)/tuta cò/calh/colistre craba crabòt, a cracar Castelhan corpulento, ta; robusto, ta perseguir sendero (m) considerar, pensar/reflexionar pensativo, ua; meditabundo, da establo (m) coser primo, ma cómo concejal gorgojo pared maestra pendiente ladera cuesta costumbre sastre cuchillo cuello tobillo collado cuello tortícolis destrozar seno algodón cueva cuajo cabra/rebeco (m) cabrito, ta crujir, romper/mascar, embuchar Catalan corpulent, a; robust, a empaitar viarany (m), sendera considerar, pensar/reflexionar consirós, osa establia cosir cosí, ina com regidor corc paret mestra pendent(m) vessant (m. e f.) costa, pendís (m) costum (m), costums (m. pl.) sastre ganivet coll turmell coll, collada (f) coll torticoli (m) destrossar sina (f) cotó cova quall cabra/isard (m) cabrit, a cruixir, petar, trencar/endrapar Francés corpulent, e; robuste poursuivre sentier (m) considérer, penser/réfléchir pensif, ive étable coudre cousin, e comment conseiller municipal charançon gros mur (m) pente versant (m) côte, montée coutume, moeurs, habitude tailleur couteau cou/col/goulot (d'une bouteille) cheville (f) col col torticolis (m) détruire gorge (f) coton grotte présure (f) chèvre/chamois (m) chevreau, ette craquer, casser/croquer, manger fort Gram. adj. v. f. v. adj. f. v. n. adv. m. m. f. f. f. f. f. m. m. m. m. m. m. f. v. m. m. f. m. f. n. v.

54

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés cramba crambèr, a cranc crèbacòr crebar crebar (fam) crebassa (ena pèth) crebassar crec (dv)/tuta (f)/bauma (f) credença credent, a créder/creir/créser (dv) credé-se creion creir/créder/créser (dv) créisher creishuda creishuda cremar/ahlamar/hlamar cremar/usclar/bruslar (dv) crenhença/cranhença (dv) crepuscul/luscre/solei cogant crespèth/pescajon/pastèra (f) cresta cric lheuadís cricar (dv)/cruishir cridar cristianar cròca/pic (m) cròc/crochet Castelhan habitación camarero, ra diente de rueda/cangrejo angustia (f) explotar, reventar morir, perecer grieta agrietar/cortar (la piel) gruta (f) creencia/orgullo (m), suficiencia creyente creer/obedecer pensar, imaginarse lápiz creer/obedecer crecer/aumentar, incrementar Catalan cambra, habitació cambrer, a dent d'una roda/cranc angoixa (f) explotar, rebentar morir, perir tall (m) esquerdar/tallar (la pell) balma (f), gruta (f) creença/orgull (m), suficiència creient creure/obeir pensar, imaginar-se llapis creure/obeir créixer/augmentar, acréixer Francés chambre garçon (de café) dent d'une roue/crabe (f) angoisse (f) exploser, crever mourir, périr crevasse fendre/crevasser (la peau) grotte (f) croyance/orgueil (m), suffisance croyant, e croire/obéir penser, s'imaginer crayon croire/obéir croître, pousser/accroître, augmenter cruel/augmentation, accroissement (m) croissance brûler brûler crainte crépuscule crêpe (f), beignet arête/crête/sommet (m) cric casser/grincer/écraser appeler/crier/réprimander baptiser/christianiser entaille croc/crochet/crochet ([]) Gram. f. n. m. m. v. v. f. v. m. f. adj./n. v. v. m. v. v. f. f. v. v. f. m. m. f. m. v. v. v. f. m.

55

riada, aluvión (m)/aumento (m) riuada/augment (m), increment (m) crecimiento (m)/estirón (m) creixement (m)/estirada arder cremar quemar, abrasar cremar, abrusar temor (m) temor (n) crepúsculo, ocaso crepuscle, ocàs, posta (f) buñuelo bunyol arista/cresta/cima aresta/cresta/cim (m) gato gat romper/rechinar/aplastar trencar/grinyolar/esclafar llamar/gritar, chillar/reñir cridar/cridar/renyar bautizar/cristianizar batejar/cristianitzar muesca mossa, osca gancho/ganzúa (f)/corchete ganxo/rossinyol/claudàtor ([])

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés crochetar croishida croishir/cracar croishir/petar crompa crompar cronomètre crospa crossadera/balançader (m) crossar crosta (de pan) crostilhar crotz (vlh. dv)/creu (cat) crotzada crotzament crotzar crubament/crubança (f) crubar crum (dv)/broma (f)/brom cru,a cub (geo) cubèrt cubertader (d'un libe) cubertar cubertar/caperar/curbir cubertèra/cubertís (m) cubertor cuca/babau (m) cuedar cuedar/tier compde/suenhar/atier cueisha Castelhan enganchar/abrochar crujido (m) crujir/rechinar, crujir romper, quebrantar/chirriar compra comprar cronómetro corteza/costra columpio (m) acunar, columpiar corteza descostrar/roer cruz encrucijada/cruzada/crucero encrucijada/cruzamiento, cruce cruzar/mestizar cobro/taquilla (f) cobrar nube (f) crudo, da cubo cobertizo forro cubrir recubrir tapadera, tapa cubrimiento (m) cuca racha/insecto (m) cuidar/tratar bien atender, cuidar, velar por muslo (m) Catalan enganxar cruixit (m)/espetec cruixir/cruixir, escarritxar trencar, rompre/xerricar compra comprar cronòmetre escorça/crosta gronxador (m) bressolar, gronxar, balancejar crosta descrostar, escostronar/rosegar creu cruïlla/croada/creuer (m) cruïlla/encreuament (m) encreuar, creuar/mestissar cobrament/taquilla (f) cobrar núvol cru, a cub porxo/rafal folre cobrir recobrir tapadora, tapa cobriment (m) escarabat (m)/insecte (m) tenir cura/tractar bé/menar atendre, tenir cura de cuixa Francés crocheter, accrocher/agrafer craquement (m)/éclat (m) craquer/crisser, grincer briser, casser/grincer, crier achat (m) acheter chronomètre écorce/croûte balançoire bercer, balancer croûte (pain) écroûter/ronger, grignoter croix carrefour (m)/croisade/croisée carrefour (m)/croisement (m) croiser/métisser recouvrement/caisse (f) percevoir, toucher nuage cru, e cube hangar couverture (f) couvrir recouvrir couvercle (m) action de couvrir blatte/insecte (m) soigner/prendre soin de/mener soigner, prêter attention cuisse Gram. v. f. v. v. f. v. m. f. f. v. f. v. f. f. f. v. m. v. m. adj. m. m. m. v. v. f. f. f. v. v. f.

56

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés cuélher cuélher era peta cuélher pietat cuélher pòur (hèr) cuélher tamb (parar) es hilats cuélher (un acòrd) cuélher/arturar/detier cuelheta/cuelhuda/recòlta (dv) cuelhuda (fam)/peleja/horra/gorra cuer cuert, a/brac, a cuic culhèr culhèra cunh cunherar cunhèra/brèç (m)/cua (dv) cunhèstra curar curat, ada/aulòc, a/tohut, uda curbetaula curbir cubrir/caperar/cobrir/amantar çurgent (dv)/cirurgian cu-sarrat (fam)/aganit,ida Castelhan coger, tomar/recoger, recolectar emborracharse compadecer atemorizar, acobardar enredar adoptar detener cosecha discusión, disputa cuero corto, ta ángulo, arista (f) renacuajo/cuchara de madera cuchara taco, cuña (f)/ángulo, esquina acunar cuna ventisquero (m), helero (m) limpiar/vaciar/podar/roer vacío, ía; hueco, ca tapete cubrir/fecundar tapar cirujano avaro, ra Catalan collir/arreplegar, recol·lectar emborratxar-se compadir atemorir, acovardir enxarxar adoptar detenir collita discussió cuiro curt, a angle, aresta (f) cap-gros/cullera de fusta cullera tac, falca (f)/angle, cantonada (f) bressolar bressol (m) congesta netejar/buidar/esporgar/rosegar buit, ida; balmat, ada tapet cobrir/muntar tapar cirurgià avar, a; gasiu, iva Francés cueillir/ramasser, récolter s'enivrer plaindre intimider, apeurer prendre dans un filet adopter arrêter récolte discussion, dispute cuir court, e angle, arête (f) têtard/cuiller cuillère coin/angle bercer berceau (m) congère nettoyer/(é)vider/émonder/rong er vide; creux, euse tapis couvrir/saillir, féconder couvrir chirurgien, enne avare Gram. v. v. v. v. v. v. v. f. f. m. adj. m. m. f. m. v. f. f. v. adj. m. v. v. m. adj./n.

57

Diccionari d’aranés v1.0.00

58

D
Aranés dab (dv)/tamb/damb dable, bla dada/donada (dv) dam damaisèla/madamisèla damb/tamb/entamb damnatgeu, a/damnatjós, osa damnatge/daumatge (dv)/mau dançar/barar dangièr (dv)/perilh dar trabalh/emplegar/emboishar darrèr darrèr, a dar/balhar dat dauant/davant/deuant/devant(vg) dauath/davath/baish dauna (dv)/mastressa/patrona daurida/dubertura daurider daurilhaunes/daurider dauriment daurir/héner/estarnar daurir/orbir (dv) daurit, ida/dubèrt, a de bon hèr/aisit, ida (dv) de bon tier Castelhan con apto, ta dato (m) gamo señorita con perjudicial perjuicio, daño bailar peligro emplear detrás último, ma dar, entregar dado delante abajo, bajo señora, ama abertura abridor/abrelatas abrelatas abertura (f) hender abrir abierto, ta fácil manejable Catalan amb apte dada daina (f) senyoreta amb perjudicial perjudici, dany ballar perill donar feina, ocupar darrera últim, a donar, lliurar dau davant baix, avall senyora, mestressa obertura obridor/obrellaunes, obridor obrellaunes obertura (f) fendre obrir obert, a fàcil manejable Francés avec apte donnée, renseignement (m) daim mademoiselle avec nuisible préjudice danser danger employer, occuper derrière dernier, ère donner, livrer dé ó jouer devant bas maîtresse, dame ouverture ouvrese (f)/ouvre-boîtes ouvre-boîtes ouverture (f) fendre ouvrir ouvert, e facile maniable Gram. prep. adj. f. m. f. prep. adj. m. v. m. v. adv. adj. v. m. adv./prep . adv. f. f. m. m. m. v. v. adj. adj. adj.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés de cap tà de chòina (pan) de franc de mau hèr/malaisit, ida (dv) de mesturet (pan) de patac/còp sec de ressabuda de seguit de tira debanar debanar/destropar debiar/camisherar decadéncia decebement/decebuda (f) decéber/enganhar decebuda decebuda/florinada/mocada decidir/determinar decréisher/amendrir/desmeréisher deféner/emparar deféner/virar defuntar/morir degalhar degalhar (dv)/estropiar/abismar degrèu deguens (dv)/laguens degun/arrés dehòra dehòra de/exceptat/sonque dehúger Castelhan hacia pan blanco gratis difícil pan de alforfón de pronto, de repente de improviso al instante enseguida desenrollar/devanar desenvolver devanar, ovillar ocaso (m), decadencia decepción (f) decepcionar decepción chasco (m), desengaño (m) decidir disminuir proteger defender morir, fallecer derrochar estropear aflicción (f), pena (f), pesar dentro nadie afuera, fuera excepto huir/evitar, eludir/rehusar, denegar Catalan Francés devers, cap a vers pa blanc pain blanc gratis gratis difícil difficile pa de fajol pain de sarrasin de sobte soudain d'improvís à l'improviste a l'instant à l'instant tot seguit tout de suite descargolar, dérouler/dévider desenrotllar/debanar desembolicar dérouler debanar, cabdellar dévider ocàs (m), decadència décadence/déchéance decepció (f) déception (f) decebre décevoir, tromper decepció déception desengany (m) déception (f), désillusion (f) decidir décider disminuir, minvar diminuer protegir protéger defensar défendre morir mourir malgastar, despecegar gaspiller estropellar, malmetre détériorer, déranger aflicció (f), pena (f), recança (f) affliction (f), peine (f), regret dins, dintre dedans ningú personne fora hors, dehors excepte, llevat de excepté, sauf fugir/evitar, eludir/rebutjar fuir/éviter, éluder/refuser

59

Gram. prep. m. adv. adj. m. loc. adv. loc. adv. loc. adv. adv. v. v. v. f. m. v. f. m. v. v. v. v. v. v. v. m. adv. pron. ind. adv. prep. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés dèisha deishadesa/dèisha/descuedança deishar deishar de cornèr/acornerar deishar d'anar deishar d'anar/tier deishar/legar deishà-se d'anar dèisha/deishadesa dèisha/prèst (m) dèishes/bilhèstres dejà/ja dejós dejós de (ath) dejós (eth) dejosterrar/desenterrar dejun delà delà d'açò delàger delàger de sers delànet delavaci (dv)/bategat/borrat delavandarrèr, a delegar delèit delèri/in delicat, ada (salut) delicte/malahèta/malahèita (dv) delir (vlh) delir/hóner Castelhan dejo (m)/abandono (m) abandono (m), dejadez dejar/dejar, abandonar arrinconar descansar/soltar apoyar, sostener legar abatirse abandono (m), dejadez préstamo desperdicios (m), restos (m) ya debajo debajo de la parte inferior desenterrar, exhumar ayuno allá por lo demás anteayer anteanoche anoche chubasco, chaparrón antepenúltimo, ma delegar deleite afán frágil delito borrar/destruir fundir, derretir/disolver Catalan deix (m)/abandó (m), descurança abandó (m), descurança deixar/deixar, abandonar arraconar descansar/afluixar/aviar recolzar, sostenir llegar abatre's abandó (m), descurança préstec deixalles ja sota, davall sota de la part inferior desenterrar, exhumar dejuni allà fora d'això abans d'ahir abans d'ahir a la nit anit ruixat, xàfec antepenúltim, a delegar delectació (f) afany, delit fràgil delicte esborrar/destruir fondre/dissoldre Francés accent (m)/négligence abandon (m), négligence laisser, prêter/abandonner mettre dans en coin, rencogner reposer/relâcher/lâcher appuyer, soutenir léguer se décourager abandon (m), négligence prêt reliefs déjà au-dessous sous de la partie inférieure déterrer, exhumer jeûne là, là-bas au reste avant-hier avant-hier au soir hier soir averse (f) antépénultième déléguer délectation (f) désir, ardeur fragile délit effacer/détruire fondre/dissoudre Gram. f.

60

f. v. v. v. v. v. v. f. m. f. pl. adv. adv. loc. prep. m. v. m. adv. loc. adv. adv. adv. adv. m. adj. v. m. m. adj. m. v. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés delí-se deluns demanar/pelodir demantau/devantau deman/doman (dv) demedida (dv)/amendrida demest (dv)/enter/entre demès/demei (dv) demingar (dv)/amendrir/amenudar demora demorança/demora demorar demorar/estar dempús/alavetz dempús/après/arron (dv)/apuish (dv) denquia/enquia/dinc a (dv) dent dent aueranèr dentejar/nhacar dentilha depausar deplan depriment, a/descoratjant, a deputat der (dauant de vocala) dera derrotlar (dv)/desvolopar derrunament/esbaussament/esbaus des desacadiar desagradament/desengust Castelhan chiflarse lunes pedir delantal mañana merma entre exceso disminuir espera/acecho (m) habitación/domicilio (m) esperar, atender/residir, vivir quedar a partir de entonces después hasta diente canino, colmillo morder lenteja depositar/deponer nivel deprimente diputado del de la desarrollar derrumbamiento de los, de las desencadenar disgusto Catalan apassionar-se, sospirar dilluns demanar davantal demà minva entre excés disminuir, minvar espera/aguait (m) cambra, habitació/domicili (m) esperar, romandre/habitar, residir restar, quedar des d'aleshores després fins dent (f) ullal mossegar llentilla dipositar/deposar nivell depriment diputat del, de l' de la, de l' desenvolupar esfondrament, ensorrament dels, de les desencadenar disgust Francés s'éprendre de lundi demander tablier demain diminution entre, parmi excès diminuer attente/guet (m) chambre/habitation attendre/demeurer, rester rester désormais après jusqu'à dent (f) canine (f) mordre lentille déposer niveau déprimant, e député du de la développer écroulement des déchaîner déplaisir Gram. v. m. v. m. adv. f. prep. m. v. f. f. v.

61

v. loc. adv. adv. prep. m. m. v. f. v. m. adj. m. art. cont. art. cont. v. m. art. cont. v. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés desalendar/desalenar (dv) desamagar/desnishar/descurbir desamarar/dissòler/delir/hèr hóner desapegar/desempegar/descolar desarraïcsament desarraïcsar/desarrigar desatencion/descuet (m) desatent/desengust desauantatge desaubediment desaubedir/non creir pas desaunor desaviar/desvirar/desviar desaviar/hòraviar/pèrder desavitzar desbarganar/des·hèir desbarrar/daurir desbastiment/esbaus desbastir/esbaussar desbastir/hèr quèir/desapitar (dv) desbocadura/desbocament (m) desbocar desboc/gessuda (d'un carrèr) desboçar desboishonar/destapoar desboscalhar desbotoar/descardar desbrembada/descuet (m) desbrembadís, issa desbrembar/desbrombar (dv) Castelhan sofocar, quitar la respiración, ahogar descubrir disolver desencolar, despegar desarraigo arrancar, desarraigar descuido (m) disgusto desventaja (f) desobediencia (f) desobedecer deshonor, mancha (f) desviar extraviar destornillar deshacer abrir demolición (f), derrumbamiento derrumbar derribar desembocadura destapar/desembocar desembocadura (f) destaponar, desatascar, destapar destapar desmontar, talar/roturar desabrochar descuido (m) olvidadizo olvidar Catalan sufocar, ofegar descobrir dissoldre desenganxar, desencolar desarrelament arrencar, arrabassar, desarrelar descurança, distracció, descuit disgust desavantatge desobediència (f) desobeir deshonor, taca (f) desviar extraviar, perdre descargolar desfer obrir enderrocament esfondrar enderrocar, abatre desembocadura destapar/desembocar sortida (f) desobstruir, destapar destapar desboscar/eixarmar descordar descurança, distracció oblidós, osa oblidar Francés essouffler, perdre haleine découvrir dissoudre décoller déracinement arracher, déraciner négligence, oubli (m), mégarde déplaisir désavantage désobéissance (f) désobéir déshonneur, tache (f) dévier égarer dévisser défaire ouvrir démolition (f) ébouler démolir, abattre embouchure déboucher/débouquer débouché désobstruer, déboucher déboucher déboiser/défrícher déboutonner négligence, oubli (m), mégarde oublieux, euse oublier Gram. v. v. v. v. m. v. f. m. m. m. v. m. v. v. v. v. v. m. v. v. f. v. m. v. v. v. v. f. adj. v.

62

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés desbrembe desburrar (dv)/despintar descaminar/hòraviar descaperar descarnar/amagrir descatar/desacogar descauçar descéner descenuda descerverar/estalamordir desclauar desclauar/destatjar descoar/abracar/escuerçar descompde desconéisher/desconéguer descoratjant, a descoratjà-se descorderar/descordar descòr/hastic descotar/descunhar descreishement/amendriment descreishença descreishença/descreishuda descréisher/desmeréisher descubertar descuedada/descuet descuedança/dèisha descuet/descuedada (f) descunhar/descotar descurbir descurbir/endonviar Castelhan olvido, omisión (f) desnatar extraviar destapar, descubrir adelgazar desenterrar descalzar descender descenso (m) aturdir abrir una puerta con llave desclavar acortar descuento desconocer deprimente abatirse, desanimarse desabrochar asco descalzar decrecimiento, disminución (f) descenso (f) decrecimiento (m) decrecer descubrir/destapar descuido (m) abandono (m), negligencia omisión (f), descuido desacuñar descubrir inventar Catalan oblit, omissió (f) desnatar extraviar, perdre destapar, descobrir aprimar desenterrar descalçar/desfalcar descendir/descendir, provenir descens (m) atordir obrir una porta amb la clau desclavar escurçar descompte desconèixer depriment abatre's descordar fàstic desfalcar decreixement, disminució (f) descens (m), minvada decreixement (m) decréixer descobrir/destapar descuit (m)/descurança abandó (m), descurança omissió (f), descuit desfalcar descobrir inventar Francés oubli, omission (f) écrémer égarer débonder, découvrir amaigrir déterrer déchausser/décaler descendre/descendre descente étourdir ouvrir une porte avec la clé déclouer accourcir décompte méconnaître déprimant, e se décourager déboutonner dégoût décaler décroissance (f) descente, décrue décroissance décroître découvrir/oter le couvercle oubli (m)/négligence abandon (m), négligence, incurie omission (f), oubli décaler découvrir inventer Gram. m. v. v. v. v. v. v. v. f. v. v. v. v. m. v. adj. v. v. m. v. m. f. f. v. v. f. f. m. v. v. v.

63

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés desembolhar desembornalhar desemborrassar desembromar/desembaranar deseme/auents/avents desempovassar/boishar desempuish (dv)/d'alavetz/d'aciu desencarir/baishar eth prètz desenconhar/desnishar desencuedà-se desencusa desencusar desendrabar desengustar desengust/desagrèu/desagrat desensacar desenterrar/desacogar/dejosterrar desentorniar desentortilhar/destorseligar desfauc desfiament/desfís (dv) desformar desfortuna desfortunat, ada/malurós, osa desgahetar desgèu/destorrada (f)/destòr (dv) desgordit, ida desgostant, a/desgustant, a desgraciat, ada/malurós, osa designar desirar/desiderar (dv) desir/desirança (f: dv) Castelhan desenredar/desenvolverse desenredar/espabilarse desarrollar despejar, clarear diciembre desempolvar desde abaratar descubrir descuidar, desatender disculpa, pretexto (m) disculpar desenredar/desenvolverse disgustar disgusto vaciar un saco desenterrar destornillar desenroscar (aquello torcido) desfalco desafío deformar adversidad, desgracia desgraciado, da desenganchar, desabrochar deshielo listo, ta; astuto, ta repelente desgraciado, da designar desear/anhelar deseo, anhelo Catalan desembolicar/deseixir-se desembolicar/deseixir-se desenvolupar, desenrotllar asserenar-se desembre espolsar, desempolsar des de, de ...ençà abaratir descobrir descurar, negligir disculpa, pretext (m) disculpar desembolicar/deseixir-se disgustar disgust abocar un sac desenterrar descargolar desentortolligar desfalc desafiament deformar adversitat desgraciat, ada desenganxar, descordar desglaç despert, a; astut, a repel·lent desgraciat, ada designar desitjar/delejar desig, anhel, deler Francés débrouiller/se débrouiller débrouiller/se débrouiller développer, dérouler se rasséréner décembre épousseter,dépoussiérer depuis, dès baisser le prix de découvrir négliger excuse, prétexte (m) disculper, excuser débrouiller/se débrouiller chagriner chagrin vider le contenu d'un sac déterrer dévisser détortiller détournement (de fonds) défi déformer adversité malheureux, euse décrocher dégel dégourdi, e; astucieux, euse repoussant, e malheureux, euse désigner désirer, souhaiter désir, souhait Gram. v. v. v. v. m. v. prep. v. v. v. f. v. v. v. m. v. v. v. v. m. m. v. f. adj. v. m. adj. adj. adj. v. v. m.

64

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés deslaçar desleiau desmangoriar desmangoriar/espatracar desmarinat, ada/desmandrengat, ada desmarrar/arrincar desmereishuda/amendrida desmesurat, ada desmesura/demès (m)/demei (dv) desmoliment/desbastiment desmolir/des·hèir/esbaussar desnaturar desnidar/desniderar (fam) desniderar (fam)/descurbir desnudar desobrat, ada/esvagat, ada despacientar despachà-se (dv)/esdegà-se desparéisher despariat, ada/escarsèr, a desparionat, ada despassar despatriament/exili/exilh despéner despenjar/despenjolar/despéner(dv) despiech/despieit/despiet despient de (ath) despientar/esperluar Castelhan desenlazar, desabrochar desleal, infiel estropear, romper/dislocar estropear desaliñado, da arrancar merma colosal; gigantesco, ca; exagerado, da exceso (m) demolición (f) destruir, demoler desnaturalizar/deformar, lisiar Catalan desenllaçar, descordar deslleial, infidel desmanegar, estropellar/dislocar estropellar malforjat, ada arrencar minva colossal; gegantí, ina; exagerat, ada excés (m) enderrocament enderrocar, destruir desnaturalitzar/esguerrar Francés délacer, déboutonner déloyal, e; infidèle démantibuler, détraquer/disloquer détraquer fagoté, e démarrer diminution colossal, e; gigantesque Gram. v. adj. v. v. adj. v. f. adj. f. m. v. v. v. v. v. adj./n. v. v. v. adj. adj. v.

65

excès (m), démesure démolition (f) détruire, démolir dénaturaliser/estropier, déformer desalojar/cambiar de ambiente desallotjar/fer canviar de lloc dénicher/dépayser descubrir esbrinar, descobrir découvrir desanudar/desatar, desabrochar desnuar/deslligar, desllaçar dénouer/délacer desocupado, da; ocioso, sa desenfeinat, ada désoeuvré, e; oisif, ive impacientar impacientar impatienter apresurarse afanyar-se se hâter desaparecer desaparèixer disparaître impar/asimétrico, ca senar/asimètric, a impair/asymétrique impar imparell, a sans pair sobresalir, rebasar, sobresortir, ultrapassar/amainar surpasser, dépasser/calmir, se pasar/amainar calmer exilio exili exil gastar despendre, gastar dépenser descolgar despenjar dépendre, décrocher despecho, desdén despit, desdeny dépit, nargue (f) a pesar de malgrat, tot i malgré despeinar despentinar décoiffer

m. v. v. m. loc. prep. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés despilotar/desapilhar desplaser desplegar despoderar/despossedir despolhat, ada/nud, a despopar despotjar/desglebar despús/dempús/aprèp (dv)/arron (dv) desrocar desrotlar (dv)/debanar desruir/esmolinar dessabor/alapor (f) dessenh dessenhar dessensat, ada/destracat, ada desseparar dessús dessús/sus destalentar/descoratjar destampar/descaperar destapoar destibar/hloishar destibat, ada/hloish, a destirar/destalentar/descoratjar destòr (dv)/destorrada (í)/desgèu destornar/destalentar destornar/desvirar destorrada/destòr (m)/desgèu destracar destracà-se/capvirà-se destrau/pica Castelhan desenredar, desenmarañar desagrada, disgusto desplegar/exponer, desarrollar desposeer desnudo, da destetar artigar después derrumbar/derrocar/despeñar desarrollar, desenvolver derrumbar, destruir, demoler insipidez (f) diseño/proyecto dibujar/proyectar perturbado, da; loco, ca aislar, separar/desunir encima sobre disuadir/desanimar destapar destaponar aflojar flojo, ja disuadir deshielo disuadir, apartar desviar deshielo (m) estropear enloquecer hacha Catalan desembolicar, desembrollar, escarmenar desgrat, disgust desplegar, desdoblegar/exposar desposseir nu, nua deslletar, desmamar eixarmar, artigar després enderrocar/enderrocar/estimbar desenvolupar, desenrotllar destruir, abatre, enderrocar insulsesa (f) disseny/projecte dibuixar/projectar desequilibrat, ada; boig, boja separar, aïllar/desunir damunt sobre, damunt dissuadir/desanimar destapar destapar afluixar fluix, a dissuadir desglaç dissuadir, apartar desviar desglaç (m) estropellar, malmetre enfollir destral/torxa Francés démêler, débrouiller déplaisir déplier/étaler, développer déposséder nu, e sevrer défricher, écobuer après démolir/renverser/précipiter dérouler ruiner, détruire, démolir insipidité (f) dessin/dessein dessiner/projeter fou, folle; déséquilibré, e séparer/désunir dessus sur dissuader/décourager déboucher déboucher relâcher lâche dissuader dégel écarter, dissuader dévier dégel (m) détériorer, déranger affoler hache/torche Gram. v. m. v. v. adj. v. v. adv. v. v. v. m. m. v. adj. v. adv. prep. v. v. v. v. adj. v. m. v. v. f. v. v. f.

66

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés destric (dv)/divertiment destrigar/destorbar destropar destruir/destrusir/desruir (dv) destrusir/abrismar/enruinar desunion/desunida desvarganat, ada desvelhar desvirar/desviar/destornar desvirolar/debanar desvistar desvolopar desvolopar/desengolopar des·hèir/esmolinar des·holar det (dv)/dit determinar detestar/hastiar deth (madeish) tròç deth/deu (dv) (dauant consonanta) detier/deténguer dètz dètz-e-nau dètz-e-ueit deuant/devant/dauant/davant deuath/devath/dejós déuer/déver (vg) devantau/demantau devarada/baishada devarar Castelhan diversión (f) impedir, trastornar, importunar desenvolver/deshacer un fajo destruir, destrozar destruir desunión, discordia, desacuerdo desaliñado, da despertar desviar desarrollar descubrir desarrollar desenvolver deshacer, destrozar deshinchar dedo decidir aborrecer semejante del detener diez diecinueve dieciocho delante debajo deber delantal bajada/descenso (m) bajar, descender Catalan diversió (f) impedir, alterar, importunar desembolicar/desfer un feix destruir, destrossar destruir desunió, desacord (m), discòrdia malforjat, ada despertar desviar desenrotllar descobrir desenvolupar, desenrotllar desembolicar desfer, destrossar desinflar dit decidir avorrir semblant del, de l' detenir deu dinou divuit davant sota, davall deure davantal baixada/descens (m) baixar, davallar Francés diversion (f) empêcher, déranger, importuner développer/défaire un fagot détruire détruire désunion, désaccord (m), discorde fagoté, e réveiller dévier dérouler découvrir développer ôter l'enveloppe de défaire, détruire dégonfler doigt décider abhorrer semblable du détenir, retenir dix dix-neuf dix-huit devant sous devoir tablier descente/descente dévaler, descendre Gram. m. v. v. v. v. f.

67

adj. v. v. v. v. v. v. v. v. m. v. v. adj. art. cont. v. adj./m. adj./m. adj. adv. adv. v. m. f. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés devarar/baishar/desmeréisher devisar (dv)/arrasoar de, d' dialòg dia/jorn (dv) diboishar/dessenhar (dv) didau díder non/remir díder/cridar/aperar díder/díser (dv) dificil, a/malaisit, ida dificultat/trebuc (m)/bronc (m) dificultós, osa difóner/difusar dijaus dilhèu/benlèu (dv) dimenge dimenjada dimension dimèrcles/dimèrcs (dv) dinc a (dv)/enquia/denquia dineròla discòrdia discussion/discuta/cuelhuda dispensar/exemptar dissabte dissòler/dissòlver/delir distrèir dit de (a)/a truca de dit pòç (dv)/dit pòdo dit ponin/menin dit/det (dv) Castelhan decrecer, descender, bajar hablar, charlar de diálogo día dibujar dedal/anillo negar llamar decir, recitar difícil dificultad, empacho (m) difícil; dificultoso, sa difundir jueves quizá, acaso, a lo mejor domingo fin de semana tamaño (m) miércoles hasta hucha discordia ,cizaña discusión eximir sábado disolver distraer a fuerza de pulgar meñique dedo Catalan decréixer, abaixar, descendir parlar, enraonar de, d' diàleg dia dibuixar anell/didal negar anomenar dir, recitar difícil dificultat, empatx (m) difícil; dificultós, osa difondre dijous potser diumenge cap de setmana grandària dimecres fins guardiola discòrdia, zitzània discussió eximir dissabte dissoldre distreure a força de polze menovell dit Francés décroître, baisser, déchoir parler, causer en, à, parmi dialogue jour dessiner anneau, bague (f)/dé à coudre nier nommer dire, réciter difficile difficulté, embarras (m) difficile; difficultueux, euse diffuser jeudi peut-être dimanche week-end (m) grandeur mercredi jusqu'à tirelire discorde, zizanie discussion exempter samedi dissoudre distraire à force de pouce auriculaire doigt

68

Gram. v. v. prep. m. m. v. m. v. v. v. adj. f. adj. v. m. adv. m. f. f. m. prep. f. f. f. v. m. v. v. loc. prep. m. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés diu diuendres/divés (dv) divertiment/esvagament/esvagadís divertir/esvagar doana doçament/a plaser/tot doç doçàs, assa/alap, a doç, a dolent, a/maishant, a (dv) dolha/dolhèr (m) doman (dv)/deman domicili/demorança (f) don donc/donques dondaire, ra dondar/dreçar donques/donc dormir/dromir dorna/tina dorneta dotz (dv)/hònt/uelh (m)/sorsa dotzau drabar/endrabar drabar/estacar dralha dralhar drapèu/banèra/bandèra drap/liròt dreçar dreçar/corregir drenar (medecina) Castelhan dios viernes diversión (f), esparcimiento distraer aduana despacio soso, sa dulce/suave malo, la enchufe (m) mañana domicilio don pues domador, a domar pues, luego dormir tinaja vasija manantial (m) duodécimo, ma enredar atar camino (m), pista, sendero (m) pisar/trazar/acribillar estandarte, bandera (f) trapo colocar, guardar, ordenar/domar/educar corregir drenar Catalan déu divendres diversió (f), esbarjo distraure duana a poc a poc fat, ada dolç, a/suau dolent, a endoll (m) demà domicili do doncs domador, a domar doncs, per tant dormir tenalla, gerra, tina atuell (m) deu dotzè, ena embolicar/sembrar la zitzània lligar viarany (m), senda trepitjar/traçar/crivellar senyera (f), bandera (f) drap col·locar, desar/domar/ensenyar corregir drenar Francés dieu vendredi amusement, distraction (f) distraire, amuser douane lentement fade doux, douce; suave mauvais, e enture demain domicile don donc, alors dompteur, euse dompter donc, alors dormir jarre vase source douzième embrouiller/brouiller attacher chemin (m), piste, sentier (m), fouler/tracer/cribler drapeau chiffon placer/dompter/élever/enseigne r corriger drainer

69

Gram. m. m. m. v. f. adv. adj. adj. adj. f. adv. m. m. conj. m. v. conj. v. f. f. f. adj. num. v. v. f. v. m. m. v. v. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés dret (auer eth) dret (d'ua superfícia) dret/arrason (f)/rason (f) drin (dv)/shinhau drin (un) (dv)/un shinhau dròlla (dv)/mainada dròlle (dv)/mainatge dromilhon (talents de dormir) dromir/dormir dubertura dubertura/clatenèra/henuda düèl duoden dur, a/duro, ra dusau dus, dues d'aciu a d'alavetz enlà d'apròp/vesin, ia d'ora/lèu Castelhan tener la razón haz razón (f) poco un poco niña chiquillo, niño sueño dormir obertura grieta desafío, duelo duodeno duro, ra segundo, da dos desde desde entonces, a partir de cercano, na temprano Catalan tenir la raó endret, anvers raó (f) poc una mica nena nen son (f) dormir obertura esquerda desafiament, duel duodè dur, a segon, a dos, dues des de, de ...ençà des de, de ...ençà vorer, a; proper, a aviat Francés avoir la raison endroit raison (f) peu un peu petite fille gosse sommeil dormir ouverture fente défi, duel duodénum dur, e deuxième deux depuis, dès depuis, dès proche, prochain tôt

70

Gram. v. m. m. adv. loc. adv. f. m. m. v. f. f. m. m. adj. adj. num. adj. prep. prep. adj. adv.

Diccionari d’aranés v1.0.00

71

E
Aranés e e mès/e tanben e plan tanben/e mès eclesiastic, a/gleisèr, a edart edat/temps (m) edifici/bastiment/bastida(f) ègua/cavala èish eishalagàs (dv)/bategat/boisharràs eishame eishèra (dv)/sherèra ejacular/eslinsar/gisclar eleccion/causida/alistada electron elegir/alistar/causir/escuélher elicoptèr embaboquir/embabucar embabotir/empeguir/estalamordir embadoquit, ida embaranà-se embarrament embarrar embarràs/trebuc/puisheu (dv)/embaràs embarrat embauç/garguilh/malh emberir/emberogir (dv) Castelhan y incluso incluso eclesiástico, ca casualidad (f) edad edificio yegua eje chaparrón enjambre axila, sobaco (m) eyacular elección electrón elegir helicóptero asombrar, pasmar aturdir boquiabierto, ta; atónito, ta nublarse/perder e( sentido encierro encerrar/cercar, rodear estorbo, inconveniente cercado precipicio embellecer Catalan i fins i tot fins i tot eclesiàstic, a casualitat (f) edat edifici euga eix ruixat eixam aixella ejacular elecció/tria electró elegir/allistar helicòpter sorprendre, esbalair atordir bocabadat, ada; esbalaït, ïda ennuvolar-se/perdre el sentit tancament/empresonament tancar/envoltar, cerclar destorb clos precipici embellir Francés et même, jusqu'à même, jusqu'à ecclésiastique hasard âge édifice jument essieu averse (f) essaim aisselle éjaculer élection/choix (m) électron élire hélicoptère étonner, abasourdir étourdir ébaubi, e; ébahi, e s'ennuager/perdre le sens action d'enfermer/emprisonnement enfermer/enclore/renfermer embarras enclos précipice embellir Gram. conj. adv. adv. adj. m. f. m. f. m. m. m. f. v. f. m. v. m. v. v. adj. v. m. v. m. m. m. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés embestiar embéuer/embéver embocadura embocar emboish emboishar emboish/emboisha (f) embolh embolh/endrabament embolicar/estropar emborrachar/cuélher era peta emborrassar embosteraria embrancament embrembà-se embriagar/hartar embriaguesa (-essa)/briaguèra (dv) embromà-se/embaranà-se emena emenda (dv)/multa emmantelar emocion/baticòr (m) emorràgia empachar (dv)/empedegar empach/empachòc empara (dv)/cajada emparament emparar Castelhan fastidiar/embrutecer absorber desembocadura embocar/engargantar, engullir, tragar estuche, funda (f) emplear, dar trabajo puesto de trabajo/enchufe (fam) lío, desorden, trasiego enmarañamiento envolver emborrachar empañar/envolver embuste (m) confluencia (f), empalme acordarse emborrachar borrachera nublarse, cubrirse enmienda multa envolver, cubrir con un manto emoción hemorragia impedir empacho muleta protección (f), amparo apoyar, descansar, sostener/proteger Catalan emprenyar, amoïnar/embrutir absorbir desembocadura embocar/engargullar, engolir estoig, funda (f) ocupar, donar feina lloc de treball/moma (f) embolic, desordre, trasbals embrollament embolicar emborratxar embolcallar/embolcar mentida entroncament/ramificació (f) recordar-se emborratxar borratxera ennuvolar-se, cobrir-se esmena multa embolicar, cobrir amb un mantell emoció hemorràgia impedir empatx crossa protecció (f) recolzar, sostenir/protegir Francés embêter, ennuyer/abêtir absorber embouchure emboucher/gorger, avaler étui, fourreau employer, occuper lieu de travail/emploi commode imbroglio, désordre, trouble (f) embrouillement envelopper enivrer emmailloter/envelopper mensonge embranchement se rappeler enivrer ivresse s'ennuager amendement (m) amende envelopper couvrir d'un manteau émotion hémorragie empêcher indigestion (f) béquille protection (f) appuyer, soutenir/protéger Gram. v. v. f. v. m. v. m. m. m. v. v. v. f. m. v. v. f. v. f. f. v. f. f. v. m. f. m. v.

72

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés empassaire (fam)/gargamèra empassar empedegar/shordar empediment/empachament (dv) empedir/empedegar empegar/apegar/colar empeirar/empeiregar empejorar empenaí-se empentassar/empentassejar empentassejar/empentassar empentàs/empentassada (f) emperaire empèri empestar/púder empeut empeutar empipar (dv)/chapar/malhar empipautar/enlordir empipornar empirir (franc)/empejorar emplaçar/plaçar emplastar/estronhar emplaste emplastejar/manejar emplàstic emplec emplec/us/usatge/tenguda (f) emplegar/tier/utilisar Castelhan faringe (f) tragar, ingurgitar/atravesar, pasar impedir, estorbar, trabar impedimento, estorbo impedir encolar, pegar empedrar/petrificar empeorar arrepentirse empujar empujar empujón emperador imperio apestar, heder injerto injertar zampar ensuciar ensuciar, embadurnar empeorar situar aplastar inepto, ta/parche (m), pegote (m) manipular incapaz empleo, función (f, cargo uso emplear, usar Catalan faringe (f) empassar-se, ingurgitar/travessar impedir, fer nosa, entrebancar impediment, destorb impedir encolar, enganxar empedregar/petrificar empitjorar penedir-se empènyer empènyer empenta (f) emperador imperi empudegar, empudentir empelt empeltar endrapar embrutar embrutar, empastifar empitjorar situar esclafar inepte/pegat (m) manipular incapaç ocupació (f), funció (f), càrrec ús/usatge emprar, usar Francés pharynx avaler, ingurgiter/traverser empêcher, embarrasser, empêtrer empêchement empêcher poisser, coller empierrer/pétrifier empirer se repentir pousser pousser poussée (f) empereur empire empuantir greffe (f) greffer engloutir, gober salir salir, barbouiller, poisser empirer situer écraser inapte/emplâtre (m) manipuler incapable emploi, fonction (f), charge usage/usage employer, user Gram. m. v. v. m. v. v. v. v. v. v. v. m. m. m. v. m. v. v. v. v. v. v. v. adj. v. adj. m. m. v.

73

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés emplegat,ada emplenta (fam) emplir/aumplir empodoar empolancat, ada/dijaus (fam) empontament/empont (dv) empontatge/embastament emportà-se empossada/empentàs empossar emprincipiar/entamenar (dv) empuntalhar/empuntar/assolidar empuntar em, 'm; me, m' en en bades en lòc de/en torn de/en sòrta de en plaça de/en torn de/en lòc de en plus d'aquò (dv)/ath delà en sòrta de/en plaça de/en torn de en torn de/en lòc de en tot açò en tot + vèrb en ua lucada en un virament de uelhs en un virat de man en vaganaut/en van en van/en vaganaut en (non ei cap de catalanisme) enaiguar/negar enamorà-se encabornià-se/entestardí-se Castelhan empleado, da noticia llenar envenenar entrometido, da andamio andamio ilevarse/obtener/arrancar empujón (m) empujar empezar, iniciar afianzar, apuntalar tropezar/titubear me en en vano en vez de en vez de además en vez de en vez de entretanto mientras en un santiamén en un santiamén en un santiamén en vano en vano don inundar enamorarse emperrarse Catalan empleat, ada notícia emplenar emmetzinar entremetedor, a bastida (f) bastida (f) endur-se/obtenir/arrabassar empenta empènyer començar, iniciar consolidar, assegurar, estintolar ensopegar/vacil·lar, dubtar em, 'm; me, m' en/a/amb debades en comptes de en comptes de a més en comptes de en comptes de mentrestant mentre en un tres i no res en un tres i no res en un tres i na res debades debades en, senyor inundar enamorar-se entossudir-se Francés employé, e notice emplir empoisonner entremetteur, euse; fureteur échafaudage échafaudage emporter/obtenir/arracher poussée pousser initier affermir étayer trébuche/hésiter me, m' dans, sur, en/à, en, dans, sur en vain au lieu de au lieu de en plus au lieu de au lieu de cependant pendant que en un clin d'oeil en un clin d'oeil en un clin d'oeil en vain en vain monsieur inonder s'énamourer s'entêter

74

Gram. adj./n. f. v. v. adj. m. m. v. f. v. v. v. v. pron. per. prep. loc. adv. loc. prep. loc. prep. adv. loc. prep. loc. prep. adv. adv. loc. adv. loc. adv. loc. adv. loc. adv. loc. adv. m. v. v. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés encaborrit, ida/testut, uda encaishar encalamiar/estramuncar encalamiat, ada encamada/camardada/calhamardada encamardà-se encanhar (dv)/en·hiscar encara que/maugrat que encara/enqüèra (dv) encargar/encomanar encargolhar/entorniar encargue encastrar encendiar/ahlamar/hlamar encèndi/huec encetar/emprincipiar/entamenar (dv) encoà-se encolar/apegar encomanar encomana/comission enconhar enconha/enconhalh (m) encontrada/parçan (m) encorniar/cogitar encrotzar encrumí-se (dv)/embromà-se encuedà-se'n encuedà-se'n ençançar/apressar/apropar endica/ensenhador Castelhan obstinado, da empotrar/ingresar en caja tropezar, enredarse las piernas entrometido, da zancada enamorarse locamente incitar aunque aún, todavía encargar enroscar encargo, pedido engastar, empotrar incendiar incendia iniciar cubrirse la cabeza pegar encargar encargo (m) esconder escondrijo (m) comarca pensar cruzar nublarse percatarse, caer en la cuenta, observar encargarse acercar índice (m) Catalan obstinat, ada encaixar/ingressar a ia caixa ensopegar, embolicar-se les cames entremetedor, a gambada enamorar-se bojament incitar, burxar encara que, per bé que encara encarregar entortolligar, enroscar encàrrec, comanda (f) encastar incendiar incendi iniciar cobrir-se el cap pegar, enganxar encarregar encàrrec (m) amagar amagatall (m) comarca pensar encreuar, creuar ennuvolar-se adonar-se, observar encarregar-se acostar índex (m) Francés obstiné, e encaisser trébucher, mêler les jambes entremetteur, euse; fureteur enjambée s'énamourer à la folie inciter quoique, encore que encore charger entortiller commission (f), commande (f) enchâsser, emboîter incendier incendie initier se couvrir la tête coller charger, commissionner commission cacher cachette contrée penser croiser s'ennuager se rendre compte se charger approcher index (m) Gram. adj. v. v. adj. f. v. v. conj. adv. v. v. m. v. v. m. v. v. v. v. f. v. f. f. v. v. v. v. v. v. f.

75

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés endominar/endonviar endonviador, a endonviaire, ra endonvialha/endonvieta endonviar/endominar endonviar/inventar/atrobar (dv) endonvieta/endomineta endòst (dv)/arrecès/acès endostar (dv)/arrecessar endrabament/endrabatge endrabar endrabat, ada (fam)/encalamiat, ada endrabà-se/estramuncar endret enervar/despacientar enfaishar/estropar enferonir/enforiscar/enmalir (dv) enfonsar/en·honsar (dv)/ahonar enforiscar/enforonhar enforismar enganha enganhar/enganar (dv) enganha/estrafalaria engarrapar engatar (fam) engerbir/torrar/gelar/gibrar engiponar englòpa/engolòpa/envolòpa englotar/englotir Castelhan acertar/adivinar adivino, na; adivinador, a adivino; na; adivinador, a adivinanza adivinar inventor adivinanza cobijo, abrigo cobijar, abrigar lío, enmarañamiento enredar, enmarañar entrometido, da tropezar lugar/haz impacientar envolver enfurecer hundir enfurecer enfurecer/alborotar, excitar engaño (m), artimaña, trampa engañar/defraudar/equivocarse chanchullo (m), tongo (m), fraude (m) arañar emborrachar helar zurrar/vestir/ataviar sobre (m)/cubierta, forro (m) tragar/abismar Catalan encertar/endevinar endeví, ina; endevinador, a endeví, ina; endevinador, a endevinalla endevinar inventar endevinalla abric, redós redossar embrollament, embolic embolicar, embrollar entremetedor, a ensopegar lloc/anvers impacientar embolicar enfurir ensorrar, enfonsar enfurir enfurir/esvalotar engany (m), trampa enganyar/defraudar/equivocarse estrafolleria, trafica, frau (m) esgarrapar emborratxar glaçar apallissar/vestir/guarnir-se sobre (m)/coberta, tapa, folre (m) papar/engolir (dins un abisme) Francés deviner devin, eresse; devineur, euse devin, eresse; devineur, euse devinette deviner inventer devinette abri mettre à l'abri, abriter embrouillage, imbroglio embrouiller entremetteur, euse; fureteur trébucher lieu/endroit impatienter envelopper irriter enfoncer irriter, rager irriter/tapager tromperie, tricherie tromper, duper/frauder/se tromper fourberie, fraude griffer enivrer glacer battre/habiller/accoutrer enveloppe (d'une lettre), couverture avaler/engouffrer Gram. v. n. n. f. v. v. f. m. v. m. v. adj. v. m. v. v. v. v. v. v. f. v. f. v. v. v. v. f. v.

76

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés engolar/engolir engolopar/envolopar engolòpa/englòpa/envolòpa engorgir/engorjar engorjar/shautar engorrotir/pelejà-se engrassir engreishar engüeg engüeg/engüeish (dv) engüejà-se engulhar enjós enlardar enlà-luenh enlinar/hilar/ahilar enlordir/lordejar/empipautar enludir/enluar enlugrejar (dv)/enlumenar enlumenar/enlugrejar (dv) enmalir (dv)/enforiscar ennautar ennegar/enaiguar/lacar/negar enqüèra que (dv)/encara que enqüèra (dv)/encara enquia ua auta enquia/autanplan enquia/entò/dinc a (dv)/denquia enquimerar Castelhan tragar, engullir envolver sobre (m)/cubierta, forro (m) zampar/atascar/sumergir gustar zurrar, pelear engordar cebar/engordar tedio, aburrimiento pesar, nostalgia (f)/angustia aburrirse, fastidiar enhebrar/acertar/dirigir a abajo, hacia abajo engordar/lardar lejanía (f) afilar ensuciar deslumbrar, ofuscar/fascinar, encantar iluminar iluminar enfurecer enaltecer, exaltar, realzar inundar, sumergir aunque todavía hasta la vista incluso hasta inquietar, intranquilizar Catalan englotir, xuclar, papar, dragar embolicar, embolcar sobre (m)/coberta, tapa, folre (m) endrapar/embussar/submergir plaure apallissar, ataconar engreixar encebar/engreixar avorriment, fàstic nostàlgia (f), greu/angoixa (f) avorrir-se, enfastidir enfilar/encertar/dirigir vers sota, avall, a baix, cap avall encebar, engreixar/enllardar llunyania (f) esmolar, afilar embrutar enlluernar/fascinar, encisar il·luminar il·luminar enfurir exaltar, enaltir, realçar inundar, negar encara que, per bé que encara a reveure fins i tot fins inquietar Francés engouler, avaler gloutonnement envelopper enveloppe (f)/couverture bâfrer/engorger, obstruer/submerge agréer battre, rosser engraisser appâter, engraisser ennui nostalgie (f)/angoisse (f) s'ennuyer enfiler/deviner/diriger vers en bas, là-bas engraisser/barder de lard lointain affiler salir éblouir/fasciner, charmer illuminer illuminer irriter exalter, exhausser, relever inonder, noyer quoique, encore que encore au revoir même, jusqu'à jusqu'à inquiéter Gram. v. v. f. v. v. v. v. v. m. m. v. v. adv. v. m. v. v. v.

77

v. v. v. v. v. conj. adv. loc. adv. prep. prep. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés enraiador (dv)/frèn/travader enregar/arringlerar/alinhar enroinaire, ra enroïnar enroïnar/abrismar enroïnar/trincar/copar (dv) enronar ensabornar ensajar/esprovar ensajar/(as)sajar ensenhador/endica (f) ensenhar ensertar (dv)/empeutar ensojar/tidoar ensolamada/sorrostida/usclada ensolamar (es plantes) ensolamar/sorrostir/usclar entà dempús/adishatz entà dempús/enquia dempús entà deuant entà laguens entà pr'amor de/entà per'mor de entà que/tà que entà ua auta entad arren/en vaganaut entalh/cròca (f) entamb/tamb/damb entath torn de/...des entà/tà entecanir entecanit, ida Castelhan freno alinear chapucero, ra estropear, destrozar destruir romper inundar, rellenar de ensuciar probar intentar, tratar de/ensayar índice mostrar, indicar/enseñar injertar tiznar chamusquina abrasar chamuscar hasta la vista hasta luego adelante adentro a fin de a fin de que, para que hasta la vista en vano muesca (f) con sobre eso de (tiempo) a, para, por, hasta debilitar, desfallecer débil; decaído, da; endeble Catalan fre alinear matusser, a espatllar, destrossar destruir trencar inundar, emplenar de embrutar provar intentar, tractar de/ensajar índex mostrar, indicar/ensenyar empeltar emmascarar, encarbonar socarrada cremar, abrusar socarrar a reveure fins ara endavant dins, endins per tal de a fi que; perquè, per tal que a reveure debades mossa (f), osca (f) amb sobre, cap a (temps) a, per, per a, fins debilitar, afeblir dèbil; llangorós, osa Francés frein aligner bâcleur, euse détraquer, détruire détruire casser inonder, remplir de salir éprouver tenter/essayer index montrer, indiquer/instruire, enseigner greffer charbonner flambement (m) brûler flamber, roussir au revoir à tout à í'heure en avant dedans, au-dedans afin de afin que au revoir en vain entaille (f) avec vers, autour de à, pour, dans affaiblir, défaillir faible Gram. m. v. adj. v. v. v. v. v. v. v. m. v.

78

v. v. f. v. v. loc. adv. loc. adv. adv. adv. loc. prep. loc. conj. loc. adv. loc. adv. m. prep. prep. prep. v. adj.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés entecar entecat, ada/maiautís, issa entemardit, ida/entestardit, ida enténer enternir enter/entre/demest (dv) entèsta entestar entestardí-se entestar/emprincipiar/entamenar (dv) entièr, a/sancer, a entifonar/calar/hicar/botar entifonar/ornar/ondrar (dv) entornar entornà-se'n entornejar/enronglar entorniar/avitzar entorniar/entortilhar/envirolar entortilhar entosiasta/afogat, ada entrada/nèira entrampar/estramuncar entratge entrauessar entrauessat, ada/encalamiat, ada entregar (cast)/liurar entrelaçament/malhum/hilat entrelescada (dv)/mòs (m) entremiei entremieja/circonstància Castelhan deteriorar (la salud), debilitar enfermizo, za; valetudinario, ia obstinado, da oír/comprender adaptar, aclimatar/arreglar entre membrete, encabezamiento/nota encabezar emperrarse iniciar intacto; ta poner, meter adornar devolver, retornar/volver regresar, volverse rodear, envolver enroscar enroscar enroscar/embrollar entusiasta vestíbulo (m) tropezar, topar introducción (f) cruzar entrometido, da entregar red (f) bocadillo (m) entre circunstancia Catalan decaure la salut, debilitar, afeblir xacrós, osa; valetadinari, ària obstinat, ada sentir/entendre, copsar adaptar, aclimatar/arranjar entre capçalera, encapçalament (m)/nota encapçalar entossudir-se iniciar intacte, ta ficar adornar retornar, tornar portar/tornar tornar-se'n envoltar, voltar cargolar enroscar cargolar/embolicar, enredar entusiasta vestíbul (m) ensopegar introducció (f) encreuar, creuar entremetedor, a lliurar xarxa (f) entrepà (m) entre circumstància Francés affaiblir maladif, ive; valétudinaire obstiné, e entendre, ouïr/comprendre adapter/arranger entre, parmi en-tête (m)/annotation mettre un en-tête s'entêter initier intact, e mettre orner, parer ramener, rendre/retourner revenir, se retirer entourer visser enrouler entortiller/embrouiller enthousiaste vestibule (m) trébucher introduction (f) mettre en travers entremetteur, euse; fureteur livrer réseau sandwich (m) entre, parmi circonstance Gram. v. adj. adj. v. v. prep. f. v. v. v. adj. v. v. v. v. v. v. v. v. adj. f. v. m. v. adj. v. m. f. prep. f.

79

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés entressenha entressenha/indici (m)/senhau entretòc envalar/avalar enveja envejadura envejar enviada enviar/manar/espediar envielhir/hè-se vielh, a envirolar envolopar/engolopar en·hiscar/ahiscar en·holiar (dv)/alhocardir en·honsar (dv)/enfonsar/ahonsar eon epòca equipament equip/equipa (dv) er (deuant de vocala) era era èrba èrba seca/hen erbejar/sauclar èrc (mascle) eretèr, a/ereu, a èrnha (dv)/chegrin ernhós, osa (dv)/reganhós, osa erós, osa/urós, osa errança/error (m) Castelhan dato (m), indicación, señal indicio (m) parecido engullir envidia/deseo (m) concupiscencia envidiar, apetecer envío (m) enviar envejecer enrollar/enroscar envolver incitar enloquecer hundir lago de montaña época equipo equipo el la día hierba heno escardar rebeco heredero, ra pena huraño, ña feliz error (m) Catalan dada, indicació, senyal indici (m) semblança (f) engolir enveja/desig (m) concupiscència envejar, apetir tramesa enviar envellir cargolar, enrotllar/entortolligar embolicar/envoltar incitar, burxar enfollir ensorrar, enfonsar estany, llac: època equipament equip el, l' la, l' ella herba fenc birbar isard hereu, eva pena esquerp, a feliç error (m) Francés renseignement (mi), indication, marque indice (m) similitude (f) avaler envie/désir (m) concupiscence envier, jalouser envoi (m) envoyer vieillir enrouler/entortiller envelopper/entourer inciter affoler enfoncer lac époque équipement équipe le, l' la, l’ elle herbe foin sarcler chamois heritier, ère peine hargneux, euse heureux, euse erreur Gram. f.

80

f. m. v. f. f. v. f. v. v. v. v. v. v. v. m. f. m. m. art. art. pron. per. f. m. v. m. n. f. adj. adj. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés eruga/canilha es entors es mèns, es mies esbandejar esbarricament/escampilhada (f) esbarrir (dv)/hòraviar esbaus esbaussar esblancossit, ida esblegida/esblegiment (m) esbocinar esbocinar/trincar/petar esbòç esbolhar esborniat, ada/escucat, ada/bòrni, a esbrigalhar/esbricalhar esbroishada/cròca/entalh (m) esbugassar/esvaporar escabelhar escabòt escadença (dv)/còp (m) escafalhar/escalapetar/héner escafar (dv)/esfaçar (dv) escagassada/florinada escala escalabrar escalapetar/escafalhar escalèr escalhar (dv)/espelar Castelhan Catalan oruga eruga afueras afores mis els meus, les meves balancear balancejar esparcimiento, dispersión (f) escampada (f), dispersió (f) extraviar extraviar, perdre derrumbamiento, demolición (f) esfondrament, ensorrament derrumbar, derribar, hundir estimbar, ensorrar, abatre, esfondrar pálido, da pàl·lid, a rasgadura esquinçament (m) destrozar destrossar romper trencar diseño/esbozo disseny/esbós reventar, hundirse, desmoronar esventrar, esclafar, esfondrar-se bizco, ca guenyo, nya desmenuzar, romper/estropear esmicolar, trencar/fer malbé muesca mossa, osca evaporar evaporar espigar espigolar hatajo ramat petit/munió (f) ocasión, coyuntura avinentesa hender, romper, quebrar, fendre, trencar, esquerdar resquebrajar borrar esborrar chasco (m) miquel (m) escalera escala escarmentar escarmentar quebrar, resquebrajar, hender escalera (f) resquebrajar, saltar (pintura) esquerdar escala (f) esquerdar, escrostonar Francés chenille environs, banlieue (f) mes balancer éparpillement, dispersion (f) égarer écroulement précipiter, renverser, abattre pâle déchirement (m) détruire casser dessin/ébauche éventrer, écrasé, effondrer bigle brésiller, briser, casser/abîmer entaille évaporer glaner petit troupeau/tas occasion fendre, briser, fêler effacer moquerie échelle/escalier (m) apprendre à ses dépens, reprendre fendre escalier fendre, fêler, écailler

81

Gram. f. n. pl. adj. poss. v. m. v. m. v. adj. f. v. v. m. v. adj. v. f. v. v. m. f. v. v. f. f. v. v. m. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés escambi escambiar escampadissi/sostre (s) escampaire escampar escampa/grèra/baleja escampeta escampilh escampilhada escampilhar escampilhar/difusar escampilhar/espandir/estiéner/esténer escampurleta/viroleta/campuleta escanar (fam)/esquintar/espisar escanar/esgorjar escanaulir escanaulit, ida/eslaiat, ada escanaulit, ida/secalhèr (inv) escancariar/pelejar escancariar/remocar/escridassar escandilhar escanha (dv)/madèisha escantir/escandir escapada/escorrubanda escapar/húger escaravisha/chambres (m. dv) escara/nòde escarbassar/héner escarcanhar escarèr/noguèr Castelhan Catalan cambio/intercambio/permuta (f) canvi, bescanvi/intercanvi/permuta cambiar, intercambiar canviar, intercanviar basura (f. s) escombraries (pl) basurero escombriaire barrer escombrar escoba escombra escobilla/evasión, carrerilla escombreta/corredissa, fugida escoba (f)/derramamiento escombra (f)/espargiment esparcimiento, dispersión (f) escampada (f) dispersar/disipar dispersar/esvair difundir, divulgar difondre, divulgar extender estendre/escampar/estendre pirueta cabriola fatigar fatigar estrangular/ahogar/degollar escanyar/ofegar/degollar adelgazar, encanijarse, debilitar aprimar, acanyar-se, debilitar lánguido, da lànguid, a delgado, da; enclenque; flaco, prim, a ca reñir renyar abuchear esbroncar, aücar brillar, iluminar brillar, il·luminar madeja madeixa apagar, extinguir apagar, extingir carrerilla corredissa escapar escapar cangrejo (m) cranc (m) nuez nou hender fendre agrietar, hender esquerdar, fendre nogal noguera (f) Francés échange, troc/échange/permutation échanger ordures (pl) boueur balayer balai balayette/fuite, course balai (f)/épandage éparpillement disperser/dissiper diffuser, divulguer étendre/propager/dresser pirouette fatiguer étrangler/étouffer/égorger amaigrir, maigrir, affaiblir langoureux, euse fluet, ette; mince gronder huer, rabrouer briller, illuminer écheveau (m) éteindre fuite, course échapper écrevisse noix fendre fendre noyer Gram. m. v. pl. m. m. v. f. f. m. m. v. v. v. f. v. v. v. adj. adj. v. v. v. f. v. f. v. f. f. v. v. m.

82

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés escargòlh (dv)/cargòlh escariar escarni/escarnida (f) escarrabilhat, ada/aberit, ida escarranhada (dv)/tocador escarrapadenes/gratapadenes escarrar escarrapadena (fam) escarsèr, a escartar escartar/hòraviar escàs, assa escàs, assa/aganit, ida escaudar/escautar (dv) escauhar escauhar era codena (fam) escauhar eth cuer (fam) escauhar (fam)/despacientar/enervar escauhar/acalorar esclafit esclafit/croishit/crac esclafon esclairant, a/ludent, a esclairar esclapar/copar (dv) esclaquerat/esclat d'arrir esclarir esclarir/hèr dia Castelhan caracol trillar/cobrar caro (fam) injuria (f)/burla (f) vivo, va; listo, ta rozadura tragón, ona; comilón, ona/goloso, sa raspar, raer, limpiar rascando índice /dedo,) impar apartar, alejar, separar extraviar escaso, sa avaro, ra escaldar calentar/animar/excitarse zurrar zurrar impacientar caldear cachete/trago, tomar una copo crujido cencerro brillante alumbrar, iluminar quebrar, romper carcajada (f) aclarar/aclarar(la ropa) clarear Catalan caragol batre/cobrar car injúria (f)/burla (f), afront eixerit, ida rascada golafre, gormand/llaminer; a rascar, rasclar, netejar rascant índex (dit) senar apartar, separar, allunyar extraviar, perdre escàs, assa avar, a; gasiu, iva escaldar escalfar/acalorar (fam)/exaltarse apallissar apallissar impacientar caldejar galtada (f)/beure una copa cruixit/escarritx/espetec esquellot lluent, a fer llum, il·luminar trencar riallada (f) aclarir/esbandir clarejar Francés escargot battre/prendre cher injure (f)/moquerie (f), avanie (f) dégourdi, e; éveillé, e écorchure gourmand, e racler ratisser, nettoyer en raclent index (doigt) impair écarter, séparer égarer court, e avare échauder, ébouillanter échauffer/animer, exciter/s'exalter battre battre, rosser impatienter échauffer claque (f)/boire un coup craquement/crissement/éclat sonnaille (f) brillant, e éclairer, illuminer briser, casser éclat de rire éclaircir, clarifier/rincer poindre Gram. m. v. m. adj. f. adj. v. adj. adj. v. v. adj. adj./n. v. v. v. v. v. v. m. m. m. adj. v. v. m. v. v.

83

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés esclat esclat d'arrir/esclaquerat esclataescares/esclatanòdes esclavitat/esclavatge (m) escleta/estèra esclipsar esclòp escobar/escobilhar (dv)/escampar escòder escòla escolan escolhoar (farn)/acovardir escometuda escóner (dv)/enconhar esconjurat, ada escopir escorcolh/escorpilh escòrna (dv)/escarni (m) escornar (dv)/oféner escorniolar/escanar escorreguda escorrença/escorrement (m) escórrer escórrer/esguitlar/eslingar/eslurrar (dv) escorrubanda/escorribanda escorrumflar/herucar (dv) escotar escoterar (dv)/guinhauetejar escrasar Castelhan chasquido, crujido carcajada (f) cascanueces esclavitud astilla desaparecer/adormecerse zueco barrer escocer escuela alumno/monaguillo acobardar ataque (m), desafío (m) esconder maldito, tú escupir, expectorar pesquisa (f), inspección injuria ofender estrangular carrerilla/excursión corrimiento, escurrimiento, huida, diarrea fluir, manar/aflojar, escurrir resbalar correría, incursión/carrerilla husmear escuchar, atender/obedecer/auscultar acuchillar aplastar/agobiar, anular Catalan pet, espetec riallada (f) trencanous esclavatge (m) estella desaparèixer/adormissar-se esclop escombrar coure, cremar escola alumne/escolà acovardir atac (m), desafinament (m) amagar maleït, ïda escopir, expectorar perquisició (f), inspecció (f) injúria ofendre escanyar corredissa/excursió escolament (m), fuita, diarrea escolar-se/afluixar, escórrer relliscar escapada, incursió/corredissa ferumejar escoltar, atendre/obeir/auscultar acoltellar aixafar, esclafar/aclaparar, arruïnar Francés éclat éclat de rire casse-noix esclavage (m) éclat de bois (m) disparaître/s'assoupir sabot balayer cuire école élève/enfant de choeur intimider apeurer attaque (m), défi (m) cacher maudit, e cracher expectorer perquisition (f), inspection (f) di re offenser étrangle course/excursion écoulement (m), fuite, diarrhée écouler, dévaler/égoutter glisser incursion/fuite, course fureter écouter/obéir/ausculter poignarder écraser/accabler, ruiner Gram. m. m. m. f. f. v. m. v. v. f. m. v. f. v. adj. v. m. f. v. v. f. f. v. v. f. v. v. v. v.

84

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés escrasar/avalir/abrismar escrestar (dv)/despintar escridassar/escancariar/remocar escridassar/reptar/pelejar escríuer/escríver (vg) escríuer/escríver/redigir escroa/escrova escròpa/casquelh (m) escuaire escucat, ada/bòrni, a escuderia (dv)/bòrda escuélher/alistar/causir escuelhuda/causida/alistada escuerçar/abracar escular escumenjar/escumuniar escuralhar escurar escurir/barrar era net (nueit) escuritat/escuror escuro, ra/escur, a esdeburà-se (dv)/esdegà-se/pressà-se esdegar/hèr lèu esdegat,ada esdegà-se/gessé-se'n esdejuar esdejuar esfaçar (dv)/escafar (dv) esforiar/espampariar esforiar/espantoriar/hèr pòur esgargamerar Castelhan destruir desnatar abuchear reñir escribir redactar tuerca cáscara escuadra (f) bizco, ca cuadra escoger, elegir elección acortar, abreviar desfondar, descular excomulgar limpiar, mondar, podar roer/limpiar/pulir/desplumar (fam) anochecer oscuridad oscuro, ra apresurarse apresurar, acelerar, abreviar listo, ta; sagaz desenredarse desayunar desayuno borrar ahuyentar asustar degollar/desgañitarse Catalan destruir desnatar esbroncar, aücar renyar/barallar-se escriure redactar femella clofolla escaire guenyo, nya quadra escollir, elegir elecció, tria escurçar, abreujar desfonar, descular excomunicar netejar, triar, esporgar, escatir rosegar/escurar/polir/plomar (fam) fosquejar fosca fosc, a afanyar-se afanyar-se, anar més de pressa eixerit, ida deseixir-se esmorzar esmorzar esborrar fer fugir, foragitar espantar degollar/esgolar-se Francés détruire écrémer huer, rabrouer gronder/se battre écrire rédiger écrou coque, écale équerre (f) bigle écurie choisir, élire élection, choix (m) raccourcir, abréger éculer, défoncer excommunier éplucher, émonder ronger/écurer/polir/plumer (fam) se faire nuit obscurité obscur, e se hâter se hâter, se dépêcher dégourdi, e se débrouiller déjeuner petit déjeuner effacer chasser effrayer égorger/s'égosiller Gram. v. v. v. v. v. v. f. f. m. adj. f. v. f. v. v. v. v. v. v. f. adj. v. v. adj. v. v. m. v. v. v. v.

85

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés esgariar esgarnoishar/esgarrapiar (dv) esgarrar esgatussada/peleja/cuelhuda esgatussar esgatussà-se esglaishar (dv)/esmostar/estronhar esglasiar/espaurir/esvarjar (dv) esglasiós, osa/espantoriant, a esgluma esglumèra esgorjar/esgargamerar/escanar esguinçada/esguinçament (m) esguitlada/eslingada/eslurrada (dv) esguitlar/eslingar/eslurrar (dv) eshloishar (dv)/hloishar eslaiat, ada/esquintat, ada eslamar (dv)/ensolamar eslambrec (dv)/lampig/relampit eslangorit, ida/alangorit, ida eslassí-se (dv)/shamostar eslauassada/bategat (m)/plojat (m) esléger (dv)/alistar eslingada/esguitlada/eslurrada (dv) eslingar/esguitlar/eslurrar (dv) eslinsar/gisclar/ejacular eslipsar/eslingar/esguitlar eslissader (dv)/luja (f) eslissar/escórrer esluma/esgluma eslurrada (dv)/eslingada/esguitlada eslurrar (dv)/eslingar/esguitlar Castelhan extraviar/fatigar (fam) arañar lisiar/estropear riña reñir/arañar pelearse o reñir a arañazos aplastar asustar aterrador, a espuma espuma degollar rasgadura resbalón (m) resbalar aflojar endeble; lánguido, da chamuscar relámpago decaído, da; lánguido, da marchitar chubasco (m), chaparrón (m) elegir resbalón (m) resbalar eyacular resbalar trineo resbalar, deslizar espuma resbalón (m) resbalar/desmoronar Catalan extraviar/fatigar esgarrapar esguerrar/espatllar, malmetre baralla barallar-se/esgarrapar esgatinyar-se aixafar, esclafar espantar esgarrifós, osa escuma escuma degollar esquinçament (m) relliscada relliscar afluixar lànguid, a socarrar llampec lànguid, a marcir xàfec (m), ruixat (m) elegir relliscada relliscar ejacular relliscar trineu relliscar, lliscar escuma relliscada relliscar/esllavissar-se Francés égarer/fatiguer griffer estropier/détériorer, déranger querelle se battre/griffer se battre à coups d'ongle écraser effrayer effroyable écume écume égorger déchirement (m) glissade glisser relâcher langoureux, euse flamber éclair langoureux, euse flétrir, faner averse élire glissade glisser éjaculer glisser traîneau glisser écume glissade glisser/ébouler Gram. v. v. v. f. v. v. v. v. adj. f. f. v. f. f. v. v. adj. v. m. adj. v. f. v. f. v. v. v. m. v. f. f. v.

86

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés eslurras (dv)/botàs/laueg/lavet esmalhancament esmalhancar/esmalhar esmalhancat, ada/esquintat, ada esmandrengat, ada/mauenjargat, ada esmarrar (dv)/pèrder/hòraviar esmavuda (dv)/baticòr (m) esmenda/esmendament (m. dv.) esmeravilhar/meravilhar/esmiraglar èsme/sen esmiejar (en dus) esmoguda (dv)/emocion esmòla esmolar esmolinament esmorar esmostar/emplastar/estronhar espaciós, osa espadarnar/héner/escarcanhar espampariar espandiment espandir espandit, ida espantar/esglasiar/esvarjar (dv) espantoriant, a/esvarjable, bla (dv) espantoriar espant/esglàs (dv) espàrger Castelhan avalancha (f), alud cansancio (fam)/dislocación dislocar, romper cadera/fatigar cansado, da desaliñado, da extraviar emoción enmienda maravillar juicio cortar en dos emoción muela afilar demolición desmigar aplastar espacioso, sa; vasto, ta hender ahuyentar asustar extensión (f)/expansión (f), ensanche difundir/extender, esparcir/dilatar vasto, ta asustar sobrecoger aterrador, a ahuyentar, asustar susto extender, esparcir, propagar Catalan allau cansament (fam)/desllorigament dislocar, trencar els malucs/fatigar cansat, ada malforjat, ada extraviar, perdre emoció esmena meravellar seny tallar en dos emoció mola esmolar, afilar enderrocament esmollar aixafar, esclafar espaiós, osa; vast, a fendre fer fugir, foragitar extensió (f)/expansió (f), eixample difondre/estendre, escampar/eixamplar vast, a espantar esgarrifós, osa fer fugir, foragitar, espantar ensurt, espant estendre, escampar/esparpallar Francés avalanche fatigue (f. fam.)/dislocation (f) disloquer, briser hanches/fatiguer fatigué, e fagoté, e égarer émotion amendement (m) émerveiller raison (f) couper en deux émotion meule affiler démolition émietter écraser spacieux, euse; vaste fendre chasser, effrayer agrandissement, extension/épanouissement divulguer/étendre, répandre/épanouir vaste effrayer effroyable chasser, effrayer frayeur (f), sursaut répandre, propager/éparpiller Gram. m. m. v. adj. adj. v. f. f. v. m. v. f. f. v. f. v. v. adj. v. v. m. v. adj. v. adj. v. m. v.

87

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés esparjuda esparpalhar/escampilhar/espàrger espartir espatarnada espatarnar espatarnar/escalapetar espatla espatlader/embauç/malh espatlar espatracar espaurir/esglasiar espaurir/espaurugar/espaventar espaurugar/esvarjar/espampariar espaventable, bla espaventós, osa/esvarjable, bla (dv) espavordiment espavordir/espavorir espear espeat, ada/coish, a/ranquet, a espeçar espelada espelar espelastrar espelonga/espeluga (dv) espenjolar esperdiciar/degalhar esperdigalhat, ada/escarrabilhat, ada esperlongar esperluar/despientar espessor/celh Castelhan esparcimiento (m) dispersar, esparcir dividir/distribuir/quebrar caída caer patas arriba rajar, resquebrajar hombro (m) despeñadero, precipicio, abismo estropear/despeñar estropear asustar azorar, sobrecoger, espantar asustar espantoso, sa aterrador, a espanto, terror despavorir, sobrecoger/alarmar cojear cojo, ja despedazar, romper rozadura, rasguño (m) pelar/desollar/arañar rasguñar, arañar gruta colgar derrochar listo, ta prolongar, alargar/diferir despeinar grosor/capa (f) Catalan escampada dispersar, escampar, estendre dividir/distribuir/trencar caiguda caure cames a l'aire estellar, esberlar espatlla precipici, estimball, abisme estropellar/estimbar estropellar, malmetre espantar astorar, espantar, espaordir espantar espantós, osa esgarrifós, osa esglai, feredat (f) espantar, esglaiar/alarmar, esverar coixejar coix, a trossejar, trencar rascada, esgarrapada (m) pelar/escorçar, pelar/esgarrapar esgarrapar, esgarrinxar balma, gruta penjar malgastar, despecegar eixerit, ida perllongar, allargar/diferir escabellar grossària (f)/capa (f) Francés éparpillement (m) disperser, répandre diviser/distribuer/briser, casser chute tomber sur (e séant fêler, casser épaule précipice, abîme détraquer/précipiter détraquer; détériorer, déranger effrayer effrayer, effaroucher; épouvanter effrayer épouvantable effroyable effroi effrayer/alarmer boiter boiteux, euse dépecer, casser écorchure peler/écorcher/griffer griffer, égratigner grotte pendre gaspiller dégourdi, e prolonger, allonger/différer décoiffer grosseur (f)/couche (f) Gram. f. v. v. f. v. v. f. m. v. v. v. v. v. adj. adj. m. v. v. adj. v. f. v. v. f. v. v. adj. v. v. m.

88

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés espetar espetar/crebar espia espiada/bigàs dera esquia (m) espiar espiar/campar/guardar espintar/despintar espirau/torciròla espisament/esquintament/cansament espisar/esquintar espisat, ada/esquintat, ada espitau espleitar (dv) (ua propietat) esplinga espolsetar/brossar espolsetar/espovassar/boishar espolset/bròssa (f) espompilh/boishòrla (f) espompir espòna esponseta (dv)/espolset (m) espòrt espotir (dv)/estronhar espotrangat, ada/esmandrengat, ada espovassar/boishar/desempovassar esprovar/ensajar/(as)sajar esquera/esquira (dv) esquerrèr, a/querrèr, a esquèrri (garbet dempús d'escariat) esquèr, ra/quèr, ra esquia Castelhan explotar/estallar/abrirse reventar espina, arista/astilla espinazo (m) mirada (f) mirar, observar, vigilar desnatar espiral cansancio fatigar agotado, da; cansado, da hospital explotar alfiler (m) cepillar desempolvar cepillo burbuja (f) hinchar, henchir/extender borde de un terreno (m), margen (m) cepillo (m) deporte aplastar desaliñado, da desempolvar probar, intentar cencerro (m) zurdo, da gavilla (f) izquierdo, da espalda Catalan explotar/petar/esclatar rebentar espina, aresta/estella espinada mirada (f) mirar, observar, vigilar desnatar espiral cansament fatigar esgotat, ada; cansat, ada hospital explotar, espletar agulla raspallar espolsar, desempolsegar raspall bombolla (f) inflar/estendre vora d'un terreny, marge (m) raspall (m) esport aixafar, esclafar malforjat, ada espolsar, desempolsegar provar, intentar esquellot (m) esquerrà, ana gavella (f) esquerre, a esquena Francés exploser/éclater/éclore crever épine, arête/écharde épine dorsale regard regarder, observer, surveiller écrémer spirale fatigue (f) fatiguer fatigué, e hôpital exploiter épingle brosser épousseter, dépoussiérer brosse (f) bulle (f), bouillon gonfler, bouffir/étendre bord d'un terrain, lisière brosse sport écraser fagoté, e épousseter, dépoussiérer éprouver, tenter sonnaille gaucher, ère javelle (f) gauche dos (m) Gram. v. v. f. f. m. v. v. f. m. v. adj. m. v. f. v. v. m. m. v. f. f. m. v. adj. v. v. f. adj. m. adj. f.

89

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés esquiçament/esquiçadura (f) esquiçar esquilha (dv)/blispa (de husta) esquilon (dv)/esquirolet esquinçar esquintament/espisament/cansament esquintar/espisar/cansar/escanar (fam) esquintat, ada/espisat, ada esquirolet/esquiron/cascauet esquirò(u) essenciau estabordiment estabordir/estalamordir/estordir estacar estacion/gara estac/ligam estalhantada estalhants/cisèus (dv) estampar estamparia/imprimeria estampar/emplastar/estronhar estampir/retronir estanc estancada estanho (de montanha) estar estarnar/estartalhar estarralhar estartalhar estatjant, a/poblant, a estauviament Castelhan desgaste desgastar, deteriorar espina, astilla pequeña cascabel desgarrar, rasgar agotamiento, cansancio, fatiga fatigar, extenuar, agotar extenuado, da; cansado, da cascabel ardilla (f) esencial, capital mareo, aturdimiento/estupor aturdir/pasmar, dejar atónito atar estación nexo tijeretazo (m) tijeras (f) imprimir imprenta aplastar resonar/retronar/repercutir detención (f), paro, parada (f) alto (m), parada lago quedarse/tardar/residir agrietar, resquebrajar, rajar escardar desmoronarse, romper habitante ahorro Catalan desgast, deterioració desgastar, deteriorar estella picarol esquinçar, estripar capolament, cansament capolar, cruixir, fatigar cansat, ada picarol esquirol cabdal, capital rodament de cap, atordiment/estupor atordir/esbalair lligar estació nexe tisorada estisores (f) imprimir impremta aixafar ressonar/retronar/repercutir arrest, aturada (f), parada (f) aturada, parada, arrest (m) llac restar/trigar/residir esquerdar, clivellar, partir birbar ensorrar-se, enrunar-se, trencar habitant estalvi Francés usure (f) user écharde grelot déchirer fatigue (f) épuiser, fatiguer fatigué, e grelot écureuil capital, e étourdissement, abasourdissement étourdir/abasourdir attacher gare noeud, lien coup de ciseaux ciseaux (m) imprimer imprimerie écraser résonner/retentir arrêt arrêt (m), halte lac demeurer, rester/tarder/résider fendre, briser, casser sarcler démolir, s'enfoncer habitant, e épargne (f) Gram. rn. v. f. m. v. m. v. adj. m. m. adj. m. v. v. f. m. f. m. pl. v. f. v. v. m. f. m. v. v. v. v. n. m.

90

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés estauviar estauvi/estauviadís estavaniment/estavanida (dv) està-se/passà-se'n estela esténer/estiéner esténer/estiéner/ajaçar/desquilhar estenuda èster èster èster ara demorar èster ath cap (eth prumèr) èster degrèu èster envejós de èster gessut de èster mancat de estèra/blispa (petita) esterlenga estèrle, la esterlin/soja/sueja estialhes estibiat, ada/tebés, esa estiéner/esténer/ajaçar estigar/en·hiscar/ahiscar estimar/aimar estiu/ostiu estiva (dv) (d'un batèu) estobar era codena (fam) estofar estofar/escanar/escorniolar estomac estomac/piech/pitrau Castelhan ahorrar ahorro desmayo (m) abstenerse, contentarse con estrella extender/alargar/desparramar tumbar extensión/tendido/superficie ser ser acechar encabezar pesar ambicionar, codiciar, apetecer descender carecer astilla reguero (m) largo y estrecho estéril hollín tenazas tibio, ia tumbar incitar querer/preferir verano bodega pegar, zurrar ahogar, asfixiar estrangular estómago pecho Catalan estalviar estalvi desmai (m) abstenir-se, atenir-se estel (m), estrella estendre/allargar/escampar tombar extensió/estesa/superfície ser, ésser ser, ésser aguaitar encapçalar pesar apetir, cobejar descendir, provenir freturar estella reguera llarga i estreta estèril sutge estenalles tebi, tèbia tombar incitar, burxar estimar estiu bodega apallissar ofegar, asfixiar escanyar estómac pit Francés épargner épargne (f) évanouissement (m) se tenir, s'abstenir, s'en tenir étoile étendre/allonger/éparpiller renverser étendue/surface/superficie être être guetter mettre un en-tête causer du regret convoiter, appéter descendre manquer éclat (m) traînée longue et étroite stérile suie (f) tenailles tiède renverser inciter aimer été cale battre, rosser étouffer, asphyxier étrangler estomac poitrine Gram. v. m. f. v. f. v. v. f. v. m. v. v. v. v. v. v. f. f. adj. m. f. pl. adj. v. v. v. m. f. v. v. v. m. m.

91

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés estomagada estona estonable, bla estonament estonant, a estordiment estornejar/hèr anar estornejar/hèr anar/servir estornejà-se (fam)/esdegà-se estossegadera estossegar estovar estovar era codena estrafalaria estragat, ada/ahamiat, ada (dv) estrambordat, ada (dv)/afogat, ada estramuncar/empuntar estranh, a estrapussar/estramuncar/empuntar estraviar/hòraviar/desaviar estrea estremèra estremoniar/estordir estrénher estret, a estrissar/trissar estriuet estroncar/interrómper estronhar/esmostar estronhar/estampar estropar/caperar Castelhan dolor de estómago/angustia rato (m) extraño, ña extrañeza (f), sorpresa (f) extraño, ña aturdimiento, mareo agitar, remover manejar apresurarse tos toser ablandar zurrar engaño (m), tongo (m) famélico, ca; hambriento, ta entusiasta tropezar extraño, ña tropezar extraviar propina/premio (m) confín (m) aturdir encoger/estrechar/restringir estrecho, cha/tacaño, ña (fam) triturar estribillo interrumpir estrujar aplastar cubrir, envolver Francés douleur d'e./serrement de coeur (m) estona moment (m) estrany, a étonnant, e estranyesa (f),sorpresa (f) étonnamment, surprise (f) estrany, a étonnant, e estaborniment/rodament de cap étourdissement remenar, agitar agiter, remuer manejar manier afanyar-se se hâter tos toux tossir tousser estovar amollir apallissar battre, rosser engany (m), trampa tricherie famolenc, a; afamat, ada affamé, e entusiasta enthousiaste ensopegar trébucher estrany, a étonnant, e ensopegar trébucher extraviar, perdre égarer propina/premi (m) pourboire/prix (m) confins (m. pl.) confins (m. pl.) atordir étourdir encongir/estrènyer/restringir rétrécir/étreindre/restreindre estret, a/gasiu, iva étroit, e/chiche triturar triturer tornada (f) refrain interrompre interrompre prémer, premsar presser aixafar, esclafar écraser embolicar, cobrir, envoltar envelopper, couvrir Catalan dolor d’estómac (m)/angoixa Gram. f. f. adj. m. adj. m. v. v. v. f. v. v. v. f. adj. adj. v. adj. v. v. f. f. s. v. v. adj. v. m. v. v. v. v.

92

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés estropiar estropiat, ada/esgarrat, ada estrossejar estualhar/esperluar estudi estug/emboish estujar (dv)/enconhar estupar (dv)/amortar estupiditat esturment/utís èst/autan esvagadís/esvagament esvagadís/léser esvagament/esvagadís esvagar esvagat, ada/desobrat, ada esvaniment/malagana (f)/languèri esvaporar esvarjable, bla/espantoriant, a esvarjar/espantoriar esvrentar es·hlor (dv)/flor es·hlorir (dv)/florir es·huelhar/esfuelhar eth eth eth dehòra eth laguens eth mèn, era mia; es mèns, es mies eth nòste, era nòsta; es nòsti/nòstes Castelhan estropear inválido, da destrozar desgreñar, despeinar escuela (f)/estudio funda (f) esconder apagar estupidez instrumento, herramienta (f) este esparcimiento, pasatiempo ocio pasatiempo entretener, distraer ocioso, sa; desocupado, da desmayo evaporar aterrador, a asustar reventar flor florecer deshojar él el exterior interior mi; mis nuestro, tra; nuestros, tras Catalan estropellar, malmetre invàlid, a destrossar escabellar escola (f)/estudi funda (f) amagar apagar ximpleria, estupidesa instrument, eina (f) est, llevant esbarjo lleure esbarjo distraure, entretenir ociós, osa; desenfeinat, ada desmai evaporar esgarrifós, osa espantar rebentar flor florir desfullar ell el, l' exterior interior el meu, la meva; els meus, les meves el nostre, la nostra; els/les nostres Francés détériorer, estropier invalide détruire, couper décoiffer école (f)/étude (f) fourreau cacher éteindre stupidité instrument, outil est distraction (f) loisir distraction (f) distraire, amuser oisif,ive évanouissement évaporer effroyable effrayer éventrer, crever fleur fleurir effeuiller el, lui le, l' extérieur intérieur mon, ma; mes notre, à nous; nos

93

Gram. v. adj./n. v. v. m. m. v. v. f. m. m. m. m. m. v. adj. m. v. adj. v. v. f. v. v. pron. per. art. m. m. adj. poss. adj. poss.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés eth plen eth sòn, era sua; es sòns, es sues eth tòn, era tua; es tòns, es tues eth vòste, era vòsta; es vòsti/vòstes et, 't, te, t' eveniment exceptat/sonque excès/demès/demei (dv) excursion/gessuda/camadeta (dv) exemptar exilh/exili/despatriament expedicion exprès exprèssament exprimir exterior, a/de dehòra exterior/endehòra/eth dehòra extrèir Castelhan luna lleno su; sus tu; tus vuestro, tra; vuestros, tras te acontecimiento, suceso excepto exceso excursión eximir exilio envío (m)/expedición adrede adrede exprimir exterior exterior extraer Catalan lluna plena el seu, la seva; els seus, les seves el teu, la teva; els teus, les teves el vostre, la vostra; els/les vostres et, te, t', 't esdeveniment excepte, llevat de excés excursió eximir exili tramesa/expedició aposta aposta expressar exterior exterior extraure Francés pleine lune son, sa, leur; ses, leurs ton, ta; tes votre; vos te, t' événement excepté, sauf excès excursion exempter exil envoi (m)/expédition exprès exprès exprimer extérieur, e extérieur extraire

94

Gram. m. adj. poss. adj. poss. adj. poss. pron. per. m. prep. m. f. v. m. f. adv. adv. v. adj. m. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00

95

F
Aranés fabricar (fam) fabrica/usina facilitat/aise (m. dv) facil, a/aisit, ida/de bon hèr faiçon (dv)/manèra/biais (m. dv) faidiment (dv)/despatriament familha/família fanau farinx (scient)/gargamèra farrat/siata (f) fatigar/esquintar/cansar fato, ta fausnòm/subernòm/chafre (dv) faussada faussar/capvirar faus, sa fauta feblejar/aflaquir fèble, bla fèbre/frèbe/herèbe feda (dv)/oelha/aulha (dv) feniantèr/guitèra (f) feniant, a/guit, a/guiterós, osa fenir festivau/hestau fldança/confiança/hidança (dv) fidèlament Castelhan hacer fábrica soltura fácil manera exilio familia farol faringe cubo fatigar iluso, sa apodo error (m) tergiversar falso, sa falta, error (m) debilitar débil fiebre oveja galbana (f), pereza gandul, a; zángano, na; holgazán, ana acabar festival confianza fielmente Catalan fer fàbrica desimboltura fàcil manera exili família fanal faringe galleda (f) fatigar il·lús, a renom error (m) tergiversar fals, a falta, error (m) debilitar, afeblir dèbil febre ovella mandra (f), peresa (f) gandul, a; dropo acabar festival confiança fidelment Francés faire usine aisance facile manière, façon exil famille falot pharynx seau fatiguer ingénu, e sobriquet erreur déformer faux, ausse faute, erreur affaiblir faible fièvre brebis paresse (f) fainéant, e achever, finir festival confiance fidèlement Gram. v. f. f. adj. f. m. f. m. f. m. v. adj. m. m. v. adj. f. v. adj. f. f. m. adj. v. m. f. adv.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés fidèu, èla fin, a fira (cat)/hèira fistonar/ornar fistonar/perfilar fiuladís/fiulament fiular fiulet fiulet (fam)/escanaulit, ida fixar/assolidar fixar/determinar fixar/encastrar/calar fixar/tatjar flacar (dv)/flaquir flac, a (dv)/fèble, bla flaira flairar flairejar flairor/aulor flambuscar (dv)/usclar/ensolamar flaquèr (dv) flastièth/flisquet flataria (dv)/vantaria flèu/ahèr/ahar (dv) flincar flisquet/flastièth flòc flòc de nhèu/talabarda flocar flor de telh florada/floret (m) Castelhan fiel fino, no/astuto, ta feria aderezar, adornar perfilar silbido chiflar silbato/silbido delgado, da afianzar, fijar designar empotrar clavar, fijar debilitarse, decaer débil olor (m) olfatear, oler oler olor (m) chamuscar cansancio/debilidad pestillo halago (m) asunto hurtar/hacer una mala pasada pestillo ramillete/racimo/lazo copo colocar/pegar tila flor, élite Catalan fidel fi, ina/astut, a fira agençar, adornar perfilar xiulet xiular xiulet/xiulet prim, a consolidar, fixar designar encastar clavar, engarzar, fixar debilitar-se, afeblir-se dèbil olor ensumar, olorar, fer olor fer olor olor socarrar cansament/feblesa pestell afalac (m) assumpte, afer rampinyar/fer una mala passada pestell pom/raïm/llaç borralló, volva (f) col·locar/pegar til·la flor, élite Francés fidèle fin, e/astucieux, euse foire aménager, parer profiler sifflement siffler sifflet/coup de sifflet mince affermir, fixer désigner emboîter enfoncer, clouer, fixer faiblir faible odeur flairer, fleurer, sentir fleurer/répandre une odeur senteur flamber fatigue (f)/faiblesse (f) pêne flatterie affaire (f) dérober/faire une rosserie pêne bouquet/grappe (f)/boucle (f) flocon placer/battre tilleul (m) fleur, élite

96

Gram. adj./m. adj. f. v. v. m. v. m. adj. v. v. v. v. v. adj. f. v. v. f. v. m. m. f. m. v. m. m. m. v. f. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés florejar floret (eth) florida/floriment (m)/florison florinada/mocada florir flor/es·hlor (dv)/lorica (vlh) flotar/flotejar flòta/peaina/banda flotejar/flotar flume (dv)/arriu foet (franc)/soriac/hlagèth fòrça de/plan de/hèra (dv) forçadament forçadura/torçuda fòrça/hèra (dv)/plan fòrça/plan/ben/hòrt (dv)/hèra (dv) foreno, na/grèc, èga forma/motle (m) fornir/provedir/avitalhar forqueta (dv)/forquilha forquilha forradura (de husta o metau) fortetat fortunós, osa/erós, osa/urós, osa fotbòl fóter fotesa/fotiròla foté-se'n/trufà-se fotiròla/fotesa fraccion fragil, a/brusc, a fragosta (dv)/jordon (m) Castelhan florecer/desflorar/rozar la flor y nata floración chasco (m) florecer flor flotar pandilla flotar río látigo mucho, cha forzosamente esguince (m) mucho muy huraño, ña; insociable molde (m) abastecer tenedor (m) tenedor (m) forro (m) fuerza, energía feliz fútbol hacer (vulg), fastidiar bagatela burlarse bagatela quebrado (m) frágil frambuesa Catalan florir/desflorar/tocar suaument la crema i nata floració, florescència miquel (m) florir flor surar colla surar riu fuet molt, a forçosament girada, torçada molt molt esquerp, a; insociable motlle (m) abastar, proveir forquilla forquilla folre (m) força, energia feliç futbol fúmer, ventar brolleria burlar-se brolleria trencat (m) fràgil gerd (m) Francés fleurir/effleurer la fine fleur floraison rebuffade fleurir fleur flotter troupe, bande flotter fleuve fouet beaucoup de forcément foulure, entorse beaucoup très hargneux, euse; insociable moule (m) approvisionner fourchette fourchette fourrure force, énergie heureux, euse football flanquer, ficher bagatelle se moquer bagatelle fraction fragile framboise Gram. v. loc. f. f. v. f. v. f. v. m. m. adj. adv. f. adv. adv. adj. f. v. f. f. f. f. adj. m. v. f. v. f. f. adj. f.

97

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés frairastre, tra frairau/frairenau (dv) frairenau (dv)/frairau frairosament/frairaument frair, ia fraternau/frairau fraudar fraudaria/frauda frèbe/fèbre/herèbe freginar/fregir frèn/travader (dv) fretada (dv) fretament fricòt (dv)/aguisat fricòt (dv)/plat fríser (dv)/freginar/fregir frontèra/termièra frustrar frutar/frutejar fruta/heruta fuelha (puj)/huelha futur, a futur/avier Castelhan hermanastro, tra fraternal fraternal fraternalmente hermano, na fraternal defraudar fraude (m) fiebre freír freno fricción frotamiento, fricción (f) guisado plato freír frontera defraudar fructificar fruta hoja futuro, ra futuro Catalan germanastre, tra fraternal fraternal fraternalment germà, ana fraternal defraudar frau (m) febre fregir fre fregada, fricció fregament, fricció (f) guisat plat fregir frontera defraudar fructificar, fruitar fruita fulla futur, a futur, esdevenidor Francés demi-frère, demi-soeur fraternel, elle fraternel, elle fraternellement frère, soeur fraternel, elle frauder/tromper (l'espoir) fraude fièvre frire frein friction frottement, friction (f) ragoût mets frire frontière frauder, frustrer fructifier fruite feuille futur, e futur Gram. n. adj. adj. adv. n. adj. v. f. f. v. m. f. m. m. m. v. f. v. v. f. f. adj. m.

98

Diccionari d’aranés v1.0.00

99

G
Aranés gabinet gabiòla/preson gach gachet gafes (cast)/lunetes (fran) gahar/cuélher gahet/gahin (dv) gahon gahús gai gaimant, a (dv)/amistós, osa gal (dv)/poth/hasan (dv) galapian galaria galet/ganitèg galet/godilh/pisharròt galhoar/germiar galhon gambejar/coishejar/ranquejar gambús, usa gandiadera gandiaire, ra gandièr, a/pòrc-gandièr ganha (des bèsties) ganhar (dv)/guanhar ganhaular/ganholar/uglar (dv) ganitèg Castelhan taquilla (f) cárcel comida (f), víveres pastilla (f), gragea (f) gafas agarrar, coger corchete gozne búho arrendajo amable gallo comilón, ona/bribón/hombre mal hecho pasadizo gaznate chorro germinar, brotar gajo/germen, rebrote cojear pequeño, ña vagancia vagabundo, da vagabundo, da mejilla ganar aullar, ladrar gaznate, esófago Catalan armariet presó menjar, queviures pastilla (f) ulleres agafar gafet golfo brúfol gaig amable gall golafre, a/brivall/home mal plantat passadís gola (f) doll, raig germinar, brollar grilló, grill/germe, rebrot coixejar petit, a vagabunderia rodamón rodamón galta guanyar udolar, lladrar gola (f), esòfag Francés armoire (f) geôle, prison nourriture (f), vivres pastille (f) lunettes empoigner, saisir agrafe gond hibou geai aimable coq goinfre/garnement/homme mal bâti couloir gorge (f) jet germer, bourgeonner trochet, quartier/germe, rejeton boiter petit, e vagabondage (m) vagabond, e vagabond, e joue gagner hurler, aboyer gosier, gorge (f), oesophage Gram. m. f. m. m. f. pl. v. m. m. m. m. adj. m. m. m. m. m. v. m. v. adj. f. adj./m. adj./m. f. v. v. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés garach (dv)/barèt garantida garantir gara/estacion garba/garbeg (m)/esquèrri (m) garbeg/garba (f)/esquèrri garbolh garbòt/hèish/amurada (f) gardauèr/garravèr gargalhar gargalhon gargamèra/empassaire (m. dv) gargolha/graulha (dv) gargotar gargotejar garguilh garia garibaldièr, a garièra/poralhèr (m) garir (dv)/guarir garlapat, ada garon (dv)/galhon/grilhon garona (gen) garrabusta/arbilhon (m) garrapetar/garrapejar/garrapar garrelejar (dv)/ranquejar garrolha/peleja garron garròt/balhon/pau garsa (fam)/puta/gorrina/gaudimèla (dv) gasolan Castelhan barbecho garantía garantizar/afianzar estación gavilla gavilla (f) muchedumbre (f)/tumulto, disturbios (pl) fajo rosal silvestre expectorar laringe (f) faringe/garganta, gaznate (m) rana borbotar, hervir/cloquear cloquear (un líquido) abismo/estertor gallina aventurero, ra gallinero (m) curar avispado, da; listo, ta germen río (m) arbusto (m) trepar cojear disputa jarrete bastón prostituta, ramera tratante de ganado, chalán Catalan guaret garantia garantir/consolidar, fiançar estació gavella gavella (f) gentada (f)/avalot, tropell, sedició feix roser bord, gratacul expectorar laringe (f) faringe/gola granota borbollar, bullir/cloquejar fer cloc-cloc (un líquid) abisme/ranera (f) gallina aventurer, a galliner (m) sanar, guarir eixerit, ida germen riu (m) arbust (m) enfilar-se coixejar disputa sofraja (f), garreta (f) bastó bagassa, meuca rambler Francés guéret garantie garantir/affermir gare javelle javelle (f) cohue (f)/tumulte, trouble, sédition fagot, liasse (f) églantier expectorer larynx pharynx, gorge grenouille bouillonner, bouillir/glouglouter glouglouter abîme/râle poule aventureux, euse poulailler (m) guérir dégourdi, e; leste germe fleuve (m) arbuste (m) grimper boiter dispute jarret bâton fille publique, coureuse maquignon

100

Gram. m. f. v. f. f. m. m. m. m. v. m. f. f. v. v. m. f. n. f. v. adj. m. f. f. v. v. f. m. m. f. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés gaspa (dv)/flòc (m) gastar/despéner gat, a gatalheues/gatalhiues/gratilhons (m) gatamina (dv)/canilha/eruga gatar (alh e òli) gatar/gatoar gata/peta/monina/chaueta gatge gatièr, a/aganit, ida/sarrat, ada (fam) gatilop gatilop (fam)/astut, a gat-garièr gat-marti gaubi (dv)/adretia gaudimèla (dv)/garça/puta/gorrina gaudrofa/gaudufla (dv) gauèca/gavèca/cavèca (dv) gaujor (dv)/gòi (m)/alegror gaunha (dv)/ganha/gauta gavis gèdra gelada/torrada/gibrada geladiua gelar/torrar/gibrar gelèra gelibrar/torrar/gibrar gemiment/planhòt gendre generalisar generatritz generau Castelhan racimo (m) gastar gato, ta cosquillas oruga deshacer parir la gata borrachera prenda (f), garantía (f) avaro, ra; tacaño, ña lince astuto, ta gato montés marta (f) destreza (f) puta trompo (m) urraca alegría mejilla manduca (f) hiedra helada escarcha helar nevera helar quejido yerno generalizar generatriz general Catalan raïm (m) despendre gat, a pessigolles eruga desfer parir la gata borratxera penyora (f), garantia (f) avar, a; gasiu, iva linx astut, a gat salvatge mart, marta (f) destresa (f) puta, bagassa baldufa òliba alegria, joia galta teca (f) heura glaçada gebre (m) glaçar nevera glaçar gemec gendre generalitzar generatriu general Francés grappe dépenser chat, te chatouilles chenille défaire chatter ivresse gage, garantie (f) avare lynx astucieux, euse chat sauvage martre (f) adresse (f) putain toupie (f) chouette joie, gaieté joue mangeaille (f) lierre (m) gelée givre (m), verglas (m) glacer frigo (m) glacer gémissement gendre généraliser génératrice général, e

101

Gram. f. v. n. f. pl. f. v. v. f. m. adj. m. adj. m. m. m. f. m. f. f. f. m. f. f. f. v. f. v. m. m. v. f. adj.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés gentada/garbolh (m)/catèrva gentiu, ila gèr gèrla germar/galhoar/germiar germà, ana (cat)/frair, ia/hrair (dv) gèrme/galhon/grilhon/grelh germiar/germenar/galhoar/grilhoar gèrs/gèr ger/ager gésser gessé-se'n gessuda gessuda/camadeta (dv)/passejada ges/plastre/gis/guish (cat) gèu/tòr (dv) gibrar/torrar/gelibrar gibrelh gigantàs, assa gigant, a/alèm (inv) gigotada/gimèc (m)/bassacada gigotar gimbro gimèc/gimegada (f)/bassacada (f) gimegada/gimèc (m)/bassac (m) giqueta gisclar/eslinsar gisclet/godilh gis/plastre glacet glapar/engolir/avalar Castelhan gentío (m) gracioso, sa enero jarra germinar hermano, na germen germinar pradera de la montaña ayer salir salir de apuro salida excursión yeso hielo helar barreño gigantesco, ca gigante sacudida zarandear, agitar, sacudir enebro sacudida (f sacudida chaqueta eyacular/salir, brotar, surgir chorro, rayo yeso sorbete engullir Catalan gentada xamós, osa gener gerra germinar germà, ana germen germinar prada de la muntanya ahir sortir deseixir-se sortida excursió guix glaç, gel glaçar cossi gegantí, ina gegant, a sotragada sacsejar, sacsar ginebre sotragada (f) sotragada jaqueta ejacular/brollar, sorgir doll, raig guix refresc gelat engolir Francés foule, du monde gracieux, euse janvier jarre germer frère, soeur germe germer terrain gazonné sur la montagne hier sortir se débrouiller sortie excursion plâtre glace glacer bassine (f) gigantesque géant, e secousse secouer, ballotter genièvre secousse (f) secousse veste éjaculer/jaillir rayon, jet plâtre sorbet avaler

102

Gram. f. adj. m. f. v. n. m. v. m. adv. v. v. f. f. f. m. v. m. adj. n. f. v. m. m. f. f. v. m. f. m. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés glèisa gleisèr, a gleisòla/capèla globilhon glomerar/acorropar glopassada/horrup (m. dv) gloriejà-se/vantà-se gloriós, osa/vanitós, osa godilh/gisclet gòi/alegror/gaujor (dv) gòi/gai (dv) goja (dv)/mossa gojatòt gojat, a golardia/gorjaria golard, a/golut, uda golina/malh (m)/espatlader (m) goludaria/goluditge (m) goludessa (-esa)/gorjaria goludessa/goludèr (m) golut, uda/gorjut, uda/golard, a gorga/carís (m)/angost (m)/estret gorièr, a gòrja gorjada gorjaria/goludessa (-esa) gorjut, uda/hartèra gormandaria/gormandia gormandèr/lecaria gormandisa/lecaria/gormandèr (m) Castelhan iglesia eclesiástico, ca capilla glóbulo agrupar sorbo (m) jactarse vanidoso, sa chorro alegría gozo, placer, deleite criada zagal muchacho, cha gula goloso, sa peña, despeñadero (m) gula, avidez, glotonería gula voracidad/glotonería/avaricia, avidez goloso, sa; glotón, ona desfiladero (m), abismo (m) sucio, ia; desaliñado, da garganta/desfiladero (m) sorbo (m) gula goloso, sa; tragón, ona golosina golosina (f) golosina Catalan església eclesiàstic, a capella glòbul agrupar glop (m) vanagloriar-se vanitós, osa doll, raig alegria, joia goig, plaer, joia (f) criada, minyona vailet noi, a; xicot, a gola llaminer, a penya, estimball (m) gola, avidesa, golafreria gola voracitat/fartaneria/avidesa pafart, a; llaminer, a congost (m), frau (m), abisme (m) brut, a; malforjat, ada gola, coll (m)/congost (m) glop (m) gola golafre; llaminer, a llaminadura llaminadura (f) llaminadura Francés église ecclésiastique chapelle globule grouper gorgée se glorifier vaniteux, euse jet joie, gaieté joie (f, plaisir bonne garçon garçon, fille gourmandise friand, e; gourmand, e rocher (m), précipice (m) gloutonnerie, avidité gloutonnerie voracité/gloutonnerie/cupidité

103

Gram. f. adj. f. m. v. f. v. adj. m. f. m. f. m. n. f. adj. f. f. f. f.

goulu, e; friand, e; gourmand, e adj. défilé (m), abîme (m) f. sale; fagoté, e gorge/gueule, défilé (m) gorgée gloutonnerie, gourmandise friand, e; gourmand, e friandise friandise (f) friandise adj. f. f. f. adj. f. m. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés gormand, a/lec, a gorrà-se/horrà-se/pelejà-se gorra/horra/peleja gorrina/gaudimèla (dv) gorrin, a gorrir (bagergue) gosset, a/can, canha gostar/gustar/tastar gost/gust gota gotejadís/shurmadís gotejar/shurmar goterèr gotèr/esgot gotèr/pish/chorrèra (f. dv) gotilh govèrn govèrnament gràcies/mercés (dv) graciós, osa/miste, ta (dv) grad gradon graèr gramoniar/cogitar gran granàs, assa granatge granessa(-esa)/granor/grandor granetat/grandetat granhoèr Castelhan goloso, sa pelear, reñir, luchar pelea, riña, contienda puta, ramera lascivo, va; libertino, na tumbar perro, rra gustar sabor gota rezumadura (f)/ilovizna (f) gotear/rezumar gotera (f) alcantarilla (f) cascada (f) manantial gobierno, administración (f) gobierno, mandato gracias gracioso, sa grado peldaño granero cavilar, rumiar, pensar grano vasto, ta cereal, áridos grandeza grandeza endrino Catalan llaminer, a barallar-se, lluitar baralla, batussa puta, bagassa lasciu, iva; llibertí, ina tombar, caure gos, gossa gustar, tastar sabor gota traspuament/ploviscó degotar/traspuar gotera (f) claveguera (f) cascada (f) deu govern, administració (f) govern, mandat gràcies xamós, osa grau escaló graner cavil·lar, ruminar, pensar gra vast, a cereal grandesa grandesa aranyoner Francés friand, e; gourmand, e se battre, lutter dispute putain lascif, ive; libertin, e renverser, tomber chien, enne goûter saveur (f) goutte suintement/bruine (f) dégoutter/suinter fui te d'eau égout cascade (f) source (f) gouvernement, administration (f) gouvernement, mandat merci (m) gracieux, euse degré échelon grenier réfléchir, penser grain vaste, d'une grandeur remarquable céréale (f) grandeur grandeur épine-noir

104

Gram. adj. v. f. f. adj. v. n. v. m. f. m. v. rn. m. m. m. m. m. f. pl. adj. m. m. m. v. m. adj. m. f. f. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés granissa/pèira granmercé (dv) granor/grandor granor/grandor gran, a grapaud/harri (dv) grapinhar grasilhar grasilha/grielha/gresilha/greïlha gras, ssa gratacèu gratapiudes(-pudes)/hug deth trabalh gratilhar/gratalhar gratilhons/gratills/gatalheues (f) gratis/de franc grats gratuïtament grauadís/graueg graulha (dv)/gargolha graüt,üda grèc, èga/foreno, na greda greha (dv)/shugarda grèish grelh (dv)/galhon/grilh grelhar/galhoar/possar/grilhar grèra/escampa/baleja gresilhon/creishon (dv)/greishon (dv) grilhar/grilhoar/possar grilhonet/esquirolet grilhon/galhon/grilh Castelhan granizo (m) gracias tamaño (m) grandeza/tamaño (m) grande; vasto, ta sapo arañar/hurtar tostar, achicharrar parrilla gordo, da/fértil; fecundo, da rascacielos holgazán, ana; gandul, a hacer cosquillas cosquillas (f) gratis agradecimiento (s) gratis granizo/gravilla (f) rana granuloso, sa insociable; huraño, ña; arisco, ca tiza mugre (m) grasa (f) germen germinar escoba berro germinar/brotar cascabel germen Catalan calamarsa gràcies grandària grandesa/grandària gran; vast, a gripau esgarrapar/rampinyar torrar, socarrar graella gras, ssa/fèrtil; fecund, a gratacel gandul, a; dropo fer pessigolles pessigolles (f) gratis agraïment (s) gratis calamarsa (f)/grava menuda granota granulós, osa esquerp, a; insociable; bròfec, ega guix (m) greixum (m) greix germen germinar escombra créixens, morritort d'aigua germinar/brollar picarol germen Francés grêle merci (m) grandeur grandeur grand, e; vaste crapaud griffer/dérober griller, rissoler gril (m) gras, sse/fertile; fécond, e gratte-ciel fainéant, e chatouiller chatouilles (f) gratis remerciement (s) gratis grêle (f)/petit gravier grenouille granuleux, euse hargneux, euse; insociable; farouche craie crasse graisse (f) germe germer balai cresson germer/bourgeonner grelot germe

105

Gram. f. f. pl. f. f. adj. m. v. v. f. adj. m. adj. v. m. pl. adv. m. pl. adv. m. f. adj. adj. f. f. m. m. v. f. m. v. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés grimacejar/hèr mimaròtes grincha (d'ua montanha) grincha/malh (m) gripet (dv)/holet grípia/gripiau (m) grivelhar gropar/acorropar gropí-se/ajocà-se grossor/celh (m) grossor/granor/grandor gròs,ssa grumèl (dv)/camishèth/gusmèth (dv) grumèu/calhastre/calh guaire guaire, ra; guairi, res guanhar/ganhar(dv) guarar/tier compde de/cuedar guardader guardar/campar/espiar guardar/uelhada (f) guarir/garir (dv) guarnir/aprovedir/provedir guastar guèrch, a/bòrni, a/guèrle, la (dv) guèrra guidèr (d'ua hemna) guidon guimbar guimbet/saut guinhaire (dit) Castelhan gesticular, hacer muecas arista peña duende pesebre (m) acribillar agrupar agacharse grosor (m) tamaño (m) gordo, da; grueso, sa ovillo cuajo poco, mucho (oraciones inter., cond. y neg.) cuánto, ta; cuántos, tas ganar cuidar mirador observar, mirar, examinar mirada (f) curar, sanar suministrar, abastecer abortar bizco, ca guerra seno guión saltar, dar zancadas salto índice Catalan fer ganyotes aresta penya follet menjadora crivellar agrupar ajupir-se gruix (m) grandària gros, ssa cabdell gleva (f), coàgul gaire quant, a; quants, tes guanyar tenir cura mirador observar, mirar, examinar mirada (f) sanar, guarir abastar, proveir avortar guenyo, nya guerra pit, si guió saltar, botar, fer gambades salt índex Francés faire de grimaces arête rocher (m) lutin crêche cribler grouper s'accroupir grosseur grandeur gros, sse pelote caillot guère, peu combien gagner soigner mirador, belvédère observer, regarder, examiner, épier regard guérir fournir, munir/garnir avorter bigle guerre sein bannière (f) sauter, bondir, gambader saut index

106

Gram. v. f. f. m. f. v. v. v. f. f. adj. m. m. adv. adv. v. v. m. v. m. v. v. v. adj. f. m. m. v. m. adj.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés guinhar/campar/puntejar guinhauetar/guinhauetejar guinhauetejar/escoterar (dv) guinhauet/cotèth (dv) guinsa guion (d'un discors) guish (cat)/ges guitèra guiterós,osa/guit,a guit, a/guiterós, osa/feniant, a gusmèth (dv)/camishèth gust/gost Castelhan aparecer, asomar acuchillar acuchillar navaja (f), cuchillo mechón (m. cabellos)/mechón (m), manojo guión yeso/tiza (f) pereza, galbana gandul, a; holgazán, ana holgazán, ana ovillo sabor Catalan aparèixer acoltellar acoltellar ganivet ble (cabells)/floc (m), manyoc (m) guió guix/guix peresa, mandra gandul, a; dropo dropo cabdell sabor Francés apparaître poignarder poignarder couteau mèche de cheveux/flocon (m), touffe plan plâtre/craie (f) paresse fainéant, e fainéant, e pelote saveur (f)

107

Gram. v. v. v. m. f. m. m. f. adj./n. adj. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00

108

H
Aranés hageda/hagedau (m) hagina/gina hai/hau (dv) halha halhar/héner/estarnar halhassa/henerècla/henuda hame/hami (dv) hanga hangassejar hangassejar/hanguejar hanguèr/hangàs hanhàs/mojanquèr/mogimèr/moràs hantauma har (dv)/hèr hargar haria hariar hariat/bròja (f. dv)/milhàs harri (dv)/grapaud hartar hart,a hasan (dv)/poth hastiar/auer en òdi hastiau/hastigós, osa Castelhan hayedo (m) garduña haya (f) antorcha, hacha agrietar grieta hambre barro (m) enlodar, ensuciar patear, patullar en el barro barrizal, lodazal aguazal fantasma hacer forjar/fabricar/inventar harina hacer harina/enharinar papilla (f) sapo saciar/emborrachar/fastidiar harto, ta; repleto, ta/borracho, cha gallo aborrecer repelente Catalan fageda fagina faig torxa esquerdar, tallar esquerda, escletxa fam fang (m) enfangar, embrutar patollar fangar mullader fantasma fer forjar, fargar / fabricar / inventar farina fer farina / enfarinar farinetes (f. pl) gripau sadollar / emborratxar / empipar tip, a; fart, a / borratxo, xa gall avorrir repel·lent Francés hêtraie fouine hêtre torche fendre, crevasser crevasse, fente faim boue embourber, salir patrouiller bourbier flaque (f) fantôme faire forger/fabriquer/inventer farine faire de la farine/enfariner bouillie (f) crapaud rassasier/soûler/ennuyer repu e; rassasié, e/soûl, e coq abhorrer repoussant, e Gram. f. f. m. f. v. f. f. f. v. v. m. m. m. v. v. f. v. m. m. v. adj. m. v. adj.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés hàstic hastigós, asa/hastiau hastiós, osa/hastigós, osa hauç/hauça hauda hauguèra/heuguèra/hoguèra/heuç (m. dv) haure havòla (dv)/mongeta heda hèira/fira (cat) heiredar/hredar (vg) heired, a/hred, a (vg) heiregada/hregada (vg) hèish/amurada (f) hemna hemnòt/adarnaiselit hemsa (dv)/pàdia henedura/henuda/clatenèra henerècla/henuda/clatenèra héner/escalapetar hen/èrba seca (f) hèr hèr anar hèr anar hèr as patacs/...as còps de punhs hèr atencion hèr ath/...ara/...as hèr aulor/flaira hèr blanc (franc) hèr còder/còder Castelhan asco/repugnancia (f), aversión repelente repelente; asqueroso, osa hoz regazo (m), falda helecho (m) herrero judía tocino (m) feria enfriar frío, a roce (m)/frotamiento (m) haz, fajo mujer afeminado, da boñiga grieta abertura, grieta, raja agrietar, hender, rajar heno hierro utilizar, usar/remover/tratar manejar pelearse, golpearse atender jugar oler hojalata (f) cocer Catalan fàstic / repugnància (f), aversió (f) repel·lent repel·lent; fastigós, osa falç falda falguera ferrer fesol, mongeta cansalada fira refredar fred, a frec (m), fregada / fregament (m) feix dona efeminat, ada buina esquerda, escletxa obertura, escletxa, esquerda esquerdar, fendre fenc ferro emprar, usar / remenar / tractar manejar barallar-se a cops atendre jugar fer olor llauna (f) coure Francés dégoût/répugnance (f), aversion (f) repoussant, e repoussant, e; dégoûtant, e faucille giron (m) fougère forgeron haricot lard (m) foire refroidir froid, e frôlement (m)/frottement (m) faisceau femme efféminé, e bouse crevasse, fente ouverture, crevasse, fente fendre, crevasser foin fer employer/remuer, agiter/traiter manier se battre prêter attention, écouter jouer sentir fer-blanc cuire

109

Gram. m. adj. adj. f. f. f. m. f. f. f. v. adj./m. f. m. f. adj. f. f. f. v. m. m. v. v. v. v. v. v. m. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés hèr conéisher hèr cuélher pòur hèr delir/herdes·hèir hèr dia hèr díder hèr dò (u) hèr ençà/apressar hèr endeuant/auançar hèr enlà/aluenhar hèr era barba/arrasar hèr era palanquèra hèr estralh/degalhar hèr falhita hèr hóner/delir hèr horats/horadar/traucar hèr húger/espaventar/acaçar hèr jadilha hèr lèu/esdegar hèr lum hèr mauméter hèr mès lèu hèr net/nueit (dv) hèr pèisher hèr punt/opausar hèr quèir hèr quèir/esbaussar hèr repè hèr servir/tier/hèr anar/emplegar hèr solaç (dv)/ahocar hèr tèrra hèr tu per tu/persutar Castelhan difundir, manifestar asustar disolver clarear comunicar lamentar, deplorar acercar adelantar alejar, apartar afeitar zigzaguear/tambalear derrochar quebrar disolver/derretir, fundir agujerear ahuyentar pernoctar apresurar iluminar derrochar/deshacer desbaratar apresurar, abreviar anochecer pacer oponer abatir derribar derribar derrumbar retroceder, desandar emplear, usar, utilizar acompañar morir insistir Catalan difondre, manifestar espantar dissoldre clarejar comunicar recar, doldre acostar avançar allunyar afaitar zigzaguejar / trontollar, tentinejar malgastar, despecegar fer fallida dissoldre / fondre foradar foragitar pernoctar, tranuitar afanyar il·luminar malgastar, despecegar / desfer anar més de pressa fosquejar pasturar oposar abatre enderrocar retrocedir emprar, utilitzar acompanyar morir insistir Francés diffuser, manifester effrayer dissoudre poindre (le jour) communiquer regretter approcher avancer éloigner, écarter raser zigzaguer/chanceler, tituber gaspiller faire faillite dissoudre/fondre percer chasser passer la nuit hâter illuminer gaspiller/défaire abréger se faire nuit pâturer, paître opposer abattre démolir rétrograder employer accompagner mourir insister

110

Gram. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés hèr un torn hèr veir hèr vier hèr vier hòl (lhòco) hèr (es ueus) hera (dv)/plan/fòrça herèbe/hrèbe (vg)/fèbre/frèbe heredar/hredar (vg) hered,a/heired,a/hred,a (vg) herèisho/herèishe/hrèisho (vg) hereishura (des animaus) hereuèr/heurèr (dv) herida/alebadura (dv)/plaga herir/alebar (dv) herotge, ja herrada/farrat/siata (f) herralha/herratalha herret/cadion/malha (f) herrós, osa herucar (dv)/oishinar heruta/fruta hèr/har (dv) hèsta hestar/hestejar hestau/hestejada (f) hestejada/hestau (m) hestejar hèta/hèita (dv) hèta/hèita/proesa/valentia hèt/hèit (dv)/eveniment Castelhan pasear fingir, simular acercar, traer/llamar enloquecer poner mucho fiebre enfriar frío, a fresno pulmón (m) febrero herida herir horrorosa, sa/feroz, cruel/salvaje cubo (m) chatarra eslabón ferroso, sa husmear fruto hacer fiesta festejar, celebrar festival festival (m) cortejar/celebrar hecho (m), acción, asunto/acontecimiento hazaña hecho, suceso, acontecimiento Catalan passejar fingir, simular acostar, dur / cridar embogir, enfollir pondre (els ous) molt, gaire febre refredar fred, a freixe pulmó (m), coradella febrer ferida ferir espantós, osa / ferotge / salvatge galleda ferralla baula ferrós, osa ferumejar fruita fer festa celebrar festival festival (m) cortejar, festejar / celebrar fet (m), acció, afer / esdeveniment (m) feta, gesta fet, succés, esdeveniment Francés promener feindre, simuler approcher/appeler affoler pondre (des oeufs) beaucoup fièvre refroidir froid, e frêne poumon (m) février blessure blesser effrayant, e/féroce, cruel/sauvage seau (m) ferraille chaînon ferreux, euse fureter fruite faire fête célébrer festival festival (m) courtiser/célébrer fait (m), action, affaire/événement exploit (m) fait, acte, événement

111

Gram. v. v. v. v. v. adv. f. v. adj./m. m. f. m. f. v. adj. f. f. m. adj. v. f. v. f. v. m. f. v. f. f. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés hèu hè-se de dia/trincar eth dia hè-se seguir hè-se servir de hè-se sòn hè-se tamb hè-se valer hè-se vielh/envielhir hialat (dv)/hilat hic hicar/calar/botar/méter hicar/calar/clatjar/tatjar hicà-se hidança (dv)/fidança/confiança hiems hièstra hiestrau hiestreta hiestron higa híger/ajustar hilada/renh (m)/hilèra hilar/ahilar/enlinar hilat/hialat (dv) hilhòla hilhòu, òla/hilhuc, a hilhuc, a/hilhòu, òla hilhuquèra hilh, a hinèscla (d'un glacèr) hiscar/ahiscar/en·hiscar hisson Castelhan hiel (f) amanecer traer consigo utilizar usurpar tratar, frecuentar jactarse envejecer red (f) quiste poner, colocar hincar, clavar, introducir atragantarse confianza estiércol, abono ventana ventanal ven tanilla/taquilla taquilla (f), ventanilla higo (m) añadir fila afilar red (f) retoño (m), rebrote (m) ahijado, da ahijado, da nodriza hijo, ja grieta azuzar, excitar, instigar dardo/lengua de serpiente Catalan fel apuntar el dia, ilostrejar portar, dur utilitzar usurpar tractar, freqüentar vanagloriar-se envellir xarxa (f) quist posar, desar clavar, fitxar, introduir ennuegar-se confiança fem, adob finestra finestral finestreta / taquilla taquilla (f), finestreta figa afegir filera esmolar, afilar xarxa (f) relluc (m) fillol, a fillol, a dida fill, a esquerda, escletxa aquissar, instigar dard / ilengua de serp Francés fiel poindre le jour apporter, amener utiliser usurper traiter, fréquenter se glorifier vieillir filet kyste mettre ficher, enfoncer, introduire s'étrangler confiance fumier, engrais fenêtre vitrail petite fenêtre/guichet (m) guichet, petite fenêtre figue ajouter file affiler filet/réseau rejet (m) filleul, e filleul, e nourrice fils, fille crevasse, fente exciter, inciter, pousser dard/langue de serpent

112

Gram. m. v. v. v. v. v. v. v. m. m. v. v. v. f. m. f. m. f. m. f. v. f. v. m. f. n. n. f. n. f. v. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés hitge hiu hlagèth/soriac hlama (vg)/ahlama hlamar (vg)/ahlamar hlamatge (vg)/ahlamatge hloishar hloish, a hlor (cor)/lorica/flor hloridor/holoridor hlorí-se/holorí-se hoet (dv)/hlagèth/soriac holador holadura holar holastrada/lhocardada holet holia (dv)/lhocaria hòl, a/hòu, òla (dv)/lhòco, ca hóner hóner/delir hons honsejar/aprehondir/apregondir hònt/hont (dv) horabandir/despatriar horadar/taraiar horadar/traucar horat/clòt horat/trauc horat/tuta (f) hòraviar Castelhan hígado hilo látigo llamo incendiar, quemar, chamuscar incendio aflojar flojo, ja flor moho (m) enmohecerse látigo inflamación, inflación hinchazón (m) hinchar, inflar/inflamar extravagancia, retozo (m) duende locura loco, ca deshacer derretir, fundir, deshacer fondo profundizar, ahondar fuente/manantial (m) desterrar, expulsar, proscribir taladrar agujerear, perforar bache agujero/abertura (f) madriguera (f) extraviar, perderse Catalan fetge fil fuet flama incendiar, cremar, socarrar incendi afluixar fluix, a flor floridura florir-se fuet inflamació inflor inflar / inflamar extravagància, enjogassatment (m) follet bogeria boig, boja desfer fondre, desfer fons aprofundir, apregonar font / deu bandejar, desterrar, expulsar trepar foradar, perforar sot forat / obertura (f) cau, llodriguera (f) extraviar, perdre's Francés foie fil fouet flamme incendier, flamber incendie relâcher lâche fleur moisi (m) moisir fouet inflammation enflure gonfler, enfler/enflammer extravagance, folâtrerie lutin folie fou, folle défaire fondre fond approfondir fontaine/source bannir, expulser forer percer trou trou/ouverture (f) tanière (f), terrier fourvoyer, égarer

113

Gram. m. m. m. f. v. m. v. adj. f. f. v. m. f. f. v. f. m. f. adj./n. v. v. m. v. f. v. v. v. m. m. m. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés horaviat/corsèra (f) horc horc de camins/horcalh horc (vlh)/horquet/saut(vlh) horcada horcadís horcalh horcat horgar (ua hauça, dalha) horingar/oishinar hormatge/hromatge (vg) hormatjaria/hromatjaria (vg) horment/hroment (vg) horn horneth horona/gorona horquet (vlh)/horc (vlh)/saut (vlh)/bòsc horrar/gorrar/engarrotir horra/gorra/peleja horrèra (dv)/catèrva horrup (dv)/glopada (f) hòrt (dv)/plan/hèra (dv) hortor hòssa/clòt (m) hotjar (tamb era horca o palahèr) hraga (vg)/ahraga hrair (dv)/frair hrèita (dv)/besonh (m) huec huelham/huelhum/huelhatge huelharaca Castelhan sendero bifurcación (f)/bosque (vlh) bifurcación (f) bosque confluencia/horconada encrucijada (f) bifurcación (f)/collado tridente afilar husmear, fisgar, curiosear queso quesería trigo horno fogón honda bosque reñirse, pelearse pelea, riña gentío (m) sorbo muy acidez fosa, tumba cavar fresa hermano necesidad fuego/incendio follaje hojarasca Catalan viarany, senda (f) bifurcació (f),entreforc / bosc (vlh) bifurcació (f), entreforc bosc cruïlla / enforcada cruïlla (f) bifurcació (f), entreforc / coll trident esmolar, afilar ferumejar formatge formatgeria blat forn fogó fona bosc barallar-se baralla gentada glop molt acidesa / olor forta fossa, tomba cavar maduixa germà necessitat foc / incendi fullatge fullaraca Francés sentier bifurcation (f)/bois (vlh) bifurcation (f) bois carrefour (m)/fourchée carrefour bifurcation (f)/col trident affiler fureter fromage fromagerie blé four fourneau fronde bois se battre, se bagarrer querelle, dispute foule, du monde gorgée (f) très acidité/odeur forte fosse, tombe houer, bêcher fraise frère nécessité, besoin (m) feu/incendie feuillage feuilles mortes

114

Gram. m. f. m. m. f. m. m. m. v. v. m. f. m. m. m. f. m. v. f. f. m. adv. f. f. v. f. m. f. m. m. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés huelha/fuelha (puj) huelheton/panòstic huelhon huelhut, uda/huelhós, osa húger/huéger (dv) hujuda hum humaire, ra/pipaire, ra humarau/graèr/solèr (dv) humar/pipar humenèja/tumenèja humerar/acantierar/apilerar humèra/cantièr (m)/pilèr (m) humèr/hiamèr hurga husta hustaria hustèr Castelhan hoja folleto pétalo hojoso, sa huir, escapar huida humo fumadora buhardilla (f), desván fumar chimenea amontonar montón (m) estercolero percha madera carpintería carpintero Catalan fulla opuscle pètal fullós, osa fugir fugida fum fumador, a golfes (f. pl.) fumar xemeneia amuntegar munt (m) femer, merder perxa fusta fusteria fuster Francés feuille brochure (f) pétale feuillu, e fuir, échapper fuite fumée (f) fumeur, euse grenier fumer cheminée amonceler tas (m) fumier perche bois (m) charpenterie charpentier

115

Gram. f. m. m. adj. v. f. m. n. m. v. f. v. f. m. f. f. f. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00

116

I
Aranés i idèa/idèia/idia ideós, osa idolar/udolar ièrla/iscla (dv) ieu (dv. lengadocian)/jo ihon/uhon illuminar/allumenar impotent, a/esgarrat, ada impotent, a/incapable, bla imprecís, isa imprevedença imprimaria/impremta/estamparia imprimir/estampar inapercebut, uda incapable, bla/impotent, a incha/afogadura/in (m) indesbrembable, bla indèx/ensenhador/endica (f) indici indigestion/estomagada (dv) inèpte,ta/pòcvau infidèu, èla informar/hèr saber ingenú, ua iniciar/imprincipiar/entamenar (dv) injúria/escarni (m) Castelhan allí/en ello idea fantasioso, sal/caprichoso, sa gritar, chillar/aullar isla yo búho iluminar inválido, da incapaz vago, ga; impreciso, sa imprevisión imprenta imprimir desapercibido, da incapaz afán (m) inolvidable índice indicio indigestión inepto, ta infiel informar iluso, sa iniciar injuria Catalan hi idea fantasiós, osa/capritxós, osa cridar/udolar illa jo brúfol il·luminar invàlid, a incapaç vague; imprecís, isa imprevisió impremta imprimir desapercebut, uda incapaç delit (m) inoblidable índex indici indigestió inepte infidel informar il·lús, a iniciar injúria Francés y idée fantaisiste/capricieux, euse crier/hurler île je hibou illuminer invalide incapable vague; indéterminé, e imprévoyance imprimerie imprimer inaperçu, e incapable ardeur inoubliable index indice indigestion inapte infidèle, informer ingénu, e initier injure Gram. adv./pron . f. adj. v. f. pron. per. m. v. adj./n. adj. adj. f. f. v. adj. adj. f. adj. m. m. f. adj. adj. v. adj. v. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés innocentitge/pegaria (f) innocent, a inondar/negar/lacar/enaiguar inscríuer/inscríver (vg) insècte/babau insistir/persutar/hèr tu per tu insolentaria insorreccion/susmauta/suslhèua intacte, ta/sancer, a interior, a interpausar interrómper/copar intestin/budèth introdusir/calar invalid, a inventar/endonviar in·hèrn (dv)/lunfèrn iraga (dv)/isanha (dv)/arraja iranja ireua ironda (dv)/arongla/aurongla irongleta (dv)/arongleta irós, osa isard/craba (f) iscla (dv)/isola (dv)/ièrla isolar iuèrn/uvèrn Castelhan estupidez (f) inocente inundar inscribir insecto insistir insolencia rebelión, motín (m) intacto, ta interior interponer interrumpir intestino introducir inválido, da inventor infierno cizaña naranja nuera golondrina golondrina irascible rebeco isla aislar invierno Catalan ximpleria (f), estupidesa (f) innocent inundar inscriure insecte insistir insolència rebel·lió, avalot (m) intacte, ta interior interposar interrompre intestí introduir invàlid, a inventar infern zitzània, jull (m) taronja nora oreneta oreneta irascible isard illa aïllar hivern Francés stupidité (f) innocent, e inonder inscrire insecte insister insolence rébellion, émeute intact, e intérieur, e interposer interrompre intestin introduire invalide inventer enfer ivraie orange belle-fille hirondelle hirondelle irascible chamois île isoler hiver

117

Gram. m. adj./n. v. v. m. v. f. f. adj. adj. v. v. m. v. adj./n. v. m. f. f. f. f. f. adj. m. f. v. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00

118

J
Aranés ja jaç jaça jàder jadilha jadiment jamai (Condò)/jamès/jamei (dV) jamès/jamai/jamei (dV) jargar jaune, na/auriò(u), òla jo joata jòc jòc de mots joc/garièra (f)/poralhèr joenença/joença joenèr (dV)/joenessa (-esa) joenessa (-esa)/joenença joentura/joenença joen,a jòga (dV)/jòc (m) jòia/joièu (m. dV) jolh jonqueta jordon/aligardon (dV) jorn (dV)/dia Castelhan ya guarida (f)/lecho/sedimento yacija, cama (establo)/alfombra (hojas) yacer/descansar (fam) forma de dormir/alojamiento yacimiento jamás, nunca nunca; jamás ataviar/vestir amarillo, Ila yo/mí yugo (m) juego trabalenguas gallinero juventud juventud juventud juventud joven juego (m) joya rodilla (f) anea frambuesa (f) día Catalan ja cau/jaç/sediment jaç (m)/catifa (de fulles) jeure/descansar (fam) forma de dormir/allotjament (m) jaciment mai no, mai mai no, mai guarnir/vestir groc, groga jo/mi jou (m) joc joc de paraules jóc/galliner joventut joventut joventut joventut jove joc (m) joia genoll boga gerd dia Francés déjà gîte/litière (f)/sédiment litière, couche/jonchée gésir/reposer (fam) façon de coucher/droit de gîte (vlh) gisement jamais jamais accoutrer/habiller jaune je/moi joug (m) jeu jeu de mots juchoir/poulailler jeunesse jeunesse jeunesse jeunesse jeune jeu (m) bijou (m) genou massette framboise (f) jour Gram. adv. m. f. v. m. m. adv. adv. v. adj./n. pron. per. f. m. m. m. f. f. f. f. adj. f. f. m. f. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés jornau jos joule (fis) jovença/joenença/joenessa joventura/jovença/joenença joventut judici julh (vlh)/junhsèga jumpadera (dV)/balançader (m) jumpar (dV)/crossar jun (dV)/joata (f) junh junhent/jonhent júnher junhsèga/julh (vlh)/juriòl (cat) juntar/amassar juntura/ajustament (m) juriòl (cat)/junhsèga/julh (vlh) justet jutjament jutjar juxtapausar Castelhan jornal bajo julio juventud juventud juventud juicio julio columpio (m) balancear, acunar yugo junio guión/confluencia (f) juntar, unir/añadir/uncir julio juntar empalme (m) julio chaleco juicio juzgar yuxtaponer Catalan jornal sota joule joventut joventut joventut judici juliol gronxador (m) balancejar, bressolar jou juny guió/conflent ajuntar, unir/afegir/enjovar juliol ajuntar empiuladura juliol armilla (f) judici jutjar juxtaposar Francés journée (f) sous joule jeunesse jeunesse jeunesse jugement juillet balançoire bercer, balancer joug juin trait d'union/confluent joindre, rassembler/atteler juillet joindre aboutage (m) juillet gilet jugement juger juxtaposer

119

Gram. m. prep. m. f. f. f. m. m. f. v. m. m. m. v. m. v. f. m. m. m. v. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00

120

L
Aranés la labada/labassa labassa/labada lac laca (dv)/badina lacar/negar lacet laç ladre, dra (husta) laganha lagrema (dv)/lèrme (m) lagremós, osa/lermós, osa laguens/deguens (dv) lairar lairet/lairament laironici/panatòri lairon, oa/raubaire, ra/panaire, ra laituga/leituga lajuèr, a/leugèr, a lampada lampada/lampa lampant, a/ludent, a lampat (de gèu) lampa/lampada lampejar/lúder lampesa (de glèisa) lampig/relampit/eslambrec (dv) Castelhan la losa losa lago charco (m) inundar viruta (f)/lazo lazo tierno, na legaña lágrima lagrimoso, sa dentro ladrar ladrido robo ladrón, ona lechuga ágil; ligero, ra trago (m), tirón (m)/fulgor lámpara brillante témpano lámpara brillar lámpara relámpago Catalan la llosa llosa llac toll (m) inundar encenall/llaç llaç tendre, ra lleganya llàgrima llagrimós, osa dins lladrar lladruc robatori lladre enciam (m) àgil; lleuger, a tirada, glop (m)/fulgor llum (m)/llàntia lluent, a penca (f), panna (f) llàntia brillar llàntia llampec Francés la dalle dalle lac flaque inonder copeau/collet, lacet collet tendre chassie larme larmoyant, e dedans aboyer aboiement vol voleur, euse laitue agile; léger, ère lampée/flambée, éclair, fulguration lampe/lampe brillant, e plaque (f), bande (f) lampe briller lampe éclair Gram. pron. per. f. f. m. f. v. m. m. adj. f. f. adj. adv. v. m. m. n. m. adj. f. f. adj. m. f. v. f. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés lampit lan lançar lanç/godilh lanç/saut/guimbet land en land (de) languèri languiment languina/languison (dv) lanha (dv)/desengust/desatent lantèrna lapasson/cabidornat/culhèr lapin, a (dv)/conilh, a làpitz/creion lard lardent, a/arderós, osa/afogat, ada lardor (deth huec) lardós, osa larèr laringe (scient)/gargalhon lasciu, a/sensuau laspan laspanada lassèra (dv)/cansament (m) lata (de pescar) lata/cama/camèra/pè (m) lauadaria/lauaria/lavaria lauader/lavader (vg) lauamans lauaneta/menina/belina Castelhan cachete/chispa (f) lana echar, tirar chorro salto de par en par desmayo abatimiento/nostalgia (f) melancolía, languidez pena, disgusto (m) farol (m) renacuajo conejo lápiz tocino entusiasta calor (m) grasiento, ta hogar laringe lascivo, va zona (f) topada, choque (m), ,golpe (m) cansancio (m) caña tallo (m) lavandería lavadero lavabo narciso (m) Catalan galtada (f)/guspira (f) llana llençar, gitar doll, raig salt de bat a bat desmai aclaparament/nostàlgia (f) malenconia, llangor pena, disgust (m) fanal (m) cap-gros conill, a llapis cansalada (f) entusiasta escalfor greixós, osa llar laringe lasciu, iva zona (f) topada, xoc (m), cop (m), colp (m) cansament (m) canya tija bugaderia safareig lavabo narcís (m) Francés claque (f)/étincelle (f) laine jeter jet saut à deux battants évanouissement abattement, tristesse (f)/nostalgie (f) mélancolie, langueur peine, déplaisir (m) falot (m) têtard lapin, e crayon lard enthousiaste chaleur graisseux, euse foyer larynx (m) lascif, ive zone (f) choc (m), coup (m) fatigue canne à pêche tige blanchisserie lavoir lavabo narcisse (m)

121

Gram. m. f. v. m. m. loc. adv. m. m. f. f. f. m. n. m. m. adj. f. adj. m. f. adj. m. f. f. f. f. f. m. m. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés lauanuts lauar/lavar (vg) lauavaishèra laudança/laudada/laudament (m) laudar/lausenjar (dv) laurada/lauratge (m)/lauradura laurar (tèrres) laurèr lausa (dv)/labada/labassa lausangèr, a (dv)/vantaire, ra lausenjar (dv)/laudar lauseta lau/laueg/laveg/lauet/lavet lavabo lava/borrasseta lèbe/lèbre lebrís/brigalh lecacús (fam) lecar lecaria lecatopins (fam) (dit) lec, a/gorjut, uda leçon/leiçon (dv) lèd, a (dv)/lèg, èja legar legedor,a/liegedor,a legenda léger/liéger legumatge/legum legum/legumatge lèg, èja/led, a (dv) Castelhan lavazas (f) lavar lavavajillas alabanza alabar labor, laboreo arar, labrar laurel losa adulador, a alabar alondra alud, avalancha (f) lavabo pañal (m) liebre vestigio/desecho, despojos adulador, a lamer golosina índice goloso, sa lección feo, ea legar lector, a leyenda leer verdura (f) verdura (f) feo, ea Catalan aigua bruta rentar màquina de rentar plats (f) lloança lloar conreu (m) llaurar llorer llosa llagoter, a lloar alosa allau lavabo bolquer (m), bolcall (m) llebre vestigi/despulles (f. pl.), rebuig ensabonador, a; adulador, a; ilagoter llepar llaminadura índex llaminer, a lliçó lleig, lletja llegar lector, a; llegidor, a llegenda llegir verdura (f) verdura (f) lleig, lletja Francés lavure (f) laver machine à laver louange louer labour (m) labourer laurier dalle adulateur, trice louer alouette avalanche (f) lavabo lange lièvre vestige/reliefs (pl), rebut flagorneur, euse; adulateur, trice lécher friandise index friand, e; gourmand, e leçon laid, e léguer lecteur, trice; liseur, euse légende lire légumes verts légumes verts laid, e

122

Gram. m. pl. v. m. f. v. f. v. m. f. adj./n. v. f. m. m. f. f. m. n. v. f. adj. adj. f. adj. v. adj./n. f. v. m. m. adj.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés leiau leiçon (dv)/leçon lèit leitaria leitassèr, a leitenc, a/leitós, osa leitèr, a leitós, osa/leitenc, a leituga/laituga lelejar leliquejar lençòu (dv)/linçò(u) lenguatejar lengua/lenga (dv) lenha lentor lera lera (fam)/pacient, a lèrma/lèrme (m) lèrme lermejar/lermar lermós, osa/lagremós, osa lèrm/lèrt (d'un ueu) lesca léser lèst, a (dv)/leugèr, a letrut, uda lèu lèu lèu non... leugèr, a/laugèr, a/lèst, a (dv) Castelhan leal, honesto, ta lección leche lechería lechero, ra lechoso, sa lechero, ra lechoso, sa lechuga desvariar, delirar lamer sábana (f) mover la lengua, sacarla, lamer lengua leña lentitud mantequera tranquilo, la lágrima lágrima (f)/lloro lagrimear, llorar lagrimoso, sa clara (f) lonja ocio ágil letrado, ada; docto, ta pronto/casi enseguida apenas ágil; ligero, ra/leve Catalan lleial; honest, a lliçó llet lleteria lleter, a lletós, osa lleter, a lletós, osa enciam (m) desvariejar, delirar llepar llençol moure la llengua, treure’l, llepar llengua llenya lentitud manteguera tranquil, il·la llàgrima llàgrima (f)/plor llagrimejar plorar llagrimós, osa clara (f) llenca lleure àgil saberut, uda; docte aviat/gairebé, quasi tot seguit a penes, gairebé no àgil; lleuger, a/lleu Francés loyal, e; honnête leçon lait (m) laiterie qui aime le lait; laitier, ère laiteux, euse gui produit de lait; laitier, ère laiteux, euse laitue délirer, déraisonner lécher drap de lit remuer la langue, la tirer; lécher langue bois (m) lenteur baratte tranquille larme larme (f)/pleur larmoyer, pleurer larmoyant, e blanc d'oeuf tranche loisir agile lettré, e; docte bientôt/presque tout de suite à peine agile; léger, ère

123

Gram. adj. f. f. f. adj./n. adj. adj./n. adj. f. v. v. m. v. f. f. f. f. adj. f. m. v. adj. m. f. m. adj. adj. adv. adv. adv. adj.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés levame/lhèute levar/lheuar le, l' (bossòst) lhauna (cat)/hèr-blanc lhet/liet (dv)/lièit (dv) lhet/mair (f) (d'un arriu) lheuant/lhevant/levant/autan lheuar/levar lheuar/sauvar/dreçar lhocaria/holia (dv) lhòco, ca/hòl, a/hòu, òla (dv) liat/sarpat/madat libertat libet/libret libe/libre libret/libet libre/libe lic, a/lit, a/guit, a (dv) liéger/léger lièit (dv)/lhet/liet (dv) ligam/estac lim limac limacós, osa/limercós, osa limanda/armari (m)/cabinet (m. dv) lima/vasa limercada/limorca limercós, osa/melicós, osa limit/termièra (f)/termiari limon/citron limorca/limercada limós, osa/limercós, osa/melicós, osa Castelhan levadura (f) levantar lo hojalata lecho, cama (f) cauce este levantar, alzar guardar, colocar locura loco, ca manojo libertad folleto libro folleto libro pato, ta leer cama (f) nexo cieno babosa (f) viscoso, sa armario (m) cieno (m) alga viscoso, sa límite limón alga viscoso, sa Catalan llevat aixecar el, l', lo, ‘i llauna llit llit est, llevant aixecar desar, col·locar bogeria boig, boja manoll llibertat opuscle llibre opuscle ilibre ànec, ega llegir llit nexe llot llimac (f) viscós, osa; llefiscós, osa armari (m) llot (m) alga viscós, osa; llefiscós, osa límit llimona (f) alga viscós, osa; ilefiscós, osa Francés levain lever, élever le, l' fer-blanc lit lit est lever, élever, hausser serrer, placer folie fou, folle poignée (m) liberté brochure (f) liure brochure (f) liure canard, cane lire lit noeud, lien limon limace (f) visqueux, euse; gluant, e armoire limon (m) algue visqueux, euse; gluant, e limite (f) citron algue visqueux, euse; gluant, e

124

Gram. m. v. pron. per. f. m. m. m. v. v. f. adj./n. m. f. m. m. m. m. n. v. m. m. m. m. adj. f. f. f. adj. m. m. f. adj.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés limpiar/netejar linçò(u) lindau linha linhatge lipet, a (dv)/lec, a lipós, osa/limercós, osa lipotejar liròt lisar/esguitlar/eslingar/eslurrar (dv) listra listron litsa/lits/alits/laueg (m)/lavet lits/litsa/alits/laueg (m)/eslur (dv) lit, a/lic, a/guit, a (dv) liurar liure, ra li/au lo lòc lòc de (en)/en torn de loca logar/arrendar longada/longor longanha (dv)/paciéncia/lentor long, a lop lordaria lordejar/enlordir lordères lord, a/pipaut, a (dv) lorica (cor)/es·hlor (dv)/flor Castelhan limpiar sábana (f) umbral línea, trazo (m) casta (f), linaje goloso, sa viscoso, sa manosear, sobar trapo resbalar zona, faja rastrel avalancha alud, avalancha pato, ta entregar libre le lo lugar, paraje/puesto, asiento en lugar de, en vez de clueca alquilar longitud lentitud largo, ga lobo suciedad, desaliño (m)/grosería ensuciar basura sucio, ia flor Catalan netejar llençol llindar línia, traç (m) casta, nissaga llaminer, a viscós, osa; llefiscós, osa grapejar, toquejar drap relliscar zona, faixa llistó allau (m) allau (m) ànec, ega lliurar lliure li, hi el, l', lo, ‘l lloc, indret/seient en comptes de cloca llogar llargada lentitud llarg, a llop brutícia/grolleria embrutar escombraries brut, a flor Francés nettoyer drap de lit seuil (m) ligne parage (m), race friand, e; gourmand, e visqueux, euse; gluant, e manier, pétrir chiffon glisser zone, bande liteau avalanche avalanche canard, cane livrer, donner libre lui le, l' lieu/siège, place (f) au lieu de couveuse louer longueur lenteur long, gue loup malpropreté/grossièreté salir ordures sale fleur

125

Gram. v. m. m. f. f. adj. adj. v. m. v. f. m. f. f. n. v. adj. pron. per. pron. per. m. loc. prep. f. v. f. f. adj. m. f. v. f. pl. adj. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés lòsa losat/tet/teit (dv) loserina lua luada/luason lúbia/líbia lucada lucana/capuchina lucar ludentor ludentós, osa ludent, a ludèrna/lutzencramba ludèrt/lausèrt (dv) lúder/lúsir (dv) ludrejar lueira/auritla luenh luenhença luenhor lugrejant, a (dv)/lampant, a lugrejar (dv)/lampejar luja (tara nhèu) lumedan/lindau lum/lutz lunetes (franc)/merigles (m) lunfèrn/in·hèrn (dv) luscre/còga (f) lusc, a/luc, a lusir (dv)/lúder/lugrejar lustror/ludentor Castelhan pizarra tejado pudinga luna lunación trineo (m) ojeada/mirada furtivo lumbrera acechar, espiar brillo (m) brillante reluciente, brillante luciérnaga lagarto brillar, resplandecer brillar nutria lejos lejanía lejanía brillante brillar trineo (m) umbral luz gafas infierno ocaso miope brillar, lucir brillo (m) Catalan pissarra teulada (f) pudinga lluna llunació trineu (m) ullada/esguard furtiu (m) lluerna aguaitar, espiar lluentor lluent, a resplendent, lluent lluerna llangardaix brillar, resplendir brillar ilúdria lluny llunyania llunyania/llunyària lluent, a brillar trineu (m) llindar llum ulleres infern ocàs, posta (f) miop lluir, brillar lluentor Francés ardoise toit poudingue (m) lune lunaison traîneau (m) coup d'oeil (m)/regard furtif lucarne guetter, épier éclat (m) brillant, e luisant, e; brillant, e ver luisant (m) lézard luire, briller briller, scintiller loutre loin lointain (m) lointain (m)/éloignement (m) brillant, e briller traîneau (m), luge seuil lumière lunettes enfer coucher (d'un astre) myope briller, luire éclat (m)

126

Gram. f. m. f. f. f. f. f. f. v. f. adj. adj. f. m. v. v. f. adv. f. f. adj. v. m. m. f. f. pl. m. m. adj./n. v. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés luta lutar lutz lutzencramba/ludèrna Castelhan lucha, combate (m), conflicto (m) luchar, combatir luz/claridad, brillo (m) luciérnaga Catalan lluita, combat (m), conflicte lluitar, combatre llum/lluentor, claredat lluerna Francés lutte, conflit (m) lutter, combattre lumière/éclat (m), clarté ver luisant (m)

127

Gram. f. v. f. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00

128

M
Aranés madama madameta madamisèla/damaisèla madèisha/madaisha (dv) madeish, a/medish, a (dv) madur, a/madut, ura maganha/horra/gorra magasèm magràs magrassada/holatada magra/magreta (talhs de camalhon) magreta/magra magre, gra/escanaulit, ida magritge/magror (f) mai mai (dv)/mès/mei (dv) mainada mainadar (a-) mainadesa mainat (dv)/mainatge mainatgenc, a/mainadenc, a mainatge/mainat (dv) mainatjon mair mair grana (dv)/mairia/mare/mia (fam) mairam (dv)/bestiar mairastra Castelhan señora afeminado, da señorita madeja mismo, ma maduro, ra riña, disputa almacén carnaval extravagancia, hecho extravagante lonja de jamón lonja de jamón delgado, da delgadez mayo más niña parir, dar a luz niñez chiquillo infantil niño, chiquillo bebé madre abuela ganado madrastra Catalan senyora efeminat, ada senyoreta madeixa mateix, a madur, a baralla, disputa magatzem carnestoltes extravagància, un fet estrafolari llenca de pernil llenca de pernil prim, a magresa maig més nena infantar infantesa nen infantil nen nadó mare àvia bestiar madrastra Francés madame efféminé, e mademoiselle écheveau (m) même mûr, e querelle, dispute magasin carnaval extravagance tranche tranche mince maigreur mai plus petite fille accoucher enfance gosse enfantin, e gosse bébé mère grand-mère bétail marâtre Gram. f. adj. f. f. adj. adj. f. m. m. f. f. f. adj. f. m. adv. f. v. f. m. adj. m. m. f. f. m. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés mairia mairitz mair-sénher (vlh)/mairia/mare/nòna (vlh) mair/lhet (d'un arriu) maishant, a (dv)/dolent, a/marrit, ida maishèra maishina/maquina maison (dv)/ostau (m)/casa maitiada maitiau maitin major/màger (dv) mala maladeta maladit, a/maudit, a/esconjurat, ada maladret, a/bastrús, ussa malagana malaheitós (dv)/maufactor/mauhassèr malahèta malaisit, ida/de mau hèr malajadilha malastre (dv)/malur malastrós, osa (dv)/malurós, osa malautia malautís, issa/malautiu, a malautiu, a/malautós, osa malautós, osa/malautís, issa malaut, a malerós, osa/malurós, osa malestruc, uga (dv)/bastrús, ussa maleta Castelhan abuela/madrina matriz abuela cauce malo, la barbilla máquina casa madrugada matutino, na mañana (f) mayor baúl (m) maldición, maleficio (m) maldito, ta chapucero, ra; torpe desmayo (m) malhechor, a delito (m) difícil pesadilla desdicha (f), adversidad (f) desgraciado, da enfermedad achacoso, sa achacoso, sa achacoso, sa; enfermizo, za enfermo, ma desgraciado, da torpe maleta Catalan àvia/padrina matriu àvia llit dolent, a mentó (m) màquina casa matinada matinal matí major bagul (m) maledicció, malefici (m) maleït, ïda matusser, a desmai (m) malefactor, a delicte (m) difícil malson (m) dissort (f), adversitat (f) desgraciat, ada malaltia xacrós, osa xacrós, osa xacrós, osa malalt, a desgraciat, ada desmanyotat, ada maleta Francés grand-mère/marraine matrice grand-mère lit mauvais, e menton (m) machine maison pointe du jour matinal, e matin plus grand, e/majeur bahut (m), malle malédiction, maléfice (m) maudit, e bâcleur, euse évanouissement (m) malfaiteur, trice délit (m) difficile cauchemar (m) malchance (f), adversité (f) malheureux, euse maladie maladif, ive maladif, ive maladif, ive malade malheureux, euse maladroit, e valise

129

Gram. f. f. f. f. adj. f. f. f. f. adj. m. adj. f. f. adj./n. adj. f. adj./n. f. adj. f. f. adj. f. adj. adj. adj. adj./n. adj. adj. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés malh malh malhar malha/cadion (m) malheda malhocós, osa malhum malon (dv) malurós, osa/malerós, osa malur/malastre (dv)/desfortuna (f) mama mambrusa man manadís/manament manament manar manat/sarpat manca mancar mandat mandat (dv) mandòrra/truha/trufa mandrengalha manèfle, fla/maneflaire, ra (dv)/lecacús manejadís, issa manejar/hèr anar manèra/faiçon/manièra (dv)/biais (dv) mange/asta (f)/manjo (dv) Castelhan peña (f), peñasco, flanco montaña, abismo mallo zampar/golpear con el mallo eslabón (m) sierra, cadena de montañas/peña, peñasco rocoso, sa red (f)/mallas/roquedal ladrillo desgraciado, da desgracia (f), desdicha (f), mal mamá estorbo (m) mano envío mandato ordenar, mandar/enviar puñado falta, omisión faltar/carecer mandato giro postal patata hampa adulador, a manejable manejar manera mango Catalan penya(f), roca(f), penya-segat, abisme maç, maça (f) endrapar/copejar amb la maça baula serrat (m), carenada/peny (m), penya rocallós, osa xarxa (f)/malla/roquissar maó desgraciat, ada desgràcia (f), dissort, mal mamà destorb (m) mà tramesa (f) mandat/ordre (f) manar/trametre, enviar grapat, grapada (f) falta, omissió, manca faltar, mancar/freturar mandat gir postal patata briva adulador, a; llagoter manejable manejar manera mànec Francés rocher, flanc de montagne, abîme mail engloutir/battre à coups marteau chaînon (m) chaîne de montagnes/rocher (m) rocheux, euse réseau (m)/mailles/rochers brique (f) malheureux, euse malheur, mal maman empêchement (m) main envoi mandat/ordre commander/envoyer poignée (f) faute, manque, omission faillir, manquer/manquer mandat mandat pomme de terre pègre flagorneur, euse; adulateur, trice maniable manier manière manche

130

Gram. m. m. v. f. f. adj. m. m. adj. m. f. f. f. m. m. v. m. f. v. m. m. f. f. adj./n. adj. v. f. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés mania/tissa manièra (dv)/manèra/faiçon manifestar manja manjo (dv)/mange/asta (f) mano,na/estèrle,la mantier/mantiéner (dv) mantornar/virar maquina maquinhoar/shamar mar marcosset març mardan mareg/malagana (f) mare/mairia/mair-sénher (vlh)/nòna (vlh) maria-chorra (dv)/chorreta maridar maridatge marme marrèc marregada marrit somi (dv)/malajadilha (f) marrit, ida (dv)/dolent, a/maishant, a marròca (de boder) martèn/temardut, uda marteror/martror martèth mas (dv)/mès masca masca Castelhan ojeriza manera manifestar manga mango estéril mantener girar máquina/instrumento (m) urdir mar (n) mercurial marzo morueco mareo abuela troglodita casar casamiento, boda (f) mármol recodo/curva rodeo (m) pesadilla (f) malo, la pastilla (de mantequilla) obstinado, da Todos los Santos (fiesta) martillo pero fiambre (m) máscara/disfraz (m) Catalan mania manera manifestar màniga mànec estèril mantenir girar màquina/instrument (m) ordir, tafanejar mar (n) blet, malcoratge març marrà mareig àvia troglodita casar casament, boda (f) marbre revolt, tombant/corba (f) ramanxola marrada malson dolent, a rajola, pastilla (de mantega) obstinat, ada Tots Sants (festa) martell però carn freda careta/disfressa Francés grippe (fam) manière manifester manche manche stérile maintenir tourner machine/instrument (m) ourdir, fureter mer (f) mercuriale (f) mars bélier étourdissement/mal de mer grand-mère troglodyte se marier mariage marbre détour, tournant/courbe (f) détour (m) cauchemar mauvais, e brique, tablette (de beurre) obstiné, e Toussaint (f) (fête) marteau mais viandes froides masque (m)/travesti, déguisement (m)

131

Gram. f. f. v. f. m. adj. v. v. f. v. f. m. m. m. m. f. m. v. m. m. m. f. m. adj. f. adj. m. m. conj. adv. f. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés mascara mascarar mascarèt masculin, a maserèr, a (dv)/carnicèr, a massanguit, ida/moishet, a massa/tròp (dv) mastulhar matalàs matarràs/segàs/segalh materiau matracar/matracassar matritz/mairitz mau mau dera tèrra mauaisit, ida/de mau hèr/malaisit, ida maubiaishut, uda (dv)/maladret, a maucapsat, ada maucontentament/desatent maudíder maudit, a/maladit, a mauenjargat, ada/maujargat, ada maufactor, a/maucapsat, ada maufidança/mensfidança maufidà-se/mensfidà's (dv) maugrat que mauhassèr, a/damnatgeu, a mauméter/hèr hóner/espatracar maunòm/subernòm/chafre (dv) Castelhan mancha tiznar marea (f)/oso (fam) masculino, na; varonil carnicero, ra dócil; manso, sa demasiado mascar/mascullar colchón matorral material magullar/estropear/tullir matriz mal, daño/dolor epilepsia (f) difícil torpe malhechor, a; bandido; delincuente disgusto criticar, zaherir/maldecir maldito, ta desaliñado, da malhechor, a desconfianza desconfiar aunque perjudicial; nefasto, ta estropear apodo Catalan taca, clapa emmascarar, encarbonar marea/ós (fam) masculí, ina; baronívol, a carnisser, a dòcil; mans, a massa mastegar/menjar amb desgana Francés tache, moucheture mâchurer, charbonner marée (f)/ours (fam) masculin, e; viril, e boucher, ère docile; doux, ouce trop mâcher/manger avec négligence matalàs matelas matoll buisson material matériel, elle macar/fer malber/baldar a cops meurtrir/abîmer/accabler à coups matriu matrice dany, mal/dolor préjudice, mal/douleur (f) epilèpsia (f) épilepsie (f) difícil difficile desmanyotat, ada maladroit, e malfactor, a; bandit; delinqüent bandit; malfaiteur, trice déplaisir mortifier/maudire maudit, e fagoté, e malfaiteur, trice méfiance se méfier quoique, encore que nuisible, néfaste détériorer, déranger sobriquet

132

Gram. f. v. m. adj. n. adj. adv. v. m. m. adj. v. f. m. m. adj. adj. n. m. v. adj. adj. adj./n. f. f. loc. conj. adj. v. m.

disgust mortificar/maleir maleït, ida malforjat, ada malefactor, a desconfiança desconfiar encara que, per bé que perjudicial; nefast, a estropellar, malmetre renom

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés mauparada/florinada mauparlar mausapiós, osa mausòn/malajadilla (f) mauta mautada mautar mauversacion mauvestèr, a/maucapsat, ada màver (dv)/mòir/botjar meddia/mieidia meddia/sud mejan (dv)/miei melhorament/melhorança (f) melhor/mielhor/miélher (dv)/mès bon melicós, osa/lipós, osa melon menaçar/miaçar mendre menestrau/mestierau menina/lauaneta/belina mens menspredar/mespredar mensprètz/mesprètz mentar/mentàver (dv) mentida/messorga (dv) mentit mentretant que/en tot que mentretant/en tot açò mèn, mia; mèns, mies Castelhan chasco (m) difamar susceptible pesadilla (f) caminata/batida, ojeo (m) caminata, marcha rastrear, batir desfalco (m) malhechor, a; delincuente mover mediodía sur medio mejora (f) mejor viscoso, sa melón amenazar mínimo, ma artesano, na narciso (m) menos despreciar, menospreciar menosprecio, desdeño mencionar, citar mentira embuste mientras entretanto mío, mía; míos, mías Catalan desengany (m) maldir de, murmurar de susceptible malson caminada/batuda, esquivament (m) caminada, marxa rastrejar, batre desfalc (m) malefactor, a; delinqüent moure, bellugar migdia sud medi millora (f) millor viscós, osa; llefiscós, osa meló amenaçar mínim, a artesà, ana narcís (m) menys menysprear, desdenyar menyspreu fer esment mentida mentida (f) mentre mentrestant meu, meva; meus, meves Francés désillusion, mécompte (m) médire, calomnier susceptible cauchemar longue marche/battue, rabat (m) longue marche suivre les traces détournement (m. de fonds) malfaiteur, trice mouvoir bouger midi sud moyen amélioration (f) meilleur, e visqueux, euse; gluant,e melon menacer le plus petit, le moindre artisan, e narcisse (m) moins mépriser, déprécier, dédaigner mépris mentionner, citer mensonge (m) mensonge pendant que cependant mien, mienne; miens, miennes

133

Gram. f. v. adj. m. f. f. v. f. n. v. m. m. m. m. adj. adj. m. v. adj. n. f. adv. v. m. v. f. m. loc. conj. adv. pron. pas.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés meravilha mèrca mercar mercar es tèrmes mercejar (dv)/arregraïr mèrci (franc)/mercés (dv) mericles merinjana (dv)/aubergina mescladís (dv)/pilho-malho mèslèu/meilèu (dv) mesola (dv)/moth (m) mespredar/menspredar mesprètz/mensprètz messatgèr messorga (dv) mestièr mestierau/menestrau mestrar (era taula) mèstre, tra mesura mès/mas (dv) mès/mei (dv)/mai (dv) metau méter capensús méter/calar eth huec méter/hicar/botar/calar mètre mètro (veïcul) mèu me, m', em, 'm mia (fam)/mairia/mare/mair-sénher/nòna miar/amiar Castelhan maravilla marca, señal marcar, señalar deslindar agradecer gracias gafas (f) berenjena desmadre más bien tuétano (m) despreciar menosprecio criado mentira oficio, profesión (f) artesano, na servir maestro, tra/dueño medida, tamaño pero más metal trastornar incendiar poner, colocar metro metro miel me abuela conducir, llevar, guiar Catalan meravella marca, senyal, indici (m) marcar, senyalar partionar, delimitar agrair gràcies ulleres (f) albergínia batibull més aviat medul·la, moll (m) menysprear menyspreu criat mentida ofici, professió (f) artesà, ana servir mestre, tra/amo mesura, grandària però més metall capgirar, regirar, trastornar incendiar posar, col·locar metre metro mel em, 'm; me, m' àvia conduir, menar, dur, guiar Francés merveille marque, signal, indice marquer limiter, borner reconnaître, remercier de merci (m) lunettes (f) aubergine bric-à-brac plutôt moelle mépriser mépris domestique mensonge (m) métier, profession (f) artisan, e servir instituteur, trice/maître, esse mesure, grandeur mais plus métal bouleverser incendier mettre, placer mètre métro miel me, m' grand-mère conduire, mener, porter, guider

134

Gram. f. rn. v. v. v. f. pl. m. pl. f. m. loc. conj. f. v. m. m. f. m. n. v. n. f. conj. adv. m. v. v. v. m. m. f. pron. per. f. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés miaular mica/brigalh (m) michon midalha mida/mesura mieges (a) mieg, eja (dv)/miei, eja mieidia/meddia mieilòc/mieitan (dv) mieitan (dv)/mieilòc miei-solèr miei, eja/mieg, eja (dv) miei/mejan (dv) miejanet/miejanueit (dv) miejon, a (dv)/besson, oa migaròla/merigòla/morilha migra (dv)/chegrin (m) migrar/enquimerar migrós, osa mijò/mijòu (vg) milenat/milèr milerat, ada milèr/milenat milhòc milhocar minerau minimós, osa minjada minjadís, issa minjador/salon minjamosques Castelhan maullar miga calcetín medalla medida, tamaño (m) a medias medio, ia mediodía centro centro entresuelo medio, ia medio medianoche gemelo, la colmenilla pena inquietar inquieto, ta; melancólico, ca yema (f) millar sobre un millar millar maíz maizal mineral minucioso, sa; quisquilloso, sa comida comestible comedor papamoscas Catalan miolar engruna mitjó medalla mesura, mida a mitges mig, mitja migdia centre centre entresol mig, mitja medi mitjanit bessó, ona múrgola pena inquietar inquiet, a; malenconiós, osa rovell miler al voltant d'un miler miler blat de moro blatdemorar mineral minuciós, osa; puntimirat, ada àpat (m) comestible menjador papamosques Francés miauler miette chaussette (f) médaille mesure, grandeur de moitié demi, e midi milieu, centre centre entresol demi, e moyen minuit jumeau, elle morille peine inquiéter inquiet, e; mélancolique jaune (d'oeuf) millier environ mille millier maïs champ de maïs minéral/minerai (m) minutieux, euse; pointilleux, euse repas (m) comestible salle à manger moucherolle

135

Gram. v. f. m. f. f. loc. adv. adj. m. m. m. m. adj. m. f. adj. /n. f. f. v. adj. m. m. n. m. m. m. adj./m. adj. f. adj. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés minjaquejar/remosigar/escurar minjar minjar miòpe, pa (scient)/lusc, a miralhar mirgalhadura/mirgalhadís missau mitralhada/mitralhatge (m) mitralhatge/mitralhada (f) miular/miaular mòble mocada/florinada mocader/mocador mocador/mocader mocà-se de/foté-se'n mochet modelhoar modelhon moderar moflar mòfle, fla/trende, da mòir moish, a/moishet, a mojanquèr/moràs/hanhàs/moracar mòla móler (dv)/mòler mòler/móler (dv) mólher molièr, a mofin (dv)/mòla (f) molinar (pebe, café, eca) molinet Castelhan roer comer comido (f) miope reflejar jaspeado (m) misal ráfaga ráfaga (f) maullar mueble chasco (m) pañuelo pañuelo cachondearse caramelo acumular, amontonar montón/montón de heno moderar ablandar blando, da mover dócil aguazal molino (m) moler moler ordeñar molinero, ra molino moler pirueta (f)/molinillo Catalan rosegar menjar menjar miop reflectir jaspiat (m) missal ràfega ràfega (f) miolar moble miquel (m) mocador mocador fotre's caramel acumular, apilar munt/munt de farratge moderar estovar tou, tova moure, bellugar dòcil mullader molí (m) moldre moldre munyir moliner, a molí moldre cabriola (f)/molinet Francés grignoter manger manger myope refléter diaprure missel rafale rafale (m) miauler meuble moquerie/désillusion mouchoir mouchoir se rire de bonbon accumuler tas/tas de foin modérer amollir mou, olle mouvoir, bouger docile flaque (f) moulin (m) moudre moudre traire meunier, ère moulin moudre pirouette (f)/petit moulin

136

Gram. v. v. m. adj./n v. f. m. f. m. v. m. f. m. m. v. m. v. m. v. v. adj. v. adj. m. f. v. v. v. n. m. v. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés molon (dv)/pilèr/cantièr molle/motle moma/pipa/monaca (dv. jogalha) moment monaca (dv)/pipa/moma mona/peta/monina/chaueta monge mongeta monina/chaueta/peta montanha montanhut, uda montar/pujar montilha mon, ma; mes món/mond (leng) moquet moquira (dv)/mèca (dv)/naric (m) mora moracar/moràs/hanhàs moralh dera cama/bot dera cama moràs/moracar/mojanquèr moreno, na (cast)/brun, a moret, a/brun, a/morèu, a morir/crebar (fam) morralet morralhon/morrèra (f) morrèra/morralhon (m) mortificar mòs moscalhon/mosquilhon mosquet/perhum Castelhan montón molde muñeca momento muñeco borrachera monje judía borrachera montaña montañoso, sa; montuoso, sa subir duna mi; mis mundo colilla (f) moco (m) miga aguazal pantorrilla (f) ciénaga (f), barrizal moreno, na moreno, na morir mochila (f) bozal bozal (m) zaherir bocadillo, bocado mosquito perfume Catalan munt motlle nina moment ninot borratxera monjo fesol, mongeta borratxera muntanya muntanyós, osa; montuós, osa pujar duna mon, ma; mos, mes món burilla (f) moc (m) molla mullader panxell aiguamoll, mullader morè, ena morè, ena morir motxilla (f) boç boç mortificar entrepà mosquit perfum Francés tas moule poupée moment poupée (f) ivresse moine haricot ivresse montagne montueux, euse; montagneux, euse monter dune mon, ma; mes monde mégot morue miette flaque (f) mollet marais, flaque (f) brun, e brun, e mourir havresac muselière (f) muselière mortifier sandwich moustique parfum

137

Gram. m. m. f. m. m. f. m. f. f. f. adj. v. f. adj. pos. m. m. f. f. m. m. m. adj. adj. v. m. m. f. v. m. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés mosquilh (dv)/moscalhon mosquilhon/moscalhon/mosquit mossa mossardet mossa/mossardeta/goja (dv) mossegada mossegar mosso mossur mostacha mosticaishada/lampit (m)/teca mostrar/amuishar (dv) mos, mo' mòs/nhac/nhacada (f) mot mòta moth, a (dv)/trende, da moth/medoth (dv) motle/molle moton multa/esmenda (dv) multitud/catèrva mundegalh mund, a mur/paredau muscle musèra/morrèra/morralhon (m) muset (dv)/morrèra (f) museta musica Castelhan mosquito mosquito musgo (m) criado criada bocadillo (m)/mordisco (m) morder criado señor bigote (m) cachete (m) mostrar, indicar/manifestar nos mordisco vocablo racimo (m) blando, da tuétano molde camero multa gentío (m) las cosas menudas menudo, da; fino, na; desmenuzado, da muro hombro/músculo bozal (m) bozal zurrón (m), mochila música Catalan mosquit mosquit molsa criat criada, minyona entrepà (m)/mossec (m), mossegada mossegar criat senyor bigoti (m) galtada mostrar, indicar/manifestar ens, nos, 'ns mossegada (f) vocable raïm (m), carroll (m) tou, tova medul·la (f), moll motlle moltó multa gentada les coses petites menut, uda; fi, fina; esmicolat, ada mur espatlla (f)/múscul boç (m) boç sarró (m), motxilla música Francés moustique moustique mousse domestique bonne sandwich (m)/morsure mordre domestique monsieur moustache claque montrer, indiquer/manifester nous morsure (f) mot, vocable grappe mou, olle moelle (f) moule mouton amende foule, du monde les choses petites menu, e; fin, e; brisé, e mur épaule (f)/muscle muselière muselière (f) sac (m), havresac (m) musique

138

Gram. m. m. f. m. f. f. v. m. m. f. f. v. pron. per. m. m. f. adj. m. m. m. f. f. m. adj. m. m. f. m. f. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00

139

N
Aranés nadalet nadau nafradura/plaga/alebadura (dv) nafrar/plagar nafra/plaga nano, na naric narigada/teca/bohetada narigada/truc (m) narigós, osa nas natura nat, nada (dv)/cap de nau nau nau cents nau espaciau nau (de glèisa) nauanta/navanta nauau naua/emplenta nauèth, èra nauridós, osa/neuridós, osa naurir/neurir naut nautada/nautor/auçada nautar/auçar Castelhan villancico Navidad herida herir/llagar herida/llaga enano, na moco cachete (m) cachete (m)/batacazo (m) mocoso, sa nariz (f) vulva/naturaleza ningún, una nave nueve novecientos, tas nave nave noventa noveno, na noticia reciente/novato, ta nutritivo, va alimentar, nutrir arriba altura levantar, alzar Catalan nadala (f) Nadal ferida ferir/ nafrar ferida/nafra nan, a moc galtada nata/batut (m) mocallós, osa nas vulva/natura cap nau/vaixell (m) nou nou-cents, nou-centes nau nau noranta novè, ena notícia recent/novençà, ana nutritiu, iva alimentar, nodrir dalt, a dalt alçada aixecar Francés noël Noël blessure blesser, meurtrir blessure/plaie nain, e morue (f) claque gifle/bourrade morveux, euse nez vulve/nature aucun, e nef/navire (m) neuf neuf cents nef nef quatre-vingt dix neuvième notice nouveau, elle; récent, e/novice nutritif, ive alimenter, nourrir en haut hauteur lever, hausser Gram. m. f. f. v. f. adj./n. m. f. f. adj. m. f. adj. f. adj. adj. f. f. adj. adj. f. adj. adj. v. adv. f. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés nautor naut, a nau, a navaja (d'arrasar) naviri/naviu (dv) naviu (dv)/naviri ne ne tansevolhe necèra (dv)/besonh (rn) necior necitge nèci, a/pèc, èga nèdiu (terren, peisheus) negar/estofar negar/lacar/enaiguar negligéncia nèira/entrada neishença nèisher/vàder (dv) nenè/nenon/mainatjon nèra/anèra neretat/neror/nerum (m) nere, ra neror/nerum (m)/nerura/neretat nèrvi nerviut, uda net de Nadau netejar (dv)/limpiar net/nueit (dv) neuridós, osa/nauridós, osa neurir/naurir Castelhan altura, elevación alto, ta nuevo, ua navaja nave (f), navío, barco barco, novio ni siquiera necesidad estupidez estupidez (f) tonto, ta virgen ahogar inundar, sumergir negligencia, omisión vestíbulo (m) nacimiento (m) nacer bebé arandela, anilla, ojal (m), eslabón (m) negrura negro, ra negrura nervio musculoso, sa; nervudo, da Nochebuena limpiar noche nutritivo, va alimentar, nutrir Catalan alçada, elevació alt, a nou, nova navalla nau (f), vaixell nau (f), vaixell ni ni tan sols necessitat ximpleria, estupidesa ximpleria (f), estupidesa (f) ximplet, a verge ofegar inundar, submergir negligència, omissió vestíbul (m) naixement (m) néixer nadó volandera, anella, trau (m), baula negror negre, ra negror nervi musculós, osa; nerviüt, üda Nit de Nadal netejar nit nutritiu, iva alimentar, nodrir Francés hauteur, élévation haut, e neuf, neuve rasoir (m) bateau, navire navire, vaisseau ni pas même nécessité, besoin (m) stupidité stupidité (f) sot, otte vierge noyer inonder, submerger négligence, omission vestibule (m) naissance naître bébé anneau (m), boutonnière, chaînon (m) noirceur noir, e noirceur nerf musclé, e; nerveux, euse Nuit de Noël nettoyer nuit nutritif, ive alimenter, nourrir

140

Gram. f. adj. adj. f. m. m. conj. conj. f. f. m. adj. adj./n. v. v. f. f. f. v. m. f. f. adj. f. m. adj. f. v. f. adj. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés neurir/tier neuritud nèu/nhèu nevèra/gelèra nèxe/estac/ligam ne, n', en, 'n nhacada/nhac (m)/mòs (m) nhacar nhac/nhacada (f)/mòs nhadèr/jadilha nhadèr/poralhèr/garièra (f) nharro, rra nheuar/nevar nheuejar/nheuarrejar/nevejar nhèu/nèu nhòc/nòc nhoquet nin ninet (dv)/nenè/mainatjon nivèu/deplan noça/nòça nòde/escara noguèr/escarèr/martoquèr nom (dv)/nòm nombre nombre fraccionari nomentar/nommar (dv) nommar (dv)/nomentar nòm/nom (dv) Castelhan criar, mantener alimento (m) nieve nevera nexo de allí/de él, de ella/de ello mordisco (m) morder, mordisquear bocado, mordisco madriguera (f) gallinero pequeño, ña nevar neviscar nieve ramillete racimo/ramillete nido bebé nivel boda nuez nogal nombre número quebrado nombrar, denominar, designar, mencionar denominar, nombrar, mencionar nombre Catalan criar, mantenir aliment (m) neu nevera nexe en, ‘n mossegada mossegar mossada (f), mossegada (f) cau, lludriguera (f) galliner petit, a nevar nevisquejar, neviscar neu pom raïm/pom niu nadó nivell boda nou noguera (f) nom nombre/número trencat denominar, anomenar, esmentar denominar, anomenar, esmentar nom Francés maintenir nourriture neige frigo (m) noeud, lien en morsure mordre morsure (f) tanière (f), terrier poulailler petit, e neiger neiger légèrement neige bouquet grappe (f)/bouquet nid bébé niveau mariage (m) noix noyer nom nombre/numéro fraction (f) nommer, dénommer dénommer, nommer nom

141

Gram. v. f. f. f. m. adv. pron. f. v. m. f. m. adj. v. v. f. m. m. m. m. m. f. f. m. m. m. m. v. v. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés non non auer pas/cap non escotar pas/cap non poder pas/cap veir non voler pas/cap creir nòna (vlh)/mairia/mare/mair-sénher nonarren/nanèster nonèster/nonarren non...pas /cap guaire nosati, tes/nosautes, tas (dv) nostalgia/trapar mens nòste, ta; nòsti, tes notícia/emplenta noveme noviau nud nuderar/nudar nudessa/nudetat/nudèra nud, a nueit (dv)/net nueitejar (dv)/hèr net/barrar era net numero numerotar Castelhan no carecer desobedecer aborrecer desobedecer abuela nada (f) nada (f) poco nosotros, as nostalgia nuestro, tra; nuestros, tras noticia noviembre nupcial nudo anudar, tramar desnudez desnudo, da noche anochecer número numerar Catalan no freturar desobeir avorrir desobeir àvia no-res no-res poc nosaltres nostàlgia nostre, ra; nostres notícia novembre nupcial nus nuar nuesa nu, nua nit fosquejar nombre/número numerar Francés non manquer désobéir abhorrer désobéir grand-mère néant néant peu nous nostalgie nôtre; nôtres notice novembre nuptial noeud nouer nudité nu, e nuit se faire nuit nombre/numéro numéroter

142

Gram. adv. v. v. v. v. f. m. m. adv. pron. per. f. pron. pos. f. m. adj. m. v. f. adj. f. v. m. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00

143

O
Aranés obrador/talhèr/atelièr (fran) obratge obrejar obrèr, a observar obtenguda obténguer/obtier/obtiener (dv) obtier/obténguer/obtiéner (dv) òc occitan, a òci/léser octobre ocupacion/emplec (m) oelham/aulham (dv) oelha/aulha (dv)/feda (dv) oféner/ofensar ofensar/oféner ofici ògre/becut oishinar ola òli olièra oliva olòc, a/aulòc, a/tohut, uda òm (vlh) ombra Castelhan taller tarea (f) labrar obrero, ra guardar, observar, cumplir obtención obtener, lograr, alcanzar alcanzar, obtener sí occitano, na ocio octubre empleo (m) ganado lanar oveja ofender ofender oficio ogro husmear, curiosear olla, puchero (m) aceite aceitera aceituna hueco, ca se sombra Catalan taller tasca (f), feina (f) tallar, treballar obrer, a guardar, observar obtenció obtenir, aconseguir obtenir, aconseguir sí occità, ana lleure octubre ocupació bestiar de llana ovella ofendre ofendre ofici ogre ferumejar marmita, olla oli setrill (m) oliva buit, ida; balmat, ada hom, es ombra Francés atelier tâche (f) tailler, travailler ouvrier, ère garder, observer obtention obtenir, atteindre obtenir, atteindre oui occitan, e loisir octobre emploi (m) les bêtes à laine brebis offenser offenser office ogre fureter marmite, pot à terre huile huilier (m) olive vide; creux, euse on ombre Gram. m. m. v. n. v. f. v. v. adv. adj./n. m. m. f. m. f. v. v. m. m. v. f. m. f. f. adj. pron. ind. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés ombrèr ombrilha omenenc, a òme/òmi (dv) omission on que sigue on (a) oncle ondrar (dv)/fistonar/atriquetar onsevolhe onzau opausar opinion/vejaire (m. dv) oportun, a orau òrb,a (vlh. dv) orde orde/reng/renga (f) organisar orgulhança/capinaut (m) orgulh/capinaut orison/pè deth cèu òrla/cant (m) ornar/entifonar/fistonar/atriquetar oroneta/arongla/aurongleta ors (dv)/os/mascarèt (fam) òr/aur (vg) òs (dv)/uas òsca/esbroishada/cròca osòne/osòn osòn/osòne ossardet Castelhan umbría (f) penumbra varonil hombre omisión dondequiera donde tío adornar dondequiera undécimo, ma oponer opinión oportuno, na oral ciego, ga mandato (m) fila (f) organizar orgullo (m) orgullo horizonte borde (m) adornar golondrina oso oro hueso muesca ozono ozono osezno Catalan obaga (f) penombra baronívol, a home omissió onsevulga on oncle adornar onsevulga onzè, ena oposar opinió oportú, una oral cec, cega ordre filera (f) organitzar orgull (m) orgull horitzó vora (f), caire adornar oreneta ós or os mossa, osca ozó ozó ossell Francés ubac pénombre viril, e homme omission n'importe où où oncle orner, parer n'importe où onzième opposer opinion opportun, e oral, e aveugle ordre (f) file (f) organiser orgueil (m) orgueil horizon bord (m), lisière orner, parer hirondelle ours or os entaille ozone ozone ourson

144

Gram. m. f. adj. m. f. adv. adv. m. v. adv. adj./n. v. f. adj. adj. adj./n. f. m. v. f. m. m. f. v. f. m. m. m. f. m. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés ostalet/ostalon ostau/casa (f)/maison (dv) ostiuar/estiuar ostiuatge/estiuatge ostiu/estiu os/ors (dv) otratge otratjar otratjós, osa oxigèn Castelhan casita (f), casilla (f) casa (f) veranear veraneo verano oso ultraje ofender ultrajoso, sa oxígeno Catalan caseta (f) casa (f) estiuejar estiueig estiu ós ultratge, afront ofendre afrontós, osa oxigen Francés petite maison (f) maison (f) passer l'été vacances d'été été ours outrage offenser outrageux, euse oxygène

145

Gram. m. f. v. m. m. m. m. v. adj. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00

146

P
Aranés paciéncia padegar/solatjar/adocir padelon/palon padenar padena/padèra (dv) padèra (dv)/padena pàdia (vacum) pagalha pagina (dv)/plana pair pair gran (dv)/pairin/pin/pare pairastre pairin pairin/pare/pair-sénher/pin (fam) pair-sénher/aujòus (pl. dv) paishèra paishon paishon/pau/balhon país/parçan pala paladar/cèu dera boca palanca palanquejar/ranquejar palatz/palai/palais pala/còsta Castelhan lentitud/paciencia aliviar, calmar, moderar cazo freír sartén sartén boñiga desorden (m), baturrillo (m), desbarajuste página padre abuelo padrastro padrino abuelo antepasado/antepasados (pl) canal (m), dique (m) torpe, inhábil bastón país, región (f), comarca (f) ladera, pendiente, talud (m) paladar pasarela cojear palacio cuesta Catalan lentitud/paciència alleujar, calmar, moderar, pal·liar cassó fregir paella paella buina barrija-barreja (f), desgavell (m) pàgina pare avi padrastre padrí avi avantpassat/avantpassats (pl) rec (m), canal (m) desmanyotat, ada bastó país, regió (f), contrada (f) baixant (m), vessant (m) paladar passarel·la coixejar palau costa, pendís (m) Francés lenteur/patience soulager, modérer, pallier gobelet frire poêle poêle bouse pêle-mêle (m), désordre (m) page père grand-père beau-père parrain grand-père ancêtre/pl. aïeux rigolé (f), digue, barrage de rivière gauche; maladroit, e bâton pays, region (f), contrée (f) pente, versant (m) palais passerelle boiter palais côte, montée Gram. f. v. m. v. f. f. f. f. f. m. m. m. m. m. m. m. adj. m. m. f. m. f. v. m. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés palha palhassa/pantre paliuar paloma palon/padelon palle, lla (dv)/esblancassit, ida palliar pamparruga (dv)/perruca pamparrut, uda/pansarrut, uda pan pana panador, a/lairon, oa/panaire, ra panaire, ra/lairon, oa panar panassòs panatòri /laironici pancarta pannèu panòstic/huelheton panotejar/enganhifar panquèra/dauna bèra (dv) pansauèc/passauèc/passavèc pansavè/passavèth pantèish panteishar pantre/palhassa pan/clauadura (f) paom papa paparòc (dv)/passauèc papèr paperalha/paperame (m) Castelhan paja payaso gustar, paladear paloma cazo pálido, da paliar peluca barrigudo, da pan avería ladrón; ona ladrón, ona robar; hurtar estafador, a/estafa (f) robo letrero (m) cartel, letrero folleto estafar comadreja amapola (f) amapola (f) quejido jadear, acezar payaso cerradura (f) urogallo papá amapola (f) papel papeleo (m) Catalan palla pallasso gustar, tastar coloma cassó pàl·lid, a pal·liar perruca panxut, uda pa avaria lladre lladre robar, rampinyar estafador, a/estafa (f) robatori rètol (m) cartell, rètol opuscle estafar mostela rosella (f) rosella (f) gemec panteixar, bleixar pallasso pany gall fer papà rosella (f) paper papereig (m), paperassa Francés paille clown, pitre goûter palombe gobelet pâle pallier perruque bedonnant, e pain panne voleur, euse voleur, euse voler, dérober escroc/escroquerie (f) vol écriteau (m) affiche, écriteau brochure (f) escroquer belette coquelicot coquelicot gémissement haleter, panteler clown, pitre serrure (f) coq de bruyère papa coquelicot papier/rôle paperasserie

147

Gram. f. m. v. f. m. adj. v. f. adj. m. f. n. n. v. n. m. f. m. m. v. f. m. m. m. v. m. m. m. m. m. m. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés paquet parabanda param parar parat (dv)/entremieja (f) paraulum para-sac (a) parcatge parçan pardessús (franc) pare (cat)/pair paredau paredèr paréisher/campar/puntejar parelhat/parelh parelh/parelhat paret pare/pin/pairin/pair-sénher parièr, a/pariu, a parion, a pariu, a/parièr, a parlar parlatòri/parlicada (f) parpalhòla/parpalhòu (m) parpalhon/parpalhòu parrabastar/capvirar parrabastatge parraquet parrat pàrrec parruat/escabòt Castelhan paquete, lío barandilla artimaña (f) preparar, colocar/detener circunstancia (f) verbosidad (f) a profusión parking, aparcamiento comarca (f), región (f) abrigo padre muro albañil aparecer par par pared abuelo semejante, igual semejante, igual semejante, igual hablar conversación (f) mariposa mariposa (f) trastornar trastorno, desorden retal gorrión redil hatajo Francés paquet balustrade piège préparer, apprêter, tendre/arrêter circumstància (f) circonstance (f) verbositat (f) verbosité (f) a profusió à profusion aparcament parking comarca (f), regió (f) contrée (f), region (f) abric manteau pare père mur mur paleta maçon aparèixer apparaître parell paire (f), couple (f parell paire (f), couple (f) paret mur (m) avi grand-père semblant, igual semblable; égal, e semblant, igual semblable; pareil, eille semblant semblable parlar parler conversació (m) conversation (f) papallona papillon (m) papallona (f) papillon capgirar, regirar, trastornar bouleverser trastorn, capgirament, desordre désordre, bouleversement retall, escapçadura (f) retaille (f) pardal moineau parc, cleda (f) parc pour les animaux ramat petit petit troupeau Catalan farcell barana parany preparar, parar/detenir

148

Gram. m. f. m. v. m. m. loc. adv. m. f. m. m. m. m. v. m. m. f. m. adj. adj. adj. v. m. f. m. v. m. m. m. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés partatjar/partir/mieipartir partida/part part/partida parva pas pas tan(f)/mens pasca passada passada/corsèra passapaís (dv)/gandièr, a passar passar er ostiu passar era clau/clauar passar era grèra/escampar passar maneta/escancariar passatge/pas passauèc/passavèc/pansauèc/passavèt passejar/hèr un torn passir (dv)/shamostar pasta tàs dents pastèl (cast)/pastisson (dv) pastisson (dv)/còca (f) pastor, a pas/natura patac/truc pataquejar/trucar patarna/patascla patascla/patarna patir patrimòni/auviatge patron Castelhan repartir/compartir parte parte comida paso menos pascua travesía sendero (m) vagabundo, da pasar, franquear, circular/marchitar veranear cerrar barrer reprender, corregir paso amapola (f) pasear marchitar dentífrico (m) pastel pastel pastor, a vulva golpe golpear/latir gajo (m) gajo (m) sufrir patrimonio dueño Catalan repartir/compartir part part menjar (m) pas menys pasqua travessia viarany (m), senda rodamón passar, travessar/marcir estiuejar tancar escombrar corregir pas rosella (f) passejar marcir dentifrici (m) pastís pastís pastor, a vulva cop, colp copejar/bategar grilló (m), grill (m) grilló (m), grill (m) sofrir patrimoni amo Francés partager part, partie part, partie nourriture passage/pas moins pâque traversée sentier (m) vagabond, e passer, franchir/flétrir, faner passer l'été fermer balayer corriger passage coquelicot promener flétrir, faner dentifrice (m) gâteau gâteau berger, ère vulve coup frapper/palpiter, battre trochet (m), quartier (m) trochet (m), quartier (m) souffrir patrimoine maître

149

Gram. v. f. f. f. m. adv. f. f. f. adj./m. v. v. v. v. v. m. m. v. v. f. m. m. n. f. m. v. f. f. v. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés patut, uda/paishon, a/papotàs, assa patz pauc (dv)/pòc pauessa (femelha) paumon paupadera paupar/paupejar paupeta/perpèra (dv) páur (vg)/pòur pauruc, uga pausar/méter/calar/botar/hicar pausa/artura pauta pautassada/esclau (m)/tralh (m) pautassejar/coishejar/palanquejar pautassut, uda/paishon, a pau/balhon/piòc pè pè deth cèu/orison pè deth huec/larèr peada peaina pebe peberòt/piper (dv) pèca pecic/pecigada (f) pecigada/pecic (m) pèc, èga pèça pedacejar/pedaçar pedaçar/pedacejar Castelhan torpe paz poco urogallo (hembra) pulmón palpamiento (m) palpar párpado (m) temor miedoso, sa poner paro (m) pata/pata, pie (m) pisada, huella cojear torpe bastón pie horizonte hogar huella, pisada/vestigio pandilla pimiento (f) pimiento falta, error (m)/defecto, rara pellizco pellizco (m) tonto, ta pieza remendar remendar Catalan desmanyotat, ada pau poc gall fer (femella) pulmó, coradella (f) palpada, palp (m) palpar parpella temor poruc, uga posar, ficar aturada pota/petge (m), pota petjada, empremta coixejar desmanyotat, ada bastó peu horitzó llar empremta, petjada/vestigi colla pebre pebrot falta, error(m)/defecte (m), tara pessic pessic (m) ximplet, a peça apedaçar apedaçar Francés maladroit, e paix peu coq de bruyère (femelle) poumon palpation, attouchement (m) palper paupière crainte (f) peureux, euse mettre arrêt (m) patte/pied (m. d'un meuble) foulée, empreinte boiter maladroit, e bâton pied horizon foyer empreinte, foulée/vestige troupe, bande poivre piment faute, erreur (m)/défaut (m), tare pincement pincement (m), pincée sot, otte pièce rapiécer rapiécer

150

Gram. adj. f. adv. f. m. f. v. f. m. adj. v. f. f. f. v. adj. m. m. m. m. m. f. m. m. f. m. f. adj. f. v. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés pedestau/plenta (f) pegaria/peguessa (dv) pegós, osa/melicós, osa peguejada/badinada peguejar peguessa (dv)/pegaria peguito, ta pèira pèira de barrina/pèira frejau (dv) pèira de hilar (enlinar) pèira de huec pèira de mòla pèira frejau (dv)/pèira de barrina pèira garonenca peirat/cauçada (f) pèira/granissa (dv) peiregalh peirejar/grauejar/pèirabàter (dv) peirèr peiron (dv)/plenta (f) pèiro/paèr/tistèr/cistèr peish pèisher peitrina (dv)/piech (m)/pitrau (m) pejorar/petjorar pejor/piri/petjor/sordeish (dv) pela/crospa (des arbes) pelegrinatge/romiuatge/sentoratge (dv) pelejar pelejà-se/esgarrotí-se peleja/esgatussada pelhasson Castelhan zócalo estupidez viscoso, sa broma tontear estupidez ingenuo, ua piedra granito (m) muela sílex (m) muela granito (m) canto rodada (m) pavimento, calzada (f) granizo (m) pedrisco/pedrisco, pedrizal caer pedrisco, granizar molleja (f) zócalo cesto pescado/pez pacer pecho (m) empeorar peor corteza peregrinación (f), romería (f) reñir/pelear, luchar enemistarse, disputar disputa, riña vello Catalan sòcol ximpleria, estupidesa viscós, osa; llefiscós, osa broma, facècia ximplejar ximpleria, estupidesa ingenu, ènua pedra granit (m) mola sílex (m) mola granit (m) còdol (m) paviment, calçada (f) calamarsa pedra (f)/pedregam pedregar pedrer sòcol cistell peix pasturar pit (m) empitjorar pitjor escorça peregrinació (f) renyar/barallar, lluitar barallar-se baralla, disputa borrissol Francés socle stupidité visqueux, euse; gluant, e plaisanterie dire ou faire des bêtises stupidité naïf, ïve pierre granit (m) meule silex (m) meule granit (m) galet (m) pavé, chaussée (f), dallage grêle grêle (f)/terrain pierreux grêler gésier socle panier poisson pâturer poitrine empirer pire écorce pèlerinage gronder/se battre, lutter se quereller, se disputer dispute duvet

151

Gram. m. f. adj. f. v. f. adj./n. f. f. f. f. f. f. f. m. f. m. v. m. m. m. m. v. f. v. adj. f. m. v. v. f. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés pelha/pelhòt (m) pelòca pelodir pelòi, a pena penau pendent/durant pendolar/espenjolar penent/pala (f) péner (dv)/penjar penetrar/calar penjar/péner (dv) pensable, bla pensada/pensar (m) pensar/cogitar pensatiu, a/pensós, osa pensà-se pensiu, a/cogitós, osa pentacosta per per çò que/plan que per plan que pera perbocar percaça percaçar percéber percéber/quectar pèrder pèrder er orèmus (fam) Castelhan falda copo (m)/mondadura, peladura pedir tonto, ta pena, tristeza hastial durante colgar balanceándose ladera (f) colgar, suspender penetrar colgar imaginable opinión, reflexión/pensamiento pensar, reflexionar, cavilar meditabundo, da; soñador, a estar a punto de, faltar/imaginarse meditabundo, da Pentecostés por porque/puesto que aunque por la rebozar expulsión perseguir, expulsar vislumbrar/distinguir percibir, cobrar, recaudar extraviar, perder impacientar Catalan falda borralló (m), volva/pelalla demanar ximplet, a pena, tristesa crestall de paret mitgera durant balancejar-se penjat vessant (m. e f.) penjar, suspendre penetrar penjar/penjar-se imaginable opinió, reflexió, idea/pensament (m) pensar, reflexionar, cavil·lar consirós, osa; somiador, a estar a punt de, faltar/imaginarse consirós, osa Pentecosta per perquè/atès que encara que, per bé que per la arrebossar expulsió empaitar, expulsar albirar/apercebre, distingir percebre, cobrar, recaptar extraviar, perdre impacientar Francés jupe flocon (m)/épluchure demander sot, otte peine, tristesse, chagrin (m) pignon pendant pendiller versant, penchant pendre, suspendre pénétrer pendre/se pendre imaginable opinion, réflexion, idée/pensée penser, réfléchir, méditer pensif, ive; rêveur, euse faillir, manquer/s'imaginer pensif, ive; réfléchi, e Pentecôte (f) par/pour/afin de parce que/attendu que quoique, encore que pour la crépir expulsion, renvoi (m) poursuivre, expulser apercevoir/distinguer percevoir, recevoir perdre, égarer impatienter

152

Gram. f. f. v. adj. f. m. prep. v. m. v. v. v. adj. f. v. adj. v. adj. m. prep. loc. conj. conj. art. cont. v. f. v. v. v. v. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés pèrder (un vaishèth) perdic/perditz perdigalh perdon perenga perfècte, ta/perfèit, a (dv) perfilar/fistonar pergam/pergamin perhum/mosquet pericle perider (dv)/malh perilh perimètre/contorn periòde/tempsada (f) perir perissa (dv)/forradura perlongar permuta/cap per cap (m) pernada/còp de pè (m) pernejar pernilh/camalhon/cambalhon perpèra (dv)/paupeta perque/pr'amor que/per'mor que perrec (dv)/liròt perròt, a/polòi, a/piòc, a perruca/pamparruga (dv) persec perseguèr perseguir/acaçar persona personau persutar/targalhar Castelhan derramar perdiz perdigón perdón paloma brava perfecto, ta perfilar pergamino perfume rayo abismo peligro perímetro periodo, época (f) perecer forro (m) prolongar permuta coz cocear jamón párpado porque trapo pavo peluca melocotón melocotonero perseguir persona personal insistir Catalan vessar perdiu perdigó (f) perdó colom roquer (m) perfecte, ta perfilar pergamí perfum llamp abisme perill perímetre període, època (f) perir folre (m) prolongar, perllongar permuta, truca guitza guitar pernil parpella perquè drap gall dindi perruca préssec presseguer perseguir persona personal insistir Francés verser perdrix perdreau pardon biset (m) parfait, e profiler parchemin parfum foudre, (f) abîme danger périmètre période, époque (f) périr fourrure prolonger permutation ruade ruer jambon paupière parce que chiffon dindon perruque pêche pêcher persécuter personne personnel, elle insister, rabâcher

153

Gram. v. f. m. m. f. adj. v. m. m. m. m. m. m. m. v. f. v. f. f. v. m. f. conj. m. m. f. m. m. v. f. adj./m. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés pèrta de sang pertocar/tànher perturbatiu, a pertusar (dv)/calar pertusar (dv)/traucar/taraiar pervier per'mor de/pr'amor de per'mor que/pr'amor que pes pesar pescajon/pastèra/crespèth pesquèr pesquèr/pesquèra (f) pèsta pes/peths (vg)/peus (dv) petaçar/pedaçar petanèra/monina/peta petar petarrejar/petarrar peta/monina/engatada/gata petega/bataclam (m)/combat (m) pèth peth (deuant consonanta)/peu (dv) petit, a/ponin, a/pichon, a (dv) petjor/pejor/piri/sordeish (dv) peu peublanc Castelhan hemorragia concernir, incumbir/corresponder subversivo, va penetrar taladrar futuro, porvenir por, a causa de porque, puesto que, ya que, a fin de que peso pesar buñuelo plano pozo/charca (f), depósito vivero de peces peste por los, por las remendar borrachera romper, quebrar, crujir/morir (fam) crepitar/chisporrotear borrachera jaleo (m), barullo (m) piel/corteza por el pequeño, ña peor cabello/pelo cana (f) Catalan hemorràgia concernir, incumbir/correspondre subversiu, iva penetrar trepar futur, esdevenidor per, a causa de, a fi de, per tal de perquè, ja que, puix que, car, a fi que pes pesar bunyol pla pou/bassal, dipòsit viver de peixos pesta pels, per les apedaçar borratxera trencar, cruixir/; morir (fam) espetegar borratxera tabola, xerinola, xivarri (m) pell/escorça pel petit, a pitjor cabell/pèl cabell blanc Francés hémorragie concerner/correspondre subversif, ive pénétrer forer futur, avenir pour, à cause de, afin de parce que, car, afin que poids peser/causer du regret beignet plat (crêpe) puits/mare (f), réservoir vivier à poissons peste pour les rapiécer ivresse casser, craquer/mourir (fam) pétiller ivresse chahut, tapage (m), vacarme (m) peau/écorce pour le petit, e pire cheveu/poil cheveu blanc

154

Gram. f. v. adj. v. v. m. loc. prep. conj. m. v. m. m. m. f. art. cont. v. f. v. v. f. f. f. art. cont. adj. adj. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés pibolar/pibolada (f) pibo/bibo/píbol (vg) picada picaire, ra/boscatèr, a picanhar/shordar picar picar de mans picarda/picaret (m) picaret/picarda (f)/picaròl picar/batanar/tustar/pataquejar pica/destrau picòta pichèr pichèr pichon, a (dv)/ponin, a/petit, a piech/piet/pitrau pièger (dv)/pejor/petjor pièla (dv)/pilèr (m) pientar piente pientòla piga pigalh piga/agaça pigresa (dv)/guitèra/feniantèr (m) pigre, gra (dv)/guit, a/guiterós,osa pilèr/cantièr/pilòt pilhar pilòt/pilèr/cantièr Castelhan chopera (f) chopo bosque (m)/corta de árboles leñador, a fastidiar, inquietar, molestar chocar, golpear/sonar/picotear aplaudir cencerro (m) cencerro latir hacha viruela carbonero/medida de capacidad jarro pequeño, ña pecha peor montón (m) peinar peine peineta peca peca (f) urraca pereza, galbana holgazán, ana montón tomar/echar a perder/saquear montón Catalan pollancreda (f) xop, pollancre bosc (m)/tallada d'arbres llenyataire neguitejar, empipar, amoïnar topar, copejar/sonar/picotejar aplaudir esquellot (m) esquellot bategar destral verola mallerenga grossa/mesura de capacitat gerro petit, a pit pitjor munt (m) pentinar pinta (f) pinta piga piga (f) garsa peresa, mandra dropo munt agafar, prendre/fer malbé/saquejar munt Francés peupleraie (f) peuplier noir bois (m)/taille (d'un bois) bûcheron tracasser, taquiner, agacer frapper, heurter/sonner/becqueter applaudir sonnaille sonnaille (f) palpiter, battre hache variole mésange charbonnière/mesure de cap jarre (f) petit, e poitrine (f) pire tas (m) peigner peigne peigne (m) tache de rousseur tache noir, brune pie paresse fainéant, e tas prendre/gâter/piller tas

155

Gram. m. m. f. n. v. v. v. f. m. v. f. f. m. m. adj. m. adj. f. v. m. f. f. m. f. f. adj. m. v. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés pimpar (dv)/fistonar/ornar pin pin (fam)/pairin/pare/pair-sénher pinarra/pinhadar (dv)/pinosa pincelatge/piuselatge (dv) pincèla/puncèla pincèu pincèu/puncèu pinçada/nhac (m)/nhacada pinçada/pecigada pinçar pinent, a/arribent, a pinent/penent (dv) pinson pinta pintor/pintre pintre/pintor piòc piòc, a/polòi, a/perròt, a piòisha piòla (dv)/pica/destrau pioshar/catar pipaire, ra/humaire, ra pipar/humar pipaut, a (dv)/lord, a/cascant, a (dv) pipaut, a/pipotàs, assa pipa/moma pipèr(dv)/peberòt pipòt piquent, a Castelhan adornar pino abuelo pinar (m) virginidad (f) doncella, virgen pincel doncel, virgen mordisco (m) pellizco morder/apretar/asir, agarrar pendiente pendiente (f), cuesta (f), caída (f) grosella (f) nata pintor pintor jalón, piquete pavo pico (m) hacha cavar fumador, a fumar sucio, ía necio, ia; bobo, ba; sandio, ia muñeca pimiento muñeco picante Catalan adornar pi avi pineda virginitat (f) donzella, poncella pinzell donzell, poncell, verge mossegada pessic mossegar/estrènyer/agafar, agarrar pendent costa (f), pendís, baixant grosella (f) nata pintor pintor jaló gall dindi pic (m) destral cavar fumador, a fumar brut, a neci, nècia; inepte; bèstia nina pebrot ninot picant Francés orner, parer pin grand-père pinède virginité (f) pucelle pinceau puceau morsure pincement/pinçon mordre/serrer/saisir en pente côte (f), montée (f), pente (f) groseille (f) crème peintre peintre jalon dindon pic (m) hache houer, bêcher fumeur, euse fumer sale sot, sotte poupée piment poupée (f) piquant, e

156

Gram. v. m. m. f. m. f. m. m. f. m. v. adj. m. m. f. m. m. m. m. f. f. v. n. v. adj. adj. f. m. m. adj.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés piquèra/gratèra/prudor (dv) piquet piri (franc)/pejor/petjor piroar/germiar/galhoar pish pishadís dera broma/roginadís pishar era broma/roginar/escopishar pishar (fam) pisharròt/godilh pissarra (cast)/tablèu (dv) pistar/èster ara demora pistar/susvelhar/campar pita (dv)/bua/shagata piterau/pitrau/piech pitjar/sarrar pitrau/piterau/piech piuda/pude plaça plaça de (en)/en torn de/en lòc de plaçar plaçar/emboishar plaçar/lheuar/dreçar plade plàder/plàser (dv)/shautar plafon/solèr de naut plagar plaga/plèisha/alebadura (dv) plaja plan de plan que òc plan que/pr'amor que/per'mor que Castelhan picor punto peor germinar, brotar cascada (f)/orina (f) llovizna (f) lloviznar orinar/gotear, chorrear, manar chorro pizarra acechar vigilar chispa pecho apretar, oprimir, prensar pecho pulga plaza/asiento (m) en lugar de colocar, situar, instalar emplear ordenar plátano falso agradar, gustar, venir a gusto, querer techo llagar, herir llaga, herida playa mucho, cha por supuesto, por descontado pues, puesto que, ya que Catalan picantor, picor punt pitjor germinar, brollar cascada (f)/orina (f) ploviscó plovisquejar orinar/regalimar, brollar doll, raig pissarra aguaitar vigilar guspira pit estrènyer, premsar pit puça plaça/seient (m) en lloc de col·locar, situar, instal·lar emprar/donar feina ordenar, desar blada (f) agradar, plaure, voler sostre nafrar, ferir nafra, ferida platja molt, a sens dubte doncs, ja que, puix que, perquè Francés démangeaison point pire germer, bourgeonner cascade (f)/urine (f) bruine (f) bruiner uriner/ruisseler, jaillir jet tableau noir (m) guetter surveiller étincelle poitrine étreindre, serrer poitrine puce place/siège (m) au lieu de placer, situer, installer employer ordonner faux-platane plaire, être agréable plafond blesser blessure plage beaucoup de certainement donc, car, puisque

157

Gram. f. m. adj. v. f. m. v. v. m. f. v. v. f. m. v. m. f. f. loc. prep. v. v. v. m. v. m. v. f. f. adj. loc. adv. conj.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés plan segur plan te crei plana planèr, a planèr/planhèra (f)/planherada (f) planh plànher planhèra planheròt planhèth planhós, osa/planhiu, a/gemissent, a planhòt (inv) plantolièr planvienguda (dv)/planvenguda/benvenguda plan/hèra (dv)/hòrt (dv) plapar/mirgalhar/pigalhar plapa/plap (m) plapejar plap/plapa (f) plasentèr, a/cortés, esa plasentèr, a/plasent, a plasent, a/graciós, osa plaser/gòi plastre (franc)/geish/guish plat plata/platèu (m. dv) Castelhan por supuesto, ciertamente desde luego, por supuesto página llano, na meseta (f), llano lamento, queja (f), gemido compadecer, consolar/sentir, deplorar llanura llano, rellano llanura (f), rellano doliente; lastimero, ra quejica vivero bienvenida mucho, muy manchar, motear mancha/claro manchar, motear mancha (f)/claro agradable, cortés, galante apacible, agradable gracioso, sa deleite, placer, goce yeso plato bandeja Catalan sens dubte sens dubte pàgina pla, na altiplà, pla, planura (f) queixa (f), lament, plany, clam compadir, plànyer/recar, lamentar plana replà, lleixa (f) plana (f), replà queixós, osa; planyívol, a gemegós, osa planter benvinguda molt tacar, clapejar taca/clapa clapejar, tacar taca (f)/clapa (f) agradable; cortès, esa; galant tranquil, il·la; plàcid, a; agradable xamós, osa delectació (f), plaer, fruïció (f) guix plat safata Francés certainement certainement page plat, e plateau plainte (f), regret, lamentation (f) plaindre, consoler/regretter plaine replat plaine (f) plaintif, ive geignard pépinière (f) bienvenue beaucoup/très (devant un adj./adv.) tacher, tacheter tache/moucheture tacher, tacheter tache (f)/moucheture (f) agréable; poli, e; galant, e agréable, placide gracieux, euse délectation (f), plaisir, jouissance plâtre plat plateau (m)

158

Gram. loc. adv. loc. adv. f. adj. m. m. v. f. m. m. adj. adj. m. f. adv. v. f. v. m. adj. adj. adj. m. m. m. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés plàver (dv)/plòir plavusquei (dv)/roginadís plegar plegària/pregària plegatiu, a pleish (dv)/sèga (f) pleishar/plagar/alebar (dv) plèisha/plaga plendenga plen, ea/ia pletera/arrastèth (m) plòir/plòver (dv)/plàver (dv) ploja plojat/borrat/bategat/boisharràs plojau/plojat/borrat/bategat plor (soent en plurau) plorar/bramar (fam) plorós, osa/ploradís, issa plòver (dv)/plòir plovina/rogina/roginadís (m) pluma plumalh plurau poblacion/populacion poblant, a/estatjant, a pòble/vilatge poblòt/bordalat pòc/pauc(dv) pòcha poder/pósquer pòdo podom/poson (dv) Castelhan Catalan llover ploure llovizna (f) ploviscó ordenar/doblar, doblegar, curva desar/plegar, doblegar, corbar romería romiatge (m), romeria flexible/dócil doblegable, flexible/dòcil matorral matoll herir ferir herida ferida pendiente (m) arracada lleno, na; completo, ta ple, ena; complet, a rastrillo (m) rascle (m) ilover ploure lluvia pluja chubasco xàfec chaparrón, chubasco ruixat, xàfec lloro, llanto/lágrima (f) plany, plor/llàgrima (f) llorar plorar lloroso, sa; lagrimoso, sa plorallós, osa; llagrimós, osa llover ploure llovizna ploviscó (m) pluma ploma copo/plumero floc, cerro/plomer plural plural población població habitante habitant pueblo poble aldea (f) llogarret poco poc bolsillo (m) butxaca poder poder pulgar polze veneno verí Francés pleuvoir bruine (f) ordonner/plier, ployer, courber pèlerinage (m) pliable, flexible/docile buisson blesser blessure pendant d'oreille plein, e; complet, ète râteau (m) pleuvoir pluie averse (f) averse (f) pleur/larme (f) pleurer éploré, e; larmoyant, e pleuvoir bruine plume flocon/plumeau pluriel population habitant, e village hameau peu poche pouvoir pouce poison

159

Gram. v. m. v. f. adj. m. v. f. f. adj. f. v. f. m. m. m. v. adj. v. f. f. m. m. f. n. m. m. adv. f. v. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés poësia pòga pòc/a plaser polader/aiguassèr polhastre (cat)/poret polidesa/polidetat/beresa polidor/polidesa/beresa/beutat (dv) polit, ida/beròi, a polòi, a/perròt, a/piòc, a poma pompa pompièr pompilh (moralh, bot) dera cama ponin, a/pichon, a (dv) pont (dv)/pònt pònt/pont (dv) popa popa de vaca/merigòla/migaròla/morilha popar popenc popet/cimeron populacion/poblacion poput, uda pora poralha poralhèra (dv)/garièra pòrc-singlar/sanglièr porcalha porcèth, èra pòrc-gandièr porèr (dv)/poralhèr/garièra (f) poret poreton/poric Castelhan poesía despacio fregadero pollo belleza belleza bonito, ta; guapo, pa pavo manzana bomba bombero pantorrilla (f) pequeño, ña puente puente mama, teta, seno (m) colmenilla mamar potro pezón población carnoso, sa polla, gallina joven volatería gallinero jabalí hampa/la especie porcina cerdo, da vagabundo, da gallinero pollo polluelo Catalan poesia a poc a poc aigüera (f) pollastre bellesa, formositat bellesa, formositat bonic, a gall dindi poma bomba bomber panxell petit, a pont pont mamella, pit (m) múrgola mamar, xumar poltre mugró població carnós, osa; molsut, uda polla, gallina jove volateria galliner porc senglar briva/l'espècie porcina porc, a rodamón galliner pollastre pollet Francés poésie lentement évier poulet beauté beauté joli, e; beau, elle dindon pomme pompe sapeur-pompier mollet petit, e pont pont mamelle, sein (m) morille téter poulain mamelon population charnu, e poulette volaille poulailler sanglier crapule, pègre/l'espèce porcine cochon vagabond, e poulailler poulet poussin

160

Gram. f. adv. m. m. f. f. adj. m. f. f. m. m. adj. m. m. f. f. v. m. m. f. adj. f. f. m. m. f. n. adj./n. m. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés porfiaire, ra porfiança porgar/sauclar pòrge (dv)/entrada (f)/nèira (f) poric/poreton porro pòrta portaemplentes portanèu (dv)/hiestron portar portau pòsa posar posà-se poson (dv)/podom pósquer/poder possada possar possar/en·hiscar possedir pòt pòt èster/dilhèu poth/hasan (dv) potja potjat potoar (dv)/punar poton (dv)/punet potonar (dv)/punar potz/putz pòur/páur (vg) Castelhan perseverante perseverancia escardar vestíbulo polluelo porrón puerta correveidile; alcahuete, ta taquilla (f) llevar/traer portal reposo (m) aguardar, esperar descansar veneno poder empujón (m), sacudida empujar/brotar, crecer, vegetar incitar, instigar poseer labio acaso gallo césped (m)/gleba césped besar beso besar pozo miedo (m) Catalan perseverant perseverança birbar vestíbul pollet porró porta portanoves; alcavot, a taquilla (f) dur, portar portal repòs (m) esperar descansar verí poder empenta, sotragada empènyer/brollar, créixer, vegetar acuitar, incitar, burxar posseir llavi potser gall gespa/gleva gespa (f) besar bes, petó besar pou por Francés persévérant, e persévérance sarcler vestibule poussin vasse en verre à long bec porte colporteur, euse; entremetteur, euse guichet (m) porter/apporter portail repos (m) attendre reposer poison pouvoir poussée, secousse pousser/bourgeonner, croître, végéter inciter posséder lèvre (f) peut-être coq gazon (m)/glèbe gazon baiser, embrasser baiser baiser, embrasser puits peur

161

Gram. adj. f. v. m. m. m. f. n. m. v. m. f. v. v. m. v. f. v. v. v. m. adv. m. f. m. v. m. v. m. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés povassèra povàs/prova (f. dv) povora pradaria/pradèra prat praube des crostets/mendicant, a praubesa/praubetat/praubèra praube, ba/praue, ua prebotjar precèpte predà-se predèra (dv)/puta/gorrina/gaudimèla predíder/predíser (dv) prefàcia/abans díder (m) prefixe pregària/plegària prejudici/damnatge/tòrt premanida/premaniment (m) premanir/aprestar (dv) premanit, ida/prèst, a prèmi premòir/prebotjar préner mida (fam) préner/prénguer prenhatge/prenhetat (f)/prenhessa prenuda preocupar/tormentar prèp (dv)/apròp preséncia present presoèr, a Castelhan polvareda polvo pólvora pradera prado mendigo, ga pobreza pobre iniciar, promover mandato, precepto esmerarse/prendarse, enamorarse puta predecir prólogo (m) prefijo romería perjuicio preparación preparar listo, ta premio promover zurrar tomar, coger preñez, embarazo (m) toma inquietar, preocupar cerca presencia don, regalo prisionero, ra Catalan polseguera pols pólvora prada prat captaire pobresa pobre, a iniciar, promoure mandat, precepte posar curar/enamorar-se puta, bagassa predir pròleg (m) prefix romiatge (m) perjudici preparació preparar enllestit, ida premi promoure apallissar/assaonar agafar, prendre prenyat (m), embaràs (m) presa preocupar, inquietar prop presència regal, do presoner, a Francés nuage de poussière poussière (f) poudre prairie pré mendiant, e pauvreté pauvre initier, promouvoir mandat, précepte se perfectionner/s'éprendre putain prédire préface préfixe pèlerinage (m) préjudice préparation préparer disposé, e prix promouvoir battre/corroyer, tanner prendre, saisir grossesse prise préoccuper, inquiéter près présence cadeau prisonnier

162

Gram. f. m. f. f. m. n. f. adj./n. v. m. v. f. v. f. m. f. m. f. v. adj. m. v. v. v. f. f. v. adv. f. m. n.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés preson prèssa pressadament pressant, a pressà-se/esdegà-se pression/premuda prestatge/prèst prèst/prestatge pretèxte/desencusa (f) prètz prètzhèt preveir/prevéder previer/previéner (dv)/prevénguer prigond, a/pregond, a/prohond, a prima (dv)/primauera primauera/prima (dv) primau, ala primordiau prim, a/magre, gra/escanaulit, ida prince pro produsir/produir (cat) profession/mestièr (m) profitar/profieitar (dv)/galibar prohond, a/prigond, a projècte prològ/prològue prometut, uda propagar/espandir/escampilhar propici, ícia propietari proteccion/emparament (m) Castelhan cárcel, prisión prisa de prisa urgente apresurarse presión préstamo préstamo pretexto precio destajo/tarea (f), trabajo prever prevenir, advertir profundo, da primavera primavera borrego, ga capital delgado, da príncipe bastante producir profesión aprovechar profundo, da proyecto, esbozo prólogo novio, ia; prometido, da difundir, propagar oportuno, na dueño protección Catalan presó pressa de pressa urgent afanyar-se pressió préstec préstec pretext preu escarada (f)/tasca (f), feina (f) preveure prevenir, advertir profund, a primavera primavera borrec, ega cabdal, capital prim, a príncep bastant, prou produir professió aprofitar profund, a projecte, esbós pròleg nuvi, núvia; promès, esa difondre, propagar oportú, una amo protecció

163

Francés Gram. prison f. hâte f. en hâte, diligemment adv. urgent, e adj. se hâter v. pression f. prêt m. prêt m. prétexte m. prix m. forfait/tâche (f) m. prévoir v. prévenir, avertir v. profond, e adj. printemps (m) f. printemps (m) f. brebis, mouton d'un à deux ans n. capital, e adj. mince adj. prince m. assez adv. produire v. profession f. profiter v. profond, e adj. projet, ébauche m. prologue, préface (f) m. fiancé, e n./adj. diffuser, propager v. opportun, e adj. maître m. protection f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés protegir/emparar prova (dv)/povàs (m) provedir/aprovedir provier/provénguer/proviéner (dv) provocacion prua prüèr/prüèra (f) prumèr, a/purmèr, a (dv) pr'amor de/per'mor de pr'amor que/per'mor que/perque pudentós, osa/pudent, a/pudesenc,a pudent, a/pudentós, osa/pudesenc,a púder pudesenc, a/pudent, a/pudentós, osa pude/piuda pujada pujar pujau/tucò punar/potoar (dv)/potonar (dv) punchar punchar (fam)/en·hiscar punet/poton (dv) punh punhet puniment punir punta deth dia/trincar deth dia puntejar/campar/guinhar punt/piquet purna/bua/shagata pursèra Castelhan proteger polvo (m) abastecer provenir, proceder, descender desafío (m) ciruela ciruelo primero, ra a causa de, por porque, puesto que, ya que maloliente maloliente heder, apestar maloliente pulga cuesta, subida subir colina (f), montículo besar pinchar, picar, punzar/puncionar incitar, instigar beso puño puño de la manga/muñeca (f) castigo castigar, corregir amanecer (m) aparecer punto chispa patilla Catalan protegir pols (m) abastar, proveir procedir, descendir, provenir desafiament (m) pruna prunera (f) primer, a a causa de, per perquè pudent pudent pudir pudent puça costa, pujada, pendís (m) pujar turó, monticle besar picar, punxar, fiblar/puncionar incitar, burxar bes, petó puny puny de la màniga/puny, canell càstig castigar, corregir alba aparèixer punt guspira patilla Francés protéger poussière pourvoir, approvisionner provenir, procéder, descendre défi (m) prune prunier premier, ière à cause de parce que puant, e puant, e puer puant, e puce côte, montée monter colline (f), monticule baiser, embrasser piquer, aiguillonner/ponctionner inciter baiser poing poignet/poing punition (f) punir, corriger aube apparaître point étincelle favoris (m. pl.)

164

Gram. v. f. v. v. f. f. m. adj. prep. loc. conj. adj. adj. v. adj. f. f. v. m. v. v. v. m. m. m. m. v. f. v. m. f. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés pur, a/blos, sa pus (vlh) puslèu/mèslèu/meilèu (dv) puta/gaudimèla/predèra (dv) putz/potz Castelhan puro, ra más más bien puta pozo Catalan pur, a més més aviat puta, bagassa pou Francés pur, e plus plutôt putain puits

165

Gram. adj. adv. loc. conj. f. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00

166

Q
Aranés quadèrn/quasèrn (dv) quadrupèda quan quasi/lèu quatau quate quate pautes (a) quauquarren quauquarrés quauquedegun (puj) quauque, qua; quauqui, ques quauqui uns, quauques ues quauqu'un, quauqu'ua quaussevolh que quècta/quista quedar/estar/demorar quehèr/quehar (dv)/coenta (f. dv) queiguda/caduda (dv) quèir amorós/encamardà-se quèir/càder (dv) queisha/planhum (m)/planh (m) quèra querà-se querrèr, a/esquerrèr, a quèr, ra/esquèr, a qui Castelhan cuaderno cuadrúpedo, da cuando casi cuarto, ta cuatro a gatas algo alguien alguien cierto, ta; algún, a algunos, nas alguno, na cualquiera que colecta quedar quehacer, ocupación (f) caída enamorarse caer queja polilla apolillarse zurdo, da izquierdo, da quién Catalan quadern quadrúpede, a quan gairebé, quasi quart, a quatre de quatre grapes alguna cosa, quelcom algú algú cert, a; algun, a alguns, nes algun, a qualsevol que col·lecta restar, quedar quefer, ocupació (f) caiguda enamorar-se caure queixa arna arnar-se esquerrà, ana esquerre, a qui Francés cahier quadrupède quand presque quatrième quatre à quatre pattes quelque chose quelqu'un quelqu'un certain, e; quelque quelques-uns, unes quelqu'un, e n'importe quel, quelle; quelconque que collecte, quête rester affaire (f), occupation (f) chute s'énamourer tomber plainte mite se miter gaucher, ère gauche qui Gram. m. adj./n. adv. adv. adj. adj./n. loc. adv. pron. ind. pron. ind. pron. ind. adj. ind. pron. ind. pron. ind. adj. conj. f. v. m. f. v. v. f. f. v. adj. adj. pron. int.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés qui que sigue quichar (dv)/sarrar/pitjar quiet, a/lera (fam) quilhar/auçar quilò quilomètre quimica quinsevolh/quaussevolh quinzau quin, a que sigue (causes) quin/com quiò (dv)/tiò quirnòcha quisson/cosson (dv) quistaire, ra quist/hic quocient qu'ei pro! Castelhan quienquiera apretar tranquilo, la levantar kilogramo, kilo kilómetro química cualquiera quinceavo, va cualquier, cualquiera cómo sí bobo, ba; incapaz gorgojo, carcoma (f) colector, a; recaudador, a quiste cociente basta! Catalan qui sigui estrènyer tranquil, il·la aixecar quilo quilòmetre química qualsevol quinzè, ena qualsevol com sí beneit, a; totxo corc col·lector, a; recaptador, a quist quocient prou! Francés n'importe qui étreindre, serrer tranquille lever kilo kilomètre chimie n'importe quel, quelle; quelconque quinzième n'importe quel, quelle; quelconque comment oui niais, e vrillette (f), charançon quêteur, euse kyste quotient cela suffit!

167

Gram. pron. ind. v. adj. v. m. m. f. adj. adj./n. adj. adv. adv. adj. m. adj./n. m. in. interj.

Diccionari d’aranés v1.0.00

168

R
Aranés rabadan rabanaria (fam)/lhocaria/holia (dv) ràbia/rauja raça rafatalha raflada raflar rafle (dv)/arravet ragost (dv)/aguisat/fricòt rajòu (de lum) rajòu (liquids) rambalh de mots rambalh/guilha (f) rambolh rampòina/horra/gorra/peleja rancura ranc, a/ranquet, a/coish, a/tòrt, a (dv) ranquejar/coishejar/palanquejar ranquet, a/ranc, a/coish, a rapiar/rapinar rapinar/rapiar rare, ra ras de (ath)/ath cant de raser/rasor (dv) rason/arrason rastòl/rostòl rauba (dv)/ròba Castelhan zagal locura rabia raza, casta desecho (m)/míseros (m. pl) hurto (m) hurtar, rapiñar rábano guisado rayo chorro trabalenguas desorden, lío embrollo riña rencor, resentimiento, pesar (m) cojo, ja cojear cojo, ja arrebatar, rapiñar, coger coger, arrebatar, rapiñar raro, ra; escaso, sa al lado de navaja (f) razón, pretexto (m) cayado ropa Catalan sagal, rabadà bogeria ràbia raça, casta rebuig/mísers (m. pl) furt (m), afanada rampinyar, rapinyar rave guisat raig doll, raig joc de paraules embolic, rebombori embrollament baralla rancúnia, rancor, ressentiment, pesar coix, a coixejar coix, a arrabassar, rapinyar arrabassar, rapinyar rar, a al costat de navalla (f) raó, pretext (m) gaiata (f) roba Francés jeune berger folie rage race rebut/les miséreux (m. pl.) vol (m), larcin (m) dérober, rapiner radis ragoût rayon jet jeu de mots désordre, tohu-bohu, imbroglio embrouillement querelle rancune, ressentiment (m), regret (m) boiteux, euse boiter boiteux, euse ravir, rapiner ravir, prendre, rapiner rare à coté de rasoir raison, prétexte (m) houlette (f) robe Gram. m. f. f. f. f. f. v. m. m. m. m. m. m. m. f. f. adj./n. v. adj./n. v. v. adj. loc. prep. m. f. m. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés raubaire, ra (dv)/lairon, oa/panaire, ra raubar (dv)/panar raubatòri (dv)/panatòri/laironici rauja/ràbia reale, la (dv)/rar, a reauçar rebaishar rebandèla/peaina rebastar/mólher rebàter rebellion/susmauta/suslhèua reberèc (d'un vaishèth) réber/recéber rebocada rebocar rebohar/rebuhar rebomb (dv)/reclam rebomb (dv)/repompida (f) rebòt rebotar (hustèr) rebotegar rebrèc rebrembança/remembrança rebrembar rebrembà-se rebrembe recaptar/caperar recéber/réber recent, a recèrc/recercament reclam/rebomb Castelhan ladrón, ona robar, hurtar robo rabia escaso, sa; raro, ra realzar rebajar pandilla ordeñar reflejar/rebatir rebelión pico recibir reflujo (m) rebozar/rechazar, refluir rechazar, refluir, derramar eco rebote cepillo cepillar regañar, refunfuñar desecho recuerdo (m), reminiscencia/memoria recordar acordarse recuerdo abrigar recibir, acoger reciente pesquisa (f) eco Catalan lladre robar, rampinyar robatori ràbia rar, a realçar rebaixar colla munyir reflectir/rebatre rebel·lió bec rebre reflux (m) arrebossar/rebutjar, refluir rebutjar, refluir, vessar ressò rebot ribot ribotar renyar, rondinar rebuig record (m), reminiscència/memòria recordar recordar-se record abrigar rebre, acollir recent perquisició (f) ressò Francés voleur, euse voler, dérober vol rage rare relever rabaisser, rabattre troupe, bande traire réfléchir, refléter/réfuter rébellion bec recevoir reflux (m) crépir/repousser, refluer refouler, refluer, regorger écho rebondissement rabot raboter gronder, grogner, grommeler rebut souvenir (m), réminiscence/mémoire rappeler se rappeler souvenir abriter recevoir, accueillir récent, e perquisition (f) écho

169

Gram. n. v. m. f. adj. v. v. f. v. v. f. m. v. f. v. v. m. m. m. v. v. m. f. v. v. m. v. v. adj. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés recodina recòlta (dv)/cuelheta reconéisher/arreconéisher reconhar recontorn recorrut recuélher recuèn/marrèc recurbir rechauchets redaccion redigir redigir (un document) redon, a/ardon, a (vlh) reflectir reflux/rebocada (f) refortilhar/assolidar/arrefortir refugi rega reganhós, osa/reganhut, uda reganhut, uda/reganhós, osa regardar/tànher regent, a (dv)/mèstre, tra regionau region/parçan (m) regòla (dv)/soquèr (m)/aigüèra regolejar/shurmar regrelh (dv)/hilhòla (f) reguitnar (dv)/pernejar reiau reiaume/reine reinatge Castelhan despensa cosecha reconocer esconder circunvolución (f) recorrido recoger recodo recubrir restos, desperdicios redacción redactar extender redondo, da reflejar reflujo afianzar, reforzar, consolidar refugio trazo (m) huraño, ña huraño, ña concernir maestro, ra regional región cauce (m), reguero (m) rezumar retoño cocear real reino, reinado reinado Catalan rebost (m) collita reconèixer amagar circumvolució (d recorregut recollir revolt, tombant recobrir sobralles (f), sobres (f) redacció redactar estendre rodó, ona reflectir reflux consolidar, fiançar, reforçar refugi traç (m) esquerp, a esquerp, a concernir mestre, ra regional regió rec (m), canal (m) traspuar relluc guitar reial regne, regnat regnat Francés dépense récolte reconnaître cacher circonvolution (f) parcours recueillir détour, tournant recouvrir reliefs rédaction rédiger étendre rond, e réfléchir/refléter reflux affermir, renforcer refuge ligne hargneux, euse hargneux, euse concerner maître, sse régional, e région rigole suinter rejet ruer royal, e royaume, règne règne

170

Gram. f. f. v. v. m. m. v. m. v. m. pl. f. v. v. adj. v. m. v. m. f. adj. adj. v. n. adj. f. f. v. m. v. adj. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés reine/reiaume rèisha rejúnher relampit/lampig/eslambrec (dv) relèu relha/gahon (m) relheta relòtge/arlòtge relúder remachar (cast)/riblar remanar remastegar remèdi remèrca remesa reméter reméter remir remocar remoquet remosigar (fam)/esquiçar remosigar/rosigar rendement renèc/brestèc reng/renh/hilada (f) rensenhament (dv) repapiar (dv)/persutar repaus (dv)/pòsa (f) repausar (dv)/posar repèish (dv)/minjada (f)/gach Castelhan reino, reinado verja, reja juntar, reunir relámpago relieve gozne (m) bisagra reloj brillar, lucir remachar remitir rumiar/refunfuñar/insistir remedio nota, membrete (m) envío reponer/entregar/acometer remitir negar chasquear, abuchear chasco, decepción (f)/chiste desgastar roer rendimiento, producto reniego fila (f) dato insistir reposo descansar comida Catalan regne, regnat reixat (m) afegir, reunir llampec relleu golfo (m) frontissa rellotge lluir reblar trametre remugar/rumiar, ruminar/amaçar remei nota (f) tramesa tornar posar/iliurar/escometre remetre/trametre negar mocar, esbroncar miquel, desengany/acudit desgastar rosegar producte, rendiment renec filera (f) dada (f) insistir repòs descansar, reposar àpat Francés royaume, règne grille rejoindre, réunir éclair relief gond (m) charnière horloge (f) reluire river renvoyer remâcher/ruminer/rabâcher remède annotation (f) envoi (m), remise remettre/livrer/attaquer remettre/renvoyer nier river son clou, rabrouer moquerie, désillusion/plaisanterie user ronger produit, rapport juron file (f) donnée (f), renseignement rabâcher repos reposer repas

171

Gram. m. f. v. m. v. f. f. m. v. v. v. v. m. f. f. v. v. v. v. m. v. v. m. m. m. m. v. m. v. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés repervèri/arrepervèri/arreproèr (dv) repetir/segondar repompit/repompida (f) repotèc repotegada repotegaire, ra reptar/pelejar republica repugnant, a/hastigós, osa requectar requista residir/demorar/estar resilha (dv)/sarna/bren de ressèga (dv) respirar/alendar/alenar (dv) respóner/arrespóner resquilhada (dv)/esguitlada resquitar ressèc ressèc (dv)/sarna (f) ressèga ressegum/sarna (f) resson/reclam/rebomb ressopet restancar restar/estar resumir resumit resvenjadissa resvenjadís/resvenja (f) resvenjament/resvenjança (f) resvenja/resvenjadís (m) Castelhan refrán repetir rebote repulsa (f)/réplica (f) respuesta brusca/corrección refunfuñador, a; gruñón, ona reñir, regañar república repelente, ta recaudar investigación, requerimiento (m), demanda residir serrín (m) respirar responder resbalón (m) resarcir aserradero serrín sierra serrín eco cena ligera durante la noche detener/estancar, restañar quedar resumir resumen venganza venganza (f) venganza (f) venganza Catalan refrany repetir rebot reny, repulsa (f)/rèplica (f) resposta brusca/correcció rondinaire, remugador renyar república repel·lent recaptar investigació, requeriment, requesta residir serradura respirar respondre relliscada rescabalar serradora (f) serradura (f) serra serradura (f) ressò ressopó retenir/estancar, estroncar restar, quedar resumir resum venjança venjança (f) venjança (f) venjança Francés proverbe répéter rebondissement réprimande (f)/réplique (f) riposte brusque/correction grognon, onne gronder république repoussant, e percevoir, recouvrer recherche, requête résider sciure respirer répondre glissade dédommager scierie (f) sciure (f) scie sciure (f) écho souper arrêter/étancher rester résumer résumé vengeance vengeance (f) vengeance (f) vengeance

172

Gram. m. v. m. m. f. adj./n. v. f. adj. v. f. v. f. v. v. f. v. m. m. f. m. m. m. v. v. v. m. f. m. m. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés retard retenguda retengut, ada/mesurat, ada retengut, uda (fam)/aganit, ida retirada retombadura (dv)/solatge (m) retornar retreigut, uda/retrèt, a/retrèit, a (dv) retreigut, uda/vergonhós, osa retrèir retronir retruc reünir/amassar/rejúnher revengut/reviengut (dv) revier revier/reviscolar revirada/arrevirada revirar/arrevirar revirar/arrevirar revirolet/arrevirolet reviron/marrèc/virada (f) reviscolar/arreviscolar revitèri (dv)/arrepervèri revlincar revlinco/marrèc revolucion/revòuta revòuta/revolucion Castelhan retraso restricción, discreción parco, ca; sobrio, ia; moderado, da avaro, ra parecido (m) sedimento (m) regresar/devolver, restituir reservado, da; discreto, ta tímido, da reprochar/retraer resonar, retumbar, repercutir rebote, rechazo reunir rédito regresar/volver en si revivir traducción, versión/giro (m) traducir/registrar, revolver volver, girar/girarse, responder (rápida) media vuelta (f)/cambio de opinión recodo reanimar, avivar/revivir refrán torcer, plegar, doblegar recodo, curva (f) revolución revolución Catalan retard restricció, discreció moderat, ada; sobri, sòbria avar, a; gasiu, iva semblança sediment (m) tornar, retornar/restituir, tornar reservat, ada; discret, a tímid, a retreure ressonar, retronar, repercutir rebot, retopada (f) reunir rèdit tornar/recobrar el sentit reviure traducció, versió/gir (m) traduir/escorcollar, regirar girar/girar-se, respondre (ràpidament) mitja volta/canvi total d'opinió revolt, tombant reanimar, revifar/retornar, reviure refrany torçar, doblegar revolt, tombant/corba (f) revolució revolució Francés retard restriction, discrétion sobre avare similitude sédiment (m) retourner, revenir/restituer, renvoyer réservé, e; discret, ète timide reprocher/rétracter retentir, répercuter rebondissement, ricochet réunir rapport, revenu revenir/retrouver ses sens revivre traduction, version/giration traduire/fouiller, bouleverser retourner/se retourner, riposter volte-face (f)/change d'opinion détour, tournant ranimer, ressusciter/revivre proverbe tordre, plier, courber détour, tournant/courbe (f) révolution révolution

173

Gram. m. f. adj. adj./n. f. f. v. adj. adj. v. v. m. v. m. v. v. m. v. v. f. m. v. m. v. m. f. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés revòuta/susmauta riban (dv)/lacet riblar riflar/raflar ringlèra/hilada/reng (m)/renh (m) ris (dv)/arròs risolet, a (dv)/arridolet, a risque ròba/rauba (dv) rocassut, uda/malhocut, uda rodaire, ra/gandiaire, ra rodament de cap/romia (f) rodèla rodèu/arrodeth roginadís/plovina (f) roienc, a ròi, a romadís de cap romango romar romia/rodament de cap (m) romieuatge/plegària (f) rosigar/esquiçar rosigar/remosigar rostir rotlèu/ròtle/arrodeth rupa/arrupa rurau rusca (dv)/crospa ruscader/rusquèr ruscar rusquèr/ruscader Castelhan motín (m), rebelión viruta (f) remachar hurtar fila arroz sonriente peligro ropa rocoso, sa vagabundo, da vértigo arandela rodillo llovizna (f) rojizo, za pardo, da; rubio, ia; rojo, ja mareo recodo, revuelta (f) rondar/sentir vértigos vértigo (m) romería (f) desgastar roer asar, tostar/quemar,achicharrar rodillo arruga rural corteza colador lavar colador Catalan avalot (m), rebel·lió encenall reblar rampinyar filera arròs somrient perill roba rocallós, osa rodamón vertigen volandera corró ploviscó rogenc, a bru, na; ros, rossa; roig, roja mareig revolt rondar/sentir vertigen vertigen (m) romiatge desgastar rosegar rostir, cremar/cremar, abrusar corró arruga rural escorça colador rentar colador Francés émeute, rébellion copeau river dérober file riz souriant, danger robe rocheux, euse vagabond, e vertige rondelle rouleau bruine (f) rougeâtre brun, e; blond, e; rouge étourdissement tournant rôder/sentir vertige vertige (m) pèlerinage user ronger rôtir, griller/brûler rouleau ride rural, e écorce cuvier laver cuvier

174

Gram. f. m. v. v. f. m. adj. m. f. adj. adj./m. m. f. m. m. adj. adj. m. m. v. f. m. v. v. v. m. f. adj. f. m. v. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00

175

S
Aranés sa sabata sabença sabentament/sapientament sabentat/sabença sabent, a/sapient, a saber saberut, uda sable sablèra sablós, osa/sablut, uda/sablonós, osa sabon sabonada (fam) sabor sacamand (dv)/bandit sadorament sadorar/assadorar/hartar sadoritge/sadorum sadoth, ora/assadorat, ada safalhut, uda sagerar sagèth sagnadura/sagnèra/sagna sagnament sagnar sagna/sagnadura/sagnèra sagnèra/sagna/sagnadura Castelhan su zapato (m) sabiduría, ciencia/información sabiamente sabiduría, ciencia sabio, ia saber entendido, da; experto, ta; docto, ta arena (f) arenal (m) arenoso, sa jabón repulsa sabor bandido hartada (f), tupa (f) saciar saciedad (f) saciado, da; harto, ta ceceoso, sa sellar sello hemorragia sangría (f), hemorragia (f) sangrar/degollar hemorragia hemorragia Catalan el seu, la seva/sa sabata saviesa, ciència/informació sàviament saviesa, ciència savi, sàvia saber entès, esa; expert, a; docte sorra (f) areny (m), sorral (m) sorrenc, a sabó reny (m), repulsa sabor bandit atipament sadollar, saciar sacietat (f) fart, a; sadollat, ada papissot, a segellar segell hemorràgia sagnia (f), hemorràgia (f) sagnar, sangonejar/degollar hemorràgia hemorràgia Francés son, sa soulier (m) sagesse, science/information savamment sagesse, science savant, e savoir expert, e; entendu, e; docte arène (f), sable carrière de sable sableux, euse savon réprimande saveur bandit rassasiement rassasier sacieté (f) rassasié, e; repu, e qui zézaye sceller, cacheter sceau hémorragie saignée, hémorragie saigner, tirer du sang/égorger hémorragie hémorragie Gram. adj. pos. f. f. adv. f. adj./n. v. adj./n. m. f. adj. m. f. m. m. m. v. m. adj. adj. v. m. f. f. v. f. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés sajar/assajar sajar/tractar sala de banh salarga sala/crasta salèr salimana salon/minjador saloparia salopejaire, ra salopejar/lordejar/enlordir salopèr salòp, a/lord, a/pipaut, a (dv) salutós, osa salut/santat (dv) sancer, a sancha sang (animaus) sang (persones) sangarrèra sanglièr/sanglar (dv) sanglòt sangsuga saniguejar sanís, issa/sanitós, osa sansamara/sansamaro (m) santet/plegària (f)/romieuatge san, a/sanitós, osa Castelhan ensayar, intentar, probar/osar tratar cuarto de baño salmuera casa consistorial lata (f) salamandra comedor suciedad, basura/escoria social chapucero, ra ensuciar suciedad (f)/truhanería (f) sucio, ia saludable; bueno, na; sano, na salud completo, ta; entero, ra; intacto, ta vasija sangre sangre (f) sangría, hemorragia jabalí hipo sanguijuela ganguear saludable; sano, na; bueno, na ajenjo (m) romería (f) sano, na; bueno, na Catalan assajar, intentar, provar/atrevirse tractar cambra de bany salmorra casa de la vila, casa gran ilauna (f) salamandra menjador brutícia, escombraries/carrall (m) matusser, a embrutar brutedat (f), brutícia/ truanaria (f) brut, a; matusser, a saludable; salubre; sa, na salut complet, a; sencer, a; intacte, ta atuell (m) sang sang (f) sagnia, hemorràgia porc senglar singlot sangonera parlar amb veu de nas saludable; sa, na donzell romiatge sa, sana Francés essayer, tenter, éprouver/oser traiter salle de bain saumure hôtel de ville boîte (en fer-blanc) salamandre salle à manger saleté, ordures/rebut de la société bâcleur, euse salir saleté, impureté (f)/truandaille (f) malpropre, sale salutaire; sain, e santé (f) entier, ère; complet, ète; intact, e vase sang (m) sang hémorragie sanglier hoquet sangsue nasiller salutaire; sain, e absinthe pèlerinage sain, e

176

Gram. v. v. m. f. f. m. f. m. f. adj. v. m. adj. adj. f. adj. f. f. m. f. m. m. f. v. adj. f. m. adj.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés saorra (oelham e crabum) sapaire sapastre, tra sàpia sapiéncia/sapiença sapiença/sapiéncia sapientat sapient, a/sabent, a sapo/grapaud/harri (dv) sarabat/tarrambòri sarna/bren de ressèga (dv) sarpat sarrada sarralha/pan (m)/clauadura sarrangalh/sargalh/arranguilh (dv) sarrar sarrar/arropir/aganchar sarrat/tucò sarri (dv)/craba (f)/isard sarte sasoèr, a sason sason sau saualhon/sagalhon/savalhon sauclar saumetada saumet, a/somèr, a saumet/ase/aso (dv) Castelhan boñiga de oveja y cabra zapador chapucero, ra sabor (m) sabiduría, ciencia sabiduría, ciencia ciencia, instrucción, sabiduría sabio, ia sapo jaleo aserrín (m) puñado, gajo o racimo de frutas sierra/apretón (m) cerradura estertor apretar, comprimir, oprimir encoger colina (f) rebeco sastre estacional/(m) temporero celo (m) estación, temporada sal gusano de la carne; gusano para cebo escardar estupidez burro, rra asno Catalan buina d'ovella i cabra sapador matusser, a sabor saviesa, ciència saviesa, ciència ciència, instrucció, saviesa savi, sàvia gripau xerinola (f), xivarri, avalot serradures (f. pl.) grapat, penjoll de fruits serrat (m)/encaixada, premuda pany (m) ranera (f) estrènyer, prémer, atapeir, oprimir encongir turó isard sastre estacional/(m) temporer zel (m) estació, temporada sal cuc de la carn, cuc per a esquer birbar ximpleria, estupidesa ruc, a ase Francés bouse de brebis et chèvre sapeur bâcleur, euse saveur sagesse, science sagesse, science science, instruction, sagesse savant, e crapaud chahut, charivari sciure poignée (f), trochet de fruits chaîne de montagnes/étreinte, pressée serrure râle étreindre, serrer, presser rétrécir colline (f) chamois tailleur saisonnier, ère/(m) saisonnier zèle (m) saison, époque sel (m) asticot sarcler stupídité âne, ânesse âne

177

Gram. f. m. adj. f. f. f. f. adj./n. m. m. f. m. f. f. m. v. v. m. m. m. adj. f. f. f. m. v. f. n. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés saumissord, a saunei (dv)/sòn saunejar (dv)/soniar saüquèr saussa saut (vlh)/bòsc sautaprat (dv)/sautarèth/sautidèth sautarèth/sautidèth/sautaprat (dv) sautidèth/sautarèth/sautirèth saut/guimbet sauvar sauvatge, atja se te (vos, li, les) platz se (so) mès non secader secalhèr/secalh secalh/secalhèr secar secodida secodir/segotir (dv) secutar (dv)/acaçar sec, a sediment/solatge/carreg sedusent, a segalh/segàs/espessulièr sègle segondar segon/segontes segotida (dv)/secodida segotir (dv)/secodir Castelhan hipócrita; disimulado, da; cazurro, rra sueño soñar saúco salsa bosque saltamontes saltamontes saltamontes salto guardar/conservar, guardar/salvar salvaje por favor siquiera, por lo menos secadero delgado, da delgado, da secar sacudida sacudir perseguir seco, ca sedimento seductor, a zarzal, matorral siglo repetir según sacudido agitar Catalan hipòcrita; sorneguer, a; caragirat, ada somni somiar saüc salsa bosc llagost llagost llagost salt desar/servar, conservar/salvar salvatge si us plau almenys assecador prim, a prim, a assecar sotragada sotragar perseguir sec, a sediment seductor, a esbarzer, matoll segle repetir segons sotragada agitar Francés hypocrite; sournois, e; fourbe rêve rêver sureau sauce bois sauterelle (f) sauterelle (f) sauterelle (f) saut serrer/garder, conserver/sauver sauvage s'il vous plaît au moins séchoir mince mince sécher secousse secouer, cahoter persécuter sec, sèche sédiment séduisant, e ronceraie (f), buisson siècle répéter selon secousse agiter

178

Gram. adj. m. v. m. f. m. m. m. m. m. v. adj. loc. adv. adv. m. adj. adj. v. f. v. v. adj. m. adj. m. m. v. prep. f. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés seishanta sèi-se/setià-se selha/herrada/farrat (m)/siata selho (cast)/sagèth semblable,bla semblança semblant/semblar/retirada (f) semblar semblar degrèu seme semença semençalha semialha semiat semicalada/tardor/abòr (m. dv) semonsa (dv)/repotegada sen sen senat, ada/senut, uda senèstre, tra (dv)/quèr, ra senhalar/sinhalar senhat (pan) senhau sénher/senhor senhora/dauna (dv) senhoreta/madamisèla senhor/sénher senon senon/sonque/solet sense pòsa/artura/demora sense relambi (dv)/sense pòsa sense/sens/shens (dv) Castelhan sesenta sentarse cubo (m) sello semejante semejanza, parecido (m) parecido parecer pesar semilla (f)/semen simiente (m), semilla siembra, sementero (m) siembra/los granos de siembra sembrado otoño (m) repulsa juicio seno sensato, ta izquierdo, da señalar, marcar, designar pan bendecido señal, índice (m) señor señora señorita señor sino sino, sino que sin tregua sin tregua sin Catalan seixanta asseure's galleda segell semblant semblança semblança (f) semblar pesar llavor (f)/semen grana, llavor sembra, sementera sembra, sembrada/les llavors sembrat tardor reny (m), repulsa seny si sensat, ada esquerre, a senyalar, marcar, designar pa beneit senyal, indici (m) senyor senyora senyoreta senyor sinó sinó, però sense repòs sense repòs sense Francés soixante s'asseoir seau (m) sceau semblable similitude ressemblance apparence (f) paraître, sembler causer du regret semence (f)/sperme semence semailles ensemencement (m)/les grains semis automne (m) réprimande sens, raison (f), sagesse (f) sein sensé, e; raisonnable gauche signaler, marquer, désigner pain bénit signe (m), signal, indice (m) seigneur/monsieur madame mademoiselle monsieur, seigneur sinon mais, sinon, seulement sans relâche sans relâche sans

179

Gram. adj./m. v. f. m. adj. f. m. v. v. m. f. f. f. m. f. f. m. m. adj. adj. v. m. f. m. f. f. m. conj. conj. adv. loc. adv. loc. adv. prep.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés sensuau sens/sense sentenciar sénter senticós, osa sentor sequèra/sequèr(m) sèra serada/vrespada serar sermonejar sernelha serpar/serpejar serpejar/serpar serpentós, osa sèrra servança servar (dv)/sauvar servici servir serví-se'n ser/vèspe set sèt setau seteme sètge/sèti sèti sètia/sièta setmana Castelhan lascivo, va sin sentenciar/juzgar sentir, oler, olfatear quisquilloso, sa olor, emanación sequía silla de montar velado/prima noche, noche ensillar refunfuñar, gruñir arista reptar reptar tortuoso, sa cerro (m), colina, collado (m) uso (m) conservar/observar servicio atender/ser útil, servir utilizar, usar tarde (f), anochecer/noche (f) sed siete séptimo, ma septiembre cerco asiento/cerco plato (m) semana Catalan lasciu, iva sense sentenciar/jutjar olorar, fer olor puntimirat, ada; repelós, osa olor, emanació secada sella vetllada/vespre (m) ensellar rondinar aresta reptar reptar tortuós, osa alturó (m), altura, pujol (m), turó (m) usatge (m) conservar/servar servei atendre, servir/ser útil utilitzar, emprar vespre/nit (f) set set setè, ena setembre setge seient/setge plat (m) setmana Francés lascif, ive sans juger/condamner sentir, flairer, fleurer pointilleux, euse odeur, émanation, senteur sécheresse selle soirée seller grogner, murmurer arête ramper ramper tortueux, euse hauteur, colline usage (m) conserver/observer service prêter attention/être utile utiliser soir/nuit (f) soif sept septième septembre siège siège assiette semaine

180

Gram. adj. prep. v. v. adj. f. f. f. f. v. v. f. v. v. adj. f. f. v. m. v. v. f. f. adj. adj. m. m. m. f. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés setmanèr, a setze seu sèuva sèxe sè-se/sèi-se/assetià-se se, s' se, s' shagata/bua shagrinar/carcanhar/chepicar (dv) shamarir/shamostar shamar/cogitar shamostar/shamarir shamostar/sorrostir shantièr sharramèu sharramostir sharramostit, ida shautar shautar (ua causa) shaute shecar (ua hònt) sherèra/eishèra (dv) sheta/canèla shinhau (un)/un drin (dv) shisclada shisclar shiscle shisclet shiscle/motle shishangla (dv)/cernalha Castelhan semanal/(m) semanario dieciséis sebo, grasa (m) selva/bosque (m) sexo sentarse se si chispa inquietar marchitar urdir marchitar agostar, abrasar, secar tarea (f) colgajo, racimo achicharrar impertinente apetecer, agradar convencer, persuadir gusto, deleite secar sobaco (m), axila grifo (m) un poco crujido (m) brotar, surgir/hender/salpicar aro crujido/chillido molde lagartija Catalan setmanal/(m) setmanari setze sèu, greix selva/bosc (m) sexe asseure's es, se, s', ‘s si guspira inquietar marcir ordir marcir pansir, cremar, abrusar tasca (f), feina (f) carroll, raïm socarrar, abrusar, salsir impertinent abellir, apetir, agradar fer el pes gust, delectació (f) assecar aixella aixeta una mica cruixit (m) brollar/fendre/esquitxar cèrcol cruixit/xiscle motlle sargantana Francés hebdomadaire/(m) hebdomadaire seize suif, graisse (f) forêt/bois (m) sexe s'asseoir se si étincelle inquiéter flétrir, faner ourdir flétrir, faner brûler, flétrir tache (f) grappe (f) flamber, brûler, dessécher impertinent, e plaire, convoiter, appéter satisfaire plaisir, délectation (f) sécher aisselle robinet (m) un peu craquement (m) jaillir/fendre/éclabousser cerceau craquement/cri aigu moule lézard gris (m)

181

Gram. adj. adj./m. f. f. m. v. pron. per. conj. f. v. v. v. v. v. m. m. v. adj. v. v. m. v. f. f. adv. f. v. m. m. m. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés shiulet shivau/chivau (vg) shomar shordaire, ra shordar/amolar/picanhar shordar/enervar/despacientar shuar/espavordir/espampariar shugar shugarda shurlar shurmar/pishar shut, a/shec, a siata/herrada sièis (dv)/sies siesau sies/sièis (dv) sièta/sètia sièti/sèti sigardon/shigardon signatura simbosses similaria/similaritat similaritat/similaria simplament simplet, a/ingenú, ua simplitge/simplor (f) sinhaudèra/tinosèla/arrata-cauda sinús sirventa siure (dv)/soro sivans/segon só (dv)/solei/solelh Castelhan silbido caballo olfatear, husmear impertinente molestar, estorbar, incomodar impacientar ahuyentar secar mugre (m), grasa chupar rezumar seco, ca cubo (m) seis sexto, ta seis plato (m) asiento divieso firma zapatilla semejanza, parecido (m) semejanza, parecido (m) sencillamente iluso, sa; ingenuo, ua ingenuidad murciélago (m) seno criada corcho según sol Catalan xiulet cavall ensumar, ferumejar impertinent molestar, incomodar, fer nosa impacientar fer fugir; foragitar assecar greixum (m) xuclar traspuar sec, a galleda sis sisè, ena sis plat (m) seient furóncol signatura sabatilla semblança semblança senzillament il·lús, usa; ingenu, ènua ingenuïtat rata-pinyada sinus criada, minyona suro segons sol Francés sifflement cheval flairer, fureter impertinent, e molester, gêner, incommoder impatienter chasser sécher crasse sucer suinter sec, sèche seau (m) six sixième six assiette siège furoncle signature pantoufle similitude similitude simplement ingénu, e ingénuité chauve-souris sinus bonne liège selon soleil

182

Gram. m. m. v. adj. v. v. v. v. f. v. v. adj. f. adj. adj. adj. f. m. m. f. f. f. f. adv. adj. f. f. m. f. m. prep. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés so (se) mès non soala/tuta/sobala/espeluga (dv) sobrar sobrenc, a sòbri, a/retengut, uda/temperat, ada sobtament/còp sec sobtetat soc sociau sòcle/plenta (f) soent soer, a sofle, fla soja/sueja (dv) solaciar/solatjar solaçar solada/solat(m) solament/sonque solanca solar solatge/carreg solatjament/solaç solatjar/adocir/padegar solatjar/palliar solat/solada (f) solei gessent/autan solei/solelh/só (dv) solelhenc, a/soleienc, a solelh/solei/só (dv) solèr solèr de naut/plafon soleret Castelhan por lo menos gruta, cueva exceder, sobrar, quedar superfluo, ua sobrio, ia de pronto prontitud tronco/surco social zócalo a menudo suegro, gra suave hollín (m) consolar, aliviar paliar capa solamente gruta poner una suela/calmar depósito, sedimento alivio, consuelo aliviar, calmar paliar capa (f) este sol solar sol suelo techo rellano Catalan almenys balma, gruta restar, excedir, quedar superflu, èrflua sobri, sòbria de sobte promptitud, promptesa tronc/solc social sòcol sovint sogre, ra suau sutge (m) consolar, alleujar pal·liar capa solament balma, gruta posar una sola/calmar depòsit, sediment alleujament alleujar, alleugerir, calmar pal·liar capa (f) est, ilevant sol solar sol sòl sostre replà Francés au moins grotte excéder, rester, surabonder superflu, e sobre soudain promptitude tronc/sillon social, e socle souvent beau-père, belle-mère suave, doux suie consoler, soulager pallier couche seulement grotte poser une semelle/calmer, dépôt, sédiment soulagement soulager, alléger, calmer pallier couche (f) est soleil solaire soleil sol plafond palier

183

Gram. loc. adv. f. v. adj. adj. loc. adv. f. m. adj. m. loc. adv. n. adj. f. v. v. f. adv. f. apaiser v. m. m. v. v. m. m. m. adj. m. m. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés solesa/solitud/soletat soletament (dv) soletat/solesa/solitud solet, a/sol, a (dv) solet, a/unenc, a solet/sonque solide (dv)/plan que òc solitud/solesa/soletat solombre/ombrilla (f) sol, a (dv)/solet, a som (dv)/sòn somèr, a/saumet, a som/cap son soniejar/saunejar (dv)/soniar sonque sonque/solet/solament son, sa sòn, sua sòn/saunei (dv) sòn/som (m. dv)/dromir (m) sopa sople, pia/doç, a/sofle, fla sople, pla/sofle, fla soquèr sordeish (dv)/petjor/pejor sorgentar soriac/hlagèth sorn, a (dv)/escur, a soro/siure (dv) Castelhan soledad solamente soledad solo, la único, ca sólo, solamente por supuesto soledad penumbra (f) solo, la sueño asno; burro, rra cima (f) sonido, ruido soñar excepto, salvo sólo, únicamente su suyo, ya sueño sueño (m) sopa suave flexible/ligero, ra/manejable surco/reguero peor brotar, surgir látigo oscuro, ra corcho Catalan solitud solament solitud sol, a únic, a solament sens dubte solitud penombra (f) sol, a son (f) ase; ruc, a cim só, soroll somiar excepte, llevat de sols, solament el seu, son; la seva, sa seu, seva somni son sopa suau flexible/ileuger, a/dòcil, manejable solc/regueró pitjor brollar, fluir fuet fosc, a suro Francés solitude seulement solitude seul, e unique seulement certainement solitude pénombre (f) seul, e sommeil âne, ânesse cime (f) son, bruit rêver excepté, sauf seulement son, sa le sien, la sienne rêve sommeil (m) soupe suave, doux flexible/leste/docile, maniable sillon/rigole (f) pire jaillir fouet obscur, e liège

184

Gram. f. adv. f. adj. adj. adv. loc. adv. f. m. adj. m. m. m. m. v. prep. adv. adj. poss. pron. pos. m. f. f. adj. adj. m. adj. v. m. adj. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés sorrisclar sorriscle sorrolh/bronit sorrostir/usclar sorrupar/churlar sorsa/uelh (m)/hònt/dotz (dv) sòrta de (en)/en torn de sòs sosc (dv)/sòn/saunei soscar (dv) soscríuer/soscríver sosmarin sosténguer/sostier sosterranh sostiéner (dv)/sostier/sosténguer sostier/sosténguer/sostiéner (dv) sostracada/secodida/bassac (m) sostracar/bassacar/secodir sostradís/escampilhadís sostre subergésser subernòm/chafre (dv) suberpaga subersaut suberviuença/subervivença(vg) subitament/còp sec subtada/suspresa subte/suspresa (f) sucre sud Castelhan chillar, gritar chillido ruido abrasar, achicharrar chupar manantial (m) en lugar de dinero sueño pensar, reflexionar, soñar suscribir submarino aguantar, apoyar subterráneo aguantar, apoyar/asegurar, afirmar aguantar, apoyar/sostener, afirmar sacudida vibrar, sacudir esparcimiento basura (f) sobresalir apodo gratificación susto supervivencia de pronto sorpresa, emoción sorpresa (f), susto azúcar sur Catalan xisclar, cridar xisclet soroll cremar, abrusar, socarrar xuclar deu (m) en lloc de diners somni pensar, reflexionar, somniar subscriure submarí aguantar, recolzar subterrani aguantar, recolzar/afermar, afirmar aguantar/sostenir, afermar, afirmar sotragada vibrar, sotragar escampada (f) escombraries (f. pl.) sobresortir renom gratificació ensurt supervivència de sobte sorpresa, emoció sorpresa (f), esglai sucre sud Francés crier cri perçant tapage, bruit brûler, flamber sucer source au lieu de argent rêve penser, réfléchir, rêver, songer souscrire sous-marin soutenir, appuyer souterrain soutenir, appuyer/assurer, affirmer soutenir/assurer, affirmer cahot (m), secousse vibrer, cahoter éparpillement ordures (f. pl.) ressortir, dépasser sobriquet gratification sursaut survivance soudain surprise, émotion surprise (f); frayeur sucre sud

185

Gram. v. m. m. v. v. f. loc. prep. m. m. v. v. m. v. m. v. v. f. v. m. m. v. m. f. m. f. loc. adv. f. m. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés sudar sudar/shurmar/gotejar/trespirar sueja/soja suenhar sufisença sugarda/shugarda surnòm/chafre (dv)/subernòm sus suslhèua/susmauta/suslheuament (m) susmauta/insorreccion/revòuta susprenent, a/estonant, a suspresa/subtada susvelhar sus/tà çò que Castelhan sudar rezumar hollín (m) atender, cuidar suficiencia/presunción mugre (m) apodo sobre sublevación; rebelión motín (m) sorprendente/extraño; ña sorpresa vigilar acerca de Catalan suar traspuar sutge (m) atendre, tenir cura de suficiència/presumpció greixum (m) renom sobre, damunt sublevació, rebel·lió avalot (m) sorprenent/estrany, a sorpresa vigilar quanta Francés suer suinter suie prêter attention, soigner suffisance/présomption crassa sobriquet sur soulèvement (m), rébellion émeute surprennent, a; étonnant, e surprise surveiller au sujet de

186

Gram. v. v. f. v. f. f. m. prep. f. f. adj. f. v. loc. prep.

Diccionari d’aranés v1.0.00

187

T
Aranés ta tà çò (que)/a prepaus de (dv)/sus tà que/entà que tabac tablèu (dv) tacanhar taca/plapa/plap (m) tachar/tatjar taish (dv)/taishon taishon/taish (dv) talabarna talabassut, uda/blecassut, uda talament talament tant que talent talh talh (de sabon) talhader talhar (ua matèria) talhar/bracar talhar/estarnar talhèr talhoar/talhucar talhonar/trissar Castelhan tu acerca de a fin de que, para que tabaco pizarra (f) contrariar, incomodar, molestar mancha clavar, hincar tejón tejón copo de nieve (m) tartamudo, da de tal forma, de la misma forma hasta el punto que antojo, deseo, ganas/apetito corte/filo/lonja (f) pastilla de jabón escoplo labrar cortar, tajar rajar taller trocear, desmenuzar trocear, triturar Catalan el teu, la teva/ta quant a a fi que, perquè, per tal que tabac pissarra (f) contrariar, amoïnar, fer empipar taca clavar, endinsar teixó teixó borralló (m), volva (de neu) quec, a de tal manera, tan, tant fins al punt que, de tal manera que desig, antull, ganes/gana, necessitat tall/tall/llenca (f) pastilla de sabó enformador tallar, treballar tallar estellar, esberlar taller trossejar, esmicolar trossejar, triturar Francés ton, ta au sujet de afin que tabac tableau noir agacer, contrarier tache enfoncer blaireau blaireau flocon de neige (m) bègue tellement, de telle sorte, si bien au point que Gram. adj. poss. loc. prep. loc. conj. m. m. v. f. v. m. m. f. adj./n. adv. loc. conj.

désir, envie (f)/faim (m), besoin m. coupure (f)/tranchant/tranche (f) brique de savon ciseau tailler, travailler tailler, couper fêler, casser atelier couper en morceaux, déchiqueter couper à morceaux, triturer m. m. m. v. v. v. m. v. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés talhon/talhuc talhucar/talhoar talhuc/talhon talhús talh/cròca (f)/esberecada (f) tamb plaser tamb tot aquerò/ça que la (dv)/totun tamborèu tamb/damb/entamb/dab (dv) tampanada/truc (m)/patac (m) tampàs (dv)/tenhat tamponar/tumar/tustar/trebucar (dv) tamponejar tanar tanben tancar/barrar tanhença tanhent, a tànher tanlèu com (que) tanpauc (dv)/tanpòc tanpòc/tanpauc (dv) tant que/en tot que tapatge (cercar) tapatge (fam) tapatge/bronit tapet tapir/sarrar/prestir Castelhan lonja (f), trozo trocear, desmenuzar lonja (f), taco, trozo, tajada (f) talud muesca (f) con mucho gusto sin embargo carro con golpe (m) tabique chocar chocar zurrar/curtir las pieles también cerrar parentesco (m) cercano, na; próximo, ma/limítrofe concernir, afectar, incumbir, pertenecer tan pronto como, apenas tampoco tampoco mientras armar pendencia, meter cizaña revolución (f) ruido tapete apretar, embutir, comprimir Catalan llenca (f), tros trossejar tros, queixalada (f), llenca, rodanxa talús mossa (f), osca (f) amb molt de gust tanmateix, no obstant això carro amb cop (m), colp (m) envà xocar, topar xocar, topar apallissar/assaonar també tancar/cloure parentiu (m), parentat proper, a; pròxim/limítrof, a; acostat concernir, incumbir, pertànyer així que tampoc tampoc mentre sembrar zitzània revolució (f) soroll tapet prémer, entatxonar, atapeir Francés tranche (f), morceau, rouelle (f) couper en morceaux morceau, tranche (f), rouelle (f) talus entaille (f) volontiers nonobstant, pourtant, quand même charrette (f), char avec coup (m) cloison (f) heurter heurter battre/corroyer, tanner aussi fermer/clore parenté proche/touchant, e; limitrophe toucher, concerner, appartenir aussitôt que non plus non plus tandis mettre zizanie révolution (f) bruit tapis tasser, fouler

188

Gram. m. v. m. m. m. loc. adv. adv. m. prep. f. m. v. v. v. adv. v. f. adj. v. loc. conj. adv. adv. adv. v. m. m. m. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés tapís tapoar taquilha (cast)/hiestron (m) taraiar tara/entara tarcum/tercum tardor/semicalada (f)/abòr (dv) targalhar/persutar tarrabastèri tarralh/terralh tarrambòri/tarrabastatge tarrissa tarròc/torròc tartalh tartalhar tartèr tartèr (fam)/argaròt tascat (dv)/potjat tastar tastatge/tastament tàs/entàs tath/entath/tar/entar tatjar/tachar/clatjar tau tauan/tauàs/tavan (vg) tauàs/tauan/tavan (vg) taula taulejada tauleta Castelhan tapete tapar, taponar, obstruir taquilla taladrar a la/hacia la/para la escombro otoño insistir, hacer hincapié jaleo corrimiento de tierras jaleo, bullicio, jarana (f) barreño (m) terrón gorjeo, murmullo, balbuceo/ruido balbucear, gorgear canchal/montón charlatán, cargante, latoso Catalan tapet obstruir, taponar taquilla trepar a la (l')/per la (l') runa (f), enderroc tardor (f) insistir, amaçar, instar xerinola (f), xivarri, avalot esllavissament de terres xerinola (f), xivarri, avalot cossi (m) terròs, mota (f) murmuri, xerroteig, balbuceig/soroll xerrotejar tartera (f)/munt xerraire, carregós, molest, enutjós césped gespa (f) gustar gustar, tastar degustación (f) degustació (f) a los, a las/para los, para las als, a les/per als, per a les para el/al/hasta el/hacia el per al/al/fins el/vers el clavar, hincar clavar, endinsar tal tal tábano tàvec tábano tàvec mesa/tabla taula banquete (m), festín (m) banquet (m) mesilla/pastilla, tableta/anaquel tauleta/pastilla, (m) tauleta/prestatge Francés tapis obturer, boucher guichet (m) forer à la (l')/pour la (l') décombres (pl) automne insister, rebattre chahut, charivari éboulement de terres chahut, charivari bassine morceau, mette (f) gazouillis, balbutiement/bruit balbutier, gazouiller éboulis/tas bavard, e; ennuyeux, euse; fâcheux, euse gazon goûter dégustation (f) aux, à les/pour les pour le (l')/au/jusqu'à le/vers le enfoncer tel, le taon taon table banquet (m) petite table/tablette/étagère

189

Gram. m. v. f. v. art. cont. m. m. v. m. m. m. f. m. m. v. m. adj. m. v. f. art. cont. art. cont. v. adj. m. m. f. f. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés taure/taur (dv) tavan/tauàs tavelha tà/entà tebeg, eja/tebet, eda/estibiat, ada tebet, eda/tebeg, eja/tèbe, ba (dv) tebor/tebesa (-essa)/tebèr (m. dv) teca/bohetada/cogotada teca/tenca tec/teca (f)/lampit/bohet tèda tèish teishedura tèisher teishinèr, a/teisseire (dv) teishum teishut/telatge teisseire (dv)/teishinèr, a teit (dv)/tet/losat telaire, ra telaria telatge/teishut telefon/telefòne teleret telesèra television tèma temardut, uda/temassut, uda temardut, uda/testut, uda temor/cranhença (f.dv)/pòur temperar Castelhan toro tábano judía verde a, hacia (dirección)/para/hasta tibio, ia tibio, ia tibieza cachete (m) vaina (legumbres)/cápsula, vaina cachete tea/hacha tejo textura tejer tejedor, a trama (f) tejido tejedor, a tejado tejedor, a lencería tejido teléfono membrana (f) telesilla televisión capricho (m), manía obstinado, da tozudo, da temor moderar Catalan toro, brau tàvec fesol/mongeta tendre/tendra a, vers (direcció)/per a/fins tebi, tèbia tebi, tèbia tebior galtada bajoca, beina/beina, càpsula galtada (f) teia/torxa teix textura teixir teixidor, a trama (f), entrellat teixit teixidor, a teulada (f) teixidor, a llenceria teixit telèfon membrana (f) telecadira (f) televisió capritx (m), mania obstinat, ada tossut, uda; caparrut, uda temor moderar Francés taureau taon haricot vert à, vers (direction)/pour/jusqu'à tiède tiède tiédeur gifle, claque cosse, gousse/capsule gifle (f), claque (f) bois résineux/torche if tissure tisser tisserand trame (f) tissu tisserand toit tisserand lingerie tissu téléphone membrane (f) télésiège télévision caprice (m), manie obstiné, e têtu, e crainte (f) modérer

190

Gram. m. m. f. prep. adj. adj. f. f. f. m. f. m. f. v. n. m. m. n. m. n. f. m. m. m. m. f. f. adj. adj. m. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés temperat, ada/retengut, uda tempèri tempora temporau temps tempsada temps/tempsada (f)/epòca (f) temptar/sajar/assajar tenca tenda tenguda/contengut(m) tenguda/emplec (m)/us (m)/usatge (m) tenhat/tampàs (dv) ténher (dv)/tintar tentacul tercum/tarcum tèrme tèrme termejar termiada termiari termièra termomètre terneta/galhon (m)/patascla tèrra tèrra arguitla/tèrragila terradís/terrador terrador/terradís/territòri Castelhan parco, ca; sobrio, ia mal tiempo, borrasca/disputa, alboroto espacio de tiempo, estación Catalan moderat, ada; sobri, sòbria mal temps, borrasca/batussa, tabola espai de temps, període (m), estació mal tiempo, desagradable mal temps, desagradable tiempo, duración/edad (f) temps, duració /edat (f), època (f) período (m), temporada, época, període (m), època, cicle lapso (m) época (f) època (f) intentar, tentar, probar intentar, temptar, provar panal de miel bresca tienda tenda cabida cabuda empleo, uso emprament, ús tabique envà teñir tenyir tentáculo tentacle escombro enderroc límite/término, fin límit/termini, fin mojón (m), linde (m) molló (m), fita deslindar partionar, delimitar delimitación, limitación delimitació término, límite terme, límit delimitación, frontera delimitació, frontera termómetro termòmetre gajo (m) grilló (m), grill (m) tierra/campo (m) terra/tros, camp arcilla argila territorio territori territorio territori Francés sobre mauvais temps, bourrasque/vacarme espace de temps, période (m), saison mauvais temps, désagréable temps, durée (f)/âge (f), époque (f) période (m), époque, laps de temps époque (f) tenter, solliciter au mal, essayer rayon (m) tente contenance emploi, usage cloison (f) teindre tentacule démolitions limite (f)/terme, fin (f) borne (m) limiter, borner délimitation limite (f), commune (f) délimitation, frontière thermomètre trochet (m), quartier (m) terre/champ (m) argile territoire territoire

191

Gram. adj. m. f. m. m. m. m. v. f. f. f. f. m. v. m. m. m. f. v. f. m. f. m. f. f. f. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés tèrragila/tèrra arguitla terralha terralh/tarralh terralh/terrèr/tarralh terràs tèrratrem terren terren (d'espòrts) terrilha terrina territòri/terrador terròc/torròc tèsta testard, a/testarrut, uda testarrut, uda/testard, a tèsta-nera/pichèr tèsta/cabòça testicul testut, uda/temardut, uda tet/losat/teit (dv) teula (dv)/malon (dv)/tòcho teune, na (dv)/prim, a te, t', et, 't ticolet/tucolet ticò/tucò tidoar/mascarar tidòc tidon tiença tienguda/tenguda tier tier compde Castelhan arcilla alfarería corrimiento de tierras/tajo terraplén mantillo, humus/terruño terremoto campo, terreno campo tierra fina, polvo (m) cazuela/barreño (m) territorio terrón frente/cabeza tozudo, da tozudo, da carbonero bulbo (m) testículo obstinado, da tejado ladrillo (m) delgado, da te loma (f), colina (f) colina (f), montículo tiznar tizón/torpe, ignorante (fam) tizón cabida/consistencia, solidez cabida/extensión guardar/utilizar, usar vigilar Catalan argila terrissa, terrisseria esllavissada de terres/precipici terraplè terra vegetal/terrer terratrèmol camp, terreny camp terra fina, pols cassola/cossi (m) territori terròs, mota (f) front (m)/cap tossut, uda; caparrut, uda tossut, uda; caparrut, uda mallerenga grossa bulb (m), cabeça testicle obstinat, ada teulada (f) maó (m) prim, a et, te, t', 't pujol, tossal turó emmascarar, encarbonar tió/desmanyotat, ada; ignorant tió cabuda/consistència, solidesa cabuda, tinença/extensió guardar/utilitzar, usar vigilar Francés argile poterie éboulement de terres/précipice terre-plein terreau/terroir tremblement de terre terrain terrain (de sport) terre fine, poussière terrine/bassine territoire morceau, motte (f) front (m)/tête têtu, e têtu, e mésange charbonnière bulbe (m) testicule obstiné, e toit brique mince te, t' tertre colline (f) charbonner tison/maladroit, e; ignorant, e tison contenance/consistance, solidité contenance garder/utiliser, user surveiller

192

Gram. f. f. m. m. m. m. m. m. f. f. m. m. f. adj. adj. m. f. m. adj. m. f. adj. pron. per. m. m. v. m. m. f. f. v. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés tier compde! tier compde/suenhar tier/ténguer/tiéner (dv) tier/ténguer/tiéner (dv) tier/ténguer/tiéner (dv) tilha tilhós, osa timid, a/vergonhós, osa timonet/èrba fina/branon (dv) tina tinosèla/tinhosèla/sinhaudèra tintar/ténher (dv) tinturar tiò/quiò tipa (fam) tir tira (de) tiraboishon/tiratap tirada tirada/corsèra/camin (m) tirant tà/entà tirar tirar (dv)/trèir tirassada tirat de/exceptat/sonque tiratap/tiraboishon tiratge tira-longa Castelhan cuidado! cuidar, atender tener, poseer/aguantar, sostener contener/detener/manejar, emplear ocupar/pegarse/conservar fibra, filamento (m)/líber (árboles) fibroso, sa tímido, da tomillo cuba murciélago (m) teñir teñir sí tipo, individuo tiro en seguida sacacorchos trecho, trozo/retahila, fila sendero (m), camino (m) hacia atraer, llamar extraer reguero (m) excepto sacacorchos tiro demora, retraso (m) Catalan compte! tenir cura de tenir, posseir/aguantar, sostenir Francés attention! soigner tenir, posséder/endurer, soutenir contenir/detenir/manejar, contenir/retenir/manier, emprar employer ocupar/adherir/conservar, occuper/adhérer/conserver, guardar garder fibra, filament (m)/líber (arbres) fibre, filament (m)/liber (arbres) fibreux, euse timide thym cuve chauve-souris teindre teindre oui type tir/coup de feu tout de suite tire-bouchon traite/tirade, longue suite, file sentier (m), chemin (m) vers attirer extraire traînée excepté, sauf tire-bouchon tirage délai (m), retard (m)

193

Gram. interj. v. v. v. v. f. adj. adj. m. f. f. v. v. adv. m. m. loc. adv. m. f. f. prep. v. v. f. loc. prep. m. m. f.

fibrós, osa tímid, a farigola (f) cup (m), cossi (m) rata-pinyada tenyir tenyir si tipus, individu tir/tret tot seguit tirabuixó caminada/tirallonga, filera viarany (m), senda cap a atraure extraure reguera excepte, llevat de tirabuixó tir tardança, demora

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés tira-sang/sangsuga (f) tir/trèt/barrinada (fam) tisnèr, a (dv)/teishinèr, a tissa tistalh/tistèr/cistalh/cistèr tistèr/tistèth (dv) titàs titolet/accent tobac (dv)/tabac tocador tocant tocant a/tà çò tocar toconar tòcho/malon (dv) tòcho/paishon/balhon todon tohut, uda/vuet, eda tòia toja tomata tòn deth banh (fam) tonèrre (dv)/pericle ton, ta tòn, tua tor tòr (dv)/gèu torbeg torbejar Castelhan sanguijuela (f) tiro tejedor, a ojeriza canasta (f) cesto máscara (f), persona disfrazada acento tabaco rozadura cerca acerca de tocar/concernir/empujar machacar ladrillo bastón paloma (f) hueco, ca; vacío, ía rifa aulaga tomate (m) vagabundo, da rayo tu tuyo, tuya torre hielo ventisca (f) hacer ventisca Catalan sangonera (f) tret teixidor, a tírria canastra (f), panera (f) cistell careta (f), persona disfressada accent tabac rascada prop quant a tocar, palpar/concernir/empènyer matxucar maó bastó colom buit, ida/balmat, ada rifa argelaga tomàquet (m) rodamón llamp ton, ta teu, teva torre glaç, gel torb fer torb Francés sangsue (f) coup de feu tisserand grippe (fam) panier panier masque, personne déguisée accent tabac écorchure près au sujet de toucher, tâter/concerner/pousser broyer brique (f) bâton palombe (f) vide; creux, euse/moelleux, euse tombola ajonc (m) tomate vagabond, e foudre (f) ton, ta tien, tienne tour glace tempête de vent et de neige faire une bourrasque de neige

194

Gram. m. m. n. f. m. m. m. m. m. f. adv. loc. prep. v. v. m. m. m. adj. f. f. f. adj./m. m. adj. poss. pron. pos. f. m. f. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés tòrcer torciròla/espirau tormentar/enquimerar/migrar torn torn de (entath) torn de (en)/en lòc de/en sòrta de torn (ath) torn (d'ua frasa) tornar tornar curbir/caperar tornar díder tornar piroar/víuer/víver tornar víuer/víver/piroar tornar + infinitiu tornar/vomegar/anherar (fam) tornatge tornavitz tornà-se (hòl, lhòco) tornejar torn/contornèr/contorn torrada/tòr (m. dv)/gibrada torrar/gibrar torròc/tarròc torrolh (vlh)/gèu torrolh (vlh)/torrada (f) torrom tòrt tortejar/ranquejar/coishejar tortuós, osa/serpentós, osa tòrt, a/torçut, uda Castelhan torcer/girar/doblar espiral inquietar giro/vuelta (f)/curva (f) alrededor de (tiempo) en lugar de alrededor giro volver, regresar recubrir repetir revivir revivir repetir vomitar giro destornillador enloquecer girar, voltear, atornillar/tornear perímetro helada helar terrón hielo helada (f) turrón culpa (f)/daño, perjuicio cojear tortuoso, sa torcido, da Catalan torçar/girar/doblegar espiral inquietar gir/volta (f)/corba (f), revolt al voltant de (temps) en lloc de al voltant gir tornar recobrir repetir reviure reviure repetir (l'acció del infinitiu) vomitar gir tornavís enfollir girar, cargolar, giravoltar/tornejar perímetre glaçada glaçar terròs, mota (f) glaç, gel glaçada (f) torró culpa (f)/dany, mal, perjudici coixejar tortuós, osa tort, a Francés tordre/tourner/courber spirale inquiéter giration/tour/courbe (f), tournant autour de (temps) au lieu de autour tournure (f) revenir recouvrir répéter revivre revivre répéter vomir giration (f) tournevis affoler tourner, tournoyer/façonner au tour périmètre gelée glacer morceau, motte (f) glace gelée (f) touron faute (f)/préjudice, mal boiter tortueux, euse tordu, e

195

Gram. v. f. v. m. loc. prep. loc. prep. adv. m. v. v. v. v. v. v. v. m. m. v. v. m. f. v. m. m. m. m. m. v. adj. adj.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés tossiquèra (dv)/tos tossir/estossegar tostemps (vg)/tostemp tostemp/tostemps (vg) tos/tossiquèra (dv) tot tot doç/a plaser/doçament tot d'un temps tot escàs tot just totau toti dus, totes dues/andús, andues toti es auti, totes es autes toti, totes totun açò/çà que la (dv) tot...que (+ subjontiu) tot, a trabalhador, a trabalhar/trebalhar/tribalhar (dv) trabalh/tribalh (dv) trabucar (dv)/estramuncar tracanard tractar traça/adretia traça/tralh (m) tradidor, a/traite, ta/traïdor, a tradir tradusir/revirar traidor, a/tradidor, a/traite, ta traite, ta/tradidor, a/traïdor, a trajècte Castelhan tos toser siempre siempre tos todo despacio en seguida apenas apenas/precisamente total ambos, bas los demás, las demás todos, as sin embargo aunque todo, da trabajador, a; empleado, da trabajar trabajo, empleo, faena (f) tropezar artimaña (f), cepo tratar destreza vestigio (m) traidor, a traicionar, defraudar traducir traidor, a traidor, a trayecto Catalan tos tossir sempre sempre tos tot a poc a poc tot seguit a penes, gairebé no tot just/precisament total ambdós, dues els altres, tots els altres, la resta tots, totes tanmateix, no obstant això encara que, per bé que tot, a; tots, tes treballador, a; empleat, ada treballar treball, ocupació (f), feina (f) ensopegar parany tractar destresa vestigi (m) traïdor, a trair, defraudar traduir traïdor, a traïdor, a trajecte Francés toux tousser toujours toujours toux tout lentement tout de suite à peine à peine, tout juste/précisément total tous les deux les autres tous, toutes cependant, nonobstant quoique, encore que tout, e; tous, toutes travailleur, euse; employé, e travailler travail, emploi trébucher piège traiter adresse vestige (m) traître, esse trahir, frauder traduire traître, esse traître, esse trajet

196

Gram. f. v. adv. adv. f. pron. ind. adv. loc. adv. adv. adv. adj./m. adj. adj. adj. adv. conj. adj. adj./n. v. m. v. m. v. f. f. adj./n. v. v. adj./n. adj./n. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés tralha/tralh (m)/esclau (m) tralh/traça (f)/vestigi trambalejar trancha tranga tranquil, illa/lera (fam) tranquillisar trantalhar/trantalhejar trapadera trapar/tropar/trobar trapa/bocai (m) trapèsi trastocat, ada/capbrutlat, ada traucar/horadar traucar/taraiar trauc/horat trauc/tuta (f) trauèra/tarair (m) trauèssa (camin) trauessada (viatge) trauessar/crotzar trauèssa/corsèra traufinhòl/cès travader (dv)/frèn trebalh/trabalh/tribalh (dv) treble, bla/trebolh, a (dv) trebuc trebucar (dv)/estramuncar trèinhèus trèir trèir dehòra/acaçar Castelhan huella, rastro (m), pisada vestigio tambalear, sacudir fuertemente lonja disfraz tranquilo, la calmar, tranquilizar titubear, vacilar/balancear trampa encontrar, hallar trampa trapecio loco, ca agujerear taladrar agujero madriguera (f) taladro (m) travesía travesía cruzar sendero (m) ano freno trabajo, faena (f turbio, ia estorbo, empacho tropezar, chocar quitanieves sacar, apartar, echar echar, ahuyentar Catalan traça, petjada, empremta vestigi trontollar, sacsejar, sotragar fort llenca disfressa (f) tranquil, il·la calmar, tranquil·litzar vacil·lar, trontollar/balançar parany (m) trobar trapa trapezi boig, boja foradar trepar forat cau, llodriguera (f) triba, barrina (grossa) travessera travessia encreuar, creuar viarany (m), senda anus fre treball, feina (f) tèrbol, a destorb ensopegar, xocar, topar llevaneus llençar, treure, apartar, gitar fer fugir Francés trace, empreinte, traînée vestige chanceler, secouer fortement tranche travesti, déguisement tranquille calmer, tranquilliser vaciller, chanceller/balancer piège (m) trouver trappe trapèce fou, folle percer forer trou tanière (f), terrier tarière traverse traversée croiser sentier (m) anus frein travail trouble embarras trébucher, heurter chasse-neige (inv) tirer, enlever, chasser chasser

197

Gram. f. m. v. f. m. adj. v. v. f. v. f. m. adj./n. v. v. m. m. f. f. f. v. f. m. m. m. adj. m. v. m. pl. v. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés trèir es talents trèir eth chuc (frut)/espleitar trèir eth saucle/sauclar trèir/tirar (dv)/extrèir trèitaques tremblament/tremoladís tremoladera tremoladera/tremoladís (m) tremoladís tremolament/tremoladera (f) tremolar/tremblar tremolar/tremblar tremolum/tremblament/tremoladís tremor trena trende, da trènhèus/trèinhèus trèn/trin (dv) trepader (mot prepausat) tresau tresaur (vg)/tresòr trescamar treslúder trestornat, ada/capvirat, ada tresvirament/caplhèua (f) trèt/barrinada (fam) treueta/trueita/traueta/truita tribalh (dv)/trabalh Castelhan resarcir explotar escardar extraer, quitar quitamanchas escalofrío, temblor temblor (m) temblor (m), trepidación escalofrío/temblor, vibración temblor temer/menear, vibrar temblar, estremecerse/temblar temblor, escalofrío sacudimiento (m), seísmo (m) trenza tierno, na; blando, da quitanieves tren acera (f) tercero, ra tesoro andar penosamente, andar, correr brillar/aparecer perturbado, da; loco, ca vuelco tiro trucha trabajo Catalan rescabalar explotar, espletar birbar extraure, treure llevataques esgarrifança (f), tremolor tremolor tremolament (m), trepidació esgarrifança/tremolament, vibració tremolor témer, tenir por/trontollar, vibrar tremolar, estremir-se /tremolar(fred tremolor (f), calfred sacseig (m), seisme (m) trena tou, tova llevaneus tren voravia (f) tercer, a tresor caminar penosament, caminar, córrer brillar/aparèixer guillat, ada; boig, boja bolc tret truita treball Francés dédommager exploiter sarcler extraire, enlever dégraisseur (s) friselis, tremblement tremblement (m) tremblement (m), trépidation friselis/tremblement, vibration (f) tremblement craindre, avoir peur/branler trembler, frémir/grelotter tremblement, frisson secouement (m), séisme (m) tresse mou, molle chasse-neige (inv) train trottoir troisième trésor marcher péniblement, marcher, courir briller/apparaître fou, folle chavirement, renversement coup de feu truite travail

198

Gram. v. v. v. v. m. pl. m. f. f. m. m. v. v. m. f. f. adj. m. pl. m. m. adj. m. v. v. adj./n. m. m. f. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés tricòt tricha (dv)/estrafalaria trigar/escuélher/alistar/causir triga/causida/escuelhuda/alistada triga/retard (m) trilhar/mautar trimar trimesadèr/trimèstre trimèstre/trimesadèr trin (dv)/trèn trinc trincada (trincar) deth dia trincadís, issa/brusc, a trincaescares/trincanòdes trincar eth dia trincar/escalapetar trincar/espatlar/espatracar trincar/petar/copar (dv) tringòla trinquejar/carrinclar tripassut, uda/tripard, a trishon/troish (dv) trissar/brigalhar trobar/trapar/tropar tròca tròç de pan (fam)/bravàs, assa troish (dv)/trishon tron/perigle/rugle (dv) tròp (dv)/massa tropar/trapar/trobar tropa/peaina tropèth (dv) Castelhan jersey tongo (m) escoger, elegir elección, opción retraso rastrear, pisar, hollar ir deprisa, correr trimestre trimestre tren corte, herida (f) amanecer (m) frágil cascanueces amanecer quebrar estropear romper, destrozar cencerro (m) rechinar los dientes ventrudo, da; barrigudo, da troncho machacar, triturar, pulverizar encontrar, hallar cambio (m) bonachón, ona troncho trueno demasiado hallar, encontrar pandilla rebaño Catalan jersei trampa escollir, elegir elecció, opció, tria retard rastrejar, follar, trepitjar córrer trimestre trimestre tren tall, ferida (f) alba fràgil trencanous apuntar el dia, llostrejar trencar estropellar, malmetre trencar, destrossar esquellot (m) escarritxar las dents ventrut, uda caluix triturar, matxucar, picar trobar bescanvi (m), canvi (m) bonàs, assa caluix tro massa trobar colla ramat Francés pull-over, jersey tricherie choisir, élire élection, choix (m) retard suivre les traces, fouler, piétiner aller vite, courir trimestre trimestre train coupure (f), blessure (f) aube fragile casse-noix poindre le jour briser détériorer, déranger casser, détruire sonnaille grincer, crisser (des dents) ventru, e trognon broyer, piler, pulvériser trouver change (m), échange (m) bonasse trognon coup de tonnerre trop trouver troupe, bande troupeau

199

Gram. m. f. v. f. m. v. v. m. m. m. m. f. adj. m. v. v. v. v. f. v. adj. m. v. v. f. adj. m. m. adv. v. f. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés tròta truca de (a) trucar trucar de mans trucar/tamponar/picar truc/esclafon truc/patac truèita/treueta/traueta/truita trufanderia/remoquet (m) trufandèr, a/trufaire, ra trufandisa/trufaria trufaria/trufandisa trufà-se de/foté-se'n (fam) trufà-se/arrí-se'n trufa/truha/mandòrra truha nera truha/trufa/mandòrra truita/treueta/traueta/truèita truquejar tu tua, tues tub/tuèu/tudèu (dv) tuc (montanha) tucòla (dv)/tucolet (m) tucolet/tucòla (f. dv) tudelaria (dv)/canoada tudèu (dv)/tub/tuèu tuèu/tub/tudèu (dv) tumada Castelhan caminata a fuerza de pegar, golpear aplaudir chocar, impresionar cencerro golpe, choque, contusión (f) trucha chiste (m) burlón, ona broma, zumba broma, zumba cachondearse burlarse patata trufa patata trucha retiñir, resonar/traquetear tú/ti tuya, tuyas tubo pico colina colina cañería tubo tubo topetón (m) Catalan caminada a força de pegar, copejar aplaudir xocar, topar, colpir esquellot xoc, topada (f), cop, contusió (f) truita acudit (m) burler, a; burlaner, a burla, broma, xanxa burla, broma, facècia rifar-se de burlar-se patata tòfona patata truita dringar/bategar/picar (un motor) tu teva, teves tub pic turó (m) turó (m) canonada tub tub topada

200

Francés Gram. longue marche f. à force de loc. prep. frapper v. applaudir v. heurter, frapper, choquer v. sonnaille (f) m. choc, heurt, coup, contusion (f) m. truite bon mot (m) moqueur, euse moquerie, raillerie plaisanterie, moquerie persifler se moquer, railler pomme de terre truffe pomme de terre truite cliqueter tu/toi tienne, tiennes tube, tuyau pic colline colline tuyauterie tuyau tuyau coup (donné de front) f. f. adj./n. f. f. v. v. f. f. f. f. v. pron. per. pron. pos. m. m. f. f. f. m. m. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés tumar tumenèja/humenèja/cheminèia (dv) tuqueta turbelhat, ada/treble, bla tusta tustar tustarrada tustarrar tustarrejar (frequent) tustar/batanar/pataquejar tuta tutoratge/tutolatge Castelhan chocar/mochar, topetar (animales) chimenea colina turbio, ia mata de hierba picar, chocar, llamar a una casa golpe (m), choque (m) chocar chocar latir gruta, cueva/madriguera tutela (f) Catalan xocar, topar/tossar (animals) xemeneia turó (m) tèrbol, a mata d'herba picar, batre, tustar, xocar, topar cop (m), colp (m), xoc (m), topada xocar, topar xocar, topar bategar balma, gruta/cau (m), llodriguera tutela (f) Francés heurter/cosser (les animaux) cheminée colline trouble touffe d'herbe frapper, frapper à une porte, heurter coup (m), choc (m), heurt (m) heurter heurter palpiter, battre grotte/tanière tutelle (f)

201

Gram. v. f. f. adj. f. v. f. v. v. v. f. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00

202

U
Aranés ua uart/casau uas/òs(dV) ucha uedar/vuedar/vueitar (dV) uedatge/vuedatge/vuedada/uedada (f) ueit ueit cents, ueit centes ueitanta ueitau uelh uelhada uelhèra uelh/capuret uelh/sorsa (f)/hònt (f) uerdi net, ueda/vuet, eda/vuèit, a (dV) ueu ué/uei/uèi (dV)/aué uglar (dV)/idolar/udolar uhon/ihon uishinar/oringar uishina/horca umi (dV)/espatla (f)/muscle un un bèth dia un cantièr/un pialèr/un eishame Castelhan una huerto hueso arca vaciar, derramar vaciado ocho ochocientos, as ochenta octavo, va ojo mirada anteojera repollo manantial cebada (f) vacío, ía; hueco, ca huevo hoy aullar búho trastear, revolver, hacer horca hombro un/uno cierto día un montón, gran cantidad Catalan Francés una une hort jardin potager os os arca coffre (m) buidar, vessar / abocar (un sac) vider, verser buidat vidage vuit huit vuit-cents, vuit-centes huit cents vuitanta quatre-vingts vuitè, ena huitième ull oeil mirada / ullada regard (m)/oeillade ullera oeillère cabdell / col de cabdell coeur/chou pommé deu source (f) ordi orge buit, ida; balmat, ada vide; creux, euse ou oeuf avui aujourd'hui udolar hurler mussol, brúfol hibou trastejar, regirar, fer besogner, fourgonner, faire forca fourche espatlla (f) épaule (f) un/u un un cert dia un certain jour un ramat de, munió (f) un tas de Gram. art. m. m. f. v. v. adj. adj. num. adj. adj. num. m. f. f. m. m. m. adj. m. adv. v m. v. f. m. art./n. loc. loc. adv.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés un flòc/un modelhon/un pialèr un goterèr/un shinhau/un chirric un modelhon/un pialèr/un nhòc un nhòc/un cantièr/un pialèr un pecic/un goterèr/un shinhau un shinhau/un pecic/un goterèr/un drin unenc, a/unic, a ungla unglassada unglassejar unic, a/unenc, a universau urgent, a/pressant, a urosament/erosament urós, osa/erós, osa urpa urpassada usament/us/usatge/tenguda/emplec usança usar/emplegar/tier/utilisar usatge usatgèr, a/usatjant, a usatjant, a/usatgèr, a usclar usina ustra/ustri (dV) usurpar us/emplec/tenguda (f) utilisar/tier/emplegar utís/esturment uvèrn/iuèrn Castelhan una cierta cantidad un poco un montón, gran cantidad un montón un poco, pequeña cantidad algo, un poco único, ca uña arañazo (m) arañar único, ca universal urgente felizmente feliz zarpa arpazo (m) uso costumbre, hábito (m) usar uso usuario, ia usuario, ia quemar, achicharrar, chamuscar fábrica ostra usurpar uso, empleo utilizar instrumento, herramienta (f) invierno Catalan una certa quantitat una mica un ramat de, munió (f) un ramat de una mica, petita quantitat una mica únic, a ungla esgarrapada esgarrapar únic, a universal urgent feliçment, sortosament feliç arpa arpada ús costum (m), habitud usar ús usuari, ària usuari, ària cremar, socarrar fàbrica ostra usurpar ús, emprament utilitzar instrument, eina (f) hivern Francés une certaine quantité un peu un tas de un tas de un peu, petite quantité un peu unique ongle coup d’ongle/coup de griffe griffer unique universel, elle urgent, e heureusement heureux, euse griffe coup de griffe usage usage (m), habitude user usage usager, ère usager, ère flamber, brûler usine huître usurper emploi, usage utiliser instrument, outil hiver

203

Gram. loc. adv. loc. adv. loc. adv. loc. adv. loc. adv. loc. adv. adj. f. f. v. adj. adj. adj. adv. adj. f. f. m. f. v. m. n. n. v. f. f. v. m. v. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00

204

V
Aranés vaca vacuna vàder (dv)/nèisher vailet vaishèra vaishèra (hèr) vaishèth valeishon valença valentia/coratge (m)/còr (m) valentós, osa valent, a/coratjós, osa/avalentat, ada valer valisa (franc) val/vath (dv) vanitós, osa/gloriós, osa vantadissa vantador, a vantaire, ra/bohabren vantar vantaria vantariòu, òla/bohabren vantatge vantà-se vantoriada vapor/bugàs(m) Castelhan vaca vacuna nacer criado vajilla romper algún objeto barco, navío/recipiente, vasija maleta (f) valentía, valor (m) valentía valeroso, sa valiente valer maleta valle (m) vanidoso, sa jactancia, farol (m), alarde (m) adulador, a; halagador, a fanfarrón, ona; jactancioso, sa; alabar/halagar halago (m) fanfarrón, ona alabanza (f), halago jactarse fatuidad, farol (m), vanidad vapor (m) Catalan vaca vacuna néixer criat vaixella trencar algun objecte vaixell, navili / atuell, vas maleta (f) valentia, valor valentia valerós, osa valent, a valer maleta vall vanitós, osa vanaglòria, fatxenda afalagador, a; adulador, a; llagoter adulador, a vanagloriós, osa; afalagador, a lloar / afalagar, vanagloriar afalac (m) fanfarró, ona lloança (f), afalac vanagloriar-se fatuïtat, vanitat, fanfarronada vapor (m) Francés vache vaccin (m) naître domestique vaisselle casser quelque objet vaisseau, bateau/récipient, vase valise (f) vaillance, valeur vaillance valeureux, euse vaillant, e valoir valise vallée vaniteux, euse vanterie, fanfaronnade flatteur, euse; adulateur, trice vantard, e; flatteur, euse louer/flatter flatterie fanfaron louange (f), flatterie (f) se glorifier fatuité, vanité, fanfaronnade vapeur Gram. f. f. v. m. f. v. m. m. f. f. adj. adj./n. v. f. f. adj. f. adj./n. adj./n. v. f. adj./n. m. v. f. f.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés vaquèr varadar varat vasa/lim (m) vasso (cast)/veire vast, a/espandit, ida/granàs, assa vath (dv)/val/valea va-e-ven ve (dv), 'vs (dv)/vos vea vedença véder/veir/véser (dv) vedèth, èra vegada vegetau veïcul veirau/veire veire/vasso (cast) veire/veirau veir/véder/véser (dv) veishiga vejaire (dv)/conéisher (m) velatge vena/vea véncer véner vénguer/vier/viéner (dv) ventabolhòfes ventada ventadissa ventalh Castelhan vaquero avenar/cavar un foso, rodear de un foso foso cieno (m) vaso vasto, ta valle (m) vaivén os vena, filón (m) visión, vista ver ternero, ra rebaño (m) vegetal vehículo vidrio vaso vidrio ver, observar ampolla opinión (f) velamen vena, filón (m) vencer vender venir jactancioso, sa; fanfarrón, ona ráfaga ventolera abanico Catalan vaquer drenar / cavar d'un fossat, rodejar d'un fossat fossat llot (m) got vast, a vall vaivé us, -vos vena, filó (m) visió, vista veure vedell, a ramat (m) vegetal vehicle vidre got vidre veure, observar butllofa opinió (f) velam vena, filó (m) vèncer vendre venir vanagloriós, osa; fanfarró, ona ràfega venteguera vano, ventall Francés vacher drainer/creuser un fossé, entourer fossé limon (m) verre vaste vallée va-et-vient vous veine, filon (m) vision, vue voir veau, génisse troupeau (m) végétal, e véhicule vitre (f) verre vitre (f) voir, observer ampoule opinion (f), avis voilure (f) veine, filon (m) vaincre vendre venir vantard, e; fanfaron rafale, coup de vent (m) gros vent (m) éventail

205

Gram. m. v. m. f. m. adj. f. m. pron. per. f. f. v. n. f. adj./m. m. m. m. m. v. f. m. m. f. v. v. v. adj./n. f. f. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés ventecosut/vrentecosut ventesca/vrentesca vente/vrente ventòria vent/aire verai, àia (dv)/vertadèr, a verbau vèrbe/vèrb verdor/verdugalh verdugalh verdugalh/verdor (f) verdum verduram/legum verdura/legumatge (m) verdurèr verd, a verenha (vg)/vrenha vèrge/pincèla vergonha vergonhós, osa vèrme solitari vèrme/vèrmi (dv) vèrmi de lutz (dv)/lutzemcramba vèrmi (dv)/vèrme vermià-se/vernià-se vèrs versar (dv)/manar/virar vertadèr, a/verai, àia (dv) vertat vertelha vertige/romia (f) vertuós, osa/aunèst, a Castelhan muy delgado barriga vientre ráfaga de viento, ventolera viento verdadero, ra oral, verbal verbo verdor (m) verdura (f) verdor verdor verdura verdura verdor verde vendimia virgen vergüenza tímido, da/vergonzoso, sa tenia (f) lombriz (f), gusano luciérnaga gusano agusanarse verso girar, transferir verdadero, ra verdad rótulo vértigo honesto, ta Catalan molt prim ventrell (m) ventre ràfega de vent, venteguera vent veritable oral, verbal verb verdor verdura (f), verdor (f) verdor (f) verdor (f) verdura verdura verdor (f) verd, a verema verge vergonya tímid, a / vergonyós, osa tènia (f) cuc lluerna cuc corcar-se vers girar, lliurar veritable veritat ròtula vertigen honest, a Francés très maigre panse, bedaine ventre rafale de vent, gros vent (m) vent véritable oral, e; verbal, e verbe verdeur verdure (f) verdeur verdeur légumes verts légumes verts (m) verdeur (f) vert, e vendange vierge honte timide/honteux, euse ténia (f) ver ver luisant (m) ver se vermouler vers virer véritable vérité rotule vertige honnête

206

Gram. adj. f. m. f. m. adj. adj. m. f. m. m. m. m. f. m. adj./m. f. adj./n. f. adj. m. m. f. m. v. m. v. adj. f. f. m. adj.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés vertut véser (dv)/véder/veir vesiat vesin, ia vesin, ia/pròche, cha (dv) vèspa vespèr/vespatèra (f) vèspe/ser vessar/barrejar (dv) vestibul/nèira (f)/entrada (f) vestigi veta veu (cat)/votz (vlh. dv) veudatge/veudetat (o veudetat/veudatge (m) veude, da viardar/húger viatge viatge/còp/carrèr vibora vibrar/tremolar vida/vita (dv) vielhèr vielhessa (esa) vielhir/vier vielh vielhitge vielhor/vielhessa (esa) vielhós, osa vielhum vielh, a viéner (dv)/vénguer/vier vier de Castelhan virtud ver vecindario vecino, na cercano, na avispo avispero prima noche derramar vestíbulo vestigio filón (m) voz viudez (f) viudedad viudo, da escapar, huir viaje vez (f) víbora vibrar vida vejez (f) vejez envejecer vejez (f) vejez senil vejez (f)/decrepitud (f) viejo, ja venir, provenir descender Catalan virtut veure veïnat veí, ïna proper, a vespa vesper vespre vessar vestíbul vestigi filó (m) veu viduatge viduatge (m) vidu, vídua escapar, fugir viatge vegada (f) escurçó (m) vibrar vida vellesa (f) vellesa envellir vellesa (f) vellesa senil vellesa (f) / decrepitud (f) vell, a venir, provenir descendir, provenir Francés vertu voir ensemble habitants d'une ville voisin, e proche guêpe guêpier soir verser vestibule vestige filon (m) voix veuvage veuvage (m) veuf, veuve échapper, fuir voyage fois (f) vipère vibrer vie vieillesse (f) vieillesse vieillir vieillesse (f) vieillesse sénile vieillesse (f)/décrépitude (f) vieux, vieille venir, provenir descendre

207

Gram. f. v. m. n. adj. f. m. m. v. m. m. f. f. m. f. adj./n. v. m. m. f. v. f. m. f. v. m. f. adj. m. adj./n. v. v.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés vier vielh/vielhir vier/vénguer/viéner (dv) viet-d'ase (dv)/aubergina vigilar/susvelhar vila vilatge/pòble vilatjòt/bordalat viletat vime/vim/vimi (dv) vim/vime/vimi (dv) vin vinha vinhau/vinhèr vint vintau vintia/vintea vint-e-dus vint-e-ueit violetós, osa vir (can)/vier/vénguer virabarquin virabocar viracanton virada virada/costum/abitud virada/horcalh (m) virada/marregada virada/torn (m) virador/viròla virament Castelhan envejecer venir, provenir berenjena (f) vigilar ciudad pueblo aldea (f) vileza mimbre mimbre vino viña, vid viñedo veinte vigésimo, ma veintena veintidós veintiocho violáceo, ea venir berbiquí poner al revés/volcar/invertir recodo de una calle giro (m)/dirección costumbre encrucijada curva/revuelta, viraje (m) vuelta veleta (f) giro, voltereta (f), rotación (f) Catalan envellir venir, provenir albergínia (f) vigilar ciutat poble llogarret vilesa vímet vímet vi vinya, cep (m) vinya (f), vinhar vint vintè, ena vintena vint-i-un vint-i-vuit violaci, àcia venir filaberquí capgirar / bolcar / invertir tombant de carrer gir (m), volta / direcció costum cruïlla corba / revolt (m) volta penell giravolt, rotació (f) Francés vieillir venir, provenir aubergine (f) surveiller ville village hameau bassesse baguette d'osier baguette d'osier vin vigne vignoble vingt vingtième vingtaine vingt et un vingt-huit violâtre venir vilebrequin renverser tournant de rue giration, tour (m)/direction coutume carrefour (m) courbe/tournant (m) tour (m) girouette (f) virement, tournoiement, rotation (f)

208

Gram. v. v. m. v. f. m. m. f. m. m. m. f. m. adj./m. adj./n. f. adj./m. adj./m. adj. v. m. v. m. f. f. f. f. f. m. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés virament de cap/romia (f) virar virar virar eth uelh (fam) virar/revirar/tradusir viratge viratorn/revlinco/marrèc virà-s'ac vira-vira viril, a viro viròla/virador (m) virolejar viroleta/campuleta/escampurleta viroleta/virador (m)/viròla viscós, osa/lipós, osa/limacós, osa vision/vedença visperon vistacuert, a/lusc, a/vistaflac, a (dv) vistaflac, a (dv)/lusc, a/vistacuert vista/vedença viston vitatge vitra (dv)/veire vitz (pè) víuer/víver viu, a víver/víuer vocable/mot Castelhan mareo, vértigo desviar, apartar, inclinar girar, torcer/proteger, defender expirar, morir traducir giro/curva (f) recodo desenvolverse torniquete varonil giro veleta girar, voltear, revolotear pirueta veleta viscoso, sa visión aguijón miope miope visión, vista pupila (f) majuelo, viña nueva vidrio (m) vid vivir residir/subsistir vivo, va; ágil vivir residir/subsistir vocablo Francés étourdissement, mal de mer, vertige desviar, apartar, inclinar détourner, incliner girar, torçar / protegir, defensar tourner, tordre/protéger, défendre expirar, morir expirer, mourir traduir traduire gir / corba (f), revolt giration (f), tournure (f)/courbe (f) revolt, tombant détour, tournant deseixir-se se débrouiller torniquet tourniquet, birloir baronívol, a viril, e gir tournure (f) penell (m) girouette girar, giravoltar, voletejar tourner, tournoyer, voltiger cabriola pirouette penell (m) girouette viscós, osa; llefiscós, osa visqueux, euse; gluant, e visió vision fibló aiguillon miop myope miop myope visió, vista vision, vue pupil·la (f) pupille (f) mallol cépage vidre (m) vitre vinya, cep (m) vigne viure, residir / subsistir vivre, résider/subsister viu, va; àgil vif, vive; agile viure, residir / subsistir vivre, résider/subsister vocable vocable Catalan mareig, vertigen

209

Gram. m. v. v. v. v. m. m. v. m. adj. m. f. v. f. f. adj. f. m. adj./n. adj./n. f. m. m. m. f. v. adj. v. m.

Diccionari d’aranés v1.0.00
Aranés vòl volader/espatlader/malh/escòrnacrabes volader/garguilh volar volatejar/volastrejar/volatar volença/voler (m)/volontat volent voler voludar voludà-se (fam) volume/volum vomegar vop vòra/cant (m) vorruga (b-) vosati, vosates/vosautes, vosautas (dv) vòste, ta; vòsti, tes vos, vo'/ve, v', 'vs (dv) vòta/vòuta (dv) votz (vlh. dv)/veu (cat) vrenhaire, ra/verenhaire, ra (vg) vrenha/verenha (vg) vrentàs/ventàs vrentecosut/ventecosut vrentesca vrente/vente vrespalh vrespalhar vriolin/vriolon vuedar/uedar/vuèitar (dv) vuet, eda/uet, eda/vueit, a (dv) Castelhan vuelo despeñadero abismo volar revolotear voluntad adrede querer, desear, consentir agitar, mover apresurarse volumen, tamaño vomitar zorra borde (m), orilla verruga vosotros, as vuestro, tra; vuestros, as os bóveda voz vendimiador, a vendimia barriga (f) delgado, da barriga vientre merienda (f) merendar violín vaciar, derramar vacío, ía; hueco, ca Catalan vol estimball abisme volar voletejar, revoltar voluntat a posta voler, desitjar, consentir agitar, moure, remenar afanyar-se volum, grandària (f) vomitar guineu vora, marge (m) berruga vosaltres vostre, tra; vostres, tres us, -vos volta veu veremador, a verema ventrell prim, a panxa ventre berenar berenar violí buidar, vessar buit, ida; balmat, ada Francés vol précipice abîme voler voleter, voltiger volonté exprès vouloir, désirer, consentir agiter, mouvoir, remuer se hâter volume, grandeur (f) vomir renard bord (m) verrue vous vôtre; vôtres vous voûte voix vendangeur, euse vendange panse (f), bedaine (f) mince panse, bedaine, gros ventre ventre goûter goûter violon vider, verser vide; creux, euse

210

Gram. m. m. m. v. v. f. adv. v. v. v. m. v. f. f. f. pron. per. pron. pos. pron. per. f. f. n. f. m. adj. f. m. m. v. m. v. adj.

Diccionari d’aranés v1.0.00

211

Z
Aranés zèro zòna zonzonar/bronir Castelhan cero zona zumbar Catalan zero zona brunzir Francés zéro zone bourdonner Gram. adj./n. f. v.

Se voletz vos podetz adreçar a jo en http://www.agora.net.mx/foros/libre/welcome.html damb eth tema: diccionari aranes