You are on page 1of 17
La restauracio del Castell de Burriac 1993 - Investigaci6 1994 - Restauracio El Colleecionable de la Fundacidé Burriac NUMERO 4 La restauracié del Castell de Burriac SUNY DEL 1994 Sumari Liaportacié d'«Autopistas C-E.S.A.» al renaixement de Burriac Autopisus ESA. Les excavacions del Castell de Burriac patrocinades per «Autopistas» Mara Prevost, arquedloga La restauracié del castell de Burriac Joan Albert Adell i Gisbert, aquitcte Informe: Les obres de restauracié i consolidacié al Castell de Burriae Joan-Antoni Rodén i Bela, arguitecteenic Quina opinié els mereix Ia restauracié de Burriac ? ‘Joan Vilalta Reixach,cronsta oficial del poble Bibliografia del Castell de Burriac i rodalies Fundacié Buriac Prana 2 ul 1“ Nia 4 = La eestasance on Cast OF Bhamnc L'aportacié d'«Autopistas C.E.S.A.» al renaixement de Burriac “Autopistas CES.A' Per Autpistas CES A. haestat un go de pan clparen les tasqucs Finvestigacié | restauraei6 del (Castell de Burne. Tot que no ésaquestalaeinadela rosa empress, hem de recontixer que exisebx ene feu si una cena tadiis dacusconsenver el ptr ‘moni del pals tcom sha demosrat na restauracis eta pera omana det Mo Tarragon) o en Tes- ‘wd de Pont del Disble de Martel (Bax Llobega), ‘Actuaiment, afl doa construc de autpists ‘19, bem esa empesos tomar a actu en aquest ‘camp. Sense anim de proagonisme, per amb afer ‘ma voluniat dobtenir un bon fru dels recursos que hi avien de destinay, sha Wat un monument an {mblemitc pel cojuntdelacomarcacn shan de des avoluparles ores, com él Castell de Buta (Ci ‘remade Ma, ‘Aquestalnadel Mares a aval ene el pos etait a image earacteraica dea seva sl ta ha estat des del se precedent de Fanigutat,e1 ponte guaitadoni pera vellaconsolarelieion ela comarca, El omans ja varen ecupar ques in ‘rt per vgilares vies de comuniesci6 a cua ib ‘ica queBihavi al vessan marti dela monnyade Burriae Mésendavant el senyors de! erode feudal “Tepoca medieval si fren for deka alt ‘minaven Hr bani ra, quan ef Castell ano con olan domina ning, com a serve el de wdonar igonse als qu hi pugen. pert de fertoscomprende clstempspretrispoderveurewualaregiédunasola lambeepada dia ‘Siem pogut collabora aque aqucles generac ons histbriques domes que vvienamaents dels ‘les, que vollenteniruna visi Amplia de tot pals ‘contney,sigula copes des da alma del cim fun Bursiac és accesible fi entender onsen per sists. La inversis hard estat favorable ters ‘quedarhel bon gust haverencaminat els recursos “Tams ha ett un satisfac Is coblaboracié amb "Ajnuament de Cabrera de Mari amb ls nics dl Served Arqucologia del Departament de Cultura Sense les respecives col aboracions no aura po ul doratemne el projet dimervenci Sols esta que Cabrera de Mar els dems pobles ‘eles rodalies de Buriac, tse excusionists que ‘en vlguin gar, seguisin eset els protagonistes {el conserva del monument Pron 3 ar Comteccromnsit ve Ln Foro Burne. Les excavacions al Castell de Burriac patrocinades per “Autopistas”’. Marta Prevosi, arquedloga Pertaldereaitzaruna des actuacions de suport ‘aa cultura del Maresme, Fempresa «Autopstas CES A dacord amb a Ditecld General de Pai= ‘moni ela Genera do Caaluny,vatriarel Castell td Bure, Poser noes acta del oe hisire més imponan, per, ses dbte,constueixw des posts ‘nds igen pel seit emblem que seb ha anak lnant dns dela comarca i pe a popelarat que ‘om fa excusonist. [Cenat de deprafaco progressive de es rns el ‘monument, reclamaven una sctac6 6 consolidacio pregona que alavezad,obligavaalarelitvacictex fnvaconsarguologiqus. Aquestes, penmotren do ‘eumenartevoluiédelcastellabnsquelesobresmal- ‘etssn el extra. fomats através el sels. Lem- esa «Arquecincis, SC a estat executor de Iesexewscions ‘Com sna vat amb aguests wcll ern mol poes esis dl recite que encra qundaven per exeae Srcosa que sigificaquelesexcavarionsatiguesno fdocamentades fins ot fries hi deven aver po lien. Les digacsexcavaconscenafiguss gue 5 Invi ealitat een es del 1987 1988 (Aphex per ‘A Cabaléi}, Garis), Aqulls eb aren estudiar Uisectrdbiacons el eine obi Epo alto: ‘medieval, el setor més sopcnsiona del eit ju ‘Su caableenel sgle XV, Soles esters medi: ‘ilsesdocumenate eats ibis, ‘Les exeavacione realitzades ] 1993 octubre de~ seme), prvies aa considaeié del easel, ani {ona eau els ears arquolgics que eneara ‘quedeven per erreur, Si soul es tolls per or drecronolbgi, nem de dr que no sha robateapestat ‘etament ric iqu es estes mes umigues exbua- Gesconesponenstpoca omanarepubleana. Esiic- {dun diptsit Calgua (reps plana) sist dins det resin sbi a cosa dol cisterna medieval ocant 2a ore, un os de mur ota acapella un rag: rent de pviment opus sigimun conserva sta cL ur qu tance Fabel 6 la capela,Dissonodanent, sap doles tes estes shia pogut data ami preci. Lt {islema prsemava cls ests de roompliment ree fas de dal bi. Ara be, Fans des fragments ce- ‘mics cotingutscnT obra demo indiquen un o- ‘ment que cal star en Ia segona mitt dl seg Tt 4G. jet primer quart del sepleTa.C. LHexcavai intro de lacapela de Sant Vieng adeseober una pratinfeoradbss, elacionada am ‘neta ue eotena materials bis, seRURNE e- ican Mol a vors es conserael fragment dep ent ops ln rom republic, gris a qe Servfdesupont ala pret que sepvavaabss elanau de Telia. Cexcavacial seu doal ese malmete',n0 ‘a propecia cp dada croolbgc, Ara ls ae nen cermiguesibtsqus comune | mfr ‘adequtestavafeinsquenquesconszufocaniament nba pivinen delacssema. ‘Dest del fie romanaes documents scons ib de primis easel Sat Viceg aa qual dae toeponr els forts de al que sobren ala rosa en ‘Sversos pts del em de Borge lacistesa romana, (gorse euilizada-amb una Gta difrent—degu Ta soliesa de Toba. Es tra, dons, una evidncia rnegaiva, qa pometsposar que ext uncastell amb Prana 4 sutures de fst, antral oda Lacapelade Sant Vieng destnctraautet- ice preromnicg tomb comespon una as arerior legle XL Lno fou fiosaqustadata ques vaalecar case obra de peda que consixem, faicamient a tea de a documenacd sort. Efecivament es fencavacions del recinte sobied an donat stats ‘uzueata conologiaen divers punts en es habits: ‘ons oe en a base dela tore de Fhomenaige. Es trata. deLeutel quesabem quevaadguirr Giada ‘deSan Vicengals cons de Barceionaniclatla la g3etapa desenyora aquest fama sobre aquest feu, ‘que dra inset Seg XIV. "Enel sector sepentional det rei juss abe han exeaval una sie estnees que Forman bas 16 de defena al cont de entrada. observes de Tes estrctres aruitectonigues indica qu et sector amb meres (egou plat) &5 ura conse et a amb apres edifices del caste, surament al seple XL Lercevacié de Mabini alargad, at ‘costa de Terurada, també ha poporionat materials ‘¢aguestacronologiaen els ext infers. [Varquologia detect una continua de vida fins eps beicmoival, eo qué e seu nov propitar, ‘re JoanFaer ene segle XV efomn ampli et ‘asl, Uivac ssmonl sent anovaeaicacéost testimoniaa per les res aruitetbniques essenci> slment elauralladel sectors idee rans ‘osa de ncupladel sector sob. Enea, nosan ‘yoba esis arueolgics que pemnetin data clara- ‘ment els murs en aquest momers. Ek dipsits de te res moll ements, conenin matenals aquest Fe Ras TEE C3) Beak ett XT) NamerD 4 — La wesraumsce o€. Castel OF Bustin i dees posterior fins lsegle XIX Per concloure,dancs, ca destacar qu Taponasié sé immporant aquest reba arqueologies ha estat {danas continerlesretes una fae romana al im de Bursa, del ual, sa, no e tela conierent Ele dospaviments dtablesentrelasegonaacts dels segle aC. a primera meliat de Ta. junument amb part de daval dela capes, ndiquen que. sola Jegeonsrusions madicvals Hi hagué una construccié romana de slides eonsidonbe molt posse. railed conto deter ide Topp To, ‘bai sobre aquest puntestratgic de primer ore de Js comarca, Hem de ini present que des aquest nel e contol visvalment acorn Ia plans de) ‘Maresne, desde Vilassar fin & Cales ste, mb is fonder mes isporants entrada dl comer, ‘mari (com el de es Loses), ae com alps de es viesteretesprinepals.fparalelaalacosa(poste- rior Vi August del call de Parpers, que comini- enva amb o Valls pel pas natral que represen ta sierad Argentona. ‘inalment, una dada incresean tsb, ato ‘ala Cua igure fea amb cevtmica iba de ie us de les stanagrines, en un estat Tabocament ‘ena, sot a eapola Es bon posible que sii La danrera dada un oe de cali situa en el maz in ‘recon posronnentes bast lacspllade San Vices, ‘omesponentaTepocarepeblicana, per que origin ‘amon, pod dtr dtpoeaplenamen bes, ‘Uneupmes, dons, sh pernts quetes pede Jessnd a nostaistria, eles ho han eam gens Prone 5 E Couscoonanee DF 1A Funoncn Busine La restauracié del Castell de Burriac Joan Albert Adel, arguitecte pros de restauraci del easel de Buta sta plang a pried a considers que esa ctl ‘eles seves reses fa que sig totlment desacon- ‘sabe des punt de Vista cen arutecaic, lplanejament una econstrccis to parcial de Tes sevesesrctres, deg al su estat de conserva 6,18 lmaneadereferens documenta, que perme tin que sgu parialmen, conte es formes o- tials gut comesponen els vstiisconserat. "Amb Fett de es estates, 1a informacis hinriea que podem reali, pemetende planer unapopostacukuramentmés ea supgerion, que ‘epasi el aspects esuicament conservaconsis, 0 desimpleconsoldacié estructural i faci lalectrat ncomprensi del monument, opinitzantlsecusos * possibiats argiectoniues. Eltractament general dl onjrt, n cop acaba- ds les obresha sere unconjunt de ules, inte ries en un espa de ard (a aust fete shan eoe servatelsaesqueno desorbenlacomprensi dees strc), on el wactament de les estes eon- Servads, permed laecuperaci des cicutsoriginals de croulei6 a Finteror dl easel, especalment les ‘elacionserirect eine sbirel jos ialareconei> eng dls seus divers bis sense aria en cap ‘cas aefoctuar la econstrccs ttl de murs o bis. “Aquestaeconsacci,ambladocumentsi6 que pos ‘ei, hauia ser neceshriament paral, no ean ‘ara pr rexel carcer de ruin del coon, pe i ‘nro elements de nova consreccid, marcas de 1a sufccnt base argucobgica i documenta. que m0 poten dates rlevants sobre Ia camprensé de les ‘strctres, per psenalterarne les eturesargueo- Togiques que puginferseenel fu. “Amb aquest erie, actus sobre els murs es conorta amb contre de murs de pda, srs caracerfsiques que els urs primis cores ponents, sempre sabre fonamens 0 vesgis de murs ginal. Aquess murs de petra, de novaconsruci, sssolexen una algadad'.20%m.com ami, entotel erin del easel eral de parantesnecessvies ondicons de segura en un espa aces pli, e048 m,encls mur interiors, que pen servircom ‘sbancs, Totelsmrs tant els antics com els. de nova ‘onside eaten amb una comets de fornips mat queen garntex laconser aco Is elements qu, po aons dela sva conserva 6, an lserreconstns com les pores el eine {usd del call, de lator, es compleen amb obra ‘eramica manual, que permet unrpidrconcixement ‘elaparteconsril, seein clementseons- {muti que contratin amb els parame orignal neta es element toslment nous, que shan ‘nuda en les esructucs det easel que no ene ‘ap elcid amb elements originals, com les baranes, pores, Fescala que comunicae eine jus amb el, sob oles escales ie sosteintermedi dela tore. es realizenenesinturametilieadicergalvanitat, pet talde dotarosde les adequadesconicionssevi- tac qualsvolconfusi amb clement originals. odaa- bles a Tpoca de cnsici detcatel. “Alatoreesconstueix una escala acts exterior tex ef el seu portals pane dl lindae conserva, ‘segunt a documentaié conservada, amb obra cert- tea cp alt intro, rfent-se els paramens mal- ‘mesos erosional amb murs delesmateixesearacte- risques que es originals. Al eu interior ol ocd ‘un paviment de plants de religa galvanizata, ol Joeatanivel de a por, aprofkantene! possible es forats conservats de Festrctura intermedia, Des Prana 6 NaMeno 4 ~ La secrauaces on Casrat 9 Barmac Ssgucs nivel oe siuaran dues sles de ya defer ‘alvanivat ambelsadoquatsproleciors per evita 2c ‘ident, colada Testctura, i que pemetin acces lnlvell infor, al era, através deobonuraeres- ‘al de a volta de In ore po a de feo accesible ‘om amiedorexcepional de sou cate. Els mursde [a torre eran reutarizats ins asi un perinsrehoritonta, que er rea cor ots alies mur, ub in eocesade fons. DDesprés dels wreblls Cexcivacis arqucldgica (qochanpermtsaigeniicacié, enue alieseiemens, funscisereaanterioraesestneturesmés primitives delcaaol ide lsnetjesrebals restau, sha ‘pogutmcnstui amb pou fonamene roots histd ede contruciédeteasl. ‘Lnacl més antic comespon a actual rent 9 bir aaparmés alta del cin, ests cp aponent ere ‘qual si pogut Monica un ae paved per ls es- tnvctures dea cstera oss ator sha pogut constr que a eqpella cmes- ponales ssesméssmiquss des conse ons eatlleres medieval. En els dos sents de pencils de sgl, que es varen ‘nprarcom ise docimentleniaredse> 6 el project, es veu molt lar que lax lla actual corespona Tex devant ‘Tuna esylésia un sola nau, codena asd vol de can, avi desapureguda,iemas- a perun abs la capeta actual separa ‘telanou per un ae omfal. La qualia de lndoeumentaciéconserada no permet més precision, pr® és prouclara com pereatie blir exactaupologia ds Fosglési, incr pretar conctument els plazas ates dot castel,publicats per F Caras Ca ‘Aquesia contrac permet de plantar a hiptet que espa de Sat Vice era un dif conecbut en es ius argiteinies mes buble de Targltzctura dl see X Catalans ina a Teaplésa do Sant Cs ‘eo de Cabs ‘quest hipbes ha esa refermada en tours veballs de resiarack an a Pogutdeseobrir que lasevacobera orignal fa ola en opus syn, gue fecera format pr ooo rman qu hs ia esat eformada taanament, posible reat are de les reforns dl gegle XIN ZV, hans de la dare ferns snesoea a conoldacis. Tams sha descoben wa Fein en sera lagna nord que palesaesioncia <éunesailinreen aqustsceto enctmoment dexons- trot de Feels, tenor a canines de so ‘Geil qu haven aces sector. Liste estes len sabe, ene ‘les de Tesla. al seu cosa nord, ha queda cons {ata pera ideniieais de a canionada nono de 1s ra, format per un mur, gue guia en direc ‘ord, egran obra de esgléiaalesesirucueseas tellers més primitives. nue aquest esucturs primerenges hem de ‘considera amb Is etances dapat est el ein te sob alguns elements dela base de ate, que palesen que lao actual fou evga soe una forte precustnt De Texplorac6 dels paramentssemba ‘oncloues que el bass emmerleat que ocupa ex: ‘tem nord del reine jus, en reali, ut ais ‘soy, de planta semiclfcca comespenen aqusia Phown 7 primer fase de consrvecions que podem datarente ‘lsegles XXL La rest estes conserves conesponen, ssencilment, a Fampliacl que ing least d= ‘ante see XV, momenten gee conform el recin te jus, incorporanchi el basi de extrem nor, ‘converting ttl nul de castl priitaen el ecte bir dl now esol, an un Gs essencialment ese encal, cons dus ales, cada cosa ees ‘Sn qe queda totalmentStegrad en el now cone plexseifet, al que sl acedia per una xmpa ene! Sev costa de Hoven, qv aoa en pater reemesogucs ‘Enel proote de ehablliald sna recuperat aquest i. Cousecconante 0€ UA Ranwacio Busine aco recite sbi, mijangan na scala met Hea, que no alters en el ms minim els vests des trues preexiients,quehavienestateolgades pera refora dl seple XY. “Aquesta scala sua car exemple delenit se tena ehablitacs general de conju Ia ecupe ‘ci dels bis | cireuacions orginal, pemetentla ectura dal ou complex posts construct, ab una lara flit dedeizarelconjuntenlesmalos cond tion 6 conserviis, lecture dele eves eSUurturs, del seas com a exp cultura amb un fort compo neni’ paisa. reforgnt lasevaprestnciacom ‘element singular en el palsige del Mires, Paomn & Nomen 4 — La msrauancis on Coane oF Stanne Informe: Les obres de restauraci6 i consolidacié al Castell de Burriac Joan Antoni Rodin Bella, arquitecte beni. Awl de Vaportcié do Tempresa Autopia CESA,, comesponen a Havers en fas eullrls & ‘fre de 1% del presivpost de construc de a vie ‘an de Maar pellongament deTautpis2A-19.08 plant idea iniciarla Restauracis Consolcacis "el Castell de Burin ode Sew Vice. Fin linvors les estes del Case no ern sin, més go un vestigh del qu antgament habia estat poder que sgnifiea- ‘el seu eplenoralora que atin una galopant de- graicid i une dexadosa solu, Malgat tes les efeutts que epresetaven is imervenconsencttur, an aqueclgiques cm Sn dol consructva,sinicarn el esta por aelabo- ‘ae dol Project dambdes fas, des la Dies General ol Ptrimoni Cultura, Served Areucologia ‘ela Generalitat deCattuny, col abort aml eo trl obres del Museu Comarcl del Maram. ‘Lesmentt esta, dl tot complen,contmplava larecereaarquetogicaen asevaintervencio més po funda, pra cla esrnar ies aguas rst que tinsel moments ebaven. i unalie as, prow impoman, com fase constvtiva que intent sta ran conservariconsliar oss agus res ‘Cal destcer, que lots les tues constitives dps portades, han ei, leva dalguns esos, el oc especuses, segult Ia minsa docureacié risen lamblsidenitar dst mate monimentjaqie ‘es dels seus ini ta considera qe um inert 6 alata que no esigus val per inoxmacis ‘verca sobre asta del conju, pods pear at sant confusions imecessries imerpeecions ex Le doa de oi la tase consrucva ha ett des el prncp, ade marearperimetres de murals, per retes de cambes, assonyalaracesss | recon, fins on fs possible, ss aquells elements imporants el castllcom sina pora d acts, acapella de Sant ‘Vice especie la Tore deHomensige, com a part més sigaliava, tant enol seu ineior com en exterior De ots era coneguda adieu extrema en gut s wobava Yast al Castel de Sat Vico, quanies ‘egades Ia majora de nosaltes hi pave conise- rant fexcusé quasi com una avert, El projetecontmplava totes es fines lt del 1muntanya, peo noalgunesqlestons,prouimporans, ‘be forenassundesinsialtent per Ajunsmen cm ‘stn Ia neta! desbrossament ia formacié un ne ‘estar accds que comuniqués Ia plaga det mond

You might also like