You are on page 1of 34

Sóc un tronc ben especial

que m’has de cuidar molt bé,


doncs si em piques amb un pal
un regal et cagaré.

No és bou
i porta banyes,
no és paraigua
i surt quan plou.

Va sempre de viatge
sense maleta ni bastó,
hi ha dies que sembla un
formatge
i altres una tallada de meló.
Tu en portes, te’ls toques,
te’ls saps arreglar,
però encara que ho vulguis
no els podries comptar.

Neixo a l’hort i em porten al


mercat,
sóc una verdura de gran
qualitat.
Per les amanides em desfullo jo;
porto vitamines, verd és el meu
color.

Tinc tres ulls de colors


i passo el dia fent l’ullet;
aneu alerta senyors,
si el que us mira no és el verd
El meu ofici és molt valorat
perquè ajudo a la humanitat.
I quan el foc fa correr la gent
poso la sirena i surto corrent.

Als mars i als rius


sóc expert a bussejar.
si em treus de l’aigua,
no podria respirar.

Quan arriba la tardor


li podràs veure el barret,
amb pluja I un xic de sol,
n’ompliràs el cistellet.
Em llevo amb el sol,
perquè sóc matinador;
el meu cant als quatre vents
és el millor despertador.

Jo sóc filla de muntanya


i vinc al món quan ve el fred,
i, en posar-me al foc, no
t’estranyis
que, en cremar-me faci un pet.

Tinc dos ulls que tot ho miren


i un morret que sempre olora,
m’amago perquè no em vegis
cercant formatge a tothora.
Sóc rodó, molt ben guarnit
I de massapà farcit.
Ull en clavar queixalada!
doncs porto fava amagada.

Sóc de fusta i porto cordes,


m’escolta tota la gent;
un arc em fa pessigolles
i grinyolo ben content.

De petita duia una gran cua,


de gran vaig quedar escuat,
a les nits, si fa bona lluna,
li canto de bon grat.
No sóc cargol ni bolet
i l’aigua em fa sortir,
quan plou, tot m’estarrufo,
i, quan fa sol, estic pansit.

La meva mare quequeja,


el meu pare és cantador,
vesteixo blanc de per fora
i tinc sang groga en el cor.

Sóc per mirar a fora


i molts m’adornen amb flors.
Quan fa calor tothom m’obre,
quan fa fred em tanquen tots.
Navego per l’oceà
com si fos un transatlàntic.
Porto al cap un sortidor
i m’empaiten amb l’arpó.

Quatre colors em vesteixen


verd, vermell, groc i també
blau.
Per jugar a mi em necessites,
els amics, les fitxes i un dau.

Puc ser sec o puc ser tendre,


espanto bruixes i vampirs;
qui se’m menja prou es nota,
i pots posar-me al sofregit.
A moltes orquestres m’hi
apunto
blues, swing i també jazz,
en tinc tres que sempre es
mouen;
bufa fort i em sentiràs.

No és espelma i crema molt,


camina pel pla i la serra.
el pots amidar amb un pam,
i és molt més gran que la terra.
Sóc llardós, no gaire net,
i de mi tot s’aprofita;
de pernil, xoriç i fuet,
ningú mai no se n’atipa.
Per les festes de Nadal,
em trobaràs en el pessebre,
busca’m, estic amagat,
però acosta-t’hi amb el nas
tapat.

Tant de dia com de nit,


sempre em trobaràs al llit.
ja cal que em tractis prou bé,
que haig de ser el teu conseller.

Sóc un ésser mitològic,


meitat dona, meitat peix,
els meus cants embadaleixen
navegants i mariners.
Brunzint de flor en flor,
del seu nèctar em nodreixo
i, en arribar al rusc,
en dolça mel ho converteixo.

Molts cops dónes la benvinguda,


hi ha qui amb tu els peus
s’escura;
pots ser màgica i volar
si l’encanteri sabem recitar.
Rodons i acabats en punxa,
atipen a qui està afamat;
per més que un bull els falta,
no diuen cap disbarat.
Sóc petita, revinguda,
i al món jo vinc a ballar;
però abans has d’entortolligar-
me,
i aprendre’m bé de llançar.

La meva tia és una ceba,


m’has de coure a foc ben viu,
després suca’m al romesco,
i menja’m abans de l’estiu.

Ensarrono l’enemic
canviant de color quan vull
i el vigilo sense moure’m
un costat amb cada ull.
Engendrat en verda oliva
em premsen en el molí,
sóc el rei de l’amanida,
sense mi no es pot fregir.

Si l’estires i l’arronses,
el sentiràs gemegar;
l’ajuden blanques i negres
perquè hom pugui ballar.

Sóc un vent que ve del nord,


sovintejo l’Empordà;
tan gran és la meva força
que una vaca puc alçar.
Penjat cap per avall
m’adormo sense piular;
quan el sol es pon, em llevo,
i surto una estona a volar.

Ma vida està limitada,


tothom em guaita sovint;
els meus dies són comptats,
cada mes estic més prim.

Sóc a taula catalana,


i amb mi pots beure a galet;
abans cal que de vi m’omplis
perquè brolli el rajolinet.
Quan aixeco la mà enlaire,
és que al cim ja he arribat;
tota la plaça brama...
el castell s’ha coronat!