L’oració

SINTAXI
L’ORACIÓ 1. L’estructura de l’oració
L'oració es caracteritza per ser una unitat de sentit (que cal interpretar amb l'ajut del context), una unitat prosòdica (amb una entonació delimitada per dues pauses) i, sobretot, una unitat sintàctica bàsica. Recordem que en l'estructura oracional hi podem trobar dos constituents essencials: el subjecte i el predicat (deixant de banda les oracions impersonals). Com que aquestes dues funcions són exercides, generalment, per un sintagma nominal (SN) i un sintagma verbal (SV), cohesionats per la concordança en persona i nombre, podem generalitzar dient que l'oració (0) respon a la següent fórmula: 0 → SN [subj] + SV (pred] Hem de distingir, però, dos nivells d'anàlisi: d'una banda, els constituents de l'oració o categories gramaticals, que inclouen diferents classes de paraules o d’estructures; de l'altra, les funcions que fan.

2. Els elements de l’oració
Si segmentem l’oració en unitats lingüístiques cada cop més petites, passarem dels sintagmes a les paraules, i de les paraules als morfemes, essent aquests l’expressió mínima del signe lingüístic:
CONSTITUENTS DE L'ORACIÓ

sintagmes aquestes noies

paraules aquestes,noies

morfemes aquest-, noi-, -e-, -s

Així, en analitzar els elements d'una oració, ho podem fer des de diferents perspectives. Ens podem fixar en: • • • les categories sintàctiques o classes de mots → Nom, adjectiu, verb, adverbi, quantificador, pronom, conjunció, preposició, determinant... SN,SAdj,SV,SAdv, SPrep. Subj., Pred., CN, CAdj., CAdv, CD, CI, CRV, CPred, CC.

les estructures sintàctiques o classes de sintagmes → les funcions sintàctiques →

1

L’oració

2

L’oració

3

L’oració

Els morfemes poden ser: lèxics→ també denominats lexemes o arrels, gramaticals → que poden ser de gènere, nombre, persona mode i temps. En una anàlisi gramatical haurem de combinar dos plans. El de la morfologia i el de la sintaxi. La morfologia (que prové del grec morphé "forma" i logos "tractat") estudia la forma dels mots o paraules, que poden ser variables o invariables. Són variables aquells mots que admeten morfemes (de gènere, de nombre, ...), com l'adjectiu; en canvi, l'adverbi és invariable perquè no n'admet. La sintaxi (del grec syntaxis "ordenació") estudia l'ordenació en què apareixen els elements en la frase, la manera com es combinen per a formar unitats més complexes (amb els mots construïm sintagmes, i amb els sintagmes formem oracions o proposicions), les funcions que hi exerceixen, etc. El conjunt de les relacions que mantenen els elements entre ells configura l'esquelet o estructura sintàctica que sosté tota la frase. Val a dir, però, que els fenòmens morfològics i sintàctics van lligats; és per això que se sol parlar de morfosintaxi. Així, la concordança entre dos elements es manifesta en la morfologia dels mots (en la seva flexió), però és conseqüència de les relacions sintàctiques que s’estableixen entre els elements. El sintagma és aquella part de l'oració formada per un grup de paraules que formen una unitat sintàctica i semàntica. És a dir, un conjunt de mots que exerceixen globalment una determinada funció sintàctica dins l’oració i, a més, té un significat unitari. Els mots d'un sintagma s'estructuren al voltant d'un nucli, que n'és la paraula principal. Per sota, doncs, de la unitat oracional hi ha diferents tipus de sintagmes SN → aquell obrer tan gras SV → carrega molt bé els camions de totxanes SAdj → tan gras SAdv →molt bé SPrep → de totxanes

3. Classes d'oracions
Les oracions es divideixen en Oracions → → simples: aquelles que consten d'un sol SV predicat. Ex: La Cinta toca molt bé el piano compostes: aquelles que en contenen més d'un. Ex: La Cinta toca molt bé el piano, però l’Ester canta més bé.

En la llengua hi ha dos processos diferents per a la creació de frases compostes: • La subordinació, o hipotaxi. Es tracta d'una estructura oracional unida a una altra de la qual depèn mitjançant una conjunció subordinant. Ex: M’agrada que hagis vingut.

4

L’oració

La coordinació, o parataxi. És la coordinació d'elements o la subordinació d'un element a un altre sense l'ajut de nexes gramaticals, o gràcies a l'entonació. Ex: Vine ara i veuràs què farem / juxtaposició). No vinguis: serem fora (també

3.1. Classes d'oracions simples Segons el nucli del SV, les oracions simples es poden classificar en: a) oracions de predicat nominal (atributives). El seu nucli són els verbs copulatius ser, estar, i els pseudocopulatius, com semblar, tornar-se, posar-se... El complement del verb pot ser un nom, un adjectiu, i altres formes com demostratius, possessius, etc. Ex.: L 'Arnau és metge La Laura està malalta La noia del pis de dalt és aquella d’Arenys així • Les categories gramaticals que tenen flexió i que fan la funció d'atribut concorden amb el subjecte de l'oració perquè el verb només fa d'enllaç; és a dir, el verb és buit de significat. • En català, els verbs ser o ésser i estar no sempre són intercanviables en tots els contextos. Són de difícil delimitació tècnica, però el fet d'usar-ne l'un o l'altre aporta, a l’expressió, matisos diferents. b) oracions de predicat verbal (predicatives). Segons el verb poden ser: intransitives: els complements del verb no hi són necessaris. També se'n diuen verbs de predicació completa. He arribat massa aviat a l'institut. amb verbs d'estat: porten complement predicatiu. La Marta viu tranquil·la / Hem trobat la Núria cansada transitives: necessiten un complement per arrodonir el seu significat. En Joan porta una corbata nova. reflexives: l'acció del verb sol recaure sobre el mateix subjecte. La Dolors es renta. recíproques: l'acció d'un subjecte recau damunt l'altre subjecte. La Teresa i en Pere s’escriuen cartes. impersonals (o de predicació incompleta): Trona./ Hi ha irregularitats./ Diuen que s’apuja el petroli.

Segons les relacions temàtiques, les oracions transitives es poden classificar en actives i en passives, més pròpies de la llengua escrita. A més, la veu passiva és un bon procediment per a descobrir el CD. La seva estructura és la següent: El gerent Subj. Els dotze venedors Subj. Pacient va acomiadar V van ser acomiadats V els dotze venedors CD pel gerent CAgent

5

L’oració

Des d'un punt de vista semàntic, les oracions simples es poden classificar segons les modalitats oracionals: enunciatives: Avui plou molt de possibilitat: Pot ser que vingui demà. dubitatives: Potser encara no ho saben exhortatives: Fes-ho ben fet optatives: Tant de bo que arribin aviat afirmatives: Sí que ho són negatives: No plou gens interrogatives: Qui vindrà avui? (Totals o parcials) exclamatives: Quin dia més clar!

4. Els complements
Fixa't en la definició de complement. El complement (C) aporta una informació suplementària a l’expressada pel verb, la frase, el nom o l'adjectiu. Pot ser de diverses classes: del nom, de l'adjectiu, directe, indirecte, atributiu o atribuït, predicatiu, preposicional i circumstancial. Ο Llegeix les definicions següents i escriu al costat el nom que hi correspongui: És el complement exigit per certs verbs que l’introdueixen amb una preposició: a, de, en, amb. En poden fer un SPrep., el qual admet totes aquestes preposicions; una or. sub. d'infinitiu, que no admet les preposicions en i amb. També ens podem trobar amb una estructura del tipus que + or. sub., que no admet cap preposició, o bé una prep + or. sub. de relatiu, que les admet totes quatre. Pot ser substituït per un pronom. Exemple: Parlen del viatge a Grècia. Mot o grup de mots que completen un nom i en depenen; en poden fer un adjectiu, un SAdj, un nom, un SN, una or. sub de relatiu, un SPrep, una or. sub. d'infinitiu.... De vegades pot ser substituït per un pronom. Exemple: És molt bona persona. Completa el verb i, alhora, el Subjecte o el CD. Només s'ajunta a verbs com mantenir-se, restar, posar-se, tornar-se, trobar, caminar, conservar-se... Aquest complement concorda en gènere i en nombre amb el Subj o el CD. Poden ser-ho els adj, el SAdj i el participi. Pot ser substituït per un pronom. Exemple: L’Anna es torna vermella. Complement de la frase i de vegades del verb, que precisa les circumstàncies de l'acció (temps, lloc, causa, manera, condició...). En poden fer un adverbi, un SPrep, SN, pronom precedit de preposició... De vegades pot ser substituït per un pronom. Exemple: Es passeja amb ella.

6

L’oració

Mot o grup de mots que complementen un adjectiu (del qual depenen) que, al seu torn, completa un nom. En poden fer un adverbi, un SPrep, nom... De vegades pot ser substituït per un pronom. Exemple: Un jersei massa gran. Complementa el verb. Indica l’ésser o la cosa a favor de qui o en detriment de qui (o de què) és dut a terme. Es construeix amb la preposició a i de vegades amb la preposició per a (en aquest cas sol rebre el nom de complement de destinació). Es pot substituir per un pronom. Exemple: Va enviar un missatge a la secretària. Atorga una qualitat, un atribut al subjecte, amb el qual sol concordar en gènere i nombre, mitjançant els verbs copulatius (ser, estar, sembla...)). Es pot substituir per un pronom. Exemple: Elles semblen molt amables. Complementa el verb. Representa l'ésser o la cosa en què recau directament l'acció expressada pel verb. El verb seguit d'aquest complement és anomenat transitiu. Certs verbs transitius l’exigeixen per construir la frase; d'altres, l'accepten, però en poden prescindir. Els verbs que el refusen s'anomenen intransitius. Es construeix sense preposició, i en la transformació a passiva de la frase hi farà la funció de subjecte. Es pot substituir per un pronom. Exemple: La Maria ha vist I'Enric al cinema.

Identifica els complements que trobaràs a les oracions següents:
No es relaciona amb la seva família. Els meus pares esperen l'aprovat. No accepto la guerra Els excursionistes han arribat cansats. He llegit un parell de notícies aquest matí. L'Isidre és un pocavergonya. Conec un cine molt baratet. El vi s'ha tomat agre. El gos beu aigua de la galleda. Els gats empaiten els ratolins. M'hostatjava en una petita pensió. El gos empaita un conill. No accediré a les teves pretensions. Guardava una agulla de brillants a la caixa. Han donat les notes als pares. Vaig néixer el 6 d'abril de 1933 a Vilafranca. Intuïen una resposta desagradable Portes el vestit brut. No vull donar problemes a ningú. A l'hora de sortir deixa les claus sota l'estora. Compraré caramels per a la meva neboda. Guarda un parell de seients. El meu fill saluda els seus companys d'institut. M'he recordat de portar el disc dels Beatles. Fareu els exàmens ben polits? Véns de Barcelona amb tren. En aquell moment va produir-se una baralla. Penso en vosaltres. En Lluís es troba malalt. No sé escriure a poc a poc. Avui està molt tipa. Els amics de la Carina estan per sucar-hi pa.

7

L’oració

La Teresa va caure simpàtica al professorat. Van caure malament durant el partit de futbol. Regalareu els llibres als nous alumnes La pinya ha sortit molt bona. S’afanyaven a endreçar la seva habitació. Sempre es riu del mort i de qui el vetlla. El xofer sembla adormit. Sortia del cine molt alegre. No s’han pres el cafè amb llet. M’agrada menjar bé. La Teresa ha jugat brut. Posem anuncis a la premsa diària. Els pares han parlat del viatge de Nadal. Han arribat tard cada dia al matí. L’han col·locada torta. Estic tipa de veure cada dia les mateixes cares. Li has portat les mitges a ta mare? No ens parlem des del mes d’abril. L’astronauta s’ha acostumat a viure a la lluna. No es recordava de l’argument de la pel·lícula. Vols anar a comprar-me el diari? Aniré al zoològic amb qui menys t’ho imagines.

Han construït el pavelló en un temps rècord. No s'ha pres el cafè amb llet. Sembleu rucs! Cada tarda l’Imma passeja amb els seus avis. Vaig comprar una bufanda per a l’àvia. La minyona va obrir la porta. En Marc caminava descalç pel carrer. Quan marxis, tanca la porta amb clau. Li ha sortit la sopa salada. Des d’ahir hem tancat les portes de la botiga. Han sentit el soroll dels cotxes. Us obligaran a vendre-ho. Ho han fet per a la seva mare. Heu estès el paraigua al celobert. M’has vist aquest matí? Has omplert massa el pot. Encara no ha portat el treball. Va mostrar poc interès. Telefona a la Maria, sisplau. No s’entén amb l’editor, per això plega. L’alcalde ha comunicat a tots els regidors i regidores que vol dimitir.

Els guàrdies de l'uniforme marró persegueixen un delinqüent. Els transeünts respecten els passos de vianants. Us donaran les gràcies després de rebre-us a la seva nova casa. Han criticat durament la resolució de la Generalitat Compraran caramels de maduixa per als alumnes de 2n de batxillerat.. Els nois i les noies de l'institut han decidit regar les plantes cada matí.

5. La substitució pronominal. Els pronoms febles
Els pronoms febles són monosíl·labs àtons que substitueixen elements d'una oració que ens són coneguts pel context, ja sigui perquè han estat esmentats anteriorment, ja sigui perquè l'entorn els fa evidents. Per exemple: Quan vegis en Robert, digues a en Robert que sóc aquí Quan vegis en Robert, digues-li que sóc aquí.

De vegades, però, el context no és gaire explícit i cal usar, aleshores, un sintagma explicatiu o bé iniciar l'oració amb un antecedent que precisi el valor del pronom. Per exemple: Fou impossible de veure-la, la pel·lícula.

8

L’oració

Aquest sintagma explicatiu, que tant pot anar abans o després del pronom, va sempre marcat per una coma; en el llenguatge oral es reflecteix amb dues pauses i es pronuncia en un registre més baix. En el cas del sintagma explicatiu del pronom en sempre ha d'anar introduït per la preposició de: En duia una dotzena, de llibres. Recorda: un pronom sempre substitueix algun element. Són incorrectes, per tant, construccions com aquestes: * N’hi ha cinc noies a la classe de música. * No n’hi ha ningú al passadís.

En l'esquema següent tens les funcions que pot fer cada pronom feble:
FUNCIONS CRV CC + + + +

PRONOMS EM / ENS ET / US ES EL / LA / LES ELS LI EN HO HI

CD + + + + + + + -

CI + + + + + +

CPRED + +

ATRI. + + + + -

Ara estudiarem cada un dels complements del verb amb els pronoms amb què poden substituir-se segons els casos. El Complement directe El complement directe es pot diferenciar en quatre tipus: 1. El CD reflexiu Quan l'antecedent d'un pronom feble és el subjecte de l'oració, diem que el pronom és reflexiu. Les formes de pronom són les següents: Em ens Et us L’actriu no sap maquillar-se Es es Subj. CD 2. El CD determinat Parlem de CD determinat quan es tracta d'un SN determinat per un article determinatiu o un demostratiu. En aquests casos usem els pronoms febles següents: El la . Els les

9

L’oració

En Pere compra les patates: En Pere les compra La botiguera embolica els paquets: La botiguera els embolica. 3. El CD no determinat També rep els noms de quantificat o indefinit. Quan el CD és un SN que no és determinat ni per l'article ni per cap demostratiu, direm que és un CD no determinat. En aquests casos podem substituir el nucli pel pronom en; el complement del nucli (adjectius, quantitatius, indefinits) no són representats pel pronom i, per tant, cal explicitar-los darrere del verb. A més a més, els adjectius cal introduir-los amb la preposició de: Va comprar quatre gerres: En va comprar quatre. Cremàvem fulles verdes: En cremàvem de verdes. En tinc de blaus i de vermells. 4. El CD neutre Es considera que un CD és neutre quan es tracta d'una oració subordinada o quan ens trobem amb els pronoms neutres això i allò que fan aquesta funció. No cal que m'expliquis què has fet: No cal que m'ho expliquis. No cal que m'expliquis això / allò: No cal que m'ho expliquis. El complement indirecte Distingim dos tipus de complement indirecte: 1. El CI reflexiu Les formes pronominals del CI reflexiu són les mateixes que hem vist en estudiar el CD reflexiu: Em ens Et us Nosaltres hem trencat les cames a nosaltres. Es es Nosaltres ens hem trencat les cames. 2. El CI no reflexiu Els pronoms que substitueixen el Cl no reflexiu són els següents: Em ens Et us Li els

Alerta amb el pronom de CI els: en el llenguatge col·loquial sovint és reemplaçat per altres formes ("elzi/ "lozi"); cal evitar-ne l'ús. La Maria porta les notes a nosaltres / La Maria ens porta les notes. L'Eduard compra flors per a la Maria / L'Eduard li compra flors. L'Esteve regala un poema a les seves amigues / L'Esteve els regala un poema. Els pares han comprat torrons per a vosaltres / Els pares us han comprat torrons.

10

L’oració

El Complement de Règim Verbal (CRV) i el Complement Circumstancial (CC) Hi ha alguns verbs que regeixen un complement preposicional o un complement circumstancial. Si el complement té un antecedent cal substituir-lo per un pronom feble; no podem elidir el pronom. Les següents expressions són incorrectes perquè s'ha elidit el complement d'un verb de predicació incompleta: *Li diuen que es presenti a les eleccions, però no es presentarà. *Vaig anar a casa seva, i ara em penedeixo. *Havia de dur la destral, però m'he oblidat. *Li va dir a la Maria que aniria a casa seva, però al final no va anar. Els verbs presentar, penedir-se, oblidar-se, contribuir i anar exigeixen un complement; si el sintagma que fa de complement té un antecedent ha de ser substituït per un pronom: Li diuen que es presenti a les eleccions, però no s'hi presentarà. Vaig anar a casa seva, i ara me'n penedeixo. Havia de dur la destral, però me n'he oblidat. Li va dir a la Maria que aniria a casa seva, però al final no hi va anar.

Els pronoms que substitueixen aquests sintagmes preposicionals són els següents i el seu ús depèn de la preposició que encapçala el sintagma. Quan porta la preposició DE.........................en Quan porta qualsevol altra preposició.......... hi No aniré al cinema: No hi aniré Em penedeixo d'haver-hi anat: Me'n penedeixo

Ens podem trobar, però, amb alguna excepció: - No miris de gairell: No hi miris El complement atributiu La funció d'atribut sol fer-la un adjectiu o un sintagma equivalent. En diferenciarem tres tipus: adjectiu o equivalent ....................... HO adjectiu o equivalent quantificat....... HO EN sintagma nominal determinat............ EL ELS

LA LES El Complement Predicatiu

Quan un adjectiu fa alhora d'adverbi i d'adjectiu, diem que és un predicatiu i, en general, se substitueix pel pronom hi. La Meritxell passejava tranquil·la

11

L’oració

La Meritxell hi passejava. Amb el verb fer-se, però, el predicatiu se substitueix pel pronom en Quan acabi la carrera es farà dentista. Quan acabi la carrera se'n farà. El subjecte El pronom en també pot substituir el nucli d'un SN quantificat o indefinit en funció de subjecte d'un verb com arribar, sortir, quedar, etc.; són verbs que porten el subjecte darrere: Ara arribarà un avió. Ara n'arribarà un Només queden tres números. Només en queden tres, de números. El Complement del Nom En alguns casos, el pronom en també pot substituir un CN: Volen augmentar l'efecte de les torxes. Volen augmentar-ne l'efecte. La Combinació dels pronoms febles. Col·locació Una oració pot portar dos o tres dels seus elements representats cadascun per pronoms febles. En aquest cas, els diversos pronoms s'agrupen tots immediatament davant el verb o tots immediata- ment darrere del verb: Se li agenollà als peus. Vaig lliurar-la-hi. Van acostar-nos-hi. Ordre dels pronoms febles En cas de dubte sobre quin ha de ser el pronom que ha d'ocupar el primer lloc i quin l'últim, podem aplicar aquest ordre de preferència:
1 2 3 4 5 EL LA ELS LES HO 6 7

Se'ns la va endur. No li ho gosava dir. Porta-me-n'hi uns quants.

ES

ET US

EM ENS

LI ELS

EN

HI

12

L’oració

Formes dels pronoms febles

Recorda: En general, combinar dos o més pronoms febles no comporta cap problema si es té en compte que l’apòstrof sempre va com més a la dreta millor. Hi ha una sèrie de pronoms que, en combinar-se no es poden apostrofar mai (se us, la hi, els hi, les hi, li hi...). Cal tenir en compte, a més, que al darrere del verb els pronoms sempre han d’anar enllaçats entre ells i el verb (amb guió o amb apòstrof).

Les combinacions que solen ser més problemàtiques són aquelles que contenen el pronom li. Fixa't en l'esquema següent:
Començat en consonant i vocal l’hi l’hi la hi els hi les hi li’n li ho la hi els hi les hi li n’ li ho Acabat en consonant o diftong -l’hi -la-hi -los-hi -les-hi -li’n -li-ho Acabat en vocal -l’hi -la-hi ‘ls-hi -les-hi -li’n -li-ho

el la LI els les en LI ho

Els parlants del País Valencià no reemplacen el pronom li per la forma hi. Així doncs, fan les combinacions següents: li + el ..................... li + la ..................... li + els ..................... li + les ..................... li’l li la li’ls li les

Cal anar molt alerta de no confondre la forma li amb la combinació l’hi, així com també la forma els amb la combinació els hi. Li és un sol pronom i, per tant, substitueix un sol sintagma (CI): Vaig fer el paquet a la Neus Els és també un sol pronom: Vaig esmolar el ganivet als teus companys. Els vaig esmolar el ganivet Vaig fer-li el paquet

L'hi és la combinació de dos pronoms; substitueix dos sintagmes: Vaig fer el paquet a la Neus. Vaig fer-l'hi

13

L’oració

Els hi també és la combinació de dos pronoms: Van estripar els papers a en Carles Els hi vaig estripar.

El pronom LI mai no pot ser reemplaçat per la forma se, tot i que ambdós pronoms poden fer la funció de CI. Es diferencien perquè LI.......................................... fa de CI de 3 a p. no reflexiu. ES.......................................... fa de Cl de 3 a p. reflexiu

La combinació li'n no pot ser reemplaçada per n'hi, encara que això sigui freqüent en el llenguatge col·loquial.

Recorda: Quan combinem els pronoms de CD (el, la, els...) amb un participi, s’ha d’establir la concordança pertinent en gènere i en nombre. Per exemple: La Maria ha embolicat les mitges: la Maria les ha embolicades

EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES
Substitueix els complements subratllats pel pronom adient. Al costat torna a escriure la frase amb la combinació adequada: Van perdre les camises He portat el dinar al pare. Vaig conviure amb dues noies en un pis. He donat a vosaltres el carnet. Es diu Adrià. No sé què dir-te. Em va trencar el rellotge. Repartia els llençols als pensionistes. Els parlava de la revolució. Són les dues de la tarda. Li he agafat eines de la caixa. Van lligar el cavall a l'estable.

14

L’oració

Nosaltres hem vestit a nosaltres. Vaig desar l'escopeta a l'armari. He contribuït a millorar la situació. S'instal·la aixetes automàtiques. Ensenyava tot el que duia als visitants. La tinta es torna negra. En Pere és el metge del poble. Ara arribaran dues noies.

Fes el mateix, però ara combinant dos pronoms febles. Vaig veure l'Elena a la platja. Obligava els alumnes a treballar. Em llegiré tot el llibre. L'Antoni dedica el llibre als seus pares. Escalfeu la llet per a la malalta. Han caigut dues pedres a l'autopista. Treia les sabates de l'armari. S'avé amb els sogres. El padrí va dur el ram als nuvis. Va trobar el manuscrit per a l'historiador. He construït quatre cases per a aquell home. Ha deixat la carta per a ella damunt la taula. Pregunta a les teves companyes com els ha anat! La Maria és de Santa Coloma. He perdut la bossa al cine. Cal allunyar els bens del precipici. Deixaré un paraigua al pare. Enviava la correspondència als meus amics a Viladrau. Son fill embrutava el vestit a ella contínuament. Fes saber a l'Enric que et cases. Porta els plats a l'aigüera! Els reis portaran joguines als nens i a les nenes. Algun dia ensenyaré el truc de màgia a l'Anna. Ahir vaig veure l'Esteve a l'Ajuntament. 15

L’oració

Pren un còctel a la xampanyeria! Vaig lliurar la targeta a la recepcionista. Pren els peücs a la Carme! Van tenir els dos fills a l'hospital. Hem de recordar-nos de dur les graelles. No he vist mai la Dolors al curset de natació. Treu el cotxe de l'aparcament! Em va trencar els vidres. Demanava la credencial a tothom qui entrava. Donaré molts petons a la Teresina de part teva. Dóna els préssecs a l'Eulàlia! Ara combina tres pronoms febles: Desa'm la jaqueta a l'armari. Va dur la bicicleta per a mi aquí. No poden treure’m aquesta pena del cor. La Maria podria cosir-te el botó a la camisa. Se m'ha jugat la casa a les cartes. Posa'm diners a la guardiola. El gat se't va cruspir la crema que guardaves.

6. Les preposicions
Les preposicions són paraules o locucions que ens serveixen per a introduir un element sintàctic que se subordina a un altre element de la mateixa oració. Per exemple: Era l'hora de berenar. Posa'l sota el coixí. Les preposicions les classifiquem de la següent manera Preposicions febles: a, amb de, en, per Preposicions fortes: contra, entre, malgrat, segons, ultra, vers, envers, sota, mitjançant, durant... Preposicions compostes: per a, cap a, des de, fins a... Locucions prepositives: arran de, enfront de, entorn de, quant a, en lloc de, en comptes de, a favor de, a partir de, a causa de, llevat de, tret de, a fi de...

16

L’oració

Algunes de les preposicions fortes són adverbis que s'han habilitat com a preposicions, sovint afegint-los la partícula de. La preposició i el CD El CD sol anar darrere el verb sense cap preposició fins i tot quan es tracta de persones: Demà he de veure la Neus. Però en alguns casos, el CD pot anar introduït per la preposició a. Per exemple 1.- Quan el CD és un pronom personal fort Us miraven a vosaltres 2.- Quan el CD és algun d'aquests pronoms: tothom, tots (només si es refereix a persones), qui i el/la qual: Saludaven a tothom 3.- Quan el CD es pot confondre amb el subjecte: Al director, haurà d'anar a veure el teu fill. La preposició de davant l'adjectiu L'adjectiu ha d'anar introduït per la preposició de en aquests casos: 1.- Quan es refereix a un nom representat pel pronom en: Sempre en volia de més petits. 2.- Quan l'adjectiu és quantificat o indefinit i es refereix a un nom sobreentès: Tenia un camp sembrat i un altre de llaurat. La preposició en davant l'infinitiu Anteposem la preposició en davant l'infinitiu quan aquest té un valor temporal, mai en cap altra ocasió: En arribar als vint anys, entren en quinta. Es van alçar tots els alumnes en entrar la professora. Canvi i caiguda de les preposicions febles Hi ha un nombre considerable de verbs que regeixen una preposició feble determinada a l'hora d'introduir el complement. És a dir, sense aquest complement el significat de la frase resta incomplet. Aquests complements, recorda-ho, se'n diuen complements de règim verbal, complements preposicionals o complements preposicionals regits. Són aquells que t'atabalen una mica, oi? Fixa’t en el quadre següent:

17

L’oració

a) Regeixen la preposició a: acostumar-se a contribuir a. b) Regeixen la preposició de: assabentar-se de parlar de c) Regeixen la preposició en: exercitar-se en pensar en d) Regeixen la preposició amb: estar d'acord amb amenaçar amb.

S'han acostumat al fred Han de contribuir a les despeses

M'he assabentat de la teva malaltia. Parlava de la crisi econòmica.

S'exercitava en el maneig de les armes Ara mateix pensava en vosaltres.

No puc estar d'acord amb tu L'amenaçava amb l'expulsió.

Ara cal que t'hi fixis bé, perquè aquesta és la recepta per utilitzar correctament les preposicions en el cas que hi vagin. 1. 2. Quan el nucli del SP és un nom o un pronom utilitzem la preposició que regeix el verb. Quan el complement és un infinitiu o una oració subordinada introduïda per la conjunció que, caldrà canviar la preposició regida o suprimir-la tenint en compte l'esquema següent: - davant d'infinitiu: a / de - davant d'oració subordinada: la suprimim

Exemples: Contribueix a l’obra a desfer el malentès. Ø que s’analitzi el fet. de l’horari de canviar la tovallola. Ø que allò no era legal.

S'oblidaren

S'entossudeix en tot això. a guanyar sigui com sigui. Ø que no hi vol anar de cap manera. També hi ha un nombre considerable de preposicions compostes o de locucions que perden la forma àtona final quan es troben davant la conjunció que. Per exemple: L'esperarem fins a les deu. fins Ø que vingui.

No ho ha fet per por de rebre. per por Ø que no l'empresonin.

18

L’oració

Ús de com i com a
Introdueix Com Com a Una comparació Un SN explicatiu Significat Igual que, de la mateixa manera... En qualitat de, en quant és...

Exemples: a) La Roser, com el secretari de l'empresa, va haver d'anar a declarar. b) La Roser, com a secretària de l'empresa, va haver d'anar a declarar. Ús de per i per a En el llenguatge parlat d'una bona part del domini lingüístic no s’usa quasi mai la preposició composta per a, sinó que sempre se sol dir per. Però en el llenguatge escrit convé diferenciar l'ús d'ambdues preposicions. Fixa’t en els següents esquemes: a) Davant un SN utilitzarem:
Si expressa destinació PER A Era per al seu cunyat. Ho hem portat per a ell. Si té altres valors (lloc, temps, causa...) PER L’agafà pels cabells. Passejàvem pel carrer.

b) Davant d’un infinitiu, podem usar:
En tots els casos, la preposició simple per: Vaig anar a Puigcerdà per veure com estava. Estudia per conèixer millor les coses.

Quan expressem el servei o l’ús d’una cosa, és a dir, la seva destinació, i volem remarcar que no depèn d’una acció intencionada, aleshores es recomana usar la preposició per a: La politja serveix per a canviar el sentit d’una força. És un bon remei per a curar les angines.

Si l’infinitiu té valor causal, haurem d’usar obligatòriament la forma de l’infinitiu passat, i anirà introduït per la preposició per: Li van posar una multa per haver aparcat malament.

c) Davant la conjunció que, mai no podrem escriure les preposicions per o per a, sinó que:

19

L’oració

Per, per a + que → sempre esdevenen perquè: Ha vingut per veure el funcionament de la màquina. Ha vingut perquè li ensenyis com funciona la màquina. El telescopi serveix per a mirar els astres. El telescopi serveix perquè miris els astres.

Cal anar alerta, però, a no confondre la conjunció que amb el pronom què (pronom interrogatiu o relatiu) ja que el pronom sí que accepta davant ambdues preposicions: Per què no vas venir a la festa? Per a què serveix el telescopi? Fixa’t bé en el valor d’aquestes paraules:
CATEGORIA SIGNIFICAT

Perquè Per què

Conjunció causal / final Preposició + interrogatiu

Per aquesta causa, Amb aquesta finalitat Per quin motiu o causa Per a quina cosa Amb quin objecte

Per a què

Preposició + interrogatiu

Observa que el grup per a què s’usa per a preguntar la destinació o el servei d’una cosa; per això, molt sovint va davant dels verbs servir, usar-se o d’altres de valor impersonal o reflexiu i de significat semblant.

EXERCICIS DE PREPOSICIONS
1.- Omple els buits de les oracions següents amb a, en, de, amb, per o bé conjunt buit [Ø], segons calgui. Fes els canvis ortogràfics que siguin necessaris. 1.- ............. casa seva no hi havia ningú. 2.- S'ha adreçat a mi ............ paraules dures. 3.- Ha fet tota la feina ............ una setmana. 4.- Allunyat del seu país moria ............enyorament. 5.- No es podia acostumar .............. el tràfec de la ciutat. 6.- Havien de caminar ............ les palpentes. 7.- A poc a poc, guaria ............ les ferides. 8.- Procedirem immediatament ............. l'obertura de l'acte. 9.- Deien que la situació ideal consistia ............ restar a l'expectativa. 10.- M'han proposat ............. que vagi a la Xina.

20

L’oració

11.- Com a genet, no s’havia exercitat prou............ l'ús de les regnes. 12.- És prohibit ................ vendre licors als menors de setze anys. 13.- Pensa ............ tornar-li els diners. 14.- Tens tot el dret ........... saber-ho. 15.- Aquesta disposició consisteix ........... regular l'ús del material. 16.- Li han ofert............ anar al Brasil com a interí. 17.- Hem de netejar la casa abans ............ que vinguin. 18. -Des .......... que van arribar, no s’han mogut de l'hotel. 19.- No us entesteu ............ que la feina es faci: demà serà un altre dia. 20.- Ens refermem en la convicció............ que els incendis foren provocats. 21.- En determinats indrets no és permès........... vestir sense certa classe. 22.- Ens han assegurat ............ que mai no ens deixaran sense feina. 23.- Mai no es recorda ............ fer-li les herbes a l'avi. 24.- Si l'acostumes ............ que es faci ell el dinar no tindràs tanta feina. 25.- Després de tants d'anys, ara es troba ........... que el fan fora de la feina. 26.- Des .......... que ha endevinat la rifa no vol treballar gota. 27.- T'ho donaré ........... la condició ........... que ho conservis. 28.- Al parc he vist ........... la teva germana. 29 .............. entrar ell, es van espantar. 30.- M’estranya .......... que no hagin arribat encara. 2. Omple els buits de les oracions següents amb a, per, per a o bé conjunt buit [Ø] quan calgui. Fes els canvis ortogràfics pertinents: 1.- Han tramès el full d'empadronament............ correu. 2.- Avui trucaré.......... el Joan ........... telèfon. 3.- Aquests llapis no són .............. tu, sinó ............ el teu germà. 4.- La Roser ha fet el cafè ............. els convidats. 5.- Tot això ho fa ............. no haver d'escarrassar-se treballant. 6............. el maig, cada dia un raig. 7.- Han anat al palau ............ visitar el ministre. 8.Aquesta eina serveix .............. tallar ferro. 9.- El van condemnar ........... traïció. 10. - L'han despatxat ............ haver estat negligent en la feina. 11.- Aquells dos gossos es miraven l'un ...................... l'altre. 12.- Hem conegut ........................ els germans bessons. 13.- Ara fa de fuster .................... els matins. 14.- La llei protegeix ............... els usuaris amb una assegurança obligatòria. 15.................... juny, la falç al puny. 3. Omple els buits de les oracions següents amb una preposició quan calgui: Es nega ........... la discussió. ........... discutir el seu programa. ........... que discutim el seu projecte. ........... les represàlies. ........... ser maltractat. ........... que li facin la vida impossible. ........... el gos. ........... no relliscar. ........... que no ensopeguis.

Té por

Vés alerta

Hauries de venir abans ................... la collita. ................... segar el blat.

21

L’oració

................... que seguem. S’esforçava ..................... el seu treball. ..................... treballar cada dia més. ..................... que el seu treball fos perfecte.

No puc estar d’acord ....................... l’actitud que s’ha pres. ....................... prendre aquesta actitud. ....................... prenguem aquesta actitud. 4. Omple els buits amb una d'aquestes tres expressions: perquè, per què, per a què 1.- .................. serveix un filaberquí? 2.- .................. no has dut el cotxe? 3.- Obriré la finestra ................ pugui sortir l'ocell. 4.- Ho he pintat ...................... no es rovelli. 5.- Encara no entenc .................... es fa servir, aquesta eina. 6.- Em van preguntar ...................... no hi havies anat. 7.- ..................... no vols venir? 8.- Ho fa .................... vol aconseguir un gran èxit. 9.- No sé ............................ es compren l'ordinador, si ja no tenen la fàbrica. 10.- Va obrir la porta ........................... entressin la nevera 5. Omple els buits de les expressions següents amb com, com a segons convingui: 1.- Es va comportar.........................un home gran. 2.- M’hi hauré de presentar ................. alcalde. 3.- Ho va haver de fer...................... un atleta més. 4.- Ens ho van acceptar ...................... prova d'afecte. 5.- Ens ho van acceptar..................... una prova d'afecte. 6.- Es feia el desentès...................... aquell qui no sap res. 7.- Li han donat feina ........................ programadora. 8.- Va comparèixer ....................... president de l'equip. 6. Escriu la preposició davant el CD quan calgui: 1.- Ella no coneixia................ la nova directora. 2.- A la pel·lícula, no es veu com assassinen ................ la protagonista. 3.- ................ nosaltres, mai ningú no ens vol ajudar. 4.- No sé pas .................. qui vols denunciar. 5.- He anat a visitar ................. els avis. 6.- Van haver d'avisar .................... tots els veïns. 7. Inventa’t dues frases amb cada una de les locucions prepositives següents: quant a: llevat de:

22