Renou

Nº 56

SUMARI

3
PAG.
1 2

ARTICUL
• PORTADA (El Sexeni de Morella) • PUBLICITAT • SUMARI • PRESENTACIO • EDITORIAL • BASES PREMI OBRA LLITERARIA EN LLENGUA VALENCIANA • ACTIVITATS • PER TERRES DE PORTUGAL I D’ESPANYA • L’HISTORIA D’UN HOME SOMIADOR • VALENCIA, TERRA DE RENEGATS • LES MURALLES DE LA CIUTAT DE CASTELLO

AUTOR

Redaccio Redaccio Gonzalo Romero Casaña Redaccio Ferrando Santiago Vernia Martínez Joep Lluïs García Ferrada Ramón Mingarro Traver José Vicente Gómez Bayarri

3 4 5 6 7 8 9-10 11 12-13

• EL RACONET DE LA LLENGUA VALENCIANA Joan Batiste Sancho/Redaccio 14-15 DENUNCIA • ART I PATRIMONI: EL SEXENI DE MORELLA Marivi Ferrandis Olmos • APUNTS DE GRAMATICA VALENCIANA • ENTREVISTA A: D. CÉSAR VIDAL • L’ACTUALITAT DEL PENSAMENT DE JOSEP Mª BAYARRI • ¿PER QUE LA SENYERA CORONADA ES LA BANDERA DE TOTS ELS VALENCIANS? • LO POLITICAMENTE CORRECTO ES UNA TRAMPA MARXISTA • LA REAL SEÑERA EN LA SIERRA ESPADÁN • LIBER ELEGANTIARUM • MORELLA, DE SIS EN SIS • EL VALENCIANISME EXPLICAT A TRAVÉS DE LA DIALECTICA DE HEGEL • HISTORIA DE LA LLENGUA VALENCIANA • POESIA. Paco Brines/ Bernat Artola •PASSATEMPS •GASTRONOMIA/ SOLUCIONS •PUBLICITAT •CONTRAPORTADA:Defengam lo nostre. Josep Mª. Guinot Galán Mª Dolores Miralles Enrique Juli Moreno Moreno Antoni Atienza Peñarroja 25-26 Wenley Palacios Carreras 27-28 Ricardo García Moya Joan Ignaci Culla i Hernández Vicent Ramón Calatayud Joan Batiste Sancho Josep Boronat Gisbert Josep Luïs Garcìa Ferrada Carlos Ros/ José Luís Cortés Ana Vernia/S.Vernia/J.L.C. Publicitat Ajtt. CS 29 30-31 32 33-34 35 36 37 38 39 40 16-18 19 20-21 22-24

4

PRESENTACIO

Renou

Associacio Cultural “CARDONA VIVES” Carrer d’En Mig, 23, 9e, 27ª – 12001 Castello (Comunitat Valenciana) Telefon (contestador) i Fax: 964 200 468 – Apartat Correus : 545 – www.cardonavives.com

¡Bon Nadal!

¡Feliç Any Nou!
RENOU Nº 56 NOVEMBRE 2006

COMENTARIS:

V
D. César Vidal

Revista cultural gratuïta. Publicacio quatrimestral. EDITA: Associacio Cultural “Cardona Vives” Director: Gonzalo Romero Casaña Coordinador: Fernando Masip Loras Consell assesor: José Luís Cortés Eliseo Forcada Josep Lluïs García Ferrada Domingo Gimeno Javier Gimeno Mª Dolores Miralles Fernando Puig Enrique Sanchis Montage: José Luís Cortés Eliseo Forcada Javier Gimeno Fernando Masip Fernando Puig Enrique Sanchis Impressio: “Graphic Group, S.A.” Redaccio i administracio: Carrer d’En Mig, 23, 9e, 27ª 12001 CASTELLO Tfn.i Fax: 964 200 468 www.cardonavives.com Deposit Llegal: CS-1-1987 NOTES: *Esta revista està escrita seguint les Normes del Puig. *L’Associacio Cultural “Cardona Vives”, no subscriu, necessariament, el contingut dels articuls publicats en RENOU. *Revista patrocinada per l’Ajuntament de Castello.

Sexeni de Morella

Excursio a Elig

Volem destacar en este numero de RENOU la satisfaccio que nos produix el poder traure una entrevista que per a nosatros tè gran importancia. L’interlocutor es un HOME (si, en majuscules) que sobreix del demes per la seua capacitat intelectual i per la seua trayectoria inequicoca en contra dels nacionalismes intolerants i dogmatics com son el catala i el vasc. En este cas, existix un doble merit a carrec de l’entrevistadora, Mª Dolores Miralles, amenaçada per la directora de COPE de Castello per “intentar fotografiar-se en D. César Vidal i voler fer-li una entrevista”. A pesar de tot, abdos coses han pogut tindre lloc, com se pot apreciar en pagines interiors. En portada i en pagines interiors hem destacat la recent celebracio del sexeni de Morella per la seua importancia cultural i turistica. Volem deixar constancia d’una excursio entranyable, organisada per Cardona Vives i feta a ultims d’octubre a la ciutat d’Elig. En el numero següent de RENOU possiblement ampliarem detalls. Volem senyalar que l’autobus anava completamen ple, que se quedaren sense poder anar varies persones per falta de lloc i que tots coincidiren en la satisfaccio de poder haver vist a la DAMA D’ELIG, la autentica, en la poblacio on se trobare.

¿PER QUÉ ES IMPORTANT FER-SE SOCI DE “CARDONA VIVES”?
* Esta associacio preten preservar els valors culturals i historics del nostre poble. No nos mou atra cosa que el propi amor per les costums valencianes, des d’Alacant hasda Castello passant per Valencia, com un conjunt de pobles que formen l’actual Comunitat Valenciana, abans Regne de Valencia. * Per nomes 20,- euros a l’any, pots: · Estar informat, a traves de nostra revista RENOU, de la problematica actual social del nostre territori, aixina com de la cultura historica valenciana. · Assistir a les conferencies, sobre diverses materies, organisades per la nostra entitat. · Prendre part de les excursions que periodicament fem a diferents punts del Regne de Valencia. · Participar en qualsevol acte que puntualment organice la Cardona Vives.

PORTADA: EL SEXENI DE MORELLA. Fotografia cedida pel Patronat Provincial de Turisme de la Diputacio de Castello.

Renou

EDITORIAL

5

EDITORIAL

Gonzalo Romero Casaña
President de la “A.C. Cardona Vives”

Y

o soc d’un poble, vell en historia, bell en paisages, defen en essencia lo mateix, ho fa de manera diferent, i bo en el clima, ric en sa terra, ple de gent manpreen un atra posicio a la nostra, es sense dubte, un dels nedora, valenta, decidida, solidaria, acollidora, que pijors mals endemics que patim els valencians. No desno espera a qu’els de fora li traguen les castanyes del preciem, no vilipendiem, ni acossem, als nostres, son foc, un poble en raïls seculars, en un idioma i una culmoments de lluita massa definidors de lo que serà el tura propies per ell construïts. futur de la nostra terra; entenguem als que sobradament Pero el meu poble, com tot, no es perfecte, m’agradahan donat mostra de amor per lo nostre; i confluim les ria que ho fos, i encara que l’amor que senc per ell m’aforces en un objectiu comu; creure en nosatros, apostar lluerna a voltes, no puc evitar des de la reflexio, i una per lo nostre, no deu de ser un ensomi per a d’atres. pretessa objetivitat, - tal volta casi impossible -, vore-li ¿Saveu que m’agradaria d’aci uns anys?, puix, el moltes mancances, que impedixen que siga tot lo gran poder escriure esta editorial, parlant d’un poble, el meu, que es mereix. ric, fabulos, en multitut de virtuts que tal vegada el feren El meu poble sobrat com acomodatici davant el futur, pero està de qualitats fisiques, oroque front a l’amenaça de deixar grafiques, climatologiques, de ser lo que era i lo que fon, per humanes…, sol avegades oblia no ser mai, canvià un dia de dar-se, de tanta riquea interior, cami, i prengué en les seues per a deixar-se embobar per premans el rumbo de l’historia que tesses i quimeriques histories, estava per vindre, s’uní, apostà que aquells que poc tenen, ens per lo seu, i per a sempre demosvenen com a eixemple de lo trà al món sancer, lo gran que era gran que són al nostre costat. des de que, de veres, creia en ell. La meua gent, o alguna d’eEl creure en nosatros; el estar lla, massa voltes, pensa que el units, - com a minim, en lo basic, Foto: J.J. GÓMEZ veï, - si eixe que s’ha criat i a lo que garantise un dema, que creixcut entre nosatros -, no pot ser mai tan sabut, com seguixca el ahir, i al hui, construits, en la vida dels nosaquell que fent lo mateix, ho fa millor, puix està més tres -; el tindre conciencia, de que la problematica llunt. actual, no es resolt a soles en formes, encaminades a El deixar-se portar, sense més; el canviar-se el capell poc més que marejar la perdiu; i el vore el fondo de la de la conveniencia de cada moment; el no lluitar per lo situacio, que permitix l’adoctrinament de les noves que es creu, i des d’on se creu que es deu portar a bon generacions, en valors socials i culturals, que trenquen fi eixa lluita; el optar per lo comodo, o no seguir una en la manera de ser, en l’historia, en la cultura, i en la estrategia conjunta, que beneficie a tots, provinguen idellengua d’un poble, que ara no es pot permetre el lux ologicament del lloc on es sentixquen millor ubicats; l’ud’adornar no més que en bones parules, un moment nio no es pot entendre mai com a una uniformitat ideodecissiu per a la continuitat del poble valencià com a tal. logica, pero si com una lluita per uns intreresos comuns, i per la salvaguarda d’una dignitat popular que fa gran i “Fets són amors, i no bones raons”. respetable, a un ent historic i territorial del que orgulloCastello de la Plana, novembre de 2006. sament formen part. El obcecar-se en destruir ad aquell que encara que

Renou

PRESENTACIÓ

(...continuació de la pàgina anterior)

LOTERIA DE NADAL
* COTTON BLUE. Carrer Ruiz Zorrilla, 31. * COPACABANA. Plaça del Real, 6. * CHAPATA. Carrer Campoamor, 36. * ESTABLECIMIENTOS EL CISNE. Carrer Ruiz Zorrilla, 33. * IBERCAJA. Avinguda Rei En Jaume, 3. * OFICINA. Carrer Barraques, 10.

Al igual que ferem l’any passat i seguint una tradicio molt arraïlada en nostra regio, hem decidit comprar participacions de Loteria de Nadal, apostant pel nº

54.880.
Si algu esta interessat en adquirir paperetes de la mateixa, pot fer-ho en els següents establiments de Castelló:

6

PREMI OBRA LLITERARIA

Renou

PREMIS DE L´ASSOCIACIO CULTURAL CARDONA VIVES A LA MILLOR OBRA LLITERARIA I AL MILLOR TREBALL SOBRE LA LLENGUA VALENCIANA
TEMA LLIURE, DOTAT EN 300 EUROS. AL MILLOR TREBALL, EN PROSA, SOBRE HISTORIA, COSTUMS I/O TRADICIO DEL POBLE VALENCIÀ. TEMA LLIURE, DOTAT EN 400 EUROS. AL MILLOR TREBALL, EN PROSA, D’INVESTIGACIO/ESTUDI SOBRE L’IDIOMA VALENCIÀ. (RAÏLS /HISTORIA/ EVOLUCIO /ORIGE /SINGULARITAT…) BASES
1.- Els treballs que concursen al Premi hauran d´estar escrits en Llengua Valenciana (Normes del Puig) o en castellà, si be se priorisarà, a igualtat de condicions, als escrits en Llengua Valenciana. 2.- Es condicio precisa que siguen inedits, escrits en paper DIN A-4, a dos espais i trenta pagines com a minim; estaran unides entre si i numerades. Els eixemplars es presentaran per duplicat. 3.- Seran admesos treballs hasda el 12 de maig de 2007, a les 20 hores i hauran de ser presentats o remitits a la Secretaría de l’Asociacio Cardona Vives, Carrer d’En Mig, nº 29, piso 9, porta 27 de Castello de la Plana (C.P .12001). Tel/Fax: 964 200468 (contestador) o, millor, a l’apartat de correus nº 545. 4.- Els treballs no aniran firmats, pero portaran un lema que es repetira en l´exterior d´un sobre tancat, dins del cual es fara constar el nom, llinages, D.N.I., telefon i domicili de l’autor. 5.- La Junta Directiva de l’Associacio Cultural “Cardona Vives”, constituira un Jurat que s’encarregara del desenroll del nomenat concurs. En tot cas, la resolucio del Jurat, sera inapelable. 6.- El treball premiat no sera tornat, respectant la propietat intelectual de l´autor qui, no obstant, cedira els drets d´una primera edicio a l’Associacio Cultural Cardona Vives i de la traduccio a Llengua Valenciana en el cas que estiguera escrit en castellà. Si en el determini d´un any el treball no fore publicat, l´autor podra editar-lo a les seues expenses, quedant obligat a comunicar-ho abans del començ de l´impressio i, en ser publicat, fer entrega de vint eixemplars a l’Associacio Cultural Cardona Vives. Els treballs no premiats, podran ser retirats pels respectius autors hasda el 28 de juliol de 2007. 7.- El Premis en metalic es rebran per part dels premiats en l’acte que se celebrara el dia 1 de juny de 2007, a les 22 hores, en el restaurant “Celebrity Playa” del Grau de Castello, junt a la celebracio de l’entrega de Premis Fadrí-Cardona Vives 2007. 8.- Els autors que presenten treballs al present Concurs, acataran les resenyades condicions. 9.- Per a tot lo que no s´haja previst en les condicions abans nomenades, la Junta Directiva de l’Associacio Cultural Cardona Vives podra determinar lo que considere oportu. Castello de la Plana, novembre de 2006. La Junta Directiva de l’Associacio Cultural “Cardona Vives”.

Renou

Renou

ACTIVITATS

7

ACTIVITATS DE LA CARDONA VIVES
13-06-06. Assistencia de membres de Cardona Vives a la presentacio del llibre “VOLENT ARRIBAR” del nostre benvollgut escritor valencianiste Vicent Ramón Calatayud, guardonat en el premi “Botanic Cavanilles” en els CXXII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia. El llibre fon presentat en els salons de “Ámbito Cultural de El Corte Inglés” pel president de la Cardona Vives, Gonzalo Romero. Va intervindre Pere Astillero com directiu de l’editorial “Del Senia al Segura” i tancà l’acte, en unes emotives paraules, l’autor del llibre llegint algun passage molt aplaudit per la numerosíssima concurrencia. 22-06-06. Presentacio, tambe en “Ámbito Cultural de El Corte Inglés”, del llibre “TUSET, PINTOR DE SILENCIOS”de Dª Mª Ángeles González Gudino i acompanyada tambe per Pere Astillero, alt directiu de l’editorial “Del Senia al Segura”. 05-08-06. Dia trist per a la Cardona Vives. La mort d’un companyer sempre dol. En este cas es tractava de Manolo Gómez, extesorer de la Cardona Vives, home bonissim i gran valencianiste. Despres de llarga i penosa enfermetat, nos deixava per a sempre. Recebixquen els seus familiars, principalment la viuda Elisa i el fill Juanjo, tot l’afecte de les persones de Cardona Vives que varem conviure molts anys en ell. 25-09-06. Visita d’una notrida representacio de la Junta Directiva de C.V. a l’alcalde de Castello, D. Alberto Fabra Part. 06-10-06. Assistencia de membres de C.V. a l’exposicio “El Crit de la Llengua Valenciana” en el Saló de Reines del Palau dels Scala de la Diputacio de Valencia i presentacio de la 3ª edicio del llibre “El Crit de la Llengua” de Mossen Alminyana. 06-10-06. Festa de Sant Donís en El Puig de Sta. Maria organisat per Lo Rat Penat. Solemne Te Deum en el monasteri, Sopar en Huerto de Sta. Mª d’El Puig. Mocadorà, obsequis i presencia de la Regina dels Jocs Florals, la castellonenca Mª Fernanda Vidal Causanilles i la seua Cort d’Amor. 09-10-06. Assistencia en Valencia als actes de celebracio del Dia de la Patria Valenciana. 19-10-06. Emissio en directe des de l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló de l’espai informatiu LA LINTERNA que la COPE emet diariament. La direccio de LA COPE CASTELLÓ va fer tot lo possible per a que la vicepresidenta de Cardona Vives, Mª Dolores Miralles, no se fotografiare junt a César Vidal ni que parlare en ell, aixina com el nostre president Gonzalo Romero. En un alarde de valor i efectivitat li arrancaren a D. César Vidal la promesa d’una entrevista que, orgullosament, els oferim en pagines interiors de l’actual numero de RENOU. 22-10-06. Excursio organisada per Cardona Vives a Elig. El motiu era la visita a la verdadera “Dama d’Elig”, present en esta localitat i a punt de concloure el plaç otorgat per a la seua estancia en el lloc a on se trobare fa ya mes d’un sigle. S’agotaren les places de l’autobus ya que l’excursio havia despertat gran expectativa. 28-10-06. En l’Auditori Municipal de Vilarreal, l’orquesta “El Micalet” de Lliria oferi un concert extraordinari en honor a Sta. Cecilia i en obres de diversos autors, principalment del villarrealenc Francisco Tárrega. La segona part se va dedicar a obres del compositor local Manuel Martín Reverter qui, extractant obres del seu llibre “Cançons d’amics”, nos obsequià en les dedicades a la familia Vernia, Santiago, Mª Dolores, Santi, Ana i a l’amic Garcia Ferrada, entre atres.

25-09-06. Visita a l’alcalde.

09-10-06. Provesso civica en Valencia.

22-10-06. Excursio a Elig

Ferrando

Reunio Coord. Ent. Cult. Regne Valencia. (1er esquerra, M. Gómez)

8

COLABORACIO

Renou

PER TERRES DE PORTUGAL I ESPANYA
Santiago Vernia Martínez

E

st estiu hem anat la meua dona i yo a fer un viage fan bufar l’aigua i donen un sentit espectacular al terri“per terres de Portugal i d’Espanya”, com se titutori. Tot ho aprofitava Don Enrique el Navegador per a lava un llibre molt interessant de Miguel de que allo fora un lloc mitic i sense igual. Unamuno. Per a mí, eixe es el raser que nos diu si un politic veu Viajar per Portugal deuria de ser un eixercici obligatoel hui i la coyuntura inmediata, o es capaç de vore el ri per als espanyols, degut a que el nostre país veí te uns demá i el pervindre. parametres i uns plantejaments similars als nostres, Don Enrique el Navegador va ser qui canviá els despero en un desfase de temps i de circumstancies que fan tins de Portugal i va fer una nació capdavantera durant possible estudiar si nosatros anem sigles. be o malament. I yo me preguntava: ¿On estan No me detindré ací en fer un els politics valencians? ¿Com es panegiric dels paisages ni de la que no aprofiten el fet mitic de que gastronomía de Portugal, encara el nostre Sant Vicent donara sentit que seríen motiu per ad atres artiad estes terres mítiques i no fan una culs. germanor que fertilise a dos pobles Pero si que vullc nomenar la distants en kilometros pero tan pronostra visita al Cap de Sant Vicent, xims en necessitats i carencies com punta mes occidental del continent son el poble portugues i el poble europeu. valenciá? ¿Qué farien atres pobles, Aquella punta o cap te tres branen atres politics, si tingueren un ques: una es el propi Cap de Sant Sant que dona nom a terres tan llunVicent, que se diu aixina perque allí tanes, i en un sentit historic tan acuva fer cap, damunt d’una nau, el sat? ¿S’imaginen quina d’actes i de cos martirisat del Sant mort en banderes, de cobles i de mocadoValencia i patró del Cap i Casal del rets flamejant al vent si en conter Regne. El depositaren en una ermide dir-se Cap de Sant Vicent se teta que hi havia entre aquells diguera d’alguna manera mes norSant Vicent Ferrer acantilats espantosos i uns corps tenya? el vigilaren durant varios sigles, Eixa pobrea d’iniciatives es la hasta que fon traslladat a Lisboa. que despres nos fa lamentar que atres nos neguen Una atra de les branques es la de Sagres, on Don aigua o nos vullguen robar una llengua que es nostra. Enrique el Navegador fundá l’Escola de Navegació que Pero els nostres politics, que nomes fan us de valenva supondre la renovacio total dels conceptes humans, cianisme quan venen eleccions, i despres no tenen vergeografics i cientifics de la epoca i en consequencia va gonya d’ajudar a una AVL en sous millonaris mentre a fer que la Nautica deixara de ser una magia per a connosatros nos obliguen a demanar caritat, eixos mateivertirse en ciencia practica. xos politics no saben sembrar en el camp on pertoca. Aixina i tot, l’eleccio del lloc on va fundar l’Escola no Mentres el valencians no sapiam a qui tenim que deixa de tindre components de misteri i de por: les torvotar, totes les nostres manifestacions seran de protesmentes que hi ha en aqull extrem del Mon son especta, quan be podríen ser de goig. taculars, i per baix de la peninsuleta hi ha coves que

Renou
La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica desde que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XVI, i XVII. Pare Lluïs Fullana i Mira (1916)

Renou

COLABORACIO

9

L’HISTORIA D’UN HOME SOMIADOR
Josep Lluïs García Ferrada

E

con los miles de religiosos asesinados durante la República? l protagoniste d’esta historia era un home “trasnochaI, ¡plaf!, acabava: ¿Puedo decir de ZP que es un verdadero dor”. No se sap be perquè, certa nit se va gitar mes peligro público? Respecte de la negociació en la banda terropronte de lo habitual mogut per certs instints inaclararista, montada en l’escusa de la pau, -¿quina pau?-, per ZP , bles. Seria raspant les dotze quan no feya mes que pegar assegurava este mateix periodiste, revestit de certa autorivoltes pel llit sense poder-se dormir, i, en conter de dedicartat: “…los negociadores del Gobierno, además de inmorase a contar borregos, que es lo que se sol fer en els casos les, son unos pardillos”. “Tengo la seguridad de que en que la son se fica punyetera, se li va ocórrer cabilar penZapatero ira quedando desnudo ante el electorado, aunque sant que per a be que fora, perque hi ha que vore lo llargues no sé si en términos suficientes. Si no es así, se entregarà que se fan les nits quan la son no acodix quant toca. a todas las exigencias de ETA”. “Zapatero se viene equivoEn primer lloc se va penedir d’estar fent-se major, transicando constantemente, pero, en este caso, el error es dematant pels setantes, i creía que havia copulat poc i, per mes siado grave”. “¿Acaso no dijo éste que, más que de izquiervoltes que al tema li pegava no arribava a clarificar el perquè das era rojo? de la baixa incontinència que l’apurava i que a les altures de El nom de Martín Ferran, també aparegué per la memòla seua vida tant li dolia. A mida que anà perdent interès pel ria del nostre home major, tan desilusionat per no haver manseu greu problema sexual, en conter de dedicar-se a contar chat prou en la seua vida, com borregos, se li va ocórrer cabilar, queda dit, aixina que se va recodar quan pensar -baix del domini d’un de lo que havia llegit, escrit per este govern del que se desconeixia que columniste: “Este gobierno es incaentre les seus adscripcions sensitipaz”. “…el PSOE, pierde la fuerza ves, tinguera la virtut de eixercitar el por la boca”. “Zapatero navega en la pensament-, no era mes que una dirección del infraestado. Nada de utopia. I, es clar, li vingueren al cap hacer política, sencillamente, ocupar una sèrie d’adveniments recents el poder”. “Rodríguez Zapatero, el que, des de l’inopinada arribada al presidente que sonríe sin que nadie poder d’una colla de polítics de conconsiga averiguar por qué…està fusa naturalea, havia segut, com si atrapado en una maraña de embusdiguerem, el pá nostre de cada jortes con los que ha ido parcheando nada. Terrorisme. Foto: Revista Lo Rat su difícil situación de poder..”. I, se’n recordà de la catàstrofe “Zapatero miente; ETA, a su sombra, ferroviària que tingué lloc en els dies nos va comiendo la merienda. “Zapatero se reviste con el de les passades eleccions i en qui s’inventà la frase lapidamanto de salvador de la Patria que nadie le adjudicó”. ria en contra del govern que convocava aquells comicis, que “Zapatero, siempre con el lirio en la mano…”. “…todos serafirmava, descaradament, i sense cap “mesura” de l’equitat vimos para algo, solo nos queda averiguar cual es la gracia mes ofensiva, ni cap prova, que els espanyols no se mereide Zapatero”. “Es un genio este Zapatero. Tras su original xien un govern que diguera mentiroles. I, el nostre amic, va chapuza constitucional…tiene el desparpajo de saltarse a la esbossar un cruent somriure, al recordar les tantissimes faltorera el Articulo 1º de la Constitución y cambiar la forma setats que des de que estos confusos estaven en el govern, política del Estado”. “A Zapatero, a quien un puñado de etanos intentaren embotir en calzador. rras le ha birlado la credibilidad y el respeto... le falta fuste i En un atre moment dels cabilejos, va recordar que a después de dos años de gobierno, se le nota”. Rodríguez, a la saó president per la catàstrofe, se li va ficar Ficats en la defenestració de la vella guardia socialista: entre cella i cella fer memòria de la guerra civil, de tants Maragall, Vazquez, Bono, Ibarra, Redondo Terreros, etc, cert ingrats resultats per a uns i per ad atres, sols perque ell se periodiste, tractava a ZP de “el asesino de la sonrisa”; des, quedà sense els seu yayo. I, ad este respecte, va repassar près parlaria, també, de “la noche de los cuchillos largos” i lo que dia el periodiste Cesar Alonso de los Ríos: “¿Seria dels que varen vore “la pata empolvada del lobo de León”. excesivo esperar de Zapatero un gesto de solidaridad para

Renou
Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana. Bonifaci Ferrer (1355-1

10

COLABORACIO

Renou

L’HISTORIA D’UN HOME SOMIADOR
Ben recordades totes estes opinions, li passà pel cap al nostre somiador nocturn, lo que escrivia Carmen Martínez Castro, qui, ¡cataplam!, dia aixina, la senyora: “Zapatero nos ha rendido ante la ETA. Todo un plan en el que el Gobierno sólo desea poner la cama”. En totes estes coses cabilava el nostre amic, quan esbossà un atre cruent somriure que no sabría dir si era de ràbia o de cachondeo. De moment, els pensaments li barataren i se li n’anaren camí de l’hipoteca que havia firmat el seu fill feya escassos dies i, pensà, molt seriament, que eixa sería l’herència que els deixaria als d’ell, o siga, als nets del nostre protagoniste. I se ficà tristot. Pensà en les qüestións hipotecaries perque en un editorial de feya pocs dies, havia llegit: “la familia empieza a sentir el peso de la deuda, de unos tipos de interés más elevados y de síntomas crecientes de que el mercado inmobiliario puede entrar en crisis con efectos imprevisibles”, i casi es fica a plorar, soles pensant en lo que podia ocorrer alla per mitan del sigle, quant les hipoteques, ara firmades, arribaren a venciment i en com reaccionarien els seus nets, pobrets. Se va endormiscar un poc, perque cabilar adorm mes que contar borregos, i va vore, en el somi, a Ana Patricia i a son pare, passejar-se pels carrers d’una gran ciutat i, escoltà com el banquer li dia a la filla: “entrem en eixa casa, Ana Patricia, al fi i al cap es nostra”; a lo que la filla li digué, “no papaito, entrem en l’atra que es mes bonica”. Don Emili, llavors, va formular varies preguntes tècniques de filosofia bancària, entre elles, una fonamental: “¿què quines son les nostres cases?”. I, Ana Patri, li va respondre, “totes papà, totes. Tots tenien hipoteques en les nostres sucursals i, per falta de pago, nos hem apropiat de les cases i dels pobles”. I el nostre protagoniste va comprovar, al voltant de la seua modorra somiadora, cóm les famílies, en una ma darrere i en l’atra davant, en la vista perduda per l’espai infinit del mon mundial, vagabundejaven, tontament, sense saber ben be en qué se podia convertir el seu pervindre, mentres pel seu costat, soles se creuaven negrets africans i gent dels països de l’est que encara no parlaven espanyol i, en contrast, una barra de polítics ben mudats i en el rostre maquillat. Total que en la seqüència següent, -contava ell, yo no m’invente res, convé que se sapia-, va poder comprovar com uns “buldòzers” mastodontics, front a la consigna de que, si a primeries de sigle se necessitava sol per a construir, ara, a mitat del sigle, lo que fea falta era terra blanca per a sembrar. Aixina, que no tenien mes remei que derribar. Perque, damunt, no hi havia compradors per ad aquelles cases propietat dels bancs i, s’arriscaven a que els extrangers se convertiren en ocupes i inutilisaren les edificacións a base de deposicions, -perdó pel parejat-. Sense massa retart, la banca ordenà a les maquinorres, que arramblaren en totes les cases construïdes. En presencia dels africans i dels bosnios i d’un notari de Madrit, deixaren constància escrita, casi sense acabar-se de creure lo que estaven veyent. ¿I què era?: que els espanyols, doblant l’espina, arreglaven la terra, i la mesclaven en la turba mes adequada per a sembrar. Al seu temps, allí plantaren: tomates, cogombros, fesols de garrofa i carabasses. No se decidiren per plantar moniatos perque ad estos tubèrculs, els veyen passejar-se tan tranquils per la ciutat i assistint, despreocupats als devindre’s de l’Espanya Goyesca, la que eixemplarisaren la casta dels Ordoñez en la plaça de bous de Ronda. I, a conter d’esta correguda, Antonio Burgos, va apuntar: ¿Les parece poca Goyesca esta España rota y avergonzada, donde cada noche, en la Moncloa, fusilan a la verdad y al buen gobierno? Menuda Goyesca es esta España del No Pasa Nada. ¿Peixquen perquè els tuberculorus-moniatorus, -perdó per la llatinada-seguixen caminant? Post Data definitiva. Totes les cites cabilades pel nostre amic somiador, son reals i autentiques, “como la vida misma” i, seleccionades del diari ABC.

Renou

Restaurant ~ Salones para banquetes
“Hacemos inolvidables sus grandes momentos

Reservas Tel. 964280302
Playa del Gurugú Frente Aeródromo

Avda. Ferrandis Salvador, 400 - 12100 GRAU CASTELLÓ

Renou

OPINIO

11

REFLEXIONS. VALENCIA TERRA DE RENEGATS
Ramón Mingarro Traver

T

inc quaranta i tants tacos i, açò, ya em dona d’allí mamaren que l’idioma es el mateix (o siga alguna perspectiva històrica. Recorde quan català, mai valencià), i que lo seu, per lo manco, era tenia 15 anys i vaig anar alguna vegada a igual que lo dels demés. Damunt, com l’idioma es Valéncia, la capital del nostre vell Regne, marejat i confon en moltes etapes de l’historia, puix d’estos desorientat, que com no pillares a u de poble com contestataris a la vergonyosa situacio actual valenyo, en valencià no t’entenia ningú o no volien entenciana, ixquè este “all i oli”, en el que estem immerdre’t. Això me fea sentir-me estrany en ma pròpia sos. Yo no soc llingüiste pero així com abans em casa, lo que et donava una sensació interior prou dolia el cor quan veya renegar del valencià, puix ara amarga. Inclús te donava vergonya parlar en valenresulta que estem igual i, ara, els que s’erigixen en cià. D’açò fa 20 ó 30 anys. valencians també reneguen del seu idioma i utiliTotes eixes circen: sortir per eixir, agacumstancies te feyen far per agarrar, atxa per sentir animadversió conastral, garatge per tra eixa gent asfàltica garaig, bombeta per que creïes els teus homòpera, butxaca per boljalegs. En fi, els meus ca, etc. No conec a un recorts son amarcs. En sol catalaniste que s’haaquella situacio te preja atrevit a qüestionar guntaves cóm una socieuna sola paraula de lo tat pot arribar ad eixos llique ordenen els filolecs mits de vergonya per lo des de Catalunya. seu. Recorde, puix yo ho Mostreu’m-ho. he vixcut que, matrimonis Pensant-ho be, estem valencià-parlants, prohipijor, puix abans estava bien a sos fills parlar “la clar que teníem un idioseua llengua” i, els reprima, pero ara la societat mien quant no parlaven està enfrontada, uns castellà. Per tot això, diuen que es la mateixa sempre m’he sentit, llengua i, atres, que son Torres de Serrans. Valencia, capital del Regne diguem mal, com els que dos. En fi que “els valens’erigien valencians i cians d’a peu”, estem defenien el valencià, pero la realitat es veya molts condenats a anar a la nostra i parlar el “valencià “valencianos”, pero pocs “valencians”. dels nostres pares”. Abans corríem front als grisos I, suponc que aquelles situacions dugueren i ara, davant dels catalanistes. estos llots. En resposta a tot allò, ixqueren els Ni abans vaig parlar castellà ni ara vaig a “neo-valencians” que ya no tenien la referència en parlar català. Intentaré aguantar com el vulgar sa casa i en l’autoestima i se n’anaren a buscar valencià, com Joanot Martorell. Encara que sigam referències fora i, clar, lo mes fàcil era Catalunya i, els últims de Filipines.

Renou
Jaume Roig, autor de “L’Espill”, obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu: “...sera en romanç, noves rimades, comediades (...) al pla teixides de l’algemia e parleria de Paterna, Torrent, Soterna...”. Si aço pareix poc, afegir que esta obra fon denunciada a l’Inquisicio en 1792, el llibre passà de ma a ma dels religiosos del Tribunal, apareix lo següent: “adjunto libro impreso en IDIOMA V ALENCIANO, intitulado Libre...”, fins a once voltes en quinze folis.

12

HISTORIA

Renou

LES MURALLES DE LA CIUTAT DE CASTELLO

José Vte. Gómez Bayarri
Academic R.A.C.V.

E

Consell municipal de Castello que aludixen a les muralles i fortificacio de la vila son numerosos. Arreplegarem nomes alguns d’ells. Un acort del Consell de Castello de 1386 determinà que es triaren diversos prohoms, concretament u per cada una de les parroquies, per a que intervingueren en tot lo que es referix a la fortificacio de la vila. (…) E com sobre la ordenacio de murs, valls e portals de la dita villa, obra e regiment d’aquells hagues electes ya certes persones. Un atre acort pres en 1389 senyala que davant de la possibilitat que gents estranyes penetren en el Regne, el “lochtinent de governador” afirma que les obres de reparacio de la muralla de la vila han de reprendre’s. (…) e que continuament entenent en les obres del mur de la Vila e altres forniments necesaris a la En la muralla s’obriren tres portes, la denominada de dita Vila. Valencia, en direccio cap al sur; la de Tortosa, orientada cap Aixi mateix, el Consell de Castello aprova en 1390 que al nort; i la el municipi que portava correga en a les poblaels gastos cions de l’inde reparar terior, a l’Hospital l’oest de la de Trullols, c i u t a t . en ocasio Queda consde reparar tancia de la muralla. que la U n s poblacio de anys mes Castelló fon tart, en refortificada 1416, el a finals del Bayle de la segle XIV. Trams de la muralla migeval de Castello. Foto cedida per l’autor vila transmet la Els vestinecessitat de reparar la muralla i avisa que si el Consell gis descoberts i rehabilitats de la Torre dels Alçament son municipal no ho fera la repressio del Monarca caiga contra restes castrals de la fortificacio migeval. La seccio conserel municipi. vada de la torre dels Alçaments correspon a un dels por(…) Item fon proposat en lo dit Consell per l’ontals del recinte murallat del segle XIV. Realisada l’excavacio rat en Pasqual Ferrando, batlle de la dita Vila, que, les troballes es troben exposades en un aula del museu, en com la Torra del Portal d’en Pasanant del mur fos acces per la Plaça de les Aules. derrocada, que plagues al honrat Consell que aqueTrams de la muralla migeval de Castello. lla plagues fer e tornar (…). Es localisen en l’aparcament subterrani de la Plaça les Per a que es complixca l’acort el Consell nomena un veeAules dor que vigile la reparacio de torres i muralles. En els segles migevals es construiren valls, muralles i El 12 de setembre de 1423 el Consell acorda tapar tots torres defensives per a protegir la vila. Estes fortificacions els forats que hi haguera en la muralla i torres del seu recinforen destruïdes en el segle XIX per a favorir l’eixamplament te, ordenant que facen lo propi els veïns en les seues de la ciutat. cases. Els acorts presos a lo llarc dels segles XIV i XV pel

l noble Ximén Pérez de Arenós, segons Martí de Viciana, al fundar la poblacio de Castello en el pla, la disenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construiren en el mur, configurant la muralla migeval. (…) Y por ende la nueva villa tomo por insignias y armas en sus sellos y escudos un hermoso castillo con tres torres. Este muro que diximos ha sido después por los moradores de la villa con grandes gastos reparado y fortalecido con muchos baluartes y otros reparos (1). Pla que mostra l’emmurallament de la ciutat de Castello segons ilustracio de la Cronica de Martí de Viciana

Renou
Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos. Menéndez Pidal

Renou
LES MURALLES DE LA CIUTAT DE CASTELLO

HISTORIA

13

(…) Item lo dit honrat Consell provehi e accorda Existien, aixi mateix, alguns portons de chicotetes dimenque per lo sindich fossen tancats tots los forats del sions com el del Moli Roder o del Roser -S.E-, i el de la Illeta mur e de les torres, de dins e de fora. o en Pons -carrer Núñez Arce-, que donaven eixida a l’horta Per mandat del monarca Alfons el Magnanim, el Bayle de per la part oriental de la muralla de Castello (3). la vila ordena en 1424 que es repare la muralla. La Muralla del XIX o muralla “Lliberal de Castello” va (…)Item fon proposat per l’onrat Pascual constituir el segon recinte murallat. Es va construir com a Ferrando, batle, que com los murs e les torres de la conseqüencia de l’esclat de les Guerres Carlistes. El seu Vila segueissen mal arçades, ço es, les torres cavatraçat determinà les rondes de la ciutat i la tendencia al pla leres e alguns cabirons que eren podrits; per ço, de romboïdal que presenta la poblacio. part del senyor rey, requeri lo dit Consell que lo dit Les dos cares del llenç de la muralla Lliberal de mur e torres fossen acabades e lo Consell acorda Castello. (s. XIX) que.l dit mur e torres d’aquell fossen acabades. La trama urbanistica de Castello ha segut analisada per Hauriem de ressaltar que als gastos de reparacio de les J. Quereda i V. Ortell i han exposat un estudi detallat del muralles havien de contribuir tots els ciutadans, com es creixement i fisonomia urbana de la ciutat des de la Baixa posa de maniEdat Mijana als fest en el nostres dies, següent acort examinant el de 7 de març de proces evolutiu 1456, en el que de la seua cons’estipula que si figuracio. el clero de la vila no vol colaborar en els 1. MARTÍN DE gastos de la VICIANA, R., reparacio de la Crónica de la ínclimuralla, el ta y coronada ciuConsell farà Llenç de la muralla lliberal de Castello. Foto cedida per l’autor dad de Valencia. execucio dels Reimpresio facsiseus bens. mil de l’edicio de 1564. “Estudi preliminar” de Sebastián García (…) lo dit honorable Consell provehi e ordena Martínez. Departament d’Historia Moderna de la Universitat de que, si los preveres no volen pagar graciosament Valencia. Publicada en la serie Monografies i Fonts. Valencia 1564segons se son concordats ab la Vila, que sien exe1972. Llibre tercer, foli CXXXXVI v., p.308. cutats de la quantitat que an acordat ab la Vila (2). 2. ARCHIU MUNICIPAL DE CASTELLO (A.M.C). Llibre de Consells, La muralla migeval en el segle XV seguia el següent itiROCA TRAVER, F., i FERRER NAVARRO, R., Historia de la Cultura nerari: al W., per la plaça del Rei; al N., pels carrers de Valenciana (1263-1400). Documentos para un estudio. L’obra Clavé i Sant Lluís; al O., pel carrer Governador, i al S., per mencionada compila els documents que citem. Fon publicada les de Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla i Escultor Viciano. per la R.A.C.V. Valencia, 2004. Recinte murallat que tenia sis portes nomenades: en 3. QUEREDA SALA, J., i ORTELL CHABRERA, V., La Plana de Pasanant, o l’Om -sur del carrer Major; en Ramón de Pauls Castellón. Estudio Geográfico. Castello, 1993, pp.74-88. o del Spital -nort carrer Major-; Jussana o en Rubio -nort carrer Enmedio-; en Guardiola o dels Gascons -sur carrer Al mig-; la de la Fira -oest-, i la de l’Aigua o Sant Agusti -este-.

Renou

14

LLENGUA VALENCIANA

Renou

4.

EL RACONET DE LA LLENGUA VALENCIANA

Joan Batiste Sancho
Professor de Llengua Valenciana per Lo Rat Penat

FONETICA COMPARADA: CATALA-VALENCIÀ. DIFERENCIES VOCALIQUES (2)
“Perque l’idioma es el parlat i no l’escrit. Per aixo se li diu llengua per ser esta orgue indispensable per a parlar. La llengua escrita es la reproduccio grafica de la parlada com el el retrat ho es de la persona. I aixina com l’essencia humana es la persona i no el retrat, l’essencia de l’idioma es el parlat i no l’escrit…La llengua parlada es anterior a l’escrita…La base de la llengua valenciana es la parlada i no l’escrita” (Miquel Adlert Noguerol, En Defensa de la Llengua Valenciana, 1977) Nota preliminar: Per a facilitar la comprensio dels llectors no necessariament entrenats en la transcripcio fonetica, anem a prescindir dels signes fonetics i en el seu lloc s’escriuran les vocals comparades entre corchets ([ ]) tal i com es pronuncien. a e e oberta i o o oberta u [a] [e] [È] [i] [o] [Ò] [u] pa voler vert vi bort brosa dur Acabarem l’anterior articul veent que els valencians hem pronunciat des de temps immemorials vocables com “Valencia” en [e] tancada, i mai en [È] oberta com els catalans, per tant, tingam sempre present que es una aberracio la grafía València per a la nostra llengua. A continuacio mostrarém que les lleis de l’evolucio fonetica a lo llarc dels segles no han actuat d’igual manera en el parlar valencià i catala i que per tant, han anat apareguent diferencies fonetiques molt significatives, com la marcada tendencia a la claritat i purea en el valencià dels 7 sons vocalics (a, e, è (e oberta), i, o, ò (o oberta), u), mentres que en catala predomina una foscor i indeterminacio dels 8 sons vocalics (a, e, è (e oberta), Ø (neutra), i, o, ò (o

oberta), u), destacant sobretot que el catala pronuncia totes les [o] atones com una [u], independentment de la seua posicio dins la paraula: NO CORRESPONDENCIA ENTRE [O] I [U] ATONA [o] (valencià) à [u] (català) VALENCIÀ CATALA o arcaic [portaré] [purtaré] [dolor] [duló] [corona] [curonØ] [carro] [carru] [burro] [burru] [content] [cunten] [horrorós] [hurrurós] [bolleti] [butlleti] [chocolate] [xuculata] [Poder] [pudé] [montanya] [muntanya] [bofetà] [bufetada] [soport] [suport] [torment] [turment] NO CORRESPONDENCIA ENTRE [A] i [E] ATONES A començament del s.XX, es crea l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en l’encarrec d’una ortografia per a la llengua catalana en la consigna de fugir tot lo mes posible del castella. Aço es converti en una obsessio que es materialisaria, en uns casos, en el canvi de la vocal [e] per la [a] conseqüencia de la pronunciacio barcelonina en la que s’obri la [e] fins a pronunciar-la [a] no sempre d’orige etimologic. [e] (valencià) à [a] (catala) VALENCIÀ [assessí] [serdenya] [embaixada] [rencor] [evaluar] [averia] CATALA o arcaic [assassí] [sardenya] [ambaixada] [rancor] [avaluar] [avaria]

Renou
Subsistix a Espanya no sols la diversitat de lleis sino tambe d’ idiomes. Es parla encara en gallec, en bable, en vasc, en catala, en mallorqui i en Valencià. Pi i Margall

Renou
EL RACONET DE LA LLENGUA VALENCIANA
En uns atres casos, s’ha de pronunciar [a] i no [e], per ser la primera la forma viva en la llengua valenciana. Nos recorda Miquel Adlert que “fon Pompeu Fabra qui introduix la grafia [e] perque en Barcelona fan neutra eixa vocal, quan a tots sona [a], començant pels propis catalans que, ans de fabra escrivien [a]” [a] (valencià) à [a] (catala) VALENCIÀ CATALA o arcaic [Micalet] [Miquelet] [amprar] [emprar] [Ampar] [Empar] [Desamparat] [Desemparat] [naixer] [néixer] [Traure] [treure] [charrar] [xerrar] [Assamblea] [assemblea] [monasteri] [monestir] [Jagant] [gegant] [sancer] [sencer] Es important estar atents ad este fenomen distintiu de no correspondencia fonetica [a]/[e] entre el catala i el valencià, el qual, s’intenta bandejar des dels sectors unitaristes de les llengües catalana i valenciana afirmant que es tracta unicament “d’un fenomen d’influencia castellana en els valencians”. Qualsevol chiquet en edat escolar i/o persona que prepare els examens de la Junta Qualificadora es trobarà en que les referides diferencies fonetiques son tractades i presentades com “erros que s’han d’evitar en nivells formals i estandarts” i per tant, “son caracteristics

LLENGUA VALENCIANA

15

de la parla coloquial”. Hem de rebujar la politica llingüistica de l’actual Govern Autonomic i per extensio la dels dos ents publics: la AVLL i la Radio Televisio Valenciana (RTVV) que seguixen contribuint a la confusio i l’engany per no utilisar les formes genuïnes, mes quan es comprometeren a la defensa, promocio i us del valencià. ¡Tan facil que els resultaria parlar i pronunciar be! Donem-nos conte del nivell d’ocultacio i manipulacio al que nos someten, i lo que es mes greu, la situacio d’agravi i despreci al signe mes caracteristic de la nostra cultura i personalitat com a poble, la llengua valenciana, la qual forma part del patrimoni cultural mes genuï dels que hem naixcut o vivim en esta terra, hui per fi reconeguda com a nacionalitat historica. Esta es la situacio que nos ha tocat viure, pero no vixcam enganyats ni nos resignem a que nos enganyen. Les noves generacions de valencians i valencianes, entre les que estan els nostres fills i nets, estan indefensos a no ser que els ensenyem l’engany al que estan sotmesos diariament en les escoles i a través dels mijos de comunicacio i demes poders mediatics (llibres, revistes, prensa, radio, TV, internet…) que invadixen la vida qüotidiana. En este sentit, pren una importancia capital la nostra llavor, el nostre testimoni i el propi eixemple depurant i usant correctament la llengua valenciana, dins i fora de les nostres families si volem transmetre-la a les proximes generacions de valencians. En l’implicacio de tots i cada u de nosatres radica l’esperança que mai hem de pedre. (L’Eliana, 17 d’octubre de 2006)

Renou

DENUNCIA
Espanya i atres tres, oficials en les seues “nacionalitats”, com son el gallec, el basc i el català o valencià. En la pagina 152 se resenya la biografia de Ausias March. Se fa mencio a la relacio familiar en Joanot Martorell pero li canvia el seu nom popularissim de Joanot pel de Joan i quan cita la seua conegudissima obra de “Tirant lo Blanch” li lleva la “h” del seu llinage, batejant-lo com “Tirant lo Blanc” ya que en català el grafisme “ch” no existix si exceptuem llinages com “Castellblanch” o “Vichy” per allo de… “la pela es la pela”. Acaba la biografia albant la purea en que utilisà el català.

E

n els centres d’Educacio Primaria de la Comunitat Valenciana s’estan usant llibres escrits en català i alliçonadors al pensament de l’integrisme català. Per a mostra, comentem hui el llibre de quint de Primaria titulat “Valencià” de l’editorial “Milotxa Mágica de Terra NostraEdelvives. Quan els pares dels chiquets compren els llibres del curs academic corresponent, no poden triar. En la llibreria ya tenen establit quín es el llibre a suministrar. El colege ya ho ha decidit pel seu conter sense contar en l’opinio dels pares que no tenen mes remei que “passar pel aro” d’un sistema rigit, militarisat i enfocat al proselitisme catalaniste. En el llibre citat, podem vore en la pagina 10 que se citen quatre llengües oficials. Una, el castellà, oficial en

(continua a la pàgina següent...)

16

ART I PATRIMONI

Renou

EL SEXENI DE MORELLA

Marivi Ferrandis i Olmos
Professora de Llengua Valenciana per Lo Rat Penat

a fidelis, fortis et prudens ciui els jurats varen votar la celebració perpètua, cada sis tat de Morella és un compenanys, d’un novenari per tal que recordara este esdevenidi d’art, d’història i de cosment. En este sentit cal resenyar un paràgraf que fa alutums i tradicions. Com que en sió a este fet: unes atres ocasions ya hem fet “El Justicia, Jurats, Consell de Morella tenen a bé refència al primer aspecte, ara donar gràsies a la Imperatrís de totes les creatures y nos centrarem en les celebracions Senyora nostra la Verge de Vallivana ara, i en tot temps que tenen lloc en esta bellíssima en un novenari de sis en sis anys, pel benefici de la salut i atraent ciutat. I sense dubte, les alcanzada en l’any passat… i que comence lo primer de del Sexeni són les més impormaig de l’any 1678, fent dit novenari per conte de la pretants i significatives de les que hi sent vila un dia de festa, i los restants per devots parties celebren, les quals han segut culars, que al present se oferiren y cofrades y oficis, deiCartell anunciador declarades com a Festes xant esta disposició al(s) Mag(nífics) Jurats que es trod’Interés Turístic Nacional. baran”. (1) Des de 1684, en el mes agost, se celebra cada Així puix la primera festa sexenal fon celebrada sis anys el Sexeni en honor a la Mare de Deu de en maig de 1678, les segones de 1684 ya foren en Vallivana, el santuari de la qual està ubicat a uns 24 qm. agost, i d’esta manera han continuat fins als nostres dies de la ciutat. només en dos excepcions: la L’estàtua de la Mare de guerra de Successió i l’invasió Deu està feta en fanc cuit polinapoleònica. cromat, data del segle XV i té 29 L’esquema bàsic de la cm d’altària. En eixa época hi festa com ara la romeria i el trashagué una forta tradició mariallat, la processó i la novena i la na evidenciada per l’existència festa municipal-gremial s’ha de l’ermita que albergava a la mantingut en fidelitat a lo llarc verge, pero la festa tindrà un dels segles. orige posterior ya que serà a I es que la paraula SEXEmijan del segle XVII, quan la NI en Morella ens evoca un concomarca veu perillar la seua junt de connotacions ben sugepoblació arran de les diverses rents i sugeridores: festa, folclor, Vista de Morella calamitats que l’assolaven danses, arrelades tradicions, (pesta, fam…). Així puix els colorit, vistositat, barroquisme, morellans decidiren traslladar l’image a la ciutat per tal triomfalisme, religiositat… que els protegira. Seria l’any 1673 quan al pas de l’imaEsta festa exultant està molt recent en la nostra ge pels carrers, els malats milloraven i l’epidèmia va memòria perqué el passat mes d’agost es va viure en la remetre. Degut a este fet, els llauradors demanaren fer ciutat el 52 Sexeni. Els carrers tornaren a vestir-se de una festa solemne a la Mare de Deu en acció de gràcies. gala per tal de celebrar una festa que barreja l’aspecte Així, traslladaren la petició al consell de la Vila, el justícia religiós en el profà, en la qual es respira per tot arreu la

L

Renou
(...continuació de la pàgina anterior)
No hi ha una sola pagina on no hi hagen paraules catalanes del estil de: Gespa en conter de herba Xafava “ “ “ chafava Amb “ “ “ en Jo “ “ “ yo Serveix “ “ “ servix Avia “ “ “ yaya Xiquet “ “ “ chiquet Aquestos “ “ “ estos Utilitzar “ “ “ utilisar Tenir “ “ “ tindre Ha estat mare Cercle Col-leccio Nombrós Missatge Esquirol Veure Desenvolupar Joves “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “

DENUNCIA
ha segut mare circul coleccio numeros mensage farda vore desenrollar jovens …… i un llarc etc.

Per favor, no nos prenguen el pel. ¿Aço es “valencià? Redaccio

Renou
EL SEXENI DE MORELLA

ART I PATRIMONI

17

profunda i sentida fe que el moreen la Mare de Deu i la festa. La junta de de festes s’ocullans professen a la seua volguda pa de tot lo que siga d’interés comú i supervisa l’activiMare de Deu de Vallivana, l’image tat dels gremis, està formada per diversos representats religiosa més venerada de tota la de tots els estaments socials ( ajuntament, iglésia, assocomarca d’Els Ports. ciacions veïnals, turisme, etc.) presidits per l’alcalde de (1) SEGURA BARREDA, J. la ciutat. Morella y sus aldeas. Imprenta de La festa s’organisa de manera estamental i greF. Javier Soto. 1868. mial ya des del segon sexeni. Així puix cada gremi prepaTot seguit farem referència de ra un dia de festa i contribuix a les despeses generals. manera més detallada a les dos Estos gremis han variat molt poc respecte als seus oríparts importants de la festa: gens, pero s’han afegit d’atres nous. Cartell anunciador l’Anunci i el Sexeni. L’orde actual de la celebració del novenari no L’ANUNCI s’ha modificat des de 1940: el primer dia correspon a l’aL’any anterior a cada celebració sexenal té lloc juntament i al clergat, el segon a la noblea –represental’Anunci, que significa el preludi, el pregó del solemne da als nostres dies per la cambrera de la Mare de Déu, Sexeni. És una festa on destaca l’explosió del confeti la marquesa de Fuente el Sol, el tercer dia correspon al dins una batalla divertida on es barregen la música, el gremi de llauradors i ramaders, el quart a la colònia colorit i l’entusiame, al costat d’una extraordinària mosmorellano-catalana, el quint a la colònia de morellans tra de l’artesania popular de Morella. L’Anunci, que es absents (estes dos colònies i el gremi de la joventut afeconvertix en una alegre i vistosa celebració que fa vibrar gits més tart), el sext al gremi de professions, indústria i tant a propis com a foràtransport, el sèptim al gremi neus, des de 1903 ha seguit de comerç, l’octau al d’arts i bàsicament l’actual esqueoficis, i el nové al gremi de la ma de celebració. Així, els joventut. tres primers dumenges d’aActualment el fet novenal gost es planten els ninots i s´ha ampliat en uns atres el quart dumenge es realisa actes com ara: l’entrada de la festa major, la desfilada les colònies (dos dies abans de les carrosses i el rosari de l’arribada de la Mare de de la nit. Deu), acte que inicia la festa. El dia de l’Anunci, Com a actes significaquan es conclou la missa tius i representatius de la major, des de la trona de l’ifesta destaquem: Elaboracio de tapissos. Foto: Domingo Gimeno glésia archiprestral es fa el El trasllat de la Verge de pregó solemne de les festes Vallivana des de l’ermita a la de l’any següent. A continuació el gaiter (dolçainer) i el ciutat. pregoner, a cavall, acompanyat per croats i per la banda El dia anterior a l’arribada de la Mare de Deu te lloc de música, recorren els carrers de la ciutat. la rogativa a Vallivana, la processó que arreplegarà l’imaPer la vesprada, quan conclou la cavalcada de les ge de la patrona al santuari. Des de les nou del matí es carrosses –on es protagonisa una verdadera lluita de recorren els vintiquatre quilòmetros que separen l’iglésia confeti i serpentines- queda proclamat l’any sexenal i, a de l’ermita. La processó s’inicia en la bandera blanca, partir d’este moment, els veïns hauran de començar el després els romers i enmig es situa la bandera de sant seu treball d’organisació i de creació. Antoni. Darrere va la creu processional i en últim lloc el Per citar alguns canvis que s’han produït en els sacerdot que porta l’urna que sempre està en l’iglésia i actes direm que la part principal de l’Anunci consistia en que es quedarà en Vallivana mentres la verdadera image la realisació de passacarrers en el gaiter, la música, desestiga en Morella. Acompanyen també a l’image els sis filades i balls. Posteriorment anaren afegint-se nous elealets de la confraria de la Santíssima Trinitat i de Sant ments com són els ninots apareixen en el segle XVIII, les Antoni. cavalcades en cavalleries i carros decorats –primerament Durant el camí de baixada hi ha unes parades rituals en fullage i ara en paper arrissat-. I, com a curiositat, citai eixe dia, per la nit, té lloc la “plantà” de les decoracions rem que en l’any 1897 s’utilisaren per primera vegada el de carrers. En el transcurs de l’itinerari, només els alets confeti i les serpentines, elements ben imprescindibles duen antorches enceses, i quan entren a Morella les en l’actualitat per a l’avís de la festa. duran tots els romers, mentres canten el rosari. La preLA FESTA DEL SEXENI sència de la dòna en la rogativa fon reconeguda l’any L’organisació de la festa la realisen oficialment 1982. els elets o alets, dels gremis i la junta de festes.Els alets La processó general. gremials s’encarreguen de totes les coses relacionades Es celebra el dumenge, dia de festa major i primera

18

ART I PATRIMONI

Renou

EL SEXENI DE MORELLA
jornada del novenari. En este, un totes les danses i atraccions que els gremis consideren dels actes centrals, participen convenients. tots els gremis, les danses i els Per tal de concloure en la descripció de la festa, grups figuratius, els quals realisen només citaré l’enorme treball que els veïns del poble reala volta general pel poble, a mijan lisen per tal d’abillar els carrers, ornamentacions que són vesprada. La primera notícia el resultat de l’esforç conjunt de tot un any i d’una bona sobre el cerimonial és de l’any mostra de l’artesania popular. Des de fa un segle, els 1707 i les alegories i danses dels veïns de cada carrer per a on passa la processó dissengremis començaren a participar yen, preparen i creen els motius que utilisaran en la l’any 1780. decoració, la qual admet tota classe de materials i textuEsta processó es molt pareres, contant inclús en llums, ròtuls, peces de ceràmica, Cartell anunciador guda a la del Corpus i arreplega teles etc. I el dia de la “plantà” es coneixerà i, de segur, un gran número de participants. es valorarà com cal, tot este treball realisat en secret Durant este acte es lligen durant tot un any. “relacions” o versets dediAntigament, els carrers cats a la Mare de Deu. que no formaven part de l’itiTots el dies que succeinerari de la processó erigien xen al de la processó es altars alusius a la troballa de componen del mateix prograla Mare de Deu, pero hui ma básic d’actes, com ara només es conserven dos missa solemne, retaule protemplets: el del Pla dels cessional, processó i activiEstudis i el de l’Hostal Nou. tats lúdiques. A més d’estos Per finalisar i dins del cal que en destaquem uns capítul de les danses, eleatres més específics, com ments típics dels Sexeni, ara el rosari d’antorches del citarem les que actualment segon dia, actuacions de es conserven, totes interprecastells, correfocs, etc. Atres tades per mig del tabal i una actes pirotècnics, musicals i o dos veus de dolçaina, de Provesso. Foto: Domingo Gimeno deportius completen el prosenzilla realisació i en pasgrama que conclou el dia posterior a la novena, dedicat sos bàsics, nometas “caragols”. a la memòria dels difunts morellans. La dansa dels Torners - El Retaule. La dansa dels Llauradors És el passacarrer que antigament servia als alets La dansa dels Teixidors per a arreplegar diners destinats a la festa. Este acte té La dansa dels Oficis lloc tots els dies, després de la missa major. En ell desAixí puix, a la riquea de constrats geogràfics s’unix a filen el gaiter, els jagants i les danses o quadros figurala colorista i tadicional cultura popular morellana, combitius del gremi que s’encarrega de la festa. De la mateixa nació que convida irresistiblement a visitar esta encantamanera també hi participen personages bíblics, alegories dora vila. com l’Àliga, símbol de l’autoritat municipal de la ciutat, i

Renou

Renou

LLENGUA VALENCIANA

19

APUNTS DE GRAMATICA VALENCIANA (...continuacio)
EL PRONOM. PRONOMS PERSONALS Hi ha un pronom neutre, invarieble, en valencià, que no te existencia pareguda en castella, pero sí en catala: el pronom HO que tampoc te relacio etimologica en els d’atres persones. Este pronom es sempre aton i s’usa unes vegades com complement d’acusatiu: ¿qui ha dit aixo –Ho ha dit mon pare. ¿No compres lo que te dic? –No ho compre. Atres vegades s’usa com atribut predicatiu, expressat per un nom o un adjectiu en oracions atributives (ab ser, estar o un atre verp copulatiu), Eixemples: creia que era Pere i no ho era; eres fals i no ho aparentes. En gran part de la regio valenciana es pronuncia HEU davant del verp i HU darrere del verp quan este acaba en vocal. Esta pronunciacio no s’ha de portar a l’escritura. Existix tambe en valencià un pronom adverbial

D. Josep Mª Guinot i Galán
Academic de numero de la RACV Fundador de “Cardona Vives”

desconegut en castellà i que presenta dos formes: EN i HI. a) El pronom EN te forma plena, reduida, elidida i invertida. EN ‘N, N’ i NE. Eixemples: En tinc moltes; no n’agarres; ne menges massa. Les regles per a l’us d’estes formes son les mateixes que per a l’elisio i inversio dels pronoms debils o atons. b) El pronom adverbial HI no sofrix cap modificacio, i s’usa per a substituir una determinacio circumstancial de lloc o un complement preposicional que no siga la preposicio DE. Eixemples: no m’hi veig, no m’hi trobe. Esta forma ha vengut tant a menys en la regio valenciana que ha desaparegut, excepte en unes poques frases tradicionals, com son les que hem posat per eixemple, i el valencià actual evita tot lo que pot l’us d’esta forma, excepte per al verp haver en que s’usa correntment. Eixemples: No hi ha rao ni justicia; n’hi hauria molts si els pagaren be. Quan EN o HI van en combinacio dels pronoms personals ME, TE, estos solen posar-se davant d’aquells: Eixemple: me’n, t’hi, etc.

(continuarà en el numero següent...)

Renou

20

ENTREVISTA

Renou

ENTREVISTA A: D. CÉSAR VIDAL

Mª Dolors Miralles Enrique
Vicepresidenta de la “A.C. Cardona Vives”

El passat 19 d’octubre en l’Auditori i Palau de Congressos de Castello va tindre lloc un programa extraordinari, dins de l’espai La Linterna que la cadena COPE oferix a tota Espanya. Este programa protagonisat per Cesar Vidal que es va desplaçar en tot el seu equipo a la nostra capital, va tindre una multitudinaria acollida dins de la societat castellonenca que va respondre a la fama ben guanyada de Cesar Vidal com a escritor i comentarista de radio. Membres de l’Associacio Cultural Cardona Vives varen
D. César Vidal

asistir a est acte i tingueren ocasio de contactar en l´ilustre protagonista. Con motivo de su estancia en Castellón ,y debido al enorme interés que su visita despertó en nuestra capital agradecería de su amabilidad y sobretodo de su paciencia que pudiera responder brevemente a unas preguntas que le formulo, a fin de poderlas reflejar en nuestra revista RENOU. 1) ¿En que lugar nació? [Cesar Vidal] La verdad es que [Cesar Vidal] En Madrid. no lo sé con seguridad, pero 2) ¿Donde cursó sus primeros estudebió de suceder a finales de dios? los setenta. [Cesar Vidal] La verdad es que ZP y 6) ¿Considera que En las EscueEspaña esta pael PSOE están manifestan- sando de ser un las pías de San Antón en do una actitud hacia la País vertebrado Comunidad Valenciana que por autonomías a Madrid. 3) ¿Qué le inclinó a es indecente e intolerable. un País roto? estudiar la [Cesar Viabogacía? dal] Dá esa im[Cesar Vidal] Hubiera preferido presión, sí. estudiar Historia, pero mi padre 7) Cree que esa actitud de sumisión que se había sacrificado mucho del Gobierno Zapatero a las para que puvoluntades de Cadiera estudiar Le privan (a la C.V.) del taluña y Vasconme dijo aquegadas podría teragua, de las infraestructullo de “te vas a minar con la esras, del respeto a una de sus tructura política de morir de hamlenguas... Es obvio que de- la España de las bre”. 4) ¿A que edad sean hundirla, humillarla, Autonomías e inescribió su primachacarla para convertirla cluso poner en mer libro? peligro un sistema en una presa fácil del nacio- democrático? [Cesar Vidal] Con diez-once nalismo catalán. Sin duda, [Cesar Viaños. Lo eses una de las mayores feloní- dal] Sí, ambos cribí en el as que ha cometido este riesgos son más colegio y tuve que probables y, gobierno. mis primeros por desgracia, se lectores entre trata de un procecompañeros de clase. so en el que ya hemos entrado. 5) ¿Cuál fue su primera intervención 8) Esta actitud del actual Gobierno radiofónica? español ¿Puede hacer peligrar

D. Cesar Vidal. Doctor en Historia ,Teologia , Filosofia y Licenciado en Derecho. Nació en 1958. Ha ejercido la docencia en diversas universidades de Europa y America. En la actualidad es columnista del diario La Razón. Colabora en medios como la cadena COPE en Madrid dirigiendo el Programa La Linterna que todos los dias se ofrece a las 20 horas. Defensor infatigable de los derechos humanos ha recibido diversos galardones por distintas organizaciones tanto Europeas como Americanas, a su incesable labor que lo constituyen como una de las personas más galardonadas de nuestra sociedad española. Su infatigable creación como escritor nos impide reflejar aquí todos los títulos de sus obras publicadas que van aproximándose al numero de doscientas. Con una gran aceptación por su diversidad y profundidad en los temas, podemos citar algunas como “La mandrágora de las doce lunas”, “El Testamento del Pescador”, “El ultimo tren a Zurich”, “España frente al Islam”, “El medico de Separad”, “De Isabel a Sofia. Medio milenio de reinas de España”, etc,,,,

Renou
ENTREVISTA A D. ALBERTO FABRA PART
Es repugnante ver cómo el nacionalismo catalán contempla a la Comunidad Valenciana como Hitler veía a Checoslovaquia
la identidad política, cultural, social y por lo tanto económica de la Comunidad Valenciana? [Cesar Vidal] La verdad es que ZP y el PSOE están manifestando una actitud hacia la Comunidad Valenciana que es indecente e intolerable. Le privan del agua, de las infraestructuras, del respeto a una de sus lenguas... Es obvio que desean hundirla, humillarla, machacarla para convertirla en una presa fácil del nacionalismo catalán. Sin duda, es una de las mayores felonías que ha cometido este gobierno. 9) Valencia esta sometida a unas presiones enormes despersonalizadoras por parte de la Autonomía Catalana con el beneplácito del Gobierno socialista de la Nación. ¿Cree que todavía le quedan recursos para defenderse? ¿Cree que al final podrá prevalecer la identidad de todo un pueblo milenario de verdad? [Cesar Vidal] Creo que sí, pero es repugnante ver cómo el nacionalismo catalán contempla a la Comunidad Valenciana como Hitler veía a Checoslovaquia. En mi próximo libro, “Mentiras históricas... de uso común”, analizo algunas de las falsedades que el catalanismo ha propalado a costa del antiguo Reino de Valencia. Es un pequeño tributo a todos los valencianos que se enfrentan con esa presión vergonzosa del nacionalismo catalán. 10) Parece ser que va usted a publicar un libro sobre verdades y

ENTREVISTA

21

puede usted imaginar lo que era para un crío del interior encontrarse con aquello por primera vez. Recuerdo que mi hermano pequeño y yo estábamos tan emocionados que, en plena tarde, no pusimos a hacer un hoyo en la arena de la playa. 12) ¿Qué opina de la Comunidad Valenciana y de los valencianos en general? [Cesar Vidal] Siempre he tenido unos sentimientos muy entrañables hacia ellos. Son gente emprendedora, trabajadora, acogedora... Bueno, le diré que hace décadas incluso tuve una novia valenciana que era una criatura deliciosa y si la cosa no cuajó fue por mi mala cabeza. Muchas siempre gracias. Hasta

D. César Vidal con la vicepresidenta de c. Vives

mentiras históricas ¿Cuándo va a salir a la luz? [Cesar Vidal] Dios mediante, será a mediados de noviembre y como ya le adelantaba la historia valenciana aparece en varias ocasiones. 11) ¿Qué opina de Castellón? ¿Qué impresión le produjo? [Cesar Vidal] Me encanta Castellón como, en general, me sucede con toda la Comunidad Valenciana. Tenga en cuenta que fue en esa parte de España donde yo descubrí el mar con diez años y no se

En mi próximo libro, “Mentiras históricas... de uso común”, analizo algunas de las falsedades que el catalanismo ha propalado a costa del antiguo Reino de Valencia. Es un pequeño tributo a todos los valencianos que se enfrentan con esa presión vergonzosa del nacionalismo catalán.

Renou
Jaume Roig, autor de “L’Espill”, obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu: “...sera en romanç, noves rimades, comediades (...) al pla teixides de l’algemia e parleria de Paterna, Torrent, Soterna...”. Si aço pareix poc, afegir que esta obra fon denunciada a l’Inquisicio en 1792, el llibre passà de ma a ma dels religiosos del Tribunal, apareix lo següent: “adjunto libro impreso en IDIOMA V ALENCIANO, intitulado Libre...”, fins a once voltes en quinze folis.

22

OPINIO

Renou

L’ACTUALITAT DEL PENSAMENT DE JOSEP Mª BAYARRI

Juli Moreno Moreno

L

a proximitat de la festa vixcuda del 9 d’Octubre, prevendes i manteniment d’estatus de les classes diridia de la Patria Valenciana, es un motiu per a reflegents o intelecualment mes preparades. En el s. XVI xionar sobre la situacio del nostre poble, una fon la castellanisacio qui arraconà lo propi infravalosocietat que personalment considere poc cohesionarant-ho, en el s. XX ha segut el model uniformisador da i prou desvertebrada, lo que conseqüentment du a potenciat per la dictadura i les falses vies de recuperala poca implicacio dels valencians/de les valencianes, cio oferides pel pancatalanisme absorcioniste. Tot aço d’arreu del territori, en valorar lo que nos es propi i d’aha creat una societat complexa, en general no educarribar a sentir el compromis de que la da en els seus referents, ni coneixedoseua conservacio, potenciacio i transra d’ells, i en dificils identificadors que missio son essencials per a seguir la fan debil i voluble, la fan facil presa sent poble valencià i contribuir de pas de cultures proximes, aparentment a enriquir la pluralitat cultural. mes potents i enlluernadores. Precisament eixa falta de zel i de Si la fi del segle XIX i els inicis del compromis ha fet que la bicefalia cons.XX supongueren un resorgiment i ceptual sobre el ser valencià/valenciauna vitalisacio del valencianisme, com na confonga, desapassione i cree una a corrent sociocultural i inclus politica, quasi nula ilusio entre les novelles que treballava des d’una concepcio generacions, mes motivades per les autoctonista, igualment aço anà acomnoves tecnologies i els efectes de la panyat per una atra visio, una concepglobalisacio que pel conreu de lo que cio interessada que, en pla revisionisdificilment els hem sabut trasmetre les te, nos pretenia fer vassalls feudals generacions predecesores. Els possid’un imperi que unicament existia en bles esterils enfrontaments entre una les ments dels teorics del catalanisJosep Mª Bayarri, retrat. concepcio autoctonista, que fa als me. Si en els anys 70 i 80 es dona un Foto proporcionada per valencians protagonistes del seu devinnou aflorament, despres d’un periodo l’autor de l’articul dre, i una atra intervencionsita, que uniformisador, del absorcionisme pannega la propia existencia d’eixa condicatalanista, no es menys cert que ya cio, han dividit la nostra societat i en molts casos han hi hague personalitats a les que esta qüestio no els espantat a molts conformistes. passà desapercebuda. A finals del s. XIX ya ho denunEsta situacio que es planteja per a res es nova, ciava Gaeta Huguet Breva, alhora que feya una extraorl’intrusisme, l’absorcionisme cultural o l’intent de dinaria labor de culturalisacio valencianisadora, igualsubstitucio cultural es una qüestio que venim patint ment ocorriria en els anys 30 del passat segle, en este des de que perguerem el protagonisme com a poble cas descolla la figura de Josep Mª Bayarri i Hurtado. La per a anar a abraçar atres models; aixo sí a base de figura d’este ultim personage, que s’ha intentat silen-

Renou

Renou
L’ACTUALITAT DEL PENSAMENT DE JOSEP Mª BAYARRI

COLABORACIO

23

d’artistes valencians i encara un poema dramatic titulat Roger de Flor (1926). La seua obra poetica es extensissima, fins a mes de 60 llibres publicats de mes o menys calitat lliteraria. Destacar les seues primeres obres Precs de pau i Llaus lírics de 1915, a l’igual que la seua obra Esta es Valencia, un poemari que s’agrupa baix la trilogia jocfloralesca de patria, fe I. Josep Maria Bayarri i amor, un amor que de manera desbordant plasma per la Patria Valenciana i tot lo valencià. Josep Maria Bayarri, escritor i escultor, naixque en Es autor de Els cavallers de Vinatea1, (1928), un Valencia en 1886, ciutat en la que tambe mori l’ any “llibre de prosa valenciana, sugeridor d’amples pers1970. Quedà orfe de mare sent menut i la seua formapectivas patriòtiques”, definit aixina pel seu prologuiscio primaria l’adquiri entre Alboraya i Valencia. Entrà te Ignaci Villalonga i Villalba. Es tracta d’un cant a la d’aprenent en un taller de joguets i en l’imprenta del personalitat valenciana i a les seues diari El Correo de Valencia a on va mes plurals manifestacions. En el coneixer de redactor a Maximilià mateix prolec seguix dient Villalonga Thous; tambe treballà en un taller de “L’inflamat parlament de Bayard el fusta en els germans Capuz-Julio. Es patriota, al peu de la estatua de l’alt matriculà en l’Escola de Belles Arts de Rei Jaume, servix a l’autor per a conSant Carles, en la qual cursà estudis, i densar els seus conceptes sobre la entrà en el taller de Romero Tena, a on Patria en un sentit predominantment tindrà de mestres a Capuz, Ballester, politic i històric,…”2. “El nom de Palacios i Coret, pero realment el seu Vinatea segella el llibre, i és aquest mestre sera Alfredo Badenes i, en nom una vera i oportuna evocacio en anar-se’n este a Colombia, passarà aquests temps, per l’alt exemple de per diferents estudis destacant el valor civil que ens oferix. Sapiam, els d’Ureña i Carbonell i el de José Tena. valencians, ser dignes de tan noble En lo referent a la seua faceta artistiascendencia i el respete als nostres ca esculpi molta imagineria per a temdrets i la salvaguarda dels nostres ples de la ciutat de Valencia, per a difeinteressos será la recompensa”. rents localitats valencianes i capitals Tampoc, en este cas, escapa la prePortada del poemari “Esta es espanyoles i tambe treballà per a proporcionada per sent obra ad aquells que la tilden de America. Fon catedratic d’Anatomia Valéncia”. Foto de l’articul l’autor pamflet politic, com tambe ho faran Artistica i professor d’Estetica i sobre El perill catalá 3, i nomes pel fet d’Historia de l’Art en l’Escola Superior de Belles Arts de que denuncia i posa en alerta al respecte d’unes de Sant Carles. Pero Bayarri fon un home polifacetic concepcions que involucren als valencians en hipotetique treballà en la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils ques i quimeriques fantasies historiques i culturals. Economics, tambe ho feu com a corresponsal del Bayarri tambe va ser inspirador d’una proposta Diario Español de la Havana, com a corrector lliterari ortografica per a la llengua valenciana, que podriem de Las Provincias o com a professor de dibuix en els qualificar de poc rigorosa, puix encara que proponia Capuchins de Godella. Pero tal volta lo que mes nos que s’escrivira la llengua tal qual es parlava, les soluinteressa d’ell es la seua faceta lliteraria i especialcions ortografiques i en algun cas el lexic que usaria ment aquella en la que nos mostra el seu pensament en el seus escrits no estaven suficientment fonamensobre el seu valencianisme. Els seus inicis lliteraris es tades i s’apartaven completament de les solucions poden vincular a les tertulies del Patronat de la mes o menys acceptades en el moment. La seua Joventut Obrera, d’on sería bibliotecari, i sera en este Qartilla valenciana, publicada en 1966, arreplega lloc a on es relacionaria en Esteve Victoria, Caballero o estes propostes que contaren en poquissims seguiAsins. Colaborarà, com a sindicaliste en Juan Reig dors i que inclus ell apenes les utilisaria en alguna Caballero i escriurà en El Pueblo Obrero. Fundà diverses publicacions de poesia i d’art, obra, fins a l’ultima etapa de la seua vida en que retorna sobre esta radical proposta. Son conegudes com a entre les quals destaquen la coleccio de “Poetes “Normes del 22”, ya que fon l’any 1922 quan les valencians contemporanis” (1915) i les revistes El vers redactà, just en el moment en que ocupava la presidenvalencià (1934) i Ribalta (1935). Tambe edità una Historia de l’art valencià en 1957 i diverses biografies

ciar i desqualificar, despertà i manté vives passions i odis, segons la lectura que es vol fer de la seua obra i trayectoria. La nostra aci, procurant evitar lo passional, sera acostar al llector la figura i l’obra d’un gran valencianiste, compromes en les seues llengua i cultura.

(passa a la pag. següent)

24

HISTORIA

Renou

L’ACTUALITAT DEL PENSAMENT DE JOSEP Mª BAYARRI
ques sustantives de mans del invicte rey Jaume, cia de la Seccio de Lliteratura de Lo Rat Penat. Tambe ab una potenta economía, la més independent es coneixen com a “Cuàqueres” pel predomini del entre tots els pobles d’Espanya; aquell explendofonema /k/. Estes regles tenien una base exclusivarós passat i esta força actual son els mijans per ment fonetica i tendien a eliminar les grafies que no a bastir en lo esdevenidor lo nostre Estat. De sonaven i simplificar les homofones g/j, c/q, s/c o Catalunya sols cal pendre com a eixemple encoinclus la b/v. ratjador la virtud de la perseverancia.”5 Entre destacades distincions i tituls, descollen el En una proxima colaboracio nos comprometem a de Mestre en Gai Saber otorgat per Lo Rat Penat i el acostar al llector al contingut d’este treball, que hauria seu nomenament, en 1948, d’Academic de la Real de ser una obra basica en qualsevol biblioteca valenAcademia de Belles Arts de Sant Carles. ciana i imprescindible en la d’un valencianiste/ d’una Una de les seues obres fonamentals, a la vegada valencianista. que trascendents per al valencianisme militant es El perill catalá. Valguen les NOTAS paraules del prologuiste de l’obra, 1. Bayarri, J.Mª. Els cavallers de Vinatea. Valencia Rafael Raga, per a que os fem una 1928. Prolec de Ignaci Villalonga, pp.11 a 14. idea del contingut i de la finalitat per2. En la pagina 77 inicia el seu parlament Bayard, seguida pe Bayarri en escrirue’l i publisobre identitat, cultura i sentiment, historia…. Nomes destacar algunes paraules, d’un text digne car-lo en 1931: d’analisis, el qual nos descobrix al Bayarri teoric del “… Es un crit d’angoixa de valencianisme: “S’aguaitava l’hora en que un deslliurament qui sent prop el perill, de que a de les trabes materials que nos oprimien posara en pretext d’atres germanors quede ejercici la ordenació política. minvada la personalitat valenciaNosatros ya erem!, en la mes esencial, en la única esencial existencia que delimita un Poble. I na. així, la plasmació objectiva, en la delimitació formal No vol ser el llibre de Bayarri d’un estat orgànic que servira les necesitats de la un crit de combat; no dú enclosa Patria, vingué al temps, i per obra de la empenta de Jaume I d’Aragó i Catalunya. S’etablí el contacte i l’ecap hostilitat envers pobles que lement espiritual d’identitat manifesta, i a mes, el històricament considerem d’un deciciu adjutori del braç i el seny del nostre deslliurador d’ara, fon l’inici i la fortificació d’una fraternitat comú orige; pero sí coral advertipolítica perdurable i del major progrés impulsora. ment de que jamay podem entrePortada de “Els cavallers de El Poble – millor, els dos Pobles-invasors, Vinatea” Foto proporcionada per gar la gloria de nostre passat; pels mijans d’una constitució llegislativa democràtil’autor de l’articul ca, en un reconeiximent públic de la personalitat de sols compartirla. Valencia, del Poble deslliurat, concurriren a la plena A despit de totes les unitats efectivitat del dret de Valencia, en quin ejercici dins sa llibertat, pronte, que s’hajen proclamat, per mes que nostres el nostre Poble fon capdavanter dels de la Confederació. Valencia reseguía sa linia ferma portant als costats Catalunya i Aragó, al terres siguen incluídes entre les terres catalanes, darrere sa intensa i inmensa concatenació històrica i de tradicions i al estem verament convençuts que sols hi farem davant la vissió propia de ses esperances i son destí. Valencia, indivisible, inagregable i suficient!”. pp. 80 i 81. vibrar a nostre poble, redimintlo de l’actual apocaEn referir-se al nom de la nacionalitat i del territori tambe ho te clar: ment, parlantli de: terres valencianes, llengua “Establirem la linia certa sobre la que s’escola la íntima vissiò que convalenciana, niçaga valenciana. Son problemas crete Valencia –no la estricta- la total” p.78, o “La historia estricta de Valencia –no la estricta si no tot el Regne- comporta aquella seguritat d’orde sentimental que deuen comprendre els de unitat i suficiencia en sí, natural i suavísima”. P 79. Queda clar que . catalans, renunciant a l’imperialisme que llur en el primer “estricta” en negatiu no vol referir-se a la ciutat de explendorós renaiximent contemporani disculpa, Valencia, sino a la Patria Valenciana en el seu conjunt. Usa el terme Valencia puix per a referir-se a tota la nacionalitat, a tot l’historic Regne pero que may pot ser grat a Valencia; encara que de Valencia. no hi falten intelectuals atrets per la superioritat 3. Bayarri Hurtado, Josep Maria. El perill catalá. Consell Valencià de Publicacions. Valencia, 1931 política de Catalunya i ben avinguts ab aquelles 4. Ibidem. Prolec, pp. 14, 15. 4 tendencies” .… 5. Ibidem. Prolec, p. 16. “Surgida nostra nació lliure, ab característi-

Renou
L’acta del Compromis de Casp (6 de juny de 1412) està escrita “in ydiomate valentino”.

Renou

HISTORIA

25

¿PER QUÉ LA SENYERA CORONADA ES LA BANDERA DE TOTS ELS VALENCIANS?

Antoni Atienza
Historiador. Autor de “La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians”

A

que els cavallers de la ciutat devien seguir a la Senyera1. bans de tot, cal recordar que la Senyera és una bandera, i que té un orige migeval. Les banderes A principis del segle XIV, la força armada valenciana, de migevals eren, sobre tot, instruments de guerra i la qual la principal contribució era la de la ciutat de de poder. També cal senyalar que fins al segle XV –i Valéncia, hagué d’eixir en diverses ocasions per a defensegons moles, fins al XVIII- no existien dre els drets de la Ciutat i de les Viles banderes de “nacions”, ni de regnes. Reals, contra els abusos dels nobles. Les banderes eren derivats dels escuts Per privilegi d´Alfons I, la milicia no (escut=senyal=senyera), i els emblepodia lluitar fora del Regne, i per tant mas heràldics eren privatius de l’aristodevia de combatre dins de les nostres cràcia i dels monarques. A soles a parfronteras: era una força defensiva. En tir del segle XIII comencen a aparèixer eixa època, la Senyera ya era coneguda emblemes de les ciutats, utilisats sobre com “del Rei e de la Ciutat”. tot en sagells. Figura fonamental per a entendre El Regne de Valéncia no tingué una l’heràldica valenciana, fon el rei Pere II repoblació ràpida. Durant molt de de Valéncia “el Ceremoniós”. El monartemps fon un territori de frontera, atacat ca va reinventar l’història dels blasons. en freqüència pels musulmans des La bandera barrada, fins a eixe d’Almeria i Granada, i més tart, el moment, no tenia un numero fixe de Magreb. Per a defendre esta frontera, i barres; el seu orige havia segut obra de ofegar les revoltes dels musulmans que Ramon Berenguer IV, comte de habitaven el Regne, es varen organisar Barcelona i princip d’Aragó, quan ya milícies, grups de ciutadans armats que tenia abdos tituls. Per tant, hui per hui, La Senyera Valenciana en la Guerra en cas d´atac, eren avisats per a pren- Civil, davant de l’anarquista, la comu- l’opinió dels heraldistes més prestigionista i socialista, la republicana i la dre les armes i lluitar. No eren tropes sos és que les barres son tant cataladel poble. Del llibre “Senyera del Rei, puix el Rei no les pagava, sino nes com aragoneses. Puix be, Pere II Valenciana. La bandera de tots” milicians, cridats per la seua ciutat, i en va establir que les barres eren l’emblearmes pròpies, municipals o dels grema dels primitius comtes de Barcelona mis. Era l’Host, una força militar convocada pel Rei, –quan el de Ramón Berenguer III era una creu roja en segons la costum feudal, pero no organisada per ell. Per camp blanc-; i per a Aragó, es va “inventar” un escut tant, no lluitaven baix els colors del monarca, sino de la blau en una creu blanca. Cap a 1360, va manar que les ciutat que els mantenia i les proporcionava les armes. barres dels seus escuts serien quatre. Zelós de que cap La formació d’esta milicia es feu durant el regnat de atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu Jaume I, i consta en els Furs de Valéncia, a on s´establix que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt

Renou

Promoción 10 adosados
2ª fase de adosados en ALQUERÍAS DEL NIÑO PERDIDO

CALIDAD DE VIDA
A SU JUSTO PRECIO

26

COLABORACIO

Renou

¿PER QUÉ LA SENYERA CORONADA ES LA BANDERA DE TOTS ELS VALENCIANS?
de blau, en recort del color real d’Aragó. D’esta manera tats. naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Perque cal recordar que la bandera quatribarrada Corona representa per un costat el Regne –“perque és representava al Rei3, a un poder autócrata, i la Senyera valenciana, a les Ciutats, illots a on el poder feudal comcap de Regne”-, i l´aliança entre el monarca i el seu petia en les llibertats forals. ¿Per qué tantes i tantes ciupoble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era tats del Regne adoptaren escuts pareguts al del Cap i també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de Casal4? ¿Per qué moltes atres l’incorporaren al seu l’asta l’emblema personal de Pere II: el drac, que a parblasó? Si l´escut de Valéncia –corona i barres- dona tir del segle XVI es convertiria en una rata penada. Aixina orige a la Senyera –corona i barres-, ¿quina deuria ser, es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat. seguint la llògica heràldica, les Senyeres de Castelló, de En cas d´invasió del Regne, el punt per a concentrar Vila-Real, d´Alzira, d’Agullent…? l’Host devia de ser la ciutat de Valéncia, el Cap i Casal. Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre Cal meditar que vol dir açó de “Cap i Casal”… Per a avielles, sentimentalment, és impossisar a pobles i ciutats, s’enviaven menble. Pero no es poden negar les evisagers i s´hissava dalt del Portal dels dències, que postren a la Senyera Serrans –la vía natural que s´obri cap coronada com la bandera de tots els a Castella- la Senyera, en un ceremovalencians. No es pot negar el quadre nial que anà complicant-se en els de Vicent Salvador, que representà a anys. I ací està la clau del problema. uns soldats valencians del XVII en Si la Senyera de Valéncia, la Senyera una Senyera un tant extranya, ni es custodiada per Valéncia, encapçalava pot oblidar el quadre de Bernat les tropes de tot el Regne de Valéncia, Ferrándiz en les Senyeres presents en ¿no seria llògic considerar-la bandera una processó del poble; no es poden del Regne de Valéncia, en una època, amagar els poemes de Teodor repetim, en la qual no existien “bandeLlorente, de Constantí Llombart, ni de res d´Estats”? Carles Salvador, les paraules enflaLa convocatoria d´Host del Regne mades de Francesc Almela i Vives, de es feu d´una manera molt clara i docuFaustí Barberà, de Gaetà Huguet, o mentada durant el regnat de Joan II. d’Eduart Martínez Ferrando; ni la hui Normalment, els monarques de la desapareguda Senyera de la Joventut Corona d’Aragó preferien que els seus Valencianista que va presidir actes i regnes i estats, en conte de convocar aplecs organisats per Vicent Tomàs i un eixèrcit que ells no controlaven, Monumental estatua de la Senyera en Vilarreal. Del llibre “Senyera Martí. redimiren el servici en diners. Pero Valenciana.La bandera de tots” Joan II es va trobar en dos ocasions, Notas en 1462 i 1476, necessitat de convo1 “Furs e ordinacions fetes per los gloriosos reis d´Aragó als regnicar l´Host, i es feu ordenant el propi monarca que les cols del Regne de Valencia”, Edició de Llambert Palmart, 1482, lib, IX, viles reals acodiren en les seues tropes a Valéncia per a rubrica XVIII, “Del Batle e de la Cort”, num. VI, fol. 30. “seguir la Senyera”. La Senyera va dirigir a les tropes de 2 En canvi, no es guarda cap bandera quatribarrada, a banda del tot el Regne –de les viles reals i dels nobles aveïnats en Penó de la Conquista: la de Sagunt és dels anys 1920, i és una còpia del el Cap i Casal o en viles reals- cap als seus objectius, eliPenó de la Conquista. El Penó és una bandera extrañilla, i mai s´ha estudiat a fons per a poder determinar en exactitut la seua època. minar en els dos cassos les rebelions dels Jaumes 3 La bandera quatribarrada fon un estandart personal del Rei d’Aragó, pare i fill, barons d’Arenós. També ho feu en d´Aragó, Valéncia, Mallorca i Comte de Barcelona. A principis del segle XIV 1526, contra els moriscs de la Serra d’Espadà; i en el Rei de Mallorca va establir una bandera per a la Ciutat i Regne de 1650, extraordinàriament, l´Host ixqué del Regne captuMallorca –la franja morada en castell d’argent-, conservant ell el seu estandart barrat. Pero el número de barres no fon fixat en quatre fins a rant Tortosa, i bandejant als francessos que ocupaven 1360, aproximadament. Jaume I duia normalment dos barres a soles, pero Catalunya. Deu d´entendre’s que parlem de la Senyera no era un número fixe. A partir del segle XV, per les invencions heràldiques conservada en Valéncia, puix sabem que existiren atres de Pere II, es va establi que l’escut de Catalunya eren les barres, i d’ahí es derivà que l’estandart català era el mateix que el real. Les barres pasSenyeres, més o menys paregudes a la de Valéncia, en saren a ser una bandera del Rei d’Espanya després del matrimoni de corona damunt de blau, i en les barres reals, i de les Ferran d’Aragó i Isabel de Castella: trobem banderes quatribarrades en els 2 quals encara conservem la de Capdet . Per tant, docugaleons de la Gran Armada de 1588. En qualitat d’aixó, banderes del Rei d’Espanya, figuren en les pintures del Palau de la Generalitat de Valéncia. mentalment, podem dir que gent de Borriana, de 4 Inclús en el segle XIX, com a mostra de l’avorriment que sentien Morella, de Castelló, o de Vila-Real, lluitaren seguint a la cap als seus senyors feudals, Bunyol i Mislata adoptaren escuts en barres Senyera. I si ho feren seguint a les banderes barrades i corona. Mislata va decidir fa uns anys abandonar-lo i reprendre una heràldel Rei, ho feren com a mercenaris, com a soldats dica senyorial, en l’oposició significativa d’Esquerra Unida. pagats pel Rei, i no com a hómens que complien un deure emanat de les lleis i costums de les seues ciu-

Renou

COLABORACIO

27

LO POLÍTICAMENTE CORRECTO ES UNA TRAMPA MARXISTA

Wenley Palacios Carreras

L

a denomación Comunidad Valenciana es fruto del ese deplorable dialecto del oc, rebautizado hace cien consenso de los grandes partidos, entre País y años, trufado de palabras francesas, por Prat de la Reino de Valencia, para evitar que la sangre llegaRiba, que quieren imponernos como lengua en nuesse al río. El valenciano de la nefasta AVL, que ya debía tro Reino. Fernando Giner, Presidente de la Diputación haber dinamitado el Consell, llevándose por delante la de Valencia, hace todo lo que puede. Recientemente carcoma catalanista que corroe a nuestra sociedad, ha inaugurado una magnífica exposición sobre la es el catalán con algún modismo de esta tierra. Otro Historia del Valenciano. A veces no ha sido bien miraapaño indigno, que nos da espectáculos bochornosos do en su propio partido, pero ha conseguido ser una como el reciente proceso de elección a la Presidencia. de las banderas, precisamente por su defensa del El ceder, la debilidad siempre redunda en perjuicio de valenciano, en la próxima campaña electoral del P . .P nuestras esencias. Todos debemos defender nuestra lengua, aunLo políticamente correcto es un concepto marque sea desde distintas posiciones, según el carácter xista, ideado cuando decidieron ocultarse bajo el eufey las posibilidades de cada quien. Unos en instituciomismo de progresistas para nes científicas, donde guardan disimular la marcha a su trasnola esencia, la pureza y el chado, cruel, tiránico y fracasaesplendor de nuestra lengua, lo do pasado de la dictadura del que puede que sea, en un futuproletariado. ro, necesario para volver a eduSe puede ser firme en car a nuestros niños y jóvenes los planteamientos y hacerlo en el auténtico valenciano que, con educación, simpatía y resaún hoy, hablan sus padres y peto a los demás. Es es demoabuelos. Algunos se doblan a lo cracia y libertad. Lo políticamenpolíticamente correcto y, todo lo te correcto es una trampa para más, logran pactos humillantes que renunciemos a nuestro con los que imponen el llamado El Palleter. Del llibre “Atlas visual de la C.V.” derecho –inanielable- a la liberoficialmente valenciano, convirtad de expresión. tiéndolo en un dialecto del cataCuando se agrede a los participantes en un lán, con algunos modismos admitidos como localismitin político, aunque lo organice un partido minoritatas. Lo políticamente correcto, la trampa ideada por rio se está faltando a la libertad, al respeto a quien los marxistas, les lleva a destruir nuestra lengua. Pero disiente. La minoria tiene derecho a expresarse, pero otros se fajan, plantan cara, adoptan posiciones, que no tiene derecho a gobernar, como está ocurriendo simbólicamente defino como poner barricadas en el ahora, donde el 8% de los ciudadanos que votan en río Cinca. Son los nuevos Tirantes dispuestos a blanEspaña tratan de imponer su destrucción, aliados con dir su espada en defensa del Reino. Estos no permiun Presidente de Gobierno, torpe pero malo, dispuesten que los nacionalistas catalanes campen aquí a to a arriar sus pantalones, creyendo que gana votos, sus anchas. A quien lo hace se lo afean y a quien cuando solo pone su culo al aire. impone le desobedecen y combaten, en legítima En nuestro Reino de Valencia, la gente puede defensa contra la agresión del norte. hablar, porque es libre, como le de la gana, en ruso, Es hora, pues las elecciones autonómicas y en swahili o en catalán. Todo vale con tal que sus municipales están muy próximas, de exigir al partido interlocutores le entiendan y puedan comunicarse. que pueda hacer útiles nuestros votos, que en su proPero la lengua de nuestra tierra es el valenciano, no grama defienda el auténtico valenciano y luche contra

Renou
Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino. Carlos Ros Hebrera

28

OPINIO

Renou

LO POLÍTICAMENTE CORRECTO ES UNA TRAMPA MARXISTA
la invasión catalanista y su deseo de integrarnos en tes de Cataluña, utilizó el dinero de la Generalitat para su País -ellos nunca han sido Reino- para convertirnos seguir con sus conquistas. Están convencidos que el en catalanes de segunda, en sus esclavos. Si ahora día que todos admitamos que en Valencia y en nos niegan incluso el agua, qué harían con los valenBaleares se habla catalán, seremos todos una nación cianos si no tuvieramos personalidad jurídica como y será más fácil una independencia o cuasi indepenReino -o Comunidad- para defenderdencia. Pujol y su partido nunca han nos. pretendido una independencia comLos hombres libres somos pleta, porque el día que rompieran dueños de nuestro destino y no nos sus lazos con el resto de España, someterán si ejercemos nuestra habrían cortado el conducto de libertad en cada momento, sin donde chupan al resto de los espadecaer, luchando en los medios de ñoles, se les habría secado la teta. comunicación, en los tribunales, en Esa teoría de que los impuestos las plazas públicas y denunciando que pagan ellos nutren a las otras las tramas y políticas de invasión Comunidades, por que son todas catalanista. Protestando, por ejemmás pobres, es una falacia, no está plo, que el dinero de nuestros demostrado. Todo lo contrario, han impuestos, a través del Ayunsido las industrias del resto de tamiento, vaya al Instituto de España las que se llevaron y alimenEstudios Catalanes que lo emplea taron el progreso de Cataluña, no para catalanizarnos. Ahora nos envíhace muchos años. Y es constante an el Correllenguas y pronto nos en todas las épocas -con Franco correrán a zurriagazos. Hay que también, al que adulaban y aclamaimpedirlo. ban multitudinariamente en su Esta no es una postura de entrada en Barcelona durante la derechas o de izquierdas. El primer Tirant Lo Blanch. Foto proporcionada per Guerra Civil y luego cuantas veces imperialista catalán ha sido Jordi ha ido- especialmente tras el bodrio l’autor de l’articul Pujol un hombre nada progresista. anticonstitucional de su nuevo Empezó como presidente de Banca Catalana, utilizanEstatuto. do sus dineros en propagar el catalán por Valencia y Es hora de que ante los discursos de los catalaMallorca y difundirlo en el extranjero como la supuesnistas, les afeemos su conducta, les llamemos a la ta lengua única de lo que llama Paises Catalanes. Él cara invasores, traidores al Reino de Valencia y les volarruinó aquel Banco, cuyos fondos en gran parte vamos la espalda. En ti, lector de RENOU, está la decihemos tenido que reponer, con nuestro dinero, todos sión de permanecer alentando los meritorios estudios los españoles. Y cuando accedió a la Generalitat, de los centros de cultura y el auténtico valenciano o ignorando la política de Tarradellas, que nunca quiso dar un paso más y plantar cara a los invasores, como saber de expansionismos, ni de nada ajeno a los límihizo Tirant Lo Blanch ante los otomanos.

Renou

Renou

COLABORACIO

29

LA REAL SEÑERA EN LA SIERRA DE ESPADÁN

Ricardo García Moya

H

oy, 9 de octubre, es una ocasión propicia para recordel Reino, no equivalía a un concejal del actual Ayuntamiento dar acciones protagonizadas por nuestro máximo de Valencia, sino al de un alto mando del ejército. Así, cuansímbolo vexilológico. Una de éstas fue la ejecutada do en las Germanías sale la Real Señera a Campaña, se por el ejército del Reino de Valencia, presidido por la Real ordena a las tropas de las ciudades “que obedescan (sic) Señera, para sofocar el alzamiento morisco en la Sierra de por Capitán General al Jurado en Cap de Valencia” (Viciana, Espadán en 1526. Los sublevados -más de 5.000 con la MS. 46. Bib. de S. Cruz. Valladolid). Respecto al traslado incorporación de moros aragoneses o “tagarinos”- se de la Real Señera, por su excesivo peso y cuando el trayechabían adueñado del abrupto lugar, saqueando los arrabales to lo requería, el Justicia Criminal cabalgaba a la “estradiode Segorbe, Onda y Vall de Uxó. EI 20 de mayo, un mensata”, obteniendo estabilidad para portar la enseña. jero de Onda llegaba a Valencia pidiendo auxilio, y con la notiNo hay duda que si otras regiones norteñas hubieran cia del degüello de los habitantes de Chilches. tenido un estandarte como la Real Señera y una compañía La capital no podía dejar indefenso a su territorio. EI 7 armada para su custodia, habrían recuperado la trade junio se activó la maquinaria bélica del Reino con la protodición de la manera más fastuosa y, además, se encargarícolaria colocación de la Real Señera en las Torres de an de divulgar sus peculiaridades “en todas las Serranos; acción que significaba la declaración de guerra “a Universidades del mundo”, (como dicen ellos). Aquí sucede sang y foc”. Durante los días en que la lo contrario: terroríficas mentes aniquilan bandera estuvo expuesta en las con chimeneas de chatarra y hexaedros torres -mientras las fuerzas del Reino de cemento el casco histórico donde iban organizándose-, jamás permaneció nuestros antepasados vivieron días de sin custodia: “la guardaren de dia y de nit gloria. vint homens del Centenar de la Ploma”. Tras la victoria en Espadán, la Parece que no existía en la Corona entrada triunfal de la Real Señera en de España -y puede que en ningún otro Valencia (25 de septiembre de 1526) fue reino europeo- una bandera que tuviera apoteósica: cuatro mil alemanes de para su defensa una compañía armada, cinco en cinco en hilera, con escopetas, como sucedía con la Real Señera. Sobre picas y “espases de tres palms, amples el aspecto que ofrecía en 1526, si obsercom tres dits” formaban la vanguardia vamos su imagen en los portulanos de la del desfile; después “venien los tabals, Hispanic Society of America, vemos que L’eixercit valencià arribà a Onda el 19 de trompetes y ministres” y el Justicia juliol de 1526 on se manà quedar la era idéntica a la actual, con barras coroCriminal con la Real Señera o bandera Real Senyera i la Companyia del nadas sobre la franja azul; sólo difiere de del Rat Penat junto a “Hieroni Centenar de la Ploma en la campanya la medieval (Biblioteca Nacional de París, Cabanyelles”, governador general del contra els moros sublevats d’Espadà. Ms. GE. 8.8268) en que Ilevaba cuatro Del llibre “Tratado de la Real Señera” de Reyne de Valencia, ab oficials reals e lo barras, no dos como la del manuscrito capitá dels alamanys Rogondolfo” y las R. G. Moya parisino. compañías valencianas. EI ejército valenciano Ilegó el 19 de julio a Onda; Tanta expectación como los alemanes -especialdonde quedó custodiada la Real Señera en el cuartel genemente la compañía armada con “espases de dos ral. Hay que decir que nuestras fuerzas no se habían recumans”- despertaba en el ejército del Reino los famosos perado totalmente del varapalo de la Germanía, especialcañones de Xàtiva, artillería de campaña que ya estuvo premente de la matanza que tropas catalanas y castellanas -al sente al comienzo de la sublevación en el cerco de servicio de la nobleza- cometieron con los valencianos el Benaguacil: “las dos bombardas de Xátiva; la que se llama 18 de julio de 1521, cuando “entre Almenara y Morvedre el Buey y la que se dice el Puerco”. Precisamente en la quedaron tantos muertos como cepas de viñas”. En consesolemne entrada de la Real Señera en la catedral, y en el cuencia, en el asalto a la Sierra de Espadán, el ejército del ceremonioso ingreso en la Sala del Archivo, se dispararon Reino -debilitado por el mal de Almenara- contó con el grandes cañones: “Quan arribá la Bandera a la Seu y a la refuerzo de 4.000 lasquenetes alemanes, cedidos por el Sala, tiraren grans bombardes”. rey Carlos I de Valencia. Por tanto, en 1526 la Real Señera fue acompañada Precisamente, los alemanes tuvieron el honor de por miles de lasquenetes alemanes y compañías valenciaacompañar a la Real Señera por el regreso triunfal a nas, grandes cañones de Xàtiva, cuerpo armado del Valencia, “entrárenla per damunt lo portal dels Serrans”, Centenar de la Ploma y el Virrey, música marcial de atabales, merced concedida por el gobernador del Reino Don Hieromi pífanos y trompetas. Y no es por molestar. ¿Pero, hubo en de Cabanyelles, al tener autoridad sobre el protocolo de la alguna de las que ahora se titulan “comunidades históricas” regnícola enseña. (Cataluña, País Vasco, Galicia...) una bandera equiparaHay muchos detalles que han sido interpretados ble a la Real Señera en cuanto valor material, histórico y proerróneamente en nuestros días. Un Jurat en Cap de 1526, tocolario? Sospecho que no. de los que acompañaban a la bandera junto al gobernador

30

OPINIO

Renou

LIBER ELEGANTIARUM
El primer diccionari impres en llengua romanica, estava escrit en llengua valenciana

Joan Ignaci Culla
President de Renaixença Valencianista

J

Es a dir, Joan Esteve, com hem reproduit, deixa clar, el seu orige, la seua professio i la denominacio de la llengua en la que escrivia: latina et valentiana lingua, i aixina ho ratifiquen distints experts: oan Esteve, notari de Valencia, edita en Venecia, el 3 d’ocJoseph Rodríguez en Biblioteca Valentina (1747): “Juan tubre de 1489, el Liber Elegantiarum, diccionari llati-valenEsteve, natural y notario de Valencia, escribió: “Dictionarium cià, considerat el primer impres en llengua romanica. La et phasilogium duarum linguarum Valentinae et Latinea. magnitut de l’obra es tal que uns (els castellans) l’han obviat, Inscriptum: Librum elegantiarum” (p. 253). destacant al de Nebrija, i atres (els catalans) l’han convertit en D. Nicolau Antonio, en la Biblioteca Hispana Vetus, diu: un dels pilars basics a on se sostenta, la llengua catalana. Si “Joan Esteve va escriure un Dictionarium quodmanet phrasil’autor estiguera viu es remouria en la seua tumba, no per l’iglogium daurum liguarum Valantinae vulgaris et Latinae, quod noracia d’estos ultims, sino per la manipulacio que fan del seu Librum Elegantiarum inscriptum. I afirma que ell mateix va llibre, en benefici d’una maquiavelica unitat de la llengua, que vore un eixemplar en ma de N. Amigo, D. Hipólito Samper tant els agrada als del nort, com als apesebrats i enemics de (Lib. 10, cap. 12, fol. 200, nº 647). la llengua valenciana de l’AVLl. Vicente Ximeno, en Escritores del Reino de Valencia Abans d’entrar en les particularitats del llibre, convindria (1747), diu: “Juan Esteve, natural de Valencia, notario públiaclarir que l’argumentacio que anem a donar no es fruit de co (encara que ell pensa despres que fon mege, segurament l’apassionada defensa del valencianisme cultural (que per la dedicatoria o per confundir-lo, segons Pastor Fuster, en tambe), sino de posar damunt de Jaime Esteve) y sugeto (sic) muy la taula una injusticia que va mes versado en la lengua Latina.” (...) alla de lo politicament correcte, i “Ay en Valencia en la librería del desacredita a l’autor en tots els Marqués de Villatorcas un ejemestaments. plar de esta obra impresa en Tambe hem de recordar, per lo letra calderilla. Viene a ser un que mes abans destacarem, el fet Diccionario de vocablos y frases de que Joan Esteve fora notari Valencianas y Latinas...” (T. I, p. public per autoritat real (regie auc55). toritate notarii publici). Si ya de per Pastor Fuster, Biblioteca si un notari es l’home public autoValenciana (1830), ademes de risat per donar fe en qualsevol confirmar tot lo anterior i corregir Transcripcio del colofo del llibre document, un notari public “per a Ximeno sobre la professio autoritat real”, era lo maxim que es (notari), diu que la dedicatoria podia alcançar, el zenit dins de la carrera notarial, ya que “confirma mi anterior sospecha, de ser reimpresión la referitenia jurisdiccio en tot el Regne de Valencia i en tots els da obra...” (T. I, p. 35). dominis de la Corona d’Arago, per a pendre part en l’emisRibelles Comín, en Bibliografia de la Lengua Valenciana sio de documents oficials. En cas de faltar a la veritat, no a (T. I, 1920), indica: “... muy estimado por la rareza de los soles acabava en la seua exitosa carrera, sino que podia durvocablos que contiene, es una nutrida colección de frases y lo al desterro. dicciones valencianas y latinas, y no sólo es anterior a Una volta aclarit aixo, es de especial importacia llegir lo Nebrija, sino que es el primer diccionario que se ha impreso que diu l’autor en el colofo de la seua obra: “Explicit liber eleen lengua románica...” (p. 162). gantiarum Johannis Stephani, viri eruditissimi, civis Tambe fan referencia d’este llibre J. Vives Ciscar, en Los Valentiani, regie auctoritate natarii publici, latina et valentiadiccionarios y vocabularios valencianos, copiant a Ximeno, na lingua: exactísima diligentia emendatus: Opera atque pero enquivocant-se d’any, ya que fica 1479 (p.18), i impesa Pagani de Paganinis Brixiensis Venteéis impresus. Genoves, Catalech Descriptiu de les Obres Impreses en Inno. VIII summo pontífice. Augustino Barbadico, Venetiarum Llengua Valenciana, (T.I, p.8), que copia a Ciscar. principe. Anno a natali christiano M.CCCCLXXXVIIII. Queda clar, puix, tan per el propi autor, com per tots els v.vero.no.Octobris.” prestigiosos bibliografs que, el primer diccionari impres en

Renou
Joan Esteve, Venecia 1489, publicà el “Liber Elegantiarum”, escrit en latina et valentiana lingua. El ”Liber Elegantiorum” es el primer diccionari d’una llengua romanica.

Renou
LIBER ELEGANTIARUM

OPINIO

31

llengua romanica, estava escrit per un notari valencià, i en biografs, que es va publicar en Venecia per evitar la censura latina et valentiana lengua. d’algunes paraules o vocables referits a temes: “amorosos, L’importancia del Liber Elegantiarum ve perque es un d’amistat, de guerra o pestilencia, que per aquells temps any anterior a l’Universal Vocabulario latín y en romance abundaven (Ribelles, p.162). d’Alonso de Palencia (Sevilla, 1490), i sobre tot, com hem dit Pero com tota regla te la seua excepcio, arriba el cobraabans, al d’Antonio Nebrija, qui imprimix en 1492 el seu dor de dietes del catalanisme, el ¿cientific valencià? Germà Lexicon llatí-espanyol. Tambe existix un Vocabulaire frances, Colón, i en el seu Estudi preliminar de l’edicio facsimil de editat per Loys Garbin, en Ginebra el 1487. 1988, impresa a Barcelona i patrocinada (com diu en el lli¿I per que el valencià es el primer (1489), si el frances es bre), per la Conselleria de Cultura i Ciencia de la Generalitat de 1487? La resposta nos la dona la dedicatoria de l’obra de Valenciana, la Diputacio de Castello i l’Ajuntament de Joan Esteve al mege Ferrer Torrella, ya que esta datada en Castello, el confirma com a primer, pero obedint la veu del 1472: “Johannes Stephanus, Ferrario Torrella: medicine proseu amo (IEC), diu: “….és la reproducció facsímil del primer fessori eximio”, finalisant dient: “Vale, repertori que recull la faisó més o mei menor. Valentiae, nonas januarii menys completa la llengua parlada a Anno mil. CCCLXXII” (Adeu, no m’obliValència a mitjans i a caballes del segle des. Valencia, a cinc de giner, de 1472). XV. Per tant és el degà dels diccionaris Ximeno, Ribelles i Pastor menciocatalans…” (p. 9). I continua en els nen que n’hi ha quatre eixemplars que seus desproposits diguent: “Per l’abunes coneixen, tots sense portada, i aixidor dels materials de primera mà i per na tambe ho ratifica Josep Albinyana la documentació anticipatòria de tot un en el “Crit de la llengua” (E. Valencia lèxic localitzat en terres de València, el 2000, 1981): U en la nostra Liber elegantiarum esdevé un instruUniversitat de Valencia, dos en ment de capital importancia per la lexiBarcelona (L’Ateneu i Institut d’Estudis cografia catalana i àdhuc per la lexicoCatalans), i el quart el cita Gallardo en grafia romànica en general” (p. 15). ¿A Imprenta primitiva el nº 2.143 del seu assaig. Aixo fa penvore com se menja aixo? sar, i aixina ho ratifica Pastor Fuster, Es a dir, que per a este titere de fira que l’edicio de 1489, es la segon, i dona les següents de productes catalans, l’autor, com a notari real, quan dona raons: 1ª) Perque la dedicatoria com hem dit abans data de confirmacio en el seu colofo de que l’escriu en valencià, esta 1472; 2ª) perque el colofo diu que el llibre fon revisat: “exacenganyant ademes de donar fals testimoni, perque lo que tísima diligentia emmendatus”, lo que vol dir que li va precerealment vol dir, ya que no sabia lo que dia, es que estava dir una atra edicio que ara es millora; i 3ª) perque Eduart escrivint en catala. Cañibell, director de la Biblioteca Arús de Barcelona, diu que I, per si no teniem suficient en este “cientific”, ara la va vore un eixemplar d’est obra en una magnifica portada en Generalitat Valenciana governada per el PP contribuix a man, poder de Isidre Bonshoms, del cual Ribelles dona conter (p. tindre la manipulacio de l’obra, subvencionant a un atre “illu171-172). minat”, José Hinojosa Moltalvo, qui segurament influenciat Per atra part, en 1472 no es podia publicar en Espanya per l’efecte mimetic dels que fan d’un burro el seu emblema ya que l’imprenta no apareix fins al 1474, precisament en identitari, publica el seu Diccionario de historia medieval del Valencia, el primer llibre impres es “Troves en lahors de la Reino de Valencia (Biblioteca Valenciana, 2002), que adeVerge Maria”. I pareix ser, com aixina ho confirmen tots els mes de dir-nos secessionistes, i parlar de l’hipotetica “len-

(continua a pagina següent...)

Renou

32

COLABORACIO

Renou

MORELLA, DE SIS EN SIS

Vicent Ramon Calatayud

Q

que passa en un bufit, i encara més lo que s’aguarda uan en les acaballes d’agost s’enramen els pacient sis anys per a espletar. I concretament ara carrers de forma tan especial; quan per les finesespletarà de nou.. tres aguaita el domàs dels vells cobertors, en la La festa, com ya deveu saber, és a mijan agost i tìpica Morella, com si l’aroma del carrer entrara en els la primera semana de setembre, en honor de la Mare de cossos, per a demanar-los, en justa correspondència i Deu de la Vallivana, image miraculosament trobada. De cap a fòra, un esplet especial també. Perque solament l’alberc que té en la singular ermita, d’enclau preciós, s’exigix de sis en sis anys. I per això les ampuloses i serà traslladada a Morella. Des de l’ermitori ya a la coloristes carroces, en suma de vehículs i tamany desvista les imponents muralles que compassat dels mateixos per a la defenen, ara molt poc, de l’incarrers tan singulars, estranya a vasió de turistes de tota guisa, que tants forasters com cada nou la prenen tumultuosament cada tram de sexeni. I prenen en dia, i cada sis anys de modo més furia l’amurallada població, desaforat. Senyal de que alguna capçalera de la reconquesta cosa ben singular els atrau i estimcristiana de Valéncia. Ells van a ula, perque les carreteres no convser testimonis de que allò que iden. Encara que han millorat s’anuncia, que s’haurà de enormement. Davant d’esta image, celebrar en tanta solemnitat, que salvà a la població de pesta en boato i alegria, com amenaça 1673 es prometé celebrar festa tot lo que de bestreta llancen extraordinària cada sis anys i, al carrer, més que apenes puga segons conten, aixina és. Aixina percebre’s paper i color, pero Mare de Deu de la Vallivana en la provesso del s’ha fet enguany, més que mai i en toll de 80 tonellades. En l’aSexeni. Foto: Domingo Gimeno molt ne sons testimonis. nunci del 52 sexeni en el que hi Per als que encara no han hagué el propi pregó, per a desanat, perdent-se l’ocasió d’enguany, dir-les que prenfilar ixqueren al carrer 42 carros triumfals i participaren guen tanda per al 2012, que si Deu vol tornarà la festa. més de 2000 persones, quasi tantes com ne té el cens Pero yo recomanaria, a qui no conega la zona, que s’espoblacional. ¿Quantes coses no alcança l’ilusió comucampe ben be per la comarca, que vaja ans, passe un na darrere d’un fet gratuït? ¿Quantes voluntats no parell de jornades, menge i bega, s’empape de tot i suma allò que, sense amo, ni jornal, simplement crida quan arribe eixos dies, que ne són per lo manco quinze, a Patria, Fe i Amor? La brega, el repte, la satisfacció és apenes s’estiga per a captar la magia, ser-ne testimoni el poder dir i demostrar “¡yo encara més!”, perque !i avant!, que allí ya no ne caben més. segurament, al remat, lo que té valor real serà lo efímer, lo que no pot contar-se, ni guardar-se per a intercanvi, lo

Renou

LIBER ELEGANTIARUM
podran contravindre lo que afirmaven tots els autors que feren de les lletres valencianes un sigle d’Or, per mes que els pese als catalans: “valentina llengua, vulgar valenciana, llengua valenciana...”. Els valencians, podem estar orgullosos que el primer diccionari impres en llengua romanica, estava escrit per un notari valencià, i en: latina et valentiana lengua.

(...continua de pagina anterior)
gua valenciana” (T. II, p. 618), considera el Liber elegantiarum: “El primer diccionario catalán y posiblemente el más antiguo léxico en lengua romance” (T. II, p. 179). En definitiva, per mes que s’empenyen els que se tenen que apropiar de les obres i autors valencians, per a poder presentar algo relevant a la per a d’ells “mare catalana”, no

Renou
“El llibre és força i valor és poder, és aliment antorcha del pensament i manantial de l’amor “

Rubén Dario.

Renou

OPINIO

33

EL VALENCIANISME EXPLICAT A TRAVÉS DE LA DIALECTICA DE HEGEL

Joan Batiste Sancho
Professor de Llengua Valenciana per Lo Rat Penat

U

na de les majors aportacions de Georg Wilhelm moviment politic-cultural presenta unes carencies i unes Friedrich Hegel a l’historia de la filosofia occidental amenaces que en Valencia donen lloc a un moviment conva ser el seu concepte de dialectica. trari: el valencianisme (batejat tambe com blaverisme) o Hegel pensava que l’evolucio de les idees i el proantítesis, que genera una conflictividad interna en la sociegrés es produix a través d’un proces dialectic, es a dir, un tat valenciana. concepte s’enfronta al seu opost i com a resultat d’este Tesis i antitesis començaren a lluitar entre si en conflicte, s’alça un tercer, la sintesis. quant tingueren el mes minim contacte, donat que l’exisLa sintesis es troba mes carregada de veritat que tencia d’una amenaçava l’existencia de l’atra, arribant al els dos anteriors oposts. punt mes alt en lo que s’ha vengut De forma tradicional, esta a denominar: la Batalla de dimensio del pensament hegelia Valencia. s’ha analisat en termens de tesis, Les dos, tesis i antitesis, lluiantitesis i sintesis. taren durant un llarc periodo de La sintesis supera el conflictemps sense que ninguna de les te conciliant en un pla superior la dos conseguira aniquilar definitivaveritat contenguda en la tesis i la ment a l’atra, i la batalla evolucionà antitesis. Esta sintesis es convercap un tercer tipo de societat difetix en una nova tesis que genera rent constituida per una mescla de una atra antitesis, donant lloc a les dos, un sistema hibrit o tercera una nova sintesis, conformant-se via nomenat sintesis que ha acabat aixina el proces de desenroll inteabsorbint-ho tot. Es tracta d’una lectual o historic. idea ambigua que ha han acabat A pesar de que Hegel no va establint l’actual classe politica gastar mai els dits conceptes, dominant valenciana que prete resulten molt utils per a compenalmalgamar tant al pancatalanisme dre el proces dels moviments hiscom al valencianisme. torics. Aplicant el raonament de ¿Com està actualment el Hegel a l’historia d’Europa, es comvalencianisme? Nou d’ctubre de 1979. La quatribarrada (la prén que en els conflictes entre els “marfega”) fon cremada en el balco de El valencinaisme (tant en la pobles i les nacions sempre s’ha l’Ajuntament. Es la Batalla de Valencia. vertent politica com en la cultural) produit la confrontacio d’una tesis Foto: revista SOM carix de dos dels principals factors contra una antitesis fins desemboper a fer-se realitat i impondre’s en car en la societat europea actual: el poble valencià: primer, carix d’un una sintesis que abarca les succesnumero suficient de conjurats en capacitat (persones comsives herencies paganes, grecorromanes i cristianes acumupromeses en la capacitat requerida) que abarquen tots els lades durant segles i que, dominada pel cristianisme, la fronts de la societat valenciana, i segon, carix d’un bon pla monarquia i la lliure empresa, s’agrupa genericamnet baix el valencianiste per a movilisar a les masses que recolcen nom de societat occidental. les seues idees.

¿Com pot aplicar-se el raonament hegelia al cas del poble valencià?
La tesis podria ser una idea o un movimient historic com el nacionalisme catala i els països catalans. Tal idea i

L’esforç ha de ser tambe doble, per una banda s’ha d’arribar a les masses socials valencianes per a convencerles de les bondats del pla valencianiste, i per atra, i sobre tot, s’ha d’evitar que la gent deixe de recolzar el valencianisme per cansanci o per por.

(continua a pagina següent...)

Renou
Diu Salvador Faus que es en l’epoca arap quan la nacionalitat valenciana es consolida adquirint forma i fondo propis, produint-se un desenroll cultural que fa que la llengua valenciana siga reconeguda per tot lo mon.

34

OPINIO

Renou

EL VALENCIANISME EXPLICAT A TRAVÉS DE LA DIALECTICA DE HEGEL
han establit els actuals dirigents politics- una especie de tercerviisme o blaverisme i catalanisme mesclat- i convertir-lo en una nova tesis. Aço a soles es pot fer per mig de ¿Com conseguir-ho? la creacio d’una nova antitesis, es dir una nova idea contraEn l’actualitat es dispon de molts mijos, inimaginaria a l’imposta actualment, lo suficientment poderosa com bles fa mes d’un segle, per a transmetre el mensage: cine, per a amenaçar l’hegemonia radio, televisio, internet, d’esta pero no tant com per a libres, diaris, revistes, assodestruir-la. Despres s’haura ciacions de tota clase, sindide mantindre una segona cats, partits politics i atres Batalla de Valencia entre organisacions socials…i tota elles que dure per lo manco la publicitat directa i indirecta una decada per a que les possible en tots i cada un masses d’un i atre bando, d’ells. agotades, reclamen a crits “la L’atomisacio i la disperpau” i l’enteniment novament sio del mon valencianiste entre la societat valenciana. podria pensar-se que es un Aço desembocaria en una inconvenient, pero en realitat nova sintesis, un nou model no ho es. El verdader inconvede societat valenciana i connient es la dificultat per a contraria al model de societat seguir unificar una unica estraactual establida. tegia i dispondre d’unes direcEl proces sera llarc i trius que siguen acatades per Nou d’octubre recent. Continua la lluita. complexe, perque no existix tots els grups dispersos de la Foto: Revista SOM actualment res paregut a la societat valenciana. nova antitesis que fa falta per a canviar el model de societat ¿Quin pot ser el futur? valenciana actualmenet establida. El cami a seguir deuria estar clar. Es imprescindible Com dia Hegel:”el conflicte provoca el canvi i el conarrebatar de la societat valenciana l’idea de sintesis que flicte planificat provocarà el canvi planificat”

(...de la pagina anterior)

Renou

Renou

LLENGUA VALENCIANA

35

HISTORIA DE LA LLENGUA VALENCIANA.

Josep Boronat Gisbert
(...continuació)

(DEL SEU LLIBRE “POMELL DE VALENCIANITAT”)
¿EL NOM DE CATALA APLICAT AL PROPI IDIOMA?
“Ningú no ha negat mai la unitat de la llengua parlada a tots aquestos països, si bé... s’ha disputat...” (p.21).

Els valencians no admitim el nom de catala aplicat a la nostra llengua. Es que els valencians hem tingut sempre consciencia de que la llengua que hem parlat i parlem, mai ha segut importada: es autoctona. Vejam qué diu el mateix S.G., contradient-se ell mateix, en unes pagines anteriors: “El País Valencià, el Poble valencià, té una personalitat ben definida pels quatre factors abans esmentats: Geografia, Història, Economia i Cultura pròpies. Té també un idioma autocton”. “Som valencians i el nostre idioma és el valencià”. I afegix una frase que ben be podia haver-se-la aplicat i que hui poden aplicar-se els catalanisadors valencians: “Qui renuncia a la seua llengua (¡i al seu nom!, postille yo)... és com el qui renega de la seua mare. Un insatisfet, un desgraciat, que mai no podrà aspirar a ser altra cosa que un metec (= extranger o foraster). Mereix l’aspre dicteri amb què l’increpà un altre dels nostres poetes, Martí Dominguez:

“El nom de català aplicat al propi idioma, l’admeten de bon grat tots els rossellonesos i els eivissencs, i també els mallorquins i els menorquins culetes; perè els valencians generalment s’hi resisteixen. Mallorca presenta alguns exemples medievals de la introducció del nom de català per a la llengua, però Valencia no cap”.(pp. 21-22).

Mai introduit el nom de catala en Valencia.
A pesar de ser catalanisador, S.G. va puntualisar una cosa molt be: eixemples d’introduccio, en temps passats, del nom catala en Valencia, no cap. Ni un cas. Als intents d’introduir este nom, els valencians sempre s’han resistit. Hem tingut que arribar a ben entrat el sigle XX per a vore alguns brots d’una especie biologica mai coneguda en terres valencianes: persones naixcudes en elles, que han fet lo que ningu havia fet mai en tots els sigles passats, nomenar catala a la seua llengua, la llengua valenciana, la nostra llengua.

“Ai del poble que talla els seus boscs mil.lenaris i abandona els solcs patris de les pròpies collites!... Més que per la neixença s’és bord si es balafia l’heretat patrimoni.” (continuarà en el numero següent...)

Renou

SURVEYORS
COMISARIOS AVERIAS DE CASTELLÓN, S.L.

Paseo Buenavista, 34 - 6º F 12100 GRAO DE CASTELLÓN

Fax 964 73 70 79 Móvil 609 87 61 14

36

POESIA

Renou

PACO BRINES
(Oliva, Regne de Valencia, 1932-) Des de fa una bona cantiat de números de RENOU, venim publicant fragments de poesia valenciana, quasi totalment dedicada a la del nostre sigle d’Or. Pensem que s’han donat ya, suficients eixemples de la magnitut d’aquella poesia i d’aquells poetes. Hui, volem començar per donar a conèixer la poesia d’uns atres poetes valencians que constituixen la vanguardia de la poesia espanyola en l’actualitat. La millor poesia espanyola en castellà es de poetes valencians. Per a dur a cap tal decisió, comencem per Paco Brines, aprofitant que la Generalitat l’ha tornat a distinguir en u dels premis que otorga tots els anys el 9 d’Octubre. I, ho farem per un dels poemes del llibre “l’Otony de les roses”, per mig del que li otorgaren el Premi Nacional de Poesía. Paco Brines es d’Oliva, com Mayans. Va nàixer en 1932. Va fer la seua carrera de dret en Deusto, Valéncia i Salamanca on se va llicenciar. Va ser llector d’espanyol en Oxford. Es considerat u dels poetes mes significatius i punters de la poesia espanyola actual. I, perque a Brines no se li coneix poesia en valencià, la seua llengua, tambe, com la espanyola, li traduïm, lliteralment, en RENOU, un dels poemes que hem seleccionat de “l’Otony de les roses”, llibre dels punters del nostre poeta. Josep Lluïs García Ferrada

BERNAT ARTOLA
(Castello de la Plana, Regne de Valencia, 1904-1958)

EL PACTO QUE ME QUEDA.
¿Y como devolver a mi vida la luz de la mañana, las lágrimas nocturnas, el asombro del mar, los silencios del mirlo, el tiempo de una tarde inacabable? ¿Y cómo devolver sus diferencias al dolor y a la dicha, y ser los dos amados por igual, pues completan los dos el sabor encendido de la vida. Cuando la edad es ya desventurada y es un pétalo el día, y apenas quedan rosas, no es posible que el mundo pueda ser recobrado. Acógete a unos ojos, sólo jóvenes,

EL PACTE QUE ME QUEDA.
¿I com tornar-li a ma vida la llum del mati, les llagrimes nocturnes, l’assombro de la mar, els silencis de la merla, el temps d’una vesprada inacabable? ¿I cóm tornar-li les seues diferencies al dolor i a la felicitat, i ser els dos amats per un igual, puix completen els dos el sabor encès de la vida. Quan l’edat es ya desventurada i es un pètal el dia, i a penes queden roses, no es possible que el mon puga ser recobrat. Acullt-te a uns ulls, a soles jovens,

y descubre con ellos el mundo que perdiste. i descobrix en ells el mon que vares pedre. Y que te mire luego, para ser aún el mundo. I que te mire desprès, per a ser encara el mon.

EL SABATER DEL CANTÓ (3ª part) Tinc un veí sabater que du les sabates tortes puix l’home és tan malfainer, que’s passa les hores mortes a la porta del carrer. ——————————— Està tocat del perol i li va molt bé el negòci, perque fa tot lo que vol i no necessita sòci que li puga fer la col. Tirarà un dia i el tir li eixirà per la culata, puix algú li farà dir per qué cull lo que no mata si a matar va i no a cullir. Però ¡no hi haurà remei! i el dia que faci figa, com no respecta cap llei, no’l creuràn per més que diga que té paraula de Rei. En un home tan <<mirat>> serà un cas inapelable, perque tots veuen pecat si es fà l’acte reprobable poc graciòs i descarat. Ell, però, viu molt a gust, i a tot festeig es convida. No faria més que lo just per a viure la gran vida sense tindre cap disgust. Per res del món no es fa groc i diu que tot és enveja, puix com treballa tan poc, sempre li sobra correja per a poder fer-se el sòc.

Renou
PINTURA VALENCIANA

CULTURA VALENCIANA/PASSATEMPS
ANTICS REFRANS VALENCIANS

37

“Alegoria”. Autor el castellonenc José Camarón Boronat. 1731 (Sogorp)1803 (Valencia)

Los plors, i dols, en diners son menys Lo que sa de vendre, no cal empenyarho Larbre de chiquet sadreça Lo peix gros, se menja al flaquet Lo mal de les rates, lo fan unes i lo paguen atres Les veritats amarguen Lo bon pagador, es senyor de bolsa datre La amistat no te preu L’amich en l’ausensia, es veu La ocasio fa al lladre La pasio pot molt Lo barato es car La dona en casa, i l’home en la plaça (Se conserva l’ortografia original)

Carlos Ros

Renou
HORISONTALS

PASSATEMPS
VERTICALS 1. Sacrament de l’eucaristia per als malalts. 2. En este moment. Parladuria. 3. Agarraries alguna cosa de terra. 4. No estas d’acort. La gravetat. 5. Segon vocal. Familiarment voste. Part de l’abre. 6. Titul honorific per a un angles. Que incomoda. 7. Dalia esta un poc destarifada. La vocal esta enmig de dos plurals. 8. Ferramenta per a tallar llenya. Escomença la tos. 9. Un riu molt curtet. Peix paregut a la sardina que servix per a fer anchoves. 10. Al reves casi la femella de l’orso. Nom d’una dona.

ENCREUAT

José Luis Cortés Lloréns

1. Atraurà ad algu per a servir-se d’ell. 2.Posa adorns a les vores de teles o vestits (pero en e). Un tros de vert en el desert. 3. Comarca de la part alta de Castello. Simbol quimic d’el oxigen. 4. Segon lletra de l’abecedari. Experimentarà sensacions bones fent alguna cosa. 5. La mes vibrant. Accio Catolica. Per damunt d’algo. 6. Fallar en algo. Simbol quimic del fosfor. Dins del plaer. 7. Plural d’ovella de color rogenc i llana grossa. Abreviatura de doctor. 8. Al reves, excomunio, censura, estigma. Nota musical. 9. De cabell paregut al color de l’or. Viscós. 10. Simbol quimic d’el radi. Fluit aeriforme. Simbol quimic del calci.

Renou
ENREDRALLENGÜES

PASSATEMPS
ACROSTIC

ENREDRALLENGÜES/ACROSTIC

Ordena les lletres d’estes paraules per a trobar toponims de pobles del Regne de Valencia.

CHIBELAR BOLARAYA

________ ________

ARROJACAT _ _ _ _ _ _ _ _ _ RIOBROL OSEJAN AMALNEAR _______ ______ ________

Utilisant la primera lletra de la paraula corresponent a la definicio donada se podra llegir el nom d’un notable valencianiste naixcut en Castello que el definix totalment el següent pensament d’ell...” Despertar a l’estudiosa joventut valencianista lliure de tuteles que, QUAN MES AFINEN MES TAQUEN I DESHONREN”. 1. Obtindre per heretat. 2. Orgue de la visio. 3. Fabricant o venedor de gabies. 4. Lloc per a on ix aigua subterranea. 5. Planta trepadora que s’apega molt fort a les parets. 6. Instrument musical que acompanya a la dolçaina. 7. Animal domestic que d’ell s’aprofita tot. 8. Instrument per a rallar pa, formage... 9. Conduir l’aigua per les canals. 10. Femella del bou. 11. Transcurs d’un any.

38

GASTRONOMIA VALENCIANA / SOLUCIONS

Renou

LA CUINA
CAÇOLETA DE PEIX DE MONCOFAR

Ana Vernia

LA BODEGA
VIVERE EST BIBERE

Santiago Vernia

ncara que Moncofar no siga estrictament un poble de peixcadors, qui el coneixca sabrá lo molt mariners i aigua-mollers que son els seus habitants. Aixina que vaig a donar una formuleta que vaig dependre allí, en casa d’uns amics que volen permaneixer en l’anonimat. S’agarra una caçola adequada al numero de menjadors. Se li posa be d’oli. Se talla una ceba a rodanges i se coloca com a fondo. Damunt d’aixó, una capa de pebrera tallada menudeta. I damunt d’aixó una atra capa de tomata. Se posa el peix, que pot ser sarc, o oraeta o rap, pero també anguila a trocets. Se cobrix tot en una capa de creïlla a lonches. Entre cada capa de les dites se posa pebre roig, sal i pinyonets. Se posa a foc lent i tapadet per a que s’eixamore tot i traga el suc del conjunt. Quan tot está casi fet, s’afig vi blanc per a que dure un total d’una hora la coccio. ¡Bon Profit!

E

er a parlar de vins que estiguen en combinacio en el plat de peix, hui recomanaré un vi blanc “Bibiss de l’any 2005”. Es un vi molt pur perque s’ha criat mig any en barrica y manté tota l’acidea i la força de la verema mesclant l’olor de fruita i els tons especiats de la fusta, com canella i tabaco. No cal dir que hi ha que beure-lo fresquet. Te un gran equilibri entre el alcohol, els tanins dolços i l’acidea.

P

SOLUCIO ALS PASSATEMPS
SOLUCIO A L’ENREDRALLENGÜES SOLUCIO A L’ENCREUAT

Renou
SOLUCIO A L’ACROSTIC

ALBERICH ALBORAYA CATARROJA BORRIOL SONEJA ALMENARA

Renou
L´individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte. Manuel de Montoliu

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful