Civitate

Toni Quintana i Pol Plana Alumnes de 2n Batx HS-1 Assignatura: Llatí Professora: Felisa Lobato.

BARCINO

-Barcino fundada l any 15 A.C, sota el nom de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. -Ubicada en el Mons Taber, just davant del mar per tindre un control del comerç. - Amb un disseny urbanístic típic romà: Decomanus (de 800 metres) i perpendicularment un Cardo Maximus (de 550 metres). Els dos finalitzaven en quatre portes. Unes vies secundàries, Decumani minores, para lels al Decumanus maximus ,diferents Cardines minores, aquests, repetint l'esquema, paral·lels al Cardo maximus, - La porta praetoria (principal) tenia tres arcades; dos per les persones i una central pels carros i els animals.

-En mig dels dos carrers principals es trobava el fòrum romà (amb basílica, temple, mercat...) - Destaca el temple d august: - Es conserven només 4 columnes - Part del arquitrau es conserva - Va ser un temple de 35 metres de llarg, per 17,5 metres d amplada. - Sobre un podi s alçaven les columnes (de temple perípter amb pòrtic in antis)

- A la porta principal esquerra es conserva encara l entrada de l antic aqüeducte que subministrava aigua a la ciutat. - La muralla conservada va ser construïda entre els anys 270 i el 300. -Aquesta estava dotada de torres rectangulars que exercien la funció de vigilància. -Estaven distanciades en un mateix ordre i en una mateixa forma, deixant com a diferència les torres que es situaven sobre les portes. - La ciutat va tindre una gran rellevància durant els segles V i VI, just quan l imperi va entrar en declivi.

BREU HISTÒRIA -La creació de la ciutat es va donar quan un exèrcit comandat per Cneu Corneli Escipió desembarcà a Empúries amb la finalitat de convertir-la en una base de recolzament militar en la llarga lluita que Roma estava sostenint amb els cartaginesos. -Els romans van mantenir contacte directe amb les civilitzacions d'ibers de la zona, convertint les seves ciutats en centres de control romà - Amb el pas del temps, aquestes ciutats van acabar romanitzades per complet i els ibers es van anar traslladant a ciutats consolidada ment romanes. - Bàrcino, va ésser una d'aquestes ciutats, entre l'any 15 i 13 aC, en època de l'emperador August, els romans van fundar en el Mons Taber, un temple (just al mig de l'actual barri Gòtic de Barcelona)

-Barcino, apareix en un moment de gran impuls urbà, que va prolongar-se fins a la mort d'August, al 14 dC. - La ciutat conformava la típica estructura romana de les ciutats, amb una forma octogonal i amb una distribució en quadrícula dels habitatges. - Barcino era una ciutat petita comparada amb altres ciutat de la península ja que en la seva màxima esplendor demogràfica assolia els 2.000 habitants.

Habitatges
- Barcino estava dividida una part pels habitatges, que en la seva gran majoria eren domus i insulae i a la vegada, acompanyada d edificis d'ús públic. -A Barcino, no s'hi construirien grans edificis com l amfiteatre o com el circ, ja que era una ciutat de mida molt reduïda - Barcino tenia una economia força elevada, ja que mantenia molt terreny de cultiu, i era una zona portuària on es feia molt comerç (triada mediterrània). - No obstant això, els ciutadans de Barcino, gaudien d'un teatre i d'unes termes, termes donades per la prestigiosa família Minici Natal.

- El que no s'ha trobat a Bàrcino eren vilae (cases de camp, de grans dimensions) -En la totalitat de la ciutat, hi havia Domus, cases separades les unes de les altres on vivia tota una família, perquè Bàrcino era una colònia de militars retirats amb un sou elevat. - A diferència de les domus, també hi havia les insulae (que eren blocs de pisos, màxim de 4, amb poques habitacions cada pis, i de material poc resistent) on hi vivien la gent més humil

Fórum
-El fòrum de Bàrcino es trobava en la confluència del Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus. - Situant-se, aproximadament, entre els carrers de la Llibreteria, de la Pietat, de Sant Domènec del Call i de la Freneria (incloent-hi l actual generalitat). - S'hi alçava un gran temple, construït al darrer quart del s. I aC i probablement dedicat al culte imperial d'August.  Era un temple de planta rectangular, hexàstil i perípter,  Amb dues columnes in antis. Avui se'n conserven només quatre columnes i una part del podi de l'angle est (carrer Paradís).  No hi ha constància que hi hagués cap edifici d'espectacles.

Aqüeductes
- Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat, per tal de poder dur a terme les funciones bàsiques i higièniques. - Aquests dos entraven per la muralla, pel costat de la porta de l'actual plaça Nova, on se n'han conservat restes. - A més a més en el carrer Duran i Bas se n'ha descobert un tram de quatre arcades incorporades en una paret. - Així mateix el record dels aqüeductes ha perdurat en els noms d'alguns carrers, deixant rastre de la denominació d aquests deixant com a pervivència l arrel del nom del carrer . - L'aigua que fornien els aqüeductes provindria l'un de Collserola i l'altre del Besòs.

Termes públiques
-Sota la plaça de Sant Miquel, van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal el 125 dC unes termes públiques. - Aquesta família, pròxima a l'emperador, va ser una de les més notables de la Barcelona romana. -Fins i tot consta que en els Jocs Olímpics del 129 dC, Luci Minici Natal Quadroni va guanyar les curses de quadrigues de la 227 Olimpíada o Jocs Olímpics. - Tota aquesta informació es veu relatada i contrastada en el Libre Barcino, de Carme Roca.

La necròpolis
-S'han descobert restes d'una necròpolis romana a l'aire lliure a l'actual plaça de la Vila de Madrid (al costat de l ateneu Barcelonès) - Es conserven 85 elements funeraris, sobretot del s. II dC al III, que abracen els tipus més freqüents de sepultura romana de categoria humil: cupae, ares, esteles, cobertures detegulae o d'àmfora o fosses. -Cal dir que en el món romà estava prohibida la inhumació a l'interior de les ciutats. Generalment les famílies adinerades realitzaven monuments funeraris en els camins d'entrada de les ciutats amb plaques que recordaven el nom de la família i del difunt.

Les muralles
-Tenien un perímetre de 1.270 metres, amb traçat octogonal, i disposava d'una ciutadella construïda de cara al mar. - Aquesta es reforçava amb torres habitualment de planta rectangular amb excepció de les cantoneres. -La primera muralla de Barcino, de fabricació senzilla, es va començar a construir amb la denominació de Colònia al segle I aC. Tenia poques torres, només en els angles i a les portes del perímetre emmurallat. - La nova muralla es va construir sobre les bases de la primera, i estava formada per un mur doble de dos metres (fins a 8 metres en alguns trams), amb espai al mig farcit de pedra i morter (modernes mostres arqueològiques demostren que també es va utilitzar de farciment escultures, inscripcions i altres elements arquitectònics)

EMPORION

-La primera presència romana a Empúries va suposar la construcció d'un campament romà estable de l'exèrcit, on avui en dia es troba la ciutat romana. -Tot i això, l'existència d'aquest campament no va suposar la submissió de la ciutat grega a la República, sinó que ambdues eren iguals . - Després de desembarcar a Roses, el exèrcit romà s'adreçà a Empúries. -Al voltant del 100 aC, es construiria una ciutat romana de nova planta, que va conviure en peu d'igualtat amb la vella colònia Focense (Grega).

- D'altra banda tot i la igualtat, la presència de Roma va influir tant sobre el petit nucli grec, que els propis grecs es van anar romanitzant, fins que durant el principat d'August, se'ls va concedir la ciutadania romana. -El que va provocar que els nuclis grec i romà acabessin físicament units, com a conseqüència de la unificació de les dues ciutats sota un mateix estatut jurídic ens trobem per tant amb l'anomena't municipium Emporiae.

-A partir del segle I dC, després de la conquesta total d'Iberia per Roma, Empúries va entrar en decadència, enfosquida pel poder de Tarraco i Barcino. -La primera, convertida en capital, va fer que les antigues ciutats romanes d'origen republicà entressin en un procés de decadència. - A finals del I d. C. es comencen a abandonar zones d'Empúries i certs edificis s'esfondren

Habitatges
-El coneixement de les cases romans de la ciutat romana es limita a tres grans domus, situades al costat est de la ciutat, sobre el port. -Es tracta de grans mansions que segueixen l'esquema itàlic de la casa d'atri completada amb peristil i hortus. -Els habitatges presenten diverse depéndencies decorades amb diferents obres d estil mosaic, i a la vegada molt ben delimitades ens els seus espais. Actualment es conserva un mosaic del sacrifici d IFLIGENIA. -El seu origen és, com el de la ciutat, d'època republicana, i van ser construïdes quan els primers habitants van rebre els seus lots de terreny en els quals construir els habitatges.

Muralla
-De la muralla romana, construïda a finals del segle II aC, el sector més ben conservat, és el del recinte sud - Destaquem la porta situada en aquest tram de muralla, en el llinda es poden veure encara les roderes dels carros. - La funció no era defensiva, sinó de delimitar el recinte de la ciutat, i diferenciar-lo amb el del territori agrícola circumdant

Fórum
-Aquest recinte consistia en una plaça pública al voltant de la qual es distribuïen els principals edificis de la ciutat, les funcions eren religioses, administrativa i comercial. - Un dels edificis més importants va ser un gran temple, construït en època republicana, la façana estava orientada al sud. ‡El temple era pròstil i tetrástil, i s'alçava sobre un podi avui pràcticament desaparegut. ‡ Essent dedicat a la tríada romana: Júpiter, Juno i Minerva ‡El temple estava envoltat per un gran pòrtic de tres naus (en forma d'U invertida aixecat sobre un cripto pòrtic).

-Aquest conjunt, va estar acompanyat de tretze tabernae obertes cap al nord. Així mateix a l'est hi havia una basílica civil i una cúria, edificis construïts durant el mandat de l'emperador August. -Finalment destacar que amb la construcció del fòrum, la importància de la plaça de l'àgora de la ciutat grega va començar a declinar, ja que les atribucions religioses i administratives van passar a aquest recinte.

Tarraco

‡ La ciutat de Tarraco és una de les ciutats romanas més famosa que ens han deixat els romans. Durant l imperi Romà va ser una de les principals ciutats de la península Ibèrica i la capital de l anomenada Hispania Citerior. El seu nom complert fou Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. ‡ Es coneix que desde el segle V aC existiren poblats Ibèrics en la desembocadura del riu Francolí. Aquests feien comerç amb els grecs i els fenicis que es van establir a la costa

‡ En aquella mateixa zona i en les guerres Púniques, el que va fer l exèrcit Romà va ser establir un campament per assegurar les seves primeres victòries a la península ‡ Poc a poc aquest acampament militar va agafar molta importància, ja que més tard acabà sent la base principal de l estratègia que comportaria més tard la victòria, més tard . ‡ Hi ha diverses fonts que es refereixen a la presència d'Ibers a la península: Tit Livi: Aquest menciona que hi ha un petit poblat anomenat Cissis. Polibi: Va nombrar una polis nombrada Kissa

‡ La ciutat de Tarraco va ser obra dels Escipions , això ve després de l arribada de l exèrcit romà per lluitar la segona guerra púnica, que va enfrontar els romans amb els cartaginesos pel domini del Mediterrani a l any 218 aC. ‡ Una expedició romana va desembarcar a la ciutat grega d'Empúries (Emporion) dirigint-se cap al sud per controlar les terres de l Ebre. ‡ Escipió era el que comandava aquesta expedició, la qual posteriorment s afegí Corneli. Després de vèncer una primera batalla als de Cartago, van deixar la primera base militar romana a Hispania i a Tarraco

‡ El 197 aC les regions conquerides varen ser dividides en Hispania Ulterior i Hispania Citerior, la capital de l anterior era Cartago Nova, però Estrabó ens diu que molts governadors residien a Tarraco (com una segona capital) ‡ L any 45 aC Juli Cesar va nombrar Colonia, i es va convertir en la capital de Hispania Citerior (tarraconense), així va ser la ciutat més important per la seva situació estratègica, pel seu valor. ‡ Al 27 aC, l emperador August es va dirigir a Hispania per vigilar les campanyes en Cantabria, però per la seva salud va quedar-se a Tarraco.

‡ També poc després va convertir la via Herculea en la Via Augusta, una carretera que portava a Barcino, Saguntum i Valentia. ‡ Durant la presència d aquest les regions van ser organitzades de nou. La Hispania Ulterior varen ser repartides per Lusitania i Baetica, com hem dit abans, Hispania Citerior s anomenava també Tarraconense.

‡ Després de la caiguda de l Imperi romà, a l any 359, la invasió visigoda i posteriorment àrab van arrasar la població i va començar una època de despoblament

Urbanisme
‡ La ciutat de Tarraco va tenir una consolidació urbana molt ràpida. Aquesta ciutat es una de les més conegudes tant per la configuració urbana com per les seves obres públiques. ‡ El diseny urbanístic de la ciutat evoluciona des de la seva creació motivat per la orografia del terreny. La presència del barranc natural van ser determinants per la traceria urbana de la ciutat . ‡ La ciutat des dels seus inicis va estar dividida per dues parts: Vinculat a les necessitats de la població romana
Caràcter residencial centre urbà de 50 hectàries

‡ L àrea de les vivendes es va organitzar en la zona de les terrasses mitja i inferior seguint traces octagonals, encara que se sap poc del conjunt de cases (insulae) i de les vivendes privades, en la zona inferior s ubicava el fòrum, el teatre, l amfiteatre I a la terrasa superior es pot veure un conjunt públic monumental format per l àrea de culte, la plaça, el fòrum provincial i el circ.

‡ La muralla
‡ És la edificació més antiga i la millor conservada. En un principi només la veiem con una gran paret que protegia l'acampament militar, gràcies a l' incorporació de Hispania a l estat romà i la victòria d aquests sobre ela Cartaginesos la muralla va ser molt reforçada. ‡ El segle Il aC va ser la data en que va ser construïda la primera muralla de pedra, d aquesta es conserva tres torres: Azobispo Cabiscol Torre de Minerva

‡ Va créixer en alçada i amplada cap al 150-125 aC, així el nucli urbà es va traslladar dins, i va perdre part del seu caràcter defensiu. D alçada fa 12 metres, d amplada 6 metres. Ara es conserven 1100 m amb 3 torres, amb l únic accés original conservat i 5 portells.

12m

‡ Edificis d oci i d espectacle
± L amfiteatre Romà

Era l escenari en que lluitaven els gladiadors, caseries d animals, etc. L amfiteatre de Tarraco el situem al final del s. I aC. Tenia una capacitat de 14000 espectadors, i te unes mesures de 109 x 86. Estava situat a les afores de la ciutat, a una zona on ajudava molt a l acústica. L amfiteatre conserva la seva planta el·líptica. A sota de l Arena es va localitzar un santuari dels gladiadors precedit d un mural dedicat a la deesa Némesis.

‡ El teatre romà Va ser construït a finals de segle I aC a prop del fòrum local aprofitant unes graderies ja construides. Però l edifici va deixar de funcionar als últims anys del segle II dC. El teatre conserva els tres elements especials d un teatre: Cavea (graderia) Orchestra: (la part més ben conservada) Saena: té un podi decorat amb nichos Donada la seva gran importància col·lectiva, la part posterior de l escenari està decorada amb diverses figures divines i imperials. Darrere el podi es trobava el teló i també un espai enjardinat.

‡ El circ romà Es va construir a la part alta de la ciutat, va ser l edifici que més popularitat va adquirir. Va ser construit quan governava Domicià (finals del segle I dC), tenia una capacitat de més o menys 23000 persones. De llarg media 325 m i 115 d ample. Aquest circ tenia molta importància política, ja que estava vinculat al fòrum de la ciutat es tractava del circ més petit però refinat de la península. Al circ es realitzaven curses de quadrigues, carreres de bigues, i moltes més activitats.

Del circ encara conservem la part de les grades que es troben en una de les curves i les grans portes d accés. El circ de Tarraco representa la part final del projecte de Flavi de reurbanització de la zona nord-est de la ciutat.

‡ El Fòrum
‡ El fòrum provincial de Tarraco estava situat a la zona de dalt de la ciutat i estava dividit en diversos àmbits: Recinte dedicat al culte (terrassa superior) Espais administratius de la província (terrassa intermitja) ± Recinte de culte: consistia en una plaça rectangular de 153 metres de llarg per 136 d ample, envoltada per un pòrtic dels seus costats i precedit per un temple imperial. El temple ocuparia l'espai central del pòrtic nord i tindria una alçada aproximada de 15 m. Hi va haver també temples dedicats a Minerva, Venus, Serapis, etc.

‡ La plaça de representació era el punt des d'on es gestionava la província. En ella es trobaven espais tan importants com l'arxiu provincial (tabulariun) i la caixa de l'Estat (arca) on es custodiava la recaptació fiscal de totes les ciutats de la província. La plaça era un ampli espai central enjardinat amb pòrtics en tres dels seus costats, que era creuada per una via longitudinal, on se situava una sèrie d'estàtues dedicades en la seva major part a sacerdots provincials (flamines).

‡ Vies de comunicació
± Els carrers de la ciutat es trobaven pavimentats, amb voreres a banda i banda. Diuen que els carrers eren bruts. Tot i això, tots els nuclis urbans disposaven d'una important infraestructura urbana. Per sota de les voreres circulava tota una complexa trama de canalitzacions que permetia tenir neta la ciutat. ± La principal via que passava per Tarraco era la via Augusta que, procedent de Roma, arribava fins a Gades (Cadis). ± Un dels monuments més conservats és l Arc de Barà. Les calçades romanes també van jugar un paper important en relació amb el món de la mort: en les proximitats del nucli urbà, a banda i banda dels camins, se situaven les principals necròpolis. En elles es trobava tot tipus d'enterraments, des de simples fosses fins autèntics monuments com la Torre dels Escipions.

Torre dels Escipions

Arc de Barà

‡ La necròpolis
‡ La necròpolis romà-cristiana de Tarragona és un dels conjunts funeraris cristians més ben documentats de tota l'Europa Occidental. És un cementiri que van utilitzar els cristians des del segle III fins al VI ‡ També s'ha conservat un important conjunt d'inscripcions cristianes, mosaics funeraris i sarcòfags decorats.

‡ Les vivendes romanes
‡ Sabem poc de les vivendes romanes ja que no hi ha excavacions molt extenses. Probablement, al costat d'àrees acomodades en que segurament predominar les típiques cases romans, apareixien altres en les que prevalien els edificis de pisos. ‡ Molt properes a Tarraco es troba La villa de les Centelles , que era una villa aristocràtica i la villa dels Munts, situada costa amunt de Tarragona, a Altafulla, aquesta vila era utilitzada com explotació agrària, que conserven pintures murals i mosaics d'una extraordinaria qualitat

‡ Restes romanes

‡ Aqüeducte de les Ferreres Es coneix actualment com aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable, nom que rep de la llegenda, que diu que el diable el va construir una nit per guanyar una aposta on una donzella es jugava el ànima.

‡ Aquest aqüeducte es va construir al segle II, en l'època de Trajà. Està situat a quatre quilòmetres al nord de Tarragona, i subministrava aigua del riu Gaià a l'antiga Tarraco. Té 217 m de longitud i 26 m d'alçada i està format per dos ordres d'arcs superposats de maçoneria (amb 11 arcs l'inferior i 25 el superior), unides sense morter algun, la seva funció és la de salvar un tàlveg en el traçat de la canalització.

‡ Torre dels Escipions És un monument funerari que es troba a cinc quilòmetres de la ciutat de Tarragona, sembla que data de finals del segle I. Es tracta d'una torre de planta quadrada i carreus, construïda amb carreus ben treballats i en l'actualitat, com ha desaparegut la rematada superior, té vuit metres d'altura. El cos central presenta en la seva façana principal dues representacions del déu funerari Atis, imatges que van ser confoses amb les dels dos germans Escipió, fundadors de la ciutat.

‡ Arc de Barà Situat a 20 km. de Tarragona, es tracta d'un arc honorífic que va ser realitzat a finals del segle I aC, exercia de punt limítrof entre Ilerda i Cèsar Augusta i era el punt de pas i cobrament d'impostos a les mercaderies. Medeix 10 5 d alçada. Està emmarcat per pilars corintis que sostenen l'entaulament, on encara es conserven vestigis de la inscripció que el consagrava a la memòria de Luci Licini Sura, cònsol i llegat imperial.

ilerda

- L'emplaçament estratègic i les possibilitats defensives la van fer propícia a ser la capital d'un ampli territori. - Situada en un encreuament de camins, amb el riu Segre com una important via de comunicació, i des del Turó de la Seu Vella el qual permet dominar tota la plana del Segrià. - Una extensa àrea de les valls del Segre i del Cinca estava habitada pel poble dels ilergets. - S ha arribat a pensar Ilerda va ser una fundació de nova plantat, ja que les restes més antigues de les construccions romanes són datades a finals del segle II a.C., però la fundació de la ciutat probablement s'ha de situar a l'inici del segle I a.C.

-Destaca la ciutat en especial a propòsit de la batalla que s'hi va produir entre Cèsar i els partidaris de Pompeu (49 a.C.) (descrita pel mateix Cèsar en el De bello ciuile). - Fins a les excavacions arqueològiques de les últimes dècades, la ciutat romana, soterrada sota les construccions posteriors, no ha començat a sortir a la llum. -De tota manera les estructures descobertes fins ara encara no permeten arribar a unes conclusions segures sobre el traçat urbà. -La difícil topografia del nucli urbà, amb una part alta escarpada (molt poc coneguda) va condicionar en gran mesura la seva estructura, allunyada per força dels cànons de les fundacions romanes.

- La muralla abastaria tot el Turó de la Seu Vella i la part baixa fins a l'antic curs dels rius Segre i Noguerola. - El sector més dinàmic de la ciutat correspondria a l'extrem est de la ciutat, allà era on hi devia haver la cruïlla del Cardo Maximus i del Decumanus Maximus, -Just al mig s'alçaven unes grans termes públiques bastides al segle II d.C., les quals van mantenir la seva funció fins a la Lleida musulmana. -Tot i això el fòrum estaria situat,, cap a l'altre extrem de la ciutat, a prop del pont antic (potser a l'actual plaça de Sant Joan). - Altres restes corresponen parcialment a algunes domus i a un possible tram del Cardo Maximus i d'algun altre carrer.

Batalla d ILERDA -La batalla d'Ilerda s'emmarca en la Segona Guerra Civil de la República de Roma. - Després d'entrar a Roma, conquerida Itàlia, i sabent que Pompeu havia fugit cap a Grècia, el César es va ocupar de les legions de Pompeu a Hispània, cobrint així la seva rereguarda per poder avançar segur cap a Grècia. - Aquesta batalla va ser lliurada l'estiu de l'any 49 a. C. Els exèrcits estaven igualats en nombre però l'habilitat de César i l'experiència de les seves tropes ensinistrades en les guerres gales van provocar que el bàndol de Pompeu es rendís al Cèsar el 2 d'agost del mateix any.

Indíbil i Mandoni - Els cabdills ibers Indíbil i Mandoni són tot un símbol per a la ciutat de Lleida. De fet, hi ha una estàtua que els representa, situada a l Arc del Pont. - Indíbil i Mandoni, van lluitar per la independència dels seus territoris davant de la invasió dels cartaginesos i els romans. - Els ilergetes tenien Iltirta (Lleida) com a principal assentament, mentre que els Ausetans estaven establerts a Vic.

- Indíbil i Mandoni van lluitar primer contra els romans com aliats dels cartaginesos. Els romans, però, els van saber atreure cap als seus interessos i van convèncer als ilergetes que els cartaginesos els havien traït. -Així doncs, ilergetes i ausetans van unir-se als romans i van contribuir a fer fora de la península als cartaginesos. - Els romans van mostrar les seves autèntiques intencions, que no eren altres que sotmetre als pobles peninsulars. Fou llavors quan Indíbil i Mandoni s uniren, encapçalant una coalició de pobles ibers. - Els ilergetes, derrotats en primera instància, aprofitaren la partida cap a Itàlia del general romà Escipió per tornar a sublevar-se.

- La lluita va finalitzar amb victòria romana i Indíbil trobà la mort en el camp de batalla. Mandoni va sobreviure, però fou entregat a Roma, que l executà juntament amb altres cabdills locals. - La lluita per mantenir la seva independència ha convertit aquests dos ibers en un símbol de força i coratge per a tots els lleidatans.

EMÉRITA aUGUSTA

‡ El seu nom actual és Mérida, Badajoz ‡ La ciutat romana va ser fundada pels romans a l any 25 aC per l emperador August. ‡ Tot i estar situada en una zona poc romanitzada i envoltada de tribus: Vettones, Túrdulos, i Lusitanos, aviat va començar a ser un focus importantíssim de la regió amb gairebé 50.000 habitants ‡ La seva ubicació era perfecta: l'estil de les "ciutats-pont" romans-Còrdova, Toluse-es va situar al marge del riu Guadiana i en la confluència d'importants vies de comunicació. ‡ Va passar aviat a ser la capital de la Lusitania, En aquells dies ja s'havia construït la muralles i planificat urbanament la ciutat amb el seu Kardo maximus, Decumenus i amb el Fòrum.

‡ La influència dels emperadors de Italica, Trajà i Adrià, va fer que la ciutat prosperés en tots els aspectes, social, econòmica i culturalment ‡ Más tarde, las reformas de Diocleciano confieren a Emerita Augusta la categoría de metrópoli como centro de comunicaciones y residencia de autoridades.

‡ S'inicia així un període de gran esplendor del qual donen testimoni els seus magnífics edificis: el teatre, l'amfiteatre, el circ, els temples, els ponts i aqüeductes. ‡ Durant segles i fins a la caiguda de l'Imperi Romà, Mèrida va ser un importantíssim centre jurídic, econòmic, militar, cultural i una de les poblacions més florents en època romana.

‡ Traçat de la ciutat
± La ciutat de Emerita Augusta va ser traçada d'acord amb un pla de conjunt, amb carrers rectes, paral.leles i perpendiculars ± La ciutat de Emerita Augusta va ser traçada d'acord amb un pla de conjunt, amb carrers rectes, paral.leles i perpendiculars ± Dels seus antics monuments queden encara restes molt importants i en el seu subsòl s'han trobat abundants escultures, documents epigràfics i objectes de la vida quotidiana

‡ Edificis d oci i espectacle
± El teatre romà: seva construcció va ser promoguda pel cònsol Marc Vipsani Agripa i va ser inaugurat, possiblement, entre els anys 16 - 15 a C. És un dels més espectaculars monuments de la ciutat Va ser construït fora de les muralles de la ciutat, aprofitant el vessant d'un turó Graderia: 6000 espectadors, s accedia per 13 portes. Orchestra: ocupava el cor Pulpitum: cobert de fusta

± Amfiteatre romà: Va ser inaugurat el 8 a C. La seva construcció es va planificar juntament amb el teatre, fora de la muralla de la ciutat, aprofitant el mateix turó per a les grades. (destinat a lluites de gladiadors ) Es un edificio formado por una arena central de forma elíptica, donde se desarrollaba el espectáculo. La sorra estava envoltada per una graderia per a 15.000 espectadors dividits

± El circ romà: més de 400 m. de longitud i 100 m d'amplada era el més gran dels edificis d'espectacles de la ciutat Causa de les seves grans dimensions es trobava fora del recinte emmurallat, al costat de la calçada que unia Emerita amb Corduba (Còrdova) i Tolletum (Toledo). Cavien 30.000 espectadors distribuïts en un graderia amb la ja clàssica divisió en caveas marcada per les diferents procedències socials dels seus ocupants.

‡ Fòrums
± Augusta Emerita, per ser la capital de la província de la Lusitania, posseïa dos Fòrums, el Provincial i el Municipal, comunicats entre si per l'Arc de Trajà Foro Provincial : estarien ubicats els edificis dedicats a l'administració de la Província i al culte religiós. En ell es van trobar les restes d'un Temple de Culte Imperial que dataria de la meitat del segle I aC Fòrum Municipal: estava situat a la zona on confluïen les dues artèries principals d'una ciutat romana, el Decumanus i el Cardo

‡ Restes romanes
± Pont sobre el riu Guadiana: La situació del pont està acuradament seleccionada en un gual del riu Guadiana que ofereix com a punt de suport una illa central que el divideix en dues lleres. L'estructura original no oferia la continuïtat de l'actual, ja que estava compost per dos trams d'arcs que s'unien a l'illa, on hi havia un gran tallamar.

‡ Aqüeducte dels milagres
± Formava part de la conducció que portava l'aigua a Mèrida des de l'embassament de Proserpina situat a 5 km. de la ciutat. Data d'inicis del s.I d.C. La arqueria es troba actualment bastant ben conservada, sobretot el tram que salva la vall del riu Albarregas.

‡ Acueducto de rabo de buey- san Lazaro
± Portava l'aigua de rierols i brolladors subterranis situats al nord de la ciutat, es conserva bastant bé la conducció subterrània però de la arqueria construïda per salvar la vall del Albarregas només queden tres pilars i els seus corresponents arcs pròxims al monument del circ romà i un altre aqüeducte del segle XVI, en el qual es va utilitzar el material de l'aqüeducte romà per a la seva construcció.

‡ Temple de Diana
± Edifici pertanyent al fòrum municipal de la ciutat. És un dels pocs de caràcter religiós que es conserva en un estat satisfactori. Malgrat el seu nom, erròniament assignat en el seu descobriment, l'edifici estava dedicat al culte imperial. La seva construcció data de finals del segle I a.C. o principis de l'I d.C., en la època d'August

‡ Arc de Trajà
± Arc d'entrada al fòrum provincial. Estava situat al Cardo Maximus, una de les vies principals de la ciutat i comunicava aquest fòrum amb el municipal. En la seva època estava recobert per marbre.

MONUMENTS
‡ AQÜEDUCTES Sant Jaume Segovia

‡ VIES

PONTS

Via de la plata

Pont de Martorell

Pont d Alcàntara

Pont de Salamanca

MURALLES
De Girona

Muralla de Lugo

Muralla d Astorga

TEATRES
Teatre de Cartagena

Teatre de Clunia

Teatre de Sagunt

Teatre de Itàlica

AMFITEATRES

Amfiteatre de Itàlica

Amfiteatre de Segòvia

CIRCS
Circ de Toledo

TERMES

Termes de Badalona

Termes de Caldes de Montbui

Caldes de Malavella

Sant Boi de Llobregat

TEMPLES
Temple de Vic Temple de Évora

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful