VINT-I-VUIT HORES EN TRANSMISERIA

Despres de pensar- m'hi, opto per ressenyar en ordre logic el meu viatge de vint-i-vuit hores en transrni, nom amb que, com recordara ellector, es designat rvei d'autornnibus que utilitza la majoria de muremigrants per venir a Barcelona.

; Tant a Murcia como a Lorca, quan vaig voler saber .... dies, hores i punts de sortida dels autornnibus desigarnb aquell nom, vaig trobar-rne amb respostes va~.UI:~:;;::'. Es que el transmiseria no te concessi6 i l'organit- 6 es, per tant, semi-clandestina. El capita de la guar-

a civil de Lorca no deixa sortir els cotxes si no van . its. Els que exploten el negoci s6n generalment grups xofers que lloguen cotxes ales linies d'autornnibus

, · tre localitats de per alli, abonant 200 pessetes per tge Canada y tornada). Si be hom anuncia que els cotsurten tres dies cada setrnana, el cert es que quan hi nta personas decidides a traslladar-se a Barcelona, smiseria apareix per un cant6 0 altre.

L,Com s'ho fa, dones, el viatger? Hi ha corredors, ge; ent betuneros, camalics, cotxers, etc., que us inen del que cal i donen el vostre nom als de transeria: pel treball cobren una comissioneta de tres pes-

: Haven donat veus per Murcia i per Lorca, a fin de bar cotxe, una tarda, trobant-me a la darrera ciutat, vingue a trobar un d'aquests corredors, per avisarque si no volia perdre el darrer auto de la setmana, . s cap a Murcia a les sis del mati de I'endema amb

txe de servei ordinari; un cop alli, ja m'informarien

del que havia de fer. Endebades vaig al-Iegar: que, segons, m'havien dit, dos dies rrres tard en sortia un altre. El corredor, per no perdre la corn iss io. ern va jurar el contrari.

De Lorca a Murcia, vaig preguntar als passatgers del l'auto-correo corn rn'ho havia de fer per anar a Barcelo- '

,

na. El meu vel de seient, rries explicit que els altres, va

dir-me a cau d'orella, amb to de misteri i senyalant un cotxe aturat a poca di staric.ia: «Ve u aquell auto buit? Amb ell anirern a Barcelona. Per-o corn que tenen prohibit sortir plens, no hi podem pujar. Fa pocs dies que a l'empresa d'aquest cotxe Ii ha tocat el rebre. la en te un ~ precintat, i cal anar arn b compte.»

Hom diu que, gr'ac ies a pressions de les companyies de ferrocarrils, no es atorgada la corrcess.io per al servei del tr-arrsrn iser ia. (En canvi, a Barcelona he sentit dir que les derrurici es contra el tr-a.n srrri ser'i a s'havien perdut pel carnf de lefatura al Govern Civil.) Tarribe es diu que es cr-ear'a un tren directe Lorca-Barcelona que sortira dos cops per setrriaria: el bitllet coata ra 27 pessetes. En tr-arrsrrriser ia. Murcia-Barcelona (66 qu.ilorriet.res rrieriys que Lorca-Barcelona) em costa 30 pessetes. La gent, pera, diu que el tren cst.ar a hores i hores per fer el viatge, aturat a les vies mortes per deixar pas als altres trens, i que, per estalviar material, el passatge hi arrira atape'it.

En reSUITI, que, segons diuen, els obstacles als transrniserians no son per irnpedir I'errrigr ac io , sino resultat d'una cornpe tencta comercial.

Arribats a Mur-cia, un horne jruja al cotxe: «Els que vagin a Barcelona -digue-, que no baixin; els portarern al lloc de sortida.» L'auto pa ssa per uns quants carrers i es fica a un garatge de darrera el carrer de la Proclarriac iori, prop de la Rosaleda. Ens recomanaren no m our-e'ris. AI cap duria hora i rn itja, arriba el tra.nsrn iseria, buit de persones, pera pIe ja de farcells.

Despres d'una estona d'espera, es posa en rnarxa sense deixar-rne veure el final d'una baralla entre dos corredors de la qual jo tenia la culpa: havia preguntat a massa gerrt, i tots dos pretenien Ia corrriss io del rneu billet.

del trarisrni.seria

.. via badat, i ern tooa anar al banc de darrera de vent d'aguantar a cada revolt un munt de trastos arrierrac.ave n desplomar-se sobre meu. Tenia els . -errtre un cistell d'ous i un m alert tripode-lavabo, roi tronat, que una dona s'emportava a Barcelona: ,que no havia volgut desprendre's du n atuell tan os.

es del meu Hoc, vaig fer l'inventari del vehicle: dos per poder-se alternar al volant, tres quitxalles, tre noies joves, tretze dones i nou h orries. Corrrpt arit families n'hi havia dues de senceres. A rries ames, l'interior del cotxe i el sostre, viatjaven: 23 coloms, Is dindi, 1 gos, 1 pollastre que saltava de falda en

[:L~'.-L£A. dels passatgers i 16 canaris que un xofcr anava vent pel carni ados duros cada un. Corn que per l'equitge no es paga plus (rrierrtre hOITI no abusi, i a.ixo es 'c), al cotxe hi havia de tot: un Hit de ferro des-

untat, un r arrn de d ati ls , cabassos, canalons monssos farcits d' objectes inversemblants, etc.

La prirnera conversa general que s' establi, versa sobre el rnareig i maneres devi tar-Io. Totes les dones sabien un r'errrei irrfal-Ii ble. per-o al cap d'una hora de vi atge totes s'havien marejat i en aquest estat r'ornariguer'en les vint-i-vuit hores restants. Aixo sf, no deixaren de parlar. Al cap de tres hores, tothom sabia 1a vida de to-

.thorn.

E1 meu vei rn es irnmediat, per exerriple, havia passat de venedor riorriacla de sa.bo a inventor i fabricant d'un insecticida contra les mosques dels arbres fruiters. Fa , pagar a1s huertanos, 18 pessetes per arbre. Venia a Bar-

celona a proveir de primeres materies. Em sorrdeja soer bre les possibilitats de fer negoci amb el seu producte a

~;

:g: la comarca del Llobregat i quasi me n oferi 1a represen-

~H,~

in: taci6. ~f'

La ruta del transrniseria

Malgrat que el xofer rri'havia dit que ariavern a Valencia via Alacant (carnf rnes curt i bona carretera), l'auto, fugint d'exhibicions cornprornet.edor-es. segui el carnf d'Albacet fins que 'trerica per una carretera dInfim ordre, plena de roderes i de pols, que duia a .Iurni lla (sud de la Manxa), des d'on haviem d'anar a Yecla i a Valencia. El cas es no trobar civils que demanin documents.

Els dos xofers, l'inventor i jo ba.ixavern a fer carajillos per les ventas cervantines que trobavern. Aquest dispendi ens sit.ua con a la high life de l' expedici6, per'o em costa trobar el meu Hoc ocupat per una criatura adormida.

-Es que, sabe usted -s' excusa Ia mare-, rni pobrica nina duerme, y como estd acostumbrada que ni una relna ...

Mentre jo acollia l'excusa amb un sornriure completament forcat i em buscava un nou seient, les altres mares protestaren: les seves criatures dorrrrieri a la falda i estaven tan ben acostumades COIn la que mes... Vaig ocupar un seient que tenia per respatller una corretja, i encara trencada: al meu davant, genolls contra genolls, una dona de les que donava rries consells contra el mareig, anava descolorint-se i desencaixant-se de cara duria rnariera alarmant, sobretot per rni.

Ella i quatre passatgers rries. quasi a l'unison, xarr'upaven, a morro, sengles ampolles d'aigua amb llimona i despres es passaven delicadament la rnariega pels llavis. Mes que el paisatge, havia d'observar la cara d'aquella dona, que prometia un fatal dcserillac. Aquesta ternenca ern tenia tan obsessionat, que el desitjava per sortir dariguriies. AI cap de tres hores de patir, el perill s'havia esvart. No em puc queixar ni de I' oportunitat de Ia rrieva verna, ni de la capacitat de la finestreta del cotxe.

Arrrbarem a la Venta de los Puertos , a trenta qu ilometres de la poblaci6 rnes propera (sempre par'avem en llocs aixi: als nuclis urbans, nornes per fer benzina). Els de la high life ens errtaularern, rnentre la majoria de viat- 'f gers rnenjaven del que duien sense baixar del cotxe i al-

empaitaven el pollastre, que davant la immensa uria. havia sentit desigs de llibertat.

es .a l' oli pudent d'uns ous ferrats que em va l' obes meso ne 1'·0 , errtra en escena un company ici6, un tal Cafiizares, dit El Feo. Aquest persotge estava en una taula del costat, tot fumant, i ve ie

, jo deixava tot l' oli al plat. Agafant un enorme tros de i vigilant que el rnesonero , que era a dar menjar als , no errtres de sobte, em va dir amb veu persuasi«No 10 qu ieres, (:verdad?» Sense esperar resposta, sa el pa pel plat, que qued.a rnes net que un rnir all , i ri'ana a rnenjar a Ia carretera. Aquella tarda, el Cafiiestava de sort. Ni l'inventor de l'insecticida ni jo

erern donar una segona mossegada a unes botifaamb seba, arros i altres coses rries estranyes. El Feo, t un tal despiliarro , erigr'apa botifarres.' llesques de

nous, bocins de forrnatge i una forquilla, i ho feu . er dintre una bossa de roba.

En reprendre la marxa, El Feo i jo ens irrstal-Iarern a t del sostre, en rrrig d'un embalum de farcells. Ern deprendre per rrrurc ia, per-que ern va dir:

"-eHas estado nunca en Barcelona?

, Davant el meu irnprecfs rnovirnerit d'espatlles, prosI, protector:

, ,-,' -No te ap ures, yo te acornpanare. Si llegarnos de dial smos a la Exposicion; si de noche, a casa Juanita El Do-

, donde se canta el rnejor [larnenco de Barcelona.

I despres:

-eNo has aida hablar del barrio chino? Daremos una a par el. Mira que cedula llevo yo para aridar por alli.

Acompanyant aquestes paraules, "es tr-ague de la butun ganivet de rnolles dun tam any irnprossiorrant. uest Cariizar es volia posar de valent. Satisfet de la admiraci6, que no l'hi vaig regatejar, vo lgue forcar-

., cara meso Un moment que par arern prop de JurniI-J"".;;>.;;>a un carro de vererna, carregat dun r arrn negre i ,', COHlPOSt exclusivarnent de pinyol, pell i pols, i del

el carreter ens dona abundosos grapats. El Feo cornIa diversi6 dirisu ltar algun passant, amb la de tirar im de r'arm a la cara d'un labrador mudat.

-i Que te apuestas que le doy a este que viene?

Foren irnrtils les advertencies. L'home r'ebe el rarm i un insult d' aquells que juridicament poden donar Hoc a procediment d'ofici. Sort que, per rnes que la va bus car, no va trobar cap pedra en aquells pelats tocoms de la_~

'!,

Manxa. Cal afegir que bastans passatgers, i adhuc els xo- ;~

~~~~ ~~::~~!;~:o;y~::/nsultant i avalotant la pocai~

Ji -[I

i~

:~j 11

"

:!

-Ii

;1

Mutacions d'h.urnor

Sense que sen puguin esbrinar les causes exactes, els passatgers del tr'artsrn iser'ia alternaven els periodes de xerrameca i xerinola general, amb els de postraci6 rnes aclaparada. En general, pero , es pot dir que els viatgers, segons l'estat d'anirn, podien classificar-se en dos grups. Els que ja havien estat a Barcelona, eren optimistes; els que hi venien per primera vegada, no podien dissim ular llur inquietud.

Quan el Canizares i jo abandoriarem el sostre del cotxe -es feia fosc i l'aire es refredava-, trobarern que I' ensopiment regriava dins el transrniser ia. L' espai dels nostres seients s'havia reclurt. gairebe desaparegut. F6- rem acollits amb una certa hostilitat; no s'averria nirigu a perdre el mig pam de banc guanyat a costa de tots els trues irnagiriables. Les criatures, rebeques i rrral criades, eren un gran instrun1ent de conquistar terreny.

Dintre el trarisrniseria. I'arnbi ent es convertia en insuportable per moments. Les criatures ploraven, les dones seguien marejades, els homes encenien caliquenyos horribles tot renegant, l'inventor no parava de dir imbecil-Iitats: els enginyers eren uns ases perque no feien cas del seu invent, la Republica ha complicat les coses perque ara hi baura, per exemple, dos ministres de la Governaci6, un a Madrid i un altre a Barcelona, etc.

Els xofers, per distreure's baixaven a beure carajillos a cada avinentesa que se'n presentava.

J a em feia carr'ec que aquella olla de grills duraria tot el cami, quan s'opera un canvi. Un xicot que fins ales-

nomes s'havia distingit insultant els vianarits, coa cantar: al cap de poca estona, tothom corejava va el cornpas jaleando. Una veu feia: «Podras tenovios mas guapos que yo; 10 que es rnds [lamencos,

i i totes les altres veus corejaven le, le, le, le, le (rnes pressa) le, le.

be: «Fdbrica de tabacos, lere, lere; [dbrica de tabalere, lere; y era un chiquillo, lere, lere ... »

othom va engegar~ la seva; jo, cal dir- ho I vaig fer un ridfcul. Vaig callar, a despit de les amables invitade tothom i dels cops a l'esquena del Caiiizares.

olestat per aquesta cornrninacio, vaig estar a punt unciar-lo; uns moments que, amb gran estranyede tothom, no havia corejat el cante, els havia est, emparat per la fosca, a beures dos ous del cistell dona marejada i a xarrupar d'una garrafa aliena.

despres de Deu

A Alcudia Tres Pins, un xafec que ens arreplega des-

d'una panna, ens corisurnf dues hores de les cinc retard arnb que haviern d'arr ibar a Barcelona. Menesperavem que pares la pluja, sorgi un incident. Dues cornar'es corriencaren a murmurar de dues •.. es que seien darrera mateix del xofer i a Ies quals dis-

. amb atencions. Una de les dones .assegur-a tenir otius per escandalitzar-se i que aquelles mosses eren de la via. Encara que l'afirmaci6 fou feta sotto , l'arribaren a saber les interessades i s'arrna un baen el qual no escassejaren els insults rnes claraproferits.

Una de les mosses ana a buscar els xofers, que preel carajillo de rigor. Un d' ells vingue com un bolid. ',ro ....... o ..... ja d'esquena al volant i, en rnig del silenci rnes tUGS, engega un eriergic discurs.

ornenca dient que ell era, particularrnent, una pinpero dalt del cotxe era tota una altra cosa. El cotxe mereix respecte i dintre d' ell no es pot produir "en perjudici de la seva fama. Es un recinte sagrat i

ell era l'encarregat de fer-lo respectar. No sabia quin sant el deturava per desembarcar la comare i els seus bartulos . No seria la primera vegada -acaba-.que prenia aquesta mesura, en els catorze mesos de servei -a ra6 d'almenys dos viatges per setmana- que portava.

Segons vaig poder comprovar parlant amb els viatgers, el xofer es l'amo absolut dintre el transrniseria, l'amo despres de Deu, talment com el capita d'un vai- < xell. I de debo que de vegades ha aplicat sancions com ':JI la que prornete. Fins sospito que deu estar autoritzat per .~ celebrar matrimonis 0 batejar criatures nascudes durant :11

el viatge. ;j

Liquidat l'incident i asserenat el temps, sortirem per! no aturar-nos ja fins a Valencia, on haviem d' arribar a ~ primeres hores de la matinada.!

Pero aquesta segona part del viatge, amb I'important t episodi de I' entrada dels passatgers del transrniseria a Barcelona, cal deixar-la per a un article vinent.

Vint-i-vuit hores en transmiseria

Carles Sentis - Mirador, 10 de novembre de 1932

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful