You are on page 1of 2

6 | Maig del 2007 PUBLICITAT EL PUNT

MÉS BENESTAR PER A SILLA


Empar Hostalet. Candidata 4
El benestar social és un concepte que Crearem un Menjador Escolar per al
afecta tots els ciutadans i no només el col·legi del Parc Sant Roc, ara que ja hi
col·lectiu de població necessitada o mar- ha prou demanda per a posar-lo en mar-
JO SÓC ginada. Ben entés, el benestar social té a xa (quaranta-sis hi assisteixen a altres
ROMANESA vore amb l’urbanisme (per exemple, l’eli- menjadors desplaçats en minibús i cinc
minació de les barreres arquitectòni- estan en llista d’espera).
ques), la participació ciutadana (el be-
Micaela Georgeta, nestar social és cosa de tots) i en general El Microbús Social tindrà a més de la
candidata impossible amb tots aquells aspectes de la política funció actual, que és desplaçar gent a
municipal que tenen una influència nota- l’ambulatori, una nova funció, que serà
Pitarch m’havia proposat formar part de la ble en la satisfacció dels ciutadans i ciu- desplaçar gent al tanatori perquè tots els
llista electoral del Bloc i jo havia acceptat tadanes. Per estes raons el Bloc crearà el veïns puguen acomiadar-se dels que han
complaguda, però finalment no aniré a la Consell del Benestar Social, on participa- faltat.
llista per problemes d’inscripció en el cens. ran tècnics de l’ajuntament, polítics i re-
I havia decidit d’anar perquè crec que el
presentants d’associacions, amb la finali- Continuarem amb els serveis “Ajuda do-
que hem de fer els immigrants és participar
plenament en la vida social i política del tat de decidir al voltant de les ajudes hu- miciliària” i amb el programa “Major a
país on, per les circumstàncies que siga, manitàries i de caire social en les quals casa”, que comprendrà un seguit de ser-
anem a viure i a treballar. Jo sóc de Pitesti, participe l’Ajuntament. Este Consell, a Empar Hostalet
vicis: menjar en el domicili, bugaderia
prop de Bucarest, i me n’he vingut a Silla, més, hauria de tindre capacitat per a d’a- domiciliària (neteja de roba del llit i
on he trobat feina en una bona empresa i doptar mesures importants i urgents, cià), els costums i les lleis que també l’o- bany), neteja de la llar un dia per setma-
m’hi guanye la vida treballant molt, cosa de
evitant al màxim la burocràcia. bliguen. na.
la qual estic molt contenta.

Els temps que vivim són complicats, ara Un dels objectius primordials serà treba- L’Escola Matinera és el servei que acull Posarem en marxa un Pla de Foment de
per als romanesos i altres ciutadans de llar per la convivència social prevenint els els menuts des de les 07:30 del matí a la Corresponsabilitat, perquè la clau de la
l’Est, els africans, sud-americans i alguns conflictes. Per a complir amb aquesta l’escola, abans que arriben la resta de xi- igualtat entre home i dona és compartir
països asiàtics. Però no ens oblidem que tasca crearem el Mediador Intercultural, quets i de mestres. Ara funciona als totes les tasques diàries d’una casa.
també en altres moments els valencians
que tindrà com a finalitat gestionar la di- col·legis Reis Catòlics i el Patí. Però el
heu hagut d’emigrar, cap a Amèrica, França
i Alemanya. Quan hi ha situacions difícils versitat cultural i que servirà d’enllaç, que volem és que totes les escoles en Finalment, donarem ajudes per a guarde-
en un país, la gent ha d’emigrar per a poder com a part neutral, entre les persones disposen. Tanmateix promourem el ser- ries, per a les famílies que tinguen xi-
viure. La qüestió és com es fa l’emigració. immigrants i la societat acollidora. És vei Berenar a l’escola, on els xiquets po- quets en edats de zero a tres anys, com a
precís que l’immigrant conega la societat dran estar atesos per monitors fins les mesura de foment de la conciliació labo-
Comprenc que hi ha qui pensa que tots els que l’acull, l’idioma que parlem (valen- 19:00 h. ral i familiar, sobretot de la dona.
immigrants són problemàtics, perquè som
elements estranys a la societat (no parlem
valencià, no acabem d’entendre com sou
els valencians). Però estem ací, treballant, i
el que cal és integrar-nos i per això és ne-
cessari que establim bons contactes perso-
nals i contractes, perquè tots els immi-
AÇÒ NO HI HA QUI HO AGUANTE
grants hauríem d’estar donats d’alta en la Joaquim Pérez Sanlorenzo. Candidat 6è
seguretat social i cotitzar i ningun empre-
sari hauria de tindre gent il·legal. Buna ziua,
que vol dir bon dia; buna seara, que vol dir La baixa rendibilitat del camp i els abu- Com la situació ja no hi ha qui l’aguante,
bona vesprada; noapte buna, bona nit.
sos per part de les empreses comercials des del Bloc voldríem dir tres coses: la
ens han posat als productors en una si- primera, que el camp necessita recolza-
tuació de desastre total, ja que ens han ment tècnic, modernització d’estructures,
obligat a protagonitzar moltes protestes investigació; la segona, que necessitem
davant de Madrid i de la Generalitat, en- que se’ns asseguren uns preus mínims
cara que no ens han fet ni cas. de referència, i que s’acabe la incertesa
actual, que no sabem si cobrarem ni
Ací van tres preguntes. Què volem els quant pels nostres productes; la tercera,
llauradors?: uns preus dignes en el camp que si no es fa res, el camp acabarà
i que s’acaben els abusos de les grans abandonat, com ja està passant, i tots ho
superfícies. Però, qui ha de posar remei lamentarem quan serà massa tard.
a la situació actual?: els governs autonò-
mic, espanyol i europeu! La tercera pre- Com mentre quede un llaurador en peu el
gunta és de caixó: i per què no fan res? I Bloc estarà al seu costat, crec que, mal-
la resposta és: perquè els polítics no són grat tot, encara ens queda l’esperança.
llauradors! Si en lloc de guanyar-se uns Per això jo tinc posada la confiança en el
bons sous hagueren de viure de la venda Bloc.
Micaela Georgeta de la taronja, ja veuríem! Joaquim Pérez
831809/841764T
EL PUNT PUBLICITAT Maig del 2007 |7

NO A QUALSEVOL URBANISME
Josep Lluís Melero. Candidat 2
El Bloc té molt a vore en l’actual disseny col·legi de les monges per a la seua inte-
de Silla, perquè sempre hem estat al peu gració en els edificis municipals.
del canó. Per exemple, l’any 1995, la La reordenació dels espais centrals
UPV, que ara és el Bloc, va fer una exito- municipals, traslladant la caserna de la DE QUI SÓN ELS
sa campanya: “No volem la Pista per les Policia Municipal a l’avinguda d’Alacant
Eres”. Gràcies a allò, la pista es desvià (Vamasa).
DINERS
per la part de l’oest del terme, quan el L’execució de totes les fases del projecte MUNICIPALS?
govern central i la Generalitat volien fer- d’evacuació de pluvials.
la per les eres. Us imagineu la pista pas- L’actuació urbanística a l’entorn del futur
sant entre el poble i l’Albufera? Això és el Parc de les Eres i tot al llarg de l’avin-
Teresa Antón.
que volien fer, i nosaltres ho evitàrem. I guda d’Alacant, fomentant una urbanit- Candidata 5
aquest és un exemple de la manera com zació de baixa densitat respectuosa amb
Evidentment, els diners municipals són di-
entenem que s’ha d’actuar, perquè pen- el medi i que hauria de tancar per l’est ners públics i per tant s’han de controlar de-
sem que l’urbanisme és una de les activi- l’expansió del poble. mocràticament i no segons el capritx dels
tats bàsiques de la política, entesa com la La recuperació del sòl que ara ocupa la polítics. És a dir, que no poden dependre
capacitat de la ciutadania per a organitzar Josep Lluís Melero
terminal de contenidors de Renfe per tal dels interessos polítics d’un regidor ni de la
l’espai on desenvolupa la seua vida quo- de convertir-lo en sòl urbà. pressió que puguen fer unes associacions
tidiana, i per això cal posicionar-se amb Propostes concretes d’actuació L’enjardinament dels espais públics més que altres. Per això, en les institucions
decisió i valentia sempre en defensa del La peatonalització i l’enjardinament de disponibles en tot el nucli urbà i la reinte- el control de les despeses ha de ser discipli-
bé comú. Però com s’ha de dissenyar el la plaça del Poble, juntament amb el so- gració del cinema King al servei de Silla i nat i eficaç, començant per fixar-se uns ob-
poble del futur? lar del bar Coa i els jardins immediats de l’eliminació de barreres arquitectòniques. jectius i vigilant que es complisquen.
la plaça de les monges i de l’interior del La creació d’aparcaments (tots els pos-
El disseny del poble de cara al futur no Un bon objectiu és, sense cap dubte, treba-
cinema King, així com la recuperació del sibles) tot al llarg de la ciutat.
llar per la qualitat de vida del ciutadà, i això
es pot deixar en mans dels interessos
implica no sols que cada dia hi haurà més
dels promotors i constructors, sinó que
coses públiques a l’abast del ciutadà i de mi-
la ciutadania, amb la seua participació
llor qualitat, sinó que a través de les asso-
activa, ha de ser protagonista d’eixe dis- ciacions, a través de les quals els ciutadans
seny. Això ho tenim tan clar, que amb els s’organitzen, també hi haurà millors i més
vots del Bloc no s’aprovarà cap nou Pla eficaces prestacions (o siga, millors falles,
General d’Ordenació Urbana si no hi ha millors clubs esportius, millors instal·lacions
consens popular. Per això volem restituir a la Llar dels Jubilats, a la Casa d’Andalu-
la idea del Bloc de crear un Consell d’Ac- sia...).
tuació Urbanística (CAU) on la participa-
ció ciutadana assegure que les visions i L’Ajuntament ha d’ajudar les institucions i
inquietuds de tots, i no només d’aquells associacions a dur endavant els seus pro-
jectes, però no ha de pagar tots els seus
que tinguen el poder econòmic i/o polític,
projectes, perquè ajudar no vol dir córrer
influïsquen directament en el futur de Si-
amb totes les despeses, sinó col·laborar fins
lla. Fomentarem les Agrupacions d’Inte-
on es puga, que és molt diferent. La qüestió
rés Urbanístic i l’autoconstrucció on siga és com distribuir les partides pressupostà-
possible, exigint criteris de sostenibilitat ries destinades a associacions, i jo crec que
ambiental i paisatgística. una bona manera seria fent-ho públicament,
solidàriament i participativament, a través
d’un consell d’associacions (CAS). Conei-
EL FAROLILLO ROJO xent-se mútuament unes i altres, contras-
tant públicament la gestió de cadascuna,
Albert Forner. Suplent tercer etc., podrien prendre’s decisions justes.

Fa 10 anys, un home molt entranyable per a llançant alguna idea (o parida)... Propose una
mi, el tio Martínez (Vicent Martínez Mengual), “penya” perquè sona més informal i familiar;
acceptà d’anar a la llista del Bloc que en- “tertúlia” és de poca gent i “associació” és
capçalava Pitarch, però a condició que el po- massa formal. La proposta està llançada i in-
saren l’últim, com el “farolillo rojo” dels dar- vite a qui vullga participar a assistir a la pri-
rers vagons dels combois. Les raons per les mera reunió, el dissabte 26 de maig, vespra
quals acceptà el tio Martínez són les mateixes de les eleccions i jornada de reflexió, a les 4
que les meues: ho fem per tractar-se de Pi- de la vesprada, a la Lírica!
tarch, perquè és un bon amic i perquè ens
inspira confiança.
Una altra cosa que vull dir la dedique als pro-
pers polítics municipals i es refereix a la ne-
De tota manera, ja que he acceptat d’anar cessitat de millorar la dotació de la partida
m’agradaria fer alguna proposta, o almenys pressupostària destinada a la cultura en gene-
suggerir-la: en primer lloc m’agradaria orga- ral i en concret al teatre i a l’Escola Municipal
nitzar una penya de gent que un dissabte al de Teatre. Però d’això, que ja he parlat amb
mes ens reunírem a passar mitja vesprada Pitarch, continuaré insistint després de les
prenent café, comentant-nos les coses, Albert Forner eleccions. Teresa Antón