You are on page 1of 3

4. Canvis en el disseny d’aprenentatge resultants de l’ús de TIC

Tenint en compte que el professor del curs sobre revisió de textos es presenta davant del dissenyador instruccional amb la intenció d’explorar les possibilitats que ofereixen les TIC en vista de millorar el seu curs, es redissenya un curs que fins ara es feia bàsicament de forma presencial, (només algunes eren oferts a distància segons els mètodes tradicionals), a un curs bimodal amb el recolzament de la plataforma WebCT però adaptada a les necessitats i característiques de la universitat i del tipus de formació.

Es tracta d’un curs de 45 hores presencials més 90 de treball autònom, i que arrel del redisseny ja modificarem aquesta proporció.

La incorporació de les TIC suposa certs canvis en el model d’aprenentatge:

Cal preveure un espai d’intercanvi de documents.

Aquest documents seran consultables des de qualsevol punt amb connexió internet (i el programari requerit).

El treball mitjançant les TIC permet treballar un mateix document de forma col·laborativa.

Les diferents anotacions fetes sobre el document no el deterioren ni dificulten la lectura de l’original.

Cal seguir un determinat procés de disseny instruccional. És a dir, és important fer un bon anàlisi i disseny del procés d’aprenentatge a causa principalment, que en els entorns virtuals canvia el tipus de feedback al que ens tenen acostumats les situacions d’aprenentatge tradicional. Per aquest motiu cal preveure situacions amb més antelació ja que el marge per corregir és molt menor. Per això cal contemplar un bon disseny del curs i tenir el curs i les situacions d’aprenentatge ben definides amb anterioritat. Per aquest motiu i molts d’altres, és bàsic que el disseny del procés instruccional estigui caracteritzat per una sèrie d’etapes i seguir uns determinats models com ara:

ADDI, ASSURE, Prototipatge Ràpid, etc.

Cal crear un entorn virtual que tingui en consideració i aporti al procés d’aprenentatge molts dels elements que es posen en joc per dur a terme els aprenentatges esperats, que no es redueix a adquirir uns continguts concrets. Així doncs, cal tenir en compte les interaccions entre professors i alumnes, entre alumnes i entre aquests i el personal extern a la formació que de manera informal també entren en el joc educatiu.

Amb l’ús de les TIC en el disseny instruccional, el mitjans per transmetre les informacions i els continguts es diversifiquen i poden adquirir diversos formats. Cal tenir en compte aquest factor, ja que si bé ajuda a que el missatge sigui molt més ric i divers gràcies al suport multimèdia, també cal tenir-ho en consideració perquè els alumnes que no tenen la tecnologia adequada poden perdre una part o la major part del contingut.

S’ha de pensar amb algun sistema de suport a l’estudiant que ajudi a superar la distància i la no possibilitat (impossibilitat) de tenir un contacte directe (cara a

cara amb el tutor), i per tant, de tenir la informació suficient en el cas que hi hagin dificultats, dubtes (el suport necessari), i que permetin treballar aquells factors que no estiguin directament relacionats amb els aprenentatges o continguts concrets, si que formen part del procés d’aprenentatge. Per exemple Skype o Live!Zilla.

Oferir el suport necessari en qüestions que no estan directament relacionades amb el contingut i les competències a desenvolupar en el curs, si que ajuda o influeix en un aprenentatge amb èxit de la matèria i la bona marxa de l’alumne tant en el curs com en la institució. Es parla de serveis de suport també quan ens referim: biblioteca, secretaria, tutories, centre de recursos, xat, entre d’altres.

La possibilitat de buscar alternatives a la plataforma, a la interfície, a l’eina web 2.0 o al recurs tecnològic que s’estigui utilitzant, si per una causa concreta no funciona, hi ha un problema, o el manteniment és molt costós.

Com que les tecnologies de la informació i la comunicació són els mitjans que permeten la interacció, la transmissió de continguts, i en definitiva, els aprenentatges, cal tenir en consideració quines són les especificacions tècniques requerides pels usuaris alhora de desenvolupar els cursos i participar d’una experiència educativa basada en TIC i les plataformes.

Tenir present sistemes d’avaluació diversos, que tinguin en consideració l’adquisició --l’assimilació-- de continguts però també els procediments i competències digitals --tecnològiques-- que se’n deriven del procés.

Un dels canvis principals fa referència al rol que pren el docent en el procés d’ensenyament-aprenentatge. La seva funció passa a ser molt més diversa. No és la única font d’informació i igualment no centralitza el control i l’activitat de tot el procés educatiu. L’alumne té més protagonisme, major control en la definició d’objectius i avaluació, més interacció amb alumnes i altres agents, etc. Això fa que el docent hagi de redefinir les seves funcions i el seu rol. Adoptar altres perspectives, més encaminades a orientar, donar suport, remarcar, potenciar, acompanyar processos, animar entre d’altres.

Un aspecte en concret del disseny però que val la pena comentar a part és la temporalització. Cal tenir un control del temps i programar molt bé les diferents accions a desenvolupar en el cursos i formacions, així com la seqüència que se seguirà. L’ús del temps, a no quedar tant definit com en propostes presencials, pot ser tot el temps o cap. Per això cal facilitar recursos que ajudin a programar i a temporalitzar les diferents activitats, debats, simulacions, avaluacions, mitjançant eines com calendaris, pla docent, agendes, etc.

Cal tenir en consideració la utilització d’objectes d’aprenentatge que ajudin a l’estandardització del contingut, que es puguin incorporar a diferents propostes formatives, a diverses situacions d’aprenentatge i a destinataris diferents. Això permetrà estar més actualitzat i compartir els recursos que van sorgint. Tot seguint els següents criteris:

2.

Accessibilitat:Que permetin un seguiment del comportament i de l’historial d’aprenentatge de l’alumne.

3. Interoperatibitat: Que permetin intercanviar informació per les diferents plataformes que utilitzin els estàndards.

4. Durabilitat: que els materials que segueixin els estàndards evitin que els materials es tornin obsolets 1 .

Finalment, cal tenir present que el disseny d’aprenentatge resultant, serà cada cop més, producte d’un equip multidisciplinari. No és el docent sol, expert generalment en la matèria, el que inicia i culmina totes les parts del procés d’ensenyament-aprenentatge. Generalment, i cada cop més, el procés serà un producte treballat per part d’un grup de professionals, docent, expert en informàtica, dissenyador instruccional, etc. Cadascun des de la seva disciplina aportarà els coneixements propis, i després del treball conjunt és culminarà amb l’èxit de les propostes educatives i processos formatius. També aquí el rol docent canvia i cal redefinir-se.

1 Informació extreta de Diseño Instruccional -J.QUINTANA