Genera||tat de Cata|unya

Departament de |a Pres|denc|a
Secretaria General de Joventut
Ve|||e |a me/a o0||a||a oa||a s0a0me||...
III Fòrum d’Estudis sobre la Joventut
Música i ideologies
Carles Feixa, Joan R. Saura, Javier de Castro (eds.)
© Genera||tat de Cata|unya. Secretar|a Genera| de Joventut
© Ed|c|ons de |a Un|vers|tat de L|e|da
© De|s textos: e|s autors
© De |`art|c|e "E| rap: r|tmes d`asía|t". Pepe Co|ub| | A|ba Ed|tor|a| S.L.
1a ed|c|o: íebrer 2003
T|ratoe: 1.000 exemp|ars
lmpress|o: Auousta Pr|nt
D|sseny | maquetac|o: Secretar|a Genera| de Joventut
D. L.: B-4718-2003
lSBÑ: 84-393-5995-0
B|b||oteca de Cata|unya. Dades ClP
Fòrum d’Estudis sobre la Joventut (3r : 2000 : Lleida)
Mús|ca | |deo|oo|es : mentre |a meva ou|tarra par|a suaument-- :
lll Fòrum d`Estud|s sobre |a Joventut
B|b||ooraí|a
lSBÑ 84-393-5995-0
l. Fe|xa. Car|es. ed. ll. Saura. Joan P. (Joan Pamon). ed. lll.
Castro. Jav|er de. ed. lv. Cata|unya. Secretar|a Genera| de
Joventut v. Un|vers|tat de L|e|da vl. T|to|
1. Mús|ca | joves - Conoressos 2. Mús|ca | soc|etat -
Conoressos 3. Mús|ca pop - H|stòr|a cr|t|ca - Conoressos 4.
Cu|tura popu|ar - Conoressos
789.984.053.7(061.3)
While my guitar gently weeps
| |cc| a| /c0 a|| see ||e |c/e ||e|e ||a|´s s|eeo||o
A|||e m/ o0||a| oe|||/ .eeos
| |cc| a| ||e /|cc| a|o | see || |eeos s.eeo||o
S|||| m/ o0||a| oe|||/ .eeos
| oc|´| ||c. .|/ |coco/ |c|o /c0 |c. |c 0|/c|o /c0| |c/e
7|e/ oc0o|| a|o sc|o /c0.
| |cc| a| ||e .c||o a|o | |c||ce ||´s |0||||o
A|||e m/ o0||a| oe|||/ .eeos
A||| e/e|/ m|s|a|e .e m0s| s0|e|/ oe |ea||||o
S|||| m/ o0||a| oe|||/ .eeos
| oc|´| ||c. |c. /c0 .e|e o|/e||eo
Yc0 .e|e oe|/e||eo |cc
| oc|´| ||c. |c. /c0 .e|e ||/e||eo
|c c|e a|e||eo /c0.
| |cc| a| /c0 a|| see ||e |c/e ||e|e ||a|´s s|eeo||o
A|||e m/ o0||a| oe|||/ .eeos
|cc| a| /c0 a||...
S|||| m/ o0||a| oe|||/ .eeos.
George Harrison, 1968
Mentre la meva guitarra plora suaument
Us m|ro a tots | ve|o |`amor adorm|t
Mentre |a meva ou|tarra p|ora suaument
M|ro e| terra | ve|o que s`ha d`escombrar
l |a meva ou|tarra p|ora suaument
Ño se perque n|noú no t`ha d|t
com mostrar e| teu amor
Et van comprar | et van vendre.
M|ro e| mon | ve|o que dona vo|tes
Mentre |a meva ou|tarra p|ora suaument
De cada errada sens dubte aprenem a|ouna cosa
Mentre |a meva ou|tarra p|ora suaument
Ño se com van poder d|streure`t a|x| | tambe pervert|r-te
Ño se com a|oú va trastocar-te a|x|
Ñ|noú no et va av|sar
Us m|ro a tots | ve|o |`amor adorm|t
Mentre |a meva ou|tarra p|ora suaument
Us m|ro a tots...
l |a meva ou|tarra p|ora suaument
George Harrison, 1968
4
5
Índex
||ese||ac|c
Posa Mar|a Pujo| | Jaume Porta .................................................................. 7
||||co0cc|c
Joan P. Saura. Car|es Fe|xa | Jav|er de Castro ........................................ 9
Part I. Música i història
1. F| |cc|. sc|s oe |||oe||a|?
Gerard Qu|ntana ................................................................................... 15
2. F|s a|/s se|·a||a. m0s|ca oco | |oec|co|a
Jose M|oue| Lopez .............................................................................. 33
3. F|s 5ea||es. 0| /e|cme| scc|cm0s|ca| |||eoe||o|e
Jav|er de Castro................................................................................... 61
4. 5co D/|a|. |es ca|çc|s | |es |oees
Josep Pamon Jove ............................................................................. 71
5. F|s a|/s se|a||a. o0a| |a |eoe|||c esoe/e |eocc|
lonas| Ju||à ............................................................................................ 75
Part II. Música i cultura juvenil
6. F| o0||. |oe||||a| | a/ec||/||a| e|||e e|s |c/es o0||s me·|ca|s
Mar|tza Urteaoa .................................................................................... 81
7. F| |ao. |||mes o´as/a||
Pepe Co|ub| ........................................................................................ 119
8. F| |a|. m0s|ca |oec|co|ca c |oec|co||zaoa?
Jose Sánchez Garc|a ......................................................................... 131
9. F| |ec||c. memc||a. /|||ac|c|s | o|s|c|s|c|s oe
/|c||e|es c0||0|a|s
Amparo Lasen .................................................................................... 153
10. |as oe| |c||ec. e| mc/|me|| e|ec||c||c a 7||0a|a (Ve·|c¹
Jose Manue| va|enzue|a .................................................................... 171
Part III. Música i societat
11. F| oco-|cc| ca|a|à. es|a| oe |a o0es||c
L|u|s Gendrau...................................................................................... 203
6
12. V0s|ca. oe|e|e | a|||es cc|/||c|es oe |a m0s|ca oco0|a|
S||v|a Mart|nez ..................................................................................... 229
13. F| ||cc oes oe|s ma|oes. V0s|ca | |oe||||a|s |0/e|||s.
Possana Peou|||o ............................................................................... 243
14. |a m0s|ca oco(0|a|¹ | |a o|co0cc|c c0||0|a| oe |´esoa|
scc|a| |0/e|||
Pooer Mart|nez ................................................................................... 261
15. |a /e0 oe |a |oe||||a|. m0s|ca. es||a|eo|a | |e/|e·|/||a|.
Enr|que G|| Ca|vo................................................................................ 289
Annexos
|a m0s|ca oco-|cc|. Ge|ea|co|a oe|s es|||s
Jav|er de Castro. ....................................................................................... 303
B|b||ooraí|a ................................................................................................. 315
F||mooraí|a ................................................................................................. 323
Ñota sobre e|s autors............................................................................... 327
7
Presentació
E| lll Fòrum d`Estud|s sobre |a Joventut. oroan|tzat conjuntament per |a
Secretar|a Genera| de Joventut | |a Un|vers|tat de L|e|da. centrà en aquesta
ocas|o |es seves reí|ex|ons a |`entorn de "Mús|ca | |deo|oo|es".
En e| decurs de| Fòrum s`|ntentà íer una aprox|mac|o a a|ounes de |es etapes |
s|tuac|ons oenerades com a consequenc|a de |a re|ac|o entre mús|ca | joventut. ja
que per a mo|ts joves |a mús|ca ha esdev|nout una mena de "narrat|va de |a v|da".
En aquest sent|t. |`anomenada "mús|ca popu|ar" amb |es seves ||etres | e|s seus
r|tmes. ha estat capac de coní|ourar noves oeooraí|es. est||s d|íerents | xarxes
a|ternat|ves. a mes d`uns mov|ments de contestac|o que. eno|obant en e| seu s|
mo|ts de|s e|ements que se s|tuen eníront de|s mons de|s adu|ts. |nteoren tambe
en part |`auto|dent|í|cac|o que Possana Peou|||o |nterpreta com a "nosa|tres e|s
joves".
Estem convencuts que |es aportac|ons que recu|| aquesta pub||cac|o seran una
e|na mes per a| cone|xement | |a |nterpretac|o de |a rea||tat de|s joves.
Rosa M. Pujol. sec|e|à||a oe|e|a| oe Jc/e||0|
Jaume Porta. |ec|c| oe |a L||/e|s||a| oe ||e|oa
8
9
Introducció
Joan P. Saura. Car|es Fe|xa. Jav|er de Castro
/|a es||c |a| sc|
| o0scc 0|a ||a|
a |c|s e|s ||ccs o0e /|s||c.
Scc |´|cme oe |a |||oe||a|
| sc|| e| |||c o´a|·c.
J|m Vc|||sc|. ¯L||/e|sa| V||o´
"M|ro e| mon | ve|o que dona vo|tes/ mentre |a meva ou|tarra par|a
suaument...".
1
Ho va cantar Georoe Harr|son e| 1968. | passats mes de
trenta anys seoue|x ten|nt sent|t: |a mús|ca serve|x per r|tmar e|s canv|s
h|stòr|cs. per par|ar d`aquest mon que dona vo|tes. a|x| en |a soc|etat com
en |`|nter|or de |es persones. a|x| en |es estructures soc|opo||t|ques com
en e|s usos | costums. La mús|ca com a m|ra|| de |es |deo|oo|es. com a
metàíora de| canv| soc|a|. com a emb|ema de |es transíormac|ons en |a
v|da de|s joves. vam tr|ar |a canco de| beat|e com a subt|to| d`aquest |||bre
mo|t abans que Georoe Harr|son ens de|xes. Però ara mes que ma| e|s
seus versos ressonen. com ho ían e|s de J|m Morr|son quan per |a mate|xa
epoca ve|a en e| mús|c "|`home de |a |||bertat".
***
A í|na|s de| seo|e XlX a| sud de|s Estats Un|ts. e|s descendents de|s esc|aus
adapten e|s r|tmes aír|cans a |es cond|c|ons de v|da de|s treba||adors rura|s.
En aquesta cru|||a de |`Amer|ca proíunda. |es oenerac|ons d`aíroamer|cans
poster|ors a |`emanc|pac|o expressen e| do|or de |`exp|otac|o. |`a|eor|a de
|`a|||berament | |a |ncertesa de| íutur m|tjancant e| r|tme de tam-tam. |a ||etra
|mprov|sada. |a mús|ca sensua| | e| so rebe|. Fou a| s| d`aquesta subcu|tura
de neores vaoabunds on va soro|r e| o|0es. que amb e| temps an|r|a oenerant
subproductes tan r|cs com e| jazz. e| s.||o. e| oco. e| ||/|m & o|0es. e|
occo|e-.cco|e. e| ccc|. e| |cc| a|o |c||. e| /0||/. e| |ao. etc.
1
Tot | que ".eeos" s|on|í|ca "p|ora". hem optat per tradu|r- ho per "par|a". Es tracta d`una
vers|o |||ure. però cre|em que. en e| marc d`aquest |||bre. s`adapta m|||or a| sent|t de |a
mús|ca com a ||enouatoe juven||.
10
Durant |a pr|mera ouerra mund|a|. e|s so|dats aíroamer|cans van ensenyar
e| o|0es a|s seus companys b|ancs. | aquesta mús|ca es va comencar a
popu|ar|tzar com ho va íer durant e|s anys d`entreouerres e| seu der|vat
pr|nc|pa|: e| jazz. Gràc|es a|s pr|mers m|tjans de comun|cac|o de masses
sobretot a |a ràd|o | e|s oramòíons aquesta mús|ca va comencar a
c|rcu|ar per tot e| mon.
Durant e|s anys que seoue|xen |a Seoona Guerra Mund|a|. | seou|nt e| cam|
de Wa|t Wh|tmann. tot un orup de oent com Corso. Fer||nohett|. però sobretot
A||en G|nsbero | Jack Kerouak. es converte|x en màx|m exponent de |a
denom|nada oea| oe|e|a||c|. En e|s seus postu|ats s`h| endev|nava una
nova íorma de veure | v|ure |a v|da. que va esc|atar en un moment concret
per a donar pas a |a cc|||ac0||0|a (cu|tura en opos|c|o). íenomen que.
paraírasejant Marcuse. ve a ser com "|a oran neoac|o". ates que en e|
seu s| h| íecunda un s|stema de va|ors oposat a| que í|ns aque||s moments
hav|a |mperat. Però tot a|xò. íent un s|m|| amb e| c|nema. necess|tava |a
seva banda sonora | ve-t`ho aqu| que mes en||à de| jazz. e| 1954 |a mús|-
ca o|0es | ||/|m a|o o|0es de|s neores va comencar a ser cantada tambe
per joves b|ancs: hav|a nascut e| |cc| a|o |c||. Un no| anomenat B||| Ha|ey.
acompanyat pe| orup The Comets. ||anca a |es ones rad|oíòn|ques una
canco t|tu|ada "Pock Around The C|ock". que presenta com a novetat e|
r|tme que e| comentar|sta A|an Freed batejava com |cc| a|o |c||.
E| rock era un nou t|pus de mús|ca. |nterpretada bàs|cament per no|s que
no ten|en mes de 18 anys. or|entada cap a un nou mercat estr|ctament
juven||. que av|at esdev|ndr|a e| s|mbo| de |a pr|mera cu|tura oenerac|ona|
"|nternac|ona|-popu|ar´. Ñe|x en uns moments en que |`a||aroament de |a
permanenc|a de|s joves en |nst|tuc|ons educat|ves | |`apar|c|o de| "consu-
m|dor ado|escent" consaoren e| na|xement d`una nova c|asse de jovent
a|s pa|sos |ndustr|a||tzats. | |es teor|es sobre |`ex|stenc|a d`una "cu|tura ju-
ven||" autònoma | |nterc|ass|sta es oenera||tzen | es doten de |eo|t|m|tat
c|ent|í|ca. E|s que ja no eren nens. però tampoc adu|ts. íormaven una nova
oenerac|o que consum|a sense produ|r. | que per pr|mer cop ten|a mode|s
a|s qua|s |m|tar. E| 1959 Chuck Berry. un de|s creadors mes pro||í|cs de|
rock. composa "A|most Grown". La ||etra de |a canco resume|x tot |`un|vers
cu|tura| de |a na|xent cu|tura juven|| que Berry va evocar tan be: |`esco|a.
e|s cotxes. |a ve|oc|tat. |es bandes. e| ba||. e|s coní||ctes amb e|s pares.
etc. Fer-se adu|t es |a í|na||tat de |a joventut. però a| mate|x temps es |a
seva preso: part|c|par de |a cu|tura rock es en certa manera una íorma
de res|stenc|a s|mbò||ca a |a |nteorac|o a| mon de|s adu|ts. Juntament amb
e| ja esmentat B||| Ha|ey. Fats Dom|no. E|v|s Pres|ey. L|tt|e P|chard | d`a|tres.
Chuck Berry va sentar |es bases de| rock.
11
Des de ||avors | í|ns ara ha p|oout mo|t. però no sempre |a p|uja ha estat
bona en a|ounes ocas|ons ha estat àc|da | en a|tres amaroa. | ma|orat
que e|s bru|xots maoe || Seatt|e | maoe || Wash|noton han anat temptejant
amb e| temps. e| cert es que no han poout |mped|r |`apar|c|o de nous
brots de contestac|o que tenen en e|s joves | en e|s seus entorns un ca|-
do de cu|t|u íavorab|e. La mús|ca. doncs. com un de|s àmb|ts on es con-
í|ouren |dent|tats juven||s. a|hora que esdeve avu|. tambe. metàíora de |a
soc|etat | íactor o|oba||tzador que no homooene|tzador des d`unes
perspect|ves de transoenerac|ona||tat. transc|ass|sme | po||sem|a.
***
Les re|ac|ons entre mús|ca | cu|tura juven|| han estat sempre amb|va|ents.
Per una banda. e| rock es una mercader|a creada per |a |ndústr|a d|scooràí|ca
| a|tres m|tjans mass|us de comun|cac|o: ràd|o. c|nema. te|ev|s|o. Com a
mercader|a. seoue|x |es reo|es de| mercat. a part|r de| joc d`equ|||br|s en-
tre oíertes | demandes. Per a|tra banda. e| rock crea un un|vers cu|tura|
s|mbò||c juven||. es a d|r. penetra en |a cu|tura quot|d|ana de|s joves. be
perque e| orup o cantant s|ou| jove. be perque |es ||etres de |es seves
cancons par||n d`aspectes punyents de |a seva v|da |`amor. e|s pares.
|es drooues. be perque r|tma e| seu temps quot|d|à esco|tar |a ràd|o.
anar a concerts. ba||ar. Però aquest nou subjecte soc|a| |a joventut
no es un cos un|íorme. En aquest sent|t. e| dob|e caràcter de| rock ens
permet posar de re||eu |`estreta re|ac|o de|s productors | de|s productes
rockers amb un|versos cu|tura|s juven||s d|versos | d|íerenc|ats entre s|.
Des d`aquesta perspect|va. hom ha proposat una per|od|tzac|o de| rock
com a íorma mus|ca| | com a pràct|ca cu|tura| de|s joves d|v|d|da en tres
etapes: e| |cc| a|o |c|| or|o|na| (de m|tjans a í|na|s de|s 50): e| oco (de
1963 a 1973): | e| o0|| (de| 1975 a pr|nc|p|s de|s 80). Cadascun d`aquests
per|odes representa una ruptura mus|ca| | soc|a| amb e| per|ode precedent.
Però aquesta ruptura no s`exp||ca nomes pe|s coní||ctes d|ns de| camp
mus|ca|. s|no per tens|ons de natura|esa soc|a| entre e|s |nteressos |nnovadors
de|s joves com a mús|cs | com a aud|tor|s juven||s per una banda. |
|es press|ons comerc|a|s de |es |ndústr|es cu|tura|s | |es soc|a|s de |es
|nst|tuc|ons adu|tes. per |`a|tra. Com e|s a|tres e|ements de |a cu|tura juve-
n||. |a mús|ca rock es producte d`un tr|p|e proces: |a "íus|o" d`e|ements
est|||st|cs anter|ors: |a "d|íus|o" en àmb|ts oeooràí|cs | soc|a|s mes amp||s:
| |a "í|ss|o" en tendenc|es mus|ca|s | cu|tura|s mú|t|p|es.
A Cata|unya. |a ||aroa trajectòr|a de |a cr|t|ca mus|ca| que es pot resseou|r
en rev|stes com S|a|. v|o|ac|c|es. V0s|ca| F·o|es. P0|a ôô o F|oe||cc|
no ha t|nout un contrapes amb estud|s p|antejats des de |es c|enc|es soc|a|s.
12
Ma|orat que e| 1983 Jaume Funes va pub||car un art|c|e mo|t |nteressant
en e| qua| ana||tzava |es ||etres de |es cancons presentades a un concurs
de rock convocat per |`Ajuntament de Barce|ona. en |a pro||íerac|o d`estud|s
sobre |a joventut que es va produ|r a|s anys setanta | vu|tanta e| tema de
|a mús|ca íou comp|etament maro|na|. Durant |a seoona me|tat de|s noranta
aquest panorama va canv|ar. oràc|es a |es contr|buc|ons d`una nova oenerac|o
de joves |nvest|oadors que van tr|ar com a tema de recerca un objecte
proper a|s seus |nteressos. En un recent treba|| sobre |a mús|ca s||||eao.
per exemp|e. Car|es v|ñas presenta |a mús|ca com e| pr|nc|pa| "cohes|onador
|dent|tar|" de|s est||s juven||s. Mes que no pas |`estet|ca. son e|s r|tmes
sonors compart|ts a||ò que està a |a base de |`emeroenc|a d`est||s subcu|tura|s.
Ño nomes perque |a mús|ca es "e| pr|mer contacte amb un |dea| que deíu|o
|a rea||tat. una v|rtua||tat que. oràc|es a |es ||etres | |es mús|ques. e|s trans-
porta a a|tres mons". s|no tambe perque "|a mús|ca juoa aquest e|ement
de rea||sme v|rtua| que aconseoue|x oenera|ment escenes des|tjades per
|a major|a de| púb||c potenc|a|".
***
Aquest vo|um recu|| |es ponenc|es presentades durant e| lll Fòrum d`Estud|s
sobre |a Joventut. que va ten|r ||oc a |a Un|vers|tat de L|e|da e| ma|o de|
2000. oroan|tzat conjuntament per |a Secretar|a Genera| de Joventut | |a
Un|vers|tat de L|e|da. Les jornades van ten|r una part|c|pac|o mo|t nombrosa.
tant d`estud|ants com de persones |nteressades prov|nents no so|s de
Cata|unya s|no tambe de |a resta de |`estat. Les act|v|tats van ten|r un no-
tab|e ressò a|s m|tjans de comun|cac|o |oca|s | nac|ona|s. E| d|ar| F| |a|s
| |a rev|sta F|oe||cc| se`n van íer ressò. | e| proorama D|sccoc||s de Pad|o
3. que es va emetre des de L|e|da durant e|s d|es de| Fòrum. || va ded|-
car un seou|t de monooràí|cs. Ño en va es tractava d`una de |es rares
ocas|ons en que |a mús|ca popu|ar de| seo|e XX reb|a un tractament preíerent
en un àmb|t academ|c. A mes de |es ponenc|es or|o|na|s. aquest vo|um
ap|eoa a|tres aportac|ons d`espec|a||stes en |a mater|a que hem recop||at
per comp|etar e| panorama de |es mús|ques juven||s de| seo|e XX. E| |||bre
està estructurat en tres parts. que evoquen tres m|rades d|íerents | a|hora
comp|ementàr|es entorn de |a s|mb|os| entre mús|ca | |deo|oo|es.
La pr|mera part se centra en |es re|ac|ons entre mús|ca | h|stòr|a. bo | íent
un recorreout per |es pr|meres decades de |a mús|ca rock | per a|ouns
de|s orups | mús|cs mes representat|us. Gerard Qu|ntana es preounta. en
|a que íou |a coníerenc|a |nauoura| de |es jornades. s| e| rock es encara
avu| un so de |||bertat. Jose M|oue| Lopez ens |ntrodue|x en |`un|vers mus|ca|
de|s anys se|xanta. quan e| rock es va íer oco. Jav|er de Castro evoca |a
h|stòr|a de| orup mus|ca| mes íamos de| seo|e XX E|s Beat|es en e|
13
seu marc soc|a| | mus|ca|. Josep Pamon Jove ens presenta |es cancons
| |es |dees d`un a|tre mús|c emb|emàt|c Bob Dy|an. lonas| Ju||à. í|na|ment.
ía un recorreout pe|s anys setanta. quan |a rebe|||o va esdeven|r neooc|.
La seoona part se centra en |es re|ac|ons entre mús|ca | cu|tura juven||.
bo | ana||tzant d|versos est||s mus|ca|s que han oenerat espa|s subcu|tura|s.
Mar|tza Urteaoa estud|a |a |dent|tat | |`aíect|v|tat entre e|s joves o0||s mex|cans.
Pepe Co|ub| ens |ntrodue|x a| |ao com a r|tme de|s joves aíroamer|cans.
Jose Sánchez Garc|a ana||tza |a mús|ca ra| | e| seu paper en |a construcc|o
de |a |dent|tat de|s joves àrabs. Amparo Lasen reí|ex|ona sobre e| |ec||c
| |es seves re|ac|ons amb |a memòr|a | |es íronteres cu|tura|s. Jose Ma-
nue| va|enzue|a estud|a e| mov|ment e|ectròn|c en un context ben d|íerent:
|a írontera nord de Mex|c bresso| de| |ec-me·.
La tercera part aborda |es re|ac|ons entre mús|ca | soc|etat a part|r de |a
d|scuss|o de d|verses prob|emàt|ques teòr|ques o íoca||tzant determ|nats
contextos oeooràí|cs. L|u|s Gendrau presenta un comp|et estat de |a quest|o
sobre e| oco-|cc| cata|à. S||v|a Mart|nez. espec|a||sta en e| |ea//. reí|ex|o-
na sobre |es re|ac|ons entre mús|ca | oenere. Possana Peou|||o ens tras||ada
a| context mex|cà. a part|r de |`anà||s| de| paper de |a mús|ca en |a construcc|o
de |es |dent|tats oenerac|ona|s. Pooer Mart|nez proposa un mode| teòr|c
centrant-se en e| concepte d`espa| mus|ca|. a part|r d`una |nvest|oac|o com-
parat|va sobre Cata|unya | Ano|aterra. F|na|ment. Enr|que G|| Ca|vo abor-
da |es connex|ons entre mús|ca. estrateo|a | reí|ex|v|tat. en |a que íou |a
coníerenc|a de c|oenda de |es jornades.
Tanquen e| vo|um uns annexos que pretenen donar a|s |ectors a|ounes dades
mes: una oenea|oo|a sobre e|s antecedents | |`evo|uc|o est|||st|ca de| |cc|
a|o |c||. esmentant a|ouns de|s representants mes notab|es | transcendents
de cada oenere: una í||mooraí|a que demostra |a |mportànc|a de |a mús|-
ca | e|s seus |nterprets. tambe. com a íenomen v|sua| | estet|c: |. per aca-
bar. una b|b||ooraí|a que asp|ra. bàs|cament. a esdeven|r una e|na de suport
teòr|c | amb ut|||tat per a |a comprens|o de |a temàt|ca que s`ha ana||tzat.
***
"La mús|ca d|u Gre|| Marcus busca canv|ar |a v|da: |a v|da seoue|x: |a
mús|ca queda enrera: a|xò es e| que queda perque en puouem par|ar".
Aquest es |`object|u d`aquest |||bre: par|ar de |a re|ac|o entre mús|ca | |deo|oo|es.
par|ar d`aquest mon que dona vo|tes. mentre una ou|tarra par|a suaument...
Part I
Música i història
16
17
El rock, sons de llibertat?
Gerard Qu|ntana
D`entrada vu|| aora|r a|s oroan|tzadors d`aquest lll Fòrum d`Estud|s so-
bre |a Joventut que m`hao|n conv|dat a part|c|par-h|. Per comencar vu||
d|r-vos que no he portat res escr|t. ja que. eníront de| que es porta avu|
ou|ons pautats. rec|tac|ons sense conv|cc|o. em dec|aro ían d`aque||s
po||t|cs d`abans. t|pus Azaña. que eren capacos d`estar-se tres hores par|ant
sense ten|r cap paper a| davant | íent de |a |mprov|sac|o un art.
1
De íet. no em puc estar de sumar-me a |`op|n|o de |a Posa M. Pujo| quan
ha d|t que son e|s joves e|s qu| han de canv|ar |es coses. o e|s qu| han
d`actuar com a motor de canv|. Tots sabem com s`hav|a de ||u|tar en |es
soc|etats ant|oues per sobrev|ure o a |`haver de deíensar e| terr|tor|. una
m|ss|o que correspon|a a|s joves actuant sempre sota e| comandament
de|s anc|ans. De veoades penso que avu| en d|a no se`ns dona prou
maroe per desenvo|upar aquest paper: ens tenen embo||cats amb coto
í|u|x. com s| ens preparess|n per quan ca|ou| exerc|r amb seny | responsab|||tat
|es tasques que ens pertoqu|n. Amb aquest raonament. quan hem d`actuar.
ja no som joves | hem perdut pe| cam| oran part d`aque|| poder de
transíormac|o.
Però hem v|nout aqu| per par|ar de mús|ca | |deo|oo|es. | m`encanta estar
envo|tat d`estud|osos. ja que. tot | no ten|r n| m|tes n| |do|s. em dec|aro
adm|rador de Jose M|oue| Lopez per |`extraord|nàr|a íe|na que duu a terme
des de Pad|o 3 a Madr|d amb e| seu proorama D|sccoc||s. Tambe vu||
esmentar |`lonas| Ju||à | e| L|u|s Gendrau | d`a|tra oent que no conec. Be.
quan se`m va proposar que par|es sobre e| tema "E| rock: sons de |||bertat".
va|o d|r: "Poseu-h| un |nterrooant. no?". Ho va|o d|r perque crec que serà
mes d|scut|t. |. d`a|tra banda. perque tots p|eoats no estem tan seours
que e| rock s|ou|n sons de |||bertat. sobretot en e| nostre temps.
1
Aquest text respon a |a transcr|pc|o de |a xerrada pronunc|ada per Gerard Qu|ntana en
|`acte d`|nauourac|o de| lll Fòrum d`Estud|s sobre |a Joventut. | es |`esper|t d`un |ntent de
pensament exposat |||urement | en púb||c.
18
Abans de comencar. us vu|| exp||car qu|n es e| meu concepte part|cu|ar
de |a mús|ca. Per a m| |a mús|ca no es un objecte que es puou| po||r. n|
un tros de íusta que podem transíormar en una escu|tura. La mús|ca es
|ntano|b|e. no te cos. E| que s| es tano|b|e es e| suport que se || pot do-
nar: d|sc compacte. casset. etc. A|x|. d|r|a que una de |es coses que va
íer |`home. des que va ser home o í|ns | tot abans. | va| a d|r que aquesta
es una teor|a mo|t meva. va ser esco|tar |a mús|ca que portava d|ns seu.
|a de| cor: aquest batec |ent o mes acce|erat. Aquest ú|t|m r|tme es e| que
ara. cur|osament. trobo que es recupera amb |a mús|ca d`avu| en d|a.
Per a m|. hem tornat una m|ca a |es arre|s. ja que mes en||à que |a mús|ca
e|ectròn|ca | e| ||a|ce represent|n una nova manera de comun|car-se des
de |`escenar| cap a| púb||c. en e| íons s`han recuperat ant|cs m|tes. És c|ar
que de veoades aquesta mús|ca. amb e|s seus r|tmes. pot resu|tar un pe|
monòtona. però es en aquesta monoton|a h|pnòt|ca on reconnectem amb
e| tr|ba||sme mes pr|m|t|u.
En aquest sent|t. |`apar|c|o de |a ou|tarra e|ectr|ca. per exemp|e. va s|on|-
í|car un apropament mo|t mes oran a qua|sevo| persona que t|noues |a
necess|tat. |`|mpu|s o. s|mp|ement. |es oanes de íer mús|ca. Cada cop mes.
sobretot en aquest seo|e. hem anat abandonant e|s cànons mus|ca|s
trad|c|ona|s. A|xò tambe va passar amb |a p|ntura | amb a|tres d|sc|p||nes
art|st|ques que. a comencaments de seo|e. van proposar e| trencament
de mo|ts cànons anter|ors: de íet. ara que ve|em que |`art s`ha anat apropant
a tothom. correm e| per||| de no saber que es art | que no ho es. H| ha
oent que encara cont|nua escr|v|nt sobre aquest tema. com darrerament
Haro|d B|oom. que a| seu |||bre F| cà|c| ccc|oe||a|. |ntenta assentar |es
bases de| que es art pe| que ía a |a ||teratura.
Però |a ver|tat es que ten|m e|nes. Pr|mer va passar amb |a ou|tarra e|ectr|ca.
quan a|oú. sense saber tocar oa|re. pod|a íer soro||s amb aque|| |nstrument.
l e|s uns de|en: "A|xò es mús|ca de| d|mon|. Aquests ||cs estan posse|ts".
mentre que d`a|tres aí|rmaven: "Aqu| passa a|ouna cosa". E| mate|x Bob
Dy|an. quan va muntar |a seva banda a Ñewport | es va posar a tocar
amb ou|tarres e|ectr|ques. va sent|r com e| x|u|aven | || de|en de tot. Però
|a mús|ca acúst|ca no es va acabar. ans e| contrar|. va |n|c|ar una conv|venc|a
amb tot e| que representen |es ú|t|mes tendenc|es. l penso que passarà
e| mate|x amb |a mús|ca e|ectròn|ca. que es |`ú|t|ma novetat.
Ara semb|a que tot ha de canv|ar abso|utament. però de íet h| ha mo|tes
bandes que aproí|ten samo|e|s. |ccos | a|tres mecan|smes | e|s |ncorpo-
ren a|s treba||s que ían. de manera que tot es va sumant. L`avantatoe es
que per íer anar aquestes màqu|nes no ca| ser mús|c n| ten|r estud|s mus|ca|s:
prement uns botons pots crear uns sons que s`a|teren | que provoquen
19
sensac|ons. emoc|ons. Que |mporta mes. comun|car?. íer art? Potser
comun|car | íer art son coses d|íerents. però aquest tema e| de|xare per
a mes endavant.
Abans d`a|xò vo||a de|xar c|ar que es per a m| |a mús|ca. La mús|ca es
una cosa que es troba mes en||à de nosa|tres. Les harmon|es ex|ste|xen a
|a natura. | |es esca|es que ut|||tzem aqu| poden ser mo|t d|íerents de |es
que es ían serv|r en a|ouna part d`As|a. però sempre son a |a natura. Tot
a|xò ho trobem en e|s sons de| mar. en e|s sons de| vent. en e|s sons de|
cor. com de|a abans. L`ún|ca cosa que íem e|s mús|cs es posar-h| |`antena.
íer de cata||tzador | tradu|r a|xò en coses concretes.
Per tant. em semb|a que |a re|ac|o entre mús|ca | |deo|oo|es s`estab|e|x
mo|t mes tard. De sort|da d|re que |a mús|ca. en pr|mer ||oc. es una necess|tat
natura| de |`home que despres es posa a| serve| de d|íerents coses. Des
d`un bon comencament. e|s r|tua|s que íe|a qua|sevo| tr|bu. qua|sevo| cu|tura
ancestra|. ten|en |a mús|ca com a veh|c|e per transcend|r |`estat de conv|venc|a
| entrar en una a|tra rea||tat. Avu|. a |`Amazones encara h| ha tr|bus que a
|`hora de prendre una dec|s|o de certa |mportànc|a oroan|tzen un r|tus on
mús|ca | substànc|es exòt|ques juouen un paper cabda|. Tot a|xò son co-
ses que. íormant part de| nostre passat. son e| present d`a|tr|. E| que succee|x
es que |a nostra cu|tura occ|denta|. b|anca | ano|osaxona. en |a qua| estem
|mmersos. sempre ens ha posat a nosa|tres com a centre perque |es
sequenc|es de| temps no íunc|onen de |a mate|xa manera arreu de| mon.
Com de|a abans. |a mús|ca s`ut|||tzava per a raons mes saorades. De íet.
a| Pak|stan h| va haver un cantant. que va desapare|xer ía dos o tres anys.
que seou|a una trad|c|o |a trad|c|o suí| de mús|cs que canten a Deu.
Tambe a a|tres ||ocs com |`lnd|a |a mús|ca encara te un sent|t saorat. | en
trobem d|versos exemp|es. com ara Pav| Shankar. que es va íer íamos
durant e|s anys se|xanta perque va ser |ntrodu|t pe|s Beat|es. concretament
per Georoe Harr|son. D`aquesta manera. un personatoe repren|a un m|st|c|sme
que ja s`hav|a |ntrodu|t abans. durant e|s anys c|nquanta. amb tota |a oenerac|o
oea|. que son. en certa manera. e|s pares de| rock. | tot | que e||s esco|taven
jazz |`act|tud ja era mo|t semb|ant.
Tota aquesta ama|oama ens ía veure que a| mon h| ha mo|tes maneres
d`eníocar | de v|ure |a mús|ca. A mes. com que crec que estem en un
moment en que |a o|oba||tzac|o es cada cop mes c|ara. cada d|a es mes
absurd par|ar d`est||s o de coses tancades | |oca|s. perque. en pocs anys.
Barce|ona mate|x ha canv|at rad|ca|ment. És per a|xò que |a rea||tat de|
carrer es |a rea||tat v|va. |a que transíorma e| mon | |a v|da: a|xò es con-
creta en |a quant|tat de nord-aír|cans que v|uen a| carrer. a|ouns amb íe|na.
20
d`a|tres sense... Ah|r mate|x erem a| Parc de |a C|utade||a. on e|s d|es de
íesta h| ha tota mena de oent maoreb|ns. subsahar|ans. oent d`aqu|.
oent d`a||à... tocant tambors o e| que s|ou|. Jo crec que tota aquesta
íus|o. tots aquests sons que es creen | tota |a mesc|a de oent que ve de
d|íerents ||ocs es e| íutur. A|xò es e| que |mporta. perque es e| que està
passant de ver|tat.
En aquest sent|t. crec que |a nostra rea||tat. |a de |`any 2000. ha d`enoob|ar
mo|tes coses. Per tant. m`aoradar|a par|ar de |a mús|ca en oenera|. par|ar
de| rock. de| jazz o de qua|sevo| est|| com a a|ternat|va. com a e|na de
|||bertat. bàs|cament perque penso que e| rock es sobretot una act|tud.
va comencar sent un est|| que ten|a una ser|e d`esca|es | que proven|a de
|a íus|o de| ||/||m a|o o|0es. de| jazz | de mo|tes coses que van passar
a Amer|ca. E| rock va ne|xer prec|sament d'aque||a íus|o | de |a conv|venc|a
de cu|tures: de|s aír|cans portats per íorca a treba||ar a||à. de|s |r|andesos
que son mo|t mus|ca|s | que van haver d`em|orar mass|vament a causa
de |a íam. de tot un seou|t de oent que h| va anar des de d|íerents ||ocs
de| mon... Entre tots van |mpu|sar una cosa nova. que n`era |a suma. A|xò
s`assemb|a una m|ca a| que està passant ara a Europa. a Barce|ona o a
qua|sevo| c|utat. | no ens h| hem de o|rar d`esquena. Per a m|. e| rock.
aque|| nou est||. va esdeven|r sobretot una act|tud. | ser|a bo que s`haoues
entes e| rock de |a manera com s`enten ara. Abans hem par|at de B|||y
Ha|ey. però tambe podr|em par|ar de cantants com Fats Dom|no. que |`any
1948 íe|a mús|ca que ja es pod|a cons|derar |cc| a|o |c||.
D|c a|xò perque h| ha mo|ta oent que pensa que e| rock va comencar amb
E|v|s Pres|ey | seourament va ser a|x|. tampoc no se || han de treure
mer|ts. Però. per que es E|v|s e| punt de part|da? Doncs perque era
b|anc. prec|sament. | perque |a soc|etat amer|cana encara estava mo|t
cond|c|onada per tot e| seu passat de d|scr|m|nac|o rac|a|. | a|xò íe|a que
e|s |nventors | creadors de| rock. e|s mús|cs neores que comencaven a
íer |cc| a|o |c||. no t|nouess|n "a|taveu". F|ns | tot s`hav|a de paoar una
mena d`|mpost per sonar a |a ràd|o. | e|s neores no ho ten|en oens íàc||.
perque suposo que hav|en de paoar e| tr|p|e. com a m|n|m.
A mes. seoons qu|nes c|utats nord-amer|canes son mo|t tancades. mo|t
|nteor|stes. Jo va|o íer un v|atoe a|s Estats Un|ts seou|nt una ruta mus|ca|.
|a Puta 66. mes o menys. | vam v|s|tar Ñova York. Ca||íòrn|a. San Fran-
c|sco. H| va|o anar amb dos am|cs. | v|atjàvem com pod|em: amb auto-
car (e|s o|e/-|c0|os)
*
. amb av|o. amb tren. Quan vam saber que Ñe||
*
Autobusos que travessen e| pa|s a preu econòm|c.
21
Youno ten|a una casa a Po|nt Lobos. |a vam estar buscant com a bojos
| pensàvem: "Que estem íent. s| pot ser que Ñe|| Youno est|ou| de o|ra
per |a qu|nta íorca.?!". Encara ten|em tota aquesta v|venc|a de|s |do|s.
de|s m|tes. Despres vam íer tot un recorreout cap a Ñova Or|eans | cap
a| nord. cap a Memph|s | Ñashv|||e. Pea|ment. jo em quedo amb Ca||íòrn|a
| Ñova York: Ñova Or|eans es una c|utat |nteressant on |a mús|ca es v|u
mo|t. però està mo|t pensada per a| tur|sme. | per a|xò has de buscar
racons on s`h| puou| trobar autent|c|tat. E| cert es que tot |`|nter|or em va
semb|ar d`un |nteor|sme esíere|dor.
Em ía |`eíecte que ma| no m`han tancat tantes portes com a Ñashv|||e. Jo
pensava: "Però. no es a|s Estats Un|ts que |a oent porta e|s cabe||s ||aros
| son rockers?". l quan ets a||à veus que no. Quan entràvem a un bar o a
seoons qu|n |oca| ens m|raven com s| íoss|m estranys. l ens de|en amb
ma|a cara: "vosa|tres toqueu en una banda de rock". | nomes ía|tava que
tots tres aness|m pe|uts. Quan erem a |a c|utat de| cc0|||/. jo pensava:
"És mús|ca. És |oua|. o|.?". Doncs no. E| rock | e| cc0|||/ son ben d|íerents.
Cur|osament. a|xò va ser |`any de |a ouerra de| Go|í. Ño se s| us en recordeu.
d`aque|| espectac|e que íe|en per |a te|e. Jo encara recordo que í|ns | tot
a|s bars de Barce|ona h| hav|a |a te|e enoeoada mostrant e|s bombarde|os.
Tothom estava mo|t exc|tat. bevent cerveses | d|ent: "Que passarà? És |a
Tercera Guerra Mund|a|?". Ño. no ho va ser: nomes es tractava de deíensar
e|s |nteressos econòm|cs en un ||oc com Kuwa|t. on h| hav|a mo|ts d|ners
a perdre a causa de| petro||. Sabem que a a|tres ||ocs com e| T|bet. que
està ocupat per |a X|na no s`h| ía res. n| tan so|s |mposar sanc|ons
econòm|ques. Cur|osament. però. a Cuba s| que || |mposen sanc|ons. |
resu|ta que aquest pa|s ma| n`ha ocupat cap a|tre | e|s hab|tants son de|
mate|x pa|s. Aquesta es |a oran íarsa de| mon on v|v|m: |`|nteres econòm|c
sempre es troba darrere de tot. Per entendre qua|sevo| esdeven|ment h|stòr|c.
nomes ca| entendre e| rereíons econòm|c que n`es |a causa.
Com de|a. e| pr|mer que em va sorprendre de Ñashv|||e va ser veure-h|
unes enormes pancartes on h| hav|a una oran à||oa d`aquestes amer|canes.
un came|| mo|t pet|to. | tambe un Saddam Husse|n pet|t | m|o oeperut. l
s`h| pod|a ||eo|r. en ano|es: "Com ooses despertar e| oeoant?". Tot era
a|x|. bruta|. |ncre|b|e. Amb a|xò vu|| d|r que e|s Estats Un|ts es un pa|s mo|t
|nteor|sta. Hem de recordar. per exemp|e. que on es van cremar | trencar
mes d|scos de|s Beat|es va ser a|s Estats Un|ts. justament despres que
John Lennon dec|ares que e||s eren mes íamosos que Jesucr|st.
l. ah!. /aoe |e||c: es un pa|s en e| qua| h| ha haout mo|ta oent que ha
ded|cat d|es | mesos de |a seva v|da | a|xò que |a v|da es curta | bon|ca
22
a buscar m|ssatoes ocu|ts en e|s d|scos. passant-|os a| reves | estud|ant-
|os de mo|tes maneres. l quan es trobava que en a|oun ||oc es de|a "Satanàs".
per exemp|e. ja h| hav|a jud|c|s | mo|t d`enrenou. Em semb|a que í|ns | tot
|a banda Judas Pr|est va haver de compare|xer en un jud|c| per |a mort
de dos nens que van íer una best|esa mentre esco|taven d|scos seus.
Qu|na responsab|||tat. no? Jo crec que |a responsab|||tat era mes d`aque||s
que buscaven m|ssatoes satàn|cs que no pas de|s Judas Pr|est. En e|
íons. e|s Judas Pr|est portaven e| seu |c|||c |ea//. que era bastant |nnocent
| í|ns | tot una m|ca |níant||. Però com que h| ha a|oú que d|u que aque||s
representen e| d|mon| a|ouns xava|s pensen: "Ostres. e| d|mon|! Aquest
deu ser un ||c |nteressant perque Deu e| va íer íora de| parad|s". A|xò reí|ecte|x
|`àn|m de vencer e|s |do|s que ja ten|m des de joves.
Amb tot aquest context. arr|ba un moment a| í|na| de|s se|xanta | sobretot
durant e|s anys setanta en que |a parau|a |cc| es ía serv|r per qua||í|car
mo|tes coses. A|x|. e|s Led Zeppe||n íe|en |a|o-|cc|. e| orup Genes|s íe|a
rock s|míòn|c. | í|ns | tot e|s The Doors íe|en rock. tot | que tocaven amb
un tec|at que no ten|a oa|re de |cc| a|o |c||. De íet. es tractava d`una et|-
queta que va deí|n|r una estet|ca. una act|tud mo|t concreta. Per a m|. J|m
Morr|son representa mo|t be aquesta act|tud quan s`a|xeca a da|t d`un escenar|
| d|u: "vo|em e| mon. | e| vo|em ara". És una manera de d|r: "Aquesta es
|a nostra oenerac|o". A a|xò es reíer|a Posa Mar|a Pujo| quan de|a: "Aquest
es e| nostre moment. e| moment de canv|ar |es coses. Aparteu-vos. de|xeu-
nos ||oc".
En aquest mate|x sent|t h| ha haout oent que ha d|t coses mo|t |nteressants.
Bob Mar|ey. per exemp|e. de|a: "Ño || deman|s ma| un íavor a un po||t|c.
perque se`| vo|drà cobrar cent veoades". Ho de|a amb cone|xement de
causa. perque e|| mate|x va |ntentar que dos corrents po||t|cs contraposats
de| seu pa|s es reconc|||ess|n. En un íamos concert. Mar|ey va conv|dar
e|s dos ||ders enírontats. e|s va aoaíar de |a mà | e|s va d|r: "Cam|nem
junts cap a a|oun ||oc. De|xeu estar e|s |nteressos part|d|stes". H| ha mo|tes
persones que tenen aquesta act|tud trencadora. desaí|ant | transoressora.
| que rea|ment vo|en remoure | canv|ar |es coses. l a|xò es e| que s|on|í|ca
e| rock per a m|.
l ara mate|x. on es e| rock? On son aquests sons de |||bertat que van
transíormar e| mon. o que s`a||aven amb qua|sevo| e|ement que pooues
ser un revu|s|u per canv|ar. | donar |a vo|ta a aque|| mon ve||? Aquest era
e| paper de |es drooues. de |`or|enta||sme. de qua|sevo| cosa a|ternat|va
que obr|s |es ments. que mostres una rea||tat mes oberta a |a oent. mes
en||à de |a rea||tat concreta. va| a d|r que en |a nostra soc|etat |a re||o|o
ens ha íet sent|r mes av|at subm|sos | cu|pab|es que no pas |||ures | m|||ors.
23
Actua|ment estem en un moment en que no sabem que v|ndrà demà. n|
qu| n| com. Ens manca consc|enc|a. És íort | preocupant e| ba|x |ndex de
nata||tat de |a nostra soc|etat. Potser s| que ten|m consc|enc|a | tot reí|ex|onant
d|em: "Jo no vu|| portar e| meu í|||/a a un abocador com aquest". l no es
per d|r-ho. però en aquest seo|e han desapareout centenars | centenars
d`espec|es. L`acce|erac|o que ha exper|mentat e| mon en aquest darrer
seo|e no s`hav|a v|st ma|.
Una a|tra quest|o determ|nant es |a |níormac|o. He de coníessar que ía
d|es que n| ve|o |a te|e n| ||eoe|xo d|ar|s. est|c cansat d`esco|tar ma|es not|c|es.
La |níormac|o que rep actua|ment una persona en un so| d|a es equ|va|ent
a |a que rev|a en tota |a seva v|da a|oú ía uns centenars d`anys. Però aquesta
|níormac|o ens ía sent|r |mpotents. ja que s| vo|em seou|r e| cam|nar de |a
v|da. |a nostra ment està ob||oada a íer un oran esíorc per ass|m||ar. tr|ar
| c|ass|í|car |`esmentada |níormac|o.
M|reu que passa amb |a sa|ut: |es ma|a|t|es mes hab|tua|s comencen a
ser |es menta|s. E|s med|caments mes receptats son e|s ant|depress|us
| e|s ans|o||t|cs. justament perque hem transíormat |a soc|etat a una ve|oc|tat
de vert|oen. Ens trobem en un s|stema que. emparat en unes íonts d`enero|a
|nsosten|b|es. cam|na cap a |a seva caduc|tat. | semb|a que quan es pre-
senten a|ternat|ves a aquests prob|emes no h| ha cap |nteres per ass|m||ar-
|es. | tot perque estem sotmesos a| poder | a|s |nteressos econòm|cs d`unes
m|nor|es.
En aquest context. com podem par|ar de rock aten|nt-nos a aque||es notes
oe ||/||m a|o o|0es. a aque|| "o0m. o0m. o0m. o0m. o0m´? Em semb|a
que e| rock es |`act|tud que va transíormar |es coses durant e|s anys se|xanta.
| que va cont|nuar |ntentant-ho durant |a decada de|s setanta. E| que passa
es que e| nostre s|stema es mo|t ||est. Ño se n| qu| n| com |`ha ensenyat
tan be. però te |a capac|tat d`empassar-se com un oran pop qua|sevo|
cosa que surt a |a contra: e|s ||oo|es de|s se|xanta. |a oenerac|o oea| de|s
c|nquanta que es reco|zava mes en e| jazz. en e| oco (jazz evo|uc|onat
a part|r de |a |mprov|sac|o que íe|en mús|cs com M||es Dav|s o D|zzy G|||esp|e.
en e| seu moment) o. sobretot darrerament. e| o0|| o í|ns | tot e| o|0|oe
ma|orat que e|s o0||s eren àcrates rad|ca|s. en a|ouns casos v|o|ents
| pred|cadors de| "Ño h| ha íutur". E| s|stema enoo|e|x tots e|s mov|ments
que ne|xen amb |`àn|m de transíormar-|o. | íent un rot. de |a contestac|o
en ía moda. í|ns a| punt que pots veure un ||c amb una cresta | unes xapes
| ta|. | quan || d|us que es o0|| | || par|es de Durrut| | de |es barr|cades et
contesta: "Que d|us? Me`n va|o a veure |`ú|t|ma part de |a o0e||a oe |es
oa|à·|es". És tot mo|t best|a. però es a|x|.
24
Aquest s|stema nostre te |a capac|tat de bu|dar de cont|nout qua|sevo|
cosa que ne|x contra e|| | de convert|r-ho en una moda ||oo/. o0|||e.
o|0|oe.. | a|x| ens ía caure en |a trampa de |es tr|bus: "Jo soc |ea// |
soc m|||or que tu". o be "Jo soc cata|à. m|||or que tu. que ets espanyo|".
A|xò es abso|utament absurd: e| que es uroent no ens de|xa veure e| que
es |mportant. Aquesta d|nàm|ca tambe es reí|ecte|x en |a quest|o ||nou|s-
t|ca. | m`aorada par|ar-ne perque ho he v|scut | he t|nout prob|emes en
aquest sent|t. Aquesta es una a|tra de |es orans trampes. | ho vu|| comen-
tar perque crec que tambe te re|ac|o amb e| rock: ja veureu com tot |||oa.
Mo|tes veoades s`ha acusat e| caste||à de ser una ||enoua opressora. F|ns
| tot nosa|tres hem estat acusats per cantar en caste||à: "Sou espanyo||stes.
Feu serv|r |a ||enoua de| d|mon|". Que va passar. en rea||tat?
Doncs que Franco. aque|| d|ctador que a| mes pur est|| P|nochet es va
a|xecar contra un oovern e|eo|t democràt|cament | va oroan|tzar |a Guerra
C|v||. va d|r: "L|a o|a|oe / ||o|e". l una de |es maneres d`un|í|car tot a||ò.
a part|r de |es seves oe||aoes menta|s. era aoaíar una de |es ||enoues
ev|dentment. |a que par|ava e|| en aque|| moment. tot | que era oa||ec
| d|r: "Aqu| es par|arà a|xò". Be. de íet. va d|r: "/o0| se |ao|a|a es|c /
|aoa mas". A|x| van quedar proh|b|ts e| cata|à. e| basc. etc. Amb e| temps.
però. resu|ta que es crea una oran an|madvers|o contra e| caste||à o
|`espanyo| com vu|oueu d|r-ne. | a|xò es e| que jo no acabo d`entendre.
Franco. en rea||tat. tambe podr|a haver d|t: "/ oa|||| oe a|c|a. |coas |as
c|o0es|as / |coas |as oa|oas m0s|ca|es /a| a ||cc|oc|a| ccmc 0||cc ||s-
||0me||c sc||s|a |a oa||a". Fora |a ou|tarra. e| p|ano. | tot. |nc|osos e|s
capr|c|s de Paoan|n|. s`haur|en haout de tocar amb oa|ta. Ser|a |ncre|b|e.
o|? "Y F|a|cc ||s|a0|c |a oa||a". Que d|r|em. ara? Que íar|em? Cremar oa|tes?
D|r|em que |a oa|ta es |`|nstrument opressor? Ño. |`|nstrument opressor
no es n| e| caste||à n| |a oa|ta. Pensem en un torturador que ut|||tza com a
e|na de tortura e|s càtodes e|ectr|cs. que e|s ap||ca a|s test|c|es. com íe|en
a |`Amer|ca de| Sud. | que destrossa |a oent. E| prob|ema no es |`e|ement
de tortura. perque resu|ta que |`e|ectr|c|tat tambe serve|x per íer ||um. E|
ma| rau en |`ús | en qu| en ía ús. A|x|. | seou|nt en aquesta ||n|a. e|s íatxes
es van carreoar Feder|co Garc|a Lorca. Persona|ment. quan ut|||tzo e| caste||à.
preíere|xo pensar que es |a ||enoua de Lorca. mes que |a de Franco. lntentem
no caure en e| joc de Franco. | no || íem e| íavor de carreoar-nos e| ve|
d|ent. per just|í|car-nos. que som d|íerents. Sempre que es d|u "som d|íerents"
es vo| d|r "som m|||ors". no se per que.
Seoons e| meu parer. quan d|em "som d|íerents: som m|||ors" ens estem
equ|vocant un a|tre cop. Ca|em en un parany | estem mostrant |a nostra
íeb|esa. perque. s| rea|ment íoss|m e|s m|||ors. ens ded|car|em a íer co-
ses bones: a íer bons |||bres. a íer bones cancons. a íer bones tau|es. a
25
íer bon pa. a íer bones p|ntures. Tothom es ded|car|a a íer a||ò que m|||or
sap íer. com íe|a Gaud|. Jo no se s| Gaud| era nac|ona||sta o no. però
m|o mon ve a veure e| cont|nout de |a seva obra. Tambe ho íe|a Da||. que
í|ns | tot reb|a Franco. cur|os. o|?. | ara m|o mon ve a veure |`Empordà
oràc|es a e||. l tambe ho íe|a Josep P|a. que no era nac|ona||sta n| de
bon tros. | que í|ns | tot era acusat d`a|tres coses. | m|o mon ||eoe|x
Josep P|a perque era un oran escr|ptor.
Per que ens de|xem vencer per aquestes trampes tan v||s. que ían que h|
hao| tantes m|ser|es? Ño vu|| comparar e| que passa aqu| amb e| que passa
a Sarajevo. però us exp||care una anecdota sobre una am|oa meva que
era mo|t |nqu|eta. Se`n va anar un any a v|atjar per |`ant|oa luoos|àv|a |
í|na|ment es va quedar a Sarajevo. A||à va cone|xer un home merave||os.
un bosn|à que v|v|a a Sarajevo. | s`h| va casar. A| cap d`un any | m|o va
esc|atar |a ouerra. | em de|a: "7|c. no t`ho pots creure. Aquest era un ||oc
|ncre|b|e. amb oent de d|íerents re||o|ons | cu|tures que conv|v|a merave||osament.
l. de cop | vo|ta. van comencar a sort|r uns po||t|quets M||osev|c |
company|a d|ent unes best|eses enormes". A |a oent de|s pob|es e|s
comencaven a d|r: "Fa no se quants d`anys van ven|r e|s turcs | e|s bosn|ans.
| van v|o|ar |es vostres besàv|es | us van cremar |es cases. | aquests son
e|s que ara tenen e| poder. l a|xò que era vostre ara es seu. | vo|en |mposar
|a seva ||enoua.". Les me||aoes oe cccc van enírontar |a oent. de ma-
nera que amb un any | m|o van aconseou|r crear una enorme barbàr|e.
Aquest va ser e| íru|t de |a |rresponsab|||tat de quatre no e|s anomenare
n| po||t|quets best|es íerotoes de quatre env|ats de| ma|. podr|em d|r.
s| creouess|m en aquestes coses.
En aquest context. que passa amb e| rock? D|em que son sons de |||bertat.
que ens pot a|||berar. E| rock. no ha estat tambe íaooc|tat pe| s|stema?
Ga|rebe tot e| rock que sent|m. no te un component comerc|a| que es
menja tota |a resta? Ño es mes rocker Car|es Santos íent mús|ca
contemporàn|a c|àss|ca que qua|sevo| rocker oa|rebe com nosa|tres
mate|xos? Ño es mes rocker Enr|c Cassassas ||eo|nt poes|a pe|s carrers
que qua|sevo| rocker de pro que apare|x a |`MTv o a qua|sevo| a|tre ||oc?
Hem de recorrer a|s rockers autent|cs de|s anys se|xanta per cont|nuar
sent|nt e| rock com una a|ternat|va de |||bertat? Ño podem recorrer a tot
a||ò que està passant a| carrer. a aquesta oran íus|o cu|tura| que comentava
abans? Aquesta transíormac|o t|ndrà ||oc de totes maneres. | s| |a |ntentem
obv|ar |`ún|ca cosa que íarem serà crear tens|ons entre |a rea||tat | |a |dea
que ens en íem.
Ara mate|x v|v|m un moment s0oe|esoec|a|. Fa uns quants anys ja h| hav|a
qu| de|a que e| c||ma estava canv|ant | que e| med| amb|ent corr|a per|||.
26
però tots e|s qu| ho de|en eren cons|derats bojos esper|tats | a|arm|stes.
A| í|na| resu|ta que e|s esdeven|ments e|s donen |a rao. E| deso|ac ía que
puo| e| n|ve|| de|s mars. | sabem que h| ha |ceberos oeoant|ns que van a
|a der|va. Amb tot a|xò. e| med| amb|ent te cada cop menys estab|||tat. Ño
ía oa|re par|ava d`a|xò amb Mercedes Sosa. aproí|tant que vam part|c|-
par. juntament amb mo|ta a|tra oent. en un concert pe| tema de P|nochet.
Mercedes Sosa íorma part de Carta per |a Terra. una assoc|ac|o que depen
de |a UÑESCO | que te com a object|u |nterven|r en |es catàstroíes que
aíecten e| med| amb|ent erupc|ons vo|càn|ques. |nundac|ons. terratremo|s.
sequeres. etc. | procurar que |es necess|tats m|n|mes de|s aíectats est|ou|n
cobertes. E||a em comentava que des de ía c|nc anys no donen |`abast.
perque tot s`ha d|sparat tant que |es estad|st|ques ían por. Tambe em de|a
que s| |es poouess|m veure. potser ens preountar|em que està passant.
però. de moment. semb|a que no ens donem per a||ud|ts.
l a|xò que passa amb e| med| amb|ent tambe passa amb a|tres temes.
com ara e| de |es m|orac|ons. Ens hem passat mo|ts seo|es v|v|nt |a nostra
rea||tat europea s0oe|o||/||eo|aoa | ob||dant-nos de tot e| ma| que van de|xar
e|s nostres avantpassats a |`Aír|ca | a |a resta de| mon. De veoades d|em:
"És que e|s aír|cans son com an|ma|s: sempre s`estan matant". Qu|na poca
memòr|a h|stòr|ca que demostrem íent aquesta mena de comentar|s! La
ver|tat es que e| cont|nent aír|cà va ser conquer|t |. poster|orment. quatre
o c|nc pa|sos europeus se`| van repart|r: "A part|r d`aquest mer|d|à per a
tu. | a part|r d`aquest para||e| per a m|". A|x| es van crear pa|sos |mposs|b|es.
on era mo|t d|í|c|| manten|r |a pau. S| m|reu e| mapa d`Aír|ca. veureu que
mo|tes íronteres son ||n|es rectes | a|xò no duu en||oc. perque |es íronteres
oeooràí|ques ma| son a|x|. ta| com nosa|tres pensem |es coses. en ||n|a
recta.
Despres. ca| observar e|s resu|tats d`aquesta part|c|o. En un pa|s com
Pwanda. per exemp|e. es crea un estat on h| ha dues tr|bus ancestra|ment
oposades tuts|s | hutus que han de conv|ure sota e| mate|x oovern.
Que passa aqu|? E| que passa es que |a ouerra s`etern|tza í|ns que una
de |es tr|bus exterm|n| |`a|tra. perque cada una ten|a e| seu terr|tor| oeooràí|c.
|a seva zona. però van ser un|í|cades sense pensar en res de tot a|xò. l
tot aquest ma| que s`ha de|xat a||à. tota aquesta penúr|a ara està ven|nt
cap aqu|. Per a|xò. nomes |`any passat. vu|t-centes m|| persones van |n-
tentar travessar |`Estret per arr|bar a Europa. l en v|ndran mo|tes mes. ja
ía anys que es d|u. Aquestes onades d`|mm|orants transíormaran |a nostra
rea||tat de íet. ja ho estan íent. S| no sabem veure a|xò. s| ens cont|nuem
repenjant en e|s va|ors cu|tura|s sobre e|s qua|s hem basat e| nostre passat.
em semb|a que perdrem e| tren.
27
Com de|a. doncs. par|ar de rock s|on|í|ca par|ar d`una act|tud. Bob Dy|an.
per exemp|e. que íe|a rock | /c||. va transíormar e|s textos de| rock | e|
oco | va íer que oent com e|s Beat|es de|xess|n de cantar "Love me do´
o "She |oves you. yeah´. | treba||ess|n mes e|s cont|nouts.
En aquest sent|t. ex|ste|x un |||bre mo|t |nteressant basat en |a b|ooraí|a de
Mar|anne Fa|thíu||. una cantant que en e| seu moment va ser mes coneouda
per ser |a x|cota de M|ke Jaooer o d`a|tres mús|cs. En aquest |||bre |`autora
recu|| tot e| que va passar durant |a decada de|s se|xanta a Londres. H| ha
un cap|to| que par|a de| moment en que Dy|an va anar a |`A|bert Ha||. | de
com e|s Beat|es | e|s Stones estaven tots /||oa|s per veure aque|| home
sarcàst|c que es íot|a de tot. que de|a coses oen|a|s. que era mes que un
ou|a. quas| com un deu. L`|mpacte que Dy|an va causar sobre mo|ts cantants
va ser bruta|. | mo|ts van dec|d|r. a part|r de ||avors. de|xar de d|r írases
íetes | de repet|r tot e| que es de|a abans. per comencar a íer una a|tra
mena de mús|ca. una mús|ca amb cont|nout. Per a m|. Dy|an | tambe
Morr|sson ten|a una act|tud rockera que de veoades era su|c|da. Aquesta
es |a traoed|a de |es orans estre||es. de|s orans |do|s com J|m Morr|sson.
J|mmy Hendr|x o Jan|s Jop||n. Aquests deus eren devorats pe| s|stema
mate|x.
H| ha un a|tre |||bre escr|t per John Densmore e| bater|a de|s The Doors
sobre e| qua| O||ver Stone va íer una pe|||cu|a. una m|ca exaoerada. en
que en una escena es veu com arr|ba J|m Morr|son. que torna d`una de
|es seves desapar|c|ons. | es troba amb e|s a|tres membres de |a banda.
En aque|| moment. a |a te|e es veuen unes ||es que anunc|en un cotxe cantant
"Come on. baby. ||oht my í|re´. Pesu|ta que e|s temes que per a e|| oa|rebe
ten|en un poder xamàn|c. de cop | vo|ta eren a||à per anunc|ar un cotxe:
pur consum|sme.
A|xò es e| mate|x que va passar ía un pare|| d`anys. quan |a canco "God".
de John Lennon escr|ta | ed|tada despres de |a separac|o de|s Beat|es
va serv|r de íons per a un anunc|. La ||etra de|a: "| oc|´| oe||e/e || 50oa.
| oc|´| oe||e/e || F|/|s. | oc|´| oe||e/e || |e||eo/". es a d|r: "Ño crec en
Buda. no crec en E|v|s. no crec en Kennedy". íent a||us|o a tots aque||s
m|tes saorats | transíormadors de| seu temps. En un moment determ|nat.
|a canco d|u: "Ño crec en
*
Dy|an. no crec en e|s Beat|es: nomes crec en
m| | en Yoko" es a d|r. |a seva dona. En e| íons. e| que vo||a d|r es
*
La canco d|u "Z|mmerman". que es |`autent|c coonom de Bob Dy|an.
28
que nomes cre|a en |`amor. Quan va|o sent|r aquesta canco en un anunc|.
va|o pensar: "que íort!". | va|o sent|r oa|rebe e| mate|x que e| d|a que va
mor|r Lennon.
Avu| d|a. |a bana||tzac|o d`aquests m|ssatoes p|ens de sent|t | amb una
íorca transoressora tan oran ha comportat que se`n perd| e| cont|nout.
que |es parau|es qued|n bu|des. Per a|xò crec que ca| tornar a re|v|nd|car
aquesta act|tud. |a que trobem a| carrer. | no pas |a que trobem a |es
enc|c|oped|es. S| ens h| í|xem. veurem que a tots e|s |||bres es par|a de|s
personatoes de| rock com a m|tes. com a essers sobrenatura|s | ||eoendar|s.
Però. de íet. es tracta de oent que ten|a e|s seus prob|emes.
Jo he íet dos treba||s sobre Bob Dy|an | he haout d`|nvest|oar íorca. | e|
cert es que aquest home m`ha despertat una oran compass|o | d|c
compass|o. no pena. en e| sent|t que no m`haur|a aoradat oens estar a|
seu ||oc. Ñascut a M|nnesota. era un xava| mes av|at t|m|d. poc atrev|t. | ||
aoradava tocar |a ou|tarra | íer canconetes. E|s companys de |a un|vers|tat
e| ve|en com un ||c estrany. que sempre estava tancat a |`hab|tac|o. | í|ns
| tot de|en: "Que ma|ament que canta". Un d|a va dec|d|r anar-se`n a Ñova
York. perque prec|sament a||à h| hav|a un de|s seus |do|s. Woody Guthr|e
| tambe Peter Seeoer. cantant compromes que du|a escr|t a |a ou|ta-
rra: "Aquesta es una màqu|na de matar íe|x|stes". | que recorr|a |a oeooraí|a
de|s Estats Un|ts sempre a| costat de|s perdedors. de|s mes desaíavor|ts.
durant |`epoca de |a Gran Depress|o.
Quan Dy|an va arr|bar a Ñova York. se`n va anar d|rectament a |`hosp|ta|
a veure aquest home. que s`estava mor|nt. l í|ns | tot || va íer una canco.
"Sono íor Woody". que va |nc|oure en e|s seus pr|mers d|scos.
A part|r d`aqu|. Bob Dy|an es mou pe|s |oca|s de| v|||aoe | comenca a trobar
"a|taveus" per sent|r |es seves canconetes. A| cap de ben poc ía una p||a
de cancons |ncre|b|es. com "Masters oí war" | "B|ow|no |n the w|nd". | es
converte|x en e| cata||tzador d`una co||a de mov|ments juven||s. que. per
pr|mera veoada. | arran de |a ouerra de| v|etnam. s`eníronten a| seu oovern
d|ent: "Ño vo|em aquesta ouerra. Aquesta ouerra es a |`a|tra punta de|
mon | respon purament a uns |nteressos econòm|cs. És un prob|ema nac|ona|
que no ens |ncumbe|x. Que h| hem d`anar a íer. nosa|tres?". A|x| es com
es munta e| |c|||c de|s patr|otes | de|s no-patr|otes. però e| cas es que
amb tota aquesta íorca aconseoue|xen aturar |a ouerra. que ja es mo|t.
Donant ||um a tota aque||a oent que aconseoue|x aturar | canv|ar e| mon.
encara que s|ou| nomes un moment. Dy|an es deu. Poster|orment tot a|xò
|| íarà mo|t de ma|. t|ndrà cr|s|s mo|t íortes: un acc|dent de moto. es d|vorc|arà
29
de |a seva dona | musa Sara. que || hav|a |nsp|rat cancons com "Sad |ady
oí the |ow |ands" ("Tr|sta dama de |es va||s"). etc. Quan es d|vorc|en. e||a
|| pren bona part de|s drets d`autor. | e| jutoe ho aprova perque. ta| com
e|| mate|x hav|a reconeout. e||a era |a seva musa. |a seva íont d`|nsp|rac|o.
Totes aquestes íer|des son mo|t íondes. | e|| es un home que te mo|tes
íeb|eses. Per tant. per que condemnar-|o a ser un m|te. a ser un deu?
Persona|ment crec que e|s mús|cs son persones que tenen |a capac|tat
de posar |`antena | de concretar coses que no |nventen. que no creen. Ño
crea n| Deu! E|s c|ent|í|cs aí|rmen que |a teor|a de| ·b|o bano· es |a que
dona peu a |`un|vers. un punt d`enero|a a part|r de| qua| tot esc|ata | que
dona ||um a mo|tes coses. A|xò vo| d|r que tots nosa|tres íormàvem part
de| mate|x punt eneroet|c en un moment donat de |a h|stòr|a de |`un|vers:
tots erem a||à. junts. | encara que pretenouem ser tan d|íerents. proven|m
de| mate|x ||oc. Aquesta es |a rea||tat que a m| m`aorada veure quan es
par|a de| rock. quan es par|a de |a mús|ca | quan es d|u: "Pock. sons de
|||bertat". A|x| no semb|a un t|tu|ar pet|t | sense |mportànc|a. l tant es s| e|
rock es una cosa o una a|tra: d|ouem-ne com vu|ouem.
Aquesta act|tud que jo proposo que s`haur|a de re|v|nd|car. potser
ara |a ve|em en oent com Oscar W||de. tot | que |a seva í|oura sempre ha
t|nout orans detractors. Deu n`h| do e| que va pat|r! E| van í|car a |a preso
per homosexua| | va mor|r d`una manera mo|t tr|sta. E|| aí|rmava: "La m|||or
manera de íracassar es |ntentar ten|r tothom content". Aquesta base es
pot ap||car a un personatoe que crec que pot cata||tzar una manera de
íer a part|r de| carrer: Manu Chao. Sempre h| ha a|oú que se`| carreoa | ||
treu mer|ts. però |a oent e| seoue|x perque ao|ut|na. perque trenca e|s esquemes
t|p|cs de |a |ndústr|a. que cons|ste|xen a íer se|xanta oc|cs en una zona. a
cremar-|a.
De veoades ens ve|em abocats a a|xo e|s qu| vo|em v|ure de |a mús|ca. l
ens h| ve|em abocats perque som en un terr|tor| pet|t | perque |`ún|c c|rcu|t
en que ens podem moure es e| de |es íestes majors. que està mo|t be.
però que vo| d|r tocar per d|vert|r. per íer ba||ar | per entreten|r. Fa|ten
c|rcu|ts perque |a mús|ca puou| evo|uc|onar cap a a|tres bandes. com ara
c|rcu|ts teatra|s. c|rcu|ts un|vers|tar|s. etc. Penso que a|xò ser|a un oran
que. | m`han comentat que ja està prev|st per a| íutur. A|xò ens permetr|a
íer un a|tre t|pus de mús|ca de| que podem íer a |es quatre de |a mat|nada
en una íesta major. per a una ser|e de oent que porta una oc|||oa |ncre|b|e:
en canv|. en un teatre. en una au|a d`un|vers|tat. h| ha una a|tra sens|b|||tat.
una a|tra manera d`esco|tar.
30
H| haur|a tantes coses de que par|ar. Pea|ment. avu| m`est|c desíooant.
M`he d|t: "Aquesta es |a meva". perque no passa cada d|a que et don|n
un m|cro | t`esco|t| tanta oent. Quan em van demanar que portes un ou|o
escr|t de| que d|r|a m`h| va|o res|st|r una m|ca. prec|sament per a|xò. va|o
pensar que aquesta era una bona oportun|tat per d|r mo|tes coses: vo||a
par|ar í|ns | tot de |es íestes d|on|s|aques. que van ser |`or|oen de |a mú-
s|ca | de| teatre. ta| com e|s entenem ara: de| paper que ten|a |a mús|ca en
a|tres epoques. amb |`Eso|es|a. |a nob|esa. e|s estats. de|s h|mnes: jo
crec que |es |deo|oo|es han estat a| serve| de |a mús|ca. | |a mús|ca. a|
serve| de |es |deo|oo|es. A| nostre pa|s ho hem v|st mo|tes veoades: preíere|xo
pensar que no es ía amb ma|a íe. però |a mús|ca s`ut|||tza mo|t|ss|m.
A pr|nc|p|s de|s anys noranta a Cata|unya h| va haver un mov|ment espontan|.
H| hav|a uns ||cs m|o pe|ats a Constant| que es de|en E|s Pets. E||s ten|en
una banda des de pet|tets. des que anaven junts a |`esco|a. | es posaven
a tocar en e|s seus |n|c|s es de|en E|s Condons Adu|terats. Cap a v|c
h| hav|a dos a|tres ||cs que van oroan|tzar una moouda. Jo cone|x|a Car|es
Sabater. que íe|a teatre a Barce|ona. | em de|a: "He coneout un ||c de v|c
a qu| he anat a íer una entrev|sta per a un proorama p||ot. per veure s|
me`| vo|en a |a te|e. | m`ha proposat cantar. Potser m`h| apunto.". l jo ||
va|o d|r: "S|. a G|rona tambe h| ha oent. | jo vu|| cantar.". Quan || va|o d|r
e| nostre nom art|st|c. The M|ne Workers Un|on Band (La Banda de| S|nd|cat
de Treba||adors de |a M|na). em va contestar: "7|c. amb aquest nom no
arr|bareu en||oc". Tambe h| hav|a e|s Sanotra|t. que estaven íent vers|ons
una m|ca mes amunt.
l. de cop | vo|ta. tots aquests mov|ments espontan|s. que no van ne|xer
de cap acord. van comencar a cata||tzar oent. cadascú a| seu terr|tor|
per d|r-ho d`a|ouna manera. Ñosa|tres vam comencar íent maquetes
en oa|e|cs. | en vam vendre nou-centes o m|| en poc temps. La penya
ven|a | s`ho passava be. Tocàvem en m||||a|es. sobretot en concerts ant|m|||
| en bars de barra |||ure. F|ns | tot recordo que en a|oun concert paoàvem
per tocar: ||avors ens reoa|aven una ampo||a de wh|sky o quatre cerveses.
que ja era a|ouna cosa.
Tot a|xò va anar cre|xent í|ns que vam arr|bar a Barce|ona a presentar e|
nostre pr|mer d|sc. Pecordo que ens van entrev|star en un proorama de
ràd|o com e| que ser|a ara e| d`Anton| Bassas. | ens de|en: "Oh. vosa|tres
sou e|s Sopa de Cabra. e|s qu| convoqueu tanta oent a|s pave||ons de
G|rona". Cur|osament. aque||s mate|xos d|es h| hav|a una ser|e de cantautors
com L|u|s L|ach. P| de |a Serra. etc.. tancats en un ed|í|c| de |a Pamb|a. |
a||à es va íormar |`ASlC (Assoc|ac|o de Cantants | lnterprets en L|enoua
Cata|ana). Es que|xaven que no ten|en cap ||oc a|s cana|s de |a Corporac|o
31
Cata|ana de Pàd|o | Te|ev|s|o: n| a Cata|unya Pàd|o. n| a Tv3. n| a |a PAC.
Tot aquest tema es mo|t comp||cat. | no te res a veure amb e| íet que e|
púb||c et vu|ou| o no et vu|ou|. Jo. que en aque|| moment era mo|t |noenu.
mo|t |nnocent. pensava: "Que ían aquests ||cs. tancats. s| a nosa|tres ens
posen a |a ràd|o?". Era com d|r: "E|. L|u|s L|ach. jo porto e| d|sc a |a ràd|o
| me`| posen.". l e|| dev|a pensar: "Aquest ||c m`està acc||c|a||. o que?".
E| que va|o pensar despres. | e| que he v|st amb e|s anys. es que aque||a
oent va passar mo|t temps sacr|í|cant |a mús|ca per |a po||t|ca. L|u|s L|ach
va comencar a íer d|scos prec|osos. amb cancons d`amor maqu|ss|mes
"Com un arbre nu". entre mo|tes a|tres. Mentre que e||s |m|taven |a
canco írancesa. e|s c|a|sc|||e|s (Jacques Bre|. Georoes Brassens. etc.).
nosa|tres |m|tàvem e|s amer|cans o e|s ano|esos. Durant un temps. amb
|a quest|o de| íranqu|sme. |a trans|c|o | |a ||u|ta per |a democràc|a. tots aquests
cantautors van de|xar de íer e| que íe|en abans | es van posar a íer po||-
t|ca amb |a mús|ca. Per a|xò pujaven a da|t de |`escenar| perque de m|t|nos
po||t|cs no n`h| pod|a haver | cantaven cancons com "L`estaca". Tots
aque||s s|mbo||smes | metàíores de Pa|mon | de mo|ta a|tra oent e| púb||c
e|s hav|a d`entendre. eren com man|íestos po||t|cs.
Jo recordo haver anat a d|versos concerts. concretament a un de L|u|s
L|ach | despres a un a|tre de Paco lbáñez de qu| he de d|r que soc un
/a| aíerr|ssat | que crec que haur|em de re|v|nd|car mo|t mes |a seva í|ou-
ra. A||ò era bruta|. | ens íe|a pensar que a||à h| passava a|ouna cosa.
Pesu|ta que a tots aquests personatoes que íe|en aquesta íe|na que
era |a íe|na de|s po||t|cs | que ten|en e|s po||t|cs com a púb||c. quan arr|-
ba |a trans|c|o | |a democràc|a | es creen e|s cana|s cata|ans de ràd|o |
te|ev|s|o. no e|s conv|den ma|. "És que e| púb||c no us vo|. perque es necess|ten
a|tres coses. com ara e| rock." Par|aven prec|sament de| rock... Qu|na
|ron|a! En |`epoca de |a Ñova Canco | tot a|xò. quan sort|en Pau P|ba |
S|sa e|s de|en que eren uns oe||a|s | que e| que íe|a ía|ta en aque|| moment
era comprom|s. E| que passava era que |a seva revo|uc|o era mes un|-
versa|. perque estaven mes connectats amb e| que passava a a|tres ||ocs
de| mon. on |a oent jove es donava |a mà ma|orat |es íronteres. ta| com
ho íe|a e| mov|ment obrer.
Que en queda ara. de tot a||ò? E|s eco|oo|stes. perque no ten|m a|tre reme|.
però son e|s ún|cs. Ño se s| han estat |es màqu|nes o lnternet. però ens
han d|spersat a tots. Tothom va a |a seva. amb |a seva càpsu|a. | e|s ún|cs
que s`han quedat amb |`|nternac|ona||sme | que se n`han íet e|s amos son
e|s de| Fons Monetar| lnternac|ona|. e| Banc Mund|a|. Aquests s| que han
d|t: "Ostres. s| a|xò de ser |nternac|ona||sta es una oanoa...". l hem d`es|a|
a| ||c|c. perque ens tenen |a mà a| co||...
32
Tota aquesta s|tuac|o. doncs. crea |`anoo|xa de d|r: "Com ho íarem. per
arr|bar a a|oun ||oc?". Les parau|es. de veoades. enoanyen. H| ha qu| d|u
que termes com sc||oa|||a|. |||oe||a|. etc.. estan massa oastats | ja no d|uen
res. Però jo crec que tambe s`ha de m|rar e| passat | pensar s| s`ha aconseou|t
a|ouna cosa. | s| rea|ment ha estat a|x|. encara son mo|t và||ds. Avu| d|a e|
s|stema vo| que tot s|ou| renovab|e. |oua| que e|s ex|ts mus|ca|s. |oua| que
e| "Barb|e G|r|". que dura dos mesos perque no h| ha qu| ho aouant|
però de| qua| es venen centenars de m|||ons de còp|es. s| ca|. E| cert es
que |a màqu|na va mo|t de pressa | ha arr|bat a ten|r |a íacu|tat de co||ocar
d`una manera |nstantàn|a m|||ons de d|scos a tot e| mon. de manera que.
quan |a oent s`adona que un d|sc es do|ent. ja e| te.
Amb e|s cantautors va passar una cosa íorca semb|ant. Quan va arr|bar
e| moment de rebre una compensac|o per haver contr|bu|t a |a consecuc|o
de certes |||bertats. e|s van obv|ar. Ov|d| Mont||or va mor|r sense haver
cantar ma| a Tv3. Ara a Barce|ona h| ha un teatre que duu e| seu nom.
però va mor|r oa|rebe en |a m|ser|a. l com e||. mo|ts a|tres. És a||uc|nant.
L|u|s L|ach. perque no ho ha necess|tat ma| es una persona mo|t v|va.
mo|t |nte|||oent. mo|t |úc|da. amb un oran esper|t de superac|o. | tambe
un oran mús|c. però tampoc no se || ha reconeout e| que va íer. A|xò es
just|c|a? A|xò es |njust|c|a? Que ha íet |a |deo|oo|a? Que han íet |es |dees?
Que ha íet |a po||t|ca amb |a mús|ca? Que ha íet |a po||t|ca per |a mús|ca?
Potser ten|a rao Bob Mar|ey quan de|a: "Ño deman|s cap íavor a un po||t|c.
perque se`| vo|drà cobrar cent veoades". Amb aquests comentar|s no vu||
ser rad|ca| n| carreoar-me comp|etament |a po||t|ca. perque seour que sempre
h| haurà a|oun |noenu que pensarà que des de |a po||t|ca pot canv|ar e|
mon. Penso que nomes podem canv|ar e| mon des de |a oent. des de|
carrer.
l es a part|r d`aqu| | en aquest sent|t que |a mús|ca. que es un ||enouatoe
un|versa|. te un oran avantatoe. Jo crec que haur|em de saber se|xanta
|d|omes. però com que a|xò no es poss|b|e. aprenouem mús|ca com a
m|n|m. És una sort poder anar amb una ou|tarra o amb un a|tre |nstrument
a qua|sevo| ||oc de| mon... Jo he anat a cantar a| desert. a A|oer|a. amb
un am|c que tocava |a ou|tarra. | he v|st que |a mús|ca íe|a sort|r |a oent de
sota |es pedres. La mús|ca aoermana | ía que ob||dem s| som d`aqu| o
d`a||à.
Aquest es e| poder que ens dona |a mús|ca. un poder que no entenc per
que no ens vo|en ensenyar. En canv|. ens vo|en ensenyar a|tres coses
que no ens ían cap mena de ía|ta. Jo. |a ver|tat. e|s |ooar|tmes no e|s he
íet serv|r ma| per a res. l quan de|a que jo no vo||a íer matemàt|ques. em
contestaven: "Ja veuràs com a|xò a|oun d|a et serà út||". A|x| es que em
33
va|o haver d`aprendre e|s |ooar|tmes. però ma| no em van ensenyar a
tocar |a ou|tarra. que era e| que a m| m`haur|a aoradat.
S| a |es O||mp|ades vam aconseou|r. amb |a íebre que es va crear. que
sort|ss|n centenars de m||ers de persones a correr. a suar |a cansa|ada
tot | que n`h| hav|a que no pod|en n| arrosseoar e| pneumàt|c. | ho
vam aconseou|r. perque erem o||mp|cs | esport|us. per que no hem
d`aconseou|r que |a oent surt| a íer mús|ca | a oaud|r de |a mús|ca? Ens
van esca|íar m|| veoades e| cap. d|ent-nos que e| mon ens m|rava. que
|`esport ens íar|a m|||ors... Qu|n í|at! En canv|. íer mús|ca no ía í|at. | es
s0oe|o|/e||||. a||uc|nant. Ño ho entenc. jo. tot a|xò.
l encara. de veoades. ens d|uen: "És que |a oent no vo| aprendre mús|-
ca". Que vo| d|r. a|xò? Jo crec que aqu| h| ha una pervers|o mo|t mes
oran. perque que una soc|etat vu|ou| í|ns | tot íer desapare|xer |es ass|onatures
de í||osoí|a | d`human|tats de |es carreres o de|s |nst|tuts s|on|í|ca que es
una soc|etat tota|ment perversa. La í||osoí|a serve|x per íer-se preountes.
per cone|xer maneres d`exp||car e| mon. |a v|da | e| que íem aqu|. Ño e|s
|nteressa que sap|ouem tot a|xò? Ño entenc per que no... Tot a|xò son
e|nes út||s per desenvo|upar |`esper|t cr|t|c. per no estar tan med|at|tzats.
S| |`ún|ca cosa que m`ensenyen es a íer |ooar|tmes | no se que mes. però
no aprenc aque|| saber mes oenera|. mes dav|nc|à de Da v|nc|. que
em dona e|nes per íabr|car-me |a meva pròp|a cosmooon|a. e| meu prop|
sent|t de| tot. anem ma|ament. De íet. jo nomes soc un |onorant a qu| poden
exp||car m|ssa | a qu| poden enoanyar tota|ment.
Per acabar. nomes vu|| |ns|st|r en que ían ía|ta sons de |||bertat. Amb una
et|queta com |a de| rock. penso que |es parau|es estan oastades. Jo crec
que |a mús|ca que es ía amb e| cor es |a que ens donarà e| so de |||bertat.
l pot ser que aquesta mús|ca s|ou| e|ectròn|ca que a m| m`aorada perque
ha trencat e| r|tua| de| ouru. de| deu. de| oran cantant. de| oran mús|c que
està connectat a no se que | que es adorat per tothom o de qua|sevo|
a|tre t|pus. Ara. a |es oa|||es de mús|ca e|ectròn|ca. |`espectac|e es a |a
p|sta. |a protaoon|sta es |a oent. l a m| tota aquesta connex|o m`aorada:
m`aorada e| íet de tornar a| tr|ba||sme. a |`essenc|a. a| r|tme. a aque|| tràns|t.
a aque|| punt h|pnòt|c que íe|a canv|ar |`estat menta| | de consc|enc|a per
veure e| mon des d`a|tres perspect|ves.
Ara e| mon s`ha íet pet|t. de manera que ten|m mús|ca etn|ca mo|t a |`abast:
podem sent|r mús|ca de| Pak|stan. de Ñova Ze|anda. d`arreu de| mon. Ara
podem aconseou|r mús|ca s|mp|ement anant a |a bot|oa. mentre que ía
trenta anys |`hav|em d`encarreoar a a|oú que se n`anes de v|atoe. Tots e|s
avantatoes que ten|m ara son e|s que ens han d`ajudar a crear | a aprendre
34
un ||enouatoe nou. | par|o tambe en pr|mera persona. Jo. a banda de tocar
amb Sopa de Cabra | íer a|tres coses. |ntento treba||ar tambe amb a|tres
mús|cs amb Ñacho. de|s Gossos. per exemp|e. Potser ens tanquem
un cap de setmana | endo||em màqu|nes: un porta una ou|tarra acúst|ca.
|`a|tre porta un s|tar. |`a|tre porta un samo|e|. |`a|tre un sc|a|c|e|. |`a|tre es
DJ. lntentem estar tots en e| mate|x punt | enreo|strem treba||s durant
hores | hores. buscant | |nvest|oant tot e| que passa a| carrer.
Aquests seran e|s sons de |||bertat. S| e| rock va aconseou|r trencar e|s
esquemes de |a mora| mes encarcarada. ara ens hem d`|nventar una a|tra
cosa que trenqu| e|s esquemes de |a mora| d`ara. aquesta que no ens
de|xa avancar.
Gràc|es per esco|tar-me.
35
Música pop i ideologia
Jose M|oue| Lopez
La decada de|s anys se|xanta va ser mo|t creat|va. E|s art|stes van íer
obres cada veoada m|||ors. Cada d|sc era super|or a |`anter|or. L`ún|ca
|deo|oo|a rea|ment comuna a tots e|s mús|cs occ|denta|s d`aquests anys
va ser purament estet|ca. H| va haver un des|o |mp||c|t. assum|t per qua|sevo|
|nterpret. d`anar mes en||à. de superar e| que ja s`hav|a íet. ma|orat que
est|oues recentment acabat. Ñomes a|x| s`entenen obres mestres com Sa|oea||
|eooe|´s |c|e|/ |ea||s C|0o 5a|o. 5eooa|s 5a|o0e|. 5|c|oe c| 5|c|oe
o / Sa0ce|/0| O/ Sec|e|s. Per mes que |a nostà|o|a med|àt|ca hao| vo|out
vendre una suposada "decada prod|o|osa". es pa|pab|e que cap de |es
obres mestres c|tades han t|nout un ||oc en cap de|s proorames mass|us
que m|ren de re|v|nd|car una decada. a part d`a|xò. p|ena de co|or |
transoress|ons.
Aparentment. se`ns oíere|xen e|s se|xanta com uns anys de temes íàc||s
de tara||ejar. cancons de |`est|u | |ntranscendents me|od|es de tot just tres
m|nuts de durada. Ma|orat que tot a|xò no es |ncert. nomes es una part
d`un patr|mon| estet|c mo|t r|c ||eoat per un |nusua| p|anter de creadors.
v|sta amb perspect|va h|stòr|ca. |a decada va br|||ar per |a recerca de
||enouatoes d|íerenc|adors |. tot | que durant e|s noranta mo|ts art|stes van
beure a |es seves íonts. h| ha una d|stànc|a rad|ca| entre |es dues epoques:
a|s se|xanta cap |nterpret es va assemb|ar a un a|tre. a| contrar|. n| tan
so|s a e|| mate|x: a|s noranta. tanmate|x. tots s`assemb|aven entre e||s. Mentre
que a|s se|xanta es buscava |`or|o|na||tat. a|s noranta e| íactor dom|nant
va ser |`estandard|tzac|o. Un exemp|e: e|s Beat|es o e| Dy|an de|s anys 62
| 63 no tenen res a veure amb e|s seus coetan|s. però es que aque||s
mate|xos mús|cs no tenen res a veure amb e| que van íer un |ustre despres.
Es pot comparar F|ee.|ee|||´ amb Se|/oc|||a||?. | / |a|o Da/´s ||o|| amb
/ooe/ Pcao? La creat|v|tat es va desbordar.
En opos|c|o. qua|sevo| à|bum d`Oas|s es p|enament reconeout perque e|
orup no va buscar |a d|íerenc|ac|o. s|no |a un|íorm|tat de so. |a "marca de
|a casa". caracter|st|ca comuna a oa|rebe tots e|s |nterprets de|s noranta.
|nc|osos orups tan íasc|nants com Paoe Aoa|nst the Mach|ne. per c|tar un
a|tre exemp|e. Aquests son e|s paràmetres estet|cs contraposats en |es
dues decades. Ño ca| d|r que aquestes reí|ex|ons no serve|xen per a|s
36
setanta n| per a|s vu|tanta. decades d`enorme poder creat|u | amb
caracter|st|ques autònomes mo|t r|ques. E|s setanta. amb |`|mpress|onant
desenvo|upament de |a m0s|ca o|co|ess|/a. e| oc.e| oco. e| o|am. e| o0||.
entre a|tres. | e|s vu|tanta. amb |a |c/a c|aoa. e| |ec||c. e| ||o |co... A
mes. e| des|o |noenu. però creat|u. de superac|o de|s se|xanta. no te paranoo
en |a h|stòr|a de |a mús|ca. S| e|s Beat|es íe|en una canco. e|s Po|||no Stones
rep||caven amb una a|tra de mes audac. A| seu torn. a|s Estats Un|ts m|raven
de buscar un orup que se`|s assemb|es. com The Monkees. Però tambe
soro|a |a resposta enr|qu|dora: e|s Beach Boys de|xaven de ser e|s no|s
de |a p|atja per passar a íer |a m|n|s|míon|a "Good v|brat|ons". Aquest
tema va commoure S|mon & Garíunke|. que van respondre amb "Br|doe
Over Troub|ed Waters". | mentrestant Bob Dy|an ja s`hav|a e|ectr|í|cat | hav|a
bene|t e| rock àc|d de San Franc|sco | e| b|ues prooress|u. A|x| es va íer
|a h|stòr|a de|s se|xanta en una |nterre|ac|o constant. A|x| |a seou|rem. amb
|`acompanyament de |es a|oues d`un r|u caba|os p|e d`encant | creat|v|tat.
18 d’agost del 1960
Podem comencar a estud|ar |a decada de dues íormes ben d|íerents: una.
quan e|s Beat|es es van desp|acar a Hamburo per tercera veoada. |`11
de abr|| de| 1962. per íer uns oc|cs | ouanyar uns d|ners |. |`a|tra. quan
aque|| mate|x any. entre e| 14 | e| 28 d`octubre. va esc|atar |a cr|s| de|s
m|ss||s a Cuba. Totes dues van ten|r reí|ex mus|ca|. Bob Dy|an va compondre
"W|th God On Our S|de" | va potenc|ar |a ||n|a de canco protesta hereva
de Woody Guthr|e o Pete Seeoer. E|s Beat|es van ||ancar a| setembre e|
seu pr|mer d|sc amb "Love Me Do" com a tema estre||a | van crear a|x|
un nou est||. e| Ve|se/ 5ea|. re|v|nd|cador de| |cc| a|o |c|| | de| o|0es neore
de Ch|caoo.
Tambe podem posar una a|tra data a |`|n|c| de |a decada: 18 d`aoost de|
1960. e| d|a que es va autor|tzar a|s Estats Un|ts |a comerc|a||tzac|o de |a
p|ndo|a ant|concept|va. W||hem Pe|ch. ¯e| pare de |`oroasme". hav|a mort
íe|a poc mes de dos anys | m|o. L`anomenada oenerac|o 5ea|. es a d|r.
A||en G|nsbero. Jack Kerouac. W||||am Burrouohs. Lawrence Fer||nohett|.
Greoory Corso... estaven c|rcumscr|ts a |a bad|a de San Franc|sco | n|
|es seves obres n| e| seu est|| de v|da hav|en transcend|t encara mes en||à
de| cerc|e d`|n|c|ats. Tant e||s com Pe|ch no ser|en rescatats í|ns a |`arr|bada
de |a cc|||ac0||0|a. M||es Dav|s acabava de pub||car e| seu sem|na| / |||o
c/ 5|0e juntament amb John Co|trane. E|v|s Pres|ey íe|a un |ustre que mov|a
|a pe|v|s. però acabava de tornar de| serve| m|||tar | s`estava ob||dant de|
|cc| a|o |c||. Aque|| mate|x mes d`aoost va treure "lt`s Ñow or Ñever".
una adaptac|o de| c|àss|c |ta||à "O` so|e m|o" amb a|res ||at|ns mo|t a||unyats
37
de|s seus trep|dants temes anter|ors. Ja ex|st|en e|s prem|s Grammy. que
hav|en proporc|onat sucu|ents a||ments: |a m|||or canco de| 1958 va ser
"vo|are" de Domen|co Moduono. |a de| 1959. "Mack the Kn|íe" ("Mack e|
nava||a") de Bobby Dar|n. E| 1960 va aconseou|r un ouardo |`orquestra
de Percy Fa|th amb e| tema pr|nc|pa| t|tu|at "A Summer P|ace". | e| 1961 e|
tema prem|at va ser "Moon P|ver". |nterpretat per Henry Manc|n|. F|ns a|
1964 no es van recone|xer e|s Beat|es. any en que van ser esco|||ts m|||or
art|sta nou. Tanmate|x. e| 1962 | e| 1963 es va e|eo|r Peter Pau| and Mary
com a m|||or orup voca| per dues |nterpretac|ons d`"lí l Had a Hammer"
(Pete Seeoer) | "B|ow|n` |n the W|nd" (Bob Dy|an). es a d|r |a canco pro-
testa domest|cada.
D|uen e|s mes ortodoxos que e| 2 de íebrer de| 1959 |a mús|ca "va mo-
r|r". F|ns | tot e| tema "Amer|can P|e" de Don McLean a|x| ho test|mon|a.
Aque|| d|a van mor|r en acc|dent d`av|ac|o Buddy Ho||y. P|ch|e va|ens |
The B|o Booper. Tenen |a seva part de rao. eren |`a|ternat|va creat|va a
|`edu|corada tornada d`E|v|s. però nomes ens van de|xar |es seves oravac|ons
| no podem |ntu|r-ne |`evo|uc|o. D`a|tra banda. a Europa es d|sputaven íest|va|s
compet|t|us de |a canco d`enorme ressò popu|ar | amb una oran repercuss|o
soc|a|. E| pr|mer | mes |ní|uent va ser e| de San Pemo. que e| 1960 ja ce|ebrava
|a desena ed|c|o. En aque|| moment va ouanyar |a canco "Pomant|ca"
deíensada per Tony Da||ara | Penato Pasce|. que n`era |`autor. Domen|co
Moduono. que hav|a tr|omíat en |es dues anter|ors ed|c|ons es va coníor-
mar amb e| seoon ||oc cantant "L|bero" va tornar a ouanyar e| 1962 | e|
1966. E| Fest|va| de San Pemo va ser e| mode| de| qua| van cop|ar a|tres
com e| d`Eurov|s|o. o a Espanya. e| de Ben|dorm. e| de |a Canco de|
Med|terran| de Barce|ona | mo|ts mes.
Juntament amb aquesta ||euoera |ní|uenc|a |ta||ana h| hav|a |`art|st|ca canco
írancesa. en que e|s va|ors estab|erts per Char|es Trenet o Ed|th P|aí donar|en
pas a|s |nnovadors Char|es Aznavour. Ju||ette Greco. Barbara. lves Montand....
| pocs anys despres e|s joves Johnny Ha||yday. Sy|v|e vartan o Franco|se
Hardy. Ha||yday va revo|uc|onar |`escena írancesa a part|r de |a seva actuac|o
a |`O|ymp|a e| setembre de| 1961. en que va contraposar |a seva |matoe
de |cc|e| de cu|r neore a|s compromesos cantautors de textos poet|cs
como Jean Ferrat. Georoe Brassens o e| be|oa Jacques Bre|. Mentre Johnny
Ha||yday va vo|er ser |`E|v|s Pres|ey írances |oua| que a Espanya ho va
m|rar de ser M|ke P|os. oa|rebe tots e|s a|tres van reí|ect|r cr|t|cament
|`amb|ent de |a postouerra | a|ouns. com Barbara o Greco. es van decan-
tar per una c|ar|ss|ma |ní|uenc|a de |`ex|stenc|a||sme de Jean Pau| Sartre.
va| |a pena recordar que e| mur de Ber||n es va a|xecar e| 13 d`aoost de|
1961.
38
L`|n|c| mus|ca| de |a decada va ser íasc|nant però d|vers. H| van conv|ure
e|s orups de o0o0a. que cantaven a caoe||a. amb e|s estr|ctament |nstrumenta|s
com e|s ventures. Los Tornados o e|s Shadows. A| seu torn. es va des-
encadenar una |nus|tada íebre pe|s ba||s. des de| dom|nant |.|s| í|ns a una
|nesootab|e |||sta en que h| hav|a e| mao|sc|. e| |e||. e| |0||/ o0||/. e| oco.
e| /|/. e| |cccmc||c| | mo|ts a|tres aquesta ||n|a va cont|nuar despres amb
|a /e||a | e| casa|c|c|. | ha arr|bat í|ns a|s nostres d|es amb "Los pajar|-
tos". |a "Lambada". |a "Macarena". "La bomba".... van apare|xer tambe
e|s pr|mers so||stes amb bona presenc|a or|entats cap a| consum juven||.
com ara Pau| Anka a|s Estats Un|ts. C||íí P|chard a| Peone Un|t o e| Dúo
D|nám|co a Espanya. Juntament amb e||s. | amb íormes oposades. e| seoe||
Chess de Ch|caoo cont|nuava produ|nt exce||ents d|scos de b|ues o ||/||m
a|o o|0es que tr|omíaven. seoreoadament. entre |a comun|tat neora. La
revo|uc|o estava passada |a cantonada | no tr|oar|a oens a arr|bar.
Amb e| mon separat en dos b|ocs. amb un mur a Ber||n de| tot veroonyos.
amb e|s assass|nats de| pres|dent nord-amer|cà Kennedy (22 de novembre
de| 1963) | de| v|etnam|ta Ñoo D|n D|em (22 d|es abans). |`e||m|nac|o de|
reíorm|sta rus Khru|xov (14 d`octubre de| 1964) | |a desapar|c|o de| Papa
Joan XXlll. que va advocar a |`enc|c||ca "|acem || |e|||s" (10 d`abr|| de|
1963) pe| desarmament | a íavor de|s drets humans. e| mon no ten|a oa|res
mot|us per ser opt|m|sta. E|s tres homes esmentats van m|rar de ser
prooress|stes | oíer|r una a|ternat|va democràt|ca. van vo|er canv|ar doomes
| costums | van mor|r o van ser e||m|nats. On era |`opt|m|sme? Eren e|s
joves rea|ment tan a|eores | esbojarrats com e|s han d|bu|xat en a|ouns
m|tjans? Bob Dy|an va arr|bar e| 1960 a Ñova York per buscar Woody
Guthr|e. e| ve|| cantant comun|sta nord-amer|cà que ten|a oravada a |a ou|tarra
|a ||eoenda "Aquesta màqu|na serve|x per matar íe|x|stes". E| va trobar ma|a|t
però || va cantar |es seves cancons | e| va prendre de reíerenc|a. E|s Beat|es
van anar a Hamburo perque a Ano|aterra no e|s íe|en n| cas | no enten|en
|a seva mús|ca. Barry McGu|re va cantar e| tema de P. F. S|oan "Eve oí
Destruct|on" ("La v|o|||a de |a destrucc|o"). | Pau| S|mon d|bu|xava un retrat
ex|stenc|a||sta de |a seva oenerac|o a "The Sound oí S||ence". On era |`a|eore
joventut? Henry M|||er ten|a vu|t |||bres proh|b|ts e| 1963 | |a censura no va
permetre que obres com |c.| de G|nsbero o e| m|t|c O| ||e |cao de
Kerouac c|rcu|ess|n |||urement. E| c|c|ost|| | |a m|t|ca màqu|na /|e||am||a van
serv|r per d|íondre a|ternat|vament aquestes obres | qua|sevo| a|tre pasqu|
que serv|s per enderrocar e| pur|tan|sme | |es normes mora|s ex|stents.
E|s murs convenc|ona|s van tronto||ar en dos ep|centres: Londres | San
Franc|sco. | en tots dos casos amb |a joventut com a protaoon|sta. ja
que pren|en |a |n|c|at|va en una soc|etat que e|s era host|| | a |a qua| van
saber oíer|r a|ternat|ves de oran v|oor | cons|stenc|a.
39
Mod, beat, ye-ye
E| 10 de ju||o| de| 1964. Mary Quant va |nauourar un basar a K|no`s Poad.
a Londres. en que h| va presentar una ía|d|||a mo|t curta que de seou|da
es va cone|xer com a m|||/a|o|||a. H| ha qu| cons|dera que era un pamí|et
de roba. va íer íuror. Les joves br|tàn|ques van comencar a ut|||tzar-|a. ja
s|ou| com a moda. ja s|ou| com a provocac|o. ensenyant |es cu|xes amb
|a conseouent po|em|ca de |es ments trad|c|ona|s. La d|ssenyadora va ma-
n|íestar que |a va crear com a opos|c|o a|s avorr|ts vest|ts de |es dones
adu|tes. E| nou patro de be||esa e| va mostrar |a mode| Tw|ooy. que |a va
donar a cone|xer mass|vament | |a va convert|r en |a nova musa de |es
joves: ser pr|ma en extrem. dur e| cabe|| curt à |a oa|çc| | e| c|oar ences
durant |es desí||ades.
La m|n|ía|d|||a va ser e| oran repte de |a joventut contra |a soc|etat adu|ta:
era mo|t mes que una provocac|o. era un s|mbo| |dent|í|cat|u que e|s adu|ts
no pod|en assum|r n| tan so|s |ntentar adaptar. Per mes que vo|ouess|n.
en aque||s moments (no despres) mo|tes dones adu|tes no |a pod|en portar.
excepte en un oest c|ar de ma| oust o provocac|o. Ño va ser |`ún|ca en
aquest sent|t. Des de|s pr|mers anys de |a decada. un orup de persones
estava |ntentant |mposar una manera de vest|r que reí|ect|s |es seves íor-
mes de v|da a|ternat|ves: eren oenera|ment homes que portaven panta|ons
de cama| estret. sabates punxeoudes. amer|canes ajustades. corbata de
nus í|. parques | v|atjaven amb escúters o vespes. Se`|s va t|t||ar d`eíem|nats
per |a |ono|tud de|s serre||s | e| t|pus de roba. Eren e|s mcos. H| ha qu|
d|u que e| 1964. quan ja compraven |a roba a Carnaby Street. e| mov|ment
estava mort per cu|pa de |a mass|í|cac|o. que hav|a acabat amb e||. Pur|smes
a part. e|s mcos van de|xar un |mportant ||eoat. reí|ect|t a |a pe|||cu|a
O0ao|co|e||a | en una oran quant|tat de cancons.
Mus|ca|ment par|ant. e|s mcos van reprendre e| jazz que es pod|a esco|-
tar a Londres e| 1960 | e| van barrejar amb d|versos e|ements com e| s||//|e
o e|s sons jama|cans. Però |`est|| d|íerenc|ador va ser |a ut|||tzac|o de| ||/||m
a|o o|0es. en |es d|verses var|ants. des de| /0||/ de James Brown a| sc0|
edu|corat de |a íàbr|ca Tam|a Motown (Stev|e Wonder. Martha Peeves and
the vande||as...) o e| so pur Chess de Ch|caoo. van desenvo|upar un ||enouatoe
mo|t or|o|na| que en un pare|| d`anys va donar íru|ts |nteressants. L`aoost
de| 1963 va comencar a emetre`s e| proorama te|ev|s|u Peao/. S|eao/. Gc
("Preparats. ||estos. va!"). que tots e|s d|vendres a |a tarda va donar marxa
a|s orups |nqu|ets de| moment. Quan acabava. comencava e| cap de setmana
en que e|s mcos oaud|en de |a |||bertat que no ten|en durant |a resta de|s
d|es |aborab|es. La mús|ca era |a pr|nc|pa| íont de d|vers|o | orups com
40
Maníred Mann. Georo|e Fame and the B|ue F|ames. Chr|s Far|owe and
the Thunderb|rds. e|s pr|mers Po|||no Stones. Yardb|rds. An|ma|s | sobretot
The K|nks. The Who. The Sma|| Faces | Spencer Dav|s Group van ser e|s
protaoon|stes de| devoc|onar| mco de| 1963-66. Aquests quatre ú|t|ms noms
van compart|r |a seva pass|o pe| ||/||m a|o o|0es nord-amer|cà | pe|s
||//s ou|tarr|st|cs de| |cc| a|o |c||. van de|xar obres memorab|es com "You
Pea||y Got Me". "My Generat|on". "A|| Or Ñoth|no" o "Keep On Punn|no".
per c|tar nomes una canco de cada un d`e||s. S|mu|tàn|ament a|ouna cosa
arr|bava de L|verpoo| amb |`et|queta de Ve|se/ 5ea|. Eren orups mo|t mes
tous que e|s mcos. | en contrapos|c|o a aquests anteposaven |a íaceta
voca| a |a |nstrumenta|. E|s mes destacats van ser B|||y J. Kramer | e|s
Dakotas. Gerry and the Pacemakers o e|s Merseybeats. A|ouns proced|en
de |a ve|na c|utat de Manchester. com Fredd|e and the Dreamers. Herman`s
Herm|ts. The Ho|||es. e|s Sw|no|n B|ue Jeans. e|s Searches. Wayne Fonta-
na and the M|ndbenders. | í|ns | tot de Tottenham. com Dave C|ark F|ve.
B|rm|noham. e|s Moody B|ues. o Londres. com Peter and Gordon.
Per damunt de tots van destacar e|s Beat|es. e| pr|nc|pa| orup de |a mú-
s|ca popu|ar de| seo|e XX. La seva oenes| se s|tua a| L|verpoo| de| 1959.
en que John Lennon va actuar amb e| nom de The Quarrymen juntament
amb Pau| McCartney. Despres de d|versos noms (The Ñurk Tw|ns. S||ver
Beat|es. Beat Brothers. Tony Sher|dan | The Beat|es...) | de o|res a Hamburo.
van tornar a L|verpoo| | van actuar reou|arment a The Cavern amb e| nom
The Beat|es | |a íormac|o deí|n|t|va: John. Georoe. Pau| | P|noo. L`octubre
de| 1962 van ed|tar e| seu pr|mer s||o|e t|tu|at "Love Me Do" | pocs mesos
despres. a| oener. "P|ease p|ease Me" | un pr|mer e|ape homòn|m. L`ex|t
es va d|sparar |`octubre de| 1963 amb |`ed|c|o de "She Loves You". que
va ser durant e|s seouents catorze anys e| s||o|e mes venut de |a h|stòr|a
de| Peone Un|t. La canco ten|a una tornada que va serv|r per denom|nar
tambe un est|| | í|ns | tot una íorma de v|da: e| que es denom|nava /e-/e.
E|s Beat|es portaven serre|| | ut|||tzaven a|ounes íormes superí|c|a|s de|s
mcos. però eren mes reí|nats | vo||en ser acceptats per tota |a soc|etat.
no quedar-se en un redu|t orup soc|a|.
Ac|ar|m: a L|verpoo| va soro|r e| Ve|se/ Sc0|o o Ve|se/ 5ea|. que per
s|m|||tud amb e|s Beat|es. | s|mp||í|cant e| terme. es va redu|r a 5ea|. La
mús|ca 5ea| es |a oenerada a L|verpoo| cap a| 1962. que es va estendre
per tot Ano|aterra en un tancar | obr|r d`u||s | poster|orment a tot e| mon.
| que va nomenar per extens|o tota |a mús|ca br|tàn|ca de|s se|xanta. Però
|a mús|ca oea| de |es l||es no te cap mena de connex|o amb |a Generac|o
Beat ||teràr|a de San Franc|sco. Ñ| tan so|s h| ha contactes |deo|òo|cs. A|x|.
mentre e|s escr|ptors nord-amer|cans eren |nte||ectua|s a|ternat|us que van
m|rar de crear a| maroe de |`ex|t | de |a soc|etat. e|s mús|cs europeus van
41
buscar ans|osament aque|| ex|t | van ut|||tzar |es íormes express|ves per
tr|omíar | |ní|u|r en |a soc|etat. Mons separats que e| 1964 es van connectar
quan A||en G|nsbero. e| pare de |a oenerac|o ||teràr|a va man|íestar: "E|
centre de |a consc|enc|a un|versa| s`ha tras||adat a L|verpoo|". En aque||
moment e|s Beat|es ja hav|en venut a|ouns m|||ons de d|scos | |a seva
íama era mund|a|. E| seu est|| hav|a íasc|nat tot e| mon | |a |nte||ectua||tat
a|ternat|va es va rend|r tambe davant de |`ev|denc|a. D`a|tra banda. e| terme
/e-/e va comencar a assentar-se a |a ve||a Europa. sobretot a|s pa|sos
||at|ns. A Espanya va ten|r connotac|ons pejorat|ves per |es cond|c|ons
po||t|ques de |a d|ctadura. però en oenera| e| terme /e /e es va ut|||tzar
mes per reíer|r-se a| t|pus de cabe||. |a roba o |a |matoe en oenera|. que
a un est|| mus|ca|. E| /e-/e era una persona jove. moderna. de panta|ons
estrets o m|n|ía|d|||a. serre|| o pat|||es. que desaí|ava |a soc|etat estab|erta
des d`una |matoe mo|t d|íerent a |a |mposada pe|s adu|ts. A Espanya una
canco. C||ca /e-/e. composta per A|ouero Dasca | Gu|jarro Campoy | |n-
terpretada per Conch|ta ve|asco va quedar com un retrat d`epoca.
Els nois dolents
The Beat|es van tr|omíar en àmb|ts desconeouts í|ns aque|| moment. van
íer cancons bon|ques. de tot just tres m|nuts. amb notab|es |ní|uenc|es
de| |cc| a|o |c|| tant b|anc com neore. de| ||/||m a|o o|0es mes suau.
o d`a|tres est||s en menor quant|tat. però sobretot van ser exce||ents
compos|tors de cancons de oran íorca | or|o|na||tat. Cancons com "Can`t
Buy My Love". "l Want To Ho|d Your Hand". "A|| My Lov|no". "P|ease P|ease
Me"... en que van barrejar tot e| que cone|x|en per rea||tzar a|ouna cosa
pròp|a. Aque|| va ser e| seu secret. a| qua| es va un|r una |nsp|rac|o supre-
ma en e|s seouents d|scos. |es cancons de |es pe|||cu|es / |a|o Da/´s
||o||. |e|o! o temes me|òd|cs tan sub||ms com "Yesterday" o "Penny
Lane". Eren /e-/es. provocadors. potser oamberros. però educats | bones
persones. Ño semb|ava que poouess|n íer tronto||ar e|s murs de |`|mper|.
F|ns | tot e| 26 d`octubre de| 1965 |a re|na e|s va condecorar a| Pa|au de
Buck|noham amb |a Meda||a de| Mer|t Br|tàn|c per |a seva contr|buc|o a|
desenvo|upament de |a |ndústr|a mus|ca| de| seu pa|s.
Pocs mesos despres. e| 4 de marc de| 1966. e| rotat|u F/e|||o S|a|oa|o
va destacar a |a pr|mera pào|na una írase de John Lennon que va crear
|rr|tac|o: "The Beat|es are probab|y b|ooer than Jesus r|oht now". írase
que íora de context va ser transíormada en "e|s Beat|es son mes íamo-
sos que Jesucr|st" | que e| mate|x John Lennon no va ten|r cap |ntenc|o
de correo|r. La reacc|o soc|a| va ser |mmed|ata. Des de tots e|s estaments
es va |ntentar ||nxar-|o mora|ment | í|s|cament. mes pe| seu estarruíament
42
que per una aí|rmac|o tan poc respectuosa. va comencar a sort|r |`a|tra
cara de |a moneda. |a part mes amaroa | menys do|ca de| que es /e-/e.
e| que pod|a espantar mes e|s adu|ts: |`autonom|a d`una joventut tr|omíant
que |mposava uns va|ors nous | mo|t d|íerents de|s comunament estab|erts.
En aque|| cam| e|s Beat|es no van estar so|s. Durant a|ouns anys van compet|r
amb e|s Po|||no Stones per |mposar una estet|ca mus|ca| determ|nada que
es va reí|ect|r tambe en una proposta de v|da. E|s Beat|es van ser e|s
ouapos. e|s creat|us. e|s no|s nets | educats ma|orat portar e|s cabe||s
||aro. A |`a|tra banda h| hav|a e|s bruts. orenyuts | ||enoua||aros amants de|
||/||m a|o o|0es mes neore de Ch|caoo | de| |cc| a|o |c|| de Chuck Berry.
The Po|||no Stones. Pur sexe que es va reí|ect|r en unes contors|ons mes
exp||c|tes que |es d`E|v|s en e|s seus or|oens. l ||etres que par|aven de
írustrac|o | oanes de marxa. H|mnes com "(| ca|´| oe| |c¹ Sa||s/ac||c|" o
|a poster|or "|e|´s Soe|o 7|e ||o|| 7coe||e|" ("Passem |a n|t junts") van
commoure e| mon. En |`aspecte mus|ca| van ser. en pr|nc|p|. menys creat|us
que e|s Beat|es. ja que van ser í|de|s a| seus amors per |a mús|ca neora
nord-amer|cana. però a part|r de |`e|ape //|e|ma|| de| 1966. quan van haver
aconseou|t un est|| persona|. |a ||u|ta d|a|ect|comus|ca| Beat|es - Po|||no Stones
va donar íru|ts sensac|ona|s.
S| e|s Beat|es van ed|tar obres mestres com Pe/c|/e|. Sa|oea|| |eooe|´s
|c|e|/ |ea||s C|0o 5a|o. |`à|bum b|anc o /ooe/ Pcao. e|s Po|||no Stones
van respondre amb F|c.e|s. 5e|.ee| ||e 50||cms. 7|e|| Sa|a||c Va|es||c
Peo0es| o 5eooa|´s 5a|o0e| | van cu|m|nar |`enírontament despres de |`anunc|
de separac|o de|s pr|mers | |`ed|c|o de "Let lt Be" ("De|xa-ho a|x|"). a |a
qua| e|s Po|||no. oens aíectats per aquest íet. van respondre amb e| sardòn|c
"Let lt B|eed" ("De|xa`| saonar"). cPevenja perque a| desembre de| 1963
e|s Po|||no van vers|onar e| tema "l Wanna Be Your Man" de|s Beat|es |
aquests van dec|arar que no recone|x|en |a seva canco? En aquest punt
de |a h|stòr|a (en acabar |a decada) ja hav|en passat mo|tes coses | conve
m|rar enrere per entendre perque en e| Fest|va| d`A|tamont. e| 6 de desembre
de| 1969. un ass|stent neore va ser apunya|at mentre e|s Po|||no Stones
|nterpretaven "Sympathy For The Dev||". L`assass| va ser un membre de|s
He||`s Anoe|s (Anoe|s de |`lníern). a|s qua|s e| orup va contractar en una
desaí|ant | equ|voca dec|s|o com a serve| de seouretat. Uns mesos abans.
e| 3 de ju||o|. Br|an Jones. ou|tarra so||sta de| orup í|ns ||avors. va ser trobat
mort í|otant sobre |es a|oues de |a p|sc|na de casa seva. despres d`|noer|r
mo|t a|coho| | una bona quant|tat de drooues. Acabava d`abandonar e|
orup | |`anunc| que e| seu subst|tut ser|a M|ck Tay|or. procedent de |a ban-
da de John Maya||. va ser |a oota que va íer vessar e| oot de| seu dec||v|.
43
El blues britànic
Ha apareout e| nom cruc|a| de| b|ues br|tàn|c: John Maya||. creador d`una
esco|a | una banda per |a qua| han passat e|s m|||ors | mes competents |
|ní|uents mús|cs de |a decada. Ño s`han de buscar aqu| raons |deo|òo|ques
per ana||tzar |a seva obra. s|no nomes |es estr|ctament mus|ca|s. L`esco|a
br|tàn|ca de b|ues va cu|t|var e| v|rtuos|sme | va potenc|ar e|s persona||smes.
Maya|| va presum|r. per oust o necess|tat. de ten|r una banda d|íerent en
cada d|sc que oravava. Ño va ser p|oner. però s| que va ser e| oenerador
d`una estet|ca que va cu|m|nar a í|na|s de |a decada en |`anomenada mús|ca
prooress|va o 0|oe|o|c0|o. L`ún|ca aroumentac|o |deo|òo|ca poss|b|e que
pot exp||car |`amor de John Maya|| | e|s seus seou|dors pe| b|ues neore
nord-amer|cà es e| des|o de recerca | re|v|nd|cac|o de|s or|oens. S| e| |cc|
a|o |c|| va beure pr|nc|pa|ment de dues íonts. una de b|anca | una a|tra de
neora: cc0|||/ a|o .es|e|| | ||/||m a|o o|0es. | |a mús|ca oea| o mco
br|tàn|ca va re|v|nd|car |`herenc|a mes neora |nc|oent-h| jazz | ca|/osc
era íàc||ment dedu|b|e que seourament a|oú vo|dr|a anar mes en||à | bus-
car e|s or|oens. Aquests van ser e|s amants de| b|ues com John Maya||.
que acabar|en |a decada un|nt-se a| íenomen contracu|tura| dom|nant.
Abans que Maya|| | en |a ||n|a re|v|nd|cat|va de| b|ues com a íorma express|va
d|íerenc|ada de| jazz. h| hav|a A|ex|s Korner | Graham Bond Oroan|sat|on.
va ser. de tota manera. Maya|| qu| va popu|ar|tzar mass|vament e| b|ues.
va ne|xer e| 1933. va estud|ar a Manchester | e|s seus pr|mers orups es
van d|r Powerhouse Four o B|ues Synd|cate. però va ser amb e|s
B|uesbreakers amb qu| va crear esco|a. Per aquests orups van desí||ar
ou|tarr|stes de |a ta||a d`Er|c C|apton. Peter Green o M|ck Tay|or. bater|es
com Ans|ey Dunbar o Keeí Hart|ey. ba|x|stes com John Mcv|e o Jack Bruce.
| es van tras||adar a|s anys setanta a|s Estats Un|ts. on va treba||ar amb
mús|cs nord-amer|cans. D`aquest p|anter de noms van soro|r orups com
The Cream (C|apton. Bruce). F|etwood Mac (Green. Mcv|e) | se`n van eníort|r
d`a|tres com e|s mate|xos Po|||no Stones (Tay|or). Juntament amb John
Maya|| | e|s B|uesbreakers h| va haver un pare|| de orups que van de-
mostrar un enorme |nteres pe| b|ues: Yardb|rds | An|ma|s. E|s pr|mers van
ten|r success|vament a |es seves í||es ou|tarr|stes com Er|c C|apton. Jeíí
Beck o J|mmy Paoe que despres va crear Led Zeppe||n. Yardb|rds
va ser un orup a m|o cam| entre e| oea| | e| b|ues. Anton|on| va í||mar una
de |es seves actuac|ons per a |a pe|||cu|a 5|c. 0o. que reí|ecte|x períectament
|`est|| de v|da |ond|nenc d`aque||s anys. Despres de |`actuac|o. e| ou|tarr|s-
ta trenca |`|nstrument | ||anca una part de| mànec a| púb||c. que ||u|ta |ntrep|dament
per aconseou|r |a re||qu|a. E| íotòoraí. personatoe pr|nc|pa| de |a pe|||cu|a.
aconseoue|x |es restes de| mànec |. despres de sort|r íuo|nt de |a sa|a. ja
44
a| carrer. m|ra |`objecte | veu que no te mes va|or que e| d`un pa| trencat.
E| t|ra a |a vorera | cont|nua cam|nant.
The An|ma|s. natura|s de |a c|utat de Ñewcast|e. a| nord. s`ho van prendre
ser|osament. Es van íundar e| 1962. van debutar d|scooràí|cament e| 1964
amb "Baby Let Me Take You Home". L`est|u d`aque|| any van adaptar e|
tema trad|c|ona| nord-amer|cà "The house oí the r|s|n sun" | van obten|r
un oran ex|t |nternac|ona|. Qua|sevo| jove ou|tarr|sta de |`epoca hav|a de
saber tocar e|s acords arpeo|ats de |a canco amb e|s d|ts. sense pua.
The An|ma|s va ser un orup amb orans persona||tats. E| cantant va ser
Er|c Burdon. que e| 1966 va dec|d|r tras||adar-se a |a Costa Oest. a Ca||íòrn|a.
per part|c|par en e| nou mov|ment ||oo/ | a|s setanta es va un|r a| orup
neore War com un mes. per seou|r una ||aroa carrera amb a|ouns a|ts |
ba|xos í|ns a í|na|s de seo|e. L`oroan|sta. A|an Pr|ce. arreo||sta de "La casa
de| so| na|xent" | de temes com "We Gotta Get Out Oí Th|s P|ace" o "Don`t
Let Me Be M|ssunderstood". va íormar e| seu prop| orup despres de tres
anys d`ex|t amb The An|ma|s. E| ba|x|sta. Chas Chand|er. es va tras||adar
a Londres. on e| 1966 va descobr|r J|m| Hendr|x. que es va convert|r en
e| seu mànaoer | e| va ajudar en |`e|ecc|o de| repertor|. Quan Er|c Burdon
es va tras||adar a Ca||íòrn|a va trobar un mon íasc|nant | ho va reí|ect|r en
cancons com "Monterey" o "San Franc|sco Ñ|ohts".
Folk-rock
Eren e|s anys de| Fest|va| lnternac|ona| Pop de Monterey (16. 17 | 18 de
juny de| 1967) | de |`est|u de |`amor. San Franc|sco era p|e de í|ors | no-
v|o|enc|a. Per arr|bar a aquest punt hav|en passat anter|orment coses
|mportants a |a Costa Est. La mes dec|s|va va ser |a ruptura de Bob Dy|an
en |a ce|ebre actuac|o de| 25 de ju||o| de| 1965 en e| Fest|va| de Ñewport
acompanyat de |a Pau| Butterí|e|d B|ues Band. F|ns ||avors e|s aí|c|onats
estaven d|v|d|ts en dos bàndo|s: d`una banda. e|s /c|||es. purs | prooress|stes.
seou|dors de Pete Seeoer ("We sha|| overcome") | d`una ||n|a me|òd|ca
que aprec|ava Peter Pau| | Mary | determ|nades íormes |nnovadores de
jazz. D`a|tra banda. h| hav|a e|s seou|dors d`unes íormes mes modernes
| juven||s que se sent|en sedu|ts pe|s sons que arr|baven de |es |||es br|tàn|ques.
Les postures eren |rreconc|||ab|es en |a mesura que e|s /c|||es es van
cons|derar super|ors a|s /e-/es. a qu| van qua||í|car de s|mp|es comparses
de |a soc|etat de consum. Tant e|s Beat|es com Dave C|ark F|ve o a|tres
orups ano|esos van tr|omíar p|enament a|s Estats Un|ts. Ho van íer amb
tant ex|t que |a mate|xa |ndústr|a nord-amer|cana. aíectada per |a saon|a
de d|v|ses. va dec|d|r crear un orup c|òn|c a aque|| que enva|a e| seu terr|tor|.
A|x| van soro|r e|s Monkees ("l`m A Be||ever"). en un concurs preíabr|cat.
45
a| qua| va seou|r una ser|e de d|bu|xos an|mats per a |a te|ev|s|o | una
descomuna| campanya pub||c|tàr|a. Ñomes e|s va ía|tar una cosa: cred|b|||tat
| capac|tat mus|ca|. va quedar demostrat que es pod|a vendre e| que es
vo|oues. però una cosa era a|xò | |`a|tra |a creac|o mus|ca| o ser un reí|ex
de |a soc|etat.
A|ouns amants de| /c|| van pensar cap a| 1964 que pod|en tocar |a seva
mús|ca íavor|ta amb |nstruments e|ectr|cs. sense renunc|ar a|s seus postu|ats
soc|a|s prooress|stes | aproíund|nt en |es seves pròp|es arre|s. E|s mes
destacats van ser The Byrds. a|s qua|s e|s aoradava tant |a canco ps|code||ca
| de protesta de Bob Dy|an ("Mr Tambour|ne Man") com e|s textos re||-
o|osos reco|||ts por Pete Seeoer "Turn Turn Turn". basat en |`Ec|es| astes
van creure que. a mes. podr|en barrejar-|o amb dos|s creat|ves pròp|es
pròx|mes a| ps|code||sme emeroent a |a Costa Oest. A|x| van soro|r te-
mes com "F|íth D|mens|on" o "E|oht M||es H|oh". cons|derats h|mnes d`|n|c|ac|o
a| oenere. Es va crear ||avors e| /c||-|cc| | Bob Dy|an ho va acceptar. va
íer d|scos e|ectr|cs com ||o|.a/ ô' Pe/|s||eo | 5|c|oe c| 5|c|oe. en e|s
qua|s es va de|xar |ní|u|r per |a mús|ca br|tàn|ca | per |`|nc|p|ent /c|| |cc|
nord-amer|cà a parts |oua|s. La |nterre|ac|o ser|a enorme a part|r de ||avors
í|ns a| punt que Georoe Harr|son va dec|arar que |a seva canco "lí l Ñeed
Someone" era una rep||ca de "Be||s oí Ph|mney" (Pete Seeoer). vers|o
Byrds.
La mate|xa evo|uc|o va reo|strar |`escoces Donovan. cons|derat una resposta
europea de Dy|an (Cc|c0|s). que e| 1966 va dec|d|r no nomes e|ectr|í|car-
se s|no |nc|oure`s en |`ona ps|code||ca mes avancada amb e| seu emb|emàt|c
e|ape S0|s|||e S0oe|ma|. Joan Baez. tanmate|x. va romandre í|de| a| seu
est|| acúst|c de sempre. sense renunc|ar a |a seva am|stat amb Dy|an. | va
obr|r e| cam| a un bon orapat de cantants com Judy Co|||ns. P|ch|e Havens.
Gordon L|ohtíoot. Tom Paxton o Ph|| Ochs. cantants compromesos que.
en íorma de| que anomenem cantautor. van manten|r v|va |a í|ama de|
comprom|s | de |a canco soc|a|. Son qu| van |ní|u|r de íorma dec|s|va en
e|s mov|ments de |a Ñova Canco. Ez Dok Ama|ru. voces Ce|bes o |a Ñueva
Canc|on Caste||ana.
Canvi perpetu
Bob Dy|an es e| oran reíerent de tota |`escena /c|| de|s se|xanta. Les pr|meres
oravac|ons es van rea||tzar e| 3 d`abr|| de| 1961 a |a c|utat de Ñova York.
Aque|| mate|x any va pub||car un pr|mer d|sc amb cancons trad|c|ona|s |
í|ns | tot va part|c|par. tocant |`harmòn|ca. en una sess|o d`un d|sc de Harry
Be|aíonte (V|o||o|| Soec|a|). Es d|u que per |a sess|o va cobrar c|nquanta
46
dò|ars de|s de ||avors. que era una |mportant quant|tat. Dy|an va arr|-
bar a Ñova York. com ja s`ha d|t. per cone|xer Woody Guthr|e. E| va cone|xer
|. a mes. va deambu|ar pe| Gerde`s Fo|k C|ty de Greenw|ch v|||aoe. | va
entau|ar contacte amb |`escena /c|| prooress|sta nova|orquesa. A||| e| va
captar e| cacata|ents John Hammond Sr. que || va buscar un sucu|ent contracte
amb |a Co|umb|a (CBS). on va pub||car una ser|e de d|scos mao|stra|s:
5co D/|a|. 7|e F|ee.|ee|||. 7|e 7|mes 7|e/ /|e a-C|a|o||´. /|c||e| S|oe
O/ 5co D/|a|. H| va |nc|oure cancons protesta o cancons compromeses
com "B|ow|n` ln The W|nd". "Masters Oí War". "A Hard Pa|n`s a Gonna
Fa||". "W|th God On Our S|de". "The T|mes They Are a-Chano|n"... que
van ser adaptades per |a joventut com a h|mnes de capca|era. Eren d|s-
cos mo|t d|rectes | acúst|cs que ten|en a veure amb |a cr|s| de|s m|ss||s.
amb |a poss|b|||tat d`una tercera (| deí|n|t|va) ouerra mund|a|. amb e|s prob|emes
oenerac|ona|s. amb e| soro|ment de noves propostes a|ternat|ves d|íerents
de |es de| mon estab|ert... Però eren d|scos acúst|cs. E|s temps tambe
canv|aven per a e|| | va vo|er adaptar-s`h|. lní|u|t mo|t poss|b|ement per
|`ex|t de|s Beat|es. Dy|an va ed|tar e| 1965 5|||o||´ || /|| 5ac| |cme amb
rab|osos temes e|ectr|cs pròx|ms a| b|ues ("Subterranean Homes|ck B|ues").
a| |cc| a|o |c|| ("Maao|e`s Farm") o a| cc0|||/ ("lt`s A|| Over Ñow. Baby
B|ue"). En aquest d|sc va |nc|oure tambe |`a|tre oran h|mne a |a ps|code||a
("Mr tambour|ne man"). tocat. tanmate|x. de íorma acúst|ca trad|c|ona| .
La oran ruptura es va produ|r despres de |a seva apar|c|o a| Fest|va| de
Ñewport 65 | |`ed|c|o de dos d|scos mo|t e|ectr|cs: ||o|.a/ ô' Pe/|s||eo
| 5|c|oe c| 5|c|oe. d|scos que a|ouns cons|deren |es seves obres mestres.
Poques setmanes abans que Dy|an ed|tes aque|| ú|t|m d|sc un dob|e
v|n||. va ten|r. e| 29 de ju||o| de| 1966 un ser|os acc|dent de moto que va
d|sparar tots e|s rumors sobre |a seva v|da. va estar |nact|u í|ns a comencaments
de| 1968. tot | que despres es va saber que |`octubre de| 1967 va oravar
tota|ment en secret una ser|e de temes que es pub||car|en anys mes tard.
La seva tornada mass|va va ten|r una c|ar|ss|ma mot|vac|o. E| 3 de setembre
de| 1967 va mor|r a Ñova York. a |`edat de 55 anys. Woody Guthr|e. e|
seu oran mestre. Per honrar |a seva memòr|a es va preparar un concert
e| 20 de oener de| 1968. a| Carneoo|e Ha|| de Ñova York.
L`acte va serv|r per a |a reapar|c|o pub||ca de Dy|an. D|scooràí|cament ho
va íer dos mesos despres. amb |`ed|c|o de Jc|| Aes|e/ |a|o||o. Durant
|a seva ret|rada e| mon hav|a canv|at notab|ement: |`est|u de |`amor va trans-
íormar mo|tes ments | consc|enc|es: |`act|v|sme de|s /c|||es. |es marxes
pe|s drets c|v||s. |a ruptura de cart|||es m|||tars hav|en donat pas a un sent|ment
oenera| de no-v|o|enc|a | d`acceptac|o de |es drooues toves com a íorma
de protesta | autoaí|rmac|o davant |a soc|etat estab|erta. Dy|an va veure
com mo|tes de |es seves cancons pren|en v|da pròp|a mo|t d|íerent de |a
que e|| e|s hav|a preparat: Ju||e Dr|sco| va íer una prooress|va vers|o de
47
"Th|s Whee|`s On F|re": Maníred Mann. de "The M|oohty Queen": Peter
Pau| and Mary. de "Too Much oí Ñoth|no": e|s Byrds. de d|versos temes:
| sobretot J|m| Hendr|x va |ncend|ar e| mon amb |`exhuberant "A|| A|ono
The Watchtower". que va trencar qua|sevo| t|pus de mot||e. La canco va
ser ||ancada a| marc de| 1968. però va ser |a banda sonora de tots e|s
esdeven|ments re|ac|onats amb e| Ma|o írances (estud|ats en aquests mate|xos
cursos dos anys abans. per |a qua| m`h| remeto sense aproíund|r-h| mes).
que van ten|r e| mate|x or|oen que |es revo|tes de |es un|vers|tats nord-
amer|canes. e|s successos de |a p|aca de |es Tres Cu|tures de Mex|c |
a|tres de s|m||ars que van cu|m|nar e| 20 d`aoost amb |a |nvas|o de
Txecos|ovàqu|a per part de |es tropes sov|et|ques de| Pacte de varsòv|a
per ||qu|dar |a Pr|mavera de Praoa.
Amb e|s ||oo|es proc|amant |a no-v|o|enc|a | rec|amant |`ús de |a mar|hua-
na | |`LSD com a íormes a|ternat|ves de v|da. amb e|s estud|ants muntant
barr|cades a |es un|vers|tats de m|o mon | amb d|sturb|s rac|a|s |mportants
(e| 4 d`abr|| de| 1968 va ser assass|nat Mart|n Luther K|no. íet que va pro-
vocar una reacc|o de v|o|enc|a mo|t íorta). e|s seou|dors de Dy|an es van
quedar bocabadats quan aquest va pub||car un à|bum tan suau | (||avors)
anod| com Jc|| Aes|e/ |a|o||o. La sorpresa va ser encara mes oran
quan a| ma|o de |`any seouent va ed|tar |as|/|||e S|/|||e. descaradament
or|entat cap a| cc0|||/. oravat a Ñashv|||e amb |`ajuda de Johnny Cash.
Dy|an va acabar |a decada amb un a|tre dob|e |nsosp|tat: Se|/oc|||a||. que
va tornar a anar a contracorrent. La seva evo|uc|o en decades seouents
no va ser menys controvert|da: convers|o a| cr|st|an|sme. d|scos extraord|nar|s
a| costat d`a|tres que eren nyaps |nsuportab|es | un merave||os rene|xer a
|a decada de|s noranta amb obres d`abso|uta mestr|a.
Quatre pòsters
Mo|ts estud|ants de|s se|xanta van co||ocar pòsters a |es hab|tac|ons. van
decorar amb |deo|oo|a |a seva |nt|m|tat | van m|rar d`ocu|tar e|s horr|b|es
papers p|ntats que en aque||a epoca es portaven a oa|rebe totes |es ca-
ses d`Occ|dent. Durant e|s se|xanta. quatre |matoes pr|nc|pa|s van apare|xer
success|vament a |es parets. La pr|mera va ser |a de Patr|c|o Lumumba.
po||t|c nascut e| 1925 | encarreoat de d|r|o|r |a |ndependenc|a de| Conoo.
E| 30 de juny de| 1960. davant |a presenc|a de|s re|s de Be|o|ca. Ba|du| |
Fab|o|a. Lumumba va par|ar de "|a hum|||ant esc|av|tud que ens ha estat
|mposada a |a íorca". | va asseourar que |a |ndependenc|a respectar|a |es
possess|ons b|anques. però portar|a e| Conoo a |a |||bertat d|ns d`un
panaír|can|sme revo|uc|onar|. vu|t mesos despres va ser assass|nat (17
de oener de| 1961). seoons |níormes oí|c|a|s. "en presenc|a de íunc|onar|s
48
de |a rebe| prov|nc|a de Katanoa". La s|tuac|o po||t|ca va ser reí|ect|da en
una canco. "cQue pasa en e| Conoo?". |nterpretada per Dodo Esco|á.
que a |a tornada | amb r|tme suau de tambors aíeo|a a| t|to| ¯O0e a o|a|cc
o0e o|||a| |c |ace| mc|oc|oc´.
La seoona |matoe de|s pòsters va ser |a de F|de| Castro. tr|omíador de |a
Pevo|uc|o Cubana. que era un s|mbo| c|ar de prooress|sme soc|a| davant
e| mon cap|ta||sta. Castro va desaí|ar e| mon proc|amant-se "marx|sta-|e-
n|n|sta". va ser adm|rat a tothom quan va avortar |a |nvas|o a |a bad|a de
Coch|nos | va apa|vaoar e|s àn|ms de|s dos b|ocs en |a cr|s| de|s m|ss||s.
E| seu pòster estava mo|t pròx|m a| de| Che. tot | que aquest va apare|xer
una m|ca mes tard | sobretot despres de |a seva captura | mort e| 9 d`octubre
de| 1967 a Bo||v|a. La |matoe de| Che va traspassar e|s carte||s | es va
|nsta||ar en |a mate|xa |d|os|ncràs|a de|s estud|ants: mo|ts es van de|xar
una oran barba. van ut|||tzar bo|na amb estre||a roja de c|nc puntes. van
usar motx|||es |atera|s per portar e|s |||bres | es van amarar de |es seves
|dees de ||u|ta a íavor de|s opr|m|ts de qua|sevo| part de| mon. E| quart
pòster. e| de Ho Ch| M|nh. va ser d`ús mes redu|t: no a Franca n| a|s Estats
Un|ts. però s| a Espanya. on nomes e|s mes consc|enc|ats van saber que
aquest po||t|c | poeta va ser |`art|íex de |a res|stenc|a v|etnam|ta contra e|s
d|versos |nvasors de| seu pa|s. pr|mer e|s írancesos | despres e|s nord-
amer|cans. E| 1960 va ser nomenat pres|dent de |a Pepúb||ca Democràt|ca
de| v|etnam | mo|ts joves van assum|r |a seva de||cadesa. írao|||tat | |nte|||oenc|a
davant e| mastodont oeoant |mper|a| que |ntentava dom|nar-|o. E|s pòsters
no van ser mes que e| reí|ex concret d`un art que es va estendre mass|vament
durant |a seoona part de |a decada | que va part|r de |`co-a||. o art òpt|c.
L`est|| ten|a connex|ons amb e| oco-a|| d`Andy Warho|. Poy L|chtenste|n |
a|tres. però va portar a |es ú|t|mes consequenc|es e|s des|tjos de
democrat|tzac|o de |`art | de| seu ús quot|d|à. F|ns | tot Paco Pabanne va
íer m|n|ía|d|||es de oco-a||. vasare|y es va convert|r en mestre reverenc|at
| a San Franc|sco es van comencar a rea||tzar carte||s de concerts d`una
creat|v|tat sensac|ona|. en que |mportava tant o mes e| nom de|s orups
que |a rea||tzac|o art|st|ca.
Platges i badies
La Costa Oest va ten|r dos centres mus|ca|s |mportants: Los Anoe|es |
San Franc|sco. De |a oran c|utat van soro|r e|s Byrds. Buíía|o Spr|noí|e|d.
Turt|es o e|s Beach Boys. e|s no|s de |a p|atja que van posar de moda |a
|matoe de| s0|/ | e|s jocs voca|s. A||| es van estab||r d`a|tres com Sonny
and Cher. E| 1965 h| comencar|en a assajar e|s Doors. Mo|ts de|s mús|cs
van preíer|r |`amb|ent mes perm|ss|u de |a bad|a de San Franc|sco | s`h|
49
van reíuo|ar en nom d`una major creat|v|tat. A| ju||o| de| 1967 va íer íuror
e| tema "San Franc|sco" cantat per Scott McKenz|e un /c|||e reconvert|t
compost per John Ph||||ps. component de The Mamas and The Papas.
Aquest orup va ser e| oran oenerador de |a moouda ca||íorn|ana. E| 1966
van ed|tar "Ca||íorn|a Dream|n`" | |`any seouent. "Monday Monday". Cancons
amab|es que par|aven de temperatures cà||des | de bon amb|ent. John
Ph||||ps va ser |`oroan|tzador juntament amb Lou Ad|er de| Fest|va|
lnternac|ona| Pop de Monterey. e| 16. 17 | 18 de juny de| 1967 | va coníec-
c|onar un carte|| cur|os | var|at en que h| hav|a The Who. J|m| Hendr|x. S|mon
and Garíunke|. Ot|s Pedd|no. Grateíu| Dead. Pav| Shankar. B|o Brother
and the Ho|d|no Company amb Jan|s Jop||n de cantant so||sta. Er|c
Burdon and The An|ma|s. Jeííerson A|rp|ane. Booker T. and the M.G`s.
Huoh Maseke|a. Steve M|||er Band. E|ectr|c F|ao. Scott McKenz|e o The
Butterí|e|d B|ues Band. juntament amb e| seu prop| orup Mamas and the
Papas. Fest|va| |nternac|ona| de ver|tat. perque h| hav|a nord-amer|cans.
ano|esos. |nd|s | sud-aír|cans. Aquest íest|va| va ser e| c|ar precedent de|
m|t|c Woodstock 69. que tanta t|nta ha íet correr en |es ú|t|mes tres decades.
Quan va arr|bar e| tr|omí de|s Mamas and the Papas íormat per dos
matr|mon|s. e|s Beach Boys tres oermans. un cos| | un company de
pup|tre ja íe|a un |ustre que íe|en s0|/ | cancons a||us|ves a |a bondat
de| c||ma ca||íorn|à. |es no|es | com n`es de maco ten|r |a pe|| torrada tot
|`any. La seva í|oura es controvert|da. n`h| ha que pensen que tenen tant
pes a Ñord-amer|ca com e|s Beat|es a Europa: d`a|tres e|s reba|xen a una
cateoor|a oa|rebe |ns|on|í|cant de orup amb bons jocs voca|s cont|nuadors
de| o0o0a | |nsu|ses cancons. E| que es cert es que í|ns a |`e|ape |e|
Sc0|os. ed|tat a| ma|o de| 1966. e|s bons aí|c|onats no e|s van prendre
ser|osament. Aquest d|sc. de tota manera. es cons|derat un de|s m|||ors
de |a h|stòr|a de |a mús|ca popu|ar. A| novembre d`aque|| any van ed|tar e|
que va ser |a seva obra mestra. |a canco "Good v|brat|ons". nomes un
s||o|e. en |a rea||tzac|o de |a qua| van |nvert|r s|s mesos de íe|na durant
d|sset ||aroues sess|ons de treba|| íetes en quatre estud|s d|íerents.
Quan e|s Beat|es van sent|r |a canco es van quedar bocabadats | van pensar
que era e| m|||or que s`hav|a íet ma|. van arr|bar a d|r que Sa|oea|| |eooe|s
no ex|st|r|a s| no haouess|n esco|tat Gcco v|o|a||c|s. De |a mate|xa mane-
ra es van expressar S|mon & Garíunke| en reíer|r-se a |a seva ba|ada "The
Boxer". |nc|osa a |`e|ape 5||ooe O/e| 7|c0o|eo Aa|e|s de| 1970. van assenya|ar
que |a canco de Br|an W||son hav|a estat |a que e||s sempre hav|en vo|out
escr|ure. que e|s seus arranjaments eren |nsuperab|es | |a van seou|r com
a patro per renovar e| seu. ja evo|uc|onat. ||enouatoe /c|||e. Mentre |`ex|t
va somr|ure |a daurada Ca||íòrn|a. mes av|at |a c|utat de Los Anoe|es. a |a
bad|a de San Franc|sco. e| barr| de Ha|oht-Asbury va comencar a omp||r-
50
se de joves que s`h| van |nsta||ar aproí|tant e|s ba|xos ||oouers de |es
cases | e| to a|ternat|u de |es not|c|es que n`arr|baven. Un|vers|tar|s. rodamons.
escr|ptors sense ex|t. v|v|dors de d|íerents races | tota mena d`art|stes
van reca|ar a |a c|utat buscant a|res mes tranqu||s | to|erants per a |es seves
noves íormes express|ves. La Un|vers|tat de Berke|ey | |es constants a||us|ons
a |a p|atja de| Ñord (Ñorth Beach). ||oc de res|denc|a de |a oenerac|o oea|.
van íer que aquesta pet|ta c|utat d`un m|||o d`hab|tants. envo|tada de mar
| bosc | p|ena de p|aces. s`omp||s d`una var|ada barreja de personatoes
|úc|ds | transoressors.
Flors als cabells
Dos orups van destacar a San Franc|sco en |`|n|c| de| mov|ment ||oo/:
Jeííerson A|rp|ane | The Grateíu| Dead. Tots dos van ser a| concert |nauoura|.
e| 6 de novembre de| 1965. de| ||eoendar| F|||more Aud|tor|um de B||| Graham.
una sa|a de concerts que va |mposar una nova íorma de concebre |es
actuac|ons | que per e||a mate|xa va suposar tota una íorma a|ternat|va de
v|da. E|s Dead eren oa|rebe tots de |a c|utat (Jerome John) Je||/ Garc|a |
Bob We|r h| hav|en nascut | |a resta de |a banda eren de c|utats pròx|mes
| s`h| hav|en tras||adat per estud|ar-h|. Tanmate|x. e|s Jeííerson A|rp|ane.
ma|orat que van ser e|s representants mes oenu|ns de| so San Franc|sco.
nomes ten|en un membre abor|oen de |a c|utat. e| ou|tarr|sta Pau| Kartner
Grace S||ck va ne|xer a Ch|caoo: Jorma Kaukonen. a Wash|noton DC:
Marty Ba||n. a C|nc|nnat|. a Oh|o.... Potser per aquest mot|u. a| cone|xer
m|||or e| terreny. Jerry Garc|a va empenyer e|s seus companys a ||ooar
una casa. e| número 710 d`Ashbury Street. per estab||r-h| una comuna. E|
propòs|t va ser íer concerts oratu|ts. íumar mo|ta mar|huana | exper|men-
tar amb |`àc|d. íer |`amor |||urement | no subjectar-se a cap norma soc|a|
comunament estab|erta. E|s íets es van batejar amb e| |ema "Fes |`amor
| no |a ouerra". Les comunes es van íer hab|tua|s a |a c|utat | van traspassar
íronteres per d|íondre`s a tot e| mon. E| 1966 Jeííerson A|rp|ane va ed|tar
e| seu pr|mer d|sc e|ape. 7a|es O//. | |`any seouent va debutar Grateíu|
Dead amb un d|sc homòn|m. En aque|| |nterva| van part|c|par en e|s pr|mers
Human Be-|n e| pr|mer va ten|r ||oc e| 14 de oener de| 1967 a| Go|den
Gate Park | en |es trobades contra |a |||eoa||tzac|o de |`LSD í|ns ||avors
era de |||ure consum. E| juny de| 1967 Jeííerson A|rp|ane va pub||car e|
seu sem|na| seoon d|sc S0||ea||s||c ||||c.. en que va |nc|oure e|s dos H|mnes
de| mov|ment ||oo/: "Somebody To Love". un cant a |`amor |||ure. | "Wh|te
rabb|t". una rev|s|o a||uc|nòoena d`/||c|a a| oa|s oe |es me|a/e||es. amb
51
un con||| b|anc que cre|x|a o m|nvava seoons es pren|a una p|ndo|a o una
a|tra | que conv|dava a "a||mentar e|s nostres caps".
Tots dos van íer d|scos sensac|ona|s durant |a resta de |a decada | un
d`e||s. /me||ca| 5ea0|/ (1970). de|s Grateíu| Dead. va serv|r d`|nsp|rac|o
per a|s ou|on|stes de |a pe|||cu|a homòn|ma acaparadora d`Oscar |`any
2000. Juntament amb e|s dos orups esmentats n`h| va haver d`a|tres mo|t
|nteressants. com Country Joe and the F|sh |a banda de |a casa de |a
Un|vers|tat de Berke|ey. pr|nc|pa| íocus de ||oo|sme. Qu|cks||ver Messenoer
Serv|ce. lt`s a Beaut|íu| Day. lron Butterí|y. B|ue Cheer o e|s Fuos. Aquests
ú|t|ms son un cur|os enoendrament de| Greenw|ch nova|orques. que van
ten|r mes repercuss|o a San Franc|sco com a act|v|stes rad|ca|s | precursors
de |a |ron|a | e| sarcasme de Frank Zappa | e|s seus Mothers oí lnvent|on.
van aconseou|r que A||en G|nsbero rec|tes e| Hare Kr|shna a| seu d|sc
7|0|oe||ess J0|c||c| de| 1968. però no va ser s|no una dada anecdòt|ca.
Mes |mportànc|a va ten|r que dones suport a|s /|oo|es. oposats a|s ||oo|es.
precon|tzadors de |a v|o|enc|a. oroan|tzats a| Youth lnternat|ona| Party. Ed
Sanders. e| ou|tarr|sta. es va íer m|||onar| amb e| |||bre 7|e Fam||/. en que
exp||ca e|s deta||s de| cas Char|es Manson. que va assass|nar |`actr|u Sharon
Tate. esposa de Poman Po|ansky. e| 9 d`aoost de| 1969 en un r|tus satàn|c
que va commoure e| mon.
La pe|||cu|a per antonomàs|a d`aquesta epoca es Fas/ ||oe| (1968). un
í||m d|r|o|t per Denn|s Hooper | |nterpretat per Henry Fonda | e| debutant
Jack Ñ|cho|son. És una pe|||cu|a de v|atoe (amb moto) | carretera. però
es tambe un v|atoe a |a mate|xa essenc|a de |a contracu|tura. La drooa
s`usa com a exper|enc|a | com a í|. E| desesperancat í|na| va ser s|mptoma
de| que va passar amb a|tres art|stes de |`epoca. La pe|||cu|a va ser un
ex|t. va íer r|c Henry Fonda. que n`era e| productor. | va permetre comprovar
que |a banda sonora rockera era tan bona com |a c|nta en s|. E|s dos
pr|mers temes de Steppenwo|í. "The Pusher" | "Born To Be W||d" estan
tractats amb mo|t d`encert | |`"lí S|x Was Ñ|ne" de Hendr|x exp||ca un ma|
v|atoe d`àc|d amb un rea||sme |nusua|. L`obra de teatre ||oo/ per antonomàs|a
va ser |a||. un espectac|e que va arr|bar a tr|omíar per |a seva exce||ent
banda sonora | pe|s nus de|s actors. D`aroument com aquest no n`h| hav|a
cap. però en aquesta obra es va m|rar de reí|ect|r |`esper|t comuna| de
|||bertat | ía|ta de prejud|c|s. La tr|bu cantava | ho íe|a nua. Temes com
"Aquar|us" o "Let The Sunsh|ne |n" han perdurat entre e|s m|||ors de| mu-
s|ca| contemporan|. Es va arr|bar a comentar que a Ñova York e|s buroesos
de |`epoca van paoar x|íres astronòm|ques per una entrada a |a revenda
nomes per veure e|s nus de|s actors. sense censura.
52
La contracultura
E| pensador mes |ní|uent de| mov|ment ||oo/ va ser Herbert Marcuse. un
í||òsoí marx|sta nascut a Ber||n e| 1898. que va abandonar A|emanya despres
de |`ascens|o de| naz|sme e| 1933 | que. despres de breus estades en
d|versos pa|sos europeus. es va estab||r a|s Estats Un|ts on va |mpart|r
c|asses a |es un|vers|tats de Co|úmb|a. Harvard. Brande|s | Berke|ey. En
aquesta ú|t|ma es on e| seu pensament va cobrar una d|mens|o un|versa|
sobretot arran de |`ed|c|o de |´|cme 0||o|me|s|c|a| e| 1964. Prev|ament
F|cs | c|/||||zac|c (1955) | Sc/|e| Va|·|sm (1958) hav|en íet que es ouanyes
s|mpat|es en e|s amb|ents academ|cs. però |´|cme 0||o|me|s|c|a| e| va
convert|r en e| oran pensador de |a contracu|tura. Marcuse va estab||r |es
bases |deo|òo|ques de |a nova oenerac|o juven||. Era amant de| proores
tecn|c | c|ent|í|c. vo||a que |a íe|na serv|s d`a|||berament a |`home. no d`a||enac|o.
per a|xò s`hav|a de rea||tzar en |es ||avors cons|derades "hores |||ures"
per a |a rea||tzac|o de |`esser. L`a|||berament sexua| en e|| mate|x no ten|a
sent|t s| no anava acompanyat d`un a|||berament tota| de |a soc|etat en e|
seu conjunt. Ño va ser amant de |a prom|scu|tat s|no de |`autodeterm|nac|o
|nd|v|dua| de qua|sevo| t|pus de re|ac|o. Tampoc es va dec|arar pac|í|sta.
s|no que seou|nt Marx | Enoe|s va suposar que |es revo|uc|ons portar|en
|a mate|xa v|o|enc|a que |a v|o|enc|a que |`hav|a provocat.
E| 1968 va man|íestar que "e|s mov|ments juven||s de protesta se susten-
ten en un dret natura| que ca| respectar: e| dret de qua|sevo| |nd|v|du a no
suportar una s|tuac|o determ|nada". Tambe va ten|r mo|t c|ar que en una
revo|uc|o h| ha sempre una s|tuac|o s|m||ar a |a denunc|ada per Orwe|| a |a
|a |e/c||a oe|s a||ma|s: "D|st|no|m entre |a oent que va darrere |a seva
emanc|pac|o persona| | pr|vada | |a oent que cont|nua rea||tzant a |es co-
munes o on s|ou|. una tasca po||t|ca. l que pers|ste|x en |`esíorc d`assajar
unes re|ac|ons humanes no a||enades. Ex|ste|x un amp|| sector de |`anomenada
contracu|tura que no te res de pos|t|u. que s|mp|ement const|tue|x una evas|o
de |a po||t|ca. que busca un a|||berament pr|vat. Aquest a|||berament pr|vat
es eoo|sta. s|m||arment eoo|sta a| dret de prop|etat..." E| d|scurs de Marcuse
va ser assum|t per tota |a joventut |nte||ectua| de| mon. A|tres pensadors
es van acostar de íorma cur|osa a a|ouns de|s seus postu|ats. Marsha||
McLuhan. per exemp|e. va d|r en |`epoca que |a sexua||tat era |níer|or en
|es comunes que en |a v|da a||enada: "E|s ||oo|es han adoptat una v|da
comun|tàr|a que evoca e|s costums o |a tr|bu pr|m|t|va. Ño resu|ta estrany
veure`|s dorm|r barrejats en una mate|xa hab|tac|o. E|s que s`|mao|nen oro|es
estan ||uny de |a rea||tat. E|s ||oo|es no estan obnub||ats pe| sexe. Per a
e||s no es mes que una exper|enc|a de|s sent|ts com tantes a|tres. Per a|s
joves e| sexe es secundar|. A mesura que es ía access|b|e es mesura".
53
E| temps va donar |a rao a| pensador med|àt|c que cre|a en |a |dea de|
ve|natoe un|versa| | que va manten|r |a teor|a comun|cac|ona| que "e| med|
es e| m|ssatoe". E|s ||oo|es van pract|car |`amor |||ure com una íorma mes
d`a|||berament persona|. van adornar de í|ors |es boques de|s íuse||s. es
van tombar a terra per aturar |a po||c|a. van abracar |a re||o|o zen com
una íorma d`entendre pac|í|cament e| mon. van est|mar |`astro|oo|a | van
buscar |a un|o còsm|ca amb |`|ní|n|t en |`era d`Aquar|. Un de|s seus |||bres
de capca|era va ser e| 7ac de Lao Tse. en que h| ha sentenc|es curtes
com aquestes: "E| sav| no es docte | e| docte no es sav|. E| que sap no
par|a | e| que par|a no sap". Per aprox|mac|o a| mon or|enta|. mo|ts es
van íer macrob|òt|cs. Juntament amb e|s cabe||s ||aros | e|s vest|ts amp|es.
||aros | sedosos de |es dones. portaven un cur|os arteíacte: un ca||doscop|
que e|s permet|a |`exper|enc|a ps|code||ca |nstantàn|a | que e|s aprox|mava
a| mon de |`co-a||. que en aque|| moment estava de moda. van abando-
nar |es c|utats. e|s estud|s un|vers|tar|s | van tras||adar |es comunes a| camp.
van obr|r bot|oues oratu|tes. c||n|ques on no es paoaven |es consu|tes.
esco|es |||ures | van íer tota mena de serve|s com una íorma de re|ac|o
a|ternat|va a |`a||enada soc|etat cap|ta||sta.
Les portes de la percepció
van íer ce|ebre |a írase "Fes |`amor | no |a ouerra". E| |ema no es pot
trobar en cap |||bre de W||he|m Pe|ch. però sens dubte deí|ne|x |`essenc|a
d`aquest pensador. va ne|xer e| 1897 a Dobrczyn|ca (Austr|a. avu| Po|òn|a).
va mor|r en una preso nord-amer|cana e| 1957. on va |noressar acusat
d`estaía. E| seu pr|mer |||bre. D|e F0||||c| oes O|oasm0s. e| va ed|tar e|
1927. Freud se`| va carreoar. Es va aí|||ar a| Part|t Comun|sta | va |ntentar
conc|||ar comun|sme | ps|coanà||s|. La seva teor|a va ser mo|t senz|||a: amb
una v|da sexua| r|ca | de p|aer. |`|nd|v|du era mes íe||c. s`omp||a d`enero|a
pos|t|va | asso||a |a |||bertat tota|. Ca||a buscar |`oroasme com a íorma
necessàr|a per asso||r |a p|en|tud sexua|. E|s companys comun|stes || van
d|r que |`oroasme era cosa de buroesos | e| van expu|sar e| 1932. L`ascens|o
de| naz|sme e| va ob||oar. per jueu. a ex|||ar-se a D|namarca. Suec|a. Ño-
rueoa |. í|na|ment. a|s Estats Un|ts. Durant |a decada de|s c|nquanta va
crear una ser|e d`apare||s estranys. com |`acumu|ador d`c|oc enero|a
expu|sada en e|s oroasmes capac de curar qua|sevo| ma|a|t|a. e|
trencanúvo|s per bombardejar e| ce| de| desert | atraure e|s núvo|s) | es
va ded|car a buscar o|c|s (íraoments de v|da | p|aer que apare|x|en per
qua|sevo| ||oc | coses semb|ants. Uns anys abans de mor|r va comencar
a beure. va emboo|r | e| van acusar d`estaía per haver |ntentat comerc|a||tzar
"|`enero|a de |`oroo". Estud|s recents |nd|quen que e|s jutoes || van permetre
ser un coba| humà amb e| seu prop| exper|ment de |`oroo. E|s resu|tats e|
54
portar|en a |a |||bertat o a |a reducc|o de |a condemna. Semb|a que va
mor|r en |`exper|ment.
La drooa de |es comunes era |a mar|huana o |`LSD | en a|ounes de mo|t
concretes |a mesca||na o e| pe|ot mex|cà. A|dous Hux|ey (1894-1963) va
descr|ure e|s seus eíectes a 7|e Dcc|s c/ |e|ceo||c|. E| orup ca||íorn|à
de J|m Morr|son va adoptar e| t|to| de| |||bre com a nom prop|. Pe| que ía
a |`LSD. va ten|r un oran proíeta en T|moty Leary. que va oroan|tzar v|atoes
co||ect|us per buscar |`a||uc|nac|o comuna. A m|tjans de |a decada se`n
va |||eoa||tzar |`ús. í|ns a|eshores permes a Ca||íòrn|a. | es va par|ar d`|noerenc|a
de |a ClA (Aoenc|a Centra| d`lnte|||oenc|a). que va |ní||trar d|versos aoents
per estud|ar |es reacc|ons de |`àc|d entre e|s usuar|s | buscar-h| ap||cac|ons
m|||tars entre e|s so|dats que hav|en de ||u|tar a |a Guerra de| v|etnam. La
ouerra cada veoada es íe|a mes dura | |es |matoes que proporc|onava |a
te|ev|s|o eren aterradores: ús de| napa|m contra |a pob|ac|o c|v||. assass|nats
a sano íreda a| carrer (|a íoto d`Edd|e Adams íeta a Sa|oon va ser | con-
t|nua sent horrorosa) | mut||ats per totes bandes que a| tornar a casa contaven
|es atroc|tats mes crue|s que hom es pod|a |mao|nar. L`opos|c|o a |a oue-
rra va ser oa|rebe abso|uta | e| s|stema h| va respondre perseou|nt |es
comunes. L`acusac|o va ser que s`h| ut|||tzaven substànc|es proh|b|des |
amb aquesta excusa es van escorco||ar e|s ||ocs de res|denc|a. reun|o o
d|vers|o de|s joves. La res|stenc|a va crear |`0|oe|o|c0|o o mov|ment subterran|
a|ternat|u po||t|tzat | m|tjanament v|o|ent. E|s mes v|s|onar|s van anar de
v|atoe rea| | menta| a| Ñepa| o a| T|bet. Kàtmandu | |es |||es oreoues es van
convert|r en cap|ta|s de |a contracu|tura. Mo|ts de|s que van e|eo|r |a c|utat
nepa|esa encara h| son. E|s qu| es van quedar a Occ|dent van part|c|par
en e| Ma|o írances. |es revo|tes de Berke|ey. |a Pr|mavera de Praoa o |es
protestes de |a Un|vers|tat Autònoma de Mex|c.
E| v|atoe a |`lnd|a va ser mo|t íruct|íer a n|ve|| mus|ca|. E|s Beat|es van quedar
subjuoats pe| s|tar | e|s m|crotona||smes. Sobretot Georoe Harr|son s`ho
va prendre ser|osament. va buscar un mestre (Maharash| Mahesh Yoo|).
va abracar superí|c|a|ment e| bud|sme | va compondre temes mo|t |nsp|rats
en |a trad|c|o h|ndú. Quan e|s Beat|es van anar a |`lnd|a. Pav| Shankar ja
era coneout a Occ|dent | e| seu cos| A|| Akbar Khan hav|a íundat una esco|a
de sa|co | mús|ca |nd|a a Ca||íòrn|a. La íus|o de mús|ca oea| | sons |nd|s
va produ|r monuments excepc|ona|s com "Love You Too". "W|th|n You W|thout
You" o "The lnner L|oht". En |a seva part|cu|ar compet|c|o amb e| orup de
L|verpoo|. e|s Po|||no Stones tambe es van aprox|mar a|s temes |nd|s amb
"We Love You". però va ser mo|t mes enr|qu|dor e| v|atoe de Br|an Jones.
un any abans de mor|r. a |a zona mào|ca de Joujouka. a| Marroc. mot|vat
per |`estada en aquest pa|s de |`escr|ptor | mús|c nova|orques Pau| Bow|es.
Jones va oravar || s||0 e|s do|ca|ners (o oa|ters) d|r|o|ts per Bach| Attar.
55
E| d|sc es va ed|tar pòstumament. però |es c|ntes p|rates van c|rcu|ar
mass|vament | van crear una |naud|ta expectac|o sobre e| seu cont|nout.
Mo|ts orups de|s se|xanta es van de|xar |ní|u|r superí|c|a|ment pe| oust |nd|:
Traíí|c ("Paper Sun") Er|c Burdon ("Monterey"). í|ns | tot a Espanya Los
Sa|vajes van ut|||tzar e| s|tar en una de |es seves cancons ("M| b|oote") |
Los Pasos es van de|xar sedu|r per |a mús|ca marroqu|na ("Hab|b|"). E|
temps ha de|xat aquests exemp|es com a antecedents antropo|òo|cs de|
que en e|s noranta es va denom|nar |||mes e|||cs.
La música progressiva
L`0|oe|o|c0|o va donar or|oen a un nou est|| mus|ca| anomenat m0s|ca
o|co|ess|/a. Ño era e| so do|c de San Franc|sco. n| e| còmode oea| de
cancons curtes. Era un desaí|ament amb que e|s creadors es van adap-
tar a|s canv|s de|s ú|t|ms anys de |a decada. va soro|r s|mu|tàn|ament a
Ano|aterra | a|s Estats Un|ts. A Europa. The Cream va ser e| orup encarreoat
de d|r no a|s temes curts | desenvo|upar un ||enouatoe p|e de v|rtuos|sme
en que cada mús|c (Er|c C|apton. Jack Bruce | G|noer Baker) ten|a |a mate|xa
|mportànc|a que |a resta. Era una democràc|a mus|ca| a tots e|s n|ve||s. E|
seoon s||o|e (1967) es va t|tu|ar "l íee| íree". tota una dec|arac|o d`|ntenc|ons.
Despres de dos orans e|apes en van pub||car un tercer. A|||e Pccm (1968).
en íorma de dob|e v|n||. E| pr|mer d|sc ten|a cancons oravades a |`estud|
| e| seoon. quatre temes ||aros oravats en d|recte. p|ens d`|mprov|sac|ons
| so|os. Despres d`ed|tar-|o. e| orup va man|íestar que es d|sso||en perque
no pod|en anar mes ||uny en e| seu ||enouatoe mus|ca|. van pub||car d|ver-
sos d|scos pòstums | e| 1969 C|apton | Baker es van aíeo|r a Stev|e W|nwood
(Traíí|c) | P|c Grech (Fam||y) per íormar e| pr|mer superorup de |a h|stòr|a
de| rock. B||nd Fa|th. Amb e||s van comencar e|s setanta. E| t|to| d`una de
|es cancons de| seu ún|c d|sc. "Do What You L|ke" ("Fes e| que vu|ou|s").
va or|entar c|arament |es seves |ntenc|ons.
L`ex|t de The Cream va co|nc|d|r amb e| de J|m| Hendr|x. un neore esquerrà
de Seatt|e amb sano c|e|c|ee per part de mare que va arr|bar a Londres
e| 21 de setembre de| 1966 despres d`haver asso||t oran renom com a
ou|tarr|sta d`acompanyament de d|versos art|stes de ||/||m a|o o|0es.
Chas Chand|er (excomponent de The An|ma|s) e| va apadr|nar | || va suooer|r
que íormes un tr|o. com e|s The Cream. E|s va denom|nar J|m| Hendr|x
Exper|ence. La seva pr|mera actuac|o va ser un pare|| de setmanes despres
a |`O|ymp|a de Par|s. on íe|a de te|oner de Johnny Ha|||day. E| pr|mer s||-
o|e que van ed|tar va ser una rev|s|o ps|code||ca de| tema /c|||e t|tu|at "Hey
Joe" | de seou|da van donar a cone|xer un d|sc p|e de ||enouatoes |nnovadors
| sons or|o|na|s: /|e Yc0 F·oe||e|ceo? van preountar d|rectament a| púb||c
56
s| estaven a |`ona. s| sab|en que era |`0|oe|o|c0|o. Aparentment. |`0|oe|o|c0|o
era una cosa a|ternat|va. va passar de |a |ndústr|a. Seourament va ser a|x|.
s| no ser|a d|í|c|| entendre |es íormes tan contràr|es a |a moda de|s art|stes:
n| s`ajustaven a |a durada estab|erta. n| íe|en temes encomanad|ssos. n|
preten|en vendre d|scos. n| tan so|s eren educats en |es entrev|stes o en
|es seves apar|c|ons a|s m|tjans de comun|cac|o. Un desastre. Tanmate|x.
van connectar amb e| púb||c | |a |ndústr|a va reacc|onar davant |`ev|denc|a.
E|s Beat|es ja hav|en ed|tat una obra conceptua| (Sa|oea|| |eooe|s...). un
d|sc sense separac|o en e|s so|cs de| v|n||. en que era |mposs|b|e punxar
un ta|| determ|nat per esco|tar nomes una canco. E|s d|scjòque|s van emboo|r
a |a ràd|o | |es d|scoteques. E|s o|dors esco|taven. encantats. e| d|sc des
de| comencament í|ns a| í|na|. Aquesta tecn|ca va obr|r un nou cam| a a|tres
à|bums s|m||ars. com e| cas de Da/s c/ F0|0|e |asseo. de|s Moody B|ues.
en que es va |nc|oure |a ce|eberr|ma "Ñ|ohts ln Wh|te Sat|n".
La ruptura de |a durada de |es cancons. e|s d|scos conceptua|s | e| íet de
donar pr|or|tat a |a creat|v|tat per damunt de|s aspectes comerc|a|s va permetre
que s`ed|tess|n d|scos no convenc|ona|s com ||-a-oaooa-oa-/|oa. de|s
ca||íorn|ans lron Butterí|y. amb un tema ||aro de d|sset m|nuts que. ma|orat
tots e|s pronòst|cs. va ser a |es |||stes de venda durant 140 setmanes
consecut|ves | va aconseou|r |a x|íra record de tres m|||ons de còp|es. va
ser e| d|sc mes venut de| seoe|| At|ant|c í|ns a |`apar|c|o de Led Zeppe||n.
Per a|oun mot|u estrany. e| mov|ment 0|oe|o|c0|o va ser comerc|a|. í|ns
| tot mo|t comerc|a|. ma|orat |a ret|cenc|a |n|c|a| de |a |ndústr|a mate|xa.
A|xò va permetre e| ressoro|ment de orups que en a|tres c|rcumstànc|es
ma| haur|en poout íer |es obres que van íer. com es e| cas de Creedence
C|earwater Pev|va|. procedents de Berke|ey: e|s A||man Brothers. de| sud:
Band e| orup mes probr|tàn|c de tots e|s nord-amer|cans de |`epoca
. e| ou|tarr|sta a|b| de M|ss|ss|p| Johnny W|nter: |a texana Jan|s Jop||n: |
mo|ts a|tres. Jan|s va ser ho cont|nua sent una í|ta. una excepc|o en
un mon tan p|e d`homes. Amant de| b|ues c|àss|c | seou|dora de Bess|e
Sm|th | B||||e Ho||day. es va |nteorar a |a banda B|o Brother and The Ho|-
d|no Company. va destacar en e| d|sc C|eao 7|||||s | va cont|nuar una
erràt|ca. però íasc|nant. carrera que va cu|m|nar. desorac|adament. en un
d|sc pòstum. |ea||. que es un de|s m|||ors de |a h|stòr|a recent.
El rock com a art
Entre tanta proíus|o de orups | tanta creat|v|tat h| ha tres casos que va| |a
pena destacar. The Doors. Frank Zappa | |a ve|vet Underoround. E|s dos
pr|mers es van desenvo|upar en |`amb|ent un|vers|tar| ca||íorn|à. e| tercer
a |es zones art|st|ques mes e||t|stes | avantouard|stes de| Greenw|ch v|||aoe
57
de Ñova York. E| pr|mer d|sc de |a ve|vet Underoround. íamos perque te
una portada b|anca | nomes e| d|bu|x d`un p|àtan oroc com a ún|ca |níormac|o.
ve|/e| L|oe|o|c0|o .||| ||cc (1967). va ser produ|t per Andy Warho|. en
aque|| moment un art|sta mo|t coneout de| oco-a||. E| orup (Lou Peed.
John Ca|e. Ster||no Morr|son | Maureen Tucker) s`hav|a convert|t en |a banda
oí|c|a| de |`estud| d`Andy Warho|. The Factory. on s`h| íe|en uns |aooe|||os
mu|t|med|a amb e| nom de 7|e F·o|co||o ||as||c ||e/||ao|e. E|s murmur|s
de Ñ|co | |es ou|tarres emboo|des de Lou van coníormar un ||enouatoe
mo|t art|st|c d`acord amb e| ||oc on e| orup es va oestar. A| seouent d|sc
Lou Peed va aoaíar |es reones. es va ob||dar de Ñ|co | va pub||car una
ser|e de cancons de oran càrreoa poet|ca | temes coní||ct|us. com |a |nc|tac|o
a |`ús de |`hero|na. drooa de |a qua| ||avors no es cone|x|en prou be e|s
eíectes.
ve|vet Underoround va oravar per a| subseoe|| verve de |a company|a
c|nematooràí|ca Metro Go|dwyn Mayer. F|ns aque|| moment e| seoe|| nomes
hav|a oravat jazz. però uns mesos abans va dec|d|r embarcar-se en e|s
nous sons. Abans que |a ve|vet. van í|txar Frank Zappa | e| seu orup The
Mothers oí lnvent|on. que a| ju||o| de| 1966 van ed|tar F|ea| O0|. La |ròn|ca
|noenu|tat d`aquest debut va evo|uc|onar en pocs mesos cap a una sàt|ra
íerotoe contra tot e| que ex|ste|x. E| tercer d|sc de |a banda. Ae´|e || ||
O||/ Fc| 7|e Vc|e/ ("Som aqu| nomes per |a pasta"). va ten|r una porta-
da que va parod|ar |a de| Se|oe|| |eo|e de|s Beat|es | |es cancons es
re|en de tota |a ps|code||a ex|stent. Zappa va acabar |a decada amb e|
br|||ant d|sc |nstrumenta| |c| Pa|s (1970). or|entat cap a| jazz-rock amb
Capta|n Beeíhart | Jean Luc Ponty com a conv|dats espec|a|s.
The Doors van renovar en nomes un |ustre |`estet|ca de |`epoca. Sense
ser e|s mes preparats van aconseou|r un ||enouatoe persona| que ha perdurat
mes que cap a|tre durant |es tres decades seouents. E| cantant. J|m Morr|son.
va ne|xer a F|or|da | era í||| d`un a|m|ra|| de |`Armada. Es va tras||adar a
Ca||íòrn|a a estud|ar a |`UCLA. a| Departament d`Arts Teatra|s. va cone|xer
e| tec||sta Pay Manzarek per casua||tat quan aquest natura| de Ch|caoo
tocava e| p|ano c|àss|c a|s carrers de Los Anoe|es juntament amb e|s seus
oermans P|ck | J|m. Morr|son | Manzarek van ass|st|r un d|a a un curs de
med|tac|o | a||| van co|nc|d|r amb e| bater|a John Densmore. un bo|o enamorat
de| jazz oraduat en ps|co|oo|a. Despres de d|verses proves van co|nc|d|r
amb e| ou|tarr|sta Pobb|e Kr|eoer. E| nom e| van aoaíar de| |||bre esmentat
de Hux|ey. però tambe de|s versos de W||||am B|ake. A|x| doncs. ten|m un
orup ||etrat amant de d|verses arts que ut|||tza |a mús|ca com a íorma express|va
en connex|o amb e|s a|tres. Que |a |ndústr|a estava boja ho demostra e|
íet que es va ed|tar un pr|mer s||o|e de The Doors. "Break on Throuoh".
ja que es va pensar que amb e|s tot just tres m|nuts que durava | |a neta
58
execuc|o podr|a ten|r ex|t. Ño en va ten|r cap. va passar desapercebut.
L|avors van dec|d|r abreujar "L|oht My L|re" | |ntentar-ho de nou. La repercuss|o
va ser |nstantàn|a. En tres setmanes es van vendre un m|||o de s||o|es. |
e| m|||or va ser que e| senz||| va |nc|tar e|s seou|dors a comprar |`e|ape.
A||| es van trobar |a vers|o comp|eta de s|s m|nuts. una canco de Berto|t
Bretch "A|abama Sono". b|ues adaptat a un ||enouatoe contemporan|
| sobretot un tema ep|c d`onze m|nuts. "The end". p|e de reíerenc|es a
Èd|p | a |a poes|a mes on|r|ca |mao|nab|e. E|s c|nc d|scos seouents de|
orup van ser obres mestres. en que van destacar |./. Acma|. ed|tat despres
de |a mort de J|m Morr|son. Escàndo|s a part (masturbac|ons púb||ques.
borratxeres |ncontro|ab|es...). The Doors van ||eoar una àmp||a co||ecc|o
de d|scos | una act|tud art|st|ca |nte||ectua| enr|qu|dora.
A m|tjans d`aoost. e|s d|es 14. 15 | 16 de| 1969. es va ce|ebrar e| Fest|va|
de Woodstock. batejat amb e| sobrenom de "Tres d|es d`amor | pau".
Ho van ser. E| mon semb|ava que e|s vo||a. Pocs d|es abans. e| 21 de
ju||o|. Ñe|| Armstrono va posar e| peu a |a ||una. Mesos despres. e| 23
d`octubre. Ñ|xon va anunc|ar |a ret|rada de| v|etnam. E| somr|ure es va
tornar tr|stor quan e| 6 de desembre e|s He||`s Anoe|s van apunya|ar un
ass|stent a| Fest|va| d`A|tamont on actuaven e|s Po|||no Stones. Era |a
premon|c|o de majors desastres: |`1 de ma|o de| 1970 e|s Estats Un|ts
van enva|r Cambodja. tres d|es despres |a Guàrd|a Ñac|ona| va assass|nar
quatre estud|ants a Oh|o durant una man|íestac|o contra |a |nvas|o. E| tema
va ser reco|||t per Crosby. St|||s. Ñash | Youno en |a seva canco "Oh|o".
van comencar a arr|bar |es pr|meres morts per sobredos|: A|an W||son
(Canned Heat). e| 3 de setembre: J|m| Hendr|x. e| d|a 18 de| mate|x mes
recordat com a setembre neore pe| seorest pa|est| de c|nc av|ons | |a
pr|mera acc|o terror|sta de |es Br|oades Pooes a ltà||a: Jan|s Jop||n. e|
4 d`octubre: | J|m Morr|son (The Doors). e| 3 de ju||o| de| 1971.
Simfònics
L`ed|c|o a m|tjans de| 1967 d`/ A|||e| S|oe O/ |a|e de Proco| Harum | Da/s
O/ F0|0|e |asseo de The Moody B|ues serve|x per datar |`|n|c| de| rock
s|míòn|c que despres auomentar|a durant e|s setanta amb noms tan |mportants
com Yes. K|no Cr|mson. Genes|s | mo|ts a|tres. Proco| Harum era. aparentment.
un orup a m|o cam| entre |a ps|code||a | e| oea| trad|c|ona|. però e| íet de
ser un qu|ntet amb p|an|sta | oroan|sta e|s va d|íerenc|ar. A mes. despres
de| pr|mer d|sc van í|txar un sensac|ona| ou|tarr|sta. Pob|n Trower. que va
aíeo|r qua||tat a| orup. van tr|omíar amb e| seu d|sc de debut / A||e|
S|aoe O/ |a|e ("Amb b|anca pa|||desa") | van mostrar e| cam| perque e|s
a|tres |ndaouess|n |`ús de dos tec||stes. Traíí|c es un a|tre orup d|í|c|| de
59
c|ass|í|car: van íer oco ps|code||c amb arre|s d|verses. tant aír|canes com
|nd|es o neores nord-amer|canes. van ed|tar d|scos mo|t bons (V|. Fa||as/.
7|a//|c. Jc|| 5a||e/cc|| V0s| D|e...¹ | e|s seus components van desenvo|upar
||aroues carreres poster|orment.
E| cas de|s Moody B|ues es d|íerent. Ja eren veterans quan van tr|omíar
e| 1968 amb |a canco "Ñ|ohts ln Wh|te Sat|n". Hav|en ed|tat d|versos d|s-
cos de oea| mes o menys convenc|ona|s. però un canv| de íormac|o |
|`arr|bada de| cantant | compos|tor Just|n Hayward e|s va donar nous a|-
res. van oravar un d|sc conceptua| amb orquestra s|míòn|ca | un narra-
dor. un íet |nsò||t en |`epoca. | van cont|nuar |a seva carrera amb d|scos
cada veoada mes comp|exos en que van ut|||tzar un |nstrument d`a|ta tecno|oo|a
a|eshores. e| me||c||c|. capac d`|m|tar-ne monoíòn|cament qua|sevo| a|tre.
E| seoon d|sc de| orup. || Sea|c| O/ 7|e |cs| C|c|o. va ser un cant a |a
ps|code||a (T|moty Leary |nc|òs) | a| bud|sme. E|s seouents es van anar
íent cada veoada mes barrocs | en va destacar e| c|nque. / O0es||c| O/
5a|a|ce. Sens dubte van |ní|u|r en |a dec|s|o de Deep Purp|e de crear |
oravar en d|recte e| Cc|ce|| oe| a o|0o oe |cc| | c|o0es||a. Juntament amb
Proco| Harum | Moody B|ues e|s estud|ants br|tàn|cs de |es esco|es d`art
van pensar que pod|en desenvo|upar |es seves |dees. Des de |a Po||tecn|ca
de Peoent Street a Londres P|nk F|oyd va pensar que pod|a íer ps|code||sme
s|míòn|c. Amb Syd Barrett com a pr|nc|pa| compos|tor van ed|tar tres s||o|es
| un pr|mer e|ape 7|e ||oe| /| 7|e Ga|es O/ Da.| p|e d`|matoes mus|ca|s
suooer|dores. La booer|a de Syd va íer que íos subst|tu|t per Dav|d G||mour.
que va or|entar e| orup dec|d|dament cap a postu|ats mes s|míòn|cs. /
Sa0ce|/0| O/ Sec|e|s. e| dob|e Lmmao0mma. |es bandes sonores de Vc|e
o Zao||s||e |c||| | sobretot |a s|míon|a /|cm |ea|| Vc||e| e|s van con-
vert|r en mestres de| oenere que seou|r|ren desenvo|upant-se en |a decada
seouent.
P|nk F|oyd va actuar juntament amb Jethro Tu|| e| ju||o| de| 1968 en e| pr|-
mer concert oratu|t rea||tzat a| Hyde Park de Londres. Jethro Tu|| va comencar
com un orup prooress|u. però a part|r de| 1971. amb /o0a|0|o. es va
|nc|oure entre e|s creadors d`obres conceptua|s (7||c| /s / 5||c|. / oass|c|
o|a/...¹. Un a|tre concert oratu|t. e| de| 5 de ju||o| de| 1969 serve|x per da-
tar |a creac|o de K|no Cr|mson. que debutar|en |`any seouent amb e| seu
sem|na| || 7|e Cc0|| O/ 7|e C||msc| |||o. En aquesta ocas|o. K|no Cr|mson
va actuar de te|oner de|s Po|||no Stones en un concert beneí|c per recor-
dar |a í|oura de Br|an Jones. que hav|a mort d|es abans. Genes|s. Yes.
Soít Mach|ne. Gono. Caravan... son orups que van íer e|s pr|mers passos
a |`acabar |a decada. però que per estet|ca | desenvo|upament de |a seva
carrera pertanyen a|s setanta.
60
Soul
La mús|ca jove neora nord-amer|cana va ten|r |a seva pròp|a evo|uc|o en
|a decada. Despres de |`ex|t de|s orups voca|s de o0o0a a| comencament
de|s se|xanta | e| d`un jove Stev|e Wonder e| 1962. tan jove que || de|en
L|tt|e Steve. e| oco b|anc | neore van cam|nar. tanmate|x. junts a m|tjans
de |a decada. En tot a|xò h| van |ní|u|r d|versos íets com |a Marxa pe|s
Drets C|v||s de Wash|noton. ce|ebrada e| 28 de novembre de| 1963. o |a
concess|o de| prem| Ñobe| de |a Pau a Mart|n Luther K|no a| desembre
de| 1964. E|s mús|cs br|tàn|cs es van sent|r atrets per sons neores de
d|versos t|pus: des de| |cc| a|o |c|| de Chuck Berry o L|tt|e P|chard a|s
sons Tam|a Motown de Martha Peeves and the vande|as "Danc|no ln
The Street" va ser vers|onada per The Who: "P|ease Mr. Postman". per
The Beat|es. entre d`a|tres. Durant mo|t temps. |es |||stes. com e|s
autobusos | a|tres coses mes. van estar seoreoades. Eren d|íerents per a
una comun|tat o per a un a|tra. E|s joves /e-/es van trencar aquesta separac|o:
a| carte|| de| Fest|va| de Monterrey de| 1967 h| hav|a Ot|s Pedd|no: a| de
Woodstock de| 69. S|y and the Fam||y Stone... En íest|va|s com e| de San
Pemo era hab|tua| veure-h| art|stes com D|ana Poss and The Supremes.
La íractura es va produ|r d`a|ouna manera amb |`assass|nat de Ma|com X
e| 21 de íebrer de| 1965. Mart|n Luther K|no va ser assass|nat e| 4 d`abr||
de| 1968 |. |`aoost d`aquest any. a |es O||mp|ades de Mex|c. e|s at|etes
neores que van pujar a| pod| de|s ouanyadors van a|xecar e| puny tancat
per rec|amar atenc|o a|s seus drets. La íoto va donar |a vo|ta a| mon | va
serv|r per consc|enc|ar |a soc|etat de |`ex|stenc|a de| prob|ema. Abans. a
|`abr|| de| 1967 C|as|us C|ay. camp|o mund|a| de|s pesos pesants. ja ho
va íer amb |a renúnc|a a| t|to| per haver-se neoat a anar a |a Guerra de
v|etnam. Es va canv|ar e| nom pe| de Mohammad A||. seoons || |nd|cava
|a seva nova re||o|o |s|àm|ca. Luther K|no va commoure e| mon quan va
d|r: "T|nc un somn|". va pensar que en a|oun moment tothom ser|a |oua|
| aquesta soc|etat ser|a mes justa per a tothom. l a|xò es e| que pensaven
tambe e|s ||oo|es. ja que a |es comunes es barrejaven totes |es races
sense d|st|nc|o. D|sturb|s rac|a|s com e|s de| 1965 de| barr| de Watts a
Los Anoe|es van ten|r repercuss|ons po||t|ques. però no mus|ca|s. E| jovent
neore va esco|tar durant e|s se|xanta e| mate|x que e| jovent b|anc. sense
cap mena de d|st|nc|o. Tres cases pr|nc|pa|s van omp||r de repertor| neore
|a decada: Stax. Tam|a Motown | At|ant|c. Memph|s. Detro|t | Ch|caoo van
ser |es c|utats des d`on es van |rrad|ar veus com |es d`Aretha Frank||n.
Ot|s Pedd|no. James Brown. Car|a Thomas. The Temptat|ons. The Marve|ettes.
Jackson F|ve. K|no Curt|s. W||sson P|cket. Percy S|edoe. Arthur Con|ey.
Sam and Dave. art|stes que van ser coneouts a tot Occ|dent amb |`et|queta
oener|ca de sc0| | que en rea||tat íe|en coses d|íerents seoons e| seoe|| on
61
oravess|n. La mort en p|e tr|omí. e| 10 de desembre de| 1967. en acc|dent
d`av|ac|o. d`Ot|s Pedd|no va pr|var e| mon d`un de|s art|stes mes creat|us
de| oenere. ||oc que va ocupar |a re|na Aretha Frank||n.
L`|deò|eo pr|nc|pa| de |a mus|ca neoa va ser LePo| Jones. poeta | autor
de d|versos textos de temàt|ca mus|ca| com 5|0es oeco|e. en que re|v|n-
d|ca una h|stòr|a pròp|a de| pob|e neore. Jones exp||ca períectament aquesta
h|stòr|a des de| s|c0| o cr|t pr|mar| paoes. e| jazz de Ñova Or|eans. e|
ocsoe| | í|ns | tot |a revo|uc|o oe oco | e| /|ee. però no arr|ba a comprendre
|a |mportànc|a de| ||/||m a|o o|0es mes tou n| de| |cc| a|o |c|| poster|or.
Un exemp|e: |a seva va|orac|o de Chuck Berry o L|tt|e P|chard va ser |n-
íer|or a |a que haur|en poout íer e|s Beat|es o e|s Po|||no. o un Er|c Burdon.
Justament aquest mús|c br|tàn|c va dec|d|r trencar amb e|s Ñew An|ma|s
per |nteorar-se com un mes en e| orup neore War. | e| 1970 va ed|tar F||c
50|oc| Dec|a|es Aa|. d|sc de| qua| es va extreure |`ex|t "Sp||| The W|ne". A
part de J|m| Hendr|x. |`art|sta neore mes |mportant de |a decada pròx|m a|
mon de| oco va ser S|y Stewart. que amb e| seu orup mu|t|rac|a| S|y and
the Fam||y Stone va íer un /0|| ps|code||c p|e d`encerts en e|apes com
Da|ce 7c 7|e V0s|c (1968). ||/e (1968) o S|a|o (1969). Les seves propostes
van serv|r de base per a |es desenvo|upades mo|ts anys despres per
Pr|nce o Beck.
Ño tots e|s neores van vo|er apropar-se | barrejar-se amb |es noves
express|ons juven||s. James Brown va cantar |`orou|| neore en temes com
"Say lt Loud". "l`m B|ack And l`m Proud" | va precon|tzar desaí|ant "lt`s
a Man`s Man`s Wor|d". | que era una "Sex Mach|ne". E|s Panteres Ñeores
van pat|r una esc|ss|o part|dàr|a de| rac|sme contra e|s b|ancs. D`a|tres
van precon|tzar |a tornada a |`Aír|ca | van donar suport a |a presenc|a de
sud-aír|cans com M|r|am Makeba ("Pata Pata") o e| trompet|sta Huoh
Maseke|a. E| 1969 e| n|oer|à Fe|a An|ku|apo Kut| va arr|bar a Los Anoe|es.
Ja hav|a estat estud|ant en un co||eo| de mús|ca a Londres a comencaments
de|s anys se|xanta | hav|a oravat í|ns | tot amb G|noer Baker. e| bater|a
de|s Cream. Atret per |a í||osoí|a de|s Panteres Ñeores d`E|dr|doe C|eaver
| de|s rad|ca|s nord-amer|cans. va arr|bar-h| a| ju||o| amb |a |dea d`estar
vu|t mesos de o|ra. í|ns a| marc de| 1970. D|versos avatars van íer que
redu|s |a seva estada a poc mes de dos mesos per prob|emes amb |`Oí|c|na
d`Em|orac|o | va poder comprovar que |a |dea que e|s aíroamer|cans ten|en
de |a seva terra era una m|ca |d||||ca. Ño h| va tornar mes. Aque|| v|atoe
va serv|r per coní|rmar-|| que hav|a de íer |a revo|uc|o a| seu prop| pa|s.
cosa que va |ntentar a r|tme de| oenere que va crear. |`a/|coea|. La proposta
mus|ca| neora mes |mportant de |a decada va cont|nuar en e| jazz |. sens
dubte. e| qu|ntet de M||es Dav|s de| 65 a| 68 o |es d|verses íormac|ons de
John Co|trane no tenen paranoo en e| mon de| oco. A|bums com / |c/e
62
S0o|eme o 5||c|es 5|e. cont|nuen sent punts de reíerenc|a anys despres.
E|s van íer oent madura. però van demostrar que e| m|te de |a joventut
nomes es a|xò. per mes que durant e|s anys se|xanta |a joventut va ser
|`autent|c motor de canv| d`una soc|etat que des de ||avors es va enr|qu|r
de íorma extraord|nàr|a.
63
Els Beatles: un fenomen sociomusical irrepetible
Jav|er De Castro
lmpr|m|nt un nou |mpu|s a| |cc| a|o |c|| que va or|o|nar e| pop. e|s quatre
Beat|es van reí|ect|r a |a seva obra un canv| de consc|enc|a oenerac|ona|
que va |nsp|rar |`esc|at de |a contracu|tura juven||. Juntament amb Bob
Dy|an van ser e|s pr|mers | mes notab|es poetes de |`era tecno|òo|ca. Creadors
d`un art popu|ar | v|ta|. m|tjancant e|s seus textos | e| seu mco0s /|/e|o|
van quest|onar |es act|tuds convenc|ona|ment estab|ertes respecte a| sexe.
|es drooues. |a po||t|ca | |a soc|etat. tot aportant com a "credo" un ver|tab|e
caràcter ||terar| a| rock: "Ñosa|tres no escr|v|m poes|a va d|r John Lennon
s|mp|ement |a cantem. Ño h| ha temps per ||eo|r-|a però s| per esco|tar-|a".
La prehistòria del grup musical més transcendent del segle XX
John Lennon va íormar e|s Quarrymen a |a seoona me|tat de |a decada
de|s anys c|nquanta. Poc temps despres h| entra Pau| McCartney |. una
m|ca mes tard. Georoe Harr|son. E| 1959 aquest conjunt e| íormen John.
Pau|. Georoe. Stu Sutc||ííe | Ken Brown. Aquest ú|t|m es subst|tu|t per Pete
Best a |a pr|mavera de |`any seouent. poc abans de| seu pr|mer v|atoe
art|st|c a |a c|utat a|emanya d`Hamburo. dest|nac|o per aque||es epoques
de nombrosos orups mus|ca|s br|tàn|cs. on actuaran durant e| mes d`aoost
de| 1960 en e|s c|ubs lníra | Ka|serke||er. De retorn a L|verpoo| debuten a
The Cavern. una t|mba ma|sana. ant|c reíuo| de| jazz a |a c|utat de| Mersey
reconvert|t a| rock. | que reoenta a|eshores |a mare de Pete Best. A| mes
d`abr|| de 1961 tornen a marxar a A|emanya per ta| d`actuar a| Star C|ub.
e| m|||or c|ub de |a P|perdham hamburouesa: a| mate|x temps |a d|scooràí|ca
|oca| Po|ydor e|s oíere|x un contracte d`acompanyament de| cantant ano|es
Tony Sher|dan. per a d|verses oravac|ons. Pebatejats com The S||ver Beat|es.
pr|mer. | com The Beat|es. í|na|ment. tornen a casa sense Stu. que dec|de|x
romandre a A|emanya per ta| de períecc|onar e|s seus estud|s d`art. | on
mor|rà d`un vessament cerebra| e| d|a 10 d`abr|| de| 1962. La seva pro-
mesa. |a íotòoraía Astr|d K|rschner. es íarà coneouda a n|ve|| mund|a| en
crear en aquest temps e| que mes tard ser|a coneout popu|arment com a
ta|| de serre|| "est|| Beat|e".
64
Un venedor d`e|ectrodomest|cs | d|scos anomenat Br|an Epste|n. |ntr|oat
per |a pet|c|o d`un c||ent de |a canco "My Bonn|e" d`un orup de L|verpoo|
coneout per The Beat|es que e|| descone|x. s`assabenta que actuen cada
d|a en a| c|ub anomenat The Cavern. s|tuat no oa|re ||uny de ÑEMS. e| seu
prop| maoatzem. Epste|n va a esco|tar-|os | des de |a pr|mera trobada
amb e||s dec|de|x portar-|os e|s aíers. A| cap de poques setmanes Lennon.
McCartney | Harr|son dec|de|xen presc|nd|r de| seu bater|a Pete Best perque
preíere|xen P|noo Starr. amb qu| van co|nc|d|r a Hamburo | que. tecn|cament.
supera de ||aro a| seu predecessor. És |`epoca en que Epste|n es ded|ca
a endo|c|r |a seva |matoe de |cc|e|s durs per a íer-|os atract|us a un púb||c
mes amp||. A L|verpoo|. |a seva seu. son |nd|scut|b|ement e|s mús|cs joves
mes popu|ars.
E| d|a 4 de setembre de| 1962 e|s Beat|es entren a|s estud|s Abbey Poad.
a St. John`s Wood (Londres). amb Georoe Mart|n. de |a d|scooràí|ca
Par|ophone. com a productor responsab|e. Aprox|madament un mes despres
surt a| mercat "Love Me Do". pr|mer enreo|strament de|s Beat|es. que marcarà
e| comencament de |`era pop | |`en|a|rament deí|n|t|u de |a mús|ca | de |a
cu|tura rock. Aquest pr|mer s||o|e de| nou orup asso|e|x. so|ament. un t|m|d
|co 20 a |es |||stes d`ex|ts. però |a popu|ar|tat de| quartet es d|spara |mparab|e.
E| nou tema "P|ease P|ease Me". ed|tat e| 12 de oener de| 1963. arr|va a|
pr|mer ||oc de|s c|a||s br|tàn|cs quatre d|es mes tard. A| mes d`abr|| d`aque||
mate|x any apare|x un pr|mer |c|o o|a/ coneout popu|arment com 7|e 5ea||es
que es mant|ndrà a |es |||stes a| ||aro de se|xanta-una setmanes. en v|nt-|-
una de |es qua|s es e| número 1. Serà e| pr|mer d`una ||aroa |||sta que
acaparar|a |n|nterrompudament totes |es c|ass|í|cac|ons d|scooràí|ques
ano|osaxones | de |a resta de| mon occ|denta| durant e|s c|nc anys seouents.
La beatlemania es desboca d’una manera irrefrenable
Durant aquest any 1963 apare|xerà un nou à|bum. A||| 7|e 5ea||es. | mes
ex|ts com "She Loves You". "From Me To You" o "l Want To Ho|d Your
Hand". que es const|tu|rà en e| pr|mer número 1 a |es |||stes d|scooràí|ques
nord-amer|canes. Una veoada consaorats |nd|scut|b|ement com e| pr|mer
orup de |a Gran Bretanya | de oa|rebe tota |`Europa occ|denta|. Br|an Epste|n.
e| seu "descobr|dor" | mànaoer. dec|de|x |n|c|ar una oran campanya pub||c|tàr|a
| d`op|n|o per ta| de conquer|r mus|ca|ment e|s Estats Un|ts. De| 7 a| 21 de
íebrer de| 1964 e|s Beat|es actuen en d|verses c|utats | prenen part en |`Fo
S0|||/a| S|c.. e| proorama de var|etats mes |ní|uent de tota |a te|ev|s|o
amer|cana. "Aque||a n|t no es robà n| un p|at de cotxe". recorden |es cròn|ques
de |`epoca. Amb Amer|ca a|s seus peus. |a ||eoenda "Beat|e" cobra íorma
m|tjancant íets que an|ran coníormant |a h|stòr|a. De tornada a Ano|aterra
65
comencen a rodar e| seu pr|mer ||arometratoe. / |a|o Da/´s ||o|| (1964).
rea||tzat en b|anc | neore per P|chard Lester. d|rector amer|cà estab|ert a
|es |||es Br|tàn|ques: |a oea||ema||a es desboca |rreírenab|ement | |a seva
pe|||cu|a n`es e| test|mon|.
Durant |`any 1964 es pub||ca / |a|o Da/´s ||o||. |`e|ape amb |a banda
sonora de| seu pr|mer í||m | e|s temes "Can`t Buy My Love". "A Hard Day`s
Ñ|oht". "l Fee| F|ne". a|x| com d|íerents e·|e|oeo o|a/ (senz|||s de quatre
cancons). asso|e|xen a|ternat|vament e| número 1. Abans de í|na||tzar aquest
any tan pro||í|c apare|x e| quart d|sc de ||aroa durada. 5ea||es Fc| Sa|e. En
aque||s d|es. e|s Beat|es no son so|ament e| mes oran íenomen coneout
de |a mús|ca ||euoera. s|no que amenacen de superar e| nombre de ven-
des d|scooràí|ques de|s orans art|stes que e|s han preced|t crono|òo|cament:
Frank S|natra o E|v|s Pres|ey. per exemp|e. A comencaments de |`any seouent
e|s "no|s de L|verpoo|" |n|c|en |es preses de |a seva seoona pe|||cu|a. |e|o!
(1965). d|r|o|da. com |a pr|mera. per P|chard Lester. però en tecn|co|or. A|
maroe de |`|mpacte comerc|a| mes o menys oran de|s ||arometratoes. e|s
cr|t|cs espec|a||tzats destaquen |a creac|o d`una nova moda||tat de c|ne-
ma absurd. vers|o actua||tzada de |a tecn|ca còm|ca ut|||tzada mo|ts anys
abans pe|s |nob||dab|es oermans Marx. Amb |`estrena de| í||m | |`apar|c|o
de |e|o!. |`e|ape amb |a banda sonora corresponent. e| d|a 12 de juny de|
1965. s`anunc|a amb bombo | p|aterets que e|s Beat|es seran |nvest|ts per
Sa Grac|osa Majestat membres de |a Pe|a| Ordre de |`lmper| Br|tàn|c. a
Buck|noham Pa|ace: es a d|r. e| mes a|t ouardo amb e| qua| es pot pre-
m|ar persones o ent|tats c|v||s nac|ona|s pe|s serve|s prestats a| pa|s. Es
vo||a pa|esar d`aquesta manera que e|s Beat|es eren en aque|| moment |a
íont mes oran de d|v|ses per a| Tresor ano|es.
La banda assoleix èxit i fama arreu del món
A í|na| de |`any 1965. despres de noves o|res per Europa |nc|osa Espanya
| e| seoon v|atoe a |`a|tre costat de |`At|ànt|c. e| 5 de desembre surt a| carrer
P0ooe| Sc0|. e| s|se d|sc de ||aroa durada de |a seva carrera. Aque|| any
van ser ex|t. | success|ves capca|eres de |cos a tot e| mon: "T|cket To
P|de". "He|p!". "Day Tr|pper" | "We Can Work lt Out" |. natura|ment. tots
e|s à|bums apareouts en aque||s moments: "ja son mes íamosos que Cr|st".
A|ouns no e|s ho perdonaran...
E| 1966 suposa e| comencament d`un canv| rad|ca| en |a v|da de|s Beat|es.
Una |c0||ee per A|emanya | una a|tra pe| Japo son avantsa|a de |`ú|t|ma
tanda de concerts pe|s Estats Un|ts. E| 29 d`aoost de| 1966 se ce|ebra a
|`estad| Cand|est|ck Park de San Franc|sco |`ú|t|ma actuac|o en v|u de| orup.
66
despres de |a qua| abandonaran e|s escenar|s a||eoant que e| so en d|recte
ja no te res a veure amb |a seva producc|o de d|scos. oràc|es a|s avencos
que |es tecn|ques de oravac|o estan asso||nt. Abans de |a "íata|" dec|s|o
per a|s íans. surten a| mercat d|íerents productes d|scooràí|cs exce||ents:
e| tema "Yesterday" que es convert|rà en un c|àss|c de |a mús|ca pop
contemporàn|a amb mes de quatre m|| vers|ons d|íerents í|ns avu|: e|
senz||| "Paperback Wr|ter". que va ser e| pr|mer de |a seva co|||ta des de
|`apar|c|o de ||ease ||ease Ve. que no va asso||r e| número 1 d|recte
no h| va arr|bar í|ns a |es quatre setmanes de| ||ancament: | |`e|ape
Pe/c|/e|. que porta mes en||à e|s avencos compos|t|us | tecn|cs ja apuntats
amb e| d|sc anter|or. conso||dant una ||n|a aroumenta| r|ca | |nnovadora
oràc|es no so|s a| seu ta|ent |nquest|onab|e s|no. tambe. a |a ut|||tzac|o de
substànc|es art|í|c|a|s a|teradores de |a consc|enc|a.
A part|r d`aque|| moment |es coses s`esdevenen d`una a|tra manera. John
se n`anà a rodar a Espanya |c. | Ac| 7|e Aa|. un /||m ant|m|||tar|sta d|r|o|t
(una veoada mes). per P|chard Lester. | es ta||à e|s cabe||s: Pau| composarà
|a part|tura or|o|na| per a una a|tra pe|||cu|a 7|e Fam||/ Aa/: Georoe s`end|nsa
en |a cu|tura |nd|a. estud|a |a comp|exa tecn|ca de| s|tar | comenca a í||rtejar
amb |a med|tac|o transcendenta| | e| bud|sme: P|noo. mo|t mes caso|à. es
ded|ca a atendre |a seva dona | a íer de cap de íam|||a. L`ed|c|o de| pr|-
mer recop||ator| oí|c|a|. / Cc||ec||c| O/ 5ea||es O|o|es 50| Gc|o|es. posa
punt | í|na| a un any cruc|a| |. sense dubte. a |a pr|mera de |es dues parts
ben d|íerenc|ades de |a carrera art|st|ca de|s Beat|es. E| cansament barrejat
d`ex|t. e|s pr|mers projectes |nd|v|dua|s | |es mes que sov|ntejades |ncurs|ons
en e| mon de |es drooues. comencen a projectar d|íerenc|es entre e||s.
E| 1967 no representa so|ament |`ec|os|o de| pop com a oran íenomen de
masses a qua|sevo| esca|a a part|r de|s Beat|es | d`a|tres orans orups |
so||stes ano|osaxons (Po|||no Stones. Beach Boys. Who. K|nks. Supremes.
Cream. Doors. Beeoees. Hendr|x. etc.). s|no que suposa |`expans|o de |a
mús|ca | tot e| que |`envo|ta sobre a|tres esíeres de |a soc|etat. La moda.
|es noves tendenc|es art|st|ques | de| c|ne. | e| pensament juven|| s`|mpreonen
de |`amb|ent | reí|ecte|xen tot e| que succee|x: e|s m|ra||s estet|cs son Carnaby
Street | Portobe||o Poad. | e| seu context oenera|. e| S.||o||´ |c|oc|. Despres
de| senz||| "Penny Lane" / "Strawberry F|e|ds Forever" s`ed|ta e| sete treba||
de ||aroa durada de| quartet de L|verpoo| So|. |eooe|´s |c|e|/ |ea||s C|0o
5a|o que serà. sense dubte. e| d|sc mes |mportant de |a seva carrera
com a banda de oco-|cc|. |`obra mus|ca| c|mera de |a oenerac|o de|s
se|xanta | tambe. probab|ement. de |es decades seouents. E| 25 de juny.
quan tot e| p|aneta queda un|t m|tjancant |matoes. per pr|mera veoada.
oràc|es a| s|stema de Tv v|a sate|||t. e|s ano|esos oíere|xen a tota |a human|tat
|`enreo|strament en d|recte. amb |`ajut d`uns quants am|cs a|s cors (M|ck
67
Jaooer. Mar|anne Fa|thíu||. Ke|th. P|chards o Peter Asher. entre d`a|tres).
de| nou s||o|e de|s Beat|es. "A|| You Ñeed ls Love" es un m|ssatoe de pau
| d`amor a un mon que comenca a estrem|r-se per cu|pa de massa co-
ses: v|etnam. |es des|oua|tats rac|a|s. |a |ncomprens|o juven||. etc.
Ma|orat tot. |`ex|t de| "Saroent" | de| seu co|or|sta m|ssatoe mus|ca| coro-
na e|s moments. potser. de mes oran esp|endor de |a daurada |. en ocas|ons.
despreocupada oco-||/e: es e| pre|ud| d`un succes que en s| mate|x const|tue|x
e| punt d`|ní|ex|o en |a h|stòr|a de| orup de L|verpoo| |. en deí|n|t|va. marca
un abans | un despres. E| 27 d`aoost mor en estranyes c|rcumstànc|es
Br|an Epste|n. |`|nstructor de| m|rac|e Beat|es |. amb probab|||tat. |`ún|c
ao|ut|nador và||d de |es seves persona||tats. sobretot en |`epoca en que |a
v|da de|s Beat|es es redu|a a compondre írenet|cament. enreo|strar. v|atjar
| actuar en d|recte. tot sota e| denom|nador comú de| desenírenament |
de |`ex|t mus|ca| | econòm|c sense pa|||at|us. Amb |a desapar|c|o í|s|ca de|
seu ún|c | ver|tab|e responsab|e oroan|tzat|u. e|s Beat|es no so|s van que-
dar-se sense e| cata||tzador púb||c de |a seva carrera | |a persona que
mes | m|||or va vet||ar pe| bon íer de |a banda. d`a|ouna manera va encetar-
se un |ent però íerm dec||nar de| treba|| en comú de tots quatre: no un
dec||v| qua||tat|u s|no. mes que res. de comprens|o | de compenetrac|o
mútues.
Apple Corporation Ltd. vol ser l’imperi financer del grup
Davant |a desapar|c|o de Br|an. Pau| McCartney. |nconsc|entment. |ntenta
convert|r-se en un ||der | e| pr|mer projecte part|cu|ar per a |a resta de|
orup es e| seu tercer í||m: en aquest cas. un m|ometratoe per a te|ev|s|o
t|tu|at Vao|ca| V/s|e|/ 7c0| (1967) |nterpretat | rea||tzat per e||s mate|xos.
L`aroument. quas| |nex|stent. vo||a ser. com |nd|ca e| t|to|. un v|atoe merave||os
| p|e d`exper|enc|es d`una banda mus|ca| | de tot un seou|t de personatoes
s|nou|ars conv|dats: art|stes de c|rc. nans. maos. etc. E| resu|tat íou un
oa||mat|es d`|matoes |nconnexes mes pròp|es d`un í||m exper|menta| o
0|oe|o|c0|o que d`un proorama de te|ev|s|o de d|vert|ment per a tota |a
íam|||a. Com a banda sonora de| í||m apare|x amb |dent|c t|to| un dob|e
e·|e|oeo o|a/ que recu|| e|s c|nc temes voca|s que sonen a |a c|nta. a
mes d`un |nstrumenta| mo|t or|o|na| t|tu|at "F|yno". escr|t pe|s quatre Beat|es
junts. Ga|rebe a|hora. s`ed|tà e| senz||| "He||o Goodbye". una producc|o
opt|m|sta | enoanxosa que vo||a |nsuí|ar a|re íresc a |es deca|oudes re|ac|ons
persona|s. des de |a mort d`Epste|n. Per a |a cara B de| d|sc es va esco|||r
una |nqu|etant canco. "l`m The Wa|rus". extreta de| ma|entes proorama
de te|ev|s|o. | on John íantas|ejava amb í|oures ps|code||ques | comp||cats
68
jocs de parau|es deouts a |a íasc|nac|o que || van causar de pet|t A||c|a |
a|tres personatoes íantàst|cs de Lew|s Carro||.
Tot | |a br|||antor compos|t|va de totes aquestes darreres producc|ons
d|scooràí|ques. |a pe|||cu|a no pot ev|tar rebre. per pr|mera veoada des
que es van enc|mbe||ar a| mes a|t de| neooc| mus|ca|. comentar|s cr|t|cs
neoat|us. Les act|tuds persona|s procuren ass|m||ar aquest pet|t íracàs comú
amb nous projectes |nd|v|dua|s. P|noo es posa davant |es càmeres a|s
||arometratoes Ca|o/ | 7|e Vao|c C|||s||a|: Georoe bo|ca |a seva atenc|o
en |es pràct|ques or|enta|s | es converte|x en de|xeb|e de| mestre de s|tar
Pav| Shankar. A |`|n|c| de 1968. e|s Beat|es surten cap a |`lnd|a on e|s es-
pera e| ouru Mahar|sh| Mahes| Yoou|. Juntament amb a|tres estre||es de|
rock M|ck Love de|s Beach Boys. e| /c||s||oe| Donovan. e|s s|c|es M|ck
Jaooer | Br|an Jones. e| orup teatra| The Foo| | un ||aro seou|c| d`esposes
| am|cs part|c|paran en un curs de concentrac|o menta| | med|tac|o
transcendenta|. Despres de |`ed|c|o de| tema "Lady Madona". | davant de|s
números super|at|us que |||ustren tot e| que econòm|cament es re|ac|ona
amb e|s Beat|es. es í|xen |es bases de| que preten ser |`|mper| í|nancer
de| orup: App|e Corporat|on L|m|ted. Es tractava d`una ama|oama
mus|cocomerc|a| que |nc|our|a |`exp|otac|o de |a |matoe | |a marca Beat|es.
bot|oues. projectes art|st|cs de tota mena |. sobretot. un seoe|| d|scooràí|c
prop| de| orup on tambe t|nouess|n cabuda. però. nous va|ors | oent
abso|utament desconeouda. App|e va acabar sent un ver|tab|e bat|bu|| que
n|noú va saber dom|nar. que es va convert|r en un a|tre íactor aíeo|t a|
desencant oenera|. | que va const|tu|r un a|tre pas íerm cap a |a separac|o
de| orup. E|s prob|emes van osc|||ar entre e|s aspectes econòm|cs | persona|s.
Pau| va cone|xer |a íotòoraía amer|cana L|nda Eastman | se`n va enamo-
rar: John va caure sota |`estranya |ní|uenc|a d`una art|sta japonesa exper-
ta en |aooe|||os. anomenada Yoko Ono. que e| condu|rà a| d|vorc| de |a
seva pr|mera mu||er. Cynt|a Powe||. Georoe pub||carà a App|e e| que serà
e| seu pr|mer treba|| en so||tar|. Ac|oe|.a|| V0s|c. un d|sc mo|t exper|-
menta| de mús|ca e|ectròn|ca: | P|noo cont|nuarà amb |a seva v|da caso|ana
| íàc||. | tocant | bebent en |ams amb bons am|cs com Harry Ñ||sson. Ke|th
Moon o B||| Wyman.
El començament del compte enrere: el final de l’aventura Beatle
La seouent aventura d|scooràí|ca de| orup a í|na|s de| 1968 va ser e| s||-
o|e "Hey Jude". que es va convert|r en |a canco mes venuda d`Ano|aterra
tot | que va apare|xer a |`acabament de |a temporada. Ma|orat |`ex|t d`a|ounes
de |es troba||es mus|ca|s d`App|e Mary Hopk|ns | de |a rend|b|||tat de
|es producc|ons de|s Beat|es mate|xos. |`entramat econom|coart|st|c de|
69
orup ía ía|||da des de| comencament per manca. sobretot. de prooramac|o
| de contro| |ntern. Entre novembre | desembre d`aque|| mate|x any s`ed|ta
Ye||c. S0oma|||e. |a banda sonora una cara de| d|sc amb temes |nterpretats
pe|s Beat|es | |`a|tra amb |a part|tura composta espec|a|ment per a |`ocas|o
per Georoe Mart|n de |a pe|||cu|a Ye||c. S0oma|||e (1968). í||m de d|bu|xos
an|mats basada en e|s quatre Beat|es | que const|tue|x. en s| mate|xa. una
verdadera revo|uc|o en e| camp de |`an|mac|o. tant per |a ut|||tzac|o por-
tentosa de| co|or | de |es íormes com per |a nova concepc|o de |`espa| |
de| temps emprats. Apare|x. tambe. e| dob|e à|bum 7|e 5ea||es coneout
popu|arment com e| "Dob|e B|anc" | e| d|sc 7.c v||o||s de John | Yoko
Ono. pr|mer de Lennon a| maroe de|s Beat|es. | que va resu|tar mo|t po|em|c
no tant per | a ba| xa qua| | tat de| producte exper| ments sonors
avantouard|stes s|no perque |a pare||a apare|x|a nua a |a portada.
L`any 1969 es va caracter|tzar per |es cont|nues turbu|enc|es en e| s| de |a
banda. E| projecte pr|nc|pa|. un documenta| | |a seva banda sonora
corresponent que vo||a reí|ect|r |a v|da de| orup des de |a perspect|va de|
treba|| d|ar|. va acabar com e| rosar| de |`aurora. La pe|||cu|a va retratar
|es ver|tab|es re|ac|ons d`a|eshores de|s Beat|es: Pau| íent de cap de| orup
o. a|menys. |ntentant-ho: John passant de tot pendent. nomes. de
|a presenc|a de Yoko: Georoe cansat de ser e| tercer en d|scòrd|a
eníadat que |a seva aportac|o art|st|ca a| orup es cont|nues cons|derant
de tercera d|v|s|o: per ú|t|m. trobem un P|noo escept|c vers e|s seus
tres companys. |mpotent davant d`una rea||tat quot|d|ana que apunta
|rreme|ab|ement cap a |a íractura de| orup com a soc|etat art|st|ca. Aque-
||a exper|enc|a |nt|tu|ada a |`|n|c| Ge| 5ac|. s`anomenarà í|na|ment |e| || 5e
(1970) | ens mostra uns Beat|es art|st|cament erràt|cs. però que permetrà
a| mon contemp|ar-|os en v|u per ú|t|m cop. a |a terrassa de |`ed|í|c| App|e.
L`enorme quant|tat de mater|a| sonor enreo|strat oenerarà novament tens|ons
en |`entorn oea||e respecte de com s`hav|a de presentar a| púb||c aque||
mater|a|. Serà í|na|ment e| prest|o|os productor | arranjador amer|cà Ph||
Spector qu| s`ocuparà de| d|sc aíeo|nt-h| arranjaments orquestra|s. massa
carreoosos en mo|ts casos. amb |a qua| cosa e| producte deí|n|t|u s`a||unya
excess|vament de |a |dea |n|c|a| de| orup: es a d|r. un d|sc com e|s d`abans.
oravat quas| en d|recte com qua|sevo| conjunt de rock | de|xant de banda
|`excess|va ut|||tzac|o de recursos tecn|cs que hav|en caracter|tzat totes
|es seves producc|ons des que van dec|d|r-se a enreo|strar nomes d|s-
cos. presc|nd|nt de |es presentac|ons en v|u. quas| quatre anys enrere.
Un nou s|a|o o/ en |a carrera art|st|ca de|s Beat|es permetrà a|s seus
quatre membres reemprendre d|verses act|v|tats |nd|v|dua|s de tota |ndo-
|e. sobretot a John. que. a part|r de| seu casament amb Yoko Ono a G|-
bra|tar. |n|c|arà una ser|e de campanyes a íavor de |a pau per tot e| mon.
70
de |a qua| destaca e| seu íamos oeo-|| en un hote| d`Amsterdam | |a devo|uc|o
a |a re|na d`Ano|aterra de |a seva condecorac|o de membre de |`Ordre de
|`lmper| Br|tàn|c com a protesta contra |a |ntervenc|o de| Peone Un|t a|
coní||cte armat de B|aíra.
E| nou treba|| d|scooràí|c rea||tzat pe|s Beat|es serà ed|tat a| comencament
de |a tardor de| 1969 amb e| t|to| /ooe/ Pcao. Tot | |es ev|dents desav|nences
persona|s ex|stents entre Lennon. McCartney. Harr|son | Starr. |`amb|ent
no |ní|u|rà que e| treba|| d`estud|. una a|tra veoada d|r|o|t per Georoe Mart|n.
s|ou| art|st|cament mo|t notab|e. Com a com|at mus|ca|. e|s Beat|es van
|||urar a| púb||c tot un orapat de bones cancons on destacarà P|noo com
a maon|í|c |nstrument|sta | períecte conductor de| |emoc mus|ca|. e| treba||
compos|t|u de Georoe (seourament e| m|||or que va íer juntament a|s Beat|es).
|es resp|endors de oen| hab|tua|s de John. | |a maon|í|ca s0||e de Pau|
empa|mant a |a cara B de| d|sc |es d|verses cancons sort|des de |a seva
p|oma. Aquest darrer treba|| const|tue|x un ver|tab|e ex|t comerc|a| | e|s
rumors sobre |a cont|nu|tat o no de |a carrera de|s Beat|es es d|sparen a
tots n|ve||s ma|orat que cadascun de|s membres de |a banda te cada veoada
mes act|v|tats |nd|v|dua|s que no pas coses en comú. Georoe es ded|ca
a descobr|r | produ|r nous art|stes. John nomes te u||s | temps per a Yoko
| per a|s projectes de tota mena que || van soro|nt. quas| tots a |n|c|at|va
d`e||a. P|noo ía c|ne | es d|verte|x v|atjant. Pau| |ntenta ser e| ||der d`un orup
que pràct|cament ja no ho es.
L`ed|c|o de |`à|bum de |a P|ast|c Ono Band en d|recte a Toronto. s`|n|c|a
|`any 1970 amb ma|es v|brac|ons: es par|a de bara||es entre e|s quatre
Beat|es. de d|íerenc|es persona|s | de cr|ter| respecte de|s neooc|s. Cap
a| marc s`ed|ten conjuntament e| pr|mer à|bum en so||tar| de P|noo | |e| ||
5e. |`ú|t|m d|sc oí|c|a| de|s Beat|es. despres de mes d`un any de| seu
enreo|strament. Un mes despres. a |`abr||. poc abans que surt| a| mercat
e| pr|mer d|sc |nd|v|dua| de Pau|. aquest anunc|a en una roda de premsa
|a seva sort|da |nd|v|dua| | |a presentac|o davant de| jutjat de |a pet|c|o de
d|sso|uc|o de| orup tant a n|ve|| art|st|c com econòm|c. És |a í|. A part|r
d`aquest moment comencen pròp|ament |es v|des | carreres art|st|ques
de quatre noves ent|tats: John Lennon. Pau| McCartney. so| | amb e|s W|nos.
Georoe Harr|son | P|noo Starr.
Epíleg
La carrera mus|ca| | persona| de|s Beat|es es. amb tota seouretat. |a mes
|nteressant. densa | apass|onant de |a h|stòr|a de| oco-|cc|. Amb
aprox|madament dos centenars de cancons d`una qua||tat art|st|ca exce||ent
71
en conjunt. e|s Fao Fc0| van convert|r-se. amb d|íerenc|a. en e|s art|stes
mes popu|ars | venuts de| seu temps |. durant e|s tot just vu|t anys que va
durar |a seva ree|x|da trajectòr|a. conquer|ren totes |es í|tes poss|b|es de|
seu temps: seourament e| resum | e| ba|anc de |a seva h|stòr|a son tambe
|a s|ntes| soc|oart|st|ca de|s anys se|xanta. Transcorreoudes tres decades
des d`a|eshores. | tot | |a desapar|c|o í|s|ca de John Lennnon | de Georoe
Harr|son. e|s Beat|es com a d|mens|o soc|a| de tota mena cont|nuen sent
|es persona||tats que han contr|bu|t amb mes íorca a íer de| rock una ver|tab|e
cu|tura de masses. Transcend|nt qua|sevo| v|oenc|a d`actua||tat o de íutur.
|a seva aportac|o es ún|ca en |a memòr|a co||ect|va de |a human|tat.
72
73
Bob Dylan: les cançons i les idees
Josep Pamon Jove
Ñeoar que |a mús|ca sempre ha estat |mpreonada d`|deo|oo|a es |mposs|b|e.
La |dea parnas|ana de |`art per |`art ma| s`ha mater|a||tzat de íorma major|tàr|a
en |a producc|o de cap mov|ment art|st|c o ||terar|. | |a mús|ca popu|ar de|
seo|e XX no s`ha |||urat de cam|nar para||e|ament a |es |dees en |es seves
m|||ors cancons. Avu| n|noú dubta que |a í|oura de Bob Dy|an es |a pr|me-
ra |matoe que ve a |a ment de oa|rebe tothom quan es par|a de |a canco
com un veh|c|e per expressar |dees. E| mate|x Dy|an es e| pr|nc|pa| res-
ponsab|e de neoar |a seva cond|c|o de "cantant protesta" que |ntenta canv|ar
e| mon amb |es seves cancons. però per mo|t que s`h| capí|qu|. es |ndubtab|e
que |a seva aportac|o a aquesta tendenc|a es tan |mportant com |nneoa-
b|e: e|| va ser qu| a pr|nc|p|s de|s anys se|xanta va perí||ar una nova íorma
de íer canco |. ja a m|tjans de |a mate|xa decada. va atoroar |deo|oo|a a|
rock | a |a mús|ca pop.
Per entendre |a seva aportac|o hem de v|atjar í|ns a |a í| de|s anys c|nquanta.
quan e|s esquerrans mes prooress|stes íe|en rev|sco|ar act|tuds de
quest|onament en una soc|etat nord-amer|cana que encara v|v|a |a ressaca
de |a caca de bru|xes. amb un ant|comun|sme |atent |. per arrodon|r aque||
amb|ent reacc|onar|. un sud a punt d`esc|atar per |es tens|ons produ|des
a causa de |a seoreoac|o rac|a|. Aquest nuc|| |deo|òo|c es va anomenar
"nova esquerra". | a|ouns cantants de /c|| com Dave van Pock | Pamb||n`
Jack E|||ot van ser portaveus mus|ca|s d`un mov|ment a| qua| ràp|dament
es van aíeo|r |nte||ectua|s | art|stes de d|verses oenerac|ons. E| barr| Greenwh|ch
v|||aoe. de Ñova York. era e| quarter oenera| d`aquesta nova | pecu||ar
bohem|a urbana amb |nqu|etuds de transíormar |a soc|etat. Dy|an va arr|-
bar a| v|||aoe |`h|vern de| 1961. acabava de de|xar e|s seus estud|s d`human|tats
a |a Un|vers|tat de M|nneapo||s per íer un pe|eor|natoe í|ns a |a c|utat on
Wood|e Guthr|e. cantant soc|a| | pare de| /c|| nord-amer|cà. que durant
anys va ||u|r a |a ou|tarra |a ||eoenda "Aquesta màqu|na mata íe|x|stes". es
mor|a a poc a poc en un hosp|ta|. En aque|| moment Guthr|e era |`|do|
d`un jove Dy|an que no va tardar a v|s|tar-|o per ass|m||ar de| ve|| mestre
|dees | tonades. íormes de ||u|tar canv|ant |es armes per |es cancons |
tota una concepc|o de |a v|da. Aquest pr|mer Dy|an es e| qu| tr|omía a|s
c|ubs de /c|| de| Greenw|ch v|||aoe. | ràp|dament esdeve e| nou ||der d`un
mov|ment que acabarà neoant-|o quan |`art|sta comenca a ob||dar e|s cànons
74
saorats de| oenere per |nc|oure |es seves pròp|es v|s|ons | op|n|ons d|ns
|es cancons. aconseou|nt d`aquesta manera |a necessàr|a renovac|o de
|a mús|ca /c|| de| seu pa|s. En aque||s moments Dy|an ja venerava a|ouns
poetes. espec|a|ment e|s mes compromesos de| s|mbo||sme írances de|
seo|e XlX. Arthur P|mbaud es un de|s seus m|tes. com tambe ho son autors
contemporan|s nord-amer|cans de |`anomenada oenerac|o 5ea|. espec|a|ment
A||en G|nsbero. poeta amb qu| Dy|an mant|ndrà una ||aroa am|stat í|ns a |a
seva mort. Durant e|s pr|mers anys se|xanta Dy|an es proc|ama e|| mate|x
cantautor | poeta. | en e|s seus rec|ta|s a|terna |a |nterpretac|o de cancons
amb e| rec|ta| poet|c d`uns textos prop|s que anunc|en un est|| compromes
| v|s|onar|.
Aquesta pr|mera etapa nova|orquesa ens presenta un Dy|an po||t|tzat. que
no dubta a aí|||ar-se a d|versos mov|ments a íavor de |a |oua|tat rac|a| | e|s
drets soc|a|s. A un pr|mer d|sc de ||aroa durada en que |`art|sta presenta
un repertor| major|tàr|ament íormat per temes d`a|tres. e| seoue|x 7|e
F|ee.|ee|||. un treba|| amb cancons de |a seva pròp|a compos|c|o que
|nc|ou "A Hard Pa|n ls Gonna Fa||". tema compost a propòs|t de |a |nsta||ac|o
de m|ss||s nuc|ears sov|et|cs a Cuba. Però aquesta act|tud canv|arà rad|ca|ment
e| 1964. quan apare|x e| quart | ú|t|m d|sc de Dy|an com a cantant /c||. E|
d|sc es d|u /|c||e| S|oe O/ 5co D/|a|. | e| seu t|to| es |a m|||or deí|n|c|o
d`a||ò que Dy|an vo||a comun|car a| seu púb||c en aque||s moments. La
concepc|o mus|ca| de |`à|bum s`a||unya notab|ement de |a trad|c|o de |a
mús|ca /c|| amer|cana. | |es ||etres de |es cancons reí|ecte|xen tota|ment
e| pensament de qu| |es ha compost. Es tracta d`una m|rada persona| a
|`estat de |es coses. tan s|nou|ar com ||unyana. de qua|sevo| doomat|sme
de mov|ment po||t|c oroan|tzat o man|íest de co||ect|u combat|u. Dy|an
|ns|nua que |`ún|ca transíormac|o rea|ment và||da es |a |nd|v|dua|. que e|
mon so|s canv|a s| es canv|a |a pròp|a v|da. Aqu| trobem |a oenes| de |a
|dea de revo|uc|o |nd|v|dua|. que tan pes va t|ndre un cop |a decada de|s
se|xanta va avancar una m|ca mes. Dy|an ha renunc|at a ser e| portaveu
mus|ca| d`una nova esquerra. que |`ha decepc|onat per. entre d`a|tres mot|us.
|a d|íum|nac|o de|s ||ders |nsta||ats a |a cúpu|a. Quan e| 1965 surt a| marcat
e| seu c|nque d|sc. 5|||o||o || /|| 5ac| |cme. amb una cara acúst|ca |
|`a|tra amb acompanyament de orup e|ectr|c. e| co||ect|u /c|| reneoa
deí|n|t|vament d`e||. però Dy|an acaba de crear un nou est|| dec|s|u en |a
mús|ca de| nostre temps: e| /c||-|cc|.
A part|r d`aquest moment |a carrera de| cantautor es converte|x en un vert|oen
on e|s aspectes |deo|òo|cs es ían d|í|c||s de dest|||ar. Una certa act|tud
eoocentr|ca | una íormu|a com a ||etr|sta que crea versos carreoats de
parau|es no sempre íàc||s de desx|írar e| converte|xen en un art|sta de
cu|te a| qua| cadascú ha d`|nterpretar a |a seva pròp|a manera. Ara es un
75
m|te a esca|a mund|a|: d|scos com ||o|.a/ ô' Pe/|s||eo (1965) o 5|c|oe
O| 5|c|oe (1966) son e| c|m mus|ca| de|s anys se|xanta. | cancons com
|`esp|end|da "v|s|ons Oí Johanna" s|ntet|tzen |`estet|ca de| Dy|an ||etr|sta |
poeta. Aquesta success|o d`obres mestres no s`aturarà í|ns a| 1974. quan
e| mon cone|x e| treba|| mes |ntrospect|u de| controvert|t art|sta. És un
d|sc |mpresc|nd|b|e anomenat 5|cco O| 7|e 7|ac|s. en e| qua| Dy|an arr|-
ba a| seu punt à|o|d com a poeta | escr|ptor de cancons. E| desamor | e|
do|or. |a deso|ac|o. |es v|s|ons carreoades de s|mbo|s | e| desencant omp|en
e|s so|cs d`un d|sc que de seou|da va ser ac|amat pe| púb||c | |a cr|t|ca.
A|ounes de |es seves cancons. com |a maon|í|ca "Tano|ed Up ln B|ue".
van ser escr|tes amb esquemes narrat|us propers a |a prosa de Jack
Kerouac. | a|tres. be||es ba|ades com "You`re A B|o G|r| Ñow" o "S|mp|e
Tw|st Oí Fate". mere|xen ser anto|oo|es entre |a m|||or producc|o de temes
en que Dy|an reí|ex|ona sobre |`amor.
L`à|bum Des||e apare|x e| 1975. | mo|t av|at esdeve un ex|t comerc|a| sense
precedents. Dy|an cont|nua sent ||r|c | reí|ex|u. E| to acúst|c de |es cancons
| |a part|c|pac|o de |a v|o||n|sta Scar|ett P|vera aconseoue|xen crear una
atmosíera |||ure amb resos z|noars | c||maxs de oran |ntens|tat. E| d|sc |nc|ou
e| tema "Hurr|cane". que Dy|an ded|ca a Pub|n Carter. un ||u|tador neore
de boxa condemnat per un cr|m que no ha comes. Les |matoes comp|exes
| e| cant a |`esper|t nòmada son presents a |a resta de |`à|bum. una entre-
oa que ha de í|ourar entre |es m|||ors de| cantautor. però que en certa
mesura trenca e| seou|t d`obres mestres protaoon|tzades per Dy|an des
de| seu pr|mer d|sc í|ns a 5|cco O| 7|e 7|ac|s. E|s anys seouents son
controvert|ts | sorprenents. A |a í| de|s setanta Dy|an es converte|x a| cr|st|an|sme
| ía tres d|scos que coníormen una cur|osa tr||oo|a: S|c. 7|a|| Ccm||o.
Sa/eo | S|c| O/ |c/e. Ara e| cantautor es presenta com un pred|cador
de|s evanoe||s | adapta sa|ms b|b||cs. que canta amb mús|ca arre|adament
ocsoe|. Aquesta etapa acaba e| 1984 amb |`apar|c|o de| d|sc ||/|oe|s. Dy|an
torna a ser e|| mate|x. amb un orapat de bones cancons en que |a cr|t|ca
soc|a| s`a|terna amb |`amor | |es emoc|ons humanes. La o|ra de presentac|o
d`aquest d|sc portà e| m|te per pr|mer cop a|s escenar|s espanyo|s. La n|t
de| 28 de juny d`aque|| any unes trenta-c|nc m|| persones van anar a| m|n|estad|
de| Futbo| C|ub Barce|ona per esco|tar-|o en d|recte. A mes de |es seves
noves cancons. Dy|an va |nterpretar orans temes de| seu repertor| h|stòr|c.
com "L|ke A Po|||no Stone"."B|ow|n` ln The W|nd" o "Just L|ke A Woman".
E| concert va ser cons|derat pe|s m|tjans de comun|cac|o com e| oran
esdeven|ment cu|tura| de |`any a |`Estat espanyo|.
E| Bob Dy|an de|s ú|t|ms anys ob||oa a reí|ex|onar sobre una carrera |rre-
ou|ar que de veoades ha posat en per||| |a seva cred|b|||tat com a art|sta.
E| 1985 va escanda||tzar e|s seus m|||ons de seou|dors amb Fmo||e 50||eso0e.
76
un d|sc on |a modern|tat d`una producc|o basada en e| so o|scc prop|
de|s anys vu|tanta esborra qua|sevo| poss|b|e o/|a||sme que e| d|sc. en
pr|nc|p|. t|noues pretens|o d`|nc|oure. Però. com es sabut. Dy|an acostuma
a íer rea||tat |a d|ta "una de íreda | una de ca|enta". | e| 1989. com a íru|t
de |a seva trobada amb |`exce||ent productor Dan|e| Lano|s. apare|x O|
Ve|e/. una obra d|ona de| m|||or Dy|an. que va íer pensar a mo|ts que e|
cantautor hav|a recuperat |a seva orandesa. L`atmosíera s|nuosa de| d|sc.
|a tremenda qua||tat de |es ||etres de |es cancons. |a veu de oos íer|t de
Dy|an. cantant des de |a reí|ex|o mes |ntrospect|va. Tots aquests e|ements
contr|bue|xen a |a maon|tud d`un treba|| que va quedar com a avantsa|a
de |a producc|o de |`art|sta durant |a pr|mera part de|s anys noranta. un
orapat de d|scos |ntranscendents que no tenen res a veure amb |es
poss|b|||tats de| seu amor. E| retrobament de Dy|an amb Lano|s prop|c|a
|`apar|c|o de| que í|ns ara es e| darrer d|sc de| cantautor. 7|me O0| O/ V||o
torna a presentar un Dy|an que s`end|nsa en e|s terr|tor|s de| do|or | |a
deso|ac|o. amb maon|í|cs poemes cantats que trameten una v|s|o de| mon
on |a cr|t|ca | |`escept|c|sme cam|nen p|eoats. Per contrastar aquests cont|nouts.
ía poc s`ha ed|tat |eoa|ment e| concert de Dy|an a Manchester e| 1966. un
d|recte que durant mo|ts anys nomes es trobava en ed|c|ons p|rates. E|
Dy|an d`aquest concert no es |`home madur que ara ens par|a de |a mort
de |`amor o de |es íosques av|noudes on passejar |a so||tud: es e| jove
rab|osament v|scera|. |`art|sta |ntrep|d. e| poeta ver|nos que va endo||ar |a
parau|a a |a seva ou|tarra e|ectr|ca.
F|na|ment. no podem de|xar de banda una act|tud que Dy|an sempre ha
mant|nout. | que no es pot desv|ncu|ar de |a |deo|oo|a. Es tracta de| costum
d`|nc|oure en e|s seus repertor|s de concert ve||s temes de| /c|| nord-amer|cà
que no va compondre e||. Cancons com "Coca|ne B|ues". de| Peverend
Gary Dav|es. o "Lady Came írom Ba|t|more". de| desapareout T|m Hard|n.
estan. entre a|tres de |a mate|xa procedenc|a. presents en |es seves actuac|ons.
És poss|b|e que Dy|an |es hao| tr|at s|mp|ement perque || aoraden. però
no podem de|xar de pensar que |a seva tr|a es un oest |mportant en |a
d|í|c|| ||u|ta per manten|r v|va | reconeouda |a |mportant trad|c|o de| /c||
nord-amer|cà. un tresor cu|tura| en per||| de ser tota|ment ob||dat a| no
íormar part de|s |nteressos. sempre tan comerc|a|s | ír|vo|s. de |es orans
|ndústr|es d|scooràí|ques.
77
Els anys setanta: quan la rebel·lió esdevé negoci
lonas| Ju||à
Introducció
La mús|ca rock | e| rock com a est|| de v|da son. òbv|ament. cu|tura. | a|x|
s`estud|en des de| present. com a express|o de |a joventut. oeneradora
de m|tes que traspassen tot t|pus de íronteres: transíormadora de |a soc|etat.
Però aquestes caracter|st|ques cu|tura|s no han estat e| que |`han mant|nout
v|va durant c|nc decades. s|no e| seu vessant de neooc|. |`aproí|tament
d`aquestes qua||tats |úd|ques | cu|tura|s s|ouem praomàt|cs per íer
d|ners. És un aspecte que haurem de ten|r sempre en compte per deíuo|r
una m|to|oo|a | un |mpacte soc|a| tot sov|nt sobreva|orats o. com a m|n|m.
d|scut|b|es. E| rock es mús|ca popu|ar. | com a ta| sempre ha estat v|ncu-
|ada a una |ndústr|a que nomes aprec|a |a renovac|o estet|ca | de m|ssatoes
quan produe|x beneí|c|s. no quan produe|x avencos art|st|cs o canv|s soc|a|s.
Ño hem d`ob||dar |a re|at|v|tat | |a ía|sedat de |`ex|t: e| íunc|onament de |es
d|scooràí|ques. |a promoc|o | |`anomenada oa/c|a. És un s|mp|e joc mercant||
en que e|s m|tjans |a ràd|o. |a te|ev|s|o | |a premsa espec|a||tzada ían
e| paper d`|ntermed|ar|s. D|t a|xò. entrem en mater|a.
E|s anys setanta tenen ma|a reputac|o. perque son cons|derats |a ressaca
de|s í|or|ts anys se|xanta. |a trans|c|o cap a|s ec|ect|cs | mes av|at med|o-
cres anys vu|tanta. Però son e|s anys de |a meva ado|escenc|a | major|a
d`edat. e|s que em van produ|r un |mpacte mes proíund |. a mes. e|s trobo
d`un e|evat |nteres h|stòr|c prec|sament per |a seva cond|c|o de pont. de
trans|c|o. H| ha mús|cs. sens dubte enceoats per |`add|cc|o a |es drooues
dures. que í|ns | tot d|uen que no van ex|st|r: que |`any 1969 va desembo-
car d|rectament a| 1980. En e| camp estet|c aquest m|ratoe resu|ta p|aus|-
b|e. però no podr|em entendre e| que van ser e|s anys vu|tanta. | despres
e|s noranta. sense cone|xer e|s aspectes contrad|ctor|s d`una decada on
es van menysprear | ma|vendre e|s va|uosos descobr|ments de|s anys
se|xanta. Una decada. d|ouem-ho. on es va produ|r |`u|t|ma revo|uc|o
mesurab|e de |a h|stor|a de| rock. e| o0||.
78
Una dècada no tan prodigiosa...
E|s anys se|xanta. ho hem v|st | sent|t í|ns a aíartar-nos-en. van ser una
decada de prod|o|s. producte |nd|recte de| cre|xement econòm|c. una epoca
de revo|uc|ons íorma|s | soc|a|s: e| ||oo|sme | |es seves connex|ons amb
|es drooues. |es re||o|ons or|enta|s o |`anarqu|a utòp|ca. Era un mov|ment
d`or|oen nord-amer|cà que va |mpactar a Londres. Amsterdam o E|v|ssa.
coetan| | d|rectament compromes amb |a ||u|ta contra |a seoreoac|o rac|a|
a|s EUA. | e| seu reí|ex en e| rad|ca||sme |deo|òo|c de|s Panteres Ñeores.
amb |a rebe|||o pac|í|sta contra |a ouerra de v|etnam. amb |a contracu|tura
heretada de |a oenerac|o ||teràr|a oea| | e| jazz mes |||ure.
Mus|ca|ment. e|s anys se|xanta hav|en estat |`evo|uc|o de| que a|s anys
c|nquanta s`hav|a anomenat |cc| a|o |c||. |`est|| promoc|onat per E|v|s Pres|ey
| d`a|tres. es a d|r: |a vers|o b|anca | assequ|b|e de| ||/||m a|o o|0es | e|
b|ues neores barrejada amb e| /c|| | e| cc0|||/ b|ancs. Una oíerta per a
una demanda. |a d`un nou co||ect|u de consum|dors. e|s |ee|aoe|s o
ado|escents. un a|tre |nvent de|s íe||cos anys c|nquanta. E| que van íer e|s
art|stes de|s anys se|xanta e|s Beat|es | Stones a| Peone Un|t. Bob Dy|an
| J|m| Hendr|x a|s Estats Un|ts va ser expand|r aque||s |d|omes mus|ca|s.
donar-|os un nou context | noves amb|c|ons. reva||dar |a seva íorca |. com
e| ver|tab|e art. exerc|r de m|ra|| d`una soc|etat. La resposta de |a joventut
va ser ac|aparadora. convert|nt en |do|s orups que no ten|en a|tre atract|u
comerc|a| que |a connex|o amb e| present d`aque||a nova oenerac|o. E|
c|m d`aque||a expans|o va ser e| íest|va| de Woodstock. |`est|u de| 1969. A
part|r d`aque|| moment tot va anar de ba|xada: e| somn| utòp|c es trencar|a
amb e|s assass|nats perpetrats per |a íam|||a Manson | e| catastròí|c íes-
t|va| d`A|tamont. on durant |`actuac|o de|s Po|||no Stones es va produ|r un
hom|c|d| captat per |es càmeres.
Arr|bats a aquest punt. ca| ordenar e|s íets | e|s anys per ana||tzar |a decada
| e| seu desenvo|upament. Una decada que ser|a de canv|s tant com
d`|mmob|||sme. de rebe|||o tant com d`ass|m||ac|o.
1970: Moren J|m| Hendr|x | Jan|s Jop||n. se separen e|s Beat|es. E| |e. Yc|| 7|mes recone|x
que '`e| rock es |`art actua| mes popu|ar | creat|u``. Entre e|s art|stes que mes venen h| ha
S|mon & Garíunke|. P|nk F|oyd | e|s Beat|es junts | per separat.
1971: Mor J|m Morr|son | Georoe Harr|son oroan|tza e| concert beneí|c per Bano|a Desh
on actuen Bob Dy|an | Pav| Shankar. Entre e|s art|stes que mes venen h| ha Lennon. McCartney
| |a cantautora Caro|e K|no.
1972: A| Peone Un|t es conso||den e| rock s|míòn|c. vessant orand||oquent | eíect|sta de|
rock prooress|u. | e| o|am-|cc|. mús|ca superí|c|a| | ||ampant. E|s cantautors com Don
McLean | Ñe|| Youno son e| mes nou a|s EUA.
79
1973: Cr|s| de| petro||: |`auoment de| preu per part de|s pa|sos àrabs or|o|na una oreu cr|s|
econòm|ca a|s pa|sos desenvo|upats. E| jazz-rock se sumar a|s est||s de moda amb orups
com Mahav|shnu Orchestra o Weather Peport. E|s orans venedors de d|scos son M|ke
O|dí|e|d. P|nk F|oyd. A||ce Cooper. Grand Funk.
1974: Wateroate. Les |||stes d`ex|ts son copades per supervendes com Stee|y Dan. Supertramp.
Doob|e Brothers. E|ton John. Carpenters. Queen. etc. E| jama|cà Bob Mar|ey es descobert
a| Peone Un|t.
1975: F| de |a ouerra de v|etnam. Bruce Spr|nosteen es número u a|s EUA. La mús|ca
o|scc ouanya popu|ar|tat. Pr|mers à|bums de Pamones | Patt| Sm|th. pr|mera actuac|o de
Sex P|sto|s a Londres.
1976: L`ex|t de|s '`suaus`` Eao|es | Peter Frampton es contraposa a |`emeroenc|a de|s |rreverents
Sex P|sto|s. que pub||quen e| seu pr|mer senz|||.
1977: Mor E|v|s Pres|ey. S`estrena Sa|0|oa/ ||o|| /e/e|. |a pe|||cu|a c|mera de |a moda
o|scc. E|s Sex P|sto|s pub||quen e| seu e|ape | e| o0|| br|tàn|c v|u e| seu eí|mer moment
d`esp|endor.
1978: Bee Gees. D|re Stra|ts. P|nk F|oyd | F|eetwood Mac son e|s mes venuts. Pes ha
canv|at. La |ndústr|a dona suport a| retorn a| oco que proposa |a |e. .a/e. representada
per E|v|s Coste||o | Po||ce.
1979: Mor S|d v|c|ous. The C|ash pub||ca un dob|e e|ape que íu|o de| o0|| per tornar a |es
arre|s de| rock. e| |/||m a|o o|0es. e| oco | e| |eooae. B|ond|e. The Cure. Po||ce | Ta|k|no
Heads son capdevanters de |a |e. .a/e: però |es vendes seoue|xen copades per art|stes
conservadors com Meat Loaí. AC/DC. Supertramp | E.L.O.
1980: Mor John Lennon. L`a/|e|-o0|| de Joy D|v|s|on. Echo & The Bunnymen | Psychede||c
Furs conv|u amb |es pr|meres express|ons |ec||c-oco: Human Leaoue | Depeche Mode.
Arr|ben e|s anys vu|tanta.
El rock com a negoci
La decadenc|a estet|ca | coníorm|sme |ndustr|a| de| rock a pr|nc|p|s de|s
setanta era |nev|tab|e. L|uny de |a íerotoe |matoe | cont|nout a|||berador
de| |cc| a|o |c|| c|àss|c de|s anys c|nquanta. ||uny tambe de |a creat|v|tat
| |a utop|a de canv| de| rock ||oo/ de|s anys se|xanta. e| rock s`hav|a convert|t
en un íorm|dab|e neooc| |`any 1969 e| o|a|| |e. Yc|| 7|mes anunc|a que
e| jovent es responsab|e de| 75% de| b|||o de dò|ars que e|s amer|cans
oasten a |`any en mús|ca | |a |ndústr|a d|scooràí|ca tornava a contro|ar-
|o. de |a mate|xa manera que e| s|stema hav|a contro|at aque||s brots de
rebe|||o. L`a||ment esp|r|tua| hav|a canv|at. |es drooues ja no eren |a ma-
r|huana | |`LSD. drooues v|s|onàr|es. s|no |`hero|na. e| oran anestes|c. H|
ha qu| aí|rma que va ser e| mate|x s|stema e|s ooverns qu| va prop|-
c|ar aquest canv|. Amb |`abundànc|a. |es act|tuds contestatàr|es |
|`exper|mentac|o art|st|ca de|xaven pas a |`adorac|o de| v|rtuos|sme | a |`arr|bada
de| oran espectac|e de| rock. E|s orups ja no actuaven en c|ubs. sa|es de
ba|| | |oca|s d`aíorament redu|t: ho íe|en en orans teatres | pa|aus d`esports
on |a mús|ca hav|a de compet|r amb |`espectac|e v|sua|. Es va posar de
80
moda un nou íormat. e| d|sc conceptua| | |`òpera rock: e|s mús|cs de rock
s`hav|en beout |`enten|ment | preten|en acostar un art bàs|cament popu|ar
a íormes art|st|ques mes exce||ents com e| teatre o |a ||teratura. 7cmm/.
de The Who. va ser |a pr|mera òpera rock d`ex|t. però ma|auradament no
|`ú|t|ma.
E| que hav|a estat una comun|tat. amb mús|cs sobre |`escenar| amb connex|o
d|recta amb e| púb||c que e|s esco|tava ``oermans | oermanes`` com
de|en e|s po||t|tzats MC5 de Detro|t es va convert|r en un a|tra parce||a
de| mon de |`espectac|e. L```estre||a des|tjada``. quas| una d|v|n|tat paoa-
na. v|v|a en un mon de |uxes | v|c|s cars. v|atjava en ||mus|nes o av|ons
pr|vats. consum|a xampany írances | coca|na a totes hores. E| púb||c era
a|xò | prou. es a d|r. púb||c. | hav|a de paoar e|s preus de| mercat per
esco|tar |es seves oravac|ons | ass|st|r a|s seus concerts. La pr|mera me|tat
de |a decada estarà dom|nada per |es noves d|v|n|tats anomenades |cc|
s|a|s (E|ton John | Pod Stewart). amb e| suport de vendes m|||onàr|es |
caracter|tzades pe|s excessos art|st|cs | persona|s. mentre e|s est||s
predom|nants seran e| rock s|míòn|c (P|nk F|oyd. Genes|s. Yes). e| |ea//
me|a| (Led Zeppe||n. B|ack Sabbath. Deep Purp|e). e| o|am (Dav|d Bow|e.
Marc Bo|an. Gary G||tter). E| rock es torna urbà | cr|daner. sexua|ment equ|voc:
es tanca en compart|ments. vo| ser producte íantas|os mes que express|o
de |a rea||tat. | |es seves estre||es v|uen | es comporten com |es ant|oues
ce|ebr|tats de Ho||ywood. És |`epoca de vaques orasses | de| rock d|nosaure.
nou oenere caracter|tzat per |a monumenta||tat de |es seves propostes |
|a ía|ta de creat|v|tat or|o|na|. És |`epoca de| superorups. ent|tats íormades
per components de íormac|ons íamoses. com ara Emerson Lake & Pa|mer:
|`epoca d`est||s tan a||unyats de| rock com a íorma d`express|o v|va | s|n-
ou|ar com ara e| rock s|míòn|c o e| jazz rock. L`any 1973 |a cr|s| de| petro||
mot|va una oreu cr|s| econòm|ca que es de|xa notar a |a ve||a Europa.
espec|a|ment a| Peone Un|t. on e|s joves es troben sense sort|da. abocats
a |`atur | a una ex|stenc|a. com d|u |a canco de|s Sex P|sto|s. '`sense íutur``.
L`apar|c|o de| o0|| |cc|. |`any 1977. íenomen contestatar| soc|a|ment | revu|s|u
estet|cament. serà |a resposta a aquesta rea||tat.
El naixement del punk
E| o0|| que s`ha |n|c|at a Ñova York. concretament a| c|ub CBGB`s. | ha
arr|bat í|ns a Londres. on s`arre|a a K|no`s Poad | a |a d|scoteca Poxy
parte|x |a decada en dos | rea||tza una beneí|c|osa se|ecc|o natura|. Patt|
Sm|th. Pamones. Sex P|sto|s. The C|ash. s`|nsp|ren en art|stes de|s se|xanta
que. com ve|vet Underoround | Stoooes. van ser |onorats per anar con-
tra corrent. E|s íenòmens per|íer|cs tr|ouen mes a |ní|u|r a| centre de| rock.
81
e| ma||s||eam que d|uen e|s ano|osaxons. però ho ían amb íorca. Avu|
d|a. ve|vet Underoround o Stoooes son arre|s mus|ca|s de| present tan
reconeoudes com Beat|es o Po|||no Stones ho van ser a| passat. però a
pr|nc|p|s de|s setanta eren a|hora. paradoxa|ment. noms de cu|te per a
una m|nor|a | orups ma|e|ts per a |a |ndústr|a mus|ca|.
E| o0|| va arr|bar a|s nostres u||s m|tjancant reportatoes sensac|ona||stes
a |a premsa | |a te|ev|s|o pr|mer. | en íorma de oravac|ons | d|scos despres.
L`home de| carrer va reacc|onar amb |nd|onac|o contra aque|| escanda|os
espectac|e. e|s mes ba|xos |nst|nts de| rock exposats a |a ||um. Haur|en
d`haver |ntu|t que es tractava d`una ma|a|t|a passatoera. que e| s|stema
era prou sò||d | íort per suíocar aque|| brot d`|noenua anarqu|a. E|s o0||s
van ser. excepte casos a|||ats. ove||es d|síressades de ||ops. Par|em de|
o0|| ano|es. ja que |es cond|c|ons soc|oeconòm|ques a|s EUA van íer
que e| o0|| amer|cà íos menys contestatar| | |es seves consequenc|es
mes estet|ques que soc|a|s. l par|em de man|pu|adors de |`op|n|o púb||ca
com Ma|co|m McLaren. mànaoer | |deò|eo de|s Sex P|sto|s. que cone|x|a
e|s mov|ments mes rad|ca|s de| seo|e | hav|a v|scut de prop |a revo|ta de|
Ma|o de| 68. Gre|| Marcus. autor de Pes|cs oe ca|m|| (Anaorama. 1996).
connecta e| o0|| amb e| dada|sme de Tr|stan Tzara | e| s|tuac|on|sme de|
pensador írances Guy Debord:
¯...|ao|e. 0| oe|||c0e||e a|c||mc c0/c ma/c| e·||c. a||es oe ao0e| o|a oe '975 e|
o0e /0e /|s|c e| |a ||e|oa oe Va|cc|m Vc|a|e| e| |||o´s Pcao. |c|o|es. |ao|a s|oc
|||||a| oe /ez e| c0a|oc a |cs ||a|se0||es. Fs 0|a o|cma.. / a0| as|. |a /cz o0e |a
||a|sm||e oe|ma|ece ccmc a|oc |0e/c e| e| |cc|´|´|c||. o0e es |c m|smc o0e oec||
ccmc a|oc |0e/c e| |a c0||0|a oco0|a| oe ocso0e||a. 0|a /cz o0e |e|eoaoa oe |cocs
|cs |ec|cs scc|a|es. / o0e a| |eoa||cs a/||maoa o0e |coc e|a ocs|o|e. D0|a||e 0|
||emoc. ccmc oc| a||e oe mao|a |a mao|a oe| oco. meo|a||e |a c0a| |a |e|ac|c| oe
c|e||cs |ec|cs scc|a|es cc| c|e||cs sc||ocs c|ea s|moc|cs |||es|s||o|es oe |a ||a|s/c|-
mac|c| oe |a |ea||oao scc|a|. esa /cz /0|c|c|c ccmc 0| |0e/c ||oc oe ||oe||ao oe
e·o|es|c|. F| ||cc||ao|es |0e/as oa|oa||as se o||e|c| ||cc||ao|es ccsas |0e/as. |c
se oco|a e|ce|oe| |a |ao|c s|| o0e |e sc|o|e|o|e|a|. || aoe|as m||a| a |0 a||eoeoc|´.
Setembre de| 1976. Te ||oc |a pr|mera trobada tr|ba|. ce|ebrada a| 100 C|ub.
on actuen Sex P|sto|s. Damned. C|ash. Subway Sect. v|brators. Buzzcocks
| S|ouxs|e. Tots e|s presents comparte|xen un esper|t comú que. en rea||tat.
es reve|arà í|ct|c|. La ràb|a d|srupt|va | |a uroenc|a art|st|ca son s|m||ars.
però. mentre e|s P|sto|s van de pa||assos provocat|us. The C|ash cu|t|ven
una |matoe de ouerr|||a urbana. Buzzcocks pract|quen un pop acce|erat |
e|ectr|tzant. | e|s Damned es ded|quen a rescatar e|s va|ors de |a cu|tura
de ser|e B. Ño ex|ste|x una vertadera cohes|o entre e|s orups. | apare|xen
oportun|stes que s`aproí|ten de| íenomen per íer-ne moda | vendre d|s-
cos. E| púb||c s| que combreoa. durant uns mesos. amb aque||a revo|ta
que te òroans d`|níormac|o prop|s com e|s /a|z||es S||//||´ G|0e o |eoa||/e
82
Peac||c|. L`apar|c|o de pet|ts seoe||s |ndependents. que posen en c|rcu|ac|o
d|scos de|s orups no acceptats per |es orans marques. |mp|anta deí|n|t|vament
una í||osoí|a de| oc || /c0|se|/ (íes-ho tu mate|x) que seourament es |`herenc|a
mes |mportant de| o0|| per a |es oenerac|ons íutures.
La poster|or ass|m||ac|o per part de |a |ndústr|a d|scooràí|ca | e| s|stema
de| o0|| |cc| | |es seves pretens|ons revo|uc|onàr|es ens portaran a |a
comerc|a||tzac|o bruta| de| rock a|s anys vu|tanta. | a |a repet|c|o c|c||ca de
sons | act|tuds de| passat que va marcar e|s anys noranta. La decada
mes recent va ten|r en Ñ|rvana va|ou| |a comparac|o e|s seus Sex P|sto|s.
Amb una pet|ta d|íerenc|a: e|s P|sto|s ma| haur|en enreo|strat un 0|o|0ooeo
per a |`MTv. Quan a|xò es va produ|r. e|s ado|escents occ|denta|s v|v|en
una rea||tat ben d|íerent mes coníortab|e. mes p|ura| de |a de| 1975.
una data que avu| sonarà a preh|stòr|a a tots aque||s que tot just comencen
a |nteressar-se per |a mús|ca. Haur|en de saber que mo|t de| que avu| e|s
envo|ta es producte d`aque||a epoca cr|t|ca. que ho d|uen e|s h|stor|adors.
no jo son sempre |es mes |nteressants.
83
Part II
Música i cultura juvenil
84
85
El punk:
Identitat, cultura i afectivitat en els joves mexicans
Mar|tza Urteaoa
F| |cc|a||c| es |eoe|o|a o0|a. C|ec o0e |a a|a|o0|a es 0|a /|oa
|cc|a||c|e|a a |coa s0 caoac|oao. S| |a/ a|oc s||ce|c e| e|
|cc|a||c|. ese es e| o0||. |a m0s|ca es mas scc|a|. e| cc|||a
oe |a oc||||ca. |a |e||o|c|. |a ma|a eo0cac|c|. e| cc|||a oe |a
oes||a||oao oe |a Ges|aoc. e| cc|||a oe |a oes|o0a|oao |ac|a| /
|cocs escs |c||cs. F| o0|| es /|sce|a| / esc |e |cca. |cca |a
|eo|es|c| |a||c |||e|ec|0a| ccmc /|s|ca o0e se oa ao0|. e| |eza
(F| |||¹.
Introducció
H| ha a|ouna espec|í|c|tat en e|s processos juven||s de construcc|o de |`|dent|tat?
S| a|xò es a|x|. qu|na es? Com es re|ac|onen cu|tura. |dent|tat | aíect|v|tat en
e|s processos juven||s co||ect|us? Aquests | a|tres |nterrooants provenen
de|s meus estud|s de cu|tures | |dent|tats juven||s mex|canes. com |es rockeres.
entre e|s anys vu|tanta | noranta. Eíect|vament. en e|s ú|t|ms deu anys |a
meva act|v|tat d`|nvest|oac|o ha estat eníocada a |`estud| de |es pràct|ques
cu|tura|s de| jovent de| D|str|cte Federa| | C|udad Ñezahua|coyot|. E|s meus
escr|ts reve|en un íort emías| en |`anà||s| de| rock mex|cà com a pràct|ca
cu|tura| | com a ||oc d`|nterpe||ac|o d`|dent|tats | co||ect|v|tats juven||s rockeres
entre e|s sectors de c|asse m|tjana | popu|ar urbans de|s vu|tanta | pr|nc|p|s
de|s noranta
1
.
1 En e| text |c| |cs |e||||c||cs oe| |cc| aproíunde|xo en aquesta anà||s|. Aquesta aí|rmac|o
prove d`ub|car e| rock com un de|s íenòmens cu|tura|s de masses mes |mportants de |a
seoona me|tat de| seo|e XX. Com a ta|. possee|x un caràcter amb|va|ent: a) es una mercader|a
amb un va|or de canv| | d`ús. | o) es un|vers cu|tura| s|mbò||c juven||. A|x|. perque |a mercader|a
rock es puou| vendre/d|íondre ha de íer-se. abans que res. access|b|e a |`un|vers cu|tura|
s|mbò||c de|s joves. es a d|r. ha de ser veh|c|e de |es v|venc|es. e|s sent|ments | |a protesta
de|s seus aud|tor|s. A|menys en e| seu |n|c| | durant d|verses oenerac|ons. e| sent|t de| rock
va dependre de |a seva re|ac|o amb |es cu|tures juven||s. ja que va const|tu|r una pecu||ar|tat
amb |a qua| va ne|xer s`ha de recordar que e| seu or|oen com a oenere mus|ca| està
estretament re|ac|onat amb |a íormac|o | recone|xement soc|a| d`un nou subjecte soc|a|
en |es soc|etats occ|denta|s (| en |es |nsertes maro|na|ment a aquestes). e|s |c/es.
86
Abordar |a re|ac|o rock | |dent|tats juven||s des de|s processos |mmersos
en e| seu consum s|mbò||c en |`aprop|ac|o (s|on|í|cac|o/|dent|í|cac|o | acc|o/
transíormac|o) que e|s joves ían de |es seves exper|enc|es com a rockers
o o0||s. em va permetre ub|car |a const|tuc|o h|stòr|ca de| rock a Mex|c
com un proces que abraca quaranta anys. |`espec|í|c|tat de| qua| cons|ste|x
en |`exprop|ac|o que e|s sectors juven||s m|tjans | suba|terns de| D|str|cte
Federa| | C|udad Ñezahua|coyot| ían d`aquesta proposta cu|tura|. en e|s
seus |n|c|s heoemòn|ca
2
. Aquest proces es íonamenta| per comprendre
|a coníormac|o d`aque||es co||ect|v|tats | |dent|tats juven||s rockeres que.
a|menys í|ns a|s |n|c|s de|s noranta. usaven e| rock per s|on|í|car |es íronteres
de |es seves bandes o tr|bus respecte a "a|tres" orups de joves urbans.
a |`ass|onar-|| un va|or subcu|tura| sexua|. |||bertar|. o|coc. oandu|. creat|u.
|mproduct|u. a|ternat|u. de|xa||a. no comerc|a|. ant|autor|tar|. ant|s|stema. etc.
que v|v|en com a comportament co||ect|u. Des de|s ||ocs de consum cu|tura|
s|mbò||c d`aquest producte. va|o detectar c|nc oenerac|ons bàs|ques o
íortes rockeres a Mex|c: |a oenerac|o |cc|a||c|e|a de í|na|s de|s c|nquanta
| oran part de|s anys se|xanta: |a oenerac|o c|oe|a de í|na|s de|s se|xanta
| |n|c|s de|s setanta: |a oenerac|o oe|o0oa o de|s setanta: |a oenerac|o
íosca | o0|| de|s vu|tanta | |n|c|s de|s noranta. | |a oenerac|o de|s noranta
3
.
Podr|a sosten|r que |a cont|nu|tat d`aquestes oenerac|ons es basa en e|
íet que han íet de| rock e| seu ||oc de recone|xement | |dent|í|cac|o com a
joves | rockers |. per tant. d|íerents d`a|tres joves que hab|ten |a c|utat.
Per a|s que v|uen e| rock com a espa| |nterpe||ador. aquest. a mes de ser
oenere mus|ca|. es v|scut com a camp de producc|o cu|tura| | com a matr|u
cu|tura| s|mbò||ca.
A|s vu|tanta. va|o trobar un a|tre "subjecte" juven|| mo|t |mportant en tant
que íorma aoreoat|va o oroan|tzat|va heoemòn|ca de|s sectors juven||s
urbans popu|ars en aquest per|ode. |es oa|oes |0/e|||s. En aquest a|tre
espa| d`|nterpe||ac|o juven|| popu|ar urbà s`hav|a oestat una bona part de
|`aud|tor| rocker | o0|| de|s vu|tanta | noranta. que donar|a a| rock mex|cà
2 Caràcter que || van donar |es |ndústr|es cu|tura|s. que van |ntrodu|r a| pa|s |a mercader|a
rock. |mpu|sant s|mu|tàn|ament |a íormac|o de orups de |cc| a|o |c|| mex|cans que can-
taran en espanyo| entre e|s sectors urbans juven||s ad|nerats des de 1958.
3 E| nom de |a oenerac|o rockera està donat per |a co||ect|v|tat juven|| mes v|s|b|e. |a que
|| dona un seoe|| part|cu|ar | e| nom. però a|xò no s|on|í|ca que en cada oenerac|o no
ex|st|ss|n s|mu|tàn|ament a|tres co||ect|v|tats de joves rockers. Ño obstant a|xò. |a presenc|a
d`aquests ú|t|ms nomes va ser s|on|í|cat|vament v|s|b|e a|s vu|tanta | e|s noranta. A|x|. per
exemp|e. |a oenerac|o o0|| de|s vu|tanta va compart|r |`espa| oenerac|ona| rocker amb
a|tres |dent|tats com e|s obscurs. e|s |ea// me|a|e|s. e|s |||as|e|s. e|s |ec||oo|es. e|s
oac|0ccs. e|s ocose|cs. e|s o|co|es. e|s |ec|c||o0s|||a|s. e|s o|0|oe. e|s o|0ese|s. e|s
rockers | a|tres.
87
e| seu caràcter popu|ar | mass|u. Amb a|tres |nvest|oadors
4
. deí|ne|xo |a
oa|oa com a íorma aoreoat|va juven|| de|s sectors popu|ars urbans | |a
ub|co ana||t|cament en |a d|mens|o quot|d|ana | cu|tura| s|mbò||ca de |a v|da
soc|a|. a |`observar que no es en |a d|mens|o d`a||ò "po||t|c" on |es bandes
son eíect|ves | eí|caces per trastocar o transored|r |a normat|v|tat soc|a|.
s|no en e| p|a cu|tura| s|mbò||c de |a "soc|a||tat".
Deí|ne|xo |a cateoor|a scc|a|||a| ta| com |a p|anteja M|che| Maííeso|| (1990).
basant-se en S|mme|. com a "íorma |úd|ca de |a soc|a||tzac|o" que conv|u
amb |a d|mens|o "ser|osa" de |a soc|a||tzac|o. La soc|a||tat es una d|mens|o
de |`ex|stenc|a soc|a| rut|nàr|a. quot|d|ana. | es reíere|x a |a |nteracc|o so-
c|a| com a ta| en |es soc|etats comp|exes. donant pr|or|tat a| sent|ment |
|`exper|enc|a compart|ts
5
. La soc|a||tat juven|| s`ha object|vat | s`object|va
en d|verses íormes d`aoreoac|o entre e|s semb|ants. És. prec|sament. en
|`emeroenc|a de d|verses íormes d`aoreoac|o juven|| on es pot rastrejar
|`or|oen d`un nou subjecte soc|a| |a joventut en e|s pa|sos occ|denta|s
| en e| Mex|c modern. Aquest esdeven|ment pot ser ub|cat aprox|madament
a|s anys c|nquanta | es concreta en |`apar|c|o de "m|crosoc|etats juven||s"
que es doten d`espa|s | temps espec|í|cs amb oraus s|on|í|cat|us d`autonom|a
respecte a |es "|nst|tuc|ons adu|tes" (Fe|xa. 1993 | 1998).
A| Mex|c modern |a soc|etat juven|| s`ha object|vat | s`object|va en d|verses
íormes d`aoreoac|o hor|tzonta|s com ara e|s orups | mov|ments estud|ant||s
(porros | po||t|tzats) entre e|s sectors m|tjans. | |es bandes c||cas. oa|c-
m|||as. oa/|||as. co||es entre e|s sectors popu|ars urbans. H|stòr|cament
4 Peou|||o (1991: 237-238) deí|ne|x |a oa|oa com a íorma caracter|st|ca d`aoreoac|o juve-
n|| a|s barr|s popu|ars | maro|nats de |a c|utat. És una aorupac|o so||dàr|a que comp|e|x
cap a d|ns una íunc|o |nteoradora entre e|s seus membres | cap a íora una íunc|o
"|mpuonadora". Cap a d|ns permet |`aorupac|o de subjectes amb prob|emàt|ques comu-
nes. que comparte|xen pr|nc|pa|ment una cond|c|o de c|asse (precar|etat econòm|ca.
d|í|c|| acces a |`esco|a. poca atenc|o per part de|s adu|ts ocupats en |a subs|stenc|a). l. en
aquest sent|t. es una íorma de soc|a||tzac|o para||e|a o a|ternat|va a a|tres |nst|tuc|ons de
soc|a||tzac|o (a| capac|tar e|s seus membres. en success|ves "estades". en |es íormes.
normes. modes | maneres pròp|es de| orup). És tambe un orup que poss|b|||ta |a suspens|o
de| temps creant un present permanent que posposa |`entrada de| subjecte en |a v|da
adu|ta".
5 L`ordre de |a soc|a||tat o de |a |nteracc|o soc|a| (Goííman 1991) pot autonom|tzar-se ana||t|cament
| metodo|òo|cament per a| seu estud| en tant que ex|ste|x com a àmb|t d|íerenc|at de|s
àmb|ts po||t|cs | econòm|cs | ex|oe|x m|n|noc|ons que prov|nou|n de| parad|oma estet|c
per reve|ar |a sens|b|||tat co||ect|va contemporàn|a en meoa|òpo||s com e| D|str|cte Fede-
ra| | C|udad Ñezahua|coyot|. en |es qua|s s`observa |a coex|stenc|a entre |es aoreoac|ons
trad|c|ona|s de |`acc|o soc|a| | |es noves co||ect|v|tats (entre e||es. |es juven||s). e| vector
d`aoreoac|o | de sent|t de |es qua|s es |a |mp||cac|o aíect|va pass|ona|.
88
ha estat poss|b|e ub|car |`ex|stenc|a de certs orups de joves urbans que
van aconseou|r oenerar e|s seus prop|s espa|s | temps d`autonom|a. a|x|
com est||s de v|da d|st|nt|us. es a d|r. "n|nxo|s cu|tura|s" o c0||0|es |0/e|||s.
amb oraus s|on|í|cat|us d`autonom|a respecte a |es |nst|tuc|ons adu|tes.
des de|s anys quaranta. A C|utat de Mex|c | en c|utats írontereres de| nord
trobem en aque||s anys c0||0|es |0/e|||s 0|oa|es com e|s c|/|oaocs | e|s
oac|0ccs. A|s se|xanta | setanta seran mes coneouts e|s estud|ants po||t|tzats
| e|s c|oe|cs. mentre que a|s vu|tanta ho seran e|s c|c|cs de |es c|utats
írontereres de| pa|s | e|s c|a/cs oa|oa | e|s o0||s de| centre (Gaytán.
1986: Gomezjara | v|||aíuerte. 1985 | 1987: va|enzue|a. 1984 | 1988). Per
cu|tures juven||s entenc e| conjunt de íormes de v|da | va|ors. de comportaments
pràct|cs | cosmov|s|ons e|aborats per co||ect|us juven||s d`una mate|xa
oenerac|o com a resposta a |es seves cond|c|ons d`ex|stenc|a soc|a| | mater|a|.
que son expressats m|tjancant |a creac|o d`est||s de v|da d|st|nt|us |oca||tzats
íonamenta|ment en |`àmb|t de |`oc| | en e|s espa|s |nterst|c|a|s de |a v|da
|nst|tuc|ona| (Fe|xa. 1993 | 1998: Urteaoa. 1998). En aquest text uso aquest
concepte per descr|ure |es íormes de v|da | |es v|s|ons de| mon caracter|st|ques
| d|st|nt|ves d`una banda o0|| de c|utat de Ñezahua|coyo|t. e|s membres
de |a qua| s`|dent|í|caven íonamenta|ment per |a seva pos|c|o en e| c|c|e
v|ta| | |a oenerac|o soc|a| de|s vu|tanta. E|s estud|s cu|tura|s sobre joves.
e|aborats en aquest temps
6
. assenya|en dos ||ocs pr|v||eo|ats en |a construcc|o
|dent|tàr|a d`una bona part de|s joves de c|asse m|tjana ba|xa | popu|ar
de| DF | C|udad Ñezahua|coyot| durant e|s anys vu|tanta: e| rock | |es bandes
juven||s. Tots dos espa|s serve|xen d`oíertes de const|tuc|o de subjectes
co||ect|us | provoquen |a |nterpe||ac|o s|mu|tàn|a d`|dent|tats cu|tura|s en
àmb|ts terr|tor|a|s rea|s |/o s|mbò||cs | a |es xarxes de soc|a||tat.
M`he reíer|t constantment a| terme |oe||||a|. Ut|||tzo e| concepte |oe||||a|
ta| com |`ha proposat G||berto G|menez (1987. 1992) en d|versos textos.
La |dent|tat es un íet enterament s|mbò||c constru|t en | pe| d|scurs soc|a|
comú | es eíecte | objecte de representac|ons | creences soc|a|ment |
h|stòr|cament const|tu|des. És |a percepc|o d`un |csa|||es re|at|vament
homooen| en contrapos|c|o a|s a|tres amb base en atr|buts. marques o
trets d|st|nt|us subject|vament se|ecc|onats | va|orats que. a |a veoada. íunc|onen
com a s|mbo|s que de||m|ten |`espa| de |`àmb|t |dent|tar|. Com a representac|o
soc|a|. |a |dent|tat juven|| s`expressa a traves de|s es|||s | s`estructura so-
bre |a base de tres pr|nc|p|s: e| de d|íerenc|ac|o. e| d`|nteorac|o de |es
d|íerenc|es | e| de |a seva permanenc|a a traves de| temps (G|menez. 1992).
6 Per a| desenvo|upament | aproíund|ment d`aquest tema remeto a |a |ectura d`una ava|uac|o
de| cone|xement sobre |`oroan|tzac|o juven|| que va|o rea||tzar e| 1996 (Urteaoa. 1996).
89
L`es||| es |a man|íestac|o s|mbò||ca de |es cu|tures juven||s | expressa
construcc|ons mes o menys coherents d`e|ements mater|a|s | |mmater|a|s
procedents de |a moda. |a mús|ca. e| ||enouatoe. |es pràct|ques cu|tura|s
| |es act|v|tats íoca|s que e|s joves cons|deren representat|us de |a seva
|dent|tat com a orup
7
(Fe|xa. 1998: Urteaoa. 1998).
En aquest text m`|nteressa compart|r a|ounes reí|ex|ons a| vo|tant de
|`espec|í|c|tat de|s processos de construcc|o |dent|tàr|a | cu|tura| juven||s.
| exp|orar amb major proíund|tat |a re|ac|o entre aquests | |a soc|a||tat. deí|n|da
com e| te|x|t de re|ac|ons | d`|nteracc|ons soc|a|s que donen sent|t | cont|nout
a |es "(m|cro)soc|etats" juven||s. De moment. proposo que un e|ement
|mportant en |a const|tuc|o d`aquestes m|crosoc|etats s|ou| compart|r v|venc|es
| sent|ments | que a|xò puou| condu|r a un mov|ment cu|tura| o po||t|c tant
com a una batussa co||ect|va. una rebentada o qua|sevo| a|tra bana||tat.
l||ustrare aquesta h|pòtes| a traves de |`expos|c|o etnooràí|ca de| cas de|s
M|erdas Punks. una de |es bandes juven||s mes |mportants en |a seoona
me|tat de|s vu|tanta en |`un|vers juven|| de bandes de C|udad Ñezahua|coyo|t.
En aquest text. escr|t de manera etnooràí|ca. rescato |es veus de|s
protaoon|stes de |a banda de|s M|erdas Punks | va|o reve|ant e|s d|íerents
escenar|s per on van trans|tar | es van constru|r com a banda. com a
|dent|tat | com a cu|tura juven||
8
a|s anys vu|tanta. En aquest sent|t. e| text
te com a íons e| proces a traves de| qua| una proposta mus|ca| com e|
|cc| o0||. en e|s seus |n|c|s heoemòn|ca. va anar sent exprop|ada per
joves de|s sectors juven||s m|tjans. ba|xos | popu|ars urbans que hab|taven
en d|versos barr|s | co|òn|es de C|udad Ñezahua|coyot|: com es van constru|r
com a |dent|tat a part|r d`|dent|í|car-se. d|íerenc|ar-se | ao|ut|nar-se a| vo|tant
de| consum de |a mús|ca |cc|-o0|| | |a|occ|e íeta per joves d`a|tres pa|sos:
|. com a traves de |a creac|o de|s seus espa|s de producc|o. c|rcu|ac|o |
consum de productes cu|tura|s en |a maro|na||tat urbana. es van |nsertar
act|vament en una |dent|tat oenerac|ona| juven|| que va transcend|r |es íronteres
nac|ona|s. |a o0||. S|mu|tàn|ament a| íons oroan|tzat|u o0|| compost per
7 És necessar| ac|ar|r. tanmate|x. que e| que ía un est|| no es |a manera act|va | se|ect|va
amb que e|s orups de joves s`aprop|en. mod|í|quen | reoroan|tzen e|s objectes res|on|í|cant-
|os. s|no que e| que oroan|tza una |dent|tat de orup es aquesta oroan|tzac|o act|va d`objectes
amb certs va|ors | act|v|tats (Fe|xa. 1998).
8 En |`operac|o etnooràí|ca va|o íer ús de |a noc|o de m|c|cc0||0|a (Wu|íí. 1988. c|tat per
Fe|xa. 1998). que es reíere|x a| "í|ux de s|on|í|cats | va|ors usats per pet|ts orups de joves
en |a v|da quot|d|ana atenent a s|tuac|ons |oca|s concretes. Aquest concepte ía reíerenc|a
a|s orups |níorma|s |oca||tzats de joves pertanyents a |es c|asses suba|ternes. que ut|||tzen
|`espa| urbà per constru|r |a seva |dent|tat soc|a| | que corresponen a aorupac|ons emeroents
en a|tres sectors soc|a|s (tr|bus |/o bandes de c|asse m|tjana. d`estud|ants. etc.).
90
|a banda. e|s co||ect|us d`acc|o cu|tura|. |es |ccaoas. |`s|am. va|o donant
compte d`un a|tre mon. e| de |a seva soc|a||tat. Aquesta es una d|mens|o
una m|ca mes comp|exa de captar per |a subt||esa de cod|s no exp||c|ts.
constru|ts pe|s protaoon|stes sobre |a base de|s va|ors |nter|or|tzats des
de pet|ts a| barr| | |a íam|||a | que. tanmate|x. son redeí|n|ts per m|tjà de|
sent|ment | |`exper|enc|a compart|ts en e| seu |c|a| co||ect|u "en banda".
La |mportànc|a d`aquests. com veurem en |`expos|c|o etnooràí|ca. rau en
e| íet que or|enten |a seva percepc|o | |a seva acc|o sobre e| mon.
Abans d`entrar en |a descr|pc|o d`aquesta m|crosoc|etat juven||. que en
aquest cas he denom|nat |eza/c|| perque e|s seus actors pr|nc|pa|s e|
jovent aoreoat en bandes |/o co||es a|x| |a denom|nen. presentare e|s
M|erdas Punks en e| context de |a soc|etat oran en |a qua| v|uen. C|udad
Ñezahua|coyot|. E|s joves barons d`aquesta banda eren í|||s de pares nascuts
en a|tres estats de| pa|s
9
que hav|en m|orat sent mo|t joves a| D|str|cte
Federa|. on hav|en trobat íe|na com a obrers. treba||adors. artesans o.
com ho denom|naven e||s mate|xos. oí|c|s "de |a c|asse ba|xa". A |a cap|-
ta| hav|en trobat |es seves pare||es. tambe recentment em|orades d`a|tres
estats. | hav|en hab|tat en certes zones de tuour|s de| centre de| DF. La
major|a de|s nostres protaoon|stes van ne|xer a| DF. | van arr|bar a hab|-
tar C|udad Ñezahua|coyot| de mo|t pet|ts. E|s seus pares. encara mo|t joves.
van m|orar a aquesta c|utat en íormac|o per so|uc|onar e| seu prob|ema
d`hab|tatoe | pertany|en a| Mov|ment Urbà Popu|ar. a traves de| qua| van
aconseou|r e|s terrenys no sense paoar-|os abans | una bona part
de|s serve|s amb que compten avu|.
E|s nostres protaoon|stes. tanmate|x. van v|ure una |níànc|a en una Ñeza
que s`estava constru|nt. caracter|tzada per |a precar|etat de |es seves cases.
uns suposats carrers o terrenys p|ens de ||ot. sense a|oua. sense ||um |
amb pares absents ocupats en |a subs|stenc|a o en assemb|ees de| mov|ment
per dotar-se de serve|s bàs|cs | educat|us. Pares absents. av|s | onc|es
íora de| seu entorn |mmed|at
10
. responsab|||tat de |`esíera domest|ca en
mans de|s nostres protaoon|stes per |a seva cond|c|o de ser e|s í|||s orans
d`aquests nous m|orats. Aquestes | a|tres reíerenc|es. s| no sensac|ons. a
|es cond|c|ons que van exper|mentar durant |a seva |níantesa van marcar
9 E|s menys eren í|||s de pares de| DF. encara que eren hab|tants de| centre de C|utat de
Mex|c.
10 A|ouns nomes sab|en de|s seus av|s pe| re|at que e|s seus pares en íe|en | perque en a|oun
moment hav|en anat a v|s|tar-|os a |es seves prov|nc|es.
91
amb íorca |a percepc|o sobre e| seu m|tjà soc|a| | cu|tura| quan van entrar
en |a pubertat | es van |ncorporar a |a m|crosoc|etat de co||es juven||s que
ex|st|a a Ñeza. Encara que jo m`aboco a |a seva descr|pc|o en |a d|mens|o
de |a soc|a||tat de |es seves v|des juven||s. vu|| ac|ar|r hav|en acabat |a
seva pr|màr|a en esco|es |oca|s |. mentre jo e|s va|o observar. mo|ts ass|st|en
a |es secundàr|es que conírontaven amb e| D|str|cte o en e| mate|x D|str|cte.
| pocs menys a |a preparatòr|a. sobretot a| CCH Or|ente. Tambe. |
part|cu|arment e|s joves barons. hav|en treba||at des de nens ajudant en
|a construcc|o de |es seves cases íam|||ars o en |a |nsta||ac|o de|s seus
serve|s: | entre e|s 12 | e|s 14 anys hav|en estat |mpu|sats per |es seves
íam|||es a treba||ar íora de |es seves ||ars. E|s re|ats assenya|en aquest
treba|| esporàd|c però permanent. en |a mate|xa co|òn|a o en a|tres co|òn|es
de C|udad Ñezahua|coyot|. com a ajudants en oí|c|s menors reparadors
de pneumàt|cs. repart|dors d`a|oua. netejaparabr|ses. pa||assos de carrer.
etc.. Despres de|s 18 | cap a|s 20 anys. |a press|o íam|||ar perque e|s
barons joves treba||ess|n en oí|c|s mes estab|es ajudants de pa|eta. a|ounes
íàbr|ques |/o empreses de serve|s de |`Estat o de| DF. íuster|a. p|omer|a.
p|ntura. etc. s`endur|a. Tanmate|x. e| context |abora| de|s vu|tanta en e|
qua| aquests joves hav|en d`|nser|r-se era deso|ador. E|s o0||s d`aquesta
c|utat. a|x| com e|s c|c|cs a| nord | e|s c|a/cs oa|oa de |a zona de ponent
de| DF. son part de |a oenerac|o de |a cr|s| a Mex|c (va|enzue|a. 1988 |
1991).
E|s processos d`|nserc|o |abora| d`aquests joves s` hav|en íet ||aros |
d|scont|nus. amb e| conseouent a||aroament de |a dependenc|a íam|||ar.
però en un context en e| qua| |a íam|||a sencera nomes pod|a sustentar-se
amb e|s |noressos oenerat per tots e|s membres d`aquesta que estaven
en p|ena capac|tat product|va | amb e| suport en íe|na domest|ca de|s
que encara no ho estaven. Pocs de|s seus membres ten|en e| pr|v||eo| de
no treba||ar | de ser sost|nouts per seou|r estud|ant a |a preparatòr|a. En
rea||tat. aquesta s|tuac|o depen|a de quan e| c|a/c vo|oues seou|r e|s seus
estud|s | que acceptes treba||ar per per|odes curts amb |`object|u de comprar-
se e| necessar| per a |`esco|a. mentre |a íam|||a h| aportava e| menjar. Per
a a|ouns c|a/cs. aconseou|r una prop|na o e| mate|x menjar d|ar| |mp||cava
rea||tzar una ser|e de íe|nes domest|ques per a |a seva íam|||a | |es íam|||es
de|s seus semb|ants. En conjunt. tot a|xò íorma part de|s cod|s soc|a|s
acceptats en |a v|da de|s barr|s popu|ars urbans. L`etnooraí|a que jo pre-
sento nomes cobre|x una part de| seu temps rut|nar|. e| temps d`oc| de
mo|ts d`e||s de|s que treba||aven | e| temps de desocupac|o d`a|tres.
Aquest mov|ment osc|||ator| entre ocupac|o | desocupac|o entre e|s |nteorants
era compensat per |a banda. |a qua|. com a conjunt. ba|ancejava e|s írequents
desequ|||br|s monetar|s que se susc|taven entre e|s seus membres.
92
E|s joves amb e|s qua|s va|o estar en camp hav|en entrat a |es bandes
juven||s entre e|s 9 | e|s 12 anys aprox|madament. A| pr|nc|p| hav|en íormat
part de |es bandes ex|stents en e| seu prop| barr|. | poc temps despres
hav|en estat convencuts per ser protaoon|stes d`una nova banda com |a
de|s M|erdas Punks. Entre a|tres íunc|ons. |`aorupac|o en banda permet
a|s joves barons de|s sectors popu|ars urbans constru|r s|mbò||cament
una |dent|tat estretament v|ncu|ada a |`exp|orac|o | exper|mentac|o de |a
seva masc0|||||a| tant en termes sexua|s com en e| comp||ment de| seu
ro| soc|a| de prove|dors en e| d|í|c|| tràns|t de |a |níantesa a |a v|da
adu|ta
11 .
La construcció de Nezayork
Com he sost|nout uns paràoraís mes amunt. e| rock | |es bandes juven||s
van ser espa|s que van provocar |a construcc|o s|mu|tàn|a d`|dent|tats cu|tura|s
en e|s àmb|ts terr|tor|a|s rea|s |/o s|mbò||cs | en |es xarxes de |a soc|a||tat
juven|| a|s vu|tanta. En aque|| per|ode. a Ñeza. amb mo|ta mes c|aredat
que a| D|str|cte Federa|. e| rock | |a banda van ser e|s espa|s d|ns de|s
qua|s una oran part de|s joves pertanyents a|s sectors popu|ars urbans
es va const|tu|r co||ect|vament com a part act|va de |a oenerac|o de|s vu|tanta.
En |a v|da quot|d|ana juven|| de Ñeza. es |mposs|b|e separar tots dos espa|s.
ja que son nomes un des d`"antany". que es com d|r des de semo|e.
des de |a creac|o de |eza/c||. es a d|r. des de |a |nvenc|o d`un un|vers
s|mbò||c juven|| prop| que e|s nostres protaoon|stes de|s vu|tanta van ub|car
en |a mate|xa íundac|o de C|udad Ñezahua|coyot|.
Quan va|o estud|ar a Ñeza e| íenomen de |a |nserc|o de| rock entre e|s
joves. va|o observar que e|s protaoon|stes o0||s s`h| reíer|en amb e| nom
de |eza/c||. E| nom semb|ava proven|r de |a conjunc|o. en |`|mao|nar|
urbà. de d|verses caracter|st|ques de |a pob|ac|o que hav|a donat or|oen
a Ñeza com a ||oc hab|tac|ona| íe|a mes de v|nt-|-vu|t anys. D`una banda.
es reíer|a a |a d|vers|tat que hav|a pob|at Ñeza en |a seva major|a d`|m|orants
d`a|tres estats de| pa|s |. secundàr|ament. de| mate|x D|str|cte Federa|:
d`una a|tra. remet|a a |a cond|c|o popu|ar d`aquesta mate|xa pob|ac|o
paoesa. artesana. subocupada | obrera. | í|na|ment. a |a cond|c|o ju-
ven|| de|s seus hab|tants or|o|na|s. Les ú|t|mes dos caracter|st|ques e|s
11 La r|quesa | |ntens|tat de |es s|tuac|ons que mo|ts de|s seus protaoon|stes v|uen en aquest
moment de banda permet a a|ouns posteroar |a seva entrada en |`esíera adu|ta. a| dotar-
|os d`a|tres a|ternat|ves de v|da que no s|ou|n |`assumpc|o abans d`hora de |a patern|tat.
93
àmb|ts popu|ar | juven||. a mes. estaven v|ncu|ades a una suposada
"per|||os|tat" de|s seus hab|tants.
|ao|e e|||aoa e| |eza || |ao|e sa||a. mas o0e oa|a ||aoa|a|. /o0| |cs oc||c|as e|a|
0|a ccm|s|c| oe se/c|es a |cs o0e |es oaoa| 0| oa|c / 0|a |amoa|a. F| ||esoc oe
m0e||e es|aoa a| oeoc / |a o|c|ca. / |a|z oe es|c |eza se ||zc oe 0|a /am||a o0e |e
ma|a| o|a||s a |a /0e||a oe |a eso0||a. / |a| /ez |a/a s|oc as| e| a|o0|a ccas|c|.
|eza/c|| es oc| ca||/c. F| |0e/a Yc|| |a/ |c o0e ||ama| |a |aza oe| 5|c|·. sc| |cs
me·|ca|cs oe a||a. Y |a/ c|a/cs oe |eza o0e /a se s|e||e| |aza oe| 5|c|·. oc| esc
o|ce| o0e sc| |eza/c||||cs.
Aquesta "per|||os|tat". a mes. semb|ava sustentar-se en una a|tra carac-
ter|st|ca que d|st|no|a nomes a|ouns de|s seus pr|mers hab|tants. haver
treba||at | v|scut a| Gabacho
12
. La "per|||os|tat" de |a cond|c|o juven||. tanmate|x.
nomes |nc|o|a aque||s sectors de |a pob|ac|o procedents de| D|str|cte Federa|
|. part|cu|arment. aque||s que hav|en hab|tat e|s ve|natoes o zones de tuour|s
de| centre de C|utat de Mex|c. Prec|sament. es entre aquesta pob|ac|o on
es pot ub|car |`or|oen de |eza/c||. E|s joves que van íer poss|b|e aquest
un|vers de co||es proven|en sobretot de| centre de C|utat de Mex|c. d`una
zona urbana popu|ar en |a qua| des de|s anys quaranta | c|nquanta e|s
|c/es oe oa||| s`aoreoaven espontàn|ament en oa|cm|||as o oa|o|||as
oroan|tzac|ons juven||s que preced|r|en |a íorma banda de|s vu|tanta
. a|ounes de |es qua|s van aconseou|r est||s juven||s mo|t part|cu|ars (oac|0ccs
| oa|cs oe oa|||c). E||s van recrear a Ñeza un un|vers s|mbò||c prop|. en
que van reprodu|r e|s seus "costums"
13
. es a d|r. |es seves "maneres d`estar
amb e|s a|tres" (joves). |es seves íormes oroan|tzat|ves rut|nàr|es | e|s
seus oustos mus|ca|s.
F| |eza s|emo|e |a |ao|oc ao|0oac|c|es oe |c/e|es oc| ao0| / oc| a||a. oa|oas.
oa|o|||as. oa/|||as. oa|cm|||as. es |c m|smc. Yc me s|e||c o|e| oe se| oa|oa. es |c
m|smc o0e oa|o|||e|c. |eza es 0|a c|0oao m0/ o|a|oe / c0a|oc emoezc |c ||zc cc|
0| mc||c| oe oco|ac|c| |c/e|. oesemo|eaocs. s0oemo|eaocs. co|e|cs. o0e oa|a oes-
a|coa| s0 |0|||a oe es|a| ||aoa|a|oc |as 8 |c|as / |coc esc. e| |as |cc|es se |oa| a
|as |ccaoas. a |as |a|oeaoas. a |coc esc.
'4
12 Ñom amb e| qua| |a banda | |a oent de| carrer cone|xen | enunc|en e|s EUA.
13 S|mme| soste que e| costum es una de |es íormes t|p|ques de |a v|da soc|a| | que |a deter-
m|na. És |a manera d`estar amb e|s a|tres. És e| conjunt de|s usos comuns que permet que
un conjunt soc|a| es reconeou| pe| que es: "La costumbre es. en ese sent|do. |o no d|cho.
e| "res|duo" que íunda e| estar juntos" (a Maííeso||. 1990:53).
14 E.T.. Ñeza. 14/08/90.
94
Una de |es trad|c|ons de co||es mes |mportants a Ñeza. des de |a seva
íundac|o. es |a rockera. Una vers|o de| m||e o´c||oe|
'5
de Ñezayork o de
|a const|tuc|o d`una m|crosoc|etat juven|| a Ñeza es |a que sustenta |a vers|o
sobre |a "trad|c|ona|" re|ac|o bandes juven||s-|cc| a|o |c|| a Ñeza. que
d|u:
|a ||ao|c|c| |cc|a||c|e|a oe |eza oasc oc| /a||as e|aoas. /| o|||c|o|c |c |ao|a oa|-
oas. Deso0es s|. e|a| oa|o|||as oe |cs o0e /0e|c| a //a|oa|c e| e| 7' / oe |cs o0e
s0/||e|c| |a |eo|es|c| oe| ô8 o0e |cca||c|eaoa| |a c|oa os|ccoe||ca. /|c|a sc| |cs
mas |0ccs. a|oa| ||e|||ea|oc c c0a|e||ea|oc. F||c|ces |c |e||a| |cmo|es. oe|c se
cc|cc|a|. sao|a| o0e a |cocs |es o0s|aoa e| |cc|a||c| / /a. O|a| a o|0ocs ccmc |a
Sem|||a oe| /mc|. a |a |c/e /|m/. a |a Fac|aoa oe ||eo|a. a |as ve||a|as. a| |eace a|o
|c/e. a |a oa|oa 7eo0||a. a| 7|||a 5|a|ca. o0|cs o|0ocs os|ccoe||ccs. ||o|s. a| Ja/|e|
5a||z. a| V|. |ccc. a| V0sc0|c oe| /mc| / |amo|e| a |cs o|a|oes /|e|c|es. |cs S|c|es.
|cs 5ea||es. |cs ||||s... ||c|0sc |e||a| s0s o|co|cs o|0ocs oe |a|o |cc| ccmc e| S|cco/.
e| |e||c Fa||as||cc. e| Gc|oe oe Fs|aoc. e| Fc|ame| Vao|0m. |a Jco/ 5a|o. 7amo|e|
|e||a| o|0ocs ||o|s. Veo|c||a /ma|oa / |a Scmo|a oe |a V0|e| Dcm||oc. |eza se ||e|c
oe |cca||c|. oe m0s|ca.

Co||es rockeres | ||o|csas
17
compart|ran e| terr|tor| juven|| |eza|c|o0es amb
e|s o|0e··cs
18
| a|tres aoreoac|ons juven||s. que nomes a m|tjans de|s setanta
|a memòr|a de co||es |dent|í|carà pe|s seus noms. En termes oenera|s. totes
aquestes co||es compart|en dos pr|nc|p|s v|ta|s en |`ex|stenc|a de |es "bandes
de barr|" | en |a permanenc|a en e| temps d`una |dent|tat de co||es juven||s:
|a deíensa de| terr|tor| | de |es "seves" dones
19
. Tanmate|x. cada co||a
demarcava e| seu terr|tor| eníront de|s "a|tres" a traves de |a posada en
escena d`un conjunt d`"atr|buts. marques o trets d|st|nt|us subject|vament
15 En qua|sevo| proces de construcc|o |dent|tàr|a podem detectar certs e|ements re|terat|us
| mo|t |mportants. Entre aquests h| ha e| terr|tor| o |`aprop|ac|o s|mbò||ca d`un terr|tor| | a|xò
es re|ac|ona amb un a|tre e|ement. e| de| r|tme |ntern rut|nar| que e| orup man|íesta en |`ús
d`aquest espa|. Un a|tre e|ement |mportant es |a creac|o d`un m|te d`or|oen. Aquest concepte
antropo|òo|c que es reíere|x a| pr|nc|p| de| mon ha estat usat amb ex|t en |`estud| de |es
cu|tures juven||s contemporàn|es en e| sent|t d`or|oen de |a banda o co||a. Aquests m|tes
tenen mo|tes vers|ons narrat|ves que expressen |a d|vers|tat d`un mon juven|| prop| | d|nàm|c.
| reve|a. d`a|ouna manera. |a c|rcu|ac|o de|s d|scursos d|ns d`aquestes m|crosoc|etats. Les
vers|ons sempre m|raran d`|nc|oure`n a|ouns | exc|oure`n d`a|tres. E| m|te de Ñezayork | e|
m|te d`or|oen de |a banda de|s M|erdas Punks son mo|t |||ustrat|us pe| que ía a| cas.
16 Ome Toxt||. C. Fe|xa 1991.
17 J|o|csc. manera mex|cana de d|r ||oo/.
18 G|0e··cs. S|on|í|ca "persones amb qu| ca| anar amb compte". D`aquesta manera e|s
rockers denom|naven e|s joves aoreoats en co||es que es vest|en com a |cc|e|s però
ba||aven c|a|a|oa (c0mo|as | r|tmes aíroant|||ans).
95
se|ecc|onats | va|orats". entre e|s qua|s h| hav|a |a "íatxa". e| oust mus|ca|.
e| ba||. e| ||enouatoe. |es maneres | oestos de comportament | e|s ||ocs de
trobada | de ro|. Un ||oc pr|v||eo|at per a |a r|tua||tzac|o de |es re|ac|ons
entre |es bandes juven||s va ser | es |a /|es|a |/o |a |ccaoa amb "so" o
en v|u en carrers tancats o en a|oun tuour|. En aquest |nterjoc de màscares
co||ect|ves. de| qua| no s`exc|ou e| coní||cte/|es batusses/|`aoress|v|tat. a|x|
com tampoc arr|bar v|a neooc|ac|ons | acords pac|í|cs a a||ances
duradores. e|s joves de |es co||es van anar creant un un|vers s|mbò||c
juven|| prop|. neza|orques. amb est||s juven||s
20
part|cu|ars. d|íerents de|s
de |es bandes | co||es a| D|str|cte Federa|. És aqu|. en aquest un|vers de
co||es "natura|". on s`|nsere|x e| o0|| |cc| | |a |matoe de|s Sex P|sto|s | e|s
Pamones
21
. que capturarà e|s nous púbers | ado|escents d|sposats a
|cc|a||c|e|a| | a|a| e| oa|oa.
19 La re|ac|o terr|tor| | |dent|tat en e|s joves es mo|t estreta. La terr|tor|a||tzac|o s|mbò||ca de|s
espa|s "púb||cs" pròx|ms (e| barr|. |a cantonada. e| b|||ar) va permetre a cadascuna d`aquestes
co||ect|v|tats juven||s crear espa|s "pr|vats" on compart|r modes. s|ones. mús|ca. normes
| va|ors d|ns de |es seves re|ac|ons d`am|stat: d`una a|tra. usar aquestes íronteres s|mbò||ques
per expressar |es seves |dent|tats davant d`a|tres comportaments co||ect|us juven||s. | í|na|ment.
crear ||acos object|vab|es que e|s serv|ss|n per í|xar | recordar qu| eren. Aquestes dues
caracter|st|ques. |a de||m|tac|o de| terr|tor| | deíensa de |es dones. |es denom|no o|||c|o|s.
ja que estud|s sobre |es co||es juven||s en a|tres pa|sos tambe |es cons|onen. Cons|dero
||avors que tots dos son pr|nc|p|s permanents en |a const|tuc|o d`una |dent|tat de co||es
juven||.
20 Un es||| |0/e||| està compost per |a vest|menta. e| pent|nat. un ||enouatoe part|cu|ar. maneres
de cam|nar | de portar |a íatxa. oestos | cod|s de comun|cac|o (o|acazcs. oraí|ts. mura|s.
tatuatoes). orups de mús|ca (or|o|nats a |a banda o no) | act|v|tats íoca|s. es a d|r. conjunts
d`objectes mater|a|s | |mmater|a|s que e|s joves cons|deren representat|us de |a seva |dent|tat
com a orup. Tanmate|x. |a se|ecc|o act|va | se|ect|va d`un conjunt d`objectes es |nsuí|c|ent
per deí|n|r un est||: es |a re|ac|o de sent|t entre aquest nou conjunt d`objectes | certes
act|v|tats | va|ors que comparte|x un orup de joves e| que e|s d|st|noe|x en termes s|mbò||cs
d`a|tres orups.
21 Les P|sto|es Sexua|s o e|s Sex P|sto|s. a|x| com e|s Pamones. son dos orups de |cc| o0||
emb|emàt|cs. van serv|r | serve|xen encara com a s|mbo|s de |a |dent|tat o0|| entre e|s
nous | ant|cs adeptes.
96
La revolució punk dins del rock
E| |cc| o0|| te e| seu or|oen a |`Ano|aterra de m|tjans de|s anys setanta
entre e|s ado|escents | joves pertanyents a |es c|asses treba||adores. en
un context soc|a| | educat|u de desocupac|o. oc| ||aro | cap esperanca per
a| íutur. La cr|t|ca o0|| a| rock de|s se|xanta es rea||tza des de |a reaprop|ac|o
de| seu costat v|venc|a|. E| so o0|| re|ntrodue|x en |a mús|ca rockera |`an|ma||tat
acúst|ca de| |cc| a|o |c|| or|o|na|. de manera mo|t mes acce|erada | a n|ve||s
de vo|um parox|st|cs. Aquesta mús|ca o "ant|mús|ca". com |a van de-
nom|nar e|s seus protaoon|stes es reco|za en |matoes | comportaments
de part de|s cantants que provoquen aoress|vament e| púb||c ta||ant-
se e| dors. escop|nt-|os | |nsu|tant-|os. e| seu vestuar| carreoa una barreja
de s|mbo|s autor|tar|s (nava||es. í|adors. cadenes. ca|averes) | e|s seus
m|ssatoes cr|den a |a destrucc|o de tot e| que e|s mo|esta | a |`autodestrucc|o
com a íorma d`acced|r a| recone|xement en aquest mon. En aquest sent|t.
e| o0|| va transcend|r e| oenere mus|ca| rock | es va transíormar en un
mov|ment soc|a| | po||t|c juven|| que va sort|r de|s carrerons ano|esos per
capturar amb pass|o a|tres joves de| Pr|mer Mon que es van sent|r |dent|í|cats
per |a seva proposta estet|ca | et|ca. E| o0|| s|on|í|ca de|xa||a. menyspreab|e.
oa|oa||a d`aquest s|stema | no d`un a|tre. E|s m|ssatoes de|s seus cr|ts
a|xò semb|en |es seves pr|meres cancons par|en de |es |nst|tuc|ons
per |es qua|s se senten a|xaíats o que e|s |ntenten "domest|car": íam|||a.
esco|a. seouretat soc|a|. desocupac|o. E| o0|| va ser un acte soc|a| que
es va expressar com a ruptura mus|ca| | oenerac|ona| amb |a mús|ca pop
de|s se|xanta | amb |a oenerac|o de|s se|xanta d`or|oen en |a c|asse m|tjana.
que ||avors ja es troba ub|cada en e| "s|stema" que tant hav|a cr|t|cat.
Cons|ones com "Fes-ho tu mate|x" |a teva roba. |a teva |matoe. |a teva
mús|ca. |a teva oravac|o. |a teva rev|sta. "S|oues com tu vo|s ser" |
no com e|s a|tres vo|en que s|ou|s o "Anarqu|a" van ser cons|ones nascudes
per mor|r | que. tanmate|x. van donar |a vo|ta a| mon en menys de dos
anys | es van í||trar en d|íerents temps | espa|s | a traves de|s seus prop|s
cana| s de d| íus| o
22
. entre centenars de joves en cond|c|ons s|m||ars
d`ex|stenc|a.
22 Com qua|sevo| mov|ment de ruptura mus|ca| d|ns de| rock. e| o0|| va ser rebutjat durant
un temps per |es |ndústr|es d|scooràí|ques | cu|tura|s. Poster|orment. e| nombre de vendes
va auomentar cons|derab|ement | va obr|r |`entrada a| |cc| o0|| d|ns de |a |ndústr|a | e|
mercat. Tanmate|x. e|s o0||s han pr|v||eo|at e|s cana|s de producc|o | c|rcu|ac|o de|s seus
productes | d`|matoes que e||s mate|xos van crear.
97
Com es filtra el punk a Nezayork
A Ñeza. e| |cc| o0|| es í||tra a traves d`aquest constant anar | ven|r de|
Gabacho per treba||ar. esta|v|ar | tornar. exper|enc|a de v|da que ía
part de |a major|a de|s joves | de |es estrateo|es de superv|venc|a de|
pob|e. Aquesta s|tuac|o ha provocat |`acce|erac|o de |a c|rcu|ac|o de productes
cu|tura|s com |a moda | |a mús|ca que esco|ten | ba||en e|s |mm|orants
mex|cans a|s Estats Un|ts | a C|udad Ñezahua|coyot|. Les novetats mús|ca|s
a Ñeza arr|ben a traves de|s esoa|oas mc|aoas
23
. que posen e|s seus
d|scos | cassets a |es "íestes / |ccaoas amb so". A|x| es com e| o0||
|cc| es va í||trar a Ñeza. A|ouns protaoon|stes ub|quen entre e| 1976 | e|
1977 |a presenc|a de| o0|| en aquesta c|utat. D|uen que h| hav|a un orup
que tocava o0|| |cc|. Los Mecedores s|n va|or. ||derat pe| Pata. | que
Los Pamones van ser |a pr|mera banda juven|| o0|| a Ñeza. denom|nats
a|x| en homenatoe a| orup nova|orques The Pamones | que anaven vest|ts
com e||s: jaquetes de cu|ro. panta|ons amb e|s oeno||s estr|pats | e|s cabe||s
||aros. Tambe va|o reo|strar |`ex|stenc|a de quatre bandes "m|xtes" es a
d|r. compostes per membres ||oo|es. |cc|e|s | o0||s: |a Grek K|no Band.
e|s Br|tann|cs. e|s Punks Decentes | Los Potos.
F| m||e "V|e|oa"
La íormac|o de |a banda de|s M|erdas Punks te d|verses narrat|ves. Es
d|u que |a banda ía |a seva apar|c|o abans de í|na||tzar e|s setanta o a
|n|c|s de|s vu|tanta a| mun|c|p| de Los Peyes - La Paz. | que tot just ten|a
dotze |nteorants. D`aquests se sap que hav|en heretat e| oust pe| rock
dur. per anar en banda de|s seus oermans orans ||oo|es | |cc|e|s | que
eren mo|t am|cs d`una banda o0|| neza|orquesa. Los Potos. Es reun|en
per esco|tar rock dur | o0||. anar a |es |ccaoas a| DF. veure en v|u orups
o0||s íormats per no|s /|esas
24
com e| Danoerous Phythm. e| S|ze. e|
23 La trad|c|o de sons a Ñeza ex|oe|x que aquests sempre t|nou|n | pos|n a| púb||c |`ú|t|m (|a
novetat). A|ouns esoa|oas mc|aoas son actua|ment amos de sons | ut|||tzen d|versos contactes
per portar a|s seus púb||cs |es novetats.
24 E| |cc| o0|| a Mex|c va ten|r un breu moment transc|ass|sta. Com he |||ustrat a| |||bre |c|
|cs |e||||c||cs oe| |cc| (1998). e| |cc| o0|| es í||tra s|mu|tàn|ament tant a| DF com a c|utat
de Ñezahua|coyot|. En e| pr|mer es a traves de certa joventut |cc|e|a de c|asse a|ta que.
ten|nt en compte |a maro|na||tat | subterrane|tat amb que es v|v|a e| rock a Mex|c. v|atjava
a |`estranoer | portava "|`ú|t|m". A|ouns d`e||s í|ns | tot arr|ben a íer e|s seus prop|s orups
de |cc| o0|| | a tocar en e|s escassos | sem|c|andest|ns antres on e| rock mex|cà pod|a
compart|r-se amb a|tres. A aquests ||ocs arr|bava joventut |cc|e|a de totes |es cond|c|ons
soc|a|s. A| DF. es en |a |nteracc|o orups púb||c púber ado|escent que es donava en |es
|ccaoas que e|s no|s de c|asse m|tjana ba|xa s`aprop|en de |a |matoe | e| so o0|| per
crear |es seves pròp|es bandes o0||e|as.
98
Pompecabezas. e|s Yap`s. | anaven vest|ts de d|a | de n|t tota|ment de
neore: panta|ons de mesc|eta entubats | enore|xats perque s`assemb|ess|n
a |a pe||. jaquetes de cu|ro ve||es | trencades. amb uns tupes a |`est||
Peoe| se|se ca0sa. que ràp|dament van transíormar en cabe||s curtets |
parats o "moh|cans". E| nom de |a banda const|tue|x e| m|te d`or|oen de|s
M|erdas en |`un|vers de co||es neza|orques.
C||c0|a| /a||as |e/e|oas sco|e ccmc |e o0s|e|c| e| |cmo|e a |a oa|oa. F| 5e||as. 0|c
oe |cs o0e |||c|c |a oa|oa. o|ce o0e |e o0s|e|c| as| oc|o0e |ao|a 0| mc||||c oe se|s/
s|e|e a/cs o0e |e oec|a| e| V|e|oa. o0e se |es oeoaoa m0c|c / oe a|| o0e |cs V|e|oas.
O||cs o0e/es o|ce| o0e |cocs es|aoa| o|c|e|oc. cCcmc |e oc|emcs a |a oa|oa? Fs-
|aoa| o0e |cs vcm||aocs. o0e |cs Ga|oa|cs. o0e |cs Ga||cs (oc| |as c|es|as¹. o0e a |c
0|||mc sa||c V|e|oas |0||s / o0e a |cocs |es o0s|c / se o0eoc as|. O||cs o|ce| o0e
oc|o0e |oa| a |cs |||aoe|cs oe oas0|a a o0sca| |coa /|e|a / caoe|as / |oa| |c|a|me||e
/ac|csc|es. O||cs o|ce| o0e |es emoeza|c| a oec|| as| oe c||as oa|oas.
25
Ser |dent|í|cat per |es a|tres bandes amb un nom const|tue|x un pr|nc|p|
d`|dent|tat | es. en íets. un recone|xement púb||c de |a seva ex|stenc|a. E|s
M|erdas es van d|íerenc|ar de |es a|tres bandes per una ser|e de
caracter|st|ques que poden resum|r-se en una "íatxa" | comportament aoress|u.
Sus p|nches íach|tas. p|e|es de |eopardo en |as chamarras o p|umas de avestruz y |os
manchones. maqu|||ados. unas ojeras de mapache o se part|an |a cara a |a m|tad con
e| maqu|||aje. un |ado b|anco y otro neoro. iver|os era |mpactante a |os p|nches M|erdas!
lnc|uso hab|a un ouey que estaba rapado y ten|a un moh|cano de puros p|cos de
t|erra. y cosas as|. b|en or|o|na|es. Chamarras hechas por e||os m|smos de correas.
ma||as. Unas bot|s|mas pesadas. para madrearse seouro. c|avos. navajas. atravesa-
dos as|. de |os cachetes. con |os seouros. |a onda autodestruct|va. Era una v|s|on b|en
pesada.
26
La íatxa. oestos | comportaments autodestruct|us de|s M|erdas Punks reve|en
|`estreta re|ac|o amb |a |níormac|o de| o0|| ano|es | oavatx que ||avors
reb|en. Cons|ones com "autodestrucc|o". "su|c|d| abans de|s 25 anys".
"destrue|x". "íes e| que vu|ou|s". "veste|x-te com vu|ou|s". "ba||a com vu|ou|s".
"|c /ee|||os". etc.. s`|nsere|xen en |`|mao|nar| d`aquests beroants oa|rebe
púbers | son res|on|í|cades com "(s|oues) ben v|c|ous" (o|coc). "ta||a`t e|
cos". "escup a |a oent | bara||a`t". ldo|s | cons|ones consum|ts en rev|s-
25 lb|d. |b|dem. Entre e|s M|erdas no d|uen "a|x| va anar |a h|stòr|a". s|no mes av|at "c|rcu|en
d|verses ||eoendes". "h| ha d|versos m|tes". "c|rcu|en mo|tes h|stòr|es"...
26 Ome Toxt||. C. Fe|xa.
99
tes popu|ars | maro|na|s com Sc||oc | Cc|ec|e
27
. en |ccaoas de orups
o0||s nad|us. en e| seu contacte amb a|tres bandes de no|s o0||s. en
d|scoteques | a|tres ||ocs o0||s son receptac|es d`una pr|mera express|o
d`un "nosa|tres" o0||. ja que van permetre a cadascun d`aquests no|s
recone|xer-s`h| m|tjancant una "estet|ca comuna"
28
|. per |a seva med|ac|o.
comu|oar amb e|s que compart|en aque||a |dent|í|cac|o.
E|s M|erdas es caracter|tzaran en aquest pr|mer moment per entrar amb
una íatxa | una act|tud aoress|va/v|o|enta a |es |ccaoas de Ñeza amb d|s-
cos de |cc| o0|| que |mposaran a |a íorca a |a resta de |a concurrenc|a.
Fatxa/maqu|||atoe | act|tud son conoruents amb e| ba|| "bo|o" | estrany
que semb|a mes un conjunt de peces teatra|s d|m|nutes carreoades d`|matoes
extravaoants. |nc|oent-h| actes com "buscar |a o|c|ca" amb e|s membres
d`a|tres bandes | ta||ar-se |es venes. torsos | bracos amb nava||es d`aía|tar.
cosa que de|xa espantades a|tres bandes no o0||s (o|scc|cccs. c|a|a|o0e|cs.
|cc|e|s). que ten|en a|tres íormes de re|ac|onar-se entre e||s.
Tocaron e| TÑT y e| S|ndrome de| Punk. L|eoaron |os M|erdas de Los Peyes todos
íachosos. Los demás se ret|raron a |as paredes. porque nad|e antes hab|a v|sto un
punk. Era como ver a |os Sex P|sto|s en v|vo. E| cantante de| S|ndrome. que |os cono-
c|a: "iUn sa|udo a |os M|erdas Punks!" "iToca a|oo de |os P|sto|s. ouey!". Para ba||ar
hac|an una rueda y cada qu|en |nventaba sus pasos. mov|an |os hombros y ten|an |a
mano en a|to. como s| estuv|eran act|vando: e| Benjas ba||aba y hac|a e| s|mu|acro de
que sacaba una p|sto|a y de que |os mataba a todos. punkoso. aores|vo. En med|o de
|a tocada toda |a banda |os ve|a aterrados pues se empezaban a cortar enírente de
todos. Yo. íue m| pr|mer |mpact|s|mo. Era e| jueoo de |a autodestrucc|on. E| Lor|to se
aventaba contra |as paredes y se desca|abraba e| so|o. lba chorreando. or|tando "que
|a ma|d|c|on de S|d v|c|ous". Eran como qu|nce oueyes que ba||aban en c|rcu|o y una
pareja en med|o. y de repente. e| morro y |a morra ca|an a| sue|o y se revo|caban
aoarrándose de| cue||o. m|entras |os demás empezaban a dar|es patadas dando
vue|tas como en una danza apache. Lo de| ba||e era b|en s|mu|acro. Tamb|en ba|-
|aban en parejas de hombres. se aoarraban |as so|apas y empezaban a or|tar y eso
sacaba de onda a todos. Una onda b|en b|zarra. con maqu|||ajes b|en expres|vos y |os
moh|canos roj|s|mos. Cuando acababa una ro|a me |os quedaba v|endo y e||os como
que hac|an que no conoc|an a nad|e. Tra|an una onda de que a| que no parec|a punk
no |e hab|aban. eran b|en e||t|stas dentro de| ro|...
29
27 Una v|a |mportant de transm|ss|o de| o0|| a| DF | a Ñeza |a van const|tu|r aquestes dues
rev|stes maro|na|s | |cc|e|es consum|des entre e| jovent de c|asse m|tjana ba|xa o popu-
|ar a |es secundàr|es | preparatòr|es. Aque||s usaran e| mater|a| íotooràí|c pub||cat per
e|aborar e|s seus prop|s botons (p|ns) | e|s seus d|ssenys de roba. | mod|í|caran a|x| |a seva
íatxa seoons |es |matoes o0||s v|stes a |es rev|stes. Es reve|arà a|x| |`|n|c| de| proces d`|dent|í|cac|o
amb e| que e|s era aí|.
28 En un sent|t et|mo|òo|c. es|e||ca observa Maííeso|| (1990:137-8) es |a íacu|tat comuna
de sent|r | exper|mentar. En aquest cas. es tracta de compart|r |`exper|mentac|o | e| sent|ment
que e|s provoca oaud|r d`un mate|x t|pus de mús|ca | |es act|tuds que e||s | e||es creuen
que h| ha darrere de|s sons.
29 Ome Toxt||. C. Fe|xa. 1991.
100
En un sent|t amp||. |es espectacu|ars |matoes sobre |`apar|c|o de|s M|erdas
a Ñeza poden |nterpretar-se com "íotooraí|es |nvert|des" o "m|ra||s
deíormants". "que reí|ecte|xen d`una manera d|stors|onada |es
contrad|cc|ons d`una soc|etat canv|ant en termes de v|da | de va|ors bàs|cs"
(Fe|xa. 1993:126). E| moment íotooraí|at pe|s M|erdas es e| que va tocar
v|ure a|s sectors popu|ars juven||s de|s vu|tanta en e| p|a econòm|c. so-
c|a| | educat|u.
En Ñeza no hab|a íuturo en muchas íormas. nuestras casas estaban amo|adas. y como
Mex|co t|ene deuda externa. yo pensaba que no. que m|entras no paoue |a deuda no
va a ver íuturo para Mex|co. Potten
30
dec|a: "Espero mor|r a |os 25. cPara que preocu-
parme por e| íuturo?" Y nosotros ten|amos ese ro||o. s| vamos a mor|r antes de |os 25.
pues ya. de una vez. a madrazos. pensábamos que no hab|a íuturo para |os punks y
as| |o v|v|amos. yo me cortaba |as manos o |a cara a rayones con v|dr|os de cerveza.
e| ro| era oo|pearnos y que sa||era sanore. botazos a| que estuv|era abajo...
31
En un sent|t mes restr|no|t. aquestes |matoes expressen com e|s M|erdas
van |mposar e| seu dom|n| s|mbò||c en e| mapa juven|| de co||es neza|orques:
usant com a e|ement de||m|tador entre "e||s" | e|s "a|tres" una màscara
que portava a |`extrem |a íac v|o|enta d`aque|| un|vers s|mbò||c. Les seves
conductes autodestruct|ves expressen |a íorta |dent|í|cac|o
32
d`aquesta joventut
amb |es cons|ones de| o0|| ano|es "Ño h| ha íutur": davant de |a |mposs|b|||tat
d`un canv| en e| p|a de |es cond|c|ons econòm|ques. soc|a|s | ex|stenc|a|s.
e|s o0||s de Ñeza. |oua| que e|s seus antecessors ano|esos. |nverte|xen/
"so|uc|onen" en e| p|a s|mbò||c a traves de |es màscares "|`ordre de
|es coses". Substant|us qua||í|cat|us com e·||a/aoa||. |e||c||/|ca | oc|a donen
compte d`un d|scurs d`|matoes constru|t de manera |nvert|da a com e|
28 En un sent|t et|mo|òo|c. es|e||ca observa Maííeso|| (1990:137-8) es |a íacu|tat comuna
de sent|r | exper|mentar. En aquest cas. es tracta de compart|r |`exper|mentac|o | e| sent|ment
que e|s provoca oaud|r d`un mate|x t|pus de mús|ca | |es act|tuds que e||s | e||es creuen
que h| ha darrere de|s sons.
29 Ome Toxt||. C. Fe|xa. 1991.
30 Johnny Potten. |nteorant de| orup Sex P|sto|s.
31 Podr|do. 13/06/88.
32 Mar|a Ana Porta| (1993:62) observa que "|as |dent|í|cac|ones soc|a|es se coníorman en un
ámb|to cu|tura| espec|í|co. a part|r de| cua| |os sujetos reconocen sus semejanzas con |os
m|embros de su (un) orupo. a| t|empo que se d|st|nouen de |os sujetos de otros orupos: se
construyen as| a part|r de un dob|e mov|m|ento: de "adentro" hac|a "aíuera" y de "aíuera"
hac|a "adentro". en razon de |a capac|dad de |nterpe|ac|on que tenoan "adentro" |os
s|on|í|cados oestados "aíuera".
101
sent|t comú |nc|òs e| d`a|tres bandes juven||s de Ñeza perceb|a |es
coses. Una de |es preountes amb |es qua|s m`he trobat es com aquesta
co||ect|v|tat de joves construe|x tota una |dent|tat soc|a| (|a o0||) "sense
íutur". Cons|dero que. prec|sament. |a construe|x a| vo|tant de compart|r
entre e|s seus membres |es sensac|ons de so|edat | de carenc|a. Obser-
vo que |`|mao|nar| |níant|| | púber de|s seus membres conjunta o superposa
|es seves exper|enc|es de v|da en |`àmb|t de parentesc (íam|||a. ve|nat) on
h| ha un bu|t d`av|s | pares absents. amb |es carenc|es que van exper|-
mentar en |`entorn soc|a| |mmed|at cases en construcc|o. sense serve|s.
L’expansió “Mierda” a Nezayork
Durant aquesta epoca. |a banda va cre|xer d`una manera |mpress|onant |
va arr|bar a ser. seoons e| M|te M|erda. d`entre 500 | 600 membres. Es va
expand|r pr|nc|pa|ment entre e|s no|ets que tot just sort|en a re|ac|onar-se.
e|s qua|s s`|dent|í|caven amb |`espectacu|ar|tat de |es seves conductes
transoressores. Entre 1982 | 1985 van ten|r tres "oenerac|ons" de membres.
E|s M|erdas deí|ne|xen com a oe|e|ac|c cada nou rec|utament de no|s |
no|es mentre e|s seus membres es cone|xen | exper|menten |ntensament
exper|enc|es en conjunt que e|s marquen com a oenerac|o
33
. La seoona
oenerac|o es íorma cap a| 82 | està composta pe|s |nteorants "or|o|na|s"
de Los Peyes. mes quaranta o c|nquanta membres de |a banda de Los
Potos. La oenerac|o de| 83 |a marquen dos ||ocs que serve|xen de punts
de trobada | d|sbauxa. e| Consejo
34
| |a C||n|ca 75
35
. en que e|s membres
arr|ben a ser dos-cents c|nquanta. | |a quarta es produe|x entre e| 84 | e|
85. quan e|s M|erdas arr|ben a| seu apooeu com a banda a Ñeza. amb
c|nc-cents o s|s-cents membres que es d|v|de|xen oroan|tzat|vament "per
33 lndubtab|ement. |a íorma en que e|s MP deí|ne|xen oe|e|ac|c es d|íerent de |a reconeouda
soc|a|ment. Una comparac|o entre totes dues deí|n|c|ons d|r|a que e|s MP entenen com a
oenerac|o e|s "orups d`edat" o "orups de semb|ants". E| 1991 de|en que comptaven set
"oenerac|ons".
34 Un |oca| de| Consejo Pestaurador de Co|onos. íormat pe| mov|ment de co|ons. pares de|s
que ||avors eren d`una co||a/banda. per so|uc|onar prob|emes reíerents a|s seus terrenys.
E| |oca| tambe era prestat per rea||tzar-h| |ccaoas o a|tres act|v|tats.
35 És |a C||n|ca número 75 de |`lMSS. ub|cada a |a co|òn|a Aoua Azu|. Co|nc|de|x e| número
d`aquesta c||n|ca amb |`any 1975. en que van soro|r e|s Sex P|sto|s a Ano|aterra. E|s M|erdas
que es juntaven en aque|| ||oc es van comencar a anomenar M|erdas Punks 75 (| |es seves
p|aques eren MP~75) caba||st|cament.
102
sectors"
36
seoons |es co|òn|es en |es qua|s v|uen e|s seus membres. ten|nt
en compte que |a banda estava d|str|bu|da per tot Ñeza: a Las Aou||as.
Los Peyes - La Paz. v|||ada. Sor Juana. Esperanza. San Juan. Laoo Azu|.
|a P|ru|es. e| Pa|mar. | que e| seu dom|n| arr|bava a |`Araoon (DF) | lztapa|apa
(DF).
Son d|verses |es maneres amb que e|s MP estenen e| seu dom|n| com a
banda entre |es co|òn|es de Ñeza. Aqu| vu|| reve|ar |`|mportant paper que
comp|e|xen |es xarxes de soc|ab|||tat entre semb|ants que e|s no|s estab|e|xen
a |`|nter|or de|s àmb|ts de soc|a||tzac|o. en e|s qua|s v|uen part de |a seva
ex|stenc|a com a joves. Aquests son |a íam|||a extensa (oermans. cos|ns).
|`esco|a pr|màr|a | secundàr|a | e| barr|. En oenera|. |es bandes que despres
es convert|r|en en sectors de|s M|erdas es van íormar a part|r de "con-
tao|ar" amb |a seva mús|ca | |a seva íatxa a|tres no|s am|cs de| barr|. de
|`esco|a |. a mes. e|s parents que ten|en en a|tres barr|s. Tanmate|x. en
|`un|vers de co||es neza|orques. on e| ro| entre |es bandes es |mposar-se
a|s a|tres portant |es m|||ors íatxes. |a |matoe mes aoress|va | v|o|enta
(destruct|va) | ten|nt o manten|nt un terr|tor|. |a terr|tor|a||tat cada veoada
mes extensa que e|s M|erdas van asso||r a traves de| cre|xement numer|c
espectacu|ar de|s seus membres "eramos un putero y por eso no nos
hac|an nada" va acabar mater|a||tzant e| seu ja |nneoab|e dom|n| s|mbò||c.
La socialitat punk
Des d`un atansament a |a soc|a||tat o0||. es a d|r. a| t|pus de sens|b|||tat.
a |`est|| que espec|í|ca |es re|ac|ons que estab|e|xen e|s orups a| seu |nte-
r|or | amb e|s a|tres. |a |nteracc|o soc|a| de|s MP. com veurem a |es pào|nes
que seoue|xen. està marcada cap a |`|nter|or de| orup per una |òo|ca que
posa |`accent en |a d|mens|o aíect|va | sens|b|e: mentre que cap a |`exter|or
en |a seva re|ac|o amb a|tres bandes o0||s | no o0||s de Ñeza | e|
D|str|cte Federa| semb|a or|entar-se per una a|tra |òo|ca. |a de |a d|íerenc|ac|o
(| desqua||í|cac|o) de |`"a|tre".
E| cur|os mov|ment entre "conquer|r" adeptes | membres | |mposar e| seu
dom|n| a a|tres bandes juven||s a traves de |a posada en escena d`una
màscara terror|í|ca rec|ama una adequac|o de |a noc|o de soc|a||tat "com
36 E|s MP van arr|bar a ten|r e| 1985 dotze "sectors" (bandes). cada un de|s qua|s ten|a e| seu
prop| nom | autonom|a en |es seves re|ac|ons amb a|tres bandes amb |es qua|s compart|a
terr|tor|.
103
a íorma |úd|ca
37
de |a soc|a||tzac|o" proposada per Maííeso|| per reve-
|ar amb m|||or exact|tud aquesta tens|o. La soc|a||tat entre e|s no|s | |es
no|es de |a Ñeza de co||es s`object|va en |a construcc|o de xarxes am|ca|s
sobre |a base de |`empat|a |/o s|nton|a. però tambe en estrateo|es destruct|ves
d`|nteracc|o entre |es d|verses bandes. ja que e| que es "|úd|c" no exc|ou
e| coní||cte. |a batussa | |`aoress|v|tat envers |a de||m|tac|o de |`espa| prop|
| a||e. Per comprendre a|ouna cosa d`una rea||tat "astuta | |ncopsab|e" com
|a soc|a||tat usare a|ounes metàíores ancorades en |`|mao|nar| de|s joves
rockers que e|s serve|xen com a estrateo|es per constru|r d|íerenc|ac|ons
cateoor|a|s.
"Son dos. |as caras de |a |una son dos". d|u F|to Páez en una canco d`un
de|s seus ú|t|ms d|scos. en que reactua||tza |a metàíora p|nkí|oydesca de
|a decada de|s se|xanta/setanta
38
. Eíect|vament. |a soc|a||tat te dos cares
|. com |a ||una. es troba en e| costat c|ar o es troba en e| íosc. La íoscor
| |a ||um no son mes que maneres metamoríosejades d`exp||car e|s sent|ments
íoscos | c|ars que cada esser humà expressa en |a seva íorma quot|d|ana
d`actuar amb e|s a|tres. Les dues noc|ons es poden v|ncu|ar de manera
product|va amb e|s p|antejaments íreud|ans sobre |`eros | e| tànatos. E|
pr|mer. eros. remet a |a recerca de p|aer des de |es necess|tats v|ta|s. | e|
seoon. a |a pu|s|o de mort | a |a capac|tat d`autodestrucc|o. Quan |a cara
||um|nosa s`expressa es poss|b|e acced|r a| costat creat|u de |`esser humà
en re|ac|o. en co||ect|u. amb |a íosca aspectant s`expressa e| costat aoress|u.
tancat. de| orup. A |a pr|mera. |es sensac|ons | sent|ments aíect|us/amo-
rosos s`|mposen a |a por/terror que provoca |a "ía|ta d`amor" de| costat
íosc de| cor. A||ò ||um|nos s`expressa bàs|cament en |es re|ac|ons reonants
a |`|nter|or de |a banda de|s M|erdas. en |a |mp||cac|o aíect|va pass|ona|
de|s seus membres. A||ò íosc es man|íesta en |es re|ac|ons de |a banda
com a co||ect|u amb |es a|tres bandes de Ñeza. en |a por que s`expressa
a |`a|tre a traves de |a seva aoress|o | destrucc|o.
37 En e| marc de| parad|oma estet|c. a||ò |úd|c ser|a e| que no es preocupa per cap t|pus de
í|na||tat. de mot|u pràct|c o ut|||tat: tambe a||ò que est|||tza |`ex|stenc|a o aque||a espontane|tat
v|ta| que soste "estar junts sense ocupac|o" (Maííeso||. 1990: 150).
38 La canco de| |cc|e| aroent| F|to Páez íorma part de |`LP F| amc| oeso0es oe| amc|. F|to
pertany a |a oenerac|o |cc|e|a de| vu|tanta. E| orup de rock prooress|u de í|na|s de|s se|xanta
| entrada de|s setanta P|nk F|oyd te entre |es seves obres mus|ca|s dest|nades a no per|r
durant oenerac|ons |a ca|a /csca oe |a ||0|a. que metamoríoseja amb aquesta |matoe
|`ex|stenc|a de dos costats (e| c|ar | e| íosc) en |`esser humà | |a soc|etat.
104
E|s o0|||es neza|orquesos. |oua| que a|tres o0||e|as. van creure que acced|en
a |a |||bertat de "ser" cobr|nt-se amb una màscara aoress|va per espantar
|a por |nterna que susc|ta estar |mmers en |a v|o|enc|a co||ect|va | soc|a|
de Ñeza. A còp|a de pa|||sses. batusses. abús de drooues | morts v|o|en-
tes. e|s M|erdas van arr|bar a dom|nar part de| terr|tor| de co||es neza|orques.
que e| 1985 estava pob|at per 130 bandes. | van ser "respectats" í|ns | tot
per |a mate|xa po||c|a.
Los Coquetos eran una band|ta de d|sco|ocos que se juntaban írente a| Pa|ac|o Mu-
n|c|pa|. Una vez estaban como 50 de e||os y ||eoaron como se|s de |os M|erdas y |os
Potos por detrás de| Pa|ac|o Mun|c|pa| y |os sacaron en tend|da a punta de cadenazos.
p|edras y tab|ques. Guey que encontraban se |o acababan. Ñad|e se atrev|o a acercárse|es.
D|cen que |os t|ras desde e| Pa|ac|o. sacados de ped|s|mo y n| |as manos met|eron.
Otra vez contra |os Porí|r|os desde ah| nos tomaron un poco de respeto. despues
de| revo|t|jo que se hace con |os coco|azos. un morro de e||os ||eoa corr|endo y con-
íunde a| La|o y a| Páp|do con |os de su banda y aoarra e| La|o y |e estampa un tab|que
as| en |a cara y se |a deja p|ana. |e vo|o |a nar|z...iEra nuestra epoca oanda|||ta. no
hab|a qu|en nos parara!
39
E| preu de| "poder" va ser mo|t a|t: morts. empresonaments. tra|c|ons.
d|ar|s est|omat|tzants. ja que e|s actes aoress|us provoquen en |`a|tre reacc|ons
|oua| o mes aoress|ves a traves de revenoes o venjances. Les batusses
que provocaven e|s M|erdas e|s van comencar a tornar en íorma co||ect|va
o persona|. Mo|ts de|s seus membres van ser dec|arats morts en v|da
per a|tres bandes. íer|ts de ba|a. massacrats o morts. Mo|ts v|v|en en |a
parano|a tota| durant un bon temps | hav|en de m|rar sempre de no passar
per terr|tor|s enem|cs
40
. En aque|| moment |`aoress|v|tat contra e|s o0||s
| contra e|s M|erdas en part|cu|ar e|s íe|a b|ancs vu|nerab|es de qua|sevo|
revenja:
39 E.T. 14/08/90. Baco. C.Fe|xa.
40 Encara avu|. quan |a banda està en ext|nc|o | e|s seus membres estan |nser|ts. d`a|ouna
manera. en e| s|stema product|u | reproduct|u de |a soc|etat. mo|ts no poden anar a determ|nats
barr|s | encara temen |es poss|b|es venjances d`"antany".
105
En |a tocada andaba tomándome una cerveza. ||eoaron Los Pebe|des y nos coníun-
den con |os Apestosos porque |bamos todos b|en íachosos y con |os pe|os de punta.
Me puse a meter paz: Ño. que nosotros nunca nos hemos manchado con ustedes...
Ño. que uds. qu|eren ser |a |ey de| barr|o. nos respond|eron. Como a dos metros. un
chavo de e||os aoarra un bote||azo y que |o av|enta en p|ena jeta de otro que emp|eza
a sanorar. Cá|mense. no es para tanto. estamos en e| barr|o. Ños t|raron un bote||azo.
|ueoo unas p|edras. no. ya pus sobre de e||os. Todos estábamos enojados. nos pren-
d|mos y que |os correteamos hasta su barr|o y que se meten a sus casas y sacan
armas. Ñosotros no ten|amos en ese t|empo p|sto|as. Ños d|sparan. m| error íue cubr|r
con e| cuerpo a unos chav|tos que |ban con nosotros y que s|ento ca||ente. que me
ía|taba e| a|re. que me desmayaba. Me recoo|eron. Te d|eron un ba|azo. Me espante
muy oacho y perd| e| sent|do. En e| Hosp|ta| no pud|eron sacarme |a ba|a... Cuando
sa|| sent| oanas de venoanza. de vo|verme ma|o. Yo no hab|a s|do manchado con |os
chavos y ahora aunque no me h|c|eran nada ||eoaba con un envase de reírescos. de
caouama y ip|as! en su cara. |es daba otra |máoen de m|. En ese t|empo me compre
un arma con |a maí|a y hubo otra bronca donde ba|acearon a| Zurdo. un cuate. es-
taba oruesa |a ba|acera y yo apunto y p|as. p|as. p|as. La v|o|enc|a en ese t|empo era
como moda. todos pe|eándose por cua|qu|er cos|ta. Hubo broncas hasta por una
mona de act|vo y por una quemada de c|oarro. Hasta |a íecha ha hab|do broncas por
pendejadas. por querer ser |a |ey de| barr|o...
41
E|s cod|s de soc|a||tat en aque||a m|crosoc|etat de banda neza|orquesa
remeten a| costat íosc de| cor. E| barr|/terr|tor| es porta a qua|sevo|
esdeven|ment pe| qua| |a banda trans|t|. ja que està |nter|or|tzat en e|s seus
mov|ments. en e| ca|o mes pròx|m. en |a manera com es veste|xen. | s`ha
de deíensar de poss|b|es aoress|ons per part d`a|tres co||ect|us. La creenca
comuna que |`atac (s|mbò||c/í|s|c) avanca | írena qua|sevo| poss|b|e aoress|o
per part de |`a|tre com una de |es m|||ors estrateo|es per deíensar e| barr|
no permet trobar sort|da a |es |matoes | v|venc|es c|rcu|ars aoress|ves
com "batussa"/"venjanca"/novament "batussa" que. com e| v|deo d`una
pe|||cu|a que ja es va v|ure. avorre|x | te un preu mo|t a|t: perdues emoc|ona|s.
cu|pa per aquestes | per estar v|u.
La soc|a||tat no nomes es v|u des de| costat íosc de| cor. tambe | s|mu|tàn|ament
des de| ||um|nos. |`amoros. Son e|s "moments d|v|ns" en que e| ouerrer
aba|xa |`espasa per trobar e| perdo. |a compass|o. |a pau. |a bondat. |a
jo|a. |`acceptac|o. |`entreoa. |a un|o en "|`a|tre" pròx|m. |nt|m. coní|ab|e. en
|a banda. La soc|a||tat |nterna a |a banda semb|a com soste Maííeso||
per a|s m|croorups europeus "sacra||tzar-se". E| barr|. e|s antres. |es
cases son meres puntuac|ons tr|v|a|s de |a soc|a||tat. Tanmate|x. son |es
act|v|tats co||ect|ves de |a joventut que a||à hab|ta o trans|ta |es que produe|xen
una success|o d`amb|ents. de sent|ments | emoc|ons (atmosíeres) compart|ts
41 Podr|do. C. Fe|xa.
106
que serve|xen d`"aroamassa" de |a |dent|tat de|s MP. Son e|s sent|ments
compart|ts (amor/od|) que a ta|| de v|nc|es |nv|s|b|es serve|xen de suport
a |`"estar junts". Maííeso|| denom|na aquesta íorca aoreoat|va | subterràn|a
de |a soc|a||tat contemporàn|a a |es orans c|utats e| "d|v| soc|a|"
42
.
E| "d|v| soc|a|" es e| que permet a|s M|erdas en e| context juven|| de co||es
neza|orques (e| íred/|`|nhumà) "recrear cenac|es en e|s qua|s s`està ca|ent"
43
.
A traves de| íet d`"estar ca|ents" |a banda domest|ca a|hora que s`ac||mata
a un entorn í|s|c | humà com e| de Ñeza que sense e|| ser|a |mposs|b|e
hab|tar. A |a veoada que s`apren a od|ar destru|nt o matant |`a|tre. s`apren
a est|mar. a va|orar |a v|da. És en |es s|tuac|ons dures. penoses |
commovedores. en aque||es on s`eníronta a |a mort. on |a banda íunc|o-
na com una "comun|tat emoc|ona|". És a||| on amb major íorca es para
atenc|o a| que une|x. a "|a un|o pura sense cap a|tre cont|nout". d|r|a Maííeso||
(1990: 47). "un|o per aírontar junts d`una manera oa|rebe an|ma| |a presenc|a
de |a mort. |a presenc|a en |a mort". És en |a ba|a rebuda: en |a mu|t|tud
de cops donats: en |a íoscor de|s carrers que s`han de travessar corrent
sense ser atrapat per |es bandes enem|oues: en e| "no m`obro" d`aquesta
batussa: en e| rescat o venjanca per a un company que va caure en mans
d`una a|tra banda: en e|s empresonaments | en |a no-de|ac|o: en e|s s||enc|s
còmp||ces davant d`a|oun esdeven|ment neíast v|scut en comú: en |es morts
per bara||a o per drooa de |a banda: en deí|n|t|va. es en |es /e||oes
coe||es de| orup on es v|uen e|s sent|ments mes proíunds que creen |
recreen va|ors mes "nets" | per a|xò "rea|s"
44
.
Estaba con |as S|oux. con |os demás de| sector Caravana. estaban tomando. a| La|o
|e ousto s|empre e| tequ||a. ||eoaron |os Dementes a ped|r un paro: ah| van. La|o
s|empre |ba por de|ante en |as broncas. |es av|enta |a bote||a a |os t|pos esos. uno de
e||os se vo|tea y as| nomás. ipas! a| pecho y |o tumbo. Cuando v|eron e| ba|azo dos/
tres se sacaron de pedo y pun. sa||eron en tend|da. entonces. e| La|o. as| como estaba
t|rado. a|canzo a aoarrar a| Páp|do: iTú no. puto. tú no me vas a dejar mor|r so|o! Y
e| p|nche Páp|do se |e queda v|endo y se queda. con m|edo y todo se quedo e| ouey..."
45
42 En rea||tat treu |a |dea bàs|ca de Durkhe|m | ho ub|ca com un aspecte d`una a|tra carac-
ter|st|ca mes abastadora de |a soc|a||tat. |a potenc|a. es a d|r. "vo|er v|ure". ldea que a| seu
torn assume|x de |a proposta v|ta||sta "h| ha v|da en ||oc de res". com a aí|rmac|o a| vo|er
v|ure en soc|etat (Maííeso||. 1990).
43 Maííeso||. 1990.
44 En contrapos|c|o a |a mora| soc|a|. |a comun|tat emoc|ona| íundada en a||ò "|oca|". e|
terr|tor| | |a proxem|a crea |a seva pròp|a et|ca | so||dar|tat comun|tàr|a.
45 Baco. C. Fe|xa.
107
Son. prec|sament. aquestes exper|enc|es en que |a pu|s|o per estar junts
| "donar-se ca|or. donar-se cops de co|ze. íreoar-se mútuament". es a
d|r. aquest "vo|er v|ure" es va|orat | |nter|or|tzat com a ta|:
A veces p|enso que me puedo mor|r de otra cosa. de a|ouna rad|ac|on so|ar. de
una bomba nuc|ear. de cáncer y no |e tenoo m|edo a |a muerte. se que en a|oún
momento me va a ||eoar. La ún|ca rea||dad es |a muerte porque comprendes e|
va|or de |a v|da.
46
Les s|tuac|ons que es v|uen en comú ían una var|etat d`atmosíeres emoc|ona|s
que queden de íorma perenne en |a memòr|a |nd|v|dua| | co||ect|va de |a
banda com a e|ements que íormen e| substrat de |a seva |dent|tat. La memòr|a
d`aquests joves reo|stra s|tuac|ons s|on|í|cat|ves en termes persona|s: |a
pr|mera veoada que va esco|tar un orup o0||. "|os v|ajes o a|uc|nes con
e| chemo". e|s va|edors. |es s|tuac|ons que es v|uen per ten|r sobrenoms.
estar junts esco|tant a tot vo|um a|ouna canco. |a pr|mera |ccaoa. e|s |e/e|s.
|a |n|c|ac|o en |a banda. |a pr|mera ba|xada a| T|anou|s de| Chopo. |a pr|-
mera borratxera. |es excurs|ons a More|os amb |a banda. |a pr|mera bara||a.
|a pr|mera exper|enc|a sexua|. |a nòv|a. |a conxorxa amb en ta|. |a íormac|o
de| orup de rock. etc. Tanmate|x. e||es "va|en" en tant que son exper|mentades
| sent|des en co||ect|u.
Cuando con |a banda se oroan|zaron |as pr|meras exper|enc|as sexua|es de más de
uno. muchos no sab|an como empezar o como acabar. Ñosotros |bamos a una caíe-
ter|a muy seou|do porque eran nuestros va|edores |os dueños. lbamos b|en íachosos
y |os ayudábamos a atender a |a oente y te daban una prop|na acá. L|eoaba |a Tepo.
una nena. y una vez |os desorac|ados me encerraron con e||a en e| baño y yo estaba
aterrado. v|endo que no me dejaban sa||r. E||a me emp|eza a abrazar y ya empece yo
tamb|en a manosear y emp|eza todo e| coto y me preounta cverdad que no |o has
hecho? Ño. Ay me raye. Tamb|en consp|raron contra e| Zomb|e. que |e av|entan a |a
m|sma morra y |os dejaron encerrados una noche con candado. A| d|a s|ou|ente |os
encontraron muertos de hambre. Bueno. |a oportun|dad. porque todos a esa edad se
ponen a presum|r: que yo |o he hecho que con dos-tres v|ejas y no...
47
E| orup de semb|ants te una |mportànc|a centra| en aquest moment en |a
v|da de|s no|s. Davant un mon adu|t (íam|||ar. esco|ar. soc|a|) que neoa
|`ex|stenc|a de|s joves. |a banda "dona va|or" a cada un de|s seus membres
| e|s poss|b|||ta ex|st|r aí|rmat|vament com a persones. P|tua|s com |a |n|c|ac|o
a |a banda | |`s|am. que v|stos des de íora ser|en qua||í|cats de v|o|ents |
mancats d`amor. des de |`actor banda son |nterpretats com a s|ones d`amc|csa
acceo|ac|c | |ecc|e|·eme|| que || d|uen de |a seva ex|stenc|a.
46 Podr|do. C.Fe|xa.
47 Baco. C. Fe|xa.
108
Ese año conoc| a| Zomb|e. m| compadre a |a hora de sa||rnos a |as tocadas. M| pr|-
mera borrachera íue con e|. É| ten|a 15 o 16 años. yo 14. yo |e enseñaba mús|ca y yo
aprend| mañas con e|. Somos como hermanos hasta ahora. Una s|ncer|dad a toda
prueba. e| me dec|a m|s deíectos. yo |e dec|a |os suyos y despues de pe|ear un rato
ya acabábamos de cuates y nos |bamos por ah| a acabar e| ro|. A veces ||eoaba
temprano con e| |os dom|noos. me |nv|taba un jarro de caíe. sacaba |a orabadora y
ah| estábamos todo e| d|a. oyendo "Perro de dos cabezas" de Status Quo a todo
vo|umen. v|endo pasar a |a oente y tomando caíe...
48
Un de|s pr|nc|p|s d`un|tat entre e|s membres o0|| es e| "s`es Un Co||ect|u
en |a d|íerenc|a". es a d|r. en e| respecte a |a |nd|v|dua||tat de cada un de|s
seus membres a traves de |a seva acceptac|o en |a íatxa. act|tud. ba||.
Aquests vectors estet|cs d`aoreoac|o estan "carreoats" per una va|orac|o
que te en e| c|m de |`acceptac|o |`c||o||a|||a|. a||ò esoec|ac0|a|. e| que es
o|co| de cadascú. Aquesta va|orac|o | e|s cod|s et|cs exposats mes
amunt reve|en c|arament que es |a soc|a||tat de t|pus empàt|c e| pr|nc|p|
un|í|cador/|nteorador de |es d|íerenc|es |dent|tàr|es a |`|nter|or d`aquesta
joventut o0||. La soc|a||tat empàt|ca tambe es produe|x entre e|s M|erdas
| a|tres bandes o0||s que cone|xen a |es |ccaoas que es rea||tzen d|ns o
íora de Ñeza |. part|cu|arment. quan "ba|xen" a| T|anou|s de| Chopo. Des
de| 1983 cone|xen Los Pamones de T|ane. e|s FZ d`Azcapo. e|s Chuchos
(despres Punks Ñot Dead) de| DF
49
| a|tres bandes. Amb a|tres bandes
no o0||s de Ñeza e|s MP íaran a||ances. Tanmate|x. aquestes a||ances es
caracter|tzaran per |a seva írao|||tat | íruoa||tat pe| context de co||es en que
es rea||tzen coní||ct|u |. seoons semb|a. marcat per una tens|o permanent
entre |a pau (precàr|a) | |a ouerra (oa|rebe constant).
48 ET. 14/08/90.
49 Los Chuchos. base de|s Punks Ñot Dead. van ser una banda amb caràcter metropo||tà: en
rea||tat pot ser caracter|tzada com una metabanda. Es íormen a| Chopo amb membres
d`a|tres bandes o no aí|||ats a cap banda. e|s qua|s hab|ten o seoue|xen d|íerents rumbs de|
D|str|cte Federa|. E| vector de |a seva aoreoac|o es |a seva |dent|í|cac|o amb |a |matoe |
soro|| o0||s. Les caracter|st|ques pecu||ars de|s PÑD com a banda van ser no ten|r terr|tor|
í|s|c | no demanar a|s seus membres |a desaí|||ac|o de |es seves bandes d`or|oen. E|s PÑD
es d|st|no|ran de |es a|tres bandes o0||s autoqua||í|cant-se de banda metropo||tana versus
|es bandes |a|c|e|as (de barr|).
109
El Chopo
50
i els punks
E| 82 ||eoue a| Chopo porque me p|at|caron en e| CCH que ex|st|a un t|anou|s de puros
rocanro|eros. En e| t|anou|s. todo e| mundo |ntercamb|aba d|scos y casettes. era e|
esp|r|tu de| t|anou|s. nada de |ucro. Lueoo |ba cada sábado a| Chopo con m| bonche
de d|scos para |ntercamb|ar. recuerdo que por un d|sco |mportado te daban dos na-
c|ona|es. var|as veces me reoa|aron d|scos. pr|mero me preountaban s| me oustaba
ta| orupo. s| contestaba con a|oún comentar|o. ah| me |ba. |ueoo yo reoa|aba a|oún
cassette como devo|v|endo e| íavor. empece a par|ar con todos... E| Chopo íue |a oran
escue|a. ah| aprend| que más que e| vest|do y |a tocada y todo eso. ten|a que conver-
t|rse (e| rock/e| punk) en una íorma de v|da. |os h|pp|es eran eso y |ueoo ya se adapto
a| punk..."
51
Son d|verses |es íunc|ons s|mbò||ques que comp|e|x e| T|anou|s Chopo
per a|s o0||s de| DF | e|s de c|utat de Ñeza. D`una banda. es un ||oc
d`|ntercanv| | cone|xement de nou mater|a| | íatxa o0||s. De |`a|tra. es un
àmb|t d`|ntercanv| cu|tura| | s|mbò||c entre e||s | d|íerents co||ect|v|tats |cc|e|es
com e|s ||o|s. e|s |ea//s. e|s rupestres. etc. A|xò permet deí|n|r e| seu
"nosa|tres" o0|| a part|r de |a de||m|tac|o amb "a|tres" |cc|e|s |. s|mu|tàn|ament.
saber-se part d`un tot |mao|nar| que transcende|x |a seva pròp|a cond|c|o
o0||. un se| |cc|e| com a íorma de v|da | no nomes per |a íatxa. |a
|ccaoa. Una manera de r|tua||tzar |a seva ex|stenc|a com a |cc|e|s | o0||e|as.
es a d|r. de part|c|par d`una |dent|tat major. es tornar cada d|ssabte.
Antes de| 83 |a banda no conoc|a e| Chopo. Ños ||eoo |a not|c|a que ex|st|a un t|anou|s
de rockers y de punks y de todo eso. La noche anter|or a |a pr|mera vez que íu| no
pod|a dorm|r. era como una ||us|on. Ya b|en temprano todos nos íu|mos para a||á y e|
Chopo |n|c|a como a |as 10. A||| conocemos bandas punks que nunca hab|amos v|sto
en |a v|da: que |os PÑD. |os de| Mo||no. |os de Santa Fe. cQue onda con ustedes? nos
dec|an. Ñosotros somos |os M|erdas Punks de Ñeza. Estuv|mos todo e| d|a conectando
con |os dueños de |os puestos. Empezamos a |r todos |os sábados. Ñuestra band|ta se
puso a trabajar. a ||mp|ar coches o v|dr|os o a vender ch|c|es o a cantar en |os cam|o-
nes y ||eoaba e| sábado y a comprar cosas. son|do. d|scos con a|oo d|íerente para
que en |a noche |os pus|eran |os son|dos en |a tocada. L|eoábamos a| barr|o a pre-
sum|r con |o nuevo. Toda |a noche escuchábamos e| cassette que hab|amos compra-
do. Tamb|en conoc|mos a oente como e| Ganso. e| Chucho (PÑD). yo |os ve|a más
punks que uno. En ese t|empo aún no usábamos |os moh|canos. pero e||os ya tra|an
50 E| nom de| mercat cu|tura| |cc|e| de| Chopo prove de |`espa| |nst|tuc|ona| a| qua| va ser
creat e| 1980 e| Museo de| Chopo. A|xò va ocorrer quan Anoe|es Mastretta en va ser |a
d|rectora | va permetre |a coní|uenc|a de seou|dors de |es mús|ques ca||c |0e/c. /c|c||c|e
| rock a |a nau centra| de |`ed|í|c|.
51 Baco. C. Fe|xa.
110
a|oo as|. Tamb|en su ropa. Ñosotros andábamos de chamarra. panta|on neoro y ca-
m|sa b|anca con |etras y p|ntura. E||os ten|an ropa oabach|||a. con estampados de |os
Sex P|sto|s. Ñosotros |es preountábamos como |a conseou|an y e||os nos dec|an que
se |a hab|an comprado a dos/tres buroueses... Despues |os m|smos punks maro|na|es
como e| Chucho y |a Zapa o e| Ju|y (PÑD) hac|an ropa acá. chamarras de p|e| y as|.
para punks.
52
F|na|ment e|s o0||s van ass|onar a| Chopo una íorta càrreoa s|mbò||ca a|
v|ure`| com e| ||oc que va permetre |a comun|cac|o constant entre e|s o0||s
ex|stents a| D|str|cte Federa| | a Ñeza | que se sabess|n part d`una comun|tat
major. |mao|nàr|a. |a o0|| |nternac|ona|. E| Chopo es v|scut despres de
|`any de 1983 com |`espa| d`|nteracc|o soc|a| mes |mportant entre e|s
o0||s perque "no era terr|tor| de n|noú". es a d|r. era un ||oc neutra|. caràcter
que n| e|s íorats n| a|tres antres ten|en. S|mu|tàn|ament. e| mercat permet
una seoona d|íerenc|ac|o |dent|tàr|a entre |es bandes o0||s de Ñeza. de|
D|str|cte o d`a|oun a|tre ||oc. "nosa|tres e|s M|erdas" eníront "e|s PÑD".
E|s pr|nc|pa|s s|mbo|s de d|st|nc|o entre una banda | |`a|tra son |a íatxa. e|
pent|nat | |a mús|ca que esco|ten. emb|emes que portaran a extrems per
ser reconeouts | respectats entre e||s. A d|íerenc|a de|s no|s banda. entre
e|s o0||s es tracta de compet|r co||ect|vament per d|st|no|r-se e|s uns
de|s a|tres. es tracta d`usar |es (mate|xes) coses de manera d|íerent | expressar-
ho a traves de| ba||. de |a oa||a. de postures | act|tuds.
E| ro| entre |os punks era ser or|o|na|: ponerte una oarra. hacer|e una rasoada. un
c|erre. que se v|era ún|co. Los M|erdas tra|an una estet|ca prop|a. era e| eíecto de |os
moh|canos rojos y anaranjados y no se rapaban e| pe|o como |os moh|canos c|ás|-
cos. era una comb|nac|on entre moh|canos y S|d v|c|ous. Tamb|en e| hacer cosas
hech|zas. |as hombreras. |os p|cos. |os torn|||os. |os pedazos de bota |ncrustados en |a
ropa eran parte de |a estet|ca m|erdera. Usábamos mucho |os v|n||es (p|e|es s|ntet|-
cas). |as p|e|es de an|ma|es. |as bot|s|mas de motoc|c||stas. |as de| ejerc|to y todo en
neoro con eíectos b|ancos que br|||aban. corazas. chamarras a| est||o Mad Max. Los
de |a San Fe||pe de Jesús. usaban |a p|e| y |as botas. tamb|en te|as desoarradas o
|m|tac|ones. muy or|o|na|. La estet|ca de T|ane era otra onda. una más p|sto|era (Sex
P|sto|s). orandes sacos. cam|sas b|ancas. |as corbatotas. |os pe|nados hac|a arr|ba.
|as ojer|s|mas y |os |ab|os neoros. Cada qu|en hac|a su est||o y su or|o|na||dad. Cuando
se h|zo |a paz entre |os M|erdas y |os PÑD. e||os tomaron mucho de |a estet|ca m|erdera.
Lueoo. |os punks de| d|str|to se vo|v|eron b|zarr|s|mos. Como que aoarraron una com-
b|nac|on de todas |as oarras que hab|a acá y a||á...
53
52 Podr|do. C. Fe|xa.
53 Baco. C. Fe|xa.
111
La transició cap a la seva construcció com a banda cultural i política
Saoaoc oe V|e|oa / |ao|e es ||cce||e
La sort|da de |a íoscor. de |`autodestrucc|o. | e| tràns|t a |a ||um. a |a seva
construcc|o com a cu|tura | mov|ment o0||. va ser un proces empes per
d|versos íets
54
. En pr|mer ||oc. |a í||mac|o d`una pe|||cu|a (Saoaoc oe V|e|oa.
produ|da | d|r|o|da per Greoor|o Pocha) | un v|deo (|ao|e es ||cce||e. de
Sarah M|nter) en que e|s protaoon|stes eren e|s mate|xos M|erdas Punks
| bandes a||ades amb e||s: e|s Peos. e|s Warr|or`s. e|s Adanes. e|s Fuo|t|-
vos | e|s Boys Pockers. La dramat|tzac|o de |a seva s|tuac|o com a o0||s
e|s va poss|b|||tar un m|ra|| catàrt|c | a|||berador de |a seva autodestrucc|o.
A mes. |a trama de |a í||mac|o permet treba||ar |a |dea de |a un|tat de |es
bandes contra |a po||c|a. contra |`autor|tat.
Cae |a razz|a y en e| |uoar donde se escond|eron punks y rockers hab|a conatos de
bronca a cada rato. se para un punk y d|ce: "A||á aíuera nos estaban correteando
pero aqu| estamos so|os. Las bandas deben estar un|das contra |a po||c|a". Se estre-
chan |as manos y emp|ezan a cam|nar todos juntos. punks y rockers. hasta e| Peñon.
Mús|ca de PlL y de v|cente Pojo. e| Gato se cruc|í|ca de cabeza. otros jueoan sobre
|a cruz. hay una ser|e de metáíoras y se ve e| br|||o de |a c|udad despues de| ho|o-
causto. Ah| acaba e| m|to. con |a |dea baj|ta |a mano de |a un|on de bandas.
55
És a traves d`aquests joves rea||tzadors tambe que e|s M|erdas cone|xen
e|s /a|z||es
56
o0||s | amb a|xò es comencen a preountar pe| que hav|a
passat en e| mov|ment a|s vu|tanta.
Por pr|mera vez yo conoc| |os íanz|nes de España. de A|eman|a. veo que e| ma|trato
a |os an|ma|es. que e| s|mbo|o de| amor y de |a paz. que yo cre|a que so|o usaban |os
j|p|s. Me d| cuenta de |a rea||dad. que yo estaba dorm|do. no sab|a s| e| prob|ema de
destru|r... mejor era destru|r a |os oob|ernos. pense que eso era más conc|ente. Em-
p|ezo a |eer. emp|eza a camb|ar m| mente...
57
54 En aquest tràns|t semb|a haver-h| coní|u|t a|tres íactors que ía|tar|a desenvo|upar | aproíund|r
en |a meva anà||s|. Entre aquests. puc c|tar |a pred|ca anarqu|sta | soc|a||sta que certs
membres de |a banda absorbe|xen a |a secundàr|a |. sobretot. a| CCH Or|ente. D`a|tres
reben tambe e| d|scurs s|nd|ca||sta a|s seus espa|s íam|||ars per part d`a|ouns membres
adu|ts de| Mov|ment Urbà Popu|ar.
55 Baco. C. Fe|xa.
56 E| /a|z||e es una rev|sta íeta artesana|ment pe|s íans d`un est|| |cc|e|. La parau|a prove de
|a íus|o de maoaz||e | /a|s~ maoaz|n íet pe|s íans.
57 Pab|o. 13/06/88.
112
E| |a|occ|e
S|mu|tàn|ament. |es anades a| Chopo e|s descobr|ran un mon o0|| que
hav|a evo|uc|onat des de|s |n|c|s de| vu|tanta. E| |a|occ|e
58
e|s p|antejava
una nova íatxa | una a|tra act|tud davant |a v|da. |a oe ||0||a| oe| /|0|e | |c
oes||0||-se. Un e|ement |mportant en aquesta nova act|tud va ser |a "seva"
trobada amb e|s orups bascos. amb e|s qua|s s`|dent|í|quen no nomes
perque ca||a/e| e| esoa|/c|. s|no perque |a "rea||tat" de| Pa|s Basc
|es v|venc|es de |a joventut basca en re|ac|o amb |`Estat | e| Govern
espanyo|s se`|s va íer mes aí| a |a que v|v|en a Ñezayork com a joves
| com a o0||s.
La Po||a y e| Eskorbuto met|eron conc|enc|a po||t|ca. íue todo un descubr|m|ento. ade-
más en caste||ano. E| Paía y e| Páp|do me |ntrodujeron a |a Po||a: "Guey. hay un orupo
nuevo que debes o|r. tocan punk-rock y d|cen que comas m|erda con prote|nas". lban
que n| p|ntados para |os M|erdas. Me prestaron e| "Sa|ve" y nos enamoramos de |a
c|nta. |a o|amos todo e| d|a. Además. tocan íresco. meten rock pesado. de repente.
a|oo de meta|. de pop. de reooae. de hardcore. son un desmadre. Y |as |etras. con |as
|etras poco a poco íueron entrando |as |deas...
59
ldent|í|cac|o que exper|menten tambe amb orups nad|us com So|uc|on Morta|
| orups de o0||/|a|occ|e de| D|str|cte | Sud-amer|ca. mes access|b|es per
a e||s que orups avantouard|stes que cantaven en un a|tre |d|oma
60
.
E| oe||azc
En tercer ||oc. e| oe||azc o |`empresonament a La Per|a de se|xanta membres
de |a banda. En rea||tat. a|s M|erdas Punks e|s va tocar paoar per una
acc|o v|o|enta de |a qua| no van ser responsab|es. La po||c|a es va acarn|ssar
contra e|s MP per una bara||a entre |a banda de|s Warr|or`s (a||ats de|s
MP) | |a banda de Los Búía|os. S|mbò||cament | emoc|ona|ment. va ser un
cop terr|b|e per a |a banda. ja que s| be |a major|a van ser a|||berats unes
hores despres. tots van ser co|pejats per jud|c|a|s. a|ounes de |es "seves"
58 E| |a|occ|e (HC) va ser una de |es propostes mes rad|ca|s en termes mus|ca|s | |deo|òo|cs
de| ocs|-o0||. van reprendre oran part de |a proposta ||oo/ | /|oo|e. a|ounes propostes de
|es a|ternat|ves comunes | product|ves (paí|c|í|sme. eco|oo|sme) | de| rena|xement anar-
qu|sta de|s vu|tanta (e|s co||ect|us. ant|m|||tar|sme. ant|armament|sme. ant|re||o|o.
ant|droooadd|cc|o). etc.
59 Baco. C. Fe|xa./ ET. 14/08/90.
60 E|s PÑD van ten|r un proces s|m||ar amb e|s orups oavatxs | europeus avantouard|stes.
113
no|es van ser v|o|ades. van sort|r íotooraí|ats amb armes en d|ar|s
sensac|ona||stes de |`Estat | a|tres van ser compe|||ts a í|rmar una acta en
que es dec|araven cu|pab|es. per tancar-|os despres a La Per|a durant
vu|t o nou mesos. a| cap de|s qua|s e|s van a|||berar "sense cu|pa per
haver estat co|pejats | ob||oats a í|rmar".
F|s cam||s oe |a ||0m||cs||a|
F|na|ment. e| terratremo| de| 85 e|s va compe|||r a v|ure una exper|enc|a
so||dàr|a amb e| pob|e de C|utat de Mex|c. E| terratremo| va poss|b|||tar a
certs membres de |a banda canv|ar |a seva act|tud autodestruct|va a| re-
cordar-|os que "tots erem essers humans" | oroan|tzar-se per ajudar e|s
mes aíectats d`aque||a traoed|a. e|s c|||a|ocs pobres. Aque||a so||dar|tat
va ser producte de |a "prox|m|tat" nascuda d`"una necess|tat d`ajudar e|s
que sabem que son pob|e. es oe|| /c|0oa a|0oa|| oe|| /c|0oa. ja que es
un comprom|s que ten|m entre obrers". Puc cons|derar aquesta ajuda com
|a pr|mera acc|o soc|a| de|s MP que va part|r d`una et|ca comun|tàr|a or|-
o|nada en |a prox|m|tat amb e|s que van cons|derar e|s seus semb|ants.
Per m|tjà d`aquests esdeven|ments. e|s MP s`obren a| mov|ment |a|occ|e
o0|| nac|ona| | |nternac|ona| | a |es |dees anarqu|stes prenent consc|enc|a
de |a "seva" rea||tat major exp|otac|o cap|ta||sta. desocupac|o. corrupc|o
po||t|ca. su|c|d| eco|òo|c. per||| nuc|ear. homooene|tzac|o cu|tura|. etc..
E| seouent pas despres d`aquestes exper|enc|es va ser. d`una banda. |n-
vo|ucrar-se a| projecte Bandes Un|des de Ñeza | en un a|tre paquet d`acc|ons
soc|a|s a |a seva pròp|a comun|tat. De |`a|tra. "embo||car-se" en una pro-
||í|ca | product|va íase cu|tura| que en e| íons serà reo|da pe|s cod|s | normes
de |a seva pròp|a cu|tura de co||es. |a competenc|a amb a|tres bandes
o0||s per crear | ten|r e|s m|||ors orups de o0||. e|s m|||ors /a|z||es.
oe|/c|ma|ces. expos|c|ons art|st|ques. etc.
L| e·oe||me|| e||c. |es 5a|oes L||oes oe |eza cc|||a |a 7||a
Les Bandes Un|des de Ñeza contra |a T|ra va ser |a seoona acc|o soc|a|
de|s MP que va respondre a una |dea et|ca comun|tàr|a nascuda en |a
prox|m|tat amb qu| compart|en un mate|x terr|tor| (|es bandes) | una mate|xa
s|tuac|o |`opress|o | repress|o de |a po||c|a de |`estat. Aquest exper|ment
oroan|tzat|u va poss|b|||tar un espa| de conv|venc|a pac|í|ca entre |es bandes
durant dos anys aprox|madament. Les BUÑ van aconseou|r avancar creant
consc|enc|a sobre e|s drets humans entre e|s no|s banda. oroan|tzant br|oades
ant|po||c|a (BAT. de "br|oadas ant|-t|ras") | cerc|es d`estud|. E| substrat
de| seu ex|t es trobava en |a íunc|o reeducadora que e|s membres de |es
114
BUÑ van exerc|r per reemp|acar patrons de comportament | act|tuds
aoress|ves va|orades en |a banda com a pos|t|ves trencar |es neooc|ac|ons
| sort|r de |a conv|venc|a per a|tres com donar-se oportun|tat d`esco|tar.
per exemp|e.
Se hac|an |os ouantes cuando hab|a a|ouna ír|cc|on |oca entre a|ounos de |os m|em-
bros de| BUÑ. Se pon|an |os ouantes en Barca de Oro |os dom|noos y se daban var|os
entres de a m|nuto . unos rounds a puro ouantes de box. hasta que dec|a a|ouno que
ya estuvo y que quer|an hacer |as paces...
61
Les BUÑ van arr|bar a ten|r una |mportant presenc|a d|ns de |a banda | |a
soc|etat c|v|| a Ñeza. La postura de|s M|erdas a |es BUÑ respecte a |es
|nst|tuc|ons oovernamenta|s. part|dàr|es | |ndependents va ser rebre tot e|
que se`|s oíer|a sense cap t|pus de comprom|s |deo|òo|c per part seva.
L`ú|t|ma exper|enc|a de|s M|erdas com a BUÑ va ser donar v|da a un Centre
Cu|tura| oroan|tzant |a b|b||oteca. donant c|asses per a adu|ts | nens |
proporc|onant assessorament |eoa| a |a comun|tat. sense cobrar res. A
canv|. van ut|||tzar e| |oca| per a |ccaoas. projecc|o de c|ne 0|oe|o|c0|o.
coníerenc|es | presentac|ons de rev|stes. etc. E| íort act|v|sme de |a ban-
da va espantar |a d|rect|va catò||ca de| centre. que va acabar íent-|os íora.
no sense ír|cc|ons.
De col·lectius culturals i grups de punk rock i hardcore
S|mu|tàn|ament a |a seva acc|o a |es BUÑ. e|s MP van |mpu|sar a |`|nter|or
de|s sectors de |a banda una a|tra íorma aoreoat|va prov|nent de| o0||
|a|occ|e. e|s co||ect|us d`acc|o cu|tura| com a espa|s v|ta|s d`aí|rmac|o
o0||. E||s van ser una espec|e de "orup|sme"
62
or|o|nat entre e|s membres
mes |dent|í|cats | |mp||cats en termes aíect|vopass|ona|s amb |nteressos
cu|tura|s que des|tjaven portar a |a pràct|ca | amb autonom|a per estab||r
|es seves pròp|es xarxes puntua|s de contacte cu|tura| | soc|a|. però tambe
estenent. amb aquesta act|tud. |a presenc|a cu|tura| de|s MP en a|tres espa|s.
61 Baco. C. Fe|xa.
62 A. Berque observa que en e|s pet|ts orups contemporan|s s`observa |a pers|stenc|a d`un
e||cs de orup. Maííeso|| (1990:44) proposa e| terme o|0o|sme com e| mes adequat a
aquesta íorma soc|a| en tant que en e||. cada membre. consc|entment o no. s`esíorca per
serv|r a |`|nteres de| orup en ||oc de buscar-h| s|mp|ement reíuo|.
115
E|s co||ect|us o0||s van prendre d|verses ||n|es de producc|o cu|tura|
producc|o de /a|z||es o de orups mus|ca|s. v|deos. proorames de ràd|o.
oe|/c|ma|ces. expos|c|ons. |ccaoas. coníerenc|es o tau|es rodones. etc.
. que van treba||ar conjuntament amb a|tres subjectes (banda o no ban-
da) |nteressats a treure e|s projectes. D`aquesta manera. e|s o0|||es
neza|orquesos van cone|xer | van treba||ar amb oent mo|t d|versa (íotòoraís.
|mpressors. per|od|stes. academ|cs. ||terats. p|ntors. mús|cs. s|nd|cats |
a|tres personatoes que anaven trobant en |a ruta). La concepc|o o0|| sobre
e| "treba||" rev|u e| seu aspecte p|aent. |úd|c: "|a cosa es d|vert|r-se en
co||ect|u" íomentant |a conv|venc|a. |a rebentada | |a xerrameca entre e|s
part|c|pants. E| co||ect|u esoota |`enero|a en |a seva pròp|a creac|o o recreac|o
| es a|x| com estab|e|x un nexe d`un|o entre |`et|ca comun|tàr|a | |a so||dar|tat.
mob|||tzant |a seva comun|tat.
E|s pr|mers co||ect|us o0||s soroe|xen e| 1986. e| "Fes e| que vu|ou|s"
surt de| sector Aou||uchos | e| Co|ect|vo Caot|co de| sector Damn|í|cados-
MP | de |a banda o0|| Los Potos. E| pr|mer donar|a pr|or|tat a |a producc|o
de /a|z||es. però tambe va ten|r un orup de o0||/|C. Germenes Podr|-
dos. amb cancons or|o|na|s com "Cr|s|s". "Te|ev|sa te |d|ot|za" | a|tres contra
e| s|stema: va oroan|tzar |ccaoas a| vo|tant de prob|emàt|ques pat|des per
|a joventut neza|orquesan contra |a repress|o. contra |a contam|nac|o |
contra |es ràtz|es | va íomentar |a conv|venc|a entre |a banda oroan|tzant
excurs|ons.
E| Poder. en nuestro pa|s. desde |a Co|on|a hasta nuestros hoyes. ha manten|do sus
pr|v||eo|os y abusos b|en c|mentados en |a lonoranc|a de nuestro Pueb|o. que es e|
que trabaja p|usva||as enormes que ||enarán |as arcas v|c|osas e |nsac|ab|es de |os
encumbrados en este Tártaro ||amado e| Estado (Co|ect|vo Caot|co).
E| Caot|co va donar pr|or|tat a| o0|| |cc| per "íer consc|enc|a entre |a
banda" ||encant d|scursos sobre "tot e| que e|s semb|ava" (repress|o. m|ser|a.
burocràc|a. abús po||c|a|. re||o|o. educac|o deí|c|ent. atur. cr|s|): "a íavor
de |es coses a |es qua|s donem suport" (vaoues. campero|s. obrers.
estud|ants. mestres. mestresses de casa): proposant |`abandonament de|
serve| m|||tar. |a |||bertat d`express|o | a|tres coses. ja que per a e||s ex|ste|x
una re|ac|o d|recta entre e| poder | |a |onorànc|a. La postura anarqu|sta.
ex|stenc|a|. demòcrata | |rreverent de|s Caot|cos ha t|nout ex|t entre e| co||ect|u
o0|| que í|ns avu| e|s ha donat suport en |es oravac|ons de |es seves
|ccaoas. oemcs. d|scos | /a|z||es.
van ex|st|r eí|merament a|tres co||ect|us que van de|xar |a seva empremta
en a|oun producte cu|tura| o es van |nvo|ucrar en a|ouna íe|na comun|tàr|a.
Un d`e||s va ser |a patern|tat que van assum|r amb "e|s nens de| carrer"
116
de|s seus terr|tor|s. Per treure`|s de |`act|u e|s van atreure a|s seus actes.
e|s van íer protaoon|stes d`un documenta| de Sarah M|nter | van íomentar
|a seva creat|v|tat art|st|ca a|xecant amb e||s expos|c|ons cu|tura|s. Un a|tre
espa| de |a creat|v|tat o0||e|a van ser |es í||mac|ons de|s v|deos |a |e|a
|c |a/ /0|0|c. d`Andrea Gent||e. | S0ome||coc|||a|cs. de Pab|o Gaytán.
Tambe van co||aborar amb e|s projectes d`un co||ect|u anarqu|sta preocupat
per |a cu|tura neza|orquesa |cc|e|a | |||bertàr|a. Tv-Ñeza | Pad|o Ñeza. Aquest
ú|t|m va sort|r a |`a|re a traves d`una ser|e de proorames oravats en cassets
que es van d|str|bu|r venent-|os | reoa|ant-|os entre |a banda. Conten|en
cancons de orups mex|cans. sud-amer|cans (peruans. co|omb|ans | aroent|ns)
|cc|e|s. o0||s | subterran|s. poes|a amb|entada amb mús|ca | op|n|ons
curtes | c|ares a |a banda sobre |es drooues. |a po||c|a. e| Govern | |a s|tuac|o
po||t|ca com e||s |a perceb|en.
E|s espa|s art|st|cs d`express|o pr|v||eo|ats per |a banda van ser e| v|deo.
|es expos|c|ons de íotooraí|a. p|àst|ca. oe|/c|ma|ces. dansa. teatre. producc|o
de /a|z||es
63
| orups de o0||-|C. Tanmate|x. nomes aquests ú|t|ms van
susc|tar exper|enc|es co||ect|ves íortes. |ntenses. a| provocar s|mu|tàn|ament
e| ba||. |`s|am | |a conv|venc|a. es a d|r. "atmosíeres" que van quedar com
a |mpress|ons íotooràí|ques en |a memòr|a co||ect|va M|erda. E|s pr|mers
orups de o0|| |cc| a Ñezayork de|s qua|s es te memòr|a s`ub|quen en-
tre e| 1978 | e| 1979. F|ns a| 82 aquests orups van ten|r un so o0|| |cc|.
Entre e| 83 | e| 85 van ex|st|r orups de trans|c|o entre e| o0|| | e| |a|occ|e
(Los Ñeoat|vos. Los Dementes. Los Desordenados | Los Potos). mentre
que. en e|s orups de |a oenerac|o despres de| terratremo|. predom|na e|
so |a|occ||à. En aquesta ||n|a h| ha Germenes | E| Podr|do. Herej|a | Co|ect|vo
Caot|co. A|s 90 sort|r|en: Fosa Sept|ca. Su|c|d|o Urbano. Mentes Eníer-
mas. Ca||bre 22. Escánda|o Ant|soc|a|. Generac|on Muerta. Arter|a. Asco
Soc|a|. Emeroenc|a. Zaz. Los Deíormes. Deoenerac|on. Aías|a. Error Hu-
mano. E| Ho|ocausto | vom|to Ñuc|ear. a mes de Tortura Aud|t|va.
A Ñeza e|s orups s`han caracter|tzat per tocar temes en que barreoen |a
v|o|enc|a entre bandes. |a rea||tat soc|a| | po||t|ca | e|s sent|ments d`oíec |
63 Quant a /a|z||es. |a producc|o es menys pro||í|ca. però no menys constant. E|s esíorcos
e|s devem a|s Aou||uchos. que |ns|ste|xen a sort|r | ||encar d|scursos bojos: L|oa||c|o|c
(que va ten|r entre c|nc o s|s exemp|ars). Pao|a /|||scc|a|. Deoe|e|ac|c|. C|a|ec v|e|c.
Ge|me| e| Cacs (poetes. anarqu|stes de| CCH Or|ente amb personatoes de| sector Dam-
n|í|cado-MP). F| |||e|ec|0a| (e| |a|a. e| pr|mer o0|| neza|orques). |a G|a/e|a (una obra
d`art quant a d|sseny d`un /a|z||e poet|c que s`expressa oràí|cament). |a L/a (anarqu|sta)
| e| |coe| / |a |o|c|a|c|a (de|s Caot|cos).
117
depress|o que aque||s íets externs provoquen en e|s protaoon|stes. La
mús|ca |a|occ|e es aspra. pesant | íosca | va a |a ve|oc|tat de |a ||um. E|s
cr|da|res han de ten|r veu potent per trencar e| r|tme | íer-se esco|tar. L`act|tud
que e|s o0|||es creuen compart|r davant de| s|stema es part v|ta| de |a
|dent|í|cac|o orups/aud|tor|: no-acceptac|o subm|ssa de |a s|tuac|o en |a
qua| v|uen. rebu|o | cr|t|ca soc|a| | cu|tura| a| s|stema. no ser com e|s a|tres.
A| compàs d`un r|tme que "tortura aud|t|vament" |a concurrenc|a | de ||etres
que |`estreme|xen. es desíerma |`s|am. un ba|| tr|ba| que produe|x sensac|ons
de comun|tat | a|eor|a que e|s ían sent|r "Un de so|".
Son mo|tes a|tres |es act|v|tats cu|tura|s | soc|a|s en |es qua|s e|s membres
de|s MP van estar |nvo|ucrats durant e|s ú|t|ms anys de |a seva ex|stenc|a
com a banda | e| seu àmb|t d`acc|o va ser sempre |`estat | Ñeza. S| be
van estar presents quan es va íorma||tzar |`ex|stenc|a d`un mov|ment o0||
a esca|a nac|ona|. e|s MP. mo|t mes anarco|des que e|s de| D|str|cte. no
van parar mes atenc|o a |`assumpte | van tornar a|s comprom|sos amb
e|s no|s de|s seus barr|s. Durant e|s 90 |a banda va comencar a ten|r |es
ba|xes norma|s de|s membres que es van casant | desv|ncu|ant de| barr|:
e|s seus enem|cs van cre|xer davant de |a d|sm|nuc|o de |a banda | van
recomencar |es venjances amb morts. cosa que va íorcar |a sort|da d`a|tres
MP de| terr|tor|: a|tres van comencar carreres de||ct|ves | una m|nor|a queda
en |`act|v|tat cu|tura| | soc|a| compromesa amb e| barr|. e| mov|ment o0||.
|`anarqu|sme. |es noves bandes. e|s oraí|ters. |a cu|tura a Ñeza. |a d|ss|denc|a
po||t|ca | e|s mov|ments soc|a|s. Actua|ment. e||s perceben "|es coses" mes
o menys a|x|:
Ño hay íuturo. pero tratamos de hacer|o nosotros. tratamos de hacer a|oo por nuestro
íuturo. v|v|r. e| prob|ema es v|v|r... Se trata de hacer cosas para que |a oente se de
cuenta que nosotros m|smos nos estamos autodestruyendo: mús|ca. v|deo. que trate
de |a rea||dad. no de |as ondas en que anda c|avada |a oente. que orupos. que modas.
Estamos empezando con |a comun|dad porque donde v|ve uno debe empezar con su
oente. porque en todos estos barr|os de Ñeza deben haber nuevos chavos que tratan
de empezar una |ucha...
64
64 Pab|o 13/06/88 | Podr|do. C. Fe|xa.
118
Identitat, cultura i socialitat juvenil: algunes reflexions
¯F| |as scc|eoaoes oe masca|a. |coa |a c0es||c| cc|s|s|e e| ||e/a| |a
masca|a / ca0sa| m|eoc c |c ||e/a||a / se|||| m|eoc´
Pcoe| Ca|||c|s (|cs |0eocs / |cs |cmo|es¹
L`emeroenc|a de |a joventut com a subjecte soc|a| s`expressa en un proces
de redeí|n|c|o de C|udad Ñezahua|coyo|t en |`espa| | en e| temps | es con-
creta en |`apar|c|o a |a xarxa urbana en una ser|e d`un|versos espac|otempora|s
espec|í|cs per a|s joves (|cc|e|s. o|0e··cs. c|a|a|o0e|cs. o|scc|cccs. o0||s.
c|c|cs. etc.). E|s re|ats reve|en |a prax| de co||es neza|orquesa com un
proces de conquesta de|s espa|s urbans expressada en una íraomentac|o
aíect|va de|s espa|s púb||cs (barr|. carrers. p|aces. antres. íorats. esco|es.
íestes. |ccaoas). La terr|tor|a||tzac|o s|mbò||ca d`aquests espa|s es dona
a traves d`una ser|e d`e|ements "marques" o "atr|buts" s|mbò||cs. que
|nc|ouen r|tus d`|n|c|ac|o | acceptac|o en |a m|crosoc|etat juven|| que. en
conjunt. |ntrojecten en cada un de|s membres d`aquestes comun|tats una
|dea de qu| es. qu| ha estat | qu|nes son |es seves poss|b|||tats object|ves.
Puc sost|ndre que abans de| soro|ment de|s o0||s. |a joventut neza|orquesa
v|v|a e|s terr|tor|s com a ||ocs d`|nteracc|o soc|a| entre semb|ants que e|s
serv|en per constru|r aí|rmat|vament |a seva |dent|tat com a joves de co||a
| hav|a a|xecat est||s de v|da d|st|nt|us | cod|s et|cs prop|s: en suma. una
cu|tura juven|| de co||es. E|s MP neza|orquesos van ne|xer com a banda
en aquesta m|crosoc|etat juven|| a part|r d`|dent|í|car-se amb |a íatxa. mús|ca.
e| "s|oues tu mate|x | no com a|tres vo|en que s|ou|s" | |a proposta
autodestruct|va de| o0|| |cc| | e|s seus |do|s (S|d v|c|ous. Potten). que
s`adapta a |a seva púber. s| no ado|escent. manera de concebre |a v|da |
e| "mon" a|s barr|s maro|na|s urbans. A| cap de poc temps. portant a |`extrem
|es íormes oroan|tzat|ves banda de mes de c|nc-cents estesa a tota |a
c|utat. e|s cod|s estet|cs (|matoe boja) | et|cs (destrucc|o) de |a m|crosoc|etat
de co||es neza|orquesa. van aconseou|r dom|nar una oran quant|tat de|
terr|tor| de co||es neza|orques.
Una ser|e d`esdeven|ments puntua|s en |a seva trajectòr|a com a banda
juven|| | e|s canv|s operats en |a seva pròp|a í|||ac|o o0||e|a e| |a|occ|e
cr|da a ||u|tar per |a v|da | a rebutjar |`autodestrucc|o e|s |mpu|sen a |a
seva transíormac|o de banda de barr| en un mov|ment cu|tura| | soc|a|
caracter|tzat per una íorta | h|perqu|net|ca producc|o cu|tura| | mus|ca| a
traves de |a qua| entren en contacte pac|í|c amb a|tres m|crosoc|etats juven||s
a |`|nter|or | íora de Ñeza DF. T|juana. c|rcu|t |nternac|ona| o0|| | amb
propostes | mov|ments soc|a|s urbans. L`etnooraí|a va reve|ar |a |mportànc|a
de |a d|mens|o aíect|va en e| tràns|t que aquests orups o0||s van expe-
119
r|mentar des de |`autodestrucc|o í|ns a |a coníormac|o d`una cu|tura | un
mov|ment soc|a|. L`obertura a| contacte |ntercu|tura| e|s permet sent|r-se
part d`un mov|ment que transcende|x |es íronteres nac|ona|s | e|s ub|ca
com a protaoon|stes d`aquest. e| Mov|ment Punk. Aquesta s|tuac|o es
res|on|í|cada des de|s M|erdas Punks com un major comprom|s cu|tura|
| soc|a| amb |a seva comun|tat. A|xò es reve|a en |a |ntens|tat de |a seva
|mp||cac|o amb e| que es pròx|m | |oca|. es a d|r. amb e|s prob|emes soc|a|s
| cu|tura|s de| barr|. de |es bandes (Ñezayork) | de C|udad Ñezahua|coyot|.
L`obertura pac|í|ca cap a |`a|tre redundarà en |a pràct|ca creat|va de|s MP.
Aquesta act|tud es reve|a en |es noves íormes d`oroan|c|tat |nterna asso||des
a |a banda. |es qua|s permeten una major autonom|a a|s membres | pet|ts
co||ect|us. que. seoons |es seves preíerenc|es | h|stòr|es persona|s.
accentuaran certs aspectes de| seu act|v|sme soc|a|. po||t|c. cu|tura| o a
|es xarxes de soc|a||tat. Durant aquests | e|s seouents anys membres
de|s MP part|c|paran en d|versos co||ect|us | amb tots e|s orups | perso-
nes que e|s aportaran exper|enc|es cu|tura|s que transportaran de nou a|
barr|. a |a comun|tat. Des d`un acostament a |a seva |dent|tat. |a construcc|o
de| "nosa|tres" o0||e|a va passar per mú|t|p|es "a|tres" que corresponen
a marcs de soc|ab|||tat d|íerents | a d|íerents etapes de |a seva v|da com
a banda. En e| pr|mer moment. aquest "nosa|tres" e|s o0||s es va cons-
tru|r bàs|cament eníront de|s a|tres adu|ts
65
(íam|||a. esco|a. po||c|a. oent
norma|. massa). en contrapos|c|o oenerac|ona| a |es bandes de |cc|e|s
|0ccs | eníront de |es bandes juven||s neza|orqueses o0||s coetàn|es
bandes de barr| amb |nteorants o|scc. c|a|a|o0e|cs | |cc|e|s.
En un seoon moment. e| "nosa|tres" e|s o0||s es construe|x en tres n|ve||s.
D`una banda. ex|ste|x una concepc|o mes abastadora. un "nosa|tres" e|s
|cc|e|s o0||s | d|verses co||ect|v|tats |cc|e|es eníront de|s joves no
|cc|e|s. De |`a|tra. un "nosa|tres" que |nc|ou e|s o0||s de Ñeza. de| DF |
e|s de| mov|ment |nternac|ona|. eníront de |es a|tres co||ect|v|tats de| mov|ment
|cc|e| de| DF e|s ||o|s. e|s me|a|e|s. etc.. l. í|na|ment. un "nosa|tres"
mes restr|no|t (e|s o0||s de Ñeza) en re|ac|o amb a|tres bandes no o0||s
(de Ñeza | de| DF) | en re|ac|o amb a|tres bandes o0||s (de| DF). En un
tercer moment deí|ne|xen dos t|pus de "nosa|tres": un de mes amp|| e|
mov|ment o0|| a Ñeza. de| DF. de| pa|s | de| mon. e|s banda. e|s |cc|e|s.
e| pob|e. e|s estud|ants. e|s pob|adors urbans. campero|s. mestresses de
65 La re|ac|o amb e|s adu|ts no s`ha tocat en aquest text.
120
casa. etc. davant de| s|stema (Govern. |ndústr|a cu|tura|. Eso|es|a. narcotràí|c.
po||c|a. cap|ta||stes. etc.) | e|s "|onorants". "e|s massa". e|s que ían e| joc
a| s|stema. L`a|tre "nosa|tres" es mes |nc|us|u. e|s o0||s amb |a nostra
manera |úd|ca de ser | v|ure |a v|da. en |`ara |mmed|at. amb una canco de
íons | |a nostra anarqu|sta. |cc|a||c|e|a | caòt|ca manera d`oroan|tzar-nos.
L`etnooraí|a va permetre |noressar en e| proces de const|tuc|o de |a seva
|dent|tat o0|| | entendre |`|mportant paper que h| juoa |a soc|a||tat |a íorma
|úd|ca de soc|a||tzac|o entre e|s semb|ants. La base de |a construcc|o
|dent|tàr|a o0|| te com a vector d`aoreoac|o |`aparenca. |`estet|ca. concebuda
com un m|tjà per recone|xer-se | exper|mentar/sent|r en comú | desenvo|upar
a|x| re|ac|ons empàt|ques entre e|s membres de |a banda. La banda poss|b|||ta
un espa| per a |`aprenentatoe de|s cod|s de co||es bàs|cs que íaran que
e|s seus |nteorants v|squ| |a sensac|o d`estar aprenent coses sobre |a v|da.
e| sexe. |`am|stat. |a ||e|a|tat. |a so||dar|tat. quest|ons que |es |nst|tuc|ons no
e|s ensenyen. Tambe s`h| aprenen e|s cod|s | va|ors et|cs per reso|dre |es
opos|c|ons | "processos de cooperac|o" entre e|s mate|xos joves amb
e|s qua|s comparte|x e| terr|tor|. És aquesta una m|crocu|tura contrad|ctòr|a
en tant que e|s seus protaoon|stes es debaten entre |a v|o|enc|a. |a destrucc|o.
|a desesperanca |. a| mate|x temps. entre un proíund amor | respecte a |a
v|da | a |a un|o per aírontar |a mort.
La soc|a||tat o0||. í|ns | tot d|ns de |a seva epoca mes destruct|va. serv|rà
d`aroamassa aíect|va que íarà poss|b|e |es íutures acc|ons cu|tura|s | soc|a|s
que desp|eoaran per m|tjà de noves íormes oroan|tzat|ves. com a co||ect|us
| com a mov|ment. a |`|nter|or d`àmb|ts mes pròx|ms (e| barr|. e|s mov|ments
s|nd|ca|s. de pob|adors. e|s estud|ants de| CCH. etc.). E| mov|ment o0||
europeu se`| va caracter|tzar a|s 80 de re|v|nd|cac|o íur|osa de |`|nd|v|dua||sme
eníront de |a proposta de sa|vac|o co||ect|va de|s mov|ments a|||beradors
de|s 60/70. A Mex|c no es poss|b|e aquesta caracter|tzac|o. La banda. amb
tota |a seva contrad|cc|o. es una íorma aoreoat|va contemporàn|a que reso|
en |a d|mens|o subject|va. aíect|va. |a d|cotom|a massa/|nd|v|du |. en aquest
sent|t. dona compte d`una nova sens|b|||tat co||ect|va en curs en meoa|òpo||s
com e| DF | Ñeza.
121
Bibliografia
FElXA. Car|es. |a |c/e||0| ccm a me|à/c|a. Sco|e |es c0||0|es |0/e|||s. Genera||tat
de Cata|unya. 1993. Espanya
FElXA. Car|es. F| |e|c| oe a|e|a. C0||0|as |0/e|||es e| Ve·|cc. ClEJ Causa
Joven. 1998. Mex|c
GAPClA CAÑCLlÑl. Ñestor. "E| consumo cu|tura| y su estud|o en Mex|co.
Una propuesta teor|ca". a GAPClA CAÑCLlÑl. Ñ. (Comp.). F| cc|s0mc
c0||0|a| e| Ve·|cc. CÑCA Gr|ja|bo. 1986. Mex|c. pàos. 15-42
GAYTAÑ. Pab|o. "Ñotas sobre e| mov|m|ento juven||. Mex|co: |nst|tuc|ona||dad
y maro|na||dad". a Pe/|s|a /. UAM-A. C|enc|as Soc|a|es y Human|dades.
vo|. vl. n. 16. 1986. Mex|c
GEEPTZ. C||ííord. |a |||e|o|e|ac|c| oe |as c0||0|as. Ged|sa. 1987. Mex|c
GlMÉÑEZ. G||berto. "La prob|emát|ca de |a cu|tura en |as c|enc|as soc|a-
|es". a GlMÉÑEZ. G. (Comp.). |a |ec||a / e| a|a||s|s oe |a c0||0|a. SEP.
U.de G.. COMECSO. 1987. Mex|c. pàos. 15-71
GlMÉÑEZ. G||berto. "La |dent|dad soc|a| o e| retorno de| sujeto en soc|o-
|oo|a". a ve|s|c|. 2. UAM X. 1992. Mex|c. pàos. 183-205
GOFFMAÑ. Erv|no. "E| orden de |a |nteracc|on soc|a|". a WlÑKlÑ. lves.
|cs mcme||cs / s0s |cmo|es. Pa|dos. 1991. Espanya
GOMEZJAPA. Franc|sco | vlLLAFUEPTE. Fernando (ed|tors). |a|o|||e||smc
e| e| es|a|||oc 0|oa|c. Fontamara. 1985. Mex|c
GOMEZJAPA. Franc|sco | vlLLAFUEPTE. Fernando (ed|tors). |as oa|oas
e| ||emoc oe c||s|s. Ñueva Soc|o|oo|a. 1987. Mex|c
MAFFESOLl. M|che|. F| ||emoc oe |as |||o0s. lkar|a. 1990. Barce|ona
MAPTlÑ BAPBEPO. Jesús. De |cs meo|cs a |as meo|ac|c|es. Gustavo
G|||. 1987. Mex|c
POPTAL. Mar|a Ana. "La cuest|on de |a |dent|dad urbana: una reí|ex|on teor|ca".
a 5c|e||| oe /|||coc|co|a /me||ca|a. 27. ju||o| 1993. pàos. 57-74
PEGUlLLO. Possana. F| |a ca||e c||a /ez. |as oa|oas. |oe|||oao 0|oa|a /
0scs oe |a ccm0||cac|c|. lteso. 1991. Guada|ajara
122
POSALDO. Penato. C0||0|a / /e|oao. L|a o|co0es|a oe a|a||s|s scc|a|. CÑCA
Gr|ja|bo. 1991. Mex|c
UPTEAGA CASTPO-POZO. Mar|tza. "Oroan|zac|on Juven||" a PÉPEZ lS-
LAS. Jose Anton|o | E. Patr|c|a Ma|donado. Jc/e|es. 0|a e/a|0ac|c| oe|
cc|cc|m|e||c. |a ||/es||oac|c| sco|e |0/e||0o e| Ve·|cc '98ô-'99ô. ClEJ
Causa Joven. 1996. Mex|c. vo|um ll
UPTEAGA CASTPO-POZO. Mar|tza. |c| |cs |e||||c||cs oe| |cc|. |oe|||oa-
oes |0/e|||es / |cc| me·|ca|c. ClEJ Causa Joven y Cu|turas Popu|ares
CÑCA. 1998. Mex|c
UPTEAGA CASTPO POZO. Mar|tza | COPÑEJO POPTUGAL. lnes. |a
o||/a||zac|c| a/ec||/a oe |cs esoac|cs ccme|c|a|es oc| |as / |cs |c/e|es en
C|0oaoes 27. ju||o| setembre 1996. pàos. 24-28
vALEÑZUELA. Jose Manue|. "E| cho||smo en T|juana. Antecedentes y con-
ceptua||zac|on". a Pe/|s|a oe Fs|0o|cs sco|e |a J0/e||0o. n. 1 (ÑE). 1984.
Mex|c
vALEÑZUELA. Jose Manue|. i/ |a o|a/a ese!. E| Co|eo|o de |a Frontera
Ñorte. 1988. Mex|c
YOÑÑET. Pau|. J0eocs. mcoas / masas. Ged|sa. 1988. Barce|ona
123
El rap: ritmes d’asfalt
Pepe Co|ub|
1
|c m´emoe|/|s
oe|o0e scc o|co oe |´ao|sme.
|cmes |||e||c |c oe|o|e e| cao
7|e Vessaoe. G|a|omas|e| F|as| & 7|e F0||c0s F|/e
Kurt|s B|ow hav|a comencat e| 1976 a |aoe|a| en pet|ts c|ubs nova|orquesos
on co|nc|d|a. entre a|tres. amb Grandmaster F|ash o Me||e Me|. The Un|-
versa| Zu|u Ñat|on hav|a estat íundada dos anys abans per Aír|ka Bambaataa
sobre e|s pr|nc|p|s de "pau. un|tat. amor | d|vers|o": tambe h| hav|a DJ
Ho||ywood o Grand W|zard Theodore a qu| mo|ts atr|bue|xen |a |nvenc|o
de |`sc|a|c|||o. | í|ns | tot e| tema de |ao t|tu|at "K|no T|m lll (Persona||ty
Jock)" de Fatback Band era ja a |es |||stes a| setembre de| 1979. Tots
aquests íets es poden apuntar com |`|n|c| de| íenomen ||o |co. però ser|a
prec|sament en e| nove mes de |`ú|t|m any de |a decada de|s setanta quan
Suoarh||| Gano va ed|tar "Papper`s De||oht". canco que. aoaíant en prestec
|a oass |||e (írase|o de| ba|x) de| tema "Good t|mes" de Ch|c oosad|a
que van paoar despres a|s jutjats. va convert|r e| oenere en esdeven|ment
|nternac|ona|: res va tornar a ser e| mate|x despres d`"l`d ||ke to say he||o
/ to the b|ack. to the wh|te / the red and the brown / the purp|e and ye||ow
/ But í|rst l ootta..."
Mentre e|s seou|dors mes desmemor|ats nomes par|en de Ñova York |
d|scute|xen en qu|n ||oc de| Bronx va ne|xer e| ||o |co. de|xant de banda
|a connex|o jama|cana de| sc0|o s/s|em portada pe|s em|orants car|benys
a pr|nc|p|s de|s setanta (e| cas de DJ Koo| Herc) o desenvo|upada a |`|||a
per so||stes com U. Poy. no de|xa de ser cur|os que un seoe|| com Suoar
H|||. íundat a Ñova Jersey per Sy|v|a Pob|nson. íos |`encarreoat d`ed|tar
e| transcendenta| Paooe|´s De||o|| recordem que a Espanya es va pu-
b||car e| senz||| amb e| t|to| tradu|t en portada com "E| ooce de| ro|||sta". |
1 Aquest art|c|e. ara rev|sat. ha poout ser |nc|òs en aquest |||bre per oent||esa d`A|ba Ed|tor|a|. S.L.
124
ja e| 1980 h| hav|a un anunc| d`un |nsect|c|da que ut|||tzava |a mate|xa base
r|tm|ca amb un |aoe|o en caste||à. Per aquestes paradoxes de |a h|stòr|a.
|`ún|c remarcab|e que van íer e|s preíabr|cats Suoarh||| Gano a |a seva
carrera va ser |n|c|ar una nova era mus|ca|. Deu n`h| do.
Tornant a|s or|oens. es just | necessar| aturar-se en |a trajectòr|a d`un home
anomenat C||ve Campbe||. A í|na|s de|s se|xanta. C||ve. que ten|a tretze anys.
hav|a em|orat de Jama|ca a Ñova York a |a recerca d`un parad|s de ca-
ses b|anques amb jard| | tanques de íusta. però h| va trobar una juno|a
d`asía|t "semb|ant a Trench Town (suburb| de K|noston). però amb mes
íred". Despres de ouanyar-se a |es p|stes de carrer de bàsquet e| sobrenom
d`Hercu|es. es va íer un ||oc en e| d|í|c|| mon de| oraí|t (cont|nuem a| carrer)
| va abreujar e| seu nom de ouerra en Herc: í|na|ment van ser e|s v|n||s |
no |`espra| e|s que e| van íer íamos. DJ Koo| Herc no va ser e| pr|mer DJ
de| Bronx que va par|ar damunt de|s d|scos que punxava: en aquest sent|t.
ca| par|ar de |es |ncurs|ons voca|s per conv|dar a |a d|vers|o que íe|en
Grandmaster F|owers o Pete Jones en c|ubs com The Tunne| o The Puzz|e.
D`a|tra banda. Koo| Herc va comencar a ta||ar e|s temes. a buscar d|rectament
|a part |nstrumenta| | a a||aroar-|a punxant-|a en dos p|ats. En parau|es de|
cr|t|c mus|ca| Frank Owen. aquests o|ea|oea|s (||tera|ment. "r|tmes trencats")
"van ser e| na|xement de |a mús|ca ||o |co". La trans|c|o des de |es pet|tes
íestes í|ns a|s c|ubs va ser ràp|da: Koo| Herc va rec|utar d|versos mestres
de cer|mòn|es entre e|s qua|s va destacar Coke La Pock coneouts
com The Hercu|o|ds. Tot anava massa be í|ns que e| 1977 va resu|tar oreument
íer|t amb arma b|anca en sort|r d`una íesta. lncapac de rea||tzar |a trans|c|o
de| c|ub a |`estud| de oravac|o com e|s seus co||eoues Bambaataa o
F|esh. Herc es va reíuo|ar en |es drooues | |`a|coho|. | es va perdre e|s
anys cruc|a|s de| occm.
La importància de dir-se Kurtis
A||ens a tot |`enrenou que v|v|en e|s b|ancs en e| mon de| rock. |a cu|tura
aíroamer|cana hav|a comencat a í|na|s de|s setanta a estab||r |es bases
de| que va ser. a part|r de ||avors. un de|s seus m|tjans d`express|o mes
sò||ds. Quan esc|atà |`ex|t de Paooe|s´ De||o||. Kurt|s B|ow (nascut com a
Kurt Wa|ker e| 1959) ja íe|a tres anys que |aoe|a/a en c|ubs de Har|em |
Queens juntament amb Pusse|| "Push´ S|mmons (a qu| hav|a coneout a |a
caíeter|a de| campus de |a Un|vers|tat de Ñova York). Tot | |`ev|dent |mpacte
de| tema de Suoarh||| Gano. n| e|s mate|xos execut|us neores de |es
d|scooràí|ques nord-amer|canes donaven un duro per aque|| "Chr|stmas
Papp|n" que e|s presentava e| jove Kurt|s. La paradoxa| h|stòr|a nomes
recu|| oíertes d`a|ouns d|rectors. b|ancs!. de pet|ts seoe||s. abans que |`ano|es
125
John Sta|nze que qued| per a |a h|stòr|a e| nom d`un execut|u và||d
í|txes e| |aoe| nova|orques per a Mercury Pecords.
Kurt|s B|ow va aconseou|r d|verses coses que no conve ob||dar. A mes
de ser e| pr|mer art|sta de ||o |co contractat per una mu|t|nac|ona| avu|
es peouen per e||. va vendre e| 1980 un m|||o de còp|es de| ma·|s||o|e
t|tu|at "The Breaks" í|ns a aque|| moment nomes ho hav|a aconseou|t
|`"Enouoh ls Enouoh" de Barbra Stre|sand | Donna Summer: poc despres.
"Chr|stmas Papp|n". que hav|a estat ed|tat a í|na|s de |`any anter|or. es va
convert|r en e| tercer ma·| de |a h|stòr|a a aconseou|r d|sc d`or a|s Estats
Un|ts. Tambe va ser e| pr|mer |aoe| que va apare|xer a |a portada de| seu
d|sc: |. encara que aquest deta|| son| |ns|on|í|cant avu|. ca| ten|r en compte
que va ser un oran pas en aque|| moment a |`hora d`aconseou|r una |matoe
recoonosc|b|e abans que e| ||o |co arr|bes a|s v|deos. E| |ao de B|ow es
un representant oenu| de| que avu| es cone|x com a c|o sc|cc| (ve||a esco|a).
una manera íresca. d|vert|da | /0||/ d`acostar-se a| ||o |co. mo|t a||unyada
de| |a|occ|e oa|os|a que va dom|nar |a seoona me|tat de|s vu|tanta. Aque||s
dos pr|mers ex|ts de Kurt|s B|ow. que marcar|en |a seva carrera d|scooràí|ca.
ut|||tzen ||etres c|ares | |nte|||oents. contao|oses ou|tarres /0||/ | írasejos
encomanad|ssos de ba|x: |a presenc|a recurrent d`express|ons com "party
peop|e |n the back!" |nteoraven |`amb|ent de c|ub a |a canco. E| 19 | e| 20
de setembre de| 1980. Kurt|s B|ow comparte|x escenar| a| Mad|son Square
Garden amb e|s Commodores | Bob Mar|ey: ser|en e|s dos ú|t|ms concerts
de| jama|cà. que es va perdre e| desenvo|upament | estab||ment d`aque||a
nova íorma mus|ca| anomenada |ao.
Contra la paret
W||| Sm|th. coneout pe| |ao com a Fresh Pr|nce. apare|x en e|s t|to|s de
cred|t de |a comed|a de s|tuac|o F| o|||ceo oe 5e|-/|| íent un oraí|t: davant
|a s|mpàt|ca repr|menda d`un po||c|a (es una ser|e de í|cc|o). e| protaoon|sta
d|ss|mu|a |a seva acc|o ut|||tzant |`espra| com a desodorant. L`anecdota
|||ustra |`estreta re|ac|o que e| |ao mante des de|s pr|mers passos amb
|`express|o v|sua|. oràí|ca | de carrer. que || proporc|onava una |matoe íresca
a tot e| mon: aque|| art era e| oraí|t. p||ar íonamenta| de |a cu|tura ||o |co.
Ño ex|ste|x cap a|tre mov|ment mus|ca| tan un|t a un t|pus oràí|c d`express|o:
ja s`ha comentat en aquest cap|to| que un de|s "pares íundac|ona|s" d`aquesta
mús|ca. DJ Koo| Herc. va ser pr|mer art|sta de oraí|t que d|sc-jockey. S|
e| |ao va mo|estar mo|tes o|des. e| oraí|t va íer e| mate|x a|s u||s mes carques.
A| desembre de| 1982. Ed Koch. a|ca|de de Ñova York. es va oastar tres
m|| m|||ons de pessetes per "proteo|r" e| metro de |a c|utat e|s vaoons
eren object|us hab|tua|s de|s art|stes amb tanques espec|a|s | oossos
126
ouard|ans. E| 15 de setembre de| 1983. M|chae| Stewart. de 25 anys. va
ser det|nout per un oraí|t rea||tzat a| metro nova|orques: tretze d|es despres
va mor|r en c|rcumstànc|es poc c|ares. que van desencadenar una íorta
po|em|ca | van marcar |`|n|c| d`una decada d`acc|ons po||c|a|s bruta|s que
va desembocar en e|s d|sturb|s de Los Anoe|es (abr|| de| 1992). provocats.
en part. per |a sentenc|a abso|utòr|a de quatre aoents acusats de co|pejar
Podney K|no. e| 3 de marc de |`any anter|or.
S| e| oraí|t era e| mode d`express|o oràí|ca. e| |ao va trobar en |a íorma
de ba||ar un a|tre s|one d`|dent|tat. E|s o|ea|oea|s de|s temes |nc|taven a
dansar o|ea|oa|ce. un ba|| o|mnàst|c d`acrobàc|es |nversemb|ant que es
va popu|ar|tzar a|s carrers de|s Estats Un|ts. on e|s joves compet|en per
aconseou|r |a p|rueta mes espectacu|ar. E|s passos es compon|en de so||s
(o|rs) sobre e| cap o |`esquena. mov|ments robòt|cs a| compàs de|s o|ea|oea|s
| e| íamos mcc|.a||||o cam|nar cap enrere | desenoanxar-se de terra
nomes amb e|s ta|ons. Un de|s h|mnes emb|emàt|cs en |`era o|ea| va
ser "Pock|t" d`Herb|e Hancock. tema que e| 1983 va sonar a tots e|s estereos
portàt||s de|s Estats Un|ts amb e| suport d`un íantàst|c v|deo de caòt|cs
enoranatoes robòt|cs.
Una bola de neu amb missatge
A part|r de 7|e 5|ea|s qua|sevo| esdeven|ment re|ac|onat amb e| ||o |co
es novetat. Amb |es pr|meres ||etres de cont|nout soc|a| sense ob||dar
e| "Hard T|mes" de Kurt|s B|ow e|s m|tjans de comun|cac|o es van ||ancant
a| saboros rec|am: e| 14 de íebrer de| 1981 The Funky Four ÷ 1 More es
e| pr|mer orup d`aquest oenere que apare|x a| m|t|c proorama de te|ev|s|o
Sa|0|oa/ ||o|| ||/e. e| 28 d`abr|| es pub||ca e| pr|mer art|c|e en un m|tjà
escr|t de oran d|str|buc|o (v|||aoe vc|ce). e| 9 de ju||o| s`emet e| pr|mer
reportatoe en un |níormat|u a esca|a nac|ona| (20/20. de |a cadena ABC)
| |`octubre de| 1982 s`estrena e| pr|mer ||arometratoe sobre |a cu|tura ||o
|co (A||o S|/|e). Grandmaster F|ash era un de|s p|oners de |a ve||a esco|a
que hav|a comencat a treba||ar-se |`escena de| Bronx e| 1977. Despres de
í|txar per a |a d|scooràí|ca Suoarh||| | despres de pat|r a|ouns a|ts | ba|xos
comerc|a|s. F|ash | e| seu orup d`MC`s. The Fur|ous F|ve. ed|ten |a pr|ma-
vera de| 1982 7|e Vessaoe: |`ex|t de| tema demostra |a va||desa de| |ao
com a veh|c|e de cr|t|ques soc|a|s | aíeoe|x una nova d|mens|o a| oenere
que. ma|orat ja ex|stent en |a consc|enc|a de|s mús|cs. hav|a passat
desapercebuda per a| ma||s||eam.
127
Tres eren tres
S| Kurt|s B|ow es e| so||sta mes reconeout en e|s pr|mers anys de ||o
|co. ca| aturar-se en e| orup mes |ní|uent de |a pr|mera me|tat de|s vu|tanta:
Pun-DMC. Ño va ser |a pr|mera íormac|o que va í|txar per a una mu|t|na-
c|ona| (mentre d|verses company|es rebutjaven |es seues oemcs a|.
e|s execut|us!. The Fear|ess Four í|rmaven amb E|ektra). però s| que
van ser e|s que mes ex|t van ten|r. Jason Jam Vas|e| Ja/ M|ze| (DJ). Joseph
P0| S|mmons (veu) | MC Darry| D McDan|e|s (veu). res|dents a| suburb|
nova|orques de Ho|||s. íormen Pun-DMC e| 1982. despres d`acabar e|s
estud|s a |`esco|a catò||ca de St. Pasca|. E| oermà de Pun. que comp|e|x
e| paper de mànaoer. e|s aconseoue|x un contracte amb Proí||e Pecords.
| a| juny de| 1983 ed|ten e| seu pr|mer | homòn|m à|bum: un any mes tard.
e| d|sc cert|í|carà un m|||o de còp|es venudes | es va convert|r per a |a
H|stòr|a (perdo per |a majúscu|a) en e| pr|mer LP de ||o |co que va aconseou|r
un or a|s Estats Un|ts. Cur|osament. e| orup es tambe e| pr|mer a ed|tar
un à|bum de ||o |co en íormat CD (|||o c/ Pcc|. 1985). E| 21 de juny de|
1986 succee|x un de|s actes comerc|a|s mes |nsò||ts | eíect|stes que recorda
e| mon de |a pub||c|tat: en e| seu concert de F||ade|í|a. d|ns |a o|ra Pa|s|no
He||. e|s Pun-DMC demanen a|s íans que mostr|n en|a|re |es sabat|||es a|hora
que e| orup ataca |es notes de| senz||| "My Ad|das". E|s cron|stes par|en
de c|nc m|| pare||s d`Ad|das movent-se | d`una c|nta de v|deo amb
|`esdeven|ment que arr|ba a| quarter oenera| de |`empresa a|emanya. E|
resu|tat: contracte | quatre noves sabat|||es Pun-DMC Sty|e (tres d`aquestes
es denom|nen E|dorado. Brouohman | F|eetwood. e|s tres mode|s de cad|||ac
preíer|ts pe| tr|o).
E| orup te un a|tre record que n|noú vo| a| seu curr|cu|um: |a seva actuac|o
de| 17 d`aoost de| 1986 a| Lono Beach Arena de Los Anoe|es (Ca||íòrn|a)
ha quedat reo|strada a |`at|es de| |ao com |a de mes v|o|enc|a. Quaranta-
dues persones van resu|tar íer|des en una bara||a entre bandes. un acte
que serve|x de reíerenc|a per a mo|ta oent que no veu amb bons u||s |`emeroent
| ja |mparab|e cu|tura ||o |co. De tota manera. h| ha un pare|| de dades
que s`han de ten|r en compte: |a tardanca de |a po||c|a (h| va arr|bar tres
hores | m|tja despres de comencar |a bara||a) | |a ||aroa |||sta d`|nc|dents
en d|íerents concerts de |a zona (1970: 46 det|nouts en un concert de Jethro
Tu||. 1971: 21. en un de Ten Years Aíter. 1972: 31. en un a|tre de Led Zeppe||n).
A |a part pos|t|va d`aque|| any. |a rev|sta Pc||||o S|c|e ded|ca |a portada
de| desembre a Pun-DMC: e| seu d|sc Pa|s||o |e|| hav|a arr|bat a|s tres
m|||ons de còp|es venudes. D`a|tra banda. destaca e| nou est|| que e|s
nova|orquesos |n|c|en amb "Wa|k Th|s Way". una barreja de írasejos de
|ao | ||//s |ea/|es aportats en aque|| tema per Steve Ty|er | Joe Perry. d`Aerosm|th:
e| íe||c c|cssc/e| rebrà d|íerents et|quetes | mat|sos | asso||rà e| seu zen|t
128
a |a banda sonora de |a pe|||cu|a J0oome|| ||o|| (Stephen Hopk|ns. 1993).
que reco|||a |nsò||tes co||aborac|ons com Pear| Jam & Cypress H|||. D|nosaur
Jr. & De| The Funky Homosap|en. Fa|th Ño More & Boo-Yaa TPlBE o Teenaoe
Fanc|ub & De La Sou|).
La seoona me|tat de|s vu|tanta va ser per a Pub||c Enemy. banda concep-
tua| |nd|spensab|e per entendre |a nova d|mens|o en que entrava e| m|ssatoe
apuntat pe|s pr|mers |aoe|s amb consc|enc|a. Car|ton P|denhour estud|ava
d|sseny oràí|c a |a Un|vers|tat Ade|ph|. a Lono ls|and. | punxava |ao en una
em|ssora d`estud|ants. í|ns que un d|a es va dec|d|r a |aoe|a|. í|na|ment.
"Pub||c Enemy Ño. 1" sota e| pseudòn|m de Chuck D. P|ck Pub|n va es-
co|tar |a maqueta | || va oíer|r |mmed|atament un contracte. però Chuck D
(e| nom || quedarà per sempre) s`ho va prendre amb ca|ma per donar
íorma a una |dea tota|. revo|uc|onàr|a | transcendenta|. E| concepte es
comp|etar|a amb e| DJ Term|nator X. Proíessor Gr|íí membre de |a Ñac|o
de |`ls|am (art|íex de |es caracter|st|ques coreooraí|es que acompanyaven
e| orup sota e| nom de Sec0|||/ c/ ||e F||s| Ac||o) | e| |aoe| F|avor F|av.
contrapunt cr|daner | còm|c a |a ser|etat de Chuck D. E| pr|mer e|ape de
Pub||c Enemy es t|tu|a Yc! 50m P0s| 7|e S|c.. ac|amat pe|s |n|c|ats | |onorat
a |es |||stes d`ex|ts. E| seu seoon assa|t a| íormat LP va íer d|ana: || 7a|es
/ |a||c| O/ V||||c|s 7c |c|o Ls 5ac| queda com un de|s reíerents a |a
h|stòr|a de| ||o |co | converte|x Pub||c Enemy en "|a CÑÑ de |a comun|tat
neora". com a| mate|x Chuck D || aoradava autodeí|n|r-se.
El salvatge oest
E| 1987. e| |aoe| Just lce s`anomena e|| mate|x com "the or|o|na| oanoster
oí h|p hop" en un à|bum t|tu|at. cur|osament. 5ac| |c ||e O|o Sc|cc|. E|
renom va ser recuperat a|s anys noranta per una nova esco|a de ||o |co
que va proporc|onar a aquesta mús|ca tants adeptes com detractors: e|
oa|os|a |ao. E|s mes í|de|s seou|dors de| oa|os|a. tambe coneout com a
o-/0||. par|en de|s anys B.C. ("beíore Chr|st". equ|va|ent en ano|es a "a.
C.") com a "Beíore Chron|c". en reíerenc|a a |`à|bum 7|e C||c||c de| pro-
ductor. compos|tor | cantant Dr. Dre. d|sc ed|tat e| 1992. | que va revo|u-
c|onar e| panorama de| ||o |co | va centrar |`atenc|o de| púb||c en art|stes
de |a Costa Oest com Snoop Doooy Doo. lce Cube. Eazy-E. 2Pac. Coo||o
o Warren G.. |es vendes de|s qua|s es x|íren en d|scos d`or | p|at|. A 7|e
C||c||c. Dr. Dre recupera |`amb|ent d|recte | |njecta |a oravac|o amb mú-
s|ca en v|u que prop|c|a |a sensac|o part|c|pat|va de |`o|ent. En contra de|s
o|ea|oea|s de |`Est. e|s ca||íorn|ans proposen una actua||tzac|o de| ||o |co
passant pe| /0|| de|s setanta. E|s r|tmes son mes |ents (tota una metàíora
que eníronta |es maneres de v|ure a Ñova York | a Ca||íòrn|a). e|s |nstruments
129
son rea|s (es porten mes |es "|nterpo|ac|ons" que e|s mostrejadors o samo|e|s)
| e|s cors a |es tornades reprenen e| |/||m a|o o|0es de |a mate|xa mane-
ra que oent com Gano Starr o D|oab|e P|anets ut|||tzen e| jazz per rec|c|ar
|a seva proposta. Però no tot e| oa|os|a son í|ors | v|o|es: |es ||etres de
d|verses naus cap|tanes de| mov|ment son obertament v|o|entes | den|orants
per a |a cond|c|o íemen|na. L`apo|oo|a hedon|sta d`aquests art|stes. un|da
a d|versos comptes pendents amb |a just|c|a (possess|o d`armes. v|o|ac|ons.
drooues o assass|nats). or|o|nen una reacc|onàr|a protesta de |a íacc|o
conservadora de| pa|s. A| setembre de| 1996 Tupac es abatut a trets a
Las veoas: a |a ment de tothom h| ha |`oberta ouerra verba| entre |aoe|s
de |`Est | de |`Oest. concretament |a que |`autor de "Ca||íorn|a Love" manten|a
amb e| rabassut Ñotor|ous BlG. Quan un pare|| d`anys mes tard. aquest
ú|t|m tambe ca|oue assass|nat a trets. e| cerc|e semb|a que es tancà.
Hipeuropahop
Ma|orat |a poca o nu||a resposta que han susc|tat en |a comun|tat neora
e|s |ntents b|ancs de í|car e| nas en e| |ao. e|s "pa|os" cont|nuen ||ancant-
se a |a p|sc|na amb una |ní|n|ta pers|stenc|a (a|oú recorda van|||a lce?). E|
projecte mes coherent | |nteressant e| const|tue|xen tres pertorbats de Ñova
York anomenats Beast|e Boys. una banda que va comencar e| 1981 |mmersa
en terrenys de |a|occ|e | que va evo|uc|onar cap a| |ao amb e| senz|||
t|tu|at "Pock Hard" (1984). L`enorme ex|t de| seu à|bum ||ce|seo 7c |||.
número u a|s EUA durant set setmanes e| 1987. va íer concebre esperan-
ces per a |a raca b|anca. però exper|ments com e| de van|||a lce ens van
retornar a |a crua rea||tat: e| ||o |co es cosa de paròd|a. Per promoc|o-
nar |es seves pe|||cu|es. Me| Brooks o Ponn|e Daroerí|e|d (|`Ozores nord-
amer|cà) es van marcar temes de |ao amb e| mate|x eíecte que podr|a
produ|r E|v|s Pres|ey cantant oea|| me|a|. Europa no vo||a ser menys en
aquests |ntents | e|s resu|tats. encara que des|oua|s. han aportat cur|os|tats
comerc|a|s com P|no D`Ano|o o Jovanott|. a ltà||a. contraposades a| íorm|ouer
de bandes | so||stes que trobem a Franca: MC So|aar | Soon E MC son |a
punta d`un |cebero que es conso||da amb |es propostes de Sens Un|k. La
C||qua o M|n|stere Amer.
Pespecte a |a Pe|| de Brau. a|oú va d|r que a Espanya h| hav|a rac|sme
amb e|s o|tanos. però que s| e|s portess|n un suburb| neore de qua|sevo|
oran c|utat nord-amer|cana. amb e|s seus hab|tants amb sabat|||es esport|ves
v|stoses. carreoant aparatosos rad|ocassets a |`espat||a | íumant c|ac|. |a
oent an|r|a a demanar-|os autòoraís: a|menys e|s pr|mers d|es. La c|ta serve|x
per |||ustrar |es d|í|cu|tats de| transvasament South Centra| - Torrejon de
Ardoz. quan es pren e| |ao com un mer m|met|sme de íormes | postures.
130
sense íons rea| que sustent| |`exper|enc|a v|ta| de| oenere. Per roseoar |a
h|stòr|a de| |ao espanyo|. e| pr|mer |ntent ser|os d`ed|tar aquesta mús|ca
a Espanya va soro|r a í|na|s de|s anys vu|tanta. quan una mu|t|nac|ona|.
moouda pe| des|o de treure pasta cost| e| que cost|. va dec|d|r |nvert|r en
|`escena |aoe|a espanyo|a (i?!) amb un pare|| de recop||ator|s. Pao || Vao||o
| Pao oe /o0|. amb noms com Sweet. MC Pandy & DJ Jonco. v|a| Pap o
Sony & Mony. L`estet|ca | e| cont|nout de|s d|scos |m|taven |es íormes |anqu|s
en tota |a seva var|etat: so||sta (mascu|| o íemen|na). duo. tr|o o banda
amb mo|ta oent sobre íons de oraí|t suburbà. L`|nvent es va sa|dar amb
un pare|| de temes amb oràc|a | una hòst|a a n|ve|| de vendes. F|na| de |a
h|stòr|a.
Ca| esperar a|s anys noranta perque |`escena 0|oe|o|c0|o de| |ao espanyo|
es íac| v|s|b|e. oportun|tat que aproí|ten e|s m|tjans amb un |rromp|b|e |
so||dar| oportun|sme: a| novembre de| 1996 e| sup|ement d`oc| de |`/oc
s`ocupa de| |ao espanyo|. a| desembre aque||es bandes son portada d`F|
|a|s oe |as 7e||ac|c|es | a| mes seouent |a rev|sta /|co|a|cc |nc|ou un
reportatoe de set pào|nes sobre e| |ao. Grups com E| C|ub de |os Poetas
v|o|entos e|s seus membres han conso||dat |nteressants carreres en so||tar|.
Deí Con Dos. 7 Ñotas 7 Co|ores. La Puta Opepe. Los verdaderos Cre-
yentes de |a Pe||o|on de| H|p Hop o Jazz Two van a||mentar |a part mes
pur|sta de| ||o |co espanyo|. mentre que Tzaboo o S|ete 7 B|ack van
representar propostes mes comerc|a|s. A| vo|tant seu. una oran quant|tat
de íormac|ons vet||aven |es seves armes amb |`ed|c|o de maquetes a |`espera
de |`anhe|at pr|mer d|sc: orups com Los v|o|adores de| verso. Geronac|on
o So|o Los So|o ed|taven contundents coe|e o||me. | |es |aoe|es Ar| o La
Ma|a Podr|ouez posaven veu íemen|na a| mapa de| ||o |co de |`Estat
espanyo|. En tot cas. |es vendes d`aquests orups | so||stes excepte e|s
m||ers de còp|es despatxades per Mucho Muchacho | e|s seus cont|nuen
sent m|nor|tàr|es a Espanya. Ma|orat tot. e| |ao ha estat ass|m||at en aquest
pa|s amb esba|a|dora natura||tat. A mes de |`anunc| te|ev|s|u c|tat anter|orment
(íormu|a repet|da mo|tes veoades). ca| recordar. entre a|tres esdeven|ments
pecu||ars. una paròd|a de| duo humor|st|c Martes y 13. una mena de |ao(a|e||c¹
de Ñancho Ñovo en un |||urament de prem|s | e| |ao de Lo|a F|ores en un
de|s seus ú|t|ms d|scos. O|e.
E|s orups esmentats cobre|xen mo|ts de|s est||s: E| C|ub de |os Poetas
v|o|entos vo|en ser una mena de Ñ.W.A. vers|o A|corcon. S|ete 7 B|ack
beu de| ||o |co mes |ní|uenc|at pe| modern rythm and b|ues. mentre que
Lat|no D|ab|o es decanta per un |ao p|e de ou|tarres rea|s. Tambe ca| apuntar
casos com e| de Car|os Lea| (La Coruña). que m|||ta a |a banda írancesa
Sens Un|k. o Pab|o Gonzá|ez (G|jon). que ía e| mate|x a| orup be|oa De
Puta Madre. La |nex|stenc|a d`una c|o sc|cc| prev|a a tot aquest mov|ment
131
es podr|a apuntar com |a causa de| poc humor que trobem en mo|ts d`aquests
orups. mes preocupats a oíer|r una |matoe dura que a d|vert|r | d|vert|r-
se. En |a part mes pos|t|va de |`evo|uc|o de| |ao espanyo| durant |a decada
de|s noranta s`ha d`apuntar |a m|||ora en |es producc|ons. prop|c|ada per
|`exper|enc|a adqu|r|da | |es oanes de compart|r estud| amb co||eoues
|mm|||orab|es exemp|es de| bon íru|t que poden donar aque||es
co||aborac|ons e|s ten|m en e|s Ccm0||cc|co|a de Dave Bee o e| |cmo|e
|eo|c sc||e|c o0sca. de Jostamayúscu|a. a mes de |es puntua|s
cooperac|ons de productors. DJ | MC nord-amer|cans.
A poc a poc i bona lletra
Les rev|stes |anqu|s de ||o |co mes |mportants ded|quen un oran nom-
bre de pào|nes a anunc|s de roba tan ccc| com cara. En un proces s|m|-
|ar a| d`a|tres mov|ments juven||s. e| que va comencar sent roba de carrer.
íunc|ona| | barata. va passar a ocupar e|s aparadors de |es bot|oues | va
convert|r en moda e| que es ve|a com a autent|c. Les sabat|||es esport|ves
son e| ca|cat mes còmode per cam|nar tot e| d|a per |`asía|t | e| xanda|| es
barat | res|stent: |es marques ja ex|st|en abans que e|s |aoe|s. però aquests
van aportar e| seu ora de sorra per convert|r s|mp|es peces en vest|men-
ta. E| d|a que |es bandes de Los Anoe|es van comencar a matar per ro-
bar unes Ñ|ke. a|ouna cosa es dev|a haver podr|t a |a part mes íonda
d`un mov|ment mus|ca| que hav|a nascut de| oc| |c|||c | |es oanes de passar-
ho be. Ja ens hem aturat en |`espec|a| | íruct|íera per a |es dues parts
re|ac|o de Pun-DMC amb Ad|das: |es tres rat||es van marcar |a me|tat de|s
vu|tanta. encara que |a resta de marques (Ñ|ke. Peebook. Converse.
Skechers) van caure com un a||uv|o en e|s anys seouents | van ut|||tzar.
entre a|tres. |do|s de| bàsquet per enoanxar e|s joves. Com a prova de |a
|mportànc|a que |a roba te en |a cu|tura ||o |co. |a prest|o|osa rev|sta v|oe
|nc|o|a a| número espec|a| de| seu tercer an|versar| una |||sta de 35 mar-
ques que anaven de versace a D|ese| passant per Huoo Boss. Pepe.
Mosch|no o Sero|o Tacch|n| sobre |es qua|s e|s |ectors pod|en demanar
|níormac|o oratu|ta.
Rap de cine
Com a express|o de |a cu|tura aíroamer|cana de |es ú|t|mes dues decades.
e| |ao s`ha v|st reí|ect|t en e| m|tjà aud|ov|sua| amb mes o menys íortuna.
Pe| que ía a |a pet|ta panta||a. |a poderosa cadena MTv (despres d`ob||dar
e|s prob|emes que va ten|r amb |a comun|tat neora quan va comencar
perque. s|mp|ement. no mostrava v|deoc||ps d`art|stes de co|or) comenca
132
a emetre a| setembre de| 1988 e| proorama YO! V7v Paos. presentat per
Fab 5 Freddy. art|sta de oraí|ts | |aoe| ocas|ona|. que va aconseou|r una
|mportant aud|enc|a per a |`espa|: e| seu ex|t va prop|c|ar |`apar|c|o d`a|tres
proorames espec|a||tzats en cana|s per cab|e (com v|oec J0|eoc· |e|.c||).
Despres de| documenta| S|/|e Aa|s (Henry Cha|íant | Tony S||ver. 1983). |a
cu|tura ||o |co av|at es va convert|r en pastura de pe|||cu|es que. en pr|-
mera |nstànc|a. es í|xen abans que res en |es sorprenents evo|uc|ons de
|a íorma de ba||ar assoc|ada a|s pr|mers anys de| |ao: F|as|oa|ce (Adr|an
Lyne. 1983). Fs|||c Sa|/a|e (Char||e Ahearn. 1983). 5ea| S||ee| (Stan Lathan.
1984) o 5|ea|oa|ce (Joe| S||bero. 1985). Presenten arouments íeb|es amb
|`excusa de mostrar sequenc|es de o|ea|. Despres de pe|||cu|es com ||0s|
G|cc/e (M|chae| Schu|tz. 1985). amb actuac|ons de Pun DMC. LL Coo| J.
Kurt|s B|ow | Beast|e Boys: Gcco 7c Gc (B|a|ne Ñovak. 1986). destacab|e
ún|cament per |a banda sonora amb orups de |`escena oc-oc de Was-
h|noton. com Troub|e Funk. Pedds & The Boys. Chuck Brown & The Sou|
Searchers: o D|sc|oe||es (M|chae| Shu|tz. 1987). en que part|c|paven e|s
Fat Boys. arr|ba Cc|c|s (Denn|s Hopper. 1988). un |ntent írustrat de mos-
trar |a v|o|enc|a entre Cr|ps | B|oods (bandes de Los Anoe|es) a traves de
|a rut|na de dos po||c|es. un de veterà | í||òsoí (Pobert Duva||) | un a|tre de
jove | |mpu|s|u (Sean Penn). que baten e| record mund|a| de d|r "posa |es
mans darrere e| cap" en una so|a pe|||cu|a. Entre escenes costum|stes
de o|ea| oa|ce. e| sent|t metaí|s|c s`exp||ca amb aquest acud|t: "Dos braus.
pare | í|||. veuen un orup de vaques des de da|t d`un turo. "Pare" d|u e|
brau jove. "per que no ba|xem corrent | ens ío||em una vaca?". "Ño. í|||
meu" respon e| pare. "es m|||or que ba|xem cam|nant | ens |es ío||em
totes". Quan e| veterà |`exp||ca a| jove. aquest no h| dona |mportànc|a.
però quan e| personatoe |nterpretat per Duva|| mor en acte de serve|. |`aoent
que hav|a estat |mpu|s|u s`adona de| proíund s|on|í|cat de |`acud|t | e| "transmet"
a| seu nou company un po||c|a jove amb amb|c|o e| pr|mer d|a de
patru||a. L`escena suposa un de|s í|na|s mes aberrants de |a h|stòr|a de|
c|ne: a|oun d|a m`aoradar|a prendre unes copes amb Denn|s Hopper perque
me |`exp||ques. La resposta còm|ca d`aque|| any va ser |´m Gc||a G|| Yc0
S0c|a (Keenen lvory Wayans. 1988). en que Damon Wayans | Chr|s Pock
ant|c|paven e|s seus dons per a |a comed|a juntament amb estre||es com
lsaac Hayes.
En Dc 7|e P|o|| 7|||o (Sp|ke Lee. 1989) |a cu|tura ||o |co te una de |es
reíerenc|es mes sò||des oràc|es a e|ements com e| rac|sme subt|| o d|recte.
|es tens|ons que opr|me|xen un barr| |nterrac|a|. e|s estereot|ps deí|n|ts.
|`ús de |a mús|ca | |a catars| í|na|. Amb aquest ||arometratoe. Sp|ke Lee es
va convert|r en e| centre d`atenc|o. tant d`aíroamer|cans com de .asos.
per |`ao|tac|o que promet|en e|s seus seouents treba||s. tot | que |es expectat|ves
133
es van anar apaoant ma|orat |es p|nze||ades de 7|e mc|e ||e oe||e| o J0|o|e
Fe/e|. Amb 5c/z | 7|e |cco (1991) John S|no|eton no nomes es converte|x
en e| d|rector mes jove nom|nat per a un Oscar. s|no en e| pr|mer aíroamer|cà
a optar a aquesta estatueta. E| retrat de |a v|da de doss íam|||es neores a|
d|str|cte de South Centra| (entre a|tres actors destaca e| |aoe| lce Cube)
va ser tot un esdeven|ment que |ntentava aportar ||um sobre íets tan crue|s
com |rrac|ona|s: Fur|ous Sty|e (|nterpretat per Larry F|shburne) exp||ca a|
seu í||| que a| s|stema || |nteressa manten|r e|s maro|nats en ouetos |
subm|n|strar-|os de íorma |nd|recta drooues | armes perque s`autoan|qu|||n.
La rea||tat v|ndr|a a apunta|ar e| d|scurs de S|no|eton quan. entre e| 18 | e|
20 d`aoost de 1996. e| d|ar| ca||íorn|à Sa| Jcse Ve|c0|/ |e.s pub||cava
una ser|e de reportatoes de Gary Webb sota e| t|to| "Death A|||ance" ("A||anca
morta|"). en que apuntava |a connex|o de |a ClA amb orups de suport a
|a Contra n|caraouenca que. presum|b|ement. hav|en obt|nout íons per a
|a ouerr|||a venent coca|na a|s suburb|s ca||íorn|ans. Ma|orat que a|tres d|ar|s
com |e. Yc|| 7|mes. Aas|||o|c| |cs| o |./. 7|mes van posar en dubte
|es íonts de |`autor de |`|níorme. "h| ha massa c|rcumstànc|es ev|dents.
a|x| com e| pes de |es d|verses exper|enc|es anter|ors en contra de |a pob|ac|o
neora". en parau|es de| reverend Jesse Jackson. Desaíortunadament. e|
maon|í|c debut de S|no|eton no va ser coní|rmat per |es seouents producc|ons.
|ce||c J0s||ce amb Janet Jackson | Tupac Shakur | Pcse.cco novament
amb lce Cube.
Obv|ant |a |matoe de| neore traí|cant. ma|par|at | v|o|ent que proposen
||arometratoes com |e. Jac| C||/. de Mar|o van Peeb|es amb |a part|c|pac|o
d`lce T o 7|esoass. de Wa|ter H||| tambe amb lce T a mes d`lce Cube.
ca| destacar C54 (Tamra Dav|s. 1993). en que |a h|stòr|a d`un orup de |ao
í|ct|c| dona peu a una àc|da paròd|a de|s estereot|ps que |nunden |a |ndústr|a
d|scooràí|ca d`aquest est|| entre a|tres. |a suposada act|tud dura de|s
seus |nterprets. Una a|tra comed|a. no estrenada a Espanya. va ser A|c´s
||e Va|? (Ted Demme. 1993) protaoon|tzada pe|s presentadors de YO!
V7v Paos amb |a co||aborac|o d`estre||es de| ||o |co com Chery| Sa||
James. lce T. Kr|ss Kross. B-Pea|. Humpty Hump o Queen Lat|íah.
A|s noranta. |es íruct|íeres re|ac|ons entre banda sonora | pe|||cu|a e|
dob|e joc promoc|ona| beneí|c|a tant e| cantant com e| ||arometratoe
a||arouen í|ns a| cansament |a |||sta de pe|||cu|es en que e| ||o |co te un
paper pr|mord|a|. des de J0|ce (Ernest D|ckerson. 1992) í|ns a Se| || O//
(F. Gary Gray. 1996). Tanmate|x. ca| destacar una pe|||cu|a írancesa. |a
|a||e (Math|eu Kassov|tz. 1995). cròn|ca de |a tensa jornada que v|u un
suburb| par|senc despres que un po||c|a perd| |a p|sto|a en e|s enírontaments
causats per |a mort d`un jove em|orant. La pe|||cu|a. que te una de |es
m|||ors sequenc|es de cred|ts de |a decada |matoes rea|s de d|sturb|s
134
de carrer amb e| "Burn|n` and Loot|n`" de Bob Mar|ey com a íons mus|-
ca|. va acompanyar |a banda sonora or|o|na| amb un d|sc de cancons
basades en |`aroument en que í|ouraven des de MC So|aar í|ns a Les Saoes
Poetes de |a Pue. passant per Sens Un|k. Express|on D|rekt o Paooason|c.
135
El rai:
música ideològica o ideologitzada?
Jose Sánchez Garc|a
O| |a a|a| e| |c/e? O| es e| se0 oesa/|ame||?
F| ||c se sac|a.
F| oco|e ||eoa||a oe| ma|a|-se.
F|s ·a||a|a|s |s|àm|cs oe|·e| /e0|e e| se0 /e|||ao|e |cs||e.
|a oa|a|a |a cc|oem|a| e| camo.
|´eoc|sme |a esoc||a| |a sc||oa|||a|
F| ao0es| cacs c|oa|||za|. c| sc| e|s |cmes o´aoa|s?
70 semo|e oc|s c||oa| | ccmoao||-|e.
O escaoa|-|e oe|c c|?
(||a|eo. ¯F| |a|oa .a/a|´. '988¹
'
Op|n|o. punt de v|sta. |||ure a|b|r. e| dest| persona|. m/ .a/. |a ||u|ta de |`|nd|v|du
amb |a seva pròp|a ex|stenc|a. Tots aquests s|on|í|cats estan assoc|ats a|
terme àrab |a|
2
. que tan popu|ar s`està íent a |`o|da occ|denta| per des|o-
nar aquesta mús|ca que ens arr|ba de |es c|utats costaneres a|oer|anes |
de| pa|s ve| en e|s ú|t|ms anys. despres de |`onada d`|mm|orants po||t|cs
| econòm|cs que es van un|r a|s a|oer|ans arr|bats despres de |a |ndependenc|a.
l a|xò es prec|sament e| que. pr|mer. c|e|||s | c|e|||as
3
|. mes tard. c|eos
| c|aoas
4
venen íent des de ía mes de c|nquanta anys. Expressar |a seva
1 Kha|ed reco|||a a|x| |es protestes de|s joves a|oer|ans que es ||encen a| carrer protestant
per |es noves mesures de| Govern re|ac|onades amb e| nou cod| de íam|||a | |`anu||ac|o
de |es e|ecc|ons. Aquest tema apare|x a |`à|bum de| 1988 ||a|eo.
2 Les pr|meres not|c|es que ten|m de| terme |á/ daten de| per|ode c|àss|c. quan s`|n|c|a una
d|scuss|o teo|òo|ca amb |mp||cac|ons po||t|ques a| vo|tant de dos conceptes: obed|enc|a
(|a´a) | e| correcte de |a pròp|a op|n|o (de |`arre| a||á/). A|x|. av|at e| |a| s`oposarà a |es
coses estab|ertes. veoeu F|c/c|coeo|a c/ |s|am. Br|||. Le|den 1965. entrada a||á/.
3 ve||. mestre. Terme que des|ona oenera|ment e|s cantants | mús|cs reconeouts de |a mús|ca
trad|c|ona|: en e| seu repertor| h| trobem temes proíans de |a poes|a popu|ar | re||o|osos.
Han creat mu|t|tud de reíranys | írases íetes usades en e| |a|. E| terme c|e|||a n`es e|
íemen|.
4 L|tera|ment 'jove`. es e| nom donat a|s cantants de |a| e|ectr|c pe|s oe||a|. pr|mer. |. despres.
pe|s productors de c|ntes a Orà. Mohamed Maohn| va popu|ar|tzar e| terme en |es seves
pr|meres producc|ons de í|na|s de|s anys setanta.
136
op|n|o | |a de mo|ts maoreb|ns sobre |`amor. |`a|coho|. |a re||o|o. |a maro|nac|o.
|a m|orac|o. |a po||t|ca.... de tot a||ò que ocupa | preocupa. l tambe írustrac|o
davant |es necess|tats no sat|síetes. recerca de| p|aer. amors |mposs|b|es.
|a so||dar|tat entre co||eoues com a nostà|o|a de |a so||dar|tat tr|ba|. |a d|í|cu|tat
en |es re|ac|ons entre e|s sexes... Frustrac|o que es reí|ecte|x en ||etres
com |a de Be|kacem Boute|dja a|s anys se|xanta: "Co||eoa. serve|x-me e|
meu BAO" (nom amb e| qua| es cone|x |a cervesa a Orà). "Ño| dona`m e|
meu oot". "Jo vu|| emborratxar-me | ajeure`m a|s carrers". "Serve|x-me e|
meu BAO". "Jo vu|| beure |a beouda que em íarà ma|". o |a de Che|kha
P|m|tt| a|s setanta: "Ets tu e| que em ía menjar durant e| Pamadà. La oent
adora Deu. jo adoro |a cervesa." Op|n|ons sobre |a quot|d|an|tat. amb prou
po||sem|a perque |ní|ue|x|n dec|s|vament en e| d|spos|t|u coon|t|u |nd|v|dua|.
Però s| busquem a| d|cc|onar| e| terme |oec|co|a. h| trobem |a seouent
deí|n|c|o: "Conjunt d`|oees íonamenta|s que caracter|tzen e| oe|same|| d`una
persona. co||ect|v|tat. epoca. etcetera." Es pot extreure un "conjunt d`|dees"
en |a d|vers|tat d`op|n|ons que trobem en e| |a|? Qu|na |ní|uenc|a te e| context
soc|a| en que |`|nd|v|du rep aquest oenere mus|ca| per a |a conceptua||tzac|o
de |es |dees cont|noudes en aquesta pràct|ca mus|ca|
5
? Expressa e| |a|
una |deo|oo|a o es des de |a recepc|o que s`omp|e de "càrreoa |deo|òo|ca"?
Per poder contestar aquestes preountes o a|menys reíormu|ar-|es de íor-
ma mes prec|sa ana||tzarem e| |a|. en |es seves qua||tats estet|ques | e|
seu desenvo|upament h|stòr|c. però pr|mer ana||tzarem |es espec|í|c|tats
que ían de| |a| un est|| mus|ca| de |a cu|tura popu|ar maoreb|na. v|sua||tzarem
a|x| e| proces de| |a| que ha deí|n|t S. Fr|th (1994) per a |es mús|ques popu|ars:
"La mús|ca popu|ar es desenvo|upa. íormes s|mp|es es converte|xen en
comp|exes. express|ons espontàn|es es converte|xen en art | |a mús|ca
trad|c|ona| en moderna."
El rai i la cultura popular
Com a express|o mus|ca| popu|ar. e| |a| es un producte de |`exper|enc|a
co||ect|va. E| jove d`Orà. a|oer|à | maoreb|. es recone|x en aquests prob|emes
quot|d|ans. | percep |a oran quant|tat de s|on|í|cac|ons | dob|es sent|ts que
possee|xen e|s mat|sos de |`àrab co||oqu|a|. una espec|e d`àrab cr|o|||tzat
5 Entenem com a pràct|ca mus|ca| qua|sevo| act|v|tat re|ac|onada amb |a mús|ca: des de |a
compos|c|o í|ns a |`acc|o d`esco|tar mús|ca en||aunada en qua|sevo| íormat. A|x|. entenem
com a mús|ca una construcc|o soc|a| desenvo|upada h|stòr|cament | ap||cada |nd|v|dua|ment
seou|nt e| mode| d`anà||s| proposat per T. P|ce (1987).
137
en e| qua| trobem express|ons íranceses. caste||anes | berbers arab|tzades.
És |a ||enoua que es par|a a|s carrers d`Orà |a que es veu reí|ect|da en
aquests textos | que hav|a quedat. com e| tamaz|oht. íora de |a |eoa||tat
|mperant que es comun|ca en írances o en àrab c|àss|c o estàndard | |a
man|íestac|o mus|ca| de |a qua| es |a canco c|aao|
ô
. Ño obstant a|xò. |a
seva |eo|t|m|tat en |a cu|tura popu|ar a|oer|ana || atoroa |a oran popu|ar|tat
que te. ja que avu| d|a es. ma|orat |`opos|c|o |nteor|sta. |a canco dom|nant
a tot e| Maor|b.
La ut|||tzac|o d`aquest ||enouatoe de carrer es una de |es raons que ían
que e| |a| íos t|t||at de mús|ca ío|k|òr|ca amb e| nom de .a||a||. canco
d`Orà. o coníonent-|a amb |a mús|ca trad|c|ona| cab||enca. Tambe e|s pr|mers
comentar|stes occ|denta|s. írancesos pr|nc|pa|ment. |a van et|quetar erròn|ament
com a mús|ca 0|oe|o|c0|o o subcu|tura| b|ues. |eooae. |ao a |`a|oer|ana
quan en rea||tat íorma part de |a cu|tura popu|ar a|oer|ana. que com totes
|es soc|etats maoreb|nes ut|||tza |a canco per d|íondre not|c|es. |dees contràr|es
a| poder estab|ert. buscar |`hedon|sme. expressar |a |nsat|síacc|o. |a contrar|etat
de ser dona... L`ús d`aquest ||enouatoe popu|ar ens permet s|tuar e| |a|
entre |es mús|ques popu|ars a|oer|anes. encara que amb una espec|í|c|tat
que || atoroa caracter|st|ques d|st|nt|ves a |a resta de |es man|íestac|ons
mus|ca|s popu|ars a|oer|anes: |a seva cond|c|o de mús|ca urbana. Eíect|vament.
com veurem. e| |a| apare|x sempre |||oat a |es dues pr|nc|pa|s c|utats a|oer|anes:
Orà | A|oer. | apare|x com un oenere h|br|d des de|s seus |n|c|s a|s anys
trenta.
E| |a| es a|x| un oenere popu|ar contemporan| que oíere|x e| nord d`Aír|ca
a |a Wor|d Mus|c. La seva capac|tat per adaptar a |a seva essenc|a e|s
mes var|ats r|tmes permet que |`aí|c|onat a |es mús|ques de| mon se sent|
transportat. quan esco|ta |a|. a un mon de o|oba||tat en e| qua| e| |eooae
pot ser |nterpretat en àrab o una rumba o un ca|/osc o un rock. encara
que hao| perdut | a proíund| tat de| s textos. buscant íormes mes
encomanad|sses. Perque en e| |a| no s`ha de buscar puresa etn|ca s|no
mest|ssatoe des de|s seus mate|xos |n|c|s. Aquesta amp||ac|o de| marc
de |a canco |a| permet que actua|ment puouem ap||car et|quetes a aquesta
mús|ca com |ao-|a|. |aooa-|a|. /c||-|a|. per reíer|r-se a| |a| |nterpretat per
|es pr|meres c|e|||as. et|quetes que. mo|tes veoades. depenen mes
de| oust de |a moda occ|denta| que de |a |ntenc|o de|s autors. que. havent
rebut |ní|uenc|es de totes aquestes mús|ques arr|bades a| nord d`Aír|ca.
6 L|tera|ment 'popu|ar`. És e| nom que rep un oenere mus|ca| nascut a|s anys v|nt a A|oer |
a Mostaoanem. Ut|||tza |`àrab estàndard.
138
|es ree|aboren seoons |a seva pròp|a trad|c|o mus|ca|. L|avors ens podem
preountar amb S. Fr|th (1994): "S| tota |a mús|ca popu|ar contemporàn|a
es. d`una íorma o a|tra. una barreja de sons d|íerents. soc|etats. oeneres
| eres. ||avors |a quest|o es: per que aquesta barreja en aquest moment?".
Mes que respondre aquesta preounta veurem com s`ha produ|t |a barreja
mus|ca| que avu| entenem com a |a| per amb aquest recorreout en dues
íases de||m|tar |a |deo|oo|a que |`|mpreona. Comencarem per presentar
|es qua||tats estet|ques d`aquest oenere mus|ca|. que estan arre|ades en
|es man|íestac|ons cu|tura|s popu|ars de |es soc|etats maoreb|nes. Però
e| resu|tat í|na| no ser|a comp|et s| no h| |nc|oouess|m un recorreout h|stòr|c
de| desenvo|upament de| |a| | de |es seves re|ac|ons amb e| poder des
de|s seus |n|c|s í|ns a|s d|es de |a saonant ouerra c|v|| que sacseja |a soc|etat
a|oer|ana. Aquesta aprox|mac|o a |a re|ac|o entre e| poder | e| |a| | e|
descobr|ment de|s seus o|c0|oeo aes||e||cs
7
ens ajudarà a descobr|r
com es desenvo|upa |a producc|o de s|on|í|cat per part de |`|nd|v|du que
dotarà |`op|n|o cont|nouda en e| |a| d`una càrreoa |deo|òo|ca concreta |
determ|nada pe| context. ja s|ou| durant |a producc|o mus|ca| o durant |a
recepc|o de| producte cu|tura|.
Influències endògenes...
Com qua|sevo| a|tra man|íestac|o de |a cu|tura popu|ar maoreb|na. e| |a|
eníonsa |es arre|s | busca |a seva essenc|a en |a h|br|dac|o de certs trets
mus|ca|s que s`han v|nout pract|cant a| nord d`Aír|ca. a|ouns durant d||atats
per|odes de temps | a|tres de recent apar|c|o. Aquestes caracter|st|ques.
que barrejades en un còcte| exp|os|u donen com a resu|tat e| ra|. son
|`express|o mus|ca| de |es d|íerents cu|tures que han de|xat |a seva empremta
a| nord d`Aír|ca. Tres trad|c|ons cu|tura|s. pr|nc|pa|ment. que en e| mest|ssatoe
urbà produ|t per |`exp|os|o demooràí|ca que |a zona ha pat|t en |es ú|t|mes
decades s`han v|st transíormades en que|com de nou: e| component berber.
|`àrab | |`occ|denta|. E| ra| íorma part d`aquestes noves man|íestac|ons cu|tura|s
de| Maor|b. que ma|orat |es d|í|cu|tats posades des de |es e||ts dom|nants.
en e|s ú|t|ms anys s`obren pas a|s cana|s comun|cac|ona|s de masses:
par|arem de |a seva essenc|a berber. |a seva essenc|a àrab | |a seva vo|untat
de modern|tat a |`|ncorporar caracter|st|ques de d|íerents est||s mus|ca|s
occ|denta|s.
7 Seou|m e| concepte deí|n|t per P. W||||s (1990) com a resu|tat d`un treba|| s|mbò||c quot|d|à
pào. 22-24 en e| d|spos|t|u coon|t|u de |`|nd|v|du.
139
lntentar d|scern|r e| que h| ha d`àrab o berber en e| ra| es una tasca |níruc-
tuosa. ja que estem par|ant d`un t|pus de canco que ha apareout en |`àmb|t
urbà a|oer|à. En aquest hàb|tat. deout pr|nc|pa|ment a |a mass|va |mm|orac|o
| nter| or maoreb| na produ| da de| camp a | a c| utat. s`han barrej at
deí|n|t|vament. s| no ho estaven ja e| que es àrab popu|ar | e| que es
berber
8
. Tanmate|x. podem aí|rmar que e| ra| ha mant|nout |a íunc|o soc|a|
de |a canco trad|c|ona| amaz|oh com a e|ement d|íusor de d|scursos a|ternat|us
a |es normes |mperants en |a soc|etat trad|c|ona| maoreb|na. on es express|o
soc|a| emanada de |a mate|xa soc|etat: |a trobem a |es bodes. en íestes
re||o|oses o en reun|ons íam|||ars que seran e|s pr|mers c|rcu|ts on es donaran
a cone|xer e|s cantants de ra|. Les dones h| cr|t|quen |a seva d|scr|m|nada
s|tuac|o en |a v|da púb||ca. e|s homes par|en d`amor | de |a d|í|cu|tat de
trobar esposa. Es par|a de coní||cte | de consens: |a canco berber es e|
veh|c|e trad|c|ona| per donar |`op|n|o sobre aque||es s|tuac|ons que e|s
protaoon|stes de |a v|da soc|a| |ntenten canv|ar. Aquesta caracter|st|ca de
|a canco berber en oenera| dona e| sent|ment de rebe|||a eníront de |a
soc|etat patr|arca| trad|c|ona|. eníront de| oovern que |mposa e| mon|sme
cu|tura| a| nord d`Aír|ca. eníront de |a |nterpretac|o ún|ca de |a re||o|o que
te |`|s|am|sme mes rad|ca|. que cone|xem en e| ra| de|s anys vu|tanta. Càrreoa
|deo|òo|ca. |deo|oo|tzac|o. determ|nada pe| context en que es produe|x |
rep e| ra| en aque||s anys.
Però e| ra| no nomes rete de |a cu|tura popu|ar maoreb|na aquest esper|t
de rebe|||a que ancestra|ment es man|íesta a| nord d`Aír|ca. Pecu|| e|s pr|nc|pa|s
temes de |a poes|a popu|ar coneouda com a me||c0|
9
. on e| mes |mportant
es |a |mprov|sac|o de versos a part|r d`unes íormes coneoudes | írases
íetes. en |a seva major|a reco|||des de| text saorat. que serve|xen a |a res-
ta de| orup de tornada per |n|c|ar una nova |mprov|sac|o. En aquesta poes|a.
sempre acompanyada per |nstruments mus|ca|s. trobem temes que despres
reco|||rà e| ra| mo|t re|ac|onats amb |a re||o|o popu|ar: |a creenca en |a |ntercess|o
de|s sants |oca|s en moments en que es requere|x |a seva presenc|a per
8 A causa de |es espec|í|c|tats a|oer|anes nomes podem par|ar d`unes íormes cu|tura|s
d|íerenc|ades per a| cas de|s cab||encs. que sempre han protaoon|tzat mov|ments per a|
recone|xement de |es seves d|íerenc|es. A|x| mate|x. e| pet|t nombre d`àrabs que van arr|-
bar a |a zona a|s pr|mers temps de |`expans|o àrab ía que s|ou| mes prec|s par|ar d`arab|tzac|o
de|s trets cu|tura|s berbers que d`una co|on|tzac|o per assentament.
9 Poes|a r|mada en àrab d|a|ecta| norma|ment cantada que íormava part de| repertor| de|s
c|e|||s. És un oenere essenc|a|ment urbà. barrejad|ssa de| que es cu|te | e| que es popu-
|ar. Genu|nament maoreb|na.
140
so|uc|onar cr|s|s econòm|ques. soc|a|s o |nd|v|dua|s. |a creenca en e|s oen|s
juntament amb temes de |`eròt|ca popu|ar. E| que mes es va|ora d`aquesta
||r|ca popu|ar es |a capac|tat d`|mprov|sac|o de |`executant. cosa que es
tras||ada a |a canco popu|ar maoreb|na de |a qua| íorma part e| ra|. | es
de cap|ta| |mportànc|a a |`hora d`estab||r |`autor|a d`una peca. tema que
ha causat mo|ts prob|emes a |a major|a de c|eos | c|aoas.
Una de |es mo|tes caracter|st|ques que seoons e|s experts ía que e| ra|
s|ou| reconeout com de trad|c|o àrab es e| t|pus de r|tmes que ut|||tza. en
|a seva major|a der|vats de|s r|tmes de tràns|t usats entre e|s suí|s. E|s
suí|s son orups de í|de|s que a traves de mús|ques de r|tmes mo|t monòtons
| repet|t|us |ntenten asso||r |a un|o m|st|ca amb Deu o comun|car-se amb
a|oun sant |oca|. Aquests orups de í|de|s íormen |es coneoudes conírar|es
a| vo|tant d`aquests sants |oca|s. que es reune|xen a |es íestes de|s sants.
ma.||o. per |nterpretar cancons | que arr|ben a contractar |mportants mús|cs
proíess|ona|s coneouts per |a seva capac|tat d`|mprov|sac|o. Per a|s sunn|tes
ortodoxos
10
. |a branca de |`ls|am pract|cada a| nord d`Aír|ca. son desv|ats
de |a re||o|o. per |a qua| cosa trobem de nou un tret de| ra| que e| s|tua a
|a per|íer|a de |a cu|tura àrab ma|orat |a seva popu|ar|tat. A mes de|s r|tmes.
a |es pr|meres man|íestac|ons de |a canco ra| trobem e| mate|x t|pus
d`|nstrumentac|o que en una reun|o suí| per cantar a un sant |oca|. percuss|ons
| |aoaos sonant darrere de |es |mprov|sac|ons cont|nues que usen |`express|o
"/a |a/|" com a tornada | un|o entre aquestes.
Un aspecte que |||oa e| ra| a |`àmb|t popu|ar constru|t en aque||a barreja
de|s components berbers | àrabs de |a qua| hem par|at es |`ús de |`|mao|nar|
popu|ar a| vo|tant de certes í|oures de connotac|ons sexua|s. L`´a|||/a. com
|`amant des|tjada. íru|t d`un amor mes p|atòn|c que rea|. objecte de tots
e|s somn|s: |a |a|a|a
''
. |a v|uda o d|vorc|ada. que passa a des|onar en
|`|mao|nar| popu|ar |a dona |||ure amb |a qua| es poden manten|r re|ac|ons
sexua|s. o |a me||c0|a. que des|ona |a dona de ma|a v|da. dona íata|. |nconstant.
coqueta o seductora. ape||at|u que s`ap||ca a tota dona que ha perdut |a
v|ro|n|tat sense estar casada. Aquest ús de |`un|vers s|mbò||c popu|ar apare|x
ja des de|s pr|mers moments de| oenere carreoant-|o d`una |matoe soc|a|ment
10 Tot | no ex|st|r una ortodòx|a a |`ls|am a |`est|| de| que representen |es eso|es|es cr|st|anes.
|es man|íestac|ons re||o|oses popu|ars son qua||í|cades d`aberrants. per |a major|a de s|e/|s
de |es quatre esco|es coràn|ques pr|nc|pa|s. a |`|nc|d|r en |a íunc|o d`|ntercess|o entre e|
í|de| | Deu de|s sants |oca|s o de| mate|x Proíeta.
11 Per a| tema de |`|mao|nar| eròt|c maoreb|. veoeu Ma|ek Chebe| (1997).
141
neoat|va. Aquesta ma|a reputac|o es destacarà para restar-|| popu|ar|tat |
|eo|t|m|tat des d`|nstànc|es |s|am|stes. però e| dotarà d`una nova càrreoa
|deo|òo|ca de coní||ct|v|tat eníront de|s d|scursos dom|nants.
Com a |ní|uenc|a de caràcter àrab podem assenya|ar |`arr|bada. de |a mà
d`Um Kha|soum. sobretot a part|r de|s anys trenta. d`un nou oust en |`entonac|o.
La seva veu s`esco|ta a tots e|s caíes d`Orà. on |a ràd|o ha subst|tu|t e|
trad|c|ona| contador de contes | poemes a causa de |a oran popu|ar|tat
que aconseoue|xen |es seves pe|||cu|es. | a|xò ía que mo|tes joves a|oer|anes
|ntent|n |m|tar-|a. A mes. |es cancons ||aroues de |a poes|a cu|ta àrab | |a
seva |nstrumentac|o a |`est|| de |`orquestra occ|denta| seran |es seves |ní|uenc|es
pr|nc|pa|s. La nova mús|ca eo|pc|a
12
|ní|u|rà en í|oures com P|m|tt|. A|cha
e| Ouhran|a | Zohra P|||za|na. c|e|||as que actuaran a|s cabarets | caíes
de |a terrassa a| Med|terran| d`Orà. que |ntentaran convert|r-se en una Kha|soum
a |`a|oer|ana.
... i exògenes
L`arr|bada de|s occ|denta|s a m|tjans de| seo|e passat a| nord d`Aír|ca va
provocar canv|s rad|ca|s a tota |a zona. però en espec|a| a A|oer|a. ja que
es tractava d`una co|òn|a d`assentament. E|s írancesos van arr|bar-h| per
quedar-s`h|. Av|at es van a|xecar |es |c0/e||es /|||es on e|s oa|s |ntentaven
reprodu|r |`est|| de v|da de |`Octòoon. l. com no pod|a ser de cap a|tra
manera. va arr|bar |a mús|ca. Però e| s|mbo| que mes ràp|dament van atr|bu|r
e|s maoreb|ns a|s acabats d`arr|bar va ser |`a|coho|. | s`|n|c|à una re|ac|o
d`amor-od| |oua| que eníront de| nou mon que e|s que|a a sobre. S| d`una
banda se || recone|xen e|s seus poders per asso||r e| p|aer. d`a|tra banda
es s|mbo| d`anoo|xa | amaroor perque ja se sap que es beu per ob||dar.
Per a|xò es e| s|mbo| on es resume|x tot e| que ha aportat | aporta. pr|mer
|a c|v|||tzac|o occ|denta| a| mon àrab | despres aquesta cu|tura o|oba| en
|a qua| es veuen |mmersos a traves de |es parabò||ques que pro||íeren a
|es cada veoada mes abarrotades c|utats maoreb|nes. Aportac|ons que
son v|scudes d`aque||a íorma amb|oua que trobem en mo|ts textos ra|:
12 Aquesta renovac|o de |a mús|ca àrab eo|pc|a es e| resu|tat de |`ap||cac|o de |a |a|oa en
|a pràct|ca mus|ca|. La |a|oa com a mov|ment cu|tura| de| pr|mer terc de| seo|e XX
pretendrà modern|tzar |`ls|am: d`aqu| e| nom. ||tera|ment 'rena|xement`. E| mov|ment va
|rrad|ar des de| Ca|re | mus|ca|ment te e| seu parad|oma en e| Conores de Mús|ca Arab
ce|ebrat a| Ca|re |`any 1933.
142
"La cervesa es a|oer|ana. e| wh|sky írances. Ja no bec mes cervesa. serve|x-
me wh|sky. de|xa`m so|. t|nc un prob|ema". canta c|eo Zahouan| a "Oh
Barman!". que es troba en e| repertor| de |a major|a de c|eos des que |a
va convert|r en ex|t e| 1988.
Una caracter|st|ca que d|st|noe|x e| ra| des de|s |n|c|s es |a capac|tat d`adaptar
r|tmes | |nstrumentac|o occ|denta| | e| tractament en e|s textos de temes
ve||s en una íorma tota|ment nova. Ja P|m|tt| vo| aoradar a| seu púb||c
d`entreouerres a Orà |ntentant |nterpretar temes popu|ars entre |a tropa
írancesa acantonada a |a zona. Mes endavant. com a consequenc|a de
|`arr|bada d`ex|||ats espanyo|s pr|mer | í|oures de |a canco espanyo|a despres.
s`adaptaran r|tmes espanyo|s com |a rumba o |a o0|e||a. La |ní|uenc|a espanyo|a
s`aprec|a tambe en un |ex|c enr|qu|t amb írases |mportades de| í|amenc.
S`hauran reco|||t a mes |nstruments com |`acord|o. |a ou|tarra espanyo|a o
|a trompeta per amp||ar |a capac|tat express|va de |a canco ra|.
L`exp|os|o de |a mús|ca pop en e| mercat |nternac|ona| arr|ba tambe a |`a|tra
r|ba de| Med|terran|. s| no es que |es mate|xes estre||es v|s|ten |a zona
com Br|an Jones. | es recu||en aquests nous r|tmes de moda per
|nc|oure`|s en e| repertor| de |a canco ra| per enr|qu|r-|a. com despres ho
íarà amb e| |eooae. A|x|. |nterprets com Kha|ed | Fade|a. a |`|mpreonar-se
de|s r|tmes com e| o|a.a
'3
. nascuts de |a barreja de sons trad|c|ona|s
amb acúst|cs |mporten a A|oer|a a||ò que abans orups com Ñass e|-
Gu|wane | Kh||a|a hav|en ce|ebrat a| Marroc. Aquests orups exerc|ran |a
seva |ní|uenc|a en |a mús|ca popu|ar a|oer|ana í|ns a m|tjans de|s anys setanta.
en que |es re|ac|ons entre e| Marroc | A|oer|a es trenquen per una quest|o
de íronteres re|ac|onada amb e| coní||cte de| Sàhara. Ño obstant a|xò. e|s
mús|cs a|oer|ans ho superaran av|at | |n|c|aran |a |ntroducc|o d`|nstruments
e|ectr|cs com son |a ou|tarra | e| s|ntet|tzador. pr|nc|pa|ment. Com ve|em.
una caracter|st|ca de| ra| es |a cont|nua adaptac|o a|s nous r|tmes que van
apare|xent en e| panorama |nternac|ona| a|s qua|s donen. a| manten|r certes
caracter|st|ques trad|c|ona|s que arrenquen en |a soc|etat preco|on|a|. un
a|re de cont|nu|tat amb e|s d|versos t|pus de canco que ex|st|en | ex|ste|xen
a| Maor|b.
13 P|tme de tràns|t der|vat de| o|a||a|| que en |es c|utats es transíorma en o|a.a. mo|t coneout
a traves de orups com Ñass e|-Gh|wan. Kh|| Kh||a|a o Ñass Marrakesh.
143
Estètica del rai
Amb tots aquests |nored|ents e| ra| ha arr|bat a convert|r-se en |a mús|ca
popu|ar mes esco|tada de| nord d`Aír|ca. | ha cu|t|vat una estet|ca pròp|a
basada. a mes de en e|s trets descr|ts. en |a recerca de |a so||dar|tat entre
e|s |nd|v|dus | e|s orups. que recreen en e| |ac0ma
'4
|a coní|anca en e|s
||acos de parentesc que ex|st|en a |a tr|bu | que s`han trencat amb |a m|orac|o
mass|va a |es c|utats. Però ara son e|s /|e|es
'5
e|s que pract|quen aquesta
so||dar|tat | es converte|xen en e|s personatoes protaoon|stes de |es d|íerents
peces. A |a canco |a| es crea una atmosíera on tots e|s sent|ts tenen e|
seu rec|am. per |a dansa. |a repet|c|o en cor d`un reírany popu|ar. |es
ded|catòr|es que ||ancen e|s oe||a|s

en una boda. |a un|o d`|nterpret |
aud|tor| en un a|||berament de cos | àn|ma per crear un r|tu de| qua| surten
mo|ts nous /|e|es. A|x|. cada veoada que un c|eo |nterpreta una canco
serà de íorma tota|ment nova. en |a qua| |a tornada serv|rà com a un|o
per a |a seouent estroía. És e| cas de| tema de Kha|ed |a Came|. de |a
qua| cone|xem quatre vers|ons tota|ment d|íerents tant mus|ca|ment com
textua|ment. en que s`ob||da |a pr|mera |nterpretac|o que de| tema íe|a Che|kka
P|m|tt| a|s anys se|xanta. "E|s bons c|eos v|uen de |a |nterpretac|o. com
un juoador de íutbo| sobre e| terreny. Ño es pot cantar per cà|cu|". exp||-
ca Mohamed Maohn|. compos|tor | productor a|oer|à. una a|tra de |es
caracter|st|ques essenc|a|s per ca||brar |a qua||tat en e| camp mus|ca| àrab
tant en |a mús|ca cu|ta com en |a mús|ca popu|ar.
A tot a|xò s`h| une|x una ut|||tzac|o de |`un|vers quot|d|à de| jove maoreb|
| |a ut|||tzac|o de noms mo|t comuns en |es cancons. que permet |a |dent|í|cac|o
amb |a h|stòr|a cantada per part de|s o|ents. E|s mate|xos s|mbo|s que en
|a v|da comun|quen un saber popu|ar son usats pe|s c|eos. E| tax| com a
s|mbo| de |a trobada amorosa íurt|va. e| te|eíon com a s|mbo| de |`ún|ca
connex|o poss|b|e amb |`´a|||/a. e| caíe com a ||oc de trobada amb e|s
14 E| barr| escenar| de |es escapades amb e|s co||eoues en e|s ||aros d|es sense íe|na. A|s
seus carrers s`esco|ta |a| en cassets | es busca un ||oc seour per re|ac|onar-se amb no|es
| per íumar ha|x|x. Marc on es reprodue|x |a so||dar|tat tr|ba|. aquesta veoada entre e|s
co||eoues.
15 Terme írances mo|t usat. ||tera|ment 'oermà`. però en e| context |a| | depenent de| tema de
|a canco es reíere|x tant a |`amant com a|s co||eoues de| barr|.
16 An|mador a |es íestes trad|c|ona|s com |es |0|0oas. |es bodes o e|s ma.||o. L|enca |es
ded|catòr|es que es ían entre |`aud|tor|. En e| context |a|. |`oroan|tzador de| concert | |`an|mador
de |a íesta.
144
/|e|es. e| vapor com a metàíora de |`anhe|at v|atoe a Par|s. Amb tots aquests
espa|s descr|ts | convert|ts en po||sem|cs per |a seva pròp|a h|perrea||tat.
trobem assoc|ats tots e|s estats d`àn|m | totes |es acc|ons que cometen
e|s |nd|v|dus com a consequenc|a d`aquests. E| ra| |nc|de|x en |`|nd|v|du |
en |`àmb|t co||ect|u. ja que s| be tots recone|xen aquests prob|emes. cadascú
e|s pot v|ure com |a seva |nd|v|dua||tat || permet | e| que aquests s|mbo|s
|| evoquen. Un exemp|e ac|ar|rà aquesta quest|o: |`enorme ex|t que han
adqu|r|t a A|oer|a e|s duos. És coneouda |a d|í|cu|tat de barrejar-se que
tenen e|s sexes en |es soc|etats musu|manes: |es converses que es
reprodue|xen en aquests temes m|xtos son aque||es que e|s joves mant|ndr|en
s| ho poouess|n íer | es converte|xen en veh|c|e de comun|cac|o entre e|s
sexes. En a|ouns casos. passen a| ||enouatoe co||oqu|a| com a reíranys
|es mes coneoudes tornades d`aquests temes dua|s. Aquests son e|s temes
que a traves de|s nombrosos proorames de te|ev|s|o | ràd|o que ho ían
es ded|quen e|s amants per env|ar-se m|ssatoes de tot t|pus.
La modern|tat. com ve|em. no nomes està present en e|s r|tmes | |a
|nstrumentac|o ut|||tzats en |a canco ra|. s|no que tambe |a trobem a|s tex-
tos. | e|s nous avencos |ntrodu|ts pe| co|on|a||sme es converte|xen en s|mbo|s
de |a |||bertat que anhe|en e|s maoreb|ns. Modern|tat que tambe trobem
en |es producc|ons pròp|es. amb portades de casset on trobem íotooraí|es
de |co mcoe|s |nternac|ona|s. e|s c|eos vest|ts amb jaquetes de cu|ro o
amer|canes de oust bastant |||sc|. A mes. ú|t|mament ens trobem que
e|s c|eos mes |nternac|ona|s. que tambe son e|s mes popu|ars en e|s seus
||ocs d`or|oen. donen cada veoada mes |mportànc|a a |a mús|ca. en un
|ntent de modern|tzar |a mús|ca popu|ar àrab en oenera| | maoreb|na en
part|cu|ar. que trad|c|ona|ment hav|a donat major |mportànc|a a| text que a
|a mús|ca. ja íos com a narrac|o. com a cr|t|ca o com a express|o |nt|ma.
A|xò ha provocat una nova qua||tat estet|ca de| ra|. que || ha permes en-
trar a |es orans |||stes d`ex|ts. ajustant-se a| oust occ|denta| | a |a necess|tat
de noves íormes d`express|o que demanen |es noves oenerac|ons
maoreb|nes. |es qua|s. no ho ob||dem. suposen mes de| se|xanta per cent
de |a pob|ac|o tota|.
E| ra| ha aconseou|t que |a modern|tat s|ou| sent|da com que|com de prop|
en soc|etats que en menys de c|nquanta anys han pat|t una revo|uc|o que
a Occ|dent va costar mes d`un seo|e | m|o de portar a terme. Ño obstant
a|xò. son mo|ts e|s enem|cs que p|anen sobre |a soc|etat c|v|| maoreb|na.
verdadera creadora de |a canco ra|. Des d`aquesta òpt|ca e| ra| se`ns apare|x
com |`ú|t|ma peca de |a cadena de |`eterna subvers|o que per a| mon maoreb|
sempre ha suposat |a poes|a trad|c|ona| | popu|ar. però amb |a oran v|rtut
d`|ntrodu|r |a modern|tat: d`aqu| que es perceb| com que|com de nou que
par|a de temes ve||s. cu|t|vant e| que es podr|a anomenar una estet|ca de
145
|a quot|d|an|tat. Aquestes son |es raons estet|ques que ían que tant un
maoreb|. un o|eo |c||. com un occ|denta| puou|n esco|tar ra|. però |a seva
càrreoa |deo|òo|ca dependrà de| context en que s|ou| produ|t | rebut. Es
tracta ara de recorrer |a h|stòr|a de| oenere. cosa que ens permetrà acostar-
nos a |es d|verses connotac|ons |deo|òo|ques que ha t|nout e| ra| durant
e| seu esdeven|r h|stòr|c.
Història, generacions i ideologia
En aquest recorreout que ara |n|c|em. d|st|no|rem tres ta||s oenerac|ona|s
que ens ajudaran a d|st|no|r |es d|íerents etapes por |es qua|s ha passat
e| ra| en e| seu esdeven|r h|stòr|c. Aquests ta||s oenerac|ona|s ían reíerenc|a
a tres oenerac|ons que han part|c|pat en |a construcc|o de| que avu| cone|xem
com a ra|. En pr|mer ||oc. d|st|no|m una oenerac|o nascuda despres de |a
Pr|mera Guerra Mund|a|. que serà |a que aconseou|rà e| poder despres
de |es |ndependenc|es | que. en e| cas a|oer|à. e| mant|ndrà oa|rebe í|ns a
|`actua||tat. Una seoona oenerac|o nascuda en e| per|ode d`entreouerres |
despres de |a Seoona Guerra Mund|a|. que quedarà exc|osa de| poder |
que cre| xerà en un amb| ent marcat per | a bonanca econòm| ca
post|ndependenc|a | de re|axac|o de|s costums soc|a|s | de |a|c|tzac|o soc|a|
com a consequenc|a de|s per|odes soc|a||stes de |a jove repúb||ca. l í|na|ment.
una tercera oenerac|o que cre|x amb |`auoment de |a |s|am|tzac|o per part
de |`Estat a|oer|à durant e|s anys setanta | vu|tanta. Per a Abde|kader Zoha|.
"e|s pr|mers s|ones que assenya|en |`ex|stenc|a d`aquesta nova oenerac|o
permeten |ntu|r una re|ac|o amb Occ|dent íonamenta|ment coní||ct|va. una
cr|s| d`|dent|tat bastant oreu | una pred|spos|c|o a |a v|o|enc|a. en |a mesu-
ra que se sent quot|d|anament objecte d`una v|o|enc|a |nst|tuc|ona||tzada |
|||eo|t|ma. E|s membres d`aquesta tercera oenerac|o de joves urbans.
soc|a|ment mob|||tzats sense estar |nteorats n| econòm|ca n| po||t|cament.
const|tue|xen un v|ver permanent contra |`ordre po||t|c | soc|a| de d|versos
pa|sos. tant de| Maor|b como de| Machreq" (B. L. Garc|a. 1992: pào. 167).
Aquesta oenerac|o produ|rà e| s|on|í|cat |deo|òo|c actua| de| ra|. com abans
|`hav|en produ|t |es oenerac|ons anter|ors.
Com recone|xen |a major|a d`estud|osos de| tema. |ntentar bussejar en
e|s or|oens de| ra| es submero|r-se en |es proíundes a|oues de |a canco
popu|ar maoreb|na. perque rete a|ouna cosa de totes |es íormes trad|c|ona|s
de canco. Tanmate|x. tracarem |es ||n|es mestres que han portat aquest
oenere mus|ca| a| ||oc actua| entre |es mús|ques de| mon. Trad|c|ona|ment.
s`hav|a anomenat c|e|||s e|s mús|cs de carrer. sobretot a |es zones
costaneres de| pa|s. que treba||en per a |es masses. Aquests mús|cs eren.
en oenera|. homes de reconeouda reputac|o mora| que cantaven temes
146
prov|nents de |a trad|c|o re||o|osa med|eva|. per |a qua| cosa apare|x|en
com a poc per|||osos a|s u||s de |es autor|tats íranceses amb |`excepc|o
de Hamada. que va arr|bar a ser empresonat per |es seves compos|c|ons.
en |es qua|s sat|r|tzava e| oovern co|on|a|. Durant aquests anys. pr|nc|p|s
de seo|e. | í|ns a|s anys trenta |`escena de|s caíes d`Orà |a dom|nen c|e|||s
com Hachem| Bensm|r. Abe|kader Kha|d|. Madan| o e| mate|x Hamada. que
transíormen e| oenere bedu| | berber trad|c|ona| en un oenere urbà. |
|ntrodue|xen e| me||c0| en |a canco popu|ar. És a|s anys trenta quan aquests
|nterprets asso||ran |a seva major popu|ar|tat | es presentarà en |a memòr|a
e| ra| de|s |n|c|s com una canco de protesta eníront de |es autor|tats co|on|a|s
íranceses.
D`aquesta pr|mera oenerac|o. |a í|oura de Che|kha P|m|tt| es dona a cone|xer
en borde||s. caíes | cabarets d`Orà amb un ||enouatoe de carrer a|s anys
trenta | quaranta. La oran dama de| ra| dom|narà |`escena d`Orà í|ns ben
entrats e|s anys se|xanta. E| seu desveroony|ment. |es seves |nterpretac|ons.
e|s seus textos. tot. ía que P|m|tt| es co||oqu| en un paper amb|ou per a
|a dona maoreb|na. A|s u||s de|s homes que v|s|ten e|s cabarets es peca
cobejada. per a a|tres es una |mmora|: | per a |es dones que esco|ten |es
seves cancons a |es íestes de bodes es s|mbo| de |||bertat. En aquests
anys. P|m|tt| | |a major|a de c|e|||as es ían acompanyar de í|aut|stes |
percuss|on|stes en |es seves |nterpretac|ons. | ían anar r|tmes mo|t monòtons
| reíranys popu|ars a manera de tornades. A í|na|s de|s anys c|nquanta
canta a íavor de |`FLÑ. cosa que || ía ouanyar e| respecte de |a comun|tat
| e| ra| arr|ba a ser qua||í|cat de oenere mus|ca| nac|ona|. en e| mate|x sent|t
que |es compos|c|ons d`Abd e|-Wahab |nterpretades per Um Kha|soum.
En aque||s anys es par|a de .a||a|| precedent de |`actua| oco-|a|. però |a
mate|xa P|m|tt| preíere|x par|ar de ra|: queda deí|n|t|vament estab|ert e| /c||-
|a|. Com ve|em. |es op|n|ons expressades des de| ra| en aquests pr|mers
moments || permeten un|r-se |deo|òo|cament a| poder revo|uc|onar| a|oer|à:
nac|ona||sme. |a|c|tzac|o de |es re|ac|ons soc|a|s que sempre han estat presents
en e| oenere. És |a seva d|a|ect|ca amb |a |deo|oo|a dom|nant a| poder e|
que e| t|t||arà aqu| de canco nac|ona||sta.
A|s anys c|nquanta | í|ns a |`|n|c| de |a ouerra de |a lndependenc|a. |a c|utat
d`Orà es veu marcada per proíundes mutac|ons. La pob|ac|o auomenta
vert|o|nosament. mes de dos-cents m|| írancesos v|uen a |a |c0/e||e /|||e.
A|s teatres d`Orà. |es pr|nc|pa|s company|es de |a metròpo|| arr|ben amb
e|s seus espectac|es per transíormar |a v|da cu|tura| de |a c|utat: Sacha
D|ste|. Char|es Aznavour o Georoes Jouv|n h| actuaran. Para||e|ament. |a
|mportant comun|tat espanyo|a d`ex|||ats rep |a v|s|ta de cantants com Juan|to
va|derrama o Carmen Sev|||a. Son aquests espanyo|s ex|||ats de |`Espanya
de Franco e|s que |ntrodu|ran a |a c|utat e| í|amenc. De |a mà de B|aou|
147
Houar| o Ahmed Wahby. r|tmes com |a rumba | |a o0|e||a s`|ncorporaran a
|a canco ra| | s`|mposaran en e| c|rcu|t de |es bodes | e|s caíes d`Orà.
Aquest ú|t|m aconseou|rà un oran ex|t amb |a canco "Wahran|". d`aquest
est|| | que recuperarà Kha|ed en e| seu à|bum ||a|eo. |nterpretant-|a seoons
e| oust d`aque||a epoca amb ou|tarres espanyo|es aí|amencades a r|tme
de rumba. En aquest per|ode |a |deo|oo|a nac|ona||sta va de|xant pas a
|es mostres de írustrac|o davant de|s íracassos de| reo|m soc|a||sta a|oer|à:
|`a|coho| | |es pass|ons passen a ser e|s temes dom|nants de| ra| de|s anys
se|xanta.
Un íet canv|a |a |eo|t|m|tat de| ra| a A|oer|a. La ouerra de| 1967 entre àrabs
| |srae||ans provoca |a proh|b|c|o de |`a|coho| a Orà | de tot a||ò que s|o-
n|í|ca d|ss|pac|o mora|. E|s cantants de ra| passaran a una sem|c|andest|n|tat
de |a qua| no sort|ran í|ns a m|tjans de|s vu|tanta. quan. en un cop d`eíecte.
|`Estat a|oer|à oroan|tzarà un concert de ra| per |ntentar restar popu|ar|tat
a|s |s|am|stes entre |a joventut. Ño obstant a|xò. un concert de Johnny
Ha|||day marcarà e| tret de sort|da per a| oco-|a|. A|x| apare|xeran nombrosos
orups que |m|ten e| r|tme de|s Beat|es o James Brown | que a |a ||aroa
provocaran un canv| en |a |nstrumentac|o de| ra| de |a mà de Be||amoun
Messasoud o Be|kacem Boutedja. que |nterpreten per a una oenerac|o
que no ha v|scut |a revo|uc|o n| veu e|s seus ||ders com aque||es í|oures
||eoendàr|es de |a revo|uc|o. Grups com Les Pock|no Stars. Les Go|dí|noers.
Les Fr|ends. Les A|o|ers | Baroud Pa|. que despres acompanyarà Sahrou|
| Fade|a e| popu|ar duo a|oer|à serà resu|tat de |`evo|uc|o de| orup Les
Sa| | ors. toquen pe| s ant| cs caíes | cabarets d`Orà que. amb | a
|ndependenc|a. han quedat bu|ts de mús|cs occ|denta|s. En aquests mús|cs
trobem |ní|uenc|es que van des de| rock í|ns a| í|amenc passant pe| jazz.
en que es perd a|ounes veoades e| sabor trad|c|ona| que trobem en e|
oco-|a| poster|or. però es permet que |a mús|ca pop occ|denta| pass| a
íormar part de| cap|ta| cu|tura| de|s joves a|oer|ans. E| ra| s`|nterpretarà
nomes en ocas|ons |nt|mes. a| í|na| de |es bodes o a|s caíes de |es zones
mes maro|na|s d`Orà. on e| k|í. amb |`exp|os|o de|s se|xanta. ha subst|tu|t
|`a|coho| en e| seu ro|. Com |a oenerac|o que e| produe|x. e| ra| torna a|s
amb|ents mes maro|na|s de |a soc|etat a|oer|ana. de|s qua|s hav|a soro|t
en e|s p|tjors moments de |`ocupac|o írancesa.
És a |a Cab|||a on a part|r de|s anys se|xanta es desenvo|upen mús|ques
de protesta davant |a po||t|ca d`arab|tzac|o empresa des de |`obtenc|o de
|a |ndependenc|a. que re|v|nd|quen |a seva s|tuac|o maro|na|: es e| cas d`At
Menoue|et o ldr|s. que canten a| mes pur est|| de cantautor. amb |`c0o
trad|c|ona| | ||etres que e|s han costat |a preso. Aquest esper|t d`|ntentar
donar nova íorma a |es ve||es trad|c|ons passarà a|s joves |nterprets de
148
ra|. que íondran e| pop |nternac|ona|. |a protesta | |`arre| trad|c|ona| a par-
t|r de|s anys vu|tanta.
En aquests anys |a s|tuac|o soc|a| emp|tjora amb |a cr|s| econòm|ca pro-
vocada per |a ca|ouda de| preu de| petro||. que provoca una írustrac|o |
a||enac|o de |a joventut a|oer|ana. Es busca |`hedon|sme. una v|da a||unyada
de |es írustrac|ons quot|d|anes oràc|es a noves íormes de íer mús|ca
|ní|uenc|ades per Bob Mar|ey. que apare|x com e| trobador de|s maro|nats
de| Sud. | a traves de|s orups marroqu|ns com Ñass e|-Gh|wane o Kh||
Kh||a|a. És en aquest moment quan s`esten |`ús de |a casset | apare|xen
e|s pr|mers productors. Es tracta d`una ruptura amb e| ve|| ordre patr|ar-
ca| | |es íormes de v|da encarcarades. D`aqu| que e|s productors a|oer|ans.
entre e|s qua|s destaca e| ma|aouanyat Pach|d Baba Ahmed. assass|nat
e| 1991 pe|s |nteor|stes. d|st|noe|x|n aquesta nova oenerac|o amb e| nom
de c|eos per d|st|no|r-|os de|s ve||s c|e|||s.
E|s nous mús|cs. que v|uen noves exper|enc|es. d|íerents seoons e| orup
soc|a| a| qua| pertanyen. es veuen aíavor|ts per |`apar|c|o de |a c|nta de
casset. que popu|ar|tzen tant e|s m|tjans de producc|o com e|s de reproducc|o
mus|ca|. E| monopo|| mus|ca| de|xa d`estar en mans de |es e||ts. que dec|d|en
í|ns | tot qu|n t|pus de mús|ca ío|k|òr|ca íormava part de |a cu|tura de| pa|s
| qu|n no seoons e|s seus |nteressos po||t|cs a|x| es va maro|nar |a cu|-
tura de |a Cab|||a a A|oer|a. |a r|íenya a| Marroc o |a de Ñúb|a a Eo|pte
per passar a qua|sevo| que t|nou| una oravadora.
És a|x| com es comencen a d|íondre nous m|ssatoes per a tota aque||a
oenerac|o desp|acada de| poder per |es e||ts dom|nants. Ara |`escena |n-
ternac|ona| mus|ca| àrab | |a d|íus|o han de|xat d`estar dom|nades pe|s orans
cantants eo|pc|s o |es orans orquestres nac|ona|s de| Maor|b per donar
entrada a aque||es noves í|oures que aporten un m|ssatoe d|íerent en |es
seves |nterpretac|ons que respon m|||or a |es noves cond|c|ons de v|da
|mposades en |`ú|t|m terc de| seo|e XX | que ajuden a reub|car-se | re|dent|í|car-
se en una soc|etat d|íerent de |a que van cone|xer e|s seus pares. Som
davant una d|nàm|ca urbana de |a cu|tura popu|ar. que tant ooverns com
mo|ts orups |s|am|stes veuen amb rece|. tant per |a seva per|||os|tat po||-
t|ca com per |a suposada re|axac|o mora| de |a soc|etat que provoca a|
re|v|nd|car |`amor | |a |||bertat |nd|v|dua|.
La casset es converte|x en e| pr|nc|pa| suport de |a producc|o. que es
dup||ca en pocs anys. En aque||s moments una c|nta te norma|ment vu|t
cancons | se n`arr|ben a vendre. de |es mes popu|ars. mes de dos m|||ons
de còp|es. Tanmate|x. |a producc|o no està |eoa|ment estab|erta. |es còp|es
p|rates es mu|t|p||quen | no es paouen drets d`autor. amb |a qua| cosa e|s
149
cantants cobren ún|cament per oravac|o. Una veoada ||ancat a |`a|re. e|
tema passa a ser de dom|n| púb||c. per |a qua| cosa qua|sevo| c|eo |`|nterpreta
en e| seu repertor|. ja s|ou| en d|recte o oravat. canv|ant a|ounes írases
íru|t de |a |mprov|sac|o que tanta trad|c|o te en |a mús|ca àrab. A|x|. es d|u
que van corrent per A|oer|a mes de deu m|| c|ntes d|íerents de Kha|ed. |
que s`arr|ben a oravar dos c|ntes en un mate|x d|a. Ev|dentment. |es tecn|ques
de oravac|o son caso|anes. amb |a qua| cosa |a qua||tat de|xa mo|t que
des|tjar. Ara e| ra| s`esco|ta a |es p|aces | carrers de |es c|utats a|oer|anes
cada veoada mes p|enes de joves sense oí|c| n| beneí|c| que passen |es
hores entre |es escapades a |a recerca de d|vers|o. e|s íumadors de k|í |
|es mesqu|tes |s|am|stes que busquen e|s seus core||o|onar|s en e|s barr|s
mes aíectats per |a cr|s|. En aquestes oravac|ons ens trobem que cada
veoada es dona mes |mportànc|a a |a mús|ca. | s`exper|menta amb d|íerents
r|tmes que ajuden a "d|sso|dre |`àn|ma"
17
. D`aquesta íorma. e| ra| es |a
mús|ca d`aque||a tercera oenerac|o que se s|tua en una pos|c|o coní||ct|va
eníront de tot e| que es dom|nant o heoemòn|c. A| mate|x temps es converte|x
en un somn| per a|s joves ten|r un ex|t | sort|r de |a precàr|a s|tuac|o en
que es mouen durant e|s anys vu|tanta.
Les m|orac|ons mass|ves a Franca per |a oreu cr|s| econòm|ca que v|u e|
pa|s permeten |`arr|bada de |a mús|ca que senten a |a seva terra nata|.
Av|at |es ràd|os |||ures íranceses comencen a prooramar ra| a |es ones.
L`acceptac|o mass|va per part no nomes de|s arr|bats de poc s|no tambe
de|s joves de |a seoona oenerac|o nascuts a Franca ía que e|s pr|nc|pa|s
d|ar|s | rev|stes írancesos e|s h| ded|qu|n |a seva atenc|o | e|s et|quet|n
com a mús|ca maro|na| o 0|oe|o|c0|o que protesta per |a s|tuac|o a|oer|ana.
La cu|m|nac|o d`aquesta expans|o de| ra| serà e| íest|va| de ra| que es
desenvo|upa a Bob|ony entre e|s d|es 23 | 26 de oener de| 1986. a| qua|
ass|ste|xen mes de quaranta m|| persones. E| cr|t de |a joventut a|oer|ana
s`|nternac|ona||tza.
17 "Quan e| cor s`estreme|x amb a|eor|a | |`extas| es ía |ntens. ||avors |`ao|tac|o de |`extas| es
man|íesta | |es íormes convenc|ona|s se n`han anat: aquesta ao|tac|o no ba||a n| permet
|`extas| í|s|c es una d|sso|uc|o de |`àn|ma" (lbn Taym|yya. human|sta | teò|eo. 1263-1328
dC). Aquesta d|sso|uc|o de |`àn|ma que busca lbn Taym|yya en |a mús|ca |a trobem en e|s
concerts de |a| com e| de |es passades íestes de |a Merce 2000. a Barce|ona. en que van
actuar Cheb Sam|r | Pach|d Taha. E|s joves oaud|en de |a mús|ca | |es no|es emet|en e|s
trad|c|ona|s /0/0s. que tornen a s|tuar e| |a| en un camp |deo|òo|c coní||ct|u amb |a |deo|oo|a
dom|nant. ja que "|os yuyus son una seña| sonora que perm|te eva|uar e| potenc|a| de |as
mujeres casaderas. de todas |as que están d|spuestas a abandonar deí|n|t|vamente e|
o|neceo de| padre para pasar a| de| mar|do." (M. Chebe|. 1997: pào. 170).
150
Davant de |a popu|ar|tzac|o írancesa de| ra|. e| oovern a|oer|à reacc|ona |
ob||da |es proh|b|c|ons d`emetre ra| a |es cadenes púb||ques de comun|cac|o
| oroan|tza un concert a| teatre de verdure d`A|oer e| 1988. ú|t|ma veoada
que actuarà Kha|ed a A|oer|a. Des d`ens oí|c|a|s es produe|x un d|sc a
Kha|ed. que || permetrà sort|r de| pa|s | ev|tar e| serve| m|||tar. oràc|es a
|`am|stat que aquest concert || va procurar entre e|s amb|ents m|||tars. Tambe
e|s |s|am|stes de| Front ls|àm|c de Sa|vac|o oroan|tzaran concerts de ra|
prev|s a |a d|sputa de part|ts de íutbo| per ouanyar |`est|mac|o de|s joves.
però av|at abandonaran aquesta postura davant |a v|da d|ss|pada que es
presenta en e|s textos de ra|. Ño obstant a|xò. e| mate|x jove que va a |a
mesqu|ta d|vendres. |a resta de |a setmana |a passa esco|tant ra|. Aquesta
contrad|cc|o tambe |a trobem en |a major|a de c|eos | c|eoas. per a|s
qua|s buscar una v|da de major |||bertat no s|on|í|ca |`abandonament de|s
deures re||o|osos: recordem que recentment P|m|tt| ha rea||tzat e| pe|eor|natoe
a|s ||ocs sants. un de|s p||ars de |a re||o|o |s|àm|ca. O permet aí|rmar a
Kah|ed en una entrev|sta a |a rev|sta 5aoe||a de| d|ar| F| |a|s. e| novembre
de| 1996: "Jo soc musu|mà. però bec. íumo | va|o de íesta". aquesta nova
íorma de ser musu|mà d`acord amb e|s temps que permet a|s |s|am|stes
emetre penes de mort per a|s |nterprets mes íamosos. La popu|ar|tat soc|a|
d`aquesta mús|ca ía que tant e| Govern com e|s |nteor|stes |ntent|n man|-
pu|ar e|s |nterprets autor|tzant-ne uns | condemnant-ne d`a|tres. en e|s moments
mes d|í|c||s de| caos que va seou|r |es e|ecc|ons de| 1987. De nou e| ra|
era |deo|oo|tzat des de íora de|s seus productors | receptors.
A|x|. des de| Govern s`|mpu|sarà un ra| en que |es |mp||cac|ons mora|s |
po||t|ques son poc |mportants | en que es dona major |mportànc|a a |`estet|ca.
És |`anomenat |a|-|c/e que pract|caran c|eos com Hasn|. que acabarà |a
seva v|da sota |es ba|es de| GlA. que s`oposa a un ra| que presenta ||etres
mo|t dures contra |`s|a|0 o0c estab|ert. contra e|s ouard|ans de |a revo|uc|o
| que |nc|de|x en |es d|í|c||s cond|c|ons que representa ser jove en un pa|s
maoreb|. Ñomes Kha|ed. Pa|na Pa|. ldr|s que actua|ment canta ra| |
en oenera| e|s c|eos | c|eoas aí|ncats a Franca cont|nuen representant |a
rebe|||a que suposen |es op|n|ons de| ra|. en que |a |nstrumentac|o ha adqu|r|t
tanta |mportànc|a com e|s textos. Encara que aquesta rebe|||a s|ou|
conceptua||tzada de íorma d|íerent pe|s |mm|orants que pe|s joves que
v|uen a |`a|tra banda de| Med|terran|.
Rai i immigració
F|ns ara hem v|st com es produe|xen d|íerents s|on|í|cats que |`|nd|v|du
pot ap||car a| ra| en e| context a|oer|à | maoreb|. Però que passa amb e|
ra| desterr|tor|a||tzat? Com reben e|s |mm|orats e| ra| | qu|na càrreoa |deo|òo|ca
151
|| atorouen? Per a |a nostra anà||s| d|st|no|rem dos orups amb caracter|st|ques
soc|a|s d|íerents. En pr|mer ||oc. e|s |mm|orats de pr|mera oenerac|o que
han arr|bat a |`a|tra r|ba com a consequenc|a de m|orac|ons econòm|ques
| po||t|ques en e|s ú|t|ms anys. l en seoon ||oc. e|s í|||s d`|mm|orats despres
de |a ouerra d`lndependenc|a a|oer|ana que tenen nac|ona||tat de| ||oc de
dest|nac|o. però que v|uen en una s|tuac|o amb|oua a| ser estranoers a |a
seva terra | a| seu ||oc d`or|oen.
E| ra| ha suposat. juntament amb |a cu|na. un e|ement íonamenta| per a |a
reconí|ourac|o de |es |dent|tats de|s m|orants en sò| írances (J. Gross. M.
McMurray | T. Swedenburo. 1990). però en e|s ú|t|ms anys |a s|tuac|o s`ha
v|st transíormada en re|ac|o amb e| ra|. sobretot en e|s orups soc|a|s mes
joves. Per a|s nous arr|bats. e| ra| suposa una íorma d`|dent|í|cac|o com
a membres d`una comun|tat que es d|st|noe|x a|x| de |a comun|tat d`aco|||da.
E| ra|. e| mate|x que a A|oer|a. suposa e| ||ac d`un|o amb e| que s`ha de|xar
enrere. tot a||ò que en |es ||etres de| ra| es cr|t|cat. l es en aquest context
on es produe|x un s|on|í|cat mes d`acord amb |a rea||tat quot|d|ana que
v|u |`em|orant. perque en aquest context es poss|b|e una íorma d`entendre
|a re||o|os|tat mes re|axada. sense |es d|í|cu|tats que |a soc|etat patr|arca|
|mposa. E| Pamadà ha quedat redu|t a|s d|es de |es íestes | a menjars de
íam|||a. una mena de Ñada| a |`est|| àrab. Aqu| es pot beure | ser musu|mà.
Aquest nou context es veurà reí|ect|t en e|s textos | |a |nstrumentac|o de|
ra| de|s ú|t|ms anys. que tambe |ntentarà reí|ect|r |a s|tuac|o d`aquests |mm|orats
que v|uen en un context d|íerent. en que e| oenere perd càrreoa coní||ct|va
en e|s textos a |`estar a||unyat de| context soc|a| a|oer|à | |ntrodue|x r|tmes
| |nstrumentac|o d`un oust mes occ|denta|. Per a|xò en aquest context ha
perdut e| potenc|a| revo|uc|onar| que te a A|oer|a. on e| ra| íorma part de|
que es |a|am. ||||c|t. a||ò proh|b|t que a| mate|x temps atreu per aquest
caràcter d`opos|c|o a |es coses estab|ertes. E| ra| s`esco|ta en íam|||a: "Tothom
esco|ta ra|. Crea una atmosíera íest|va" (Gross. McMurray. Swdenburo:
1990. 140).
Però e|s joves que van cre|xer durant e|s anys vu|tanta a |es zones de
dest|nac|o. ja íoss|n í|||s d`|mm|orats estab|erts despres de |a |ndependenc|a
o d`acabats d`arr|bar. esco|ten rap per |a seva capac|tat de canv|ar |a v|da
quot|d|ana | |a seva capac|tat de cr|t|ca contra una soc|etat que no e|s aorada.
v|v|nt en e| context de|s barr|s maro|na|s de |es orans c|utats. e| rap es e|
||enouatoe mus|ca| que m|||or s`adapta a |es cond|c|ons contextua|s que
pate|xen. D`aquesta manera. e| ra|. que en e| context a|oer|à apare|x|a com
una mús|ca contestatàr|a a| poder estab|ert. ma|orat |a ut|||tzac|o que en
va íer en certs moments. apare|x com un íactor cohes|onador de |a íam|||a
| de |a |dent|tat maoreb|na entre aquestes pob|ac|ons desterr|tor|a||tzades.
La càrreoa re|v|nd|cat|va |a seoue|x mostrant per a |a pob|ac|o de oenere
152
íemen| |mm|orada. ja que en e| ||oc de dest|nac|o seou|ran pat|nt |a s|tuac|o
d|scr|m|natòr|a de |a soc|etat d`or|oen. "E||s no canten nomes cancons d`amor.
Les cancons ra| evoquen emanc|pac|o. dones |||ures. Contenen m|ssatoes"
(J. Grass. M. McMurray. T. Swedenburo. 1990: 147). D`aquesta manera.
e| ra| recupera entre e| oenere íemen| |a seva pos|c|o |deo|òo|ca trad|c|o-
na| en |a soc|etat a|oer|ana. però a| ser esco|tat en íam|||a perd e| caràcter
rebe| entre e|s joves ado|escents que se senten mes atrets pe| rap | |es
mús|ques mest|sses. com a representants d`aquesta oenerac|o en coní||cte
que descr|v|a Abde|kader Zoha|.
A tall de conclusió
Com hem v|st. |a càrreoa |deo|òo|ca que |mpreona e| ra| en e| context d`or|oen
e| re|ac|ona d|rectament amb e|s àmb|ts mes maro|na|s de |a cu|tura po-
pu|ar a|oer|ana. E| ra| sempre s`ha moout en e| terr|tor| de| |a|am. |`||||c|t
des d`|nstànc|es re||o|oses. tant en e|s textos com en e| íet de ser cantat
pr|nc|pa|ment per dones ma||c0|a | ser |nterpretat en ||ocs de reputac|o
soc|a| neoat|va en |a soc|etat arabo|s|àm|ca. com son e|s borde||s. e|s cas|nos
| e|s caíes d`Orà d`est|| occ|denta|. Aquesta càrreoa |deo|òo|ca íru|t de |a
re|ac|o que estab|e|xen e|s productors | receptors de| oenere amb e| context
soc|a| en que es mouen no ha canv|at en tot e| per|ode de temps que
hem ana||tzat. L`ún|c que ha canv|at ha estat |a re|ac|o que ha mant|nout
amb e| poder. que com a|tres mús|ques recordem nomes aqu| |`ús de|
rock a |es repúb||ques sov|et|ques com a mesura contra |`|s|am|sme en
expans|o o e|s |ntents x|nesos d`apartar |a joventut de| T|bet de |a causa
nac|ona||sta a traves de |`obertura de d|scoteques a |es c|utats ha |ntentat
ser man|pu|at des d`|nstànc|es de| poder | per protaoon|stes que busquen
d`acced|r-h|. Però ma|orat a|xò. e| ra| sempre ha mant|nout e| seu esper|t
de rebe|||a en |es op|n|ons que man|íesta. que es mostren cr|t|ques amb
e| poder po||t|c. econòm|c | soc|a|. S| a|ouna |deo|oo|a podem extreure de
|`anà||s| de| ra| es aquesta rebe|||a contra tot poder estab|ert. Des d`aquesta
òpt|ca e| ra| se`ns apare|x com |`ú|t|ma peca de |a cadena de |`eterna subvers|o
que per a| mon àrab sempre ha suposat |a poes|a trad|c|ona|. però amb
|a oran v|rtut d`|ntrodu|r |a modern|tat. d`aqu| que es perceb| com una cosa
nova que par|a de temes ve||s. cu|t|vant e| que es podr|a anomenar una
estet|ca de |a quot|d|an|tat. A| mate|x temps. es pot entendre e| ra| com un
de|s |oecscaoe de|s qua|s par|a Appadura| (1996). que |ntrodue|x op|n|ons:
per tant. |deo|oo|es contràr|es a| poder de |`Estat.
Però. com hem v|st. per a| cas de| ra| |a mús|ca rep |a seva càrreoa |deo|òo|ca
en e| po| de |a recepc|o de |a d|a|ect|ca que mante |`|nd|v|du amb e| context
que |`envo|ta. És |a po||sem|a de| ||enouatoe s|mbò||c de |a mús|ca |a que
153
permet que |a mate|xa mús|ca. í|ns | tot |a mate|xa canco. produe|x| s|on|í|cats
soc|a|s d|íerents per a |nd|v|dus d|íerents. A|xò es a|x| perque |a mús|ca
|nc|de|x en |`|nd|v|du. que. a traves d`un acte coon|t|u. conceptua||tza e|s
s|mbo|s mus|ca|s dotant-|os d`un s|on|í|cat |deo|òo|c o a|tre. Aquest proces
es e| que exp||ca e|s canv|s d`estatus que hem v|st en e| ra| basats en un
canv| de s|on|í|cac|o d`a||ò s|mbo||tzat entre |es |nstànc|es de| poder esta-
ta| o |s|am|sta. determ|nats per un canv| en e| context po||t|c. Aquest proces
d`h|br|dac|o en un context o|oba| dona com a resu|tat un producte cu|tura|
comp|ex amb una estet|ca pròp|a que |`|nd|v|du ap||ca com un s|mbo||sme
cu|tura|. e| s|on|í|cat de| qua| està determ|nat per |a d|a|ect|ca que |`|nd|v|du
mante amb e| context en que està |mmers. Una h|br|dac|o produ|da
espontàn|ament des d`aque||s sectors maro|nats de |a producc|o cu|tura|
àrab. que han |nter|or|tzat |a modern|tat mus|ca| | |`han transíormat seoons
e| seu prop| e||cs mus|ca| per convert|r-|a en que|com de prop| que e|s
permet| recone|xer-se.
A|x|. mes que par|ar de mús|ca amb |deo|oo|a haur|em de par|ar de mú-
s|ca |deo|oo|tzada en un determ|nat context h|stòr|c | soc|a| espec|í|c. O te
e| mate|x s|on|í|cat |deo|òo|c esco|tar e| "l Can`t oet no sat|síact|on" de|s
Stones ara que a|s anys se|xanta? La preounta es: que pesa mes en |a
|deo|oo|a que exposa un oenere mus|ca|. |a |ntenc|o de| productor o e|
context de recepc|o? Determ|na e| context |deo|òo|c |a barreja que trobem
en un oenere mus|ca| popu|ar determ|nat en un moment determ|nat? En
qu|n orau? E| que s| que podem aí|rmar es que |a càrreoa |deo|òo|ca d`una
determ|nada peca mus|ca| es e| resu|tat d`una neooc|ac|o de| s|on|í|cat proposat
pe| productor
18
d`aquesta peca amb e| context soc|a| on es produe|x |a
recepc|o en e| í||tre de| d|spos|t|u coon|t|u de| subjecte que |a rep.
18 Per productor entenem |`autor mus|ca|. |`|nterpret o |`|nd|v|du a|||at que posa una c|nta a|
seu apare|| reproductor. Aquest productor. |oua| que e| receptor. pot estar determ|nat pe|
mate|x context soc|a| on es reprodue|x o no. En aquest ú|t|m cas par|arem d`una producc|o
desterr|tor|a||tzada.
154
Bibliografia
ABDELKADEP. Zoha|. "Juventud maoreb| e |dent|dad ante e| í|n de s|o|o".
a LÓPEZ GAPClA. B.. Fsoa/a-Vao|eo. S|o|o XXl. Ed. Mapíre. 1997. Ma-
dr|d
AL FAPUQUl. l. & AL FAPUQUl. L.. "Handasah a| Sawt: The art oí sound".
a 7|e c0||0|a| a||as c/ |s|am. Mc M|||an Pub. Co.. 1993. Ñew York. pàos.
441-479
APPADUPAl. A.. "D|sc|p||ne and d|ííerence |n the o|oba| economy". a Vcoe||||/
a| |a|oe
CHEBEL. M.. F| eso||||0 oe Se||a||c. Ed. Be||aterra. 1997. Barce|ona
DAOUDl. B. & MlLlAÑl. H.. |´a/e||0|e o0 |a¨. V0s|o0e e| scc|e|e. Ed. Du
Seu|. 1996. Par|s
FPlTH. S.. "lntroduct|on". Ac||o V0s|c. oc||||cs a|o scc|a| c|a|oe. Pout|edoe.
1993. Londres
GAPClA CAÑCLlÑl. Ñ.. C0||0|as ||o||oas. Fs||a|eo|as oa|a e|||a| / sa||| oe
|a mcoe|||oao. Gr|ja|bo. 1989. Mex|c
GPOSS J.. MC MUPPAY D. & SWEDEÑBUPG. T.. /|ao |c|se & Pamaoa|
||o||s. Pa¨. |ao a|o /|a|cc-mao||eo| |oe|||||es
JAMESOÑ. F.. "Ñotes on o|oba||zat|on as a ph||osoph|ca| |ssue". a JAMESOÑ.
F. & MlYOSHl. M.. 7|e c0||0|es c/ o|coa||za||c|. Duke Un|v. Press. 1998.
Londres
KAEMEP. J.. V0s|c || |0ma| ||/e. Un|v. Texas Press. 1993. Aust|n
MAÑUEL. P.. V0s|c c/ ||e |c|-.es|e|| .c||o. Oxíord Un|v. Press. 1988.
Ñova York
MOPGAÑ. A. & K|de|. M.. "Thursday n|oht íever". a 7|e Pc0o| o0|oe |c
Ac||o V0s|c. Penou|n. 1996 . Londres
PEYÑOLDS. D.. "Mus|cs oí A|oer|a". a VFS/. Bu||et|n Ju|y. 1995. www.cua.edu
PlCE. T.. "Toward the remode||no oí Ethnomus|co|ooy". a F|||cm0s|cc|co/.
vo|. 31. núm. 3 ía|| 1987
155
SCHADE-POULSEÑ. V0s|c a|o me| || /|oe||e. /| a|a|/s|s c/ ||e scc|a|
s|o||/|ca|ce c/ |a¨ ||D o|sse||a||c|. lnst|tute oí Anthropo|oy. Un|vers|ty oí
Copenhaoen. 1994
SlLBECK. P.. V|·||o oco a|o oc||||cs. 7|e |c|e c/ |a¨ || /|oe||a| oc||||ca|
o|scc0|se. Comun|cac|o per a |`Austra||an M|dd|e East Assoc|at|on. 1995.
Sydney
SPEPBEP. D.. F| s|moc||smc e| oe|e|a|. Anthropos. 1998. Barce|ona
STOKES. M.. "Ethn|c|ty. ldent|ty and Mus|c". a STOKES. M.. 7|e m0s|ca|
cc|s||0c||c| c/ o|ace. Un|v. Ch|caoo Press. 1998. Ch|caoo
vlLA. P.. "ldent|dades narrat|vas y mús|ca". a 7P/|S. Pe/|s|a F|ec||c||ca
oe F||cm0s|cc|co|a
vlPOLLE. M.. |a c|a|sc| |a¨. De |´/|oe||e o|c/c|oe à |a sce|e |||e||a||c|a|e.
Kartha|a. 1995. Par|s
WlLLlS. P.. Ccmmc| c0||0|e. S/moc||c .c|| a| o|a/ || ||e e/e|/oa/ c0|0|es
c/ ||e /c0|o. Open Un|v. Press. 1990. M||ton Keynes
156
157
El techno:
Memòria, filiacions i distorsions
de fronteres culturals
Amparo Lasen D|az
Techno i utopi a
Les mús| ques | cu| tures |ec||c
1
es caracter|tzen per d|nàm|ques
o|oba||tzadores | per un des|o de traspassar | |nva||dar |es íronteres | e|s
||m|ts entre est||s mus|ca|s. oenerac|ons. camps d`exper|enc|a. ||ocs | tambe
entre cos | ment. rac|ona||tat. emoc|o | sensua||tat. tant en |a compos|c|o
mus|ca| com en |`esco|ta. en que es redeí|ne|xen |es noc|ons d`autor. púb||c
| concert.
"v|nc tots e|s anys | v|sc aqu| e|s tres d|es. doncs es una sensac|o d`utop|a
urbana. de mon poss|b|e. l e| mon poss|b|e es mo|t m|||or que e| mon·.
A|x| s`expressa un de|s ass|stents a| Fest|va| Sonar de Barce|ona. La d|íerenc|a
estab|erta per Kar| Mannhe|m (1973) entre |deo|oo|a | utop|a pot ajudar-
nos a s|tuar e| |ec||c d|ns |a prob|emàt|ca de |a re|ac|o entre mús|ca |
|deo|oo|a. Seoons Mannhe|m. |`estat d`esper|t o menta||tat utòp|ca correspon
a un desacord amb |`estat de |a rea||tat. quan en |a exper|enc|a. pensament
o pràct|ca ens or|entem cap objectes absents de |a rea||tat. quan |mao|nem
mons poss|b|es. Quan aque||a or|entac|o passa a |`acc|o. tende|x a trans-
íormar |`ordre ex|stent. La transcendenc|a de |a rea||tat | |a ruptura de|s
v|nc|es de |`ordre ex|stent caracter|tzen a|x| |a utop|a. A d|íerenc|a de |es
|deo|oo|es que transcende|xen |a rea||tat sense trencar |`ordre ex|stent. que
no actua||tzen e| seu cont|nout. íunc|onant com a just|í|cac|ons o conso|
d`aquest ordre. Les utop|es so|s son |rrea||tzab|es. |mposs|b|es d`actua||tzar.
seoons e| punt de v|sta d`un ordre soc|a|ment donat | ja ex|stent. Mannhe|m
subrat||a |a re|ac|o d|a|ect|ca entre utop|a | ordre ex|stent. com en tota epoca
soroe|xen |dees | va|ors que contenen de íorma condensada |es tendenc|es
no rea||tzades n| desenvo|upades per e||a. En e| cas de |es mús|ques |ec||c
trobem tambe aquesta actua||tzac|o de mons poss|b|es. La búsqueda de
1 Ut|||tzo e| terme |ec||c per des|onar e| conjunt de mús|ques e|ectròn|ques | no en |`ús
restr|no|t assoc|at a un est|| d`aquestes mús|ques e|ectròn|ques de ba|| |nventat pe|s DJ de
Detro|t a m|tjans de|s vu|tanta.
158
|a novetat en |a creac|o mus|ca| | |es s|tuac|ons íest|ves on es oaude|x d`
aquestes mús|ques s`acompanya d`una d|mens|o utòp|ca. d`exper|mentac|o
| exp|orac|o de v|rtua||tats absents de |a rea||tat quot|d|ana. Tan en e| tractament
de| so d|ns de |a creac|o mus|ca|. com en |a re|ac|o amb e|s a|tres | amb
e| cos que aíavore|xen |a recepc|o d`aquestes mús|ques en s|tuac|ons
d`eíervescenc|a íest|va. de p|aer. oo|o | d|vers|o: a|x| com en |a íormac|o
d`estructures econòm|ques |||oades a |a creac|o | a |a d|íus|o mus|ca|
í|rmes d|scooràí|ques. oroan|tzac|o de íestes. etc.. en |a creac|o de
xarxes de contacte. d|str|buc|o. creac|o | venda (Hesmondha|oh. 1998: Sm|th
y Mauohan. 1998: Boury. 1998). La íesta | |a creac|o mus|ca| |ec||c son
tambe exemp|es de |a ·íunc|o utòp|ca act|va·
2
. |nt|mament |||oada a |a
eíervescenc|a soc|a|."
E| |ec||c conte una pretens|o de novetat rad|ca| basada en |a ut|||tzac|o |
|a |mportànc|a de |es noves tecno|oo|es de compos|c|o | d|íus|o. sense
que a|xò s|on|í|qu| |`adopc|o d`una |deo|oo|a prooress|sta o c|ent|í|sta. L`ús
de |es tecno|oo|es en e| |ec||c correspon a |a bana||tzac|o d`aquestes
e|nes | sov|nt obee|x a una |òo|ca de |a recuperac|o. e| rec|c|atoe | e|s nyaps
caso|ans. que tornen "oroàn|ques" |es màqu|nes brutes. que or|nyo|en.
acc|dentades. persona||tzades. capaces de crear una mús|ca sensua|. ||uny
de |a íredor ||o|-|ec|. L`e|ecc|o de |es e|nes de compos|c|o depen |a major|a
de veoades de |`access|b|||tat | de| preu. com |`exemp|e de|s s|ntet|tzadors
ana|òo|cs Po|and. ut|||tzats pe|s p|oners de| |c0se a Ch|caoo | Detro|t. que
eren mes barats que e|s seus homò|eos d|o|ta|s. Aquests |nstruments donen
e| so d|st|nt|u a aquestes mús|ques. e| de ve||es tecno|oo|es amb un so
menys períecte | rea||sta re|v|nd|cat | buscat per aquests mús|cs.
La pretens|o de novetat rad|ca| es deíensada per aquests mús|cs amb
arouments que recorden e|s de |es avantouardes art|st|ques en |a seva
pretens|o de novetat | canv| constants. | tambe amb proc|amac|ons
m|||enar|stes que corresponen a |a |mpress|o d`estar v|v|nt una nova era.
íac|||tades pe| ca|endar| | e| canv| de seo|e: "A d|íerenc|a d`a|tres est||s. e|
|ec||c ne|x a| comencament d`una nova era. | per a|xò evo|uc|onarà amb
|es menta||tats | |es màqu|nes."
3
Les noves tecno|oo|es coní|ue|xen a|x|
amb ressons arca|cs. La novetat. |`exp|orac|o de mons poss|b|es que aí|oren
en |`actua|. tenen una d|mens|o estet|ca. sorprendre |`o|ent. canv|ar |a seva
2 Aquesta express|o |a ut|||tza Kar| Mannhe|m a propòs|t de |a rebe|||o de paoesos ou|ada
per Thomas Munzer per caracter|tzar un mov|ment en que no son |es |dees s|no |es "enero|es
oro|àst|ques procedents de |`extas|" |es que porten a |`acc|o.
3 Parau|es de Dav|s Canto||a. d|rector creeat|u de| serv|dor d`lnternet Tekno|and. en un debat
en ||n|a sobre e| |ec||c transcr|t a E| Pa|s de| d|vendres 30 de ma|o de| 1997.
159
percepc|o sonora | |nc|tar a |a dansa. | tambe po||t|ca. A|ouns d`aquests
mús|cs. com e| br|tàn|c P|chard D. James (/o|e· 7.||). aí|rmen que vo|en
crear una mús|ca |nqu|etant. desconcertant. | vo|en mostrar |`estranyesa
que h| ha en |es coses s|mp|es però una m|ca recaroo|ades. coníuses.
desconcertants. A|xò no es una acc|o neutra. s|no po||t|ca. una exhortac|o
a |`acc|o en extreure |`o|ent de|s seus hàb|ts | proposar-|| mater|es sonores
noves. ta| com ho expressen. entre d`a|tres. e| br|tàn|c Dav|d Thruse||. à||es
5|ac| |0|o. Scma | S0co: o e| írances P|chard P|nhas. L`eíervescenc|a
de |a íesta |ec||c amb |a seva emoc|ona||tat man|íesta | |a sensua||tat d|-
íusa. en que es redeí|ne|xen |es d|stànc|es entre estranys | coneouts d|ns
|a massa de|s que ba||en. es toquen | somr|uen. portats pe| p|aer de com-
part|r e|s mate|xos r|tmes. en ía un mon para||e| a |a rea||tat quot|d|ana
que quest|ona. a|x|. |a seva pretens|o de ser |`ún|ca certa. | permet expe-
r|mentar un a|tre t|pus de re|ac|ons amb e|s a|tres. a mes de (re)descobr|r.
amb |`ajuda de |es drooues o sense. percepc|ons. sensac|ons | express|ons
de| cos.
A |es utop|es e| des|o es converte|x en e| pr|nc|p| d`oroan|tzac|o que tambe
dona |a seva íorma a| temps. Es produe|x una d|íerenc|ac|o qua||tat|va de|
temps oràc|es a |`exper|enc|a abso|uta de |`ara de|s que s`embarquen a |a
utop|a. a|x| com per |a seva atenc|o tensa a |`esdeven|dor. amb |a í|na||tat
d`aproí|tar e| moment prop|c|. Un sent|t de |`oportun|tat que caracter|tza
|es cu|tures |ec||c. des de |`act|tud de|s que ass|ste|xen a |es íestes en
|a/es
4
o d|scoteques. atents a| bon contacte de |es bones propostes. í|ns
a |a producc|o | d|str|buc|o mus|ca|. A|x|. |a |òo|ca de |`oportun|tat tambe
ou|a e| mercat d|scooràí|c d`aquesta mús|ca. en que |es noves tecno|oo|es
de oravac|o | producc|o. juntament amb totes |es poss|b|||tats de d|str|buc|o
que oíere|x |a Xarxa. a|x| com |a í|ex|b|||tat estructura| de|s pet|ts seoe||s |
4 Festa mes o menys |eoa| que te ||oc a |`a|re |||ure o en espa|s no concebuts a o||c|| per a
aquestes man|íestac|ons. com ara hanoars. íàbr|ques | maoatzems abandonats. L`oroan|tzac|o
acostuma a estar envo|tada de secret. a| no comptar |a major|a de veoades amb e|s per-
m|sos per a| seu ús. íet que ob||oa e|s part|c|pants a haver de buscar |a |níormac|o íora
de|s cana|s hab|tua|s. | que produe|x una sensac|o de c|andest|n|tat. aventura | per||| que
accentua |`atract|u | e| caràcter excepc|ona| | eíervescent de |a íesta |ec||c. L`apooeu
d`aquest t|pus de íestes es podr|a s|tuar a í|na|s de|s vu|tanta | pr|mera me|tat de|s noranta.
quan en c|utats com Londres | Ber||n despres de |a reun|í|cac|o abundaven e|s ||ocs íàc||ment
c|0oao|es per a aquest t|pus d`esdeven|ments. Les |a/es tambe han serv|t per canv|ar |a
concepc|o de| c|ub o d|scoteca. A|x|. e|s nous c|ubs |ond|nencs o ber||nesos que s`assemb|en
a |es ve||es íàbr|ques | e|s hanoars de |es |a/es. com |es macrod|scoteques espanyo|es a|s
aíores de |es c|utats. a part|r de |es p|oneres va|enc|anes. recreen. en part. |`amb|ent de |es
|a/es.
160
company|es |ndependents permeten seou|r | recrear aquesta d|nàm|ca de
reun|r e|s bons e|ements en e| bon moment | en |a bona d|recc|o (Boury.
1998).
En |`or|oen de |es utop|es es troba |`espera expectant. |a creenca que encara
es pot esperar a|ouna cosa de| present. A|x| doncs. com d|u Ernst B|och
(1959: 21) "e| cor de |`|nstant de |`esdeven|r present es aque|| íorat |ndeterm|nat
on tot comenca". És un "encara no". un "a||| no". La utop|a representa a|x|
"|`ú|t|ma vo|untat d`estar ver|tab|ement en e| present" en |`aprop|ac|o rec|-
proca de |`|nstant v|scut. |a vo|untat d`exp|orar | exp|otar |es poss|b|||tats
que e| present comporta. Aquest "encara no en proces". ía que |a utop|a
s|ou| e| ver|tab|e estat de| que es |nacabat. Com veurem mes endavant. |a
creac|o mus|ca| |ec||c es un exemp|e d`aquest estat d`|nacabament. de
|a mús|ca en proces de creac|o cont|nua. suscept|b|e de re|ectures.
re|nterpretac|ons | |em|·s d|versos. Les utop|es |ntenten reparar e|s estra||s
de| temps h|stòr|c modern. |a desconnex|o entre |`espa| de |`exper|enc|a |
|`hor|tzo d`espera. seou|nt e|s termes de| teòr|c a|emany Pe|nhard Kose||eck
(1990) per reíer|r-se a| passat | a| íutur. ja que expressen e| des|o de |||oar-
se a| íutur. com |a nostà|o|a es e| mate|x des|o de v|nc|e cap a| passat. E|
m|ster| que presenta una íoscor que ma| s`arr|ba a d||u|r es e| present
mes concret. |`|nstant v|scut. "|`|nstant obscur": |`en|oma rea| de| mon on
nomes |a consc|enc|a utòp|ca pot penetrar. ja que |`|nstant escapa a |a
presa de consc|enc|a. que sempre s`exerce|x sobre e| que es |mm|nent |
e| passat pròx|m. La pretens|o de |a novetat rad|ca| no suposa trencar
amb e| passat. n| |`abo||c|o de |`esdeven|r en estab||r-se en un present puntua|
sense v|nc|es amb |es exper|enc|es preter|tes. La creac|o mus|ca| |ec||c
preten crear coses rad|ca|ment noves sense trencar e|s v|nc|es amb |a
trad|c|o. amb memòr|es | |mao|nar|s co||ect|us d`a|tres orups | temps. E|
|ec||c te en comú amb |es utop|es e| sent|t de |a redempc|o de| passat.
es a d|r. e| des|o de rea||tzar e| que e|s nostres predecessors van |ntentar.
demostrar que e| passat no està tancat. en aquest cas pe| que ía a |a
creac|o mus|ca|. que h| res|de|xen v|rtua||tats. potenc|a||tats que demanen
ser exp|otades. desenvo|upades. a|||berades. La redempc|o const|tue|x una
s|ntes| o una transcod|í|cac|o. que es poss|b|e perque e| passat està |nacabat.
La c|ta entre oenerac|ons a traves de |a creac|o mus|ca| mostra que en e|
passat en ||oc de "ja no" es tambe "encara no".
161
Techno i memòries
A| |ec||c. |a |nnovac|o. |a |nvenc|o moderna de| que es nou no s|on|í|ca |a
|nva||dac|o de |`exper|enc|a. L`exper|mentac|o no s`oposa a |`exper|enc|a.
s|no que s`a||menta. en e| cas de |a creac|o mus|ca| que ens ocupa. d`aque||
temps | d`aque||a íe|na condensats a|s d|scos passats. E|s proced|ments
de mostratoe o samo|||o
5
permeten |a |ntroducc|o d`extractes d`obres
mus|ca|s d`a|tres temps en |es noves compos|c|ons. ta| com e|s DJ. quan
íaran e| seu m|·
ô
. barrejaran d|scos nous | ve||s. A part|r de|s d|scos de
v|n||. de |es mús|ques ja oravades que const|tue|xen una íorma de treba||
| de temps condensat. e|s DJ poden crear | d|stendre un nou temps oràc|es
a| m|· | a| joc amb e|s p|ats. Aquest joc amb e| temps te d|versos aspectes.
mús|ques | sons de d|íerents epoques que apare|xen junts íormant una
nova art|cu|ac|o en e| m|· de| DJ. que ev|denc|a punts de trobada entre
e||es mes en||à de |a crono|oo|a. Però. a mes. e| DJ juoa | d|sten e| temps
de |a oravac|o. de |a canco o |a sequenc|a mus|ca| ut|||tzada. que pot ser
repet|da. ra|ent|tzada o acce|erada. | íac|||ta a|x| una esco|ta d|íerent. un
nou sent|t. Aquests mús|cs busquen v|n||s ob||dats en ant|quar|s | en ve||es
bot|oues de d|scos po|sosos. A d|íerenc|a de|s co||ecc|on|stes. no bus-
quen tresors | rareses que rest|tue|x|n e| seu va|or preter|t en |`esco|ta.
s|no que vo|en donar una nova v|da a aquests v|n||s. d|ns de noves
compos|c|ons. sonant en íestes | d|scoteques. juntament amb a|tres sons
| mús|ques. Aquestes mús|ques no nomes porten |`o|ent a| passat de| qua|
provenen aquests extractes mus|ca|s. s|no que contr|bue|xen a |a creac|o
de| present. de |a mús|ca nova. La ut|||tzac|o d|íerent que es ía d`aquestes
oravac|ons mostra que no era mús|ca morta. que encara ten|a coses a
d|r. potenc|a||tats a desenvo|upar. v|rtua||tats suscept|b|es de ser actua||tzades.
La re|ac|o entre e| samo|||o | |a memòr|a te un dob|e aspecte: d`una ban-
da. |||oar sequenc|es de |a memòr|a de|s mús|cs que |nteoraran a |es seves
obres presents sons de| passat. de |a |níantesa. de |a trad|c|o íam|||ar |.
de |`a|tra. v|ncu|ar memòr|es d`a|tres orups a traves de |es d|íerents trad|c|ons
mus|ca|s. v|ncu|ar-se a a|tres íam|||es. orups. oenerac|ons | í|ns | tot recu-
perar sons de |a oenerac|o parenta| que e|s seus pares ma| van esco|tar.
donar a |es mús|ques maro|na|s e|s o|ents que mere|xen | que ma| van
ten|r. rescatar-|es de |`ob||t | de |`|rrevers|b|e. E| mús|c John Oswa|d (1995)
5 E| mostratoe o samo|||o es |a ut|||tzac|o de sons que provenen d`a|tres oravac|ons oràc|es
a| mostrejador o samo|e|. una màqu|na que orava aquestes sequenc|es de sons que poden
ut|||tzar-se en buc|es. modu|ats o barrejats amb a|tres sons produ|ts per aquest mús|cs.
6 Treba|| de| DJ que "barreja" e|s d|scos. Tambe s`anomena a|x| |`actuac|o en d|recte de| DJ.
162
ha encunyat e| neo|oo|sme o|0|oe|o|c||cs. un terme semb|ant a "acúst|-
ca de| saque|o o de| p|||atoe". per par|ar d`aquest "mon amaoat de sons
convert|ts | mús|ca mod|í|cada. en que |es memòr|es me|òd|ques co||ect|ves
| íam|||ars son tr|turades | rehab|||tades en una nova v|da. Un o|0|oe|/c|
es una c|ta no oí|c|a| però recoonosc|b|e. La |nnovac|o | |a reproducc|o
í|de| concorren juntes a |`acte creat|u
7
.
Un exemp|e de (re)creac|o de memòr|a co||ect|va en re|ac|o amb un
desdob|ament | autoestranyament |dent|tar| es e| de |a |dent|tat aíroamer|cana.
|a que correspon a |a major|a de|s DJ | mús|cs |ec||c amer|cans: ser
neore en una cu|tura b|anca reíer|nt-se a una Aír|ca m|t|ca. A|x|. e|s p|oners
de| |ec||c | de| |c0se a Detro|t | Ch|caoo creen una art|cu|ac|o. una d|spos|c|o.
entre e| b|anc |ec||c-oco europeu de orups com Kraítwerk | |a trad|c|o
mus|ca| de |a seva comun|tat (sc0|. o0o. /0||. o|scc. etc.). En e| cas de|s
mús|cs de Detro|t. com Derr|ck May. Juan Atk|ns o Kev|n Saunderson. |es
màqu|nes íormen part. a mes. de |a memòr|a íam|||ar en |`anomenada Motorc|ty.
|a seu de |a íàbr|ca Ford. a |a qua| aíeoe|xen |`|mao|nar| íutur|sta de |a c|enc|a-
í|cc|o. En aquesta art|cu|ac|o. e|s escr|ptors b|ancs com Ph|||p K. D|ck es
troben amb |a Mothersh|p | e|s a/|c|a0|es de Georoe C||nton
8
. P|tmes |
màqu|nes. Mare Aír|ca | |`h|perespa|. La memòr|a de| passat |ndustr|a| de
|a reo|o es troba tambe en e|s p|oners de| |ec||c br|tàn|c. en c|utats aíectades
pe| desmante||ament de |es |ndústr|es pesants a í|na|s de|s vu|tanta. que
van pat|r e| thatcher|sme de manera do|orosa. com Manchester. L|verpoo|
o Sheíí|e|d. on aquesta mús|ca arre|a en una poderosa cu|tura obrera
9
.
La memòr|a | |a v|ncu|ac|o entre oenerac|ons a| vo|tant de |a mús|ca |ec||c
tambe ía reíerenc|a a |a íesta juven|| | a|s ||ocs. c|ubs o d|scoteques on es
7 Cí. e| seu d|sc ||0|oe|o|c||cs. d|í|c|| de trobar ja que compren samo|||os no autor|tzats de
Strav|nsky. James Brown (probab|ement |`autor mes samo|e|a| no nomes pe|s mús|cs |ec||c
s|no tambe pe|s de ||o |co) | M|chae| Jackson. entre a|tres.
8 Mús|c /0|| que. en e|s seus orups Par||ament | Funkade||c. juntament amb e| ba|x|sta Boots|e
Co|||ns. recrea des de|s setanta aque||es connex|ons entre |a |dent|tat aír|cana | |`|mao|nar| de
|a c|enc|a-í|cc|o. La Mothersh|p era una mena de nau espac|a| que apare|x|a en e|s seus
concerts. d`on sort|en cantant | mús|cs.
9 La concepc|o | producc|o de| d|sc /c|o 5|ass. / cc||ec||c| c/ '0 /c|o |c0se /|||ems o|a/eo
o/ 7|e A||||ams Fa||e/ 5|ass 5a|o. en que una banda (o|ass oa|o) repren | |nterpreta una
ser|e de c|àss|cs de| |ec||c br|tàn|c. reposa sobre aquesta |dea. reun|r dues íormes de mús|ca
popu|ar |mp|antades a| nord d`Ano|aterra amb estretes re|ac|ons amb |a cu|tura obrera. |||oades
a |a ||u|ta soc|a| | a |a protesta (cí. |a pe|||cu|a 5|asseo c//. t|to| tradu|t en espanyo| com a
7cca|oc a| /|e||c) | es. a mes. un exemp|e de| cont|nu | |nacabat esdeven|r de |a mús|ca
|ec||c. sempre suscept|b|e de ser barrejada | re|nterpretada. í|ns | tot íora de| seu suport
e|ectròn|c hab|tua|. Pe| que ía a |a re|ac|o espec|a| de |es c|utats de| nord d`Ano|aterra amb e|
|ec||c. ja que es en aquestes | no a Londres on soroe|xen durant |a seoona me|tat de|s
vu|tanta mús|cs. DJ | c|ubs |ec||c. es |nteressant assenya|ar. en connex|o amb |a memòr|a
mus|ca| co||ect|va. que d`aqu| son |es bandes de |ec||c-oco que serve|xen d`|nsp|rac|o a|s
p|oners DJ amer|cans (Brewster | Brouohton. 2000: 372).
163
desenvo|upa. E| cas de |a macrod|scoteca F|or|da 135 (www.í|or|da135.com)
de Fraoa (Osca) (Fe|xa | Pa||ares. 1998) es un bon exemp|e d`aquest íenomen.
en que un mate|x ||oc. amb success|ves reíormes. reoentat per |a mate|xa
íam|||a. es |`escenar| de |a íesta de mús|ca | ba||. des de|s ba||s de |a postouerra
í|ns a |es mu|t|tud|nàr|es íestes |ec||c orquestrades per DJ de |`escena
|nternac|ona|.
La re|ac|o amb trad|c|ons mus|ca|s | art|st|ques passades no es redue|x a|
samo|||o. a |a |ntroducc|o d`extractes mus|ca|s a||ens a |es compos|c|ons
actua|s. s|no que compren tambe e| prestec de pràct|ques | tecn|ques de
compos|c|o adaptades a |es cond|c|ons actua|s. A|x|. per exemp|e. e|
proced|ment de |a reta||ada que re|ac|ona e|s o|ea|oea|s de |a |ec||c amb
|es percuss|ons aír|canes. E| tambor pr|nc|pa| a |a mús|ca de| sud-oest
de |`Aír|ca serve|x per reta||ar | comb|nar e|s a|tres r|tmes en e| s| de| conjunt.
produe|x ||n|es que s`entrecreuen | s`|nteríere|xen amb e|s a|tres r|tmes |
provoquen sorpreses. e| xoc d`un redob|ament |nesperat. bu|ts | pertorbac|ons
de veoades d|scordants que |ntrodue|xen acc|dents en e| desenvo|upament
mus|ca|. Aquesta manera d`aírontar |a ruptura. sense d|ss|mu|ar-|a. s|no
donant-|| un ||oc. es reprendre-|a per a |a ut|||tzac|o de o|ea|oea|s en |es
mús|ques |ec||c: aquestes sorpreses r|tm|ques que |nterrompen |a sequenc|a
sonora en curs provoquen b|íurcac|ons | ob||ouen e|s que ba||en a reajus-
tar e| mov|ment. com a |a o|0m´|´oass
' 0
.
E| cc||aoe. |a c|tac|o. e| c0|-0o a |a Burrouohs. e|s proced|ments a|eator|s
de compos|c|o son a|tres tecn|ques que aquests mús|cs comparte|xen amb
|es avantouardes mus|ca|s | ||teràr|es de| seo|e passat. Aquestes mús|ques
son tan hereves de| /0||. de| o|scc. de| o0o | de| |ec||coco | e| rock
|ndustr|a| de|s setanta | vu|tanta. com de |a s|rena de varese | de|s proced|ments
a|eator|s de John Caoe. A|x|. per exemp|e. e| br|tàn|c Pob|n P|mbaud. à||es
Sca||e|. compon una mús|ca en que es barreoen converses te|eíòn|ques
de mòb||s captades amb un radar. E|s acc|dents | errors. e|s soro||s |m-
prev|stos. const|tue|xen un e|ement |mportant de |a compos|c|o. En e| seu
|nteres per |a |mperíecc|o que dota d`un aspecte mes humà |a seva mú-
s|ca. "e||m|na e|s acc|dents. e||m|naràs |a human|tat" aí|rma e| mús|c Matt
Herbert (2000). à||es Pao|c5c/. A|s|mc0||a||. D| Pcc|||. Mo|ts d`aquests
mús|cs preíere|xen conservar e|s s|ntet|tzadors ana|òo|cs o rescatar |es
10 P|tme e|ectròn|c que ut|||tza pr|nc|pa|ment e| ba|x | |a percuss|o. Aquest terme des|ona |a
íe|na de percuss|ons | ba|xos de| |0|o|e | representa per extens|o |es d|íerents creac|ons
d`aquest ú|t|m est|| que reco|za en e|s o|ea|oea|s. r|tmes de base de| ||o |co. amb un
temps ràp|d. ruptures írequents | canv|s de r|tme | so de ba|x saturat.
164
ant|oa||es tecno|òo|ques. Com |es avantouardes de| seo|e passat. aquests
mús|cs pract|quen e| oe|c0||eme|| | |a desestructurac|o en |`ús de mater|a|s
sonors. en e| samo|||o omn|present. en que sov|nt es busca |`humor |
|`|nsò||t. En e| cas de|s compos|tors |ec||c. |a recerca de |`|nsò||t. de| ma|estar
| |a torbac|o que provoca |a |nqu|etant estranyesa de| que es quot|d|à a
traves de| samo|||o coex|ste|x amb una preocupac|o per |a memòr|a. per
|a í|xac|o de| record. de| temps que passa. que e|s d|íerenc|a de |es
avantouardes de| temps de|s seus av|s. La samo|aoe||a juoa amb |`|nsò||t
| |`estrany. però a d|íerenc|a de Schaeííer | Henry
1 1
. no d|sso|en |a memòr|a
tra|ent e|s sons quot|d|ans de| seu context o ressusc|tant e|s d|scos ob||dats
en e| passat. s|no que juouen amb e| record com un component de| samo|||o:
"Quan ías samo|||o prens una pet|ta |nstantàn|a. captes |`atmosíera. |a
temperatura. un record | construe|xes un à|bum de íotos." (Matt Herbert.
2000: 38). "E|s sons son producte de |a meva memòr|a. |nc|osos e|s que
no he exper|mentat d|rectament. com un oe|à /0. Com una escena extreta
de |es pe|||cu|es de |a meva memòr|a. ma|orat que no puou| d|r de qu|na
pe|||cu|a exactament." (Susumu Yokota. 2000:12).
E| samo|||o permet cons|derar |es trad|c|ons mus|ca|s passades com un
oran arx|u de| qua| es poden aoaíar sons per a |es compos|c|ons actua|s.
Per a|s mús|cs |ec||c. aquest arx|u ía reíerenc|a a totes |es mús|ques. |es
anomenades popu|ars. rock. pop. sc0|. /0||. jazz. o0o. | |es cu|tes. a|x|
com |es mús|ques ío|k|òr|ques. | tambe a|tres oeneres com |es bandes
sonores de pe|||cu|es o |es s|nton|es de |a te|ev|s|o. Aquesta cons|derac|o
d`arx|u sonor compren tambe e|s sons no cons|derats mús|ca. e|s soro||s.
A|x|. soro||s de |a v|da quot|d|ana
1 2
: e|ectrodomest|cs. converses te|eíòn|ques.
joou|nes. màqu|nes. cotxes. p|uja. trons. entre d`a|tres. passen a |nteorar
|es compos|c|ons mus|ca|s. La |nteorac|o de|s soro||s com a sons amb e|
mate|x va|or que |a resta tambe |nc|ou |a creac|o s|ntet|ca de sons en e|
||m|t de| que es aud|b|e. |`exper|mentac|o amb |es barreres de |a percepc|o
aud|t|va | amb |a comb|nac|o de p|aer | do|or
1 3
en |`esco|ta. com en e| cas
de |a mús|ca |a|occ|e o oaooa. que juoa amb e|s vo|ums | e|s temps
|nsuportab|es. o de mús|cs preocupats per |`exper|mentac|o sonora. com
11 P|erre Henry | P|erre Schaeííer. compos|tors írancesos. creadors de |a m0s|ca cc|c|e|a.
mús|ca e|ectroacúst|ca que ut|||tza sons oravats.
12 Per exemp|e. e| d|sc de Matt Herbert en co||aborac|o amb |a cantant Dan| S|c|||ano /|c0|o
||e |c0se (1998). concebut com un v|atoe a| vo|tant d`un pa|satoe domest|c.
13 "va|o m|rar |a p|sta de ba|| | va|o poder veure e| do|or | |es r|a||es a |es cares de |a oent."
A|x| e|oo|a un oroan|tzador de íestes |ec||c de Ch|caoo a DJ Scud perque ía descobr|r a|s
que ba||en "e|s p|aers de |es írequenc|es extremes".
165
e| japones Pyoj| lkeda. Les veus tambe es tracten com |a resta de sons.
com s| íoss|n textures. | no com portadores d`un m|ssatoe. |a textura de
|a veu. e| seu ora. preva| sobre e| s|on|í|cat de |es ||etres.
La |mportànc|a de| r|tme en |es compos|c|ons |ec||c | en |a soc|a||tat oenerada
en |es íestes | d|scoteques. en que |a re|ac|o | |a comun|cac|o de|s part|c|pants
passa per compart|r e| r|tme de mús|ques | mov|ments. tambe està re|a-
c|onada amb |a memòr|a. La memòr|a que reoe|x |`aprenentatoe | |a
comun|cac|o seou|nt proced|ments r|tm|cs repete|x un ordre. una sequenc|a.
Aquesta íorma de memòr|a r|tm|ca remet a una |nstànc|a popu|ar o comun|tàr|a
Aquesta memòr|a sequenc|a| està estretament |||oada a |a trad|c|o. mentre
que aquesta es un conjunt de processos reconeouts com a exerc|c|s de
memòr|a | transm|ss|o de costums. de r|tus. de rec|tac|ons. de tecn|ques
o de saber. amb |a cond|c|o que no h| |nterv|nou|n proced|ments de v|sua||tzac|o
reí|ex|va de |es act|v|tats. n| una |dea exp||c|ta d`aquestes. En |a trad|c|o es
troben act|v|tats que son r|tm|ques: ba||ar. cantar. tocar un |nstrument de
mús|ca. arts ora|s com |a rec|tac|o. |a narrac|o de contes | a|ounes íor-
mes de teatre en que |a mús|ca | |a r|tua||tzac|o de|s d|à|eos ían perdurar
|a trad|c|o. Aquest aprenentatoe de memòr|a. no consc|ent | |n-vo|untar|
no es. per tant. |nd|v|dua|. Pemet a una |nstànc|a popu|ar o comun|tàr|a.
Peprenent |a |matoe de Garc|a Ca|vo (1993: 284). per poder par|ar e| cc|.
en comú | a |`un|son. ca| par|ar de memòr|a. oe cc|. De manera que aque||
que par|a o actua de memòr|a ho ía. en certa manera. en cor. D`aquesta
manera e| protaoon|sme r|tm|c de| |ec||c const|tue|x un e|ement que e|
|||oa a |a trad|c|o | oa|rebe d|r|em a mode d`express|o | comun|cac|o de
|es soc|etats trad|c|ona|s. en un a|tre exemp|e d`aquesta d|nàm|ca o|oba||tzadora
de novetat | arca|sme. de creac|o d`esdeven|r present sense ob||dar. red|m|nt-
|o. e| passat.
Techno i música contemporània: un exemple de filiació bastarda
La |mportànc|a de |a d|mens|o v|rtua|. de |a creac|o | atenc|o a| descobr|ment
de mons poss|b|es que trobarem en |es mús|ques |ec||c exp||ca |a v|ncu|ac|o
| |`|nteres que determ|nats mús|cs man|íesten per |es avantouardes mus|ca|s
| ||teràr|es de| seo|e passat. En |`apartat precedent. hem assenya|at punts
de trobada amb |es tecn|ques | act|tuds d`a|ouns compos|tors de |es
avantouardes de |`anomenada mús|ca contemporàn|a. A|ouns de|s mús|cs
|ec||c son consc|ents d`aquests punts de trobada | estab|e|xen una í|||ac|o
amb compos|tors com John Caoe. P|erre Henry. Kar|he|m Stockhausen o
e|s m|n|ma||stes ano|osaxons Ph|||p G|ass. Terry P||ey | Steve Pe|ch. Una
í|||ac|o que va de| 5c|e|c de Pave| | de |a m0s|o0e o´ame0o|eme|| de Sat|e.
que s`|nsp|ren en |a mús|ca ba||nesa | en e| jazz. a |`amo|e||. de| br|co|atoe
166
amb v|n||s de Maur|c|o Kaoe| a| sc|a|c| de|s DJ. o de|s |e||s e|ectròn|cs
de P|erre Henry | de |es obres de Stockhausen a| samo|||o de|s joves
mús|cs actua|s. Aquest v|nc|e es íru|t d`una e|ecc|o buscada. ja que aquests
joves no seoue|xen e|s ||acos norma|s de |a í|||ac|o en e| s| de |a mús|ca
cu|ta. no son compos|tors de conservator|. La seva mús|ca sona a |es
em|ssores de ràd|o. a |es |a/es | a |es d|scoteques. Un buc|e d|nàm|c |||oa
mús|ca cu|ta. mús|ca popu|ar | mús|ca trad|c|ona|. |es avantouardes de|s
anys se|xanta | |a creac|o actua|. lonorant |es c|ass|í|cac|ons và||des per
a|s cr|t|cs ocupats a manten|r e| períum e||t|sta de certa creac|o mus|ca|.
aquests mús|cs | DJ no dubten a dec|arar-se hereus de |a mús|ca concre-
ta. e| m|n|ma||sme | |`exper|mentac|o mus|ca| de|s compos|tors c|tats
1 4
. A
mes. en e| íet de sa|tar-se |es íronteres est|||st|ques | juoar-h| es troba |`or|oen
de| |ec||c. quan mús|cs neores amer|cans s`|nsp|ren en |a mús|ca íeta
per joves b|ancs europeus | en |a mús|ca e|ectròn|ca de|s anys setanta |
vu|tanta. A|x|. |a mús|ca de P|erre Henry es represa | barrejada per DJ de
|`escena |ec||c-|c0se com D|m|tr| írom Par|s. G||b`P | W||||am Orb|t. entre
a|tres: recentment Fat Boy S||m ha tornat a barrejar e|s |e||s e|ec||c||o0es.
compostos a|s anys se|xanta d|ns de |`obra V|ssa oe| a| |emos o|ese||.
que repren|a a|hora |es |ní|uenc|es de |a mús|ca pop d`aque|| moment. Aquest
compos|tor írances co||abora amb orups de rock com |`amer|cà The v|o|ent
Femmes. | proposa e| seu un|vers sonor a a|tres orups. DJ Spooky ha
íet e| mate|x amb |es compos|c|ons de lann|s Xenak|s.
E|s concerts que reune|xen mús|cs arr|bats de tots dos àmb|ts es mu|t|-
p||quen aquest ú|t|ms anys a Par|s. Londres o Ber||n Marathon lnternat|ona|
de Ñouve||e Mus|que. e| íest|va| Arts/Sc|ences de |a v|||ette. |es trobades
E|ectron|c Lounoe a |`lnst|tut d`Art Contemporan| de Londres. E|s noms
d`aquests compos|tors |. d|ns de |a ||teratura. Burrouohs | e| c0|-0o. |`Ou||po.
Dada | Schw|tters. apare|xen sov|nt a |es entrev|stes amb aquests mús|cs.
Ño es tracta nomes de reíerenc|es. o de comp||c|tats
1 5
en e|s pseudòn|ms
| t|to|s de cancons. s|no tambe de |`adopc|o de tecn|ques | act|tuds amb
|a reco|||da d`una í|||ac|o | |a recreac|o d`una herenc|a. Aquests mús|cs no
14 L`aí|rmac|o de |a í|||ac|o c|tada ía reíerenc|a a a|ouns mús|cs. però no const|tue|xen |es
preocupac|ons creadores de tots. De |a mate|xa manera que sota |`et|queta m0s|ca c0||a
| |`ava| de| conservator| es troben perspect|ves d|spars | mús|cs d|íerents que no comparte|xen
|es mate|xes preocupac|ons |nnovadores n| e| mate|x r|oor creador. E| cr|t|cs mus|ca|s
acorden sense prob|emes aquesta d|vers|tat a |a mús|ca contemporàn|a. però no semb|a
que |a perceb|n en aque||es mús|ques que escapen a| seu estr|cte àmb|t cons|derades
sota una so|a cateoor|a un|í|cadora.
15 A|x| e| orup Stock. Hausen and Wa|kman o e| pseudòn|m de DJ Spooky. 7|e S0o||m||a| ||o.
extret de |a nove||a de Burrouohs |c/a F·o|ess.
167
necess|ten |a |eo|t|m|tat de |a mús|ca "cu|ta". La seva v|ncu|ac|o a aquests
autors parte|x de |a pràct|ca mus|ca|. de |a trobada amb a|tres que ut|||tzen
o han ut|||tzat |es mate|xes tecno|oo|es ap||cades a |a mús|ca. que s`han
|nterrooat sobre |a d|st|nc|o entre mús|ca | soro||. que s`han |nteressat per
a|tres trad|c|ons mus|ca|s. Comparte|xen e|s mate|xos |nstruments. s|ntet|tzadors
| ord|nadors. però tambe una postura estet|ca semb|ant. e| des|o
d`exper|mentar. de traspassar |es barreres que de||m|ten e|s d|íerents est||s.
|`|nteres per |es mús|ques no occ|denta|s. |a |ntenc|o de d|r|o|r-se a| cos |
a |a ment. de renovar e| marc de| concert | de |`esco|ta mus|ca|. A|x| doncs.
de |a deíensa de |a novetat rad|ca| es ía un e|ement de v|ncu|ac|o amb e|
passat de| qua| íormen part e|s art|stes esmentats. Aquest v|nc|e correspon
a una í|||ac|o bastarda. en oran mesura |||eo|t|ma a|s u||s de|s "pares".
que no amaouen un determ|nat ma|estar produ|t per aquests |nesperats
"í|||s" (cí. Be||amy. 1999 | |`entrev|sta de Stockhausen en e| número d`/||
||ess c|tat en |a b|b||ooraí|a).
Tanmate|x. e|s í|||s |||eo|t|ms no s`|nqu|eten en abso|ut. ja que |a mús|ca
d`aquests compos|tors e|s |nteressa com a exper|enc|a |nsp|radora. pràct|ca
que es re|ac|ona amb |a seva | a||menta |`act|v|tat creadora. sense buscar
una |eo|t|m|tat |nnecessàr|a per a e||s. La cr|t|ca mus|ca| tambe man|íesta
un cert ma|estar davant d`aquestes aprox|mac|ons pe| que ía a |a seva
|nc||nac|o a |es cateoor|es que deí|ne|xen | estab|e|xen íronteres entre e|s
d|íerents oeneres. E| menyspreu de |a barreja va acompanyat de |a sosp|ta
de íac|||tat comerc|a|. de ía|ta de r|oor en |a creac|o. E|s cr|t|cs actuen com
e|s ouard|ans d`un ordre que separa |a mús|ca "popu|ar" de |a "cu|ta".
Una írontera que preten ser una jerarqu|a. com ho test|í|quen |es acusac|ons
d`|ncoherenc|a o de ma| oust cap a aque||s que |ntenten aprox|mar e|s
est||s. sosp|tosos de vo|er donar una "honorab|||tat cu|tura|" a| |ec||c. o
e|s anatemes que pretenen que |a mús|ca de ba|| es. per tant. menor. |
que aquestes mús|ques e|ectròn|ques |ec||c no const|tue|xen un ver|tab|e
proces creat|u. ja que nomes responen a |es necess|tats |nstantàn|es d`eí|càc|a
per a| ba||. en una cr|t|ca que coníon |`esco|ta | |a s|tuac|o d`|nterpretac|o
d`aquestes mús|ques amb |a seva creac|o. Aquesta host|||tat cap a aquests
apropaments auomenta en pa|sos com Franca. en que |a compos|c|o es
beneí|c|a de subvenc|ons estata|s. pe| temor de|s compos|tors "cu|tes"
de veure d|sm|nu|r aquestes ajudes púb||ques en íavor de|s mús|cs |ec||c.
que tenen una major d|íus|o med|àt|ca. A|ouns cr|t|cs de |`"a|tre costat".
e|s de |a mús|ca popu|ar | |es pub||cac|ons espec|a||tzades en |a mús|ca
e|ectròn|ca de ba||. rebutoen tambe aquests apropaments | se`n r|uen de|
que cons|deren una |nte||ectua||tzac|o |njust|í|cada d`una pràct|ca mus|ca|
dest|nada a |a d|vers|o. a| p|aer. | a íer ouanyar d|ners a qu| |a rea||tza.
com s| aquests aspectes est|ouess|n reny|ts amb e|s assenya|ats mes amunt.
| reprodue|xen |a ve||a d|st|nc|o ía||ac|osa entre |a reí|ex|o. |`exper|mentac|o
168
| e| des|nteres econòm|c com a prop|s de |a mús|ca cu|ta. | e| p|aer. |a
d|vers|o | e| o0s||ess com a caracter|st|ques ún|ques de |a mús|ca popu-
|ar. La í|||ac|o estab|erta pe|s mús|cs |ec||c p|anteja a|x| |a quest|o de |a
va||desa | de| que està en joc respecte a |es íronteres entre e| que es
cu|te | e| que es popu|ar
1 6
.
Distorsió de la frontera autor/públic
La mús|ca |ec||c suposa una d|mens|o co||ect|va de |a creac|o mus|ca|.
Aquesta d|mens|o co||ect|va que redeí|ne|x e|s ro|s | |es d|st|nc|ons entre
autor | púb||c recobre|x d|versos aspectes. En pr|mer ||oc. const|tue|x |`obertura
de |a creac|o mus|ca| a aque||s que no son mús|cs. E| |ec||c hereta a|x| |a
|òo|ca o0|| de |a desapar|c|o de barreres | |`eíervescenc|a creadora en
|`aí|rmac|o que tothom pot pujar a un escenar| | tocar. En aquest cas. en
que tothom amb un m|n|m equ|pament tecn|c. un ord|nador amb e|s pro-
orames adequats. un samo|e| o í|ns | tot una oravadora
1 7
. pot íer mús|ca
des de casa. a| |cme s|0o|c. | trobar una estructura |ndependent per ora-
var. d|íondre | prooramar aquesta mús|ca. o íer e| mate|x a traves de|s
estr|s |níormàt|cs. Aquesta access|b|||tat de|s m|tjans de compos|c|o | d|íus|o
ía que |a creac|o mus|ca| s|ou| mes oberta | aíavore|x e| |||scament. |a
comun|cac|o entre e| mon de|s autors | e| de| púb||c. La d|spos|c|o de mater|a|s
sonors a |a Xarxa. que no nomes suposen |a d|íus|o d|recta entre |`autor
| |`o|ent s|no |a poss|b|||tat que aquest ú|t|m retreba||| |a peca. h| aíeoe|x|
sons o en treou|. mod|í|qu| | recre| e| que esco|ta. accentua aquest e|ement.
Mo|ts mús|cs |ec||c van comencar sent íans. ||a||soc||e|s
' 8
d`a|tres. D`a|tra
banda. |`obra no es cons|dera un objecte acabat prop|etat de |`autor. De
|a mate|xa manera que |es mús|ques passades son reut|||tzades | recreades
en |es noves compos|c|ons. aquestes passen a íormar part de| mate|x
16 He tractat aquesta quest|o de |a re|ac|o entre |ec||c | mús|ca contemporàn|a a Amparo
Lasen. L|e /|||a||c| oá|a|oe. C0||0|es e| mc0/eme||. núm. 21. oct. 99. pào. 49-52.
17 A|x|. mús|cs com Aphex Tw|n o Scanner exp||quen e|s or|oens de| seu |nteres per |a compos|c|o
mus|ca|. no reíer|nt-se a un conservator|. on no han estat ma|. n| a |a pr|mera ou|tarra
e|ectr|ca. que no han t|nout ma|. s|no a| maonetòíon amb que oravaven qua|sevo| so a|
seu abast.
18 Aquest terme ano|es. popu|ar|tzat per |a nove||a d`lrv|ne We|sh | |a pe|||cu|a | obra de
teatre subseouents. s|on|í|ca 'e|s que veuen passar e|s trens`: en aquest cas. e|s que passen
|a n|t de |a/e o d|scoteca observant e| DJ | aprenent de|s seus oestos | barreoes.
169
mov|ment. com posen de re||eu e|s mú|t|p|es |em|·s o |a seva d|íus|o a |a
Xarxa per aíavor|r aquesta d|nàm|ca de reut|||tzac|o.
A| |ec||c e| r|tme ocupa un ||oc pr|mord|a|. |a po||r|tm|a preva| sobre |a
me|od|a
1 9
. La mús|ca |ec||c seoue|x e| teorema /0|| de James Brown:
tractar cada to com un r|tme | s|ncron|tzar-|os en r|tmes amb textura. en
me|od|es amb r|tme que s`entre||acen íormant |aber|nts sonors. E| r|tme
es un a|tre aspecte que subrat||a e| caràcter co||ect|u de |a creac|o mus|-
ca|. |a co||aborac|o entre |`autor. |`|nterpret | e| púb||c. E| r|tme dona e|
protaoon|sme a aquests dos ú|t|ms. a| moment de |a |nterpretac|o | |`esco|ta
sobre e| de |a concepc|o. En |es arts r|tm|ques |`execuc|o | |`esco|ta son
|es que donen e| r|tme. En e| ba|| o |a poes|a s`han de pronunc|ar |es íra-
ses | executar e|s oestos perque adqu|re|x|n r|tme. Ha de ser recoonosc|b|e.
reprodu|b|e | |dent|í|cab|e per |`o|ent o |`observador. La memòr|a r|tm|ca
tambe apare|x en determ|nats moments de creac|o. com |es |mprov|sac|ons
mus|ca|s en que cada moment |nsp|ra e| seouent. cada mús|c reacc|ona
a| que e|s a|tres acaben de tocar. Les |mpress|ons rebudes s`|mpr|me|xen
en un mecan|sme. e| mov|ment de| qua| a|teren. E|s sons |nteractuen amb
e|s records sonors. Una ver|tab|e creac|o co||ect|va s`estab|e|x amb e|
púb||c quan ja està preparat per a| que |a mús|ca expressarà. L`aud|tor|
crea e| c||ma que permet a |`|nterpret o a |`orador "par|ar" amb una oran
|||bertat. l a|xò no s|on|í|ca que e| púb||c | e|s mús|cs sàp|ouen que passarà.
E| costum | |`espera aíavor|des per |a repet|c|o creen e| context de| qua|
sort|ran |es sorpreses. s| h| ha sort. s| e| moment present ía va|er |a seva
íorca. La |mprov|sac|o cons|ste|x no a prooramar e| que es d|rà. es tocarà
o succe|rà. s|no a crear |es cond|c|ons que aíavore|x|n |a creac|o. |a
comun|cac|o. |a co||aborac|o. Les íestes | trobades |ec||c en d|scoteques
son un a|tre exemp|e de creac|o co||ect|va r|tm|ca entre e| DJ | |a massa
de|s que ba||en. A|x|. seoons |es parau|es de Derr|ck May. creador e| 1986
de| seoe|| |ndependent Transmat. una de |es pr|meres company|es |ec||c.
un bon DJ no seoue|x cap proorama. no sap |`ordre de|s d|scos que posarà.
Com un mestre de cer|mòn|a. e| DJ "works íor the crowd". ha de sent|r
|es reacc|ons de |a mu|t|tud. treba||a per a e||a. La seva capac|tat d`observar.
de captar |`amb|ent que emana de |a p|sta de ba||.determ|na |`e|ecc|o de|s
d|scos. en un buc|e r|tm|c entre |a sa|a | |a cab|na de| d|scjòque|. Aquesta
comun|cac|o amb |a massa. | |a "hum|||tat" que requere|x de part de| DJ.
semb|a un cr|ter| oenera||tzat entre e|s DJ a |`hora de d|íerenc|ar entre bons
| do|ents (Brewster | Brouohton. 2000: 18).
19 Sobre aquesta absenc|a de |a me|od|a en |es mús|ques |ec||c | a|tres cons|derac|ons
mus|co|òo|ques. cí. Taoo. 1994.
170
A |a mús|ca e|ectròn|ca es perd |a centra||tat espac|a| de |`|nterpret que
íoca||tza m|rades | o|des en e| moment de |`actuac|o. E|s DJ no ocupen e|
centre de |`escena. Fet que no d|sm|nue|x |a seva |mportànc|a d|ns de|
d|spos|t|u de |a íesta |ec||c. |mportànc|a que ía que es puou| cons|derar
una espec|e de xaman modern (Brewster | Brouohton. 2000: 10-13). Però
a d|íerenc|a de| púb||c d`un concert de rock. e|s que ba||en no m|ren e|
DJ. E| so no seoue|x una ||n|a que va de |`|nterpret a| púb||c. s|no que e|s
envo|ta | e|s sorpren. í|ns | tot arr|bant-|os pe|s peus. com en e| cas de
c|ubs com e| Fabr|c |ond|nenc. en que |a p|sta oco/sc||c està dotada
d`a|taveus sota terra per est|mu|ar e|s que ba||en | accentuar |a pretens|o
de| |ec||c d`aconseou|r una esco|ta mus|ca| en que tot e| cos h| prenou|
part. En a|xò cons|ste|x |`esper|t de |a |a/e. que es podr|a donar en un
a|tre t|pus de íesta |ec||c. ja que es troba amb sons desconeouts que
son a|hora "soro|| | /0||". que no son nomes sons |mmòb||s. s|no "a|ou-
na cosa cap a |a qua| et pots moure" (DJ Scud).
La |mprov|sac|o en mús|ca. però tambe en |a d|spos|c|o de |a v|da quot|d|ana
| de |es trajectòr|es b|ooràí|ques. està |nt|mament |||oada a|s nous
comencaments. a| íet de íer e| cam| cam|nant. a |`esdeven|r que es crea
en e| soro|ment de| present. Tornar a comencar es v|ure. L`acte |||ure es e|
que es ía íent-se. no en |a prev|s|o. s|no en |a |nvenc|o | |a |mprov|sac|o.
Es coní|a. s`accepta |`esdeven|r. hom s`|nsta||a en e| mov|ment. ja que tot
es passatoer. |es b|íurcac|ons se succee|xen. e|s moments d`|ncertesa seran
tambe eí|mers. E| oust per |`aventura | |a |mprov|sac|o. a|x| com per |es
b|íurcac|ons | e|s nous comencaments. man|íesten e| des|o de no |m|tar-
se un mate|x. de no sucumb|r a una |dent|tat íeta de |a mera repet|c|o.
L`actua||tzac|o de mons poss|b|es. de v|rtua||tats d|verses concerne|x tambe
a |es |dent|tats persona|s. Es man|íesten desdob|aments en |a po||va|enc|a
art|st|ca | est|||st|ca d`aquests mús|cs. en que |a ía|ta d`un|tat. pass|o per
|a d|spers|o | |dent|tat-í|ux -"aprenc. v|sc | transcorro com un í|ux" (DJ Spooky)-
. es reí|ecte|xen en e| joc de pseudòn|ms. d`heteròn|ms que un mate|x mús|c
crea per donar sort|da a |es d|íerents compos|c|ons mus|ca|s.
En e| joc de |`anon|mat
2 0
| de|s heteròn|ms e| verdader nom. oí|c|a|. pot
ser un mes que íorma part de| joc. Com en |`exemp|e de| d|sc d`Aphex
20 L`ús de pseudòn|ms | e| íet que un mate|x mús|c adopt| d|versos noms seoons |`est|| mus|ca|
de |es seves compos|c|ons es un exemp|e d`anon|mat. però en e| |ec||c trobem exemp|es de
tota| absenc|a de noms com e| de|s s.|||e |aoe|s. d|scos en que no apare|x cap nom d`autor.
A |`hora d`anar a una d|scoteca o a una íesta. e| nom de|s DJ no es sempre dec|s|u. |a major|a
de veoades e|s ass|stents no saben qu| o0|·a. tenen una |dea de| que no esco|taran pe| ||oc
o |`est|| a que es reíere|x |a íesta. Quan sabem e| nom de| DJ. no sempre cone|xen |a cara. o
í|ns | tot e| sexe. de qu| porta aquest nom. Ma|orat que no podem neoar que |a popu|ar|tzac|o
d`aquestes mús|ques | cu|tures aíavore|x una t|m|da apar|c|o de |`s|a| s/s|em respecte a|s DJ.
t|m|da s| |a comparem amb |a de |es a|tres mús|ques pop.
171
Tw|n. que es t|tu|a P|c|a|o James. e| nom de |`autor. | en |a caràtu|a de|
qua| apare|x una |àp|da amb aquest nom. sense que sap|ouem s| es tracta
d`un muntatoe o de |a ver|tab|e tomba d`un h|potet|c besso
2 1
. E|s v|deos
| |es caràtu|es d`aquest mús|c desenvo|upen aquests jocs amb |a |dent|tat
| |a cara: a P|c|a|o D. James /|o0m. /o|e· 7.|| (1996. Warp) |a íoto d`un
pa|satoe |unar estrany resu|ta que es |a |matoe auomentada de|s porus
de| cut|s: a Ccme |c Daoo/ (1997. Warp Pecords) un orup de nens
comparte|xen |a mate|xa cara. e| rostre barbut de |`autor: a A||oc.||c|e|
(1999. Warp Pecords) aque||a cara es |a d`una pneumàt|ca dona en b|qu|n|.
A| v|deo corresponent a aquest d|sc. |`autor corre per una p|atja perseou|t
per |es seves s|||conades c|òn|ques. A|tres exemp|es de desdob|ament |
joc es reíere|xen a |es |dent|tats comun|tàr|es. com hem v|st en |`exemp|e
de|s DJ de Detro|t | |a seva art|cu|ac|o de tecno|oo|a. c|enc|a-í|cc|o | Aír|ca
m|t|ca.
Conclusió
E| que acabem d`|nd|car respecte a |es mús|ques |ec||c no s|on|í|ca que
e| que es crea s|ou| una barreja de coses prev|ament ex|stents: es crea
a|ouna cosa nova. una nova art|cu|ac|o de coses que han de|xat de ser e|
que eren | const|tue|xen un í|ux. un nou aoenc|ament. |rreduct|b|e a |a |òo|ca
de| mosa|c o e| past|tx. La transcod|í|cac|o. es a d|r. |a d|o|ta||tzac|o o convers|o
de sons. textos. soro||s | mús|ques de procedenc|a d|spar en un mate|x
cod| que |es ía compat|b|es | que |a tecno|oo|a poss|b|||ta dona ||oc a aquesta
nova | mes comp|exa art|cu|ac|o. En aquesta transcod|í|cac|o. un m|tjà que
no es un|tar|. que ex|ste|x per repet|c|o per|òd|ca. un conjunt de sons un|ts
juntament amb |a memòr|a | |`|mao|nar|. serve|x de base a un a|tre. s`estab|e|x
sobre un a|tre. es d|ss|pa o es const|tue|x en |`a|tre. Com s| íoss|n part|cu|es
de po|s que. tot | ser |es mate|xes. ma| tenen |a mate|xa íorma a |`escampar-
se. com |a vaouetat de |a memòr|a
2 2
. En |a ut|||tzac|o de màqu|nes | tecno|oo|es.
noves o no tant. |es màqu|nes es carreouen d`aíectes: |a memòr|a íam|-
||ar obrera. |a memòr|a persona| de|s pr|mers maonetòíons | ord|nadors.
21 Seou|nt amb e| joc de correspondenc|es entre techno | c|enc|a-í|cc|o. Ph|||p K. D|ck. |a
|ní|uenc|a de| qua| c|ten d|versos d`aquests mús|cs. tambe tracta en a|ounes de |es seves
nove||es de| besso mort. |a tomba de| qua| porta e| nom de| narrador. íet que correspon
a |a seva pròp|a b|ooraí|a.
22 Yokota exp||ca a|x| per que e| terme kona. 'po|s` en japones. es |a m|||or ana|oo|a per
deí|n|r |a seva mús|ca. que es mou pe|s "corrents de dades transcont|nenta|s".
172
e| |cme s|0o|c. que suposa |a |nteorac|o de |es e|nes de compos|c|o |
d|íus|o en |`espa| |nt|m de |a ||ar | |a re|ac|o persona||tzada. r|tua||tzada.
corpore|tzada. amb |es d|íerents màqu|nes "arreo|ades" a oust de |`autor.
Les màqu|nes. com d|uen aquests mús|cs. es tornen oroàn|ques. però
tambe serve|xen per desoroan|tzar. desterr|tor|a||tzar. maqu|na||tzar e|s sons
humans. com en e| cas de| tractament de |es veus a| |ec||c: |a robot|tzac|o.
e| samo|||o que bu|da |es veus de| sent|t de |es ||etres. Les tecno|oo|es
|níormàt|ques | |`entorn tecnocu|tura| de| c|berespa| contr|bue|xen a aquesta
í|u|desa o|oba| a |`|onorar |a separac|o entre em|ss|o | recepc|o. compos|c|o
| |nterpretac|o.
E| m|· o e| samo|||o en mús|ca. com e| cc||aoe en ||teratura o en p|ntura.
un|í|ca d|íerents mater|a|s. sons en aquest cas. | h| troba un v|nc|e. sov|nt
|nesperat | |nsò||t. captant e| í|ux de| moment. íent rea||tat |`equac|o 1÷1~3.
E| DJ juoa amb |`art|cu|ac|o entre |mprov|sac|o | exper|mentac|o. La cu|tu-
ra de|s p|ats. aí|rma Spooky. en |a seva re|ac|o "oroàn|ca" amb |a tecno|oo|a.
|ndue|x a una et|ca mòb||. canv|ant. un mov|ment perpetu. E|s proced|ments
de transcod|í|cac|o tambe corresponen a |a ut|||tzac|o d`|matoes en |a creac|o
|ec||c. e|s anomenats vJ (v|deojòque|s) | |es |nsta||ac|ons v|deosonores
creades per aquests art|stes. que no es ||m|ten a|s d|scos. c|ubs | íestes
2 3
.
La mús|ca es a|eor|a | exasperac|o. com e| p|aer exasperant de |`oroasme
| |a seva espera. L`exper|enc|a de |a íesta |ec||c íorma part de| que M|che|
Maííeso|| (1985) denom|na c|o|asmcs. neo|oo|sme que reaorupa e|s aspectes
oro|àst|cs. emoc|ona|s. sensua|s | sexua|s de |a v|da soc|a|. Aspectes que
const|tue|xen un íactor centra| | constant de |a soc|a||tat | |a re|ac|o a |`a|ter|tat.
e|s qua|s. ||uny de ||m|tar-se a |`àmb|t de |a ps|co|oo|a | |a pr|vac|tat. ocu-
pen un ||oc centra| en |a comprens|o de |es re|ac|ons soc|a|s | |a const|tuc|o
23 Com |`exemp|e de Sc0|o |c|a|c|os de Scanner | Tonne (www.scanertonne.co.uk). exposada
a |`lCA (lnst|tut d`Art Contemporan|) de Londres a |a tardor de| 1999. d|ns de |`expos|c|o
d`art d|o|ta| "lmao|nar|a `99". en que es tracta de p|ntar amb sons | compondre amb ||um.
oràc|es a| soítware Metasynth. E|s e|xos vert|ca|-hor|tzonta| | to-temps es corresponen. a|x|
com |a br|||antor de |es |matoes | e| vo|um de| so. com una exemp|ar|tzac|o contemporàn|a
de |es correspondenc|es baude|a|r|anes. La |nsta||ac|o parte|x d`|matoes | sons oravats en
||ocs d|íerents de Londres. se|ecc|onats despres d`haver preountat a a|ouns |ond|nencs e|
||oc | e| so que e|s semb|a mes caracter|st|c de |a c|utat. En |`expos|c|o es poden esco|tar
e|s sons | |a mús|ca de Scanner. que retreba||a aquests sons. a |`hora que e| |emoc de
d|íus|o de |es |matoes | |a seva desestructurac|o-estructurac|o respon a |`amb|ent sonor de
|a oa|er|a. se s|ncron|tza amb e|s sons d|íosos | respon a|s soro||s de| púb||c. L`expos|c|o
"Son|c Boom. The art oí sound" (Hayward Ga||ery. Londres. pr|mavera 2000). sobre |nsta||ac|ons
| escu|tures sonores n`es un a|tre exemp|e.
173
de |a comun|tat. Les cu|tures |ec||c | |a |mportànc|a que aquestes s|tuac|ons
íest|ves tenen en |a v|da quot|d|ana de|s joves recorden |a re||evànc|a d`aquests
íactors. Aquestes emoc|ons | sensac|ons compart|des. aquests jocs de
p|aer | seducc|o subtende|xen una et|ca de |`estet|ca. Una et|ca que |nte-
ora una p|ura||tat de va|ors d|íerents. La comun|tat |ec||c no es un orup
homooen|. no es basa en un acord prev| s|no en |a s|mpat|a | empat|a. en
|es emoc|ons exper|mentades en comú en un moment concret. Per tant.
es tracta d`una et|ca d`|nstants que es renova a| r|tme de |es trobades |
de |a |ntens|tat de| que s`exper|menta. Una et|ca mòb||. í|ux. com |a de |a
íe|na de| DJ en cont|nu mov|ment. l com e|s mate|xos DJ. ver|tab|es med|a.
cana|s de d|íus|o en s|. homes | dones de|s í|uxos pe|s qua|s passa | es
crea |a d|íus|o de |es mús|ques |ec||c. A|x| es const|tue|x un temps "eròt|c
| poet|c" d`|nstants renovats per|òd|cament en que |es re|ac|ons s`estab|e|xen
per contao| de pass|ons. sent|ments | mov|ments. La cu|tura |ec||c descone|x
|a nostà|o|a de |es |dent|tats centrades | de |es acc|ons sense sent|t. re-
crea una a|tra nostà|o|a mes arca|ca: |a de |es mu|t|p||c|tats |ní|n|tes. sense
||m|ts | sense sent|t que í|ue|xen per sota. La coní|anca no oarante|x una
seouretat onto|òo|ca. s|no que just|í|ca |a despreocupac|o per |a |dent|tat
persona|. mus|ca| | objecta|. en re|ac|o amb aquesta et|ca í|u|da que compon
amb e|s esdeven|ments |mpred|ct|b|es. heterooen|s | caòt|cs. d`aqu| |a
|mportànc|a que es dona a|s acc|dents. errors | atzars en |es compos|c|ons.
Seou|nt una |òo|ca de |a trobada | no de |a recerca n| de |a prooramac|o.
|es mús|ques |ec||c. com |es íestes on es consume|x. ut|||tza | crea.
const|tue|xen art|cu|ac|ons que es ían íent-|es. exper|mentant-|es sense í|na||tat
| sense sent|t. sense prev|s|o n| proorama. oberts a| r|sc.
Bibliografia
7ec||c. a|a|cm|e oes c0||0|es e|ec||c||o0es. /|| o|ess. |c|s se||e. núm.
19. 1998
BELLAMY. O||v|er. 7ec||c. |e |c0o oa|s |a oe|oe||e. |e Vc|oe oe |a m0s|o0e.
núm. 228. oener.. pào. 36-41. 1999
BOUPY. Morvan. |e. oea|. /||o|ess. núm. 19. pào. 134-139. 1998
BLOCH. Ernst. |e ||||c|oe Fsoe|a|ce. Tom l. 1959. Par|s. Ga|||mard
BPEWSTEP. B|||: BPOUGHTOÑ. Frank. |as| ||o|| a DJ sa/eo m/ ||/e. 2000.
London. Head||ne
174
FElXA. Car|es: PALLAPÈS. Joan. 5c/|es. c|0os. |a/es. me|amc|/cs|s oe |a
/es|a |0/e|||. Pe/|s|a o´e||c|co|a oe Ca|a|0|/a. núm.13. pào. 88-103. 1998
GAPClA CALvO. Aoust|n. Cc|||a e| 7|emoc. 1993. Zamora. Luc|na
HEPBEPT. Matt. 7|e A||e. '90/'9'. pào. 37-39. 2000
HESMOÑDHALGH. Dav|d. 7|e 5||||s| oa|ce m0s|c ||o0s||/. a case s|0o/
c/ ||oeoe|oe|| c0||0|a| o|co0c||c|. 5||||s| Jc0||a| c/ Scc|c|co/. vo|. 49.
núm. 2. pào. 234-51. 1998
KOSELLECK. Pe|nhard. |eF0|0| oasse. Cc||||o0||c| à |a sema|||o0e oes
|emos ||s|c||o0es. 1990. Par|s. Ed. de |`EHESS. trad. de Jochen Hook |
Mar|e C|a|re Hook
MAFFESOLl M|che|. |´cmo|e oe D|c|/scs. 1985. Par|s. L|bra|r|e des Mer|d|ens.
K||ns|eck et C|e. trad. esp.: De |a c|o|a. 1996. Barce|ona. Ar|e|. trad. de
Manue| Mand|anes
MAÑÑHElM. Kar|. |oec|co|a / L|co|a. 1973. Madr|d. Aou||ar. trad. d`E|oy
Terron
OSWALD. John. C|ea||oa|||/ || Pc| Sa|c|s|/ a|o F|eo Ae|-|a| |c. Sc0|o||o
O//! V0s| c as S0o/e|s| c|/Pes| s|a|ce/Pe/c| 0|| c|. 1995. Ñova York.
Autonomed|a
SMlTH. P|chard J: MAUGHAÑ. T|m. Yc0|| C0||0|e a|o ||e Va|||o c/ ||e
|cs|-Fc|o|s| Fcc|cm/. Da|ce V0s|c || Cc||emoc|a|/ 5|||a||. Jc0||a| c/
Yc0|| S|0o|es. vo|. 1. núm. 2. pào. 211-29. 1998
SPOOKY. DJ..Oc|co0s. núm. 6. pào. 6-8. 1997
TAGG. Ph|||p. F|cm Pe/|a|| |c Pa/e. 7|e Dec|||e c/ F|o0|e a|o ||e P|se c/
G|c0|o. |co0|a| V0s|c. 13/2. pào. 209-222. 1994
YOKOTA. Susumu. 7|e A||e. '90/'9'. pào.12. 2000
175
Pas del nortec.
El moviment electrònic a Tijuana (Mèxic)
Jose Manue| va|enzue|a Arce
1
Havia de passar a Tijuana
A í|na|s de| seo|e XX va soro|r a |a c|utat de T|juana (Ba|xa Ca||íòrn|a) un
mov|ment mus|ca| deí|n|t com a |c||ec. express|o que |nteora dues empremtes
sem|na|s. e| mov|ment mus|ca| e|ectròn|c | |`exper|enc|a mus|ca| de| nord.
En poc temps. |c||ec va ouanyar espa|s de recone|xement tant a Mex|c
com en a|tres pa|sos. | va co||ocar a|ouns |||s a Su|ssa | A|emanya. mentre
que aqu|. a |a c|utat de Mex|c. |a mús|ca |c||ec va ser part de| muntatoe
de ce|ebrac|o í|n|m|||enar|sta. acompanyada de jocs de ||ums | de
"descendents" acrobat|com|||tars. L`e|ement destacat es que en uns mesos.
e| |c||ec va ouanyar presenc|a no nomes com a express|o mus|ca|. s|no
com a part d`un mov|ment cu|tura| h|br|d que creua |es íronteres entre |a
part moderna | |a trad|c|ona|: entre |`exper|enc|a de |a mús|ca e|ectròn|ca |
|a mús|ca de banda | conjunt: entre |a tecno|oo|a domest|ca de punta
en que |es computadores son |a base de |a creac|o mus|ca| | íormes
de re|ac|o convenc|ona|s expressades en xarxes soc|a|s | presentac|ons
"en v|u". E| |c||ec es una íus|o de oeneres mus|ca|s. espec|a|ment de|s
vessants e|ectròn|cs. amb |a tambora | e| conjunt de| nord. | recrea |es
íronteres entre e| que es popu|ar | e| que es e||t|sta m|tjancant |`aprop|ac|o
de mús|ca popu|ar |ncorporada en noves matr|us de sent|t.
lnscr|t en una proposta que cre|x en d|verses parts de| mon | que íus|ona
oeneres mus|ca|s. e| |c||ec tambe es construe|x des de |a h|br|dac|o mus|ca|
| tempora|. com s| t|noues |a |ntenc|o d`atoroar actua||tat a| que es d|acròn|c.
Tambe aposta per |a conjunc|o de memòr|es coníormades des de matr|us
cu|tura|s d|íerents. en que es troben |a part e||t|sta | |a popu|ar. Sense ser
una proposta nova. |a íus|o mus|ca| coníorma noves opc|ons. com |es
1 L`art|c|e ha estat escr|t amb |a co||aborac|o de Char|ynne Cur|e|. Aora|m e| oeneros suport
de Ñancy Gabr|e|a Ut|ey. a|x| com |a co||aborac|o de |a/e|s | |c||ecs.
176
propostes de |a company|a a|emanya Compost. que |nteoren r|tmes ||at|ns
| e|ectròn|cs. o |azza|c/a. que barreja ocssa |c/a amb í|amenc sobre
una base e|ectròn|ca | acúst|ca. | a |`Aroent|na a|ouns joves íus|onen |a
mús|ca e|ectròn|ca amb e| tanoo. L`exper|enc|a d`h|br|dac|o mus|ca| de|
|c||ec resu|ta conoruent amb |`exper|enc|a cu|tura| de T|juana. c|utat de |a
qua| Ñestor Garc|a Canc||n| en va destacar |`h|br|d|sme cu|tura|. Com a
sequenc|a de c|arobscurs | |nterst|c|s en que es conjuouen temps | espa|s
d|versos. T|juana oíere|x e| |c||ec | v|ncu|a dues exper|enc|es que possee|xen
recone|xement en e|s escenar|s nac|ona|s: |a cond|c|o d|nàm|ca | |nteoradora
de |a c|utat | |a seva re||evànc|a en |`escena mus|ca|. Poss|b|ement d`aquest
recone|xement prove e| comentar| que un mús|c va íer a Pepe Moot en
reíerenc|a a| |c||ec: "|c mames |e||a o0e oasa| e| 7||0a|a...". Sense |n-
ventar |a íus|o mus|ca|. |c||ec oíere|x un so |dent|í|cab|e | or|o|na|. que construe|x
ancoratoes en que preva|en e|s r|tmes que e| coníormen. De íet. |a íus|o
ha estat una opc|o de íorta re||evànc|a entre a|ouns orups actua|s. com
Ma|d|ta vec|ndad. Caíe Tacuba. T|juana Ño | Contro| Machete. entre mo|ts
a|tres. De |a mate|xa manera. e| |c||ec va deí|n|nt e|s seus prop|s perí||s |
constru|nt |es seves íronteres. a| mate|x temps que de||nea |a seva í|sonom|a
mus|ca|. ja que. com assenya|a Pepe Moot:
Ya descubr|mos e| oroove. ya |o encontramos con esta íus|on. ya encontramos una
metr|ca y una r|tm|ca que |ooramos a| íus|onar |a mús|ca de banda y norteña. unos
r|tmos b|en extraños. vamos a o|r |os r|tmos rescatando |o que h|c|eron |os mús|cos
acúst|camente. y eso va a ser otra ram|ta de| ro||o de| nortec.
2
Comprendre |a proposta de |c||ec requere|x ub|car a|ouns e|ements que
part|c|pen en |a seva deí|n|c|o. com ara: (a) e| mov|ment |a/e|. (o) |a
transoress|o de |es íronteres entre e| que es e||t|sta | e| que es popu|ar |
(c) |a seva coníormac|o com a mov|ment |oca| deí|n|t des de repertor|s
cu|tura|s o|oba||tzats.
El moviment raver i la cultura electrònica
E| d|ssabte 12 d`aoost de| 2000. mes de m|o m|||o de persones es van
concentrar a Zur|c (Su|ssa) a |a ce|ebrac|o anua| de mús|ca |ec||c. a |`Street
Parade de Zur|c. que es rea||tza des de| 1992. | que en aque|| moment es
va convocar amb una ||eoenda que conv|da a creure en |`amor. Sense ser
2 Pepe Moot. Entrev|sta rea||tzada per Jose Manue| va|enzue|a | Char|ynne Cur|e|. 9 de setembre
de| 1999. T|juana BC.
177
e| íest|va| |ec||c mes |mportant (||oc que || correspon a| Love Parade de
Ber||n) e|s |a/e|s van ava|ar |a seva presenc|a e|ectròn|ca a| r|tme comm|nator|
de|s d|scjòque|s | |a seva càrreoa expans|va de dec|be|s que van |nundar
e|s carrers.
3
|´a|| oe|s sc|c||s
E| mov|ment de|s |a/e|s ha t|nout una presenc|a poc mass|í|cada a| nostre
pa|s |. de veoades. e|s |a/e|s mate|xos han optat per ce|ebrac|ons subrept|c|es
en espa|s que e|s permet|n oaud|r de |a natura. com |es |nsta||ac|ons. e|s
vest|dors |. en ocas|ons. de| consum de drooues. va ser a |a seoona me|tat
de |a decada de|s anys vu|tanta quan es van rea||tzar |es pr|meres |a/es
a |a c|utat de T|juana. Amb |a part|c|pac|o de|s |a/e|s de San D|eoo. es
van oroan|tzar |nc|p|ents escenar|s per recrear un persona| poc íam|||ar|tzat
amb e|s cod|s de| mov|ment |. per tant. |`escena |a/e va ser bastant desatesa.
Tambe es va aconseou|r |a captac|o d`a|ouns |a/e|s que t|ndr|en un paper
|mportant en e| desenvo|upament poster|or de| mov|ment. Cap a í|na|s de
|a decada de|s vu|tanta van desí||ar |mportants DJ europeus | ca||íorn|ans
per |es |a/es Fantasy. íets a| Peanut`s and Beer. Emu|ant |a |matoe mc|uhan|ana
podem d|r que en e| cas de |a mús|ca e|ectròn|ca e| m|tjà deí|ne|x e| oenere
mus|ca|. ja que es mús|ca creada a traves de|s m|tjans e|ectròn|cs. Per
a|xò. |`exper|enc|a creat|va desco||oca |a d|scuss|o de |`àmb|t exc|us|u de|
v|rtuos|sme mus|ca| o de| cone|xement de |es notes. Tampoc se c|rcumscr|u
a| dom|n| d`un |nstrument. s|no a |es poss|b|||tats de treba||ar amb e| sons
a traves de |es computadores | e|s |nstruments e|ectròn|cs.
Poberto A. Mendoza Lopez ex|nteorant d`Arteíakto | membre de Fuss|b|e
s`ha esíorcat a documentar e| recorreout de |a mús|ca e|ectròn|ca. Ens
basem en |a íe|na de Mendoza per destacar a|ouns e|ements de |a mús|-
ca e|ectròn|ca: "|`art de|s soro||s." La mús|ca e|ectròn|ca es va anar coníormant
amb e| suport de|s mov|ments avantouard|stes de pr|nc|p|s de| seo|e XX.
espec|a|ment e| dada|sme | e| íutur|sme. a|x| com per |a mús|ca academ|ca
exper|menta| | pe| desenvo|upament techno|òo|c ap||cat a|s |nstruments
mus|ca|s | |a seva expans|o a|s anys setanta per |a re|at|va access|b|||tat
econòm|ca. A|ouns de|s noms p|oners o que van destacar son Wa|ter
3 veoeu Peuters. "Desí||e Techno por e| amor". |a Jc||aoa. d|umenoe 13 d`aoost de| 2000.
Secc|o Carte||era. pào|na 24a.
178
Car|os. Tom|ta. Tanoer|ne Dream. T|m B|ake. K|aus Schu|za. Jean M|che|
Jarre. Kraítwerk. Poster|orment. van destacar Aír|ka Bambaata and the
Sou|son|c Force. La |ní|uenc|a o0|| tambe va part|c|par en e| desenvo|upament
de |`escena e|ectròn|ca. a|x| com e| |e. .a/e | |`e|ec||c-oco.
4
Una part de
|a comprens|o de|s cod|s de| mov|ment e|ectròn|c |mp||ca e| cone|xement
de |es d|verses propostes mus|ca|s. que. a mes de posse|r e|s trets pecu||ars
recoonosc|b|es. part|c|pen en |a deí|n|c|o de |es |ntens|tats de |a posada
en escena de| r|tua| co||ect|u que deí|ne|x e|s senders sensor|a|s | corpora|s
de |a |a/e. Poberto Mendoza
5
oíere|x una pr|mera descr|pc|o de |es var|ac|ons
|nternes de |a mús|ca e|ectròn|ca:
Por ejemp|o. e| techno es un r|tmo cuatro por cuatro. que es muy repet|t|vo. h|pnot|co
y muy monotono y art|í|c|a|. es |o que escuchas a |o |ejos que so|o suena pum. pum.
pum. En cuanto a| drum and bass. que es e| r|tmo y bajo. es como |o que h|c|eron |os
neoros en e| Bronx con e| h|p hop hace mucho t|empo y que todav|a se está desarro-
||ando. ese t|po de r|tmos que t|ene más oroove. no son tan derechos. es e| m|smo t|po
de r|tmos como e| h|p hop: son tomados y qu|zás tr|p||cados en |a ve|oc|dad en pe-
queños patrones de r|tmos y todos juntos hacen una mús|ca muy ráp|da. muy ace-
|erada. que se contrapone con unos bajos muy ca|mados. con r|tmos muy ace|erados
y ca|mados. Por eso se |e ||ama breack beat. que es una var|ante de| drum and bass.
o sea |os r|tmos están íracturados. quebrados. Son patrones de r|tmos cortados a un
pequeño espac|o y ace|erados |o más ráp|do pos|b|e. A|ounas cosas de nortec se
pueden mezc|ar con reooae (e| dub es una var|ante y exper|mentac|on de| reooae)
sobre todo porque a|ounas de |as canc|ones mant|enen ese son|do oroán|co. e| son|-
do natura| de |as taro|as o de| to|o|oche.
6
4 veoeu Poberto Mendoza. F|ec||c||ca e| |a /|c||era. a Jose Manue| va|enzue|a Arce | G|or|a
Hernández. coord.. O/e ccmc /a. Pec0e||c oe| |cc| |||0a|e|se. Mex|c. lMJ. CECUT. 1999.
5 Poberto Mendoza. Entrev|sta rea||tzada per Jose Manue| va|enzue|a | Char|ynne Cur|e|. 9
de setembre de| 1999. T|juana BC.
6 Mendoza oíere|x una descr|pc|o mes concreta: "Techno. E| h|jo de| ado|escente de |a
mús|ca e|ectron|ca academ|ca. Su son|do es puramente art|í|c|a|. hecho con s|ntet|zadores
ana|oo|cos y cajas de r|tmo |nstrumentos c|ave para |a creac|on de todas |as mús|cas
e|ectron|cas. Sus patrones r|tm|cos son maqu|na|es. repet|t|vos. pero de a|ouna manera
contao|osos. mas que nada por su pu|so h|pnot|zante. Es bás|camente |nstrumenta| y se
d|ce que nac|o en |a c|udad de Detro|t en |os años ochenta. aunque en |o persona| con-
s|dero que rea|mente e| techno nac|o en A|eman|a en e| momento en que e| orupo Kraítwerk
|ooro íama |nternac|ona|. Otros suboeneros: techno-pop. ac|d. trance. ooa y m|n|ma|-techno.
A|ounos nombres: Kraítwerk. 808 State. Juan Atk|ns. Jeíí M|||s. Bas|c Channe|-Cha|n Peact|on.
||o0s|||a|. Una de sus caracter|st|cas pr|nc|pa|es es e| ru|do estruendoso produc|do oo|-
peando c|ertos objetos. como ductos de a|re. |ám|nas. tambos de basura. bote||as y cuan-
to desecho o res|duo de una c|udad o íábr|ca ex|sta. Tamb|en se ut|||zan s|ntet|zadores.
cajas de r|tmos y samp|ers (tec|ados que íunc|onan como orabadoras). Su r|tmo es sa|va-
je y desde med|ados de |os ochentas tamb|en se cons|dera ba||ab|e. Se ut|||zan voces
desoarrantes o procesadas para dar|e una expres|on |nhumana. En |os noventa encontro
una hermandad con e| rock pesado y suboeneros de este. trash. death meta|. etcetera.
creando una mús|ca comp|etamente caot|ca. Otros suboeneros: cyberpunk. EBM. meta|-
179
Les noves poss|b|||tats oenerades per |a producc|o de sc/|.a|e mus|ca|.
s|ntet|tzadors. ca|xes de r|tme. sequenc|adors | oravac|ons d|o|ta|s. han
aconseou|t abarat|r e|s costos de producc|o de |a creac|o mus|ca| e|ectròn|ca.
E| desenvo|upament computac|ona| ha revo|uc|onat |a mús|ca e|ectròn|ca.
mentre que |a d|sm|nuc|o de|s costos de |es màqu|nes | e|s paquets |níormàt|cs
han posat |a tecno|oo|a a |`abast d`a|ounes persones de recursos econòm|cs
ba|xos. íet que no trastoca |a trajectòr|a e||t|sta | en mo|ts casos exc|oent
de| mov|ment mus|ca| e|ectròn|c. Tanmate|x. e|s creadors de |a mús|ca
e|ectròn|ca han atenuat |es tr|nxeres per amp||ar |es poss|b|||tats de íus|o
en oeneres mus|ca|s mo|t d|íerents | han avancat en |`|ntent d`art|cu|ar |a
mús|ca | e| r|tme corpora|. A|x| es van comencar a desenvo|upar express|ons
"ba||ab|es" de mús|ca e|ectròn|ca. com e| o|0m a|o oass. e| |||o |co. e|
o|o oea|. e| o|ea| oea| | e| jazz e|ectròn|c. entre a|tres. A| mate|x temps |a
mús|ca e|ectròn|ca ha aconseou|t acced|r a|s m|tjans mass|us de comun|cac|o.
|nc|oent-h| e|s proorames espec|a||tzats en "mús|ca de joves" a |`est|| d`MTv.
7
Para m|. e| mov|m|ento house. aunque no se ||amaba as| en sus t|empos. se or|o|no
en |a epoca d|sco. en |os setenta. En ese t|empo era muy costoso hacer canc|ones.
no cua|qu|era pod|a |r a un estud|o y orabar una canc|on y se aten|an a orupos pa-
troc|nados por orandes compañ|as y pues |ba a |as d|scotecas donde e| dj mezc|aba
cont|nuamente |a mús|ca. vo|v|o a resuro|r |a esenc|a d|sco pero de una manera más
e|ectron|ca. o con más sabor. deb|do a |a tecno|oo|a. íue más acces|b|e para oente
que no ten|a tantos med|os para poder hacer este t|po de canc|ones. |a computadora
empezo a camb|ar todo. esto se d|o en e| 88. 89. pero empezo a suro|r notab|emente
hasta |os noventa. La tecno|oo|a íue un paso deí|n|t|vo para que vo|v|era a resuro|r.
porque |a ra|z de| house está en e| d|sco. es e| sou|. y de| d|sco pues |a ra|z es e| íunk.
Todo es |o m|smo pero con 20 años de d|íerenc|a y con |a techno|oo|a más am|oa-
b|e.
8
|ndustr|a|. synthcore. darkwave. torturetech. A|ounos nombres: Throbb|no Gr|st|e. E|nsturzende
Ñeubauten. Front 242. Sk|nny Puppy. M|n|stry. Fear Factory. Ex|ste un buen número de
corr|entes que prov|enen de |as m|smas ra|ces. pero cabe menc|onar |a de| amb|ent.
term|no encas|||ado por un ex-Poxy Mus|c. Br|an Eno. cuando sus exper|mentos en e| arte
|o ||evaron a |a creac|on de |nsta|ac|ones aud|t|vas. creando e| concepto de mús|ca com-
puesta para ||enar una atmosíera de un |uoar í|s|co s|n ocupar |a atenc|on de| escucha:
a||| ex|ste como comp|emento a| amb|ente. En |os noventa. orupos como The Orb ||evaron
este concepto aún más |ejos. íus|onando |os r|tmos reooae y techno con tecn|cas de
estud|o est||o dub hac|endo as| un resuro|m|ento de este t|po de mús|ca y ||evándo|o a |a
cu|tura pop. sobre todo en |os eventos ||amados rave donde se crearon áreas exc|us|vas
Ch||| out Pooms para med|tar. v|ajar (con ayuda de drooas) o senc|||amente descansar."
lb|d. pps.
7 ldem.
8 F|av|o. Entrev|sta rea||tzada per Jose Manue| va|enzue|a | Char|ynne Cur|e|. 9 de setembre
de| 1999. T|juana BC.
180
A |a írontera. | espec|a|ment a T|juana. |`escena |ec||c es desenvo|upava
des de m|tjans de|s anys vu|tanta. amb orups com 3DTv. Sky|and. Avant
Garde. Synthes|s | vandana. a|s qua|s es van aíeo|r a í|na|s de |a decada
orups com La P|ace. vlv. Bost|ch. voces Mú|t|p|es | Ñeo Danza. A|ouns
d`aquests. com Arteíakto. van trencar |es barreres de| reo|ona||sme o e|
|oca||sme | van comencar a part|c|par en a|tres escenes e|ectròn|ques de|
pa|s. com e| DF. Guada|ajara | Monterrey. En |a decada de|s noranta. a|ouns
orups aconseoue|xen oravar e|s d|scos |. ma|orat e| canv|ant escenar|
mus|coe|ectròn|c. romanen orups com Arteíakto. Bost|ch. Santos O|eos.
Motor Ox|do | Takto. A|x|. a| í|na||tzar |a decada | e| m|||enn|. d|ns de |a
renovada escena e|ectròn|ca es produe|xen noves propostes a |`est||
d`Autechre. Panason|c. Ova|. Aphex. Tw|n. Mouse on Mars. Future Sound
oí London | Po|e. mentre que a |a reo|o s`|ncorporen a |`escenar| mus|ca|
| e|ectròn|c v Pama. H|perbor|a|. Monn|htor. Aquade|í|n | Panopt|ca. Juntament
amb aquests. destaquen e|s DJ com To|o. Max. Anoe|. Ej|va| | PAM. |
pub||cac|ons com C|a3 de Fr|tz Torres.
9
Cap a |a trans|c|o m|||enàr|a. e| mov|ment de mús|ca e|ectròn|ca de T|juana
va adqu|r|r noves | suooer|dores perspect|ves a part|r de| desenvo|upament
de| |c||ec. esíorc co||ect|u que ha oenerat un so or|o|na| d|ns de| camp
de |a mús|ca e|ectròn|ca | que ha recuperat e| so de| nord. de orup | de
banda. Pecrear |`exper|enc|a de |`escena |a/e a T|juana es una tasca pendent.
De tota manera. podem |ntentar una reconstrucc|o a part|r de |es veus
d`a|ouns de|s part|c|pants d`aquests processos. que recorden e|s pro|eoòmens
de| mov|ment |a/e| a T|juana a part|r de |es |a/es que s`oroan|tzaven des
de San D|eoo | a|tres c|utats nord-amer|canes. L`exerc|c| d`|nteorac|o de
|es trajectòr|es mus|ca|s | |nd|v|dua|s son recreats per a|ouns de|s
protaoon|stes:
Por |o que yo empece a conocer todo esto es porque tenoo |a tendenc|a de |os orupos
de mús|ca pop. rock. Despues |nvest|oando me d| cuenta de que desde e| 72 hab|a
orupos e|ectron|cos como Kraítwerk y var|os. que mucha oente no conoce hasta aho-
r|ta. Cuando íu| conoc|endo esta mús|ca me ousto porque es mús|ca de |os c|ncuen-
ta. sesenta y Kraítwerk hac|a s|mp||í|cac|ones de esas m|smas canc|ones. pero en
otro r|tmo. con otros tr|va|es y con otros s|ntet|zadores. Despues íu| a| otro |ado. e|
mov|m|ento ya estaba en e| apooeo |os raves. eran |o máx|mo. Los orupos ya no se
escuchaban mucho. y |o |n era que tocara Love and Pockets con dj`s. s|mp||í|cando
|a mús|ca e||os. estando en e| m|smo n|ve| que ten|an pero ya más modern|zada.
Despues reorese a T|juana. y aqu| |os pr|meros raves. antes que n|nouno. eran |os
Fantasy. esos raves se hac|an en e| Peanut`s and Beer. ven|an dj`s de Europa. de San
D|eoo. San Franc|sco. y se hac|an una vez a| mes. Fue como en e| 87 o en e| 89. En
e| 96 ya se hac|an |as í|estas con í|yers de co|ores. Porque empezamos como todo.
9 ldem.
181
con |os í|yers b|anco y neoro. con una í|our|ta. y dos que tres cosas. Ñosotros no
estábamos preparados para demostrar|e a |a oente como era una verdadera í|esta.
v|v|amos |as í|estas. pero no sab|amos como |ntroduc|rse|as a |a oente aqu|. o no era
e| momento adecuado. o no se que es |o que pasaba. todo estaba ah| y |a oente no
|ba. Se repart|an como 2.000 í|yers por todo T|juana. escue|as y todo. pero so|o |ban
como 30 personas. Entonces se h|c|eron |as dos producc|ones que ahora ex|sten:
T|ahu||||a y Hyper Sa|oon. Yo despues empece a hacer |as í|estas so|a porque me íu|
a v|v|r a| otro |ado. junte más oente de a||á y me d| cuenta de como era |a cu|tura de
|a oente. nunca ten|an ese eoo de: "soy dj" o "yo tenoo esta oroan|zac|on" s|no que
era a|oo más orupa|. Entonces yo h|ce |as í|estas orat|s. a |a oente |e empezo a oustar.
pero cuando a m| ya no me oustaron íue cuando note que aunque |as hac|a con |a
mejor enero|a para que |a oente d|sírutara a |os dj`s |a oente |ba a buscar drooas.".
E| Fantasy se acabo porque |a oente nunca íue. Term|namos yendo como c|nco a|
ú|t|mo. entonces |os empresar|os or|noos d|jeron "que estamos hac|endo en este pue-
b|o. mejor vamos a San D|eoo donde s| va a dar d|nero. y ya no hacemos í|estas aqu|".
Entonces se apaoo todo aqu|. |a oente |ba a| otro |ado a |as í|estas y despues se
|n|c|aron |as í|estas donde |as hac|a e| Joroe. y yo |as patroc|naba.
1 0
Tot | |a prox|m|tat amb |`express|o |a/e| de|s Estats Un|ts. a |a írontera aquest
mov|ment no ha estat tan mass|í|cat com en a|tres pa|sos o. í|ns | tot.
com en a|tres c|utats mex|canes com e| DF o Guada|ajara. Tanmate|x. a|xò
no ha s|out un obstac|e perque e|s promotors de |es |a/es desp|eou|n
una oran enero|a | |mao|nac|o en |es seves convocatòr|es | posades en
escena. en que. a mes de |a pass|o persona| per |a mús|ca | |`escena
e|ectròn|ca. s`|ntenta co||ect|v|tzar |níormac|o sobre e| mov|ment e|ectròn|c.
Una de |es oroan|tzadores de |es |a/es a T|juana destaca e| seouent:
Aqu| en T|juana nunca pasa nada. M|ra yo promuevo dj`s y promuevo m| |nsta|ac|on.
he v|ajado a Mex|co. Queretaro. Guada|ajara. Mazat|án. Cu||acán. Hermos|||o y t|enen
mucha más |níormac|on que aqu| en T|juana. Ya hay oente que es raver. que es skate.
ya hay c||cas orandes de| m|smo mov|m|ento. En Guada|ajara hay c|nco producc|o-
nes chaca|es que |os vatos traen dj`s de Europa y hacen í|yers ch|noones. de co|ores.
a|uc|nadas. como s| estuv|eras en e| otro |ado. En Mex|co ya ex|sten c|ubs que tocan
dj`s d|ar|o. Aqu| en T|juana no pasa nada. de| t|empo que yo te hab|o para acá. so|o
ba||an 30 personas más y 300 personas más saben que es un rave. Cuando |a oente
|ba a |as í|estas de m| casa. un rave norma|mente es c|andest|no por |as drooas. uno
como producc|on sabe que va a haber drooas porque |a oente |as va a ||evar. o va
haber un íu|ano que va a ||evar. A| menos yo s|empre he ten|do e| cu|dado de saber
qu|en es e| que va a |r a ||evar drooas. y que drooas va a ||evar. Porque eres respon-
sab|e de todo |o que está pasando ah|. y de que |a oente sa|oa como entro. |oua|.
1 1
10 Pebeca. Entrev|sta rea||tzada per Jose Manue| va|enzue|a | Char|ynne Cur|e|. 17 de oener
de| 2000. T|juana BC.
11 ldem.
182
Scm||s ||/a||||s | esce|a underoround. |´esce|a|| mes cyber | mes àc|o
Com un mov|ment or|entat a |a recuperac|o de |a capac|tat de |a sorpresa
|níant||. e|s |a/e|s van donar curs a |a |mao|nac|o a traves de |`e|aborac|o
de roba po||cromàt|ca | |`ús de ||ums. p|omes. purpur|na: e|ements a|eator|s
que desbordaven |a ||um|nos|tat | trenquen e|s ||m|ts de| que es estraío|ar|.
Les |a/es van coníormar un desp|eoament de íantas|a: en que e|s escenar|s
eren una posada en escena de|s mons que hab|ten darrere de|s m|ra||s
de |a rea||tat. o |a recuperac|o de somn|s | temors pr|merencs recreats
des de|s senya|s de sorpresa que encara ens hab|ten. Les |a/es son un
retorn a|s mons mào|cs de Lew|s Carro||. però rean|mats per una posada
en escena que. com |es |ncurs|ons vamp|r|ques. es d|íum|na amb e|s ra|os
de| so|. A|ouns de|s e|ements que e|s íormen son descr|ts en e| seouent
test|mon| de Pebeca:
Cuando empezaron |os raves era |o más curada porque a cada í|esta que |ba ten|a
que tener un traje nuevo. con a|as. o un traje rosa de p|umas. con a|as y con íocos.
pe|ucas. extens|ones. yo me |os hac|a. Es una íantas|a. puedes reí|ejarte como tu
qu|eras andar. s|n n|noún prob|ema en |a v|da. Y ah| con e| vest|do. con |as |uces. es
un camb|o tota|.
1 2
Com en un desp|eoament carnava|esc. |es |a/es construe|xen escenar|s
de íantas|a | transoress|o. Son reptes a |a |mao|nac|o ap||cada a |`escenar|
| a |`|nd|v|du. L|oc de trobades persona|s deí|n|des per |a |ntens|tat de |es
emoc|ons. |es |a/es son una posada en escena embastada per |a |mao|nac|o
| e|s aíanys oreoar|s. La marca persona| s`|mpr|me|x en |a roba. que son
producc|ons persona|s que |ncorporen a |es |matoes que donen íorma a
|`escena. com en |es seouents descr|pc|ons:
Los hombres usaban zapatos a|tos como de med|o metro. |os mandaban hacer con
esponja. como de co|chon. Enc|maban esponja tras esponja y era un tenn| norma|.
pero a| tenn| |e pon|an pe|uche o p|umas. Los hombres se maqu|||aban como muje-
res. usaban e| pe|o a|to. usaban pe|ucas. Am|oos m|os usaban trajes comp|etos de
|uces. súper curadas. que |os ve|as y dec|as iwow!. Cada vez que |bas a una í|esta te
|bas a encontrar a |as m|smas personas. y |as vest|mentas curadas. ten|as que |r
más a||á de |o convenc|ona|.
1 3
12 Pebeca. Entrev|sta c|tada.
13 ldem.
183
Tanmate|x. |es manuíactures de |a roba persona| es comb|nen amb |es
oíertes de |es |ndústr|es cu|tura|s. Juntament amb |a necess|tat de p|as-
mar |`empremta persona| en |a roba. va anar cre|xent |`ús de roba que
proven|a de |a producc|o |ndustr|a| o comprada en bot|oues de seoona.
La comod|tat va ser un nou s|one d|st|nt|u que part|c|pava en |a íormac|o
de |a roba de íantas|a:
Antes han de haber durado semanas para d|señar su vestuar|o. y eso está b|en ch|noon.
pero |a |ndustr|a no |ba a hacer vest|dos de íoqu|tos para vender. se adecuo a |o más
íác|| y |o que era íác|| de as|m||ar. despues de d|ez años. |o que va a pers|st|r es |o que
sea más usab|e para |a oente.
1 4
Des de pos|c|ons postavantouard|stes | en a|ouns casos autodeí|n|ts |
postmoderns. e|s |a/e|s son í|||s de |a tecno|oo|a | de |a comun|cac|o
e|ectròn|ca. Sense e|s pos|c|onaments po||t|cs de|s o0||s. n| e| desencant
sobreactuat de |a oenerac|o X. e|s |a/e|s es coníormen en |`exa|tac|o he-
don|sta. |nteres que |nc|ou |`a|terac|o de|s sent|ts. La seva transoress|o es
basa en |`esíumadura de |es auto||m|tac|ons corpora|s. en e|s excessos
sensor|a|s. en |a repet|c|o a||enada. transíormada per |a seva recurrenc|a
| |ntens|tat en e|ement írenet|c que convoca a una ce|ebrac|o cer|mon|a|.
En aquesta. e| DJ assume|x e| paper de conductor xamàn|c que |mpr|me|x
sons | construe|x senders r|tm|cs. Un ||oc comú en |es d|sputes cu|tura|s
de|s joves ha estat |a d|on|í|cac|o de |es seves express|ons davant |es
desqua||í|cac|ons de|s detentors de |a mora|. e|s custod|s de |a íe. o e|s
d|pos|tar|s de| cone|xement |eo|t|mat. Per a|xò. de manera recurrent. e|s
joves s`entossude|xen a destacar |a cond|c|o cu|tura| de |es seves express|ons
| es repete|x í|ns a |a sac|etat que e| rock o a|ouna a|tra de |es seves
construcc|ons assoc|ades son express|ons cu|tura|s. E|s joves |a/e|s no
escapen a aquesta d|sputa de pos|c|onar-se m|tjancant |a |eo|t|mac|o de|
seu mov|ment | per a|xò tambe destaca que "|a |a/e es cu|tura":
E| rave es cu|tura porque a| momento de |r a un rave te encuentras |o que menos te
has esperado. |as mejores íantas|as. aunque no tenoas drooas enc|ma. Yo empece
tr|peando |os raves s|n n|nouna drooa. v|v|a |a mús|ca. conoc|a a |os dj`s. entend|a de
todo |o que estaban tocando. eso es tener un poco de cu|tura y conocer más |nteora-
mente para poder rea||zar y v|v|r una í|esta. tener esa enero|a. ese esp|r|tua||smo. no
tener ma|as enero|as en |a cabeza. |r con |a cabeza y dec|r "hoy me |a voy a pasar
mejor que nunca". Y esto es cu|tura| pues ah| conoces de arte. de beb|das. conoces
oente que nunca te |mao|naste encontrar ah|.
1 5
14 To|o. Entrev|sta rea||tzada per Jose Manue| va|enzue|a | Char|ynne Cur|e| e| 16 de íebrer
de| 2000. T|juana BC.
15 Pebeca. Entrev|sta c|tada
184
De |a |0|o|a a| trance
Ma|orat que a| ||ec || cost| d|íerenc|ar e|s r|tmes d|ns de| mov|ment |ec||c.
ex|ste|xen var|ants |nternes que part|c|pen en |a de||m|tac|o d`estats an|m|cs
| en |a construcc|o de |es |ntens|tats emoc|ona|s de |`escena |ec||c. com
un r|tua| que contro|a e|s cossos des de| centra||sme xamàn|c de|s DJ. E|
proces r|tua| podr|a ten|r e| |c0se com a punt de part|da per acabar en
|`euíòr|a írenet|ca de| ||a|ce. mentre que |es emoc|ons | |es enero|es es
contro|en des d`un equa||tzador que auomenta o d|sm|nue|x |`express|o
emoc|ona| | corpora|. E| test|mon| seouent mostra a|ouns de|s cam|ns |
rutes mus|ca|s que de||neen e| r|tua| b|omus|ca| de |a |a/e:
E| dj emp|eza abr|endo con ch||| out. mús|ca como de juno|a re|ajada. despues puede
poner mús|ca h|ndú mezc|ada con juno|e. despues |a oente entra en su extas|s tota|
cuando a m|tad de |a í|esta oyes a un dj de house que te va amb|entando. despues un
dj de ac|d house. y despues un trance que te rev|enta. Hay muchas í|estas que pr|me-
ro emp|ezan con house y term|nan con trance. E| house es mús|ca aíroamer|cana.
con poqu|to de mex|cana. muchos tr|va|es y mucho bajo. y e| trance es mús|ca más
e|ectron|ca. más íuerte. más secuenc|ada. A m| me oustan más |os dj de house tr|va|.
ac|d house. es house ác|do. con son|dos sub||m|na|es. |os tr|va|es se escuchan más
ác|dos. As| como hay tantas tendenc|as de house. hay de| trances y as| de| juno|e y
de |a mús|ca h|ndú. Los dj`s tocan as| quer|endo expresar |a enero|a que e||os t|enen
para que |a oente pueda d|sírutar |a mús|ca y poder tener|a en un sub|r y bajar. exp|o-
ta tu extas|s cuando están ba||ando y |o d|sírutas.
1 6
F| mc| mào|c oe| raver. D|s|e/|à|o|a | |´esce|a rave
L`escena |a/e es coníorma a part|r d`un muntatoe s|m||ar a |a posada en
escena d`una obra teatra| o a una oe|/c|ma|ce. La |a/e es una o d|verses
escenooraí|es eí|meres que mo|tes veoades es desd|bu|xen amb |a ||um
de| d|a. Aquesta es coníorma per jocs de ||ums mes o menys soí|st|cats
o projecc|ons sobre |es parets o sobre e|s turons. L`escena tambe compren
d|ssenys oràí|cs. mura|s. |nsta||ac|ons | jocs ||um|nosos. La |a/e es una
escenooraí|a carnava|esca que conte íesta. emoc|o. euíòr|a r|tua||tzada |
est|mu|ants natura|s o qu|m|cs. Poster|orment. |`escena es comp|ementa
amb |a mate|xa oent que || atoroa nous mat|sos | sent|ts. Des de |`arr|bada
a |a |a/e. e|s c|0o ||os s`encarreouen de donar |a benv|nouda a|s part|c|pants.
| aqu| comenca o cont|nua |a trobada íest|va.
16 ldem.
185
En un rave no hay un escenar|o í|jo. tu te puedes crear tu prop|o escenar|o. o e|
escenar|o puede ser todo |o que te rodea. Todo o|ra a|rededor de |a mús|ca s|n bus-
car n|nouna í|oura en espec|í|co. como ocurre en un conc|erto de rock. donde |as
|uces van d|r|o|das a| voca||sta o a| orupo. S| me d|eras a escooer yo s|empre ped|r|a
que íueran a| a|re ||bre. en un |uoar ab|erto. S| estamos hab|ando de que |o que qu|e-
res es tr|pearte en armon|a con e| med|o que te rodea. con |a natura|eza. con tus
am|oos. |o |dea| ser|a estar|o hac|endo en un |uoar a| a|re ||bre. Otras veces hay |uces
neoras. muchas |uces |nte||oentes de |as que camb|an íormas. mucho equ|po de son|do.
para sent|r |a v|brac|on de |a mús|ca en e| cuerpo. En a|ounos de |os raves a |os que
yo he |do a veces hab|a |un|tas. mon|tos de n|ños. |o más senc|||o que tu ves de |as
car|caturas es |o que se proyectaba. Tamb|en car|caturas ch|nas en |as paredes o en
|os cerros. depende de que oroan|zac|on |o hac|a y de |a íer|a para hacer|o. Meca o
G|oba| Underwor|d Ñetwork son producc|ones íuertes que hacen raves como Ñarn|a.
orand|s|mos de 30.000 o 40.000 personas. donde hay 8 o 9 staoes. de d|íerente mú-
s|ca de d|íerentes dj`s. de d|íerentes partes de| mundo. y hay c|erta oente para cada
|uoar. y se ||enan hasta e| orado de que s| no hay bo|etos |a oente se br|nca porque
qu|ere entrar a o|r a |os dj`s. A||á en e| otro |ado es un mov|m|ento súper d|íerente.
1 7
E| muntatoe resu|ta s|m||ar a una escenooraí|a eí|mera o a una obra d`art.
|nsta||ac|o en que s`|ncorpora |a creat|v|tat art|st|ca per a |`e|aborac|o d`una
escena amb jocs de ||ums. compos|c|ons po||cromàt|ques. oraí|ts. mura|s.
e|aborac|o de í|oures amb e|ements a||us|us a| tema esco|||t | |a |ncorporac|o
de tots aque||s recursos d|spon|b|es que don|n cos a |a íantas|a de|s
oroan|tzadors:
Es un arte. cas| todo e| arte oráí|co es oraíí|t|. pero no scrach. n| nada de esas cosas.
Mura|es orandes. |nsta|ac|ones. muchas veces depende de en que tr|p este e| rave.
por ejemp|o a veces ve|a e| í|yer que ten|a muchas |ucec|tas o a||ens. etc.. y ||eoabas
a| party y todo era en ese mov|m|ento. ve|as a||ens hechos de pape|. y e| staoe ten|a
muchas |uces|tas a||ens. A veces manejan |o ch|no. hubo veces que de tan underoround
que eran |os partys. |os í|yers eran un menú de com|da ch|na. y donde estaban anun-
c|ando |os dj`s eran como p|at|||os y en e| te anunc|aban |a mús|ca. L|eoabas a| |uoar
y todo era ch|no. |os dj`s con batas ch|nas. mucha oente vest|da como ch|nos. Los
c|ubs |kd que son |os que an|man |a í|esta. son una íantas|a v|rtua|. que |os ves y
cuando |as personas están en otra s|tuac|on pues se te hacen un a|uc|n. porque |os
ves con |uces. y es como un sueño de n|ño. Es como |r a D|sney|and|a. |os mejores
raves se han hecho en D|sney|and|a. en |a Montaña Máo|ca. en Knotts Berry Farm.
Muchas veces |as personas que hacen ese t|po de arte |nsta|ac|on han v|v|do tanto en
ese amb|ente que |o expresan aunque esten en ác|do. para que |a oente cuando |os
vea en e| party |os va a tr|pear mejor que cuando estás bueno y sano. Los más ch|noones
son outdoor. en e| borreoo desert. aíuera de Los Anoe|es. en |as or|||as de San Fran-
c|sco en |os pueb|os. desde que ves e| í|yer. |os dj`s. e| |uoar ch|noon. haces tu "cam-
p|no tr|p". con otra p|ebe. Una conv|venc|a tan chaca| que a |a oente |e enseña a ser
n|ce poder conv|v|r con otra oente. exper|mentar a otra oente. Cuando ||eoas a| rave.
toda |a oente saca su com|da y se emp|eza a |nv|tar aunque no se conozcan. aunque
17 ldem.
186
ya nunca más |o veas. eso no |mporta. Entras a| rave y están |os c|ubs k|ds super
decorados. d|amant|na. íocos. p|umas. a veces están vest|dos de payasos de c|rco. de
íe||c|dad. como s| estuv|eran en una proyecc|on c|bernet|ca... A un rave ||eoas como
a |as 4:00 p.m. aunque vaya a empezar a |as 12:00 a.m.. pero ||eoas y í|uyes por todo
e| party. conoces |as áreas. |os dj`s. |os orupos. ves a |a oente que va a tocar ah|.
e|ectron|co o no. ba||ando a |ado tuyo. d|sírutando |a mús|ca de otros orupos e|ectro-
n|cos o de otros dj`s y puedes acampar en e| |uoar. Cua|qu|er cosa que se te atore. |a
oente no te deja abajo. como sea ||eoas a donde t|enes que ||eoar y reoresar a donde
t|enes que reoresar.
1 8
Tanmate|x. |a |a/e no es redue|x a|s components object|vats per |a creat|v|tat
de|s oroan|tzadors: tambe h| part|c|pen e|s mate|xos |a/e|s com a actors
| actr|us |nteorats en |`escena. e|s qua|s possee|xen |a dob|e íunc|o de ser
components escenooràí|cs | recreat|us de |`amb|ent. D`aquesta manera.
|a proposta or|o|na| es mod|í|ca | es desp|eoa amb |a part|c|pac|o act|va
de|s que |a coníormen | |a transíormen. A||| es concentren aque||s que van
d|ssenyar e|s escenar|s | e|s concurrents que responen a una convocatòr|a
que de veoades reben nomes unes hores abans de |`esdeven|ment. ja
que es comú que a|ouns oroan|tzadors de oa||/s t|nou|n "cartera de c||ents".
a|s qua|s truquen tres hores abans de |`|n|c| de |a íesta. D`aquesta manera
es te un cert contro| o "dret d`adm|ss|o" sobre e| persona|.
F|s o||me|s oasscs. F|s /|eoame||s oe| ccs | e|s tr|va|es
E| punt que concentra |es atenc|ons | cap on s`or|enten e|s cossos es e|
||oc on es troba e| DJ. Com a í|oures metà|||ques que reacc|onen davant
una íorca maonet|ca. e|s |a/e|s coníormen una re|ac|o |ntensa amb e| DJ.
La maon|tud d`aquesta íorca depen de com s|ou|n d`encertades |es e|ecc|ons
| |a traca per barrejar e| r|tme adequat. E| DJ es un xaman e|ectròn|c que
condue|x e|s joves per un r|tua| que es un recorreout emoc|ona| b|ocentrat.
Mes que convocar a |a reí|ex|o. e|s DJ atrapen |es sensac|ons | e| r|tme
corpora|. S|nuosos o aoradab|es son e|s mú|t|p|es cam|ns de| DJ. que va
deí|n|nt |es trajectòr|es e|ectròn|ques per on trans|t| |a o|e/. Genera|ment
es un recorreout que parte|x amb un r|tme |ent | va |ncrementant |a ve|oc|tat
| |ntens|tat per acabar hores despres en una express|o euíòr|ca. írenet|ca.
trans|t|va o oroàst|ca. E|s cossos queden esootats. re|axats. tot | que |es
poss|b|||tats d`est|mu|s externs poden ajudar a re|n|c|ar e| v|atoe. Ma|orat
que no h| ha un ba|| determ|nat ja que tothom ho ía d`acord amb e| que
|a mús|ca || suooere|x. o a|menys d`acord amb |a coord|nac|o que |a dro-
18 ldem.
187
oa || permet. ex|ste|x una oestua||tat assoc|ada amb |a mús|ca e|ectròn|ca
que podr|em cons|derar ba|| |a/e | tambe h| ha una soc|a||tzac|o de|s "passos"
que es ían. A|x| doncs. es podr|a par|ar d`un r|tme de dansa assoc|at a |a
|a/e. De íet. aquest era un de|s |nterrooants amb e| mov|ment |c||ec. quan
e|s joves encara no aconseou|en e|aborar e|s passos adequats per a una
express|o mus|ca| que. a| barrejar dues trad|c|ons íam|||ars per a |a major|a
d`e||s. e|s d|í|cu|tava trobar |`express|o de dansa | oestua| adequada. tot |
que av|at e|s mes hàb||s van comencar a "treure e|s mers passos |c||ec"
| van ser |m|tats per a|tres joves. A|x|. e| ba|| conjuoa |es càrreoues cu|tura|s
| oenet|ques. o com assenya|a F|av|o ¯oeso0es oe oa||a| 2 c 3 |c|as.
||/c|0||a||ame||e. a0|o0e |c |e|oas o|coas e| |0 c0e|oc. e|||as e| ||a|-
ce´.
' 9
Es e| sent|m|ento tan pr|m|t|vo que todos ||evamos dentro que ve tu a saber que caroa
oenet|ca traes de como ba||ar. de como d|sírutar.
2 0
Cuando voy a un |uoar y veo que nad|e está ba||ando. no me |mporta. yo ||eoo y ba||o.
porque a m| me ousta. Y no me |mporta que nad|e ba||e en toda |a noche y todos me
esten v|endo a m|. porque |o s|entes. estes en extas|s o no. puedes sent|r |a enero|a
de |a oente. puedes sent|r |as m|radas. Los partys son para d|sírutar|os y ba||ar. Yo voy
a un party y todos d|cen que ando |oca. Yo |es d|oo "yo v|ne a ba||ar. as| ba||o. porque
as| me expresa |a mús|ca para poder ba||ar|a". Ba||as como |a s|entes. como te sa|e.
as| como s|entes |as voces de |as neoras. y |os tr|va|es y |os bajos. s|entes "oh! mother
íucker!". s|entes as| con euíor|a. Ño hay una íorma de ba||ar|o. |a íorma es como
s|entes |a cu|tura |nterna de |a mús|ca. as| es como |a oente debe de ba||ar.
2 1
Es a|oo b|en pr|m|t|vo: ba||ar. y dar|e orac|as a |a v|da ba||ando con tus am|oos. eso
|o v|enen hac|endo desde Aír|ca. o |os aztecas. toda |a oente |o ha hecho. E| ba||e es
a|oo tan pr|m|t|vo. S| nos ponemos a pensar por que ba||aban |as tr|bus. era para eso.
para aoradecer a |a v|da.
2 2
La |a/e es un r|tua| e|ectròn|c que ataca e| cos. e| sacseja. e| convu|sa.
|`aoaía en una sequenc|a de mov|ments repet|t|us que amb e| pas de |es
hores poden adqu|r|r trets írenet|cs. La |a/e es ded|cac|o. paraíernà||a co||ect|va
en que |a presenc|a de |a massa corpora| resu|ta deíuo|da encara que no
h| hao| parau|es. Però |a |a/e tambe convoca |es atmosíeres so||ps|stes.
on cadascú està amb e|| mate|x a traves de |a med|ac|o de |a mús|ca e|ectròn|ca.
E| ||m|t es |a capac|tat í|s|ca. |`esootament. |a rend|c|o de|s cossos comp|aouts.
extenuats.
19 F|av|o. Entrev|sta c|tada.
20 To|o. Entrev|sta c|tada.
21 Pebeca. Entrev|sta c|tada.
22 To|o. Entrev|sta c|tada.
188
Tanmate|x. no tot resu|ta harmon|os. |a trans|c|o r|tua| tambe està |nterced|da
pe| t|pus. |a qua||tat | |a quant|tat de drooa consum|da encara que no
tothom ho ía. però. sobretot. per |`|nter|or de cadascú. per |a bona o
ma|a /|o|a no nomes reíer|da a |a drooa. per |`exper|enc|a persona|.
pe|s íantasmes que ens hab|ten. per |es emoc|ons | pass|ons que es
desp|eouen. per |a bondat o ma|dat que projectem. pe|s nostres des|tjos
de íer ma| o harmon|tzar amb e|s a|tres | amb nosa|tres mate|xos:
S| te tomaste un ác|do o un extas|s sabes que vas a estar enoranado 8 horas. d|ces
voy a un v|aje |aroo debo de adecuar m| cuerpo a un r|tmo. no te vayas a cansar y a|
rato ah| caes. entonces adaptas tu cuerpo a un r|tmo que puedas dom|nar.
2 3
Cuando tu cuerpo entra en trance ba||ando. b|en puedes tener |as pervers|dades más
cabronas y ah| van a sa||r. y m|entras todo sea to|erab|e y no me haoas daño pues
haz|o. es parte de| hedon|smo. de| ba||ar. A |a hora de ba||ar por ejemp|o de repente
p|erdes esas barreras de que se ve ma| que este ba||ando un hombre so|o. o que una
mujer ande a estas horas de |a noche y es |a ún|ca en toda |a p|sta. como que eso se
te va qu|tando. y tu nada más ves cuerpos ba||ando y d|sírutando. Estamos hac|endo
í|estas paoanas. í|estas no convenc|ona|es que buscan hacer una espec|e de cere-
mon|a a| ba||e. no a otra cosa. La oente que nos s|oue a nosotros. es oente que qu|ere
|r a ba||ar. se va en ten|s o en pans o en cam|seta. en b|en |níorma| esa onda. |o
|mportante es que vayas comodo para aouantar una noche de ba||e y sudar a ousto.
2 4
Morras | morros oe |´esce|a psyca
A |es |a/es es concentren joves que s`adscr|uen a d|íerents propostes.
Com en qua|sevo| concentrac|o íest|va. es íorma una |nterre|ac|o entre |`oíerta
mus|ca| | e|s púb||cs. ja que |a capac|tat | |a qua||tat de |a convocatòr|a
depenen de|s DJ. de| prest|o| de|s que convoquen | de| ||oc on es rea||tzarà
|a |a/e. ma|orat que en mo|ts casos e|s joves add|ctes a |a mús|ca e|ectròn|ca
van a |es |a/es sense íer oa|re cas de| proorama. Entre e| joves que van
a aquestes íestes e|ectròn|ques destaquen e|s es|a|cs. oc||ccs. ||0||cs o
joves atr|nxerats en |a oenerac|o X. D`aquesta heterooen|a compos|c|o de
orups es const|tue|x |`escena os/ca de T|juana:
Aqu| |a escena psyca son |os orupos que van a |os partys depend|endo de |as produc-
c|ones que |os oroan|cen. vas a T|ahu||||a y va p|ebe orande y dos que tres morr|||os
que aoarraron e| pedo. pero más compas. S| vas a otros partys es un amb|ente super
d|íerente. pero en otros raves te encuentras de todo. Los skates. |os que pat|nan van
a |os partys. En unas í|estas te encuentras oot|cos. skaters. n|urros. Ah| está e| íunda-
mento de |a oente nueva de |a oenerac|on x de T|juana. Ah| está todo eso de que |as
morras no saben n| que pedo. |as drooas í|uyen y e| cr|sta| íumado r|ía. porque íuma-
do o |nha|ado es d|íerente.
2 5
23 F|av|o. Entrev|sta c|tada.
24 Joroe. Entrev|sta rea||tzada per Jose Manue| va|enzue|a | Char|ynne Cur|e|. 16 de íebrer
de| 2000. T|juana. BC.
25 Pebeca. Entrev|sta c|tada
189
F|s tr|va|es a| ccs
E| consum de drooues es un de|s components soc|ocu|tura|s que caracter|tzen
e| mon contemporan|. Sense ser un hàb|t exc|us|u de|s joves. ja que te
una cond|c|o transoenerac|ona|. e| consum de drooues. a d|íerenc|a de
|es perspect|ves et|quetades que van íunc|onar a| nostre pa|s. tampoc
correspon de manera exc|us|va a |es conductes "desv|ades" de |a oent
pobra. Contràr|ament. |`expans|o en e| consum de drooues cre|x de ma-
nera transc|ass|sta tant entre homes com entre dones. A| mate|x temps
que s`expande|x |a íarmacodependenc|a en d|versos sectors soc|a|s. tambe
cre|x e| consum ocas|ona|. En mo|ts de|s casos. |a drooa part|c|pa en |a
de||m|tac|o de|s perí||s de d|verses man|íestac|ons cu|tura|s. tant d`a|ta cu|tura
com de cu|tura popu|ar. | tambe |nc|de|x en a|ounes rut|nes juven||s. com
passa entre d|versos part|c|pants de| mov|ment c|c|c. o0|| o oc||cc. per
assenya|ar-ne nomes a|ouns. Entre e|s |a/e|s tambe ex|ste|x un |mportant
consum de drooues. espec|a|ment àc|ds | extas|. que expande|xen |a capac|tat
percept|va | |a sens|b|||tat davant |a cond|c|o po||cromàt|ca de| mon. en-
cara que tambe es consume|xen a|tres t|pus de drooues. com e| n|trooen
| a|ouns est|mu|ants menors com e|s sma|| o||||s. D|ns d`un context d`exa|tac|o
í|s|ca. aquests est|mu|ants permeten estats d`euíòr|a | d`h|persens|b|||tat
pautada pe|s r|tmes e|ectròn|cs | |es sacsejades corpora|s que condue|xen
a |`extas| sensor|a|. Quan |es respostes a |`est|mu| de |es drooues var|en
entre e|s |nd|v|dus. e|s joves construe|xen c|ass|í|cac|ons mes o menys
provades d|ns de |es qua|s ub|quen |a pert|nenca de cada substànc|a seoons
cada s|tuac|o. | |es capac|tats sensor|a|s o esp|r|tua|s que des|to|n expan-
d|r. Sobre aquesta re|ac|o entre |`escena |a/e | e| consum de drooues
s`expressen a|ouns de|s part|c|pants:
Yo creo que s| se re|ac|ona una cosa con otra (rave y drooas). pero hay oente que
está acud|endo a este t|po de eventos y no consume nada y hay oente super atascada
que está esperando esas í|estas para meterse a|oo. Consumen de todo. mar|huana.
a|coho|. extas|s. ác|dos. todo se consume. y s| son una parte |mportante. como todo
esto es sensor|a|. es e| abr|rte ventanas nuevas o puertas nuevas. pues es |oo|co que
|as drooas te van a ||evar a eso. Ño es |o pr|mord|a| pero c|aro que te van a ayudar.
Los Chem|ca| Brothers. y e||os sacaron que e| extas|s estaba d|señado para |a mús|ca
trance. pero yo p|enso que cua|qu|er est|mu|ante. ||áma|e drooa o no. que te pueda
ayudar a expand|r |o que tra|oas en |a cabeza. Aqu| en T|juana |a drooa más consu-
m|da en este t|po de eventos es e| ác|do. yo creo que es |a que más se consume. y
es |a más econom|ca. por c|nco do|ares te puedes conseou|r una dos|s y te va a durar
12 horas m|n|mo.
2 6
26 ldem.
190
/c|o. |a o|coa /|s0a|
E|s àc|ds | |`extas| son a||uc|nòoens que amp||en | deíormen |es percepc|ons.
desp|eouen |es poss|b|||tats sens|t|ves | coníormen |nter|ors po||cromàt|cs
| h|persensor|a|s. Compat|b|es amb |es escenes de ||ums. co|ors | enero|a
de |es |a/es. e|s àc|ds | |`extas| part|c|pen en |a coníormac|o euíòr|ca que
es mou a| r|tme e|ectròn|c. Poss|b|ement e| mes íamos de|s àc|ds es |`LSD.
o àc|d ||sero|c (||sero saure d|ety|am|d). un ps|cotròp|c s|ntet|c que va ser
mo|t ut|||tzat durant e|s anys se|xanta | setanta | que va ser mot|u de |a
d|scuss|o a| vo|tant de |a canco de|s Beat|es "Lucy |n the Sky w|th D|amonds".
En íorma de pr|smes cr|sta|||ns o en paper assecant. |`LSD usua|ment es
co||oca sota |a ||enoua | e|s seus eíectes s`exper|menten en poques hores.
L`àc|d permet acced|r a a|tres àmb|ts de |a rea||tat | a a|terar |a percepc|o
per oenerar noves íormes de re|ac|o. en que |es coses |nan|mades adqu|re|xen
mov|ment | trets po||íormes. a| mate|x temps que |`|nd|v|du exper|menta
"despren|ments". Tot | que no produe|x add|cc|o í|s|ca. com a|tres drooues.
e|s àc|ds creen ps|co|òo|cament add|cc|o. Pe| seu caràcter a||uc|nooen.
e|s àc|ds possee|xen un paper pr|v||eo|at en |a coníormac|o de|s escenar|s
oa|rebe mào|cs |a/es. en que |es poss|b|||tats po||cromàt|ques de|s escenar|s
juouen un ro| centra|.
Los raves son una ||us|on. un a|uc|n. Lo que se usa en |os raves son ác|dos y extas|s.
porque ves |os co|ores y amp||tudes. d|stors|onadas. por eso se usan |as cosas de |os
n|ños. Son drooas que te dan para arr|ba. y te dan un esp|r|tu muy contento. Estás íe||z
como nunca. no sabes de que. pero es año nuevo. Lo que más buscas en un outdoor.
un party íuera de un c|ub. porque exper|mentas |a natura|eza. e| tacto. |a sensua||dad.
e| a|re. todo. S|entes como s| vo|aras. pero en una v|bra ch|noona. S|empre vas con
un esp|r|tu bueno para que no pase nada en un party. Hasta ahor|ta |a oente que ha
|ní|uenc|ado ma| en |as í|estas. es |a oente que ha tomado demas|adas drooas y se ha
quedado dorm|da deí|n|t|vamente. muerta. que se muere en e| a|uc|n. se meten tanto.
tanto. y tanto. En un rave una persona norma|. puede tomar un ác|do y se pone b|en.
Hay c|entos de ác|dos. T|enes que conocer. pues s| no conoces. aunque nada más te
metas uno te quedas ah|. Por eso. t|enes que estar con oente cuando estas en ác|do
o en extas|s. porque te puedes |r en e| v|aje. E| ác|do es v|sua| y e| extas|s esp|r|tua|.
Te s|entes |a persona más buena de| mundo. |a más curada. rec|bes |a enero|a de
toda |a oente en |as í|estas. s| hay un equ|po orande de son|do s|entes todos |os bajos.
|os tr|va|es adentro de tu cuerpo. Te s|entes en un extas|s. desp|ayado. sacas todos tus
m|edos. tus corajes o |o que puedas hacer. ba||ando.
2 7
27 ldem.
191
Los ác|dos son por temporadas. S| qu|ero un ác|do voy a San D|eoo con conectes. y
puede haber puro ác|do de Ñueva Ze|anda. ya para conocedores. puedes conseou|r
ác|dos de todas partes y extas|s hawa|anos o europeos. Depende de donde venoan y
de como esten marcados es como puedes adqu|r|r|os y saber que te |a vas a pasar
b|en. que no te va a hacer mucho eíecto í|s|co. Un ác|do de oota es mucho más
dañ|no que uno de pape|. porque e| de oota es chaía. es como e| cr|sta| con |a coca.
uno es |o más barato y e| otro es |o más caro. porque uno |o hacen b|en pero e| otro
de desperd|c|o. E| ác|do de ||qu|do es de| desperd|c|o que queda de donde mojan |as
hojas para hacer |os ác|dos de pape|. E| extas|s bueno que yo he ten|do en m|s manos
ha s|do de Hawa|. es una past|||a b|anca que t|ene un mon|to como e| í|do. un mon|to
de |a peps| que t|ene |os pe|os parados. o t|ene una í|our|ta. E| extas|s de cápsu|a es
transparente con e| po|vo adentro. es un buen extas|s y |o puedes |nha|ar como coca.
A |os 30 seoundos te pone b|en. s|n n|noún achaque. n| trabado. n| nada. Es como |a
coca y e| cr|sta|.
2 8
F·|as|. |a o|coa eso||||0a|
Comerc|a||tzades ía menys de dues decades. |es past|||es o càpsu|es d`extas|
(met||end|ox|metamíetam|na) d|sm|nue|xen o treuen |a oana. Est|mu|ant |
a||uc|nooen a||hora. |`extas| amp||a |a percepc|o sensor|a| | produe|x
euíòr|a | a||uc|nac|ons. ma|orat que en exces tambe condue|x a |a mort.
D`acord amb a|ouns test|mon|s. |`extas| íunc|ona com un aírod|s|ac | pro-
p|c|a |`atansament í|s|c. e|ement |mportant per a |a producc|o de |`amb|ent
d`emoc|ons |ntenses | de /|o|as íraternes que c|rcu|en entre e|s joves |a/e|s
que van a |es trobades pred|sposats a| ba||. a |`encontre humà | a|
desbordament euíòr|c.
E| extas|s es una drooa aírod|s|aca. Las personas que no han exper|mentado un or-
oasmo. se t|enen que tomar uno. una vez en su v|da. E| cr|sta| es tacto. sensua|. íe||z.Todo
depende de |a oente. ihay cada man|aco! Te vas a topar con que s| tu estás en extas|s
y e||a está en extas|s. y están cerca. se qu|eren estar tocando. entonces cuando ya
emp|eza |a tocadera es cuando ya todo se acabo. Y |os mejores momento para tener
re|ac|ones en extas|s es cuando estás bajando e| av|on. es |o mejor. es otro pedo. E|
extas|s te qu|ta muchos eoos. y exper|mentas muchas cosas. tacto. í|s|co. S| cuatro
personas están en extas|s s|entes que están muy contentos. todo qu|eres tocar. qu|e-
res conocer. n| hab|as. todo es v|sua|. y todo va b|en. Yo nunca he sab|do que haya
aores|ones. ccomo va a haber aores|ones? S| e| extas|s es como |os honoos. te ponen
íe||z. S| he o|do de oente que se ha ma|tr|peado porque no están ||mp|os. se han
met|do drooas muy íuertes. |es sa|en todos |os demon|os y se trauman con e||os m|s-
mos. Esa es |a cu|tura de conocer un poqu|to más hasta de |as drooas. A un cr|sta|on
de mucho íoco un extas|s no |e hace. o por más que qu|eras sent|r |a buena v|bra que
sa|e de |as estre||as. no ex|ste. Despues de haberse met|do drooas tan íuertes y tan
ma|andras. no es pos|b|e meterte un extas|s. no |o vas a entender.
28 ldem.
192
Un buen extas|s te sa|e en 30 do|ares. e| eíecto por ejemp|o s| te |o tomas hoy a |as
9:00 p.m. se te pasa mañana a |as 3:00 p.m. (16 horas). pero como son drooas que
aíectan e| s|stema nerv|oso. |oua| que e| ác|do. a veces |a oente ya anda abajo. y s|
se te atrav|esa un oa||o. |e íumas y te vue|ve a reventar. Cuando |a oente usa muchos
ác|dos y extas|s se vue|ve h|peract|va. no |a soportas. d|ces "ya túmbate e| ro||o. no
más para t|". Los ác|dos y |os extas|s son e| qu|m|co de |os honoos. un extas|s es
como s| com|eras honoos. Un ác|do te cuesta 5 do|ares. es |o que |a oente más se
mete y es |o más dañ|no. Lo que pasa es que aqu| en T|juana |a oente es muy atas-
cada. Hyper es h|peract|v|dad. Con |os ác|dos y extas|s m| cabeza tr|pea 30 m|| veces
más ráp|do.
2 9
G|co0s oe ||||coe|. |´a/|c oa|a|
Juntament amb |es drooues mes coneoudes. mo|ts joves (| no joves)
exper|menten a|tres íormes d`a|terac|o de |es seves rea||tats amb |a ut|||tzac|o
de substànc|es com "e|s o|obus" de n|trooen que e|s permeten exper|-
mentar mú|t|p|es sensac|ons de pujada | ba|xada. cond|c|o que comporta
a|ts r|scos. Mo|tes veoades. |`adqu|s|c|o d`aquestes substànc|es prove
d`exprop|ac|ons a|s consu|tor|s de|s odontò|eos.
A parte de |os ác|dos y |os extas|s hay un n|trooeno que venden que son como unos
o|obos. como |os poppers que |os hue|es. Esa drooa |a conoc| en Mex|co. E| popper
es un ||qu|do en un írasqu|to que te pone |oco como 10 m|nutos. pero |ueoo se baja.
Es una bomba con a|re y |a |nha|as y subes e| av|on como 20 m|nutos. Ese ||qu|do que
te venden en |os o|obos es e| que usan |os dent|stas para anestes|ar. Mucha oente se
quedo muerta en |os partys porque se ||evaban bo|sas de p|ást|co. se conectaban e|
tanque y se mor|an adentro. As| de psyco e| pedo. es barato pero e| pedo es conse-
ou|r|o. A muchos dent|stas de| otro |ado |es romp|an |os v|dr|os de sus |oca|es para
||evarse |os tanques. De hecho en una í|esta yo ve|a que un muchacho estaba con
unos tanques y pense que ten|a asma. pero cuá|. |o v| despues y ya no sab|a más de
e|. Son bo|sas neoras de p|ást|co de |a basura. meten |a cabeza y se |a amarran a|
cue||o. se conectan e| tanque por un hoy|to. y d|cen "l`m ready" y |e abren a| tanque
de oas. y bajabas y sub|as av|on. Mucha oente se quedo |oca o se mur|o. Unos se
quedan |ocos pero depende hasta donde puedas res|st|r. como todas |as drooas. te
puedes quedar |oco o mor|rte. Esa drooa se uso mucho. Hace mucho. dos producc|o-
nes or|noas h|c|eron unos partys en T|juana. y toda |a oente eno|obada como s| an-
duv|eran en e| c|rco. todos con sus o|obos. Los vend|an a do|ar y sub|as y bajabas en
av|on barato.
3 0
29 ldem.
30 ldem.
193
Cr|sta|. |a o|coa o0e |´|||a|a |´esoe|||
Aqu| en T|juana está |nundado de cr|sta|. es una drooa que te |nha|a e| esp|r|tu. |a
oente se queda s|n a|ma. T|juana es una írontera muy |oca. yo he tratado muchas
veces de entender|a pero se que nunca voy a ||eoar a| ||m|te. Aqu| |as morras t|enen
16 años y ya son b|en cr|sta|onas. y |as ves en un party y |es t|enes hasta m|edo de |a
v|bra que traen. E| cr|sta| se íuma en íoco.es |o que más te |nduce y te t|ene más
atrapado. S| yo voy a hacer un arte |nsta|ac|on. en e| otro |ado me d|cen donde está
e| back staoe. y entro y hay cerros de drooas hasta para ||evar. s| no haces drooas no
aoarras nada. y nad|e d|ce nada. Aqu| es otro tr|peo. Es una drooa tan íuerte. a m|
se me hace |as más asquerosa que puede haber. aparte de |a ch|va y esas que se
|nyectan. En un t|empo cayo todo eso porque (en Europa es d|st|nto porque con |as
drooas no t|enes pedos). e| oob|erno amer|cano tra|a |ázaras a |as í|estas. ten|an morros
de |a edad buscando |os partys. y |os ve|as b|en ra|veros con sus panta|ones orandes.
cachuchas de oo|d a| reves. con sus cam|setas con |mpres|ones ya sean neoras.
ch|nas. de vo|ada conoces un raver. ya hab|a un mov|m|ento tan chaca| de| oob|erno
que ||eoaban he||copteros a |os des|ertos. buscando |as í|estas. A m| me ||eoo a pasar
de tener que sub|rme a| carro porque nos ten|amos que |r. porque hac|an redadas
chaca|es. L|eoaban |os he||copteros pero no |os o|as por e| ru|dajo que hab|a. y de un
momento se hac|a de d|a. prend|an |as |uces |os he||copteros. po||c|as por donde
qu|era. Esto empezo porque |a oente se pasaba de extas|s y de ác|dos. |as producc|o-
nes no van a andar buscando por todo e| des|erto a ver qu|en se perd|o. es como
cuando comes peyote y te p|erdes s| no encuentras e| cam|no ya no reoresas. es
|oua|. Empezaron a encontrar mucha oente muerta en |as montañas. E| oob|erno or|n-
oo penso que |os extas|s y |os ác|dos |es estaban abr|endo mucho |a cabec|ta a |os
or|noos. entonces estaban hac|endo mucha protesta hac|endo |o que e||os qu|eren.
pero no es |o que t|enen que hacer. Sa||a en |os per|od|cos "|os raves están matando
a sus h|jos".
3 1
Smart dr|nks. |es oeo0oes |||e|||oe||s
La quant|tat d`enero|a requer|da per res|st|r e| mov|ment corpora| | e|
desp|eoament emoc|ona| de |a |a/e írequentment es íac|||ta amb e| consum
de d|versos t|pus de drooues o d`est|mu|ants que permet|n |a recàrreoa
eneroet|ca. Per aquest mot|u. mo|ts joves reemp|acen |as drooues pe| consum
de productes natura|s e|aborats de íru|tes o verdures que proporc|onen
a|tes quant|tats de ca|or|es | enero|a. Tambe es pot recorrer a beoudes
"enero|tzants". que permet|n |ncorporar e| p|us requer|t per aouantar en
m|||ors cond|c|ons e| desoast de| ba|| | e| desvet||ament. Les sma|| o||||s
tambe part|c|pen com a entrada per a |a deí|n|c|o d`atmosíeres en que |a
subject|v|tat juoa amb |a poss|b|||tat d`acced|r a |a |nvenc|b|||tat:
31 ldem.
194
Tamb|en hay b|rr|as y smart dr|nks. esas son beb|das con enero|a. muchas se hacen
de nopa| con v|tam|nas. Te |as hacen ah| m|smo. Hay m||es de mezc|as de beb|das
|nte||oentes. para que no uses drooas. Son natura|es. puro juoo de zanahor|a. ap|o.
v|tam|nas en po|vo. Hay c|ertas mezc|as para c|ertas cosas. para e| sexo. para ener-
o|a. para ení|estarte o v|sua|es. Tu ||eoabas y te dec|an que conten|an |as beb|das. y
que te est|mu|aban. As| ya ve|as cuá| quer|as tomar. Despues se |e d|o un ma| uso.
porque andabas en extas|s y te tomaban unas tres de esas. te pon|as |nvenc|b|e. no
ten|as í|n. seou|as como e| Durace||.
Yo |a verdad no recom|endo |as drooas y mucho menos para |r a un rave. S| |a oente
va a un rave y desde un pr|nc|p|o toma drooas nunca va a tr|pear |a cu|tura. La onda
es tr|pear pr|mero |a cu|tura y despues. s| qu|eres usar|as. es tu opc|on. Todo es |o
m|smo. nada más que con |as drooas todo es más íe||z. Eso depende de |a cabeza de
|a oente. en un party puede haber una decorac|on o arte |nsta|ac|on. s| |a oente t|ene
ma|os tr|peos y no sabe de esa cu|tura. va a ver.
3 2
Morras cao|c|es a| oa||e|a|
loua| que en |a major|a de |es express|ons juven||s | adu|tes. |es
d|íerenc|ac|ons de oenere possee|xen un paper demarcant que deí|ne|x
íormes d|íerenc|ades de part|c|pac|o entre homes | dones. Ma|orat que
en e| mov|ment |a/e| ex|ste|x un cert n|ve|| de respecte a |es d|íerenc|es |
s`atenuen e|s trets d`a|ounes de |es express|ons mes oro||eres de m|soo|n|a.
preva|en íormes des|oua|s de part|c|pac|o entre homes | dones. L`escena
es troba dom|nada pe|s homes. Tot | que |es dones possee|x|n una |mportant
part|c|pac|o en |es |a/es. |a major|a de|s DJ son homes. Ño obstant a|xò.
|a part|c|pac|o de |es dones apare|x menys |nh|b|da. tant en |`express|o
verba| com en |a corpora|. De íet. |a cond|c|o írenet|ca de| tràns|t de |a
dansa a||unya |a |nh|b|c|o corpora| | desp|eoa |matoes amunteoades de
cossos a| compàs d`un r|tme re|terat|u | extas|ant que. s| es comb|na amb
drooues. de|xa mo|t poc espa| a |a |matoe convenc|ona| de |a dona o
de |`home d|sc|p||nats | contro|ats pe|s mecan|smes b|ocu|tura||tzats de|
poder. D`a|tra banda. |es opc|ons techno|òo|ques d|spon|b|es apunten |a
poss|b|||tat de que |a creac|o no se c|rcumscr|ou| a| contro| de|s que í|ns
ara han omp|ert de marques sex|stes e|s escenar|s:
32 ldem.
195
Aún no conozco mujeres que esten hac|endo mús|ca e|ectron|ca. S|nceramente no
tenoo |dea. pero a n|ve| mund|a| dentro de |a mús|ca e|ectron|ca son contadas |as
mujeres que han s|do reconoc|das por hacer mús|ca e|ectron|ca. son pocas. y no se
a que se deba.Qu|zás v|ene de t|po r|tua| que antes s|empre tocaban |os tambores
so|o |os hombres. o cque será?.
3 3
S| en Ca||íorn|a. ahora ya hay como un coraje de no querer mujeres dj`s. y |as pocas
que hay ahor|ta son |as más cabronas en mezc|ar. Las mujeres cas| s|empre tocan
ch|||-out. juno|e o d|sco. En e| amb|ente de| otro |ado hay un "equa|". |oua|dad hom-
bres. mujeres. En e| otro |ado vas a un party y te s|entes tan ||bre que ves oays. |esb|anas.
andan besándose. como muy europeo. En T|juana se me hacen muy tontas |as mu-
jeres. s| un hombre (que son |os que andan en e| "|n") no tr|pea. pues menos una
morra. Y pues te das cuenta desde que vas a| party y no saben n| que pedo. ba||an
como robots. no |e encuentran n|noún sabor a |a mús|ca. n| a nada. Están ba||ando
por e| party. como robots muy ch|stoso.
3 4
A |a mejor |a m|tad de m|s d|scos que tenoo en |a caja son mujeres y n| yo se que son
mujeres. ya no buscas esas d|íerenc|as entre s| son hombres o son mujeres. En Mex|-
co. en T|juana. no. Hay una mujer que toca como dj pero es de San D|eoo. o sea s|
debe de haber. pero no es común.
3 5
Arriba el nortec
A| comencament. |`escena |a/e| estava bastant desatesa | h| hav|a poc
cone|xement de|s orups | e|s DJ. a|x| com de|s cod|s de |a mate|xa cu|tu-
ra |a/e|. De manera s|mu|tàn|a. |a cond|c|o poc mass|í|cada. o |`escassa
capac|tat de convocatòr|a de| mov|ment mus|ca| e|ectròn|c van prop|c|ar
que |es |a/es p|oneres t|nouess|n un caràcter poc enc|sador. Poster|orment.
a|ouns orups e|ectròn|cs de T|juana. com Arteíakto. van ten|r un |mportant
recone|xement en a|tres estats de |a Pepúb||ca o en a|tres pa|sos. però |a
capac|tat de convocatòr|a |oca| era escassa. De íet. es a í|na|s de seo|e
quan e| mov|ment |a/e| adqu|re|x noves potenc|a||tats a part|r de| |c||ec |
amp||a |a seva |mp|antac|o reo|ona|. D`aquesta manera. observem noves
íormes de presenc|a soc|a| de |a mús|ca e|ectròn|ca amb a|ounes |a/es
"amb ex|t". Tanmate|x. destaca |a creac|o d`un so prop| |dent|í|cat com
una part de |`express|o mus|ca| e|ectròn|ca de T|juana: e| |c||ec.
33 Bost|ch. Entrev|sta rea||tzada per Jose Manue| va|enzue|a | Char|ynne Cur|e|. 11 de oener
de| 2000. T|juana. BC.
34 Pebeca. Entrev|sta c|tada.
35 To|o. Entrev|sta c|tada.
196
/|·c es nortec. |´|||c|
Ma|orat que e| mov|ment |a/e no ha estat mass|u en c|utats com T|juana.
|a seva expans|o a n|ve|| |nternac|ona| | e|s exemp|es europeus en que a|ounes
|a/es aconseoue|xen concentrar centenars de m||ers de joves. podr|a prop|c|ar
nous vessants d`expans|o de| mov|ment |a/e|. A|ouns d`aquests ja es man|íesten
m|tjancant express|ons com e| mov|ment |c||ec. L`or|oen de| |c||ec es
proper. Tot es va |n|c|ar a| ma|o de| 1999. quan es van un|r e|s entus|as-
mes | e|s aíanys creat|us d`a|ouns mús|cs de T|juana |nscr|ts en |a producc|o
de mús|ca e|ectròn|ca. E|s p|oners d`aquest mov|ment van ser e|s |nteorants
de| orup Fuss|b|e: Pepe Moot. Poberto Part|da | Joroe Me|o. a mes de
Bost|ch. La íorca de |a mús|ca de| nord | de banda |nscr|ta en |a quot|d|an|tat
| en e|s espa|s púb||cs de| nord va arr|bar a |a |mao|nac|o de joves e|ectròn|cs
í|ns ||avors desatents a aquestes express|ons mus|ca|s | mo|tes veoades
|mpermeab|es o írancament host||s a |es man|íestac|ons de cu|tura popu-
|ar. De tota manera. |`hàb|t cu|tura| h| va juoar |a seva part amb |`ajuda per
|a |ns|stenc|a de |es tubes. trompetes | tambores que presentaven un so
estrep|tos que va sacsejar e| d|c cu|tura| que deí|n|a |es tr|nxeres e|ectròn|ques.
| e|s mús|cs joves van comencar a treba||ar en un projecte mus|ca| co||ect|u
que poster|orment es cone|xer|a com a |c||ec. E| mov|ment no va soro|r
d`una d|scuss|o teòr|ca. s|no d`una aprop|ac|o |ntensa de |`exper|enc|a | |a
pass|o mus|ca|. Tampoc es va deí|n|r per |`acumu|ac|o de conceptes
d|a|òo|cament estructurats. s|no des de |`|ntercanv| de propostes | mater|a|s.
A|x| doncs. resu|ta pert|nent recuperar a|ounes de |es exper|enc|es que
coníormen |`anecdotar| |c||ec:
|a |oea oe |c||ec |a /c|mamcs c||o||a|me||e F0ss|o|e e| |0es||c es|0o|c. a o|||c|o|cs
oe a/c. |e|c ||e|e 0|a ||s|c||a a||as o0e /|e|e oesoe e| o|0oc /||e/a||c. Cc| F0ss|o|e
||c|mcs 0|a o0so0eoa sc|c|a oe|c |e|cma|oc e|eme||cs oe /a||as m0s|cas ccmc e|
|eooae. |c||cs oe |a m0s|ca oe |cs sese||a. e| ||o |co / c||as. Pcoe||c me ||a|a o|sccs
/ me oec|a ¯m||a |c o0e es|a oasa|oc e| Cc|c||a e| /|ema||a. o0e es|a s0|o|e|oc 0|
mc/|m|e||c oe m|||ma| |ec||c / se es|a| c/e|oc es|cs o|0ocs´. / |c esc0c|aoamcs /
oec|amcs ¯c|a|e o0e o0e|a c|oa e| |c||c o0e ||ae|´ / a /eces e| esa m0s|ca m|||ma|
/e|amcs ccmc |e|cmaoa| s0s |a|ces c0||0|a|es / |eo|esaoa| a s0s |c||cs. Yc |e ccme|-
|aoa a Pcoe||c. ¯oeoe||amcs oe |0||a| a ocs. ||es oa|oas oa|a o|coc|e| 0| sc||oc
o0e |oe|||/|ca|a a |as oa|oas oe 7||0a|a´. oe|c |c e·|s||a |c oe |a m0s|ca |c||e/a. ||
|aoa oe esc. e|a 0| sc||oc e|ec||c||cc |aoa mas. |as o||me|as ccsas o0e |ac|a
|c||ec ccmc o0e es|aoa| o|e| e|ec||c||cas. c oe |eoe||e m0/ aos||ac|as c m0/ e| |a
c|oa. m0/ a| o|a e| e| sc||oc o0e se o0eoe oa| e| c||as oa||es oe| m0|oc. e| camo|c
|c c/es a|c|||a / /a s|e||es |a |e|ac|c| e|||e |c o0e o0eoe es|a| |cca|oc 0| o| oe
7||0a|a. / |c o0e o0eoe es|a| |ac|e|oc 0| o|0oc |c||ec. Yc s|e||c o0e esc es a|oc o0e
|0|ca se |ao|a oaoc e| 7||0a|a. a |c me|c| se o|c e| 0| mcme||c c0a|oc es|aoa| |cs
36 Pepe Moot. Entrev|sta c|tada.
197
|c. oe|c ccmc o0e /0e 0| casc o|e| a|s|aocs. e|a| |cmas |cs 7||0a|a |c / |ao|e mas.
/ a|c|||a sc| 0| c|c||c oe o|0ocs / caoa /ez sc| mas.
3 ô
Se oco||a oec|| o0e /0e 0|a c||c0|s|a|c|a |a o0e |cs ||e/c |as|a ao0|. |a m0s|ca
e|ec||c||ca s|emo|e |a s|oc m0/ e||||s|a. s|emo|e |a es|aoc e| ma|cs oe 0|as c0a||as
oe|sc|as / aoe|as se es|a emoeza|oc a ao||| o|ac|as a o0e |a |e||oc e·||c ccme|c|a|
e| |a m0s|ca oco0|a|. se es|a ao||e|oc e| cam||c. sco|e |coc ao0| e| Ve·|cc. |c o0e
a||es |c |ao|a s0ceo|oc. |csc||cs |cs oese|/c|/|mcs e| |a m0s|ca e|ec||c||ca oesoe
|ace /a 0|cs '0 a/cs. S|emo|e es|0/|mcs e| |a /a|o0a|o|a oe |c o0e s0ceo|a e|
c0a|o0|e| oa||e oe| m0|oc. s|emo|e es|aoamcs a| |a||c oe |c o0e s0ceo|a e| /|ema||a
e| ||o|a|e||a. Fs|aoamcs me||ocs oe|||c oe |a m0s|ca. / |coc |c o0e /0e|a |cca| |c
oesca||aoamcs. C|ec o0e /0e 0|a c0es||c| oe mao0|ez o0e c0a|oc s0|o|c |c oe F0ss|o|e.
emoezamcs a ao||| |cs c|ocs a m0c|as ccsas. oesoe /0||. m0s|ca o|scc. |eooae. |azz.
Y es o0e es|aoamcs |a| me||ocs e| |a e|ec||c||ca o0e oasaoamcs |coc esc oesaoe|-
c|o|oc. |0oc m0c|as ccsas o0e |cs ||e/a|c| a me|e| escs e|eme||cs a |c |0es||c.
oc|o0e |cs o|mcs c0e||a o0e e| c||as oa||es oe| m0|oc |amo|e| es|aoa| |e|cma|oc
e|eme||cs. |c me·|ca|cs oe|c |a|||cs. oa|a c|ea| a|oc |0e/c. L|a /0s|c| o0e ||e/a|a
a a|oc |0e/c. /0e c0a|oc |csc||cs |cs o|||mcs ¯|cs a|ema|es / sco|e |coc |cs /|a|ce-
ses o0e |es e|ca||a |a /0s|c|. es|a| aoa||a|oc ccsas |a|||as o0e sc| ccmc o0|e| o|ce
|0es||as´ |e|samcs e| |ace| a|oc mas |0es||c. |||e||a| c|ea| 0| sc||oc a| o0e o0o|e-
|a| 0o|ca| oeco|a/|came||e a| esc0c|a||c. |0|ca oe|samcs e| aoa||a| |a oa|oa / |a
|c||e/a. esc /0e 0| ||c|oe||e o0e |0/c |eoe. o0|e| es|a|oc e| 0|a ocoa. es|aoa e|-
seo0|oa oe 0|a oa|oa s||a|ce|se / |e es|aoa oeoa|oc e| o|a||||c e| |a caoeza oc|
c||cc |c|as seo0|oas. / /0e c0a|oc oe |a||c esc0c|a||c o||c ¯/c o0eoc |ace| 0| |||mc
cc| |coc esc´.
3 7
Cc| e| |||e||e| / |as ccmo0|aoc|as c|/|oa|e. es a|oc o|e| o|coa|. /|c|||a |a |ec|c|co|a
aoa|ca |coc / |a m0s|ca |c se oco|a o0eoa| /0e|a. s||c |coc |c cc|||a||c. ||/|e||es e|
|c o0e |e o0eoe ccs|a| 0| o0e| o|co|ama oe m0s|ca c |c o0e |e o0eoe ccs|a| 0|a
o0e| mao0||a. /c c|ec o0e cc| 0|cs 800 oc|a|es o0eoes emoeza| a |ace| m0s|ca.
L| |ec|aoc oescc||||0aoc |e o0eoe ccs|a| 30 oc|a|es e| 0|a seo0|oa.
3 8
F| ma/c oe| 99. |eoe Vco| me ||amc oa|a oec||me o0e |e||a 0|as o|aoac|c|es oe
0|cs o|0ocs |c||e/cs / oe m0s|ca oe oa|oa. / me ||/||c a oa|||c|oa| e| 0| o|c/ec|c.
oa|a emoeza| a e·oe||me||a|. F| /a |ao|a |e||oc |a ||o0|e|0o oe |ace| esa mezc|a.
oc|o0e |ao|a esc0c|aoc m0s|ca oe oa|oa e| /|/c. / /c |amo|e| me |ao|a oaoc
c0e||a oe |a e|e|o|a o0e |e||a |coa esa m0s|ca e| /|/c. |c es||0e|ocsc o0e e|a. |c
e|e|oe||cc. Y me o|c m0c|c o0s|c c0a|oc me o|c esa |c||c|a. / |c se |c oeo|. s||c o0e
|e e·|o| o0e me ||a|e|a esas o|aoac|c|es oa|a emoeza| a ||aoa|a| e·oe||me||a|oc.
|ac|e|oc m0s|ca. Y s|| o0e|e|. |0oa|oc. s0|o|c m| o||me|a o|eza |c||ec |c|a||s. |0||c
cc| |a oe F0ss|o|e. ve||||aoc|. sacamcs |0||cs esas o|ezas. Fsc0c|aoamcs caoa ||ac|.
caoa o|co|esc o0e |ac|amcs. oc|o0e es|aoamcs m0/ emcc|c|aocs cc| e| |||mc o0e
es|aoa s0|o|e|oc. |a oe |c|a||s /0e 0|a o|co0es|a m0/ e|e|oe||ca o|||o|oa a |a o|s|a
oe oa||e. ccmc |c es |a m0s|ca oe oa|oa. cc| |coas |as oe|c0s|c|es. / |cs o|mcs
c0e||a oe| oc|e|c|a| o0e |ao|a e| es|a mezc|a oe sc||ocs. o0e esc0c|amcs e| |a
ca||e. e| |cs |a·|s. e| c0a|o0|e| oa||e esc0c|amcs es|a m0s|ca. Y oe a|| sa||c |c oe
|c||ec. ||meo|a|ame||e se cc|/cca|c| c||cs o|0ocs oa|a ccmoa|||| |c oe |c||ec. 7am-
37 Poberto Mendoza. Entrev|sta rea||tzada per Jose Manue| va|enzue|a | Char|ynne Cur|e|. 9
de setembre de| 1999. T|juana BC.
38 To|o. Entrev|sta c|tada.
198
o|e| se emcc|c|a|c|. |coa |a oe||e ||zc s0s ||ac|s. sacc s0s o|ezas. / oe a|| cc|/c|-
mamcs 0| o||me| o|scc |c||ec samo|e|. O0|e| sa||c cc| |a o||me|a oa|ao|a con res-
oec|c a |c||ec /0e |eoe. o0e ||c|0sc |e||a e| |cmo|e. o||c ¯es|a o|e| c0|aoa |c o0e
es|a| |ac|e|oc. /c ||a|oc oesoe |ace |a|c |a |||e|c|c| oe |ace| a|oc o0e se ||ama
|c||ec. |c o0e o0|e|c es |ace| es|c..´ |c. o0es |coc m0|oc se ao0||c.
3 9
O|mcs e| ma|e||a| / sa||e|c| ccsas m0/ |||e|esa||es. oe|c |c sao|amcs a oc|oe |oa a
||eoa| es|c. |c o||me|c o0e se ||zc /0e /0s|c|a| 0| o|scc oe |ec||c m|||ma| cc| sc||-
ocs oe |c||e/a. oa|a /e| ccmc se esc0c|aoa / |c|amcs o0e se c|a m0/ |||e|esa||e.
¯ccmc es|c se oeoa m0/ |ao|oc a |a m0s|ca e|ec||c||ca´. |e /|mcs 0| o0||c. ccmc 0|a
sem|||||a o|e| oc|e||e oc|o0e |cs sc||ocs |cs ||amaoa| oe|c |c sao|amcs c0a| |oa a
se| e| cam||c. F0e c0a|oc |cs oec|o|mcs |c|a||e |cs sc||ocs a 5cs||c|. Pcoe||c |am-
o|e| se ||e/c |cs m|smcs sc||ocs / oasc a|oc m0/ |a|c oc|o0e /c me o0eoe e| m| |c||c.
||aoa|a|oc. ||a|a|oc oe e·oe||me||a| / /0e c0a|oc |ac|c |a ca|c|c| oe ve||||aoc| o0e
es 0|a oe |as o||me|as ||es ca|c|c|es. C0a|oc |a a|me se |a e|se/e a Pcoe||c /
oe|samcs o0e |a| /ez e| |c||c oe |c||ec |oa oc| e| |0moc oe ve||||aoc|. oc|o0e /a ||a|a
s0s oe|c0s|c|es. s0s o||cs / esa c|oa. Y oe |eoe||e ||eoa Pcoe||c cc| s0 o|co|a |||e|-
o|e|ac|c| |a |c|a oe |a|co||ca. / /c me o0eoe ic|a|e! c||a /|s|c| o|/e|e||e. |e o|c c||a
|e·|0|a mas ace|e|aoa. se ||e/c a |c||ec mas |ac|a |a o|s|a. oc|o0e |c o0e /c |ao|a
sacaoc e|a mas |e||c. mas amo|e||a|. Y oe |eoe||e |cs ca/c Pamc| a| es|0o|c / |cs
e|se/c |c|a||s. / |cs o|c 0| scoe|azc. |csc||cs ma|camcs |a |||ea. e| ||m||e oe 0|
oc|c. oe|c Pamc| ||a|c e| c||c / e||c|ces /0e c0a|oc oe/|||mcs oc| o||me|a /ez e|
sc||oc |c||ec. as| |ac|c / o|||mcs. esc es |c||ec.
4 0
F|||e e| se|||me|| |||m|c | e| taro|eo oe| |c|o
Enero|a. íorca | ve|oc|tat son tres e|ements que van permetre |`acceptac|o
de| |c||ec. un mov|ment mus|ca| coníormat amb base en una trad|c|o mus|ca|
de| nord. D`aquesta manera. |es exper|enc|es |ec||c es van capbussar
en |es seves pròp|es arre|s emoc|ona|s | pe|s racons de |a memòr|a hab|tats
per |mportants í|oures de |a mús|ca popu|ar a |`est|| de Pamon Aya|a. Los
T|ores de| Ñorte. Los A|eores de Terán. Los Tucanes de T|juana. Banda E|
Pecodo. | mo|ts a|tres que es van posar a d|a|ooar amb |es í|oures de|
o|0m a|o oass. E| |c||ec es va aprop|ar de |a mús|ca de banda o de
tambora | de|s r|tmes de| nord
4 1
. La pr|mera te una espec|a| express|o a|
nord-oest mex|cà com a |rrupc|o íest|va o de do|. A|||. |a banda acompanya
|es escapades nocturnes de |a oresca. amen|tza |es íestes o acompanya
39 Bost|ch. Entrev|sta c|tada.
40 Pepe Moot. Entrev|sta c|tada.
41 Sobre |a mús|ca de| nord | de orup. veoeu Jose Manue| va|enzue|a Arce. "Ñuestros P|ensos.
Cu|turas popu|ares en |a írontera Mex|co-Estados Un|dos". C0||0|as |co0|a|es oe Ve·|cc.
COÑACULTA. 1998 Mex|c DF. pào. 312.
199
|es processons íúnebres. D`a|tra banda. |a mús|ca de| nord es va nodr|r
de |a trad|c|o acord|on|sta europea | |ncorpora e|s va|sos. po|ques | xot|s
com a e|ements const|tut|us de |`express|o cu|tura| de| nord de Mex|c | de|
sud-est nord-amer|cà. Poster|orment. a m|tjans de| seo|e XX. |a mús|ca
de |`acord|o es va íus|onar amb a|tres exper|enc|es mus|ca|s. espec|a|ment
amb e| cc|||oc. | es va conjuntar |`acord|o amb |es ou|tarres. e| |c|c|cc|e
| |es veus. Durant |es ú|t|mes quatre decades. es va |n|c|ar un proces de
íus|o de |a mús|ca de| nord. |a mús|ca de tambora | |a trad|c|o cumb|era.
a part|r de |a qua| va adqu|r|r una enorme projecc|o |a mús|ca de orup.
D`a|tra banda. e| |c||ec íus|ona trad|c|ons mus|ca|s summament d|stants.
|`e|ectròn|ca | |a mús|ca de banda | de| nord. E| resu|tat es atract|u | est|mu|ant.
no nomes per |es trad|c|ons mus|ca|s que evoca. s|no pe|s sectors soc|a|s
que |nterpe||a. Ma|orat que amb poc arre|ament popu|ar. e| |c||ec const|tue|x
una aposta que es desp|eoa | ouanya espa|s. a| mate|x temps que va deí|n|nt
e|s trets que e| caracter|tzen:
De |e|cs 0|c |a esc0c|aoc m0s|ca oe oa|oa c |c||e/a. oc|o0e es|amcs ocmoa|oea-
ocs cc|s|a||eme||e oc| ese ||oc oe m0s|ca. |e|c s| |cs o|eo0||as oe 0| o|0oc |c
cc|cc|amcs |aoa oe esc. Ya se o0|e|es sc| |cs Caoe|es oe |||a|es. /a se o0|e| es
Pamc| //a|a. |cs 70ca|es. o0e es |c mas ccme|c|a|. Ccsa |a|a oc|o0e a|c|a me oa
oe|a o0e /c/ e| e| ca||c / oc|oc es|ac|c|es oe |amoc|a e| |a |ao|c. / |e oa|c oa|a
o0e |a oe||e |c me /ea. F0e 0| m0|oc |0e/c oa|a |csc||cs a oesa| oe es|a| |a||c
||emoc ao0|. 7a| /ez ||cc|sc|e||eme||e /a |c ||a|amcs. oe|c o0e |csc||cs esc0c|a|a-
mcs esc. || a| casc.
4 2
|a |oea |c /0e cco|a| e| sc||oc s||c ma||e|e| e| se|||m|e||c |||m|cc oe |cs m0s|ccs
|c||e/cs c oe oa|oa. ma||e|e| ese |a|c|ec o0e |e oa 0| sc||oc m0/ e·||a/c. O0e|e-
mcs |a ese|c|a oe esa m0s|ca |c |a||c e| sc||oc.
4 3
F| |c||ec /a |||c|a| 0|a |ec0oe|ac|c o´e|eme||s c0||0|a|s |eo|c|a|s | a0|cc|c|s | /a
||cc|oc|a|-|cs o||s oe camos oe se||||s mes amo||s | amo 0|a o|cocs|a o0e |c es
|eo0e|· a |a oa|| m0s|ca| s||c o0e |e 0|a o|me|s|c mes o|a| o0e ||cc|oc|a |a c0||0|a
/|sc0oa. e|s sc|s oe| ca||e|. e| sc|c|| | e|s e|eme||s c0||0|a|s o0e e|/c||e| e|s àmo||s
scc|a|s oe| |c|o. Des oe |´e|ec||c||ca /||s a |es a0|co|s|es oe |a ccm0||cac|c. |a ||/c|mac|c
o|coa| es /a c|e0a| amo |es o|co|a/|es oe/|||oes e| e|s àmo||s ||||ms | a| ma|e|· |emos
o0c||o|a|s o0e |´e|ec||c||ca /a |ec|ea| amo |´ao|co|ac|c o´0|a m0s|ca cc|sc||oaoa e|
42 ldem.
43 Poberto Mendoza. Entrev|sta c|tada.
44 Pepe Moot coní|rma aquesta |dea quan assenya|a: "Somos |os p|oneros de |a mús|ca
nortec y |os que deí|n|mos e| son|do nortec. Fuss|b|e. Panopt|ca. H|perborea|. C|oroí||a.
Bost|tch y Mon|tor de T|juana. as| como P|ankton y Terrestre de Ensenada. C|oroí||a es de
T|juana por Fr|tz Torres. pero su contraparte está en Los Anoe|es. Yo creo que estas somos
|as bandas p|oneras. porque todas aportamos un saborc|to d|íerente. s|n embaroo mante-
nemos un son|do en común."
200
e| cam||a| | e| ccs a ccs. e|||e |es ccses o|coa|s | |es |cca|s. / mes. |amoe /a| o|co0||
|c/es m||aoes sco|e |´e·oe||e|c|a oe|sc|a| | cc||ec||/a.
4 4
C|ec|mcs cc| |a ||/|0e|c|a oe |a m0s|ca e|ec||c||ca. / es|aoamcs o|e| c|a/aocs. |e|c
e| e| casc oe m| /am|||a e||cs c/e| o0|a |c||e/a / oa|oa. e| |coas |as /|es|as |a esc0-
c|aoa cc|s|a||eme||e. L|||mame||e e| |a m0s|ca o|coa| |a es|aoc oasa|oc a|oc m0/
|||e|esa||e. o0e e| 5|as|| es|a e| ocssa |c/a / |coc esc. oe |eoe||e e| |a c0||0|a
o|coa| ac|0a| oe e|ec||c||ca. ||eoa| |cs /|a|ceses / es|a| |e|cma|oc m0c|cs e|eme|-
|cs oe |a m0s|ca ocssa |c/a. |a m0s|ca o|as||e/a. se es|a| ||e/a|oc |c||cs oe mamoc.
|c||cs oe oa|zc|. / es|a| oe|e|a|oc ca|c|c|es. F||cs es|a| |e|cma|oc 0|a c0||0|a
o0e |c /|/|e|c|. oe|c o0e |e|cma| / |ace| ccsas m0/ |||e|esa||es s|| |aoe| /|/|oc
esa c0||0|a. m|e|||as o0e |csc||cs s| /|/|mcs oe a|o0|a ma|e|a es|a c0||0|a.
4 5
Yc o|e|sc o0e |c||ec es |0es||a |oe|||oao. Fs |c o0e es|amcs |e/|e|a|oc. o0|zas a||es
|c |c |ac|amcs. |a m0s|ca e|ec||c||ca es o|coa|. oe|c |c ||e|e o0e se| me·|ca|a c oe
c||c |0oa|. |e|c |c||ec es |c |0es||c. sc| |0es||as |a|ces. 7|a|a|emcs oe |e/|e|a| |0es-
||a |oe|||oao a ||a/es oe |a m0s|ca. Fs|c/ ||cc|oc|a|oc a|oc oe |c m|c.o0|za s| a|-
o0|e| esc0c|a a|oc oe |c||ec o||a| o0e s0e|a me·|ca|c. c s0e|a /|c||e||zc. c s0e|a
a 7||0a|a. |c||ec es 0|a ||/||ac|c| a |cs o0e |ace| m0s|ca e|ec||c||ca e| Ve·|cc /
e| c||cs oa|ses. |amo|e| es 0|a ||/||ac|c| a |cs o0e |ace| m0s|ca ||ao|c|c|a|.
4 ô
Cc| |c||ec es|amcs |csc||cs ||c0|s|c|a|oc e| a|oc o0e es |c mas o|/|c|| oa|a c0a|-
o0|e| m0s|cc e| es|e m0|oc. |ace| 0| es|||c oe m0s|ca. F|||a| /a a c||c o|a|c e|
oc|oe |c es|as |ac|e|oc 0| sc||oc s||c 0| es|||c.
4 7
Ve·|cc |0|ca |a o||||aoc e| |a c|eac|c| oe m0s|ca e|ec||c||ca. |csc||cs /0|mcs 0|
|e/|e|c oe |c o0e oasaoa e| F0|coa c e| Fs|aocs L||ocs. Cc| |c oe |c||ec /a es|amcs
o|coc||e|oc a|oc. / a|c|a m0s|ccs oe c||cs oa|ses es|a| |||e|esaocs e| |ace| |c o0e
|csc||cs es|amcs |ac|e|oc. /||es oasaoa |c cc|||a||c. /||es |ccaoamcs m0s|ca e|ec-
||c||ca e| /|/c / |cs /e|a| ccmc o|c|c |a|cs. /|c|a o0e |ccamcs |c||ec / o0e e|
cc||ac|c |a s|oc o||ec|c cc| |a oe||e. se emcc|c|a| / se /e| ||/c|0c|aocs e| e|
mc/|m|e||c |c||ec. |c ccmc m0s|ccs. oe|c ccmc esoec|aoc|es. |a/ oe||e o0e /a se
/a /es||oa oe |c||ec. |a/ oe||e o0e o0|e|e |ace| s0 a|0e|oc |c||ec. |a/ oe||e e|
a|o0||ec|0|a o0e /a o0|e|e emoeza| a |ace| ccsas |e|ac|c|aoas cc| |c oe |c||ec. O
sea o0e |c||ec es 0| mc/|m|e||c c0||0|a| /|c||e||zc o0e es|a e| 7||0a|a.
4 8
7e·a|a |||e
Un de|s orans temes de| mon contemporan| es reíere|x a |`a|terac|o de |es
íronteres cu|tura|s. Juntament amb aquestes. s`exper|menta | s`aposta per
|a transoress|o de|s oeneres | tr|nxeres d|sc|p||nàr|es. Una cosa s|m||ar es
produe|x en e| camp mus|ca|. en que observem un esíorc |mportant per
45 lb|d.
46 Pepe Moot. Entrev|sta c|tada.
47 Pepe Moot. Entrev|sta c|tada.
48 ldem.
201
íus|onar r|tmes | oeneres mus|ca|s per crear productes | propostes d|íerents.
com passa amb e| mov|ment |c||ec. o amb a|tres express|ons de mús|ca
|ec||c. com |a íus|o de mús|ca e|ectròn|ca | tanoo a |`Aroent|na o a|tres
propostes s|m||ars a L|at|noamer|ca | en a|tres parts de| mon. La proposta
de |c||ec ha ouanyat s|mpat|tzants | detractors. Ha aconseou|t oíertes |
d|íus|o en a|tres pa|sos com A|emanya. Su|ssa o e|s Estats Un|ts. Tambe
ha estat ut|||tzada | d|scut|da en a|tres escenar|s nac|ona|s | ha obt|nout
capac|tat de convocatòr|a en |`escena |oca|. Amb tot just poc mes d`un
any de v|da. e| |c||ec ha aconseou|t oenerar expectat|ves | d|scuss|ons
sobre |a seva v|ab|||tat com a express|o | mov|ment mus|ca|. A| vo|tant de|
|c||ec s`han desp|eoat d|verses propostes mus|ca|s. estet|ques | oestua|s
que |nc|ouen |a preounta: Com es ba||a e| |c||ec?
Yc o|e|sc o0e |c||ec es 0|c oe |cs |a||cs |es0||aocs oe |a /|c||e|a. |a c0||0|a oe
|0es||a c|0oao es 0|a c0||0|a ||o||oa. |cmas oas|a sa||| a |a ca||e / |e e|c0e|||as a
0| ||oc cc| 0|a |e·a|a / 0|cs |e||s |||e. |c||ec es e| |es0||aoc oe |a c0||0|a c |c
c0||0|a oe 7||0a|a o0e es|a |0|||oa oe |a||as oa||es oe| m0|oc. sco|e |coc oe Fs|aocs
L||ocs / oe |cs es|aocs oe Ve·|cc. o0e ||ae| a s0 oe||e / s0 c0||0|a / esa cao||c|aoa
c0||0|a|. 7||0a|a /0e |a /a|o0a|o|a oe| |cc| e| esoa/c|. oe|c esc /0e e| |cs se|e||a.
oe|c oeso0es oe esc oe o0e ¯7||0a|a es |a c0|a oe| |cc|´. e| |cc| e| 7||0a|a |c
e·|s|e. |a/ oa|oas / sc| |o0a|es a |as oe| D.F.. / o0e |as oe |cs /|oe|es / |as oe |0e/a
Yc||. |c |a/ 0|a |||c/ac|c|. |a |||c/ac|c| c|ec o0e es|a e| |a m0s|ca e|ec||c||ca.
4 9
70/|mcs 0|a o|a||ca cc| 0|a ccmoa/|a o|a|oe o0e se |||e|esc e| e| o|c/ec|c oe
|c||ec. |a oe|sc|a o0e |cs a|e|o|c (oe 0|a ccmoa/|a es|aoc0||oe|se¹ '00% o0e|a.
o0e /0e o|es|oe||a oe Cao||c| Pecc|os |cs o||c ¯/c sc/ 0|a o|||oa. oe|c a m| me o0s|a
m0c|c |a c0||0|a me·|ca|a. s|emo|e me |a o0s|aoc. s|emo|e me |a ||amaoc |a a|e|-
c|c| |a m0s|ca |c||e/a. Ls|eoes ||e|e| /e||a|a oc|o0e /|/|e|c| esa c0||0|a / sc| oa||e
oe e||a / es|a| |e/|e|a|oc|a / |a es|a| ||e/a|oc oe 0|a ma|e|a o|coa| / |c o0e mas me
o0s|c es o0e /c /| o0e 0s|eoes es|aoa| |cma|oc e|eme||cs /c|||c||ccs oe|c |cs es|a|
||e/a|oc a 0| ||/e| ccc|´. Ge||e |moc||a||e oe |a ||o0s|||a se oa c0e||a oe es|as ccsas
/ |cs o|ce ¯s| 0s|eoes |c |c |0o|e|a| sacaoc |a|oe c |emo|a|c |c |0o|e|a| |ec|c |cs
a|ema|es c |cs /|a|ceses´.
5 0
De |´a|| narco a| narcoch|c. |´es|e||ca nortec
Par|ar d`una estet|ca |c||ec resu|ta exaoerat. Tanmate|x. e| mov|ment |c||ec
s`ha preocupat per |mpu|sar una estet|ca |nteorada en |a seva proposta
mus|ca|. Per íer-ho. ha entrat en |`e|aborac|o d`e|ements representat|us de
|es |nqu|etuds de|s |c||ecs. a mes de d|ssenys de samarretes | a|tres e|ements
comp|ementar|s a |a proposta or|o|na|. De manera consequent amb |`aposta
49 Poberto Mendoza. Entrev|sta c|tada.
50 Pepe Moot. Entrev|sta c|tada.
202
mus|ca|. e|s |c||ecs veuen en express|ons cu|tura|s reo|ona|s com a e|ements
const|tut|us de |`express|o estet|ca de |c||ec. Per a|xò. comencen |a
recuperac|o de |a |matoe estereot|pada de| narcotraí|cant o |a roba de|s
conjunts de| nord | de |a banda. Mes que una recuperac|o apo|ooet|ca
de| narcotràí|c. |a proposta de| |c||ec |ntenta dessacra||tzar una ser|e d`e|ements
rea|ment ex|stents en |a v|da soc|a| de |a írontera que adqu|re|xen una íorta
v|s|b|||tat mes en||à de|s |ntents oí|c|a|s per íer-|os |nv|s|b|es. E| pr|mer e|ement
requer|t per constru|r e|s d|scursos de |a dom|nac|o | de |a por es atrev|r-
se a d|r-|os. dessacra||tzar-|os m|tjancant |a parau|a. ub|car | combatre e|s
e|ements que e|s |eo|t|men. E| |c||ec ut|||tza |a s|mbo|oo|a de| |a|cc per
constru|r una proposta creat|va que no tanca e|s u||s n| |ntenta íer |nv|s|-
b|es actors o cond|c|ons consp|cues en |a v|da soc|a| de |a írontera. L`aposta
de| |c||ec d|íere|x de|s aíanys de mo|ts a|tres que opten per |onorar aquestes
rea||tats. o s|mp|ement escen|í|quen exabruptes a traves de|s qua|s se s|mu|a
una |nex|stent d|on|í|cac|o de |a |matoe de |es c|utats per tranqu||||tzar |es
"bones consc|enc|es". Fr|tz Torres es qu| mes s`ha ocupat de deí|n|r e|s
s|on|í|cats | |es oramàt|ques obertes de |`estet|ca |c||ec:
Lo que estamos hac|endo en mús|ca. |o estamos |ntentando hacer en oráí|cos. S| b|en
esta no es nuestra cu|tura de ousto persona| más cod|c|ada. s| es con |a que nos encon-
tramos a d|ar|o. Cuando uno sa|e a |a ca||e te encuentras con que está |a mús|ca de
tambora. vas por e| cam|on y te |a encuentras. prendes |a te|ev|s|on y está |a mús|ca
norteña o de banda. La |ntenc|on bás|ca de una estet|ca nortec. es rescatar esos e|emen-
tos y buscar nuevas maneras de expres|on. Pos|b|emente en oráí|cos nos hemos encon-
trado con cuest|ones más d|í|c||es de deí|n|r. |a mús|ca norteña hasta c|erto punto está
deí|n|da. |a mús|ca de tambora tamb|en. A esa m|sma estet|ca nosotros |e aoreoamos |a
estet|ca de |a cu|tura o subcu|tura narcojud|c|a|. Ñosotros |o que estamos |ntentando
hacer es pasar esto a |os m|smos term|nos que se estaban manejando en mús|ca. mez-
c|ar|os. í||trar|os por med|o de tecno|oo|a. Ahor|ta estamos hac|endo una onda muy |oca.
unas botas que |ntentan ser |a mezc|a entre |a bota norteña y |os ten|s n|ke a|r. esos que
son br|||osos y que cuando cam|nas br|||an. Entonces son cosas que están en e| p|ano
comp|etamente exper|menta| ca donde nos ||evan?. pos|b|emente no nos ||even a n|noún
|ado. s|mp|emente a |ntentar desarro||ar a|oo.Yo me |r|a tota|mente a| k|tsh. |o que se h|zo
en e| Este de Los Anoe|es con e| pe|uche y |a v|roen de Guada|upe. que |o ||evaron a un
extremo de presentar|o en oa|er|as de arte. Se neces|to crear un term|no para deí|n|r esas
cuest|ones. que no eran art deco. entonces se creo e| term|no "narcoch|c". que es un
term|no que a nosotros nos ||amo much|s|mo |a atenc|on. Se tratar|a ver s| nortec como
est||o estet|co tendr|a pos|b|||dades de íunc|onar. Estamos trabajando con s|mbo||smos
que nos representen. H|c|mos un personaje que es una espec|e de representac|on de un
norteño con su respect|va panza. b|oote. sombrero. y cuernos de ch|vo y ya se van a
hacer cam|setas. E| personaje t|ene una cam|seta con una p|anta de mota enírente. Es un
poco romper con eso de que "en T|juana no somos so|o narcos y mar|ouanos". pues no
somos más n| menos. Tamb|en trae cuernos de ch|vo. de hecho se p|at|co s| "serán unos
cuernos de ch|vo o unos tec|ados". Aqu| |a v|o|enc|a es parte de nuestra v|da. en todas
sus man|íestac|ones. as| que tamb|en esto te representa. La |dea es que no hay que
tener|e m|edo a |os e|ementos con |os que estamos conv|v|endo a d|ar|o. no puedes
ponerte de| otro |ado y dec|r "yo voy a poner una barrera y de aqu| no pasa |a v|o|enc|a.
51 Fr|tz Torres. Entrev|sta rea||tzada per Jose Manue| va|enzue|a. 8 de setembre de| 1999. T|juana BC.
203
n| e| narcotráí|co. n| |a mar|ouana." Mejor parte de |o que verdaderamente está para. en
e| cam|no. ver como se puede mejorar todo eso.
5 1
/|||es esce|a||s
Marca de|s nous mov|ments. e| |c||ec coníorma |a seva espec|í|cac|o des
de |es empremtes reo|ona|s. però es construe|x en re|ac|o amb una esce-
na mes àmp||a de |a mús|ca e|ectròn|ca que es desp|eoa a esca|a nac|o-
na| | |nternac|ona|. En aquesta re|ac|o d`|ntercanv|. cooperac|o. r|va||tats |
comparac|ons es van de||neant e|s e|ements mus|ca|s d|st|nt|us a| mate|x
temps que es deí|ne|xen e|s trets de |es p|aces. E| que resu|ta re||evant es
|a ca|ouda de |es íronteres de| descone|xement o de |a |nd|íerenc|a. E|s
joves que part|c|pen en |`escena |a/e possee|xen un n|ve|| |mportant
d`|níormac|o sobre e| que està passant en a|tres ||ocs:
Hay una d|íerenc|a b|en can|ja en e| son|do que hay en T|juana. o que hay en Guada|ajara
o en e| D.F.. por que a d|íerenc|a de esos |uoares. nosotros aqu| en T|juana todo se ha
desarro||ado no como respuesta a |o que ha pasado en otras partes. s|no que más
b|en va ||oado a |a evo|uc|on de |a escena en San D|eoo. en Los Anoe|es. en San
Franc|sco. por |a cercan|a. En Guada|ajara está muy b|en |a escena. En e| D.F.. como
se s|enten protaoon|stas por ser de |a cap|ta|. hay un chorro de maí|as y de env|d|as.
muchos eoos. b|en cabron. Por ejemp|o cuando yo toque a||á con Fuss|b|e y A|ex
Paterson de The Orb. y esa m|sma noche en otro |uoar estaba tocando Go|d|e. y eso
es a|oo que n| en San D|eoo t|enes. e| m|smo d|a y dos cosas tota|mente d|íerentes y
b|en ch|noonas a |a vez. Aqu| en T|juana no puede pasar eso. T|enen escena. pero a
|a que |e veo más íuturo a parte de |a de T|juana. es a |a de Guada|ajara. ha crec|do
re|eoada de| D.F. pero ||eoan dj`s de un chorro de partes de| mundo. En Guada|ajara.
|a oente toca r|tmos más |at|nos. más technos pero no tan trance. ese es e| oran
est|oma de todo Mex|co. trance. s| qu|eres ser moderno t|enes que tocar trance. |o
puedes d|v|d|r en |o que qu|eras pero t|ene que tener |a pa|abra trance. y es de hueva.
es como una rama de| techno pero super h|pnot|co que ||eoa a un n|ve| y de ah| no
pasa. y eso es |o ch|noon de| house que t|ene tantos mat|ces. y |e puedes meter tantas
cosas. e| house es e| ún|co r|tmo que no está pe|eado con nada. puedes mezc|ar|o
con todo. |os Tucanes de T|juana t|enen una vers|on house de La chona.
5 2
Latin techno i mextec. Globalitzar-se estirant les arrels
És d|í|c|| pred|r e| íutur de| mov|ment |c||ec. però e| que resu|ta c|ar es
que |a |n|c|at|va ha ouanyat adeptes | ha conqu|stat |mportants espa|s de
|`escena nac|ona| | |nternac|ona|. La proposta de| |c||ec ha t|nout una recepc|o
íavorab|e tant a |es c|utats mes orans de| pa|s com a|s Estats Un|ts. Su|ssa
| A|emanya. Mes en||à de| resu|tat. |c||ec oíere|x nous espa|s per a |a creac|o
52 To|o. Entev|sta c|tada
204
| e| desp|eoament de propostes juven||s que s`atreve|x|n a creuar íronteres
cu|tura|s. oeneres mus|ca|s | |||ndars oenerac|ona|s. E| que semb|a |nd|s-
pensab|e es pensar en |a creac|o mus|ca| en re|ac|o amb |es orans potenc|a||tats
que emmarca e| desenvo|upament techno|òo|c | e|s seus eíectes sobre |a
cu|tura en e| seu sent|t mes amp||. cond|c|o que ob||oa a manten|r |es preountes
obertes:
S| a m| a|ou|en me preounta ca donde va? yo d|oo que va muy ||oado a |a tecno|oo|a.
|a estructura de |a canc|on no camb|a. |o que camb|a es |o que está a nuestro a|re-
dedor.
5 3
Yo creo que más que nada t|ene que ver con una preocupac|on |nd|v|dua| de |o que
está suced|endo con |a o|oba||zac|on. pues se estaba conv|rt|endo en una o|oba||zac|on
muy occ|denta||zada. en donde ten|as que hab|ar e| |d|oma ano|o. en cua|qu|era de
sus man|íestac|ones. para poder íormar parte de esta man|íestac|on o|oba|. Ahora ya
estamos en un t|empo en que no podemos ser mex|can|stas. para hab|ar ante una
s|tuac|on o|oba|. pero s| podemos hab|ar o|oba|mente s|n dejar de ser mex|canos. en
este caso hab|ar o|oba|mente s|n dejar de ser norteños. Pos|b|emente nortec va a
||eoar a evo|uc|onar a ser e| "|at|n techno" o "mextec". y se empezarán a íus|onar
d|íerentes cuest|ones. T|ene que ver más con una neces|dad de hab|ar un acento
dentro de ese contexto o|oba|. Ño se s| tenoa que ver en |a |ní|uenc|a tan abrazadora
que se s|ente en e| pr|mer mundo y |a tecno|oo|a que s|entes que te va a succ|onar
y que s|entes que tu no vas a poder hacer nada. a |o mejor es un |ntento de ja|ar tus
ra|ces para no dejar de ser tú. Es un paso tota|mente natura| en esa o||a en donde
todo mundo qu|ere br|ncar y sacar su bander|ta de co|or para ser v|sto.
5 4
E| mov|ment |c||ec s`|nscr|u en |es opc|ons |nterst|c|a|s que es construe|xen
entre e|s processos |oca|s | e|s àmb|ts o|oba|s. Pes mes o|oba| que |a
tecno|oo|a | |es seves opc|ons per a |a coníormac|o de xarxes cu|tura|s
que permeten |ntercanv|s |ntensos oa|rebe |nstantan|s. En aquesta |nteracc|o
e|ectròn|ca. |es metàíores de |a o|oba||tzac|o semb|en poc aconseou|des.
E|s joves no estan pensant-actuant des de |a D|sney|ànd|a o e| McDona|d`s
G|oba|. o des de s|mp|es rea||tats v|rtua|s. E| s|stema mon comporta |a
|ncorporac|o d`aquestes xarxes s|mbò||ques en |es matr|us soc|ocu|tura|s
que deí|ne|xen e|s sent|ts quot|d|ans. És aqu| on |a rea||tat v|rtua| s`object|va
amb |es exper|enc|es | trajectòr|es de v|da. Per a|xò. |a cateoor|a m0s|ca
e|ec||c||ca es mo|t mes que una construcc|o mus|ca| un|íorme. Ma|orat
e|s reíerents comuns. e|s joves recorren a |es seves marques proíundes.
on n|en e|s cants de |a |níantesa. |es express|ons cu|tura|s que deí|ne|xen
e|s seus sent|ts. s|on|í|cats | mapes coon|t|us per donar poss|b|||tats |ned|tes
53 F|av|o. Entrev|sta c|tada.
54 Fr|tz Torres
205
a |es man|íestac|ons o|oba|s. D`aquesta manera demostren que |a o|oba||tat
es recrea des de| que es |oca|. reo|ona| | quot|d|à.
E| |c||ec es |a conjunc|o d`una |ní|uenc|a o|oba||tzada. recreada des de|s
cod|s entranyab|es que pouen en |a cu|tura popu|ar reo|ona| per produ|r
a|ouna cosa nova. íam|||ar. propera. recoonosc|b|e. A|ouna cosa des d`on
es poss|b|e d|sputar un espa| prop| en e| mon |ndo|ent | mesqu| de |a
o|oba||tzac|o des de da|t. E|s nous o|oba||íòb|cs ens mostren que no estan
contra |a o|oba||tzac|o. s|no nomes contra aque||a que expu|sa |es major|es.
a| mate|x temps que |ncrementa |a m|ser|a. que vu|nera |`eco|oo|a. mentre
para |a tau|a per a |a íesta de|s |aoo/ /e.. Ño obstant a|xò. ex|ste|xen mo|tes
íormes de ||u|tar per una o|oba||tzac|o eno|obant | |nc|oent que quest|on|
|a superb|a de|s que í|ns ara han deí|n|t e|s seus sent|ts | s`han beneí|c|at
amb e|s seus estrope||s. E| |c||ec ha tractat de trobar una veu pròp|a per
sumar-se des de |a seva espec|í|c|tat a |a oran escena de |a o|oba||tzac|o
des de ba|x. |a que aposta per escenar|s |nc|oents que permet|n acced|r
a| s|stema mon est|rant |es nostres pròp|es arre|s. A|tres mov|ments han
entes que no n`h| ha prou amb |a d|sputa pe| recone|xement | que e| res-
pecte proíund a |es d|íerenc|es comporta |a ||u|ta contra |a (re)producc|o
de |es estructurac|ons de |a des|oua|tat.
Part III
Música i societat
208
209
El pop-rock català: estat de la qüestió
L|u|s Gendrau
Marc de referència
|cc| ca|a|à '985-2000
En pr|mer ||oc vu|| de|xar c|ar que. ta| com s`ha acceptat àmp||ament tant
en termes popu|ars com per|od|st|cs. par|are de |cc| ca|a|à. per reíer|r-
me a| rock en cata|à o rock d`express|o en ||enoua cata|ana. Tot | que a|ouns
sectors han |ntentat buscar |`amb|ou|tat anomenant rock cata|à totes aque||es
express|ons mus|ca|s que es produe|xen a Cata|unya. a| maroe de |a ||enoua.
|a ver|tat es que està comp|etament arre|at que e| rock cata|à es cons|derat
un íenomen mus|ca| nascut a m|tjans de|s vu|tanta a |`entorn de desenes
de orups | íormac|ons de pop | rock que ut|||tzaven e| cata|à com a veh|c|e
d`express|o. | que comprenen tot |`àmb|t cu|tura| de|s Pa|sos Cata|ans. A|x|.
tot | que |n|c|a|ment puou| semb|ar un terme restr|ct|u. en rea||tat es mo|t
mes amp||. tant oeooràí|cament com cu|tura|ment. Per be que es cert que
e| rock en cata|à va ne|xer a|s anys se|xanta. no es í|ns a |a seoona me|tat
de|s vu|tanta | |a pr|mera de|s noranta quan s`estab|e|x | es conso||da com
"e| pr|mer oran íenomen cu|tura| de masses en cata|à".
Per aquest mot|u centrare aquest art|c|e en |`evo|uc|o de| rock en cata|à
de|s ú|t|ms qu|nze anys. És en aquesta etapa quan s`ed|ten e|s pr|mers
d|scos de oco-|cc| pròp|ament d|ts. o que apare|xen orups com E|s Pets
que aquest any ían justament |a qu|nzena o|ra. en commemorac|o de|s
qu|nze anys de carrera mus|ca|: Sopa de Cabra. que va íer e| pr|mer
concert pe|s vo|ts de |`aoost de| 1986. a |a Sa|a Mar|sca| de |`Estart|t: o.
í|ns | tot. Sanotra|t. e|s p|oners de| |ea// cata|à. que justament e| 1985
comencen a compondre en cata|à. tot | que ja íe|a tres anys que íunc|onaven
com a orup de vers|ons. És en aquesta decada | m|tja que s`ha desenvo|upat
|`actua| |ndústr|a mus|ca| cata|ana. que han nascut | evo|uc|onat e|s actua|s
orups | cantants de rock de reíerenc|a o que es pot par|ar com a íenomen
soc|o|òo|c de|s anomenats /a|s oe| |cc| e| ca|a|à. que han convert|t aquest
íenomen mus|ca| en un autent|c íenomen de masses. a tots e|s n|ve||s. És
a| cap de s|s o set anys de íunc|onament de| rock cata|à quan |`adm|n|strac|o
cata|ana | espec|a|ment e| Govern de |a Genera||tat |nterve en aquest
sector. que ja hav|a qua||at entre |es oenerac|ons mes joves de| pa|s.
És a| tombar de|s noranta quan es crea Pessons. |`oí|c|na de d|íus|o de
210
mús|ca moderna: es ía |a pr|mera ed|c|o de| Mercat de Mús|ca v|va de
v|c (1989). com a centre de trobada de |a |ndústr|a mus|ca| cata|ana. juntament
amb e|s seus homò|eos estata|s | |nternac|ona|s: o s`|mpu|sa a pet|c|o
de|s promotors | mànaoers de|s orups e| macroconcert de| Pa|au Sant
Jord|. que va reun|r en un so| escenar|. e| 14 de juny de| 1991. Sopa de
Cabra. E|s Pets. Sanotra|t | Sau. cons|derat per a|ouns cron|stes com "|`autent|ca
consaorac|o de| íenomen".
Actua|ment. despres d`aquests darrers qu|nze anys de rock. hem d`advert|r
de |`arr|bada d`una nova cr|s| per a| rock en cata|à s| no s`ap||quen |es
mesures correctores necessàr| es. La | ndústr| a està en proces de
desmob|||tzac|o. |a d|íus|o | promoc|o de|s orups | art|stes es cada cop
menor a|s m|tjans de comun|cac|o | |`aposta per íac|||tar |`acces de noves
bandes a| mercat es pràct|cament |nex|stent. l. sobretot. s`ha trencat
pràct|cament |a re|ac|o |ndústr|a-adm|n|strac|o: e| Departament de Mús|ca
dest|na e| 90% de|s recursos a |a mús|ca c|àss|ca. | de|xa tan so|s un m|orat
10% per a |a mús|ca popu|ar (rock. canco | /c||). dest|nat a |n|c|at|ves
sem|púb||ques d`|nteres oenera|. a banda d`una part|da per a campanyes
pub||c|tàr|es de d|scos en cata|à a Tv3. | a |`ajut s|mbò||c per a a|ounes
producc|ons. Amb |a qua| cosa. un íenomen com e| rock. d`una evo|uc|o
rap|d|ss|ma de oenerac|o en oenerac|o. podr|a quedar estancat a| nostre
pa|s davant |a ía|ta de promoc|o | d|íus|o per poder compet|r en e| mercat.
Però ve|em com s`ha arr|bat a aquest estat de |a quest|o.
Pcc| a Ca|a|0|/a. D´c| /e | c| /a
ve|ent com s`han produ|t e|s dos orans íenòmens cu|tura|s de |a mús|ca
en cata|à. |a Ñova Canco | e| rock cata|à. es ía ev|dent assenya|ar que en
e|s dos casos h| ha haout una just|í|cac|o soc|a| que ho ha |mpu|sat. En e|
cas de |a Ñova Canco e|s cron|stes han exp||cat a bastament que e| seu
na|xement es íru|t d`una resposta c|ara de |a res|stenc|a cu|tura| cata|ana
contra e| íranqu|sme. | que |a seva íorma d`express|o com a íenomen cu|tura|
| art|st|c sense arr|bar ma| a ser un mov|ment coherent va contr|bu|r
de manera dec|s|va a |a transíormac|o de| panorama de |a canco popu|ar
en cata|à. en parau|es de| per|od|sta Jord| Garc|a-So|er a| |||bre C|c||ca
aoass|c|aoa oe |a |c/a Ca|çc.
Des d`un punt de v|sta soc|o|òo|c. e| na|xement de |`actua| rock cata|à te
un oran para||e||sme amb |a Ñova Canco. L`actua| íornada de orups de
rock cata|à parte|x de m|tjans de|s vu|tanta. com a resposta a oa|rebe una
decada des de| 1975 en que no h| hav|a cap orup amb un amp|| suport
de púb||c. exceptuant |a Dharma. | davant |a demanda de| púb||c
211
major|tàr|ament ado|escent. Joves de 15 a 25 anys que hav|en v|st com
|`arr|bada de |a democràc|a e|s hav|a educat en ||enoua cata|ana. ||eo|en
en cata|à. escr|v|en en cata|à | rec|amaven mús|ca en cata|à. va ser |n|c|a|ment
un proces de resposta semb|ant a| que ja h| hav|a haout a| Pa|s Basc
|`anomenat |cc| |ao|ca| oasc o a pr|nc|p|s de|s vu|tanta amb |a mc/|-
oa madr||enya. |mpu|sada amb orups joves de tot |`Estat. amb e| suport
de |`Ajuntament de Madr|d | |a comp||c|tat de |a nova premsa espanyo|a.
L`estat de |a quest|o de| rock en cata|à parte|x de tres aspectes bàs|cs:
púb||c jove (de 15 a 20 anys). de connotac|ons nac|ona||stes subject|ves
(van amb senyeres | proc|ames |ndependent|stes a|s concerts) | amb un
espec|a| |nteres per |a ||enoua. sense ten|r massa en compte a|menys
a|s or|oens e|s est||s mus|ca|s. Ñomes a|x| s`enten que e| púb||c s|ou|
ían en |oua|tat de cond|c|ons de orups tan d|íerents com Gossos. Sopa
de Cabra. Sanotra|t. Brams o Sau. Aquesta descr|pc|o soc|opo||t|ca de|s
pr|mers seou|dors de| rock cata|à es |a que exp||ca que quan Sopa de
Cabra cons|derat e| orup mes emb|emàt|c d`aquest íenomen dec|de|x
pub||car un d|sc cantat exc|us|vament en caste||à. |a reacc|o d`una part de|
púb||c | de|s m|tjans va ser d`an|madvers|o cap a| orup. s|mbo| de| patr|mon|
popu|ar de|s íans | de| nou rock cantat en ||enoua cata|ana. Ma| abans
aquest pa|s hav|a t|nout un orup que acapares un |nteres med|àt|c tan oran.
de manera que |es c|rcumstànc|es soc|a|s | po||t|ques de| moment van |mped|r
que í|ns a |a tornada de Sopa de Cabra a |`escena mus|ca| cata|ana. uns
quants anys mes tard. no s`hao| produ|t de nou |a reconc|||ac|o de| púb||c
| e| orup.
Actua|ment aquestes arre|s soc|opo||t|ques ja no son tan íortes | e| púb||c
seoue|x un o a|tre orup mes en íunc|o de |`est|| mus|ca| o de |a seva ac-
t|tud. que no pas per |a ||enoua ta| com es pot observar. per exemp|e.
a |`extensa secc|o de cartes de |a rev|sta F|oe||cc|. Es dona tambe e|
cas de concerts convocats per sectors |ndependent|stes en deíensa de
|a ||enoua cata|ana on actuen orups cata|ans que canten en caste||à. però
compromesos amb opc|ons po||t|ques d`esquerra: o e| íet que |a dec|s|o
de Gossos de cantar en caste||à hao| a|xecat poques veus en contra. o
mes av|at una dob|e act|tud de|s íans: de suport tota| o d`|onorànc|a cap
a |a nova proposta mus|ca| de| orup.
A Cata|unya ne|x e| rock cata|à per necess|tat. per omp||r un c|ar bu|t cu|-
tura| |. oa|rebe. per oenerac|o espontàn|a. És un íenomen que es d|íon de
íorma ben d|st|nta a|s a|tres casos esmentats de |a resta de |`Estat. A|s
Pa|sos Cata|ans e| rock cata|à te e|s seus punts d`|nteres pr|nc|pa|s ||uny
de |es orans cap|ta|s (Barce|ona | va|enc|a). com a proposta mes rura|
que urbana. Per aquest mot|u e|s orups d`op|n|o | poder |nsta||ats a |es
212
orans cap|ta|s |`han coneout quan ja estava escampat arreu de| pa|s |
|`han haout d`assum|r ta| com era. eníront de|s projectes mus|ca|s urbans
p|antejats. oa|rebe de íorma abso|uta | des de sempre. en caste||à |/o ano|es.
En aquest sent|t n`h| ha que |`han vo|out t|t||ar de moda o han d|t que va
ser creat art|í|c|a|ment. o que no ha arr|bat a qua||ar com a autent|c íenomen.
aí|rmac|ons abso|utament ía|ses. E| que es cert es que. un cop mes. ta|
com va passar amb |a Ñova Canco. no s`ha aproí|tat e| seu |mpu|s per
estab||r des de |es adm|n|strac|ons una po||t|ca cu|tura| que asseoures una
|ndústr|a mus|ca| íorta. | dotar-|o. a |a veoada. de |es v|es de d|íus|o | promoc|o
|nd|spensab|es.
En e| cas de| rock cata|à han estat encara mes oreus e|s atacs que ha
rebut. per provocar |a desmora||tzac|o | cr|m|na||tzar e|s orups | e| seu
entorn encara actua|ment qua||í|cant-|o de íenomen de íans ado|escents
sense cap mes |nteres. Unes cr|t|ques que es ||ancen de íorma íerotoe
des de|s sectors mes reacc|onar|s | conservadors de |a premsa mus|ca|.
a|x| com d`una part de| sector de |a canco mate|x: com es pot ||eo|r a|
D|cc|c|a|| oe |a Ca|çc. pub||cat pe| cantautor | comentar|sta mus|ca| M|que|
Pujado. Son cr|t|ques cap a un íenomen cu|tura| cons|derat erròn|ament
íru|t de |es subvenc|ons púb||ques. que es ut|||tzat com a punt de m|ra de
|a cr|t|ca a| mono||nou|sme | a| nac|ona||sme.
D´F|s O0a||e Ga|s a| |cc| ca|a|à
Per respondre a aquestes quest|ons ana||tzarem en pr|mer ||oc |`evo|uc|o
de| rock en cata|à a| nostre pa|s. La pr|mera reíerenc|a de| que es cons|-
dera rock en cata|à data de|s anys se|xanta. amb e| orup E|s Quatre Gats.
|nteorat. entre d`a|tres. per Qu|co P| de |a Serra. E| seu pr|mer treba|| es
va pub||car |`any 1963. | pract|caven una mena de jazz-b|ues. Durant aque||a
decada van apare|xer tambe E|s Dracs. que íe|en vers|ons de c|àss|cs de|
rock. | E|s Tres Tambors. un a|tre de|s orups p|oners de| rock en cata|à.
||derats pe|s oermans Jord| | A|bert Bat|ste. que van popu|ar|tzar |`h|stòr|c
tema "E| no| de|s cabe||s ||aros". vers|onat v|nt anys despres a |a pr|mera
maqueta d`E|s Pets. E| pr|mer LP de| rock en cata|à es cons|dera e| D|co|||a
de Pau P|ba. pub||cat |`any 1970.
E|s pr|mers propu|sors de| corrent mus|ca| de| rock en cata|à van ser Pau
P|ba | S|sa. a| costat de| Grup de Fo|k. co||ect|u de cantants | orups que
van popu|ar|tzar. cantant en cata|à. e| /c|| amer|cà de|s se|xanta a traves
de |`ona mes ||oo/. A í|na|s de|s se|xanta tambe apare|x|en e|s pr|mers
orups de mús|ca prooress|va (Màqu|na. Om o Mús|ca D|spersa). mentre
que a |a decada seouent |`escena acabar|a desembocant en |`anomenada
213
Ona La|etana. A| vo|tant de |a sa|a Ze|este de Barce|ona. creada |`any 1973.
es van conoreoar orups com |a Company|a E|ectr|ca Dharma. |a M|raso|
o |a P|ater|a. tots e||s |a|etans | |mpu|sors de |es quatre ed|c|ons de| íest|-
va| Canet Poc. ce|ebrades entre 1975 | 1978. |`anomenat Woodstock cata|à.
que s`oroan|tzava para||e|ament a |es S|s Hores de Canco de Canet. Despres
d`aquest |n|c|. s|nou|ar | exportat a bona part de |`Estat espanyo|. va comencar
|`anomenada "travessa de| desert". que va anar des de me|tats de|s setanta
í|ns a me|tats de|s vu|tanta.
Durant aquests anys |a mús|ca cata|ana va de|xar d`|ní|u|r en |a mús|ca
espanyo|a. | es va produ|r un íet de| qua| encara avu| se`n paouen |es
consequenc|es: van marxar de Barce|ona cap a |a cap|ta| de |`Estat
pràct|cament totes |es company|es d|scooràí|ques mu|t|nac|ona|s. mentre
que |es pet|tes |ndependents tancaven |es portes. sense que cap estament
púb||c adoptes cap mesura. Durant e|s anys se|xanta hav|a pro||íerat a Cata|unya
e| na|xement de pet|ts seoe||s que ed|taven cancons en cata|à. í|ns a| punt
que durant e|s anys de mes auoe cada setmana sort|a a| mercat un nou
d|sc senz|||. sov|nt amb ed|c|ons de mo|t poques còp|es. però que d|bu|xaven
un panorama d|nàm|c | en cre|xement. van ser raons po||t|ques |es que
í|na|ment van estroncar aquesta exp|os|o mus|ca|. nascuda a| í|na| de|
íranqu|sme.
Amb |`arr|bada de |a democràc|a es va donar per morta |a Ñova Canco.
ja que nomes aconseou|en ed|tar | tocar amb norma||tat |es orans patums.
| no es va tornar a par|ar de rock en cata|à a|s orans m|tjans í|ns a| 1985.
sobretot amb |`apar|c|o de|s osonencs Dub|e Bub|e. Aque|| any Dub|e Bub|e
pub||cava amb ex|t e| seu pr|mer d|sc. L|o| e| c|o|. | |`any seouent. C|a/a´|.
Era |`epoca de|s Ñ`Ga| Ñ`Ga|. Detectors. La Madam. Bocaneora. que
van esdeven|r e| substrat | |`adob de| na|xement de| que mes tard ser|en
|es bandes mes popu|ars de| rock cata|à (Sopa. E|s Pets. Sanotra|t. Sau.
Lax`n`Busto.). Entre e| 1988 | 1990 aquests orans orups van pub||car e|s
pr|mers d|scos. que van comptar |a major|a amb una mo|t bona aco|||da
per part de| púb||c. que va oaud|r de desenes de concerts arreu de |es
comarques cata|anes. Potser e|s mes tardans a tr|omíar van ser Sau. que
no van assabor|r |`ex|t í|ns a| seoon o tercer d|sc. seourament perque e|
seu era un projecte mes arr|scat mus|ca|ment pe| moment en que es va
presentar. Sau va basar |a seva proposta en una estet|ca | un concepte
mus|ca|s ben d|íerents a |a resta de orups. e| pop d`|nsp|rac|o amer|cana
(Eao|es. Crosby. St|||s & Ñash.) amb una acurada | mesurada |nterpretac|o
da|t de |`escenar|. H| ha tres oran paràmetres que deí|ne|xen. però. aquest
orup: e| seu pr|mer treba|| va ser íru|t d`una autoproducc|o tot | que e|s
seus d|scos poster|ors van ten|r producc|ons de n|ve|| |nternac|ona|. van
ser e| pr|mer orup a oenerar un autent|c íenomen de masses com ma|
214
s`hav|a v|st a |a h|stòr|a de |a mús|ca en cata|à. Sau va desapare|xer |`any
1999 arran de |a mort de| cantant Car|es Sabater. Uns mesos despres va
ten|r ||oc e| pr|mer. oran | ún|c homenatoe junt a| ded|cat a Marc Grau
de oa|rebe tota |`escena mus|ca| cata|ana a un de|s orups de reíerenc|a
de| rock cata|à. D`aquesta manera ne|xen de |a soc|etat c|v|| e|s mes |mportants
orups de rock cata|à. com una autent|ca necess|tat per expressar-se | cantar
en |a ||enoua de| pa|s. Apare|xen de íorma s|mu|tàn|a | espontàn|a a comarques
que travessen de punta a punta e| pa|s per mot|us d|íerents. però. amb
un object|u comú: íer oco-|cc| en cata|à. E|s quatre exemp|es mes ||eoendar|s
son Sopa de Cabra. Sanotra|t. E|s Pets | Sau.
A |a c|utat de G|rona. Sopa de Cabra soro|a de |`amb|ent de|s esquàters.
en una casa ocupada de| barr| ve|| que serv|a a |a veoada de menjador
per a |nd|oents. A||à es reun|en e|s membres d`un orup de reíerenc|a que
s`hav|a d|t Copacabana. |nteorat pe|s oermans Th|o | e| cantant | ||etr|sta.
Jaume Puí|. autor d`h|mnes scoe|s com "L`Empordà" o "Podre tornar enrera".
| company de c|asse de Gerard Qu|ntana. Entre aque||a co||a d`am|cs va
ne|xer Sopa de Cabra. |ní|uenc|ats per |a mús|ca rock de|s setanta (Stones.
Led Zeppe||n. Bow|e.). Un d|a que buscaven cantant | ||etr|sta van ||eo|r
e|s poemes que Qu|ntana e|s portava a |a casa c|0oaoa. | e| van í|txar. La
cosa es va enoeoar de seou|da per |a uroenc|a de|s pr|mers oc|cs. "a m||
oe|es per oa|oa. cerveses a part". Es van estrenar a |a sa|a Mar|sca| de
|`Estart|t. E| 1988 van oravar |a pr|mera maqueta. que va correr de mà en
mà per tots e|s racons de G|rona. | nomes un any despres ja van pub||-
car e| pr|mer LP. oràc|es a trobar-se en un concert amb e| cantant de La
Sa|seta de| Pob|e Sec. Sa|vador Escr|bà. que amb e||s va obr|r e| catà|eo
d`una d|scooràí|ca |ndependent. De| no-res va ||ancar Sopa de Cabra a |a
íama. Despres va |ntentar e| mate|x amb e|s Umpah-pah. | va í|txar í|ns a
una dotzena de nous orups amb e| mate|x repte.
A |a Jonquera. a pr|nc|p|s de|s vu|tanta. uns bombers vo|untar|s van muntar
un concert de í|na| de temporada. Eren Qu|m Mandado | Josep Mar|a
Corom|nas. que sort|a amb una no|a de Hue|va que era recepc|on|sta d`un
hote| de |a duana | que. a mes. íe|a de cantant. |a Lupe v|||ar. E| orup.
d`una ún|ca actuac|o. es va d|r Los Bomberos Atom|cos. L`any seouent.
van í|txar un a|tre cantant | |`harmòn|ca Papa Ju|s: ja eren Sanotra|t. | íe|en
vers|ons de Dr. Fee|ood. Doors. Deep Purp|e | de|s Who. E| 1985 va en-
trar a| orup un a|tre bater|a. tambe de Hue|va. com |a Lupe. que ara ja
tocava |a ou|tarra. | van comencar a íer temes prop|s en cata|à. E| 1988
van pub||car e| pr|mer d|sc amb P|cap. una company|a d|scooràí|ca recent
creada. nascuda amb |`object|u de promoc|onar |a mús|ca en cata|à. e|s
pr|mers ex|ts de |a qua| van ser Hector v||a | Euoen|o. junt a Sanotra|t.
215
A |`a|tra punta de| pa|s. en una c|utat dorm|tor| de| Tarraoones. Constant|.
cast|oada espec|a|ment per |es petroqu|m|ques. a| ma|o de| 1985 na|x|en
e|s Condons Adu|terats. amb L|u|s Gava|dà. Joan Pe|o | Fa||n Càceres. A
L|u|s || aoradaven e|s Beat|es. | Joan era un ían de| rock amer|cà: juoava
amb e|s seus am|cs a endev|nar cancons | orups que e|s posava e| mes
oran de |a co||a. Tots hav|en sent|t a par|ar de |a mc/|oa madr||enya | vo||en
muntar una banda de pop. La n|t de Ñada| de| 1985 E|s Pets íe|en e| pr|-
mer concert a| |oca| de |a Cooperat|va Aor|co|a. d`aqu| |`et|queta de |cc|
ao||cc|a. E| na|xement de Sau va ser mes academ|c|sta. Pep Sa|a era proíessor
de mús|ca a v|c en una comarca que a|s anys vu|tanta hav|a v|st ne|xer
mo|ts orups de rock. anomenada |a L|verpoo| cata|ana | un bon d|a es
va trobar amb Car|es Sabater. un jove estud|ant de teatre que íe|a un proorama
p||ot per a Tv3. De| seu encontre va ne|xer a| cap de poc e| orup Sau. que
va prendre e| nom de| pantà que es ve|a a|s peus de| mas on assajaven
amb |a banda. De íet. com ja hem d|t abans. Pep Sa|a co||aborava amb
e|s Dub|e Bub|e que hav|en oravat amb Aud|ov|sua|s de Sarr|à | va
proposar que e| pr|mer d|sc de Sau íos tambe amb aquest seoe||. e| pr|-
mer que va apostar sense m|raments per |a nova íornada de orups de|
rock cata|à. Cada orup na|x|a per oenerac|o espontàn|a. | era un íenomen
que va arre|ar amb íorca a totes |es comarques de| Pr|nc|pat. Potser on
va ten|r menys |nc|denc|a. | on encara es |`ass|onatura pendent. es a |es
terres de Ponent. tot | |`esíorc | |es e|nes de promoc|o que posen a |`abast
de|s nous orups |a oent de co||ect|us com e| d`l|er-Pock.
E|s tres cana|s de d|íus|o mes |mportants per a| rock cata|à van ser |es
prooramac|ons de |es íestes majors que van de|xar de contractar e|s orups
de |a mc/|oa madr||enya | de| rock espanyo| que es íe|a a Cata|unya. |a
xarxa de d|íus|o de |es em|ssores mun|c|pa|s que promov|a e|s orups
de cada comarca | des d`on s`emet|en durant mo|ts anys e|s ún|cs pro-
orames de rock nac|ona|. tema tabú |onorat ||avors a |es ràd|os | te|ev|s|ons
púb||ques de |a CCPTv. | |a mob|||tzac|o de|s |ee|aoe|s a| vo|tant de|s
emeroents c|ubs de íans de|s m|||ors orups. H| hav|a. doncs. una resposta
soc|a| que era |a base d`aque|| mov|ment de nous orups. E|s Pets o Sau
van ten|r a pr|nc|p|s de|s noranta mes de dos m|| seou|dors. cadascun.
apuntats a|s seus c|ub de íans. Aquests íactors van permetre que en aque||a
epoca es oestes e| na|xement d`una |ndústr|a mus|ca| |nc|p|ent (basada
en pet|ts seoe||s |ndependents | promotors que s`apuntaven a un neooc|
que ||avors donava d|ners de íorma ràp|da). |a pro||íerac|o de sa|es de
concert bars reconvert|ts en espa|s per a d|rectes. | m|tjans de comun|cac|o
(ràd|o. te|ev|s|o | premsa. oenera||sta | espec|a||tzada) que s`|mp||caven
en e| proces de promoc|o | d|íus|o de |es noves estre||es de| rock cata|à.
Des de tots e|s àmb|ts es va íer pa|esa |a necess|tat de consum|r preíerentment
rock nac|ona|: era un íenomen sense precedents. E| púb||c object|u van
216
ser e|s joves que hav|en estat esco|ar|tzats en cata|à. que consum|en cu|tura
cata|ana a traves de |||bres. de |a ràd|o | |a te|ev|s|o. que ara rec|amaven
tambe rock cata|à.
L`any 1991. e| concert de| Pa|au Sant Jord| va marcar un punt d`|ní|ex|o en
aquesta h|stòr|a a part|r de |a |ntervenc|o po||t|ca de |`Adm|n|strac|o en e|
proces de d|íus|o de| rock cata|à. L`act|tud d`a|ouns orups. contrar|s a
aquest "aproí|tament de |a s|tuac|o" va íer esc|atar |a po|em|ca. E|s mes
ret|cents van |ntentar d|nam|tar aquest occm de| rock en cata|à. qua||í|cant-
|o de o|0/. í|ns | tot des de sectors propers a |a Canco que ve|en en e|
rock un enem|c: "E| rock cata|à no es un comp|ement a |a canco. s|no
una hàb|| | poderosa subst|tuc|o. |nstrumenta||tzada des de |es |nst|tuc|ons
| e|s m|tjans de comun|cac|o". aí|rmava |`any 1996 e| per|od|sta espec|a||tzat
en |a Ñova Canco. Jord| Garc|a-So|er. La |ndústr|a mus|ca|. però. s`expand|a
a Cata|unya de nou oràc|es a| íet que h| hav|a un rereíons. una just|í|cac|o
soc|a| | popu|ar que |mpu|sava e| rock cata|à. | que donava beneí|c|s. A|x|
van ne|xer |es actua|s tres company|es d|scooràí|ques que avu| po|ar|tzen
encara e| panorama mus|ca| cata|à: P|cap | D|scMed| que. a mes. con-
tro|en e|s pr|nc|pa|s cana|s de d|str|buc|o de d|scos | Mús|ca G|oba|
creada e| 1993 a G|rona. a |`entorn de|s ||ancaments de Ja T`ho D|re |
Sopa de Cabra.
Tambe aque|| mate|x any. |mpu|sada per un orup de per|od|stes |ndependents.
| sense pràct|cament cap suport |nst|tuc|ona| cata|à í|ns a| punt que es
dona e| cas que |es subvenc|ons de| M|n|ster| de Cu|tura per a subscr|pc|ons
a |a rev|sta van ser super|ors a|s ajuts de| Departament de Cu|tura de |a
Genera||tat. es va pub||car e| pr|mer número de |a rev|sta F|oe||cc|.
ded|cada a promoc|onar des de tots e|s àmb|ts |`escena mus|ca| cata|a-
na. De manera |n|nterrompuda. durant set anys |`ed|tor|a| Cata|unya Pock.
responsab|e d`aquesta capca|era. ha pub||cat una se|xantena de núme-
ros. ha |mpu|sat s|s ed|c|ons de| Concurs de Maquetes. dest|nat a pro-
moc|onar noves bandes. ha creat |a pr|mera d|str|bu|dora de d|scos en
cata|à per correu |. actua|ment. tambe per lnternet. ha oroan|tzat | |||urat
e|s Prem|s Enderrock de |a Mús|ca Cata|ana prem|s de |a cr|t|ca | per
votac|o popu|ar. A mes. coord|na e| C|rcu|t Acúst|c AClC |`ún|c c|rcu|t
estab|e de mús|ca en cata|à a|s Pa|sos Cata|ans |. entre a|tres. es |a
responsab|e de |a prooramac|o de orups a|s escenar|s de| Mercat de Mús|ca
v|va de v|c. |a F|ra d`Espectac|es d`Arre| Trad|c|ona| de Manresa o e| Seno|ar
Pock.
Han passat qu|nze anys des de| na|xement de| rock cata|à | una decada
des de| moment de màx|m esp|endor. | novament es par|a de cr|s|. loua|
com va succe|r a pr|nc|p|s de|s vu|tanta amb |a canco d`autor. a |`escena
217
mus|ca| cata|ana nomes sobrev|uen |es patums. e|s orups punters. aque||s
art|stes o íormac|ons que per vendes | popu|ar|tat s`han s|tuat a |a cresta
de |`onada. E|s m|tjans de comun|cac|o nomes aposten per aquests orups
|. í|ns | tot. nomes en a|ouns proorames espec|a||tzats de| Cana| 33 reben
un tracte íavorab|e. A mes. |es d|scooràí|ques han v|st en e||s |`ún|c producte
rend|b|e a curt term|n|. Una s|tuac|o que. a| cap | a |a í|. acabarà per íaooc|tar
|a pròp|a escena. provocant un tap que no permet a |es noves bandes
acced|r a| mercat amb |es mate|xes cond|c|ons de promoc|o | d|íus|o que
van ten|r e|s seus predecessors ara ía deu anys. Amb a|xò ens estem
abocant a un panorama repet|t|u. poc or|o|na| | amb e|s mate|xos noms
de sempre. sense evo|uc|o n| renovac|o. Una s|tuac|o de desoast que v|u
e| mate|x púb||c que. quan arr|ba a|s 20 o 25 anys. se || ha íet creure que.
ten|nt en compte e| tractament |níormat|u de determ|nats m|tjans de
comun|cac|o. s`ha de desentendre d`una escena mus|ca| creada nomes
per a ado|escents.
Es tracta d`una barrera |mposada des de|s mate|xos m|tjans amb |a
comp||c|tat de |es pròp|es d|scooràí|ques pe| íet de pract|car un encase||ament
reducc|on|sta a uns art|stes que no poden cre|xer n| amb e| seu púb||c.
que es veuen ||m|tats a |`àmb|t cu|tura| de consum de|s cata|anopar|ants
soc|a|ment | med|àt|cament par|ant | que e|s |mpede|xen connectar amb
un púb||c adu|t. mes amp|| | mass|u: e|s mate|xos orups. per a| mate|x púb||c.
des de|s mate|xos espa|s. Tot p|eoat. un|t a una ev|dent ía|ta de p|an|í|cac|o
de |a po||t|ca cu|tura| mus|ca|. En deí|n|t|va. e| paper de| rock cata|à de|s
noranta ha estat. però. cruc|a| per entendre |`actua| panorama mus|ca|.
Ño ha estat un mov|ment. n| un est|| mus|ca| concret com encara a|ouns
comentar|stes |ntenten encase||ar. s|no una resposta com a íenomen
mus|ca| a una necess|tat que ten|a |a oent jove de| pa|s. A d|íerenc|a de |a
Ñova Canco. e|s orups no ten|en cap object|u en comú. mes en||à de |`express|o
art|st|ca | |a comp||c|tat amb e| nou púb||c. En un a|tre ordre de coses.
tambe a|ounes de |es cancons de| rock cata|à han serv|t per popu|ar|tzar
|a nova poet|ca cata|ana a traves de nous cana|s d`express|o. | en cap
cas ha estat una man|íestac|o conjuntura|.
va ser un íenomen íru|t d`un re||eu oenerac|ona|. traspassat en a|ouns casos
de pares a í|||s. F|ns a| punt que. per exemp|e. G|aucs son í|||s de| mestre
Josep Mar|a Bardao| (||der de|s Teverano). e|s í|||s de Pau P|ba Pasto-
ra ían mús|ca e|ectròn|ca en cata|à. o e|s í|||s de|s Dracs. de|s anys se|xanta.
van íundar ía uns anys e| orup Gums. F|ns | tot. e|s actua|s orups de rock
cata|à. son "í|||s mus|ca|s" de|s p|oners de| rock cata|à: Gossos ne|xen
com a seou|dors de Sopa de Cabra. Wh|skyn`s o Fes-te Fotre eren íans
d`E|s Pets. o Stem T|ps o Ñod| recone|xen seou|r |es passes mus|ca|s de
Sau. A|x|. en comencar e| seo|e XXl devem estar par|ant seourament de |a
218
quarta oenerac|o d`aque|| rock en cata|à. nascut a |a pr|mer|a de|s anys
se|xanta. En aquest mate|x sent|t es man|íestava Pau P|ba. a |a Un|vers|tat
Cata|ana d`Est|u a Prada. |`any 1994. d|ent que "e| que s`ha de íer es cu|tura
| no neoar |a íe|na de| passat". par|ant de|s trenta anys de rock en cata|à.
En deí|n|t|va. e| rock cata|à ha contr|bu|t de manera dec|s|va a |a transíormac|o
de| panorama de |a mús|ca popu|ar en cata|à. a re|nventar-|a | a recrear-
|a. dotant e| pa|s de nous cana|s de d|íus|o mus|ca|. des de |a |ndústr|a
mus|ca| í|ns a|eshores |nex|stent. í|ns a noves |níraestructures | m|tjans
de comun|cac|o |mpu|sats des de |a soc|etat c|v||. l. sobretot. ha estat |a
base d`una trad|c|o mus|ca| moderna a Cata|unya. ten|nt en compte que a
a|tres pa|sos d`Europa part|nt de| cas de |a Gran Bretanya ens por-
ten mo|ts anys d`avancada.
Indústria i política musical
Sc|a m0s|ca e| ca|a|à a |a |ào|c?
D|uen que s| vas en cotxe o en tren per Europa | vas s|nton|tzant |es em|ssores
de ràd|o que vas captant et pots íer una |dea de| pa|s on ets. en íunc|o de
|es cancons que esco|tes. Aquesta s|tuac|o. però. no es dona a|s Pa|sos
Cata|ans. Encara avu| es ía pràct|cament |mposs|b|e esco|tar a |a ràd|o n|
e| qu|nze per cent de mús|ca en cata|à. | a|xò seoons en qu|nes em|ssores.
S| que es ver|tat que e|s darrers anys s`han estab|ert a Cata|unya d|verses
company|es de d|scos |ndependents. A| vo|tant de |es tres mes |mportants.
P|cap. D|scMed| | Mús|ca G|oba|. han soro|t entre v|nt o trenta pet|ts seoe||s.
que í|ns | tot des de| Pa|s va|enc|à | |es l||es Ba|ears ed|ten pop | rock en
cata|à. Aquestes company|es pub||quen una bona quant|tat | qua||tat de
mater|a| íonooràí|c. E|s dos ú|t|ms anys. seoons dades que s`han reco|||t
des de |a rev|sta F|oe||cc|. s`han ||ancat a| mercat de cent vu|tanta a dues-
centes reíerenc|es anua|s de mús|ca moderna en cata|à exceptuant sardanes
| havaneres. dues terceres parts de |es qua|s son de rock | |es seves
var|ants. Una x|íra a |a qua| ca| sumar un centenar mes de maquetes anua|s
ed|tades per nous orups. Es tracta. per tant. de oa|rebe quatre ||ancaments
setmana|s de d|scos en cata|à. Una quant|tat oens menyspreab|e de t|to|s.
ten|nt en compte |a pob|ac|o cata|ana.
Les dades resu|ten encara mes sorprenents s| es ca|cu|en |es vendes
d`aquests d|scos. Cada any. seoons dades de |a |ndústr|a. h| ha una v|ntena
de d|scos que superen |es deu m|| còp|es venudes. per be que mes de |a
me|tat no superen n| e|s dos-cents d|scos venuts. La major|a de veoades
es tracta d`ed|c|ons curtes. que es venen a|s mate|xos concerts o en |oca|s
219
concrets. que n| s`arr|ben a d|str|bu|r a |es bot|oues n|. mo|t menys. arr|-
ben a |es ràd|os n| a |a resta de m|tjans de comun|cac|o. A|x|. mes de|
c|nquanta per cent de |`ed|c|o mus|ca| cata|ana està composta pràct|cament
per ed|c|ons de co||ecc|on|sta des de| mate|x moment que surten de |a
íàbr|ca de d|scos. Les dades o|oba|s de vendes. en canv|. semb|en rea|ment
opt|m|stes. Cada any es venen a Cata|unya mes de m|o m|||o de d|scos
en cata|à. |a qua| cosa oenera una íacturac|o bruta d`aquest sector de
prop de m|| vu|t-cents m|||ons de pessetes |`any. una x|íra que. sumada a
|a contractac|o de rock. canco | /c|| en cata|à. ens porta a par|ar d`una
íacturac|o tota| de prop de dos m|| c|nc-cents m|||ons de pessetes anua|s
per part de |a |ndústr|a mus|ca|. reíerent nomes a|s productes en ||enoua
cata|ana.
Un cas parad|omàt|c es produ|a a| mes d`abr|| de| 2000: |`entreoa a Sopa
de Cabra de| pr|mer d|sc de p|at| de rock en cata|à per |es cent m|| còp|es
venudes de |`à|bum en d|recte 5e| e|o||s. pub||cat |`any 91. Una x|íra record
ten|nt en compte |a pob|ac|o cata|ana. ja que s| s`extrapo|es a |a resta de
|`Estat aquest d|sc haur|a venut com a m|n|m s|s-centes m|| còp|es. A mes.
en e|s ú|t|ms tres anys s`han atoroat tres d|scos d`or. dos per a E|s Pets
(5c|o|a | Sc|) | un a|tre per a Sopa de Cabra (pe| seu darrer d|sc. |c0).
Aquestes x|íres s|tuen aquests dos orups a| capdavant de| rànqu|no de
supervendes de| rock cata|à. Dues bandes que. d`a|tra banda. porten qu|nze
anys a |`escena. Estem par|ant d`un sector |ndustr|a| en cre|xement. enca-
ra no conso||dat. que es reíorca amb |`ed|c|o de productes en caste||à. |
amb |a |||cenc|a | d|str|buc|o a |`Estat espanyo| de catà|eos estranoers. És
una |ndústr|a |ndependent. pet|ta |. sov|nt. poc proíess|ona||tzada ía deu
anys com a mo|t que íunc|ona. | que v|u abso|utament a expenses de
|es ||e|s de mercat. La oarant|a d`ed|tar en cata|à |`h| donen nomes m|tja
dotzena de noms de| rock | |a canco. que cada cop ex|oe|xen producc|ons
mes compet|t|ves | que e|s asseouren un maroe de beneí|c| massa pet|t.
Tot | e|s dos m|| c|nc-cents m|||ons de íacturac|o bruta anua|. e|s beneí|c|s
per a |a re|nvers|o en |a |ndústr|a mus|ca| | en e| producte nou son m|n|ms
| |nsuí|c|ents.
l es que. tot | e|s dos centenars de t|to|s anua|s. e|s m|tjans de comun|cac|o
maro|nen | cons|deren res|dua|s e|s productes mus|ca|s cata|ans. A |a preounta
de s| sona mús|ca en cata|à a |a ràd|o hem de contestar que ben poca. |
seoons e|s est||s | |es hores d`aud|enc|a. Amb tot. des de ía uns mesos
s`ha produ|t una s|tuac|o ben cur|osa que podr|a capo|rar e| panorama: |a
competenc|a rad|oíòn|ca en íavor de |a d|íus|o de |a mús|ca en cata|à
a|xò s|. just|í|cat amb |`excusa de |a quota de| 25%. La nova s|tuac|o
ha arr|bat amb e| na|xement d`Ona Cata|ana. "|a ràd|o mus|ca| de Cata|unya".
que ha apostat des de |a seva apar|c|o per |a mús|ca adu|ta en cata|à. La
220
bona pred|spos|c|o d`aquesta xarxa d`em|ssores | e| seus cada cop mes
acceptab|es |ndexs de popu|ar|tat |es aud|enc|es exactes encara no es
cone|xen han ob||oat a reacc|onar a |a resta d`em|ssores cata|anes.
Les ràd|os. que tenen un paper essenc|a| en |a d|íus|o de |a mús|ca mo-
derna. hav|en monopo||tzat í|ns ara |es promoc|ons de nous d|scos a Cata|unya
nomes a traves de |a Cadena 40 Pr|nc|pa|es | PAC 105. Amb |`entrada
d`Ona Cata|ana s`ha rev|ta||tzat |a competenc|a entre em|ssores per ten|r
|`exc|us|va | |a promoc|o de|s m|||ors art|stes o. a|menys. oíer|r propostes
a|ternat|ves. A|x|. 40 Pr|nc|pa|es ja ha anunc|at que apostarà aquest any
per nous art|stes de rock cata|à sempre que e|s puou| punxar en abso-
|uta exc|us|va: PAC 105 ha ||ancat |a co||ecc|o d|scooràí|ca Crac`s 105
sobre ex|ts de| oco-|cc| cata|à | estud|a íer promoc|o. í|ns | tot. de |a mús|ca
/c|| cata|ana: mentre que em|ssores com Cadena 100 es p|anteoen |m-
pu|sar des de|s seus proorames |es noves bandes de| rock rad|ca| cata|à.
Una nova s|tuac|o que es d|bu|xa abso|utament renovadora a |es ones
hertz|anes pe| que ía a |a promoc|o | d|íus|o de| rock en cata|à.
Tot | a|x|. |a ||e| de| 25% no es comp|e|x a |a oran major|a d`em|ssores
cata|anes. F|ns | tot. es detecta a| costat d`una major|a ac|aparadora de
mús|ca ano|osaxona. una equ|va|enc|a de percentatoes de canco en caste||à
| a|tres ||enoues (írances. portuoues. àrab. |ta||à o a|emany) oa|rebe per
sobre de |es em|ss|ons de cancons en cata|à. lmposar quotes es |amen-
tab|e. però mes esqu|zoíren|c es encara que |es em|ssores nac|ona|s no
arr|b|n a posar n| dues de cada deu cancons en cata|à. S| |`any 1989 un
estud| pub||cat a| d|ar| //0| advert|a que nomes sonava un deu per cent
de mús|ca en cata|à a |a ràd|o. mes d`una decada mes tard aquest percentatoe
se s|tua com a mo|t a| qu|nze per cent. E| mes oreu es que e| 1989 es
pub||caven uns se|xanta d|scos en cata|à a |`any (unes c|nc-centes cancons
en cata|à). | actua|ment s`arr|ba a|s dos-cents (dues m|| c|nc-centes cancons
anua|s en cata|à. que a 4 m|nuts per canco son 170 hores de novetats
mus|ca|s. nomes en cata|à. cada any). *vEGEU EL QUADPE 1.
221
La presenc|a de |a ||enoua cata|ana | |a seva d|íus|o en d|íerents àmb|ts es
cre|xent. mentre que e|s cont|nouts mus|ca|s | |a representac|o cu|tura| cata|ana
a|s m|tjans de comun|cac|o ha anat a |a ba|xa. En aquest sent|t. Pa|mon
es preountava. |`any 1984. s| e|s nous m|tjans de comun|cac|o son rea|ment
cata|ans. | ja rec|amava a|eshores mes c|rcu|ts. mes ed|tores en cata|à |
mes promoc|o exter|or. l qu|na es |a rao d`aquesta deí|c|enc|a? Ño es per
ía|ta de producc|o. n| perque no h| hao| productes de qua||tat. n| per ía|ta
de var|etat d`est||s. És bàs|cament pe| descone|xement de|s prooramadors
| per |a ía|ta de promoc|o | d|íus|o de| rock en cata|à. e|ements que com-
porten |a ía|ta de prest|o| de |a producc|o nac|ona| de mús|ca. E| mate|x
Conse|| de |`Aud|ov|sua| Cata|à. encarreoat entre d`a|tres de íer comp||r
|a quota de| 25%. nomes ha estat capac de íer arr|bar a |es prop de quatre-
centes ràd|os de Cata|unya un |||stat te|eíòn|c amb e|s d|scos pub||cats en
cata|à e|s ú|t|ms c|nc anys. Ñ| e| Conse|| n| e| mate|x Departament de Mús|ca
en Cata|à han acceptat. n| que íos oratu|tament. íer arr|bar a |es em|ssores
una rev|sta d`actua||tat sobre mús|ca en cata|à. addu|nt prob|emes íorma|s
| de t|pus jur|d|cotecn|c. Davant d`a|xò. |a major|a d`em|ssores reben
per|òd|cament catà|eos de venda de d|scos en qua|sevo| a|tra ||enoua o
rev|stes oratu|tes patroc|nades | |mpu|sades des de d|scooràí|ques
mu|t|nac|ona|s.
Tambe en aquest cap|to| hem de prendre nota de |a |nh|b|c|o de |`Adm|n|strac|o
cata|ana respecte a |a d|íus|o | promoc|o de |a mús|ca en cata|à. d|scooràí|ques
| premsa espec|a||tzada |nc|osa. Pespecte a |es d|scooràí|ques s| que es
200
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
Quadre 1: Difusió de la música en català a la ràdio
1989 2000 Any
Ñ
ú
m
.

d
|
s
c
o
s
222
ver|tat que des de ía uns anys es dest|na una quant|tat precàr|a |`any
1999 no va arr|bar a|s 20 m|||ons de pessetes per promoc|onar | ajudar
|`ed|c|o d`una v|ntena de d|scos de rock. canco | /c||. Promoc|ons que
van d|r|o|des pràct|cament a auomentar |es campanyes que ja contracten
|es d|scooràí|ques a Tv3 o Cata|unya Pàd|o. pensades nomes per a aque||s
productes mus|ca|s que tenen asseourada una rend|b|||tat a curt term|n|.
E|s ajuts obv|en expressament e|s orups nous o |es subvenc|ons oenera||tzades
a sa|es de concerts. L`Espa|. que es |`ún|ca sa|a púb||ca | estab|e de concerts
a tot Cata|unya. oest|ona 12 m|||ons anua|s nomes per prooramar concerts
no nomes d`art|stes cata|ans o per |mpu|sar producc|ons pròp|es.
com va íer |`any passat amb La Banda lmposs|b|e. un mu|t|orup que va
serv|r-se d`un sobrant de| pressupost de| centre de promoc|o mus|ca| Pessons.
| que va haver d`aproí|tar d|ner púb||c per ta| de re|v|nd|car |a |nex|stenc|a
de po||t|ca cu|tura| | |a manca d`espa|s púb||cs | pr|vats per promoc|onar
|a mús|ca moderna a Cata|unya.
Un a|tre oran cap|to| de |a |ndústr|a mus|ca| cata|ana es |a contractac|o.
Pe| que ía a| rock en cata|à. |`any 1999 E|s Pets van asso||r |a x|íra record
de dos-cents m|| espectadors en una c|nquantena de concerts. O. per
exemp|e. Lax`n`Busto va tancar |a seva G|ra Pos|t|va 1998-99 amb mes
de cent concerts. amb una ass|stenc|a de púb||c que va superar |a x|íra
de cent c|nquanta m|| espectadors. Sopa de Cabra. Gossos. Dusm|nouet
| Ja T`ho D|re van ser a|ouns de|s orups de rock en cata|à mes contractats.
| tambe van íer prop de m|o centenar de concerts |`any passat. E|s ca|xets
d`aquests orups osc|||en entre |es 600.000 pessetes de|s Ja T`ho D|re
| e|s dos m|||ons que cobren actua|ment E|s Pets G|ra 15. est|u de| 2000
. *vEGEU EL QUADPE 2.
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Quadre 2: Contractació de la música en català
Lax`n Busto Dusm|nouet
Ñ
ú
m
.

c
o
n
c
e
r
t
s
E|s Pets Gossos Ja T`Ho D|re Sopa de Cabra
(
A

t
o
t

|
`
E
s
t
a
t
)
223
En deí|n|t|va. |a contr|buc|o d|recta de| Departament de Cu|tura a |a |ndústr|a
mus|ca| cata|ana equ|va| aprox|madament a |`1% de |a íacturac|o o|oba|
d`aquest sector. l. en oenera|. |a mús|ca popu|ar no rep mes de 150 m|||ons
de pessetes d`un Departament de Mús|ca que dest|na prop de| 90% de|
seu pressupost a |a mús|ca c|àss|ca | a |es seves |níraestructures. E| sec-
tor de |a |ndústr|a mus|ca| cata|ana oenera. per tant. amb un ajut s|mbò||c.
una íacturac|o prou a|ta que de|xa. però. un maroe de neooc| net massa
pet|t per oarant|r un cre|xement cont|nuat. De manera que tan so|s amb
una |ntervenc|o de |`Adm|n|strac|o s`aconseou|r|a rend|b|||tzar |a seva eí|càc|a.
E| mate|x L|u|s L|ach rec|amava. |`any 1986. que "|es |nst|tuc|ons han d`arr|bar
a||à on no arr|ba e| mercat. í|ns aconseou|r donar a| púb||c e| mecan|sme
d`exerc|c| de |a sob|ran|a popu|ar en quest|o art|st|ca". S| e|s d|scos no
arr|ben a sonar ma| a |a ràd|o. n| |es ràd|os tenen cone|xement de |`ex|stenc|a
de|s ||ancaments de rock. o de |a mús|ca en cata|à en oenera|. d|í|c||ment
e|s c|utadans podran cone|xer n| esco|tar n| saber-ne |`ex|stenc|a. | n| tan
so|s t|ndran dret a op|nar sobre |a qua||tat o |a transcendenc|a de| rock en
cata|à o de |`estat de |a mús|ca a| nostre pa|s. E||m|nant e| paper de|s cana|s
de d|íus|o resu|ta tota|ment |mposs|b|e íer d|íus|o | promoc|o de| rock cata|à
amb |a oarant|a d`asseourar un re||eu oenerac|ona|. o ja n| tan so|s de
donar a cone|xer e|s nous treba||s de|s art|stes que des de ía anys pub||-
quen oa|rebe de íorma anòn|ma o 0|oe|o|c0|o. En deí|n|t|va. podr|em arr|bar
a |a conc|us|o que major|tàr|ament e| rock en cata|à es. a Cata|unya. un
producte a|ternat|u. tret d`una v|ntena d`art|stes mes popu|ars. A|x|. e| íet
que no son| mús|ca en cata|à a |a ràd|o no es a causa de |a |nex|stenc|a
de producc|ons d|scooràí|ques. s|no que es deout a| íet que no h| ha una
c|ara vo|untat po||t|ca. tant de |`Adm|n|strac|o com de|s m|tjans.
Fa uns anys. un per|od|sta mus|ca| cata|à just|í|cava |a m|n|ma d|íus|o que
es ía de |a mús|ca en cata|à assenya|ant que. ten|nt en compte |a ||enoua
m|nor|tzada | |a pob|ac|o de Cata|unya. e|s orups de rock en cata|à estan
condemnats a anar en un s|s-ce||s | que. per mo|t bons que s|ou|n ma|
podran asp|rar a anar en Mercedes. Aquesta s|tuac|o de determ|n|sme
era contestada per un a|tre per|od|sta. Jord| Garc|a-So|er. que assenya|ava
a| seu |||bre C|c||ca aoass|c|aoa. que "no es pot entendre |a norma||tzac|o
||nou|st|ca | cu|tura| de Cata|unya. n| de| conjunt de| terr|tor|s de|s Pa|sos
Cata|ans. sense |a p|ena norma||tzac|o de |a mús|ca | |a canco en cata|à".
Semb|a ev|dent que |a norma||tzac|o passa per ap||car tambe a |a mús|ca.
| concretament a| rock cata|à. mesures de d|scr|m|nac|o pos|t|va |oua|
com es ía en a|tres sectors: ||teratura. c|nema. teatre. per correo|r |es
||e|s de| mercat. És encara una ass|onatura pendent. ta| com ho era a|s
anys vu|tanta | a|s noranta. quan tant L|ach com Pa|mon es |amentaven
que "|a mús|ca en cata|à no hav|a t|nout e| mate|x suport de |`Adm|n|strac|o
cata|ana que a|tres man|íestac|ons art|st|ques".
224
Subvencions al rock català
O0e |eo |a ||o0s|||a? O0e c/e|e|·e| e|s m|||a|s oe ccm0||cac|c?
E| tema de |es subvenc|ons es un a|tre de|s parad|omes de| rock cata|à.
És un de|s arouments que ut|||tzen hab|tua|ment e|s detractors de| rock
cata|à per desacred|tar-|o. F|ns | tot. |a deíormac|o de |a rea||tat pot arr|-
bar a íer cre|b|e |a |n|mao|nab|e |dea que "e| oovern de |a Genera||tat va
pe|s pob|es reoa|ant ou|tarres e|ectr|ques a|s orups. a canv| que cant|n en
cata|à". Actua|ment e| 80% de|s orups s`han de paoar |a tota||tat de |es
seves noves producc|ons. mentre que |es company|es d|scooràí|ques
arr| squen cada cop menys cap| ta| en nous orups. L`aportac| o de
|`Adm|n|strac|o no supera. ta| com hem d|t. |`1% de |a íacturac|o de |a |ndústr|a
mus|ca|. | |a oran major|a de|s orups de rock en cata|à no v|uen en cap
cas de |es vendes de|s seus d|scos. s|no de |a contractac|o de|s concerts.
| a|xò s| que te una tendenc|a a |`a|ca. a|menys aquests darrers anys.
La postura actua| de |a |ndústr|a |ndependent cata|ana es que. per sobrev|ure.
ed|tarà nomes e|s orups a|tament rend|b|es per a|s qua|s |`adm|n|strac|o
s| que cede|x espa|s pub||c|tar|s a |es ràd|os | Tv púb||ques. adqu|r|rà
mes |||cenc|es de productes estranoers per a |`Estat espanyo| | de|xarà
d`apostar per nous orups. de manera que |a renovac|o mus|ca| de| rock
cata|à no està oarant|da. Les company|es |ndependents tenen poc cap|ta|
|. per tant. |es seves |nvers|ons sempre son d`a|t r|sc. | mes s| ten|m en
compte que e| mercat mus|ca| cata|à es redu|t. Ara per ara. |es d|scooràí|ques
cata|anes necess|ten e| suport |mpresc|nd|b|e de|s ajuts de |`Adm|n|strac|o
per asseourar |a cont|nu|tat de |es seves |nvers|ons. tot | que ja han p|antejat
a|ounes |n|c|at|ves sector|a|s. Aquest any. per exemp|e. s`han posat d`acord
per anunc|ar |a cateoor|a de D|sc d`Or Cata|à quan |es vendes arr|b|n a
|es deu m|| còp|es. Actua|ment e| barem es e| mate|x per a qua|sevo| d|sc
ed|tat a |`Estat espanyo|. |ndependentment de |a ||enoua. | se s|tua a part|r
de |es c|nquanta m|| còp|es. De íet. es tracta d`una campanya pub||c|tàr|a.
| es una x|íra arb|tràr|a que |a |ndústr|a d|scooràí|ca í|xa a cada estat en
íunc|o de |a pob|ac|o potenc|a|ment consum|dora. Una a|tra de |es armes
d`autopromoc|o semb|a que passarà en comp||c|tat amb e| Departament
de Cu|tura per atoroar uns a|tres prem|s de |a mús|ca en cata|à. ta| com
a esca|a estata| es donen e|s Prem|os Am|oo. |mpu|sats per |a |`Assoc|ac|o
d`Ed|tors Mus|ca|s Espanyo|s. uns ouardons que son una p|ataíorma
d`autopromoc|o. però que tenen una ba|xa cred|b|||tat.
225
F| oaoe| oe| Gc/e|| | oe|s m|||a|s oe ccm0||cac|c
La tant cr|t|cada |ntervenc|o de| Govern cata|à a| macroconcert de| Pa|au
Sant Jord| va ser mot|vada per |a demanda de|s mate|xos promotors |
mànaoers perque |`Adm|n|strac|o es íes càrrec d`aque|| esdeven|ment per
ta| d`assum|r-ne |es perdues. s| n`h| hav|a. La resposta de Pessons va
ser |a d`entrar a| neooc| com un promotor mes. a canv| de repart|r beneí|c|s
entre totes |es parts. s| es donava e| cas. Actua|ment. però. ja no se ce-
|ebren e|s trad|c|ona|s concerts anua|s de mús|ca en cata|à a| Pa|au Sant
Jord|. ja que |a prooramac|o mus|ca| de |`Espa| s`ha de compart|r amb |a
dansa. | |a po||t|ca de subvenc|ons a |a |ndústr|a no nomes es cr|t|cab|e
per |a m|nsa quant|tat que reparte|x. s|no í|ns | tot pe| seu dest|: va d|r|o|-
da pr|or|tàr|ament a aque||s d|scos que ja son rend|b|es (E|s Pets. Sopa.
L|ach. Pa|mon.). | no |nterve en |a renovac|o de| sector: a veoades. í|ns
| tot. per descone|xement rea| de| sector | de |es propostes art|st|ques.
Una ||n|a desmob|||tzadora que ja ha estat seou|da per |a mate|xa |ndústr|a
mus|ca|.
Una menc|o a part mere|x e| tracte de|s m|tjans de comun|cac|o respecte
a |a mús|ca en cata|à. Tret de |a s|tuac|o d`excepc|ona||tat que v|u |a rad|od|íus|o
mus|ca| cata|ana. ta| com s`ha exp||cat. |a resta de| panorama ens pre-
senta un v|s|o íata||sta. E|s m|tjans oenera||stes n| aposten n| s`arr|squen
per |es noves propostes de| rock en cata|à |. es mes. n| tan so|s aporten
debat a |`actua| mode| mus|ca|. E|s m|tjans depenen abso|utament de| que
|a oran |ndústr|a mus|ca| e|s ven. Ñomes e| proorama So0|||| (Te|ev|s|o
de Cata|unya) surt a| pas amb noves |n|c|at|ves. a part|r de propostes persona|s
de|s seus redactors. però en oenera| mante una ||n|a reducc|on|sta pe| que
ía a| rock en cata|à. tant pe| que ía a |a |níormac|o com a |`em|ss|o de
c||ps. amb una m|tjana de d|íus|o ben cur|osa.
Actua|ment h| ha una desena de orups de rock cata|à que anua|ment reben
un ajut de 700.000 pessetes. sobre un tota| d`1 m|||o de pressupost. per
rea||tzar un v|deoc||p. Una presentac|o aud|ov|sua| de |es cancons que
pràct|cament nomes serve|x per a Tv3. | de| qua| e| proorama espec|a||tzat
So0|||| no emet mes de 15 seoons per quest|ons de temps. espa| | cost
de |`SGAE. A|xò s|. qua|sevo| orup que vu|ou| sort|r a |a te|ev|s|o ha de
ten|r com a m|n|m un c||p. Davant aquesta part|cu|ar s|tuac|o. e| m|||or que
podr|a |nventar |a |ndústr|a mus|ca| cata|ana son c||ps de 10 seoons. mes
d|rectes. barats | eí|cacos. Per |a seva banda. |a po||t|ca de|s d|ar|s cata|ans
es de no d|íondre productes de orups en cata|à poc coneouts. o s|ou|
que nomes apare|xen e|s vu|t o deu mes re||evants. Ñorma|ment. es posa
tota |`escena mus|ca| cata|ana en un mate|x sac. | es reso| amb reportatoes
conjunts de rock en cata|à. l no par|em ja de|s m|tjans de dependenc|a
226
espanyo|a encara que es íac|n des de Cata|unya on per donar cabuda
a un art|sta cata|à. o be es passa a| caste||à o ja s`expressa hab|tua|ment
en aquesta ||enoua. E|s art|stes d`express|o cata|ana son "producte re-
o|ona|".
Però. com sempre. e| paper mes destacat e| te |a te|ev|s|o. Per posar un
pare|| d`exemp|es. Tv3 s| que aposta. quan || |nteressa. per productes
"|níumab|es" de pop o rock. Un va ser e| cas de Josmar. de qu| van aconseou|r
convert|r |a seva ún|ca canco en cata|à en un ex|t. Una po||t|ca mus|ca|
que arr|ba a coníondre |a pob|ac|o | e|s mate|xos per|od|stes ja que es
tracta de |`ún|c que promoc|onen í|ns a| punt que |`entrada Jcsma| a|
D|cc|c|a|| oe |a Ca|çc de M|que| Pujado ocupa oa|rebe e| mate|x espa|
que Lax`n`Busto. orup de oco-|cc| que porta deu anys de carrera mus|-
ca|. ha ed|tat set d|scos | que a |a seva darrera o|ra va reun|r mes de
cent c|nquanta m|| espectadors. Un a|tre cas excepc|ona| va ser E| Chava|
de |a Peca. Es va donar e| cas que e| mate|x art|sta que a |a Festa Major
de Sants de |`any 1997 era esbroncat pe| púb||c. quan íe|a de te|oner d`E|s
Pets. m|o any mes tard era cons|derat un de|s art|stes mes |nnovadors |
avantouard|stes de| rock que es íe|a a Cata|unya. oràc|es a |a promoc|o
que || va ded|car Tv3. amb |a conseouent campanya record de venda de
d|scos. És ev|dent que |a s|tuac|o no es |a mate|xa que |`any 1984. però
en termes oenera|s encara son và||des |es parau|es de L|u|s L|ach quan
va d|r. despres d`omp||r e| Camp Ñou amb cent m|| espectadors. que "cantar
en cata|à vo| d|r m|||tar. mentre ía|ten |oca|s. ed|tores. | mes. mo|tes mes
coses. | en canv| es dona un amp|| suport a| c|nema o a| teatre en cata|à".
Producció musical al rock català
O0a|||a| m0s|ca| | o|c|ecc|c oe|s o|0os
Tot | |a precàr|a s|tuac|o de |`escena. mes que ma| |a mús|ca en cata|à
asso|e|x aquests darrers anys unes respectab|es quotes de qua||tat quant
a producc|ons. oravac|ons | master|tzac|ons. Mentre que cap de|s pr|mers
d|scos de Sopa de Cabra s`hav|a arr|bat a master|tzar ma|. n| tan so|s e|
mes venut (5e| e|o||s). avu| en d|a |a major|a de |es orans company|es
cata|anes oraven amb |`ass|stenc|a d`un productor proíess|ona|. en estud|s
de qua||tat |. mo|tes d`e||es. tenen |a oarant|a add|c|ona| de comptar amb
master|tzac|ons íetes a|s m|||ors estud|s de Par|s o Londres. Una de |es
í|oures que s`ha íet |mpresc|nd|b|e a| nou rock cata|à son e|s productors
mus|ca|s. L`evo|uc|o | |a maduresa de |`escena han asseourat |a projecc|o
de mo|ts mús|cs que s`han proíess|ona||tzat | han acced|t a |es íe|nes de
producc|o de noves bandes. A|x|. mús|cs de |`esco|a de| ma|aouanyat Marc
227
Grau. com Josep Th|o o Adr|à Punt|. han produ|t e| darrer any d|verses
bandes. E| pr|mer ha treba||at amb Ño Ñem Be. Wh|skyn`s. Pet|t Fours o
E|s M|ra||s de Dy|an de Qu|ntana & Bat|ste. a mes de| seu paper destacat
com a co||der de Sopa de Cabra. Per |a seva banda. Punt|. a mes de
coprodu|r e|s seus d|scos en so||tar|. amb Qu|m| Portet ha íet de produc-
tor de|s Aqu|tamxe. una prometedora banda de |a Ce||era.
Tambe Joan Pe|o | L|u|s Gava|dà. d`E|s Pets. han entrat en |`apartat de |a
producc|o amb e|s Fes-te Fotre. o abans amb Wh|skyn`s. F|na|ment. tambe
va| |a pena c|tar Cr|s Juan|co. de|s Ja T`ho D|re. que ha produ|t van de
Ku| o Les Pe||oíes Pad|oact|ves: Xav| Fortuny. d`PGB Manaoement. pro-
ductor de G|aucs | co||aborador de Lax`n`Busto: o Ton| Xuc|à. que ha treba||at
darrerament amb La Banda lmposs|b|e. amb Sopa de Cabra o amb Ja
T`ho D|re. Pe| que ía a estud|s de oravac|o. va| a d|r que a Cata|unya cada
cop h| ha m|||ors |níraestructures. í|ns a| punt que orups espanyo|s o estranoers
venen a oravar aqu|. Tot | que encara queden aspectes per cobr|r. |a ver|tat
es que |a |ndústr|a mus|ca| cata|ana ha íet aquests ú|t|ms anys un oran
esíorc d`|nvers|o per m|||orar |a qua||tat de|s productes. A mes. |a oent
que esco|ta | compra mús|ca o va a|s concerts te cada cop mes cr|ter|
mus|ca|. per be que e|s m|tjans son e|s qu| marquen |es a|ternat|ves de|
que arr|ba a |`o|da de |a pob|ac|o. Per tant. s| ten|m en compte que de |a
producc|o tota| de mús|ca en cata|à nomes n`arr|ba un v|nt per cent a |es
ràd|os mes aíortunades. | que han de rad|ar un v|nt-|-c|nc per cent de |a
seva prooramac|o de mús|ca en cata|à. es ev|dent que n| tenen prou mater|a|.
n| e|s arr|ba prou |níormac|o. ta| com s`ha exp||cat í|ns ara.
La major|a de ràd|os ían serv|r actua|ment |a rev|sta F|oe||cc| com a e|na
d`|níormac|o quan presenten d|scos o quan ían entrev|stes a|s orups. |
per oarant|r a|xò. |`ed|tora d`aquesta pub||cac|o de reíerenc|a e|s ha de
trametre oratu|tament exemp|ars de promoc|o. loua| que passa amb mo|tes
b|b||oteques que. addu|nt ía|ta de pressupost. demanen que |`ed|tora pr|-
vada d`F|oe||cc| e|s env|| una rev|sta mus|ca| per poder cobr|r |a seva
íunc|o amb e|s |ectors. La ver|tat. però. es que mo|ts cops |a qua||tat es
|`ú|t|m que es te en compte a |`hora de dec|d|r s| un tema mus|ca| es not|c|ab|e
o rad|ab|e. Quan |a soc|etat es desmob|||tza | no rec|ama una atenc|o permanent
cap a| rock en cata|à com passava e|s pr|mers anys de |a decada de|s
noranta |a mús|ca de|xa d`|nteressar. Quan h| ha demanda soc|a| auomenta
e| nombre de orups | de m|tjans que e|s prenen com a punt de reíerenc|a.
| a|xò es d|rectament proporc|ona| a |`auoment de neooc| de |a |ndústr|a
mus|ca|. Davant d`aquesta contrad|cc|o. actua|ment n| e|s m|tjans de
comun|cac|o n| |`adm|n|strac|o han sabut crear e|s v|nc|es necessar|s per
recondu|r |`atenc|o que es mere|x e| rock cata|à. l aquest es un deí|c|t cre|xent
que es va produ|nt de íorma c|c||ca a mesura que passen e|s anys | |es
228
oportun|tats. Ño s`ha aproí|tat |a s|tuac|o d`auoe que ha presentat en d|verses
ocas|ons |a mús|ca en cata|à de|s darrers quaranta anys. n| amb |a Ñova
Canco. n| amb Ona La|etana. n| e|s ú|t|ms anys amb e| rock cata|à. per ta|
d`estab||r unes bases íorma|s de po||t|ca cu|tura| que asseour|n |a conso||dac|o
de |a |ndústr|a.
Els joves ja no canten?
|´es|a| ac|0a| oe| |cc| ca|a|à
S| entrem a ana||tzar e| desenvo|upament |ntern de |`actua| rock cata|à | e|
seus mecan|smes d`autoreou|ac|o. hem de par|ar de |a d|íus|o de|s orups.
de |a capac|tat d`exportac|o de |es propostes de| rock en cata|à. de|s
mov|ments a|ternat|us | de|s est||s que compren |`escena mus|ca| cata|a-
na. l. sobretot. de| re||eu oenerac|ona|. E|s art|stes | orups que d|nam|tzen
|`escena actua| de| rock en cata|à pate|xen actua|ment una |ncont|nenc|a
art|st|ca de orans d|mens|ons. Ara. mes que ma|. e|s mús|cs van per davant
de | a | ndústr| a en propostes. proj ectes mus| ca| s. homenatoes.
co||aborac|ons. Eíect|vament. |`entre||at art|st|c està actua|ment en p|ena
eíerverscenc|a. | es pro||í|c en tota mena d`|n|c|at|ves.
Ñomes a|x| s`exp||ca que. per pr|mera veoada a |a h|stòr|a. una trentena
de mús|cs | cantants cata|ans es pos|n d`acord per actuar durant quatre
d|es amb La Banda lmposs|b|e. o que s|ou|n e|s mate|xos orups a part|r
d`una proposta d`E|s Pets e|s que oroan|tz|n |`homenatoe que s`ha íet
a| ou|tarr|sta | productor Marc Grau. Mes en||à de |a |ndústr|a mus|ca| |
de|s seoe||s d|scooràí|cs. Qu|ntana & Bat|ste es ||ancen a oravar |a seoona
part de|s M|ra||s de Dy|an. e| d|sc de vers|ons de Bob Dy|an: o Ton| Xuc|à
| Cr|s Juan|co. de|s Ja T`ho D|re. | Juanjo Muñoz. de Gossos. enreo|stren
en d|recte un exce||ent espectac|e en tr|o sota e| nom de Ve|a|· a 7|0à
que Tv3 ha aproí|tat per ||ancar com a canco de |`est|u. O. per c|tar
encara un a|tre projecte soro|t de |a m|||tànc|a art|st|ca. par|em de |a |n|c|a-
t|va. encara |ned|ta. que sota e| nom de Vesc|a|. preparen e| bater|a d`E|s
Pets. Joan Pe|o. e| cantant de Brams. Francesc P|bera. e| contraba|x|sta
Marce| Case||as. e| ou|tarr|sta de|s va|enc|ans Sant Gatxo | e| í|aut|sta de|s
ma||orqu|ns Sa X|mbomba Atòm|ca.
De íet. e|s tres o quatre ú|t|ms anys s`ha produ|t en e| rock cata|à una
necess|tat |mper|osa de íer p|nya. de "tornar a |es ouerr|||es". en parau|es
de Gerard Qu|ntana. | s`han mu|t|p||cat |es co||aborac|ons en d|scos. concerts
en d|recte | oravac|ons d|verses. Un íet abso|utament s|nou|ar que ma|
s`hav|a produ|t en |a Canco | que a| rock cata|à es constant. Qu|m| Portet
229
ha |nterv|nout en m|| | un projectes e|s ú|t|ms. amb Sanotra|t o Lax`n`Busto.
Gerard Qu|ntana te |`aoenda de co||aborac|ons saturada. Es comb|nen
íormac|ons de rock | de /c|| Joan Pe|o d`E|s Pets ÷ La Caíetera Ex-
pres. Gossos | Qu|ntana & Bat|ste ÷ Les v|o||nes. Gossos ÷ Fa|sterbo
Mar| o de rock | canco d`autor E|s Pets ÷ Joan lsaac. Adr|à Punt| ÷
Mar|a de| Mar Bonet. Lax`n`Busto ÷ Mar|na Posse||. etc.. Uns exemp|es
de |a oran act|v|tat que es v|u a |`escena.
Para||e|ament. va| |a pena destacar e| cas de|s c|rcu|ts a|ternat|us de| rock
cata|à. cada cop mes exportab|es. tant qua||tat|vament com quant|tat|vament.
És e| cas de |a mús|ca s|a. que v|u una seoona oenerac|o. amb desenes
de bandes noves d`arreu de|s Pa|sos Cata|ans. seou|nt |es passes de|s
actua|s Dr. Ca|ypso | de|s ja desapareouts Skata|à: Mount Z|on. Skamot
Po|o. E|s Penjats. Mr. F|y. K| Sap. Skaparàp|d. Obr|nt Pas. Un a|tre exemp|e
es |a pro||í|ca onada de orups de rock rad|ca|. que pract|quen est||s que
van des de| |a|occ|e. a| o0||. |`c|!. e| ||o-|co o e| me|a|. Aorupats a |`entorn
de d|verses company|es |ndependents: a| Pr|nc|pat h| ha Propaoanda. que
des de ía mesos ed|ta noves bandes de |`escena mes rad|ca|. | que preten
convert|r-se en e| seoe|| nac|ona| cata|à de reíerenc|a (Kop. Opc|o K-95.
Prenent Mesures. 8 mm.): a| Pa|s va|enc|à. 45 Pevo|uc|ons Pecords (Terra
verme|ha. Atzucac. Sant Gatxo.): | des de| Pa|s Basc. Gora Herr|ak. que
ed|ta lnadaptats.
A mes d`aquests orups. ca| comptar amb |a íus|o de Dusm|nouet que
comb|nen e| cata|à amb a|tres ||enoues. amb nomes un d|sc a| mercat.
| que ja han aconseou|t que |a seva mús|ca s|ou| |a banda sonora de |es
cases c|0oaoes. De |a mà de |a mu|t|nac|ona| v|ro|n ja han v|st reed|tat
e| seu d|sc a ltà||a | Franca. | tambe ho íaran a Mex|c. pa|sos on han íet
o|res entre 1999 | e| 2000. Aquest mes passat. e|s Dusm|nouet de |a Garr|oa.
propu|sors de |a Paoes Wor|d Mus|c o. e| que es e| mate|x. de |a
|nternac|ona||tzac|o de |a patxanoa. han oravat e| seu seoon d|sc a| nord
de| Marroc. en un estud| mòb|| |nsta||at a Xaouen.
l es que |a mús|ca en cata|à sempre ha t|nout una |ní|uenc|a mes o menys
re||evant en |a mús|ca espanyo|a. La va ten|r a|s anys se|xanta | setanta
amb |a Ñova Canco. | tambe en e| rock prooress|u de orups | art|stes
com |a Dharma. Pau P|ba | Jaume S|sa. Actua|ment. e| /c|| cata|à es reíerenc|a
|ne|ud|b|e a |a resta de |`Estat. |oua| com ho son mov|ments a|ternat|us a|
vo|tant de |`s|a o de |a íus|o. En rock cata|à. Sau va tocar a d|versos punts
d`Europa. | va "exportar" e| "Bo|o per tu" a| repertor| de Luz Casa|. | Adr|à
Punt|. amb e|s Umpah-pah. van ser cons|derats orups reve|ac|o de |`any.
Tambe. actua|ment. en un a|tre marc oeooràí|c. s`estud|a |`ed|c|o en írances
de| darrer treba|| de|s Sopa de Cabra (|c0).
230
Amb tot. |a d|íus|o de| rock en cata|à a |a resta de |`Estat es encara |`ass|onatura
pendent. | a|x| com a|s setanta ho van aconseou|r |a Dharma. actua|ment
nomes passen |es nostres íronteres orups com Dusm|nouet o Dr. Ca|ypso.
amb una proposta a|ternat|va | b|||noue. L`ún|c cana| de d|íus|o a |a resta
de |`Estat es |`em|ssora púb||ca Pad|o 3. que sempre ha prestat una es-
pec|a| atenc|o a |a mús|ca en cata|à des de |a canco a| rock. passant
pe| /c||. A|x|. e|s pocs concerts de orups de rock en cata|à a |a resta
de |`Estat es ían a traves de|s concerts de Pad|o 3 (E|s Pets. Lax`n`Busto.
etc.) o de| c|rcu|t de sa|es pet|tes de |`AlE on han tocat orups com Gossos.
Ja T`ho D|re o Lax`n`Busto. De| consum de d|scos de rock en cata|à a
|a resta de |`Estat no ca| d|r que es tota|ment s|mbò||c. En canv|. s| que es
dona una s|tuac|o contràr|a. l es que e|s orups cata|ans que canten en
caste||à íacturen |a major part de| seu vo|um de vendes a Cata|unya mate|x.
És e| cas de|s ja d|sso|ts E| Ú|t|mo de |a F||a. o de Mano|o Garc|a | de
Jarabe de Pa|o que de|s seus s|s-cents m|| d|scos venuts. n`arr|ben a
co||ocar dos-cents m|| o tres-cents m|| nomes a Cata|unya: x|íres í|ns ara
vedades a|s mate|xos orups d`express|o cata|ana. Una cur|osa proporc|o
que tambe es ía eíect|va quan par|em de Loqu|||o. Los Senc|||os o Los
Pebe|des. tot | ten|nt en compte que par|em de x|íres de vendes mo|t mes
ba|xes.
Potser es per aquest m|ratoe que |es oíertes | |es dec|s|ons de cantar en
caste||à per part de|s orups de rock cata|à tornen a estar a |`ordre de|
d|a. S| be es cert que cap orup de rock cata|à que haoues tr|omíat abans
a Cata|unya ha poout íer e| sa|t a Espanya cantant en caste||à (es e| cas
de Sopa de Cabra. Umpah-pah o Ñ`Ga|-Ñ`Ga|). aquest any ho han tornat
a provar e|s Gossos. en e| que d|uen que es "un v|atoe d`anada | torna-
da". Tampoc e|s ía|ten oíertes. | estan a |`expectat|va de| que e|s pass| a|s
seus companys mus|ca|s de orups com Lax`n`Busto. G|aucs. Ja T`ho D|re
o Tomeu Penya. entre a|tres. Semb|a una dec|s|o |òo|ca | norma|. sobretot
ten|nt en compte que no se`|s oíere|x cap a|tra sort|da. Unes deserc|ons
a un a|tre mercat. comparab|es a aque||s |mm|orants que han de buscar
íe|na a un a|tre pa|s per subs|st|r. Davant aquesta oreu tendenc|a a|armant.
|a |ntervenc|o de |`Adm|n|strac|o es de| tot uroent. | ca| íer-|a a| mes ràp|dament
poss|b|e. per asseourar e| íunc|onament d`una |ndústr|a mus|ca| cata|ana
a |`a|cada d`aquesta competenc|a de mercats. D`a|tra banda. a|x| com a|s
vu|tanta van marxar |es orans company|es d|scooràí|ques de Barce|ona a
Madr|d. en pocs anys podr|en desapare|xer |a major|a de orups punters
de| rock cata|à. És ev|dent que s| aquesta s|tuac|o s`haoues produ|t a|
mon de |a ||teratura. e| Govern cata|à ja h| haur|a actuat de íorma d|recta.
però |a mús|ca semb|a que no es cons|dera. ara per ara. n| cu|tura n| mater|a
pr|or|tàr|a. Es tracta d`un panorama que |`any 1995 ja a|b|rava e| cantant
de Sopa de Cabra. Gerard Qu|ntana. íent una encertada prev|s|o: "És |`hora
231
que e|s mús|cs ens av|nouem a par|ar. a treba||ar conjuntament. a re|nventar-
nos cana|s de promoc|o. contractac|o | representac|o: es temps de tor-
nar a |es ouerr|||es".
Actua|ment. |es noves oenerac|ons de orups de rock en cata|à no ho tenen
pas mes íàc||. a causa de |`estancament de |a |ndústr|a. Amb tot. cada
any apare|xen un centenar de noves maquetes. amb propostes est|||st|ques
a|ternat|ves | de qua||tat. D`uns anys encà |a m|||ora de |es |níraestructures
pr|vades ha permes rea||tzar bons enreo|straments. | hab|tua|ment e|s orups
accede|xen a |`ed|c|o de maquetes-CD. que mo|ts cops es converte|xen
en pr|mers d|scos. "per donar-se a cone|xer | trobar oc|cs a |es sa|es de
concerts". Es te|xe|x. per tant. una s|tuac|o ben s|nou|ar. que acabarà per
esc|atar. obr|nt e| mercat a nous seoe||s d|scooràí|cs. amb pocs recur-
sos. d|ssem|nats arreu de |a oeooraí|a nac|ona| | amb |es m|n|mes poss|b|||tats
de subs|stenc|a. Davant e| b|oque|o perpetrat per |es orans |ndependents
cata|anes. uro|des de productes rend|b|es a curt term|n| o necess|tades
de rend|b|||tzar a| màx|m e|s seus orups punters. es |òo|c que ne|x|n nous
seoe||s. que contr|bue|xen. de moment. a presentar un panorama d|scooràí|c
atom|tzat en pet|tes d|scooràí|ques. amb mo|t poques poss|b|||tats de
d|str|buc|o.
Quant a |a d|recc|o empresar|a|. e|s orups cont|nuen b|po|ar|tzats en un
pare|| d`empreses. La major|a de orups punters estan repart|ts actua|ment
entre PGB Manaoement amb c|nc anys d`exper|enc|a | responsab|e de|
íest|va| Seno|ar Pock. amb Lax`n`Busto. Gossos | Wh|skyn`s com a caps
de carte||: | Star Show. de |`Amet||a de| va||es. amb Sopa de Cabra. E|s
Pets | |a Dharma com a puntes de ||anca. A aquesta b|po|ar|tzac|o s`h| han
sumat e|s darrers anys a|ouns a|tres mànaoers |ndependents.
F|na|ment. ca| íer esment de|s íest|va|s de rock cata|à. hereus de|s Canet
Pock de |a seoona me|tat de|s anys setanta. D`una banda. e| Seno|ar Pock.
que aquest any s`ha conso||dat despres de ce|ebrar amb ex|t |a tercera
ed|c|o (mes de s|s m|| espectadors). amb un canv| d`ub|cac|o a Montb|anc.
un carte|| de 25 orups de rock de|s PPCC | dos conv|dats d`Euskad| |
Ga||c|a. L`object|u que ten|a. en |a seva carta íundac|ona|. era potenc|ar
| promoc|onar e| rock cata|à. Amb un pressupost de prop de 40 m|||ons.
e| íest|va| es poss|b|e oràc|es a |a |n|c|at|va pr|vada. mentre que |`Adm|n|strac|o
púb||ca h| aporta un ajut que no supera e| c|nc per cent de| pressupost
a| maroe de |a |mp||cac|o tecn|ca | pressupostàr|a de |`Ajuntament de
Montb|anc. L`a|tre oran esdeven|ment es |`Acampada Jove d`Arbúc|es.
que |`any passat va reun|r mes de c|nc m|| espectadors. | que aquest any
reune|x una qu|nzena de bandes de |`escena mes rad|ca|. E| íest|va| |`oroan|tzen
|es Joventuts d`Esquerra Pepub||cana. F|na|ment. ca| apuntar |`Acampa||enoua
232
de Menorca. | e| Pock`n`L|enoua. |mpu|sats pe| oovern Ba|ear. a|x| com
|`A|madrava Pock. a |a costa sud de| Pa|s va|enc|à. potenc|at com a promoc|o
tur|st|ca de |a zona per |`Ajuntament de|s Pob|ets. Tambe aquest any s`ha
par|at de |a reapar|c|o de |es S|s Hores de Canet. amb un carte|| que hav|a
d`|nteorar propostes major|tàr|es de rock | de canco. però que í|na|ment
s`ha suspes per ía|ta de í|nancament. Tot | que |a Genera||tat preten|a sub-
venc|onar aquesta |n|c|at|va. |a ía|ta d`|nteres de |`Ajuntament | |a |mposs|b|||tat
de |`AClC. |`Assoc|ac|o de Cantants | lnterprets Proíess|ona|s en L|enoua
Cata|ana. per trobar patroc|nadors han íet íracassar e| projecte.
Comencàvem |`enunc|at d`aquest cap|to| preountant s| e|s joves ja no canten.
| era. d`a|ouna manera. un toc d`a|erta a |es noves oenerac|ons de| rock
en cata|à. Des de |`Adm|n|strac|o |amenten |`act|tud de protesta | que|xa
constant de |a |ndústr|a d|scooràí|ca cata|ana. però tant des de Joventut
com des de Mús|ca han aíavor|t que |`e|aborac|o de orans tes|s po||t|ques
no s`hao| tradu|t en projectes de base. Cap d`aquests dos departaments
tenen cap ||n|a de promoc|o de |a mús|ca. n| tan so|s de| rock. entre |a
oent jove. Potser |`ú|t|m cartutx es e| nou estat d`op|n|o creat a part|r de|
c|c|e de concerts. t|tu|at exp||c|tament "Ño n`h| ha prou". amb |`object|u de
promoc|onar. a |a sa|a Ze|este-2. m|tja dotzena de |es noves bandes de
rock cata|à. |a darrera íornada de orups que c|amen per obr|r-se un espa|
entre e| púb||c | un respecte entre e|s m|tjans de comun|cac|o (Wh|skyn`s.
Fes-te Fotre. G|aucs. van de Ku|. Cara B. Ño Ñem Be | Pet|t Fours).
Mentrestant. a| Departament de Mús|ca no tenen cabuda |es propostes
de renovac| o de | `escena. | es noves bandes. | nomes s`aposta
un|d|recc|ona|ment per |a |ndústr|a proíess|ona|. A Joventut cons|deren que
|a promoc|o de |a mús|ca entre e|s joves es un |uxe. | com que n|noú es
que|xa. tampoc s`ha posat en marxa des de ía anys cap po||t|ca en aquesta
d|recc|o. La democrat|tzac|o de |a oent jove s`ha convert|t en |nh|b|c|o.
E|s joves ja no son protaoon|stes de res. ja no ||deren res. n| tan so|s
tenen nous reíerents |deo|òo|cs potser nomes |es tes|s de|s mov|ments
c|0oes. La protecc|o de|s pares ha a||aroat tant |a seva ombra que quan
s`emanc|pen ja son adu|ts. | av|at e|s pares íaran d`av|s. A|x|. |a mús|ca.
que hav|a de ser una e|na de |||bertat d`express|o. ja nomes es un cana|
mes o menys med|at|tzat per a |a |ndústr|a proíess|ona|.
La Banda lmposs|b|e no te |oca|s. | ha de tocar a |`ún|c |oca| púb||c que
e|s pot paoar e| oc|c. perque es que|x|n que |es noves oenerac|ons no
tenen n| |oca|s púb||cs per tocar. l tot a|xò passarà. í|ns que |a mús|ca no
s|ou| cons|derada c0||0|a |oua| que ho son e| teatre. |a ||teratura o e|
c|nema cata|ans. A |es esco|es no es recomanen cancons. no es par|a
de |a h|stòr|a mus|ca| cata|ana. | en canv| s| que es recomanen |||bres de
233
|ectura ob||oada o es van a veure pe|||cu|es | obres de teatre transcendenta|s.
A n|noú || ha passat pe| cap que |a mús|ca tambe íorma part de |a cu|tura
nac|ona| | que ca| ensenyar-|a a |es esco|es?
Música popular / rock català
C0||0|a oe| seo|e \\
Per acabar vo|dr|a apuntar a|ouns mode|s de íutur que asseour|n |a perv|venc|a
de| rock nac|ona|. És ev|dent que ca| una po||t|ca mus|ca| comp|eta. s| no
es vo| que e| cata|à s|ou| una ||enoua sense cancons actua|s pròp|es. Ca|
actuar per dotar e| pa|s d`|níraestructures mo|tes sa|es com L`Espa|.
repart|des pe| terr|tor|. púb||ques o concertades amb ent|tats pr|vades
| aíavor|r |a conso||dac|o de |es company|es d|scooràí|ques cata|anes. |nvert|nt
en nous productes. aíavor|nt |a promoc|o d`aquests productes a tots e|
m|tjans púb||cs. | asseourant que |a d|íus|o de|s seus productes arr|b| a|s
cana|s de comun|cac|o necessar|s. Ca| |ncent|var |a xarxa de |oca|s per
estab||r c|rcu|ts mus|ca|s per a| rock | |a mús|ca en cata|à durant tot |`any:
|. a |a veoada. no s`ha d`ob||dar una po||t|ca act|va | permanent de |a mús|ca
en cata|à a|s orans m|tjans de comun|cac|o. S| es de|xa e| rock cata|à a
expenses de |es ||e|s de mercat es c|ar que no pot subs|st|r. n| ser compet|t|u.
Per raons demooràí|ques | ||nou|st|ques. Cata|unya haurà de paoar sempre
una cu|tura de peatoe. | per tant ca|en suports |nst|tuc|ona|s s| es vo| ev|-
tar que desapareou| aquesta íaceta de |a cu|tura pròp|a.
E|s mús|cs de La Banda lmposs|b|e rec|amaven una sa|a permanent per
a |es actuac|ons de |a mús|ca popu|ar. una d|str|buc|o mes equ|tat|va de|s
pressupostos entre |es part|des dest|nades a mús|ca popu|ar | a mús|ca
c|àss|ca. a|x| com una dec|d|da aposta de|s m|tjans púb||cs (ràd|o | te|ev|s|o)
per |a mús|ca popu|ar. Ca| ajudar e|s d|scos amb |nteres cu|tura|. | tambe
aque||s que tenen d|í|cu|tats econòm|ques per poder ser ed|tats amb
norma||tat. | no nomes |es orans producc|ons. A|x|. actua|ment es pot donar
e| cas que se subvenc|on| una òpera de verd| per |nteres cu|tura|. però es
pot no ten|r en compte que í|ns a| cap de c|nc anys despres de mor|r no
s`ha poout reed|tar |`obra comp|eta d`Ov|d| Mont||or per prob|emes í|nancers.
ma|orat e|s e|oo|s que e|s po||t|cs || van ded|car |`endemà de |a seva mort.
Ca|drà. doncs. |ntervenc|o po||t|ca sobre |a |ndústr|a. sobre |es |níraestructures
| c|rcu|ts mus|ca|s amp||ab|es a |nst|tuts | a un|vers|tats. sobre |es esco|es.
etc.
Semb|a que s`haur|en d`ap||car tambe sobre |a mús|ca |es mesures co-
rrectores de d|scr|m|nac|o pos|t|va que s`ap||quen en a|tres camps de |a
234
norma||tzac|o ||nou|st|ca (|||bres. teatre. c|nema.). A a|tres pa|sos s`ap||ca
| es comp|e|x |a ||e| de quotes (a Franca es de| 40%). però es ía asseourant
pr|mer que h| hao| mater|a pr|mera per íer-|es comp||r. A| Pa|s Basc. per
exemp|e. sense quotes. s`ed|ten d|scos en euskera cada setmana. h| ha
un |nteres soc|a| | una resposta soc|a| a aquests ||ancaments mus|ca|s. |a
|ndústr|a |ndependent potenc|a e| mercat |nter|or. que despres s`expande|x
cap a |`exter|or (amb pub||c|tat. d|str|buc|o de d|scos | promoc|o de|s art|stes)
|. a mes. compta amb una c|ta anua| de |a F|ra de| D|sc Basc. En deí|n|t|-
va. e| mode| de íutur per asseourar e| íutur de| rock en cata|à passa perque
|`Adm|n|strac|o h| |nterv|nou| per correo|r e|s errors de mercat. tot | que
no nomes es responsab|||tat de| sector púb||c. Ca| una |ndústr|a mus|ca|
que es proíess|ona||tz|. que vao| mes en||à de|s orups de oco-|cc| co-
merc|a| | que s|ou| capac d`obr|r nous mercats |. conseouentment. que
arr|b| a nous púb||cs. Ño poden basar |a seva estrateo|a en m|tja dotzena
de orups que quan es íac|n orans ja no |nteressaran n| a |a company|a
d|scooràí|ca mate|xa. Una a|tra quota de responsab|||tat recau sobre e|s
m|tjans de comun|cac|o que. despres de| occm |n|c|a| de| rock cata|à. no
han sabut constru|r un espa| mus|ca| prop| n| una escena mus|ca| nac|o-
na| d|íerenc|ada. E|s per|od|stes haur|en de prendre consc|enc|a de |a s|tuac|o
de mancanca | apostar s| ca| co||ect|vament per nous treba||s | art|stes.
Tambe es |mpresc|nd|b|e que e|s mate|xos orups | art|stes es p|anteo|n
qu|n paper tenen en aquesta h|stòr|a: d|uen que n|noú aposta per e||s. que
|`escena es massa redu|da. que s`han de paoar e|s d|scos | que no h| ha
prou seoe||s n| d|recc|ons empresar|a|s ser|osos.
E|s orups punters haur|en de donar |`opc|o a noves bandes. | haur|en de
ser còmp||ces de |a renovac|o mus|ca| de| pa|s. D`e||s soro|rà. ev|dentment.
|a nova onada d`aportac|ons a |a cu|tura mus|ca| cata|ana. Uns m|tjans de
comun|cac|o amb |es ore||es obertes sabran aproí|tar-se d`aquesta r|quesa
creat|va per íer-ne d`a|taveu. | una |ndústr|a prou ào|| serà |a responsab|e
de constru|r una escena sò||da. Davant de tot aquest entre||at. potser a|oú
podr|a comencar a d|bu|xar un nou panorama on |a po||t|ca mus|ca| s|
rea|ment es cons|dera que |a mús|ca es cu|tura. |a cu|tura de| seo|e XX
t|nou| |a |níraestructura | e| suport |mpresc|nd|b|es per d|íondre`s. Potser
en a|ouns moments d`aquest art|c|e s`apunta una s|tuac|o íata||sta. però.
de ben seour. h| ha |`àn|m | |`esperanca d`apostar per |`escena mus|ca|
cata|ana. Ñomes ens ca| despertar de nou |`|nteres soc|a| pe| rock | |a
mús|ca nac|ona|. desv|ncu|ar-|o d`un íenomen pensat | d|r|o|t a|s íans
ado|escents. | cons|derar-|o part de |a h|stòr|a mus|ca| de| pa|s.
235
Bibliografia
GAPClA SOLEP. J. C|c||ca aoass|c|aoa oe |a |c/a Ca|çc. F|or de vent
Ed|c|ons. BCÑ
PUJADO. M. 2000. D|cc|c|a|| oe |a Ca|çc. D´F|s Se|ze J0|oes a| |cc| ca|a|à.
BCÑ. Enc|c|oped|a Cata|ana.
TALLEDA. D. 2000. O0e oe|sa Ge|a|o O0|||a|a. BCÑ. Der|a Ed|tors
Discografia
POC| CO||FCC|O. Cata|unya. Pock. lmatoe | Comun|cac|o. BCÑ. 1999-2000.
Pev|sta de monooraí|es | íotooraí|es de| rock en cata|à
1. Sopa de Cabra
2. Sanotra|t
3. E|s Pets
4. Dr. Ca|ypso
5. Lax`n`Busto
Premsa
F|DFPPOC|. Cata|unya. Pock. lmatoe | Comun|cac|o. BCÑ. 60 números. De|
1993 a| 1996: pub||cac|o b|mestra|. que esdeve mensua| a part|r de| oener
de| 1997. Abasta |`actua||tat de| rock. |a canco | e| /c|| a|s Pa|sos Cata|ans.
Amb |a rev|sta s`|nc|ouen monooràí|cs. |níormes. d|scooraí|es. CD recop||ator|s.
etc. A|ouns de| números de reíerenc|a son:
EDP 37 (ju||o|-aoost de 1998): E|s 100 m|||ors d|scos de |a h|stòr|a de|
rock en cata|à
EDP 44. Espec|a| Sau - Car|es Sabater
EDP 54 (oener de| 2000): Les 100 cancons en cata|à mes popu|ars de|
seo|e
Dec|arac|ons a|s m|tjans de comun|cac|o:
Pa|mon (1980-90). L|u|s L|ach (1984-86). Pau P|ba (1994) | Gerard Qu|nta-
na (1991-95)
Música, gènere i altres conflictes de la música
popular
S||v|a Mart|nez
Introducció
En e|s íòrums academ|cs de mús|ca popu|ar. tant nac|ona|s com |nternac|ona|s.
es ía pa|esa des de ía uns anys |a necess|tat d`amp||ar e| venta|| de
perspect|ves d`anà||s|. És ev|dent que |a mús|ca a |a nostra soc|etat es un
íenomen prou comp|ex per conv|dar a |a reí|ex|o des de d|sc|p||nes mo|t
d|verses: comprendre |es darreres tendenc|es de |a mús|ca | e| seu paper
a |`actua| entramat soc|a| es tasca de soc|ò|eos. econom|stes. jur|stes.
mus|cò|eos | d`una àmp||a oamma d`a|tres aprox|mac|ons teòr|ques. Però
en e|s darrers temps s`|ns|ste|x ca| d|r que sense oa|re ex|t en |a necess|tat
d`amp||ar aquestes reí|ex|ons amb un |ntercanv| í|u|d d`|dees prov|nents
de |a pràct|ca mus|ca| en e| seu sent|t mes amp||. La m|rada de|s creadors.
de|s per|od|stes. de|s proíess|ona|s de |a ràd|o o de|s oestors cu|tura|s
son contrapunts |mpresc|nd|b|es a |`hora de p|antejar una reí|ex|o sobre
e| íet mus|ca| contemporan|. Les jornades que han donat ||oc a aquesta
pub||cac|o son una rara excepc|o a |`endooàm|a d|scurs|va de|s academ|cs
que treba||em hab|tua|ment amb mús|ques popu|ars. E| d|à|eo sobre |a
mús|ca | |es |deo|oo|es p|antejada en aquestes jornades. observat des
d`aquest |nteres mu|t|d|sc|p||nar| | mu|t|proíess|ona|. ha creat un íòrum
d`|ntercanv| pr|v||eo|at per entendre que es | que representa |a mús|ca en
e| mon actua|.
La mús|ca es un art | com a ta| |`ana||tzen |`estet|ca | |a mus|co|oo|a. |es
qua|s s`ocupen d`|nterpretar |es seves reo|es de íunc|onament |ntern. Però
no podem passar per a|t e| íet que |a mús|ca es a|hora mo|tes a|tres coses:
una íorma d`entreten|ment | d`oc|. com poden ser-ho e| c|nema o anar a|
íutbo|: |a base d`un |noent neooc| que |nvo|ucra d|verses |ndústr|es | m|tjans
de comun|cac|o: un objecte suscept|b|e de convert|r-se en e|na po||t|ca.
etc. Per abastar aquesta po||moría natura|esa de| íet mus|ca|. a mes de
centrar-nos en |`anà||s| de |es seves íormes | estructures. ca| esbr|nar que
succee|x en e| s| de |es pràct|ques mus|ca|s. com es re|ac|onen amb e|s
d|scursos que |es sostenen. qu|ns va|ors es reprodue|xen a traves d`e||a.
qu|nes s|on|í|cac|ons arrosseoa en cada context on sona...
237
238
l es des d`aquesta perspect|va quan pren sent|t p|antejar-se un tema de
debat com es e| de |es |deo|oo|es | |a mús|ca. Perque en tots e|s íenòmens
mus|ca|s que apare|xen en un context soc|a| determ|nat podem trobar e|ements
que reí|ecte|xen |es cateoor|es | e|s va|ors aprop|ats per aque|| context.
a|x| com espa|s prop|s per a |a seva coní|rmac|o o contestac|o. És perque
|es s|on|í|cac|ons concretes d`un determ|nat íet mus|ca| ocorren sempre
en un entramat cu|tura| determ|nat. que |es cateoor|es que estructuren aquest
entramat aíectaran a |a s|on|í|cac|o de |es pràct|ques mus|ca|s. De |es
cateoor|es re||evants en e| nostre context soc|a|. tractarem en aquestes
pào|nes d`una en concret: e|s coní||ctes en |a deí|n|c|o de|s ro|s de oenere
| e|s pr|nc|pa|s e|ements que entren en joc en determ|nades escenes mus|ca|s.
Música i conflictes de gènere
S| ens í|xem en |`equac|o que resu|ta de comb|nar e|s termes m0s|ca | oc|a.
trobarem un cur|os resu|tat. Pensem en |a mús|ca espanyo|a: qua|sevo|
de nosa|tres podr|a c|tar sense pensar-ho un seou|t de cantants d`ex|t en
d|versos est||s que van des de| pop me|òd|c a |a cco|a o a |a canco d`autor.
passant excepc|ona|ment pe| rock o e| o0||. Però on estan e|s orups íemen|ns
de |a|occ|e o de propostes mes rad|ca|s? Quantes ou|tarr|stes o bater|es
de pr|mera í||a podr|em c|tar sense pensar-nos-ho oa|re? l DJ de renom
o dones que sobresurt|n a| c|rcu|t de |es noves mús|ques e|ectròn|ques?
A ta|| de d|scu|pa podem aroumentar que aquesta sequera no es dona
nomes a| nostre pa|s. però hem d`acceptar que. tot | ser un íenomen mes
o menys oenera||tzat. aqu| s`aoreuja cons|derab|ement. Tambe es cert que
|entament es van obr|nt esquerdes en |`escena nac|ona| | |es dones |rrompen
en terrenys trad|c|ona|ment mascu||ns. Però de moment son mes |`excepc|o
que coní|rma |a norma que un íet hab|tua| | norma||tzat.
Ño podem neoar e| íet que e|s cond|c|onaments de oenere tenen a|ouna
estranya re|ac|o amb e|s d|íerents oeneres mus|ca|s. des de| moment que
|a presenc|a de |es dones es ía omn|present en e| mon de |es |c|ao|||e|as
o en e| pop per a ado|escents. mentre |a seva absenc|a es c|amorosa en
e| |ea//. e| rap o e| cc0|||/. l no es tracta nomes de |a rea||tat de|s escenar|s:
observar e|s coní||ctes de oenere a |a mús|ca popu|ar ens duu d`|mmed|at
quest|ons com ara per que |es h|stòr|es de |a mús|ca o |es cr|t|ques mus|ca|s
quot|d|anes par|en sov|nt de |es mús|ques com s| íoss|n un orem| a part:
o í|ns | tot per que e|s estud|osos de| ío|k|ore no |nc|ouen hab|tua|ment
reí|ex|ons sobre e|s ro|s de oenere en |a transm|ss|o ora| de |a mús|ca
quan de íet recu||en bona part de |a seva |níormac|o de mares | d`àv|es
ocupades a manten|r v|va aquesta trad|c|o.
239
Acordem. doncs. que |es quest|ons de oenere son un cond|c|onant íonamenta|
a |`hora d`ana||tzar e| terreny de |es pràct|ques mus|ca|s. Però. tot | a|xò.
e| mes |nteressant no rau a descr|ure s|mp|ement e|s est||s a|s qua|s es
ded|quen mes homes o dones. o a í|xar-se s| h| ha t|pus d`|nterpretac|ons
t|p|cs d`uns o a|tres. A||ò que ens aportarà |níormac|o út|| sobre |es pràct|ques
| e|s va|ors de |a mús|ca en una soc|etat. serà e| íet d`aconseou|r centrar
|es quest|ons de oenere com una estrateo|a metodo|òo|ca que ens obr|
|es portes a |`examen de prob|emes | |nterre|ac|ons de d`un punt de v|sta
d|íerent | a|ternat|u a| trad|c|ona|ment estab|ert com a androcentr|c | heoemòn|c.
l que te a veure tot a|xò amb un debat sobre mús|ca | |deo|oo|a? Per comencar.
ens permet observar com |a oest|o de |es |matoes | de|s ro|s de oenere
en qua|sevo| soc|etat |mp||quen |deo|oo|a | poder. Prec|sament s| e|s estud|s
de oenere han |ní|u|t de manera tant |mportant en e| desenvo|upament de
|es c|enc|es soc|a|s es perque han sabut destacar |a transcendenc|a de|s
d|scursos que sostenen |a sexua||tat | e|s ro|s atr|bu|ts a cada oenere. posant
de re||eu |a seva natura|esa subject|va | cu|tura|. Concretament quan s`observen
|es |nteracc|ons entre oeneres a traves de |a h|stòr|a de |a mús|ca. soroe|xen
quest|ons que ían dubtar de |a transcendenc|a de determ|nats cànons.
ens arr|ba a sorprendre |a |naccess|b|||tat de determ|nats |nstruments en
íunc|o de| sexe de| potenc|a| |nterpret. o podem descobr|r com e|s actors
dom|nants de |`escena mus|ca| | |es seves re|ac|ons amb e| poder |ní|ue|xen
en |a construcc|o h|stor|ooràí|ca. l aqu| es on entra en joc |a reí|ex|o so-
bre mús|ca | |deo|oo|a.
La definició dels rols de gènere
En qua|sevo| soc|etat. e|s cond|c|onaments de oenere no son un reí|ex de
rea||tats natura|s s|no que const|tue|xen constructes re|at|us. arb|trar|s |
cu|tura|ment coní|ourats. A part|r d`unes h|potet|ques constatac|ons
b|o|òo|ques. constru|m rea||tats cu|tura|s en íorma de ro|s de oenere. Ta|
com aí|rma Marc|a Herndon. e| oenere es. des d`aquest punt de v|sta. un
precepte espec|í|cament cu|tura|. |ncons|stent | var|ab|e. e| qua| estarà mes
re|ac|onat amb e|s ro|s soc|a|s. |`edat | |`estatus que amb cond|c|onaments
de t|pus b|o|òo|c (Herndon 1990). E|s ro|s estab|erts | cu|tura|ment acceptats
determ|naran e|s drets | deures ass|onats a cadascun d`e||s. Però a mes
deí|n|ran |es acc|ons pròp|es | |mpròp|es de|s d|íerents oeneres. a| temps
que serv|ran per coníormar una matr|u bàs|ca | arb|tràr|a per a |es |nteracc|ons
soc|a|s.
Les caracter|st|ques cons|derades pròp|es de cada oenere es transmeten
de oenerac|o en oenerac|o m|tjancant un proces de cu|tur|tzac|o que comenca
240
en e|s nadons. Herndon | Z|eo|er (1990) ens mostren com aquest proces
comenca en e| moment de ne|xer | va recompensant des de|s pr|mers
anys de v|da |es d|íerenc|es de comportament entre nens | nenes. E|s
constructes de oenere prenen a|x| íorca | acaben presentant com a "rea||tats"
e| que de íet no son s|no caracter|st|ques arb|tràr|es. A Occ|dent. per exemp|e.
d|v|d|m e|s oeneres en dues opc|ons. mascu|| | íemen|. presentats com a
b|nom| tancat. La resta d`opc|ons de oenere son sov|nt cons|derades
"desv|ac|ons" que no se sap com ordenar. l per just|í|car ta| c|ass|í|cac|o
e|s atr|bu|m caracter|st|ques concretes: e|s trets trad|c|ona|ment assoc|ats
a| oenere mascu|| emías|tzen |a potenc|a. |a íorca. |`aoress|v|tat | |a compet|t|v|tat.
eníront d`uns atr|buts íemen|ns que tende|xen a evocar aspectes com |`emoc|o
| |a cooperac|o. Però. de íet. |`ún|ca ev|denc|a constatab|e de que d|sposem
es e| íet que |a testosterona està estretament re|ac|onada amb |`aoress|o.
mentre que no s`ha demostrat que cap de|s atr|buts mascu||ns o íemen|ns
est|ou|n mes re|ac|onat b|o|òo|cament amb cap de|s sexes.
Un cas en e| qua| es pot percebre c|arament aquesta assoc|ac|o d`|dees
es quan re|ac|onem |es |matoes de oenere mes estandard|tzades a est||s
mus|ca|s d`estet|ca c|arament mascu||n|tzada. com ara e| |a|o |cc| o e|
me|a|. Ambdos est||s acostumen a recrear una paraíernà||a basada en
|`exp|otac|o d`un |dea| de potenc|a | enero|a | uns ta|s atr|buts co|nc|de|xen
amb |`estereot|p ass|onat a| oenere mascu|| a |a nostra soc|etat. A| capdava||.
aquestes mús|ques acaben assoc|ades a |a |dea de mascu||n|tat | arr|ben.
en casos extrems. a desterrar |a poss|b|||tat d`acces de |es dones a aquest
un|vers mus|ca|. be com a mús|ques. be com a seou|dores act|ves. En
una enquesta rea||tzada a estud|ants de secundàr|a de Barce|ona |`any 1995
1
vàrem poder copsar c|arament aquest íet. A |`hora d`assoc|ar un est|| mus|ca|
a una determ|nada |matoe de oenere. |es respostes mes contundents íe|en
reíerenc|a a |a mús|ca |ea//. En |es respostes a |`enquesta. aquesta mú-
s|ca era |dent|í|cada com un est|| "dur". "íort". de to "mascu||". | c|arament
assoc|at a |a mascu||n|tat. Tanmate|x. en e| cap|to| en e| qua| e|s enquestats
hav|en d`|dent|í|car |es seves mús|ques preíer|des. e|s no|s que c|taven e|
|ea// eren oa|rebe un v|nt per cent | |es no|es. prop d`un catorze per cent.
La d|íerenc|a en |es preíerenc|es mus|ca|s no era oran. però. en canv|. |a
barrera "d`|matoe" que suposava per a una no|a |a mascu||n|tat-potenc|a
1 Enquesta rea||tzada pe| Departament de Mus|co|oo|a de| CSlC a 54 centres d`ensenyament
secundar| (batx|||erat | íormac|o proíess|ona|) de |a c|utat. en |a qua| es reco|||ren un tota|
de 1.560 quest|onar|s. Podeu veure una anà||s| deta||ada de|s resu|tats sobre temes de
mús|ca | oenere a Mart| (1998)
241
requer|da per aquesta mús|ca íe|a d|í|c|| |a seva acceptac|o en un orup
mus|ca| d`aquest est|| | provocava que |a seva presenc|a act|va com a ían
no t|noues pautes d`actuac|o tan c|ares com |es de|s seus companys.
S| observem e|s processos de cu|tur|tzac|o que permeten deí|n|r e|s dos
oeneres esmentats amb atr|buts caracter|st|cs prop|s. veurem com aquests
processos no nomes |ní|ue|xen en |a percepc|o de |`un|vers mus|ca| que
ens envo|ta. s|no que troba en |es pràct|ques mus|ca|s un terreny per a
reíorcar e|s seus postu|ats. Seoons Maroaret Sark|ss|an (1992). e| pr|nc|-
pa| object|u de|s estud|s de oenere ha de ser e| d`exam|nar |es connex|ons
entre e| sexe. |es noc|ons de oenere com a íormes cu|tura|s | e| comportament
mus|ca| que es donen en una cu|tura determ|nada. Per a|xò |a quest|o que
ens |nteressa exam|nar en re|ac|o amb e| oenere | |a mús|ca no es tant
|`express|o d`una determ|nada sexua||tat com |es bases de |a seva ordenac|o
cu|tura|. Pe| que ía a |a mús|ca. a|ounes de |es anà||s|s mes |nteressants
sobre oenere es concentren en e|s moments mus|ca|s que podem |den-
t|í|car a |es d|íerents cu|tures. sobretot a|s concerts | a qua|sevo| t|pus de
representac|o púb||ca. Aquests moments esdevenen actes que propor-
c|onen un context |dea| per a| correcte manten|ment de |es re|ac|ons entre
oeneres. una veoada ja s`han ass|m||at e|s comportaments des|tjab|es atr|bu|ts
a homes | dones.
Ara be. e|s cond|c|onaments de oenere no es poden entendre |so|adament.
L`anà||s| que en íem en re|ac|o amb |a mús|ca ca| ||eo|r-|a de manera
comp|ementàr|a a |a resta de cateoor|es que ordenen |a rea||tat soc|a|.
A|xò vo| d|r que s| be es |mportant recone|xer |a |mportànc|a que determ|nats
cond|c|onaments de oenere juouen en |a creac|o | |a c|rcu|ac|o de pràct|ques
mus|ca|s. no haur|em de separar e|s estud|s que tenen en compte e| ro|
de| oenere a |es pràct|ques mus|ca|s d`aque||s que ana||tzen a|tres cateoor|es
de |a |dent|tat en e|s mate|xos contextos. Per exemp|e. a|s c|rcu|ts de |a
mús|ca ||o-|co de| Estats Un|ts es troben c|ares equ|va|enc|es estructura|s
entre e| sex|sme | e| rac|sme: |a mate|xa d|scr|m|nac|o que denunc|en e|s
aíroamer|cans | que coníorma bona part de |`|dear| de| rap. es repete|x
amb esquemes mo|t s|m||ars en |es íormes de d|scr|m|nac|o que pate|xen
|es dones neores per part de|s homes de| seu mate|x orup etn|c. En un
cas a|x|. es |mportant que |a |nterpretac|o de|s cond|c|onaments de oenere
no se separ| de |a resta de cateoor|es de construcc|o soc|a|. s| no no
arr|barem a copsar |a comp|ex|tat d`aquest |mportant mov|ment soc|omus|ca|.
242
Una mica d’història
Tot | que |`antropo|oo|a hav|a estab|ert precedents en |`anà||s| de|s ro|s de
oenere en a|ounes cu|tures. a Occ|dent no íou í|ns a|s anys se|xanta de|
seo|e XX quan es despertà un ver|tab|e |nteres per aquesta quest|o. E|
da|taba|x que representaren |es ruptures d`aquesta decada en e| mon academ|c
| |`|mpu|s de| mov|ments íem|n|stes de|s anys setanta. íeren avancar
enormement aquest t|pus de p|antejaments. Es comencà ||avors a í|xar
|`atenc|o en |`anà||s| de |es re|ac|ons entre e| sexe. e| comportament | |es
|matoes de oenere constru|des cu|tura|ment en |a nostra pròp|a soc|etat.
Poster|orment. ja entrats e|s vu|tanta | sota |a |ní|uenc|a de| pensament
postmodern en |es c|enc|es humanes | soc|a|s. e|s mus|cò|eos | etnomus|cò|eos
coní|u|r|en sobre aquesta prob|emàt|ca. La Soc|etat Ñord-amer|cana de
Mus|co|oo|a. per exemp|e. convocar|a |`any 1989 una sess|o monooràí|ca
centrada en temes de mús|ca | oenere. |a qua| es cons|dera un punt d`|ní|ex|o
|mportant en |a denom|nada m0s|cc|co|a /em|||s|a. Serà a part|r d`aquest
moment quan e|s estud|s de mús|ca | oenere an|ran mes en||à de |a descr|pc|o
de |es act|v|tats. est||s | dom|n|s d`homes | dones en |a pràct|ca mus|ca|.
Les quest|ons entorn de| oenere posaran de re||eu. d`aqu| endavant. e|
desequ|||br| de |es d|cotom|es t|pus íemen|-mascu||. pr|vat-púb||c. natura|esa-
cu|tura. pass|v|tat-act|v|tat. etc.. | contr|bu|ran a denunc|ar |a repress|o d`|dent|tats
a |es qua|s no es recone|x|a un dret p|e d`express|o. D`aquesta epoca provenen
|es |dees que hem c|tat anter|orment. a part|r de |es qua|s comencaran |es
denúnc|es sobre e| caràcter androcentr|c de |a h|stor|ooraí|a | es promouran
||n|es de recerca que contrad|uen |`essenc|a||tzac|o d`uns estereot|ps de
oenere d|cotòm|cs | r|o|ds.
Un de|s |ntents amb mes ex|t en un pr|mer moment íoren e|s estud|s que
re|ac|onaven quest|ons de oenere amb |a h|stòr|a de |a mús|ca. resseou|nt
|a documentac|o de í|oures íemen|nes de |a |nterpretac|o o de |a compos|c|o
que hav|en restat soterrades per una h|stor|ooraí|a esb|a|xada. Mo|ts d`aquests
estud|s cons|st|en a acumu|ar proves documenta|s que constatess|n
|`ex|stenc|a de compos|tores ob||dades. redescobr|nt |a seva obra | |a
seva ex|stenc|a | recuperant |a seva producc|o. L`object|u íonamenta| era
íer púb||ques |es seves obres | b|ooraí|es per equ|parar-|es a|s seus co||eoues
mascu||ns. Per exemp|e. a|ouns estud|s de Ñancy Pe|ch aporten |níormac|o
exhaust|va sobre |`entorn | |es act|v|tats mus|ca|s de í|oures com C|ara
Schumann (1985) o Fanny Hense| (1991). | ens descobre|xen |es seves
carreres proíess|ona|s | |a manera en que es ve|e así|x|ada |a seva creat|v|tat
| e| seu recone|xement púb||c. Però ma|orat |a ut|||tat d`aquestes "h|stòr|es
para||e|es". seou|m pensant que |`estrateo|a mes product|va no es aque-
||a que nomes denunc|a |a d|scr|m|nac|o. s|no |a que ens condue|x a
|`observac|o de que s`h| amaoa darrere. Com ens ensenya Marc|a Herndon
243
(1990). s| be es obv| que e| oenere es un cond|c|onant íonamenta| en |a
mús|ca. e| seu estud| no haur|a de cons|st|r s|mp|ement a descr|ure e|s
terrenys. est||s | t|pus d`|nterpretac|o t|p|cs de mús|cs | mús|ques. s|no a
aconseou|r centrar |es quest|ons de oenere com una estrateo|a metodo|òo|ca
que ens permet| exam|nar prob|emes | |nterre|ac|ons des d`un nou punt
de v|sta. D`aquesta manera podrem arr|bar a descobr|r com aquests
| tants d`a|tres! bu|ts h|stor|ooràí|cs han cond|c|onat e|s cànons de |a
h|stòr|a de |a mús|ca | |`absenc|a de veus maro|nades en |a seva escr|ptura.
Mes en||à d`aquests assa|os que |ntenten compensar |`amnes|a h|stòr|ca.
se s|tuen |es anà||s|s centrades en |a recerca de |a d|íerenc|a | aque||s que
podem cons|derar ja pròp|ament com a estud|s cr|t|cs de oenere. La oran
d|í|cu|tat de|s projectes or|entats vers e| recone|xement de |a d|íerenc|a
rad|ca en |a d|í|c|| ap||cac|o d`un de|s pr|nc|pa|s |nstruments de| íem|n|sme:
|`anà||s| de |es s|on|í|cac|ons verba|s. Destr|ar |es s|on|í|cac|ons de |a mú-
s|ca. cons|derada sov|nt com un art sense cont|nout concret. es una tas-
ca de comp||cada. E| pr|nc|pa| object|u de|s estud|s cr|t|cs de oenere |
mús|ca es posar de re||eu e|s mecan|smes de construcc|o de |es |matoes
de| íemen| | e| mascu||. Per a|xò. en e|s darrers anys. e|s corrents mes
|mportants en aquest camp han centrat |a seva atenc|o en una oran var|etat
de propostes. Entre e||es ca| destacar |es anà||s|s de |a mús|ca com a
d|scurs de oenere o |a desconstrucc|o de |es |matoes a |a manera com
ho ía Susan McC|ary (1991). o |`anà||s| de|s cond|c|onaments de oenere
ana||tzats conjuntament a a|tres íenòmens d`express|o de |a d|íerenc|a com
e| que trobem a un de|s |||bres coord|nats per Puth So||e (1993). S| desv|em
|a m|rada cap a |a mús|ca popu|ar e| pop | e| rock. per entendre`ns.
trobarem tambe |a corresponent co||ecc|o d`h|stòr|es | assa|os que m|-
ren de recompondre e|s bu|ts h|stòr|cs de|xats per |a |nv|s|b|||tat de |es
dones a |`escena mus|ca|. Tanmate|x. |es or|entac|ons mes enr|qu|dores
en aquest camp tambe ens arr|ben de|s |ntents per en||acar perspect|ves
cr|t|ques amb |a h|stòr|a de| rock.
Lectures de gènere en la música pop-rock
S|mon Fr|th | Anoe|a McPobb|e
2
. per exemp|e. ana||tzen |es |matoes de
oenere en e| rock com un m|tjà d`express|o que pot arr|bar a transmetre
|es noc|ons mes convenc|ona|s de mascu||n|tat | íem|n|tat entre e|s ado|escents.
2 Fr|th | McPobb|e tenen d|versos textos pub||cats sobre e| tema. |nd|v|dua|ment | conjuntament.
Entre a|tres podeu veure: Fr|th | McPobb|e (1978). McPobb|e (1980). Fr|th (1981)
244
A part|r de |`observac|o de|s m|ssatoes sexua|s que es troben a|s textos
de |es cancons. a |es posades en escena | a|s d|scursos para||e|s que
envo|ten |a pròp|a mús|ca. ambdos autors ana||tzen |es re|ac|ons entre
|`amb|ou|tat de |es íronteres de oenere | |a mús|ca a traves de |`exp|otac|o
de |`amb|va|enc|a sexua|. de |es í|oures andròo|nes | d`a|tres |matoes poc
convenc|ona|s. És per a|xò que S|mon Fr|th |ns|ste|x que |es quest|ons que
ca| p|antejar-se no son tant |es re|ac|onades amb |ndaoac|ons sobre |a
natura|esa de| sexe. com aque||es que ens aporten |níormac|o sobre |es
seves representac|ons | en |a manera com aquestes treba||en per descr|ure
| constru|r sent|ments. Entre d`a|tres conc|us|ons. de|s seus treba||s sort|ran
reíutac|ons a| c|àss|c aroument que eníronta una h|potet|ca pass|v|tat íe-
men|na a |`escena de| rock envers una act|tud mascu||na mo|t mes act|va.
a part|r de |`observac|o de |a |mportànc|a que te en |a mús|ca popu|ar e|
consum mus|ca|. on pot rastrejar-se una s|on|í|cac|o sexua| tant potent com
|a que oíere|xen |es |matoes extretes de |a seva producc|o (Fr|th 1981).
Juntament amb |a pro||íerac|o de recerques sobre |es subcu|tures urbanes
que s`ed|taren a í|na|s de|s anys setanta. van anar apare|xent un seou|t
d`estud|s que |ntentaven re|ac|onar |a quest|o de| oenere en aquests orups
amb e| íet mus|ca| (Pohko| 1979. McPobb|e | Garber 1979). Aquest íet ha
estat una constant í|ns a|s nostres d|es. tot | que a|s anys vu|tanta | noranta
e|s temes d`|nteres apare|xen mo|t mes d|vers|í|cats. Sense cap àn|m de
ser exhaust|us podem c|tar. per exemp|e. treba||s sobre |es re|ac|ons que
s`estab|e|xen entre e| oenere | a|ouns oeneres mus|ca|s concrets (Chr|stenson
| Peterson. 1988): assa|os que ana||tzen |a |matoe | e| paper de |es dones
en |a mús|ca popu|ar a part|r de mov|ments puntua|s com e|s de |es P|ot
Grrr|s (Gott||eb | Wa|d 1994): o estud|s sobre e|s coní||ctes entre oenere
| etn|c|tat en terrenys tan coní||ct|us com e| rap (Pose. 1994).
S| centrem |a m|rada en e| nostre pa|s. poc permeab|e í|ns ía pocs anys
a|s sons de| terratremo| cu|tura| que suposà |a |rrupc|o de| íem|n|sme a|s
corrents academ|cs ortodoxos. |es consequenc|es d`aque||s d|scursos |
actuac|ons cr|t|ques amb |`estatus mascu|| dom|nant han tr|oat mo|t a arr|-
bar. E| retard en |`absorc|o de |ectures ana||t|ques de |`escena | de|s ro|s
de oenere que c|rcu|en pe|s d|íerents camps mus|ca|s ha contr|bu|t en oran
mesura que |`exc|us|o de |es dones a |`escena mus|ca| en oenera| | a |a
de| rock en part|cu|ar s`hao| perpetuat pràct|cament í|ns a|s nostres d|es.
Lentament. sobre e|s escenar|s |. amb mo|ta mes d|í|cu|tat. a|s centres de
poder | de presa de dec|s|ons sobre |a |ndústr|a mus|ca| | e|s m|tjans de
comun|cac|o. |es dones van obr|nt un cam| que conv|da a |a reí|ex|o | que
obre |es portes a una reco||ocac|o de |es |matoes de oenere. espec|a|ment
en e|s un|versos mes "durs" de |a mús|ca com e| ||o-|co. e| me|a| o
determ|nades mús|ques e|ectròn|ques exper|menta|s.
245
Un de|s pr|nc|pa|s prob|emes a |`hora de norma||tzar |a presenc|a íemen|-
na en e| rock espanyo| procede|x d`una percepc|o proíundament sex|sta
de |`escena mus|ca| en oenera|. Les proíess|ona|s de |a mús|ca pate|xen
un í||tre aíeo|t a |`hab|tua| duresa de |a cr|t|ca mus|ca| de| pa|s amb e|s
orups |oca|s. Ates que mo|t poques ocupen un espa| p|enament reconeout
entre |es estre||es de|s escenar|s. quan es ía reíerenc|a a í|oures íemen|nes
que destaquen com a compos|tores o |nterprets. o be semb|a que ca|ou|
jutjar-|es com a exce||ents excepc|ons cosa que |es tanca encara mes
en un apart exòt|c | maro|na|. o be ens trobem amb jud|c|s condescendents
de| t|pus: "es e| que s`espera de |a cantant d`un orup de o0|| íemen|".
"sona amb una qua||tat acceptab|e per tractar-se d`un orup de no|es". etc.
Un bon nombre de cr|t|cs de rock perpetua encara aquesta v|s|o de |es
coses. l e| prob|ema no rau en e| íet que |es cr|t|ques |es redact|n homes
o dones tot | que aquestes estan en c|ara m|nor|a arreu de| pa|s. s|no
en e| íet que e| cànon de reíerenc|a es em|nentment androcentr|c | que
|`escena es mesura per un sedàs d|íerent seoons es juto| orups mascu||ns
o íemen|ns. com s| aquests ú|t|ms íoss|n |ncapacos de suportar e| mate|x
n|ve|| d`ex|oenc|a. L`absenc|a de dones en e| contro| de |a cr|t|ca mus|ca|
es ap||cab|e a| conjunt de|s m|tjans de comun|cac|o. | es encara mes destacab|e
s| ens í|xem en un med| mus|ca| emeroent en e|s darrers anys. e|s cana|s
mus|ca|s de te|ev|s|o. a traves de|s qua|s |a mús|ca en |matoes es propa-
oa mu|t|p||cant |a seva presenc|a a |a pet|ta panta||a.
La imatge de les dones
E| v|deoc||p com a suport v|sua| per a| trad|c|ona| íormat de| s||o|e promoc|ona|
ha íet un avanc espectacu|ar a| ||aro de |a darrera decada. para||e|ament
a |a |mp|antac|o oenera||tzada de|s cana|s temàt|cs |nternac|ona|s espec|a||tzats
en mús|ca popu|ar a| pr|nc|p| amb e|s cana|s bàs|cs de |`MTv | |a vlvA.
però actua|ment amb una subd|v|s|o espec|í|ca mo|t acurada. S| ens posem
a ana||tzar quest|ons com |`express|o de|s constructes de oenere a tra-
ves de |a mús|ca. no podem passar per a|t e|s m|tjans de comun|cac|o
de masses amb |a te|ev|s|o a |a pr|mera í||a de|s nostres |nteressos
com a e|ements íonamenta|s en aquests processos de í|xac|o. recreac|o
| neooc|ac|o de |es |matoes de oenere.
Ja hem v|st anter|orment com |a mús|ca es capac d`aportar cont|nout concret
a |es |matoes de oenere que |a soc|etat ha deí|n|t com a acceptab|es |
correctes. Per una banda ho aconseoue|x reí|ect|nt aquestes cateoor|es
cu|tura|s en m|ra||s com ara e|s v|deoc||ps mes convenc|ona|s de| pop
ado|escent. | per una a|tra. íac|||tant un nou terreny per a |`express|o | neooc|ac|o
d`|matoes de oenere a|ternat|ves. |es qua|s es van obr|nt pas entre |a vasta
246
oíerta v|deomus|ca| de |es dues darreres decades. Hem v|st tambe que
per entendre una determ|nada escena mus|ca| es |mportant observar e|s
moments mus|ca|s perque aquests ens proporc|onen un context |dea| per
observar a| "correcte" manten|ment de|s atr|buts de oenere í|xats. A|x|. s|
|es d|íerents oe|/c|ma|ces | e|s comportaments assoc|ats a |a mús|ca
contr|bue|xen a manten|r |es d|íerenc|ac|ons entre sexes en un s|stema soc|a|
determ|nat com aí|rma Sark|ss|an (1992). en |`àmb|t de |a mús|ca popu|ar
ca|drà aíeo|r a| s moments de| concert o de | a |a/e. | es escenes
representades a|s v|deoc||ps com a moments de reproducc|o re|terada
de |a representac|o.
En |a creac|o de|s c||ps pensats per a |a te|ev|s|o. |es |matoes de oenere
tenen un veh|c|e |mm|||orab|e de í|xac|o | promoc|o. ates que |es po||t|ques
de prooramac|o tenen tambe mo|t d`|deo|oo|a: que es proorama | que no
es proorama son quest|ons que no es ou|en ún|cament per un cr|ter| estet|c.
A|s pr|mers anys d`em|ss|o de |`MTv. per exemp|e. |a d|recc|o de |a cade-
na va rebre |ncomptab|es acusac|ons de rac|sme per |a "b|ancor" de| seu
cr|ter| prooramador. Les acusac|ons es d|sso|dr|en |entament amb |`emeroenc|a
de oeneres "neores". com ara e| rap. m|tjancant un proces de c|e0ame||
que es ouanyà |a major|a b|anca. | amb pet|tes ajudes com |a |n|c|at|va de
potenc|ar des de |a cadena orups aíroamer|cans at|p|cs pensem en e|s
|ea/|es L|v|no Co|our. Un cop so|uc|onada |a d|scr|m|nac|o etn|ca amb
e| tr|omí de|s orups rapers. es íeren mes í|aorants a|tres. com |a d|scr|m|nac|o
de oenere. aoreujada pe| to marcadament masc||sta de| mon de| ||o-|co
a|menys í|ns a |`arr|bada de|s orups íemen|ns de rap de|s noranta.
Acusar |a po||t|ca de |`MTv de sex|sta ha estat una pràct|ca hab|tua|. sobretot
en aque||es anà||s|s que no han aí||at oa|re |es seves |nterpretac|ons | preíere|xen
veure e| cana| com un tot mono||t|c | un|íorme. e| qua| ca| combatre en
nom de |a just|c|a soc|a| (| mus|ca|). Però ca| destacar que tambe ex|ste|xen
|ectures ben acurades que destaquen e| seu paper |mpu|sor de carreres
íemen|nes. L|sa Lew|s (1993). per exemp|e. quan estud|a e|s pr|mers anys
d`em|ss|o d`MTv que comencà a emetre e| 1981. observa com aque||s
|n|c|s comportaren un auoment |mmed|at de |es vendes de |es |nterprets
promoc|onades per |a cadena. Per pr|mera veoada entraren de cop un
orapat de dones en |es |||stes d`ex|ts de vendes: C|ndy Lauper. Madonna.
T|na Turner... Lew|s demostra tambe com. a| mate|x temps. |`apar|c|o de
|`MTv aconseou| auomentar en mo|t poc temps |`aud|enc|a íemen|na ado|escent.
atra|ent amb e| o|amc0| | |a |matoe a|ternat|va de|s nous personatoes íemen|ns
una part |mportant de |`aud|enc|a a |a qua| estava proporc|onant nous va|ors
de oenere que |es no|es mes joves pod|en adaptar | aprop|ar-se.
247
La manca d`estud|s sobre |a te|ev|s|o mus|ca| a| nostre pa|s ía encara |mposs|b|e
ca||brar |a seva |ní|uenc|a sobre |es aud|enc|es |oca|s. Semb|a que des de
ía uns anys e|s proorames mus|ca|s a |es cadenes oenera||stes | |a mú|-
t|p|e oíerta temàt|ca es van íent un ||oc a |es panta||es d`arreu e| pa|s. | e|s
v|deoc||ps promoc|ona|s son ja una pràct|ca conso||dada entre e|s orups
|oca|s. Però. tot | a|xò. res no ens ía pensar encara que est|ou|n apare|xent
a|ternat|ves rad|ca|s a|s d|scursos de oenere heoemòn|cs. n| semb|a que
|es estrateo|es de |es d|scooràí|ques per captar aud|enc|es íemen|nes
ado|escents vao|n oa|re mes ||uny de |`exp|otac|o de| tòp|c aroument de
vendre |a cantant com "|a teva m|||or am|oa". E| que s| que es ía pa|es es
|a prooress|va |ncorporac|o de |es dones a |`escena | a ||ocs de responsab|||tat
en |a oest|o mus|ca|. S| |a sens|b|||tat de|s |nvest|oadors acompanya aquesta
evo|uc|o. |entament podrem anar escat|nt |es |ncòon|tes que |es equac|ons
oenere-mús|ca popu|ar ens p|anteoen en |`anà||s| de |a producc|o mus|ca|
de| pa|s.
Coda
loua| que e| oenere. totes |es cateoor|es amb |es qua|s ordenem e| nostre
entorn soc|a| tenen un sent|t | un camp de bata||a en e| terreny mus|ca|.
E|s sent|ments de pert|nenca etn|ca. |es c|asses soc|a|s. e|s e|ements que
cohes|onen e|s orups d`edat. etc.. son íactors que coní|ouren |a nostra
rea||tat. en s|ouem consc|ents o no. Entrar de cap en e|s terrenys mes
coní||ct|us de |a mús|ca. entesa com una part íonamenta| de |a nostra cu|tura.
ens pot proporc|onar |mportant |níormac|o no tan so|s sobre |es pràct|ques
mus|ca|s. s|no tambe sobre e| conjunt de |`ordenac|o soc|a|. Quan mes
paradoxa|s | sorprenents son e|s íenòmens que ana||tzem. mes |níormac|o
podrem extreure`n. l a|xò no vo| d|r que ens ||m|tem a observar |es rareses
o mov|ments maro|na|s d|ns |`amp|| un|vers mus|ca| en e| qua| estem |mmersos:
ana||tzar íenòmens com e|s mov|ments mass|us de íans que creen xarxes
|nternac|ona|s de suport a determ|nats cantants o orups mus|ca|s. o end|nsar-
nos en e| íunc|onament de|s m|tjans de comun|cac|o | de |es potents |ndústr|es
que suporten |`apare|| med|àt|c | promoc|ona| de| pop. son camps d`estud|
tot just encetats | a |`espera d`una recerca |nterd|sc|p||nàr|a | r|oorosa.
248
Bibliografia
CHPlSTEÑSOÑ. Peter | Peterson. Jon. 1988. Ge||e a|o Ge|oe| || ||e S||0c|0|e
c/ V0s|c ||e/e|e|ces. Commun|cat|on Pesearch. 15(3): 282-301
FPlTH. S|mon | McPobb|e. Anoe|a. 1978. Pcc| a|o Se·0a|||/. ln: Fr|th. S|mon
| Goodw|n. Andrew (eds.). 1990. On Pecord: Pock. Pop and the Wr|tten
Word.Ñew York: Pantheon Books
FPlTH. S|mon. 1981. Sc0|o F//ec|s. Yc0||. |e|s0|e. a|o ||e |c||||cs c/
Pcc|´|´Pc||. Ñova York: Pantheon Books
GOTTLlEB. Joanne | Wa|d. Gay|e. 1994. Sme||s |||e 7ee| So||||. P|c| G||||s.
Pevo|ut|on and Women |n lndependent Pock
HEPÑDOÑ. Marc|a. 1990. 5|c|co/ a|o C0||0|e. V0s|c. Ge|oe|. |c.e| a|o
/mo|o0||/. ln: Herndon. M. | Z|eo|er. S. (eds.). Mus|c. Gender. and Cu|ture.
W||he|mshaven: F|or|an Ñoetze| ver|ao
McCLAPY. Susan. 1991. Feme|||e F|o||os. V0s|c. Ge|oe|. a|o Se·0a|||/.
M|nnesota | London: Un|vers|tat de M|nnesota Press
McPOBBlE Anoe|a. 1980. Se|||||o /ccc0||s .||| S0oc0||0|es. A Fem|n|st
Cr|t|que. ln: Fr|th. S|mon | Goodw|n. Andrew (eds.). 1990. On Pecord: Pock.
Pop and the Wr|tten Word. Ñova York: Pantheon Books
McPOBBlE. Anoe|a | Garber. Jenny. 1979. Vaoc|e| || oe| S0o|0||0|e|.
ln: C|arke. C. | Honneth. A. (eds.). Juoendku|tur a|s W||derstand. M|||eus.
P|tua|e. Provokat|onen. Frankíurt am Ma|n: Synd|kat
MAPTl. Josep. 1998. V0s|ca / oe|e|c e|||e |cs |c/e|es oa|ce|c|eses. Actas
de| ll Conoreso de |a Soc|edad lber|ca de Etnomus|co|oo|a. ed|tades per
Lu|s Costa. Sant|aoo: S|bE. 117-136
PElCH. Ñancy B. 1985. C|a|a Sc|0ma||. ||e /|||s| a|o ||e Acma|.|||aca.
Ñova York: Un|vers|tat de Corne|| Press
PElCH. Ñancy B. 1991. 7|e |c.e| c/ C|ass. Fa||/ |e|se|. ln: Todd. Larry
(ed.). Mende|ssohn and h|s Wor|d. Pr|nceton. ÑJ: Un|vers|tat de Pr|nceton
Press
POHKOL. Br|o|tte. 1979. Pcc|/|a0e|. Pe|nbeck be| Hamburo: Powoh|t
249
POSE. Tr|c|a. B|ack Ño|se. Pao V0s|c a|o 5|ac| C0||0|e || Cc||emoc|a|/
/me||ca. Hanover | London: U|vers|tat de Wes|eyan Press
SAPKlSSlAÑ. Maroaret. 1992. Ge|oe| a|o V0s|c. ln: Myers. H. (ed.)
Ethnomus|co|ooy. An lntroduct|on. London: Macm|||an Press. 337-348
SOLlE. Puth (ed.) 1993. V0s|cc|co/ a|o D|//e|e|ce. Gender and Sexua||ty
|n Mus|c Scho|arsh|p. Berke|ey: Un|vers|tat deí Ca||íòrn|a Press
250
251
El lloc des dels marges.
Música i identitats juvenils
Possana Peou|||o
Sc| escasas |as /|as e·o|co|a|c||as oe |as c|a/es oe |a /|oa mcoe||a.
|a |e|ac|c| oe|sc|a| cc| |a |ec|c|co|a. e| c||e / |a |e|e/|s|c| (e| accesc
mas|/c. |0|ca oe|sc|a||zaoc¹. |a m0s|ca (e| |eo|s||c mas ||meo|a|c /
e·|e|o|oc oe |a se|s|o|||oao cc||emoc|a|ea¹.
/ |a |||e|a|0|a. e| |e||||c||c c|as|cc...
Ca||cs Vc|s|/a|s (2000¹
/ meo|oa o0e se o|/e|s|/|ca e| me|0 oe |a mezc|a. se |||e|s|/|ca s0
/|ec0e|c|a. se s||o0|a||za| s0s cc||e||ocs / se |ace| mas |ec0||e||es.
c|c c|ece |amo|e| |a ||0s|c| oe |a a0|c-|ec|eac|c| a |a /0e||a oe |a
eso0||a. s||c|c||a /0oaz oe |a mezc|a e|||e ocs /c|0||aoes o0e se oesc0-
o|e| e| 0|a |e0||c| esc|e||ca c e| e| mc|||c| oe |a ccmo0|aoc|a. |||e|s|-
oaoes o|0oa|es ac0/aoas e| e| ||s|a||e. ccmoe|e||ac|c|es oe||/e||cas o0e
|c o0eoe| se| cc|me|s0|aoas oesoe |||o0| |0oa| ce|||a|. oe|meao|||oaoes
o|c/|sc||as oe |as o0e |ao|e |eo|esa ||cc|0me a s0 casa. e| /||. /c|0||ao
oe a0|co|co0c||se e| c||a ||/|e·|c| oe| e|e||c |e|c||c. a||| oc|oe |cs o0s|cs
sc| mas camo|a||es. |as oe|soec||/as mas cao||c|csas.
|cs o|cses mas mc||a|es?
Va|||| |coe||a/| (2000¹
La mús|ca. |a par|a. |`aparenca estet|ca | |es re|ac|ons amb |a tecno|oo|a
son e|xos c|au per entendre e|s processos de const|tuc|o de| |c en |a
modern|tat tardana. Es tracta de ||ccs. en e| sent|t donat a aquest concepte
per M|che| de Certeau (1996). d`a|ta dens|tat. tant s|mbò||ca com estruc-
tura|. que s`han const|tu|t en modes. mo|t |mportants. d`|dent|í|cac|o | de
d|íerenc|ac|o en soc|etats que ass|ste|xen tant a| canv| h|stòr|c o reconí|ourac|o
de|s d|spos|t|us pr|nc|pa|s de soc|a||tzac|o |a íam|||a | |`esco|a. pr|nc|pa|ment
com a| deb|||tament de|s espa|s d`|ncorporac|o | |nteracc|o soc|a|. En tant
que pràct|ques. |a mús|ca | |a par|a. |`estet|ca | |es re|ac|ons amb |a tecno|oo|a
operen avu| com a marcadors cu|tura|s de |es |dent|tats. espec|a|ment.
encara que no de manera exc|us|va. en |`àmb|t de |es cu|tures juven||s. A|
252
terr|tor| d`aquestes pràct|ques. en |a írequentac|o | acces a|s seus cod|s.
reo|es | a |es seves d|verses s|mbo|oo|es |mp||cades. es te|xe|xen v|nc|es
íonamenta|s entre e| |c | e| |csa|||es. Aqu|. e| mon com a exper|enc|a subject|va
adqu|re|x e| seu sent|t soc|a| per |a (co)presenc|a d`un(s) a|tre(s) que. "|oua|s"
| "d|íerents". s|mbo||tzen e|s r|tus d`obertura | c|ausura que d|nam|tzen |es
|dent|tats soc|a|s |. oarante|xen. a| mate|x temps que |mposs|b|||ten. paradoxes
de |a |dent|tat. |`ex|stenc|a de| jo.
En aquestes pào|nes em proposo reí|ex|onar. a part|r de |a |nvest|oac|o
emp|r|ca. a| vo|tant de| v|nc|e s|on|í|cat|u entre |es |dent|tats juven||s | |a
mús|ca. en e| context d`una o|oba||tzac|o que de manera |nexorab|e ha anat
operant una "transversa||tzac|o" de|s espa|s en e|s qua|s es construe|xen.
conv|uen | s`expressen |es |dent|tats soc|a|s. E| que |ntento apuntar amb
aquesta ú|t|ma |dea es que avu| |es pràct|ques cu|tura|s es mouen | s`a||menten.
s|mu|tàn|ament. en mú|t|p|es p|ans que van de |`àmb|t |oca| a| o|oba| | desaí|en
|es noc|ons trad|c|ona|s d`espa|. v|ncu|ades a |a |dea d`un ||oc oeooràí|cament
de||m|tat. En a|tres parau|es. a part|r de| seou|ment de |es |dent|tats juven||s
en e|s seus arre|aments emp|r|cs | de |a seva prob|emat|tzac|o concep-
tua|. proposo pensar |a mús|ca com un ||cc. mentre que e|s emp|acaments
proposo pensar-|os com a o|àc||o0es
1
. Ño es en aquest sent|t |a pràct|ca
espac|a||tzada per exemp|e joves mex|cans en |a seva re|ac|o amb |a
mús|ca aroent|na. nord-amer|cana o jama|cana e| que |nteressa ana||tzar
aqu|. s|no e| mode amb que |es mús|ques juven||s han arr|bat a donar
íorma a| que de manera metaíòr|ca podem anomenar |ac|c|s |0/e|||s. seou|nt
|a ja c|àss|ca aportac|o d`Anderson a| vo|tant de |es comun|tats |mao|nàr|es
(Anderson. 1983). cosa que |mp||ca m|rar d`acostar-se a|s processos que
aorupen | donen sent|t a |es |dent|tats cu|tura|s | superar |a |dea de pert|nences
terr|tor|a|s |/o nac|ona|s.
E| terr|tor|. per |a seva banda. operar|a cada veoada menys com a espa|.
en e| sent|t ooííman|à d`escenar|. | mes com a "pràct|ca": es a d|r. e| ||oc
1 Un pr|mer esbos d`aquesta |dea e| va|o íormu|ar a| presentar e| |||bre O/e ccmc /a. Pe-
c0e||c oe| |cc| 7||0a|e|se. coord|nat per Jose Manue| va|enzue|a | G|or|a Gonzá|ez. va
ser |a |ectura de|s cap|to|s d`aquest |||bre. escr|ts per d|íerents autors amb mo|t d|verses
b|ooraí|es | ||aroues converses amb Anoe| Qu|ntero (C|0cc). autor de Sa|sa. saoc| / cc|-
||c|. e| que em va acabar per convencer de que e| rock. en aquest cas. es de|xava pensar
mo|t mes com un ||cc. s| be mòb||. |nestab|e | mo|tes veoades eí|mer. que operava com a
ancoratoe per a|s actors |nvo|ucrats (productors. c|rcu|adors. consum|dors) | oenerava
so||dar|tats. sent|t de pert|nenca. s|mbo|s. que transcend|en o superaven e|s marcs de||m|tab|es
d`una |oca||tzac|o espac|a||tzada.
253
adqu|r|r|a e| seu sent|t mentre s`exper|menta com a ||oc pract|cat (De Certeau.
1996). La h|pòtes| p|antejada es ||avors que. en |a re|ac|o mús|ques/cu|tures
juven||s. |`espa| e| cos. |a casa. e| carrer. |a c|utat. e| mon. |es autop|stes
de |a |níormac|o |mporta en |a mesura que es pract|ca de maneres
d|íerenc|ades. |a d|vers|tat "pract|cada" de |es qua|s es basa en e| conjunt
de representac|ons. s|mbo|s. va|ors que provenen d`àmb|ts que no po-
den conten|r-se en |a |dea de "|oca||tzac|o". A|x|. per exemp|e. e| cos que
canta | a| qua| es canta s|on|í|ca menys per |a seva |nscr|pc|o oeooràí|ca
que per |a seva adscr|pc|o a un un|vers de sent|t que no pot í|xar-se en un
emp|acament determ|nat: e| carrer que es descr|u | que s`hab|ta amb mús|ca
de íons pot ser |`espa| de |`amor. de |`|nd|v|dua||sme o d`una v|o|enc|a que
no admet coordenades oeooràí|ques: es a d|r. no es tracta de|s carrers
de Caracas. de Boootà o de |a C|utat de Mex|c. encara que se`n par||.
s|no de|s "carrers" d`una c|utat que es v|u amorosament o v|o|entament.
l mes en||à. |a mús|ca es e| ||oc | |a c|utat es |a pràct|ca: |a c|utat de| bo|ero
es una de mo|t d|íerent a |a c|utat de| |eooae o de| ||o |co | e|s seus
pract|cants s`h| recone|xen |a c|utat host|| de| |eooae. |`exc|oent de| ||o
|co. |a nostà|o|ca de| bo|ero. des de marcs mo|t mes comp|exos que
e|s de |`|mperat|u terr|tor|a|.
Les cateoor|es de "repertor|" domest|c. reo|ona|. a|o|c. encunyades
des de |`econom|a po||t|ca de |es |ndústr|es cu|tura|s (Yúd|ce. 1999). s| be
permeten una |ectura íasc|nant des de |a |òo|ca de |a |ndústr|a cu|tura|.
resu|ten |nsuí|c|ents per entendre que mes en||à de |a re|ac|o "oíerta-de-
manda". "oeneres-oustos". |es cu|tures juven||s han te|x|t una trama de
re|ac|ons comp|exes que no es de|xen contar s| no es a traves de |es
maneres en que | es mús| ques han obert nous modes de (auto |
hetero)recone|xement. ajudades en aquesta tasca pe|s c|rcu|ts |níorma|s |
e|s nòmades que desaí|en |a oeopo||t|ca. com Manu Chao. Sota aquesta
perspect|va. cque s|on|í|ca que. mentre que Co|òmb|a "consume|x" e| 30%
de| seu repertor| domest|c eníront d`un 45% de| repertor| reo|ona|. a Mex|c
es venou| un 20% de| repertor| reo|ona| davant d`un 47% de| domest|c |
que e| pa|s amb mes vendes (38%) de repertor| a|o|c s|ou| |`Aroent|na
(Yúd|ce. 1999:197)? S| be es cert que avu| d|a es |mposs|b|e presc|nd|r
d`aquest t|pus d`anà||s| | que. estrateo|cament. no es pot deíuo|r e| íet que
e| mercat està operant. per |a v|a de|s íets. com un oroan|tzador de |a
|dent|í|cac|o | d|íerenc|ac|o cu|tura|. no es menys cert que h| ha un conjunt
de processos que s`escapen a |a |òo|ca untada de| mercat o be que.
prec|sament a part|r de| mercat. es oeneren mov|ments que e|s s|smòoraís
mercant||s no detecten. Mes en||à de |a í|rma de d|scos. Manu Chao es
espanyo|?. írances?: o Bob Mar|ey es per a|s jovens |az|ecas mex|cans
o e|s |as|a||cs porto-r|quenys (Peou|||o. 2000) producte de| "repertor| a|o|c"?
La resposta es comp|exa.
254
Nosaltres... que ens estimem tant
2
Tots estaven c|tats per a |es deu de| mat| | cada un d`e||s hav|a estat se|ecc|onat
per |a seva adscr|pc|o a una matr|u |dent|tàr|a c|arament deí|n|da | pert|nent
d`acord amb e| que ens proposàvem d|scut|r: |a re|ac|o de certes |dent|tats
juven||s amb |a mús|ca. En e| orup de d|scuss|o h| hav|a representat e|
mov|ment o0||. e| mov|ment oòt|c. e| |ec||c (o e|ectròn|c). e| mon de|
|eooae | |`escena o|0oe|a. Express|ons |dent|tàr|es amb |es qua|s hav|a
t|nout una exper|enc|a prev|a | ||aros per|odes de treba|| etnooràí|c. cosa
que permet|a un cert mane|o de|s cod|s "nad|us" de cada un de|s joves
que aque|| mat| co|nc|d|r|en en un espa| tancat de |a un|vers|tat. a| qua|
oenerosament hav|en acceptat ass|st|r. Pesu|tava d|í|c|| dec|d|r qu|n t|pus
de detonant
3
ca||a ut|||tzar per |nstaurar e| orup de d|scuss|o. Una poes|a?
Una íotooraí|a? Era ev|dent que e| tema mere|x|a |a ut|||tzac|o de mús|ca.
Però. com es ía una se|ecc|o sense aíectar e|s "oustos" tan d|íerenc|ats
de|s part|c|pants. o en a|tres parau|es. com es pot m|rar de no "oíendre"
|es sens|b|||tats d`aque||s que hav|en demostrat que |a mús|ca era per e||s
a|ouna cosa mes que un estat d`àn|m o un passatemps. Despres d`una
ava|uac|o | una ponderac|o acurada. |a dec|s|o va ser ut|||tzar un bo|ero.
suí|c|entment coneout | a| mate|x temps suí|c|entment "a||unyat" de|s terr|tor|s
|dent|tar|s d`aque||s joves. Aquesta aposta ten|a dos avantatoes: permetr|a
oenerar |es cond|c|ons per co||ocar e| orup en s|tuac|o d|scurs|va | a| mate|x
temps |ntrodu|a. d`entrada. e| prob|ema de |`educac|o sent|menta|. "Ño-
sotros". de| compos|tor Pedro Junco Jr. | convert|t en ex|t en |a |nterpretac|o
d`Eyd|e Gorme | Los Panchos. va ser |a canco se|ecc|onada. La aposta
va resu|tar.
Quan e|s acords de| íamos bo|ero van sonar. e|s somr|ures d`estupor | a|
mate|x temps còmp||ces no es van íer esperar. E|s s|s homes | |`ún|ca
dona de| orup van donar ev|dents mostres de recone|xer |a canco. La
d|scuss|o va comencar. Tres van ser |es íormes íonamenta|s de co||ocar-
se davant de| bo|ero: des de |a íam|||a. des de |a trad|c|o | e| íet popu|ar
| des de|s estats an|m|cs. En |a d|scuss|o va quedar c|ar que. per a|s
2 En aquest apartat es presenta una anà||s| parc|a| d`un orup de d|scuss|o. d|spos|t|u metodo|òo|c
que exp|ora representac|ons a part|r de| proces d|scurs|u d`un orup.
3 A| orup de d|scuss|o s`ut|||tza amb írequenc|a un text cu|tura| (una íotooraí|a. una poes|a.
un so. etc.) que actua com a detonant. Serve|x per co||ocar e|s part|c|pants en un mate|x
reo|stre d`arrencada | íac|||tar a|x| |`|n|c| de |a d|scuss|o. Per a mes deta||s. veoeu P. Peou|||o
(1998b)
255
part|c|pants. mes en||à de |es d|íerenc|es entre matr|us d`|dent|tat. e| bo|e-
ro era un t|pus de mús|ca que e|s co||ocava amb |es seves exper|enc|es
pr|màr|es en re|ac|o amb |a mús|ca. E| bo|ero era |a mús|ca de|s pares.
però era tambe |a mús|ca de Mex|c | L|at|noamer|ca. mús|ca d`un temps
passat | d`|nnocenc|es perdudes. Peo|stre íonamenta| de |a so|edat con-
trar|ada. Per a aquests joves. e| bo|ero no era |a mús|ca de |`amor. s|no
de| desamor. de| desacord. lmposs|b|e. van d|r | van co|nc|d|r. que |`amor
es de|xes avu| contar (| sent|r) a traves de| bo|ero.
La mús|ca es una exper|enc|a cu|tura| e|s pr|mers acords de |a qua| estan
d|rectament v|ncu|ats a| orup íam|||ar. Ño obstant a|xò. |`autor|tat de|s pa-
res en |a deí|n|c|o de|s consums pat|rà un ser|os da|taba|x a |`|ntrodu|r-se
oradua|ment |a m|crotecno|oo|a de reproducc|o. La "conso|a" entron|tzada
en e| centre de |a ||ar (| mes tard desp|acada per |a te|ev|s|o) compete|x
en s|tuac|o desavantatjosa amb |es pet|tes oravadores. m|n|components
| .a||ma|s que venen a |nd|v|dua||tzar e| consum | a íac|||tar |`exp|orac|o
d`|nterprets. oeneres. r|tmes | v|s|ons de| mon. La mús|ca representa ||avors
e| pr|mer "terr|tor| a|||berat" respecte a |a tute|a de|s adu|ts | un ||oc c|au
per a |`autonom|a de|s joves. Un proces íonamenta| s`operarà a part|r d`aquest
contacte "|||ure" amb |a mús|ca: |a recerca de repertor|s que "enoanx|n"
amb |a sens|b|||tat pròp|a. que harmon|tz|n amb |es tona||tats d`una |dent|tat
en proces de coní|ourac|o. A|xò succee|x de dos íormes bàs|ques. D`una
banda. e|s repertor|s proporc|onats per una |ndústr|a mus|ca| en expans|o.
e|s c|rcu|ts de d|str|buc|o de |a qua| son pr|nc|pa|ment |a ràd|o | |a te|ev|s|o.
Per a mo|ts joves. |a recerca s`esoota en aquest mov|ment | es |`anomenat
c|rcu|t comerc|a| e| que deí|ne|x |a seva re|ac|o amb |es mús|ques. Però.
d`a|tra banda. |es xarxes de pare||s | |a s|tuac|o soc|a| juoaran un paper
íonamenta| en |a coní|ourac|o de|s "oustos". De caracter|st|ques íortament
oreoàr|es. |es |dent|tats juven||s van a buscar | a trobar en e|s "a|tres" |a
poss|b|||tat de recone|xer-se en un nosa|tres que aí|rm| |a |dent|tat |nd|v|-
dua| | a| mate|x temps oper| com e| nuc|| de |es certeses compart|des. E|
d|scurs de|s joves pe| que ía a| cas es contundent. La mús|ca representa
mes que una tonada de íons: es tracta d`un te|x|t comp|ex a| qua| v|ncu|en
|es seves percepc|ons po||t|ques. amoroses. sexua|s. soc|a|s. En aquest
sent|t. ha de respondre a |`exper|enc|a subject|va de| mon. des de| ||oc
soc|a|:
En ese t|empo. a m| me ten|a asqueado |a mús|ca comerc|a|. para nada me sent|a
|dent|í|cado. entre rosas. í|ores. bend|c|ones. cuando en rea||dad a m| a|rededor era
una s|tuac|on tota|mente contrar|a cno? S| uno se pon|a a ver te|ev|s|on. |o que te
mostraban era una v|da que no ex|ste. te mostraban |as cosas bon|tas. Pero era a|oo
que no se daba a tu a|rededor. Yo por ejemp|o. yo soy de un barr|o...bajo...pues sa|es
a |a ca||e y como no estás vest|do b|en porque no t|enes ropa. entonces |a po||c|a te
para. te roba e| d|nero. en |a escue|a te tratan ma|...Entonces cuando de repente ||eoa
256
a m| |o que son |as |etras de| mov|m|ento punk... era una mús|ca s|ncera. era una
mús|ca que ten|a esp|r|tu. era una mús|ca que cantaba |o que yo estaba v|v|endo...
(Benjam|n. cantant de| orup hard-core punk Sed|c|on)
Que |a mús|ca "cant| e| que un està v|v|nt" s|on|í|ca. per a aquests joves.
|a poss|b|||tat de desmarcar-se respecte a certs c|rcu|ts comerc|a|s que
produe|xen e| que podr|em denom|nar m0s|ca /e||a||a | que a part|r de |a
decada de|s vu|tanta ha demostrat ser un neooc| rodo en apostar per
una recepta s|mp|e. |a conjunc|o de certs protot|ps de be||esa juven||. un
espectac|e coreooràí|c íàc|| d`|m|tar. tonades sobres|mp||í|cades | unes ||etres
que no destaquen per |a seva e|aborac|o. Pepresentants d`aquest corrent
/e||a||a ser|en. per exemp|e. e|s orups: Menudo. com a orup mascu||: F|ans.
com a orup íemen|: | T|mb|r|che. un orup m|xt. Pero. que poden d|r a una
|mmensa major|a de joves ||at|noamer|cans que v|uen en cond|c|ons de
pobresa. que exper|menten quot|d|anament |`exc|us|o | enormes d|í|cu|tats
d`|ncorporac|o soc|a|. |es mús|ques que redue|xen e|s joves a una suma
d`hormones | íe||c |nconsc|enc|a. Potser per a|xò e| mercat d`aquestes ex|toses
íormes de "creac|o cu|tura|" s`ha desp|acat de|s púb||cs joves a|s d`ado|escents
| nens.
De l’autonomització a l’insularisme
Una de |es d|scuss|ons mes comp|exes | po|em|ques entre e|s part|c|pants
de| orup de d|scuss|o va ser s| |a mús|ca era una exper|enc|a |nd|v|dua| o
co||ect|va. S| en e| consum mus|ca| s`estab|e|xen e|s pr|mers processos
d`autonom|tzac|o de| subjecte juven|| respecte a| mon adu|t | en mo|ts
casos respecte a|s c|rcu|ts comerc|a|s. es prec|sament en |a seva re|ac|o
amb |a mús|ca on e| subjecte |nd|v|dua| troba e|s v|nc|es amb una comun|tat
tant presenc|a| com s|mbò||ca. capac d`|ncorporar. mat|sar | cohes|onar
|es d|íerenc|es |nd|v|dua|s. A| tracar |a seva b|ooraí|a mus|ca|. e|s part|c|pants
de|xen mo|t c|ar que en tots e|s casos h| ha una s|tuac|o detonant que
atoroa |a certesa d`haver arr|bat. a traves d`una recerca persona|. a un
terr|tor| que es comú | co||ect|u. Pot tractar-se d`un oermà o parent oran.
d`un orup d`am|cs. d`un concert. de |`acces "acc|denta|" a un d|sc. |es
s|tuac|ons que co||oquen e|s joves en un un|vers mus|ca| que operarà. a
part|r d`aquest moment. com un marcador d`|dent|tat | un n|nxo| de pert|nenca.
l a |`operar d`aquesta manera. es d|í|c|| que e|s joves abandon|n o tan
so|s creu|n. sense prejud|c|s. e|s terr|tor|s mus|ca|s. Les íronteres que separen
aquests mons no poden ser tota|ment compreses nomes des de|s r|tmes
o e|s oeneres. en tant que aquestes d|íerenc|ac|ons tenen mo|t mes a veure
amb íonts nutr|c|es per a |a construcc|o de representac|ons sobre e| mon
| |`acc|o que amb d|mens|ons estet|c|stes. És per a|xò que e| co||ect|u |
257
a||ò que es co||ect|u resu|ten íonamenta|s en |a coníormac|o de|s c|rcu|ts
de consum cu|tura|.
Yo trataba de encontrar una expres|on que íuera más urbana. más cot|d|ana. y que
reí|ejara |o que estábamos v|v|endo y sobre todo esas oanas que yo ten|a de ver |a
v|da de una manera d|íerente. De repente me empece a c|avar
4
. a tratar de conocer
oente... Y me cayo un d|sco de una banda... e||os ten|an un proorama en Pad|o Un|-
vers|dad. que no era nada más poner mús|ca. s|no abordar temas soc|a|es. o sea
estar rea||zando eva|uac|ones. hab|ar con |a oente... (lsrae|. membre de| mov|ment
oòt|c | d`una banda mus|ca|)
La mús|ca es e| terr|tor| en e| qua| |es tens|ons. e| coní||cte. |`anoo|xa que
es der|va de| comp|ex proces d`|ncorporac|o soc|a| s`a||euoere|xen | do-
nen pas a |es pr|meres exper|enc|es so||dàr|es.
...vas crec|endo y tu mente como que se va abr|endo a nuevas exper|enc|as... cuando
estábamos en campamentos pon|amos reooae. s|empre entre nosotros. era as| como
que... hab|a una armon|a ch|da
5
entre |os que estábamos ah|. nos ||evábamos b|en...
era un momento as| como de más un|on. de re|ax. Pero sobre todo como de |a armo-
n|a que t|ene e| reooae. me v|braba ch|do y me ||enaba de paz. (Euoen|o. estud|ant
un|vers|tar|)
La mús|ca es e| ||enouatoe que veh|cu|a e|s emeroents sent|ts de| que es
soc|a|-|dent|tar| per a|s joves. |a poss|b|||tat de trencar e| tancament de |a
seva pròp|a pe||. És e| ||enouatoe que permet exp|orar e| mon | a| mate|x
temps expressar |es pròp|es va|orac|ons sobre aquest mon. La mús|ca
es ||avors e| ||oc d`|nteracc|o entre |`|nter|or | |`exter|or | per a a|ounes |dent|tats
juven||s es converte|x en e| ||oc pr|v||eo|at per conc|||ar |`espa| tòp|c e|
||oc concret | prec|s que hab|ta e| cos amb |`espa| te|etòp|c e| ||oc
||unyà. a||ò soc|a|.
4 c|a/a|-c|a/a|se: És una parau|a íonamenta| en e| soc|o|ecte de mo|ts joves mex|cans.
S|on|í|ca 'parar mo|ta atenc|o a a|ouna cosa`. S|on|í|ca tambe 'enamorar-se`.
5 c||oc-c||oa: S|on|í|ca 'be. bo. bon|c. aoradab|e`. Tambe s`ut|||tza com una íorma que expressa
acord.
258
“Pro-choice”
6
|c| 0|a ma|e|||oao ||o|e / /c|0||a||a
|c| 0|a ma|e|||oao cc|sc|e||e / sc||oa||a
||c||o|e|oc e| aoc||c
cc|oe|as a m0e||e a
m||es oe m0|e|es
a m||es oe ||cce||es.
Cc|s.
||c-c|c|ce
Fs |0 c0e|oc
||c-c|c|ce
Fs |0 /|oa
||c-c|c|ce
70 oec|s|c|
(Fraoment de "Pro-cho|ce". ||etra | mús|ca de |a banda o0|| Sed|c|on)
És aquesta converoenc|a de p|ans |a que atoroa a |es mús|ques v|ncu|ades
a|s processos d`|dent|tat |a seva íorca express|va | |a seva centra||tat en
|es cu|tures juven||s. en tant que opera com a oroan|tzac|o co||ect|va de
|es trajectòr|es |nd|v|dua|s.
Yo creo que más a||á de una v|s|on mus|ca|. e| mov|m|ento reooae va hac|a una
superac|on co|ect|va. soc|a|. Cosa que yo ent|endo que e| punk va tamb|en: un des-
ahooo y una superac|on co|ect|va para que todos estemos mejor cno?. que no todos
estamos de acuerdo con e| s|stema o |o que en e| reooae se ||ama "s|stema bab||o-
n|co"... pero s| a í|n de cuentas tu escuchas dos casetes. no se ||evan. no se ||evan
mus|ca|mente. E| punk es más v|o|ento. más expres|vo. más íuerte y e| reooae es más
propos|t|vo. más soñador. a |o mejor más |rrea| pues... pero a| í|na| de cuentas se
busca |o m|smo. entonces eso rem|te a una co|ect|v|dad... (Jan. |nteorant d`una banda
de reooae).
Georoe S|mme| va d|r que "|a mús|ca te a|ouna cosa d`|nsu|ar... S`està
comp|etament en e||a o íora d`e||a" (1986: 215). l. des de certa òpt|ca. es
tracta d`un de|s aíor|smes que m|||or descr|uen en aquest moment |a re|ac|o
d`a|ouns mov|ments juven||s amb |a mús|ca. Des d`aquest "estar comp|etament
en e||a". |a separac|o term|nant entre mov|ments juven||s esdeve "|nsu|ar|sme
mus|ca|" o v|ceversa. Tot | |a ben |ntenc|onada íormu|ac|o de Jan. transcr|ta
unes ||n|es mes amunt. e|s |nteorants de| orup de d|scuss|o van abordar
apass|onadament un de|s majors obstac|es per a |a converoenc|a de
mov|ments juven||s. |`enorme d|í|cu|tat d`atoroar recone|xement a "a|tres"
express|ons mus|ca|s. assumpte que co||oca e|s consums cu|tura|s en
una re|ac|o d|recta amb |a d|mens|o po||t|ca de|s projectes juven||s.
6 En un períecte soa|o||s|. mo|t comú entre |es tr|bus juven||s mex|canes. e| t|to| d`aquesta
canco s|on|í|ca 'pe| dret a dec|d|r`.
259
As| como una teor|a de poner una comparac|on. como s| íuera |a mús|ca. |os d|íeren-
tes t|pos de mús|ca como |as razas cno? Entonces a |o mejor va a haber más de
a|ouna que tenoa |a m|sma ra|z. pero es como en |as razas y como en todo va a haber
rac|stas. va a haber qu|enes d|oan. no pues yo no conv|vo con e| punk o yo |os raperos
no |os soporto... (Euoen|o. estud|ant un|vers|tar|).
Tant |`observac|o etnooràí|ca en e|s terr|tor|s juven||s com e| d|scurs de|s
joves reve|en que en e| rebu|o a cert t|pus de mús|ques. | per extens|o a|s
seus í|de|s. e| que h| ha en joc es una va|orac|o | una postura davant de|
mon. D||u|da |a capac|tat de convocatòr|a de |es |nst|tuc|ons po||t|ques.
e|s part|ts pr|nc|pa|ment. |a mús|ca operar|a com a ||oc d`a|ta condensac|o
de sent|ts po||t|cs. en tant que "mode|s de" (representac|o) | "mode|s per
a" (|`acc|o). En |a seva d|scuss|o sobre |as ||etres. e|s est||s. |a proposta
mus|ca|. es debat un projecte soc|a|. En aquest sent|t. e| consum com a
re|ac|o densa amb un un|vers de sent|ts no es una quest|o |nnocent o de
pur oo|o hedon|sta. És e| jove a|a|cco0|| e| que oíere|x una s|ntes|
consensuada pe| orup sobre aquests e|ements:
Ta| vez puede ex|st|r este...an|madvers|on contra c|erto t|po de mús|ca o contra c|erto
t|po de oente...Por ejemp|o nosotros. no o|mos c|erto t|po de mús|ca por |as |etras que
t|enen. A nosotros nos cae muy oordo
7
a|ounos orupos de h|p hop que han sa||do.
porque son homoíob|cos. porque son mach|stas. porque son unos |d|otas que nada
más buscan d|nero...no es con |o que nosotros co||ndamos. con respecto a |a estet|ca
o |a postura con e| arte... (Benjam|n. cantant de| orup hard-core punk Sed|c|on)
La desqua||í|cac|o de cert t|pus d`express|ons mus|ca|s es ía. sempre. des
de |`aí|rmac|o de |a pròp|a pràct|ca. E|s mov|ments mus|ca|s "|nventen"
e|s seus púb||cs. Com han assenya|at e|s mate|xos joves. un es queda en
un mov|ment mus|ca| per |a compat|b|||tat amb |es pròp|es v|venc|es. | en
|a mesura que auomenta |`"|nsu|ar|sme mus|ca|" s`aoud|tzen |es contrad|cc|ons
entre e|s mov|ments juven||s. potser de manera |nev|tab|e.
Registres múltiples
D|versos autors (Bourd|eu. 1988: Douo|as | lsherwood. 1990: Garc|a Canc||n|.
1991) han assenya|at que e| consum íraomenta en tant que està d|rectament
v|ncu|at a |`estructurac|o soc|a| de| oust. lndubtab|ement. en e|s consums
7 L`express|o cae| oc|oc no es pr|vat|va de|s orups juven||s: e| seu ús s`esten per d|íerents
espa|s | sectors en |a soc|etat mex|cana. S|on|í|ca que a|ouna cosa. o a|oú. resu|ta summament
mo|esta. |nsuportab|e: es un s|nòn|m de "caure ma|ament".
260
mus|ca|s de |es cu|tures juven||s. es juouen processos d`estructurac|o soc|a|
v|ncu|ats a pert|nences de c|asse. Ño obstant a|xò. |a comp|ex|tat | espessor
de |a re|ac|o joves/mús|ques | a|tres d|spos|t|us cu|tura|s superen aquest
marc comprens|u | no es |a c|asse soc|a| com a esquema conceptua| e|
que poss|b|||ta un m|||or acostament a aquesta re|ac|o. L`assumpte es
comp||cat. perque s| be es íonamenta| no perdre. a |es anà||s|s. |es d|mens|ons
de|s ancoratoes object|us com |a s|tuac|o soc|oeconòm|ca. resu|ta c|au
no redu|r |a re|ac|o de|s joves amb |es mús|ques a un component de c|asse.
s| es vo| ev|tar |a car|catur|tzac|o de|s mov|ments. La temptac|o d`e|evar a
rano exp||cat|u e| que resu|ta aprehens|b|e a| "sent|t comú" es mo|t íorta.
Per exemp|e. pot observar-se que certs oeneres mus|ca|s ja h|br|ds.
amb e|s seus r|tmes | sons "durs". amb una proposta mes combat|va.
tende|xen a convocar a| seu vo|tant joves de sectors popu|ars. Però s`ha
d`emías|tzar |a parau|a |e|oe|·e|. ja que no h| ha una re|ac|o automàt|ca
de causa-eíecte entre |`oíerta de sent|t en |a seva accepc|o àmp||a |
e|s mov|ments. Quan es transcende|x |a d|mens|o etnooràí|ca | |a |nvest|oac|o
es co||oca en |`àmb|t de |es representac|ons. poques veoades |a h|pòtes|
de c|asse res|ste|x |`anà||s|.
Un a|tre íactor que comp||ca aquestes exp||cac|ons causa|s es |`enorme
d|í|cu|tat per co||ocar. ana||t|cament par|ant. |a cond|c|o de c|asse. Com
un íactor a|||ab|e desencadenant de| "oust"? O. per contra. com a part de
|`entramat comp|ex. contrad|ctor|. mu|t|d|mens|ona| que art|cu|a tant |es
d|mens|ons object|ves s|tuac|o de c|asse. esco|ar|tat. cap|ta| cu|tura|. n|ve||
soc|oeconòm|c. cond|c|ons de v|da com |es subject|ves oenere. edat.
pert|nences d|verses. creences. trajectòr|es. etc.? H| ha certs mov|ments
mus|ca|s que oeneren d`entrada major exc|us|o. tant pe| cap|ta| cu|tura|
que es requere|x per part|c|par de|s seus sent|ts. com pe|s c|rcu|ts per on
aquests trans|ten: est|c reíer|nt-me en concret a| mov|ment |ec||c o e|ectròn|c.
que ha convocat tant a |`Amer|ca L|at|na com a Europa un sector a|tament
esco|ar|tzat amb acces a |es noves tecno|oo|es de |a |níormac|o. Per a|xò.
|a mús|ca. com a ana||tzador cu|tura|. es converte|x en e| terr|tor| capac
de íer par|ar |a comp|ex|tat de|s processos de coní|ourac|o d`|dent|tats
juven||s | e|s reíerents que e|s nodre|xen. e|s aí|rmen. e|s deb|||ten. A |a
manera de |a teor|a íonamentada (G|aser | Strauss. 1967). es a part|r de
|es dades que provenen de |a íase emp|r|ca que pot ree|aborar-se e| d|spos|t|u
teor|cometodo|òo|c per tornar sobre e| terreny. Sota aquest supòs|t. una
proposta per a |`anà||s| de |es |dent|tats juven||s des de |`àmb|t de |a producc|o.
oest|o | consums cu|tura|s haur|a de preveure s|s àmb|ts bàs|cs d`anà||s|
| e|s seus encreuaments:
261
Mov|ment (|dent|tats soc|ocu|tura|s)
Mús|ques assoc|ades (sons. ||etres. c|rcu|ts de c|rcu|ac|o)
Soc|oestet|ca (consums cu|tura|s | dramat|tzac|o de |a |dent|tat)
v|s|ons de| mon | propostes d`acc|o (projecte)
Drooues assoc|ades a| mov|ment
Sector soc|a| predom|nantment convocat
Cada un d`aquests àmb|ts o n|ve||s ana||t|cs te. a| seu torn. un subconjunt
de temes que e| coní|ouren
8
. Però aqu| es tracta de íer emías| en e| tema
de |es mús|ques. En aquesta matr|u de s|s entrades
9
. queda c|ar que cap
de|s e|ements que |a componen pot ser pensat o ana||tzat a| maroe de|s
a|tres. Prenem com a exemp|e e| cas de |es drooues. Estem acostumats
a| d|scurs s|mp||í|cador de|s m|tjans | a |`a|arm|sta de |es |nst|tuc|ons. que
assenya|en e| (cre|xent) consum de drooues per part de|s joves. però. en
oenera|. sense a||us|o a |es d|íerenc|es entre drooues que ouarda v|ncu|ac|o
amb e|s mov|ments en e|s qua|s e|s joves part|c|pen |. sens dubte. amb
| es seves v| s| ons de| mon. e| tema es redue| x a una perspect| va
ep|dem|o|òo|ca. La mús|ca. sota aquesta perspect|va. tampoc es pot abstreure
de|s a|tres e|ements en |a coní|ourac|o de co||ect|us juven||s que esdevenen
mov|ment | acc|o.
La re|ac|o que ouarda |`extas|
10
amb e| mov|ment e|ectròn|c no es casua|.
n| producte tampoc de |`atzar que |es drooues que írequenten e|s joves
|az|ecas o adscr|ts a| mov|ment |eooae s|ou|n |es d`or|oen natura|. com |a
mar|huana (per |a qua| tenen espec|a| respecte). e| pe|ot o e|s íonos. que
nomes consume|xen d`acord amb e|s c|c|es de |a natura. Que e|s a|a|cco0||s
en e| seu vessant |c-s||a|o||
11
recorr|n a |a mo|t írequent barreja a parts
|oua|s de mar|huana | coca|na no es pot entendre íent abstracc|o de |es
8 A aquest eíecte. veoeu per exemp|e P. Peou|||o. |a es||a|eo|a oe| cama|ec| (en proces de
pub||cac|o).
9 A| í|na| de |`art|c|e es presenta un quadre que recu||. a ta|| d`exemp|e. aquests e|ements.
10 Tambe coneouda com a |ac|a per |a X d`extas|. es tracta d`àc|d amíetam|n|c der|vat de |a
mesca||na.
11 Un corrent |mportant en e| mov|ment o0|| es |`anomenat s||a|o|| eooe ('costat recte`). en
e| qua| s`|nc|ouen joves que no consume|xen cap t|pus de drooa. a|coho|. carn n| a||ments
íerra||a.
262
seves v|s|ons de| mon | de| que entenen per propostes d`acc|o. E| d|nam|sme.
|a constant cr|da a |`acc|o | |`ex|oenc|a de manten|r-se a|erta es una constant
de| mov|ment a|a|cco0||: d`acord amb a|xò. |es seves mús|ques | |es
drooues que írequenten auomenten tant e| n|ve|| de consc|enc|a com |`act|v|tat.
En e| cas de|s |a/e|s e| seu mov|ment te una espec|a| íasc|nac|o per |a
tecno|oo|a | |es seves mús|ques detonen processos corpora|s | menta|s
que supr|me|xen |a parau|a | auomenten |a percepc|o de| mate|x cos en
re|ac|o amb |`exter|or. Les drooues s|ntet|ques. tambe anomenades ||oe||ea|s.
aoud|tzen |a percepc|o sense provocar (oa|res) trastorns de ps|comotr|c|tat
| oeneren major res|stenc|a a| desoast í|s|c a| qua| aquests "ba||ar|ns" es
veuen sotmesos durant e|s seus r|tua|s co||ect|us.
E|s |az|ecas. per |a seva banda. |es mús|ques de|s qua|s son. en oenera|.
una íesta a |a v|da. a |`amor co||ect|u | un assenya|ament cr|t|c de |a decadenc|a
d`aquest mon. que ha ob||dat e|s sabers pr|m|oen|s. s`envo|ten de r|tua|s
co||ect|us que demanen. paradoxa|ment. proíunda |ntrospecc|o. Les drooues
natura|s. v|ncu|ades a trad|c|ons ancestra|s | a r|tua|s m|st|cs. resu|ten un
veh|c|e |dea| que ajuda a |`exp|orac|o de|s mons |nter|ors. | e|s seus eíectes
de |etaro|a ps|comotor | d`abstracc|o de |a rea||tat no estan reny|ts n| amb
|a poca d|spos|c|o d`aquests joves a |`acc|o n| amb |es seves mús|ques.
Com m|ro de mostrar aqu|. per a |`anà||s| soc|ocu|tura| no es |a mús|ca
per e||a mate|xa |a que exp||ca e| mode de representac|o | d`acc|o en |es
cu|tures juven||s.
Senyals i metàfores
H| ha ev|denc|es emp|r|ques de sobres per |mpuonar |es "exp||cac|ons"
que e|ude|xen |a reí|ex|o sobre |a s|tuac|o h|stòr|ca que travessem | preíere|xen
cu|par |a mús|ca de| que es percep com a deter|orament | comportaments
ant|soc|a|s de|s joves. En un art|c|e amb pretens|ons c|ent|í|c|stes | amb
un t|to| e|oquent. "D|aonos|no the cu|tura| v|rus". Thomas L. J|pp|no
desenvo|upa e|s mes arr|scats arouments. emparats per un conjunt de
dades descontextua||tzades. | aí|rma. per exemp|e. que "e|s temes neoat|us
o destruct|us son avu| |a reo|a mes que |`excepc|o". conc|ou que |a mús|-
ca juven|| "contr|bue|x a |a cu|tura de |`aoress|o" | apunta una ser|e de
recomanac|ons per a|s adu|ts preocupats (J|pp|no. 1999). E| que |`autor
no ía es una anà||s| de| mon contemporan| | no es preounta ma| per que
e|s "temes neoat|us" son avu| |a reo|a en mo|ts oeneres mus|ca|s juven||s.
| mo|t menys. a |`estab||r una re|ac|o mús|ca/v|o|enc|a juven||. es preounta
per |`armament|sme cre|xent | |mpune de |a soc|etat nord-amer|cana
des de |a qua| reí|ex|ona | |es dures cond|c|ons estructura|s a que
s`eníronten e|s joves. Per a cert t|pus de pensament. |a m|||or coartada es
263
coníortar-se amb |a |dea que. a| cessar aquestes mús|ques. cessaran e|s
prob|emes que aíronten | oeneren e|s joves. En (a|t) contrast. ex|ste|xen
pensadors que s`esíorcen per desentranyar e|s comp|exos mons de |a
mús|ca en |es seves v|ncu|ac|ons amb |a d|nàm|ca soc|a|. Anoe| Qu|ntero.
|nvest|oador | proíessor porto-r|queny. a| comparar e|s mov|ments emeroents
de| rock | de |a sa|sa. assenya|a:
¯|a|a |cs |c/e|es /a|c|es / |emo|as. |||cs oe o0|o0eses. oeo0e/co0|o0eses /
o|c|e|a||cs s0 |eoe|o|a |oe||||a||a / s0 m0s|ca se cc|/c|maoa e| cocs|c|c| a| m0|oc
ocm||a||e ao0||c. s0 |mo0o|ac|c| |eoc||s|a a| /0|0||smc se ma||/es|aoa ccmc 0|
|cmo|m|e||c e|||e oe|e|ac|c|es. c|c| o0e. e|||e |cs m|o|a||es oe| ¯s0ooesa||c||c´ e|
|as oa|||aoas oe|e||c|aoas oe |as o|a|oes c|0oaoes |c||eame||ca|as. |a |eoe|o|a |0/e-
||| |cmc ca|ac|e|es |ao|ca|me||e o|/e|e||es? c|c| o0e s0 ¯|0e/a ma|e|a oe |ace|
m0s|ca´. cc||es|a|a||a. |mo0o|aoc|a |amo|e| oe| /0|0||smc /c|o|s|a. |amas se o|a||ec
ccmc 0| |cmo|m|e||c oe|e|ac|c|a|? c|c| o0e m|e|||as |cs |cc|e|cs se |e/e||a| a s0
|e||||c||c s0o0|oa|c ccmc 0| ¯oc|||o oa|ao|se´. |cs sc|e|cs cccc|cs |oea||zaoa| s0
|e||||c||a||oao oe|o|oa e| |a m|o|ac|c| ccmc 0| ¯oa|a|sc oe o0|z0|a?´ (O0|||e|c. '998¹.
La c|enc|a no es basa en |`acumu|ac|o |nduct|va de proves. s|no en e| pr|nc|p|
metodo|òo|c de| dubte (G|ddens. 1995). En |es preountes que Qu|ntero
es íormu|a respecte a| rock | a |a sa|sa. en e|s seus moments emeroents.
h| ha dos quest|ons que cons|dero c|au per a |`anà||s| cu|tura| de |es mús|ques
en |a seva re|ac|o amb |es cu|tures juven||s. D`una banda. |es mús|ques
com a ||oc d`express|o de|s sent|ts proíunds des de|s qua|s s`hab|ta e|
mon. que no pot oenera||tzar-se en tant que aquesta express|o està
espec|í|cament v|ncu|ada a|s portadors d`una |dent|tat. S| |a "revo|uc|o cu|tura|"
de|s c|nquanta | se|xanta. com |`ha anomenat Hobsbawn (1995). es pot
caracter|tzar pe| trencament de|s va|ors | íormes centra|s d`una soc|etat
autor|tàr|a. |`anà||s| de Qu|ntero permet pensar en |`espec|í|c|tat d`aquestes
ruptures. Mentre que uns coní|ouraven en e| terr|tor| cu|tura| de |es mús|ques
e|s processos centra|s d`|mpuonac|o a |es ordres dom|nants per |a v|a
de |a ruptura | e| d|stanc|ament amb "|a mús|ca de|s pares". a|tres p|antejaven
aquesta mate|xa |mpuonac|o per |a v|a de |a recuperac|o d`un patr|mon|
que eníonsava |es seves arre|s en trad|c|ons suba|ternes. Un mov|ment
projectat a| íutur | |`a|tre. a| passat. que es trobaven en un present en cr|s|
| en rev|s|o cr|t|ca de|s seus va|ors. Però en e| íons. mus|ca|ment. tant e|
rock com |a sa|sa. des de |es seves vocac|ons d|íerents. es trobaven en
|a barreja |conoc|asta de r|tmes. oeneres. ||enouatoes que e| cànon de |a
modern|tat hav|a mant|nout en compart|ments separats. Potser. | a ta||
d`h|pòtes| arr|scada. a||ò íonamenta| d`aquestes mús|ques "juven||s" no
es basava tant en e|s seus r|tmes o et|quetes com en |a metàíora que
ant|c|pava d`una banda e| mu|t|cu|tura||sme | de |`a|tra. |a cr|s| de sabers.
Per a uns. |a poss|b|||tat passava per desmarcar-se respecte de| passat.
| per a a|tres. |a mate|xa poss|b|||tat es constru|a prec|sament v|ncu|ada a
|a memòr|a | a |`exp|orac|o d`un passat constantment neoat.
264
Una seoona quest|o te a veure amb |a mús|ca com a cròn|ca de| temps
v|scut. S|. com d|u Mons|vá|s. |a mús|ca es un de|s reo|stres íonamenta|s
de |a sens|b|||tat contemporàn|a (2000). |`anà||s| de Qu|ntero ho coní|rma |
obre |a preounta per |a manera amb que |es mús|ques juven||s narren |`espa|/
temps de| mon exper|mentat. L`a|arm|sme davant e|s cont|nouts de |es
||etres o davant e|s sons anomenats estr|dents o durs procede|x com s|
|es mús|ques est|ouess|n íora d`a||ò soc|a|. Ño es que |es mús|ques s|ou|n
un reí|ex transparent | automàt|c de |a rea||tat. mes av|at |es mús|ques es
const|tue|xen en cròn|ques de| que es contemporan|. S| en e|s seus or|oens
e| rock contava e| que |a soc|etat hav|a mant|nout en e|s soterran|s de |a
cu|tura. donant-|| un estatut de v|s|b|||tat. | |a sa|sa. per manten|r |es pre-
ountes de Qu|ntero. s`esíorcava a dotar d`un ||enouatoe express|u e|s
processos d`una do|orosa | d|í|c|| m|orac|o. e|s oeneres actua|s narren
aque||s aspectes que resu|ten v|ta|s per a|s joves. encara que acab|n íent-
se còmp||ces d`a||ò narrat o no h| hao|. en mo|ts casos. |mpuonac|o a
|`ordre soc|a|. Les ||etres. e|s r|tmes. |es me|od|es. |es barreoes a |es qua|s
recorren son |a cons|onac|o de |a manera amb que s`aprop|en de| mon |
de|s seus s|on|í|cats.
Les m0s|o0es oe| mc| (||e .c||o m0s|c). àmp||ament promooudes per
í|oures de |`escena mus|ca| com Peter Gabr|e|. Bryan Eno | Dav|d Byrne
entre a|tres. que representen avu| un |mportant mov|ment cu|tura| que trans|ta
tant per c|rcu|ts comerc|a|s com per xarxes a|ternat|ves. const|tue|xen potser
|a trobada entre |es dues quest|ons que he m|rat d`apuntar: |a s|on|í|cac|o
| |es maneres de contar. La .c||o m0s|c representar|a |`|ntent de portar "e|
mon" a| terr|tor| prop| | posar en cond|c|ons de d|à|eo hor|tzonta| trad|c|ons.
cu|tures. |nstruments. ||enouatoes d|versos. en cont|nu|tat amb e| que ja e|
rock hav|a |n|c|at. e| mu|t|cu|tura||sme. S| en e|s seus |n|c|s e| rock ten|a un
|d|oma "oí|c|a|". e| que contava. |a seva íorca express|va. e| seu cre|xent
poder de convocatòr|a. no es pot entendre des de |`"|mper|a||sme cu|tu-
ra|" d`una banda. o |a "d|sso|uc|o de |es |dent|tats nac|ona|s" de |`a|tra.
E|s mov|ments. pr|nc|pa|ment a |`Aroent|na | Mex|c. de "rock en e| teu |d|oma"
es van |nscr|ure en un corrent que eros|onava |es noc|ons de írontera.
oeopo||t|ques. mus|ca|s. temàt|ques. | íe|a v|s|b|e que |es espec|í|c|tats reo|ona|s
es trobaven en un nou terr|tor|. |a mús|ca. en tant que e| mon apare|x|a
com a ||oc pract|cat. E| treba|| de Gabr|e| a| vo|tant pr|nc|pa|ment de |es
mús|ques aír|canes. e| de Byrne a| vo|tant de |a recuperac|o de|s r|tmes
"trop|ca|s" o aíroant|||ans. | de manera mes recent e| d`|nteorac|o de Manu
Chao. que s`autodeí|ne|x com a "per|od|sta mus|ca|". han amp||at e|s reo|stres
mus|ca|s | han conso||dat un mov|ment d`|nteressants | íecunds |ntercanv|s.
Per que ||avors mo|ts de|s mov|ments juven||s. a part|r de |es seves
adscr|pc|ons |dent|tàr|es. rebutoen | desqua||í|quen express|ons mus|ca|s
d|íerents de |a pròp|a?
265
Els dilemes del jo
Potser no h| ha una a|tra manera de comprendre aquests assumptes que
m|tjancant |es tens|ons de |a o|oba||tzac|o. S| d`una banda es c|ara | |nne-
oab|e |a conso||dac|o de |a mund|a||tzac|o de |a cu|tura. de |`a|tra son v|-
s|b|es |es íraomentac|ons operades per aquesta o|oba||tzac|o | |`exacerbac|o
de| que es |oca|. Ajuda a destravar aquesta enorme comp|ex|tat no coníondre
o|oba||tzac|o amb homooene|tzac|o | no homo|ooar des|oua|tat amb d|íerenc|a.
La mús|ca en e| seu v|nc|e amb |es |dent|tats no es nomes una manera de
d|r e| mon. s|no pr|nc|pa|ment una manera d`aírontar |a |ncertesa | e|s "d||emes
de| jo". que. seoons d|u G|ddens (1995:254). es caracter|tzen avu| per:
|a un|í|cac|o davant de |a íraomentac|o
|a |mpotenc|a davant de |`aprop|ac|o
|`autor|tat davant de |a |ncertesa
|`exper|enc|a persona||tzada davant de |a mercant|||tzac|o.
A |`aí|rmar-se e| consum per |a v|a de|s mercats. cosa que ía |nev|tab|e
que. ma|orat e| tr|omí modern de |`"|nd|v|du sobre |a soc|etat" (Hobsbawn.
1995). e| jo es veo| sotmes a |ní|uenc|es t|p|í|cades: resu|ta una consequenc|a
"natura|" que e|s actors soc|a|s. en aquest cas |es cu|tures juven||s. s`esíorc|n
per dotar e| consum d`or|o|na||tat | un|c|tat que esborr| |a |mpotenc|a que
s`exper|menta davant un mon en e| qua| escasseoen |es poss|b|||tats
d`aprop|ac|o. En |`autoaí|rmac|o. en |`autodeíensa de |es pròp|es concepc|ons
de| mon. h| ha mo|t mes temor per |a d|sso|uc|o de| jo que de rebu|o a
|`a|tre. La "coní|anca" en e| que es prop| redue|x |a írao|||tat. d|sm|nue|x |a
sensac|o d`|ndeíens|o. Per precar|s | vu|nerab|es que puou|n resu|tar aquestes
íormes d`encarar |a |ncertesa. a |`aí|rmar "jo soc o0||". "jo soc |as|a".
"jo soc |ec||c". es construe|x e| terr|tor| de |a |dent|í|cac|o | s`avanca cap
a un sent|t de pert|nenca. Ñ|noú abandona e| terr|tor| en e| qua| se sent
seour. Però. d`a|tra banda. e| d|scurs reí|ex|u de mo|ts joves apunta a una
prob|emat|tzac|o cre|xent de |a íraomentac|o que. aparentment v|ncu|ada
a|s oustos mus|ca|s. ha ocas|onat un enírontament ester|| entre e|s seus
mov|ments. que p|anteoen. des de |òo|ques | v|venc|es d|íerents. una
|mpuonac|o a |`ordre dom|nant. Potser e| que e|s |ncorpora es mo|t mes
que e| que e|s d|v|de|x.
266
Annex: Matriu analítica
12 En tant que aquest es un de|s n|ve||s mes comp|exos | per ev|tar |a sobres|mp||í|cac|o
d`aquests e|ements. que per raons d`espa| no poden presentar-se aqu|. remeto e| |ector
|nteressat a P. Peou|||o (1998). "E| año 2000. et|ca. po||t|ca y estet|cas: |mao|nar|os. adscr|pc|ones
y práct|cas juven||es". a Humberto Cub|des. Mar|a Cr|st|na Laverde | Car|os Eduardo va|derrama
(eds.). v|/|e|oc a |coa. Jc/e|es. |e||||c||cs c0||0|a|es / |0e/as se|s|o|||oaoes. Un|vers|dad
Centra| y S|o|o de| Hombre Ed|tores. Boootà.
Mov|ment
(|dent|tats
soc|ocu|tura|s)
Mús|ques
assoc|ades
Soc|oestet|ca
dramat|tzac|o
12
v|s|o de| mon
| proposta
d`acc|o
Drooa
assoc|ada
Sector
soc|a|
predom|nant
/|a|cco0||
|a|o-cc|e
o0||
So dur.
estr|dent.
||etres de
cont|nout
soc|opo||t|c
H| ha una
v|s|o
|mpuonadora.
de cr|t|ca a|
s|stema:
contra e|
pr|nc|p|
d`autor|tat.
Conírontac|o |
part|c|pac|o
|níormada
(reposa en e|
orup)
Mar|huana.
en menor
mesura
coca|na o
una barreja
de totes
dues/ h| ha
un corrent
de| mov|ment
que es
mante a|
maroe de|
consum de
drooues.
Popu|ar
esco|ar|tzat
Pa/e
e|ectròn|c
7ec||c (ac|o.
||a|ce. tr|ba|.
|c0se |
d|versos
suboeneres
mes).
Supress|o de
|a parau|a.
barreja de
sons
Ñeooc|adora.
d|stànc|a
cr|t|ca de|
s|stema | cert
ús praomàt|c
de|s seus
avantatoes.
Part|c|pac|o
en |a creac|o
cu|tura|
(reposa en
|`|nd|v|du)
Èxtas|
(|ac|as). àc|d
(m|c|cs).
Drooues de
|aborator|
M|tjà. a|t.
esco|ar|tzat
Pazteca
Pas|a/|eooae
Peooae
S|a en
menor
mesura.
Exp|orac|o de
r|tmes
aír|cans.
|nd|oenes.
recerca de
mús|ca
d`arre|
So suau
Petorn a|s
or|oens.
rescat de
sabers |
trad|c|ons
ancestra|s. H|
ha una certa
íorma de
"íuo|da" en
|es seves
pos|c|ons.
Ba|anc entre
|`|nd|v|du | e|
orup.
Mar|huana
(oa||a).
drooues
natura|s
(pe|ot. íonos).
e| consum de
|es qua|s
respecta e|
c|c|e de |a
natura
M|tjà
267
Bibliografía
AÑDEPSOÑ. Bened|ct (1983): |mao||eo ccmm0||||es. |e|/ec||c| c| ||e c||o||
a|o so|eao c/ |a||c|a||sm. verso Ed|t|ons. Londres
BOUPDlEU. P|erre (1988): |a o|s|||c|c|. Taurus. Madr|d
DE CEPTEAU. M|che| (1996): |a ||/e|c|c| oe |c cc||o|a|c. /||es oe |ace|
|. Un|vers|dad lberoamer|cana/lTESO. Mex|c
DOUGLAS. Mary | Baron lSHEPWOOD (1990): F| m0|oc oe |cs o|e|es.
|ac|a 0|a a|||coc|co|a oe| cc|s0mc. Co||ecc|o "Los Ñoventa". CÑCA/
Gr|ja|bo. Mex|c
GAPClA CAÑCLlÑl. Ñestor (coord.) (1991): F| cc|s0mc c0||0|a| e| Ve·|-
cc. CÑCA/Gr|ja|bo. Mex|c
GlDDEÑS. Anthony (1995¹. Vcoe|||oao e |oe|||oao oe| /c. F| /c / |a sc-
c|eoao e| |a eocca cc||emoc|a|ea. Pen|nsu|a/|deas. Barce|ona
GLASEP. Barney | Anse|m STPAUSS (1967): 7|e o|scc/e|/ c/ o|c0|oeo
||ec|/. We|deníe|d. Londres
HOPPEÑHAYÑ. Mart|n (2000): 7|a|sc0||0|a||oao / o|/e|e|c|a (F| |0oa| o|ec|-
sc es 0| |0oa| mc/eo|zc¹. a |a C|||a oe Vceo|c. Pe/|s|a e|ec||c||ca oe
eo|s|emc|co|a / c|e|c|as scc|a|es. Ñ. 7. marc. Un|vers|tat de X||e
HOBSBAWÑ. Er|ca (1995): ||s|c||a oe| s|o|c \\. '9'4-'99'. Cr|t|ca/Gr|ja|bo/
Mondador|. Barce|ona
JlPPlÑG. Thomas L. (1999): D|ao|cs||o ||e c0||0|a| /||0s. a Ac||o a| |.
v.14. ju||o|. Expanded Academ|c ASAP lnt`Ed
Le BPETOÑ. Dav|d (1999): |as oas|c|es c|o||a||as. /|||coc|co|a oe |as
emcc|c|es. Ñueva v|s|on. Buenos A|res
MOÑSlvAlS. Car|os (2000): /||es oe /am|||a. C0||0|a / scc|eoao e| /me||-
ca |a|||a. Anaorama. Barce|ona
QUlÑTEPO. Anoe| (1998): Sa|sa. saoc| / cc|||c|. Scc|c|co|a oe |a m0s|ca
||co|ca|. S|o|o XXl. Mex|c
268
PEGUlLLO. Possana (2000): (ressenya O/e ccmc /a)
(2000b): |a ||/e|c|c| oe| |e||||c||c. ||ccescs o|coa|es. |oe|||oaoes |cca-
|es. a Umbra|es. Corporac|on Peo|on. Mede|||n
(en proces d`ed|c|o): |a es||a|eo|a oe| cama|ec|. C0||0|as |0/e|||es.
scc|ces|e||cas oe| oese|ca||c. Ñorma. Buenos A|res
(1998): F| a/c 2000. e||ca. oc||||ca / es|e||cas. |mao||a||cs. aosc||oc|c|es
/ o|ac||cas |0/e|||es. A Humberto Cub|des. Mar|a Cr|st|na Laverde | Car-
|os Eduardo va|derrama (ed.. v|/|e|oc a |coa. Jc/e|es. |e||||c||cs c0||0|a-
|es / |0e/as se|s|o|||oaoes. Un|vers|dad Centra| | S|o|o de| Hombre Ed|to-
res. Boootà
(1998b): |a oas|c| me|coc|co|ca c oe |a oa|aoc||ca (|m¹ocs|o|||oao oe |a
||/es||oac|c|. A Pebeca Mej|a | Sero|o Sandova| (coord.). 7|as |as /e|as
oe |a ||/es||oac|c| c0a|||a||/a. /ce|cam|e||cs oesoe |as o|ac||cas. lTESO.
Guada|ajara
SlMMEL. Georo (1986): F| ||o|/|o0c / |a ||oe||ao. F|sa/cs oe c||||ca oe |a
c0||0|a. Pen|nsu|a. Barce|ona
vALEÑZUELA. Jose Manue| | GOÑZALEZ. G|or|a (coord.). (1999): O/e ccmc
/a. Pec0e||c oe| |cc| 7||0a|e|se. COÑACULTA/CECUT/SEP/lMJ. Mex|c
YUDlCE. Georoe (1999): |a ||o0s|||a oe |a m0s|ca e| |a |||eo|ac|c| /me-
||ca |a|||a- Fs|aocs L||ocs. A Ñestor GAPClA CAÑCLlÑl | Car|os Juan
MOÑETA (coord.). |as ||o0s|||as c0||0|a|es e| |a |||eo|ac|c| |a|||came||-
ca|a. Gr|ja|bo/UÑESCO/SELA. Mex|c
269
La música pop(ular) i la producció cultural de
l’espai social juvenil
Pooer Mart|nez
Introducció
·Qu|na mús|ca t`aorada?· o ·Aquesta canco m`aorada mo|t·. o un s|mp|e
somr|ure de sat|síacc|o quan sent|m una canco. o una express|o de d|soust
quan en sent|m una a|tra. son actes quot|d|ans | aparentment |noíens|us.
En aquest escr|t deíenso que. a mes d`a|xò. son una e|na mo|t poderosa
de producc|o cu|tura|. La mús|ca. a mes de| oaud| (estet|c) que ens produe|x.
es un aoent |mportant en |a nostra producc|o | percepc|o tant de |`espa|
soc|a| com de |a nostra |oca||tzac|o en aquest. Per esoa| scc|a| entenc e|
joc de d|stànc|es | prox|m|tats (soc|a|s) que ordena |a nostra conv|venc|a:
encara que no h| pensem. ens se|||m pròx|ms a uns |nd|v|dus | d|stants
d`a|tres. Ño nomes per quest|ons de íam|||a o am|stat. s|no tambe d`aspecte.
est|| de v|da. aparenca |. tambe. oust mus|ca|. A|x|. per tant. a traves de|
oust mus|ca|. entes com a e|ement |mportant de |`est|| de v|da. produ|m |
reprodu|m cu|tura|ment |es oeooraí|es soc|a|s | cu|tura|s. En cada conver-
sa | cada |nteracc|o assoc|ada a |a mús|ca que envo|ta |es nostres v|des
| e|s nostres pa|satoes sonors. cada d|a s`esdevenen un seou|t de
neooc|ac|ons de| oust mus|ca|. | com a consequenc|a d`aquestes neooc|ac|ons
es construe|xen. canv|en o mantenen unes oeooraí|es cu|tura|s determ|nades.
| no unes a|tres.
En aquest art|c|e ana||tzo. a traves d`un exemp|e emp|r|c. |a re|ac|o comp|exa
entre oust mus|ca| | estructures soc|a|s en |a producc|o de |`espa| soc|a|
de|s joves. Em centrare en |a íorma com s`|mbr|quen |es d|íerents jerarqu|es
des de c|asse soc|a|. etn|c|tat o oenere í|ns a |es d|st|nc|ons | jerarqu|es.
d|ntre de |es cu|tures juven||s. seoons ·enro||adesa·. popu|ar|tat o duresa
| aquestes amb |`econom|a po||t|ca |a |ndústr|a |||oada a |a mús|ca.
Soc p|enament consc|ent que e|s |ntents de pensar sobre |a re|ac|o entre
oust mus|ca| | estructures soc|a|s acostuma a a|xecar sosp|tes |mportants
| acusac|ons de soc|o|oo|sme es a d|r. d`accentuac|o o reducc|on|sme
de|s e|ements soc|a|s | estructura|s en detr|ment de|s estet|cs. creat|us |
|nd|v|dua|s. no nomes per part de|s mus|cò|eos s|no tambe de|s mate|xos
soc|ò|eos. Com a m|n|m. per espantar e|s rece|s mes íorts. comencare
270
íent reíerenc|a a dos |||bres que de|xaran c|ar a||ò que jo entenc per |e|ac|c
e|||e o0s| m0s|ca| | es||0c|0|es scc|a|s.
A |as| ||o|| a DJ Sa/eo m/ ||/e (Brewster | Brouohton 1999). un |||bre
que d|bu|xa |a h|stòr|a de| DJ | |a mús|ca de ba|| oa|ce m0s|c. e|s
autors. que menyspreen exp||c|tament e|s treba||s academ|cs sobre |a mús|ca
popu|ar. ían reíerenc|a constant a |a compos|c|o en termes de c|asse. etn|a.
oenere | sexua||tat de |es d|scoteques | |es tendenc|es mus|ca|s de que
par|en. Per a m| a|xò es un c|ar exemp|e de| íet que aquestes var|ab|es
estructura|s son mes s|on|í|cat|ves de| que e|s mate|xos soc|ò|eos de |a
mús|ca estan d|sposats a admetre. E| |||bre tambe emías|tza com |es
d|nàm|ques mus|ca|s estan |||oades a |a comb|nac|o comp|exa d`|nd|v|dus
creat|us. |a |ndústr|a | |es aud|enc|es 0|oe|o|c0|o | |a major|tàr|a. En |`apartat
academ|c. e| |||bre ||ooe| V0s|c|a|s (1989). de Puth F|nneoan. apunta que
|a re|ac|o entre mús|ca | var|ab|es estructura|s com a c|asse soc|a| o oenere
ma| es d|recta. ta| com tend|m a |mao|nar des de| despatx com a m|n|m
e|s soc|ò|eos. F|nneoan mostra com a traves de|s cam|ns de |a pràct|ca
mus|ca| es creen re|ac|ons que creuen |es oeooraí|es soc|a|s ex|stents.
L`autora deíensa que |a mús|ca |mp||ca acords | ||u|tes per ajuntar |es persones.
a|x| com per perpetuar d|v|s|ons. | que e|s cam|ns |oca|s |mp||c|ts en act|v|tats
com |a mús|ca han de ser reconeouts com una var|ab|e soc|o|òo|ca |mportant
amb v|sta a comp|ementar a|tres e|ements a bastament ana||tzats pe|s
soc|ò|eos com ara |a c|asse soc|a|. e| treba|| o |`educac|o.
La meva pos|c|o es que. per mo|t que e|s |nd|v|dus creu|n. res|ste|x|n. |onor|n
o juou|n amb e|s e|ements estructura|s | de d|st|nc|o soc|a| en e| seu oust
mus|ca|. no de|xen de dependre`n n| de rebre`n |ní|uenc|es. Les jerarqu|es
| |es d|st|nc|ons soc|a|s sempre estan íortament presents a |es nostres
v|des. sov|nt d`una íorma no reí|ex|va. | per tant ca| ten|r-|os en compte a
|`hora d`ana||tzar e| oust juven|| | |es re|ac|ons soc|a|s | cu|tura|s med|at|tzades
per |a mús|ca. F|ns | tot s| aquestes jerarqu|es | d|st|nc|ons operen com
una mater|a pr|mera sobre |a qua| e|s |nd|v|dus treba||en creat|vament no
de|xen de ser íonamenta|s en |`acc|o soc|a|. És per a|xò que a| |||bre de
Brewster | Broohton. íet des de| sent|t comú | no des de |a soc|o|oo|a. h|
ía reíerenc|a constant.
Aquest art|c|e es basa en una |nvest|oac|o íeta a B|rm|noham durant nou
mesos. a cava|| entre e|s anys 1999 | 2000. | |nc|ou 33 entrev|stes |nd|v|dua|s
| en orup entre 2 | 7 persones a un tota| de 65 joves |a major|a
d`e||s d`entre 15 | 16 anys de 3 esco|es de secundàr|a | d`1 casa| juve-
n||. Cadascuna de |es esco|es ten|a una compos|c|o etn|ca d|íerent: una.
major|tàr|ament b|anca: una a|tra. b|anca | neora: | una tercera. b|anca. neora
| as|àt|ca sobretot h|ndús de| Pak|stan. Tambe va|o íer 27 entrev|stes
271
a adu|ts | joves adu|ts |mp||cats en |a mús|ca de íormes d|íerents: mànaoers
de d|scoteques. bars | bot|oues de d|scos. d|scjòque|s (DJ) | mestres de
cer|mòn|es (MC). un prooramador mus|ca| en una cadena de ràd|o. promotors
mus|ca|s. un p|an|í|cador urbà. proíessors de mús|ca. treba||adors juven||s
| treba||adors en proorames de ccmm0|||/ m0s|c. A mes. 195 joves van
emp|enar un quest|onar| sobre oust mus|ca| a|s tres |nst|tuts. F|na|ment.
va|o íer observac|ons d|rectes part|c|pant en concerts. | anant a d|scoteques
| bars. | va|o íer un seou|ment de |a premsa mus|ca|. |es |||stes d`ex|ts |. en
menor mesura. de |a ràd|o | |a te|ev|s|o mus|ca|s.
G0s| m0s|ca| | cc|s0m oe m0s|ca
A cada estructura d`|nteracc|o m|crosoc|a| en cada s|tuac|o en |a qua|
d|íerents |nd|v|dus |nteractuen d|rectament en |a qua| |a mús|ca juoa un
o a|tre paper. e| oust mus|ca| està |ncrustat en jerarqu|es | d|st|nc|ons soc|a|s
| cu|tura|s d`una o a|tra manera. Ma|orat e| que e|s |nd|v|dus d|em o pensem.
e|s d|íerents oustos no son nomes una quest|o de ·preíerenc|a |nd|v|dua|·.
s|no tambe una quest|o de ·qu|n t|pus de persona ets·. Aquesta c|ta d`una
no|a de 15 anys mostra aquesta |dea de íorma espec|a|ment c|ara:
Mmm... nomes oent. aqu|. a |`|nst|tut. a|ounes no|es de |`|nst|tut que creuen que son
mes orans. | que e|s ha d`aoradar oent que s|ou|... com mes madura. | a tothom ||
aorada a|xò. A|ouna oent. e| que ían... que han de... han d`esco|tar |a mús|ca que es
popu|ar. F|ns | tot s| no e|s aorada. S|mp|ement d|ran "Oh. m`aorada a|xò". | a|x| aque||
amb qu| est|ou|n e|s d|rà "Oh. has íet una bona e|ecc|o!".
F|ns | tot quan e|s |nd|v|dus no es re|ac|onen amb |a mús|ca en aquest
sent|t. tant |es d|spos|c|ons |nter|or|tzades prev|ament com |a percepc|o
que e|s a|tres t|nou|n d`e|| o e||a ían que aquestes jerarqu|es soc|a|s h|
s|ou|n presents. Es poden |onorar | menysprear. | í|ns | tot ·res|st|r·. però
h| son presents. S|mon Fr|th (1996) recone|x c|arament aquest e|ement va|orat|u
en tot a||ò que rodeja |a mús|ca:
"Però s| e|s jud|c|s de va|or a |a cu|tura popu|ar ían |es seves pròp|es demandes d`object|v|tat
(es a d|r. d`estar arre|ats en |a qua||tat de|s objectes). |a seva subject|v|tat tampoc es
pot neoar no. tot | a|x|. reíer|nt-se bana|ment a| íet que |a oent t|nou| e|s seus prop|s
(essenc|a|ment |rrac|ona|s) oustos | d|soustos. s|no perque aquests jud|c|s es prenen
com s| ens d|ouess|n a|ouna cosa sobre |a persona que e|s ía". (Fr|th 1996: 4) ||a
traducc|o es meva]
A traves de| oust mus|ca| ma| estem íent una aí|rmac|o neutra|. vo|untàr|ament
o |nvo|untàr|ament. sempre projectem una |matoe de nosa|tres mate|xos.
En re|ac|o amb |a c|ta de |a no|a de mes amunt. a| seu |nst|tut. òbv|ament.
|a percepc|o de| que es una ·bona· o ·ma|a· e|ecc|o serà d|íerent seoons
e|s am|cs. |a ub|cac|o persona| a |`·espa| soc|a|·. e| oenere. etc. l tambe
pot var|ar d`una esco|a a una a|tra. Aquesta no|a anava a una c|asse on |a
272
major|a de|s entrev|stats sobretot no|s es re|en de|s orups de |`est||
de West||íe | de| oco en oenera|. però tot | a|x|. quan || va|o preountar qu|na
mús|ca era popu|ar en aque|| moment. em va contestar: "Ara. crec que
West||íe son mo|t popu|ars. West||íe son e|s meus íavor|ts. tenen cancons
mo|t maques".
Com apunten M||es. C||íí | Burr (1998). e| consum no nomes de mús|ca
s|no tambe de roba | de qua|sevo| a|tra cosa re|ac|onada amb |`est|| de
v|da esdeve íonamenta| per a|s joves en |a seva cerca d`acceptac|o |
coní|anca en un mate|x. E| consum no nomes ajuda a ser acceptat s|no
tambe a sent|r-se (persona|ment) seour d`un mate|x. Aconseou|r un consum
aoeo0a| no es nomes quest|o de d|ners. s|no tambe de oust. que |mp||ca
un treba|| s|mbò||c |mportant amb e|s s|on|í|cats de|s art|c|es de consum:
treba|| a traves de| qua| s`han de neooc|ar |`espec|í|c|tat |nd|v|dua| | e|s
s|on|í|cats externs. tot | que sov|nt |nter|or|tzats. Com a resu|tat d`aquesta
neooc|ac|o entre |nd|v|dua||tat | s|on|í|cats soc|a|s (compart|ts). obten|m |a
dua||tat a |a qua| íe|a reíerenc|a mes amunt S|mon Fr|th: |`object|v|tat arre|ada
a |a qua||tat de|s objectes cc|||a jud|c|s que ens d|uen que|com sobre |a
persona que e|s ía. Steven M||es (2000) va trobar una paradoxa |nteressant
en |es respostes de|s seus entrev|stats: mo|ts d`e||s pensaven que "tothom
menys e||s mate|xos eren v|ct|mes de|s est||s de v|da consum|stes" (M||es
2000: 142). Aquesta es |a ía||àc|a ep|stemo|òo|ca que p|aneja sobre |a
dob|e re|ac|o de| oust mus|ca| amb |`e|ecc|o |nd|v|dua| | |a |ní|uenc|a es-
tructura|: e|s seus entrev|stats. paradoxa|ment. es veuen a e||s mate|xos
com a autent|cs. or|o|na|s | no determ|nats. però a |a veoada jutoen e|s
a|tres com a ía|sos. estandard|tzats | determ|nats per |es |ní|uenc|es de|
mercat | |a moda.
Ge|e|a|||zac|c|s | espa| soc|a| juven||
Com remarca M||es (2000). e|s joves ían oenera||tzac|ons sobre e|s art|c|es
de consum en re|ac|o a|s a|tres joves amb íac|||tat. A |a veoada. però.
aí|rmen que es per|||os | í|ns | tot |mposs|b|e de íer aquestes oenera||tzac|ons.
Em centrare ara en com aquestes oenera||tzac|ons |mposen s|on|í|cat en
e|s joves |. a| mate|x temps. e|s proporc|onen espa| per a |a neooc|ac|o
d`aquests s|on|í|cats. Qua|sevo| est|| mus|ca| o art|sta. quan es aprop|at
pe|s joves. adqu|re|x una espec|e d`ub|cac|o a |`espa| soc|a| juven||. depenent
de a o0| || ao|ao|. Aquesta oeooraí|a (espa| soc|a| juven||) està coníorma-
da per pos|c|ons | opos|c|ons de joves. en oran mesura med|at|tzades
(marcades) pe|s est||s de v|da | e| consum. La mús|ca es un marcador
|mportant de |a |oca||tzac|o en aquest espa| soc|a| juven||. tot | que n| es
|`ún|c n| e| deí|n|t|u.
273
Per exemp|e. a B|rm|noham. |`any 2000. |a mús|ca |ea// es propera a |a
mús|ca rock | d|stant de |a mús|ca |c0se. La mús|ca oa|aoe es propera a|
|c0se 0|oe|o|c0|o però d|stant de |a mús|ca ||o|e. Aquestes oeooraí|es
ma| estan comp|etament consensuades. n| son estab|es. s|no que ||u|ten |
neooc|en cont|nuament. lnd|v|dus d|íerents deíensen s|on|í|cats | d|spos|c|ons
d|íerents. | ||u|ten s|mbò||cament. però de veoades tambe í|s|cament
per |eo|t|mar-|os. Aquestes oeooraí|es ma| son estàt|ques. s|no que canv|en
a traves de| temps. E|s joves. e|s art|stes | e|s est||s. a mes. tambe v|atoen
per aquestes oeooraí|es a traves de| temps. És |mposs|b|e entendre |es
oeooraí|es mus|ca|s |ndependentment de|s est||s de v|da juven||s. La mús|ca
es un marcador |mportant de|s est||s de v|da. que conjuntament const|tue|xen
e| que anomeno esoa| scc|a| |0/e|||. Deíenso. com Seven M||es (2000)
quan par|a de|s est||s de v|da. que aquest espa| soc|a| juven|| es un espa|
pr|v||eo|at en e| qua| e|s joves exper|menten | desenvo|upen |a seva re|ac|o
entre estructura | aoenc|a.
Art|stes d|íerents esdevenen homò|eos a determ|nades ub|cac|ons en |`espa|
soc|a| juven||. marcadors en e| joc de |a d|st|nc|o. que d`a|tra banda està
en canv| cont|nu a traves de |a producc|o | reproducc|o cu|tura|. Aquests
art|stes | est||s es comb|nen. en un proces d`homo|oo|a. no nomes amb
|a roba. |`oc| | a|tres íormes de consum. s|no tambe amb d|spos|c|ons en
re|ac|o a |a c|asse soc|a|. e| oenere. |`or|oen cu|tura|. |a oenerac|o. |`edat.
|a sexua||tat | a|tres e|ements estructura|s. tots e||s |mportants en |a coní|ourac|o
de |`espa| soc|a| juven|| | tambe de |a |dent|tat | |a subject|v|tat. De íet. aquestes
homo|oo|es ma| estan comp|etament co|ec||/aoes. ja que canv|en ràp|dament
| poden var|ar d`un |nd|v|du a un a|tre. d`una esco|a a una a|tra. d`una c|utat
a una a|tra. Les homo|oo|es entre art|c|es de consum d|íerent roba. mús|ca.
d|scoteques. est||s de v|da. or|oens cu|tura|s. sexua||tats. oeneres. c|asses
soc|a|s. oenerac|ons | a|tres var|ab|es estructura|s no son í|xes. s|no producte
constant de ||u|ta | neooc|ac|o. A|xò no obstant. com a resu|tat d`aquesta
neooc|ac|o s| que es produe|xen uns í|ns a cert punt s|on|í|cats ·dom|nants·.
Aquests s|on|í|cats dom|nants compart|ts son |es oe|e|a|||zac|c|s oàs|o0es
o e| cc|e|·eme|| ||o|c que. com hem v|st mes amunt. serà reconeout pe|s
joves.
Tot | a|x|. quan e|s mate|xos joves assenya|en e|s per|||s d`aquestes
oenera||tzac|ons (cone|xement t|p|c). estan de|xant c|ar que saben que e|
cone|xement t|p|c |ní|uenc|a però no determ|na necessàr|ament e|s |nd|v|dus.
| que per tant ca| ten|r cone|xement persona| deta||at abans d`estar seours
que |es oenera||tzac|ons son certes en un |nd|v|du determ|nat. L`ex|stenc|a
d`aquestes oenera||tzac|ons no es mes que un marc de reíerenc|a d|ntre
de| qua| e|s mate|xos joves donen sent|t a |es seves pròp|es rea||tats (M||es
2000: Pe|mer 1988). F|ns a qu|n punt e|s joves. tot | saber que no es
274
determ|nant. ut|||tzen aquest cone|xement t|p|c de manera |rreí|ex|va pot
ser. òbv|ament. objecte de debat. Persona|ment jo d|r|a que en un orau
cons|derab|e. A|xò no obstant. aquest cone|xement t|p|c no ass|ona
oenera||tzac|ons c|arament perí||ades. s|no mes av|at una xarxa comp|exa
de s|on|í|cats. connotac|ons | assoc|ac|ons.
Fe|-se o|a| a |es oeco|a/|es m0s|ca|s
Par|ant amb e|s joves de B|rm|noham va|o aprendre e|s seus mapes oenera|s
de s|on|í|cat en re|ac|o amb |es oeooraí|es mus|ca|s. a|x| com |a íorma
com anaven entre|||oats amb |`espa| soc|a| juven||. De |a mate|xa manera
que amb e| temps apren|a e| mapa de carrers. ed|í|c|s emb|emàt|cs | barr|s
de |a c|utat. a mesura que par|ava amb mes | mes ado|escents. apren|a e|
mapa d`est||s. connotac|ons. assoc|ac|ons. art|stes | homo|oo|es. E|s seus
cone|xements d`est||s mus|ca|s. oeneres | art|stes com succee|x amb
qua|sevo| persona sempre era parc|a|. És un cone|xement que no tende|x
a ser s|stemàt|c s|no pràct|c: recone|xen que un t|pus determ|nat de mú-
s|ca e|s aorada o no e|s aorada. però sov|nt no sabran com d|r-ne o com
descr|ure-|a. Ñomes una m|nor|a te un mapa c|ar de|s est||s. e|s art|stes |
e|s oeneres mus|ca|s. Aquesta c|ta d`una no|a as|àt|ca de 15 anys ajuda a
entendre |`exper|enc|a de |es oeooraí|es mus|ca|s per part de mo|ts joves:
e||a es una estud|ant d`un |nst|tut on |a mús|ca oa|aoe. |a darrera oran sensac|o.
aorada pràct|cament a tots e|s a|umnes neores | a bastants de|s b|ancs |
as|àt|cs. És mes. a |a seva c|asse de mús|ca dos estud|ants neores íe|en
reou|arment aquest t|pus de mús|ca. posant veus a sobre d`un íons de
mús|ca oa|aoe. a |a pet|ta hab|tac|o cont|oua on e||a íe|a mús|ca.
| |a m0s|ca oaraoe |c |´ao|aoa oe|s?
|P|ent una m|ca] Ño m`aorada |a mús|ca oa|aoe.
|e| o0e?
Ño ho se. a|xò es tot... La mús|ca rap no m`aorada oens. La mús|ca rap es com... no
entens n| una parau|a de| que d|uen en aquesta mús|ca. És com s| íos una c|nta a tota
ve|oc|tat. A a|oú... a |a major|a de |a meva c|asse de mús|ca e|s aorada |a mús|ca rap.
però a m| no m`aorada.
Pecc|oes o0a| /a a|||oa| e| oaraoe a |´escc|a?
|P|ent] Ma| hav|a sent|t par|ar de| oa|aoe abans. í|ns que vam par|ar-ne aqu| |`a|tre d|a
|en |`entrev|sta que vam íer |a setmana anter|or amb e||a | amb dues a|tres no|es].
275
Ño ho se.
|e|c s| o0e |a/|es se|||| a oa||a| oe| |ao.
S|. perque t|nc dos cos|ns oermans. e| í||| de |a oermana de| meu pare. | a|s dos e|s
aorada |a mús|ca rap. Esco|ten rap tot e| d|a. Però no se com sona |a mús|ca oa|aoe
|r|u].
Aquesta |onorànc|a de| que em semb|aven unes oeooraí|es òbv|es ajuda
a comprendre |a |òo|ca de |es oeooraí|es mus|ca|s. Ño obstant a|xò. tot |
que e||a no cone|x |es oeooraí|es amb prec|s|o. a|xò no vo| d|r. de cap de
|es maneres. que no ocup| una pos|c|o prec|sa en aquestes oeooraí|es
en aquest cas a||unyada de |a mús|ca oa|aoe n| que de|x| de recone|xer
a aque||s a qu| aorada |a mús|ca oa|aoe com a a||unyats de |a seva pos|c|o.
A |a pràct|ca |es oeooraí|es estan mo|t c|ares. sense necess|tat de saber-
ne e| nom (oa|aoe) n| de recone|xer |a mús|ca com a ta|.
Ccc|oe|aoes o|||c|oa|s
Des de|s pr|mers anys de |a nostra v|da. cadascú de nosa|tres comenca
un proces a traves de| qua| aprenem | e|aborem amb mes o menys
deta|| |es oeooraí|es mus|ca|s | |a nostra ub|cac|o en aquestes oeooraí|es.
En e| cas de|s entrev|stats. e| pr|nc|pa| punt de reíerenc|a o coordenada
que de||m|ta |es oeooraí|es mus|ca|s es |a mús|ca c|a||. que es e| nom
que a Ano|aterra rep |a mús|ca mes venuda |a que surt a |es |||stes d`ex|ts
mes venuts (c|a||s). La mús|ca c|a|| es una espec|e de banda sonora
de |a qua| es d|í|c|| escapar: apare|x a|s anunc|s. a |a major|a de ràd|os. a
|a te|ev|s|o. a|s bars | a mo|ts de|s espa|s púb||cs. La seva /|s|o||||a| |a ía
íonamenta| en |a deí|n|c|o de |es oeooraí|es mus|ca|s juven||s. En aquest
sent|t. una no|a de 14 anys. quan || va|o preountar qu|na mús|ca || aoradava.
va anomenar quatre o c|nc orups comerc|a|s de |`est|| de Backstreet Boys
| Sp|ce G|r|s (e| que a Ano|aterra s`anomenen oc/ o o||| oa|os) que en
aque|| moment estaven en |`equ|va|ent de |cs 40 o|||c|oa|es d`a||à. | tot
seou|t va aíeo|r: ·A|xò es e| que aorada a tothom·.
A |a major|a de nens | nenes. quan comencen a esco|tar mús|ca. entre e|s
5 | e|s 12 anys. e|s aorada aquesta mús|ca. E|s proorames de ràd|o | te|ev|s|o
com |cs 40 o|||c|oa|es (7co c/ ||e |cos. a Ano|aterra) tenen un paper
mo|t |mportant en aquesta pr|mera soc|a||tzac|o en |a mús|ca popu|ar: a|xò
es e| que h| ha a||à /c|a. Pràct|cament tots han m|rat | oaud|t. en un moment
|n|c|a| | í|ns a cert punt. de 7co c/ ||e |cos. La mús|ca de |es |||stes d`ex|ts.
no ca| d|r-ho. no const|tue|x ma| una rea||tat un|tàr|a: no es e| mate|x que
aorad| a un orup ado|escent de |`est|| de West||íe que una cantant de |/||m
276
a|o o|0es. que a |a veoada es d|íerent que una canco oa|ce. que a |a
veoada es d|íerent d`Oas|s. Tots poden ser a |es |||stes d`ex|ts. però e|s
joves a qu| aoraden uns | a|tres no íormen una rea||tat |nd|íerenc|ada.
Una d|st|nc|o |mportant. per exemp|e. es |a que s`estab|e|x entre oco | ||/||m
a|o o|0es. D`una banda. |es oeooraí|es oener|ques assoc|en mús|ca oco
amb no|es b|anques | ||/||m a|o o|0es amb no|es neores. tot | que h| ha
encreuaments. tant entre oeneres com entre or|oens cu|tura|s. D`a|tra banda.
e|s no|s a|s qua|s aorada |a mús|ca c|a|| tende|xen a ev|tar tant e| oco
sobretot e|s orups per a ado|escents | e| ||/||m a|o o|0es. | a dec||-
nar-se per |a mús|ca oa|ce | e| rap comerc|a|s. A|xò son oeooraí|es mo|t
brutes. que no nomes canv|en amb e| temps. s|no tambe amb |`edat. A
traves de| proces de íer-se oran bona part de|s joves de|xaran d`esco|tar
|a mús|ca de |es |||stes d`ex|ts. o com a m|n|m e|s orups per a ado|escents
de |`est|| de F|ve. Backstreet Boys o Sp|ce G|r|s. H| ha edats en |es qua|s
e| íet que t`aorad| un d`aquests orups o a|ouns t|pus determ|nats de mús|ca
d`ex|t comenca a estar /c|a oe ||cc per a tothom. excepte per a |es no|es
b|anques. L`edat es un e|ement estructurador mo|t |mportant de| oust
juven||. com tambe ho es |a oenerac|o. e| oenere | |`or|oen cu|tura|. Aquesta
estructurac|o soc|a| de| oust juven|| es normat|va en e| sent|t que un |nd|v|du
que |a res|ste|x o se`n desv|a necess|tarà trobar íormes d`enca|xar e| contro|
soc|a| que es posarà en marxa. Aquest exemp|e. extret d`una entrev|sta
amb una no|a b|anca de 15 anys. es prou c|ar:
És com s|... s| e|s d|us "S|. m`aoraden |es Sp|ce G|r|s". e||s pensen "Que d|us? Les
Sp|ce G|r|s son per a nenes de 6 anys!". És com s| m`aoraden |es Sp|ce G|r|s. que
abans m`aoradaven. però ara ja no. | no anaves d|ent-ho a |a oent: "M`aoraden |es
Sp|ce G|r|s".
A|ouns nens | nenes. tot | a|xò. comencen esco|tant d|rectament mús|ca
que no s`esco|ta a |es |||stes d`ex|ts perque es |a que aorada e|s seus
pares o oermans. En aquest sent|t. a|ouns joves se soc|a||tzen en una
·trad|c|o· d|íerent a||ena a |es |||stes d`ex|ts a traves de |a íam|||a o
d`am|cs. En rea||tat sempre h| ha |a poss|b|||tat que un |nd|v|du adqu|re|x|
un oust part|cu|ar d|íerent. que no s`|nscr|ou| a |es |||stes d`ex|t a par-
t|r d`esco|tar a un proorama espec|a||tzat a |a ràd|o. o de m|rar un docu-
menta| a |a te|ev|s|o. o per qua|sevo| a|tra rao que no t|nou| res a veure n|
amb e|s am|cs. n| amb |a íam|||a n| amb |a press|o comerc|a|. Aquesta
poss|b|||tat. a|xò no obstant. no es mo|t oran. | í|ns | tot quan a|xò succee|x.
e|| o e||a haurà de neooc|ar aquest oust ·d|íerent· amb e|s seus am|cs a
|`esco|a |. per tant. haurà d`encarar |es oeooraí|es mus|ca|s ex|stents.
E|s oust que anomeno a|||ccme|c|a| s`oposa exp||c|tament a |a mús|ca c|a||
o ·comerc|a|· per emías|tzar |`opos|c|o. | perque en rea||tat tambe te
277
|es seves estructures comerc|a|s. no |`anomeno |c ccme|c|a|. De íet.
í|ns | tot |es no|es neores a |es qua|s aorada e| ||/||m a|o o|0es comer-
c|a| deí|ne|xen |a mús|ca que e|s aorada com a mes autent|ca que |a ma-
nuíacturada mús|ca oco. caracter|tzada pe|s orups per a ado|escents. Una
no|a neora de 16 anys em va exp||car que || aoradava |a mús|ca oco. però
que ma| ho d|r|a a |es seves am|oues neores. perque quedar|a ma|ament.
E||a no enca|xava en |a oenera||tzac|o que assoc|a no|a neora amb rebu|o
de |a mús|ca oco. | per ev|tar e| contro| soc|a| no ho de|a a |es seves
am|oues neores. Aquesta íuo|da d`a||ò que es percep com a comerc|a| |
totes |es pos|c|ons |ntermed|es ía de |es oeooraí|es mus|ca|s un oran joc
de íet | amaoar. on e| mov|ment es constant. on uns es perseoue|xen mentre
a|tres íuoen. Ara em reíer|re ràp|dament a|s tres oustos mus|ca|s ant|comerc|a|s
bàs|cs a banda d`aquest menyspreu oenera| de|s joves d`or|oen aírocar|beny
pe| oco que va|o |dent|í|car entre e|s entrev|stats. oustos que tenen un
caràcter ·mascu||· perque son mes hab|tua|s entre e|s no|s que entre |es
no|es.
Pr|mer. e| oust mus|ca| de| ca||e|. A|s joves. sobretot no|s. que tende|xen
a sort|r a| carrer rarament e|s aorada |a mús|ca comerc|a|. E|s carrers son
un ||oc de soc|a||tzac|o |mportant en |`act|tud ant|comerc|a|. | es a||| on es
desenvo|upa una trad|c|o ant|comerc|a| ||ao|c|c perque es transmet de|s
joves mes madurs a|s mes pet|ts. d`una oenerac|o a una a|tra en opos|c|o
a |a mús|ca c|a||. A|s joves neores | as|àt|cs que surten a| carrer e|s aora-
da mes |a mús|ca oa|aoe | e| ||o |co. sobretot |es vers|ons no comerc|a|s.
E|s b|ancs í|uctuen entre aquest mate|x oust | noves íormes de |cc| o0| |
íormes o0|es de |c0se com ara e| |a|occ|e. Aquesta íorma de oust
ant|comerc|a| es deí|ne|x en oran mesura en opos|c|o a| oust mus|ca| de|s
pares | |es oenerac|ons adu|tes. | tambe s`acaba escampant per |es esco|es.
tot | que te |`or|oen a| carrer. va assoc|at a una act|tud ant|esco|a | a| que
a Ano|aterra s`anomena a||||0oe.
En seoon ||oc. una a|tra íorma de desenvo|upar una d|spos|c|o ant|comerc|a|
es a traves de |a transm|ss|o de|s pares o de|s am|cs a |`esco|a que no
son am|cs de| carrer. A|ouns de|s joves entrev|stats ten|en un oust mus|ca|
ant|comerc|a| |cc| | |ea// me|a| mo|t s|m||ar a| de|s seus pares (mes
pares que mares). Encara que e||s tambe descobr|en orups | art|stes aí|ns
prop|s de |a seva oenerac|o. e|s seou|en aoradant | seou|en |do|atrant e|s
|do|s de|s seus pares. En aquest cas. |a trad|c|o ant|comerc|a| no es
desenvo|upa | es transmet a traves de| carrer. s|no a traves de |a íam|||a
|. en seoona |nstànc|a. a traves de|s am|cs de |`esco|a en e| cas de|s
joves que no hav|en heretat aquest oust a traves de|s seus pares. En-
tre e|s entrev|stats. aquest oust no anava assoc|at a una act|tud ant|esco|a
pròp|a de| carrer. De íet era mes av|at a| contrar|: com a m|n|m en
278
dos de|s tres |nst|tuts aquest oust mus|ca| tend|a a man|íestar-se en e|s
que eren percebuts com a emoc||c|s per |a resta d`a|umnes. F|na|ment.
un tercer oust ant|comerc|a| era e| de|s joves (b|ancs) que no sort|en a|
carrer | a|s qua|s e|s aoradava |a mús|ca ||o|e o íormes oens o menys
comerc|a|s de mús|ca oa|ce. Aquest oust era d|íerent a|s dos anter|ors
en e| sent|t que |a d|st|nc|o no íe|a reíerenc|a a caracter|st|ques com sc|c||cs
o e·||em s|no que optava per una postura de sc/|s||cac|c. Era un oust
que tend|a a anar assoc|at a joves b|ancs. norma|ment amb un or|oen o
unes xarxes d`am|cs mes de c|asse m|tjana | a una bona act|tud academ|ca.
La comp|exa |mbr|cac|o entre oust comerc|a| | ant|comerc|a| ía que en e|s
d|scursos de|s joves aírocar|benys | í|ns a cert punt entre e|s b|ancs a
|es esco|es | |es àrees amb un nombre s|on|í|cat|u d`aírocar|benys e|
oust dom|nant | mes popu|ar no es |a mús|ca oco s|no e| |/|| a|o o|0es.
e| |aooa. e| rap | e| oa|aoe. S| se`|s preounta per art|stes concrets que
son a |es |||stes d`ex|ts. a|xò no obstant. resu|tarà que í|ns | tot quan e|s
desaorada |a mús|ca d`aquestes |||stes en termes oenera|s. a mo|ts s| que
e|s aoraden cancons | art|stes determ|nats.
A|x|. per tant. podem d|íerenc|ar entre una mús|ca popu|ar oe|e||ca e|
que he anomenat mús|ca c|a|| | una mús|ca popu|ar |eo|a. que es e|
||/||m a|o o|0es sobretot en |es no|es neores | e| rap | e| oa|aoe
espec|a|ment en no|s. però tambe en |es no|es. De íet. durant |`any
2000 aquesta mús|ca popu|ar neora està comencant a dom|nar |es |||stes
d`ex|ts. | per tant esdeven|nt |a mús|ca popu|ar oenera|. Aquestes oeooraí|es
oener|ques. no ca| d|r-ho. son bastes | necess|ten |ní|n|tes mat|sac|ons per
ta| de ser acurades. Ara per ara. a|xò no obstant. nomes vu|| apuntar que
const|tue|xen |es oeooraí|es bàs|ques |n|c|a|s amb |es qua|s cre|xen | es
soc|a||tzen aquests joves d`aqu| mo|ts pocs anys. no obstant a|xò. ja
hauran canv|at un a|tre cop. en e| sent|t que son tant e| que han apres
a casa com adequades a| seu moment | |a seva oenerac|o. h| ha ·a||à a
íora· a| carrer. a |`esco|a. a |a te|ev|s|o. a |a ràd|o. Marquen |es íronteres.
son |es pr|nc|pa|s oenera||tzac|ons cone|xement t|p|c que e|s joves
entrev|stats recone|xen. í|ns | tot s| |mmed|atament apunten que es mo|t
d|í|c|| | per|||os íer ta|s oenera||tzac|ons.
Aquestes oeooraí|es. no ca| d|r-ho. no son estàt|ques n| í|xes. La mús|ca
oa|aoe va esdeven|r popu|ar va arr|bar a |es |||stes d`ex|ts durant e|
curs 1999/2000. E| ||/||m a|o o|0es va comencar a ut|||tzar-se com a et|-
queta ía c|nc anys. | ara |es |||stes d`ex|ts han arr|bat a| moment en e| qua|
h| ha mes cancons de ||/||m a|o o|0es | de mús|ca oa|ce que no pas de
oco | rock. De íet. a|ounes orans bot|oues de d|scos de| nord de Lon-
dres ja hav|en co||ocat |a mús|ca ||/||m a|o o|0es | oa|ce a |a part pr|n-
279
c|pa| de |a bot|oa durant aque|| curs. | |a bot|oa v|ro|n de| centre de B|rm|noham
ho va íer just despres d`acabar aquesta |nvest|oac|o. durant |a seoona
me|tat de |`any 2000. Fa tres anys |a mús|ca |0|o|e ten|a |a |matoe | |a pos|c|o
que ara ocupa e| oa|aoe. mentre que e| |0|o|e ara ha tornat a convert|r-se
en un oust m|nor|tar| amb connotac|ons comp|etament d|íerents. Aquest
canv| írenet|c ía |es re|ac|ons soc|a|s med|at|tzades per |a mús|ca espec|a|ment
|nteressants: representen una nova íorma de re|ac|ons cu|tura|s. |mbr|cada
amb e| consum. e|s est||s de v|da juven||s. |`or|oen cu|tura|. e| oenere. |a
c|asse soc|a|. |a oenerac|o. e| terr|tor| | a|tres var|ab|es estructura|s.
Aquest ·oust popu|ar·. per tant. es mes una deí|n|c|o |nestab|e que no
pas una cosa object|va. en e| sent|t que no nomes a d|íerents esco|es.
s|no que í|ns | tot en una mate|xa esco|a. sempre serà poss|b|e trobar
d|íerents oustos dom|nants seoons e| orup d`am|cs. seoons e| oenere.
seoons e|s or|oens cu|tura|s. etc. Les no|es | e|s no|s. o e|s joves de d|íerents
or|oens cu|tura|s. tende|xen a ten|r oustos ·dom|nants· d|íerents. En aquest
sent|t. mo|ts entrev|stats de|s tres |nst|tuts van estab||r una pauta oenera|
ma| determ|n|sta. però ex|stent. a| cap | a |a í| que d|st|no|a d|versos
orups seoons oustos: a |es no|es b|anques e|s tende|x a aoradar mes |a
mús|ca c|a|| | e| oco: a|s no|s b|ancs e|s tende|x a aoradar mes |a mús|ca
rock. ||o|e: a |es no|es neores e|s tende|x a aoradar mes e| ||/||m a|o
o|0es: e|s no|s neores es decanten mes pe| rap mes rad|ca| | |a mús|ca
oa|aoe: a |es no|es as|àt|ques e|s aorada mes |a mús|ca 5a|o||a o |a mús|ca
oco: a|s no|s as|àt|cs e|s aorada mes |a mús|ca oa|aoe | e| rap en e|
cas de|s as|àt|cs. |a pauta oenera| semb|ava v|ure un moment de canv|
|mportant. ja que pocs anys abans |a mús|ca 5a|o||a ten|a mo|ta mes
|mportànc|a que en e| moment d`aquesta |nvest|oac|o.
Aquestes oeooraí|es son |es que un | a|tre cop em van anar repet|nt e|s
d|íerents joves. Ño tots em van descr|ure aquesta pauta. s|no que a par-
t|r de totes |es descr|pc|ons. aquesta es |a pauta emeroent mes o menys
compart|da. A ta|| d`exemp|e. a|x| es com un orup de no|s b|ancs de 16
anys a qu| e|s aoradava |a mús|ca rock posen aquest (o part d`aquest)
cone|xement t|p|c en parau|es:
Pooer: Qu|na es |a d|íerenc|a entre |a oent a |a que aorada Steps | mús|ca oa|ce?
Tom: Crec que bastant s|m||ars.
Georoe: Ñorma|ment Steps es |es no|es... em semb|a.
280
Tom: Ho veuen a |a te|ev|s|o.
Ñ|ck: Ño |ntenten trobar d|íerents t|pus de mús|ca. Seuen davant |a te|ev|s|o | e|s aora-
da a||ò que surt.
Pooer: Les no|es?
Steven: l e|s mes joves.
(.) Pooer: l e| rock e|s aorada. a |es no|es?
A|an: Ño. e|s aorada |a mús|ca oco.
(.) Pooer: D|eu que a |es no|es e| rock no e|s aorada tant com a|s no|s. És e| mate|x
amb b|ancs | neores? H| ha a|ouna d|íerenc|a?
A|an: S|. crec que a|s neores e|s aorada mes e| |/||m a|o o|0es. e| sc0|...
Pooer: l a|s b|ancs no?
A|an: A a|ouns...
Aquestes àmp||es oenera||tzac|ons. òbv|ament. no es poden prendre
||tera|ment. ja que es poden trobar mo|ts encreuaments | excepc|ons. però
e| íet que mo|ts de|s entrev|stats de d|íerents esco|es repet|ss|n |es mate|xes
exp||cac|ons mostra com e|s est||s adqu|re|xen connotac|ons estructura|s
(compart|des). Ca| ten|r present. a mes. que tot | aquestes àmp||es oeooraí|es.
e| maroe d`e|ecc|o | d|íerenc|ac|o de cada jove es mo|t mes oran de| que
aquesta oenera||tzac|o podr|a íer pensar. Aquests oustos d|íerents. per
tant. estan en oran mesura estructurats seoons or|oen cu|tura| | oenere.
A |a veoada. tambe estructuren |es |nteracc|ons soc|a|s. Una no|a neora.
per exemp|e. va d|r que a |`esco|a ten|a mo|tes am|oues b|anques. però
que no sort|r|a amb e||es íora de |`esco|a perque no || aoradava |a mús|ca
que s`esco|tava a|s bars | d|scoteques on anaven norma|ment.
E|s soc|ò|eos | mus|cò|eos ||encen acusac|ons de soc|o|oo|sme a qu| estab|e|x
aquest t|pus de connex|ons. però h| ha empreses que ían mo|ts d|ners
íent recerca sobre aquestes re|ac|ons entre d|íerents mús|ques | |es seves
connotac|ons. Ana||tzen |a connex|o entre |es var|ab|es estructura|s | venen
e| cone|xement resu|tant a d|íerents neooc|s com orans superí|c|es. bars.
hote|s. restaurants. Candy Pock es una d`aquestes company|es. que pro-
porc|ona |a mús|ca a un de|s bars on va|o anar. En e| seu doss|er promoc|ona|
d|u ||a curs|va es meva]:
E| nostre s|stema de prooramac|o ún|c ha estat desenvo|upat espec|a|ment
per comb|nar e|s object|us de màrquet|no de vendes amb e| nuc|| de|s
oe|/||s oe c||e||s. a ||a/es oe |´a/a|0ac|c oe|s oe|/||s o´es|||s oe /|oa | oemco|à/|cs
a ||a/es oe|s oe|e|es m0s|ca|s.
281
Mes endavant retornare a |a |mportànc|a de |`econom|a po||t|ca en |a producc|o
cu|tura| d`aquestes oeooraí|es mus|ca|s. Abans. però. vu|| ana||tzar amb
mes deta|| |a soc|a||tzac|o de|s joves en aquestes oeooraí|es.
De |es oeco|a/|es oe|e|a|s a |es oeco|a/|es oe|sc|a|s
Com mostra |`exemp|e de |a no|a as|àt|ca. tot | que aquestes coordenades
rud|mentàr|es | mes oenera|s no sempre es cone|xen amb c|aredat com
a m|n|m reí|ex|vament. s| que operen amb prec|s|o ·a |a pràct|ca·.
Const|tue|xen un marc poderos d|ntre de| qua| e|s joves donen sent|t a |a
seva rea||tat. Tot | a|x|. tant orups com |nd|v|dus treba||en pràct|cament a
part|r d`aquests marcs. De íet. en d|à|eo amb |`econom|a po||t|ca de| consum.
e|s produe|xen cu|tura|ment. És per a|xò que es tan |mportant ten|r en compte
no nomes |es oenera||tzac|ons. s|no tambe |`ús que en ían e|s joves. La
rea||tat soc|a| ma| es una estructura í|xa | c|ara. ta| com podr|a semb|ar a
part|r de |a descr|pc|o d`aquestes àmp||es oeooraí|es. Puth F|nneoan (1989).
com s`ha v|st mes amunt. deíensa que ca| recone|xer e| concepte de cam||s
en |a pràct|ca mus|ca|. però tambe en a|tres pràct|ques com e| consum
mus|ca|. en |a pràct|ca esport|va. etc. com una var|ab|e soc|o|òo|ca |mportant
a |`hora de comp|ementar a|tres e|ements àmp||ament ana||tzats pe|s soc|ò|eos
com ara |a c|asse soc|a|. e| treba||. |`educac|o |. mes recentment. |a oenerac|o.
|a sexua||tat. e| terr|tor| o |a o|oba||tzac|o.
Aquestes àmp||es oeooraí|es marquen |es íronteres ex|stents | e|s s|on|í|cats
oenera|s. | a part|r d`aquests e|s joves juouen amb e||s. D|íerents am|stats.
estructures de popu|ar|tat en contextos concrets d`|nteracc|o. atzar.
pred|spos|c|o persona|. amor. p|aer estet|c | mo|ts a|tres e|ements poden
portar e|s joves a transcend|r aquestes normes oener|ques. D`entre e|s
entrev|stats a B|rm|noham. | nomes a ta|| d`exemp|e. un DJ b|anc de ||o
|co em va d|r que es va comencar a |nteressar per aquest t|pus de mú-
s|ca a íorca d`esco|tar proorames de ràd|o espec|a||tzats quan v|v|a a|
nord de Londres. Una no|a neora va comencar a esco|tar mús|ca 5a|o||a
a part|r de |a seva am|stat amb una no|a as|àt|ca. D|versos no|s b|ancs
van comencar a esco|tar mús|ca oa|aoe a part|r de |a seva |nteracc|o amb
no|s neores a |`|nst|tut. Un pare|| de no|s neores es van comencar a |nteressar
per |a mús|ca rock a traves de|s seus am|cs b|ancs de |a c|asse de mú-
s|ca. Un no| b|anc es va |nteressar pe|s Chem|ca| Brothers despres d`esco|tar
|a banda sonora d`un joc d`ord|nador. A d|verses no|es neores e|s aoradaven
a|ouns orups o cancons de oco que hav|en sent|t a |a ràd|o o |a te|ev|s|o.
És mes. í|ns | tot quan |es pautes oenera|s es comp|e|xen. en cada una h|
ha un maroe mo|t amp|| de d|íerenc|ac|o. | poss|b|||tats d`|ní|n|tes de
282
comb|nac|ons d`art|stes. suboeneres | a|tres var|ac|ons. És |mposs|b|e entrar
en aquests aspectes a íons. però abans de passar a |es secc|ons seouents
em reíer|re a quatre e|ements re|ac|onats amb |a soc|a||tzac|o de|s joves
a |es oeooraí|es mus|ca|s. En pr|mer ||oc. durant |`aprenentatoe de |es
oenera||tzac|ons bàs|ques a |es qua|s m`he reíer|t mes amunt. e|s joves
adqu|re|xen un oust | un cone|xement de |`espa| cu|tura| mus|ca| mes
espec|a||tzat. D|st|noe|xo dues íormes íonamenta|s de íer-ho. que no van
necessàr|ament separades. Una es íonamenta en |`adqu|s|c|o d`un oust
"no popu|ar" no comerc|a|. 0|oe|o|c0|o. extremat. etc.. L`a|tre es
íonamenta a adqu|r|r un oust persona||tzat o||||e de |a mús|ca popu|ar. es
a d|r. en e| reí|nament d`a||ò que aorada | no aorada. Espec|a|ment |a pr|-
mera v|a d`espec|a||tzac|o |mp||ca una prooress|o des d`un cone|xement
d|íús de|s d|íerents est||s. art|stes | |nterre|ac|ons. cap a un cone|xement
prooress|vament deta||at d`aquests. Amb |`edat. a mes. |`ec|ect|c|sme tende|x
a auomentar.
En seoon ||oc. em vu|| reíer|r breument a |`estet|ca mus|ca| entre e|s joves.
Contràr|ament a |a |dea seoons |a qua| a|s joves e|s aorada una mús|ca
estandard|tzada | que no tenen jud|c| estet|c. suooere|xo que en rea||tat
tenen una estet|ca (arre|ada) d|íerent. Amb W||||s (1990) | Kub|||us (1996).
trobo |mportant parar atenc|o a |`estet|ca pròp|a de|s joves: depenent de
|a seva ub|cac|o a |`espa| soc|a| juven|| t|ndran un cr|ter| estet|c d|íerent.
A|s que e|s aorada e| rock va|oren |a ou|tarra | e|s |nstruments ·rea|s·
|a ·ver|tab|e· mús|ca: |es no|es a |es qua|s e|s aorada e| oco va|oren
que e|s cantants s|ou|n ·macos· í|s|cament | de persona||tat. que |es
cancons s|ou|n ·bon|ques· | d|íerents noc|ons d`·autent|c|tat· no |m|tar
a|tres orups o cantar |es cancons d`a|tres. ser am|cs abans de convert|r-
se en un orup de oco: d|versos no|s a|s qua|s e|s aoradava |a mús|ca
rap van ||oar |a ·rap|desa· | e| ·vo|um· de |a mús|ca: | a|x| podr|em seou|r
una bona estona. Aprendre | desenvo|upar una estet|ca determ|nada es
part íonamenta| d`aquesta soc|a||tzac|o a |es oeooraí|es mus|ca|s. Seoons
|a |oca||tzac|o e| sent|t estet|c canv|a: a||ò que es percebut com a ·bon|c·
o ·||e|o· canv|a. perque en oran mesura es e| resu|tat de soc|a||tzac|ons
en estet|ques arre|ades d|íerents.
En tercer ||oc. per entendre e|s proces de soc|a||tzac|o tant en |es
oenera||tzac|ons pr|nc|pa|s com en e| oust persona| | espec|a||tzat. es íonamenta|
ten|r en compte |es |nst|tuc|ons soc|a|s que med|at|tzen aquest aprenentatoe.
Per exemp|e. e|s m|tjans de comun|cac|o e|s mes comerc|a|s | e|s mes
espec|a||tzats. e|s pares mo|ts joves deí|ne|xen e|s seu oust mus|ca|
per aí|n|tat o per opos|c|o a| oust mus|ca| de|s seus pares: |`esco|a
amb |es seves oeooraí|es | jerarqu|es mus|ca|s. e|s am|cs. e|s oermans.
|es oermanes | e|s cos|ns. sort|r de n|t. |es bot|oues de d|scos. | a|tres
283
xarxes soc|a|s. Totes aquestes |nst|tuc|ons posen e|s joves en contacte
amb d|íerents mús|ques | d|íerents estet|ques mus|ca|s. | juouen un paper
mo|t |mportant en |a seva soc|a||tzac|o | |a seva neooc|ac|o d`una ub|cac|o
en |`espa| cu|tura| mus|ca|. F|na|ment. | tambe breument. un darrer punt
ajudarà a ac|ar|r í|ns a qu|n punt |es oeooraí|es oenera|s son nomes un
marc de reíerenc|a. E|s joves van de|xar mo|t c|ar a |es entrev|stes que
nomes rarament e|s aoradava un est|| de mús|ca. A |`hora de coníormar
e| seu oust mus|ca|. juouen amb est||s. art|stes | í|ns | tot amb cancons.
Ño era estrany que e|s joves. quan e|s preountava sobre orups que e|s
aoradaven. protestess|n d|ent que no e|s aoradaven orups. s|no cancons.
Elements estructurals
E| maroe per a |a man|obra |nd|v|dua| en e|s cam|ns persona|s. per tant.
es prou s|on|í|cat|u. Aquests cam|ns. no obstant. sempre es d|bu|xen d|ntre
de| marc oenera| | son dependents. per tant. de|s seus s|on|í|cats (t|p|cs).
És a traves de| joc de|s |nd|v|dus amb e|s s|on|í|cats oenera|s | amb |a
med|ac|o de |`econom|a po||t|ca. com exp||care despres que es produe|x
e| canv| | |a reproducc|o cu|tura|.
Les oenera||tzac|ons pr|nc|pa|s. ma|orat tot. no nomes son presents. s|no
que ho son amb íorca. com ho mostra e| íet que |mposen mecan|smes
de contro| soc|a|. Com he exp||cat mes amunt. aquest marc oenera| (|es
oenera||tzac|ons pr|nc|pa|s) estan íortament |mbr|cades (tot | que no sempre
de íorma automàt|ca) amb e|ements estructura|s com e| oenere. |`or|oen
cu|tura|. |a oenerac|o o |`edat. Un oenere. un or|oen cu|tura| o una edat
d|íerent tende|xen a |mp||car una soc|a||tzac|o d|íerent en |`espa| cu|tura|
mus|ca| |mp||quen íormes d|íerents d`expectat|ves | contro|s soc|a|s en
re|ac|o a| oust mus|ca|. Aqu| no ho he desenvo|upat. però |a c|asse soc|a|
tambe està |mbr|cada amb e| oust mus|ca|. tot | que ho està en un sent|t
menys obv|. mes comp|ex. ja que s`ha d`entendre en e| context de tot un
conjunt de oustos | pred|spos|c|ons homò|eos. E|s joves b|ancs amb mes
cap|ta| cu|tura| | econòm|c tende|xen a d|st|no|r-se a traves d`un oust ·mes
reí|nat·. es a d|r. menyspreant e| oust de |a major|a. Aquest oust de |a
major|a. de tota manera. no es necessàr|ament e| mus|ca|. s|no que pot
íonamentar-se mes en e|s |oca|s a|s qua|s es va. |a roba que es porta o
a|tres íormes de consum.
Aquests s|on|í|cats oenera|s s`aprenen |oca|ment. en |`exper|enc|a urbana
de|s joves. A |a seva edat. aquesta exper|enc|a està íortament med|at|tzada
per |`|nst|tut | e| carrer. E|s tres |nst|tuts on va|o íer treba|| de camp compart|en
e|s mate|xos s|on|í|cats oenera|s. però tambe mostraven d|íerenc|es. sobretot
284
a |`|nst|tut on |a major|a d`a|umnes eren b|ancs. amb mo|ts pocs as|àt|cs
| aírocar|benys | on |es d|st|nc|ons homò|ooues a d|íerents pos|c|ons a
|`estructura soc|a| | |a d|spos|c|o academ|ca es mostraven com a mes re||evants.
Aquestes producc|ons cu|tura|s que s`aprenen | neooc|en |oca|ment. de
íet. estan |||oades a s|on|í|cats | oeooraí|es mes amp||s. | a processos soc|a|s
| cu|tura|s que transcende|xen e| n|ve|| |oca|. A |a secc|o seouent ana||tzare
amb mes deta|| e| ro| de |`econom|a po||t|ca | |es estructures econòm|ques
que o|ren a| vo|tant d`aquests s|on|í|cats |oca|s. |a qua| cosa permetrà entendre
d|nàm|ques de producc|o cu|tura| que transcende|xen aquest àmb|t |oca|.
Economia política, jerarquies i distinció en la producció de l’espai
social juvenil
Com he d|t anter|orment. e| pr|nc|pa| punt de reíerenc|a o coord|nada que
marca |es oeooraí|es mus|ca|s es |a mús|ca c|a||. Aquesta mús|ca de |es
|||stes d`ex|ts per deí|n|c|o es |a mes venuda mob|||tza |a major|a de|s
joves. | per tant una |ndústr|a poderosa es on h| ha mes d|ners. que
te un poder med|ador |mportant en |a deí|n|c|o de |`espa| soc|a| juven||.
Durant una setmana determ|nada. per exemp|e. a |es orans bot|oues de
mús|ca |es vendes de|s cont|nouts de |es |||stes d`ex|ts pot representar
dues terceres parts de| tota| de |es vendes. A |`apartat anter|or tambe he
exp||c|tat que tant |es d|íerenc|ac|ons o||||e de |a mús|ca c|a|| com |a d|st|nc|o
entre e| que es comerc|a| | e| que no ho es son íonamenta|s en |a coní|ourac|o
de |es oeooraí|es mus|ca|s | soc|a|s de|s joves. A cont|nuac|o aproíund|re
en aquests aspectes des de |a perspect|va de| mercat.
Ccme|c|a| | underoround
En |a seva persecuc|o de| neooc|. |es orans corporac|ons en e| d|à|eo
que estab|e|xen amb e| mercat. es a d|r. amb e| neooc| tenen un paper
|mportant en e| canv| de |es oeooraí|es mus|ca|s. Les íronteres ub|cades
d|ntre de| corrent pr|nc|pa| comerc|a| estan en mov|ment cont|nu. | son e|
producte de |es estrateo|es de |es corporac|ons per cana||tzar de |a m|||or
manera e|s compradors. Ara e| ||/||m a|o o|0es està reemp|acant e| ||oc
que acostumava a ocupar e| oco. Aquest canv|. provocat en ú|t|ma |nstànc|a
per |a dec|s|o de|s consum|dors. però que es cana||tza en una o a|tra d|recc|o
a traves de |es estrateo|es de mà|o0e|||o. |mp||ca que |es oeooraí|es pr|nc|pa|s
es mouen. | amb e||es |es connotac|ons de|s est||s | |a seva |mbr|cac|o
amb a|tres oeooraí|es. com ara |es d`or|oen cu|tura|. S| e| |/||m a|o o|0es
es perceb|a com a neore | ara es converte|x en e| so comerc|a| dom|nant.
a|xò |mp||ca que perdrà com a m|n|m en part |a seva ·connotac|o neora·.
285
Una veoada mes. aquestes oeooraí|es pr|nc|pa|s nomes eren un marc.
|es coordenades bàs|ques que va|o trobar en e| treba|| de camp qua||tat|u
| per tant parc|a| | podr|a c|tar d|verses excepc|ons a aquestes pautes
oenera|s. Les re|ac|ons pos|c|ons | opos|c|ons entre |es d|íerents íor-
mes d`ant|comerc|a||tat son comp|exes. | no s`esooten amb aquesta
rud|mentàr|a panoràm|ca oenera|. E|s oustos no comerc|a|s. a mes. |ní|uenc|en
amb íorca |a mús|ca comerc|a| de |es |||stes d`ex|ts e| joc de íet | ama-
oar. Comerc|a| | ant|comerc|a| son e|s po|s de |es oeooraí|es mus|ca|s.
que s`han d`entendre com un tot re|ac|ona|. La mús|ca oa|aoe br|tàn|ca
(UK Garaoe. Two-Step Garaoe o Speed Garaoe). per exemp|e. va comencar
essent 0|oe|o|c0|o. Despres. a|s anys 1996 | 1997. va captar |`atenc|o
de|s m|tjans í|ns a arr|bar a |a saturac|o. a|eshores va tornar a |`0|oe|o|c0|o
| durant e|s anys 1999 | 2000 |es seves vers|ons mes comerc|a|s | tambe
cancons que abans eren 0|oe|o|c0|o estan arr|bant a|s pr|mers ||ocs
de |es |||stes d`ex|ts.
Tampoc no podem ob||dar que e|s oustos an|tcomerc|a|s tambe son
comerc|a|s. en e| sent|t que tambe tenen |a seva pròp|a econom|a po||t|-
ca. |es seves cadenes | proorames de ràd|o. |es seves rev|stes. e|s seus
bars | d|scoteques. |es seves d|scooràí|ques | |es seves bot|oues de d|s-
cos. E| joc entre comerc|a| | ant|comerc|a| es mo|t enoanyos perque depen
en oran mesura d`arouments |deo|òo|cs comerc|a| com a preíabr|cat.
do|ent. ía|s. | no comerc|a| com a autent|c. art|st|c. bo. A|ouns oustos
no comerc|a|s d|bu|xen una ||n|a rad|ca| entre |a mús|ca de|s c|a||s | |a
mús|ca ·autent|ca·. mentre que a|tres preíere|xen par|ar de mús|ca ·cre|b|e·.
íent poss|b|e que un art|sta venou| mo|t | encara ho s|ou|. de ·cre|b|e·. De
íet. í|ns | tot |es no|es a qu| e|s aoraden |es bandes d`ado|escents (e|s
art|stes mes co/|ame|| ma|0/ac|0|a|s) menyspreen a|ouns d`aquests orups
addu|nt que no son autent|cs. que s`han venut o que estan manuíacturats.
Seome||ac|c oe| me|ca|
Tant e| oust comerc|a| com e| no comerc|a| se s|tuen. per tant. d|ntre de|
mercat. De íet. quan par|em sobre |es oeooraí|es cu|tura|s de |a mús|ca
ens estem reíer|nt a una íorma de re|ac|ons cu|tura|s que estan meo|a|||zaoes
pe| mercat. És |nteressant. per tant. m|rar-se aquest espa| soc|a| des de|
punt de v|sta d`aque||s que en ||oc de consum|r mús|ca estan |ntentant
ouanyar-se |a v|da | íer d|ners oràc|es a aque||s que |a consume|xen. o d|t
d`una a|tra manera. de|s prop|etar|s | treba||adors de |es bot|oues de mús|ca.
de |es d|scoteques. e|s bars. |es cadenes de ràd|o. |es |n|c|at|ves de promoc|o
mus|ca|. etc. Com he íet des de| punt de v|sta de| consum. tambe estab||re
aqu| |a d|st|nc|o ana||t|ca entre e| po|s ·mes· | ·menys· comerc|a|. Quan
286
|`ún|c object|u de| neooc| es íer d|ners. tende|x a optar per |es íormes mus|ca|s
mes comerc|a|s. perque son |es que es venen mes. |es que tenen un púb||c
potenc|a| mes oran. Com he de|xat c|ar quan par|ava de| oust comerc|a|.
|a ·mús|ca comerc|a|· no es una cateoor|a un|tàr|a. |a qua| cosa |mp||ca
que ca|en a|tres dec|s|ons. E|s neooc|s ut|||tzen d|íerents íormes d`esco|||r
|a mús|ca que ut|||tzen.
Les ràd|os mus|ca|s comerc|a|s tenen una |||cenc|a que espec|í|ca de íor-
ma àmp||a e| t|pus de mús|ca que han d`emetre. Ga|axy FM. per exemp|e.
es una cadena de ràd|o oa|ce or|entada a |a comun|tat aírocar|benya. |
per tant rad|a ||/||m a|o o|0es | mús|ca neora en oenera|. A |es ràd|os
comerc|a|s. e| prooramador mus|ca| escu||. d`entre |es cancons que || arr|ben.
aque||es que pensa que aoradaran a |`aud|enc|a. Cada setmana cadascuna
de |es cancons. tant |es noves com |es que no ho son. es ana||tzada a
traves d`una enquesta estad|st|ca de recepc|o. | depenent de|s resu|tats
d`aquesta enquesta. |a setmana seouent cada canco es rad|a amb mes o
menys írequenc|a. o í|ns | tot es e||m|nada de |a |||sta de cancons en an-
tena. L`aud|enc|a. per tant. tot | que nomes pot tr|ar d`entre a||ò que està
en antena. te e| seu maroe de poder a |`hora de dec|d|r |a mús|ca que
sona | |a que desapare|x. E|s bars | d|scoteques comerc|a|s dec|de|xen |a
seva po||t|ca mus|ca| depenent de |a seva ub|cac|o. |`oíerta de |a c|utat. |a
po||t|ca mus|ca| de|s bars | d|scoteques de|s vo|tants | |a |dea de |`·exper|enc|a·
que vo|en oíer|r. A menys que |a seva po||t|ca mus|ca| íunc|on| des de|
comencament. tende|xen a dec|d|r-|a a traves d`un metode d`assa|o | error:
proven una po||t|ca mus|ca|. un DJ o una ·n|t· determ|nada. | s| no íunc|o-
na no atrau prou c||ents. canv|en | proven una a|tra cosa. La major|a
de bars | d|scoteques tambe opten per seomentar |a seva oíerta durant
|es d|íerents n|ts de |a setmana. Com que troben d|í|c|| atraure prou oent
cada n|t. oíere|xen d|íerents coses cadascuna de |es n|ts per ta| d`atraure
d|íerents púb||cs: una n|t d`estud|ants. una n|t ||at|na. una n|t de ||/||m a|o
o|0es. etc.
Totes aquestes n|ts son ·comerc|a|s·. però estan seomentant tant |`oíerta
com |`aud|enc|a e|s consum|dors. e|s joves ja que creen noves íronteres
que ían |es oeooraí|es mus|ca|s mes comp|exes tot | que mo|ts joves
van a d|íerents bars | d|scoteques amb po||t|ques mus|ca|s d|íerents.
En seomentar e| mercat creen espa|s í|s|cs en e|s qua|s |es d|íerents oeooraí|es
cu|tura|s mus|ca|s poden const|tu|r-se | actua||tzar-se a traves de| r|tua| que
es sort|r de n|t. Aquests d|íerents seoments de mercat tambe es poden
ub|car de íorma d|íerent en e| cc||||00m comerc|a| / no comerc|a|. A|ouns
bars o d|scoteques t|ndran una n|t en |a qua| |a mús|ca es comerc|a| però
no tant comerc|a| com en a|tres bars. amb |a qua| cosa |ntentaran atraure
un púb||c que tot | ser comerc|a| vo| sent|r-se a| capdavant de| corrent
287
pr|nc|pa| per exemp|e. posant cancons que estan tot just a punt de ser
||ancades.
E| mate|x succee|x amb |es bot|oues de d|scos mes orans. Ñomes tenen
en estoc a||ò que saben que es vendrà. Per ta| de max|m|tzar e| beneí|c|
tenen un comp|ex proorama estad|st|c amb |níormac|o de |es vendes. tant
seves com de totes |es a|tres bot|oues de |a mate|xa cadena a tot e| pa|s.
Aquest proorama e|s ajuda a preveure a||ò que vendrà | a||ò que no vendrà.
per ta| d`ajustar e|s estocs. | per tant |es despeses de maoatzem | de
comandes no venudes. Tot | que nomes tenen en estoc a||ò que preveuen
que vendran. ma|orat tot. no ho presenten a| púb||c de manera |nd|íerenc|ada.
Creen secc|ons d|íerents. | subsecc|ons d|ntre de |es secc|ons. que ou|en
| estructuren |`acte de compra de|s c||ents. En íer a|xò. estan object|vant
oeooraí|es mus|ca|s | co||ocant art|stes concrets en aquestes oeooraí|es.
A part d`aquests neooc|s comerc|a|s trobem aque||s a|tres que no nomes
busquen íer d|ners. s|no tambe potenc|ar | desenvo|upar |a mús|ca que
e|s aorada. o que pensen que es bona. Son neooc|s que poden ser mes
precar|s. En pr|mer ||oc perque tende|xen a atraure e| seu púb||c d`entre
una pob|ac|o mo|t mes redu|da. l en seoon ||oc perque mo|ts d`e||s to-
quen o venen mús|ca que o be està a|s ||m|ts o be e|s empeny. o ambdues
coses a |a veoada. | que per tant nomes proporc|ona un íutur |ncert | arr|scat.
La d|íerenc|ac|o entre ambdos po|s no es n|t|da. ja que e|s mercats no
comerc|a|s poden ser mo|t rend|b|es (comerc|a|ment). Per mo|t re|||scos
que s|ou| aquest cr|ter|. e| que d|íerenc|a ambdos po|s es /||s a o0|| o|a0
|a /c|0||a| oe /e| o||e|s o|e/a| sco|e e| c|||e|| m0s|ca|. o /||s a o0|| o|a0 e|
c|||e|| m0s|ca| es /c|ame||a e| e|s oe|e/|c|s o0e oc| c/e|||.
A||ò que es re||evant d`aquesta econom|a po||t|ca es que es íonamenta|
en |a producc|o de |es oeooraí|es cu|tura|s mus|ca|s. ja que proporc|ona
e|s espa|s | objectes a traves de|s qua|s aquestes es desenvo|upen.
consume|xen | exper|menten. Sense bars. d|scoteques. bot|oues de d|s-
cos. em|ssores de ràd|o. rev|stes. d|scooràí|ques. CD | tants a|tres art|c|es
de consum. |es oeooraí|es mus|ca|s d|í|c||ment podr|en ex|st|r ta| com |es
cone|xem. La |ndústr|a a| vo|tant de |a mús|ca permet |`·object|vac|o· d`aquestes
oeooraí|es o. d|t d`una a|tra manera. permet que |es oeooraí|es es mater|a||tz|n
en |oca|s. r|tua|s. et|quetes. objectes. espa|s | tambe en carreres proíess|ona|s
o vocac|ona|s. En oran mesura. aquesta ·object|vac|o· es produe|x a tra-
ves de|s oeneres | est||s mus|ca|s et|quetes ||nou|st|ques. però tambe
a traves de |`atmosíera | |`exper|enc|a v|venc|es corpora|s | pràct|ques.
Tot | que e|s ||m|ts de |es oeooraí|es mus|ca|s poden ex|st|r | de íet ex|ste|xen
sense parau|es o et|quetes que |es |dent|í|qu|. |a s|mp|e creac|o d`una et|-
queta ía que |a seva d|íerenc|ac|o s|ou| mo|t mes senz|||a ía e| proces
288
et|quetador mo|t mes íàc||. Les em|ssores de ràd|o. |es tendes de d|s-
cos. e|s promotors mus|ca|s. e|s bars | |es d|scoteques estan juoant
cont|nuament amb aquestes et|quetes per ta| d`ajudar a cana||tzar |es
oeooraí|es mus|ca|s però tambe per ta| d`|ncrementar-ne |a comp|ex|tat.
A|ouns promouen |a cont|nua apar|c|o de noves et|quetes. o |es ut|||tzen
per crear ·d|st|nc|ons·. A|tres |es ev|ten per asseourar-se que atrauen com
mes oent m|||or. es a d|r. per ev|tar que n|noú o0eo| /c|a de| seu púb||c
potenc|a|.
En prendre dec|s|ons sobre |a mús|ca que sona. aquests |nd|v|dus que
contro|en |`econom|a po||t|ca de |a mús|ca tambe estan neooc|ant |es jerarqu|es
|mbr|cades a |`espa| soc|a| juven||. Penseu en e| cas de|s bars | |es
d|scoteques: a|ouns |ntenten desenvo|upar un bar mus|ca| amo c|asse.
d`a|tres un de mo|t comerc|a|. | d`a|tres un de mo|t 0|oe|o|c0|o. Aquestes
d|íerents estrateo|es |mp||quen ut|||tzar mús|ques mo|t d|íerents. po||t|ques
de porta mo|t d|íerents. etc. A|ouns mànaoers em van exp||car que no
vo||en entrar en determ|nats t|pus de mús|ca com |a mús|ca oa|aoe perque
atre|a un t|pus equ|vocat de oent. D`a|tres van exp||car que a|s seus |oca|s
tocaven mús|ca mes s0a0 o mes sc0| perque atre|a mes |es no|es. | |es
no|es atre|en e|s no|s. En una d|scoteca van dec|d|r proh|b|r |`entrada a
qua|sevo| jove que portes una marca determ|nada de sabates. perque |a
portaven no|s o0|s que tend|en a portar mes prob|emes de bara||es.
Les dec|s|ons preses des de| punt de v|sta de |a |ndústr|a. per tant. son
|mportants a |`hora de coní|ourar |`espa| soc|a| juven||. Per exemp|e. quas|
cap de|s joves as|àt|cs | neores entrev|stats acostumava a sort|r de n|t
pe| centre de |a c|utat. A|xò no obstant. quan es creava a|ouna n|t ||/||m
a|o o|0es. oa|aoe o oa|o||a. e|s bars o d|scoteques que |es aco|||en estaven
comp|etament p|ens de neores o as|àt|cs. Mo|ts mànaoers es van mos-
trar caute|osos d`aquestes n|ts perque e|s comportaven mes prob|emes
de seouretat de|s hab|tua|s. | per tant tend|en a optar per barrejar e|s est||s
||/||m a|o o|0es o oa|aoe amb d`a|tres de ·b|ancs·. H| ha dos e|ements
que ca| ten|r en compte. En pr|mer ||oc. que tot | que |a íorca de mercat
d`a||ò comerc|a| es extremadament poderosa a |`hora de deí|n|r |es oeooraí|es
mus|ca|s. e| maroe per a acc|o 0|oe|o|c0|o o no comerc|a| tambe ex|ste|x
| pot ser rend|b|e. Les estac|ons de ràd|o p|rates | |es d|scoteques | bars
no comerc|a|s son mo|t |mportants a |`hora de deí|n|r |es oeooraí|es cu|tura|s
mus|ca|s. | |a seva porc|o de| mercat seoons van apuntar a|ouns
entrev|stats podr|a ser mes oran s| h| haoues mes oent emprenedora
d|sposada a arr|scar-se.
289
En seoon ||oc. tot | que e|s amb|ents comerc|a|s estan sotmesos a| poder
de |es orans corporac|ons. que poden dec|d|r a||ò que se sent|rà | a||ò
que no se sent|rà. tambe proporc|onen a|s joves un cert poder en |a deí|n|c|o
de |es oeooraí|es cu|tura|s mus|ca|s. E|s joves no consume|xen tota |a mús|ca
comerc|a| o |`oc| comerc|a| assoc|at a |a mús|ca que se`|s provee|x. Les
company|es de d|scos. |es d|scoteques. |es bot|oues de d|scos | e|s a|tres
neooc|s son sens|b|es. | mo|t. a |es dec|s|ons de compra de|s joves. Tres
n|ts en un bar o una d|scoteca sense c||ents poden portar e| mànaoer a
canv|ar |a po||t|ca mus|ca|. C|nc joves que preount|n per un CD a una oran
bot|oa de d|scos pot íer dec|d|r e| mànaoer de demanar-|o en estoc. Uns
ma|s resu|tats d`una canco a |es enquestes d`aud|enc|a d`una em|ssora
de ràd|o poden íer que |`encarreoat de |a prooramac|o |`e||m|n| de |a |||sta
de cancons. És mes. í|ns | tot s| ut|||tzen e|s mater|a|s que e|s proporc|o-
na e| mercat. e|s s|on|í|cats que e|s ass|onen sempre estan subjectes a|
treba|| s|mbò||c de|s joves.
D|s|||c|c | e·oe||e|c|a
La mús|ca es un e|ement |mportant en |`est|| de v|da de|s joves. e| qua|. a
|a veoada. va mo|t |||oat a| que podr|em descr|ure com ·e| t|pus de per-
sona que un es·. En aquest apartat em centrare en |`e|ement de ·d|st|nc|o·
assoc|at a |a mús|ca. a|x| com en e|s |||oams entre aquesta d|st|nc|o | |`econom|a
po||t|ca que |`envo|ta. sobretot en re|ac|o a| consum comerc|a| | no co-
merc|a|: |`oíerta de| mercat s`entronca amb |`exper|enc|a v|scuda oràc|es
a| íet que te en compte |a |mportànc|a d`oíer|r no nomes art|c|es de consum
s|no tambe exper|enc|es. E| oust mus|ca| no pot ser ún|cament una quest|o
de jud|c| estet|c. en e| sent|t que s|ou| autònom de| prop| esser soc|a|.
D|íerents ub|cac|ons soc|a|s |mp||quen d|íerents t|pus de press|ons soc|a|s
en termes de contro| soc|a|. d`expectat|ves | d`un|versos de|s poss|b|es.
La mús|ca es un |mportant marcador de|s est||s de v|da. que s`actua||tzen
a traves de| consum. e| qua| a |a veoada es íonamenta| en re|ac|o a |a
|mper|osa necess|tat de|s ado|escents | en rea||tat de tothom de ouanyar
acceptac|o | coní|anca.
E| consum mus|ca| no n`es una excepc|o. Mes en||à de| oaud|. de| p|aer
estet|c | mo|tes a|tres coses. a traves de| oust mus|ca| e|s joves treba||en
sobre |`object|u de ser acceptats | ouanyar coní|anca. La mús|ca | |es act|v|tats
d`oc| assoc|ades a |a mús|ca proporc|onen no nomes e| p|aer estet|c s|no
tambe una exper|enc|a que e| transcende|x: exc|tac|o. oaud|. presentac|o
davant de|s a|tres. descobr|ment. |a sensac|o de ser e||c|||a|. etc. De íet.
m`aoradar|a aroumentar que aquests a|tres e|ements son part |ntr|nseca
de| p|aer estet|c. Però en ||oc d`entrar en aquesta d|scuss|o. proposo una
m|rada a |es jerarqu|es soc|a|s | cu|tura|s de| que anomeno ·espa| soc|a|
290
juven||·. Aquestes jerarqu|es produe|xen íormes de d|st|nc|o | tambe íor-
mes d`|nteorac|o. D|st|no|re tres íormes íonamenta|s de jerarqu|es en re|ac|o
amb |a mús|ca. tot | que es podr|en estab||r homo|oo|es amb a|tres íor-
mes de consum | est||s de v|da. M`|nteressen perque aquestes íormes de
d|st|nc|o tenen |mp||cac|ons |mportants en |`estructurac|o de| mercat | |`econom|a
po||t|ca de |a mús|ca.
En pr|mer ||oc. |a jerarqu|a de popu|ar|tat entesa com a oust ·popu|ar· o
·a |`ú|t|ma·. Aquesta jerarqu|a està p|enament s|tuada d|ntre de |a mús|ca
comerc|a|. | tot | que basada en |a d|st|nc|o. es |a que oíere|x mes maroe
d`|nteorac|o. Com queda c|ar en |a c|ta de |a no|a de mes amunt. ·es e|
que aorada a tothom·. Ten|r aquest oust permet íormar part de| ·tothom·.
Com que està basat en |a mús|ca comerc|a| es a d|r. |a que mes ven.
es e| oust que |nteora |a quant|tat mes oran de joves | a|xò ía. per tant.
que s|ou| íàc|| per a|s joves ·íormar part de tothom·. Ja he de|xat ben
c|ar mes amunt. de tota manera. que e| oust comerc|a| no es una un|tat
homooen|a. | que es podr|en estab||r mo|tes a|tres d|st|nc|ons o||||e d`aquest
orups d`ado|escents. ||/||m a|o o|0es. oa|ce comerc|a|. oust comer-
c|a| a |´0|||ma. etc.. Amb e| pas de| temps | amb |`edat. a mes. |a mús|ca
de |es |||stes d`ex|ts. o |a mús|ca popu|ar. tambe canv|a. Aquestes d|st|nc|ons
|mp||quen d|st|nc|ons (jeràrqu|ques) cu|tura|s | soc|a|s: e|s no|s se`n r|uen
de|s orups ado|escents que aoraden a |es no|es. e|s mes adu|ts se`n r|uen
de| oust de|s mes nens. |es no|es neores se`n r|uen de| oust de |es no|es
b|anques. | a|x| una | a|tra veoada. És mes. |es jerarqu|es d|ntre de| oust
popu|ar son sov|nt mo|t marcades. D|versos entrev|stats van |dent|í|car
aque||s joves amb un oust comerc|a| de |es |||stes d`ex|t amb e|s ·popu|ars·
de |`esco|a. A|xò no era quas| ma| una aí|rmac|o c|ara. ja que sov|nt anava
acompanyada de írases com ·Be. e||s es pensen que son popu|ars· o
·Ño h| ha e| que ser|en "e|s popu|ars" a| nostre |nst|tut·. Aquesta jerarqu|a.
ma|orat tot. semb|ava ex|st|r | estar íortament med|at|tzada pe|s art|c|es
de consum (comerc|a||tzada). a traves de |es marques de vest|r mes cares.
Aquest oust popu|ar. tot | ser extremadament jeràrqu|c e|s mes popu|ars.
e|s menys popu|ars. e|s que vo|en però no poden. etc.. |nteora joves
de tots e|s orups soc|a|s en una aparent democrat|tzac|o cu|tura| | soc|a|
no es tant |`or|oen n| |a íam|||a e| que compta. s|no e| comportament | e|
consum d`un mate|x. S| ana||tzem |a v|da nocturna de B|rm|noham. trobarem
que h| ha una espec|e de jerarqu|a que no es comp|etament homò|ooa a
|`estructura soc|a|. una jerarqu|a que í|ns a cert punt transcende|x |es d|st|nc|ons
de c|asse a traves de| consum consp|cu. La prom|nenc|a actua| d`aquesta
jerarqu|a íorma part de |es noves íormes de re|ac|ons cu|tura|s |mp||c|tes
en e| cre|xent n|ve|| de consum. A|xò no vo| d|r que |`estructura soc|a| no
291
h| t|nou| cap paper. s|no que a traves d`aquest consum es pot. í|ns a cert
punt. transcend|r e| prop| or|oen soc|a|. Es podr|en estab||r a|ounes connex|ons
entre aquestes noves íormes de re|ac|ons cu|tura|s | |`apar|c|o de |a |e|
se| | |a |mportànc|a de| o|amc0| assoc|at a|s bars | d|scoteques exc|us|us.
Brewster | Brouohton daten |`apar|c|o d`aquesta |e| se| a| vo|tant de|s anys
se|xanta a Ñova York. amb |`obertura de |a d|scoteca Le C|ub. Seoons
e||s. |`a|ta soc|etat de |`ant|c d|ner | e| reo|stre soc|a| anava de ba|xa. s`hav|a
tornat obso|eta per |`emeroenc|a de |`|oua||tar|sme de|s se|xanta | de| nou
orup de|s orans | e|s bons. La |e| se| hav|a nascut. (1999: 54)
L`espa| soc|a| de|s est||s de v|da ·comerc|a|s·. per tant. està jeràrqu|cament
estructurat e|s espa|s ·exc|us|us·. e|s cod|s de d|st|nc|o subt||s | en cont|nu
mov|ment o||||e de|s est||s de v|da comerc|a|s. |es jerarqu|es de popu|ar|tat
que e·c|c0e| e|s |nd|v|dus ·no popu|ars·. etc. A |a veoada. en canv|.
o|coc|c|c|e| un espa| on |a mob|||tat a traves |es estructures soc|a|s |
e| joc amb e||es no nomes es poss|b|e s|no que tambe es íàc||. ja que
es pot obten|r en oran mesura a traves d`un est|| consum|sta. | per tant
permet transcend|r amb mes íac|||tat |`|ao||0s | e|s cap|ta|s cu|tura| | soc|a|
heretats. que en a|tres epoques ho íe|en pràct|cament |mposs|b|e. A ban-
da de|s espa|s mes ·exc|us|us·. per tant. e|s amb|ents comerc|a|s produe|xen
una barreja cons|derab|e de oent de d|íerents or|oens soc|a|s. La quest|o
es comp|exa | ca| í||ar mes pr|m per entendre com |es d|st|nc|ons
(reproductores) de c|asse es comb|nen amb aquestes noves íormes de
re|ac|ons cu|tura|s. però no |a desenvo|upare mes en||à d`aquesta v|s|o
oenera|.
La seoona de |es d|st|nc|ons jeràrqu|ques a |es qua|s vu|| íer reíerenc|a es
|a que anomeno d|st|nc|o 0|oe|o|c0|o. Aquesta estructurac|o jeràrqu|ca
es deí|ne|x per opos|c|o a |a comerc|a|. es a d|r. a||ò que es va|ora es
prec|sament tot e| o0e |c es ccme|c|a|. í|ns a| punt que e|s est||s mus|ca|s.
|es cancons | e|s art|stes que s`a|aben quan son 0|oe|o|c0|o poden passar
a ser |onorats | menyspreats un cop esdevenen comerc|a|s. L`0|oe|o|c0|o
| e| corrent pr|nc|pa| o comerc|a| depenen |`un de |`a|tre. L`0|oe|o|c0|o
necess|ta |a mús|ca comerc|a| per deí|n|r a||ò o0e |c es ccme|c|a|. | |a
mús|ca comerc|a| necess|ta |`0|oe|o|c0|o per prove|r-se de nous est||s.
art|stes | cancons que s|ou|n |nnovadores | cre|b|es | permet|n obr|r nous
mercats. És mes. |a ||n|a que separa |a mús|ca 0|oe|o|c0|o | comerc|a|. o
|a mús|ca |ndependent | |a mús|ca de corporac|o. es mo|t d|íusa.
Com he d|t mes amunt. |`0|oe|o|c0|o te |a seva pròp|a econom|a po||t|ca
(|a seva oroan|tzac|o comerc|a|). que es |mmensament mes deb|| que |a
de |es orans corporac|ons. E|s joves amb un oust 0|oe|o|c0|o no bus-
quen n| |a |nteorac|o en |a major|a de|s joves e| que aorada a tothom
292
n| |a d|st|nc|o a traves de| t|pus d`exc|us|v|tat d|ntre de|s est||s de v|da comerc|a|s.
A| contrar|. busquen |a coní|anca a base de |eo0o|a| e|s va|ors de |a comerc|a||tat
que e|s s|tua des de| seu punt de v|sta a un n|ve|| super|or de oust.
amb |a oent | |a mús|ca a0|e|||o0es | /e|||ao|es. Es d|íerenc|en de |a major|a
per v|ure a sota (0|oe|) de| corrent pr|nc|pa|. amb |`act|tud correcta | |a
oent adequada. A |es esco|es. e|s joves amb aquest oust poden esdeven|r
|mpopu|ars o popu|ars. depenent de| seu car|sma. de| pes que t|nou|n |
d`a|tres e|ements.
F|na|ment. |a tercera d|st|nc|o a |a qua| íare reíerenc|a es |a de| ·carrer· |
|a ·duresa·. Aquesta jerarqu|a pot anar estretament assoc|ada a qua|sevo|
de |es a|tres dues tot | que tende|x mes a |a seoona que a |a pr|mera.
però |a seva espec|í|c|tat es íonamenta en |a ·duresa· | |a ·cu|tura de carrer·.
La d|st|nc|o. en aquest sent|t. s`adqu|re|x a traves de ser ·dur· | d`aoradar
|a mús|ca ·dura·: s|ou| per soro||osa. per ràp|da. o per ser part|cu|arment
mo|esta per a aque||s a|s qua|s aorada |a mús|ca comerc|a| (tova). Un
e|ement extrem d`aquest t|pus de d|st|nc|ons es e| que un MC (mestre de
cer|mòn|es) a| qua| va|o entrev|star va anomenar ·|`e|ement oa|os|a·. va
exp||car com a |`escena oa|aoe sobretot a|s esdeven|ments espec|a|s
|es bandes mes dures actuaven | representaven |a seva duresa a |a cerca
de| respecte de|s a|tres. E|| va d|íerenc|ar dues íormes d`adqu|r|r respec-
te a |`amb|ent 0|oe|o|c0|o de |a mús|ca oa|aoe: un era íent mús|ca | |`a|tre
s|tuant-se en aquestes jerarqu|es oa|os|a. Aquesta ac|0ac|c oe oa|oa se
s|tuava. ía dos anys. a d|ntre de |`amb|ent |0|o|e. però quan |a mús|ca
oa|aoe va comencar a esdeven|r |`escena on ser v|st. s`h| van tras||adar
e|s oa|s|as. A pet|ta esca|a. |a mate|xa |òo|ca es pot observar a|s tres
|nst|tuts on va|o íer treba|| de camp. en e|s qua|s e| oa|aoe ha subst|tu|t e|
|0|o|e.
Aquesta tercera jerarqu|a està íortament estructurada seoons |a c|asse
soc|a|. Com mes ba|xa es |a pos|c|o a |`estructura soc|a|. mes |mportànc|a
te aquesta jerarqu|a. Com d|u Pau| W||||s (1990). h| ha barr|ades on |a v|o|enc|a
es resp|ra a |`amb|ent. |a qua| cosa converte|x |a duresa en un recurs mo|t
mes |mportant per ouanyar acceptac|o | coní|anca. A|xò. com es pot suposar.
es espec|a|ment a|x| en e| cas de|s no|s. però tambe ho es entre |es no|es.
l tot | que aquesta jerarqu|a no es íonamenta en |a mús|ca (es poss|b|e
ser mo|t dur | a |a veoada que aorad| qua|sevo| t|pus de mús|ca). s| que
h| està assoc|at. en e| sent|t a| qua| he íet reíerenc|a: a |a cu|tura de carrer
tant |a duresa com |es íormes ·dures· de mús|ca no comerc|a| son
espec|a|ment re||evants.
Aquests tres t|pus bàs|cs de jerarqu|es son íonamenta|s en |a coní|ourac|o
de |`espa| soc|a| juven|| en un sent|t amp||. tot | que h| ha mo|tes a|tres
293
d|st|nc|ons que ca|dr|a enumerar. com ara e|s esports. e| vest|r. e|s resu|tats
academ|cs. |`aspecte í|s|c | mo|tes mes. Una veoada mes. en canv|. no
const|tue|xen una rea||tat í|xa. s|no mes av|at e|s mater|a|s amb e|s qua|s
e|s joves treba||en s|mbò||cament. A cada |nst|tut. a cada barr|ada. a cada
orup d`am|cs | a cada |nd|v|du aquests e|ements s`·actua||tzen· d`una íorma
determ|nada. amb d|íerents equ|||br|s | comb|nac|ons entre e||s. Entre e|s
joves de c|asse m|tjana. per exemp|e. |a duresa tende|x a ser mo|t menys
|mportant. mentre que |a popu|ar|tat tende|x a assoc|ar-se a |es íormes
mes exc|us|ves | exc|oents de consum comerc|a| sobretot en termes
de bars | d|scoteques. però no en termes mus|ca|s. En termes de oenere.
entre |es no|es |es d|st|nc|ons 0|oe|o|c0|o | de o0|esa tende|xen a ser
menys |mportants. | í|ns | tot quan s| que ho son. d`|mportants. tende|xen
a prendre una íorma menys rad|ca| | exc|us|va.
Discussió
E|s art|stes | |a seva mús|ca estan ub|cats en aquest espa| soc|a|. A traves
de |es entrev|stes | |es dec|arac|ons a|s m|tjans. a mes. contr|bue|xen a |a
seva coní|ourac|o. Quan un DJ íamos però cre|b|e d|u en una entrev|sta
que es íe||c pe| íet de no haver de tocar mes amb Judoe Ju|es. ja que e|
cons|dera massa |c||e|a. o quan e| Ñoe| Ga||aouer estab|e|x |a seva venerac|o
de|s Beat|es. estan contr|bu|nt a |a producc|o de |`espa| cu|tura| mus|ca|.
es a d|r. estan donant íorma a |es oeooraí|es mus|ca|s. a| joc de pos|c|ons
| opos|c|ons que |es coníormen. Para||e|ament a |a comprens|o de| ·text·
mus|ca|. per tant. es út|| entendre |es re|ac|ons soc|a|s med|at|tzades per
|a mús|ca en aquest cas en re|ac|o a |es re|ac|ons jeràrqu|ques o de
poder. Acabare. en aquest apartat í|na|. proposant una íorma de m|rar-se
|a producc|o de |`espa| soc|a| juven|| que ajuda a entendre com s`|mbr|quen
|es d|íerents jerarqu|es. E| terme |mo||cac|c denota una sobrepos|c|o par-
c|a|. com |es teu|es d`una teu|ada. | e| preíere|xo a a|||c0|ac|c. un terme
hab|tua| en e|s estud|s cu|tura|s. perque denota n|t|dament e| íet que tot |
estar entre|||oades | mesc|ades. e|s d|íerents n|ve||s jeràrqu|cs romanen
d|st|nts a| n|ve|| de |`exper|enc|a. nomes oa|c|a|me|| sobreposats.
D|st|no|re tres n|ve||s de jerarqu|es |mbr|cats. E| pr|mer n|ve|| es e| que anomeno
m|c|c|e|a|o0|es. | ía reíerenc|a a |es re|ac|ons persona|s d|rectes basades
en e| cone|xement persona| a |`esco|a. a|s carrers. a| casa| juven||.
Aquestes jerarqu|es |nterpersona|s tenen mo|t a veure amb e| íet de ser
popu|ar. ser e||c|||a|. ser dur. ser atract|u. etc. E|s joves amb una bona
pos|c|o en aquestes jerarqu|es tende|xen a ten|r un acces mes íàc|| a |es
d|íerents recompenses. com ara am|cs. re|ac|ons sexua|s | amoroses. d|vers|o
o e| que durant |`escr|t he deí|n|t com a acceo|ac|c | cc|/|a|ça. Son unes
294
jerarqu|es que estr|ctament no requere|xen e|s mater|a|s proporc|onats pe|
mercat | e|s m|tjans de comun|cac|o per ex|st|r. tot | que en |es re|ac|ons
cu|tura|s actua|s h| estan estretament connectades. En |a meva term|no|oo|a.
estan íortament |mbr|cades amb e| seoon n|ve|| de jerarqu|es.
Aquest seoon n|ve|| es e| que anomeno esoa| scc|a| oe |es c0||0|es |0/e|||s.
| transcende|x |es xarxes soc|a|s persona|s de re|ac|o. És un n|ve|| basat
no en e| cone|xement oe|sc|a| s|no ||o|c. es a d|r. e| que durant |es pào|nes
anter|ors he anomenat o|a|s oe|e|a|||zac|c|s. Permet a|s joves ub|car e|s
a|tres |nd|v|dus que es troben nomes a part|r de| cone|xement t|p|c. sense
necess|tat de cone|xer-|os persona|ment s|no ún|cament ve|ent-|os pe| carrer.
en un bar o una d|scoteca. sabent |a mús|ca que esco|ten. |es marques
que veste|xen. o e|s bars | d|scoteques que e|s aoraden. E| que semb|a
nou d`aquest seoon n|ve|| de jerarqu|es es que semb|a ser mes |mportant
que ma| | que |a seva autonom|a re|at|va en re|ac|o a |`espa| soc|a| oenera|
tambe semb|a que hao| auomentat.
E| tercer n|ve|| de jerarqu|es es e| que anomeno esoa| scc|a| oenera|. es a
d|r. e| de |es jerarqu|es que no son espec|í|ques de|s joves. com ara
|`estructura soc|a|. e| oenere. |a sexua||tat. |`or|oen cu|tura|. |a oenerac|o. e|
terr|tor| | a|tres. Aquest n|ve|| tambe està |mbr|cat amb e|s a|tres dos. |
com en e| cas de| seoon. es íonamenta en ·cone|xement t|p|c·. La d|íerenc|a
es que aquest n|ve|| es producte d`una ||aroa h|stòr|a de jerarqu|tzac|o
(des|oua|tat) soc|a|. mentre que e| de |`espa| soc|a| de |es cu|tures juven||s
s`ha desenvo|upat | es desenvo|upa a part|r de| consum espec|í|cament
juven||. | nomes en part es homò|eo a aquest.
De íet. e|s tres n|ve||s estan estretament |mbr|cats. però romanen d|st|nts.
A |es re|ac|ons |nterpersona|s. |a c|asse soc|a|. e| oenere. |`or|oen cu|tura|
| a|tres e|ements estructura|s h| juouen un ro| mo|t |mportant. però sempre
poden mod|í|car-se o transcend|r a traves de| cone|xement persona|. En
e| n|ve|| de |`espa| soc|a| de |es cu|tures juven||s. |es d|íerents pos|c|ons
tenen connotac|ons estructura|s í|ns | tot quan no |es tenen. a|xò esdeve
una connotac|o estructura|. però aquestes tambe poden sov|nt transcend|r.
res|st|r-se o í|ns | tot posar-se entre parentes|s. Aquest mode| ana||t|c no
preten deí|n|r una rea||tat c|arament de||m|tada | estàt|ca. s|no mes av|at
eníocar |a m|rada cap a |a d|nàm|ca de |a producc|o cu|tura|. es a d|r. a|
proces d`|mbr|cac|o entre aquestes jerarqu|es com a motor de producc|o
(reproducc|o | canv|) cu|tura| | soc|a|. Com |`espa| soc|a| oenera|. |es oeooraí|es
juven||s ma| son una rea||tat co|ec||/a. estàt|ca | acabada. s|no una comp|exa
comb|nac|o de subject|v|tats. cond|c|ons mater|a|s | |nd|v|dus amb exper|enc|es
d|íerents. E| mode| ens ajuda a parar atenc|o a |a íorma com e| t|pus de
re|ac|ons cu|tura|s med|at|tzades pe|s est||s de v|da juven||s | |a mús|ca
295
en part|cu|ar es re|ac|ona amb |`aoenc|a | |`estructura. amb e| canv| soc|a|.
amb |a o|oba||tzac|o | |es d|spos|c|ons persona|s. | com aquestes tens|ons
prenen íormes en d||emes v|scuts per cada |nd|v|du en |a seva v|da quot|d|ana.
La |mbr|cac|o de|s tres n|ve||s |mp||ca que |a producc|o cu|tura| es e| resu|tat
de |a comb|nac|o de| treba|| s|mbò||c en cadascun d`e||s. | tambe de| marc
proporc|onat per |`econom|a po||t|ca.
Aquest t|pus de re|ac|ons cu|tura|s es cada cop mes |mportant en e| sent|t
que a traves de| proces d`|mbr|cac|o |es ·ant|oues· oeooraí|es soc|a|s s`estan
(re)produ|nt. de manera que estan apare|xent nous s|on|í|cats. E|s est||s
de v|da juven||s. |a mús|ca | e| sort|r de n|t son e|ements íonamenta|s a |a
v|da de|s joves. | aquests e|ements proporc|onen espa|s en e|s qua|s |a
creat|v|tat cu|tura| | |es enero|es |nd|v|dua|s | co||ect|ves poden prendre
d|recc|ons d|íerents. Ca| que t|nouem present que aquestes oeooraí|es
son espec|a|ment mòb||s. ja que no estan basades en una base estr|ctament
mater|a| s|no en |a mús|ca | e| consum. | e| mecan|sme de |es modes mus|ca|s
oarante|x un canv| cont|nu de |es oeooraí|es pr|nc|pa|s. Les escenes mus|ca|s.
a mes. es desenvo|upen a traves de |`espa| de |a d|vers|o | sov|nt amb |a
part|c|pac|o de |`a|coho| | a|tres drooues que est|mu|en exper|enc|es | acc|ons
·extraord|nàr|es·. La |mportànc|a de |es ·ant|oues· jerarqu|es | d|spos|c|ons
proíundament |mbr|cades amb |es emeroents es |mportant. però no
automàt|ca n| deí|n|t|va. H| ha tot un mon de producc|o cu|tura| a traves
de| qua| e|s joves s`adapten a|s canv|s econòm|cs | soc|a|s com ara |a
terc|ar|tzac|o de |`econom|a desapare|xen |es íe|nes |ndustr|a|s. |`ocàs
de |es |deo|oo|es |es d|st|nc|ons entre esquerres | dretes es d|íum|na.
|es orans |deo|oo|es perden |eo|t|m|tat o |es íormes íam|||ars |es íor-
mes canv|ants de re|ac|ons sexua|s | íam|||ars.
296
Bibliografia
BPEWSTEP. B. & BPOUGHTOÑ. F. 1999. |as| ||o|| a DJ Sa/eo m/ ||/e.
7|e ||s|c|/ c/ ||e o|sc |cc|e/. Londres. Head||ne
FElXA. C. 1998. De |c/e|es. oa|oas / |||o0s. /|||coc|co|a oe |a J0/e||0o.
Barce|ona. Ar|e|
FlÑÑEGAÑ. P. 1989. 7|e ||ooe| V0s|c|a|s. V0s|c-ma|||o || a| F|o||s|
7c.|. Cambr|doe. Cambr|doe UP
FPlTH. S. 1996. |e|/c|m||o P||es. c| ||e /a|0e c/ oco0|a| m0s|c. Oxíord:
Oxíord Un|vers|ty Press
KUBlLlUS. J. 1996. 'Mus|ca| Cu|tures and Mus|c Educat|on`. |n C0||0|a| S|0o|es
/|cm 5||m||o|am 4: 6-41
MlLES. S. 2000. Yc0|| ||/es|/|es || a C|a|o||o Ac||o. Buck|noham &
Ph||ade|ph|a: Open Un|vers|ty Press
MlLES. S.: CLlFF. D.: & BUPP. v. 1998. F|||||o || a|o S||c|||o O0|:
Consumpt|on. Consumer Mean|nos and the Construct|on oí Youno Peop|e`s
ldent|t|es`. a Jc0||a| c/ Yc0|| S|0o|es. 1 (1): 81-96
PElMEP. B. 1988. |a /a|0es |e. /a|0es? Yc0|| a|o ocs|ma|e||a||sm. a
Sca|o||a/|a| |c||||ca| S|0o|es. 11(4): 347-59
STPAW. W. 1991 S/s|ems c/ a|||c0|a||c|. |co|cs c/ c|a|oe. ccmm0||||es
a|o sce|es || oco0|a| m0s|c. a C0||0|a| S|0o|es. 5(3): 368-88
WlLLlS. P. 1996 Ccmmc| C0||0|e. S/moc||c Ac|| a| ||a/ || ||e F/e|/oa/
C0||0|es c/ ||e Yc0|o. M||ton Keynes: Open Un|vers|ty Press (or|o|na| 1990)
297
La veu de la identitat.
Música, estratègia i reflexivitat
Enr|que G|| Ca|vo
Em proposo presentar aqu| una |nterpretac|o soc|o|òo|ca de |a mús|ca.
sobretot de |`anomenada m0s|ca |0/e|||. que |a re|ac|onarà amb e| proces
b|ooràí|c | oenerac|ona| de construcc|o de |a pròp|a |dent|tat persona|. Per
íer-ho. conírontare dos mode|s d`anà||s| contraposats. Un de mes "es-
tructura| o estàt|c". que cons|dera |a mús|ca consum|da com un "reí|ex
reproductor de |a pos|c|o ocupada" en e| comp|ex s|stema d`estrat|í|cac|o
d|v|s|o en c|asses. en estatus. a part|r de |a d|str|buc|o de| cap|ta| econòm|c.
soc|a| | cu|tura|. mode| que podem |dent|í|car amb e| oran soc|ò|eo írances
de |a cu|tura P|erre Bourd|eu. Davant d`aquest. |`a|tre mode| contraposat
d`anà||s| que ut|||tzare resu|ta mo|t mes |||e|ac||0 | o||àm|c. ja que enten |a
mús|ca com un |ec0|s es||a|eo|c que s`ut|||tza re|ac|ona|ment tant per adaptar-
se a| cc||e·| m|c|cscc|a| en que s`actua com per contro|ar reí|ex|vament
e| c0|s oe /|oa persona|. mode| que es pot assoc|ar a| oran soc|ò|eo nord-
amer|cà Erv|no Goííman.
Però tots dos mode|s d`anà||s|. per oposats que semb||n. es poden art|-
cu|ar entre s| com s| íoss|n |es dues cares jàn|ques d`una moneda b|íront
o e|s dos costats. e| rea| | |`|mao|nar|. d`un mate|x m|ra|| í|ourat. De íet. |a
metàíora de| m|ra|| es |a que m|||or permet expressar que cada persona
puou| |ecc|e|·e|-se en |a mús|ca que || aorada | |oe|||/|ca|-s´||. Per aquest
mot|u. |a mús|ca s`ut|||tza com un m||a|| sc|c| que reí|ecte|x |a pròp|a |dent|tat
persona|. Ara be. e| m|ra|| te dues cares | es pot ut|||tzar de dues maneres
d|íerents: tant per veure-s`h| un mate|x (autoreíerenc|a) com per veure-h|
e|s a|tres | contemp|ar com et veu |a resta de oent (reí|ex|v|tat). l per a|xò
e| oust mus|ca| permet no nomes sat|síer e| prop| narc|s|sme autoreíerent
s|no. a mes. |dent|í|car-se amb e|s a|tres aoaíats com a orups externs
de reíerenc|a | exh|b|r-se amb arrooànc|a davant d`e||s.
Per desenvo|upar aquesta temàt|ca. d|v|d|re |a meva expos|c|o en quatre
parts. A |a pr|mera presentare com a |ntroducc|o |es o0es ca|es de |a mús|ca.
aoc|||||a | o|c||s|aca. a part|r d`un text d`lsa|ah Ber||n. A |a seoona. em
centrare en |a ca|a es|à||ca de |a mús|ca entesa com un |e/|e· es||0c|0|a|.
a part|r de P|erre Bourd|eu. l a |a tercera | quarta m`ocupare de |a ca|a
298
o||àm|ca de |a mús|ca. abans que res com a es||a|eo|a o´|||e|acc|c. per-
sona| | co||ect|va (tercera part). | despres com a es||a|eo|a o´ema|c|oac|c.
b|ooràí|ca | oenerac|ona| (quarta part). Comencem. doncs. a deí|n|r |a /e0
mus|ca|.
Música, Il·lustració i Romanticisme
Com acabo d`exposar mo|t per sobre mes amunt. |a mús|ca es pot entendre
de dues maneres contraposades. Abans que res. en termes oass|0s. com
un mer reí|ex cond|c|onat per |a pos|c|o que s`ocupa a |a soc|etat. A|x|.
seoons qu|na s|ou| |a teva edat. sexe. n|ve|| d`estud|s. ocupac|o | c|asse
soc|a|. a|x| serà. en consequenc|a. e| teu oust mus|ca|. Un determ|n|sme
soc|o|òo|c semb|ant no es comp|e|x deta||adament a| peu de |a ||etra en
cada persona |nd|v|dua| s|nou|ar. però s| que es comp|e|x. a orans trets.
de m|tjana. com es pot demostrar amb x|íres extretes a part|r de|s estud|s
de mercat que empren |a soc|o|oo|a de| consum. Mes tard tornare a |a
determ|nac|o |níraestructura| de |a mús|ca. entesa a part|r de |a soc|o|oo|a
de |a cu|tura de P|erre Bourd|eu.
Ara be. aquesta v|s|o determ|n|sta condemna |a oent a comportar-se com
s| íoss|n autòmats pass|us | coníorm|stes. cond|c|onats a reí|ect|r |a seva
pos|c|o de c|asse. de sexe | d`edat. Però |a oent. quan esco|ta mús|ca. no
se sent com un oos de Pav|ov. nomes moout pe|s seus reí|exos cond|c|onats:
a| contrar|. |a oent se sent mes v|va | mes |||ure que ma| oràc|es a |a mús|ca.
Per a|xò. davant aquesta v|s|o reducc|on|sta de |a mús|ca. que |a converte|x
en un reí|ex mecàn|c cond|c|onat. s`ha d`oposar una a|tra concepc|o mo|t
mes act|va | creadora. mes d|nàm|ca | subject|va. que |`entesa en termes
de |||ure e|ecc|o persona|. És e| que |ntenta |nvest|oar. per exemp|e. |`Esco|a
de B|rm|noham d`es|0o|s c0||0|a|s. que enten |a mús|ca juven|| en termes
de |es|s|e|c|a a ||a/es oe |||0a|s. Tornare a par|ar d`aquest tema a |a ter-
cera part.
Però abans vu|| |||ustrar aqu| aquesta contrapos|c|o entre |es dues maneres
d`entendre |a mús|ca | remuntar-|a a a|tres antecessors mes |||ustres. Un
exemp|e es. sens dubte. e| de Ñ|etzsche. prec|sament un apass|onat de
|a mús|ca. encara que íos |a waoner|ana. ja que es mo|t coneouda |a seva
d|st|nc|o entre e| que es aoc|||||. que s`ha d`|dent|í|car amb |a concepc|o
de |a mús|ca com a |e/|e· oe |a |ea|||a| scc|a|. davant e| que es o|c||s|ac.
que es pot assoc|ar amb aquesta a|tra concepc|o. que enten |a mús|ca
com a express|o de |a veu de |a |dent|tat. Ño |ns|st|re mes en aquest dua||sme
aoc|||||-o|c||s|ac. que resu|ta períectament coneout. Però com que Ñ|etzsche
es un neoromànt|c. conve anar a |es íonts | recordar que va ser e|
299
Pomant|c|sme. prec|sament. e| que va "|nventar" aquesta nova concepc|o
de |a mús|ca entesa com a /e0 oe |a |oe||||a|. |nd|v|dua| | co||ect|va. davant
de |a l||ustrac|o. que |a va redu|r a| paper subord|nat de mer |e/|e· oe |a
|ea|||a| scc|a|.
lsa|ah Ber||n (P|oa. 1909 - Oxíord. 1997) ens ho va recordar mo|t be.
Eíect|vament. com ja se sap. aquest oran h|stor|ador de |es |dees va ded|car
|a seva v|da a demostrar com |`|rreduct|b|e p|ura||sme de|s va|ors es |a
íont de |a |||bertat |. per aquest mot|u. no ca| postu|ar cap mena d`un|í|cac|o
rac|ona||sta un|versa|. l d|ns de |`amp|| panorama de |es |dees í||osòí|ques.
va ded|car una part|cu|ar atenc|o a demostrar com durant |`ú|t|m terc de|
seo|e Xvlll va soro|r |a reacc|o romànt|ca contra e| reducc|on|sme rac|o-
na||sta de |a l||ustrac|o írancesa. Ara mate|x s`acaba de pub||car un |||bre
seu pòstum que se centra en aquesta quest|o. Es t|tu|a |as |a|ces oe|
|cma|||c|smc (2000) | cons|ste|x en |a transcr|pc|o d`un c|c|e de coníerenc|es
que va íer a|s anys se|xanta. oravades davant de|s m|cròíons de |a BBC.
E| to de d|vu|oac|o || resta r|oor erud|t | proíund|tat academ|ca. però a
canv| || dona mo|ta c|aredat | írescor. Doncs be. d|ns |a seva anà||s| de |a
revo|ta romànt|ca contra e|s |||ustrats apare|x amb ||um pròp|a e| tema de
|a mús|ca. que Ber||n (2000: 170-4) ut|||tza com a exemp|e caracter|st|c.
Per a |a l||ustrac|o. |a mús|ca cont|nuava sent un art subord|nat | menor.
que nomes s`enten|a com a decorat sonor de|s r|tua|s cortesans. popu|ars
o re||o|osos. | sempre que actues com a acompanyament de |a veu en
e|s drames teatra|s o sacres: òpera. cantata. orator|. D`aqu| que |a mús|-
ca |nstrumenta| nomes s`entenoues com a marxa m|||tar o peca de ba||. ja
que nomes es conceb|a com a /e||aoe|a |a mús|ca voca|. en que |a me|od|a
es posava a| serve| de |a ún|ca cosa |mportant. que era |a oa|a0|a. Per
aquest mot|u. quan |es sonates (peces nomes |nstrumenta|s) van comencar
a posar-se de moda. Fontene||e "|`|nd|v|du mes c|v|||tzat de |a seva epoca.
o mes ben d|t. de tots e|s temps" es va que|xar | va |amentar no poder
saber que vo||en o||. ja que quan |a mús|ca no te parau|es. que vo| d|r
rea|ment?
Poc despres. |es òperes de G|uck e| oran reíormador oper|st|c. que va
co||ocar |a part|tura mus|ca| per sobre de| text ||terar| de| |||bret van conqu|star
í|na|ment |`escena par|senca. l ||avors e| dramaturo Marmonte| va reac-
c|onar |nd|onat. | va expressar |a protesta de|s |||ustrats en deíensa de |a
super|or|tat de |a ||teratura sobre |a mús|ca. E| drama teatra| aí|rmava.
com es |`òpera. ha de ser |eo|ese||a||0 oe |a |ea|||a|. en tant que |m||ac|c
oe |a /|oa. Però |a mús|ca no pot |m|tar |a v|da. no pot reí|ect|r |a rea||tat.
com ían |es parau|es. |`escr|ptura. Com que |a mús|ca no s|on|í|ca res.
300
tampoc pot |e/e|||-se a |a rea||tat soc|a|. com ían e|s textos ||terar|s. e| s|on|í|cat
de|s qua|s s| que ía reíerenc|a a |a rea||tat.
Aquesta protesta de Marmonte| demostra e| concepte que e|s |||ustrats
ten|en de |a mús|ca. que enten|en com a "serva" de |a rea||tat soc|a| que
acompanyava. |a qua| hav|a de reí|ect|r | |m||a| donant-ne í|de| test|mon|:
d`aqu| que es preíer|s |a mús|ca /cca|. ja que |es seves parau|es representaven
|a v|da rea|. l Mme. de Stäe|. una |||ustrada me|òmana. ho expressava de
|a seouent manera. "Qu|n home de|a e||a esootat per haver v|scut una
v|da de pass|ons. podr|a esco|tar amb |nd|íerenc|a aque||es me|od|es que
van an|mar |es danses | e|s jocs de |a seva joventut? Qu|na dona. desposse|da
de |a seva be||esa pe|s estra||s de| temps. podr|a esco|tar sense sent|ment
aque||a canco que a|ouna veoada || va cantar e| seu amant?". Heus ac|.
en |a seva essenc|a mes s|mp|e. e| proorama de |a soc|o|oo|a determ|n|sta
de |a mús|ca. que |`enten com un mer |e/|e· m|me||c de |es pos|c|ons que
a| ||aro de |a v|da (seoons sexe | edat) s`ocupen en |`estructura soc|a|.
Doncs be. e|s romànt|cs a|emanys es van rebe||ar contra aquesta v|s|o
reducc|on|sta de |a mús|ca. que |mposava |a seva subm|ss|o a |a rea||tat
soc|a| com a reí|ex test|mon|a|. l davant d`aquest rea||sme soc|a|. e|s romànt|cs
van |mposar una a|tra deí|n|c|o mo|t d|íerent. re|v|nd|cant e| va|or abso|ut
de |a mús|ca. a |a qua| van er|o|r en |a íorma super|or d`art. per sobre en
tot cas de |a ||teratura. Per aquest mot|u. van entendre |a mús|ca com una
cosa abstracta. separada | apartada de |a v|da rea|: una íorma d`express|o
d|recta. no representat|va n| |m|tat|va |. per tant. mo|t a||unyada de qua|sevo|
descr|pc|o object|va de |a rea||tat.
cvo| d|r a|xò que |a mús|ca era per a|s romànt|cs una cosa tota|ment |||ure.
s|mp|es somn|s íantàst|cs o un pur capr|c| oratu|t | |rresponsab|e. no sotmes
a cap reo|a n| a cap pr|nc|p| rector? Pes de tot a|xò. A| contrar|. |a mús|ca
per a|s romànt|cs s| que s`ha de subjectar a a|ouna cosa. de |a qua| ha
de donar test|mon|. però aquesta "a|ouna cosa" no es |a rea||tat soc|a| n|
|a v|da rea| s|no que|com mo|t d|íerent: es e| ma|e|· oe|| c|eaoc| de |`art|sta.
ob||oat a ser a0|e|||c | nomes í|de| a e|| mate|x: es a d|r. nomes í|de| a |a
se/a o|co|a |oe||||a| persona| | co||ect|va. D`aqu| |`extremat s0o|ec||/|sme
de |a mús|ca romànt|ca. però a mes. e| seu |ac|c|a||sme | e| seu retorn a
|a ||ao|c|c oco0|a|. La mús|ca ha de ser |a /e0 oe |a |oe||||a| | ha de donar
test|mon| d`aquest oe|| oe| ||cc (oe||0s |cc|) pr|vat|u de cada persona |
de cada comun|tat.
Aquesta seoona d|mens|o |cmà|||ca de |a mús|ca. que |`enten com a /e0
oe |a |oe||||a|. | que es contraposa a |`anter|or |ea||sme scc|a| que |a l||ustrac|o
ex|o|a de |a mús|ca. es |a que aqu| s`exposarà. Però abans d`acabar aquesta
301
part. vu|| apuntar m|n|mament |a poss|b|e traducc|o d`aquesta po|em|ca
entre |||ustrats | romànt|cs en |a mús|ca juven|| actua| (oco. rock. |ao. etc.).
S`ha cr|t|cat mo|t |a mús|ca juven||. sobretot des de| |ea||sme scc|a||s|a.
per |a seva suposada e/as|c escao|s|a de |a rea||tat. l tambe s`ha d|scut|t
bastant sobre e| s|on|í|cat de |es ||e||es de| oco. e| rock o e| |ao: son ||te-
ratura íantàst|ca. nove||a rosa. pamí|ets masc||stes o bur|es paròd|ques
d`h|str|òn|cs buíons que es d|stanc|en cr|t|cament de |a rea||tat? Be. jo suooere|xo
que e|s textos de |a mús|ca juven|| no s`han d`aoaíar a| oe0 oe |a ||e||a.
com haur|a íet |a l||ustrac|o setcent|sta. s|no que s`han d`|nterpretar. a |a
manera romànt|ca. per |a seva m0s|ca |||e||a. es a d|r. per |a /e0 oe |a
|oe||||a| que sona.
Les dues cares del mirall musical
És ben coneouda |a soc|o|oo|a de |a cu|tura proposada per P|erre Bourd|eu
a |a seva obra mestra |a o|s|||c|c|. C|||e||c / oases scc|a|es oe| o0s|c
(1988). A||| s`estab|e|x una homo|oo|a (o correspondenc|a b|un|voca) en-
tre |a d|str|buc|o soc|a| de|s bens cu|tura|s | |a de |a resta de recursos
mater|a|s (cap|ta|) | mora|s o s|mbò||cs (poder | re|ac|ons soc|a|s). D`aquesta
manera. a cada pos|c|o ocupada en |`estructura soc|a| || correspon e| seu
respect|u equ|pament de cap|ta| o o0s| cu|tura|. A|x|. en íunc|o de qu|ns
son e|s oustos d`a|oú reve|ats pe| seu comportament cu|tura|. es podr|a
dedu|r qu|na es |a pos|c|o que ocupa en e| s|stema d`estrat|í|cac|o. l a
|`|nreves: seoons e| sexe. |`edat. |a c|asse soc|a| | |a resta de cr|ter|s
d`estrat|í|cac|o. a|x| seran. en consequenc|a. e|s oustos cu|tura|s. Per a|xò
es pot d|r. sense por d`equ|vocar-se. que e|s oustos cu|tura|s |e/|ec|e|·e|
| |eo|co0e|·e| |`estructura soc|a| v|oent. en e| dob|e sent|t que |a seva d|str|buc|o
es scc|a|me|| |eo|ese||a||/a | que. a mes. |a seva pràct|ca |eo|co0e|· |a
o|/|s|c en c|asses soc|a|s.
Tot a|xò es podr|a deíensar per a |a cu|tura en oenera| | per a cada una de
|es íormes cu|tura|s en part|cu|ar. Per exemp|e. |a mús|ca. S| ap||quem |`esquema
de Bourd|eu a| camp de|s oustos mus|ca|s. advert|rem que |`esíera mus|-
ca| (o m0s|cces/e|a) recobre|x com un dosser e| conjunt de |`estructura
soc|a| |oua| que |`atmosíera recobre|x |`escorca terrestre. de manera
que a cada quadr|cu|a ||oc o nus de |a xarxa soc|a| || correspon | || pertany
e| seu prop| oust mus|ca|. A|x| es redue|x |a quest|o a una correspondenc|a
mecàn|ca entre estrat|í|cac|o soc|a| | estrat|í|cac|o mus|ca| |. per tant. aquesta
ser|a un reí|ex o una reproducc|o a esca|a í|de|ment representat|va d`aque||a.
D|oues-me qu|na mús|ca t`aorada | jo et d|re qu| ets. O a |`|nreves: dona`m
|es teves dades (sexe. edat. c|asse soc|a|. etc.) | et d|re qu|na mús|ca t`aorada.
302
En deí|n|t|va: seoons qu|na s|ou| |a teva |dent|tat a|x| serà |a teva mús|ca.
entesa com |a veu que |`expressa.
De manera que |`esquema de Bourd|eu tambe resu|ta ap||cab|e per entendre
|a mús|ca com a express|o de |a pròp|a |dent|tat persona|. Però s| ens
quedem aqu|. haurem d`ut|||tzar un concepte d`|dent|tat excess|vament mecàn|c
| reducc|on|sta. que |`|dent|í|ca amb |a pos|c|o estàt|ca que s`ocupa en
|`estructura soc|a|. l a|xò es coherent amb e| mode| de Bourd|eu. que enten
|a cu|tura com un |e/|e· |eo|co0c|c| de |`estructura soc|a|. S| |a cu|tura reprodue|x
|`estructura soc|a|. aquesta no canv|a. Però s| |`estructura soc|a| no canv|a.
tampoc podrà íer-ho e| seu reí|ex cu|tura| |. per tant. tambe succee|x e|
mate|x amb cada persona. tancada en |a pos|c|o que ocupa en |`estructura
soc|a|. E| oust mus|ca| de cada un es un |e/|e· |eo|co0c|c| de |a |dent|tat
que es possee|x d`acord amb |a pos|c|o que s`ocupa. Per tant. e| oust
mus|ca| reprodue|x |a |dent|tat posse|da. que a|x| s`estab|||tza | no canv|a.
Però s| |a |dent|tat es mante |ntacta. tambe ho haurà de íer e| oust mus|ca|
que |a reí|ecte|x.
Tot a|xò oenera una c|rcu|ar|tat autoreíerent | tauto|òo|ca. l no serve|x per
exp||car e| canv| de oustos mus|ca|s | e| canv| d`|dent|tat persona|. Per a|xò
Bourd|eu tende|x a redu|r e| canv| de oustos cu|tura|s a |a ||u|ta pe| poder
entre asp|rants | t|tu|ars a |`|nter|or de cada camp. sense de|xar oa|rebe
maroe perque e|s oeo0s|aoc|s pract|cants o consum|dors de|s seus
prop|s oustos mus|ca|s canv||n espontàn|ament e|s est||s amb que
s`|dent|í|quen. Per a|xò ca| anar mes en||à de| mode| de Bourd|eu | |nves-
t|oar e| paper que te e| canv| espontan| de oustos mus|ca|s en e| canv|
d`|dent|tats persona|s | en e| canv| de |es pos|c|ons ocupades.
l a|xò ex|oe|x comp|etar |a |ec||a oe| |e/|e· que usa Bourd|eu amb un mode|
una m|ca mes comp|ex. basat en |a |ec||a oe |a |e/|e·|/||a|. Entre |ea|||a|
(soc|a|) | |e/|e· (cu|tura|) no h| ha una s|mp|e correspondenc|a b|un|voca.
s|no que ex|ste|x una re|ac|o prou comp|exa perque des d`aquest (e| |e/|e·
cu|tura|) es puou| |nterven|r. man|pu|ar | reconstru|r-|a (|a |ea|||a| soc|a|).
A|xò es e| que. a part|r d`autors com Beck o G|ddens (1997). es denom|-
na |e/|e·|/||a|: |a capac|tat d`|nterven|r en |a rea||tat | mod|í|car |es representac|ons
que |a reí|ecte|xen. D`aqu| que es puou| par|ar de |a mús|ca o de |a cu|tura.
en oenera| com s| es tractes d`un m|ra|| amb dues cares: e| |e/|e· m|met|c
| |a |e/|e·|/||a| transíormadora.
Entesa com un pass|u reí|ex m|met|c. que es ||m|ta a |eo|co0|| |ntacte |`ordre
soc|a|. |a pràct|ca de |a mús|ca (esco|tar-|a. tocar-|a. par|ar-ne). es una act|v|tat
coníorm|sta. adaptat|va. acomodat|c|a. Des de| punt de v|sta persona|. aquest
ús |e/|e· de |a mús|ca es autoreíerent o narc|s|sta | es ||m|ta a reíorcar |a
303
pert|nenca a una determ|nada |dent|tat adscr|ta o atr|bu|da pe|s a|tres. Des
de| punt de v|sta soc|a|. aquest ús |e/|e· es conservador de |`ordre | manten|dor
de |es barreres de c|asse. de |es d|v|sòr|es d`estatus. de |es des|oua|tats
soc|a|s | de |es íronteres entre |es d|íerents comun|tats (etn|ques. nac|ona|s.
|deo|òo|ques. subcu|tura|s. etc.) | es. en deí|n|t|va. reproductor de| s|ste-
ma v|oent | reíorcador de| contro| soc|a|. l des de| punt de v|sta mus|ca|.
aquest ús |e/|e· semb|a purament redundant s| ten|m en compte que acostuma
a cons|st|r en íormes mus|ca|s de consum mass|u. ja s|ou| pe| seu caràcter
cast|c|sta com |a canco espanyo|a. arca|tzant com |a sarsue|a o
comerc|a| com |a canco de |`est|u. |a mús|ca x|c|et o e|s |do|s per a |es
jovenetes.
Però ma|orat totes aquestes connotac|ons neoat|ves. es cert que |`ús reí|ex
de |a mús|ca resu|ta certament aoradab|e. conso|ador. orat|í|cant | í|ns |
tot hedon|sta. ja que permet a|s usuar|s reíorcar |a pròp|a |dent|tat | adap-
tar-se amb ex|t a |a pos|c|o que ocupen o a|menys amb |a reducc|o
de|s esíorcos necessar|s per adaptar-s`h|. cosa que resu|ta summament
|mportant per a totes aque||es persones que ocupen una pos|c|o |nseou-
ra. maro|na|. subord|nada o desíavor|da. ja que |a veu de |a mús|ca e|s
permet "tapar" | transcend|r |a seva pròp|a írao|||tat soc|a|. Per aquest mot|u.
|`ús reí|ex de |a mús|ca es podr|a entendre com una và|vu|a d`escapament
o una coartada escap|sta. que permet evad|r-se de |a dura rea||tat c|rcumdant
per correr a reíuo|ar-se en e| reconíortant |nter|or de| dubtos parad|s sonor
|||usòr|ament creat per aquest m|ratoe mus|ca|. que a|||a de |`host|| mon
exter|or. D`aqu| que tambe actu| com un d|spos|t|u embrut|dor | estupeíaent.
que |ndue|x a |a res|onac|o | ensenya a coníormar-se. endo|c|nt | íent to|e-
rab|e e| contro| soc|a|. Per a|xò. a Bourd|eu || aorada tan poc |a mús|ca. ja
que. d`acord amb |a íau|a d`F| /|a0||s|a o´|ame|||. creu que nomes serve|x
per amans|r |es íeres. í|ns a arr|bar a convert|r-|es en dòc||s mascotes
domest|ques.
Però. aíortunadament. |a mús|ca es mo|t mes que un mer reí|ex de |`estructura
soc|a|. Per a|xò s`haur|a de suooer|r. ma|orat que a Bourd|eu no || aorad|.
que passem. com A||c|a. "a |`a|tra cara de| m|ra||" | m|rem de contemp|ar
|a mús|ca. no com un pass|u |e/|e· m|met|c. s|no com una act|va |e/|e·|/||a|
transíormadora. Ja he deí|n|t abans |a |e/|e·|/||a| com |a capac|tat de mod|í|car
|a rea||tat | man|pu|ar |es representac|ons en e| nostre cas. mus|ca|s
que ens en íem. S| |a mús|ca representa en certa mesura |a rea||tat. ja que
|a reí|ecte|x | |a reprodue|x. que passarà amb aquesta rea||tat s| canv|em
|a representac|o (mus|ca|) que ens en íem? O. d`una a|tra manera. s| |a
mús|ca es |a veu de |a |dent|tat. per que no canv|em o e|evem |a veu |
esperem que a|x| canv|| tambe (| s`e|ev|) |a pròp|a |dent|tat?
304
És en aquest sent|t transíormador de |a rea||tat. m|tjancant |a man|pu|ac|o
de |es representac|ons cu|tura|s que ens en íem. que ut|||tzare aqu| e| concepte
de |e/|e·|/||a|. Però per ev|tar caure en |`aroot abstracte | erud|t que acostumen
a ut|||tzar e|s teòr|cs soc|a|s. subst|tu|re e| concepte de reí|ex|v|tat s| se`m
permet |a |||cenc|a per un a|tre de mo|t pròx|m. com es e| concepte
d`es||a|eo|a. Per íer-ho. em remeto a |a |matoe que acabo d`ut|||tzar pe|
íet d`entendre |a mús|ca com a /e0 oe |a |oe||||a|. Posar-se a cantar es
a|xecar |a veu. Però e|evar |a veu reíerma |a pròp|a |dent|tat. l s| aquesta
veu que a|xeques es de protesta. | |a protesta s`esten | tr|omía. ||avors
hauràs canv|at d`|dent|tat | hauràs transíormat |a rea||tat. Per aquest mot|u.
Pete Seeoer | Woody Guthr|e cantaven cr|dant que |a seva ou|tarra matava
íe|x|stes. A|xò es estrateo|a. ev|dentment. però tambe es reí|ex|v|tat. ja que
amb una s|mp|e representac|o de |a rea||tat (|a canco de protesta).
aconseoue|xes transíormar | mod|í|car |a pròp|a rea||tat.
Música i estratègia d’interacció
Com s`ha d`entendre. en aquest context. |`ús reí|ex|u de |`estrateo|a mus|-
ca|? Seoons reve|a e| seu or|oen et|mo|òo|c. |a parau|a es||a|eo|a es reíere|x
a |a ||u|ta que oposa dos adversar|s. l. eíect|vament. ta| com |||ustra |`exemp|e
de |a canco ant|íe|x|sta que acabo de c|tar. |a mús|ca pot ut|||tzar-se com
una íorma de ||u|ta contra |`enem|c: a|x| succee|x amb |es marxes m|||tars
o e|s h|mnes revo|uc|onar|s. posem per cas. Però |a soc|o|oo|a ut|||tza e|
concepte d`es||a|eo|a en un sent|t mo|t mes amp||. que abraca qua|sevo|
|||e|acc|c persona| o co||ect|va. En a|tres termes. |`estrateo|a es sempre
|e|ac|c|a|. en e| sent|t que et v|ncu|a amb a|tres actors presents en e| terreny
de joc o en e| teatre d`operac|ons: ja s|ou|n e|s a||ats. e|s enem|cs o e|s
espectadors neutra|s. Per aquest mot|u. |a ||u|ta no es mes que un cas
part|cu|ar d|ns un arc mo|t amp|| d`|nteracc|ons o re|ac|ons estrateo|ques
que et v|ncu|en a|s a|tres. l e| po| oposat a |a ||u|ta es |`am|stat. |a cooperac|o.
|a so||dar|tat. |`amor. |a íratern|tat. Doncs be. totes aquestes re|ac|ons |nteract|ves
poden ser estrateo|cament act|vades o transíormades m|tjancant |a mú-
s|ca.
En deí|n|t|va. |a mús|ca es un m|tjà de re|ac|o estrateo|ca amb e|s a|tres
que et permet tant un|r-t`h| com d|stanc|ar-te`n. estab||r-h| re|ac|ons d`a||anca
| apare||ament o de desaí|ament | r|va||tat. l a|xò ho ía |a mús|ca tant en
termes persona|s. com succee|x quan esor|me|xes |a mús|ca de ba|| o |a
canco amorosa per sedu|r o enamorar-te. com en termes co||ect|us. en
un|r-te. per exemp|e. a|s a|tres aí|c|onats | cantar a p|ena veu un h|mne de
desaí|ament esport|u que ressona per tot |`estad| entus|asmat. l es que |a
mús|ca es e| m|||or |nstrument que h| ha tant per |||oa|. íer am|cs o buscar
305
pare||a. com per p|antar cara a|s a|tres tot marcant |es d|stànc|es per ten|r-
|os a rat||a | cr|dant aqu| soc jo. que passa. aquests son e|s meus. aqu|
estem nosa|tres.
Aquest ús estrateo|c de |a mús|ca es e| que ha ut|||tzat. per exemp|e. |`Esco|a
de B|rm|noham de c0||0|a| s|0o|es ||derada per Stuart Ha|| (P|co. 1999: 221-
30). amb |a í|na||tat d`|nvest|oar e| comportament de |es subcu|tures mus|ca|s
br|tàn|ques. amb e| o0|| com a íenomen mes cr|daner. E| concepte c|au
que van ||ancar Ha|| | e|s seus per |nvest|oar e| comportament mus|ca| juven||
va ser e| de |es|s|e|c|a a ||a/es oe |||0a|s (Fe|xa. 1998). entes com |`ús
estrateo|c que ían e|s joves de|s seus r|tua|s mus|ca|s per enírontar-se
act|vament a| contro| soc|a| que |ntenten exerc|r sobre e||s e|s d|íerents
aoents de| mon adu|t: |a íam|||a. e|s proíessors. |es autor|tats esco|ars. |a
po||c|a. e|s treba||adors soc|a|s... Sens dubte. una res|stenc|a com aquesta
no es |nd|v|dua| s|no orupa| | co||ect|va. | |a mús|ca es prec|sament e| c|ment
que seoe||a |a so||dar|tat r|tua| de| orup de joves que res|ste|xen junts per
deíensar-se de|s adu|ts.
A|oú em d|rà que aquest es un cas extrem. que nomes aíectar|a e|s joves
que |noressen en bandes de carrer o tr|bus urbanes. ja que |a resta de
joves que es cons|deren "norma|s" no t|ndr|en necess|tat de íer de |a seva
mús|ca un ús tan |es|s|e|c|a|. be|||cos o estrateo|c. Però aquesta objecc|o
es deu a| ma|entes de cons|derar |`estrateo|a nomes en termes de ||u|ta o
d`enírontament. quan en rea||tat e| concepte es reíere|x a qua|sevo| |nteracc|o
re|ac|ona|. l e| cert es que e|s joves. "norma|s" o no. sempre ut|||tzen |a
mús|ca com un m|tjà de re|ac|o amb e|s a|tres encara que ho íac|n en
|a mes estr|cta so|edat. que es una íorma de d|stanc|ar-se de|s a|tres:
ja s|ou| per |dent|í|car-se amb e||s. compart|nt |a mate|xa veu de |a |dent|tat
que e|s une|x. o per deí|n|r-se de íorma d|íerenc|a|. expressant e| rebu|o
que e|s provoca qua|sevo| poss|b|e ass|m||ac|o. La mús|ca es una estrateo|a
que serve|x. en deí|n|t|va. per ma|ca| e| |e||||c|| | que deí|ne|x |es íronteres
re|ac|ona|s | co||ect|ves que proteoe|xen | asseouren |a pròp|a |dent|tat persona|.
Poss|b|ement Erv|no Goííman es e| soc|ò|eo ja desapareout que mes í|nament
ha ana||tzat e|s r|tua|s de |a |nteracc|o persona|. encara que no va íer ma|
estud|s de camp sobre e| comportament mus|ca| | juven||. Però en |a seva
obra mestra |a o|ese||ac|c| oe |a oe|sc|a e| |a /|oa cc||o|a|a h| ha e|ements
d`anà||s| suí|c|ents que son períectament suscept|b|es de ser extrapo|ats
a |`estud| de| r|tua| mus|ca| juven||. l Goííman (1971). eíect|vament. par|a
d`es||a|eo|a. ja que e| seu concepte d`|nteracc|o r|tua| |a |dent|í|ca amb e|
comportament eto|òo|c que desp|eouen e|s an|ma|s soc|a|s per marcar |
deíensar e| seu terr|tor|. Ara be. e| mate|x ían e|s joves amb |a mús|ca.
que |a ut|||tzen com s| íos un o|so|a/ eto|òo|c que desp|eouen com a estrateo|a
306
d`apare||ament en e|s seus r|tua|s de íeste|o | oa|ante|o. | com a estrateo|a
de compet|c|o en e|s combats r|tua|s que e|s eníronten a|s seus r|va|s en
|a puona pe| rano en |`ordre d`estatus.
l en aquest sent|t. |`estrateo|a mus|ca| que ut|||tzen e|s joves sempre es
posa a| serve| de |a seva /c|0||a| oe ocoe|. Es tracta. sens dubte. d`un
m|c|cocoe| re|ac|ona|. que deí|ne|x e| rano que ocupes en |`estructura jeràrqu|ca
de |a soc|etat ado|escent. d|spersa per xarxes comp|exes de orups d`|oua|s
| bandes d`am|cs que presenten unes re|ac|ons d`amor | d`od|. d`am|stat
| r|va||tat. de coní||cte | cooperac|o. que es ían o es desían a cada moment.
despres de |a success|o de |es mú|t|p|es trobades re|terades o ocas|ona|s
que e|s eníronten cara a cara. Doncs be. |a mús|ca reou|a | puntua aquesta
coreooraí|a canv|ant d`|nteracc|ons estrateo|ques. | cada jove que |`esor|me|x
busca asseourar |a seva pos|c|o. expressar |a seva |dent|tat | aconseou|r
que e|s a|tres |a h| coní|rm|n | reconeou|n. que es una íorma d`adqu|r|r
prest|o|. conso||dar |`estatus | e|evar e| rano jeràrqu|c que s`ocupa.
Però aquest ús de |a mús|ca (tocar-|a. cantar-|a. esco|tar-|a. seou|r-|a | par|ar-
ne. part|c|par en |a seva ce|ebrac|o púb||ca). cons|derat una estrateo|a de
m|c|cocoe|. no te per que ser aoress|u. prepotent. masc||sta o ose0oc/e|·|s|a.
com succee|x en determ|nades íormes de rock o de ||o |co que usen e|s
s|||s o e|s /|ea|s. A| contrar|. acostuma a ser un m|cropoder |es|s|e|c|a|
com e| proposat per Ha|| | |`Esco|a de B|rm|noham. exerc|t en |eo|t|-
ma deíensa | que nomes busca ouanyar-se e| respecte a||e. l en qua|sevo|
cas. e| que sempre es dona es un exerc|c| so||dar| | íraterna| d`aquest
m|c|cocoe|. que abans de tot oenera e| mutu recone|xement compart|t de
|a comun|tat de|s |oua|s | que. s| es poss|b|e. busca adqu|r|r. a mes. un
m|n|m d`orou||. autoest|ma. pert|nenca | d|on|tat persona|.
Tot | que tambe es ver|tat que no sempre semb|a a|x|. ja que |`escenooraí|a
de|s r|tua|s mus|ca|s. sobretot quan e|s seus part|c|pants son mascu||ns.
acostuma a ser em|nentment o0e||e|a. | coní|rma |a vo|untat de poder (o
de m|cropoder) de |a qua| acabo de par|ar. Ara be. tampoc ens hem de
de|xar |mpress|onar. ja que oenera|ment aquestes estrateo|es aparentment
oe|||oe|a||s son en rea||tat exc|us|vament |||0a|s com ha subrat||at. tambe.
|`Esco|a de B|rm|noham. es a d|r. |ea||a|s en e| sent|t de mes í|ourades
o í|ct|c|es que rea|s. Aqu| apare|x novament |`obra de Goííman. | no ho
d|c ara per |a seva comparac|o de|s r|tua|s |nteract|us amb e|s eto|òo|cs
ja que tambe |es emo|em|es o o|so|a/s be|||cosos que ut|||tzen e|s an|ma|s
terr|tor|a|s en e|s seus combats r|tua|s son mo|t aparatosos. però oa|rebe
sempre estereot|pats | |ncruents s|no per |a seva metodo|oo|a o|ama|0|o|ca
que |`ha íet tan justament ce|ebre.
307
Com se sap. per a Goííman |a |nteracc|o en púb||c |mp||ca sempre una
posada en escena. de veoades mo|t e|aborada | íorma||sta. d`a|tres. |n-
íorma|. |mprov|sada | espontàn|a. però en qua|sevo| cas r|tua||tzada |
dramat|tzada. D`aqu| que Goííman d|st|noe|x|. en qua|sevo| part|c|pac|o púb||ca.
dues reo|ons d|íerents: e| /|c|| o íacana teatra| que es presenta davant
de|s a|tres. a |a boca de |`escenar|. | e| oac|s|aoe o reducte |nter|or. que
es |a pròp|a |nt|m|tat ouardada en ||oc seour entre bast|dors o darrere |es
bambo||nes. Aquestes dues cares de |a representac|o teatra| son com |`anvers
| e| revers d`una íu||a o e| dret | e| reves de| vest|t que portes quan surts
a escena. però tambe son |es dues cares d`un m|ra||. ja que d`una banda
presentes cap a |`exter|or |a |matoe que vo|s donar de tu mate|x davant e|
púb||c |. de |`a|tra. et ouardes per a tu e| que preíere|xes que s|ou| un
secret. Per a|xò. per a Goííman. |a c|au de |a representac|o rau prec|sament
en e| te|o. |a mampara o |a írontera de separac|o que h| ha entre |a teva
|matoe púb||ca. oíerta a|s a|tres. | e| prop| jo |nter|or. que s`amaoa en |a
|nt|m|tat. l aquesta ||n|a íronterera es jàn|ca o b|íront. ja que cap a íora es
púb||ca e| |c| que |nterpretes davant e|s a|tres | cap a d|ns es pr|vada
e| teu ver|tab|e |c.
Doncs be. jo proposo entendre |a mús|ca com aque||a ||n|a íronterera de
separac|o. però a|hora de v|ncu|ac|o. que h| ha entre |a íacana que pre-
sentes en púb||c davant e|s a|tres | e| reducte pr|vat que proteoe|x e| teu |c
|nter|or. Aquesta ||n|a íronterera es |a mús|ca: |a veu de |a |dent|tat. Aque||a
veu que tu e|eves cap a |`exter|or es una /e0 o0o||ca. perque et comun|ca
amb e|s a|tres | et serve|x per part|c|par a |a teva comun|tat. expressant |a
|dent|tat soc|a| per |a qua| et recone|xen e|s a|tres. Però aquesta mate|xa
veu. esco|tada d|ns teu. es tambe |a teva veu |nter|or: |a teva /e0 o||/aoa.
que reí|ecte|x |a teva |dent|tat persona|.
Música i estratègia d’emancipació
A part|r d`aqu|. a t|to| de conc|us|o. hem d`atendre nomes |a veu mus|ca|
que s`esco|ta per d|ns. Eíect|vament. |a mús|ca que t`aorada actua com
una veu |nter|or que ressona en |a teva memòr|a | que et permet rememo-
rar aque||a a|tra persona que eres quan |a vas esco|tar per pr|mera veoada.
o quan oa|rebe sense vo|er te |a vas aprendre de memòr|a. | assoc|es e|
seu record a aque||s íets | a aque||es persones que van marcar |a teva
pròp|a h|stòr|a. Ho hem v|st a| comencament amb Mme. de Stäe|. A|x|.
esco|tant |a veu mus|ca| de |a teva |dent|tat pots comun|car-te amb tu mate|x
| tornar a ser e| que abans hav|es s|out | cont|nuar vo|ent ser. una veoada
| una a|tra. e| mate|x que vas ser | que cont|nues sent. Per a|xò. |a mús|ca
actua sempre com un a|manac o un ca|endar| b|ooràí|c. on es recop||en
308
tots e|s avatars |nt|ms |. a mes. totes |es expectat|ves de íutura cont|nu|tat:
es a d|r. totes |es esperances de romandre | pers|st|r sobrev|v|nt. sempre
í|de| a tu mate|x.
l a|xò es pot íer perque |a mús|ca. com ja han d|t a|tres autors. es |`art de
|a memòr|a. perque |a mater|a pr|mera es |a /e0 oe| |emos. perque tant |a
durada com |a s|ncron|a | |a repet|c|o (me|od|a. harmon|a | r|tme) son |es
ún|ques íormes e|ementa|s que |a const|tue|xen. D`aqu| que |a mús|ca pa|p|t|
com un re||otoe persona| o un d|apaso |nt|m | bateou| cada seoon a| compàs
de| cos. Aprendre una canco es memor|tzar-|a per recordar-|a | poder reprodu|r-
|a o recone|xer-|a passat e| temps. Per a|xò |es mús|ques que saps de
memòr|a o |es cancons que vas aprendre en e| seu moment const|tue|xen
e|s punts dec|s|us que et permeten datar | reou|ar e| teu |t|nerar| v|ta|.
Però encara h| ha mes a d|r. La mús|ca (|a veu de |a teva |dent|tat) no
nomes expressa |a cc||||0¨|a| de |a teva b|ooraí|a (e| |0 ma|e|· que cont|nues
sent) s|no que tambe expressa e| que h| es oposat: e| ca|/|. |a o|scc||||0¨|a|
(e| que vas ser | ja no ets. perque ho has de|xat de ser). De íet. |a mús|ca
ajuda a canv|ar com ja va|o anunc|ar par|ant de reí|ex|v|tat. | per a|xò
expressa |es ruptures de |a cont|nu|tat v|ta|. F|xem-nos un moment en |`etapa
de joventut. Quan ets pet|t t`|dent|í|ques amb |a mús|ca que e|s teus pares
esco|ten a casa: òpera. sarsue|a. canco espanyo|a. e| que s|ou|. Però quan
et ías ado|escent canv|es de oustos mus|ca|s | dec|de|xes adoptar una
mús|ca pròp|a e| |ea//. per exemp|e. s| ets un no|. o e|s Back`s de torn
s| ets una no|a. que et d|íerenc|| de|s teus pares | et serve|x| per expressar
|a ruptura de |a teva |dent|tat or|o|nàr|a. A|x| |n|c|es una cursa de canv| de
oustos mus|ca|s. des de|s mes s|mp|es | |níant||s í|ns a|s mes comp|exos.
var|ats | adu|ts. cursa de canv|s de veu (no nomes) mus|ca| que ja|onen
e| teu proces de madurac|o adu|ta: e| teu |t|nerar| d`emanc|pac|o perso-
na|.
Aquesta íunc|o d`express|o. acompanyament | í|ns | tot provocac|o de|
canv| es e| que e|s antropò|eos anomenen un |||0 oe oas. A|x| es denom|-
na qua|sevo| r|tua| (no necessàr|ament mus|ca|) que t|nou| |`eíecte d`|ntrodu|r
una d|scont|nu|tat (un canv| d`estatus) en e| c|c|e v|ta|. per passar d`una
edat a una a|tra: per exemp|e. de |a pos|c|o de jove a |a d`adu|t (G|| Ca|-
vo. 1996). Doncs be. |a mús|ca es avu| un de|s r|tus de pas mes |mportants.
potser prec|sament perque |a pr|mera mater|a íorma| està íeta de trans|c|ons.
canv|s de compàs | (com es d|u a| ba||ar o desí||ar) canv|s de pas. l tot
a|xò succee|x en tots e|s canv|s d`edat. cada un amb |es seves mús|ques
espec|í|ques. com |es cancons de bresso| en |a pr|mera |níantesa o |es
ba|ades a |es noces. Però aquest eíecte resu|ta estrateo|c en |a joventut.
309
Tornem a |`exemp|e anter|or de|s ado|escents. que ut|||tzaven e|s canv|s
de oust mus|ca| per prooramar e| seu proces de trans|c|o juven||. Aqu| |a
part estrateo|ca es que aquest tràns|t ha de ser un proces d`emanc|pac|o.
Quan ets un nen possee|xes una |dent|tat dependent. atr|bu|da per |a teva
íam|||a d`or|oen. Doncs be. per ser adu|t un d|a has de comencar trencant
mora|ment aquesta |dent|tat or|o|nàr|a que et va ass|onar |a íam|||a. Un cop
ho has aconseou|t. et trobes bu|t. sense |dent|tat pròp|a. L|avors has de
recorrer una íase d`exper|mentac|o | assajar |dent|tats prov|s|ona|s a t|to|
de s|mu|acre amb |es qua|s no et compromets. Aquestes son |es |dent|tats
|||0a|s. es a d|r. í|ourades | í|ct|c|es. que prens en pestec de|s teus mode|s
de reíerenc|a | que escen|í|ques com un joc davant de| púb||c d`am|cs o
r|va|s amb e|s qua|s comparte|xes e| mate|x espa|. l perque |a ruptura mora|
amb |a |dent|tat |níant|| que vas abandonar s|ou| deí|n|t|va | |rrevers|b|e.
aquestes |dent|tats prov|s|ona|s. s|mu|ades durant |a joventut. han de ser
transoressores | rad|ca|s han d`expressar que ta||es d`arre| e|s v|nc|es amb
|a teva |dent|tat íam|||ar d`or|oen.
Ñomes a|x|. un cop superat aquest ba|| exper|menta| de d|síresses. quan
has esootat tot e| repertor| de màscares de carnava| que et serve|xen per
representar |es teves |dent|tats prov|s|ona|s í|ct|c|es. podràs íer e| oran
sa|t endavant que et permet adqu|r|r |es deí|n|t|ves |dent|tats adu|tes. carreoades
ja ser|osament amb tots e|s per|||osos comprom|sos mora|s. Sens dubte.
avu| e|s adu|ts ja no son e| que eren abans. quan e|s apare||aments duraven
| e|s ||ocs de treba|| eren estab|es. Per a|xò e|s adu|ts d`avu| tambe tenen
|dent|tats canv|ants. a| compàs de|s canv|s de íe|na | de pare||a (G|| Ca|vo.
1999). Però |a d|íerenc|a entre joves | adu|ts es que |es |dent|tats d`aque||s
son prov|s|ona|s |. per tant. s`ho prenen com un joc. mentre que |es d`aquests
van de debò. ja que. tot | que encara no son deí|n|t|ves (però s| perdura-
b|es). han de ser autònomes | |ndependents. com a capaces que son de
responsab|||tzar-se de |es pròp|es normes mora|s. Ara be. tots aquests
canv|s d`|dent|tat que const|tue|xen e| proces d`emanc|pac|o persona|. des
de |`or|o|nàr|a |dent|tat íam|||ar dependent. passant per totes |es prov|s|ona|s
|dent|tats juven||s |ntermed|es. í|ns a |es |dent|tats adu|tes deí|n|t|ves o
perdurab|es. estan marcades. acompanyades | íac|||tades pe|s ca|/|s
ac0m0|a||0s que exper|menta |a veu mus|ca| de |a pròp|a |dent|tat. És ver|tat
que en e| proces d`esco|tar mús|ca no h| ha cap |ntenc|o consc|ent d`ut|||tzar-
|o per canv|ar d`|dent|tat persona|. Però e| cas es que. com a consequenc|a
|mprev|sta o no vo|ouda. a|x| succee|x. Aquesta es. prec|sament. |a íunc|o
|atent que desenvo|upen e|s r|tus de pas: |mpu|sar. prooramar | ce|ebrar
e|s canv|s d`estatus. l en aquest sent|t. es poss|b|e que |a |a|e|c|a mus|ca|
s|ou| |a mes eí|cac. a |`hora de comp||r aquest proorama |a|e||.
310
En deí|n|t|va. |a |e|s|c o||àm|ca |emoc|a| oenerada per |`ús de |a mús|ca
es |a que |mpu|sa | proorama |a reconstrucc|o permanent de |a |dent|tat
persona| . Per a| xò s`ha d`entendre | a mús| ca com una estrateo| a
d`emanc|pac|o: no per |a vo|untat consc|ent amb que s`usa que aten
mo|t mes |`estrateo|a |nteract|va. s|no pe|s eíectes |nconsc|ents que exerce|x
sobre |es b|ooraí|es. ja que emoe|/ r|tm|cament |a oent a a|||berar-se. a
canv|ar d`|dent|tat |. en deí|n|t|va. a emanc|par-se. l a|xò es produe|x tant
en termes |nd|v|dua|s o b|ooràí|cs com co||ect|us o oenerac|ona|s. perque
e|s joves van s|ncron|tzant m|tjancant |a mús|ca e|s processos d`emanc|pac|o
que recorren a| mate|x compàs r|tm|c amb que ho ían e|s seus coetan|s
(G|| Ca|vo. 1985). D`aqu| que |a mús|ca s|ou| sempre una memòr|a | una
promesa. a|hora pr|vada | púb||ca. de |||bertat compart|da.
Referències
BECK. U.: GlDDEÑS. A.: LASH. S.. Vcoe|||zac|c| |e/|e·|/a. 1997. Madr|d.
A||anza
BEPLlÑ. lsa|ah. |as |a|ces oe| |cma|||c|smc. 2000. Madr|d. Taurus
BOUPDlEU. P|erre. |a o|s|||c|c|. C|||e||c / oases scc|a|es oe| o0s|c. 1988.
Madr|d. Taurus
FElXA. Car|es. De |c/e|es. oa|oas / |||o0s. 1998. Barce|ona. Ar|e|
GlL CALvO. E.. |cs oeo|eoaoc|es a0o|c/|s0a|es. 1985. Madr|d. Tecnos
GlL CALvO. E.. |a ccmo||c|oao /es||/a. |oe|||oaoes o|0oa|es / |||cs oe /||
oe sema|a. a |a rev|sta De J0/e||0o. núm. 37. 1996
GlL CALvO E.. F| o|o oa|o´ oe |a |0/e||0o. oe| |e|a|c a |a |eo. a /c|as oe|
cc|o|esc |a |0e/a cc|o|c|c| |0/e||| / |as oc||||cas oe |0/e||0o. pào.
266-80. 1999. D|putac|o de Barce|ona
GOFFMAÑ. Erv|no. |a o|ese||ac|c| oe |a oe|sc|a e| |a /|oa cc||o|a|a.
1971. Buenos A|res. Amorrortu
PlCÓ. Josep. C0||0|a / mcoe|||oao. 1999. Madr|d. A||anza
311
La música pop-rock
Genealogia dels estils
Jav|er de Castro
L`objecte d`aquest apend|x es íer una s|ntes| sobre |`evo|uc|o de |a mús|-
ca popu|ar moderna | comerc|a| durant e| seo|e XX. marcant com a e|x
pr|nc|pa| | e|ement d|mens|onador e| |cc| a|o |c|| | |`àmb|t contextua||tzador
oenera|. |a cu|tura ano|osaxona. Ut|||tzant |a term|no|oo|a or|o|na|. s`han c|tat
|es pr|nc|pa|s tendenc|es mus|ca|s bàs|ques acceptades oenera|ment pe|s
espec|a||stes. apuntant-se e|s poss|b|es antecedents est|||st|cs de cadascuna
d`e||es | entre||acant-|es per entendre |es der|vac|ons. A |`eíecte d`una m|||or
comprens|o | |dent|í|cac|o de|s oeneres mus|ca|s. se c|ten de |a manera
mes exhaust|va poss|b|e uns quants exemp|es parad|omàt|cs que pretenen.
sobretot. ajudar e| |ector a descobr|r | cone|xer e|s art|stes protaoon|stes
de |es d|íerents v|es soro|des a| ||aro de |es darreres decades. Ca| ten|r
en compte. però. que mo|ts art|stes no son suscept|b|es de ser connectats
a una tendenc|a est|||st|ca ún|ca. emparats en modes | moments soc|a|s
concrets | |mmersos en evo|uc|ons cont|nues de |a mús|ca a causa de
|`apar|c|o ràp|da | |n|nterrompuda de nous oeneres | suboeneres. A|x| s`enten
que apareou|n casos de so||stes | bandes que a| ||aro de|s anys. | protaoon|tzant
||aroues trajectòr|es art|st|ques. s`hao|n moout per d|íerents tendenc|es o
hao|n person|í|cat íenòmens d`h|br|dac|o est|||st|ca mo|t notab|es. En qua|sevo|
de|s casos. es mes que probab|e que e|s noms que es proposen s|ou|n
suí|c|ents | s|on|í|cat|us per obten|r una perspect|va prou àmp||a | |||ustrar
aquest íenomen apass|onant.
312
Època Estil Antecedents Representants
estilístics paradigmàtics
20-30-40-50 SWlÑG Jazz. D|x|e. Fatts Wa||er. B|x Be|derbecke. l|||no|s
Booo|e Wooo|e Jacquet. G|enn M|||er. Tommy & J|mmy
Dorsey. Duke E|||noton. Benny Goodman.
L|one| Hampton. Count Bas|e. Lou|s
Armstrono. Harry James. etc.
30-40-50-60 GOSPEL Esp|r|tua|. Maha||a Jackson. B|ue Sky Boys. Stap|e
Cotton F|e|ds S|noers. Swan S||vertones. F|ve B||nd
sonos Boys. D|x|e Humm|nob|rds. Edw|n Hawk|ns
S|noers. Aretha Frank||n. etc.
30-40-50 EAPLY COUÑTPY Work sonos. Hank W||||ams. J|mm|e Podoers. Carter
Fo|k Fam||y. Bob W|||s. Gene Autry. B||| Monroe.
M|nn|e Pear|. Poy Ascuíí. F|att & Scruoos.
Woody Guthr|e. etc.
30-40-50 EAPLY BLUES Espr|tua|. Leadbe||y. Pobert Johnson. Bubka Wh|te.
Cotton F|e|ds B||nd Lemon Jeííerson. Char|ey Patton.
Sonos. Menph|s M|nn|e. Sk|p James. Lonn|e
Fo|k. Jazz Johnson. Bessy Sm|th. M|ss|ss|pp| John
Hurt. B||||e Ho|||day. etc.
30-40-50 CPOOÑEPS Jazz. D|x|e. Frank S|natra. Johnny Pay. Andrew S|sters.
(pop beíore Booo|e Wooo|e Perry Como. B|no Crosby. Johnny Math|s.
Pock and Po||) Andy W||||ams. Lou|s Pr|ma. Dor|s Day. v|c
Damone. Pose Mar|e C|ooney. Peooy Lee.
Dean Mart|n. Sammy Dav|s Jr.. Tony Bennett.
Edd|e F|sher. Ñat K|no Co|e. Frank|e Lane.
Patt| Paoe. Bobby Dar|n. etc.
40-50-60 Fl PST ELECTPl C Ear|y B|ues Muddy Waters. How||n`Wo|í. John Lee
BLUES Fo|k. Jazz Hooker. B|o B||| Broonzy. Sonny Terry.
Brown|e McGhee. E|more James. BB K|no.
W||||e D|xon. J|my Peed. etc.
40-50-60 ÑEW OPLEAÑS Ear|y B|ues. B|o Joe Turner. Fats Dom|no. L|oyd Pr|ce.
PHYTM` AÑD E|ectr|c B|ues Dave Barto|omew. Pay Char|es. Ot|s Spann.
BLUES "B|o Mama" Thornton. Johnny Ace.
Scream|n` Jay Hawk|ns. Bo D|dd|ey. etc.
50-60 WHl TE Country. Sw|no. E|v|s Pres|ey. Jerry Lee Lew|s. Eddy
POCK AÑD POLL Phythm` and Cochram. Car| Perk|ns. B||| Ha|ey. Brenda
B|ues Lee. Crew Cuts. Fredd|e Be|| & Be|| Boys.
Ever|y Brothers. Cr|ckets. D|amonds. Buddy
Knox. Pat Boone. Poy Orb|son. B|o Bopper. etc.
50-60 BLACK Phythm` and Chuck Berry. L|tt|e P|chard. Pavens.
POCK AÑD POLL B|ues. Cad|||acs. Sam Cooke. Johnny Horton.
E|ectr|c B|ues. Or|o|es. Chords. Crows. Hank Ba||ard.
Pock and Po|| C|overs. Cad|||acs. C|yde McPhatter. Jack|e
W||son. Gary US Bonds. Larry W||||ams. ls|ey
Brothers. Bobby Freeman. etc.
313
Època Estil Antecedents Representants
estilístics paradigmàtics
50-60 POCKABl LLY Country. Gene v|ncent. Johnny Burnette Tr|o. Buddy
Pock and Po|| Ho||y. Wanda Jackson. etc.
50-60 DOO WOP Gospe|. P|atters. Coasters. Moono|ows. F|am|noos.
Phythm` and Frank|e Lymon & Teenaoers. D|on & The
B|ues Be|mons. Danny & The Jun|ors. Marce|s.
Dr|íters. etc.
50-60 POCK AÑD POLL Pock and Po||. P|cky Ñe|son. Fab|an. Bobby vee. Pau|
Hl GHSCHOOL Doo Wop Anka. Frank|e Ava|on. James Darren. Anette
Fun|ce||o. She||ey Fabares. Bobby v|nton.
Teddy Bears. Conn|e Franc|s. Bobby Pyde||.
Tab Hunter. F|eetwods. etc.
50-60 lÑSTPUMEÑTAL Pock and Po||. Les Pau|. Johnny & Hurr|canes. B||| B|ack`s
POCK Phythm` and Combo. Duanne Eddy. B||| Just|s. Chet
B|ues. Jazz Atk|ns. ventures. Champs. Shadows.
Tornados. Out|aws. L|nk Wray. Sputn|ks. Jet
Harr|s & Tony Meehan. Santo & Johnny. etc.
50-60 BPlTlSH POCK Pock and Po||. Lonn|e Doneoan. Tommy Stee|e. C||íí
BEFOPE BEAT Phythm and P|chard. B|||y Fury. Adam Fa|th. He|nz. John
B|ues. Leyton. He|en Shap|ro. v|nce Tay|or. Johnny
Sk|í||e K|dd & P|rates. Scram|no Lord Sutch. Marty
W||de. etc.
50-60-70 BPl LL BUl LDl ÑG T|n Pan A||ey. Goíí|n & K|no. Mann & We|||. Barry &
SOUÑD Sw|no. Greenw|ch. Le|ber & Sto||er. Pomus &
Pock and Po||. Shuman. Ph|| Spector. Sedaka & Greení|e|d.
Phythm and Bacharach & Dav|d. Pandy Ñewman. Ñe||
B|ues. D|amond. Ñ||sson. Jack|e De Shannon. van
McCoy. etc.
60 Gl PL vOCAL Pock and Po||. Shanor|-|as. Anoe|s. D|x|e Cups. Je||y Beans.
GPOUPS Pock and Po|| Pev-|ons. Ad L|bs. Exc|ters. Sh|re||es.
H|ohschoo| Cook|es. Ch|ííons. Toys. Or|ons. etc.
60 SPECTOP SOUÑD Pock and Po||. Bob B. Soxx & The B|ue Jeans. Ponnettes.
Phythm and Cr|sta|s. Dar|ene Love. lke & T|na Turner.
B|ues. Doo Wop The lkettes. etc.
50-60 SUPF Pock and Po||. Four Seasons. Cascades. Tokens. Dove||s.
lnstrumenta| Beach Boys. Jan & Dean. Joe Dee. D|ck
Pock. Da|e. Suríar|s. Chantays. Astronauts.
Doo Wop Trashmen. Honde||s. Be|a|rs. etc.
50-60-70 FOLK Fo|k and B|ues. Woody Guthr|e. The Weavers. Pete Seeoer.
Work Sonos. K|noston Tr|o. Brothers Four. Bob Dy|an.
Ear|y Country Joan Baez. T|m Hard|n. Peter. Pau| & Mary.
Donovan. Tom Paxton. Ph|| Ochs. P|chard
Far|ña. Buííy Sa|nte-Ma|r|e. Judy Co|||ns. etc.
314
Època Estil Antecedents Representants
estilístics paradigmàtics
50-60 BPl Tl SH PYTHM Jazz. E|ectr|c Chr|s Barber. A|ex|s Korner. Cyr|| Dav|es.
BLUES B|ues. Sk|íí|e John Maya||. The B|uesbrakers. Graham
Bond. Geno Wash|noton. Down||ners Sect.
Lono John Ba|dry. Zoot Money`s B|o Po||
Band. etc.
60-70 AMEPl CAÑ BLUES Ear|y B|ues B|ues Project. Pau| Butterí|e|d B|ues Band.
POP Phythm and Dr. John. Cannet Head. Jan|s Jop||n. Johnny
B|ues. W|nter. A| Kooper. B|ood Sweat & Tears.
Pock and Po|| Steve M|||er Band. Edoar W|nter. E|ectr|c
F|ao. B|ue Cheer. Mounta|n. Ph|noceros.
Er|c Burdon & War. Buddy M||es. J. Ge||s
Band. etc.
60-70 BPl Tl SH Jazz. Po|||no Stones. An|ma|s. Yardb|rds. K|nks.
BLUES POP Phythm and Maníred Mann. Them. Pretty Th|nos.
B|ues. Spencer Dav|s Group. Georo|e Fame. Br|an
Pock and Po|| Auoer. Ju||e Dr|sco|| & Tr|n|ty. Cream. Savoy
Brown. F|eetwod Mac. Ten Years Aíter.
Ch|ken Shack. Taste. Co|osseum. Free. Ju|cy
Lucy. Stone The Crows. Ñew Church. CCS. etc.
60 BEAT Phythm and Beat|es. Ho|||es. Heman`s Herm|ts.
(BPl Tl SH B|ues. Bache|ors. Dave C|ark F|ve. B|o Three.
lÑvATl OÑ) Pock and Po||. M|ndbenders. Gerry & Pacemakers. B|||y J.
Doo Wop Kramer. Merseybeats. Searchers. Zomb|es.
Sw|no|no B|ue Jeans. Peter & Gordon.
Trooos. etc.
60-70-80 MOD MUSlC Pock and Po||. Who. Sma|| Faces. The Act|on. Underwoods.
Sou|. Beat Mark Four. Creat|on. B|rds. The Jam.
Lambrettas. St|y|e Counc||. Pau| Co|||ns
Beat. Pau| We||er. etc.
60 BEAT Phythm and Jay & The Amer|cans. Assoc|at|on.
(AMEPl CAÑ B|ues. Fortunes. Bobby Fu||er Four. F|reba||s.
BAÑDS) Pock and Po||. Happen|nos. Harpers B|zarre. Gary Lew|s &
Doo Wop P|ayboys. Pau| Pevere & Pa|ders. McCoys.
Mus|c Exp|os|on. Prem|ers. Ponny &
Daytonas. etc.
60-70 FOLK POCK Fo|k. Byrds. S|mon & Garíunke|. Lov|n` Spooníu|.
Pock and Po||. Beau Brumme|s. Mamas & Papas. Sonny &
Beat Cher. Turt|es. Buíía|o Spr|noí|e|d. lncred|b|e
Str|no Band. L|nd|síarne. Pentao|e. Maona
Carta. Fa|rport Convent|on. etc.
60-70 TAMLA MOTOWÑ Phythm and Supremes. Marve|ettes. Martha & vande||as.
SOUÑD B|ues. Temptat|ons. Smok|e Pob|nson & M|rac|es.
Pock and Po||. Four Tops. Marv|n Gaye. Stev|e Wonder.
Doo Wop Pare Heart. Jakson 5. Mary We||s. Tamm|
Terre||. Edw|n Starr. Dav|d Puíí|n. etc.
315
Època Estil Antecedents Representants
estilístics paradigmàtics
60-70 ATLAÑTl C SOUL Phythm and Aretha Frank||n. Percy S|edoe. So|omon
B|ues. Burke. Etta James. Joe Tex. Edd|e F|oyd.
Pock and Po||. Car|a Thomas. W||son P|ckett. C|arence
Doo Wop Carter. Brook Benton. Bar-Kays. etc.
60-70 STAX SOUL Phythm and Booker T & MG`s. Ot|s Pedd|no. Sam &
B|ues. Dave. Arthur Con|ey. Puíus Thomas. Mar-
E|ectr|c B|ues. Keys. Stap|e S|noers. Johnn|e Tay|or.
Jazz Emot|ons. Dramat|cs. lsaac Hayes. etc.
60-70 BLUE-EYED SOUL Pock and Po||. P|ohteous Brothers. Youno Pasca|s. M|tch
E|ectr|c B|ues. Pyder. Boxtops. Ha|| & Oates. Pobert
Beat Pa|mer. Boz Scaoos. Averaoe Wh|te Band. etc.
60 GAPAGE POCK Phythm and K|nosmen. Barbar|ans. Pema|ns. Ñew
B|ues. Surí. Co|ony S|x. Stande||s. B|ue Maooos.
Pock and Po||. Choco|ate Watch Band. Count F|ve. E|ectr|c
lnstrumenta| Prunes. Shadows oí Ñ|oht. Seeds. ? & The
Pock Myster|ans. Hu||aba||oos. etc.
60-70 PSYCHEDELl C Phythm and Jeííerson A|rp|ane. Grateíu| Dead.
POCK B|ues. Qu|cks||ver Messenoer Serv|ce. Country Joe
Pock and Po||. & F|sh. B|o Brother & Ho|d|no Company.
lnd|an Mus|c Mother`s oí lnvent|on. Moby Grape. 13
th
F|oor E|evators. Ka|e|doscope. Doors. Love. etc.
60-70 Gl PLS Pock and Po||. Les|ey Gore. Peooy March. L|tt|e Eva.
POP SlÑGEPS Doo Wop. Pop. Barbra Stre|sand. C|||a B|ack. Dusty
Beat Spr|noí|e|d. Lu|u. Jack|e De Shannon.
Sand|e Shaw. Sh|r|ey Bassey. D|onne
Warw|ck. Mar|anne Fa|thíu||. Petu|a C|ark.
Cher. Franco|se Hardy. Fonte||a Bass. Ñancy
S|natra. Mary Hopk|ns. Bobby Gentry. Sy|v|e
vartan. etc.
50-60-70 BOYS Crooner`s Matt Monro. Tom Jones. Enoe|bert
POP SlÑGEPS Mus|c. Sw|no. Humperd|nck. Jerry But|er. Ben E. K|no.
(ÑEW CPOOÑEPS) Pock and Po||. Bobby Go|dsboro. Len Barry. Chubby
Phythm and Checker. D|on. De| Shannon. Pay Peterson.
B|ues Johnny T|||otson. Frank lí|e|d. Bruce
Channe|. Tommy Poe. Barry Mcou|re. Seroe
Ga|nsbouro. Fredd|e Cannon. Chr|s Montez.
C||íí P|chard. Br|an Hy|and. Joe Cocker.
Ñ||sson. P.J. Proby. C||íí Bennett. Joe Brown.
Lou Chr|st|e. Johnny P|vers. Pau| Pyan.
Johnny Ha||yday. etc.
316
Època Est|| Antecedents Pepresentants
est|||st|cs parad|omàt|cs
60-70 COUÑTPY POCK Country. Byrds. Credence C|earwater Pev|va|. Gram
Phythm and Parsons. L|nda Pondstadt. Crosby/St|||s/
B|ues. Ñash/Youno. Emm||ou Harr|s. F|y|no Burr|to
Pock and Po|| Brothers. Eao|es. The Band. Poco. Ñ|tty
Gr|tty D|rt Band. D|||ars. Looo|ns & Mess|na.
M|chae| Ñeshm|th. Gene C|ark. Amer|ca.
John Denver. Bonn|e Pa|tt. etc.
60-70-80 SOÑGWPl TEPS- Fo|k.Fo|k Pock. James Tay|or. Cat Stevens. Car|y S|mon.
Sl ÑGEPS Br||| Bu||d|no Caro|e K|no. Pau| S|mon. Ñ|ck Drake. A|
Sound Stewart. T|m Buckey. van Morr|son. Ñe||
Youno. Dan Fooe|bero. Jackson Browne.
Laura Ñyro. Me|an|e. Jon| M|tche||. J|m
Croce. Don McLean. P|ck|e Lee Jones.
Suzanne veoa. Jan|s lan. Tracy Chapman. etc.
60 BUBBLE-GUM Doo Wop. Oh|o Express. Arch|es. Monkees. 1910
SOUÑD Beat. Pop Fru|toum Company. Lemon P|pers. Tommy
James & Shonde||s. Kasenetz-Katz. etc.
60-70-80 SUPEP GUl TAPS Phythm and J|m| Hendr|x. Er|c C|apton. Jeíí Beck. A|v|n
B|ues. Lee. A|bert K|no. Pory Ga||aoher. JJ Ca|e.
Pock and Po||. J|mmy Paoe. Peter Framptom. Pob|n Trower.
E|ectr|c B|ues Stev|e Pay vauohan. etc.
60-70-80 HAPD POCK Pock and Po||. Led Zeppe||n. Deep Purp|e. Steppenwo|í.
Phythm and van|||a Fudoe. lron Butterí|y. Man. Humb|e
B|ues. P|e. Ur|ah Heep. B|ack Sabbath. Aerosm|th.
Psychede||c Th|n L|zzy. A||ce Cooper. looy Pop. MC5.
Pock. Grand Funk. Ph|| Lynott. Ozzy Osbourne.
Bad Company. Pa|nbow. etc.
70-80-90 HEAvY METAL Pock and Po||. AC/DC. K|ss. lron Ma|den. van Ha|en.
E|ectr|c B|ues. Meta|||ca. Motorhead. Ted Ñuoent. Deí
Hard Pock Leppard. Guns & Poses. Journey. Sepu|tura.
Joe Satr|an|. Ñazareth. Mot|ey Crue. Qu|et
Pot. Saxon. Scorp|ons. Wh|tesnake. Bon
Jov|. B|ue Oyster Cu|t. etc.
50-60-70- LATl Ñ Lat|n Fo|k. P|ch|e va|ens. Tr|n| Lopez. Herp A|pert &
80-90 POP-POCK AÑD Pock and Po||. T|juana Brass. Sam The Sham & The
JAZZ Pop. Jazz Pharaons. Sero|o Mendes & Bras|| 66. Jose
Fe||c|ano. Deodato. Santana. Lobos. Puben
B|ades. Ma|o. Ju||o lno|es|as. G|or|a Esteían.
Maná. P|cky Mart|n. Mo|otov. Fabu|osos
Cad|||acs. T|ores de| Ñorte. etc.
60-70 CAÑTEPBUPY Psychede||c W||de F|owers. Caravan. Gono. Match|no
SOUÑD Pock. Mo|e. Kev|n Ayers. Hatí|e|d & The Ñorth.
E|ectr|c B|ues Came|. etc.
317
Època Estil Antecedents Representants
estilístics p aradigmàtics
60-70 AvAÑT GAPDE C|ass|ca| Mus|c. La Monte Youno. ve|vet Underoround. John
Contemporany Ca|e & Terry P||ey. Pes|dents. Stoooes.
Mus|c. Frank Zappa. John Lennon & Yoko Ono.
Pock and Po||. Capta|n Beeíheart. Spooky Tooth. Todd
Pundoren. Soít Mach|ne. lt. Jethro Tu||. UFO.
Poy Harper. Fam||y. van Der Graaí
Generator. Br|an Eno. Kronos Quartet. etc.
60-70 SlÑFOÑlC POCK S|níon|c Mus|c. Moody B|ues. Proco| Harum. Aphrod|te`s
Pock and Po||. Ch||d. P|nk F|oyd. K|no Cr|mson. Yes.
Psychede||c Genes|s. Emerson Lake & Pa|mer. Barc|ay
Pock James Harvest. Mar||||on. Prem|atta Forner|a
Marcon|. The Ñ|ce. F|ock. P|ck Wakeman.
vanoe||s. As|a. A|an Parsons Project. etc.
60-70-80 SOUTHEPÑ POCK Phythm and A||man Brothers. Lynyrd Skynyrd. At|anta
B|ues. Phythm Sect|on. ZZ Top. Marsha|| Tucker
Pock and Po||. Band. Doob|e Brothers. L|tt|e Feat. Char||e
Country Dan|e|s Band. Georo|a Sate|||tes. Wet W||||e.
B|ack Crowes. etc.
60-70 COUÑTPY Ear|y Country. Johnny Cash. Patsy C||ne. Conway Tw|tty.
Western and Tammy Wynette. Mer|e Haooard. J|m
B|ues. Fo|k Peeves. Pandy Trav|s. Eddy Arno|d. Pooer
M|||er. Char|ey Pr|de. W||||e Ñe|son. Way|on
Jenn|nos. etc.
60-70-80 POETPY AÑD Contemporany J|m Morr|son. Patt| Sm|th. Lou Peed.
POCK Poetry. Jazz. Leonard Cohen. John H|att. E|||ott Murphy.
Beat Tom Wa|ts. Ñ|ck Cave. etc.
Generat|on.
Pock and Po||
60-70-80 FUÑK Phythm and James Brown. S|y & Fam||y Stone. Koo| &
B|ues. The Gano. Earth. W|nd & F|re. ls|ey
At|ant|c Sou|. Brothers. Oh|o P|ayers. War. lsaac Hayes.
Tam|a Motown. Georoe C||nton. Commodores. etc.
Stax
60-70-80-90 POWEP-POP Pock and Po||. Badí|noer. Cheap Tr|ck. F|am|n` Groov|es.
& UPBAÑ POCK Beat. Phythm Go-Go`s. Paspberr|es. S|ade. Pau|
and B|ues. McCartney & W|nos. B|o Star. Bruce
Fo|k Pock Spr|nosteen. Stephen St|||s. John Couoar.
Br|an Adams. Pod Sewart. Tom Petty &
Heartbreakers. Ñ||s Looíren. Huey Lew|s.
Warren Zevon. Bob Seeoer. Meat Loaí. B|||y
Joe|. etc.
318
Època Estil Antecedents Representants
estilístics paradigmàtics
70 PHl LADELPHl A At|ant|c Sou|. O`Jays. Sp|nners. Haro|d Me|v|n & The B|ue
SOUÑD Tam|a Motown. Ñotes. Labe||e. Three Deorees. B|||y Pau|.
Funk. Pop MFSB. etc.
60-70-80 COMEDY Pock and Po||. Frank Zappa & Mothers oí lnvent|on. Bonzo
AÑD POCK Pop. Doo Band. Fuos. Ween. Ñew vaudev|||e
Comedy. Band. The Scaío|d. T|ny T|m. Put|es. Monty
vaudev|||e Python. etc.
70-80 BPlTlSH PUÑK Pock and Po||. Sex P|sto|s. C|ash. PlL. Jam. Damned.
POCK Mod Sound. Generat|on X. Buzzcoks. v|brators. S|auohter
Garaoe Pock. & The Doos. Adverts. Boomtom Pats.
lnstrumenta| Strano|ers. S||ts. 999. Su|c|de. Cock Sparrer.
Pock Undertones. X-Pay Spex. etc.
70-80 AMEPl CAÑ PUÑK Phythm and Ñew York Do||s. Pamones. Te|ev|s|on.
POCK B|ues. Surí. Jonathan P|chman & Modern Lovers.
Pock and Po||. Pamones. B|ond|e. Avenoers. Johnny
lnstrumenta| Thunders. M|nk Dev|||e. P|asmat|cs.
Pock D|ctators. Dead Boys. Punaways. P|chard
He||. etc.
70-80 POCK AÑD Pock and Po||. Sha-na-na. Pocky Sharpe & Pep|ays. Pobert
POLL PEvlvAL Pockab|||y. Gordon. Stray Cats. Crazy Cavan. Matchbox.
Doo Wop S|eepy Labeeí. A|v|n Stardust. Shak|n`
Stevens. Pocky Burnette. Don W||||ams. etc.
70-80 DlSCO At|ant|c Sou|. Donna Summer. BeeGees. Koo| & The
MUSlC Funk. Pop Gano. G|or|a Gaynor. Ch|c. KC & The
Sunsh|ne Band. v|||aoe Peop|e. Am| Stewart.
Boney M.. She||a B. Devot|on. lmao|nat|on.
Tavares. M|chae| Zaoer Band. Eve|yn
Thomas. etc.
70-80 AOP POP Br||| Bu||d|no Journey. Abba. Kansas. Boston. E|ectr|c
Sound. L|oht Orchestra. Supertramp. Carpenters.
Pock and Po||. F|eetwood Mac. Osmonds. Toto. Ñe||
Pop. Beat D|amond. Ch|caoo. E|ton John. 10 CC. Barry
Man||ow. G|no vane|||. Fore|oner. P|chard
Marx. Cr|stopher Cross. M|chae| Bo|ton. etc.
60-70-80 PEGGAE Aíro mus|c. Bob Mar|ey & Wa||ers. J|mmy C||íí. Johnny
Ca|ypso. Ñash. Peter Tosh. Equa|s. Desmond Dekker.
B|ues Lee Perry. Mayta|s. Sh|nehead. Eddy Grant.
Bobby Hebb. Aswad. Stee| Pu|se. Shabba
Panks. Buju Banton. etc.
319
Època Estil Antecedents Representants
estilístics paradigmàtics
70 GLAM POCK Pock and Po||. Poxy Mus|c. Gary G||tter. T. Pex. Marc
Avant Garde. Bo|an. Dav|d Bow|e. Ñew York Do||s. Sweet.
Beat A||ce Cooper. Steve Har|ey. Moot The
Hoop|e. G||bert O`Su|||van. Lou Peed.
Sp|ders Oí Mars. A|ex Harvey Band. Bay C|ty
Po||ers. Leo Sayer. Go|den Hearr|no. etc.
70-80-90 JAZZ POCK- Jazz. M||es Dav|s. Buddy M||es. Georoe Benson.
FUSSl OÑ Pock and Po||. Crusaders. A|ter Ñat|ves. Bazzoka. J|mmy
E|ectr|c B|ues. Sm|th. Jack McDuíí. Larry Corye|. John
Fuss|on McLauoh||n. Herb|e Mann. Chuk Mao|one.
Ch|c Corea.Ch|caoo. Ke|th Jarrett. Weather
Peport. Herb|e Hancock. Pat Metheny. Jean-
Luc Ponty. A| D|meo|a. etc.
70-80-90 BLACK POP Phythm and M|chae| Jackson. L|one| P|ch|e. A| Green.
B|ues. Poberta F|ack. M|nn|e P|perton. D|ana Poss.
Tam|a Motown Curt|s Mayí|e|d. Stev|e Wonder. Bobby
Sound. Sou|. Womack. Barry Wh|te. lmpres|ons. Sty||st|cs.
At|ant|c. Po|nter S|sters. T|na Turner. Georoe McCrae.
B|ue-Eyed Joan Amartr|no. Syreeta. S|ster S|edoe.
Stax Sou|. Funk Bohannon. Wh|tney Houston. Janet Jackson. etc.
60-70-80 ETHÑlC MUSlC Wor|d Mus|c M|ryam Makeba. A||an St|ve|. Dav|d Byrne.
AÑD MESTlZO Ce|t|c Mus|c. A|| Farka Toure. Cesar|a Evora. C|annad.
Fo|k Fe|a Kut|. Os|b|sa. Johnny C|eoo. Yousou
Ñ`Dour. Mano Ñeora.Kha|ed. Manu Chao.
H|jas de| So|. etc.
70 PUB POCK Avant-Garde. lan Dury. Graham Parker. Dr. Fee|oood.
Pock and Po||. Wreck|ess Er|c. Ñ|ck Lowe. Marc Knoíí|er.
Power Pop Br|ns|ey Schwarz. Ducks De|uxe. W|nk|es.
Ch|||| W|||| & The Ped Hot Peppers. 101ers.
Dave Edmunds. etc.
70-80 ÑEW WAvE Avant-Garde. E|v|s Coste||o. Pere Ubu. B-52s. Pretenders.
Pock and Po||. Pes|dents. Ta|k|no Heads. Pez|||os. B|asters.
Punk Pock Joe Jackson. Devo. Cars. v|saoe. XTC. D|re
Stra|ts. The Knack. S|mp|e M|nds. U2. Echo
& The Bunnymen. Thopson Tw|ns. etc.
70-80 ÑEW G|am Pock. Adam & The Ants. Duran Duran. Spandau
POMAÑTl CS Ñew Wave. Ba||et. Cu|ture C|ub. Human Leaoe. Gary
Power Pop Ñuman. etc.
70-80 ELECTPOÑl C lnstrumenta| Tanoer|ne Dream. M|ke O|dí|e|d.
PPOGPESSl vE Pock. Kraítwerk. Can. Amon Duu|. Faust.
POCK C|ass|c Mus|c Edoar Froese. Jean M|che| Jarre. W|m
S|níon|c Pock. Mertens. Ph||||p G|ass. Jan Hammer.
Andreas vo||enwe|der. etc.
320
Època Estil Antecedents Representants
estilístics paradigmàtics
70-80-90 GOTHlC POCK Avant-Garde. The Cure. S|oux|e & The Banshees.
G|am Pock. The M|ss|on. S|sters oí Mercy. Meph|sto
Punk Pock Wa|tz. Sm|ths. Maoaz|ne. Chr|st|an
Death. Mar||yn Manson. etc.
70-80-90 TECHÑO S|níon|c Pock. OMD. Depeche Mode. A F|ock oí
Prooress|ve Seaou||s. Tears íor Fears. Bronsk| Beat.
Pock. Beat Buoo|es. Pet Shop Boys. Ch|na Cr|s|s.
U|travox. Eurhytm|cs. Heaven 17. Soít Ce||.
C|ass|x Ñouveaux. Yazoo. etc.
70-80-90 SOFl STYSOUL Tam|a Motown Georoe Benson. A| Jarreau. Stee|y Dan.
Sound. Ce||ne D|on. Mar|a Carey. Sade. Terence
At|ant|c Sou|. Trent D`Arby. M|chae| Franks. Grover
Pop. Jazz Wash|noton. Shakatack. Everyth|no But The
G|r|. D`Anoe||o. Er|kah Badu. An|ta Baker.
Ñev|||e Brothers. Womack & Womack.
Poxane. etc.
70-80-90 HAPDCOPE Hard Pock. Dead Kennedys. B|ack F|ao. W|pers.
AÑD TPASH Heavy Meta|. Ñapa|m Death. Meoadeth. Brad Bra|ns.
Punk Pock M|nutemen. M|nor Threat. Fuoazz|. Su|c|da|
Tendenc|es. Bad Bra|ns. C|rc|e Jerks. 7
Seconds. Fear. Pedd Kross. Meat Puppets. etc.
80- 90 GPUÑGE Pock and Po||. Ñ|rvana. Ho|e. A||ce ln Cha|ns. Fatsbacks.
Punk Pock. Pos|es. Supersuckers. Youno Fresh Fe||ows.
E|ectr|c B|ues. Ped Hot Ch||| Peppers. Paoe Aoa|nst The
Psychede||c Mach|ne. Stone Temp|e P||ots. Smash|no
Pock Punkp|ns. etc.
70-80-90 AMEPl CAÑ E|ectr|c B|ues. v|o|ent Femnmes. Son|c Youth. Pear| Jam.
ALTEPÑATl vE Punk Pock. Ñ|ne lnch Ña||s. P|x|es. 10.000 Man|acs.
POCK Psychede||c Jane`s Add|ct|on. Soundoarden. PEM.
Pock Lemonheads. Lambchop. Yo La Tenoo. Jon
Spencer B|ues. T|ndert|cks. Boo Pad|eys.
Mercury Pev. etc.
70-80-90 BPl Tl SH Pock and Po||. Housemart|ns. Joy D|v|s|on. Preíab Sprout
ALTEPÑATl vE Punk. Pock Pr|ma| Scream. Happy Mondays. Stone
POCK Psychede||c Poses. My B|oody va|ent|ne. Ñew Order.
Techno Jesus & Mary Cha|n. The The. etc.
70-80-90 ÑEW AGE C|ass|c Mus|c. Dav|d Ackerstone. Enya. C|uster. Constance
Demby. Deuter. Haro|ds Budd. Popo| vuh.
K|taro. K|aus Schu|ze. L|to v|ta|e. M|chae|
Ñyman. Mannhe|m Steamro||er. Lorenna
McKenn|tt . Ph||||p G|ass. etc.
321
Època Estil Antecedents Representants
estilístics paradigmàtics
70-80-90 PAP / HlP-HOP At|ant|c Sou| Suoarh||| Gano. Kurt|s B|ow. Fatboys.
Funk. Jazz. Hammer. van|||a lce. Beast|e Boys. Pub||c
Techno Enemy. Aír|ka Mambaataa. De La Sou|.
Guru. Dr. Dre. Fear|ess Four. Pun-D.M.C..
Fa|th Ño More. Just lce. Luther Campbe||.
Gano Star. Poxanne Shante. S|nehead. etc.
80-90 TPlP HOP Soí|sty Sou|. Mass|ve Attack. Tr|cky. Port|shead. etc.
Psychede||c
Pock. Techno.
Jazz
80-90 HOUSE AÑD Funk. Techno. Phuture. Jess|e Saunders. Jam|e Pr|nc|p|e.
AClD HOUSE Jazz. DJ Banos. G|||es Peterson. Edd|e P|||er.
Psychede||c Jam|roqua|. Pon|c S|ze. Peprazent. etc.
Pock.
Hardcore
70-80-90 ÑEW COUÑTPY Ear|y Country. Kenny Pooers. A|abama. Garth Brooks.
Fo|k and B|ues. Do||y Parton. A|an Jakson. C||nt B|ank. Ke|th
Country Pock. W|th|ey. v|nce G|||. Georoe Stra|t. B|||y Pay
Fo|k Pock Cyrus. etc.
80-90 BPlT POP Beat. Power Oas|s. B|ur. Ocean Co|or Scene. Suede.
Pop. Fo|k. Teenaoe Fan C|ub. Be||e and Sebast|an. etc.
Ñorthern Sou|
70- 80-90 OUTSl DEPS A|| the sty|es Pr|nce. Madonna. Bjork. Beck. PJ. Harvey.
An| D|íranco. Ñ|ck Cave. Lenny Krav|tz.
Laur|e Anderson. Morryssey. Jeíí Buck|ey.
Astrud. etc.
322
323
Bibliografia
AA.DD. 1973. |cs Vc/|m|e||cs oco. Barce|ona. Sa|vat
AA.DD. 1975. Pc||||o S|c|e Vaoaz||e. Cc|/e|sac|c|es cc| e| |cc|. 2
vo|s. Madr|d. Ed|tor|a|es Ayuso/Aka|
AA.DD. 1981. ||s|c||a oe |a m0s|ca Pcc|.6 vo|s. Barce|ona. Orb|s
AA.DD. 1982. |as G|a|oes Fs||e||as oe| Pcc|. 2 vo|s. Madr|d. Sarpe
AA.DD. 1984. 30 a/cs oe Pcc|. Barce|ona. La vanouard|a
AA.DD. 1988. 70 V0s|ca. Barce|ona. E| Per|od|co
AA.DD. 1990. ||s|c||a oe |a V0s|ca |co. 5 vo|s. Barce|ona. Sa|vat
AA.DD. 1991. G|a| D|scc|eca Fam|||a|. 6 vo|s. Barce|ona. P|aneta
AA.DD. 1992. |a Foao oe O|c oe| |co Fsoa/c|. Madr|d. Luca Ed|tor|a|
AA.DD. 1993. |cs '00 me|c|es o|sccs oe| Jazz. va|enc|a. La Máscara
AA.DD. 1994. G0|a Fse|c|a| oe |a |0e/a O|a Fsoa/c|a. Madr|d. Pock
lnd|ana
AA.DD. 1995. /|| V0s|c G0|oe |c Pcc|. 7|e 5es| Cos. /|o0ms & 7a-
oes. Pcc|. |co. Sc0|. P&5 a|o Pao. San Franc|sco. M|||er Freeman
Books
AA.DD. 1995. 5||||s| ||| S||o|es. F/e|/ S||o|e ||| S||ce '952. London.
Gu|nness
AA.DD. 1998. |es occ|e||es o0 |0||! Zur|ch. G|noko Press
AA.DD. 2000. D|cc|c|a||c oe| |cc| |a|||c. Zaraooza. Zona de Obras
BAÑE. M. 1983. A|||e 5c/s S||o||o ||e 5|0es. 7|e 5|ac| |cc|s c/ A|||e
Pcc|. ÑY. Penou|n
BECKEP. H. 1997 (1963). "The cu|ture oí a dev|ant oroup: The 'jazz`
mus|c|an". |n Ge|der & Thornton (eds): 55-65
BEPGMAÑ. B. 1985. |co. Peooae a|o |a|||. |c| Sa0ces. Ñew York.
Brandíord Paperbacks
BlAÑClOTTO. J. 1997. |a Ce|s0|a e| e| Pcc|. va|enc|a. La Máscara
BlAÑClOTTO. J. 1997. |a |e/c|0c|c| se·0a| oe| Pcc|. va|enc|a. La Máscara
BlAÑClOTTO. J.: SlEPPA FABPA. J. 1999. Caoa/e|es o|e| oa|ec|ocs.
va|enc|a. La Máscara
BOCKPlS. v. 1997. |as ||a|s/c|mac|c|es oe |c0 Peeo. Madr|d. Ce-
|este
324
BOÑDl. C. 1984. v||a oa Pcc|. M||ano. Franco Anoe||
BOÑET. M. 1997. |ea//Ve|a|. Ce|este
BPAKE. E. 1983. Ccmoa|a||/e Yc0|| C0||0|e. London. Pout|edoe
BUCKLEY. D. 2001. Da/|o 5c.|e. L|a e·||a/a /asc||ac|c|. Barce|ona.
Ed|c|ones B
CALvET. J.L. 1974. |a C|a|sc| F|a|ça|se a0|c0|o´|0|. Par|s. Hachette
CAÑTALAPlEDPA. P. 1974. V0s|ca oco / |0/e||0o. Madr|d. Pub||ca-
c|ones lCCE
CAPP. P. 1998. L| s|o|c oe Jazz. Barce|ona. B|ume
CLAPKE. A. 1992. |0o||c F|em|es. |c||ce v|c|e|ce a|o 5|ac| Yc0||.
Toronto. Harper Co|||ns
COHÑ. L. 1994. Sc|ame||e 5|0es. Barce|ona. Od|n Ed|c|ones
COLUBl. P. 1997. F| |||mc oe |as |||o0s. Barce|ona. A|ba Zoom
COÑSTAÑT. D. 1982. /0· Sc0|ces o0 Peooae. Poqueva|re. Parentheses
COSTA. P-O.: PÉPEZ. J.M.: TPOPEA. F. 1996. 7||o0s 0|oa|as. Barce-
|ona. Pa|dos
COvlAÑ. M.: POSEÑTOÑE. P.A. 1974. |cs ca||cs oe |a cc|mcc|c|.
ve|||e a/cs oe| Pcc|. Madr|d. Tusquets
CUBlDES. H.J: LAvEPDE. M.C.: vALDEPPAMA. C.E. (eds). 1998. v|-
/|e|oc a |coa´. Jc/e|es. |e||||c||cs c0||0|a|es / |0e/as se|s|o|||oaoes.
Santaíe de Boootá. Fundac|on Un|vers|dad Centra|-S|o|o de| Hombre
Ed|tores
DAMSKEP. M. 1980. Pcc| /c|ces. 7|e oes| |/||cs c/ a| e|a. Ñew York.
St. Mart|n`s Press
DE GAPAY. A. 1993. F| |cc| |amo|e| es c0||0|a. Mex|co. Un|vers|dad
lberoamer|cana
DEÑSMOPE. J. 1991. J||e|es e| |a |c|me||a. Barce|ona. Gr|ja|bo
DOHEPTY. T. 1988. 7ee|aoe|s & 7ee|o|cs. 7|e J0/e||||za||c| c/ /me||ca|
Vc/|es || ||e '950s. London. Unw|n Hyman
EHPEÑPElCH. B.: HESS. E.: JACOBS. G. 1997. "Beat|eman|a: A sexua||y
deí|ant consumer cu|ture?". |n Ge|der & Thornton (eds): 523-536
FABUEL. v. 1998. |as c||cas sc| o0e||e|as. L|e|da. M||en|o
FAlTHFULL. M. 1995. Fa|||/0||. L|a a0|co|co|a/|a. Madr|d. Ce|este
FElXA. C. 1998. De |c/e|es. oa|oas / |||o0s. /|||coc|co|a oe |a |0/e|-
|0o. Barce|ona. Ar|e|
FElXA. C.: PALLAPÉS. J. 1998. "Bo|tes. raves. c|ubs. Metamoríos|s de
|a íesta juven||". Pe/|s|a o´F||c|co|a oe Ca|a|0|/a. Barce|ona. 13: 88-
103
325
FElXA. C.: SAUPA. J.P. (eds.). 2000. Jc/es e|||e ocs mc|s. Vc/|me||s
|0/e|||s a F0|coa | a |´/me||ca ||a|||a. Barce|ona. Secretar|a Genera| de
Joventut
FEPPAPOTTl. F. 1995. |cmc Se|||e|s. G|c/a|| e m0s|ca. Ñapo||. L|ouor|
FLOPES. J. 1986. "Pap. oraíí|t| y break. Cu|tura ca||ejera neora y por-
torr|queña en Ñueva York". C0|c0||cc. 17: 34-40
FPlTH. S. 1978. Scc|c|co|a oe| |cc|. Madr|d. Júcar
FPlTH. S. 1981. Sc0|o F//ec|s. Yc0||. |e|s0|e a|o ||e |c||||cs c/ Pcc|´|´Pc||.
Ñew York. Pantheon
FUÑES. J. 1983. "Parau|a de Pock". |aoe|s oe Jc/e||0|. 7
GAPClA-SOLEP. J. 1976. |a |c/a Ca|çc. Barce|ona. Ed|c|ons 62
GELDEP. K: THOPÑTOÑ. S. (eds). 1997. 7|e S0oc0||0|es Peaoe|. London.
Pout|edoe
GlL CALvO. E. 1985. |cs oeo|eoaoc|es a0o|c/|s0a|es. J0/e||0o 0|oa-
|a / c0||0|a oe masas. Madr|d. Tecnos
GlL. P. 1998. G0|a oe |a m0s|ca ||oeoe|o|e||e. Madr|d. Ed|c|ones vosa
GODES. P. 1994. G0|a Fse|c|a| oe| Sc0|. va|enc|a. La Máscara
GOMEZ. J.M. 1995. G0|a Fse|c|a| oe |a Sa|sa. va|enc|a. La Máscara
GOÑZALEZ BALSA. J.A. 2001. 5e|o||a |cc0|a. |a |c|me||csa eocoe-
/a oe 5||a| A||sc| / |cs 5eac| 5c/s. L|e|da. M||en|o
GOÑZALEZ LUClÑl. F. 1989. ve|||e a/cs oe ca|c|c| e| Fsoa/a ('9ô3-
'983¹. Madr|d. Ed|c|ones de |a Torre
GOÑZALEZ LUClÑl. F. 1998. C|c||ca ca||aoa oe |cs s||e|c|cs |c|cs.
vcces / ca|c|c|es oe a0|c| ('9ô3-'997¹. Madr|d. A||anza
GOÑZALO. J.: JULlA. l. 2000. |0||-5cc|. |maoe|es oe a|a oe|e|ac/ac|a.
Barce|aona. Puta 66
GPEEÑ. J. 1977. 7|e occ| c/ |cc| o0c|es. London. Omn|bus Press
GPEGOPY. H. 1999. L| s|o|c oe oco. C|e| a/cs oe m0s|ca o0e cam-
o|a|c| e| m0|oc. Barce|ona. B|ume
GUlLLOT. E. 1997. ||s|c||a oe| |cc|. va|enc|a. La Máscara
GUlLLOT. E. 1999. Pcc| e| e| c||e. va|enc|a. La Máscara
HALL. S.: JEFFEPSOÑ. T. (eds). 1983 (1975). Pes|s|a|ce 7||c0o| P||0a|s.
Yc0|| S0oc0||0|es || ocs|-.a| 5|||a||. Hutch|nson. London
HAPDY. P: LAlÑG. D. 1976. 7|e e|c/c|coeo|a c/ |cc|. 3 vo|s. London.
Panther Books
326
HEBDlGE. D. 1983. Sc||cc0||0|a. || /asc||c o| 0|c s|||e 0||a|0|a|e. Cos-
ta e Ño|an. Genova. (1979. S0oc0||0|e. 7|e Vea|||o c/ S|||e.. London.
Methuen and Co.)
HEBDlGE. D. 1987. C0|´|´V|·. C0||0|e. |oe||||/ a|o Ca||ooea| V0s|c.
London. Methuen
HlPSHEY. G. 1984. |c.|e|e 7c P0|. 7|e S|c|/ c/ Sc0| V0s|c. Ñew York.
Peou|n Books
lPLES. G. 1997. iSc|c oa|a Fa|s. |a V0s|ca /e-/e / oco esoa/c|a oe
|cs a/cs ô0. Madr|d. A||anza Ed|tor|a|
JASPEP. T. 1979. 5||||s| Pecc|o C|a||s '955-'979. London. Futura
Pub||cat|ons Ltd.
JEÑSEÑ. J. 1996. Ve|a| |eaos. |ea// Ve|a| V0s|c a|o /oc|esce||
/||e|a||c|. Bou|der. Westv|ew Press
JOÑES. L.P. 1969. 5|0es |eco|e. V0s|ca |eo|a e| |a /me||ca o|a|ca.
Barce|ona. Lumen
JULlA. l. 1996. G|0|oe. |c|se & Pcc| /||e|a|a||/c. Madr|d. Ce|este
JULlA. l. Geco|a/|a oe| |cc|. va|enc|a. La Máscara
KAlSEP. P.U. 1972. F| m0|oc oe |a m0s|ca oco. Barce|ona. Barra| Ed|tores
KlGSBUPY. P. 1995. 7|e G|a|o O|e Oo|/. ||s|c|/ c/ Cc0|||/ V0s|c. Ñew
York. v|||ard
LAlÑG. D. 1997 (1985). "L|sten|no to punk". |n Ge|der & Thornton (eds):
406-419
LAPASSADE. G. 1990. Pao c0 |a /0|e0| oe o||e. Par|s. Lor|s Ta|mart
LAPASSADE. G. 1997. De||c sc|ama|c a| |a/e|. M||ano. Urra
LAPKlÑ. C. 1998. v||o|| a||-||me |co '000 a|o0ms. London. v|ro|n Books
LASÉÑ. A. 2000. / cc|||a||emoc. L| es|0o|c oe |as |emoc|a||oaoes |0-
/e|||es. Madr|d. ClS
LEvl. G: SCHMlTT. J-C. (eds). 1996. ||s|c||a oe |cs |c/e|es. Madr|d.
Taurus. 2 vo|s. (||s|c||e oes Je0|es e| Occ|oe||. Par|s. Seu||. 1995)
LOGAÑ. Ñ.: WOOFlDEÑ. B. 1977. 7|e |VF occ| c/ |cc|. London.
A||en & Co. Ltd.
LYDOÑ. J. e| a|. 1995. Pc||e|. |c |||s|. |c 5|ac|s. |c Dcos. Ñew York.
P|cador
LLES. L. 1998. Da|ce V0s|c. Madr|d. Ce|este
MAFFESOLl. M. 1990. F| ||emoc oe |as |||o0s. Barce|ona. lcàr|a
MAFFl. M. 1975. |a c0||0|a 0|oe|o|c0|o. Barce|ona. Anaorama
327
MAPCUS. G. 1999 (1988). Pas||cs oe ca|m||. L|a ||s|c||a sec|e|a oe|
s|o|c \\. Barce|ona. Anaorama
MAPTlÑ. G. 1997. F| ve|a|c oe| /mc|. /s| o|aoa|c| |cs 5ea||es e|
a|o0m So|. |eooe|. L|e|da. M||en|o
MAPTlÑ. J. 1997. D|a||c oe| |cc|. va|enc|a. La Máscara
MAPTlÑEZ GALlAÑA. J. 1997. Sa|a||smc / o|0|e||a e| e| Pcc|.va|enc|a.
La Máscara
MAPTlÑEZ. M: CEPvAÑTES. X. 1998. ||s|c||a oe| Pcc|. L|e|da. Seore
MAPTlÑEZ. P: PÉPEZ. J.D. 1997. F| o0s| |0/e||| e| |cc. Barce|ona. D|putac|o
de Barce|ona
MAPTlÑEZ. S. 1999. F|oa|·a|s a| |ea//. C0||0|a. m0s|ca | ||a|so|ess|c.
L|e|da. Paoes
McÑElL. L.: McCAlÑ. G. 1996. ||ease |||| Ve. 7|e L|ce|sc|eo O|a| ||s|c|/
c/ |0||. Ñew York. Grove
McPOBBlE. A. 1993. |cs|mcoe|||sm a|o |co0|a| C0||0|e. Pout|edoe.
London
MEÑDEZ. S. 2000. Cc||e. Pcc|e|. C|c||ca |e|sc|a| oe |cs Oc|e||a.
Madr|d. Espasa
MlCHAUD. E. 1996. "'So|dados de una |dea`: |os jovenes bajo e| Ter-
cer Pe|ch". |n Lev| & Schm|tt (eds)
ÑUTTAL. J. 1974 (1968). |as c0||0|as oe ocso0e||a. Barce|ona. Mart|nez
Poca
ÑUTTAL. J. 1974 (1968). |as c0||0|as oe ocso0e||a. Barce|ona. Mart|nez
Poca
OCHS. M. 1984. Pcc| /|c||/es. / o|c|co|ao||c |c0||e/ |||c0o| ||e
/||s| |.c oecaoes c/ |cc| & ro||. Ñew York. Do|ph|n
OCHS. M. 1996. '000 Pecc|o Cc/e|s. Ko|n. Taschen
OPDOvAS. J. 1985. ||s|c||a oe |a V0s|ca |co esoa/c|a. Madre|d. A||anza
OPO. A.: |a |eo|c| F·||a||e|a. Fc|a|ecs e| |a Fsaoa/a m0s|ca| oe |cs
sese||a. L|e|da. M||en|o
PADlLLA. P. 1968. Ca|c|c|es oe o|c|es|a. Barce|ona. Ed|c|ones de Cu|tura
Popu|ar
PALMEP. T. 1976. /|| Yc0 |eeo |s |c/e. 7|e S|c|/ c/ |co0|a| V0s|c.
London. Futura Pub. Ltd.
PAPDO. J.P. 1981. |a m0s|ca |co. G|a|oes cc|||e||es '955-'98'. Bar-
ce|ona. Sa|vat
PAPDO. J.P. 1988. ||s|c||a oe| |co esoa/c|. Madr|d. Gu|a de| Oc|o
328
PAPDO. J.P. 1997. D|scc|eca |oea| oe |a V0s|ca |co. Barce|ona. P|a-
neta
PÉPEZ DE ALBÉÑlZ. J. 1985. 5|0ce So|||o|ee|. Madr|d. Júcar
POPTELLl. S. 1988. "Bruce Spr|nosteen: Work|no C|ass Hero?". |c0s
|c|||zc|s. 108: 25-33
PEDHEAD. S.: WYÑÑE. D.: O`COÑÑOP. J. (eds). 1997. 7|e C|0oc0||0|es
Peaoe|. Oxíord. B|ackwe||
PEGUlLLO. P. 1998. "E| año dos m||. et|ca. po||t|ca y estet|cas: |mao|-
nar|os . adscr|pc|ones y práct|cas juven||es. Caso mex|cano". |n Cub|des.
Laverde & va|derrama (eds.): 57-82
PEYÑOLDS. S. 1999. "Androo|n|a en e| Pe|no Un|do: Cu|tura rave. ps|code||a
y oenero". Da|ce oe |0·e. 22-27
PlOS LOÑGAPES. C.J. 2001. Y /c ca|... e|amc|aoc oe |a mcoa |0/e-
|||. |a ¯mc/|oa´ e| |as |e||as oe |as ca|c|c|es. A||cante. lAC Juan G||-
A|bert
PODPlGUEZ. F. 1989. (ed). Ccm0||cac|c| / |e|o0a|e |0/e|||. Madr|d.
Fundamentos
POMAÑl. O. 1985. "Perque e|s temps estan canv|ant...". |n L|opart. Prat
& Prats (eds). |a c0||0|a oco0|a| a oeoa|. A|ta Fu||a. Barce|ona: 100-
109
POSS. A.: POSE. T. (eds). 1994. V|c|co|c|e F||e|os. Yc0|| V0s|c a|o
Yc0|| C0|||0|e. Ñew York. Pout|edoe
POSS. A.: POSE. T. (eds). 1994. V|c|co|c|e F||e|os. Yc0|| V0s|c a|o
Yc0|| C0|||0|e. ÑY. Pout|edoe
POXOÑ. L. 1978. Pcc| e|c/c|coeo|a. Ñew York. Grosset & Dun|ap
PUSSELL. T. 1983. F|c/c|coeo|a c/ Pcc|. London. Octopus Books
SAU. v. 1972. ||s|c||a /|||coc|co|ca oe |a Ca|c|c|. Barce|ona. Ed|c|o-
nes P|cazo
SCADUTTO. A. 1975. |a o|co|a/|a oe 5co D/|a|. G|jon. Ed|c|ones Júcar
SlEPPA FABPA. J. 1972. '9ô2/72. ||s|c||a oe |a m0s|ca oco. Barce|o-
na. Ed|c|ones Un|das
SlEPPA FABPA. J. 1986. ||s|c||a oe |a m0s|ca |cc|. Barce|ona.
Ed|comun|cac|on
SlEPPA FABPA. J. 1986. ||s|c||a oe |a m0s|ca |cc|. Barce|ona.
Ed|comun|cac|on
SlMS. J. 1999. Pcc| Fas||c|. London. Omn|bus Press
STAMBLEP. Y. 1977. F|c/c|coeo|a c/ oco. |cc| a|o sc0|. Ñew York.
St. Mart|n`s Press
329
THE BEATLES. 2000. 7|e 5ea||es. /||c|co|a. Barce|ona. Ed|c|ones B
THOPÑTOÑ. S. 1995. C|0o C0||0|es. V0s|c. Veo|a a|o S0oc0||0|a| Ca-
o||a|. Cambr|doe. Wes|eyan Un|vers|ty Press
TPULLS. A. 1997. Cc0|||/. Madr|d. Ce|este
UPTEAGA. M. 1998. |c| |cs 7e||||c||cs oe| Pcc|. |oe|||oaoes J0/e|||es
/ Pcc| Ve·|ca|c. Mex|co. Cu|turas Popu|ares/ Causa Joven
UPTEAGA. M. 1998. |c| |cs 7e||||c||cs oe| Pcc|. |oe|||oaoes J0/e|||es
/ Pcc| Ve·|ca|c. Mex|co. Cu|turas Popu|ares/ Causa Joven
vALEÑZUELA. J.M.: GOÑZALEZ. G. (eds). 1999. O/e ccmc /a. Pe-
c0e||c oe| |cc| |||0a|e|se. Mex|co. lnst|tuto Mex|cano de |a Juventud
vAZQUEZ MOÑTALBAÑ. M. 2000. Ca|c|c|e|c oe|e|a| oe| /|a|o0|smc.
Barce|ona. Cr|t|ca
vlÑAS. C. 2001. |a m0s|ca s||||eao a Ca|a|0|/a. Barce|ona. D|putac|o
de Barce|ona
vlTOPlA. J. 1993. |cs '00 me|c|es o|sccs oe| Pcc|. va|enc|a. La Máscara
WALSEP. P. 1997. "Erupt|ons: Heavy meta| approp|at|ons oí c|ass|ca|
v|rtuos|ty". |n Ge|der & Thornton (eds): 459-470
WlLLlS. P. 1978. ||c/a|e C0||0|e. London. Pout|edoe and Keoan Pau|
WlLLlS. P. 1998. C0||0|a /|/a. L|a |ece|ca sco|e |es ac||/||a|s c0||0|a|s
oe|s |c/es. Barce|ona. D|putac|o de Barce|ona. (Vc/||o C0||0|es. 1990)
WOLFE. T. 1975. |a oa|oa oe |a Casa oe |a 5cmoa / c||as c|c||cas
oe |a e|a oco. Barce|ona. Anaorama
WYMAÑ. B.: COLEMAÑ. P. 1991. Sc|c Pc||||o. |cs Pc||||o S|c|es oesoe
oe|||c. Barce|aona. Gr|ja|bo
330
331
Filmografia
1
7|e A||o O|e |Sa|vaje] (L. Benedeck. 1954)
5|ac|oca|o J0|o|e |Sem|||a de ma|dad] (P. Brooks. 1955)
Ja|||c0se Pcc| (P. Thorpe. 1957)
7|e G||| Ca|´| |e|o || (1956)
|||o C|ec|e (M. Curt|z. 1958)
Aes| S|oe S|c|/ (P. W|se. 1961)
/ |a|o Da/´s ||o|| |iQue noche |a de aque| d|a!] (P. Lester. 1964)
7|e 5ea||es /| S|ea S|ao|0m (ÑEMS. 1965)
|e|o! (P. Lester. 1965)
Dc|´| |cc| 5ac|. D. A. Pennebaker. 1966)
5|c. -Lo (M. Anton|on|. 1967)
Vao|ca| V/s|e|/ 7c0| (The Beat|es. 1967)
Vc||e||e/ (G. Parks. 1967)
7|e G|ao0a|e |E| Graduado] (M. Ñ|cho|s. 1968)
7|e Ye||c. S0oma|||e (The Beat|es. 1968)
Pcc|´|´ Pc|| C||c0s (M. L|ndsay Hooo. 1968)
S/moa|/ Fc| 7|e De/||-O|e o|0s c|e (J.L. Godard)
Fas/ P|oe| |Cercant e| meu dest|] (D. Hooper. 1969)
Vc|e (B. Schroeder. 1969)
Accos|cc| (M. Wad||e|oh. 1969)
L|. ocs. ||es. a| escc|o||e ||o|es (l. Zu|ueta. 1969)
|e| || 5e (M|chae| L|ndsay-Hooo. 1970)
Zao||s||e |c||| (M. Anton|on|. 1970)
|mao||e. 7|e F||m (J. Lennon. 1971)
1
Aquest |||stat recu|| una se|ecc|o de pe|||cu|es. ordenades crono|òo|cament. que aborden
|es re|ac|ons entre joventut | mús|ca en una perspect|va h|stòr|ca o que. en s| mate|xes.
const|tue|xen í|tes c|nematooràí|ques que poden ajudar a comprendre m|||or |`evo|uc|o de
|a mús|ca popu|ar moderna.
332
Cc|ce|| Fc| 5a|o|a Des| (S. Sw|mmer. 1972)
O|. Ca|c0|a (J. Levy. 1972)
|a |a|a||a Veca||ca (S. Kubr|ck. 1972)
Gcosoe|| (D. Greene. 1972)
/me||ca| G|a//||| (G. Lukas. 1973)
Jes0c||s| S0oe|s|a| (Ñ. Jew|son. 1973)
||/e /| |cmoe| (P|nk F|oyd. 1973)
F| Fa||asma oe| |a|a|sc (B. de Pa|ma. 1974)
7cmm/ (K. Pusse||. 1974)
|ao|es & Ge|||eme|... 7|e Pc||||o S|c|es (P. B|nzer. 1974)
5c0|o Fc| G|c|/ |Esta t|erra es m| t|erra] (H. Ashby. 1976)
/ S|a| |s 5c|| |Ha nac|do una estre||a] (F. P|erson. 1976)
Sa|0|oa/ ||o|| Fe/e| |F|ebre de| sábado noche] (J. Badham. 1977)
||sz|cma||a (K. Pusse||. 1978)
7|e |as| Aa|z (M. Scorsese. 1978)
7|e ||os /|e /|||o|| (J. Ste|n. 1978)
|a|| (M. Forman. 1979)
Pcc| & Pc|| ||o|sc|cc| (A. Arkush. 1979)
O0ao|co|e||a (F. Poddam. 1979)
Fame (A. Parker. 1979)
Pe|a|oc & C|a|a (B. Dy|an. 1979)
7|e G|ea| Pcc| & Pc|| S.||o|e (J. Temp|e. 1979)
Cc|ce|| Fc| |amo0c|ea (P. Keíí. 1980)
|eo|. |0c|. 5cm / c||as c||cas oe| mc||c| (P. A|modovar. 1980)
7|e 5|0es 5|c||e|s (J. Land|s. 1980)
|ea|| 5ea| |Generac|on perd|da] (J. Byrum. 1980)
7|e |oc|ma|e| (T. Hackíord. 1980)
7|e Aa|| |E| muro] (A. Parker. 1982)
|aoe||||c oe oas|c|es (P. A|modovar. 1982)
P0mo|e F|s| |La |ey de |a ca||e] (F. F. Coppo|a. 1983)
/osc|0|e 5eoo||e|s (J. Temp|e. 1983)
7||s |s So||a| 7ao (1983)
F|as|oa|ce (A. Lyne. 1983)
7|e O0|s|oe|s |Pebe|des] (F.F. Coppo|a. 1983)
333
Zcc| S0|| (M. va|dez. 1983)
S|co Va||| Se|se (J. Demme. 1984)
5co/ Pcc|. (M. Epste|n. 1984)
S||ee|s O/ F||e (W. H|||. 1984)
D|||/ Da|c||o (E. Ardo||no. 1984)
Fcc||cse (H. Poss. 1984)
5|ea|oa|ce (S. Lathan. 1984)
|0|o|e Pa|| (A. Maono||. 1984)
Yes|e|oa/ (P. P|worask|. 1985)
Pc0|o V|o||o|| |A|rededor de |a med|anoche] (B. Tavern|er. 1985)
|a 5amoa (M. va|dez. 1986)
S|o a|o |a|c/ (A. Cox. 1988)
Sc|cc| Daze (S. Lee. 1989)
|c0seoa||/ (P. Hud||n. 1990)
7|e Dcc|s (O. Stone. 1991)
7|e Ccm||me||s (A. Parker. 1991)
S.||o ||os |Pebe|des de| Sw|no] (T. Carter. 1993)
||s|c||as oe| ||c|e| (M. Armendár|z. 1994)
C|0e|ess |íuera de onda] (A. Hecker||no. 1995)
|a |a||e |E| od|o] (M. Kassov|tz. 1995)
7|e 5ea||es /|||c|co/ (A. Bramwe||. 1995)
F| a|oe| oe |a o0a|oa (S. Mata||ana. 1995)
5ac|oea| (l. Soít|ey. 1996)
Aas|eo (l. Kerho|í. 1996)
Ve|sa|a (J. Garc|a Sánchez. 1998)
||o| F|oe|||/ (S. Frears. 1998)
5a|||c (F. Leon. 1998)
/|mcs| Famc0s (C. Crowe. 2001)
334
335
Nota sobre els Autors
PEPE COLUBl es per|od|sta. ln|c|a |a seva re|ac|o a Pàd|o Astur|es (Ca-
dena SEP) a| mate|x temps que e|s estud|s de F||o|oo|a Ano|esa. Despres
de rea||tzar d|íerents proorames mus|ca|s | cu|tura|s. comenca a co||aborar
en premsa escr|ta. Actua|ment. pub||ca a Pc||||o S|c|e. D|a||c 'ô | |a
V||aoa. Ha pub||cat e| |||bre F| |||mc oe |as 7||o0s (1997). E-ma||:
pepe.co|ub|(wanadoo.es
JAvlEP DE CASTPO es h|stor|ador | mus|cò|eo. És membre de |`Au|a de
Mús|ca de |a UdL. D|r|oe|x |a Ser|e "Mús|ca" de |`Ed|tor|a| M||en|o (L|e|da)
| co||abora en ràd|o | premsa mus|ca|s. Ha |nvest|oat |`|mpacte soc|a|
de |a mús|ca oco. És co-autor de O|e 5ea||es (1994) | F|/|s. F| |e/ e|
Fsoa/a (1996). E-ma||: xav|er.castro(e|p.ud|.es
CAPLES FElXA es proíessor d`Antropo|oo|a Soc|a| a |a Un|vers|tat de L|e|da
| coord|nador h|spàn|c de| com|te Soc|o|oo|a de |a Joventut de |`Assoc|ac|o
lnternac|ona| de Soc|o|oo|a. Ha |nvest|oat |es cu|tures juven||s a Cata|unya
| a Mex|c. És autor de| |||bre De |c/e|es. oa|oas / |||o0s (1998).
E-ma||: Fe|xa(oeosoc.ud|.es
LLUlS GEÑDPAU es per|od|sta. Ed|tor de |a rev|sta mus|ca| F|oe||cc| |
responsab|e de|s proorames Ca|ac|ac| de Cata|unya Pàd|o | Ce|| oe|
Ce|| de Cata|unya Cu|tura. E-ma||: enderrock(cambrabcn.es
EÑPlQUE GlL CALvO es proíessor t|tu|ar de Soc|o|oo|a a |a Un|vers|tat
Comp|utense de Madr|d. Ha |nvest|oat |a construcc|o soc|a| de |a b|ooraí|a
| |es pràct|ques cu|tura|s de|s joves. És autor de |cs oeo|eoaoc|es
a0o|c/|s0a|es. J0/e||0o 0|oa|a / c0||0|a oe masas (1985) | |ac|ocs
oa|a camo|a| (2001)
JOSEP PAMOÑ JOvÉ es productor d|scooràí|c. cr|t|c mus|ca| | pres|dent
de |`Assoc|ac|o de|s Am|cs de| Jazz de L|e|da. És autor de v|oes oe
Jazz (1994) | Ca|c|c|es oa|a oeso0es oe| o||0/|c. 5co D/|a| o|scc a
o|scc (1998)
lGÑASl JULlA es per|od|sta mus|ca| | d|rector de |a rev|sta mus|ca| P0|a
ôô. És autor de G|0|oe. |c|se & Pcc| /||e||a||/c (1996). Geco|a/|a
oe| Pcc| (1997) | d|íerents treba||s sobre Pamc|es (1993). |e|| Yc0|o
(1994). 5|0ce So|||os|ee| (1995). Jc|| |e||c| (1996) | 7|e C|as| (2000).
E-ma||: ruta66ruta(yahoo.com
AMPAPO LASEÑ es doctora en Soc|o|oo|a per |a Un|vers|tat de Par|s | |n-
vest|oadora a| D|o|ta| Wor|d Pesearch Centre de |a Un|vers|tat de Surrey
336
(Peone Un|t). Ha estat |nvest|oadora a |a London Schoo| oí Econom|cs
and Po||t|ca| Sc|ence. Ha estud|at |a tempora||tat de|s joves | |es mús|ques
e|ectròn|ques. És autora de / cc|||a||emoc (2000).
E-ma||: A.Lasen(surrey.ac.uk
POGEP MAPTlÑEZ es proíessor de Soc|o|oo|a a |a Un|vers|tat Autònoma
de Barce|ona. Ha |nvest|oat |es re|ac|ons entre cu|tura juven|| | d|st|nc|o
soc| a| . És coautor de| | | | bre F| o0s| | 0/e|| | e| | cc (1996).
E-ma||: rms(arrak|s.es
SlLvlA MAPTlÑEZ es antropò|ooa | mus|cò|ooa. Ha estat |nvest|oadora de|
CSlC | actua|ment es proíessora de |`Esco|a Super|or de Mús|ca de
Cata|unya. Ha |nvest|oat |a re|ac|o entre mús|ca. joventut | transoress|o.
És autora d`F|oa|·a|s a| |ea// (1999). E-ma||: s||v|a.mart|nez(esmuc.net
JOSÉ MlGUEL LÓPEZ es per|od|sta | conductor de| proorama D|sccoc||s
de Pàd|o 3 (PÑE). És autor de Pcoe|| F||oo / |||o |||msc|. m0s|ca
oe a||c /c||a|e (1994) | coautor de |as m0s|cas oe |cs 5a|ca|es / e|
Ca0casc (2000¹. E-ma||: d|scopo||s.rne(rtve.es
GEPAPD QUlÑTAÑA es mús|c. Membre íundador | cantant de| orup Sopa
de Cabra. recentment d|sso|t. En |`actua||tat coníorma. juntament a Jord|
Bat|ste. e| projecte F|s V||a||s oe D/|a|
POSSAÑA PEGUlLLO es proíessora de |a Un|vers|tat de Guada|ajara | de|
lteso (Mex|c). Ha |nvest|oat |a re|ac|o entre cu|tures juven||s. c|utat |
mov|ments soc|a|s. És autora de Fs||a|eo|as oe| Dese|ca||c. Fme|-
oe|c|a oe |as c0||0|as |0/e|||es (2000). E-ma||: rossana(|teso.mx
JOSÉ SAÑCHEZ es |||cenc|at en Geooraí|a | H|stòr|a. espec|a||tat Antropo|oo|a
Soc|a| | Cu|tura|. UB. Co||aborador de |a rev|sta vc|ce. m0s|ca e|ec||c-
||ca. |azz / c||as m0s|cas. Actua|ment treba||a en una tes| doctora| sobre
|oe||||a| | |c/e||0| a|s oa¨scs à|aos. E-ma||: josesanchez58(hotma||.com
JOAÑ PAMOÑ SAUPA es |||cenc|at en F||osoí|a | L|etres per |a Un|vers|tat
Autònoma de Barce|ona | coord|nador terr|tor|a| de |a Secretar|a Ge-
nera| de Joventut a L|e|da. És coed|tor de| |||bre Jc/es e|||e ocs mc|s
(2000). E-ma||: jrsaura(pres|denc|a.oencat.es
MAPlTZA UPTEAGA es |||cenc|ada en Soc|o|oo|a | màster en Antropo|oo|a
per |a Escue|a Ñac|ona| de Antropo|oo|a e H|stor|a (Mex|c). Ha |nvest|oat
|a re|ac|o entre mús|ca | aoreoac|ons juven||s. És autora de| |||bre |c|
|cs |e||||c||cs oe| |cc| (1998). E-ma||: mar|tzaurteaoa(hotma||.com
JOSÉ MAÑUEL vALEÑZUELA es |nvest|oador de| Co|eo|o de |a Frontera Ñorte
(T|juana. Mex|c). Ha |nvest|oat |a re|ac|o entre mov|ments juven||s | canv|
soc|a| a| nord de Mex|c | a| Bras||. És autor de F| cc|c| oe |as scmo|as
(1998). E-ma||: jmva|en(co|eí.mx

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Fòrum d’Estudis sobre la Joventut (3r : 2000 : Lleida) Música i ideologies : mentre la meva guitarra parla suaument-- : III Fòrum d’Estudis sobre la Joventut Bibliografia ISBN 84-393-5995-0 I. Feixa, Carles, ed. II. Saura, Joan R. (Joan Ramon), ed. III. Castro, Javier de, ed. IV. Catalunya. Secretaria General de Joventut V. Universitat de Lleida VI. Títol 1. Música i joves - Congressos 2. Música i societat Congressos 3. Música pop - Història crítica - Congressos 4. Cultura popular - Congressos 789.984.053.7(061.3)

© © © ©

Generalitat de Catalunya. Secretaria General de Joventut Edicions de la Universitat de Lleida Dels textos: els autors De l’article “El rap: ritmes d’asfalt”, Pepe Colubi i Alba Editorial S.L.

1a edició: febrer 2003 Tiratge: 1.000 exemplars Impressió: Augusta Print Disseny i maquetació: Secretaria General de Joventut D. L.: B-4718-2003 ISBN: 84-393-5995-0

While my guitar gently weeps I look at you all see the love there that’s sleeping While my guitar gently weeps I look at the floor and I see it needs sweeping Still my guitar gently weeps I don’t know why nobody told you how to unfold your love They bought and sold you. I look at the world and I notice it’s turning While my guitar gently weeps With every mistake we must surely be learning Still my guitar gently weeps I don’t know how you were diverted You were perverted too I don’t know how you were inverted No one alerted you. I look at you all see the love there that’s sleeping While my guitar gently weeps Look at you all... Still my guitar gently weeps. George Harrison, 1968

Mentre la meva guitarra plora suaument Us miro a tots i veig l’amor adormit Mentre la meva guitarra plora suaument Miro el terra i veig que s’ha d’escombrar I la meva guitarra plora suaument No sé perquè ningú no t’ha dit com mostrar el teu amor Et van comprar i et van vendre. Miro el món i veig que dóna voltes Mentre la meva guitarra plora suaument De cada errada sens dubte aprenem alguna cosa Mentre la meva guitarra plora suaument No sé com van poder distreure’t així i també pervertir-te No sé com algú va trastocar-te així Ningú no et va avisar Us miro a tots i veig l’amor adormit Mentre la meva guitarra plora suaument Us miro a tots... I la meva guitarra plora suaument George Harrison, 1968

4

Índex

Presentació Rosa Maria Pujol i Jaume Porta .................................................................. 7 Introducció Joan R. Saura, Carles Feixa i Javier de Castro ........................................ 9 Part I. Música i història 1. El rock: sons de llibertat? Gerard Quintana ................................................................................... 15 2. Els anys seixanta: música pop i ideologia José Miguel López .............................................................................. 33 3. Els Beatles: un fenomen sociomusical irrepetible Javier de Castro ................................................................................... 61 4. Bob Dylan: les cançons i les idees Josep Ramon Jové ............................................................................. 71 5. Els anys setanta: quan la rebel·lió esdevé negoci Ignasi Julià ............................................................................................ 75 Part II. Música i cultura juvenil 6. El punk: identitat i afectivitat entre els joves punks mexicans Maritza Urteaga .................................................................................... 81 7. El rap: ritmes d’asfalt Pepe Colubi ........................................................................................ 119 8. El rai: música ideològica o ideologitzada? José Sánchez García ......................................................................... 131 9. El techno: memòria, filiacions i distorsions de fronteres culturals Amparo Lasen .................................................................................... 153 10. Pas del nortec: el moviment electrònic a Tijuana (Mèxic) José Manuel Valenzuela .................................................................... 171 Part III. Música i societat 11. El pop-rock català: estat de la qüestió Lluís Gendrau ...................................................................................... 203

5

12. Música, gènere i altres conflictes de la música popular Sílvia Martínez ..................................................................................... 229 13. El lloc des dels marges. Música i identitats juvenils. Rossana Reguillo ............................................................................... 243 14. La música pop(ular) i la producció cultural de l’espai social juvenil Roger Martínez ................................................................................... 261 15. La veu de la identitat: música, estratègia i reflexivitat. Enrique Gil Calvo ................................................................................ 289 Annexos La música pop-rock. Genealogia dels estils Javier de Castro. ....................................................................................... 303 Bibliografia ................................................................................................. 315 Filmografia ................................................................................................. 323 Nota sobre els autors ............................................................................... 327

6

Rosa M. organitzat conjuntament per la Secretaria General de Joventut i la Universitat de Lleida. a més d’uns moviments de contestació que. En aquest sentit. rector de la Universitat de Lleida 7 . l’anomenada “música popular” amb les seves lletres i els seus ritmes. centrà en aquesta ocasió les seves reflexions a l’entorn de “Música i ideologies”. ja que per a molts joves la música ha esdevingut una mena de “narrativa de la vida”. estils diferents i xarxes alternatives. Pujol. integren també en part l’autoidentificació que Rossana Reguillo interpreta com a “nosaltres els joves”. secretària general de Joventut Jaume Porta. englobant en el seu si molts dels elements que se situen enfront dels móns dels adults. Estem convençuts que les aportacions que recull aquesta publicació seran una eina més per al coneixement i la interpretació de la realitat dels joves. ha estat capaç de configurar noves geografies. En el decurs del Fòrum s’intentà fer una aproximació a algunes de les etapes i situacions generades com a conseqüència de la relació entre música i joventut.Presentació El III Fòrum d’Estudis sobre la Joventut.

8 .

ho per “parla”. el rap. 1 Ho va cantar George Harrison el 1968. la música sensual i el so rebel. així en les estructures sociopolítiques com en els usos i costums. En aquesta cruïlla de l’Amèrica profunda. com a metàfora del canvi social. La música com a mirall de les ideologies.. Sóc l’home de la llibertat i sort en tinc d’això. les generacions d’afroamericans posteriors a l’emancipació expressen el dolor de l’explotació. hem optat per traduir. Saura. però creiem que.Introducció Joan R. que amb el temps aniria generant subproductes tan rics com el jazz. els descendents dels esclaus adapten els ritmes africans a les condicions de vida dels treballadors rurals. Jim Morrison. l’alegria de l’alliberament i la incertesa del futur mitjançant el ritme de tam-tam. la lletra improvisada. Vam triar la cançó del beatle com a subtítol d’aquest llibre molt abans que George Harrison ens deixés. *** A finals del segle XIX al sud dels Estats Units. etc. Però ara més que mai els seus versos ressonen. i passats més de trenta anys segueix tenint sentit: la música serveix per ritmar els canvis històrics. 1 Tot i que “weeps” significa “plora”. com ho fan els de Jim Morrison quan per la mateixa època veia en el músic “l’home de la llibertat”. Fou al si d’aquesta subcultura de negres vagabunds on va sorgir el blues. en el marc d’aquest llibre. “Universal Mind” “Miro el món i veig que dóna voltes/ mentre la meva guitarra parla suaument. s’adapta millor al sentit de la música com a llenguatge juvenil. el bop. com a emblema de les transformacions en la vida dels joves. per parlar d’aquest món que dóna voltes. el rhytm & blues. el funky. així en la societat com en l’interior de les persones. el boogie-woogie. Es tracta d’una versió lliure.”.. el rock and roll. Javier de Castro Ara estic tan sol i busco una llar a tots els llocs que visito. el swing. el cool. Carles Feixa. 9 .

fenomen que. llança a les ones radiofòniques una cançó titulada “Rock Around The Clock”. necessitava la seva banda sonora i ve-t’ho aquí que més enllà del jazz. acompanyat pel grup The Comets. que va esclatar en un moment concret per a donar pas a la contracultura (cultura en oposició).Durant la primera guerra mundial. Gràcies als primers mitjans de comunicació de masses —sobretot a la ràdio i els gramòfons— aquesta música va començar a circular per tot el món. Little Richard i d’altres. les bandes. els cotxes. que presenta com a novetat el ritme que el comentarista Alan Freed batejava com rock and roll. El rock era un nou tipus de música. Chuck Berry va sentar les bases del rock. la velocitat. interpretada bàsicament per nois que no tenien més de 18 anys. que aviat esdevindria el símbol de la primera cultura generacional “internacional-popular”. i les teories sobre l’existència d’una “cultura juvenil” autònoma i interclassista es generalitzen i es doten de legitimitat científica. Neix en uns moments en què l’allargament de la permanència dels joves en institucions educatives i l’aparició del “consumidor adolescent” consagren el naixement d’una nova classe de jovent als països industrialitzats. Juntament amb el ja esmentat Bill Haley. formaven una nova generació que consumia sense produir. ve a ser com “la gran negació”. i seguint el camí de Walt Whitmann. però sobretot Allen Ginsberg i Jack Kerouak. etc. Durant els anys que segueixen la Segona Guerra Mundial. el 1954 la música blues i rhytm and blues dels negres va començar a ser cantada també per joves blancs: havia nascut el rock and roll. La lletra de la cançó resumeix tot l’univers cultural de la naixent cultura juvenil que Berry va evocar tan bé: l’escola. els conflictes amb els pares. els soldats afroamericans van ensenyar el blues als seus companys blancs. orientada cap a un nou mercat estrictament juvenil. però al mateix temps és la seva presó. Però tot això. Elvis Presley. Fer-se adult és la finalitat de la joventut. Ferlinghetti. un dels creadors més prolífics del rock. En els seus postulats s’hi endevinava una nova forma de veure i viure la vida. composa “Almost Grown”. parafrasejant Marcuse. però tampoc adults. i que per primer cop tenia models als quals imitar. Un noi anomenat Bill Haley. Fats Domino. tot un grup de gent com Corso. i aquesta música es va començar a popularitzar —com ho va fer durant els anys d’entreguerres el seu derivat principal: el jazz—. es converteix en màxim exponent de la denominada beat generation. el ball. El 1959 Chuck Berry. participar de la cultura rock és en certa manera una forma de resistència simbòlica a la integració al món dels adults. fent un símil amb el cinema. 10 . Els que ja no eren nens. atès que en el seu si hi fecunda un sistema de valors oposat al que fins aquells moments havia imperat.

cinema. i el punk (del 1975 a principis dels 80). a partir del joc d’equilibris entre ofertes i demandes. el cert és que no han pogut impedir l’aparició de nous brots de contestació que tenen en els joves i en els seus entorns un caldo de cultiu favorable. bé perquè el grup o cantant sigui jove. Però aquesta ruptura no s’explica només pels conflictes dins del camp musical. la música rock és producte d’un triple procés: la “fusió” d’elements estilístics anteriors. també. Ruta 66 o Enderrock— no ha tingut un contrapès amb estudis plantejats des de les ciències socials. ballar—. Vibraciones. Musical Exprés. com un dels àmbits on es configuren identitats juvenils. és a dir. però no sempre la pluja ha estat bona —en algunes ocasions ha estat àcida i en altres amarga—. la “difusió” en àmbits geogràfics i socials més amplis. Per una banda. ràdio. La música. i malgrat que els bruixots made in Seattle i made in Washington han anat temptejant amb el temps. el rock crea un univers cultural simbòlic juvenil. el rock és una mercaderia creada per la indústria discogràfica i altres mitjans massius de comunicació. alhora que esdevé avui. i la “fissió” en tendències musicals i culturals múltiples. 11 . Cadascun d’aquests períodes representa una ruptura musical i social amb el període precedent. per l’altra. En aquest sentit. els pares. doncs. metàfora de la societat i factor globalitzador —que no homogeneïtzador— des d’unes perspectives de transgeneracionalitat. A Catalunya.Des de llavors i fins ara ha plogut molt. la llarga trajectòria de la crítica musical —que es pot resseguir en revistes com Star. bé perquè ritma el seu temps qüotidià —escoltar la ràdio. Com els altres elements de la cultura juvenil. Però aquest nou subjecte social —la joventut— no és un cos uniforme. Des d’aquesta perspectiva. sinó per tensions de naturalesa social entre els interessos innovadors dels joves —com a músics i com a auditoris juvenils— per una banda. transclassisme i polisèmia. i les pressions comercials de les indústries culturals i les socials de les institucions adultes. Per altra banda. *** Les relacions entre música i cultura juvenil han estat sempre ambivalents. televisió. hom ha proposat una periodització del rock com a forma musical i com a pràctica cultural dels joves dividida en tres etapes: el rock and roll original (de mitjans a finals dels 50). segueix les regles del mercat. Com a mercaderia. el pop (de 1963 a 1973). penetra en la cultura quotidiana dels joves. les drogues—. anar a concerts. bé perquè les lletres de les seves cançons parlin d’aspectes punyents de la seva vida —l’amor. el doble caràcter del rock ens permet posar de relleu l’estreta relació dels productors i dels productes rockers amb universos culturals juvenils diversos i diferenciats entre si.

No només perquè la música és “el primer contacte amb un ideal que defuig la realitat. sinó també perquè “la música juga aquest element de realisme virtual que aconsegueix generalment escenes desitjades per la majoria del públic potencial”. gràcies a les lletres i les músiques. A més de les ponències originals. i el programa Discópolis de Radio 3. que evoquen tres mirades diferents i alhora complementàries entorn de la simbiosi entre música i ideologies. en la proliferació d’estudis sobre la joventut que es va produir als anys setanta i vuitanta el tema de la música fou completament marginal. una virtualitat que. els transporta a altres mons”.Malgrat que el 1983 Jaume Funes va publicar un article molt interessant en el qual analitzava les lletres de les cançons presentades a un concurs de rock convocat per l’Ajuntament de Barcelona. que va tenir lloc a la Universitat de Lleida el maig del 2000. El diari El País i la revista Enderrock se’n van fer ressò. Durant la segona meitat dels noranta aquest panorama va canviar. organitzat conjuntament per la Secretaria General de Joventut i la Universitat de Lleida. Més que no pas l’estètica. Les jornades van tenir una participació molt nombrosa. gràcies a les contribucions d’una nova generació de joves investigadors que van triar com a tema de recerca un objecte proper als seus interessos. per exemple. *** Aquest volum recull les ponències presentades durant el III Fòrum d’Estudis sobre la Joventut. El llibre està estructurat en tres parts. en la que fou la conferència inaugural de les jornades. aquest volum aplega altres aportacions d’especialistes en la matèria que hem recopilat per completar el panorama de les músiques juvenils del segle XX. que es va emetre des de Lleida durant els dies del Fòrum. Les activitats van tenir un notable ressò als mitjans de comunicació locals i nacionals. Carles Viñas presenta la música com el principal “cohesionador identitari” dels estils juvenils. José Miguel López ens introdueix en l’univers musical dels anys seixanta. bo i fent un recorregut per les primeres dècades de la música rock i per alguns dels grups i músics més representatius. són els ritmes sonors compartits allò que està a la base de l’emergència d’estils subculturals. tant d’estudiants com de persones interessades provinents no sols de Catalunya sinó també de la resta de l’estat. La primera part se centra en les relacions entre música i història. No en va es tractava d’una de les rares ocasions en què la música popular del segle XX rebia un tractament preferent en un àmbit acadèmic. Gerard Quintana es pregunta. Javier de Castro evoca la història del grup musical més famós del segle XX —Els Beatles— en el 12 . si el rock és encara avui un so de llibertat. li va dedicar un seguit de monogràfics. En un recent treball sobre la música skinhead. quan el rock es va fer pop.

a esdevenir una eina de suport teòric i amb utilitat per a la comprensió de la temàtica que s’ha analitzat. també. Josep Ramon Jové ens presenta les cançons i les idees d’un altre músic emblemàtic —Bob Dylan—. Maritza Urteaga estudia la identitat i l’afectivitat entre els joves punks mexicans. Tanquen el volum uns annexos que pretenen donar als lectors algunes dades més: una genealogia sobre els antecedents i l’evolució estilística del rock and roll. Rossana Reguillo ens trasllada al context mexicà. això és el que queda perquè en puguem parlar”. i. Ignasi Julià. Lluís Gendrau presenta un complet estat de la qüestió sobre el pop-rock català. en la que fou la conferència de cloenda de les jornades. una filmografia que demostra la importància de la música i els seus intèrprets.. José Manuel Valenzuela estudia el moviment electrònic en un context ben diferent: la frontera nord de Mèxic —bressol del tec-mex. quan la rebel·lió va esdevenir negoci. Roger Martínez proposa un model teòric centrant-se en el concepte d’espai musical. La tercera part aborda les relacions entre música i societat a partir de la discussió de diverses problemàtiques teòriques o focalitzant determinats contextos geogràfics. Sílvia Martínez. la música queda enrera. Finalment. Enrique Gil Calvo aborda les connexions entre música. finalment. especialista en el heavy. estratègia i reflexivitat. a partir de l’anàlisi del paper de la música en la construcció de les identitats generacionals. com a fenomen visual i estètic. Aquest és l’objectiu d’aquest llibre: parlar de la relació entre música i ideologies. una bibliografia que aspira. Pepe Colubi ens introdueix al rap com a ritme dels joves afroamericans. reflexiona sobre les relacions entre música i gènere.. La segona part se centra en les relacions entre música i cultura juvenil. esmentant alguns dels representants més notables i transcendents de cada gènere. per acabar. parlar d’aquest món que dóna voltes. la vida segueix. a partir d’una investigació comparativa sobre Catalunya i Anglaterra. Amparo Lasen reflexiona sobre el techno i les seves relacions amb la memòria i les fronteres culturals. 13 . mentre una guitarra parla suaument.seu marc social i musical. bo i analitzant diversos estils musicals que han generat espais subculturals. fa un recorregut pels anys setanta. *** “La música —diu Greil Marcus— busca canviar la vida. bàsicament. José Sánchez García analitza la música rai i el seu paper en la construcció de la identitat dels joves àrabs.

.

Part I Música i història .

16 .

tipus Azaña. Amb aquest raonament. Per començar vull dir-vos que no he portat res escrit.1 De fet. Tots sabem com s’havia de lluitar en les societats antigues per sobreviure o a l’haver de defensar el territori. sobretot en el nostre temps. perquè tots plegats no estem tan segurs que el rock siguin sons de llibertat. ja no som joves i hem perdut pel camí gran part d’aquell poder de transformació. i. recitacions sense convicció—. Però hem vingut aquí per parlar de música i ideologies. i m’encanta estar envoltat d’estudiosos. i és l’esperit d’un intent de pensament exposat lliurement i en públic. ens tenen embolicats amb cotó fluix. ja que.El rock. em declaro admirador de José Miguel López per l’extraordinària feina que duu a terme des de Radio 3 a Madrid amb el seu programa Discópolis. Bé. sons de llibertat? Gerard Quintana D’entrada vull agrair als organitzadors d’aquest III Fòrum d’Estudis sobre la Joventut que m’hagin convidat a participar-hi. no?”. tot i no tenir ni mites ni ídols. vaig dir: “Poseu-hi un interrogant. De vegades penso que avui en dia no se’ns dóna prou marge per desenvolupar aquest paper. no em puc estar de sumar-me a l’opinió de la Rosa M. que eren capaços d’estar-se tres hores parlant sense tenir cap paper al davant i fent de la improvisació un art. com si ens preparessin per quan calgui exercir amb seny i responsabilitat les tasques que ens pertoquin. 1 Aquest text respon a la transcripció de la xerrada pronunciada per Gerard Quintana en l’acte d’inauguració del III Fòrum d’Estudis sobre la Joventut. em declaro fan d’aquells polítics d’abans. o els qui han d’actuar com a motor de canvi. Pujol quan ha dit que són els joves els qui han de canviar les coses. quan hem d’actuar. ja que. d’altra banda. quan se’m va proposar que parlés sobre el tema “El rock: sons de llibertat”. una missió que corresponia als joves —actuant sempre sota el comandament dels ancians—. També vull esmentar l’Ignasi Julià i el Lluís Gendrau i d’altra gent que no conec. Ho vaig dir perquè crec que serà més discutit. 17 . enfront del que es porta avui —guions pautats.

que al seu llibre El cànon occidental. van proposar el trencament de molts cànons anteriors. les ganes de fer música. va sentir com el xiulaven i li deien de tot. intenta assentar les bases del que és art pel que fa a la literatura. quan va muntar la seva banda a Newport i es va posar a tocar amb guitarres elèctriques. va significar un apropament molt més gran a qualsevol persona que tingués la necessitat. curiosament. quan algú. Per a mi la música no és un objecte que es pugui polir. Cada cop més. per exemple. I penso que passarà el mateix amb la música electrònica. podia fer sorolls amb aquell instrument.Abans de començar. Hi ha gent que encara continua escrivint sobre aquest tema. a començaments de segle. l’impuls o. va ser escoltar la música que portava dins seu. Però la veritat és que tenim eines. correm el perill de no saber què és art i què no ho és. El mateix Bob Dylan. hem tornat una mica a les arrels. Primer va passar amb la guitarra elèctrica. sobretot en aquest segle. us vull explicar quin és el meu concepte particular de la música. I els uns deien. de fet. El que sí és tangible és el suport que se li pot donar: disc compacte. no té cos. prement uns botons pots crear uns sons que s’alteren i que provoquen 18 . en el fons s’han recuperat antics mites. Aquests tios estan posseïts”. casset. ja que més enllà que la música electrònica i el trance representin una nova manera de comunicar-se des de l’escenari cap al públic. És clar que de vegades aquesta música. diria que una de les coses que va fer l’home. La música és intangible. Això també va passar amb la pintura i amb altres disciplines artístiques que. però de fet hi ha moltes bandes que aprofiten samplers. simplement. ara que veiem que l’art s’ha anat apropant a tothom. però és en aquesta monotonia hipnòtica on reconnectem amb el tribalisme més primitiu. de manera que tot es va sumant. Per a mi. etc. des que va ser home o fins i tot abans. ni un tros de fusta que podem transformar en una escultura. hem anat abandonant els cànons musicals tradicionals. mentre que d’altres afirmaven: “Aquí passa alguna cosa”. l’aparició de la guitarra elèctrica. la del cor: aquest batec lent o més accelerat. sense saber tocar gaire. trobo que es recupera amb la música d’avui en dia. “Això és música del dimoni. Però la música acústica no es va acabar. com darrerament Harold Bloom. En aquest sentit. va iniciar una convivència amb tot el que representen les últimes tendències. loops i altres mecanismes i els incorporen als treballs que fan. Aquest últim ritme és el que ara. pot resultar un pèl monòtona. amb els seus ritmes. ans el contrari. i val a dir que aquesta és una teoria molt meva. Ara sembla que tot ha de canviar absolutament. Així. que és l’última novetat. L’avantatge és que per fer anar aquestes màquines no cal ser músic ni tenir estudis musicals.

que seguia una tradició —la tradició sufí— de músics que canten a Déu. També a altres llocs com l’Índia la música encara té un sentit sagrat. però aquest tema el deixaré per a més endavant. comunicar?. a l’Amazones encara hi ha tribus que a l’hora de prendre una decisió de certa importància organitzen un ritus on música i substàncies exòtiques juguen un paper cabdal. en certa manera. que són. De fet. El que succeeix és que la nostra cultura occidental. Com deia abans.sensacions. Tota aquesta amalgama ens fa veure que al món hi ha moltes maneres d’enfocar i de viure la música. això es concreta en la quantitat de nord-africans que viuen al carrer. la música s’utilitzava per a raons més sagrades. em sembla que la relació entre música i ideologies s’estableix molt més tard. com que crec que estem en un moment en què la globalització és cada cop més clara. blanca i anglosaxona. fer de catalitzador i traduir això en coses concretes. en els sons del cor. és una necessitat natural de l’home que després es posa al servei de diferents coses. Què importa més. són el present d’altri. A més. La música és una cosa que es troba més enllà de nosaltres. Les harmonies existeixen a la natura. Per tant. com ara Ravi Shankar. que va desaparèixer fa dos o tres anys. Des d’un bon començament. durant els anys cinquanta. tenien la música com a vehicle per transcendir l’estat de convivència i entrar en una altra realitat. en pocs anys. els rituals que feia qualsevol tribu. la que transforma el món i la vida. emocions. al Pakistan hi va haver un cantant. Avui. Barcelona mateix ha canviat radicalment. un personatge reprenia un misticisme que ja s’havia introduït abans. que es va fer famós durant els anys seixanta perquè va ser introduït pels Beatles. i les escales que utilitzem aquí poden ser molt diferents de les que es fan servir en alguna part d’Àsia. però sempre són a la natura. formant part del nostre passat. perquè. L’única cosa que fem els músics és posar-hi l’antena. sempre ens ha posat a nosaltres com a centre perquè les seqüències del temps no funcionen de la mateixa manera arreu del món. cada dia és més absurd parlar d’estils o de coses tancades i locals. i tot i que ells escoltaven jazz l’actitud ja era molt semblant. Tot això ho trobem en els sons del mar. Abans d’això volia deixar clar què és per a mi la música. com deia abans. És per això que la realitat del carrer és la realitat viva. alguns amb feina. fer art? Potser comunicar i fer art són coses diferents. en primer lloc. i en trobem diversos exemples. Tot això són coses que. qualsevol cultura ancestral. De sortida diré que la música. D’aquesta manera. amb tota la generació beat. concretament per George Harrison. en els sons del vent. en la qual estem immersos. 19 . els pares del rock.

crec que la nostra realitat. gent d’aquí. Jo crec que tota aquesta fusió. dels irlandesos —que són molt musicals i que van haver d’emigrar massivament a causa de la fam—. tots aquests sons que es creen i tota la mescla de gent que ve de diferents llocs és el futur. del jazz i de moltes coses que van passar a Amèrica. Abans hem parlat de Billy Haley... i els negres no ho tenien gens fàcil. el rock. i vam visitar Nova York. Jo vaig fer un viatge als Estats Units seguint una ruta musical. San Francisco… Hi vaig anar amb dos amics. precisament. El rock va néixer precisament d‘aquella fusió i de la convivència de cultures: dels africans portats per força a treballar allà. Entre tots van impulsar una cosa nova.d’altres sense. Per a mi. com a mínim. per què és Elvis el punt de partida? Doncs perquè era blanc. En aquest sentit. 20 . els músics negres que començaven a fer rock and roll. perquè és el que està passant de veritat. Dic això perquè hi ha molta gent que pensa que el rock va començar amb Elvis Presley —i segurament va ser així. i no ens hi hem de girar d’esquena. aquell nou estil. i això feia que els inventors i creadors del rock. i perquè la societat americana encara estava molt condicionada per tot el seu passat de discriminació racial. perquè suposo que havien de pagar el triple. molt integristes. i seria bo que s’hagués entès el rock de la manera com s’entén ara. més o menys. com a eina de llibertat. a Barcelona o a qualsevol ciutat. va esdevenir sobretot una actitud. Va començar sent un estil que tenia una sèrie d’escales i que provenia de la fusió del rhythm and blues. gent d’allà. Per tant. bàsicament perquè penso que el rock és sobretot una actitud. Ahir mateix érem al Parc de la Ciutadella. A més. on els dies de festa hi ha tota mena de gent —magrebins. que n’era la suma. Això s’assembla una mica al que està passant ara a Europa. però també podríem parlar de cantants com Fats Domino. amb avió. no tinguessin “altaveu”. Això és el que importa. subsaharians. del jazz o de qualsevol estil com a alternativa.. segons quines ciutats nord-americanes són molt tancades. m’agradaria parlar de la música en general. la de l’any 2000.. Califòrnia. que l’any 1948 feia música que ja es podia considerar rock and roll. parlar del rock.— tocant tambors o el que sigui. de tot un seguit de gent que hi va anar des de diferents llocs del món. Fins i tot s’havia de pagar una mena d’impost per sonar a la ràdio. tampoc no se li han de treure mèrits…— Però.. la Ruta 66.. ha d’engoblar moltes coses. i viatjàvem com podíem: amb autocar (els grey-hounds)* . amb tren… Quan vam saber que Neil * Autobusos que travessen el país a preu econòmic.

dels mites. i només faltava que tots tres anéssim peluts… Quan érem a la ciutat del country. És igual. Encara teníem tota aquesta vivència dels ídols. només cal entendre el rerefons econòmic que n’és la causa. Jo pensava: “Però. I s’hi podia llegir. Tot era així. però. ah!. un camell molt petitó. Aquesta és la gran farsa del món on vivim: l’interès econòmic sempre es troba darrere de tot. I quan ets allà veus que no. justament després que John Lennon declarés que ells eren més famosos que Jesucrist. no ho va ser. bevent cerveses i dient: “Què passarà? És la Tercera Guerra Mundial?”. i per això has de buscar racons on s’hi pugui trobar autenticitat. la vam estar buscant com a bojos i pensàvem: “Què estem fent. només es tractava de defensar els interessos econòmics en un lloc com Kuwait. que està ocupat per la Xina— no s’hi fa res. No sé si us en recordeu. Tothom estava molt excitat. en anglès: “Com goses despertar el gegant?”. Per entendre qualsevol esdeveniment històric.Young tenia una casa a Point Lobos. Hem de recordar. a Cuba sí que li imposen sancions. brutal. Em fa l’efecte que mai no m’han tancat tantes portes com a Nashville. el primer que em va sorprendre de Nashville va ser veure-hi unes enormes pancartes on hi havia una gran àliga d’aquestes americanes. El cert és que tot l’interior em va semblar d’un integrisme esfereïdor. Sabem que a altres llocs —com el Tíbet. Nova Orleans és una ciutat interessant on la música es viu molt. d’aquell espectacle que feien per la tele… Jo encara recordo que fins i tot als bars de Barcelona hi havia la tele engegada mostrant els bombardeigs. Amb això vull dir que els Estats Units és un país molt integrista. però està molt pensada per al turisme. no és als Estats Units que la gent porta els cabells llargs i són rockers?”. vade retro: és un país en el qual hi ha hagut molta gent que ha dedicat dies i mesos de la seva vida —i això que la vida és curta i bonica— 21 . i també un Saddam Hussein petit i mig geperut. Curiosament. I ens deien amb mala cara: “Vosaltres toqueu en una banda de rock”. que on es van cremar i trencar més discos dels Beatles va ser als Estats Units. increïble. Després vam fer tot un recorregut cap a Nova Orleans i cap al nord. Com deia. cap a Memphis i Nashville. i resulta que aquest país mai n’ha ocupat cap altre i els habitants són del mateix país. ni tan sols imposar sancions econòmiques. Doncs no. Quan entràvem a un bar o a segons quin local ens miraven com si fóssim estranys. jo pensava: “És música. on hi havia molts diners a perdre a causa del petroli. si pot ser que Neil Young estigui de gira per la quinta forca…?!”. això va ser l’any de la guerra del Golf. per exemple. Realment. El rock i el country són ben diferents. jo em quedo amb Califòrnia i Nova York. oi…?”. Curiosament. I. No.

22 . En el fons. arriba un moment —al final dels seixanta i sobretot durant els anys setanta— en què la paraula rock es fa servir per qualificar moltes coses. perquè ell mateix va intentar que dos corrents polítics contraposats del seu país es reconciliessin. una actitud molt concreta. Quina responsabilitat. per exemple. el grup Genesis feia rock simfònic. el moment de canviar les coses. perquè se’l voldrà cobrar cent vegades”. Per a mi. Així. i el volem ara”. i donar la volta a aquell món vell? Aquest era el paper de les drogues. desafiant i transgressora. o que s’aliaven amb qualsevol element que pogués ser un revulsiu per canviar. Però com que hi ha algú que diu que aquells representen el dimoni alguns xavals pensen: “Ostres. I quan es trobava que en algun lloc es deia “Satanàs”.a buscar missatges ocults en els discos. Això reflecteix l’ànim de vèncer els ídols que ja tenim des de joves. i que realment volen remoure i canviar les coses. el dimoni! Aquest deu ser un tio interessant perquè Déu el va fer fora del paradís”. I això és el que significa el rock per a mi. de l’orientalisme. Em sembla que fins i tot la banda Judas Priest va haver de comparèixer en un judici per la mort de dos nens que van fer una bestiesa mentre escoltaven discos seus. de qualsevol cosa alternativa que obrís les ments. De fet. Hi ha moltes persones que tenen aquesta actitud trencadora. Amb tot aquest context. Ho deia amb coneixement de causa. En un famós concert. per exemple. És una manera de dir: “Aquesta és la nostra generació”. que mostrés una realitat més oberta a la gent. Jim Morrison representa molt bé aquesta actitud quan s’aixeca a dalt d’un escenari i diu: “Volem el món. passant-los al revés i estudiantlos de moltes maneres. tot i que tocaven amb un teclat que no tenia gaire de rock and roll. deia: “No li demanis mai un favor a un polític. Val a dir que en la nostra societat la religió ens ha fet sentir més aviat submisos i culpables que no pas lliures i millors. Bob Marley. I ara mateix. els Led Zeppelin feien hard-rock. i fins i tot els The Doors feien rock. que era bastant innocent i fins i tot una mica infantil. els va agafar de la mà i els va dir: “Caminem junts cap a algun lloc. deixeunos lloc”. més enllà de la realitat concreta. on és el rock? On són aquests sons de llibertat que van transformar el món. ja hi havia judicis i molt d’enrenou. no? Jo crec que la responsabilitat era més d’aquells que buscaven missatges satànics que no pas dels Judas Priest. els Judas Priest portaven el seu rotllo heavy. Marley va convidar els dos líders enfrontats. En aquest mateix sentit hi ha hagut gent que ha dit coses molt interessants. Aparteu-vos. A això es referia Rosa Maria Pujol quan deia: “Aquest és el nostre moment. Deixeu estar els interessos partidistes”. es tractava d’una etiqueta que va definir una estètica.

i tot perquè estem sotmesos al poder i als interessos econòmics d’unes minories. Mireu què passa amb la salut: les malalties més habituals comencen a ser les mentals. sobretot darrerament. però en aquest segle han desaparegut centenars i centenars d’espècies. El que passa és que el nostre sistema és molt llest. No sé ni qui ni com l’ha ensenyat tan bé. la nostra ment està obligada a fer un gran esforç per assimilar. justament perquè hem transformat la societat a una velocitat de vertigen. És tot molt bèstia. però té la capacitat d’empassar-se com un gran pop qualsevol cosa que surt a la contra: els hippies dels seixanta. en el bop (jazz evolucionat a partir de la improvisació que feien músics com Miles Davis o Dizzy Gillespie. Potser sí que tenim consciència i tot reflexionant diem: “Jo no vull portar el meu fill/a a un abocador com aquest”. dum”? Em sembla que el rock és l’actitud que va transformar les coses durant els anys seixanta. a aquell “dum. però és així. i quan li dius que és punk i li parles de Durruti i de les barricades et contesta: “Què dius? Me’n vaig a veure l’última part de La guerra de les galàxies”. He de confessar que fa dies que ni veig la tele ni llegeixo diaris. El sistema engoleix tots els moviments que neixen amb l’ànim de transformar-lo. estic cansat d’escoltar males notícies. el punk o fins i tot el grunge —malgrat que els punks eren àcrates radicals. En aquest context. i sembla que quan es presenten alternatives a aquests problemes no hi ha cap interès per assimilarles. en alguns casos violents i predicadors del “No hi ha futur”—. dum. i fent un rot. dum. I no es per dir-ho. La informació que rep actualment una persona en un sol dia és equivalent a la que revia en tota la seva vida algú fa uns centenars d’anys. Però aquesta informació ens fa sentir impotents. i que va continuar intentant-ho durant la dècada dels setanta. Ens trobem en un sistema que. triar i classificar l’esmentada informació. de la contestació en fa moda. en el seu moment)— o. Ens manca consciència. fins al punt que pots veure un tio amb una cresta i unes xapes i tal. Una altra qüestió determinant és la informació. emparat en unes fonts d’energia insostenibles. camina cap a la seva caducitat. ja que si volem seguir el caminar de la vida. dum. ni qui ni com. Els medicaments més receptats són els antidepressius i els ansiolítics. com podem parlar de rock atenint-nos a aquelles notes de rhythm and blues. la generació beat dels cinquanta —que es recolzava més en el jazz. És fort i preocupant el baix índex de natalitat de la nostra societat. 23 .Actualment estem en un moment en què no sabem què vindrà demà. L’acceleració que ha experimentat el món en aquest darrer segle no s’havia vist mai.

si realment fóssim els millors. Fora la guitarra. Caiem en un parany i estem mostrant la nostra feblesa. El problema no és l’element de tortura. Bé. l’instrument opressor no és ni el castellà ni la gaita. prefereixo pensar que és la llengua de Lorca. tot i que era gallec — i dir: “Aquí es parlarà això”. Així. de fet. o bé “Jo sóc català. ens dedicaríem a fer coses bones: a fer bons llibres. punkie. en realitat. Així van quedar prohibits el català. i seguint en aquesta línia. el basc. Sempre que es diu “som diferents” es vol dir “som millors”. resulta que es crea una gran animadversió contra el castellà o l’espanyol— com vulgueu dir-ne—. Aquesta dinàmica també es reflecteix en la qüestió lingüística. a 24 . a partir de les seves penjades mentals. a fer bones cançons. el piano… i tot. etc. que ets espanyol”. Personalment. que els aplica als testicles. Això és absolutament absurd: el que és urgent no ens deixa veure el que és important. que som diferents. I una de les maneres d’unificar tot allò. Amb el temps. quan utilitzo el castellà. però. El mal rau en l’ús i en qui en fa ús. som millors” ens estem equivocant un altre cop. millor que tu. Què diríem. era agafar una de les llengües —evidentment. Fins i tot nosaltres hem estat acusats per cantar en castellà: “Sou espanyolistes. en realitat? Doncs que Franco. inclosos els capricis de Paganini. perquè resulta que l’electricitat també serveix per fer llum. aquell dictador que al més pur estil Pinochet es va aixecar contra un govern elegit democràticament i va organitzar la Guerra Civil. no sé per què… Segons el meu parer. la que parlava ell en aquell moment. i això és el que jo no acabo d’entendre. grunge…—. perquè. quan diem “som diferents. Pensem en un torturador que utilitza com a eina de tortura els càtodes elèctrics. més que la de Franco. i m’agrada parlar-ne perquè ho he viscut i he tingut problemes en aquest sentit. Franco. s’haurien hagut de tocar amb gaita… Seria increïble. va dir: “Una grande y libre”. Intentem no caure en el joc de Franco. els fatxes es van carregar Federico García Lorca. ja veureu com tot lliga. per justificar-nos. Aquesta és una altra de les grans trampes. també podria haver dit: “A partir de ahora. a fer bones taules. i que destrossa la gent. com feien a l’Amèrica del Sud. i així ens fa caure en la trampa de les tribus: “ sóc heavy i Jo sóc millor que tu”. oi? “Y Franco instauró la gaita”.Aquest sistema nostre té la capacitat de buidar de contingut qualsevol cosa que neix contra ell i de convertir-ho en una moda —hippy. Feu servir la llengua del dimoni”. Què va passar. todas las orquestas y todas las bandas musicales van a incorporar como único instrumento solista la gaita”. ara? Què faríem? Cremar gaites? Diríem que la gaita és l’instrument opressor? No. i ho vull comentar perquè crec que també té relació amb el rock. va dir: “Aquí se hablará esto y nada más”. i no li fem el favor de carregar-nos el veí dient. Moltes vegades s’ha acusat el castellà de ser una llengua opressora.

no t’ho pots creure. Se’n va anar un any a viatjar per l’antiga Iugoslàvia i finalment es va quedar a Sarajevo. que ens pot alliberar… El rock. amb gent de diferents religions i cultures que convivia meravellosament. Al cap d’un any i mig va esclatar la guerra. I. Allà va conèixer un home meravellós. van començar a sortir uns politiquets —Milosevic i companyia— dient unes bestieses enormes”. En aquest context. Les menjades de coco van enfrontar la gent. però us explicaré una anècdota sobre una amiga meva que era molt inquieta. 25 . si creguéssim en aquestes coses. de cop i volta. podríem dir. que no era nacionalista —ni de bon tros—. Jo no sé si Gaudí era nacionalista o no. un bosnià que vivia a Sarajevo. a aquesta gran fusió cultural que comentava abans? Aquesta transformació tindrà lloc de totes maneres. com feia Gaudí. i mig món llegeix Josep Pla perquè era un gran escriptor. què passa amb el rock? Diem que són sons de llibertat. a fer bones pintures… Tothom es dedicaria a fer allò que millor sap fer. Ara mateix vivim un moment superespecial. que fan que hi hagi tantes misèries? No vull comparar el que passa aquí amb el que passa a Sarajevo. Aquest era un lloc increïble. que fins i tot rebia Franco… —curiós.fer bon pa. i si la intentem obviar l’única cosa que farem serà crear tensions entre la realitat i la idea que ens en fem. però mig món ve a veure el contingut de la seva obra. Per què ens deixem vèncer per aquestes trampes tan vils. I això que era vostre ara és seu. Aquest va ser el fruit de la irresponsabilitat de quatre —no els anomenaré ni politiquets— bèsties ferotges —de quatre enviats del mal. de manera que amb un any i mig van aconseguir crear una enorme barbàrie. I també ho feia Josep Pla. i s’hi va casar. i ara mig món ve a veure l’Empordà gràcies a ell. També ho feia Dalí. i volen imposar la seva llengua…”. i que fins i tot era acusat d’altres coses. no té un component comercial que es menja tota la resta? No és més rocker Carles Santos fent música contemporània clàssica que qualsevol rocker —gairebé com nosaltres mateixos—? No és més rocker Enric Cassassas llegint poesia pels carrers que qualsevol rocker de pro que apareix a l’MTV o a qualsevol altre lloc? Hem de recórrer als rockers autèntics dels anys seixanta per continuar sentint el rock com una alternativa de llibertat? No podem recórrer a tot allò que està passant al carrer. no ha estat també fagocitat pel sistema? Gairebé tot el rock que sentim. i em deia: “Tio. A la gent dels pobles els començaven a dir: “Fa no sé quants d’anys van venir els turcs i els bosnians. i van violar les vostres besàvies i us van cremar les cases. Fa uns quants anys ja hi havia qui deia que el clima estava canviant i que el medi ambient corria perill. i aquests són els que ara tenen el poder. oi?—.

em sembla que perdrem el tren. veureu que moltes fronteres són línies rectes i això no duu enlloc. En un país com Rwanda. en línia recta. aprofitant que vam participar. perquè cada una tenia el seu territori geogràfic. per exemple. El desglaç fa que pugi el nivell dels mars. Aquestes onades d’immigrants transformaran la nostra realitat —de fet. quatre o cinc països europeus se’l van repartir: “A partir d’aquest meridià per a tu. 26 . però van ser unificades sense pensar en res de tot això. Què passa aquí? El que passa és que la guerra s’eternitza fins que una de les tribus extermini l’altra. terratrèmols.— i procurar que les necessitats mínimes dels afectats estiguin cobertes. Així es van crear països impossibles. sequeres. en un concert pel tema de Pinochet. I això que passa amb el medi ambient també passa amb altres temes. De vegades diem: “És que els africans són com animals: sempre s’estan matant”. Si no sabem veure això. però. Amb tot això. Mercedes Sosa forma part de Carta per la Terra. vuit-centes mil persones van intentar travessar l’Estret per arribar a Europa. Ens hem passat molts segles vivint la nostra realitat europea superprivilegiada i oblidant-nos de tot el mal que van deixar els nostres avantpassats a l’Àfrica i a la resta del món. posteriorment. inundacions.però tots els qui ho deien eren considerats bojos esperitats i alarmistes. No fa gaire parlava d’això amb Mercedes Sosa. etc. ja fa anys que es diu. I tot aquest mal que s’ha deixat allà. Ella em comentava que des de fa cinc anys no donen l’abast. només l’any passat. la seva zona. cal observar els resultats d’aquesta partició. I en vindran moltes més. Per això. Després. ja ho estan fent—. com ara el de les migracions. i sabem que hi ha icebergs gegantins que van a la deriva. juntament amb molta altra gent. es crea un estat on hi ha dues tribus ancestralment oposades —tutsis i hutus— que han de conviure sota el mateix govern. Si mireu el mapa d’Àfrica. de moment. tota aquesta penúria ara està venint cap aquí. Al final resulta que els esdeveniments els donen la raó. Quina poca memòria històrica que demostrem fent aquesta mena de comentaris! La veritat és que el continent africà va ser conquerit i. si ens continuem repenjant en els valors culturals sobre els quals hem basat el nostre passat. una associació que depèn de la UNESCO i que té com a objectiu intervenir en les catàstrofes que afecten el medi ambient —erupcions volcàniques. i a partir d’aquest paral·lel per a mi”. perquè tot s’ha disparat tant que les estadístiques fan por. També em deia que si les poguéssim veure. tal com nosaltres pensem les coses. perquè les fronteres geogràfiques mai són així. sembla que no ens donem per al·ludits. el medi ambient té cada cop menys estabilitat. on era molt difícil mantenir la pau. potser ens preguntaríem què està passant.

Per a mi. 27 . va transformar els textos del rock i el pop i va fer que gent com els Beatles deixessin de cantar “Love me do” o “She loves you. que torna d’una de les seves desaparicions. light my fire”. baby. quasi com un déu. que feia rock i folk.Com deia. En el fons. no crec en Elvis. En aquell moment. I don’t believe in Kennedy”. i molts van decidir. la cançó diu: “No crec en * Dylan. i de com els Beatles i els Stones estaven tots flipats per veure aquell home sarcàstic que es fotia de tot. pur consumisme. Dylan —i també Morrisson— tenia una actitud rockera que de vegades era suïcida. Hi ha un altre llibre escrit per John Densmore —el bateria dels The Doors— sobre el qual Oliver Stone va fer una pel·lícula. parlar de rock significa parlar d’una actitud. una cantant que en el seu moment va ser més coneguda per ser la xicota de Mike Jagger o d’altres músics. una música amb contingut. deixar de dir frases fetes i de repetir tot el que es deia abans. yeah”. L’impacte que Dylan va causar sobre molts cantants va ser brutal. de cop i volta eren allà per anunciar un cotxe. fent al·lusió a tots aquells mites sagrats i transformadors del seu temps. que deia coses genials. que és l’autèntic cognom de Bob Dylan. La lletra deia: “I don’t believe in Buda. i treballessin més els continguts. que era més que un guia. per exemple. Jimmy Hendrix o Janis Joplin. és a dir: “No crec en Buda. a partir de llavors. En aquest llibre l’autora recull tot el que va passar durant la dècada dels seixanta a Londres. a la tele es veuen unes ties que anuncien un cotxe cantant “Come on. Aquesta és la tragèdia de les grans estrelles. Aquests déus eren devorats pel sistema mateix. i es troba amb els altres membres de la banda. existeix un llibre molt interessant basat en la biografia de Marianne Faithfull. no crec en els Beatles. I don’t believe in Elvis. Hi ha un capítol que parla del moment en què Dylan va anar a l’Albert Hall. una mica exagerada. dels grans ídols com Jim Morrisson. doncs. no crec en Kennedy”. Resulta que els temes que per a ell gairebé tenien un poder xamànic. quan la cançó “God”. Bob Dylan. per començar a fer una altra mena de música. la seva dona—. el que volia dir és * La cançó diu “Zimmerman”. només crec en mi i en Yoko” —és a dir. En un moment determinat. en què en una escena es veu com arriba Jim Morrison. de John Lennon —escrita i editada després de la separació dels Beatles— va servir de fons per a un anunci. En aquest sentit. Això és el mateix que va passar fa un parell d’anys.

vaig pensar: “què fort!”. Bob Dylan es mou pels locals del Village i comença a trobar “altaveus” per sentir les seves cançonetes. i no pas la que trobem a les enciclopèdies. s’enfronten al seu govern dient: “No volem aquesta guerra. i que recorria la geografia dels Estats Units sempre al costat dels perdedors. que. en el sentit que no m’hauria agradat gens estar al seu lloc. perquè precisament allà hi havia un dels seus ídols. Si ens hi fixem. dels més desafavorits. per primera vegada. que s’estava morint. És un problema nacional que no ens incumbeix. se’n va anar directament a l’hospital a veure aquest home. Quan vaig sentir aquesta cançó en un anunci. Però. Un dia va decidir anar-se’n a Nova York. A partir d’aquí. I fins i tot li va fer una cançó. Donant llum a tota aquella gent que aconsegueix aturar i canviar el món. Jo he fet dos treballs sobre Bob Dylan i he hagut d’investigar força. es tracta de gent que tenia els seus problemes. i es converteix en el catalitzador d’una colla de moviments juvenils. encara que sigui només un moment. i li agradava tocar la guitarra i fer cançonetes. Dylan és déu. era un xaval més aviat tímid. com a éssers sobrenaturals i llegendaris. nosaltres?”. Així és com es munta el rotllo dels patriotes i dels no-patriotes. que va incloure en els seus primers discos. i arran de la guerra del Vietnam. Al cap de ben poc fa una pila de cançons increïbles. la que trobem al carrer. Quan Dylan va arribar a Nova York.que només creia en l’amor. durant l’època de la Gran Depressió. Nascut a Minnesota. i el cert és que aquest home m’ha despertat una gran compassió —i dic compassió. no pena—. la banalització d’aquests missatges plens de sentit i amb una força transgressora tan gran ha comportat que se’n perdi el contingut. i vaig sentir gairebé el mateix que el dia que va morir Lennon… Avui dia. es divorciarà 28 . que ja és molt. Els companys de la universitat el veien com un tio estrany. com “Masters of war” i “Blowing in the wind”. cantant compromès que duia escrit a la guitarra: “Aquesta és una màquina de matar feixistes”. Woody Guthrie —i també Peter Seeger—. Què hi hem d’anar a fer. però el cas és que amb tota aquesta força aconsegueixen aturar la guerra. poc atrevit. Per això crec que cal tornar a reivindicar aquesta actitud. i fins i tot deien: “Que malament que canta”. Aquesta guerra és a l’altra punta del món i respon purament a uns interessos econòmics. de fet. que les paraules quedin buides. tindrà crisis molt fortes: un accident de moto. veurem que a tots els llibres es parla dels personatges del rock com a mites. Posteriorment tot això li farà molt de mal. “Song for Woody”. que sempre estava tancat a l’habitació.

potser ara la veiem en gent com Oscar Wilde. per a una sèrie de gent que porta una bolinga increïble. en un teatre. circuits universitaris. com ara circuits teatrals. Aquesta és la realitat que a mi m’agrada veure quan es parla del rock. tot i que la seva figura sempre ha tingut grans detractors. Déu n’hi do el que va patir! El van ficar a la presó per homosexual i va morir d’una manera molt trista. a cremar-la. quan es parla de la música i quan es diu: “Rock. però la gent el segueix perquè aglutina. Ell afirmava: “La millor manera de fracassar és intentar tenir tothom content”. sons de llibertat”. ella li pren bona part dels drets d’autor. però que vol dir tocar per divertir. Aquesta actitud —que jo proposo— que s’hauria de reivindicar. etc. Falten circuits perquè la música pugui evolucionar cap a altres bandes. que li havia inspirat cançons com “Sad lady of the low lands” (“Trista dama de les valls”). Quan es divorcien. hi ha una altra sensibilitat. perquè trenca els esquemes típics de la indústria. junts. Així no sembla un titular petit i sense importància. a ser un déu? Personalment crec que els músics són persones que tenen la capacitat de posar l’antena i de concretar coses que no inventen. Per tant. ella era la seva musa. etc. I ens hi veiem abocats perquè som en un territori petit i perquè l’únic circuit en què ens podem moure és el de les festes majors. en una aula d’universitat. Això vol dir que tots nosaltres formàvem part del mateix punt energètic en un moment donat de la història de l’univers. De vegades ens veiem abocats a aixó els qui volem viure de la música. i el jutge ho aprova perquè. per què condemnar-lo a ser un mite. i encara que pretenguem ser tan diferents. Sempre hi ha algú que se’l carrega i li treu mèrits. que no creen. un punt d’energia a partir del qual tot esclata i que dóna llum a moltes coses. Aquesta base es pot aplicar a un personatge que crec que pot catalitzar una manera de fer a partir del carrer: Manu Chao. tots érem allà. i m’han comentat que ja està previst per al futur. 29 . la seva font d’inspiració. I tant és si el rock és una cosa o una altra. tal com ell mateix havia reconegut. i ell és un home que té moltes febleses. provenim del mateix lloc. Penso que això seria un gran què. Això ens permetria fer un altre tipus de música del que podem fer a les quatre de la matinada en una festa major. diguem-ne com vulguem. una altra manera d’escoltar. que està molt bé. que consisteixen a fer seixanta bolos en una zona. per fer ballar i per entretenir. No crea ni Déu! Els científics afirmen que la teoria del «big bang» és la que dóna peu a l’univers. Totes aquestes ferides són molt fondes. en canvi.de la seva dona i musa Sara.

amb l’Església. que estaven fent versions una mica més amunt. que feia teatre a Barcelona. Recordo que ens van entrevistar en un programa de ràdio —com el que seria ara el d’Antoni Bassas—. de cop i volta. els qui convoqueu tanta gent als pavellons de Girona”. A principis dels anys noranta a Catalunya hi va haver un moviment espontani. i jo vull cantar…”. cadascú al seu territori —per dir-ho d’alguna manera—. tancats en un edifici de la Rambla. precisament per això. tal com els entenem ara. van començar a catalitzar gent. i em deia: “He conegut un tio de Vic a qui he anat a fer una entrevista per a un programa pilot. sobretot en concerts antimili i en bars de barra lliure. M’he dit: “Aquesta és la meva”. La penya venia i s’ho passava bé. llavors ens regalaven una ampolla de whisky o quatre cerveses. Tocàvem en milikakes. Ells tenien una banda des de petitets. Hi havia uns tios mig pelats a Constantí que es deien Els Pets. Pi de la Serra. etc. Al nostre país ho hem vist moltes vegades. i ens deien: “Oh. al servei de les ideologies. amb aquest nom no arribareu enlloc”. que van ser l’origen de la música i del teatre. Cap a Vic hi havia dos altres tios que van organitzar una moguda. vosaltres sou els Sopa de Cabra. i en vam vendre nou-centes o mil en poc temps. em va contestar: “Tio. la noblesa. Fins i tot recordo que en algun concert pagàvem per tocar. Vaig pensar que aquesta era una bona oportunitat per dir moltes coses. avui m’estic desfogant. i es posaven a tocar —en els seus inicis es deien Els Condons Adulterats—.Hi hauria tantes coses de què parlar… Realment. També hi havia els Sangtraït. que no van néixer de cap acord. Tot això va anar creixent fins que vam arribar a Barcelona a presentar el nostre primer disc. a Girona també hi ha gent. des que anaven junts a l’escola. I jo li vaig dir: “Sí. i allà es va formar l’ASIC (Associació de Cantants i Intèrprets en Llengua Catalana). Potser m’hi apunto…”. perquè no passa cada dia que et donin un micro i t’escolti tanta gent. els estats… dels himnes: jo crec que les ideologies han estat al servei de la música. per veure si me’l volen a la tele. Quan em van demanar que portés un guió escrit del que diria m’hi vaig resistir una mica. però la música s’utilitza moltíssim. Nosaltres vam començar fent maquetes en baretos. Es queixaven que no tenien cap lloc als canals de la Corporació 30 .. prefereixo pensar que no es fa amb mala fe. del paper que tenia la música en altres èpoques. Jo coneixia Carles Sabater. i la música. volia parlar fins i tot de les festes dionisíaques. The Mine Workers Union Band (La Banda del Sindicat de Treballadors de la Mina). I. tots aquests moviments espontanis. Quan li vaig dir el nostre nom artístic. aquells mateixos dies hi havia una sèrie de cantautors com Lluís Llach. que ja era alguna cosa. Curiosament. i m’ha proposat cantar.

eren com manifestos polítics. Jo recordo haver anat a diversos concerts... els chansonniers (Jacques Brel. però ens han dispersat a tots. I hem d’estar al lloro. Lluís Llach va començar a fer discos preciosos. Georges Brassens. Resulta que a tots aquests personatges que feien aquesta feina —que era la feina dels polítics— i que tenien els polítics com a públic. i ens feia pensar que allà hi passava alguna cosa. el Banc Mundial. Era com dir: “Ei. si això de ser internacionalista és una ganga. “És que el públic no us vol. Tothom va a la seva.Catalana de Ràdio i Televisió. la transició i la lluita per la democràcia.. Lluís Llach. pensava: “Què fan aquests tios. tots aquests cantautors van deixar de fer el que feien abans i es van posar a fer política amb la música. i els únics que s’han quedat amb l’internacionalisme i que se n’han fet els amos són els del Fons Monetari Internacional. entre moltes altres—. Què en queda ara. perquè estaven més connectats amb el que passava a altres llocs del món. tancats.. Tots aquells simbolismes i metàfores de Raimon i de molta altra gent el públic els havia d’entendre. Per això pujaven a dalt de l’escenari —perquè de mítings polítics no n’hi podia haver— i cantaven cançons com “L’estaca”.”. perquè no tenim altre remei. El que passava era que la seva revolució era més universal. però són els únics.). com ara el rock.” Parlaven precisament del rock. I ell devia pensar: “Aquest tio m’està acollonant. si a nosaltres ens posen a la ràdio?”.. quan sortien Pau Riba i Sisa els deien que eren uns penjats i que el que feia falta en aquell moment era compromís. perquè ens tenen la mà al coll. ni a Catalunya Ràdio. ni a TV3. El que vaig pensar després. Aquests sí que han dit: “Ostres. ni a la RAC… Tot aquest tema és molt complicat. nosaltres imitàvem els americans o els anglesos.. amb la qüestió del franquisme. quan arriba la transició i la democràcia i es creen els canals catalans de ràdio i televisió. tal com ho feia el moviment obrer. o què?”. Mentre que ells imitaven la cançó francesa. amb la seva càpsula. amb cançons d’amor maquíssimes —”Com un arbre nu”. jo porto el disc a la ràdio i me’l posen…”. molt innocent. i el que he vist amb els anys. és que aquella gent va passar molt temps sacrificant la música per la política. de tot allò? Els ecologistes. on la gent jove es donava la mà malgrat les fronteres. perquè es necessiten altres coses. que en aquell moment era molt ingenu. Allò era brutal. no els conviden mai. No sé si han estat les màquines o Internet. etc. 31 . i no té res a veure amb el fet que el públic et vulgui o no et vulgui… Jo. Quina ironia! En l’època de la Nova Cançó i tot això. concretament a un de Lluís Llach i després a un altre de Paco Ibáñez —de qui he de dir que sóc un fan aferrissat i que crec que hauríem de reivindicar molt més la seva figura—. Durant un temps.

Penso que només podem canviar el món des de la gent. a Algèria. Així és que em 32 . de manera que. doncs. des del carrer. Això és justícia? Això és injustícia? Què ha fet la ideologia? Què han fet les idees? Què ha fet la política amb la música? Què ha fet la política per la música? Potser tenia raó Bob Marley quan deia: “No demanis cap favor a un polític. Jo crec que hauríem de saber seixanta idiomes. Jo. Quan va arribar el moment de rebre una compensació per haver contribuït a la consecució de certes llibertats. molt intel·ligent. Amb aquests comentaris no vull ser radical ni carregar-me completament la política. estan massa gastats i ja no diuen res. molt lúcida. encara són molt vàlids. i si realment ha estat així. Les paraules. El cert és que la màquina va molt de pressa i ha arribat a tenir la facultat de col·locar d’una manera instantània milions de discos a tot el món. perquè no ho ha necessitat mai —és una persona molt viva. que és un llenguatge universal. però tampoc no se li ha reconegut el que va fer. Amb els cantautors va passar una cosa força semblant. Aquest és el poder que ens dóna la música. un poder que no entenc per què no ens volen ensenyar. perquè se’l voldrà cobrar cent vegades”.. per arribar a algun lloc?”. La música agermana i fa que oblidem si som d’aquí o d’allà. Avui dia el sistema vol que tot sigui renovable. però com que això no és possible.. però va morir gairebé en la misèria. de vegades. quan la gent s’adona que un disc és dolent. aprenguem música com a mínim. amb un gran esperit de superació. enganyen. Però jo crec que també s’ha de mirar el passat i pensar si s’ha aconseguit alguna cosa. la veritat. Ara a Barcelona hi ha un teatre que duu el seu nom. llibertat.. crea l’angoixa de dir: “Com ho farem. És una sort poder anar amb una guitarra o amb un altre instrument a qualsevol lloc del món. igual que els èxits musicals. Hi ha qui diu que termes com solidaritat. si cal. igual que el “Barbie Girl”. i també un gran músic—. En canvi. amb un amic que tocava la guitarra. Ovidi Montllor va morir sense haver cantar mai a TV3. I quan deia que jo no volia fer matemàtiques. Jo he anat a cantar al desert. té un gran avantatge. ja el té.Tota aquesta situació. I és a partir d’aquí i en aquest sentit que la música. els logaritmes no els he fet servir mai per a res. em contestaven: “Ja veuràs com això algun dia et serà útil”. Lluís Llach. que dura dos mesos —perquè no hi ha qui ho aguanti— però del qual es venen centenars de milions de còpies. ens volen ensenyar altres coses que no ens fan cap mena de falta. i he vist que la música feia sortir la gent de sota les pedres. els van obviar. molts altres. És al·lucinant. perquè segur que sempre hi haurà algun ingenu que pensarà que des de la política pot canviar el món. etc. I com ell.

dient-nos que el món ens mirava. No ho entenc. per què no hem d’aconseguir que la gent surti a fer música i a gaudir de la música? Ens van escalfar mil vegades el cap. del gran músic que està connectat a no sé què i que és adorat per tothom— o de qualsevol altre tipus. De fet. Quin flat! En canvi.. tot això. amb la febre que es va crear. penso que les paraules estan gastades. jo només sóc un ignorant a qui poden explicar missa i a qui poden enganyar totalment. Tots els avantatges que tenim ara són els que ens han d’ajudar a crear i a aprendre 33 . jo. anem malament.vaig haver d’aprendre els logaritmes. al ritme. a aquell punt hipnòtic que feia canviar l’estat mental i de consciència per veure el món des d’altres perspectives. que era el que a mi m’hauria agradat. però mai no em van ensenyar a tocar la guitarra. a l’essència. mentre que fa trenta anys l’havíem d’encarregar a algú que se n’anés de viatge. Ara el món s’ha fet petit.. Tot això són eines útils per desenvolupar l’esperit crític. Amb una etiqueta com la del rock. això? Jo crec que aquí hi ha una perversió molt més gran. del déu. Si l’única cosa que m’ensenyen és a fer logaritmes i no sé què més. Què vol dir. del gran cantant. per conèixer maneres d’explicar el món. de manera que tenim música ètnica molt a l’abast: podem sentir música del Pakistan. més davincià —de Da Vinci—. Ara. el meu propi sentit del tot. d’arreu del món. I pot ser que aquesta música sigui electrònica —que a mi m’agrada perquè ha trencat el ritual del guru. fer música no fa flat. que em dóna eines per fabricar-me la meva pròpia cosmogonia. de Nova Zelanda. només vull insistir en què fan falta sons de llibertat. la protagonista és la gent.. Jo crec que la música que es fa amb el cor és la que ens donarà el so de llibertat. a suar la cansalada —tot i que n’hi havia que no podien ni arrossegar el pneumàtic—. i ho vam aconseguir. I a mi tota aquesta connexió m’agrada. i és superdivertit. m’agrada el fet de tornar al tribalisme. I encara. al·lucinant. de vegades. La filosofia serveix per fer-se preguntes. No els interessa que sapiguem tot això? No entenc per què no. ens diuen: “És que la gent no vol aprendre música”. Ara podem aconseguir música simplement anant a la botiga. a aquell trànsit. però no aprenc aquell saber més general. que l’esport ens faria millors. perquè que una societat vulgui fins i tot fer desaparèixer les assignatures de filosofia i d’humanitats de les carreres o dels instituts significa que és una societat totalment perversa. Si a les Olimpíades vam aconseguir. l’espectacle és a la pista. per no estar tan mediatitzats. a les parties de música electrònica. Per acabar.. que sortissin centenars de milers de persones a córrer. perquè érem olímpics i esportius. la vida i el que fem aquí.

l’altre porta un sampler. l’altre és DJ… Intentem estar tots en el mateix punt i enregistrem treballs durant hores i hores. l’altre porta un sitar. 34 . per exemple—. l’altre un scratcher. ara ens hem d’inventar una altra cosa que trenqui els esquemes de la moral d’ara. Gràcies per escoltar-me. Si el rock va aconseguir trencar els esquemes de la moral més encarcarada. aquesta que no ens deixa avançar. Jo. buscant i investigant tot el que passa al carrer.un llenguatge nou. i parlo també en primera persona. Potser ens tanquem un cap de setmana i endollem màquines. dels Gossos. un porta una guitarra acústica. intento treballar també amb altres músics —amb Nacho. a banda de tocar amb Sopa de Cabra i fer altres coses. Aquests seran els sons de llibertat.

Música pop i ideologia
José Miguel López

La dècada dels anys seixanta va ser molt creativa. Els artistes van fer obres cada vegada millors. Cada disc era superior a l’anterior. L’única ideologia realment comuna a tots els músics occidentals d’aquests anys va ser purament estètica. Hi va haver un desig implícit, assumit per qualsevol intèrpret, d’anar més enllà, de superar el que ja s’havia fet, malgrat que estigués recentment acabat. Només així s’entenen obres mestres com Sargeant Pepper’s Lonely Hearts Club Band, Beggars Banquet, Blonde on Blonde o A Saucerful Of Secrets. Per més que la nostàlgia mediàtica hagi volgut vendre una suposada “dècada prodigiosa”, és palpable que cap de les obres mestres citades han tingut un lloc en cap dels programes massius que miren de reivindicar una dècada, a part d’això, plena de color i transgressions. Aparentment, se’ns ofereixen els seixanta com uns anys de temes fàcils de taral·lejar, cançons de l’estiu i intranscendents melodies de tot just tres minuts de durada. Malgrat que tot això no és incert, només és una part d’un patrimoni estètic molt ric llegat per un inusual planter de creadors. Vista amb perspectiva històrica, la dècada va brillar per la recerca de llenguatges diferenciadors i, tot i que durant els noranta molts artistes van beure a les seves fonts, hi ha una distància radical entre les dues èpoques: als seixanta cap intèrpret es va assemblar a un altre, al contrari, ni tan sols a ell mateix; als noranta, tanmateix, tots s’assemblaven entre ells. Mentre que als seixanta es buscava l’originalitat, als noranta el factor dominant va ser l’estandardització. Un exemple: els Beatles o el Dylan dels anys 62 i 63 no tenen res a veure amb els seus coetanis, però és que aquells mateixos músics no tenen res a veure amb el que van fer un lustre després. Es pot comparar Freewheelin’ amb Selfportrait?, i A Hard Day’s Night amb Abbey Road? La creativitat es va desbordar. En oposició, qualsevol àlbum d’Oasis és plenament reconegut perquè el grup no va buscar la diferenciació, sinó la uniformitat de so, la “marca de la casa”, característica comuna a gairebé tots els intèrprets dels noranta, inclosos grups tan fascinants com Rage Against the Machine, per citar un altre exemple. Aquests són els paràmetres estètics contraposats en les dues dècades. No cal dir que aquestes reflexions no serveixen per als

35

setanta ni per als vuitanta, dècades d’enorme poder creatiu i amb característiques autònomes molt riques. Els setanta, amb l’impressionant desenvolupament de la música progressiva, el power pop, el glam, el punk, entre altres, i els vuitanta, amb la nova onada, el techno, el hip hop... A més, el desig ingenu, però creatiu, de superació dels seixanta, no té parangó en la història de la música. Si els Beatles feien una cançó, els Rolling Stones replicaven amb una altra de més audaç. Al seu torn, als Estats Units miraven de buscar un grup que se’ls assemblés, com The Monkees. Però també sorgia la resposta enriquidora: els Beach Boys deixaven de ser els nois de la platja per passar a fer la minisimfonia “Good Vibrations” . Aquest tema va commoure Simon & Garfunkel, que van respondre amb “Bridge Over Troubled Waters”, i mentrestant Bob Dylan ja s’havia electrificat i havia beneït el rock àcid de San Francisco i el blues progressiu. Així es va fer la història dels seixanta en una interrelació constant. Així la seguirem, amb l’acompanyament de les aigües d’un riu cabalós ple d’encant i creativitat. 18 d’agost del 1960 Podem començar a estudiar la dècada de dues formes ben diferents: una, quan els Beatles es van desplaçar a Hamburg per tercera vegada, l’11 de abril del 1962, per fer uns bolos i guanyar uns diners i, l’altra, quan aquell mateix any, entre el 14 i el 28 d’octubre, va esclatar la crisi dels míssils a Cuba. Totes dues van tenir reflex musical. Bob Dylan va compondre “With God On Our Side” i va potenciar la línia de cançó protesta hereva de Woody Guthrie o Pete Seeger. Els Beatles van llançar al setembre el seu primer disc amb “Love Me Do” com a tema estrella i van crear així un nou estil, el Mersey Beat, reivindicador del rock and roll i del blues negre de Chicago. També podem posar una altra data a l’inici de la dècada: 18 d’agost del 1960, el dia que es va autoritzar als Estats Units la comercialització de la píndola anticonceptiva. Wilhem Reich, “el pare de l’orgasme”, havia mort feia poc més de dos anys i mig. L’anomenada generació Beat, és a dir, Allen Ginsberg, Jack Kerouac, William Burroughs, Lawrence Ferlinghetti, Gregory Corso... estaven circumscrits a la badia de San Francisco i ni les seves obres ni el seu estil de vida havien transcendit encara més enllà del cercle d’iniciats. Tant ells com Reich no serien rescatats fins a l’arribada de la contracultura. Miles Davis acabava de publicar el seu seminal A Kind of Blue juntament amb John Coltrane. Elvis Presley feia un lustre que movia la pelvis, però acabava de tornar del servei militar i s’estava oblidant del rock and roll. Aquell mateix mes d’agost va treure “It’s Now or Never”, una adaptació del clàssic italià “O’ sole mio” amb aires llatins molt allunyats

36

dels seus trepidants temes anteriors. Ja existien els premis Grammy, que havien proporcionat suculents aliments: la millor cançó del 1958 va ser “Volare” de Domenico Modugno, la del 1959, “Mack the Knife” (“Mack el navalla”) de Bobby Darin. El 1960 va aconseguir un guardó l’orquestra de Percy Faith amb el tema principal titulat “A Summer Place”, i el 1961 el tema premiat va ser “Moon River”, interpretat per Henry Mancini. Fins al 1964 no es van reconèixer els Beatles, any en què van ser escollits millor artista nou. Tanmateix, el 1962 i el 1963 es va elegir Peter Paul and Mary com a millor grup vocal per dues interpretacions d’“If I Had a Hammer” (Pete Seeger) i “Blowin’ in the Wind” (Bob Dylan), és a dir la cançó protesta domesticada. Diuen els més ortodoxos que el 2 de febrer del 1959 la música “va morir”. Fins i tot el tema “American Pie” de Don McLean així ho testimonia. Aquell dia van morir en accident d’aviació Buddy Holly, Richie Valens i The Big Booper. Tenen la seva part de raó, eren l’alternativa creativa a l’edulcorada tornada d’Elvis, però només ens van deixar les seves gravacions i no podem intuir-ne l’evolució. D’altra banda, a Europa es disputaven festivals competitius de la cançó d’enorme ressò popular i amb una gran repercussió social. El primer i més influent va ser el de San Remo, que el 1960 ja celebrava la desena edició. En aquell moment va guanyar la cançó “Romantica” defensada per Tony Dallara i Renato Rascel, que n’era l’autor. Domenico Modugno, que havia triomfat en les dues anteriors edicions es va conformar amb el segon lloc cantant “Libero” —va tornar a guanyar el 1962 i el 1966—. El Festival de San Remo va ser el model del qual van copiar altres com el d’Eurovisió, o a Espanya, el de Benidorm, el de la Cançó del Mediterrani de Barcelona i molts més. Juntament amb aquesta lleugera influència italiana hi havia l’artística cançó francesa, en què els valors establerts per Charles Trenet o Edith Piaf donarien pas als innovadors Charles Aznavour, Juliette Greco, Barbara, Ives Montand..., i pocs anys després els joves Johnny Hallyday, Sylvie Vartan o Françoise Hardy. Hallyday va revolucionar l’escena francesa a partir de la seva actuació a l’Olympia el setembre del 1961, en què va contraposar la seva imatge de rocker de cuir negre als compromesos cantautors de textos poètics como Jean Ferrat, George Brassens o el belga Jacques Brel. Mentre Johnny Hallyday va voler ser l’Elvis Presley francès —igual que a Espanya ho va mirar de ser Mike Ríos—, gairebé tots els altres van reflectir críticament l’ambient de la postguerra i alguns, com Barbara o Greco, es van decantar per una claríssima influència de l’existencialisme de Jean Paul Sartre. Val la pena recordar que el mur de Berlín es va aixecar el 13 d’agost del 1961.

37

L’inici musical de la dècada va ser fascinant però divers. Hi van conviure els grups de dudua, que cantaven a capella, amb els estrictament instrumentals com els Ventures, Los Tornados o els Shadows. Al seu torn, es va desencadenar una inusitada febre pels balls, des del dominant twist fins a una inesgotable llista en què hi havia el madison, el jerk, el hully gully, el dog, el fly, el locomotion i molts altres —aquesta línia va continuar després amb la yenka i el casatchok, i ha arribat fins als nostres dies amb “Los pajaritos”, la “Lambada”, la “Macarena”, “La bomba”...—. Van aparèixer també els primers solistes amb bona presència orientats cap al consum juvenil, com ara Paul Anka als Estats Units, Cliff Richard al Regne Unit o el Dúo Dinámico a Espanya. Juntament amb ells, i amb formes oposades, el segell Chess de Chicago continuava produint excel·lents discos de blues o rhythm and blues que triomfaven, segregadament, entre la comunitat negra. La revolució estava passada la cantonada i no trigaria gens a arribar. Amb el món separat en dos blocs, amb un mur a Berlín del tot vergonyós, amb els assassinats del president nord-americà Kennedy (22 de novembre del 1963) i del vietnamita Ngo Din Diem (22 dies abans), l’eliminació del reformista rus Khruixov (14 d’octubre del 1964) i la desaparició del Papa Joan XXIII, que va advocar a l’encíclica “Pacem in terris” (10 d’abril del 1963) pel desarmament i a favor dels drets humans, el món no tenia gaires motius per ser optimista. Els tres homes esmentats van mirar de ser progressistes i oferir una alternativa democràtica. Van voler canviar dogmes i costums i van morir o van ser eliminats. On era l’optimisme? Eren els joves realment tan alegres i esbojarrats com els han dibuixat en alguns mitjans? Bob Dylan va arribar el 1960 a Nova York per buscar Woody Guthrie, el vell cantant comunista nord-americà que tenia gravada a la guitarra la llegenda “Aquesta màquina serveix per matar feixistes”. El va trobar malalt però li va cantar les seves cançons i el va prendre de referència. Els Beatles van anar a Hamburg perquè a Anglaterra no els feien ni cas i no entenien la seva música. Barry McGuire va cantar el tema de P F. Sloan “Eve of . Destruction” (“La vigília de la destrucció”), i Paul Simon dibuixava un retrat existencialista de la seva generació a “The Sound of Silence”. On era l’alegre joventut? Henry Miller tenia vuit llibres prohibits el 1963 i la censura no va permetre que obres com Howl de Ginsberg o el mític On the road de Kerouac circulessin lliurement. El ciclostil i la mítica màquina vietnamita van servir per difondre alternativament aquestes obres i qualsevol altre pasquí que servís per enderrocar el puritanisme i les normes morals existents. Els murs convencionals van trontollar en dos epicentres: Londres i San Francisco, i en tots dos casos amb la joventut com a protagonista, ja que prenien la iniciativa en una societat que els era hostil i a la qual van saber oferir alternatives de gran vigor i consistència.

38

Mod, beat, ye-ye El 10 de juliol del 1964, Mary Quant va inaugurar un basar a King’s Road, a Londres, en què hi va presentar una faldilla molt curta que de seguida es va conèixer com a minifaldilla. Hi ha qui considera que era un pamflet de roba. Va fer furor. Les joves britàniques van començar a utilitzar-la, ja sigui com a moda, ja sigui com a provocació, ensenyant les cuixes amb la consegüent polèmica de les ments tradicionals. La dissenyadora va manifestar que la va crear com a oposició als avorrits vestits de les dones adultes. El nou patró de bellesa el va mostrar la model Twiggy, que la va donar a conèixer massivament i la va convertir en la nova musa de les joves: ser prima en extrem, dur el cabell curt à la garçon i el cigar encès durant les desfilades. La minifaldilla va ser el gran repte de la joventut contra la societat adulta: era molt més que una provocació, era un símbol identificatiu que els adults no podien assumir ni tan sols intentar adaptar. Per més que volguessin, en aquells moments (no després) moltes dones adultes no la podien portar, excepte en un gest clar de mal gust o provocació. No va ser l’única en aquest sentit. Des dels primers anys de la dècada, un grup de persones estava intentant imposar una manera de vestir que reflectís les seves formes de vida alternatives: eren generalment homes que portaven pantalons de camal estret, sabates punxegudes, americanes ajustades, corbata de nus fi, parques i viatjaven amb escúters o vespes. Se’ls va titllar d’efeminats per la longitud dels serrells i el tipus de roba. Eren els mods. Hi ha qui diu que el 1964, quan ja compraven la roba a Carnaby Street, el moviment estava mort per culpa de la massificació, que havia acabat amb ell. Purismes a part, els mods van deixar un important llegat, reflectit a la pel·lícula Quadrophenia i en una gran quantitat de cançons. Musicalment parlant, els mods van reprendre el jazz que es podia escoltar a Londres el 1960 i el van barrejar amb diversos elements com el skiffle o els sons jamaicans. Però l’estil diferenciador va ser la utilització del rhythm and blues, en les diverses variants, des del funky de James Brown al soul edulcorat de la fàbrica Tamla Motown (Stevie Wonder, Martha Reeves and the Vandellas...) o el so pur Chess de Chicago. Van desenvolupar un llenguatge molt original que en un parell d’anys va donar fruits interessants. L’agost del 1963 va començar a emetre’s el programa televisiu Ready, Steady, Go (“Preparats, llestos, va!”), que tots els divendres a la tarda va donar marxa als grups inquiets del moment. Quan acabava, començava el cap de setmana en què els mods gaudien de la llibertat que no tenien durant la resta dels dies laborables. La música era la principal font de diversió i grups com

39

Manfred Mann, Georgie Fame and the Blue Flames, Chris Farlowe and the Thunderbirds, els primers Rolling Stones, Yardbirds, Animals i sobretot The Kinks, The Who, The Small Faces i Spencer Davis Group van ser els protagonistes del devocionari mod del 1963-66. Aquests quatre últims noms van compartir la seva passió pel rhythm and blues nord-americà i pels riffs guitarrístics del rock and roll. Van deixar obres memorables com “You Really Got Me”, “My Generation”, “All Or Nothing” o “Keep On Running”, per citar només una cançó de cada un d’ells. Simultàniament alguna cosa arribava de Liverpool amb l’etiqueta de Mersey Beat. Eren grups molt més tous que els mods, i en contraposició a aquests anteposaven la faceta vocal a la instrumental. Els més destacats van ser Billy J. Kramer i els Dakotas, Gerry and the Pacemakers o els Merseybeats. Alguns procedien de la veïna ciutat de Manchester, com Freddie and the Dreamers, Herman’s Hermits, The Hollies, els Swingin Blue Jeans, els Searches, Wayne Fontana and the Mindbenders, i fins i tot de Tottenham, com Dave Clark Five, Birmingham, els Moody Blues, o Londres, com Peter and Gordon. Per damunt de tots van destacar els Beatles, el principal grup de la música popular del segle XX. La seva gènesi se situa al Liverpool del 1959, en què John Lennon va actuar amb el nom de The Quarrymen juntament amb Paul McCartney. Després de diversos noms (The Nurk Twins, Silver Beatles, Beat Brothers, Tony Sheridan i The Beatles...) i de gires a Hamburg, van tornar a Liverpool i van actuar regularment a The Cavern amb el nom The Beatles i la formació definitiva: John, George, Paul i Ringo. L’octubre del 1962 van editar el seu primer single titulat “Love Me Do” i pocs mesos després, al gener, “Please please Me” i un primer elapé homònim. L’èxit es va disparar l’octubre del 1963 amb l’edició de “She Loves You”, que va ser durant els següents catorze anys el single més venut de la història del Regne Unit. La cançó tenia una tornada que va servir per denominar també un estil i fins i tot una forma de vida: el que es denominava ye-ye. Els Beatles portaven serrell i utilitzaven algunes formes superficials dels mods, però eren més refinats i volien ser acceptats per tota la societat, no quedar-se en un reduït grup social. Aclarim: a Liverpool va sorgir el Mersey Sound o Mersey Beat, que per similitud amb els Beatles, i simplificant el terme, es va reduir a Beat. La música Beat és la generada a Liverpool cap al 1962, que es va estendre per tot Anglaterra en un tancar i obrir d’ulls i posteriorment a tot el món, i que va nomenar per extensió tota la música britànica dels seixanta. Però la música beat de les Illes no té cap mena de connexió amb la Generació Beat literària de San Francisco. Ni tan sols hi ha contactes ideològics. Així, mentre els escriptors nord-americans eren intel·lectuals alternatius que van mirar de crear al marge de l’èxit i de la societat, els músics europeus van

40

de tot just tres minuts. “All My Loving”. Fins i tot el 26 d’octubre del 1965 la reina els va condecorar al Palau de Buckingham amb la Medalla del Mèrit Britànic per la seva contribució al desenvolupament de la indústria musical del seu país. les cançons de les pel·lícules A Hard Day’s Night. frase que fora de context va ser transformada en “els Beatles són més famosos que Jesucrist” i que el mateix John Lennon no va tenir cap intenció de corregir. A Espanya va tenir connotacions pejoratives per les condicions polítiques de la dictadura. el 4 de març del 1966. però educats i bones persones. provocadors. Mons separats que el 1964 es van connectar quan Allen Ginsberg. En aquell moment els Beatles ja havien venut alguns milions de discos i la seva fama era mundial. “Please Please Me”. Des de tots els estaments es va intentar linxar-lo moralment i físicament. el rotatiu Evening Standard va destacar a la primera pàgina una frase de John Lennon que va crear irritació: “The Beatles are probably bigger than Jesus right now”. el pare de la generació literària va manifestar: “El centre de la consciència universal s’ha traslladat a Liverpool”. Chica yé-yé. El ye-ye era una persona jove. que a un estil musical. sobretot als països llatins. A Espanya una cançó. La reacció social va ser immediata. Eren ye-yes. potser gamberros. composta per Algueró Dasca i Guijarro Campoy i interpretada per Conchita Velasco va quedar com un retrat d’època. “I Want To Hold Your Hand”. Help! o temes melòdics tan sublims com “Yesterday” o “Penny Lane”. la roba o la imatge en general. que desafiava la societat establerta des d’una imatge molt diferent a la imposada pels adults. però en general el terme ye ye es va utilitzar més per referir-se al tipus de cabell. Van fer cançons boniques. més pel seu estarrufament 41 . Cançons com “Can’t Buy My Love”. amb notables influències del rock and roll —tant blanc com negre—. o d’altres estils en menor quantitat. però sobretot van ser excel·lents compositors de cançons de gran força i originalitat. D’altra banda. al qual es va unir una inspiració suprema en els següents discos. No semblava que poguessin fer trontollar els murs de l’imperi. Aquell va ser el seu secret. Els nois dolents The Beatles van triomfar en àmbits desconeguts fins aquell moment. de pantalons estrets o minifaldilla. serrell o patilles. Pocs mesos després. en què van barrejar tot el que coneixien per realitzar alguna cosa pròpia. El seu estil havia fascinat tot el món i la intel·lectualitat alternativa es va rendir també davant de l’evidència. del rhythm and blues més suau. el terme ye-ye va començar a assentar-se a la vella Europa.buscar ansiosament aquell èxit i van utilitzar les formes expressives per triomfar i influir en la societat... moderna.

els Rolling Stones van respondre amb Flowers. quan van haver aconseguit un estil personal. ¿Revenja perquè al desembre del 1963 els Rolling van versionar el tema “I Wanna Be Your Man” dels Beatles i aquests van declarar que no reconeixien la seva cançó? En aquest punt de la història (en acabar la dècada) ja havien passat moltes coses i convé mirar enrere per entendre perquè en el Festival d’Altamont. a la qual els Rolling. la lluita dialecticomusical Beatles . Durant alguns anys van competir amb els Rolling Stones per imposar una estètica musical determinada que es va reflectir també en una proposta de vida. els nois nets i educats malgrat portar els cabells llarg. el 3 de juliol. van respondre amb el sardònic “Let It Bleed” (“Deixa’l sagnar”). va ser la gota que va fer vessar el got del seu declivi. menys creatius que els Beatles. Brian Jones. En aquell camí els Beatles no van estar sols.que per una afirmació tan poc respectuosa. Himnes com “(I can’t get no) Satisfaction” o la posterior “Let’s Spend The Night Together” (“Passem la nit junts”) van commoure el món. I lletres que parlaven de frustració i ganes de marxa. Va començar a sortir l’altra cara de la moneda. Sargeant Pepper’s Lonely Hearts Club Band. l’àlbum blanc o Abbey Road. el que podia espantar més els adults: l’autonomia d’una joventut triomfant que imposava uns valors nous i molt diferents dels comunament establerts. Acabava d’abandonar el grup i l’anunci que el seu substitut seria Mick Taylor. Uns mesos abans. A l’altra banda hi havia els bruts. 42 . Pur sexe que es va reflectir en unes contorsions més explícites que les d’Elvis en els seus orígens. gens afectats per aquest fet.Rolling Stones va donar fruits sensacionals. L’assassí va ser un membre dels Hell’s Angels (Àngels de l’Infern). la part més amarga i menys dolça del que és ye-ye. però a partir de l’elapé Aftermath del 1966. als quals el grup va contractar en una desafiant i equívoca decisió com a servei de seguretat. grenyuts i llenguallargs amants del rhythm and blues més negre de Chicago i del rock and roll de Chuck Berry. va ser trobat mort flotant sobre les aigües de la piscina de casa seva. The Rolling Stones. procedent de la banda de John Mayall. després d’ingerir molt alcohol i una bona quantitat de drogues. Their Satanic Majestic Request o Beggar’s Banquet i van culminar l’enfrontament després de l’anunci de separació dels primers i l’edició de “Let It Be” (“Deixa-ho així”). Si els Beatles van editar obres mestres com Revolver. Between the Buttoms. el 6 de desembre del 1969. ja que van ser fidels al seus amors per la música negra nord-americana. els creatius. en principi. Els Beatles van ser els guapos. guitarra solista del grup fins llavors. En l’aspecte musical van ser. un assistent negre va ser apunyalat mentre els Rolling Stones interpretaven “Sympathy For The Devil”.

ja 43 . va estudiar a Manchester i els seus primers grups es van dir Powerhouse Four o Blues Syndicate. Antonioni va filmar una de les seves actuacions per a la pel·lícula Blow up. que acabarien la dècada unint-se al fenomen contracultural dominant. sinó només les estrictament musicals. Va ser. baixistes com John McVie o Jack Bruce. que reflecteix perfectament l’estil de vida londinenc d’aquells anys. Juntament amb John Mayall i els Bluesbreakers hi va haver un parell de grups que van demostrar un enorme interès pel blues: Yardbirds i Animals. No s’han de buscar aquí raons ideològiques per analitzar la seva obra. Si el rock and roll va beure principalment de dues fonts. per gust o necessitat. Mayall va presumir. aconsegueix les restes del mànec i. McVie) i se’n van enfortir d’altres com els mateixos Rolling Stones (Taylor). Després de l’actuació. Per aquests grups van desfilar guitarristes de la talla d’Eric Clapton. hi havia Alexis Korner i Graham Bond Organisation. després de sortir fugint de la sala. una de blanca i una altra de negra: country and western i rhythm and blues. de tota manera. Fletwood Mac (Green. El fotògraf. Va néixer el 1933. però sí que va ser el generador d’una estètica que va culminar a finals de la dècada en l’anomenada música progressiva o underground. però va ser amb els Bluesbreakers amb qui va crear escola. D’aquest planter de noms van sorgir grups com The Cream (Clapton. personatge principal de la pel·lícula. L’escola britànica de blues va cultivar el virtuosisme i va potenciar els personalismes. on va treballar amb músics nord-americans. Yardbirds va ser un grup a mig camí entre el beat i el blues. de tenir una banda diferent en cada disc que gravava. L’única argumentació