You are on page 1of 19

1.

OBSERVEM LES TEXTURES DE


L’ENTORN
A TRAVES DEL TACTE
1.1. Un mur de pedra

Aquest mur de pedra, esta situat entre la platja i el passeig de Segur de Calafell.

1.1.1. Característiques tàctils:

Té un tacte dur i molt rugós.

1.1.2. Sensacions experimentades en el procés d’observació:

Em sembla un mur molt bonic, però en tocar-lo, m’ha donat un sensació


punxeguda, freda i rasposa. Gens agradable.

1.1.3. Analogia amb un so:

Al observar aquest mur i el seu entorn, el relacionaria amb el so del xoc de les oles
del mar amb les roques, a la nit, quan tot es en silenci i només s’escolta això.

2
1.2. Una palmera

Aquestes son les fulles d’una palmera Chamaerops humilis, encara petitona.

1.2.1. Característiques tàctils:

Les fulles d’aquesta palmera son aspres, i bastant flexibles.

1.2.2. Sensacions experimentades en el procés d’observació:

M’he sorprès molt quan he tocat aquesta palmera perquè m’imaginava les fulles molt
mes suaus i agradables al tacte, in en canvi he experimentat una sensació porosa i
una mica angoixosa.

1.2.3. Analogia amb un so:

He trobat una certa relació amb el cant d’uns ocells, ja que tots dos formen part de la
natura.

3
1.3. Un bescuit

Aquest bescuit es el més tradicional.

1.3.1. Característiques tàctils:

És esponjós i delicat.

1.3.2. Sensacions experimentades en el procés d’observació:

Observant aquest bescuit he experimentat una sensació molt apetitosa, m’han entrat
ganes de menjar- me’l, i m’he adonat del que canvia gustosament i tàctilment un
casolà d’un comprat al supermercat.

1.3.3. Analogia amb un so:

Pel seu tacte esponjós he trobat una certa analogia entre el bescuit i el so de
l’escuma del cabell, quan la treus del bot on hi es liquida, i es va formant en escuma
que fa un sorollet molt agradable, com quan intentes agafar unes bombolles de sabó.

4
1.4. Aigua

Aquest aigua es d’una pisicina, pel que te clor.

1.4.1. Característiques tàctils:

És molt suau i resvaladisa.

1.4.2. Sensacions experimentades en el procés d’observació:

En tocar l’aigua he tingut una sensació molt bona de netetat i d’hidratació.

1.4.3. Analogia amb un so:

He trobat una certa analogia amb el so de la pluja, quan plou poquet i s’escolta com
cauen les gotetes a la repisa de la finestra.

5
2. ELABORACIÓ D’UNA PLANXA DE FANG
PER SOSTENIR UN OBJECTE SIMBÒLIC
2.1. Materials utilitzats per texturar la superfície de fang.

2.2. Proves tècniques.


2.2.1. Proves amb diferents objectes.

Provem amb fulles dels arbres, una ben gran i una altre de més petita.
Observem com queden marcades les arrels.

6
I amb altres objetes

Amb una planta

7
Amb un cargol

Observem detingudament les marques que deixa cada objecte i escollim les que farem
a la planxa definitiva. Personalment m’agraden les marques que deixa el cargol, per
simbolitazar uns ocells volant.

A la mateixa vegada, hem anant fent també proves de la forma de la base. Amb la base
tambe podríem fer una figura, pero en aquest cas la farem abstracta.

8
2.2.2. Proves amb diferents objectes de valor.
Vull que la meva obra doni l’impressió de llibertat i de naturalitat. Per això volia
posar-hi com a objecte de valor un ocell, pero com no n’he trobat cap, he
decidit fer-ne un de paper.

Com no m’agrada massa provo amb un clauer d’un senyor caminant.

Finalment provo amb aquesta papallona, i decideixo que aquest sera l’objecte
de la meva planxa.

9
2.3. Elaboració de la nostra planxa

Una vegada em decidit la forma de la nostra base, i em fet proves amb els
materials per texturar, podem començar a
elaborar la nostra planxa definitiva.
Agafem fil de niló i tallem un tros de fang.
A continuació, ens preparem una taula amb
un drap a sobre per no tacar-la i fem la
nostra base de fang.

2.3.1. Estirar el fang

Per poder estirar bé el fang, ens caldra un


corro i unes maderetes per controlar el
grossor de la planxa. Les col·loquem i fem la
base com mes ens agradi.

2.3.3. Texturar la planxa de


fang

A continuació texturem la planxa amb els


objectes que mes ens hagin agradat i
construïm la nostra figura. També i
podem afegir alguna cosa més, com per exemple, un mica de sorra.

2.3.4. Deixar un temps per que s’eixugui

10
Després em de deixar la planxa eixugar almenys 24 hores. Si volem que s’eixugui
millor i mes ràpid hi podem posar uns papers de diari per sobre.

2.3.5. Pintar-la

Si volem la podem pintar, però si ja ens agrada així la podem deixar tal i com esta.
Jo he decidit pintar-la amb temperes de molts colors per donar una sensació de
diversió i perquè crec que a tots el nens els crida molt més l’atenció una planxa
acolorida que una sense color.

2.3.6. Posar-hi el nostre objecte de valor

Finalment, col·loquem l’objecte que haguem escollit.

11
2.4. Obra finalitzada
Ara, només ens queda posar-li un títol a la nostra obra.

LA LLIBERTAT

Amb aquesta obra he volgut simbolitzar la llibertat en tots el seus sentits. He


representat la natura perquè crec que es la base de la nostra vida i des d’on hauríem
de partir per aconseguir la llibertat. A més crec que quan estem en contacte amb la
natura o els animals ens sentim millor i més lliures.
He escollit aquest tema perquè crec que es importantíssim pels infants la llibertat
d’expressió, aprendre a decidir per ells mateixos i a no condicionar-se per les

12
influències del seu voltant. Per representar-la m’he basat en la natura, la platja i els
animals. Tambe he dibuixat, la linea de l’horitzó.

REFLEXIÓ PERSONAL

Durant el procés d’elaboració d’aquesta obra e viscut noves experiències que considero
molt constructives pel meu aprenentatge.
Mentre observava l’entorn per capturar les fotos del primer apartat del treball, hem vaig
adonar de com podem passar per alt petits detalls que veiem cada dia, o de com em puc
sorprendre al tocar amb atenció una planta que veig tots el dies però mai m’havia parat a
tocar-la. També m’ha sorprès la dificultat de descriure amb característiques tàctils un
objecte, encara que sàpigues perfectament com és i ho tinguis al davant.
Respecte a la planxa de fang m’ha semblat impressionant com una cosa tant insignificant
com les arrels de les fulles dels arbres es queden marcades perfectament al fang i altres
objectes amb formes molt mes diferenciades, no es marquen gens.
En conclusió, haig de dir que ha sigut una experiència molt interessant i de ben segur que
tornaré a observar el nostre voltant amb atenció i a fer moltes planxes de fang més.

13
3. DIFERENTS TIPUS DE GRAFISMES
REALITZATS ESCOLTANT MÚSICA.

3.1. Grafismes realitzats en grup, a una superfície ample, amb les mans i
amb pincells.

14
Aquest va ser dels primers que vam fer, quan el paper estaba completament net. Vam provar
diferents colors i vam dibuixar aquestes linies amb dos dits.

15
En aquesta imatge ja es pot observar com
queda quan hi ha més quantitat de
pintura. Aquest fragment s’ha realitzat
principalment amb pincells, encara que
tambè es poden observar dues linies
gruixudes realitzades amb els
dits.

Aquesta fotografia mostra el resultat de la


combinació de moltíssims colors uns a sobre
dels altres, i les linies son fetes amb els dits ja
que amb tanta pintura resulta molt fàcil.

16
3.2. Obra personal realitzada amb ceres i aiguada.

Per realitzar aquesta obra, hem començat amb un paper en blanc sobre la taula i
hem posat música. Després hem anat dibuixant amb ceres de diferets colors al ritme
de la música. I finalment, hem pintat a sobre amb pintures aiguades de diferents
colors que hem creat a partir del blau, el groc i el vermell.

17
3.3. Obra definitiva.

LA DIVERSIÓ

A partir de l’obra anterior, he retallat les parts que més m’agradaven i he fet un
collage, me basat en la diversió per la diversitat de formes i colors.

18
19