Carta oberta d’un docent a la Consellera d’Ensenyament Hble. Sra.

Irene Rigau i Oliver Consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya Honorable senyora, Permeti’m que m’adreci a vostè en una carta que penjo en el meu bloc, per tal de donar-li la benvinguda a la Conselleria, a més de proposar-li algunes idees de millora, i reconducció d’experiències i actuacions prèvies a la seva entrada al rebatejat Departament d’Ensenyament. En primer lloc, no puc menys que alegrar-me quan veig que el nomenament ha recaigut en una persona del món educatiu, cosa que suposadament la farà més sensible i més coneixedora del tema, que no pas si la persona nomenada fos externa a aquest món. Tanmateix, l’anterior té un perill, ja que se li exigirà una major capacitat de gestió i lideratge d’un Departament que, malauradament ha estat molts anys (i no em refereixo només a l’etapa socialista) considerat l’aneguet lleig dels darrers governs de Catalunya. Un cop feta la presentació, donada la benvinguda a la seva persona al càrrec i, expressant la bona predisposició de la classe docent i de la societat (perquè els fets comencen a partir d’ara, i la seva evolució i decisions anteriors –encertades o errades- romanen en el fons d’un calaix que no s’ha d’obrir, ja que el present i el futur són molt més importants que el passat), li expresso algunes idees de millora per a la gestió del Departament que, s’haurien de tenir en compte per tal de poder millorar l’ensenyament i l’aprenentatge de les generacions emergents. Seria bona una reconsideració dels següents punts: • Els docents es mereixen molt més que ser considerats com un nombre. Som persones i, creiem que com a tals, ens mereixem un tracte correcte i acurat per part de l’Administració. No es tracta de diners o reconeixement d’autoritat, ja que el que molts volem és saber que serem atesos correctament, i que se’ns tractarà com a les persones que estem al darrere d’una feina, que nosaltres considerem força important Convindria establir un mecanisme de nomenament per als càrrecs relacionats amb la gestió i els serveis educatius, primant la capacitat professional davant de qualsevol amiguisme o disponibilitat de carnet polític. Hi ha gent molt bona i vàlida (molts d’ells sense “amics” ni “carnet” –o amb altres carnets- que farien una feina excel·lent en el Departament). Quan parlo de l’anterior m’estic referint a

• •

l’ocupació de determinats càrrecs a serveis educatius, apartats d’innovació, serveis de formació, etc. Es fa necessària l’eliminació dels plans estratègics (o reescriptura dels mateixos), ja que l’únic benefici real que han aportat, ha estat a alguns docents que els hi ha permès consolidar una plaça docent en un determinat centre passant per davant de gent amb més experiència i vàlua. No s’ha d’oblidar que es tracta d’un pla que, en la realitat, és tan sols un sistema de concurs de trasllats encobert i del qual els alumnes n’estan traient ben poc (per no dir res) Existeix una necessitat imperiosa de replantejar el projecte EduCAT1x1, ja que el model de funcionament està tenint força mancances i errors de concepte Ha de millorar l’establiment de llaços entre els centres educatius i la societat (inclosa dins la mateixa, les pròpies famílies) S’ha de reformular el sistema de concerts educatius, ja que aquest fa força temps que no es revisa a fons Manca una revisió en profunditat del Decret d’Autonomia, per tal de poder-lo fer més democràtic, i no donar la sensació d’opacitat actual (que l’únic que pot arribar és a generar enfrontament entre els propis docents) S’han de reequilibrar les necessitats i dotació de personal (ja que ens trobem amb centres sobredotats i, en canvi, d’altres on tenen el personal per sota de les seves necessitats reals) Revisió urgent de la sisena hora de primària que, excepte haver força mestres contents per haver pogut obtenir una plaça en oposicions, als nens no els està beneficiant gens ni mica l’excés d’hores lectives, etc.

L’anterior és tan sols un petit resum de les nombroses coses a revisar, per la qual cosa li espera una tasca molt feixuga que espero sàpiga dur a terme adequadament. Prefereixo ser constructiu i optimista, a no pas donar per perduda aquesta batalla. Estic convençut que podem millorar i, m’agradaria en gran manera que això pogués succeir, ja que la nostra societat s’ho mereix. Atentament, Un docent 29 de desembre de 2010

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful