La Verneda

2010
Ratafies al Món

Ratafa

Història de la Ratafia

La nostra recepta: Herbes i les seves propietats Bons consells i cançó

* La ratafia té un origen eclesiàstic

Breu història de la Ratafa

*Almenys fins al segle XVII els licors (que a l'època eren medecines) eren pràcticament un monopoli dels monestirs, on s´elaboraven. * Jacint

Verdaguer va escriure a la Rondalla de la ratafia que el nom de la

ratafia ve del llatí rata fiat, brindis amb el qual s'´assenyalava la ratificació d'un acord. *El conte explica que 3 bisbes, reunits després d'aconseguir posar-se d'acord, van demanar alguna cosa per beure de casolà. El propietari els va oferir una beguda anònima que els va agradar molt. Al veure que no tenia nom, els bisbes van decidir batejar-la amb un nom inspirat en la signatura del tracte,

rata fiat ('ratificat' o 'queda firmat').

Ratafa al Món
La ratafia no és només una beguda alcohòlica catalana, sinó que també s’elabora de manera molt similar a Itàlia – la ja esmentada Ratafià d’Andorno –, Suïssa – la ratafia Badaracco–, França, Polònia, Lituània, Austràlia, Bolívia... De fet, a la ciutat italiana d’Spilamberto s’hi celebra cada mes de juny la Fiera de San Giovanni Battista des del 1870, en què es divulga i promou el Nocino, el cosí-germà de la ratafia.

Ratafa menorquina
Es fa una ratafia local casolana que conté nous verdes, cosa que li dóna color fosc i un toc

amarg molt agradable.

Per a fer-la, cal posar en un recipient de vidre un litre d´aiguardent, uns cent grams (al gust) de sucre, una nou verda sencera, tres o quatre claus, un tros de canyella, un tros de nou moscada ratllada, l'escorça d'una llimona i herbes al gust com ara menta, farigola, romaní, marialluïsa, etc. Es posa

8 dies a sol i serena, després es pot filtrar o no, i al cap

d'uns dies ja es pot beure. El sucre es pot posar al final, com en les altres ratafies més val afegir-lo dissolt en aigua, el que es diu un xarop, o utilitzar sucre glaç, per a que sigui més fàcil de dissoldre.

Val d´Aran – Aigua de Nous
Es fa una mena de ratafia que s'anomena

aigua de nodes amb nous

verdes i diverses herbes, espècies i escorces de fruita com farigola, romaní, espígol, sàlvia, melissa, escorça de llimona, clavell, nou moscada, etc. Les herbes es deixen assecar una mica i es tallen, s'afegeixen les nous aixafades i es deixa dins de l'aiguardent en un recipient tapat durant 30 dies a l'exterior, després, com a les altres ratafies, s´afegeix un xarop de sucre i aigua i es deixa reposar de nou, per a aquest licor cal un mes de repòs, millor en un lloc fosc i fresc. Al Llemosí (Occitània) es fa un licor de nous verdes semblant, amb nous verdes partides i marinades de 42 a 54 dies en aiguardent.

La Nosta Recepta
- 2-3 nous verdes aixafades per litre d’anís - 5 boletes de ginebró negre per litre - 5 boletes de ginebró blanc per litre - 1 pinya verda tallada a trossets per una garrafa de 8 litres - 1 branca de sàlvia micròfila( només la fulla i tallant-la) - 1 pomet de flor de matricària - 1 branca de tots els tipus de menta/ poliol per litre *de la silvestre una mica menys,potser dues branques per garrafa de 8 litres - 1 pomet de marialluïsa per garrafa, només la fulla - 1 fulla de noguera tallada per garrafa. S’ha de vigilar que amarga molt ! - 2 o 3 branques de tarongina per litre - 1 o 2 flors d’escabiosa per litre - 1 pomet de farigola per garrafa - 4 tiges de verbena per garrafa - 4 o 5 flors de malva per litre - 2 pomets de flors d’hipèric per litre - 1 rosa aromàtica per litre, només els pètals - 2 tiges de lavanda per litre - 3 branques de sàlvia per garrafa - 1 branquilló de ruda, atenció que és molt forta, no passar-se - ½ branquilló de bayotanigra (malrubí bord) per garrafa - 1 pomet de fonoll per garrafa - 1 branca de murtra per litre - 1 tija d’espígol per litre - 1 grapat de fulles d’esbarser - 2 branques de romaní per garrafa - 4 tiges d’orenga per garrafa - 1 pomet petit de farigoletes (farigola llimonera) - 2 barretes de canyella - 1 pell de llimona sense la part blanca per cada 2 litres - 1 pell de taronja sense la part blanca per cada 2 litres - marduix - camamilla

- 2-3

aixafades per lite d’anís i 1 fla de noguera talada per garrafa. S’ha de

Nous Verdes

Juglans regia

vigilar que amarga molt !
*Són molt riques en coure, zinc, ferro, fòsfor i vitamines A, D, B1, B2, B3, B6, B8 i E, així com àcid Omega-3 i Omega-6, motiu pel que són bones aliades contra l’anèmia, el colesterol dolent, la hipertensió, l’envelliment prematur, els desequilibris hormonals, la falta de concentració, la depressió, la caiguda de cabell...

Antriscus caucalis

Anís

* Pel que fa a l'aparell digestiu, l'anís té qualitats estomacals, carminatives per alleugerir els gasos, antiespasmòdiques i sedants, és ideal per a alleujar casos de gastritis. * Propietats expectorants, principis antiinflamatoris i antitussígens. Ajuda als pulmons a desfer l'excés de secrecions, a disminuir inflamació en cas de bronquitis així com també la tos. * És aconsellat per calmar els nervis i l'ansietat, gràcies a les seves propietats sedants.

5 bolets de Ginebró negre per lite
* El ginebró es troba, principalment, a partir dels 1.000 metres d`alçada. * Diürètic i depuratiu. * Expectorant i antisèptic bronquial. * Recomenable en cas de menstruacions escasses o doloroses, donat que augmenta el fluix sanguini en els òrgans genitals. * Revulsiu: Calma els reumatisme i de l'artrosi. dolors del

Juniperus communis

NO USAR EN CAS D'EMBARÀS, POT PROVOCAR ABORTS.

5 bolets de ginebró blanc per lite
* Aconsellable pel mal de coll. . * Contra les mossegades de bèsties verinoses, provoquen l'orina. * Provoca el període, ajuda als atacs de mare, enforteix molt l'estómac i expulsa les ventositats. * Per a la tos, manca d'alè i tuberculosi, mals de panxa, fractures, rampes i convulsions. * Enforteixen el cervell extremadament, ajuden a la memòria, i fortifiquen la visió enrobustint els nervis òptics.

Juniperus oxicedrus L.

1 Pinya Verda talada a tossets per una garrafa de 8 lites
conus
Reumatisme, malalties de la gola, refredat, grips, tos, pneumònia, tuberculosi, debilitat de la matriu, problemes de la bufeta, alteracions nervioses causades per xoc o depressions, inflamació de la uretra, debilitat corporal, obstrucció dels ronyons, toxines a la sang. És indicat per a massatges, pediluvis, banys de seient i també per a banyar-se completament, ja que és un bon restaurador de les energies perdudes. Poden fer-se inhalacions amb el vapor de cocció de pi per a les persones que pateixen de problemes pulmonars.

1 branca de Sàlvia Micròfla ( només la fla i talant-la)
La sàlvia, amb el romaní, l'espígol i la farigola ha format part del El vinagre dels 4 lladres. * 4 lladres són agafats presoners a Tolosa , mentre robaven a les cases dels veïns afectats per la pesta. Se'ls condemna a mort, però se'ls ofereix l'oportunitat de salvar-se si conten quin secret tenen per sobreviure enmig de la malaltia sense contagiar-se. El seu secret era macerar les 4 plantes mencionades en vinagre i refregar-se'l. La propietat principal de totes les sàlvies es el seu valor vulnerari i bactericida.

1 pomet de Flor de Maticària
* Excessos alimentaris * Ajuda calmant els dolors articulars * Nerviosisme, especialment si afecta l'aparell digestiu * Redueix les reaccions alèrgiques i cicatrius a la pell. * Millora dels símptomes físics de la depressió * Calma el dolor de la menstruació. * Calma les tensions de la menopausa. * Actua en mals de cap causats per tensió i insomni. * Baixa la febre. * Elimina greixos de la sang.

Maticaria chamomila

1 branca de tts els tpus de Menta/ Poliol per lite
La seva olor desvetlla les seves virtuts tòniques, estimulants i afrodisíaques. És energètica. Digestiva, és bona per al mal alè, inflamacions gingivitis, contra les nàusees, espasmes intestinals. La Menta a nivell psíquic / espiritual ens ajuda a protegir-nos i aclarir-nos.

*de la silvestre una mica menys,potser dues branques per garrafa de 8 litres

1 pomet de Marialuïsa per garrafa, només la fla
Aloysia citodora

Carminatiu: Expulsa els gasos de l'aparell digestiu. Estomacal: Per a facilitar la digestió o en estómacs dèbils o nerviosos, exerceix una funció tonificant, digestiva Antirreumàtica: Pel seu contingut en cineol. Aparell respiratori: exerceix una funció expectorant, resulta adequat per a combatre la tos. Relaxant: relaxar i tonificar els nervis.

2 o 3 branques de Tarongina per lite
Melissa ofcinalis L.

La planta floreix a l'estiu i aleshores atrau les abelles, fet d'on prové el nom del gènere ja que melissa és el nom grec de l'abella. El nom de tarongina procedeix de l'olor típica a llimona que desprenen les seves fulles. És un sedant . Una planta per incrementar la producció de la bilis, per calmar el dolor. Un remei per a l'asma. Un afrodisíac. El metge àrab Avicenna assegurava que tenia el poder i la virtut d’alegrar l'esperit i eliminar la tristesa. A l'època medieval, la melissa es solia incloure en algunes fórmules màgiques. Se'ls va arribar a atribuir el do d'allargar la joventut. Un remei per l’hipertiroïdisme. Els carmelites descalços van elaborar una poció que es creia miraculosa, es va anomenar Aigua del Carme.

1 o 2 fors d’Escabiosa per lite
* També és vulgarment coneguda com Viuda Silvestre. * És una planta vivaç que pot arribar fins a tres pams d'alçada si les condicions del terreny ho permeten. * La principal virtut atribuïda a aquesta planta des de sempre és la de guarir la sarna. * És capaç de netejar ferides. * Té propietats febrífugues, sobretot per combatre febres malignes. * És una planta poc estudiada des del punt de vista mèdic, encara que popularment s'ha emprat molt.

Scabiosa caucasica

½ branquiló de Mayotanigra (Malrubí bord) per garrafa
* També es coneix amb els noms de cabruna de llei, herba pudent, malrubí, malrubí bord, malrubí pelut, malrubí pudent, marreu, marreu negre, marreus, nepta, ortiga borda, ortigues. * Té efecte sedant i és recomanat el seu ús en ansietat, insomni i altres afeccions nervioses suaus. * Mitiga la tos espasmòdica. * Estimula la secreció biliar. * Planta de la família de les labiades, pilosa i fètida. * Estimulant, tònica, antihistérica.
Balota nigra

1 pomet de Farigola per garrafa
* És tònica i energitzant a nivell físic, mental i emocional. Millora la memòria. * Desperta les funcions digestives. * Mal de cap d'origen nerviós i migranyes. * Afeccions de l'aparell respiratori. * Antireumàtica. * Els antics egipcis van utilitzar ja la farigola en la conservació de les seves mòmies a causa de les seves propietats bactericides.
Tymus vulgaris

4 tges de Verbena per garrafa
verbena ofcinalis

* L'herba lluïsa o Verbena té altres noms com l'herba de la princesa o verbena d'odor. * Calmant, antiespasmòdic, ideal pels gasos, per obrir la fam, facilita les digestions. * Els gregs i els romans creien que tenia proprietats màgiques: Atesa la planta de Venus, s'aconsellava per al mal d'amors. * Encara és present en antics cultes agraris convertits pels cristians: la Revetlla de Sant Joan és l'època idònia per a la seva collita.

4 o 5 fors de Malva per lite
Malva sylvestis (Malváceas)

* Flors hermafrodites. * El terme malva deriva del llatí mollire, que indica les seves propietats com emol.lient. * La flor i el full de malva s'utilitzen en processos inflamatoris de la mucosa bucofaríngea, quadres catarrals de vies respiratòries superiors i en casos de tos seca o irritativa, bronquitis, amigdalitis i laringitis. * És útil en processos inflamatoris gastrointestinals i en hemorroides..

2 pomets de fors d’Hipèric per lite
* Antidepressiu: en els casos de depressió lleu. * Digestiu: Quan apareix acidesa gàstrica. * Analgèsic: Per a combatre els dolors corporals. * L'ús intern d'aquesta planta s'ha de suspendre si s'han de prendre altres medicaments. *Recol·lecció i conservació: Finals de Juny. * En cas de seguir un tractament amb aquesta planta, sigui en ús intern o extern, no es poden patir exposicions solars prolongades.
Hypericum Perforatum L.

1 Rosa aromàtca per lite, només els pètals
Rosa Centfolia

* Nom comú o vulgar: Roser romà, Roser de cent fulles, Rosa aromàtica, Rosa de maig, Rosa de Provença. * Astringent, antiinflamatori, cicatritzant, afeccions de la boca, hemostàtic, antianèmic, depuratiu, suau diürètic i laxant, antidiarreic, antiparasitari en humans i animals. * Eficaç contra els refredats; reconstituent en convalescències. * Té 5 vegades més vitamina C que la llimona.

2 tges de Lavanda per lite
' Espígol o lavanda(Lavandula angustfolia, Lavandula ofcinalis, Lavandula spica

* Floreix a l'estiu, a partir del mes de juny. * Tranquil·litzant o inductor del son. * És bon remei per: la grip, la bronquitis, la de l'intestí, les migranyes, dolors musculars, ja siguin lumbars o menstruals. * Habita en terrenys calcaris, secs, pobres i solejats.

3 branques de Sàlvia per garrafa
Salvia ofcinalis

* Acció colerètica (augmenta la secreció biliar), antiespasmòdica i relaxant dels músculs de l'estómac i l'intestí. * Té propietats beneficioses per a les fermentacions intestinals, vent inflat, eructes, inapetència, digestions lentes. * Pel seu contingut en fitoestrògens s'usa per a les regles irregulars. * Té una lleugera funció hipoglucemiant (millora la diabetes). * Infeccions de la boca i faringe.

1 branquiló de Ruda, atnció que és molt forta, no passar-se
* Una de les plantes més poderoses que existeixen tant en la bruixeria com en medicina natural. * Les remeieres modernes creuen que la ruda cura el mal d'ull i atrau l'amor * Va ser anomenada "la planta del perdó", perquè deien que qui la prenia perdonava les traïcions i els mals sentiments. * Hi ha moltes espècies d'aquesta planta, però les principals són la de jardí- la que més s'´utilitza- i la silvestre, que és la més tòxica. * Propietats rubefaents (és a dir, que produeixen enrogiment de la pell), antiespasmòdiques, emenagoga (que propicien la menstruació), antiparasitàries, analgèsiques.Tonifica les artèries i protegeix els capil.lars de les varius. * Calma l'ansietat.

Ruta chalepensis

1 pomet de Fonol per garrafa
Foeniculum vulgare

*Incrementa les defenses del sistema immunitari. *Carminativa, digestiva. tònica estomacal i

*Redueix el nivell de colesterol en la sang. *Antioxidant, bronquial i antitussiu. *Conté molt ferro que pot ajudar a superar la falta del mateix en el nostre organisme en casos d'´anèmia. *Augmenta la potència sexual.

* A Itàlia s'´utilitza l'insult fonoll» (finocchio) amb el significat d'´home efeminat. L'origen d'aquest insult prové de l'´Edat Mitjana, quan el Tribunal eclesiàstic de la Inquisició cremava en la foguera als homosexuals. Es cobria a la víctima amb les fulles del fonoll fresques perquè el suplici durés més temps.

1 branca de Murta per lite
* El fruit és una baia anomenada murtó. És de color blau-negrós, poc carnós i comestible. La floració es dóna entre els mesos de maig i principis d'agost. * Afeccions respiratòries. * Afeccions microbianes de les vies urinàries: cistitis, prostatitis. * Entre els grecs antics, la murta era la planta consagrada a Afrodita, la deessa de l'amor. * Amb corones de murta es reconeixien els campions olímpics i a la Península Ibèrica les núvies romanes i jueves les usaven per atreure bona sort al seu matrimoni.

Myrtus communis

1 tja d’Espígol per lite

Lavandula angustfolia, Lavandula ofcinalis, Lavandula spica, Lavandula latfolia

* Lavo significa purificar. * Comprèn unes 3.000 espècies agrupades en 200 gèneres. * Tranquil·litzant o inductor a la son. * Produeix una relaxació del múscul llis. * Augmenta la producció de sucs gastrointestinals afavorint la digestió. * Tradicionalment s'ha utilitzat pel tractament de cefalees, asma, espasmes abdominals, artritis.

1 grapat de fles d’Esbarser
Rubus ulmifolius

* Als Països Catalans se'n troben 14 espècies autòctones. * Els fruits s´anomenen móra. * Propietats antidiarreiques. * Contenen potassi, vitamina C i àcid làctic. * Fent gàrgares amb les infusions de les fulles, es poden tractar inflamacions del coll i de la boca, gingivitis, neuràlgies dentàries, angines , faringitis, i fins i tot la ronquera. * Propietats antisèptiques urinàries.

2 branques de Romaní per garrafa
* Té efectes estimulants i tònics. Té un efecte recuperador en les dolences respiratòries i ens ajuda a superar les afeccions del fetge i de l'aparell digestiu. * Antirreumàtica. * Rebaixa lleugerament els dolors de la menstruació i facilita el buidat, evitant els problemes col·laterals que tot això ocasiona com mal de cap, estómac, retenció de líquids i irritabilitat general. * Antioxidant. * L'elixir de joventut anomenat Aigua de la Reina d’Hongria.

Rosmarinus ofcinalis

4 tges d’Orenga per garrafa
Origanum vulgare L.

* Aperitiu, digestiu, carminatiu, colerètic, espasmolític, expectorant, antisèptic de les vies respiratòries, tònic general i diürètic. * Amigdalitis: Igualment podem realitzar gargarismes amb la preparació anterior per a combatre les angines. * Al temps dels Egipcis, entre d'altres propietats, li atribuïen virtuts afrodisíaques.

1 pomet pett de Farigolets (farigola limonera)
Tymus Vulgaris

* Creix en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental. És una planta remeiera per excel·lència, amb propietats antisèptiques, antiespasmòdiques, tòniques, etc, i forneix una essència rica en tímol. * Té virtuts estimulants i antivíriques i com a tal es pot utilitzar per a prevenir recidives de l'herpes zòster.

* Cinnamomum prové del grec Kinnamon o Kinnamomon, que significa fusta dolça.

2 barrets de Canyela

Cinnamomum zeylanicum o Cinnamomum verum

* Ha estat usada antigament en zones rurals per induir son als nens, tant en infusions com fumada. * El seu ús també és comú en les dones quan se'ls retarda la menstruació. * Té beneficiosos efectes contra la diabetis i la hipercolesterolèmia. * Quan hi ha abrasions a nivell de la llengua per menjar o prendre coses calentes la barra de canyella es xucla o llepa per calmar el dolor i cicatritzar les papil·les gustatives.

1 pel de Llimona sense la part blanca per cada 2 lites
Citus limon

* El llimoner és originari de les valls del sud de l'´Himalaya, des d'´on va ser importat pels àrabs a Europa. * Antidiarrèic i protector de la mucosa gastrointestinal. * Antianèmic. * Antiemètic (evita o suprimeix el vòmit) * Antipirètic (fa disminuir la febre) * Analgèsic. * Antiescleròtic i remineralizant. * Augmenta les defenses de l'organisme degut al seu alt contingut en vitamina C.

1 pel de Taronja sense la part blanca per cada 2 lites
Citus sinensis

* Desintoxicant. * Diürètica. * Antisèptica intestinal i urinari, millorant la funció intestinal i aportant gran quantitat de vitamines, que donen força i energia. * La taronja inclou diferents substàncies que contribueixen a millorar el bon estat de l'organisme. Entre elles destaquen el calci, fòsfor, ferro, magnesi, potassa, sosa i les nombroses vitamines.

1 grapat de Marduix
Origanum Majorana

* Antiespasmòdica i digestiva. * Sedant. * Expectorant. * Antireumàtica. * L'ús continuat del marduix (més de dues setmanes) pot provocar cefalees i somnolència.

1 grapat de Camamila
Maticaria chamomila L

*

Digestiva, hepàtica, antiespasmòdica carminativa.

biliar, i

* Facilita la menstruació. * Molt útil en casos nerviosisme i insomni. de

* Afavoreix l'eliminació de líquid en el cos.

Bons Consels
Tota aquesta llista es pot ampliar amb el que us sembli. Després de deixar la ratafia a “sol i serena” uns 40 o 50 dies (s’ha d’anar remenant de tant en tant), s’ha de colar exprement bé les herbes i tastar. Si es troba forta sempre es pot afegir sucre, 1 cullera per litre o rebaixar una mica amb aigua. Un cop embotellada, s’ha d’esperar com a mínim fins Nadal, tot i que guanya amb el temps, això és el més complicat.

Diu la història que fa uns anys a una masia catalana tres bisbes es van trobar per parlar amb tranquil·litat. Masover, porti'ns a taula algun licor que puguem tastar que ja hem fet passar la gana i hem de fer baixar el menjar. Masover, porti'ns a taula algun licor que puguem tastar i celebrar que tanta xerrada ens ha permès frmar un tractat. Ratafa: aiguardent, nous i llimona per a donar gust a la vida. Ratafa: posa-hi herbes i canyella i remena amb alegria. (bis) Com es diu aquest licor que és bo de debò i que tant ens agrada? No té nom perquè és casolà, el faig amb la Pepeta quan se'ns acaba. Ai! Doncs com que no té nom, li direm rata fat, que és llatí i que vol dir que el tractat queda signat. Torneu-nos a omplir els gots ara que li hem dat un nom Que prosperi com el pacte i que volti tot el món.

La Carrau - “Ratafa”

Una co-producció:
     

Anna Aris Alf Albert Carme Sara
www.ibioloveyou.blospot.com

BonMatí 2010