You are on page 1of 15

ESTUDI DE LA UBICACIÓ D’UN MINI-AEROGENERADOR A

L’ENTORN DE L’EDIFICI P-II


18/09/2009

Abstracte
En el present informe es detalla el procediment dut a terme per a la determinació de la posició
òptima del mini-aerogenerador que s’instal·larà a l’Escola Politècnica Superior de la Universitat
de Girona.
S’han pres en consideració les dades de vent proporcionades pel departament de física de la
EPS, el qual disposa d’una estació meteorològica a 14 metres d’altura (respecte el nivell de
referència) que els permet obtenir dades de direcció i magnitud del vent en aquest punt, entre
d’altres.
Per mitjà de CFD s’ha estudiat un volum de 50 metres d’altura, prenent com a referència el nivell
de l’entrada de l’edifici P-II, als voltants del qual es vol instal·lar l’aerogenerador. A partir dels
resultats obtinguts, es proposa la posició òptima d’instal·lació per tal de maximitzar la capacitat
productiva de l’aerogenerador.

Autors:
Jordi Armengol Masferrer
Marc Pelegrí Sabater
GREFEMA – Grup de Recerca en Enginyeria de Fluids, Energia i Medi Ambient.

Taula de contingut:
1. EMPLAÇAMENT .................................................................................................................2
2. CONDICIONS EÒLIQUES .................................................................................................3
3. DEFINICIÓ DE LA SIMULACIÓ NUMÈRICA ...................................................................5
3.1. Geometria .....................................................................................................................5
3.2. Condicions de contorn.................................................................................................6
4. RESULTATS ........................................................................................................................7
4.1. Direcció 1 (12º N-E) .....................................................................................................7
4.2. Direcció 2 (245º S-O) ................................................................................................10
4.3. Discussió ....................................................................................................................12
5. CONCLUSIONS ................................................................................................................15

1/15
1. EMPLAÇAMENT

S’ha realitzat la simulació d’un volum que engloba la ubicació de l’edifici P-II i l’edifici de tallers,
candidats per a la ubicació de l’aerogenerador (la regiò emmarcada a la Fig. 1).

Fig. 1. Vista aèria de la zona modela. Edifici P-II centrat al mapa.

A la figura següent es destaquen els possibles punts d’instal·lació.

Fig. 2. Esquema dels punts d'interès a l’edifici P-II i l’edifici Tallers on s’analitzarà la velocitat del vent.

2/15
2. CONDICIONS EÒLIQUES

A partir de les dades de l’estació meteorològica s’ha determinat dues direccions predominants, en
les quals, no pas per més freqüència (més dies de vent en aquesta direcció) sinò per magnitud,
es duran a terme les simulacions numèriques.
La Fig. 3 mostra una rosa dels vents, precisament indicant la freqüència (vegades que el vent ha
bufat en una direcció determinada) prèviament filtrada (velocitats majors de 4m/s). L’únic punt
que destaca és a aproximadament 10 graus respecte el 0 (Nord). Però des d’aquest punt de vista
no es pot determinar quines direccions són més importants per a realitzar la simulació.

Fig. 3. Suma de les vegades (dies) que bufa el vent en cada direcció al punt d’observació.

3/15
La Fig. 4 mostra un histograma de les magnituds del vent en funció de la direcció. Aquí sí que
s’observa dues direccions on les magnituds son generalment superiors a la resta. Aquestes dues
direccions (12º i 245º) seran les que hem pres en consideració per la realització de les
simulacions numèriques.

Fig. 4. Magnituds de les velocitats mitjanes en cada direcció.

D’aquí assumim una velocitat de 7 m/s per a calcular el perfil de velicitats. Sabem també que el
sensor està ubicat a 14 metres sobre el nivell de referència (terra de l’edifici P-II).
Considerant un perfil logarítmic per la distribució vertical de velocitats del vent de la següent
forma,

on uz és la magnitud de la velocitat en fucnió de z (posició vertical), k representa la constant de


Von Karman (≈ 0.41), d és l’altura respecte la referència on la velocitat del vent és zero (en
aquest cas d = 0) i z0 és la rugositat superficial (en aquest cas z0 = 0.1 ). El terme Ψ és un
coeficient d’estabilitat que es pot ometre en aquest cas.

Per tant, podem determinar el valor de la velocitat de fricció (u*) amb les dades de què disposem
( uz(14 m) = 7 m/s ), la qual resulta en u* = 0.58 m/s. Amb aquest valor es determina el perfil de
velocitats que considerarem com a condició de contorn per a realitzar la simulació.

4/15
3. DEFINICIÓ DE LA SIMULACIÓ NUMÈRICA

3.1. Geometria

La geometria modelitzada es mostra a la Fig. 5. Considerant les direccions predominants, s’ha


simplificat i s’han eliminat altres elements i edificis que per la seva posició no poden influir de
forma notable al flux d’aire que envolta el P-II.
Es pot observar que s’ha modelitzat el P-II (blau), l’edifici dels tallers (lila) i un volum irregular que
representa el bosc situat al sud-oest dels edificis (verd).

Fig. 5. Geometria del volum modelitzat en la simulació.

La Fig. 6 a l’esquerra mostra en color negre


les dues direccions predominants sobre el
mapa en planta de la zona modelitzada.

Direcció 1: 12º N-E (respecte N)

Direcció 2: 245º S-O (respecte N)

Fig. 6. Vista en planta de la regiò modelada amb les


dues codireccions preferencials destacades.

5/15
Per a la discretització de la geometria s’ha utilitzat el programari Ansys ICEM CFD. S’ha realitzat
una malla tetrahedrica de més de 9 milions d’elements.
S’ha utilitzat el codi comercial StarCCM+ per a la solució del sistema.

3.2. Condicions de contorn

Aquestes direccions faran que definim unes condicions de contorn o altres en les dues
simulacions que realitzarem.

Es definiran com a Velocity inlet les dues cares per on entra el vent (N i O en el cas 1, i S i O en
el cas 2), i com a Pressure Outlet (Patmostèrica) les dues cares per on ha de sortir el flux.
El sostre es definirà com a Wall – Slip.
Els edificis i el bosc es defineixen com a Wall – no slip.

Per tal de definir la velocitat d’entrada hem considerat un perfil logarítmic (en funció de l’altura al
terra) i la direcció definida per components segons les dues direccions preferencials.

6/15
4. RESULTATS

4.1. Direcció 1 (12º N-E)

A continuació es mostren els resultats obtinguts. A la figura següent es veu un mapa de velocitats
(magnitud) al pla1 (pla longitudinal a l’edifici P-II) - (l’extrem Oest a l’esquerra).

Fig. 7. Mapa de velocitats al pla-1 (edifici P-II).

A continuació a la XX es mostra al mateix pla la distribució de velocitats, en aquest cas la


component horitzontal. S’ha representat esquemàticament la zona escombrada per les pales de
l’aerogenerador en dues posicions considerades (PII-front i PII-torre1).

Fig. 8. Contorns de la component horitzontal de la velocitat al pla-1 (edifici P-II).

7/15
A continuació es grafica igualment el camp de velocitats en el pla 2 que talla l’edifici de tallers
longitudinalment (Oest a l’esquerra).

Fig. 9. Mapa de velocitats al pla-2 (edifici Tallers).

Iqualment es grafica a continuació (XX) la distribució de velocitat horitzontal en aquest pla que
talla l’edifici tallers. S’ha representat esquemàticament la zona escombrada per les pales de
l’aerogenerador en dues posicions considerades (Tallers-1 i Tallers-2).

Fig. 10. Contorns de la component horitzontal de la velocitat al pla-2 (edifici Tallers).

8/15
A la figura següent es veuen els punts succeptibles a instal·lar-hi l’aerogenerador (Vista en
planta). S’observa la direcció del flux.

P-II

Tallers

Fig. 11. Vista superior amb els vectors de velocitat als punts d’interès.

Per cada punt d’interès, s’ha creat una línia


vertical que ha permès capturar el valor de la
magnitud de la velocitat (eix x) en funció de
l’altura (eix y), el qual es grafica a la figXX.
Notar que els diferents punts considerats
tenen altures diferents, per aixó es comença a
dibuixar el perfil de velocitats a diferents
posicions “x” (e.g. PII_torre1 comença a
graficar a x=12m i Tallers_2 1 comença per
un valor de x=5m).

Fig. 12. Perfils de velocitat als punts considerats per la


direcció 1 del vent.

9/15
4.2. Direcció 2 (245º S-O)

S’han representat les mateixes figures per el segon cas considerat (velocitat de 245º S-O).

Fig. 13. Mapa de velocitats al pla-1 (edifici P-II).

A continuació es mostra igualment la component horitzontal dels valor de velocitat en aquest pla.

Fig. 14. Contorns de la component horitzontal de la velocitat al pla-1 (edifici P-II).

10/15
A continuació es mostra el camp de velocitats (figXX) i la component horizontal (fig XX) al pla 2 (a
l’edifici tallers).

Fig. 15. Mapa de velocitats al pla-1 (edifici P-II).

Fig. 16. Contorns de la component horitzontal de la velocitat al pla-2 (edifici Tallers).

11/15
De la mateixa forma, s’ha graficat a la fig.
XX els perfils de velocitat per aquesta
direcció en els diferents punts succeptibles
a instal·lar-hi l’aerogenerador.

Fig. 17. . Perfils de velocitat als punts considerats per la


direcció 2 del vent.

4.3. Discussió

Tot i que s’hagi simulat el sistema considerant dues direccions preferencials de vent, s’han de
tenir en compte tots dos alhora per tal de decidir quina és la posició òptima. Així doncs, en aquest
apartat es presenten una sèrie de dades considerant paral·lelament els resultats de les dues
simulacions i s’exposen gràficament i numèricament valors claus per a determinar el millor
emplaçament per a l’aerogenerador.
En primer lloc, a partir de les visualitzacions dels resultats presentades fins ara, s’ha descartat
diverses posicions considerades:
- PII-torre-2: el fet de no donar-se velocitats majors que a la torre-1 fa que per la distància
d’accés a aquest punt quedi descartat per reconsiderar en un pas posterior la primera
torre.
- Tallers-2 i Tallers-3: degut a la topologia d’aquestes dues ubicacions (entre elements de
major altura) es produeixen vòrtex que fan que no hi hagi unes línies de corrent paral·leles
favorables per a l’aprofitament de l’energia eòlica.

12/15
Per tant doncs, d’ara endavant es consiseraran per a les comparacions només 3 punts possibles
on poder instal·lar l’aerogenerador: PII-frontal, PII-Torre-1 i Tallers-1.
A la fig.XX es mostren els perfils de la component horitzontal de les velocitats en ambdues
direccions, i remarcats (amb creus) els punts on es situaria l’eix de l’aerogenerador en cada cas
(altura del punt d’instal·lació + 5m).

Fig. 18. . Perfils de velocitat (component horitzontal) als punts pre-seleccionats per les dues
direccions de vent simulades.

Es pot descartar també la ubicació de l’aerogenerador a l’edifici tallers, doncs per la direcció 1 hi
ha una notable disminució de la velocitat enfront dels altres dos punts considerats, els quals
s’analitzen amb més detall a continuació.

13/15
A la Taula 1 es presenten els valors de la component horizontal de la velocitat dels punts
d’interés a l’altura de l’eix i uns valors promitjats de la component horitzontal de la velocitat dins el
rang escombrat per les pales de l’aerogenerador (considerat com a altura de l’eix ± 1m).

Taula 1. Valors de la component horitzontal de la velocitat als punts d'interès.

Direcció 1 Direcció 2
vel. eix Vel. mitja vel. eix Vel. mitja
Punt z (m)
(m/s) (m/s) (m/s) (m/s)
PII front 14 ± 1 8.09 8.11 7.91 7.93
PII front 17 ± 1 8.13 8.14 8.07 8.09
PII torre1 17 ± 1 8.53 8.55 8.29 8.29

S’han considerat dues altures d’instal·lació al punt PII-front, a 5 metres i a 8 metres, per poder
comparar a la mateixa altura que la instal·lació estàndard (5 metres) a sobre la torre.
No s’observen diferències significatives en el punt PII-front a les dues altures, així doncs, per la
instal·lació del molí en aquest punt seria suficient la instal·lació estàndard (5 metres).
D’altra banda, hi ha un cert increment de les velocitats si la instal·lació s’efectués al punt PII-
torre1, tot i que aquestes diferències sòn inferiors al 5% en el cas més notable (direcció 1).

14/15
5. CONCLUSIONS

S’ha dut a terme la simulació de la zona que envolta l’edifici P-II considerant dues direccions
preferencials en què la intensitat del vent és significativament major que en altres direccions tot
prenent en consideració els principals elements que influeixen en els fluxos eòlics en aquesta
geometria. De les simulacions realitzades se’n extreuen les següents conclusions:
La zona de tallers és baixa i s’hi obtenen velocitats menors que les que es donen als altres punts
de mesura a l’edifici P-II. Un altre factor que ha fet desestimar la possible instal·lació en aquests
punts és la generació de grans vòrtex gens favorables per a un bon funcionament de la turbina
eòlica.
Considerant les possibilitats restants, totes elles a l’edifici P-II, s’ha descartat en un primer
moment el punt PII-torre2 per donar-s’hi magnituds de velocitat semblants a les de la torre 1 i
trobar-se considerablement més allunyada del punt d’accés (entrada P-II) des d’on s’hauria
d’efectuar la instal·lació.
Des d’un punt de vista fluidodinàmic (e.g. considerant la magnitud de la velocitat horitzontal del
vent), el punt PII-torre1 és lleugerament millor (+ 5%) que el punt PII-frontal. Pel que fa a la
trajectòria de les línies de corrent, ambdòs punts es troben en condicions semblants, així que
aquest no és un factor determinant.
Des d’un punt de vista pràctic, considerant que no hi ha l’accés habilitat a la torre1, és clarament
millor la instal·lació de l’aerogenerador al punt PII-frontal, on a més el molí tindria una major
visibilitat des de l’entorn immediat a l’edifici P-II.

15/15