You are on page 1of 11

TEMA 7

La influència del desenvolupament tecnològic en l’organització tècnica i
social del treball.

2. No és la reducció del cost el principal motiu d’una organització. La realització del treball per mitjà de la mà d’obra i amb l’ajut de la tecnologia suposa a la empresa uns costos que ha de contrastar amb la utilització dels altres factors que intervenen: matèries primeres. Però la utilització d’aquesta mà d’obra requereix una motivació laboral que permeti la incorporació del valor afegit al menor cost econòmic i social possible. com poden ser el d’alimentació o el de màquines i eines. materials. Així. S’ha de tenir en conta que els empleats. l’impacte tecnològic sobre cadascun d’ells és molt diferent. en una secció comercial. els responsables i els directius passen una part important de seu temps al servei de les empreses i aquest benestar ha d’iniciar- se en els propis llocs de treball. energia. organitzacions o inclòs empreses del mateix sector o país.1. finançament i tecnologia usada. fabricació) és una peça bàsica en l’estructura empresarial que ha de servir als interessos de les distintes parts implicades en la configuració de l’empresa i el seu entorn. El desenvolupament tecnològic influeix en les organitzacions empresarials. i que ha de complir els seus propis objectius i funcions. Ara bé. és a dir. Organització.. La finalitat és augmentar la productivitat. Les organitzacions no .. essent aquest un paràmetre que mesura l’eficàcia de les organitzacions. S’han d’organitzar els recursos que l’empresa posa a disposició: humans. sinó l’augment de la productivitat. En l’organització de tot sistema productiu s’han de veure els elements principals que el determinen i el diferencien de la competència. el procés de transformació que realitza i amb quins mètodes. la diferència entre països. que desapareixeran per la impossibilitat de competir.). si no en el seu “clima social”. els recursos que utilitza i la proporció en que els utilitza. Organització tècnica i social del treball. en l’organització dels sistemes productius. que afavoreix de forma evident a l’increment del valor afegit quan aquest ambient social és positiu i amb això la bona marxa i supervivència d’aquells països. administrativa. el sector tèxtil i miner fan servir una gran quantitat de recursos humans o mà d’obra en comparació amb altres sectors. 2. Introducció. Donada aquesta diversitat i diferenciació entre els sectors productius. d’I+D. no es troba en la tecnologia utilitzada.1. financera. No té sentit parlar només d’una reducció de costos salarials si no es parla al mateix temps de com augmentar l’aportació del valor afegit pel recurs humà. i per això hi haurà organitzacions que s’adaptin millor i que sobreviuran a altres. i el sistema de direcció i control utilitzat per produir els bens i serveis que ven al mercat. És per això que és convenient detenir-se a estudiar com s’ha fet l’organització tècnica i social del treball al llarg del temps i observar com va canviant la consideració dels factors que intervenen en el mateix. empreses i organitzacions que el fomenten. Moltes vegades. en una oficina. Les organitzacions han de ser dinàmiques per a una millor adaptació a les condicions variants del mercat i flexibles per no disminuir la productivitat. econòmics i del procés de producció en que ens trobem (en un taller. és a dir. la productivitat no és un fi en si mateixa. L’organització de qualsevol funció de l’empresa (comercial. sinó que es un mitjà per augmentar el benestar social. en especial degut a la creixent importància del factor tecnològic.

etc. Segle XIX (EEUU).  L’home és considerat part de la màquina. Per a Mac Gregor. creat per evitar enfrontaments entre operaris i empresaris mitjançant la creació d’un sistema ideal en el que es produeixi una simbiosi entre els interessos d’ambdues parts.  S’aconsegueixen fites socials i culturals. 1940-60 (EEUU).  A Occident encara està arrelat el taylorisme i l’especialització. Desenvolupament històric de l’organització.2. o El treball i la responsabilitat es reparteix per igual entre la direcció i els treballadors. posteriorment les socials (amistat. 2. de manera que només es podrà ascendir en sentit ascendent quan estigui completament coberta la necessitat immediatament inferior. ja que en cas d’haver-hi en excés no produeixen satisfacció. però el Japó remunta amb nous mètodes. per la que qualsevol acte o estímul origina dues conseqüències: resposta (reacció immediata a l’estímul) i reforç (conseqüència que el subjecte que va realitzar l’estímul per la resposta produïda). per arribar. a la necessitat de l’autorrealització. 1960-70 (EEUU). es tendirà a realitzar les de seguretat (estabilitat en la vida i en el treball).  Factors de motivació de F.). afecte.3. Per fer-ho. però en cas de no haver-ne sí produeixen insatisfacció.Herzberg. 2. per la qual s’estableixen una sèrie de necessitats de forma esglaonada. moltes vegades es prenen decisions en l’organització només amb l’objecte de mantenir a aquesta intacta. o Seleccionar científicament als treballadors i ensenyar-los a desenvolupar la seva tasca.  Augment de la importància de l’individu (llibertat).2. reconeixement.2.2. per la qual la persona que desenvolupa una tasca sap que està especialment capacitada per desenvolupar-la.  El treball es divideix en tasques. una vegada satisfetes aquestes.).  El salari es considera factor principal de la motivació. fonamentades en la teoria de Skinner. responsabilitat).  Tercera revolució industrial. 2. en el vèrtex de la piràmide. el reforç pot servir per estimular la repetició de l’acció produint una conseqüència agradable (premi). són un fi en si mateixes sinó que són els mitjans per aconseguir els objectius proposats. A la base de la piràmide es troben les necessitats fisiològiques (menjar. Per a Herzberg existeix una altra sèrie de factors. com ho és la higiene.1.  Sorgeix el Model de Taylor.  Piràmide de motivacions de Maslow. que són d’insatisfacció. amb l’increment de costos i la greu hipoteca que allò suposarà pel futur. . etc. llar. El model de Taylor es basa en quatre principis: o Fer una ciència de cada operació en el treball.  Impressionants avenços tecnològics. que són aquells que produeixen satisfacció (fites. 2.  El treball en cadena és el més productiu. o Col·laboració permanent amb els treballadors. o bé buscar un canvi d’actitud o corregir una conducta incorrecta (càstig).2.  Sorgeixen les teories X e Y de Mac Gregor.

per damunt de la racionalització de la producció. o Metodologia de sistemes. o La fàbrica és l’element principal.en endavant. 2.2.  Fixar-se com a objectiu els augments de productivitat. Aquesta crisi marca les diferències entre una Era Industrial. o Estructures flexibles. 1980. o Participació en les decisions. o Empreses tipus Z (participació. polivalència).  Era Post-Industrial. o Participació en el benestar social. . en la que ens trobem. Cada vegada es fa més patent la utilització de màquines. o Diferenciació i diversificació.4.  Aconseguir organitzacions flexibles que facin front als canvis de mercat i de necessitats.Major uniformitat en els esforços. Mecanització. o Metodologia analítica. o Robotització. i una Era Post-Industrial en la que ens endinsem. o Empreses tipus A (competitivitat interna). 2. .  Assegurar organitzacions eficaces en comptes d’augmentar els controls o tractar d’augmentar l’eficiència del personal. 1970-80 Crisi d’energia (petroli). o Models de Weber i Ohno.5. considerant cada vegada més els anomenats costos de l’oportunitat. o Creixements econòmics alts: 6-10% de PIB.  Adaptar-se als cicles econòmics i financers.2. equips i instal·lacions junt al treball manual.  Adaptar-se constantment a les noves tendències tecnològiques i socials: o Automatització. o El mercat es converteix en l’element principal. que haurien de suposar per l’home els següents avantatges: . Aquest fet comporta el com utilitzar de manera adient aquests medis físics de producció. podent destacar-se les següents diferències entre elles en quant el que respecta a l’Organització Tècnica i Social del Treball:  Era Industrial. 3. o Models de Taylor i Ford.Menors esforços físics. i de l’afany de millora inherent a l’home. o Creixements econòmics baixos: 0-3% de PIB. com a conseqüència de l’anomenat progrés industrial. La mecanització consisteix a ajudar al treball manual realitzat per les persones mitjançant la utilització de màquines o medis físics de producció. o Grans sèries (uniformitat). o Estructures rígides i impermeables.

.Estabilització o millora de la qualitat.Major ordre i neteja. de tasques i funcions que abans realitzava ell. i.Increments notables de la capacitat de producció. més necessari serà eliminar els temps de parada. al de la fàbrica. amb molt menys esforç. el 95% és consumit en moure i esperar la peça.. Quant més complex sigui un procés industrial. L’automatització pot definir-se com la realització mitjançant màquines de funcionament autònom. Per a les empreses i organitzacions. electrònica). necessita un sistema de control. segur. . Hi ha dues raons bàsiques que estan portant a l’automatització: .. .). de les oficines.Disminució de temps per unitat produïda. Per adonar-nos de les possibilitats existents de millora de rendiments i productivitat. la mecanització suposa: . . bens d’equip. condueixen a l’automatització del procés. metall. és capaç de donar servei.Reducció de costos unitaris de producció. sense intervenció de l’home. Una reducció d’aquests temps d’espera repercutirà positivament en el resultat final. i. o discontinu (automòbil. amb el que només el 5% és un temps realment productiu. Encara avui se segueix fent referència a accions d’automatització amb el nom de “mecanització” que hem comentat en el punt anterior. . cadascun dels quals té els seus propis paràmetres de mesura. Tot procés de producció el podem considerar format per una sèrie de passos entrellaçats (llaços de control). L’empresa que no apliqui les Noves Tecnologies corre el risc de no tenir futur. Tot sistema productiu. per ser més competitius i aconseguir els mercats internacionals. Comença així una carrera per reduir costos mitjançant l’automatització. finalment . L’augment dels sistemes de control i la seva integració jeràrquica dintre d’un mateix procés productiu. ja sigui aquest continu (industrial. 4. . transistors de senyal i actuadors. i.Millora de rendiments i productivitat.Millora de qualitat. hi haurà una major necessitat de disposar d’un sistema de control fiable. per tant. . energia. a 5 cèl·lules flexibles de fabricació diürna i. . per tant. amb un treball dur. a dues màquines-eines dotades d’un control numèric. en el mateix temps que dedica a atendre a una màquina-eina convencional. paper. manejable i de baix manteniment. . la qual cosa suposa que atén major nombre de cèl·lules que. al dels magatzems. poden valer aquestes dades: • Del temps total de fabricació d’una peça. treballen més que una sola màquina-eina. per suposat. químic.Augment de la productivitat. La finalitat conjunta de tot això és la de corregir desviacions amb respecte al camí i velocitat programada.de la planta complerta.Utilització del binomi mètode-temps en la mesura del treball i del augment de la productivitat. metal·lúrgia. evitar els perills d’accidents o simplement reduir els costos d’intervenció en el mateix. . a preparar a la vegada el treball perquè aquestes funcionin automàticament durant el torn nocturn. fins i tot.Major qualitat i uniformitat en el producte obtingut. Automatització industrial.Millors condicions de treball. • Des del punt de vista de l’operari.

4. nivell.2. disseny i planificació: . fent-se servir en l’automatització flexible. CAD: disseny assistit per ordinador (Computer Aided Design) . posteriorment. interconnectats amb els ordinadors en temps real. Codi de barres. eliminant defectes. Verificació i manteniment. electrònics. Tipus d’automatització. Scada. com a mitjà idoni per optimitzar-los. • Control numèric per ordinador (CNC). • Sistema de fabricació flexible: permeten suportar. pressió. • Mesura i detecció d’avaries. magatzem R. etc. a través de l’anomenada informàtica industrial. . • Robocarro. La . Reconeixement de la veu. a l’electrònica digital. amb una sola funció senzilla. ajustant-se al mínim cost. OCR Scanners. apareixen la supervisió. comunicacions electròniques o pneumàtiques. • PLC/ordinadors. . La robòtica. • Producció de documents. manats per un sistema de control: ordinadors. estan introduint-se lentament a la indústria espanyola. Supervisió. cada vegada s’utilitzen més. Banda magnètica. relés. PLC (autòmats programables industrials).1. 4. El control numèric és un sistema de control directe dels processos de fabricació. 4. substitueix als antics controls amb unitat de comandament d’electrònica per cable. captadors de senyals. • Autòmats programables. els quals es poden controlar mitjançant vàlvules o reguladors. Els sistemes de control estan evolucionant contínuament. autòmats programables i màquines-eines amb CNC. adaptant-se als nous processos i tecnologies. 4. visió int. 4. • Data Logger.6. la regulació i el control dels mateixos de forma automàtica. Així. de l’ús de cables telefònics o similars. . s’està passant d’un control centralitzat a un altre distribuït.. afegint noves millores. • Línia transfer: utilitzada en la producció en cadena que consta de la introducció de màquines totalment automàtiques. 4.3. Els automatismes pneumàtics. • Correcció automàtica. anàlisi químic. actuadors. els paràmetres que s’hauran de controlar són flux. d’una transmissió de senyals pneumàtiques a l’electrònica analògica i. capaces d’executar una sèrie complerta d’operacions sobre una peça determinada. Fabricació. CAE: educació assistida per ordinador (Computer Aided • Captació de dades: . oliohidràulics. . avaries. Sistema de control. 4. Sensors.5. en un procés de tipus químic. • Cèl·lules fotoelèctriques. Moviment i magatzems. juntament amb els sistemes de control de processos. Juntament amb l’automatització dels processos de producció. Així. a la fibra òptica. • Sistemes experts de diagnosi. electropneumàtics. temperatura. etc. així com a diferents ritmes de producció.

ja que redueixen els temps de requeriment i de canvi de peça. prova. telemesura. fins i tot el canvi d’eines. també. de la informàtica i de les relacions humanes.programació de tots aquests elements i la realització dels sistemes de connexió i circuits per l’adquisició de dades. En la fabricació automatitzada. a la vegada que es coordina amb els subministradors. Realment. Les màquines de control numèric aporten una major flexibilitat. CAM-CIM. La seva utilització depèn del grau d’automatització de les màquines. governant i programant directament qualsevol màquina de manipulació. El CIM és un conjunt de tècniques i sistemes telemàtics (informàtica+telecomunicacions) que permeten una producció. requereix de molt esforç col·lectiu. enginyeria. de l’automatització integral de la producció. l’ús d’un Sistema Operatiu en temps real. software d’aplicació i de comunicació adients. Fabricació assistida per ordinador. la importància dels ordinadors és crítica per assegurar-se una posició competitiva. que els francesos anomenen “Productique” i els japonesos “Mecatronic”.Nivell tàctic. la qual cosa permetrà reduir costos i terminis d’entrega. El CAM (fabricació assistida per ordinador) tracta de l’aplicació dels ordinadors a les tasques pròpies de fàbrica o taller. control de la producció. es realitza normalment a partir del disseny efectuat per un programa de CAD (d’aquí l’expressió CAD/CAM). que proporcionaria les informacions necessàries per cadascun dels nivells de la gestió empresarial: . bases de dades relacionades i. 4. realitzant aquesta integració i incorporació de les Noves Tecnologies. muntatge o transformació. tant per optimitzar el flux de materials com el de la informació associada als mateixos. etc. És necessari. enginyers i consultors en aquestes matèries. el CAD permet la representació gràfica de l’objecte en dos o en tres dimensions. Això permet fer múltiples versions d’un mateix objecte per estudiar-les i escollir les que millor s’adaptin a les necessitats. que dominen els llenguatges de l’enginyeria. és a dir. La càrrega i descàrrega automàtica incrementa la productivitat. . El CIM (Computer Integrated Manufactoring) tracta de la integració de totes les tasques de producció: disseny. gestió. finalment. encara que s’han de programar. L’avenç més important en l’estandardització i compatibilitat està donat. La fabricació assistida per ordinador o CAM. disseny i fabricació totalment integrats. retallar els cicles d’innovació i augmentar la productivitat i la flexibilitat. així com una participació real en els beneficis que d’aquesta integració es deriva. per les xarxes industrials MAP i les xarxes locals TOP. avui dia. control de planta i la seva coordinació amb les tasques pròpies de l’administració. així com la gestió de producció global de tots ells. logística. així com la modelització i la realització dels plànols corresponents. .Nivell operatiu. . planificació.Nivell estratègic. La integració de tots aquests sistemes informatius requereix d’una xarxa de comunicació i d’una compatibilitat entre tots ells. fent rentable la fabricació de petits blocs que no poden fer-se en línies transfer.. flexibilitat i versatilitat de tots els implicats. L’element aglutinador de tot el sistema productiu seria l’explotació d’una base de dades única i comú per a tots els departaments o àrees. que han de portat incorporat un sistema CNC. encara que el canvi de peces pot ser manual. mitjançant una integració de llenguatges informàtics. j que els temps d’espera s’eliminen. control i comandament. tècnics especialitzats en CIM.7. En una mecanització es controla tot el procés. El CAD és una tècnica molt utilitzada actualment que permet un gran estalvi de temps en el disseny dels productes.

La robòtica industrial neix amb la finalitat d’augmentar la productivitat. La implantació d’aquests sistemes és complexa i requereix d’un estudi minuciós de tot el procés. Haurà d’haver un ordinador que vigili i controli les diferents màquines-eines i demés elements. La unió de vàries cèl·lules donarà lloc a un sistema de fabricació flexible. .. la podríem presentar: . Fan servir un microcontrolador de limitades prestacions i capacitat de programació però que resulta molt econòmic i funcional. Una diferència amb el robot és la seva mobilitat i la carència d’un braç mòbil. Es reconeix per tenir una estructura en forma de braç i per usar i manejar diferents eines en el seu element terminal. i en molts casos complementa al robot. l’aplicació d’adhesius. millorar la qualitat i la fiabilitat de les peces fabricades i. amb analogia amb l’ésser humà. La robotització. 5. 5. L’estructura d’un robot industrial presenta: .Element terminal: es situa en el canell del braç mecànic i es tracta d’una garra o eina que s’encarrega de realitzar la tasca. la inspecció i muntatge.) Els FMS (sistemes de fabricació flexibles).Braç mecànic: està format per la base o pedestal. control de planta i la seva coordinació amb les tasques pròpies de l’administració. És a dir. recull informació dels sensors i és capaç de realitzar càlculs i prendre decisions en funció del seu programa informàtic. El CAP (planificació assistida per ordinador) subministra els plans de fabricació i prova sobre la base de dades de disseny. però no serà una fàbrica sense personal. . 5. evitar treballs monòtons a l’home. l’alimentació de màquines. el polit. Entre les possibles tasques dels robots industrials podem destacar la soldadura per punts. poden aconseguir cicles de només uns segons.1. per exemple. . sinó amb la intervenció d’un personal altament qualificat. perquè la instal·lació pot funcionar entre dos i/o tres torns. sobre tot. és una màquina que realitza automàticament diferents tasques que ha de ser anteriorment programades i que és capaç de prendre decisions en funció de la informació procedent de l’exterior. la manipulació de materials. a més de la gran flexibilitat aconseguida. La fabricació integrada per ordinador o CIM constitueix una integració de totes les tècniques anteriors: disseny. el cos. La robòtica industrial.. disposant unes rodes o potes accionades per uns motors. permeten conèixer el món exterior i així prendre decisions en temps real.Sensors d’informació: opcionalment. organitzant mitjançant simulació una càrrega òptima de les distintes màquines. un torn controlat numèricament. servint d’enllaç entre el disseny i la fabricació. Les cèl·lules de fabricació flexible. Aquesta implantació produeix una reducció en el número de treballadors del procés productiu i un augment de la fiabilitat i qualitat del procés. i es relacionen entre si per articulacions giratòries.Controlador: és un computador basat en un microprocessador que governa els elements motrius. enginyeria. Microbòtica. L’estructura general d’un microbot. a soldadura per arc elèctric. una cinta transportadora i un robot programat.2. tenen una elevada productivitat. control de producció. planificació. La CQA (control de la qualitat per ordinador) assumeix la garantia de qualitat amb una ràpida i avançada detecció de defectes que redueix els costos de producció. Un microbot neix amb la finalitat de resoldre petites tasques que no exigeixen elevades potències ni complicats algoritmes. el braç i l’avantbraç.

Sensors: col·locats estratègicament en l’esquelet. cura de jardins.1. . és a dir. els sensors d’infraroig i els de llum (LDR). terme creat recentment per la OCDE (Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic). s’ha d’adaptar-se als canvis. A Alemanya. Evolució de les exigències de destresa i qualificació de la força del treball. un nou nivell de tècnics que combinen els treballs elèctrics i els mecànics. sònars. tant a nivell operatiu com a nivell de responsables intermedis i directius. fet que suposa el que avui en dia e parli de la caducitat que haurien de tenir les titulacions obtingudes. 6. D’això depèn la potència dels motors i les bateries. coneixements i destreses demanades al personal que ha de formar part de les mateixes. Cervell: és la part física (hardware) i lògica (software) que governa el funcionament de la màquina. . cooperació d’uns quants en tasques complexes. descàrrega i manteniment de les seves màquines. oficines i indústries. . Els més simples són els búmpers de detecció. una élite de treballadors que fan servir els mitjans mecànics i electrònics de manera eficaç. Exemples d’aplicació dels microbots els tenim en tasques de neteja de llars. i això no es tradueix en un simple canvi de professió. vigilància de zones de seguretat. una obsolescència de les professions actuals i de les especialitats que s’imparteixen en la universitat i en les escoles professionals. recollida d’informació. s’estan preparant els anomenats “mecatrònics”. Al Japó. Els més sofisticats són els radars. saber llegir les instruccions d’un ordinador. . volum i flexibilitat en adaptar nous elements. horts i conreus. L’evolució d’aquests factors de futur en l’organització té la seva immediata repercussió en les qualitats personals i professionals. càrrega.Capacitat d’anàlisi i interpretació. . de disseny i de projectes. . El hardware o part física dels ordinadors deixa pas al software o programes d’ordinador. en una nova concepció de la formació d’especialistes. La producció deixa pas en importància al manteniment i al control. es preparen operaris que han d’ocupar-se de la programació. permetran al cervell conèixer la informació necessària de l’entorn. L’evolució de les organitzacions en quant a l’aplicació de les noves tecnologies provoca un canvi en l’apreciació del factor humà. . i també d’accionar algunes eines o pinces per a realitzar diverses tasques. transport de material entre llocs. Els canvis en els mercats i en els processos productius de les noves tecnologies que s’apliquen donen lloc a la vida professional de cadascuna de les persones que formem el denominat recurs humà o capital humà. etc.Visió general del conjunt del sistema productiu: s’ha de saber d’automàtica. 6. sistemes de visió i també els reconeixedors i sintetitzadors de veu. Tots aquests exemples indiquen que. Les noves qualitats requerides. de limitar en el temps les garanties de formació aconseguides després de diversos anys d’estudi sense un reciclatge periòdic. enrobustiment. habilitats. la mecànica deixa pas a l’electrònica i a la informàtica. sinó en el canvi dels perfils professionals requerits. s’han introduït els anomenats “control mechanics”. Als EEUU.Esquelet: és l’armadura que suporta tots els components del microbot i que es determina en funció del pes.Motors: s’encarreguen d’impulsar el gir de les rodes motrius. per a poder competir. Es basa en un microcontrolador i els circuits d’adaptació als perifèrics com són els motors i els sensors. Es produeix una inestabilitat.

Planificació. La qualitat dels productes. si no que ha de formar part de l’adaptació total de l’empresa al seu entorn. segons la divisió. L’esperit d’autocrítica és altament positiu. .Flexibilitat. Es tracta de reduir els costos laborals de les empreses i .Agilitat mental. 6. L’avaluació s’ha de realitzar sobre aspectes de competència i de la seva actitud personal. Formació en mecànica. sinó que depenen també i en gran mesura dels factors humans. La formació laboral és una eficaç mesura contra l’atur en els processos de reconversió. Sistemes de finançament. amb l’objecte de que conegui els seus punts dèbils i com superar-los. Es tracta de classificar i avaluar la realització del lloc de treball per la persona que l’ocupa. facilitant l’entesa entre el cap i el subordinat. amb la finalitat de facilitar el reciclatge. per tal que segueixi reiterant-los. Un exemple el trobem a Toyota. Aquesta avaluació ha de fer-se de manera oberta i amb l’aquiescència de l’empleat. la productivitat i la rendibilitat d’una empresa no depenen només de factors tècnics. . i això redunda en una major quantitat d’innovació. juntament amb la formació que en aspectes concrets ha d’impartir el seu responsable d’equip. per tal d’evitar subjectivitats. control. Cada vegada hi ha més poder a les mans dels operaris d’una fàbrica. primer s’han de definir tots i cadascun dels llocs de treball de l’empresa per si mateixos. . al desenvolupament tecnològic que estem vivint i als canvis organitzatius que una democràcia i una integració a Europa suposen. i per això. també han de canviar les estructures salarials i organitzatives del capital humà. sense considerar a la persona que l’ocupa. on es va portar a la pràctica un 90% de les idees d’innovació procedents del seu personal i avui és líder al seu sector. . A continuació indiquem alguns dels ajuts que. s’han de donar cursos més especialitzats. La política de formació de les empreses ha d’integrar-se en la política general de les mateixes. S’ha d’entendre que la motivació és el factor principal de la comunicació al sinus d’una empresa. per àrea d’especialització sectorial o funcional.Major creativitat i intuïció. la promoció i avaluació continua del personal. Cada lloc es defineix per tot allò que en ell es realitza per a l’obtenció dels resultats esperats. realitza l’administració espanyola per reduir els costos d’aquestes adaptacions empresarials i professionals. i realitzar-se per diversos professionals al mateix temps o en el termini d’un any. Capacitat de decisió. amb l’objecte de formar part de l’organització i cultura empresarial. Hi ha sistemes mixtos de valoració que permeten avaluar la competència de cada individu (knowhow). o els seus punts forts. Es tracta de fomentar la capacitat i iniciativa dels empleats per tal que l’empresa sobrevisqui.Polivalència. Posteriorment. Comptabilitat i informàtica són les matèries que han de donar-se al personal sense experiència.2. la capacitat de solucionar problemes (problem solving) i la responsabilitat (accountability) del mateix. al menys durant els tres primers mesos.Capacitat de diagnòstic. . etc. Per tal finalitat. que permeti guiar-lo i fer-li conèixer què s’espera d’ell. . electricitat i electrònica. en primer lloc. Al mateix temps que canvien els requisits i qualitats que ha de tenir el personal. s’ha d’aconseguir que l’estructura salarial de l’empresa sigui. L’activitat de l’empresa no s’ha de limitar a l’organització de cursos i seminaris.

Subvenció amb devolució de les quantitats d’aquest ajut més uns interessos inferiors als del mercat. La finalitat és la creació o conservació de llocs de treball a partir de la constitució. . amb la finalitat de promoure.Integració laboral dels discapacitats. Assistència comercial (promoció i foment).Formació professional. Accions que ajuden a posar en marxa projectes generadors de llocs de treball de caràcter innovador.Recolzament salarial per a la contractació de dones a professions en les que es troben sots representades. impulsar i finançar iniciatives que facin servir recursos locals ociosos que puguin suposar esforç innovador i estimulant de l’activitat econòmica i del treball. . L’administració estatal o local posa en marxa una sèrie de programes temporals de recolzament a la creació de treball principalment en cooperatives i en societats laborals. amb la finalitat de promoure i ajudar a finançar projectes que facilitin la constitució dels aturats en treballadors autònoms o per conta pròpia. . . La finalitat és incentivar la contractació de dones en aquestes activitats. ampliació i manteniment de cooperatives o societats laborals. .mantenir el benestar social dels més desfavorits mitjançant alguna de les següents modalitats: .Promoció del treball autònom. Ajudes destinades al manteniment de llocs de treball en centres especialitzats de treball. .Promoció d’iniciatives locals de treball. Assistència tècnica.