P. 1
1990.Heidegger.Una reflexio sobre el mon de la tecnica

1990.Heidegger.Una reflexio sobre el mon de la tecnica

|Views: 4|Likes:
Published by u2000856

More info:

Published by: u2000856 on Mar 05, 2011
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

03/24/2014

pdf

text

original

MARTIN HEIDEGGER

:

UNA REFLEXIO SOBRE EL MON DE LA TECNICA.

Xavier Antich i Valero.

INTRODUCCIO.

A que es deu la fascinaci6 que ens provoca la tecnica? Des de sernpre, l'home s'ha sorpres d'aquells productes de l'enginy amb que, precaris 0 sofisticats, anava omplint la seva existencia i ampliant eis dominis de la seva acci6. La progressiva complexitat amb que, des de la revoluci6 industrial enca, s'ha transformat l' entorn habitable de l'horne, no expliea, malgrat tot, I' actual astorament davant d'una tecnica, pretesament omnipotent, que ha passat a convertir-se en sirnbol i paradigma del m6n dels nostres dies.

Si hi ha encara quelcom gairebe totemic en aquest agitat capvespre del milleni, es, indubtablement, I' avenc tecnic del qual tothom se sent, curiosament, corresponsable. L'encfs que despren el m6n de la tecnica te molt d' encanteri: en l'epoca de la eaiguda dels mites, quan sembla que tot es objecte de replantejament ide crftica, la tecnica es converteix en quelcom intocable, names objecte, molt puntualment, d'algun questionament anecdotic, I

Aquesta unanimitat es la fe del segle XX, una fe que no necessita ni justificacions ni apologies, en uns excessos que no van coneixer cap dels seus antecedents histories (ni la fe religiosa, ni la polftica): nomes una fe cega com la que hom depara ala tecnica pot generar aquest consens irracional d'ambit gairebe universal (que si no ho es, d'universal, no es perque, en algun lloc, la tecnica sigui objecte d'interrogacio, .sino perque la tecnica, en les dimensions que nosaltres la coneixem, no es una experiencia estesa a tot el genere huma),

1. Mes endavant haurern d'analitzar fins a quin punt la presumpta crftica que representen, per exemple, els moviments eeologistes, no comporta, a la Barga, sino un enfortiment del sistema, ja que no es posa en questi6 el fonament i l'arrel d'on es nodreix aquesta teenica que eensuren.

2. Actitud estranya que avui, com ha estat sempre, abunda entre ets esperits inquisidors que s'esgarrifen davant qualsevol "novetat" nomes pel fet de ser-ho (i que te el seu contrapunt harmonic en el desmesurat afany de c6rrer darrera tot el que es nou,

Que ningu no s' enganyi creient que aquf pretenem ressuscitar el malparat hurnanisme decimononic, aquell que es desfogava condemnant les primeres maquines de vapor i els inicis de Ia manufactura: fill legitim d'una concepci6 de l'home no gaire allunyada de la que sustenta el propi m6n de la tecnica, probablernent combregava amb aquest en tot allo que li era consubstancial, com mes endavant ens entretindrem a analitzar. Els trets mes generics d'aquest humanisme tradicional han quedat del tot obsolets i desfasats davant les exigencies de renovaci6 del dialeg que la propia situacio planteja: ja no es tracta, certament, d'anatematitzar la tecnica com si fos un producte pervers i demoniac.' Tot i trobar ridicula, pero, aquesta irracional oposici6 per principis als avencos tecnologics, aquest reconeixement no ens eximeix, ni tan sols parcialment, de la necessaria reflexi6 sobre el fonament, el paper i l'abast del m6n de la tecnica, Una reflexio que, a hores d'ara, eneara esta per fer.

En la decada dels anys 50, Martin Heidegger aborda, en alguns dels seus textos cabdals.' la reflexio sobre lei tecnica des d'una perspectiva absolutament original: la seva posici6, ignorada i malentesa, deixa, pero, esbossats uns interrogants als quaIs encara avui no s'ha donat respostao Eugenio Trias ens recordava, no fa massa.l la urgencia de pensar a fans aquesta autocomplaenca unamime davant del mon de la tecnica que impedeix una meditacio seriosa des dels seus prop is pressupostos, El repte heideggeria ens

3. Basicamenr estern pensant en Die Prage nach der Technik (trad, cat., La questia "'Ivers la tecnica, a Files. Barcelona. Laia, 1989), de 1954; Identitii: und Differenz ( ed. bilingiie, Identitat y Diferencia, Barcelona. Anthropos. 1988). de 1957; i Gelassenheit (trad, cast .• Serenidad, Barcelona, SerbaI, 1989) de 1955.

4. Trias. El tdtimo de los episodios l1aciona/es, Madrid, FCE. 1989.

FILOSOFIA 51

/

convida a questionar-nos el mon de la tecnica, a replantejar aquella pregunta essencial des de I'ambit metafisic que li dona sentit: la historia d' occident es indestriable de l' esdevenir de la seva metafisica, fins al punt que no es possible una reconstrucci6 historica del que som deseoneixent la tradici6 intellectual que s'inaugura amb el grees.

Rastrejarem els textos heideggerians, doncs, a la recerca de la subtil xarxa de connexions que uneix tecnica i metaffsica, conscients que, en el man actual, I' amenaca 0 e1 perill no provenen tant de l' accio presumiblement mortifera de les maquines i dels aparells de la tecnica, com de l' atac que aquests suposen al ser de l'home, en la mesura que dificulten (si no impossibiliten del tot) l'ocasio en que l'home pugui tornar a entendre la crida d'una veritat mes inicial que la que ara li es permes de copsar. "La tecnica -diu Heidegger- fa perillar .. .l'home en la seva relacia amb ell mateix iamb tot allo que es.:" plantejant aixi el joe ocultamentldesentelament que constitueix r essencia i la tragedia de la metaffsica occidental. Ames, caldra esbrinar si "la civilitzacio de la tecnica es ... la forma sota la qual avui es presenta la metafisica," com, ben radicalment, ha sostingut Emmanuele Severino."

LA METAFISICA bELS TEMPS MODERNS.

Es ben coneguda la critica que Heidegger fa a la historia de la metaffsica d'haver oblidat l' esser: l'esdevenir de la Filosofia es, segons diu, 1a historia d'un oblit que ha suplantat l'esser per un producte subjectiu fruit de la consciencia cognoscent. L'esser, que hauria de ser l'objecte cap al qual s'orientes intencionalment la reflexio, s'hauria amagat darrera l' ens que Ia Filosofia ha tematitzat com a objecte propi. Amb mes 0 menys variacions iamb els matisos que el pas del temps es cuidara de fer, aquesta tesi travessa tota l'obra heideggeriana, malgrat que son escasses les ocasions en que s'ave a detallar els moments en que aquest oblit pren consistencia,

Heidegger mai no deixara de sostenir que l'oblit de l'esser es un component constitutiu de la metafisica mateixa, ja que no hi ha pensament fora de la representaci6, pero, tot i aixo, matisara l'ambigiiitat de l'atac, tal com era formulat a Sein und Zeit. Es a "L'epoca de les concepcions del mon, " un text de 1938 recollit als inquietants

5. Fires, pag, 309.

6. Severino, E., Essenza del nichilisma, Milano, Adelphi, 1982, pag. 145.

7. Trad, franc., Chemins qui ne menent nulle part, Parfs, Gallimard, 1962.

52 FILOSOFIA

Holzwege,' on, probablement, es trobi una de les seves formulacions mes sistematiques de la rnalaltia metaffsica fonamental, ja concretada en els temps moderns.

Arnb les Regulae ... de Descartes, s'inaugura la concepcio moderna de l'esser, que subverteix la primacia de l'objecte genericament valida fins ara, assegurant-se, el subjecte cartesia, l'avantposicio de si mateix respecte de l' objecte. JeanLue Marion' ha llegit amb molt d' encert aquest text fundaciona1 com un contrapunt dialectic de la metafisica aristotelica: en la crftica cartesiana del fonament, es posa el subjecte allf on el Filosof havia posat I' ousia. Si be ni Aristotil ni Descartes (aixo es, la metafisica classica i la moderna) s' escapen del virus metaffsic, l' operacio del racionalista pot considerar-se com un "exces" que dura, inevitablernent, el pensament fins a la subjectivitat absoluta, consumada en Ia Logica de Hegel. En el text cartesia de 1629 s'anuncia el descobriment d'aquella forma d'aprehensi6 dels ens que, segons afirma, pot estar certa en tot moment de posseir l' esser de1s ens que coneixem: aquesta forma es el coneixement inteHectual tal com s'expressa en el coneixement fisico-matematic. Aixi, a110 dels ens a que accedim per mitja d'aquest coneixement, es el que constitueix propiament el seu esser. Descartes s'ha proposat, des dels primers plantejaments de la seva filosofia, estendre, des de la matematica fins al conjunt del saber, no tant el metode d'aquella ciencia, com la certesa constitutiva de la ciencia dels numeros i les figures (i aixo ho ha vist magnfficament be Ferdinand Alquie," qui ha assenyalat que la importancia de la Segona Regla no radica tant en l' establiment del paradigrna maternatic pel conjunt del saber, sino en la meditacio sabre la certesa com a iinica modalitat epistemica valida, la qual cosa equival a dir que es precisament la certesa com a tal -segons la forma que pren en l' exercici de la matematica- el que conve per a1 coneixement inequivoc de Ies coses del man).

La comprensi6 moderna de I'esser el redueix a una imatge concebuda, aixo es, una configuraci6 (Gebild) d'allo que ens representem: la realitat desapareix darrera la idea que ens fern d'ella i es converteix, aixi, en un reducte completament disponible per a la nostra consciencia. La metaffsica cartesiana, en un brot que comencara a estendre's a partir de Leibniz, acaba substituint la

8. Marion, J.L., L'ontologie grise de Descartes. Savair aristotelicienne et science cartesiene dans les Regulae, Paris, 1975.

9. Alquie, F., La decouverte metaphysique de l'nomme chez Descal7es, Paris, 1950.

realitat per aquells continguts de consciencia precisament forjats, en un cornencament, per a pensar la propia realitat.

LA DIMENSrO METAFISICA DE LA TECNICA.

Que pot legitimar un filosof a parlar del rnon de la tecnica, quan molt possiblement no coneix eIs detaIls de l' entrellat en els quaIs aquest s' expressa? (I no val a replicar que el filosof parla unamica de tot, encara que no ho conegui). E.s ben dar que diffcilment podria discutir qualsevol problema puntuaI, pIantejat per la tecnica, si no estigues avesat als seus secrets: pero es que aqui no pretenem parlar de la tecnica, sino de la seva essencia i del seu fonarnent, i ja Heidegger afirma contundentment a Die Frage nach der Technik que ''1' essencia de la tecnica no es gens ni mica res tecnic." I 0

La responsabilitat de la metaffsica en I' esdevenir de la tecnica es, segons eI nostre criteri, el nucli rnes original del pensament heideggeria sobre la civilitzacio actual; en efecte, el seu diagnostic de la metaffsica moderna ens d6na les pistes per a un enfocament insolit del tema: la "representaci6" moderna no names es la culpable de l'oblit de l'esser, sino que inaugura una forma de ser horne, caracteritzada per la conquesta de l'absolut domini de l'ens en la seva total itat. La realitat, un cop abandonada la primacia que gaudia des dels grecs, es converteix en quelcom absolutament disponible per al subjecte cognoscent, L com ha sostingut Eusebi Colomer, "I' objectivaci6 de I' ens ens porta a la seva manipulacio."' J La tecnica del segle XX no es sino I'acompliment definitiu i la mes acurada expressio d'una comprensio de l'esser que, de fet, el converteix en un residu 0 succedani de realitat ales mans de la consciencia que l'ha forjat; la metafisica modema, dones, legitima l'absoluta racionalitat dels fins, propia del pla calculador de la tecnica i, sobretot, la mes despotica i abusiva explotaci6 de la naturalesa.

Si a la metaffsica li correspon, de forma inevitable, l'ocultacio i l'entelament de I'esser, l"'exces" propi de Ia modernitat fara de la tecnica precisament la mes potent de les forces metaffsiques: efeetivament, la tecnica altera, per la distorsi6 de la seva funcio instrumental, la relacio de l'home amb l'esser, allunyant-los mes del que

10. Files. pag, 283.

11. En la seva ponencia "Heidegger i la rnodernitat," pronunciada alII Congres de l'Associacio Caiaiana de Fenomenologia celebrat a Palma de Mallorca l'any 1989.

12. Files. pag. 284.

ho fa la representaci6 (tal com l' enten, sobretot, la metafisica moderna). M' explico: primer de tot, cal no cometre la ingenuYtat d' entendre la tecnica nornes com un instrument mitjanc;:ant eI qual l'home es relaciona amb l' esser per tal de transformar-Io (mentre ens afermern en aquest punt de vista, nomes lliscarem per la superffcie del problema).

Aquesta forma d' entendre la tecnica (que Heidegger anomena "Ia determinaci6 instrumental i antropologica de la tecnica") I \ tot i ser una representaci6 justa, no ens mostra encara Ia seva essencia, ja que ignora la relaci6 que Ia teenica rnante amb l'acte del "revelar." EI proces en que la tecnica es constitueix com a tal permet que allo que es latent, perc no manifest, arribi a mostrar-se en la seva illatencia (Unverborgenheit): la tecnica, aixi, alhora que "produeix" quelcorn, "revela" allo que, abans de la seva accio, era tan sols una pulsio latent. Produir, mostrar, revelar: vet aqui de quina forma la tecnica s' endinsa en els dominis de la veritat, aquell ambit definit per la caiguda del vel i per Ia mostra del que s'amaga." La tecnica, en la mesura que produeix quelcom, passa de ser un simple instrument a convertir-se en un mode del revelar que determinara, segons la forma que prengui aquesta mostra, una reIaci6 amb l'esser: la seva presumpta neutralitat, dones, deixa pas a una opci6 explicita i definida. La ingenuYtat desapareix.

Si la techne ha estat aIgun cop l'eina 0 la mediaci6 que permet a l'home de produir mutacions en l' ordre de la realitat, es ben dar que el m6n actual n'ha fet aIguna altra cosa mes en eI mateix moment que ha dis-posat de I' esser corn quelcom objectivitat que est a al nostre abast. La tecnica, hereva legitima de la concepcio moderna de I'esser, tambe disposa, per Ia seva part, de tota la realitat, inserint l'hame i la naturalesa dins les eoordenades d'un pla absolutament calculat que defineix el revelar propi de la tecnica actual; el "revelar" tecnic no es nomes un "produir" que desentela, sino sobretot "un provocar (Herausfordem) que posa, tocant a la natura, l' exigencia de suministrar energia, que, com a tal, es pugui espletar i aeumular." J 4 I provoca pasant a Hoc (stellt) la natura, explotant-la i fent-ne l'us que autoritza la seva absoluta disponibilitat: ni s' espera pacientment Ia donacio gratuita deIs seus fruits, ni se l'ajuda amistosament a un part

13. Recordar I'emfasi heideggeria a l'hora d' analitzar el terme alelheia en els seus orfgens etimologics grecs, V.g., L'ong"." de l'obra d'art, a Files, pags, 238·242.

14. Files, pag, 293.

FILOSOFIA 53

profit6s i fertil; sense cap escrupol, se l' apressa a produir urgentment iamb deler, d'acord amb les previsions que el calcul anticipant pre-dis-posa. La realitat, aixi, queda sotmesa a l' exigencia d'una instancia provocadora que dirigeix les seyes tenalles cap al seu maxim rendiment.

La totalitat de les noyes formes relacionals que amb aixo s'originen es, propiament, el que Heidegger anomena Ge-stell tcom-postatgei," i que li serveix per a caracteritzar la tecnica actual com "aquell mode segons el qual allo real i efectiu es revela en tant que subsistent". 16

Ja hem vist que l'essencialisme modern, nascut amb Descartes, acaba substituint la realitat per aquells continguts de consciencia que havien de permetre'ns pensar-la: analogicament, la teenica, que, en un principi, era el mitja amb el qual intentavem aconseguir certs fins, ara s'ha convertit en el seu propi fi, autonom i autosuficient. En Hoc d'ajudar-nos en l'atansament a l'esser, ens n' allunya per la seva propia autoposicio en el Hoc que hauria d' ocupar la realitat.

Heidegger feu l'explanacio del ser de l'home (el ser-hi amb que podem traduir el seu celebre dasein) en el capitol II de Sein und Zeit: allf polemitzava contra l' equfvoc que fa de l'home un ens que s'enfronta a allo que coneix com ob-jecte, interpretant man i home com dues realitats juxtaposades, l'una alcostat de l'altra, Com a alternativa enfront del dualisme llegat per la metafisica moderna, proposava llegir l' existencia de l'home en el man com un radical "ser en el mon," d'acord amb el quall'home, no nomes "hi es," en el man, sino que "I'habita," ocupant l'escletxa per la qual s'atansa a l'esser. Amb la reduccio essencialista que fa de l' esser nomes una presencia objectivable i, de l'home, un subjecte presumptuos que no reconeix sino allo que ell mateix es representa, es posen les bases per a la possible substitucio de rhome per una instancia mes eficac que ell en la manipulaci6 d'aquell esser que hem posat a la nostra dis-posici6. Aquesta substitucio es la que opera, sense cap mena de reserves, la tecnica moderna.

L' estructura del mon tecnic es responsabilitza del pla que ho re-situa tot en una nova dis-posiei6: cada cosa "pren el seu lloc," obligada a "jugar el seu paper" i perdent, en consequencia, la relacio originaria amb l' esser. L'home no es cap excepcio: aquell ens privilegiat que s'havia

15. Per a lajustificaci6 de la traducci6 de Ge-stell per com-postatge, v, Carbonell Fiorenza, Files, pag, 299 (nota 7).

16. Inclos al volum Fires, pag, 304.

17. Files, pag, 180.

18. Del que Heidegger es lamenta durant la seva entrevista amb Der Spie-

54 FlLOSOFIA

guanyat el protagonisme de Sein und Zeit i del qual, a la Carta sabre l'humanisme de 1949, en" cara es diu que "es abans que res ex-sistent en la patencia de l' esser,' 17 passa a estar tarnbe ell disposat, requerit i provocat per un poder que no es ell mateix i que, en consequencia, tampoe no dornina."

L'horne i, per extensio, la realitat sene era "estan" ara en el man rnediatitzats per la tecnica: res, ni de l'esser, ni dels altres homes, ni de si mateix, no pot apareixer si no es a traves d' aquesta provocacio que la tecnica els adreca. L'horne, ja sol de per si a causa del seu llenguatge essencialment metaffsic i representatiu (i ja diu Heidegger que totes les llengues occidentals son, cada una en el seu estil, llengues del pensar metaffsic) I 9, s' endinsa amb la civilitzaci6 de la tecnica en la solitud probablement mes dol orosa: la solitud del desarrelat que no esta lligat a res i que, a sabre, es dirigit ell mateix per una instancia que no controla. La tecnica no es I' encarnacio laica i finisecular de I' esperit del Mal, perc tampoc, en absolut, el fruit neutre i inofensiu que la nostra ingenuitat hauria pogut creure's. La seva dirnensio metaffsica ens obre els ulls a I' arrogant tirania que exerceix amb poders cada cop mes iHimitats.

PENSAR MEDITATIU I PENSAR CALCULADOR.

La manca de pensament, ens diu solernnement Heidegger," es un haste inquietant que, en el mon d' avui, entra i surt per totes parts: tots nosaltres sam, amb malta frequencia, pobres de pensament. Aquesta demincia gairebe dramatica no pot sino provocar, almenys, una certa perplexitat: lcom es pot parlar de "pobresa de pensament" quan els avencos en el coneixement i l' explotacio del man han arribat a cotes fins fa poe inospitades? EI pensament, es ben cert, no desapareix del tot, pero tanmateix es usat -ve a dir-nos- d'una forma ben estranya: es tracta de l'iis del pensament que es posa en marxa en el man tecnico-cientffic d'avui que Heidegger, enfront del "pensar meditatiu" que enyora, anomena "pensar calculador."

Aquest us "peculiar" i "estrany" del pensament (tot i que absolutament necessari) es defineix pel calcul a que sotmet tot allo que li pertoca: la realitat es immobilitzada en la seva pre-

gel (de publicaci6 postuma per la seva voluntat expressa). V. trad. cast. a El discurso did rectorado y otros textos, Madrid, Tecnos, 1989.

19. Ideniidad Y Diierencia, pag, 155.

20. Ge/assenheir, ed. cit., pag, 17.

sencia imrnediata, de forma que es pugui organitzar a partir d'ella (cen contra d'ella?) l'estudi de la seva explotaci6, amb vistes a una finalitat concreta que ja, des d' ara, podem delimitar amb exactitud. Tot queda paralitzat en aquesta foto fixa que permet la quantificacio de la realitat present i del resultat que s' obtindra de la seva manipulaci6: el calcul, que no necessita aperar amb mirneros per a ser considerat com a tal, preveu possibilitats i valora perspectives, pero mai no s'atura a "meditar," obsessionat com esta per aquell pla que absorveix i disoI Ia realitat sencera. EI pensar meditatiu es una altra casa: s' ocupa d'allo que es rnes gratuit pel pensar caIculador, el sentit que impera en tot el que es: despreocupat pel que fa al'explotaci6 de la realitat, s' entrete a interragar-Ia, a pensar-la, No es deixa arrossegar per la celeritat de la produccio, sin6 que s'atura i po sa en questio el sentit mateix d'alloque te ser, conscient que l'impuls teoretic es una men a de visio escrutadora que s'obliga a fixar-se molt detingudament en allo que mira.

Aristotil, en un text fundacional que ens convindria rellegir sovint (ens referim, per suposat, al primer llibre de la seva Metafisica), explica de quina forma es satisfa, entre els homes, 11ur desig natural de saber: es ben cert que "tots els homes, per naturales a, desitgen saber," pero, obviament, no tots desitgen saber les mateixes coses ni amb Ia mateixa intensitat. Aquesta distinci6 d6na Hoc al recorregut per la seva celebre gradacio del saber: en l'intent de satisfer les ansies intel'Iectuals de comprendre allo que ens envolta, accedim a un primer caneixement de les coses quan, mentre son al davant nostre, registrem, sense afegir-hi res mes, allo que tenim al davant. Es tracta del que Aristotil anomena empeiria, simple acta notarial dels fets, addicio de singularitats que no obre cap interrogant, ja que no traspassa la frontera que dona al buit d' allo que s'ignora. Nemes la pregunta per les coses que registrem, en qualsevol de les seves modalitats, pot dur-nos a anar mes enlla d'aquesta su-

. perficial satisfacci6 del nostre mes immediat desig de saber: Nemes la pregunta pel que son les coses (cque es aixo que es?) ens permet estar en disposici6 de l'autentica apertura al coneixement pregon d'allo pel qual ens preguntem: la pregunta per la causa (cper que es aixo que es?) radicalitza el saber no satisfet obrint-li l'horitzo de la seva inteHigibilitat. L'estranyesa davant I'esser (la perplexitat originaria que es el fonament i

21. Com ja Husser! havia esbtinat en delimitar el vessant fenomenologic de la filosofia, vegcu Cinco lecciones sabre [enomenologia, Mexico. FCE, 1975.

condici6 de possibilitat de tot filosofar) ens du a preguntar-nos per ell, esbossant aixi l'interrogant radical que permet, per si sol, traspassar l' empeiria vers els dorninis de l' episterne 0 sophia.

Aristotil situa, doncs, el constitutiu de cientificitat en la recerca de Ia eausalitat: anar mes enlla de la simple presencia, cere ant els seus fonaments, obre les partes al coneixement autenticament cientffic, La ciencia comenca amb I'interrogant, pen) amb un interrogant fonamental que, nomes plantejat, cobra immediata consciencia de la grandesa i dificultat de la seva tasca. Un cop plantejat !'interrogant, ja es impossible de tancar-lo: la recerca del sentit d' allo que es no s'acaba amb cap res posta, sigui quina sigui, i d' aixo n' es conscient qualsevol que la inicia; aixo li impedeix convertir-se en un savi (Soph6s), i 1'0- bliga a acontentar-se amb la simple proximitat i recerca d'una saviesa que sap inabastable. Nomes li resta la possibilitat d' aproximar-se a la veritat des de l'amor a la saviesa (aixo i no altra cosa es la fila-sofia): una amistat que serva el Velnatge del saber i de I'esser, autentica satisfaccio i tragedia de l'interrogant radical.

Potser Artistotil no sospitava que el distintiu episternic podia deixar de ser, algun dia, aquesta recerca de sentit, a causa que Ia ciencia s' acontentes amb l' esclavatge de la presencia i la decidida submissio als fins, opeions per les quals s'han decidit, clarament, la tecnica i la ciencia modernes.

EI veIl conflicte doxa-episteme, que enfrontava el saber natural al saber filosofic (0, expressat amb no poca presumpcio, 1"'opini6" contra la "ciencia") i que, al llarg d'una aventura secular pot resseguir-se des d'Heraclit 0 Plato fins a Husserl, queda substituit, precisament a causa de les naves orientacions de la tecnica i de Ia ciencia modernes, per una disputa dins l'ambit mateix de la cientificitat: no s' enfronta el saber "natural," preocupat names per la primera aparicio de l'esser, al saber "cientffic," que gosa interrogar-se pel sentit mateix de la realitat, sino que ara s'oposa" l'actitud del pensament en 1'0- perativitat cientffico-tecnica i l' actitud que mante en Ia seva especificitat filosofica, Enfront del neopositivisme i la filosofia analftica, que, amb mes 0 menys variacions, pretenen la dissolucio de la filosofia en una actitud terapeutica d' adariment del propi dis curs cientific, Heidegger reivindica per a la filosofia el Hoc de la interrogacia radical.

FlLOSOFIA 55

Tothom pateix mancanca de pensament, diu Heidegger, pero l'absencia que, de fet, notem, es la d'un pensament meditatiu i critic, interrogador, que ha anat cedint el seu Hoc a1 predomini exc1usiu d' aquesta altra forma "peculiar" de pensament que pren forma en el pensament calculador; es aquest us de les facultats intel·leetuals el que ha oeupat l'esfera sencera de la reflexio, fent-ne, de l'interrogant radical, be una caricatura, be el lloc d'un oblit. El pensar, avui, en ple desenvolupament dels postulats que inauguren 1a ciencia moderna i davant les consumacions de les seves crue1tats mes previsibles, es un pensar que llisca pel damunt de la superficie de les coses, originant la paradoxa segons la qual el eoneixement a fons de la realitat en les seves particules mes minuscules amaga, de fet, la possibilitat de questionar-se el sentit mateix de la rea- 1itat.

Articulant, la tecnica moderna, un discurs de la irnmanencia incapac de produir res mes que la disseccio de 1a propia realitat en el calcul que la integra, el repte aristotelic, que llencava la intelligencia humana a interrogar-se per l'esser, queda abolit pel simple us i fruit de la realitat en la seva mes primaria explotacio.

La pregunta mes inquietant queda sense resposta, i el capbussament al bell mig de la singularitat obliga a produir un ritme frenetic d' aprofitament del que es conegut: sense sentit la qiiesti6 per l' esser, l'iinica legitimacio possible a qualsevo1 interrogacio hade ser forcosament la del pragmatisme i la maxima rendibilitat. Cal coneixer-ho tot, ide la forma mes rapida possible, pero nomes en funcio dels resultats (es la despotica submissio als fins de que ja hem parlat). El vertigen que es genera amb aquesta nova dimensid del pensar acabara envaint (ha envait ja, de fet) les esferes mes fntimes de l'espai vital huma: aquest pensament corre i corre a la recerca de no se sap que, nomes perseguint delerosament e1 substituir-se a si mateix en un endogamic afany de perpetuar-se (eneara que sigui al preu de la perdua de sentit).

No costa massa de reconeixer aqui aquella "provocacio" que defineix el "revelar" propi de la tecnica moderna, i de la qual ja parlavem abans: en el mon tecnic d' avui, la naturalesa i l'home mateix son continuament provo cats i requerits per aquella instancia que els exigeix un rendiment submis i vertigin6s. Gianni Vattimo anomena "sacsejada'?' aquesta urgencia propia

22. Vattimo, G., Mas alit! del suieto. NielViche, Heidegger y la hermeneutica, Barcelona, Paidos, 1989. pag, 61.

S6 FILOSOFIA

de la provoeaci6 tecnologica a que es veu abacada la nostra existencia historica,

La ciencia i la tecnica interpreten i expliquen, produeixen i enderroquen a un ritme tan frenetic com creix 1a fascinaci6 pel seu immens poder: com ales mes suggerents imatges d'Alfred Hitchcock, el vertigen que produeix la cursa accelerada vers la destruccio exerceix, indubtablement, una fascinaci6 estetica que no podem ignorar. Es la fascinaci6 per la producci6, renovada continuament, de realitats ficticies que pretenen substituir la realitat per a la qual estaven, en un comencament, pensades: la copia acaba de convertir-se en un model i el que havia jugat aquest paper queda sense feina, ignorat i, fins i tot, negat.

La cibernetica i el marketing, autentics cabalers de la tecnica rnoderna (dins d'aquesta familia en que els hereus serien, segons el nostre criteri, la flsica nuclear i l'enginyeria genetica), exemplifiquen meravellosament de quina forma cal reconvertir tots els fins en instruments que ajudin a aconseguir uns altres fins: el proces es gira sobre si mateix en una "autoreproduccio infinita?" que impedeix veure el pla global i que genera una frenetica persecucio de la novetat. Massa ocupats en el seguiment de tot el que pugui apareixer de nou (i creient trobar en aixo la garantia del seu alt valor), se'ns eximeix d'aprofundir en 1a interrogaci6: deixern de pensar ires no ens preocupa, perque allo que podria fer-ho, al dia seguent ja no tindra sentit; ens tornem superficials i babaus, i, incapacos de fer front a un m6n que se'ns escapa de les mans, fern de l'infantilisme i la seva pretesa ingenuitat (que no es sin6 el vessant cinic de la mes descarada ignorand a) el nostre emb1ema. Una de les conseqendes, i no la menys alarmant, es la producd6 continua de coses "revellides" i inservibles: tot es fa immediatament vell a causa de la seva rapida substituci6, i el desig s'atabala pel desenfocament constant del seu objecte.

Lliscar per la superficie del mon circundant (i, de retruc, per l' epidermis mateixa de la problernatica intrinsecament humana -si aixo encara significa alguna cosa-«), ha portat a la insensibilitat davant les responsabilitats d' aquest proces: la civilitzacio de la tecnica descobreix, paradoxalment, el seu veritable aspecte com a civilitzacio de la penuria, probablement perque l'una no pugui subsistir com a tal sense la indesitjab1e companyia de l'altra. Pero, no ens engan-

I I

i

I

J

1

I

!

;

23. Expressio que el Professor Cerezo Galan fiu servir en la seva ponencia "Tecnica y humanismo," Congres cit.

yem, la pemiria no esta names en aquell altre mon que creix al marge de l' opulencia de la teenica, sin6 que s'aferma calladament en l'interior d'aquest, Severino, hicidarnent, ha eomentat que 'Thome no ha estat mai tan consolat, compres, ocupat i beneficiat com avui; per contra, a la nostra civilitzacio, l' angoixa augmenta en la mateixa rnesura en que es perfeccionen les terapies. "24

L'ESGUARD LUCID.

La tecnica moderna, dones, ha portat ales seves conseqiiencies mes radicals l'esquizofrenia eonstitutiva de la metafisica moderna, que es delata ja en l'''exees'' cartesia: escindida la realitat en dos ambits irreconciliables, s'ha fet de l'ideal objectiu runic punt de referenda: el pensament, vindra a dir Hegel, es propiarnent la realitat. La tecnica, com hem vist, extreu d'aquf el seu fonament i la seva forca, mentre sera l'home qui patira els efectes de la transformacio: del veinatge amb I'esser, es converteix en l'apatrida del rnon" ('leI desarrelament de l'home es un fet")". La seva vinculacio amb l' esser queda ja mediatitzada, i el man que habita, fruit de la perversi6 metaffsica rnoderna, se Ii torna llunya,

Unes fosques paraules de Heidegger ens fan llum sobre la mes esgarrifosa de les amenacesralla on el man esdeve imatge concebuda, el sistema exerceix la seva dominacio, i aixo no names dins el pensament.''" lFins on arriba, doncs, el control que implanta aquest sistema nascut a I'ornbra de l'exces metafisic? En el moment que l' ens esdeve names objecte de Ia representaci6, es veu, d'alguna manera, privat de l'esser, i aquesta privacio autoritza Ia requalificacio del seu valor d'acord amb el pla calculador que regeix el sistema: el valor de cada cosa no es, aixi, mes que l' objectivaci6 dels fins assignats per les necessitats de l' autoinstalacio representativa: es tract a de la "Creacio" laica, una segona imposicia de "noms" (per la qual cada cosa torna a rebre la seva denorninaci6/valor en aquest rebateig) en mans d'un Sistema divinitzat que dis-posa de tot, que reparteix, de forma generosa 0 avara (segons qui sigui el receptor, es dar), indulgencies 0 castigs.

En la seva reveladora entrevista amb Der Spiegel, Heidegger dira que "enfront del poder de la tecnica, I'Estat tecnic sera el galifardeu mes servil i cec. "28 Eneara mes atrevit (0, si volem,

24. Op. cit., pag, 192.

25. Leyte Cortes, A., "Sobre el lfmite:EI camino de Heidegger," Anthropos 1986 (65) pags, 56-60.

26. Heidegger, Der Spiegel, ed. ch., pag, 70.

27. Heidegger, Holtwege, ed. cit .• pag. 131.

mes explicit), el Professor Cerezo" postulara que la Ciencia moderna i l'Estat totalitari s6n dues consequencies de la tecnica. L' absoluta dis-posici6 de l' ens porta al seu control mes estricte: el regne de la necessitat omple el buit de l' atzar i la imprevisio, Tot esta fredament caIculat i planificat: cadascu ocupa el seu lIoc i ha de representar el seu paper; cadascu rep, dins d'aquestes coordenades, la provocaci6 del sistema que Ii exigeix l' acompliment de la seva funcio especifica.

Algii podria extreure de les posicions de Heidegger la Iegitimacio d'alguna mena d'ecologisme, i aixo no es del tot encertat (almenys en els tennes que nosaltres coneixem aquest moviment), Despres de la desolada analisi heideggeriana, es pot sostenir sense ernbuts que no hi ha alternativa "humanista" valida ni coherent: qualsevol crftica que, havent trobat aquell aspecte que rebutja del mon tecnic, planteges la possibilitat de qualsevol alternativa 0 solucio, s'abocaria , inevitablement, a la reproduccio de l' error. No fariem sin6 desenfocar l' orientacio del pensament calculador cap a fites que ens son, potser, mes beneficioses, pero el sistema que se soste en Ia programacio/decisio/execucio (en eI calcul, en definitiva) es veuria notablement reforcat, Amb la critic a dels ecologistes, el fonament que legitima la tecnica roman immutable.

Emmanuele Severino soste, molt drasticament (encara que amb no poca intelligencia), que els qui condemnen el davastament de la naturalesa que opera la tecnica no s'adonen que "aquesta" naturalesa ha estat "posada al davant" precisament per a ser provocada i devastada aixf:" no se Ii fa violencia perque ella mateixa esta pre-dis-posada a la provocaci6 i a la devastacio, com a conseqtiencia de l'alienaci6 del sentit de l'esser, autentica violencia de la qual aquella sorgeix. La destrucci6 de la naturalesa, a I'igual que molts dels altres "problemes de la humanitat" no menys fatidics, son, doncs, les conseqiiencies del problema fonamental d'occident" : la perversi6 metaffsica que genera i justifica, obertament, la presumpci6 amb que la teenica i la ciencia modernes s' autoprodamen tinics punts de referencia reals, i el pensament que les ha produit i les expressa, l'unic valid. Qualsevol reflexi6 extema als seus codis sera estigmatitzada com a discurs banal, buit i iHegftim, del tot in-

28. Ed. cit., pag, 71.

29. Loc. cit.

30. Op. cit., pag, 190.

31. No ens atrevim a dir-ne nornes "l'aspecte superficial," com fa Sevenno, ibid.

FILOSOFIA 57

necessari. Per aixo, amb Heidegger, cal preguntar-se: "on es troba ja decidit que la naturalesa com a tal degui restar sempre com la naturalesa " de la fisica moderna?"." iEn nom de que s'exdou qualsevol discurs que es vulgui atansar a la realitat fora dels paradigmes ffsicc-matematics a que se la redueix en el m6n tecnic actual?

El gran parany del com-postatge (Ge-stell) en que consisteix la tecnica moderna es deixa intuir, curiosament, en el seu funcionament: tot funciona, d' acord amb l' exactitud de Ies previsions i els plans, i aquest funcionament genera la necessitat de nous projectes que explotin la confirmacio o modificacio de les esperances. Res no s'atura en aquesta rnaquinaria que genera un moviment indefinit, i on l'home perd, a poe a poe, la possibilitat de manipulaci6. Destituit del Hoc privilegiat en que l'aurora de la metafisiea moderna ereia haver-lo posat, contempla, embadocat, la vertiginosa maquinaria que, per no ser capac de comprendre-la, el fascina. Aquesta fascinaei6 paralitza, amb moltes garanties, el pensament reflexiu, incapac ja de separar-se del m6n tecnic per tal d'interrogar-lo.

Contra el mutisme que la tecnica im-posa a qui no parIi el seu llenguatge, cal negar l'univocitat a que ha sotmes la realitat sencera, possibilit ant aixi l'apertura d'una escletxa que permeti el lloc de la meditaci6. No es tracta de reconeixer el caracter satanic de la tecnica i allunyar-se d'ella, alla on encara les seves grapes no hagin fet cap mal (eilloc impossible d'una mena de paradis perdut), sin6, mes humilment, de deixar enrera (mitjancant el "salt" que tan sovint reclama Heidegger) la tecnica com a unica possibilitat d'estar l'home en la realitat.

L'experiencia de la tecnica, pen), combina perillosament el maxim rise d' anuHaci6 de lao voluntad individual, amb l'unica possibilitat de ferli front: es, estranyament, en la convivencia amb les mes deplorables conseqiiencies de la tecnica, on sera possible el desvetllament de la meditaci6 i, amb ella, la possibilitat de restablir una rela-

32. Identitdt und Differenz. ed. cit .• pag, 95.

33. Ibid., pag. 87.

34. Vattimo ha remarcat la importancia d'aquest postulat heideggeria que, segons diu, "es pot comparar, sense exageracions, amb l'anunci nietzschia de la mort de Deu," op. cit., pag. 59.

35". Der Spiegel, ed. cit., pags. 71·81.

58 _

FlLOSOFIA

ci6 mes originaria amb I' esser, La consciencia de la perniria perrnetra adonar-se del gran buit. Aquest es el sentit de l' enigmatica afirmaci6 de Heidegger: "allo que experimentem en el compostatge tGe-stell), com la conteHaci6 d'esser i home durant el modern m6n tecnic, es names un preludi (Vorspiel) d'allo que anomenem Er-eignis'';" cal recordar que Er-eignis (terme absolutament central en el seu pensament posterior a 1950) significa l' esdevenir mes originari en que es troben esser i home, Iligats l'un a l' altre i ja desproveits de les categories i determinacions que els havia prestat la metaftsica." Aquesta experiencia mes originaria, que ara se'ns vela, te el seu preludi en el mateix moment que es consurna el maxim perill per a la supervivencia del pensament.

Sovint, Heidegger s'ha queixat que se li demana massa a la filosofia, quan s'espera d'ella, be canvis imrnediats en l' estat de les coses, be orientacions per ala nostra accio." Ell s'estirnava mes creure que, al pensament, nornes li es permes d' obrir una mena de soles ben insignificants, encara mes insignificants, deia, que aquells soles que, amb pas mesurat, obre el pages sobre la terra." No se sap si el man tecnic permet alguna alternativa a la inquietant situaci6 que ha generat (tanmateix, ja hem vist que el problema no radica en trobar sollucions), pero sf que podem aprendre a eonviure amb la tecnica d'una altra forma ben diferent de I'embaladiment amb que avui la suportem. Cal esperonar el pensament meditatiu i despertar del seu ensopiment aquella "mirada del pensador" que habita en tots nosaltres, una mirada que gosi anar fins al final, sense pors ni prejudicis, interrogant la realitat d'una forma constant, vigorosa i -si cal- demolidora." Es l' esguard lucid que ens hem d'esforcar a ensinistrar. Aquesta crida en favor del pensar meditatiu i reflexiu es, potser, el missatge mes actual i apressant que destaca d'entre tot l'arnes terminologic de Martin Heidegger.

36. Carta sobre l'humanisme, ed. cit., pag, 1986.

37. No es estrany que el pensarnent, per les seves possibilitats i el seu immens poder, es vegi en periIl d'extincio. com tambe ha vist Jean Baudriliard, "Com el pensament es, a [a seva manera, una xarxa d'anticossos i un sistema de defensa immunnlogica natural. tambe esta greument arnenacat," a El otro por si mismo, Barcelona, Anagrama, 1988, pag, 33.

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->