PROJECTE FINAL DE CARRERA “CRM de Marketing on-line”

AUTORS: Josep Martínez i Alfaro Vicent Roca i Daniel DIRECTOR: D. Juan Vte. Oltra

CRM de Marketing on-line
INDEX MEMÒRIA
01. DESCRIPCIÓ GENERAL 01.1. Objecte i Objectius 01.2. Introducció - Entorn 01.3. Promotor Projecte: Zensis 01.4. Metodología 02. ALTERNATIVES ACTUALS 02.1. Descripció 02.2. Aportacions i Millores 03. ANÁLISI 03.1. Introducció 03.2. Definició del Projecte 03.3. Estratègia 04. VIABILITAT DEL PROJECTE 04.1. Introducció 04.2. Viabilitat Tècnica 04.3. Viabilitat Operativa 04.4. Viabilitat Econòmica 04.5. Mesura de l’esforç 05. MODELAT 06. DISSENY (TECNOLOGIA) 07. CONCLUSIONS 08. ANNEXES 08.1. 08.2. 08.3. 08.4. 08.5. 08.6. 08.7. 08.8. 08.9. ............................................................ 21 ............................................................ 21 ............................................................ 21 ............................................................ 21 ............................................................ 21 ............................................................ 24 ............................................................ 28 ............................................................ 33 ........................................................ 34 - 90 ANNEX 1 - PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE (MESURA DE L’ESFORÇ) ANNEX 2 - ANÀLISI DEL SISTEMA ANNEX 3 - DISSENY CONCEPTUAL ANNEX 4 - DISSENY LÒGIC ANNEX 5 - DISSENY FÍSIC ANNEX 6 – METODOLOGIA ANNEX 7 - EXEMPLES D’US ANNEX 8 – GLOSSARI ANNEX 9 - REFERÈNCIES / BIBLIOGRAFIA ...................... 35 ...................... 45 ...................... 56 ...................... 66 ...................... 71 ...................... 73 ...................... 76 ...................... 80 ...................... 86 ............................................................ 10 ............................................................ 10 ............................................................ 17 ............................................................ 7 ............................................................ 8 ............................................................ 3 ............................................................ 3 ............................................................ 5 ............................................................ 6

01|090

MEMÒRIA

02|090

01. DESCRIPCIÓ GENERAL
01.1. OBJECTE I OBJECTIUS
L’Objecte del present Projecte Final de Carrera es l’obtenció del títol d’Enginyeria Informàtica impartit en l’Escola Superior d’Informàtica Aplicada i expedit per la Universitat Politècnica de València. Els Objectius a aconseguir amb aquest Projecte Final de Carrera, és l’estudi i disseny de la implantació d’un sistema CRM (Customer Relationship Manager) de Màrqueting on-line, per a l’empresa valenciana Zensis, amb el que pretenen llançar un nou model de publicitat basat en el marketing de relacions, segmentat en la comunitat lingüistica valenciano-catalana. El sistema, pretén unir anunciants, agències i usuaris amb interessos comuns. Els anunciants per mostrar els seus productes orientats als clients que els demanden i amb l’objectiu d’augmentar les seves vendes on-line mitjançant la xarxa de suports (agències i usuaris), les agències per a poder oferir als seus clients la solució més eficient en cada cas, ampliant la gama d’opcions i les seves oportunitats de negoci, i finalment els usuaris, que poden generar ingresos amb les seves webs, i donar als seus visitants uns anuncis d’acord al tema de la web.

01.2. INTRODUCCIÓ - ENTORN
Mai havia canviat tant la forma en la que la gent es comunica com ara. Les ferramentes que utilitzem actualment han provocat un canvi molt significatiu en la comunicació i com no, en la publicitat. Amb aquesta introducció pretenem que s’entenga l’entorn en el que es mouran els usuaris o clients de l’aplicació a desenvolupar, per aixó començarem per definir el concepte de CRM (Customer Relationship Manager) o sistema de gestió de les relacions amb els clients. Les primeres mencions al CRM apareixen en 1993, en “The One to One future” de Don Peppers i Martha Rogers. Es cercava contraposar el denominat marketing one to one front al marketing masiu tradicional (Dans, 2001: 56). Aixi, CRM podria definir-se com el “conjunt d’estratègies de negoci, màrketing, comunicació i infraestructures tecnològiques, disenyades amb l’objectiu de construir una relació duradera amb els clients, identificant, comprenent i satisfent les seves necessitats. CRM va més enllà del marketing de relacions, és un concepte més ampli, és una actitut entre els clients i front a la propia organització, que fa ús dels processos multicanal (telèfon, internet, ...) per a crear i afegir valor a l’empresa i als seus clients” (AEMR, 2002).

03|090

La ferramenta a desenvolupar preten sumar el marketing de Base de Dades amb el marketing de serveis com a estratègia de gestió del coneixement i del negoci. És un procés o metodologia que ajudurà a saber més de les necessitats i comportaments dels clients per a poder millorar les relacions amb ells.

L’entorn en el que estarà funcionant aquest sistema, és una Internet basada en la interacció i cooperació de les persones que la utilitzen, la xarxa cada vegada més està formada per persones que comparteixen i s’agrupen per interesos comuns. Aquesta nova visió d’internet, juntament amb les ferramentes (software com el que estem desenvolupant) orientades cap a aquesta interacció es el que es donomina Web 2.0 (Beelen, 2006: 4) definida segons Tim O’Reilly com:

Web 2.0 és la xarxa com a plataforma, involucrant als dispositius connectats. Aplicacions Web 2.0 són les que aprofiten millor els avantatges d’eixa plataforma, oferint software com a servei d’actualització continuat que millora en la mesura que la cantitat d’usuaris augmenta, consumint i remesclant dades de diferents fonts, incloent-hi usuaris individuals, mentre genera les seves propies dades en una forma que permet ser remesclat per altres, creant així efectes de xarxa d’una arquitectura de participació i deixant enrere la metàfora de la web 1.0, amb la finalitat d’oferir experiències més envolvents a l’usuari”. (The Web 2.0 Show - <http://www.web20show.com/>)

04|090

Combinant els aspectes socials dels nous usos de la xarxa (per exemple la Blogosfera1) amb els progresos tecnològics tal com aplicacions web, l’augment i millora en les comunicacions etc., és poden començar a notar canvis rellevants en la publicitat. El que tenen en comú estes tecnologies, és el fet que ajuden a la democratització dels medis massius i a construir un malson per als gerents de marketing. Aquest fenòmen tindrà com a conseqüència que, enlloc d’enfocar-se a grans grups objectius, les marques haurán d’identificar molts petits subgrups, i després elaborar estratègies especials per a cadascún d’ells. Tenint en compte que les estratègies de marketing tenen un rol cada vegada més important dins la estratègia general de les empreses, un canvi d’aquesta magnitud tindrà conseqüències dicifils d’imaginar.( Beelen, 2006: <http://www.paulbeelen.com/blog/?p=29> (1 Abril 2006).) Aleshores, és on entra la nostra aplicació de marketing on-line, per tal d’unir en una mateixa plataforma gerents de marketing, clients, i suports com agències publicitàries etc., per tal de poder establir les millors relacions entre ells.

01.3. PROMOTOR DEL PROJECTE: ZENSIS

Zensis, es una empresa jove formada per un equip multidisciplinar amb professionals especialitzats en les tecnologies i serveis per a Internet, en l’execució de projectes de les Tecnologies de la Informació (TI), molt especialment pel que fa al programari lliure i en la implantació, manteniment i seguretat de xarxes informàtiques. Experts en la implantació de sistemes de gestió de continguts, aplicacions web, gestions on-line, bases de dades, CRM, ERP, Bussines Inteligence, Usabilitat i Arquitectura de la informació. ( Zensis, 2006: <http://www.zensis.net/?cat=nosaltres> (11 Abril 2006).) El motiu pel que promouen aquest projecte, deriva a partir d’un sistema desenvolupat per ells uns anys enrere d’intercanvi de publicitat gratuïta, anomenat Saforweb (Saforweb, 2001: <http://www.saforweb.net> (1 Abril 2006).) Degut a l’èxit aconseguit amb aquest modest projecte, pensat per a promoure les webs fetes en valencià que tenen dificil la seva difusió i que avui encara continua actiu, es plantejen la idea d’ampliar el concepte, basant-se en un model d’interacció

1

Xarxa formada por Weblogs (o blogs) son bàsicament pàgines web molt fàcils d’actualitzar, publicades per una persona o un grup. Estructurats per articles, on el més recent es mostra a la part superior de la pàgina. Els blogs en general ofereixen la posibilitat als visitants de deixar comentaris als articles publicats, el que porta a una cmunicació vertical sobre infinitat de temes.

05|090

entre usuari-client que proporcione una ferramenta molt més potent i alhora eficient, per afavorir la relació entre webs del mateix àmbit lingüistic. Aleshores es planteja la realització d’un CRM de Màrqueting on-line, que es sobre el que tracta aquest projecte Final de Carrera.

01.4. METODOLOGIA
La metodología emprada per a la realització d’aquest projecte es basa en la fase de l’anàlisi i disseny de qualsevol sistema software. Després vindrán les fases de Codificació, Validació i Manteniment. La primera fase del desenvolupament software, la que tractarem en aquest projecte final de carrera, és la fase més critica, o on més errors es solen cometre i per tant el que determina que l’aplicació siga considerada de qualitat.(Communications of the ACM, 1984) Els aspectes a tindre en compte en aquesta fase, s’han de vore des d’un punt de vista més ample del que normalment és té sobre les noves tecnologies. S’han de tindre en compte repercussions estratègiques, gestió del canvi, aspectes tecnològics, marketing, seguretat, procesos etc. Quan hi ha que gestionar un projecte com aquest, intengrant les noves tecnologies, es necessari una metodologia. (Adaptat de Improven Consultores, 2002b:67-69). Les Fases que conformaran el procés, es desenvolupen en els següents punts del projecte, a mode d’esquema el procés a seguir deuria ser: FASE 1 – ANÀLISI : Definició dels Objectius del Projecte, aixi com la propia definició de l’aplicació i l’estratègia a seguir FASE 2 – ESCENARIS: El disseny mitjançant models d’Entitat-Relació dels diferents casos o escenaris que es podran donar en l’aplicació. FASE 3 – DISSENY: Disseny de l’aplicació emprant la tecnologia necessaria (Base de Dades, llenguatge de programació) FASE 4 – Finalment, l’estudi de viabilitat, tècnica, operativa i econòmica del projecte, segons la definició de les fases anteriors. (VORE ANNEX 2 I 6)

06|090

02. ALTERNATIVES ACTUALS
02.1. DESCRIPCIÓ
La competència és un factor important, que no es pot passar per alt quan es planteja l’execució d’un projecte de les característiques del que tractem en aquest estudi. Algunes de les principals companyies que tenen i comercialitzen productes similars, són Tradedoubler, proveïdor europeu de solucions de màrketing online i vendes, ofereixen una amplia gama de productes, des de ferramentes d’administració allotjades, fins a serveis gestionats en l’esfera del màrketing de resultats. ( Tradedoubler, 2006: <http://tradedoubler.es/pan/public> (22 Maig 2006).) i que es pot considerar la base i principal competidor d’aquesta idea. Google, el millor cercador actualment que existeix a internet, que té com a principal font d’ingressos, vendre la seva tecnología a llocs webs o portals (com Yahoo!) i al seu programa d’enllaços pratocinats o ‘AdWords’2 (Google.Dirson.com, 2006: <http://google.dirson.com/googlefaq.php > (22 Maig 2006).) Agències Publicitàries, amb gran experiència al món de les vendes. Mitjançant una sèrie de taules, analitzarem les diferents alternatives actuals, el tipus de clients als que s’adrecen, les estratègies de màrketing que utilitzen per a atreure als seus clients i les accions que s’hauran de pendre en tal cas.

Empresa

Factors d’èxit Mercat assentat

Tradedoubler

Coneixement i experiència amb el marketing relacional Presència a nivell Europeu, amb possibilitats d’expansió a nivell Els seus productes no estan orientats a comunitats virtuals mundial Nom de marca conegut Acords amb grans i coneguts anunciants que aporten credibilitat als seus productes Visió de la empresa molt comercial.

Factors de fracas No tindre presència en mercats d’ambits reduïts com la comunitat lingüística valenciano-catalana. Anunciants molt especialitzats, sense tindre en compte les petites i mitjanes empreses.

Empresa Google

Factors d’èxit

Nom de marca Presència Mundial, gràcies a ser Baix interés en el mercat del el cercador més popular a internet. marketing relacional
2

Factors de fracas Diferència en el producte/servei, es pot considerar una competència més bé indirecta per les característiques diferents dels productes.

Sistema de cost per clic, on l’anunciant paga quan un client, faça clic al anunci, independentment del nombre de vegades que aquest aprega en la web de Google.

07|090

Gran cantitat de capital Coneixement i experiència amb el marketing relacional Agencies publicitàries Important cartera de clients Ús de tecnologíes similars a la que tractem nosaltres.

Baixa base tecnològica Diferenciació en els serveis

02.2. APORTACIONS I MILLORES
Amb les següents taules, analitzem les aportacions que realitza el nostre sistema front a les esmentades en l’anterior punt sobre les actuals alternatives, per als diferents tipus de consumidors als que ens dirigim, ja siguen empreses, entitats o particulars. Tipus de client Necessitats que satisfà Les solucions que s’aporten per anuncians, satisfan La necessitat de controlar el capital invertit en promoció, recuperant la inversió i reduïnt els costos en la captació de clients, gràcies a la xarxa de suports. Millora en la presa de decisions i genera relacions directes amb clients per a establir acords de pagamanent segons els criteris propis de cada campanya. Raons per adquirir el producte/servei

Novetats i avantatges

Empreses o Entitats

Agències

La principal novetat front als competidors, és la segmentació del mercat en la comunitat lingüistica en Reducció de costos català, tenint així de en la captació, manera conjunta la fidelització de clients comoditat d’un sistema al usar la xarxa automàtic, amb la eficàcia existent. d’una alta segmentació. Segmentació del mercat en sectors Una altra novetat específics per cada important és la possibilitat campanya. de rebre ofertes per part Pagament només per dels suports/usuaris per a resultats o rendiment cada campanya realitzada, obtingut. escollint així, l’oferta del client que més convinga en cada cas de forma directa. Informes detallats per a cada campanya. La possibilitat de La principal novetat o L’agència de poder oferir als seus publicitat té avantatge, és la de poder clients un nou mitjà de l’avantatge d’ésser acceptar les millors base tecnològica per a al mateix temps ofertes per a cada incrementar els campanya, i presentar als suport/client i beneficis en les anunciant al seus clients informes campanyes de detallats d’accesos, controlar en tot publicitat amb aquesta moment, on, quan, registres, vendes o altres plataforma. resultats obtinguts. com i amb qui realitza les campanyes dels seus propis clients.

08|090

Tipus de client

Necessitats que satisfà

Raons per adquirir el producte/servei

Novetats i avantatges

Particulars

Els usuaris o suports, reben un pagament Per als usuaris trimestral pels particulars, el sistema beneficis obtinguts satisfà la possibilitat de cada campanya d’obtindre ingresos per acordada amb els les visites diaries a les anunciants. També seves webs, gràcies als es interessant la anunciants de primer relació directa per a nivell que milloraran realitzar aquests l’aspecte i acords per campanya professionalitat de les en quant añ webs. pagament per registre o venda amb l’anunciant.

Les novetats que s’incorporen en el nostre sistema, per als particulars o suports, és la possibilitat de realitzar ofertes a les diferents campanyes per a obtindre les majors comisions posibles.

09|090

03. ANÀLISI
03.1 INTRODUCCIÓ
En aquest punt, farem un anàlisi del projecte definint les principals caracterísiques, funcions, i restriccions, aixi com, l’estratègia a seguir pel promotor del mateix, per a una correcta implantació i funcionament exitós. Fent una introducció a la idea de negoci, i com hem comentat al principi, aquest CRM preten ser una ferramenta orientada al marketing de relacions, sumant el marketing de Base de Dades i marketing de serveis com a estratègia de gestió del coneixement i del negoci. Un procés que ens ajudarà a saber més de les necessitats i comportaments dels clients, per a poder millorar les relacions amb ells.

03.2 DEFINICIÓ DEL PROJECTE / SISTEMA
Aquest sistema aportarà solucions tant per a anunciants (Empreses o Agències de publicitat amb una cartera de clients), com a suports (Empreses o usuaris particulars) en els seus models de negoci basats en les TIC. Solucions per a anunciants Les solucions per al cas dels anunciants, van adreçades a aquelles empreses que necessiten des de el seu departament de marketing o a través d’una agència publicitària, d’un programa d’afiliació per a la captació de nous clients, potenciar les vendes d’un determinat producte etc. El Marketing d’Afiliació reuneix tots els avantatges de la promoció a Internet, perquè treballa 24 hores al dia i només es pagarà per els resultats obtinguts. Funciona anunciant les ofertes de les empreses, on està el seu públic, en altres webs (els afiliats), mitjançant creativitats (banners, enllaços de text, continguts, etc.) Axí les empreses dispodran d’una autèntica xarxa de col·laboradors o socis, fortament motivats, enviant visites interesades amb els seus productes, i als que sóls compensaran per cada venda, registre o visita única. (Adaptat de Marketing de Afiliación, 2006: <http://www.marketingdeafiliacion.com/afiliacion.html> (20 Juny 2006).) Les empreses, anunciants que desitgen un programa d’afiliació o d’una campanya dirigida a un sector o segment concret representat en una gran xarxa de suports (usuaris / afiliats), tindrán al seu abast una sèrie de ferramentes a la seva disposició que facilitaràn les relacions estratègiques on line, axí com la configuració, gestió, anàlisi i optimització de les activitats de webmarketing i vendes a través d’internet. Els principals beneficis de les solucions aportades per el sistema als anunciants son:

010|090

-

La reducció de costos en la captació de clients, gràcies a la estreta col·laboració amb la xarxa de usuaris. Generació de relacions directes amb usuaris per a establir els millors acords (pagaments per venda3, pagaments per registre4, etc.) Elecció d’afilitats a les seves campanyes, segons criteris propis. Pagament només per rendiment / resultats obtinguts. Informes i estadístiques detallades per a cada campanya. L’ús d’una tecnologia sense la necessitat d’instal·lar cap software i amb un baix cost. Millora en la presa de decisions, gràcies als fluxes d’informació generats en temps real.

A més, els anunciants poden tindre diferents campanyes amb diferents creativitats i amb diferents durades, el que genera diversos programes d’afiliació convivint al mateix temps amb els notables avantatges que aixó suposa. A banda d’aquests serveis, els anunciants o qualsevol usuari del sistema, tindrà a la seva disposició un complet sistema d’ajuda on line, per a les diferents funcionalitats del sistema, aixi com un servei tècnic permanent mitjantçant e-tickets. Les agències publicitàries, són una especialització d’un anunciant, és a dir, que actuen com un gran anunciant. Dels avantatges ja esmentats, a més, podran controlar i oferir solucions de marketing on line directe i vendes, amb un control complet que els permetrà monitoritzar des de la impressió dels diferents anuncis, fins els registres i/o vendes obtinguts per cadascú dels seus clients. D’una manera integrada, mitjançant una Interfície d’administració senzill d’utilitzar i amb una gran flexibilitat, que no requereix de cap instal·lació, i amb l’ajuda del suport tècnic, podrán oferir als seus clients una nova línia de marketing basada en internet. Solucions per a usuaris Les solucions per a usuaris, suports o afiliats, va adreçada a empreses que desitgen donar un valor afegit a la seva web, amb anuncis relacionats o complementaris a la seva activitat, proporcionant així una major satisfacció als seus clients o a usuaris particulars amb una web temàtica i que desitgen aprofitar les visites que generen per a obtenir ingressos amb la seva activitat. Els usuaris que ho són una vegada s’han enregistrat amb alguna web al sistema, podrán mitjançant una intuitiva Interfície, interactuar amb l’oferta de campanyes dels anunciants, optant a afiliar-se a qualsevol si s’acompleixen els requeriments donats per a la campanya per part del propietari de la mateixa (categoria de la web, nombre de visites diaries, etc.) Si és així, es podrà presentar una oferta, amb les condicions de pagament, comissions, etc.

3

En els programes de pagament per venda, la compensació a l’afiliat/usuari s’estableix mitjançant un import fixe per cada venda o una comissió percentual sobre el seu import. 4 Mitjançant un formulari en la web de l’anunciant, es recolliran les dades de registre amb les que s’està interessat i es pagarà a l’afiliat/usuari que va aportar el nou registre, una quantitat de diners previament estipulada.

011|090

Si alguna de les ofertes fetes per l’usuari, es acceptada, passarà a formar part del programa d’afiliació, com a afiliat o soci de l’anunciant per a eixa campanya, establint un vincle directe entre ambdós parts. Els principals avantatges de les solucions per a usuaris, son: La possiblitat d’optar a camapanyes d’anunciants de primer nivell Millora en l’aspecte i qualitat de la web, gràcies a la diversitat de creativitats de les diferents campanyes. Optimització dels acords amb els anunciants, generant ingressos al apdrofitar el fluxe de visites cap als anunciants. Cobrament trimestral del saldo acumulat en el compte d’usuari. Informes detallats per a cada campanya, amb el que es pot analitzar com influeixen les diferents campanyes en els ingresos generats. L’utilització de ferramentes per a la gestió de les diferents campanyes de les que forma part com afiliat, amb la possibilitat de gestionar la mostra de creativitats. Serveis afegits L’equip de professionals destinat a gestionar aquest sistema, per part de Zensis, a través de les relacions establertes amb els anunciants, agències i usuaris oferiran una sèrie de serveis orientats a la aquitectura de la informació, usabilitat, posicionament i creació de creativitats, disseny de campanyes, etc. A més d’oferir un servei tècnic i d’atenció especialitzat per a aprofitar al màxim les possibilitats del sistema. Funcions bàsiques Aquest serà un resum de les funcions que es podràn fer per part de tots els usuaris del sistema, per a vore-ho de manera més detallada, vore l’annex 2 o l’annex 3. Començarem per explicar les funcions que podrà fer qualsevol usuari amb una web temàtica i amb una considerable font de visitants per convertir-se en soci d’un anunciant mitjançant un programa d’afiliats. En primer lloc, després del registre d’usuari, on necessàriament caldrà la presència d’una URL que indique la web amb la que l’usuari pretén optar als programes, l’usuari amb les dades d’accés remitides per part del sistema al correu indicat en la fase de registre (evitant així posibles fraus), pot entrar al sistema.

012|090

Una vegada l’usuari en el sistema podrà: Afegir noves webs en altres categoríes, si es el cas, amb el que podrà optar a més campanyes i per tant a obtenir més ingresos. Modificar les dades personals i d’accés, incloent-hi els comptes bancaris per a poder rebre el saldo acumulat en el compte.

Cercar campanyes, mitjançant un cercador avançat que llista per categories, per comissions, etc. les ofertes fetes per tots els anunciants del sistema en les diferents campanyes. Segons els resultats l’usuari podrà sol·licitar que l’anunciant estudie la seva oferta per a convertir-se en afiliat d’una determinada campanya.

013|090

Consultar els informes, sobre les campanyes actuals de les que forma part com afiliat, l’actual saldo del compte d’usuari, informes sobre els pagaments realitzats, etc... i un resum mensual.

L’usuari podrà consultar els informes, generats de les accions realitzades, com ara l’actual saldo del compte, amb els valors que l’han generat, informes sobre els pagaments previstos o realitzats, informes al respecte de les actuals campanyes de les que forma part com a afiliat o un resum mensual de totes les activitats que han ocorregut i que puguen ser relevants per a la posterior presa de decisions.

Per últim, existirà al menú d’usuari, un complet sistema d’ajuda amb tutorials, manuals i preguntes freqüents per a poder facilitar als usuaris la navegació i l’us del sistema. Les funcions que podrà realitzar un aununciant són similars a les de qualsevols usuari, en quant al mode d’accés a la intranet, i a les diferents opcions del menú, en aquest cas d’anunciant pel que fa a informes, ajuda etc. El registre d’un anunciant, pel seu caràcter, quedarà de forma privada i s’efectuarà per l’equip que ajudarà a la implantació del sistema en l’empresa de l’anunciant.

014|090

Com a difèrencia de l’usuari, els informes de la intranet d’anunciant, proporcionaran informació de les campanyes d’aquest, i a banda de la informació de la empresa, caldrà també una descripció de l’anunciant amb les característiques dels seus programes d’afiliació. L’anunciant podrà, a diferència dels usuaris, ofertar campanyes afegint per a cadascuna d’elles les dades necessàries com ara, les imatges o creativitats, la data d’inici i fi de la campanya, les comissions a pagar a l’afiliat i en quin concepte etc.

Una vegada definides algunes de les funcions bàsiques del sistema, en quant a l’accès i accions que poden realitzar els usuaris, explicarem com es realitzarà el seguiment de les peticions per a poder enregistrar correctament les incidències que generen els clics sobre les creativitats.

015|090

Seguiment Per tal d’enregistrar el seguiment d’un registre o una venda, el sistema utilitza cookies5 o variables de sessió en PHP6, cobrint així els casos on els usuaris puguen tindre desactivades les cookies als seus navegadors, encara que la gran majoria dels usuaris d’internet les tenen activades. La tecnología de la cookie es una realitat que s’utilitza en el seguiment de compres on-line, tot i axí degut a la possibilitat de no enregistrar-se una venda o registre, el sistema passaría com a paràmetre GET en les URL l’identificador de sessió, fent ús de la funció session_id() de PHP. També hi ha que tindre en compte que al tindre la informació del ID d’afiliat relacionat amb la creativitat, podem saber des de quin afiliat arriba a l’anunciant la corresponent visita en el cas de pagament per visita. Després que un visitant fa clic en l’enllaç d’un afiliat, el visitant es reenviat al lloc web de l’anunciant, on el visitant completarà un formulari de registre o comprarà algún producte, quedant l’activitat registrada en la corresponent cookie.

Una cookie es un fragment d’informació que s’emmagatzema en el disc dur del visitant d’una pàgina web a través del seu navegador, a petició del servidor de la pàgina. Aquesta informació pot ser després recuperada pel servidor en posteriors visites. (Wikipedia, 2006). 6 PHP és un llenguatge de programació utilitzat per a la creació de contingut web. El nom es el acrònim recursiu de "PHP: Hypertext Preprocessor" (inicialment PHP Tools, o, Personal Home Page Tools), i es tracta d’un llenguatge interpretat usat per a la creació d’aplicacions per a servidors, o creació de contingut dinámic per a llocs web. (Wikipedia, 2006).

5

016|090

Una sessió en l’entorn del desenvolupament web, consisteix en controlar l’accés individual a una pàgina o un grup de pàgines determinat, mitjançant l’assignació d’un identificador únic per a cada usuari. Amb aixó es pot aconseguir fer un seguiment de cada usuari al llarg de la visita a la web, des de que entra fins que surt, amb les vincles que segueix etc. PHP aconsegueix amb el suport de les sessions contruir webs més personalitzades conservant dins de l’objecte $_SESSION de PHP, l’estat de les accions realitzatdes per l’usuari (d’on vé, per on ha passat ...) (CiberAula PHP, introducción a las sesiones: 2006 < http://php.ciberaula.com/articulo/introduccion_sesiones_php/ > (21 Juny 2006)) Administració El sistema , tindrà una part d’administració per part de l’equip de zensis, on es revisarán les noves altes al sistema dels usuaris, per tant que acompleixquen totes les condicions d’acceptació,(com ara la categoria de les web etc.) i també des d’on hi hauràn informes detallats de tos els aspectes rellevants. Important destacar el sistema de e-tickets (sistema de suport personalitzat), per solucionar les possibles incidències del sistema i/o proporcionar l’ajuda necessària als seus usuaris.

03.3 ESTRATÈGIA
En aquest punt, d’anàlisi del projecte, estudiarem des del punt de vista del plans de màrketing i de comercialització, les accions a emprendre per parts dels promotors per a la posada en marxa del producte. PLA DE MÀRKETING Per tal d’elaborar una correcta política de marketing, s’ha recollit informació dels principals competidors, com es pot comprovar al punt 02 – ALTERNATIVES ACTUALS d’aquesta memòria, a través de les seves pàgines en internet i de clients potencials mitjançant diferents mitjans, com el correu electrònic... Les conclusions a les que arribem després del procés de recollida d’informació, deuen respondre a les següents preguntes: Quin missatge volem enviar? Per què volem enviar-lo? De quina forma i on volem enviar-lo?

Per a açó, ens basarem en “les 10 P’s” del marketing en internet definides pel professor d’Oxford, David Skyrme, (Portal, Packaging, Posicionamient, Pàgines, Pagament on-line, Proces, Personalizació, Privacitat, Portabilitat, Progressió) (Skyrme, 2000a-2000h).

017|090

Encara que com bé diu el professor Juan Vicente Oltra del departament d’empresa de la Universitat Politècnica de València, amb les variables d’Skyrme hi ha que tindre una precaució: en un bon nombre de casos no son més que particularitats d’una disciplina més ampla, la usabilitat, que a més està molt més estudiada i de la que es disposa de ferramentes metodològiques millors per a la seva medició. (Oltra, 2005:28). Al no ser objectiu d’aquest projecte final de carrera la definició i estudi del marketing en internet, només ens basarem en alguns conceptes per a explicar la política de marketing que deurien seguir els promotors del mateix per las seus productes/serveis basats en el sistema que estudiem. Una de “les P” definides per Skyrme, i de vital importància en aquesta política de marketing, és la de Pagaments on-line, es a dir, el marc legal, amb el que s’assegura que aquest sistema es segur amb l’ús de certificats de seguretat emesos per empreses auditores i a través d’entitats bancàries, a més de tindre en compte els sistemes d’autentificació, privacitat (ja siga per a transaccions, com per a dades de caràcter personal), i garantía d’entrega i no repudia. A tenir en compte el Packaging o emalatge, com un altre factor important, ja que el sistema està enfocat per a que siga accesible i transparent a qualsevol usuari amb un coneixement mitjà dels sistemes d’informació. La P que dedica el professor Skyrme al Procés (Processes) o tractament, en aquest sistema que estudiem té una gran incidència ja que es deuen integrar dins del mateix, els fluxes de negoci dels clients/anunciants, sense perdre de vista les mínimes normes de conducta que es tindríen amb client presencials. (Skyrme, 2001: 215). Amb l’anteriorment explicat i sabent que el producte que plantegem es troba en una etapa de naixement i creixement ràpid, es poden empendre algunes accions per a establir el plan de marketing, accions de promoció que presenten la imatge de zensis com a empresa d’innovació amb un producte d’alta tecnologia orientat al marketing d’empreses. Accions de presentació del producte en internet (mitjançant la xarxa de suports) o creant una xarxa comercial especialitzada en solucions de marketing i internet, concertant entrevistes i presentacions amb potencials clients (empreses o agències publicitàries interessades en la captació de clients, fidelització, promoció de nous productes, venda online etc.) En definitiva, accions que transmeten com a missatge que zensis confia i sap treure’n profit de les noves tecnologies per a beneficiar als seus clients en els negocis que tinguen entre mans, i que a més esta convençuts que internet té molt que aportar encara a la comunicació i per tant a un nou model de marketing de relacions, on el que primen són les persones.

018|090

Aquestes accions tindràn com àmbit d’acció, principalment empreses que vullguen incidir en l’àmbit lingüístic valencià-català, amb una alta segmentació de públic, sense oblidar als usuaris/afiliats que es beneficiaràn dels anuncis i actuaràn com “encaminadors” dirigint als seus visitants cap als productes dels clients. Per a acabar, hi haurà que tindre en compte la política de preus, sustentada en la quota mensual que deuràn pagar els clients per l’ús i accés al sistema i a la xarxa d’usuaris o posibles afiliats. El preu final, dependrà de variables com ara el cost total per unitat, el marge a guanyar per unitat o el preu de referència del mercat. Degut a les característiques del projecte i per tal de diferenciar-se encara més dels principals competidors (analitzats al punt 02), amb el baix cost del producte base, es recoma una quota mensual no superior als 50€. PLA DE COMERCIALITZACIÓ Tenint en compte que el pla de comercialització es un des components més importants dins de qualsevol estudi de viabilitat o pla d’empresa, al ser la via més directa per a exposar quin és el camí a seguir cap a l’èxit, intentarem explicar per al cas de zensis amb el sistema que analitzem ha d’intentar posicionar-se en el mercat i quines van a ser les estratègies de reacció front als canvis de l’entorn. Descripció del mercat. Per a definir l’estratègia que es deuria seguir des del punt de vista comercial, hem estudiat en profunditat el mercat potencial al que es preten dirigir el servei d’aquest CRM, definint una sèrie de variables que ens proporcionen la informació necessària. Segment del mercat. També denominat target o nitxo de mercat. Com s’ha explicat a la introducció, en un primer moment i segons els resultats a curt plaç, el segment destinatari es basa en la comunitat lingüística valenciano-catalana. Pensant en ampliarlo una vegada conclosa amb èxit la primera etapa d’implantació. Tipus de client. El tipus de client al que anirà adreçat de manera especial, respón a l’empresai jove o amb una visió similar a la dels promotors d’aquest projecte al respecte de les noves tecnologíes, en especial en alló referit a internet i a les seves grans possibilitats de negoci. Planificació de la compra. Es segur que l’adquisició d’un servei com aquest requereix d’una planificació prèvia, encara que al ser un sistema centralitzat es pot ser optimista, pensant que no generarà massa controvèrsies a l’organització/empresa, continuant com de costum el seu treball amb una senzilla aplicació que millorarà la seva productivitat i rendiment, així com el retorn de la reduïda inversió. Aquest CRM es converteix en una aplicació que ajuda a millorar, sense massa canvis. Una petita empresa podría permetre’s aquesta transformació. (Peña, 2002:6).

019|090

-

Motius del client per a comprar. Els principals motius dels posibles clients per a formar part del sistema, són la necessitat de captació, fidelització de clients, o la promoció d’un producte amb campanyes que exigisquen un gran nombre d’afiliats però amb una gran segmentació de públic, que és el que proporciona la xarxa de suports del nostre sistema.

-

Frens per la compra. Un dels factors més determinant que pot frenar als posibles clients potencials per a adquirir els serveis, es la desconfiança que, de normalment, genera internet com a mitjà de negoci. Una altra barrera d’entrada que pensem influeix també de manera decisiva, es el desconeixement dels costos reals d’implantació d’algunes solucions CRM, fins ara les solucions presents en el mercat van adreçades a empreses molt grans i de manera particular, mentres que nosaltres presentem una solució adaptada per al mercat del País Valencià, Catalunya, les Illes Balears etc... 7 amb majoria de petites i mitjanes empreses, front a grans corporacions.

-

Poder adquisitiu dels clients. Com a resultat de l’estudi sobre el poder adquisitiu dels potencials clients, i donat que la majoria son empreses, es pot considerar que tindràn un poder adquisitiu alt, el que portarà a centralitzar els esforços en mostrar les capacitats dels sistema per a evitar la desconfiança de la que hem parlat abans.

L’estratègia que analitzem, es deurà completar amb un correcte anàlisi de la competència a l’estil del que presentem al punt 02 – ALTERNATIVES ACTUALS d’aquesta memòria, i amb un pla de vendes i d’inversió, (que no es obectiu d’aquest projecte i per tant correspondrà a l’empresa promotora la seva realització) que durà al pla econòmic i a les conclusions de l’estudi de viabilitat.

7

Mercat Espanyol, centrat a l’àmbit territorial que representa la comunitat lingüística de l’antiga corona d’Aragó.

020|090

04. VIABILITAT DEL PROJECTE
04.1 INTRODUCCIÓ
Per a l’estudi de viabilitat, que afrontem en aquest punt, s’han de tindre en compte la resta de documentació que acompanya aquesta memòria.

04.2 VIABILITAT TÈCNICA
Tenint en compte els coneixements adquirits durant els nostres anys de carrera, el sistema que és cas d’estudi en aquest projecte, és compatible i obert front a qualsevol modificació futura, degut a la tecnologia i metodologia emprada (VORE PUNT 06). El nou sistema basat en la ja citada web 2.0, facilitarà la seva utilització i manteniment per part de totes les persones implicades. La base de dades, també es totalment compatible amb tots els sistemes, i el servidor on romandrà l’aplicació centralitzada es totalment compatible. (ANNEX 5). Per tant podem confirmar la completa viabilitat tècnica del sistema.

04.3 VIABILITAT OPERATIVA
Es disenyaran plans de formació i ajudes en linia per als usuaris del sistema, tot i això, s’ha de tenir en compte que el sistema s’utilitza com una pàgina web, per tant no deu suposar cap problema per als normals usuaris d’internet. Els manuals tractaran de com crear campanyes, afegir noves webs etc... L’ajuda en linia serà més bé per a incidències tècniques que operatives. Amb tot açò, s’assegura una correcta viabilitat operativa del sitema.

04.4 VIABILITAT ECONÒMICA
L’anàlisi econòmic de cost-beneficis es la part de major transcendència, les seves conclusions resulten determinants a l’hora de seguir amb el projecte o cancel·lar-lo. Per tot l’estudi realitzat en aquest projecte, estem en condicions d’afirmar que la viabilitat econòmica del sistema que plantejem és bona, al tindre baixos costos gràcies a la tecnologia emprada i un tarjet de mercat molt concret on existeixen possibilitats reals de negoci.

04.5 MESURA DE L’ESFORÇ
Aquest apartat estima el cost temporal i econòmic per al desenvolupament de l’aplicació. Utilitzem una mètrica que s’aplica en les primeres fases de desenvolupament del software, la mètrica dels punts de funció. Aquesta tècnica de mesura i estimació evalua el cost de desenvolupament d’una aplicació informàtica en base a les seves característiques externes. Mesura dos tipus de característiques:

021|090

-

Els elements de Funció: Elements fàcilment identificables en els diagrames d’especificació del sistema, son aquells elements com formularis d’entrada, eixides, consultes i fitxers als que deu donar suport l’aplicació. Existeixen 5 elements de Funció: Entrades Externes, Eixides Externes, Consultes externes, Fitxers Externs d’Interfície, Fitxers Lògics Interns.

-

Els factors de complexitat o característiques generals del sistema: Son indicadors de l’entorn on s’ha de desenvolupar i explotar l’aplicació informàtica. Comunicació de Dades, Procés Distribuït, Objectius de rendiment, Configuració d’Explotació emprada en altres sistemes, Taxa de transaccions, Entrada de dades en línia, Eficiència amb l’usuari final, actualitzacions en línia, lògica de procés interna complexa, reutilització de codi, contempla la conversió i instal·lació, Instal·lacions múltiples, facilitat de canvis.

A partir dels Elements de Funció es calculen els Punts de Funció sense ajustar (PFSA) i a partir d’estos i els factors de complexitat, s’obtindràn els punts de funció ajustats (PFA) que juntament amb les dades històriques de l’organització serveixen per a obtenir l’estimació de l’esforç requerit. En la métrica dels punts de funció tradicional, s’utilitza el diagrama de fluxe de dades (DFD) i el diccionari de dades (DD) per a calcular les Entrades, Eixides, Consultes i fitxers que posteriorment s’utilitzaràn per a obtindre els Punts de Funció Sense Ajustar. En este document es proposa una mètrica adaptada a l’orientació a objecte. Per això en lloc d’utilitzar el diagrama de fluxe de dades i el diccionari obtinguts en la fase d’anàlisi. (VORE ANNEX 2) Nombrarem la tècnica com Mètrica dels Punts de Funció Adaptada a l’Orientació a Objectes (PFAOO). Els Punts de Funció sense ajustar són una aproximació de la complexitat del sistema, però queden característiques externes que no s’han contemplat, aixi com característiques del procés de desenvolupament del sistema que influiràn en el cost del sistema i que es poden quantificar des de les primeres fases de desenvolupament. Estos factors prenen valors entre 0 i 5. Amb aquests valors calculats, sumarem i obtindrem el Factor de complexitat total. Tot el referent als factors es troba especificat a l’ANNEX 1 Amb la finalitat d’evaluar i obtindre els elements de funció, hem hagut de tindre en compte el diagrama Entitat-Relació i els diagrames de Clases amb els seus escenaris i events. Per a obtindre els Punts de Funció Ajustats adaptats a orientació a objectes s’utilitza la següent fórmula:

022|090

PFA = PFSA * ( 0’65 + ( 0’01 * PCT ) ) Cada factor de complexitat afecta en +/- 2.5% als PFSA PFSA * 65% <= PFA<=PFSA * 135% Una altra mesura que s’ha de realitzar es estimar la quantitat d’esforç necessari per a desenvolupar l’aplicació mesurat en hores/persona, mesos/persona o anys/persona. Els punts de funció en certa forma, son una mesura subjectiva, ja que poden realitzar-se valoracions diferents per part de persones amb diferents punts de vista. L’esforç pot mesurar-se com: ESFORÇ = PFA * PROMIG_ORGANITZACIÓ (remitir-se a l’ANNEX 1)

023|090

05. MODELAT
En aquest punt, fem una breu introducció al modelat orientat a objectes, tractat de forma més extesa a l’ANNEX 3. El Modelat Conceptual, es el procés de construcció d’un model / d’una escpecificació detallada del problema del món real al que ens enfrontem. Està desprovist de consideracions de disseny i implementació. (Apunts d’ Enginyeria del Programari de Gestió (ISG),2006) Una altra definició de Modelat conceptual Orientat a Objectes, pot ser “Un procés que examina els requisits des de la perspectiva de les classes i objectes trobats en el vocabulari del domini del problema” (Booch, 1994) Les activitats del modelat orientat a objectes, a banda de les ja conegudes, de definició del problema, recollida de dades, identificació de les classes i estructura… és basen en la identificació del comportament dels objectes, la identificació dels patrons d’interacció entre objectes i en integrar i revisar models (redefinit en cas de ser necessàri). Així utilitzem el model de Casos d’Us, que descriuen en forma d’accions i reaccions el comportament del sistema des de el punt de vista dels usuaris. Són descripcions de la funcionalitat de futur sistema independents de la implementació que serveixen per captar els requisits funcionals d’un sistema software. La raó o raons per a emprar els casos d’us, es basen en que són fàcilment comprensibles per clientsusuaris, representen els requisits funcionals, s’utilitzen com a base per a un desenvolupament iteraiu i incremental i estan incorporats en la major part dels mètodes de desenvolupament d’Orientació a Objectes de segona generació.

024|090

Aquest gràfic vist en un punt anterior, pot considerar-se un cas d’us, ja acompleix la definició donada per I.Jacobson, on diu que cada cas d’ús està format per una seqüència d’events, iniciada per un actor, que descriu la interacció que té lloc entre el actor i el sistema. Les característiques bàsiques són: Iniciats per un actor (principal o secundari) Poden participar altre actors (secundaris) Tenen un nom Poden contenir condicions d’inici (precondició) i condicions de terminació

-

(postcondicions) La descripció del cas d’ús conté la seqüència d’events.

La realització dels casos d’ús del sistema, ens portarà a modelar el comportament mitjançant: Els diagrames d’interacció: que reflexen la comunicació dins del sistema Els diagrames d’estat (DTE): que descriuen els cicles de vida dels objectes Els diagrames d’Activitat: que descriuen com es coordinen les activitats.

-

Ens basarem en els diagrames d’interacció, i concretament en un dels dos tipus que tenen: els diagrames de seqüència. Els diagrames de seqüència mostren la seqüència de missatges entre objectes durant un escenari concret, definit escenari com a la seqüència de successos que es produeixen durant una execució

025|090

concreta d’un sistema i tenint en compte que un succés (o event) es algo que transcorre durant un periòde de temps.És una transmissió d’informació de sentit únic entre un objecte i un altre. En el següent escenari, es descriu l’entrada o accés de l’usuari a la seva intranet. El procés comprova que l’usuari estiga a la base de dades i que la contrasenya que introdueix concorde amb el seu nom. Les passes són: L’usuari escriu el seu login El sistema demana la contrasenya L’usuari escriu la contrasenya El sistema comprova fins a 3 vegades la correspondència entre el login i contrasenya, si no envia un missatge d’error i bloquetja l’accés.

-

Les característiques bàsiques són: mostra als actors i objectes que participen cada objecte vé donat per una barra vertical que representa la línia de vida de l’objecte el temps transcòrre de dalt a baix l’ordre d’aparició dels objectes no té importància

-

026|090

-

un missatge es representa com la línia des de l’emisor cap al receptor, unint les seves linies de vida Quant un objecte té una activació, un rectangle estret cobreix la seva linia de vida (caixa d’activació). Representa una activació del mètode a la pila d’execució.

D’aquesta forma, i amb tots els casos d’us del sistema, podem arribar a obtindre un complet modelat que en porte posteriorment al correcte disseny de l’aplicació.

027|090

06. DISSENY (TECNOLOGIA)
La tecnología és una part essencial en el desenvolupament d’aquest sistema, per a poder dur-lo endavant s’utilitzen tecnologies orientades a la web 2.0, com ara Cake-PHP, Ajax, CSS, MySQL etc. les quals explicarem de manera resumida en aquest punt. Cake-PHP (basat en Ruby on Rails) CakePHP és un framework8 de codi obert per al llenguatge PHP. Es una estructura de llibreries, classes i interficies de execució per a que els programadors desenvolupen aplicaions web, originalment inspirat en la filosofia del framework Ruby on Rails, que tracta de combinar la simplicitat amb la possibilitat de desenvolupar aplicacions del món real escrivint menys codi que amb altres frameworks i amb un mínim de configuració. Els principis fonamentals dels frameworks on rails, inclouen No et repeteixques (de l’anglés Don’t repeat yourself, DRY) i convenció sobre configuració. No et repeteixques significa que les definicions deurien fer-se només una vegada. Donat que tant Ruby on rails, com CakePHP són frameworks de pila completa, els components estàn integrats de manera que no cal establir ponts entre ells. Per exemple, les definicions de les classes no necessiten especificar els noms de les columnes, es poden esbrinar a partir de la pròpia base de dades, de forma que definir-los tant en el codi com en el programa seria redundant Convenció sobre programació significa que el programador només necessita definir aquella configuració que no siga convencional. Per exemple, si hi ha una classe Historia en el model, la taula corresponent de la base de dades es histories, pero si la taula no segueix la convenció deu especificar-se manualment. Així quan es dissenya una aplicació partint de zero, sense una base de dades preexistent, el seguir aquestes convencions significa utilitzar menys codi. (Adaptat de Wikipèdia, 2006) Tant Ruby com CakePHP, segueixen el paradigma de l’arquitectura Model Vista Controlador (MVC) que és un patró d’arquitectura de software que separa les dades d’una aplicació, la interfície d’usuari i la lògica de control en tres components distints. El patró MVC es veu freqüentment en aplicacions web, on la vista és la pàgina HTML i el còdi vé de dades dinàmiques a la pàgina.

Estructura de suport definida en la qual un altre projecte de software pot ser organitzat i desenvolupat. Típicament, un framework pot incloure suport de programari, biblioteques i un llenguatge de scripting entre altres softwares per a ajudar a desenvolupar i unir els diferents compoments d’un projecte. Un framework, representa una arquitectura que modela les relacions generals de les entitats del domini, dona una estructura i una metodologia de treball la qual exté o utilitza les aplicacions del domini.

8

028|090

Arquitectura MVC de Rails Les peces de l’arquitectura Model Vista Controlador en CakePHP son les següents: MODEL En les aplicacions web orientades a objectes sobre base de dades, el Model consisteix en les classes que representen a les taules de la base de dades. En Rails, les classes del Model son gestionades per ActiveRecord9. En general, l’únic que ha de fer el programador es heretar de la classe ActiveRecord::Base, i el programa esbrinarà automàticament quina taula emprar i quines columnes té. Les definicions de les classes també detallen les relacions entre classes amb sentències de mapeig objecte relacional. Per exemple, si la classe Imatge té una definició has_many : comentaris, i existeix una instància d’ Imatge denominada a, aleshores a.comentaris tornarà un array amb tots els objectes Comentari dels quals, la columna imatge_id siga igual a a.id.

Les rutines de validació de dades (p.e. validates_uniqueness_of :checksum) i les rutines relacionades amb l’actualització (p.e. after_destroy :esborrar_arxiu, before_update :actualitzar_detalls) també s’especifiquen e implementen en la classe model. VISTA En MVC, Vista és la lògica de visualització, o com es mostren les dades de les classes del Controlador. Amb freqüència en les aplicacions web la vista consisteix en una quantitat mínima de codi inclòs en HTML. Existeixen a l’actualitat moltes formes de gestionar les vistes. El mètode que s’utilitza en Rails per defecte, són bàsicament fragments de codi HTML amb codi en CakePHP o en Ruby, seguint una sintaxi similar a JSP. També poden contruir-se vistes en HTML i XMÑ amb Builder o amb plantilles o temes.

9

En Informàtica, el patró active record, és un patró de disseny que normalment es dona en les aplicacions empresarials. Active Record, és un enfocament al problema d’accedir a les dades d’una base de dades. Una fila en la taula de la base de dades (o vista) s’envolta en una classe, de forma que s’associen files úniques de la base de dades amb objectes del llenguatge de programaació emprat. Quan es modifiquen els atributs de l’objecte, s’actualitza la fila de la base de dades. La classe envoltori implementa mètodes d’accés per a cadascuna de les columnes de la taula o vistes.

029|090

Es necessàri escriure un xicotet fragment de codi en HTML per a cada mètode del controlador que necessita mostrar informació a l’usuari. El maquetat de la pàgina es descriu separadament de l’acció del controlador, per exemple amb CSS10 i els fragments poden invocar-se una als altres. CONTROLADOR En MVC, les classe del Controlador responen a la interacció de l’usuari i invoquen a la lògica de l’aplicació, que a la vegada manipula les dades de les classes del Model i mostra els resultats emprant les Vistes. En les aplicacions web basades en MVC, els mètodes del Controlador, són invocats per l’usuari emprant el navegador web. La implementació del Controlador, es troba en ActionPack, que conté la classe ApplicationController Una aplicació Rails simplement hereta d’aquesta classe i defineix les accions necessàries com mètodes, que poden ser invocats des de la web, per norma general en la forma http://aplicacio/exemple/metode, que invoca a ExempleController#metode, y presenta les dades emprant l’arxiu de plantilla o tema /app/views/exemple/metode.thtml Rails també proporciona “andamiaje”, que pot construir ràpidament la major part de la lògica i vistes necessàries per a realitzar les operacions més freqüents. AJAX on Rails Ajax és una tècnica que permet emprar Javascript11 i XML12 per a procesar peticions d’un navegador web a un servidor web com processament en segon pla sense carregar altres pàgines web adicionals. Rails proporciona diferents facilitats que fan més fácil implementar aplicacions Ajax Rails es anfitrió tant del framework Prototype (Prototip) en JavaScript (una sèrie de ferramentes que proporciona denominades Ajax i una altra funcionalitat habitual en les tasques client-servidor) i script.aculo.us, una llibreria en JavaScript amb millores en la interfície d’usuari (controls avançats en els formularis, efectes visuals, arrastrar i soltar etc...)

(Cascading Style Sheets, CSS) fulles d’estil en cascada. Són un llenguatge formal emprat per a definir la presentació d’un document estructurat escrit en XHTML o XML. El W3C (World Wide Web Consortium) es l’encarregat de formular l’especificació de les fulles d’estil que servirá d’estàndar per als agents d’usuari o navegadors. La idea que es troba darrere de CSS, es separar la estructura del document de la seva presentació. 11 JavaScript, és un llenguatge interpretat orientat a les pàgines web, basat en el paradigma prototip, amb una sintaxis similar a la del llenguatge JAVA. 12 XML (sigles en anglès de eXtensible Markup Language, ‘llenguatge de marcat’ extensible) és un llenguatge extensible d’etiquetes desenvolupat pel W3C. Una simplificació i adaptació del SGML i permet definir la gramàtica de llenguatges específics (igual que HTML). Per tant XML no es realment un llenguatge en particular, sino una forma de definir llenguatges per a diferents necessitats

10

030|090

AJAX, acrònim de Asynchronous JavaScript And XML (Javascript i XML asìncrons), és una tècnica de desenvolupament web per a crear aplicacions interactives. Aquestes s’executen en el client, es a dir, en el navegador de l’usuari, i mantenen comunicació asíncrona amb el servidor en segon pla. Aixó significa augmentar la interactivitat, velocitat i usabilitat de les pàgines. CSS (fulles d’estil en cascada) La idea que es troba darrere del desenvolupament de CSS, es separar l’estructura d’un document de la seva presentació. Per exemple, l’element d’HTML <H1> indica que un bloc de text es un encapçalament i que és més important que un bloc etiquetat amb <H2>. Quan s’utilitza CSS, l’etiqueta <H1> no deuria proporcionar informació sobre com anirà a ser visualitzat, solament marca l’estructura del document. Aquesta informació d’estil, pot ser adjuntada tant com a un document separat (forma recomanada) o en mateix codi HTML. Els avantatges d’emprar CSS o qualsevol altre llenguatge d’estil són: Control centralitzat de la presentació d’un lloc web complet amb el que s’agilitza de manera considerable l’actualització i manteniment del mateix. Els Navegadors web, permeten als usuaris especificar la seva pròpia fulla d’estil que s’aplicarà a un lloc web remot, amb el que augmenta considerablement l’accessibilitat. Per exemple, persones amb deficiències visuals, poden configurar la seva pròpia fulla d’estil per a augmentar el tamany del text o remarcar els enllaços. Una pàgina pot disposar de diferents fulles d’estil segons el dispositiu que la mostre o inclòs segons l’elecció de l’usuari, amb el que augmenta molt la portabilitat dels llocs webs, que poden ser impressos en paper, mostrats en un dispositiu mòvil, etc. El document HTML resulta més clar d’entendre i de mantindre, juntament amb la programació. MySQL (SGBD) MySQL, és un sistema de gestió de Base de Dades (SGBD),multifil13 i multiusuari amb més de sis milions d’instal·lacions. (El tràfic de MySQL AB va superar ja en 2004 al de IBM). MySQL AB, companyia de software, desenvolupa MySQL com programari lliure sota llicència GNU, però també proporciona MySQL amb la llicència tradicional de programari propietari per als casos en els quals el seu ùs siga imcompatible amb la llicència GPL. La seva popularitat com aplicació web està fortament lligada a PHP, que a sovint apareix en combinació amb MySQL.
13

fil d’execucció, en Sistemes Operatius, es similar a un procés en que ambdós representen uns seqüència simple d’intruccions executada en paral·lel amb altres seqüències. Els fils permeten dividir un programa en dues o més tasques que corren simultàniament, mitjançant multiprogramació. En realitat, aquest mètode permet incrementar el rendiment d’un processador de manera considerable. En tots els sistemes de hui en dia, els fils son emprats per simplificar l’estructura d’un programa que porta a terme diferents funcions.

031|090

MySQL és una base de dades molt ràpida en la lectura quant utilitza el motor no transaccional MyISAM, però pot provocar problemes d’integritat en entorns d’alta concurrència en la modificació. En aplicacions web hi ha baixa concurrència en la modificació de dades i en canvi el entorn es intensiu en lectura de dades, el que fa a MySQL la ferramenta perfecta per al nostre projecte. Amb la combinació d’aquestes i altres tecnologies, com les necessàries al servidor (VORE ANNEX 5) el sistema estudiat en aquest projecte té la viabilitat tècnica assegurada.

032|090

07. CONCLUSIONS
Per a la realització d’aquest projecte hem fet ús de gran part dels coneixements que hem adquirit durant els estudis d’Enginyeria Tècnica en Informàtica, i sobretot en les respectives intesificacions o assignatures com Negocis basats en les TIC o Creació i Gestió d’Empreses Informàtiques. Assignatures com Enginyeria del Software o Disseny de Base de Dades han estat clau per al desenvolpament d’aquest projecte, en aquest sentit, es d’agraïr l’oportunitat vinguda des del Departament d’Organització d’Empreses i en especial del nostre tutor D. Juan Vte. Oltra per poder portar endavant la idea i model de negoci en aquest projecte final de carrera. Amb tot l’exposat en aquest projecte, es poden extreure algunes conclusions al respecte de la viabilitat comercial, econòmica i operativa del sistema proposat. Sabem pel que s’ha estudiat i analitzat de la competència, que és una idea de negoci realista que cobreix necessitats no contemplades fins el moment per cap competidor, a més, degut als escaus costos inicials auto-financiables s’està en condicions d’abordar el projecte amb garanties, encara que la seva rentabilitat a curt termini pot fer pensar que no es justifiquen els esforços per a posar en marxa la idea, hi ha que tindre en compte que es basa en una idea de negoci per a obrir possibilitats una empresa consolidada en els serveis d’internet. Al respecte de la viabilitat comercial, i gràcies a algunes entrevistes i contactes realitzats per part de l’empresa, es pot assegurar que els serveis que deriven d’aquest projecte tindràn una bona acceptació al mercat al que s’adreça, ja que no existeixen productes i/o serveis similars per al segment concret en el que ens basem. Per al que es refereix a les possibilitats de futur, en quant a creixement i supervivència, tenim a favor, la novetat que resulta encara per a les empreses, els negocis en internet i les seves numeroses possibilitats, creiem que es una qüestió generacional, el que aporta un avantatge al intentar ser pioners amb aquest servei i altres promocionats des de zensis. Pel que fa a la viabilitat operativa i tècnica, i amb el coneixements adquirits durant els anys d’estudis universitaris, podem estar segurs, que gràcies a les noves tecnologies ja esmentades i configurant un bon grup de treball, la implementació del sistema es viable en termes de costos i terminis. Com a conclusió final, destacariem les infinites possibilitats que aporten solucions com la que s’estudia en aquest projecte, i tot el que poden aportar a les petites i mitjanes empreses, totes les solucions basades en les noves tecnologies o com va dir Albert Einstein “Si buscas resultados distintos, no hagas siempre lo mismo”.

033|090

ANNEXES

034|090

08.1. ANNEX 1 – PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE (MESURA DE L’ESFORÇ) 1.Introducció
Aquesta part dins del projecte que estudiem, es basa en l’estimació de l’esforç que es realitza per a desenvolupar l’aplicació. Per esforç, s’entén la quantitat de recursos humans, normalment mesurats en mesos per persona. S’escomença del fet que s’ha realitzat un anàlisi estructurat i es disposa de l’especificació de requisits del sistema. La tècnica de mesurament i estimació emprada evalua el cost de desenvolpament de l’aplicació informàtica en base a les seves característiques, la mètrica dels punts de funció es basa en característiques fundamentalment externes de l’aplicació a desenvolupar. Estes característiques es descomposen en dos grups: els elements de funció i els factors de complexitat.

2.Càlcul dels punts funcionals sense ajustar adaptats
Per al càlcul dels Punts Funcionals sense Ajustar Adaptats a Orientació a Objectes s’utilitzen els Elements de Funció, i estos s’obtenet a partir dels escenaris, traces d’events, diagrames de classes i documents obtinguts de la fase final d’anàlisi. 2.1 Descripció dels Punts de Funció 2.1.1 Entrades Informació que arriba a l’aplicació des de l’exterior. Tenen una sola direcció (de fora a dins) Sempre actualitzen alguna entitat interna

COMPLEXITAT DE LES ENTRADES
Fitxers 0-1 2 +3 1-4 Camps Baix Baix Mitjà 5-15 Camps Baix Mitjà Alta +16 Camps Mitjà Alta Alta

035|090

2.1.2 Eixides Informació construïda pel sistema/aplicació i que es transmessa a l’usuari Tenen una sola direcció (de dins a fora)

COMPLEXITAT DE LES EIXIDES
Fitxers 0-1 2-3 +4 1-4 Camps Baix Baix Mitjà 5-15 Camps Baix Mitjà Alta +16 Camps Mitjà Alta Alta

2.1.3 Consultes Entrades que produeixen inmediatament una eixida No modifiquen les dades del sistema Calculem els punts de funció de la part de l’entrada Calculem els punts de funció de la part de l’eixida Ens quedem només amb la major complexitat de les dos. 2.1.4 Fitxers lògics o interns (F.L.I.) Agrupacions de dades, conforme les perceb l’usuari. Diferent d’Entitats i Relacions i de Taules o arxius resultants del diseny físic. Els grups de dades seràn accedits i actualitzats per l’aplicació. 2.1.5 Fitxers de la interficie (F.I.) Fitxers als que accedeix l’aplicació amb l’objectiu d’obtindre informació. Són mantinguts per altres aplicacions i no els actualitza el sistema.

Reg.Lògics 0-1 2 +3

1-19 Camps Baix Baix Mitjà

20-25 Camps Baix Mitjà Alta

+51 Camps Mitjà Alta Alta

036|090

CÀLCUL DELS PUNTS DE FUNCIÓ SENSE AJUSTAR
Tipus d’ Element ENTRADES Dificultat Simple Mitja Complexa Total Entrades EIXIDES Pes 3 4 6 10 Simple Mitja Complexa Total Eixides CONSULTES Simple Mitja Complexa Total Consultes FITXERS INTERNS Total F.I. FITXERS EXTERNS Total F.E. Simple Mitja Complexa 5 7 10 Simple Mitja Complexa 7 10 15 28 4 28 3 4 6 1 9 1 3 36 6 45 4 5 7 65 5 9 20 45 Quantitat 1 2 Total Punts 3 8 Total

Total Punts de Funció Sense Ajustar...................149

037|090

3.Càlcul dels factors de complexitat
Són catorze factors que completen la visió externa de l’aplicació. No están recollits en la funcionalitat del sistema i poden pendre valors entre 0 i 5, aixi que quant més importància tinga un factor, major valor li s’asigna. La següent taula indica els valors possibles d’un factor i el seu significat. Significat del valor de cada factor de complexitat: VALOR 0 1 2 3 4 5 SIGNIFICAT Sense influència, factor no present Influència insignificant, molt baixa Influència moderada o baixa Influència mitjana o normal Influència alta o significativa Influència molt alta o essencial

FACTORS DE COMPLEXITAT 1. Comunicació de Dades Les dades usades en el sistema s’envien o reben per línies de comunicació. FC1: Comunicació de dades 0: Sistema aïllat 1: Batch, perifèrics d’E/S remots 2: Batch, perifèrics d’E/S remots 3: Captura de dades en línia, passant les dades al sistema (teleprocés) 4: Diferents teleprocessos en un mateix protocol 5: Diferents protocols. Sistema Obert i amb interfícies de diferents tipus a l’exterior. 2. Procés Distribuït Existeixen Processos o Dades Distribuïdes, i el control d’estos forma part del sistema. FC2: Procés Distribuït 0: Sistema totalment centralitzat

038|090

1: Sistema que realitza processos en un equip, eixides emprades via programari per altres equips. 2: Sistema captura, els tracta en un altre 3: Procés distribuït, transaccions en una sola direcció 4: Ídem, transferència en ambdos direccions 5: Processos cooperants ejecutant-se en diferents equips 3. Objectius de Rendiment Si el rendiment es un requisit del sistema. Es a dir, es crític algun factor com el temps de resposta o la quantitat d’operacions per hora, s’hauràn de fer consideracions especials durant el disseny, codificació i manteniment. FC3: Objectius de Rendiment 0: Rendiment normal 1: S’indiquen requisits, no mesura especial 2: Crític en alguns moments. Processos acabats abans de la pròxima sessió de treball. 3: Temps de resposta crític 4: En la fase de disseny, fer anàlisi de rendiment en temps de resposta o quantitat d’operacions per hora 5: L’ús de ferramentes per a obtenir el rendiment demandat per l’usuari 4. Configuració d’Explotació emprada per altres sistemes Els sistema haurà d’executar-se en un equip, mitjançant un programari específic (navegador web), on cooexistirà amb altres programes competint pels recursos, tenint-ho en compte en la fase de disseny. FC4: Configuració d’Explotació emprada per altres sistemes 0: Sense restriccions 1: Restriccions Usuals 2: Característiques de seguretat o temps 3: Restriccions en algun processador 4: El programari específic deurà funcionar amb restriccions 5: Restriccions especials per a aplicació en els components distribuïts del sistema.

039|090

5. Taxa de Transaccions La taxa de transaccions serà alta. S’hauràn de fer consideracions especials durant el disseny, codificació i instal·lació. FC5: Taxa de Transaccions 0: Sense alts i baixos 1: Alt i baixos poc freqüents 2: Es preveuen Alt i baixos setmanals 3: Es preveuen hores punta, diaries 4: Taxa de transaccions tan elevada que en disseny es fa un anàlisi de rendiment 5: Anàlisi de rendiment en disseny, implementació i instal·lació 6. Entrada de dades en-línia L’entrada de dades serà de forma interactiva des de l’usuari al sistema. 0: tot és Batch i 5: més del 30% de les entrades són en línia. FC6: Entrada de dades en-línia 0: Tot es Batch 1: entre 1% i 7% 2: entre 8% i 15% 3: entre 16% i 23% 4: entre 24% i 30% 5: més de 30%

7. Eficiència amb l’usuari final Es demana eficiencia per a l’usuari amb el seu treball, es a dir, s’ha de dissenyar i implementar l’aplicació amb interfícies fàcils d’usar i amb ajudes integrades. Eficiència amb l’usuari amb: Menus, Us del mouse, Ajudes en línia, Tecles de funció, Selecció per cursor de dades de la pantalla etc. FC7: Eficiència amb l’usuari final 0: No es dona importància al tema 1: 1 a 3 dels factors 2: 4 a 5 dels factors 3: 6 o més factors, sense requerir eficiència. 4: amb requisits que impliquen estudi dels factors humans en el disseny

040|090

5: es demanden prototips i ferramentes per a verificar que s’arribarà als objectius 8. Actualitzacions en línia Els arxius i la base de dades són modificats directament de forma interactiva. FC8: Actualitzacions en línia 0: No hi ha 1: d’1 a 3 fitxers amb informació de control. Quantitat baixa i fitxers recuperables 2: idem però amb 4 o més fitxers de control 3: Actualització de fitxers importants 4: idem, però essencial la protecció davant pèrdues. 5: Gran quantitat d’actualitzacions interactives. Sistemes de recuperació molt automatitzats.

9. Lògica de Procés Intern Complexa La complexitat interna en un procés, està en funció de les següents característiques: A) Especificats algorismes matemàtics complexes B) Procés amb lògica complexa C) Especificat moltes excepcions, consequència de transaccions imcompletes a tractar. D) Maneig de múltiples dispositius d’entrada / eixida E) Incorporació de sistemes de seguretat i control.

FC9: Lògica de Procés Intern Complexa 0: Cap de les Característiques 1: Característica A 2: Característica B 3: Característica C 4: Característica D 5: Característica E 10. Reutilització del codi S’hauràn de fer consideracions especial durant la fase de disseny, codificació i manteniment per a poder reutilitzar el codi en posteriors aplicacions. La reutilització, dins de la pròpia aplicació, per a diversos sistemes o parametritzable. FC10: Reutilització del codi 0: No hi ha

041|090

1: Reutilització en la mateixa aplicació 2: Menys d’un 10% de l’aplicació té en compte les necessitats de més d’un usuari 3: El 10% o més 4: Aplicació preparada per a la reutilització. Nivell de codi. 5: Aplicació preparada per a la reutilització. Mitjançant paràmetres.

11. Contempla la conversió i instal·lació Es proveiran facilitats de conversió en el sistema, s’hauràn de fer consideracions especials durant el disseny, codificació i proves per a que la conversió de sistemes o versions anterios siga fàcil de realitzar. FC11: Contempla la conversió i instal·lació 0: No es necessària 1: Es sol·licita facilitat d’instal·lació 2: Es sol·liciten processos de conversió i instal·lació, no importants per al projecte 3: idem, però si són importants 4: 2 i ferramentes de conversió i instal·lació 5: 3 i ferramentes de conversió i instal·lació. Sistema crític per a l’empresa.

12. Facilitat d’operació Operació del sistema: els treballs asignats al centre de processament de dades. Arranc, parada, recuperació davant fallades, còpies de seguretat o minimització de les activitats manuals en el CPD. Es valora quan ha estat descrita davant les primeres fases dedicant-li especial antenció durant el disseny, codificació i proves. FC12: Facilitat d’operació 0: Res, en tot cas, backup. 1 a 4: Suma de items: Arranc, backup i recuperació Idem sense intervenció operador Minimitzar necessitat de dispositius externs d’emmagatzematge Minimitzar necessitat d’utilitzar paper 5: Sistema automàtic, sense la intervenció humana.

042|090

13. Instal·lacions Múltiples El sistema ha d’incloure els requisits de diverses empreses o departaments o de diferents plataformes. Aquesta caraterística estarà present durant el disseny, codificació i proves. FC13: Instal·lacions Múltiples 0: 1 sól lloc 1: Múltiples llocs, mateix maquinari i programari 2: En disseny, es té en compte 1 3: En disseny, es té en compte multiplaforma (maquina i programari) 4: Es documenta i planteja per a 1 i 2 5: Idem per a 3

14. Facilitat de canvis Items a tindre en compte: A) Consultes flexibles de l’usuari: Simples amb condicions lògiques and/or que impliquen un únic fitxer lògic Mitjanes amb condicions lògiques sobre més d’1 fitxer lògic (x2) Complexes amb condicions lògiques complexes que afecten a diversos fitxers lògics (x3)

B ) Parámetres de l’aplicació amb taules alienes al codi: - El canvi es fa efectiu al arrancar el sistema. - El camvi en interactiu (x2) FC14: Facilitat de canvis 0: Sense especificar 1: Item de valor 1 2: Items de valor 2 3: items de valor 3 4: Items de valor 4 5: items de valor 5

043|090

4.Taula de càlcul dels factors de complexitat
Partint de l’explicació del punt 2 d’aquest mateix annex mostrem els resultats obtinguts

Nº 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

FACTOR DE COMPLEXITAT Comunicació de dades Procés distribuït Objetius de Rendimient Configuració d’Explotació emprada por altres sistemes Taxa de transaccions Entrada de dades En Línia Eficiència amb l’usuari final Actualitzacions En Línía Lógica de Procés Intern Complexa Reutilització del Códi Contempla conversió i instal·lació Facilitat d’operació Instal·lacions múltiples Facilitat de canvis

VALOR (0..5) 3 1 1 1 3 5 4 4 3 4 1 3 1 3 37

FACTOR DE COMPLEXITAT TOTAL

5.Resultat dels punts de funció ajustats
Aplicant la fórmula exposada en l’apartat 4.05 d’aquesta memòria s’obté: PFA = 149 * (0,65+(0,01+37)) = 151,98

6.Resultat de l’esforç requerit per l’aplicació
ESFORÇ = 151,98 * 5= 759,9 hores/persona

044|090

08.2. ANNEX 2 – ANÀLISI DEL SISTEMA ESPECIFICACIÓ DE REQUISITS SOFTWARE (IEEE Std. 830-1998)
ESQUEMA DE L’IEEE. 1. Introducció 1.1. 1.2. 1.3. 1.4. 2.1. 2.2. 2.3. 2.4. 2.5. 3.1. Propòsit Àmbit Referències Visió Global Perspectiva del producte Funcions del producte Característiques de l’usuari Restriccions generals Supòsits i Dependències Requisits d’Interfícies externes 3.1.1. Interfícies d’usuari 3.1.2. Interfícies maquinari/hardware 3.1.3. Interfícies programari/software 3.1.4. Interfícies de comunicacions 3.2. Classes / Objectes 3.2.1. Classe 1 / Objecte 1 3.2.1.1. Atributs (propis o heretats) Atribut 1 Atribut n Requisit Funcional 1.1 Requisit Funcional 1.n 3.2.1.1.1. 3.2.1.1.2. 3.2.1.2. 3.2.1.2.1. 3.2.1.2.2.

2. Descripció general

3. Requisits específics

Funcions (servei / mètodes propis o heretats)

3.2.2. Classe 2 / Objecte 2 3.2.3. Classe n / Objecte n 3.3. 3.4. 3.5. Requisits d’eficiència Restriccions de disseny Atributs i altres requisists

045|090

Especificació de requisits software. 1.Introducció 1.1 Propòsit. El propòsit d’aquest document es definir quins son els requeriments que deu tenir una aplicació que interrelacione persones amb els seus productes i serveis a través d’una pàgina web. Amb unes altres paraules, es pretén plasmar les característiques i funcionalitats de l’aplicació o sistema objecte d’aquest projecte final de carrera, amb la finalitat d’ajudar als promotors a descriure clarament el que desitgen obtindre amb aquest producte i a comprendre qué és el que aquest software ofereix. L’estudi sobre aquesta aplicació ha estat encarregat per l’empresa Zensis (www.zensis.es). 1.2 Àmbit. El producte que describim és una aplicació que sota una gran base de dades, farà d’aparador virtual en internet oferint grans possibilitats en quant a gestió de publicitat en la web, unint anunciants i afiliats en un sistema CRM de marketing relacional. Aquest producte ha de ser capaç d’adaptar-se a qualsevol PIME o particular, degut a la seva presència en un servidor central propietat de l’empresa promotora. El sistema deurà ser capaç, també d’informar diariament de les incidències o events més rellevants per a la posterior gestió per part de l’equip de zensis. 1.3 Referències. a) ANSI / IEEE Std. 830-1984 Guía del IEEE para la Especificación de Requerimientos Software. b) Guía del IEEE para la Especificación de Requerimientos Software. Pagina Web de Ingeniería del Software. c) Roger S. Pressman. "Ingeniería del Software. Un enfoque práctico". 1.4 Visió Global. Primer: S’estableixen les metes i objectius del software. Segon: Es realitza una descripció general del producte SW, així com del tipus d’usuari que l’emprerà i al que va adreçat. Tercer: Es presenta amb cert nivell de detall, una relació dels diferents tipus de requeriments funcionals, de Interfícies externs, etc.

046|090

2.Descripció General. 2.1. Perspectiva del producte. L’aplicació deurà augmentar l’eficàcia en les vendes de nous productes dels clients i reduïr els costos en la captació de clients, gràcies als programes d’afiliació. Aquest producte, està completament relacionat amb ferramentes de navegació web, al estar només accesible a través d’internet, sent una aplicació web desenvolupada amb un llenguatge com PHP amb orientació a objectes. Per a poder tindre un accés òptim, és necessari l’us d’una connexió de banda ampla (ADSL, cable o similar) i d’una màquina (PC, MAC ...) amb unes característiques mínimes de processament o memòria. En definitiva és podrà usar des de qualsevol plataforma o Sistema Operatiu. 2.2. Funcions del producte. El sistema o producte que estudiem, té diverses formes de funcionament, depenen del tipus d’usuari que accedeixca. Poden ser anunciants que ofertaran les seves campanyes o usuaris que opten als programes d’afiliació dels anunciants. Les funcions bàsiques que realitza l’aplicació són: 2.3. Característiques de l’usuari. El sistema serà utilitzat pels responsables de màrketing de les empreses aunciants o per usuaris particulars que gestionen webs, per tant es poden considerar usuaris d’internet a nivell general i amb un coneixement de les aplicacions d’ofimàtica a nivell usuari, i aleshores els resultarà fàcil la seva utilització A les empreses, hi haurà algú encarregat de la gestió de les creativitats, alta, baixa o modificació de les campanyes etc. que deuria tindre coneixement de marketing i de funcionament bàsic d’aplicacions web. Alta, baixa o modificació de webs de l’usuari Modificació de les dades d’usuari o de pagaments Consulta d’informes Recerca de campanyes o programes d’afiliació Sol·licitar adhesió a campanyes Alta, baixa o modificació de campanyes de l’anunciant Acceptar, Denegar sol·licituts d’usuaris Afegir creativitats i condicions a les campanyes creades. Consultar, Sol·licitar l’Ajuda

047|090

2.4. Restriccions Generals L’aplicació estarà desenvolupada en un llenguatge orientat a objectes i per a la web com PHP, i amb sistema gestor de base de dades MySQL com PHPMyAdmin. 2.5. Supòsits i Dependències. Aquest sistema depén dels estàndars del World Wide Web Consorcium W3C14 (CSS, XHTML...) i de les normes de l’API de PHP, que n’asseguren la seva utilització des de qualsevol plataforma, permeten la reducció dels costos de manteniment i donen flexibilitat per als canvis de presentació, actualitzacions etc. 3. Requisits Específics 3.1. Requisits d’interfícies externes 3.1.1. Interfície d’usuari. 3.1.1.1 Inicialització de l’aplicació 3.1.1.1.1. Introducció L’aplicació en tot moment romandrà connectada al sistema gestor de base de dades, d’on en cada consulta rebrà la informació necessària per a la correcta execució i funcionament 3.1.1.1.2. Entrada En primer lloc, i la primera vegada que un usuari accedeix al sistema, s’han d’introduïr les dades personals, de pagament i almenys una web d’una categoría determinada. Després es podràn anar modificant o completant si és el cas. Per als anunciants, a més de les dades ja comentades, s’haurà d’introduïr almenys una campanya publicitària que haurà de tindre almenys una creativitat. 3.1.1.1.3 Procés El sistema emmagatzema tota la informació per a poder-la consultar i/o modificar en el servidor central i en la base de dades. 3.1.1.1.4 Eixida Enviament des del sistema central de les dades per a que els usuaris / anunciants les puguen consultar/modificar des de qualsevol terminal amb connexió web. 3.1.1.2. Alta webs usuari 3.1.1.2.1 Introducció Donar d’alta les webs de l’usuari amb tota la informació associada. 3.1.1.2.2 Entrada Nombre de visites diaries, categoria, url i comentaris/descripció
14

El Consorci World Wide Web (W3C) és una associació internacional formada per organitzacions membres del consorci, personal i el públic en general, que treballen conjuntament per a desenvolupar estàndars Web

048|090

3.1.1.2.3 Procés Emmagatzemar tota la informació i actualitzar la Base de Dades. 3.1.1.2.4 Eixida Actualització de la intranet d’usuari.

3.1.1.3. Alta/Modificació dades d’usuari 3.1.1.3.1 Introducció Donar d’alta o modificar les dades d’usuari amb les dades personals i de pagament associades. 3.1.1.3.2 Entrada Nom, Congnoms, Adreça, Codi Postal, Ciutat, Província, Pais, Teléfon, Data naixement, Sexe, Login, Contrasenya, NiF/CIF, Entitat Bancaria, numero de compte, codi SWIFT, codi IBAN, web (3.1.2) 3.1.1.3.3 Procés Emmagatzemar tota la informació i actualitzar la Base de Dades. 3.1.1.3.4 Eixida Actualització de la intranet d’usuari. 3.1.1.4 Alta campanyes anunciant 3.1.1.4.1 Introducció Donar d’alta les campanyes de l’anunciant amb tota la informació associada. 3.1.1.4.2 Entrada Creativitats (3.1.5), nom, data inici, data fi, comissions, tipus comissions, categoria(es), descripció, estat. 3.1.1.4.3 Procés El sistema emmagatzema tota la informació per a poder-la consultar i/o modificar en el servidor central i en la base de dades. 3.1.1.4.4 Eixida Actualització de la intranet de l’anunciant, i de la base de dades dels sistema referent a campanyes. 3.1.1.5 Alta Creativitats 3.1.1.5.1 Introducció Donar d’alta o modificar les creativitats associades a les campanyes de l’anunciant. 3.1.1.5.2 Entrada Tipus de creativitat, identificador, tamany, data, categoria 3.1.1.5.3 Procés Emmagatzemar tota la informació i actualitzar la Base de Dades. 3.1.1.5.4 Eixida

049|090

Actualització de les campanyes, i de la intranet de l’anunciant.

3.1.1.6 Recerca de campanyes 3.1.1.6.1 Introducció Cercar campanyes per a poder sol·licitar-ne la participació com a afiliat 3.1.1.6.2 Entrada Categoria, tipus de creativitat, nom, data inici, data fi, comissions etc... 3.1.1.6.3 Procés El sistema consulta la base de dades en funció dels paràmetres d’entrada 3.1.1.6.4 Eixida Llistat de campanyes. 3.1.1.7 Oferta a campanyes 3.1.1.7.1 Introducció Sol·licitar la participació com a afiliat a una campanya determinda 3.1.1.7.2 Entrada Campanya obtinguda en la recerca (3.1.6) 3.1.1.7.3 Procés El sistema emmagatzema tota la informació de l’usuari que sol·licita i les condicions, i actualitza la base de dades. 3.1.1.7.4 Eixida Actualitza la intranet d’usuari i la base de dades

3.1.2. Interfície maquinari/hardware Al ser un sistema multiplataforma basat en web, la llista de hardware compatible serà la de qualsevol sistema operatiu. Cal destacar l’avantatge que aixó suposa front a problemes i incompatibilitats entre sistemes dependents de les restriccions de qualsevol Sistema Operatiu, el que ens permet fer una abstracció en aquest sentit. 3.1.3 Interfície programari/software Com ja es comenta en l’anterior punt, es un sistema multiplaforma basat en web, per tant les depències en quant a software són l’utilització de qualsevol navegador o explorador web

050|090

3.2 Classes / Objectes 3.2.1 Usuari Atributs: login: Nom d’usuari emprat per a accedir al sistema contrasenya: Clau d’accés al sistema, generada automàticament. Nom: Nom de la persona que representa a l’usuari amb el login i clau anteriors. Cognoms: Cognoms de la persona que representa a l’usuari amb el nom, login i clau anteriors. Email: Adreça de correu electrònic per a possibles comunicacions amb l’usuari. Adreça: Adreça postal de l’usuari Codi Postal: Codi postal associat a l’adreça postal Ciutat: Ciutat de residència de l’usuari Província: Província de la ciutat de residència. País: País de residència de l’usuari. Data naixement: de l’usuari Sexe: de l’usuari NIF/CIF: número d’identificació fiscal BANC: nom de l’entitat bancària. SWIFT: Codi swift per a transferències bancàries IBAN: Codi IBAN per a transferències bancàries. WEBS: fa referència a les webs (3.2.2) de l’usuari .

Events: Afegir webs Eliminar webs Modificar dades personals Modificar dades pagaments Cercar campanyes Consultar informes

3.2.1 Web Atributs: id: codi d’identificació associat a l’usuari nom: nom de la pàgina web. idioma: idioma principal de la web.

051|090

-

Categoria: nom de la categoria a la que pertany la web. url: Adreça URL per a accedir a la web descripció: Breu resum descriptiu dels continguts de la web

Events: Afegir Modificar Eliminar

3.2.3 Anunciant Atributs: login: Nom d’usuari emprat per a accedir al sistema contrasenya: Clau d’accés al sistema, generada automàticament. Nom: Nom de la persona o empresa que representa a l’usuari amb el login i clau anteriors. Email: Adreça de correu electrònic per a possibles comunicacions amb l’usuari. Adreça: Adreça postal de l’empresa Codi Postal: Codi postal associat a l’adreça postal Ciutat: Ciutat de l’empresa Província: Província de la ciutat de l’empresa País: País de l’empresa NIF/CIF: número d’identificació fiscal BANC: nom de l’entitat bancària. SWIFT: Codi swift per a transferències bancàries IBAN: Codi IBAN per a transferències bancàries. CAMPANYES: fa referència a les campanyes (3.2.4) de l’anunciant.

Events: Afegir campanyes Eliminar campanyes Modificar dades personals Modificar dades pagaments Consultar informes

3.2.4 Campanya Atributs: id: codi d’identificació associat a l’anunciant nom: nom de la campanya

052|090

-

Categoria: nom de la categoria(es) a les que va destinada. descripció: Resum de les característiques de la campanya. Data_inici: Data d’inici de la campanya Data_fi: Data de finalització de la campanya Creativitats: relació de creativitats (3.2.5) de la campanya Comissions: relació de comissions (3.2.6) que pot tenir la campanya.

Events: Afegir Modificar Eliminar

3.2.5 Creativitat Atributs: id: codi d’identificació associat a una campanya. nom: nom de la creativitat Categoria: nom de la categoria(es) a les que va destinada. Tipus: Element gràfic (.jpg, .gif, .png etc.) Tamany: dimensions (ample-alt) Codi: codi generat pel sistema per a inserir a les webs dels anunciants.

Events: Afegir Modificar Eliminar

3.2.6 Comissio Atributs: id: codi d’identificació associat a una campanya. nom: nom o tipus de la comissió (per venda, registre etc.) valor: valor en euros de la comissió.

Events: Afegir Modificar Eliminar

053|090

3.2.7 Categoria Atributs: id: codi d’identificació descripció: resum de la categoría

Events: Afegir Modificar Eliminar

3.2.8 Informe Atributs: id: codi d’identificació descripció: resum del que conté tipus: d’informe

Events: Consultar

3.3. Requisits d’eficiència El sistema està pensat per a que siga multiplataforma, i capaç de generar relacions entre anunciants i usuaris amb programes d’afiliats en internet que vindràn a complementar o fins i tot subtituir el màrketing relacional tradicional millorant l’eficàcia comercial i incrementant les vendes. El sistema no s’instal·la a cap màquina localment, simplement es requereix d’un accés a internet per fer-ne ús amb els notables avantatges que aixó suposa, en quan a mantenibilitat del mateix o control de seguretat etc. 3.4. Restriccions de disseny El software deu complir les regles i estàndars del W3C (Consorci World Wide Web) que assegura un correcte comportament amb qualsevol sistema emprat per a la seva utilització. Pel que fa al maquinari, al estar centralitzat en un servidor web, és una qüestió transparent per a l’usuari final del sistema. La notació, definicions i acrònims emprats són els estàndars en per als usuaris d’internet, aixi com el llenguatge propi de la disciplina del marketing i empresa.

054|090

3.5 Atributs En quant a Seguretat, es recomanable una bona configuració i administració del servidor on romandrà l’aplicació, per tant es recomana una persona de l’empresa encarregada d’aquestes tasques per evitar problemes de seguretat que afecten al bon funcionament del sistema. Gràcies a la portabilitat del sistema, les tasques de manteniment, es veuen reduïdes en gran mesura front a altres serveis similiars carents de la nova idea introduïda per la web 2.0, amb aplicacions orientades a internet.

055|090

08.3. ANNEX 3 – DISSENY CONCEPTUAL
1. Disseny Conceptual Després de la realització de la fase d’especificació de requisits de programari, s’ha de dissenyar la base de dades corresponent per a l’esmentada especificació. El sistema CRM, d’interacció entre els diferents actors/usuaris, requereix d’una base de dades que demande, recupere i emmagatzeme la informació amb la que necessita treballar. El model que hem determinat per a utilitzar en aquest projecte per al disseny conceptual, és el anomentat model Entitat-Relació (ER), proposat per P.Chen en 1976 que ens proporciona ferramentes per al modelat de dades d’un sistema d’informació. Amb aquest model es procedeix a la composició de l’esquema conceptual de la Base de Dades. Este model proporciona objectes que permeten representat la realitat en forma d’entitats, atributs i relacions entre dites entitats. (Adaptat de Wikipèdia, 2006) El disseny conceptual és la fase que més esforç requereix de tot el procés, és la descripció formal de la realitat. Consisteix en la definició de l’esquema conceptual, que consta d’una representació gràfica del sistema, anomenat Diagrama Entitat-Relació, que està acompanyat de restriccions d’integritat i transaccions bàsiques. Les restriccions d’integritat externes, serveixen per a descriure alló que no pot ser representat en el diagrama d’una manera clara i concisa. Les transaccions s’utilitzen per a descriure events dinàmics, es a dir, la forma en al que evoluciona el sistema. (Adaptat d’Apunts de Diseny de Base de Dades, 2005) Al llarg d’aquest annex, s’exposa en primer lloc el diagrama proposat en la seva totalitat, mostrant les entitats i les relacions i restriccions entre elles, donant forma al conjunt de la Base de Dades. Després, és mostren cadascuna de les entitats amb els seus atributs i restrccions de Valor No Nul, Restricció d’Existència, restricció Estructural o de cardinalitat màxima. Per últim, es realitza un anàlisi més exhaustiu de les entitas i relacions que composen la Base de Dades per a la seva completa comprensió.

056|090

DIAGRAMA ENTITAT-RELACIÓ

Aquest és el diagrama que representa tota la base de dades del nostre sistema, a continuació es mostra amb més detall, la sèrie d’atributs per a cadascuna de les entitats i relacions que composen este diagrama. Com a Restriccions d’Integritat: 1- La web d’un usuari que opta a una campanya, ha de ser de la mateixa categoria que la campanya.

057|090

ENTITATS I ATRIBUTS
Entitat USUARI

Nota: L’atribut Adreça es del domini (adreça, ciutat, codi postal, pais)

Entitat WEB

058|090

Entitat ANUNCIANT

Nota: L’atribut Adreça es del domini (adreça, ciutat, codi postal, pais) Entitat CAMPANYA

059|090

Entitat CREATIVITAT

Entitat CATEGORIA

Entitat COMISSIO

060|090

Entitat INFORME

2. Especificació de Restriccions del Disseny Conceptual Restricció de Valor No Nul (VNN) RV1: USUARI (Nom, telèfons, email, adreça, banc, ncc, SWIFT, IBAN) RV2: WEB (Nom, Descripció, Categoria) RV3: ANUNCIANT (Nom, telèfons, email, adreça, banc, ncc, SWIFT, IBAN) RV4: CAMPANYA (nom, descripció, categoria, data_ini, data_fi) RV5: CREATIVITAT (nom, codi, tamany, tipus, categoria) RV6: CATEGORIA (Descripció) RV7: COMISSIO (Nom, valor) RV8: INFORME (Descripció, Tipus) Restricció d’Existència RE1: d’USUARI a WEB per TE RE2: de WEB a CATEGORIA per ES_DE RE3: de CAMPANYA a CATEGORIA per ES_DE2 RE4: de CAMPANYA a ANUNCIANT per OFERTA RE5: de CAMPANYA a CREATIVITAT per FORMADA RE6: de FORMADA a COMISSIÓ per PAGA

3. Elaboració de l’esquema lògic de dades del sistema 3.1 Construcció de l’esquema Partint de la informació que ens proporciona el diagrama de fluxe de dades , que hem descrit abans, s’obté el diagrama d’Entitat-Relació:

061|090

El diagrama Entitat-Relació està format per unes determinades Entitats i Relacions que a la vegada es composen d’una sèrie d’atributs que també s’han descrit ja de manera formal a l’anterior punt. Degut a que es necessari realitzar un anàlisi més exhaustiu per a la seva completa comprensió, seguidament tractarem de forma més detallada cadascuna de les entitats i relacions, especificant els atributs que les formen. 1 – L’entitat USUARI, conté la informació referent a cadascún dels usuaris, que després esdevindran afiliats d’algún programa. Aquests Usuaris, passen a formar part de l’entitat com a una instància més, una vegada s’ha completat el procés de registre/alta en el sistema. Les dades de cada usuari es descriuen gràcies als atributs que componen l’entitat: Nom, Cognoms, Adreça(carrer, ciutat, codi postal, pais), login, contrasenya, telèfons, email, data_n, NIF/CIF, Banc, ncc, SWIFT, IBAN. 2 – L’entitat ANUNCIANT, conté la informació referent als anunciants del sistema. Els atributs són els mateixos que la Entitat USUARI, per tant, no els anomenarem. 3 – L’entitat WEB, representa totes les pàgines webs, implicades en el sistema, i que pertànyen als usuaris que mostren les creativitats dels anunciants en elles. Aquestes webs, passen a formar part de l’entitat una vegada s’ha completat el registre de l’usuari o després quan es realitza una nova alta. Les webs es descriuen per els atributs: id, nom, descripció, url, categoria i idioma. 4 – L’entitat CAMPANYA, conté la informació de totes les campanyes ofertades pels anunciants del sistema, amb les corresponents creativitats associades. Aquestes campanyes, passen a formar part de l’entitat com a una instància més, cada vegada que un anunciant realitza una nova alta. Les dades de cada campanya, es descriuen gràcies als atributs que componen l’entitat: id, nom, descripció, categoria, data_inicial, data_fi.

062|090

5 – L’entitat CATEGORIA, conté tota la informació referent a les categories disponibles. Una categoria passa a formar part de l’entitat quan des de l’administració del sistema es fa una nova alta. Les dades de cada categoria, es descriuen gràcies als atributs que componen l’entitat: id/nom i descripció. 6 – L’entitat COMISSIO, conté tota la informació al respecte dels pagamanents que s’han de realitzar per cada campanya i creativitat associada. Una comissió passa a formar part de l’entitat COMISSIO quan l’anunciant crea una creativitat associada a una campanya. Les dades de la comissió, es descriuen pels seus atributs: id, nom i valor. 7 – L’entitat CREATIVITAT, disposa de tota la informació dels diferents tipus de gràfics que donen cos a una campanya d’un anunciant. Una creativitat passa a formar part de l’entitat quan es produeix una alta en una campanya determinada. Les dades de la creativitat es defineixen pels seus atributs: id, nom, codi, categoria, tipus i tamany. 8 – L’entitat INFORME, conté tota la informació al respecte dels informes generats per a cadascún dels usuaris o anunciants. Un Informe passa a formar part de l’entitat quan es produeix algun event que ha de ser enregistrat pel sistema, deixant constància de les dades del informe en els seus atributs: id, tipus i descripció. 3.2 Anàlisi d’Events Els events que tenen lloc en un sistema, són aquelles accions produïdes per alguna entitat externa que són possibles en l’entorn del sistema. Aquestes accions ja les hem esmentat amb anterioritat i seguidament les describim amb més detall i amb la forma en la que interactuen les entitats. Event 1: Registre/Alta d’usuari Registre o alta dels usuaris amb tota la informació associada: nom, cognoms, adreça, NIF/CIF etc. Es necessari la realització de l’Event 2: Alta web(s) de l’usuari. S’ha d’emmagatzemar tota la informació i actualitzar la base de dades Event 2: Alta web d’usuari Es necessari per al correcte registre de l’usuari, donada la restricció d’existència detallada anteriorment, l’alta d’almenys una web per usuari amb la informació associada: id, nom, categoria, url etc. També es pot donar d’alta més webs una vegada s’ha fet el registre. S’ha d’emmagatzemar tota la informació i actualitzar la base de dades

063|090

Event 3: Modificació dades d’usuari Modificació de les dades d’usuari o inserció de dades no obligatòries en l’Event 1, sempre que un usuari ho desitge. Les dades que poden sofrir modificació, són totes les de l’entitat Usuari a excepció del login i contrasenya. S’ha d’emmagatzemar la nova informació i actualitzar la base de dades. Event 4: Modificació dades web. Modificació de les dades referents a les webs d’usuari. Les dades ha modificar de l’entitat web són: Descripció, categoria, nom i url. Aquest event només es pot realitzar si la web no està associada a cap campanya. S’ha d’emmagatzemar la nova informació i actualitzar la base de dades. Event 5: Alta campanya Una vegada l’anunciant està en el sistema, gràcies a l’alta efectuada per l’equip responsable de la mateixa manera que a l’event 1. Es poden realitzar altes de campanyes amb tota la informació associada, que per requeriran de l’alta d’una creativitat i d’una comissió, almenys una. Les dades necessàries són: nom, id, descripció, categoria(es), data_ini, data_fi. S’ha d’emmagatzemar tota la informació i actualitzar la base de dades. Event 6: Alta creativitat Requisit d’existència d’una campanya, es la creació almenys d’una creativitat. Amb posterioritat es podràn donar d’alta, associades a una campanya, totes les creativitats desitjades, aixó si, amb una comissió. Les dades necessàries per a l’alta d’una creativitat són: Nom, id, categoria , tipus i tamany. S’ha d’emmagatzemar tota la informació i actualitzar la base de dades. Event 7: Alta comissió Requist d’existència d’una campanya amb creativitat, és la creació d’una comissió a pagar per algun concepte. Les dades associades a l’alta d’una comissió són: id, nom i valor. S’ha d’emmagatzemar tota la informació i actualitzar la base de dades. Event 8: Baixa d’un usuari Eliminar tota la informació d’un usuari amb tota la informació associada: nom, cognoms, adreça banc, email, etc. S’hauràn d’eliminar també degut a la restricció d’existència les webs de l’usuari i actualitzar les campanyes en les que participaven. S’ha d’actualitzar la base de dades.

064|090

Event 9:Baixa d’una campanya Eliminar una campanya amb tota la informació associada, atributs de l’entitat, i a més les creativitats d’eixa campanya, i les comissions associades. S’hauran d’actualitzar la informació de les webs d’usuaris que participaven en eixa campanya i la informació dels anunciants. S’ha d’actualitzar la base de dades Event 10: Baixa d’una creativitat Eliminar una creativitat amb tota la informació associada, tipus, tamany, categoria etc. i la comissió associada. Actualitzar la campanya a la que pertanyia. Actualitzar la base de dades. Event 11: Alta d’una categoria Afegir tota la informació associada d’una categoria: id i descripció: S’ha d’emmagatzemar tota la informació i actualitzar la base de dades. Event 12: Baixa d’una categoria Eliminar tota la informació associada a una categoria: id i descripció. Actualitzar les webs i campanyes amb la mateixa categoria. S’ha d’actualitzar la base de dades.

065|090

08.4. ANNEX 4 – DISSENY LÒGIC
1. Disseny de l’arquitectura del sistema Una vegada conegudes les tècniques de gestió de dades (sistemes de fitxers i sistems de gestió de base de dades) que s’utilitzarán en la posterior implementació d’aquest sistema, ara fem una traducció de l’esquema conceptual de les fases anteriors (ANNEX 3) en termes de dita tecnologia, donat lloc per una part a l’esquema lògic i per una altra a un conjunt de transaccions que expresen a este nivell, respectivament l’estàtica i dinàmica del Sistema d’informació. 1.1 Elaboració de l’esquema extern de dades. L’esquema lògic que obtenim a partir de l’esquema relacional exposat anteriorment, es el que segueix. Apareixen totes les entitats que conté la base de dades, així com els atributs rellevants, que fan referència a les Claus Primàries (CP) de les taules, les Claus Aliènes (CA) que fan referència a altres taules i restriccions de valor no nul (VNN) o d’unicitat (UNI). Esquema Lógic-Relacional USUARI ( nom, cognoms, teléfons, email, data_n, adreça, login, contrasenya, NIF/CIF, banc, ncc, SWIFT, IBAN, id_web, url , id_inf) CP { login, NIF/CIF } VNN { nom, telefons, email, adreça, banc, ncc, SWIFT, IBAN } CA { id_web, url } -> WEB CA { id_inf } -> INFORME WEB ( id_web, nom, descripcio, categoria, idioma, url ) CP { id_web, url } VNN { nom, descripció, categoria } CA { categoria } -> CATEGORIA ANUNCIANT ( nom, cognoms, teléfons, email, data_n, adreça, login, contrasenya, NIF/CIF, banc, ncc,SWIFT, IBAN, id_campanya, id_inf ) CP { NIF/CIF, login } VNN { nom, telefons, email, adreça, banc, ncc, SWIFT, IBAN } CA { id_campanya } -> CAMPANYA CA { id_inf } -> INFORME

066|090

CAMPANYA ( id_campanya, nom, descripcio, data_ini, data_fi, categoria, id_creativitat ) CP { id_campanya } VNN { nom, descripcio, categoria, data_ini, data_fi } CA { categoria } -> CATEGORIA CA { id_creativitat } -> CREATIVITAT CATEGORIA ( categoria, descripcio ) CP { categoria } VNN { descripcio } CREATIVITAT ( id_creativitat, nom, tipus, tamany, codi, categoria ) CP { id_creativitat } VNN { nom, tipus, tamany, categoria } UNI { codi } CA { categoria } -> CATEGORIA COMISSIO ( id_com, nom, valor ) CP { id_com } VNN { nom, valor } FORMADA (id_com, id_creativitat, id_campanya ) CP { id_com, id_creativitat, id_campanya} CA { id_com } -> COMISSIO CA { id_creativitat } -> CREATIVITAT CA { id_campanya } -> CAMPANYA INFORME ( id_inf, descripcio, tipus ) CP { id_inf } VNN { descripcio, tipus }

067|090

1.1 Definició de les components del sistema Les components del sistema descrites anteriorment, es basen pràcticament en una sèrie de funcions o transaccions. Aquestes transaccions es divideixen en dos grups, les transaccions bàsiques que realitzen operacions elementals i les transaccions generals, que utilitzen les transaccions bàsiques per a la seva construcció i funcionament. TRANSACCIONS BÀSIQUES D’INSERCIÓ 1. Inserir nou USUARI 1.1 Inserir en USUARI 1.2 Inserir en WEB 1.3 Inserir en CATEGORIA 2. Inserir nova WEB 2.1 Inserir en WEB 2.2 Inserir en CATEGORIA 3. Inserir nova CATEGORIA 3.1 Inserir en CATEGORIA 4. Inserir nou ANUNCIANT 4.1 Inserir en ANUNCIANT 4.2 Inserir en CAMPANYA 4.3 Inserir en CREATIVITAT 4.4 Inserir en COMISSIO 5. Inserir nova COMISSIO 5.1 Inserir en COMISSIO 6. Inserir nou INFORME 6.1 Inserir en INFORME

068|090

TRANSACCIONS BÀSIQUES D’ESBORRAT 1. Esborrar USUARI 1.1 Eliminar d’USUARI 1.2 Eliminar de WEB 1.3 Eliminar de CAMPANYA (si està en CAMPANYA) 1.4 Eliminar d’INFORME (si està en INFORME) 2. Esborrar WEB 2.1 Eliminar de WEB 3. Esborrar ANUNCIANT 3.1 Eliminar de CAMPANYA 3.2 Eliminar de CREATIVITAT 3.3 Eliminar de COMISSIO 3.4 Eliminar d’INFORME (si està en INFORME) 4. Esborrar CATEGORIA 4.1 Eliminar de CATEGORIA 4.2 Eliminar de WEB 4.3 Eliminar de CAMPANYA 5. Esborrar CAMPANYA 5.1 Eliminar de CAMPANYA 5.2 Eliminar de CREATIVITAT 5.3 Eliminar de COMISSIO 5.4 Eliminar d’ANUNCIANT (si està en ANUNCIANT) 6. Esborrar CREATIVITAT 6.1 Eliminar de CREATIVITAT 6.2 Eliminar de COMISSIO 6.3 Eliminar de CAMPANYA 7. Esborrar COMISSIO 7.1 Eliminar de COMISSIO 7.2 Eliminar de CREATIVITAT 7.3 Eliminar de CAMPANYA

069|090

8. Esborrar INFORME 8.1 Eliminar d’INFORME

070|090

08.5. ANNEX 5 – DISSENY FÍSIC
Arquitectura CLIENT-SERVIDOR La arquitectura client-servidor, es una forma de dividir i especialitzar programes i equips de còmput amb la finalitat que la tasca que cadascún d’ells realitza s’efectue amb la major eficiència i permeta simplificar-les. En aquesta arquitectura la capacitat de procés està repartida entre el servidor i els clients, el que millora considerablement el rendiment tant del servidor com dels clients. En la funcionalitat d’un programa distribuït es poden distinguir 3 capes o nivells: 1. Manejador de Base de dades (Nivell d’emmagatzematge) 2. Processador d’aplicacions o regles de negoci (Nivell lògic) 3. Interficie d’Usuari (Nivell de presentació) Avantatges de l’arquitectura client-servidor El servidor no necessita tanta potència de processament, part del procés es reparteix amb els clients. Es redueix el tràfic de la xarxa considerablement. Idealment, el client es connecta al servidor quan es estricament necessari, obté les dades que vol i tanca la connexió deixant lliure la xarxa per a una altra connexió. Un servidor web, és un programa que implementa el protocol HTPP (hypertext transfer protocol). Aquest protocol està dissenyat per a transeferir el que denominem hipertexts, pàgines web etc... Cap destacar que el terme servidor, identifica tant al programa com a la màquina en la que s’executa dit programa. Un servidor web, s’encarrega de mantenir-se a l’espera de peticions HTPP per part dels clients, o navegadors web. El servidor HTPP Apache, és un servidor HTTP de còdi obert per a plataformes UNIX (BSD, GNU/Linux, etc.), Windows i altres que implementen el protocol HTTP/1.1 (RFC 2616) i la noció de lloc virtual. Apache, presenta entre altres característiques missatges d’error altament configurables, bases de dades d’autentificació i negociat de contingut. Té una amplia acceptació en la xarxa: en el 2005, Apache ja era el servidor HTTP més utilitzat, sent el servidor HTTP del 70% dels llocs web en el món, actualment en Agost del 2006, té un 62,52% front al 30,13% dels servidors de Microsoft. (Netcraft, 2006: <http://news.netcraft.com/archives/web_server_survey.html > (18 Agost 2006)) Software L’aplicació a desenvolupar , segueix una metodologia de base de dades relacionals. El disseny de la base de dades es sol conèixer com model de dades, en el qual es de gran importància el concepte

071|090

de Sistema Gestor de Base de Dades (SGBD), que és un software dissenyat per a proporcionar funcionalitat de propòsit general per emmagatzemar, recuperar i controlar l’accés a dades permanents. Un SGBD protegeix les dades front a pèrdues accidentals i permet la compartició d’aquestes etc... El model relacional està basat en un únic concepte, les Taules. Un SGBD relacional es un software enfocat a administrar les taules, amb tres parts fonamentals: Dades representades mitjançant taules Operadors per a manipular les taules Regles d’integritat aplicables a les taules

Per tot aixó, s’han considerat les diverses opcions que ofereix un SGBD per a la implementació de l’aplicació i s’ha optat per MySQL (VORE PUNT 06) Hardware Tot el sistema, haurà d’estar montat sobre una màquina (servidor) que proporcione les funcionalitats i capacitats necessàries per al bon funcionament general de l’aplicació. S’ha optat per un dels servidors dedicats de l’empresa promotora (zensis) amb les següents característiques: - Intel Pentium 4 2,4 GHz - 160 GB de Disc Dur - 1 GB de Memòria - Sistema Operatiu: RedHat Enterprise Linux

072|090

08.6. ANNEX 6 – METODOLOGIA
1. Introducció Amb el propòsit de que l’evolució d’un projecte es faja de manera correcta i que la realització d’aquest acompleixca aixi una sèrie de requisits que garanteiquen la qualitat, s’estableixen com a guia una sèrie de fases de forma estàndar per les que s’ha de passar en un projecte. La metodologia MÈTRICA V3, ofereix a les organitzacions un instrument util per a la sistematització de les activitats que donen suport al cicle de vida del software dins del marc que permet obtenir els següents objectius: Proporcionar o definir Sistemes d’Informació que ajuden a aconseguir els objectius de l’organització mitjançant la definició d’un marc estratègic per al desenvolupament dels mateixos. Dotar a l’Organització de productes software que satisfacen les necessitats dels usuaris donant una major importància a l’analisis de requisits. Millorar la productivitat dels departaments de Sistemes i Tecnologíes de la informació i les comunicacions, permeten una major capacitat d’adaptació als canvis i tenint en compte la reutilització. Facilitar la comunicació i entreteniment entre els diferents participants en la producció de programari al llarg del cicle de vida del projecte, tenint en compte el seu paper i resposabilitat, aixi com les necessitats de tots i cadascún d’ells. Facilitar l’operació, manteniment i utilització dels productes software obtinguts.

La nova versió de MÈTRICA contempla el desenvolupament de Sistemes d’Informació per a les diferents tecnologies que actualment estàn convivint i els aspectes de gestió que asseguren que un projecte acompleix els seus objectius en tèrmes de qualitat, cost i dates. El seu punt de partida es la versió anterior de MÈTRICA de la que s’han conservat l’adaptabilitat, flexibilitat i zencillessa, aixi com l’estructura d’activitats i tasques, si més no les fases i mòduls de MÈTRICA versió 2.1 han donat pas a la divisió en Processos, més adeqüada a l’entradatransformació-eixida que es produeix en cadascuna de les divisions del cicle de vida d’un projecte. Per a cada tasca es detallen els participants que intervenen, els productes d’entrada i eixida aixi com les tècniques i pràctiques a emprar per a la seva obtenció. En l’elaboració de MÈTRICA V3 s’han tingut en compte els mètodes de desenvolupament més extesos, aixi com els últims estàndars d’enginyeria del software i qualitat, a més de referències específiques en quant a seguretat i gestió de projectes. També s’han tingut en compte l’experiència dels usuaris de les versions anteriors per a solventar els problemes o deficiències detectats.

073|090

En una única estructura la metodologia MÈTRICA V3 cobreix diferents tipus de desenvolupament: estructurat i orientat a objectes, facilitant mitjançant interfícies la realització dels processos d’ajuda o organitzatius: Gestió de Projectes, Gestió de Configuració, Asegurament de Qualitat i Seguretat. La automatització de les activitats propostes en l’estructura de MÈTRICA V3 és possible ja que les seves tècniques estàn suportades per una amplia varietat de ferramentes d’ajuda al desenvolupament. A més, per a facilitar l’utilització de MÈTRICA V3, s’ha desenvolupat una ferramenta software, Gestor Metodológico, d’ajuda a l’aplicació de la metodologia en cada projecte concret i que permet adaptar l’estructura de METRICA V3 d’acord a les característiques del projecte, permeten el seguiment i control de les eves activitats i tasques realitzades per diferents perfils d’usuari asignats als participants pel jefe de projecte. S’ha desenvolupat també un software, Selector de Herramientas, que ajuda a seleccionar entre les CASE del mercat la que millor s’adapta a les necessitats de cada projecte tenint en compte les característiques de cada organització. D’altra banda, s’ha elaborat un curs d’autoformació que sereveixca per a aprendre tots els conceptes i elements de la metodologia MÈTRICA V3 contemplant diferents nivells i perfils. Tant la metodologia com totes les ferramentes estàn disponibles en la web del Consell Superior d’Informàtica: http://www.map.es/csi (Metrica –Versión 3 (2006), Ministerio de Administraciones Públicas < http://www.csi.map.es/csi/metrica3/introduccion.pdf > (29 Juliol 2006))

2. Aportacions de MÈTRICA V3 En allò que es refereix a estàndars s’ha tingut en compte com a referència, del Model de Cicle de Vida de Desenvolupament proposat en la norma ISO 12.207 “Information technology – Software life cycle processes”. Seguint aquest model, s’ha elaborat l’estructura de MÈTRICA V3 en la que es distingueixen processos principals (Planificació, Desenvolupament i Manteniment) i Interfícies (Gestió de Projectes, Assegurament de la Qualitat, Seguretat i Gestió de la Configuració) l’objectiu del qual es donar suport al projecte en els aspectes organitzatius. A més de la norma ISO 12.207, entre els estàndars de referència cal destacar les normes: ISO/IEC TR 15.504/SPICE “Software Process Improvement and Assurance Standards Capability Determination” UNE-EN-ISO 9001:2000 Sistemas de Gestión de la Calidad. Requisitos

074|090

UNE-EN-ISO 9000:2000 Sistemas de Gestión de la Calidad. Fundamentos y Vocabulario y el estándar IEEE 610.12-1.990 “Standard Glossary of Software Engineering Terminology”. Igualment s’han tingut en compte altres metodologies com: SSADM, Merise, Information Engineering, MAGERIT. Metodología de Análisis y Gestión de Riesgos de los Sistemas de Información promovida por el Consejo Superior de Informática y EUROMÉTODO Referències a aquestes últimes metodologies, es poden trobar en les pàgines del CSI: http://www.map.es/csi. S’ha ampliat l’enfocament de la Planificació de Sistemes d’Informació respecte a METRICA V2.1, incloent-hi planificació estratègica i recollint les activitats de més alt nivell de la fase PSI de METRICA V2.1. Les activitats restants de l’antiga fase PSI, s’han incorporat al procés de desenvolupament de l’actual versió. Igualment, apareix el procés de Manteniment de Sistemes d’Informació que no estaba contemplat en METRICA V2.1 S’ha reforçat el cicle de vida de les proves mitjançant el pla de proves i s’han millorat els procediments de prova. S’ha donat resposta formal a problemàtiques específiques de disseny amb la incorporació de tecnologíes tipus client/servidor, interfícies d’usuari basades en entorns gràfics, etc. Els processos principals s’han enriquit especificant el contingut, la forma i el moment en el qual s’obtenen els productes, aixi com la relació entre els productes obtinguts en cada tasca, la seva reutilització en tasques posteriors i el producte final de cada activitat o procés. També s’han especificat els participants de forma més precisa en cada tasca, reformant la participació dels usuaris, bé siga usuari final, o de sistemes, de forma que dita participació no es limite a tasques informatives front a les de verificació, augmentant aixi la seva responsabilitat. S’ha diferencitat entre l’aplicació de Tècniques, com conjunt de heurístiques i procediments donats pel suport en estàndars que utilitzen notacions específiques en termes de sintaxi i semàntica, i de pràctiques la utilització de les quals no comporta regles preestrablertes amb la mateixa rigidesa. Les noves tècniques estàn ampliament suportades per ferramentes comercials. (Aportaciones de Metrica version3 - <http://prestigia.com/metrica3/56> (31 Juliol 2006))

075|090

08.7. ANNEX 7 – EXEMPLES D’US
Aquest és un recull d’alguns exemples del funcionament del sistema: ANUNCIANT: Zensis USUARI: Vilaweb Gandia En aquest exemple, l’anunciant paga en concepte de registre, es a dir, per cada registre de domini que reba des de la web de l’edició local de vilaweb gandia.

Al fer clic sobre la tira de l’anunciant, el sistema en remitirà al web on realitzarem la compra d’un domini, el sistema emmagatzema aquesta compra i acumula la quantitat estipulada al saldo de l’usuari, en aquest cas Vilaweb Gandia.

076|090

ANUNCIANT: Xarxanet.org, Adif i Plataforma per la llengua USUARI: Vilaweb En aquest exemple, es veu com un mitjà digital, pot gestionar diverses campanyes de distints anunciants, intercalant publicitat entre les notícies.

Al fer clic en qualsevol dels anunciants, el sistema en remitirà al web on realitzarem, un registre, una compra, o simplement una visita... d’aquesta forma, s’emmagatzema la informació a la base de dades, i es s’acumula la quantitat al saldo de l’usuari.

077|090

ANUNCIANT: llibres.cat, sms català, productesdelaterra.com, quoniam samarretes. USUARI: Racocatalà En aquest exemple, es veu com un mitjà digital, pot gestionar diverses campanyes de distints anunciants, intercalant publicitat entre les notícies.

078|090

ANUNCIANT: Vueling, companyia aerea de baix cost USUARI: Diariparlem En aquest exemple, es veu com un mitjà digital, pot generar ingressos, gràcies a la venda de bitllets d’avió. En la mateixa web, mitjançant un formulari i la posterior confirmació de la venda a la web de vueling.

079|090

08.8. ANNEX 8 – GLOSSARI
En aquest glossari, mostrem un conjunt de termes emprats a sovint, en Tecnologies de la Informació i en sistema objecte d’aquest projecte: Ad rotation Anunci rotatori. Cada vegada que s'obri una determinada pàgina apareix un anunci diferent, de manera consecutiva o aleatòria. Ample de Banda (BandWidth) La capacitat d'un mig per a transmetre el senyal. Generalment es mesura en bits per segon (bps). Un mòdem d'alta velocitat arriba a 28.800 bps, mentre que per a transmetre imatges de vídeo a pantalla completa es requerixen unes cent vegades més capacitat. Anell-Ring, web ring Són grups de web sites enllaçats que tenen un tema en comú.. ANSI (American National Standards Institute) És l'organisme responsable de la fixació i difusió dels estàndards als Estats Units. Depén de l'ISO, l'organisme internacional i en comunicacions, és un mètode que indica com es posa la informació en pantalla i com s'interactua amb el teclat, denominant-se el protocol "terminal ANSI". API (Aplication Programing Interface) Interfícies que permeten comunicar dos programari que presenten incompatibilitats en eixe procés. En Internet permeten ampliar les capacitats dels servidors web. Aplicació Programari que executen tasques determinades per a l'usuari, i definides per aquest . Applet Xicoteta aplicació Java compilada en codi intermedi per a executar-se en una màquina virtual Java. En el WWW permet incloure interactivitat i animació a les pàgines. ASCII Estàndard per a codificar lletres i caràcters anglosaxons en 7 bits. Hui és la base de diversos ASCII estesos sobre 8 bits i també pot referir-se a un protocol de còpia entre computadors d'una xàrcia, sense verificació d'errors. Asíncron Transmissió d'informació per unitats separades que no porten una cadència fixa en el temps i se separen per tant per mitjà de codis separadors de control. Autentificació Procés pel qual es confirma que el que envia o entrega un document és realment qui afirma ser.

080|090

B2A (Business to Administration) Comerç entre empreses i l'administració. També coneguda com Business to Goverment (B2G) B2B (Business to Business) Relació de negocis entre empreses. Pot ser de tres tipus: mercat controlat pel venedor per a accedir a diversos compradors; mercat controlat pel comprador per a accedir als proveïdors i mercats controlats per intermediaris, que tracten de posar d'acord a diversos compradors amb diversos venedors. B2C (Business to Consumer) Comerç entre empreses i consumidors particulars. B2E (Business to Employees) Relació entre empreses i els seus empleats a través del Website coorporativo, o des de les pàgines de la Intranet d'accés restringit. B2M (Business to Me) Relació entre empreses i els seus empleats a través del Website corporatiu, o des de les pàgines de la Intranet d'accés restringit. Backbones (espines dorsals) Connexions d'alta velocitat que constituïxen l'esquelet central o tronc d'una xàrcia. A ell es connecten els nodes principals de què després pengen connexions més lentes per a nodes secundaris. En EE.UU. es referia generalment a la NSFNet que connectava als majors supercomputadors del país. Backbones (espines dorsals) Connexions d'alta velocitat que constituïxen l'esquelet central o tronc d'una xàrcia. A ell es connecten els nodes principals de què després pengen connexions més lentes per a nodes secundaris. En EE.UU. es referia generalment a la NSFNet que connectava als majors supercomputadors del país. Banner (cibertira): Imatge, gràfic o text de caràcter publicitari, normalment de mida petita, que apareix en una pàgina web i que habitualment enllaça a la pàgina web de l'anunciant. Browser (navegador): (Com l'Explorer, Netscape o Mosaic.) Consisteix en un programa d'aplicació amb què l'usuari pot accedir als documents de la World Wide Web. Sense ell res no funcionaria en l'entorn multimèdia de la WWW, ja que, a més de visualitzar la informació a la pantalla, en permet la manipulació. Cache (memòria cau): Còpia de les últimes pàgines visitades a Internet que manté un ordinador a la seva memòria, de manera que, si l'usuari torna a sol·licitar-les, són llegides des del disc dur sense necessitat de tornar a entrar a la xarxa, i s'aconsegueix així una millora molt apreciable del temps de resposta.

081|090

Cercador: Com que no existeix un índex a Internet, aquests programes estructuren de manera sistemàtica la informació de tota la xarxa. I facilita d'aquesta manera la cerca de dades per paraules clau o per algun altre mètode. Ciberespai: És la paraula genèrica que designa l'àmbit en què es mouen usuaris i ordinadors, també els connectats a la xarxa. Client Programa, persona o dispositiu que realitza peticions a un servidor perquè li subministre certs serveis .

Client-Servidor Protocol o filosofia que es basa en la petició d'un servici per part d'un client, realització d'este per part del servidor i eventual resposta dels resultats. aquesta filosofia és una de les més esteses actualment en informàtica i telecomunicacions. Codi font: En una pàgina web és el conjunt d'etiquetes html, i el contingut d'aquestes, que poden ser reclamades i interpretades per un navegador. El codi font està protegit per la propietat intel·lectual. Comerç electrònic: Intercanvi de béns i serveis fet a través de les tecnologies de la informació i les comunicacions, habitualment amb el suport de plataformes i protocols estandarditzats. Comunitat virtual: Conjunt d'usuaris d'Internet que comparteixen un interès comú i es troben al ciberespai. Els membres d'una comunitat virtual han de poder contactar entre si a través de diferents plataformes com: grups de notícies, fòrums, xats via web, canals d'IRC, llistes de distribució, o grups de missatges al mòbil... Cookies: Mecanisme de connexions per part del servidor, utilitzat per emmagatzemar i recuperar informació sobre la navegació. Cost per clic Quantitat que l'agència de publicitat o la pròpia web site cobra a l'empresa anunciant pel nombre de click que es realitzen en els seus anuncis (banners) CPM (Cost per mil) Cost publicitari per 1000 anuncis vistos

CPV (Cost per visita) Quantitat que l'agència de publicitat o la pròpia web site cobra a l'empresa anunciant per visitant que entre en la nostra web procedent d'una altra.

082|090

DNS (Domain Name System): El Sistema de Noms de Domini facilita el servei de cerca de dades d'utilització general. La seva utilitat principal és la cerca d'adreces d'IP de sistemes anfitrions (hosts) basant-se en els noms d'aquests. Alguns dels dominis més importants són: .com (comercialempreses), .edu (educació), .org (organització sense ànim de lucre), .net (operació de la xarxa), .gov (Govern EUA) i .mil (exèrcit EUA). La majoria dels països tenen un domini propi: .us (Estats Units d'Amèrica), .es (Espanya), .au (Austràlia). Domini: Per tal que cada ordinador connectat tingui la seva pròpia i única adreça, s'ha elaborat el sistema de noms de domini o DNS, que els agrupa per jerarquies, simplificant la seva identificació. (El més freqüent són les terminacions .es, en el cas d'Espanya, i les .com, .net, .org…). E-mail (correu electrònic): Servei telemàtic similar al sistema postal ordinari, però sobre un sistema informàtic. És un nou i eficaç mitjà de comunicació entre ordinadors i bancs de dades de tot el món. Emoticon (emoticona): Símbol gràfic que normalment representa un rostre humà en les seves diverses expressions, mitjançant el qual una persona pot mostrar el seu estat d'ànim en un mitjà electrònic: " :-) ". Encriptació: L'encriptació és el tractament d'un conjunt de dades, continguts o no en un paquet, que té la finalitat d'impedir que ningú excepte el destinatari d'aquests pugui llegir-los. E-zine (magazín electrònic): Es tracta de qualsevol revista publicada a Internet però molt especialment d'aquelles que solament es publiquen a Internet. FAQ (preguntes més freqüents): Quan els usuaris tenen algun dubte poden resoldre'l en aquestes llistes de preguntes i respostes existents a moltes webs. Frame: Significa marc, i és la possibilitat que ofereix el llenguatge HTML de dividir una pàgina web en diverses zones, en què cadascuna d'elles pot tenir un contingut independent de les altres; cadascuna d'aquestes zones és ella mateixa un "frame". Firma digital: Informació xifrada que identifica l'autor d'un document electrònic i autentifica que és qui diu ser. Freeware (programari gratuït): Programes informàtics que es distribueixen a través de la xarxa de forma gratuïta.

083|090

FTP (Protocol de Transferència de Fitxers): És una de les aplicacions més importants i més utilitzades a Internet, permet copiar fitxers des d'un ordinador remot al propi. GIF: Es tracta d'un format de fitxer multimèdia utilitzat per emmagatzemar tot tipus de logotips, imatges, dibuixos i fotografies. GSM (Global System for Mobile communication): Sistema compatible de telefonia mòbil digital desenvolupat a Europa amb la col·laboració d'operadors, administracions públiques i empreses. Permet la transmisió de veu i dades. Hipertext: Sistema amb què s'accedeix a fitxers de text no de manera seqüencial sinó a còpia de paraules clau destacades (sovint en blau). Aquestes enllacen (link) amb una altra part o un altre document tan sols fent un clic. Així es controla l'ordre de lectura i l'aparició de dades de pantalla en pantalla. Home page (pàgina inicial): A la World Wide Web tots els servidors tenen una portada o pàgina inicial a mode d'introducció de la informació i de serveis de què disposen. En el cas de les empreses els serveis d'aparador virtual. HTML: Llenguatge senzill de programació de pàgines web. HTTP: Gràcies a les instruccions del Protocol de Transferència d'Hipertext, tots els programes de navegació de web d'un usuari arriben fins al servidor on vol connectar-se. HTTPS: El sistema HTTPS fa servir un xifratge per crear un canal segur (el nivell del qual depèn del servidor remot i del navegador utilitzat pel client) per al tràfic d'informació sensible. ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers): Corporació Internet per a l'Assignació de Noms i Números, organisme independent sense ànim de lucre i amb l'objectiu de coordinar, entre altres coses, l'assignació de l'espai d'adreces d'IP i la gestió del sistema d'assignació de noms de domini a Internet. Internet: Conjunt de xarxes interconnectades mitjançant el protocol TCP/IP que permeten la comunicació entre els més de 30 milions d'usuaris a tot el món que accedeixen a la "xarxa de xarxes".

084|090

Internet2: Projecte que pretén crear una nova Internet de més grans i millors prestacions en l'àmbit de les universitats nord-americanes. Internet Service Provider (ISP) (Proveïdor de Serveis d'Internet): Organització que, a més de facilitar accés a Internet als usuaris, els ofereix diversos serveis com: allotjament de pàgines web (hosting), consultoria de disseny i implantació de webs, creació d'intranets. InterNic: Empresa que té la concessió del servei mundial de registre de dominis per als usuaris d'Internet. Intranet: Xarxa pròpia d'una organització, dissenyada i desenvolupada seguint els protocols propis d'Internet, en particular el protocol TCP/IP. JavaScript: Llenguatge de programació semblant al Java, però amb la diferència que aquest incorpora els programes dins el fitxer HTML. Links/enllaços:Corresponen a dispositius de programari que són capaços d'unir, relacionar informació situada en diferents ordinadors d'una xarxa, o bé connectant pàgines a altres de remotes. TPV virtual: Terminal Punt de Venda virtual. Com el clàssic datàfon dels comerços fora de la xarxa però presentat a través d'un mòdul en una pàgina web. Està associat a un banc emissor, que és qui s'encarrega de comprovar l'autenticitat de les dades, i no existeix cap risc per al venedor o prestador de serveis ja que no s'autoritza el lliurament del producte o servei fins que el banc no ha comprovat les dades o ha ingressat els diners en el compte del venedor. URL (Localitzador Uniforme de Recursos):És una adreça única utilitzada per referir-se a un document concret a la xarxa, això facilita molt la localització de recursos. Webmaster/Webmistress (administrador/a de web): Responsable de la gestió i manteniment del web, sobretot des del punt de vista tècnic. Web site (lloc web): Un espai a la web o, el que és el mateix, una col·lecció de pàgines web vinculades

085|090

08.9. ANNEX 9 – BIBLIOGRAFIA / REFERÈNCIES
- Apunts d’ Enginyeria del Programari de Gestió (ISG) – DSIC- Universitat Politècnica de València Curs 2005/2006. - Apunts de Diseny de Base de Dades (DBD) – DSIC- Universitat Politècnica de València Curs 2005/2006. - Apunts de Servidors Web (SWE) – DSIC- Universitat Politècnica de València Curs 2005/2006. - Beelen Paul (2006). “Publicidad 2.0” <http://www.paulbeelen.com/> (8 Març 2006) - Beelen Paul (28-06-2005). “Tres tecnologías que van a cambiar la publicidad” <http://www.paulbeelen.com/blog/?p=29> (1 Abril 2006) - Booch, G. UML. El lenguaje Unificado Modelado. Guia de Usuario. Addison-Wesley (2000) - CiberAula PHP (2006). “Introducción a las sesiones php” <http://php.ciberaula.com/articulo/introduccion_sesiones_php/> (21 Juny 2006)

- Comunications of the ACM (Enero 1984) Citat en “Software e Ingeniería del Software ” Apunts d’ Enginyeria del Programari de Gestió – DSIC- Universitat Politècnica de València Curs 2005/2006 p.17 - Dans Pérez, Enrique (2001). “Sobre modas y realidades: CRM o el nuevo marketing digital”. INFORMACIÓN COMERCIAL ESPAÑOLA. REVISTA DE ECONOMIA Nº 791 P. 55-62 Citat per Juan Vicente Oltra (2005). “Del comercio al comercio electrónico” Negocis Basats en les TIC. Universitat Politècnica de València. P.66 - Google.Dirson.com (2006) “Blog sobre google” <http://google.dirson.com/google-faq.php > (22 Maig 2006) - Marketing de Afiliación (2006) “Web” < http://www.marketingdeafiliacion.com > (20 Juny 2006) - Metrica –Versión 3 (2006) “Metodologia de Planificación, Desarrollo y Mantenimiento de Sistemas de Información” – Ministerio de Administraciones Públicas < http://www.csi.map.es/csi/metrica3/ > (29 Juliol 2006) - Onofre Montesa, José. “Planificación de proyectos informáticos” – Servicio Publicaciones UPV. Universitat Politècnica València. - Oltra, Juan Vicente (2005). “Del comercio al comercio electrónico” Apunts Negocis Basats en les TIC. p.28 - Peña de San Antonio, Oscar (2002). “¿Certificaciones para profesionales de CRM?” CRMPro nº2, juliol 2002, p6.

086|090

- Skyrme, David (2000a). “The 7Ps of Internet Marketing: Other P’s” < http://www.skyrme.com/updates/u39.htm#moreps > (12 Maig 2006) - Skyrme, David (2000b). “The 7Ps of Internet Marketing: Packaging” < http://www.skyrme.com/updates/u31.htm#Box > (12 Maig 2006) - Skyrme, David (2000c). “The 7Ps of Internet Marketing: Other P’s” < http://www.skyrme.com/updates/u35.htm#pages > (12 Maig 2006) - Skyrme, David (2000d). “The 7Ps of Internet Marketing: Payments” < http://www.skyrme.com/updates/u37.htm#pay > (12 Maig 2006) - Skyrme, David (2000e). “The 7Ps of Internet Marketing: Perfomance” < http://www.skyrme.com/updates/u38.htm#intperf > (12 Mayo 2006) - Skyrme, David (2000f). “The 7Ps of Internet Marketing: Portal” < http://www.skyrme.com/updates/u30.htm#portal > (12 Maig 2006) - Skyrme, David (2000g). “The 7Ps of Internet Marketing: Positioning” < http://www.skyrme.com/updates/u34.htm#Pos > (12 Maig 2006) - Skyrme, David (2000h). “The 7Ps of Internet Marketing: Progression” < http://www.skyrme.com/updates/u36.htm#prog > (12 Maig 2006) - Skyrme, David (2001).”Capitalizing on knowledge. From e-business to k-business”. Butterworth Heinemann, Oxford (Regne Unit). Citat per Juan Vicente Oltra (2005). “Del comercio al comercio electrónico” Negocis Basats en les TIC. Universitat Politècnica de València. P.36

- TradeDoubler – Mejorando negocios online (2006) “Web corporativa” <http://www.tradedoubler.es > (22 Maig 2006) - The Web 2.0 Show. Podcast . 10-10-2005. <http://www.web20show.com/> (8 Març 2006) - Improven Consultores (2002b) “Negocios en Internet y el Comercio Electrónico”. Economía 3 – suelto-, Valencia. - Zensis Solucions Tecnològiques(2006) “Web de l’empresa” <http://www.zensis.net> (11 Abril 2006)

087|090

- Wikipedia, la enciclopedia libre. “Cookie” <http://es.wikipedia.org/wiki/Cookie> (10 Maig 2006) - Wikipedia, la enciclopedia libre. “Diagrama Entidad-Relación” <http://es.wikipedia.org/wiki/Diagrama_entidad-relaci%C3%B3n> (2 Juliol 2006)

- W3C (2006) World Wide Web Consortium – Oficina Espanyola <http://www.w3c.es/ > (12 Juliol 2006)

088|090

089|090