P. 1
UNITAT DIDÀCTIC

UNITAT DIDÀCTIC

|Views: 596|Likes:

More info:

Published by: Coloma Charlotte Martorell Bordoy on Jun 08, 2011
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

11/28/2012

pdf

text

original

Centre d’Enssenyament Superior Alberta Giménez Assignatura: Didàctica general Titulació: Mestre d’Educació Infantil Cati Cebrián Alcolea

UNITAT DIDÀCTICA “ EL COLOR BLAU”

Nom: Martorell Bordoy, Coloma Charlotte Curs: 3r. MEE Grup: 2n Data: 30 – 05 -2011

UNITAT DIDÀCTICA “EL COLOR BLAU”

2

ÍNDEX

PEC DEL COL·LEGI: pàgina 4 – pàgina 15 ·Anàlisi del context ·Trets d’identitat ·Principis ·Metodologia ·Característiques del grup-clase JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA: pàgina 16 – pàgina 20 ·Objectius generals d’etapa ·Objectius generals de l’àrea de coneixement de sí mateix i autonomia personal ·Objectius generals de l’àrea de coneixement de l’entorn ·Objectius generals de l’àrea de llenguatges: comunicació i representació CONTINGUTS: pàgina 21 – pàgina 24 ·Àrea de coneixement de sí mateix i autonomia personal: Objectius didàctics/continguts ·Àrea de coneixement de l’entorn: Objectius didàctics i continguts ·Àrea de llenguatges: comunicació i representació: Objectius didàctics i continguts METODOLOGIES: pàgina 25 – 32 ·Àrea de coneixement de sí mateix i autonomia personal ·Àrea de coneixement de l’entorn ·Àrea de llenguatge: comunicació i representació SESSIONS: pàgina 33 – pàgina ·Calendarització ·Temporalització ·Seqüenciació ·Descripció de les sessions ·Descripció de les activitats AVALUACIÓ: pàgina 46 – pàgina 49 ·Instruments ·Moments ·Criteris d’avaluació BIBLIOGRAFIA: pàgina 50

3

PEC DEL COL·LEGI PRIVAT “L’ENGRONS”
Pollença, Setembre 2010

4

ÍNDEX 1.-ANÀLISI DEL CONTEXT: pàgina 7 a. La situació socioeconòmica i cultural de la població en que s’ubica el Centre b. La tipologia escolar c. Els indicadors de l’estructura i del funcionament del Centre 2.-TRETS D’IDENTITAT: pàgina 9 a. Tipus de centre: pàgina 9 b. Trets d’identitat: pàgina 9 i. Confessionalitat: pàgina 9 ii. Llengua d’aprenentatge: pàgina 9 iii. Línia metodològica: pàgina 9 iv. Pluralisme i valor democràtic: pàgina 9 v. Coeducació: pàgina 9 vi. Modalitat i gestió institucional: pàgina 10 vii. Paper del mestre o professionals: pàgina 10 3.-FORMULACIÓ D’OBJECTIUS: pàgina p.10 3.1.1.-Objectius relatius a l’opció metodològica de l’equip de professors 3.1.2.-Objectius relatius als continguts de l’ensenyament ·Fets, conceptes i principis ·Procediments ·Actituds, valors i normes 3.2.-Àmbit administratiu ·Objectius relatius a les funcions i procediments de les unitats de suport a la gestió 3.3.-Àmbit humà i de serveis ·Objectius relatius a les relacions interpersonals 3.4.-Àmbit de gestió institucional ·Objectius relatius a l’organització i govern interns ·Objectius relatius a la projecció externa de l’escola 3.5.-Concreció d’una estructura

5

P.·Òrgans de govern ·Equip docent ·Serveis ·A.A 4.CARACTERÍSTIQUES DEL GRUP-CLASE: pàgina 15 6 .-REGLAMENT: pàgina 13 -Objectiu: pàgina 13 -Funcionament: pàgina 13 -Alumnat: pàgina 13 -Deures: pàgina 14 -Pares: pàgina 14 -Professorat: pàgina 14 5..

·Característiques singulars del centre: Escola Infantil. S’han cercat tot tipus de subvenció sense resposta positiva. d’esplai i cultural. 1. ·Cada any es realitzen Certament de pintura i festivals de música clàssica de reconeixement internacional. ·Característiques singulars de l’alumnat: Centre d’educació infantil on també tenen cabuda nins amb necessitats educatives especials. la incidència de l’atur és mínima. ·Règim de permanència: Horari escolar amb servei de menjador optatiu. ·La major part de la població és originària de la zona. en règim de cooperativa. ·Finançament: Fins ara es financia amb les qüotes dels pares.-La manca d’actuacions decidides per l’Administració Central ens fa pensar que aquest Municipi és el marc ideal per donar resposta a les necessitats educatives de la Comunitat. -2n cicle 3-6 anys. Caixa d’Estalvis. al centre del nucli urbà.-La tipologia escolar ·Titularitat: privada. resposta no tan sols qüantitativa per millorar l’educació. L’escola està situada. pensam que és necessària una tasca educativa que sigui la base per a un aprenentatge adeqüat que romandrà al llarg de tota la vida. ·La tercera edat disposa de dos locals.-ANÀLISI DEL CONTEXT Atentent a la realitat educativa de Pollença pensam que són moltes les raons que poden justificar la continuació d’una escola d’infants a la nostra comunitat: 1. 7 .-La situació socioeconòmica i cultural de la població en que s’ubica el centre.1. gairebé. no em d’oblidar la tradició educativa existent a Pollença. ·El poble compta amb una Biblioteca municipal i un Poliesportiu. destinades a tota la població. ·Existeix dins el poble una entitat cultura (Club Pollença) on es desenvolupen activitats esportives. Degut a la incidència del turisme hi ha una població inmigrant important la qual augmenta considerablement els mesos d’estiu. ·Predomina el sector terciari i.1. ·Els habitatges són vivendes unifamiliars i el nivell de vida és mig-alt. ·Nombre d’unitats: 5 ·Ubicació geogràfica: rural.-Una població escolar important i una manca d’escoles destinades a l’educació infantil.-Per últim. La majoria dels alumnes són del mateix poble i sempre tenen preferència davant la minoria de nins que venen d’altres pobles. En quan als pares la majoria treballen en aquest sector esmentat abans. 1. Per tant. 3. 2.2. ·La llengua vehicle és el mallorquí. un cedit per Sa Nostra i l’altre cedit per Colonya. això fa que els domicilis dels alumnes es trobin a distàncies curtes del Centre. ·Nivells educatius que acull: Educació Infantil: -1r cicle 0-3 anys.

De 6 a 18 mesos: 7 a 9 nins.) ·Per al servei del menjador l’escola conta amb una cuinera que està amb contacte amb el personal sanitari de la Conselleria de Sanitat del Consell Insular Balear. la qual és professora de música.. a més. de cuina. També es sol·liciten conjuntament conferències sobre els temes que més interessen.P.. Una cuina. i una altra de grans dimensions on es desenvolupen les activitats de psicomotricitat i música.) i segons les activitats (tallers de desfresses. ·L’homogeneitat o heterogeneitat de la línia metodològica del professorat.L’escola està oberta a qualsevol iniciativa per part de l’Ajuntament o altres entitats. ritmes. L’equip docent manté reunions periòdiques de tot tipus d’informació amb els pares per tal de fer de l’educació una tasca conjunta entre la família i l’escola.. Un altre tipus de cooperació amb els pares són els tallers. és pedagoga-terapeuta i es fa càrrec dels programes de suport i reeducació dels nins amb necessitats educatives especials. De 5 anys a 6 anys: 16 a 20 nins. seguint els programes alimentaris aconsellats per a un bon desenvolupament físic i psíquic dels nins d’aquesta edat. 8 . De 18 mesos a 3 anys: 15 a 18 nins. 1. introdueix els nins en el món de la música (sons.). ·Treball cooperatiu amb els pares: -A.3.A. A l’escola funciona una associació de pares d’alumnes que manté una estreta cooperació amb l’equip docent.. que s’organitzen segons les necessitats (tallers per a arreglar joguines. Una altra mestra. per això també es consideren importants totes les actuacions i aportacions dels pares dins l’aula i s’intenta fomentar-ho al màxim.-Els indicadors de l’estructura i del funcionament del Centre. Dins aquest grup de mestres n’hi ha una que. De 4 anys a 5 anys: 17 a 20 nins. De 3 anys a 4 anys: 15 a 20 nins.. un menjador i quatre banys emplaçats a diferents llocs de l’edifici. També hi ha un pati amb jocs i racons adeqüats per a l’espai del nins. Cada una d’elles es fa càrrec d’un grup determinat. ·Edifici i espai escolar: L’edifici consta de sis aules. L’equip docent treballa dins la mateixa línia metodològica que es configura mitjançant reunions periòdiques.. ·Ràtio professors-alumnes. ·Professorat El professorat està compost per cinc mestres. Cinc on es desenvolupen les activitats específiques de cada grup. Es compta amb una cambra destinada al descans dels més petits.

·La tradició pedagògica del centre ha estat positiva.-Línia metodològica. L’escola és activa. tant dels professionals com dels alumnes. 9 .5. Entenem la coeducació com un procés al qual s’arriba a través de les vivències de relació entre els nins i les nines a la plena acceptació de la pròpia sexualitat i la de l’altre.3. 2. Per tant. mitjançant la interacció en els àmbits humà.. Ha esta útil i enriquidora per a tots. L’escola fa l’aprenentatge en la llengua catalana (variant mallorquí). 2. L’edacucació sexual ha de conduïr cap al respecte de la pròpia persona i a la de l’altra. l’ubicació geogràfica del Centre..O. entenent això com un compromís de fomentar a l’alumne una actitud curiosa.1. valorant l’enriquiment de la complementarietat.24-2-81). Basant-nos en la sentència del 13 de Febrer de 1981 del Tribunal Constitucional (B. L’activitat educativa consisteix en la creació d’un entorn que faciliti el creixement de l’individu com a persona. La nostra actuació es fonamenta en un tracte personalitzat que s’adeqüi al ritme evolutiu i a les capacitats intel·lectuals de cada nin. S’ha duit a terme una línia d’investigació i de renovació pedagògica que es pretén continuar. l’escola es manifesta “aconfessional” i respectuosa amb totes les creences religioses. 2. la motivació personal del professorat i l’edat dels nins determinen aquesta postura. 2. sinò simplement el coneixement dels drets propis de cadascun que. complementant-se permeten estimar i valorar la col·laboració amb l’altre en el treball. D’altra banda ha d’estimular en ell els valors d’una societat democràtica: solidaritat respecte a l’altre. crítica i investigadora que mitjançant la comunicació i el treball esdevindrà la base de la seva formació i de l’adquisició dels aprenentatges. no consisteix només a tenir nins i nines en una mateix aula. i les alternatives socials i laborals posteriors.Pluralisme i valor democràtic.2. i així a la integració natural de la realitat social. el seu nivell maduratiu.4.-Confessionalitat. però sense adoctrinar. constituïda per homes i dones. L’escola respecta l’evolució del nin en el sentit de no imposar-li cap concepció política.-Llengua d’aprenentatge. 2.-TRETS D’INDENTITAT. La instrucció sexual és una eina valuosa del procés de la coeducació. Pretén fomentar la llengua materna ja que les característiques sociològiques. en el joc i en el diàleg. cognitiu i social.Coeducació. El mestre ha de poder donar la seva posició personal si els nins i nines li demanen. actitud de diàleg.E. respectant les característiques individuals de cada alumne. La sexualitat no és aleshores un tabú. 2.

7..Modalitat de gestió institucional La gestió de l’escola és una tasca que han de realitzar conjuntament la cooperativa de treballadors (la qual n’és la protagonista) i l’Associació de Pares. També determinarà objectius institucionals (veure objectius d’àmbit de gestió institucional).1. Com a mestres del Claustre cada professional del Centre ha de col·laborar activament en l’elaboració del projecte educatiu. descans) i d’ordre psicològic (relació amb els altres. tant físics com psíquics. la competivitat i els càstigs.2. -Erradicar de les aules l’autoritarisme. exploració. col·lectivament i personalment de l’evolució dels alumnes. Portaran un seguiment evolutiu de l’alumne al llarg de tot el curs escolar.. en la seva execució i evaluació. en totes les activitats escolars complementàries i extraescolars que es programin a principi de curs. Els mestres seran responsables de l’educació integral dels alumnes. -Realitzar una selecció i utilització del material didàctic adequat als principis de coeducació. 2. tot potenciant un enssenyament actiu en el qual es desenvolupin la iniciativa i la creativitat.-Paper del mestre o professionals Partim del fet que per un bon funcionament de l’escola. el diseny curricular.. incorporant a les programacions didàctiques objectius i continguts relacionats amb l’entorn proper als alumnes i a través de l’obertura de l’escola al poble. -Insertar l’acció educativa en el nostre context socio-cultural. 3. amb un propòsit específic d’atenció complementària envers els nens amb necessitats educatives especials. -Contribuir al descobriment de les necessitats bàsiques de l’infant: d’ordre biològic (protecció. -Exercir l’acció educadora tenint en compte les característiques individuals de cada infant. Del contingut d’aquests principis es derivà la concreció de rols i funcions per a cada element de l’estructura de l’escola. és necessari el treball en equip i la coordinació entre els diferents professionals del Centre. Tots seran responsables d’una activitat o altre dins el centre.). i que potenciï l’activitat i creativitat de l’alumne. -Potenciar la coordinació i el treball en equip dels educadors per tal de propiciar la coherència i complementarietat en les seves actuacions. Tendran un bon coneixement d’aquests dels quals siguin tutors a fi d’adequar les feines a les seves capacitats. alimentació.. 10 . Participaran activament del treball que s’establesqui en començar el curs. tot partint dels interessos i necessitats dels infants.1. La cooperativa ha volgut estructurar-se de forma que descartàs l’afany de lucre. -Utilitzar una metodologia globalitzadora. -Incidir en la formació dels pares mitjançant programes i activitats específiques.-FORMULACIÓ D’OBJECTIUS 3. Informaran periòdicament als pares. coneixement i interpretació del medi que els envolta.6.Objectius relatius a l’opció metodològica de l’equip de professors.

-Avaluar sistemàticament el funcionament del Centre i utilitzar els resultats d’aquesta avaluació per orientar futures actuacions cap a un propòsit de millora i perfeccionament. -Potenciar un règim de coeducació en el qual no hi hagi cap mena de discriminació per raó del sexe. puguin aprendre cada vegada més de manera més autònoma. -Adquirir hàbits socials (compartir. -Intentar la coordinació i coherència entre el treball realitzat a l’Escola Infantil i els centres de primària que han de rebre els nostres alumnes. 11 . -Aconseguir un coneixement i coordinació del propi cos de manera gradual i progressiva que faci possible la precissió en la motricitat fina i gruixuda. 3.2 Procediments.. -Proporcionar l’adquisició de conceptes a partir del coneixement de la realitat social i natural: entorn familiar (pares.).) i hàbits d’ordre personal (menjar.2... -Ajudar a desenvolupar les capacitats de comunicació pel que fa a la comprensió i expressió (oral i simbòlica.. 3. -Afavorir situacions de convivència. de respecte pels valors morals i ètics propis i de l’altre i de solidaritat com a principis bàsics de la democràcia. participació. 3.1. respectar normes. educadors i personal d’administració i serveis en la gestió del Centre. -Propiciar la consecuació de l’autonomia de l’infant a través de l’adquisició d’hàbits personals i socials.).. -Ajudar a desenvolupar habilitats musicals i d’expressió artística. arena. despullar-se.1. -Proporcionar als nens habilitats lingüístiques per a la comprensió i expressió oral amb llengua catalana.1.4...1 Fets.). comunicació. a partir de la vida social escolar i del treball en equip. de participació.) i entorn físic (aigua. -Capacitar els alumnes en el coneixement i utilització de tècniques de treball intel·lectual perquè de forma progressiva. germans. -Potenciar les relacions de col·laboració entre els pares i les educadores. -Propiciar l’adquisició de les nocions de la tradició històrica i cultural del nostre poble.... -Realitzar una gestió administrativa i econòmica del Centre participativa i transparent.. conceptes i principis. de responsabilitat. vestir-se. -Potenciar i facilitar les activitats de formació permanent de les educadores dins i fora del Centre. padrins.2.2 OBJECTIUS RELATIUS ALS CONTINGUTS DE L’ENSSENYAMENT 3.2.-Potenciar la participació dels pares.ÀMBIT HUMÀ I DE SERVEIS. valors i normes. llenguatge.. -Afavorir la sociobilització de l’infant potenciant la consecuació de les destresses socials bàsiques (imitació..3 Actituds. 3.).1. netejar-se.

per tal de dur a terme una programació conjunta i coordinada entre tots els grups del Centre. el menjador.) sempre que siguin coherents en el Pla anual de Centre i en puguin tenir cabuda.E. proposades per institucions (Entitats culturals i/ o benèfiques.. treballadors no docents participin en el control i gestió del Centre de forma adequada a llurs capacitats i competències. -Establir i mantenir relacions sistemàtiques de coordinació i col·laboració amb els Centres de primària. -Afavorir el respecte i l’observança del Reglament de Règim Intern. -Aconseguir que els professors.. de la zona. Administració Central i local.1 Objectius relatius a les relacions interpersonals.-Òrgans de govern L’escola es regeix per un règim de cooperativa on cada membre a més de tenir la pròpia funció docent té altres funcions relatives al funcionament intern del Centre i que generalment es fan rotatius..3.5.Objectius relatius a la projecció externa de l’escola. -Orientar l’organització i funcionament del menjador com a un servei que. 3.C.5. pares. Al mateix temps s’exposen i es discuteixen els possibles casos on es faci necessària una intervenció docent especial. -Participar en activitats culturals i educatives en general. -Propiciar les bones relacions del Centre amb les administracions locals. a més del nodriment. -Fomentar els processos participatius. -Afavorir unes relacions interpersonals satisfactòries entre els professors que facin possible la satisfacció en el treball i la implicació de tots en el desenvolupament del P.. L’horari d’entrades i sortides del Centre escolar és el següent: 12 . Centre de recursos.Objectius relatius a l’organització i govern interns. entitats i organitzacions locals... -Aprendre a valorar les qualitats de l’entorn i començar a emetre opinions personals.ÀMBIT DE GESTIÓ INSTITUCIONAL. 2. educatives.2..1. 3.. possibiliti l’adquisició d’hàbits personals i socials. 3. d’informació.-Equip docent L’equip docent manté reunions periòdiques setmanals per tractar qüestions fonamentalment d’àmbit pedagògic. diàries que es distribueixen segons les necessitats per tal de cobrir el servei de menjador que cobreixen les mateixes mestres.. -Potenciar i perfeccionar els procediments d’informació entre el professorat com a base per generar actituds de confiança i col·laboració. CONCRECIÓ D’UNA ESTRUCTURA De quins mitjans disposem? 1. -Afavorir el treball associatiu de pares i professors i propiciar les relacions satisfactòries entre ells. consulta i presa de decisions.30 h.4. Associació de Veïns. L’horari de dedicació del personal docent és de 6.5.

el·laborat per l’Assamblea General. Funcionament Per aconseguir els objectius aprovats s’estableix com a òrgan de Govern l’Assamblea de Socis de la Cooperativa.2) tenint en compte la realitat local i l’entorn social en el qual es desenvolupa l’alumne.Hores d’entrada: -8’30 h. Objectiu L’enssenyament en el nostre centre cercarà la formació integral de l’alumne. Les funcions de l’ A. els alumnes del centre tendran els següents DRETS: 13 . “L’engrons” Reglament de Règim intern del Centre. Hores de sortida: -12 h -13 h -17 h 3. mitjançant la consecució dels objectius propis de cada nivell en els seus aspectes instructius i formatius i el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals (art. que es reuneixen en Assambles General a principi de curs per elegir els seus representants. a més dels objectius del Centre el·laborats per la comunitat d’aquest centre.-Serveis El Centre disposa d’un servei de menjador.A. L’escola organitza anualment Colònies. i aprovat per la mateixa el dia 20 d’Agost de 1990 i revisat cada any.30 h a 14 h aproximadament. la programació de les mateixes es realitza amb anterioritat a l’escola. venen determinades per els seus Estatuts. L’ Associació de pares de l’escola està formada per els pares dels alumnes.P. El personal consta d’una cuinera i dues mestres les quals es van turnant per cobrir l’horari de menjador que és el següent: De 12.P. Alumnat D’acord amb l’Estatut de Centres Escolars en el seu Article 36.A. El funcionament d’aquesta Assamblea està contemplat als Estatuts de dita cooperativa. A més de tenir una finalitat d’esplai i de convivència a fora de l’àmbit escolar ens permet un contacte amb el medi treballat dins l’aula. Els cooperativistes i els treballadors no cooperativistes treballaran de conformitat amb els acords de l’Assamblea i les directrius que ella marqui. -De 15 h a 15.15 h.-A.-REGLAMENT DE RÈGIM INTERN DEL CENTRE. -De 9 h a 9’15 h. 4. 4.

la consciència cívica.. religiosa i moral de l’alumne. mentalment.a) A que se li respecti la seva consciència cívica. f) A que les activitats escolars s’acomodin al seu nivell de maduresa. amb elàstic als punys i a partir de 4 anys procurar que sigui embotonat per davant. marcat. moralment i socialment en condicions de llibertat i dignitat. Evitar dolços i procurar que sigui variat.. amb una veta per penjar-lo. b) Cooperarà amb els seus companys de feina en el funcionament del Centre. moral i religiosa d’acord amb la Constitució. e) A ser respectat en la seva dignitat personal. b) Col·laborar amb els seus propis companys en les activitats formatives i respectar la seva dignitat individual. roba ampla. caramels. c) A cada treballador se li encomanarà una funció específica dins el funcionament del Centre.) *Cada nin tendrà a l’escola un babero. tolerància i convivència democràtica. c) A ser educats en un esperit de comprensió. PROFESSORAT: a) Respectarà la dignitat personal. d) A la participació activa en la vida escolar. DEURES a) Respectar l’edifici.) -Sorpreses -Refrescs amb cafeïna SI: -Fruits secs -Galetes salades -Entrepans -Gelat -Sucs -Patatilla -Olives -Bufetes. b) Procurar que el nin vagi amb roba còmoda que li permeti major movilitat i autonomia (xandalls. d) Quan el nin celebri el seu aniversari a l’escola es prega: NO: -Dur dolços (pastissos. tot canvi es farà d’acord amb l’Assamblea de treballadors.. 14 . b) A que el Centre els faciliti oportunitats i serveis educatius perquè pugui desenvolupar-se físicament.. instal·lacions. mobiliari i material del Centre... d) Procuraran atendre’s en el desenvolupament de les seves activitats a la planificació del curs. c) Donar un berenar adeqüat a l’edat de l’infant. PARES a) Respectar els horaris d’entrada i sortida establerts en el Centre. calçons amb elàstics.

5. Hi trobam diversitat en quan a cultures i llengua. la nostra aula no compta amb cap nin/a que pateixi qualsevol patologia. piscina municipal. El 40% de la l’aula té com a llengua materna el català. la majoria dels alumnes que hi accedeixen pertanyen a aquest municipi. però als darrers anys es dediquen al sector secundari i terciari. l’anglès o el polac. encara que comptam amb dos francessos. Els nostres alumnes pertanyen a l’aula de d’un a dos anys que consta de 16 infants. dos anglessos i una polaca. un poliesportiu. L’ambien educatiu que els envolta és enrriquidor ja que disposen de biblioteca. En quant al tema de necessitats educatives especials. 15 .CARACTERÍSTIQUES DEL GRUP-CLASE L’engrons està situada al municipi de Pollença. Aquestes famílies tenen un nivell econòmic mitjà-alt.. i el 60% altres llengües com el castellà. així com l’assistència com a mig fonamental per aconseguir un ambient de treball. casals de joves. per tant. La majoria són mallorquins. Tradicionalment les famílies s’han dedicat a l’agricultura. centre d’informació jove. parcs i centre de salut.e) Extremarà al màxim la puntualitat en classe. el francès. encara que tots parlen correctament el català. fora de l’horari escolar quan aquests ho demanin. f) Els professors rebran als pares dels seus alumnes. Aquest centre està compost per infants de primer i segon cicle de zero a sis anys. composta per 9 nines i 7 nins.

JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA 16 .

etc. el gest. Els centres podran adaptar-se a les diferències individuals i als distints entorns socioeconòmics i culturals a través del Projecte Educatiu mitjançant la configuració d’un currículum flexible. Amb el coneixement del color els infants poden relacionar l’objecte amb el color. tenint en compte el nivell maduratiu dels infants (Àrea II: Coneixement de l’entorn). Els infants d’aquestes edats tenen molta curiositat per tot el que els envolta. artístic i musical. OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA L’educació infantil ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin: a) Descobrir i conèixer el propi cos i el dels altres. Cada infant té el seu estil d’aprenentatge i ritme personal de maduració. el ritme i en els llenguatges visual. b) Observar. socials i intel·lectuals. el traç. emocionals. procés evolutiu. afectivitat i estil cognitiu. mantenint una actitud de curiositat respecte d’això i un esperit crític. així com la iniciació d’experiències primerenques d’expressió artística. L’ambient de l’aula i l’entorn educatiu són agents estimulants que possibiliten experiències enriquidores i aprenentatges que milloren l’autonomia del nen. els quals condicionaran la pràctica educativa. En l’etapa infantil d’aprenentatge és un procés dinàmic d’exploració i d’interacció amb l’entorn. ja que estan envoltats de colors. de 27 de juny. creant relacions positives entre els infants i els adults.JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA En base al Real Decret 71/2008. per això. característiques personals. visual i musical. Amb aquesta unitat tenim l’objectiu d’aconseguir el desenvolupament integral i harmònic de la persona en els aspectes físics. explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar. natural i social. Utilitzarem el joc com a eina fonamental per a l’establiment de vincles afectius... 17 . A més d’aprendre aquest color també podem aprofitar per continuar l’aprenentatge dels altres colors. c) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressió (Àrea III de llenguatges): ·Iniciar-se en el moviment. per el qual s’estableix el currículum de l’Educació Infantil a les Illes Balears justifiquem la nostra Unitat. És important també iniciar als infants en el món de la lectura i l’escriptura en la seva pròpia llengua com en una llengua estrangera. i els colors és una cosa que els crida molt l’atenció. afectius. les formes geomètriques. les seves possibilitats d’acció i aprendre a respectar les diferències (Àrea I: coneixement de sí mateix i autonomia personal). és important dedicar atenció a les seves necessitats bàsiques. l’entorn i la construcció de la pròpia identitat.

OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DE SÍ MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL En relació amb l’àrea de coneixement de sí mateix i autonomia personal. desenvolupant sentiments d’autoestima i autonomia personal i gaudint de les pròpies descobertes i conquestes. Control progressiu. Identificació i representació de la pròpia imatge. descobrint les seves possibilitats d’acció i d’expressió. 3. global i segmentari. la intervenció educativa en el primer i segon cicle d’educació infantil es dirigirà al desenvolupament de les següents capacitats: 1. El cos i la pròpia imatge -El cos humà. identificació i acceptació de les característiques.-Realitzar.Joc i moviment -Satisfacció pel progressiu domini corporal. -Exploració. -Exploració.. els seus elements i algunes de les seves funcions. 2. 4. 5. apreciant i disfrutant de les situacions quotidianes d’equilibri i benestar social. de l’acció i de la situació. pes.-Identificar gradualment les pròpies característiques. 18 . el to i la postura en funció de l’objecte i de l’acció efectuada.-Incrementar progressivament la consciència de sí mateix i formar-se una imatge ajustada i positiva a través del moviment. BLOC DE CONTINGUTS DEL PRIMER CICLE: Bloc 1. dels elements bàsics del propi cos i d’algunes de les seves funcions.Conèixer i representar el propi cos. desenvolupant actituts i hàbits de respecte. la higiene i l’enfortiment de la salut.-Adequar el seu comportament a les necessitats i requeriments dels altres. ajuda i col·laboració. coordinant i controlant cada cop amb major precisió gestos i moviments que regulant el moviment.) i de les noves habilitats i competències relacionades amb el pas del temps. 6.. de manera cada vegada més autònoma.. possibilitats i limitacions. del joc i de la interacció amb els altres. identificació i acceptació dels canvis físics (augment de talla.-Progressar en l’adquisició d’hàbits i actituts relacionats amb la seguretat. activitats habituals i feines senzilles per resoldre problemes d’autoconfiança i la capacitat d’iniciativa. Bloc 2. del cos i l’equilibri i adaptació del to i la postura a les característiques de l’objecte. i desenvolupant estrategies per a satisfer les seves necessitats bàsiques. evitant comportaments de sumisió i domini. de l’altre. per l’adquisició d’habilitats manipulatives i per les pròpies descobertes i conquestes.

-Plaer per la realització d’activitats en contacte amb la natura.-Iniciar-se en les habilitats matemàtiques.-Relacionar-se amb els demés. disposició per compartir i per resoldre conflictes quotidians. Realització de desplaçaments orientats. interioritzant progressivament les pautes de comportament social i ajustant la seva conducta a elles.Observar i explorar de forma activa el seu entorn. classificacions. 3. Bloc 2: Aproximació a la natura -Observació de fenòmens del medi natural. ordre i quantificació. -Interès i disposició favorable per establir relacions respectuoses. Medi físic: elements. -Incorporació progressiva de pautes adecuades de comportament. i establint relacions d’agrupaments. generant interpretacions sobre algunes situacions i fets significatius. valors i formes de vida. relacions i mesura. -Percepció d’atributs i qualitats dels objectes i matèries. Valorar les relacions afectives que s’hi estableixen.. BLOCS DE CONTINGUTS DE PRIMER CICLE Bloc 1. atenent especialment a la relació equilibrada entre nins i nines.OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN En relació amb l’àrea de coneixement de l’entorn. la intervenció educativa en el primer i segon cicle de l’educació infantil es dirigirà al desenvolupament de les següents capacitats: 1. -Estimació intuïtiva i mesura del temps. generant actituds de confiança. algunes de les seves característiques. respecte i apreci. afectives i recíproques amb els companys. 2. -Situació de sí mateix i dels objectes en l’espai. interès per la classificació d’elements. i mostrant interès per el seu coneixement. produccions culturals. 19 . adentificant els seus atributs i qualitats. manipulant funcionalment elements i coleccions. 4. -Identificació de formes planes i geomètriques en elements de l’entorn. de forma cada vegada més equilibrada i satisfactòria. Formulació d’hipòtesis sobre les seves causes i conseqüències.-Conèixer distints grups socials propers a la seva experiència. Bloc 3: Cultura i vida en societat -Reconèixer a la família i a l’escola com primers grups socials de pertenència.

BLOCS DE CONTINGUTS DE PRIMER CICLE: ·Bloc 1.-Expressar emocions. 4. de representació.-Utilitzar la llengua com a instrument de comunicació. Llenguatge verbal -Escoltar. plaer i expressió. 5. i valorar la llengua oral com un mitjà de relació amb els altres i de regulació de la convivència.-Apropar-se al coneixement d’obres artístiques. aprenentatge. adoptant una actitud positiva cap a la llengua. -Aproximació a la llengua escrita. desitjos i idees mitjançant la llengua oral i a través d’altres llenguatges. -Representació espontània de personatges. -Expressió i comunicació de fets. Llenguatge artístic. dances.-Iniciar-se en els usos socials de la lectura. amb intenció comunicativa i expressiva.OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀREA DE LLENGUATGE: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ En relació amb l’àrea de llenguatges: comunicació i representació. 3. sentiments i emocions. Llenguatge corporal. elegint la millor que s’ajusti a la intenció i a la situació. -Experimentació i descobriment d’alguns elements que configuren el llenguatge plàstic. joc simbòlic i altres jocs d’expressió corporal. parlar i conversar. sentiments. 2. ·Bloc 4. fets i situacions en jocs simbòlics. -Utilització. 20 .-Comprendre les intencions i missatges d’altres nins i adults. vivències o fantasies a través del dibuix i de produccions plàstiques realitzades amb diferents materials i tècniques. -Aproximació a la literatura. de les possibilitats motrius del propi cos amb relació a l’espai i el temps. individuals i compartits. -Descobriment i experimentació de gestos i moviments com a recursos corporals per a l’expressió i la comunicació. ·Bloc 3. la intervenció educativa en el primer i segon cicle d’infantil es dirigirà al desenvolupament de les següents capacitats: 1. -Participació en activitats de dramatització.

CONTINGUTS 21 .

(A) 2.ÀREA DE CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL: OBJECTIUS DIDÀCTICS 1.Goig del treball realitzat.Manipular els diferents materials del tema.. (A) 22 .-Sensibilitzar-se amb la cura del material. (A) CONTINGUTS 1.-Manipulació dels diferents materials del tema. (P) 3.-Ser sensible per la cura del material.-Disfrutar amb els jocs relacionats amb el tema de la Unitat Didàctica. (A) 3. (P) 3. (A) 2.-Goig amb el joc relacionat amb el tema de la Unitat Didàctica. (A) 3.-Gaudir del treball realitzat..

-Mostrar interès pel coneixement del color blau. (C) 1.ÀREA DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN: OBJECTIUS DIDÀCTICS 1.-Prendre consciència de la importància del color blau. (P) 1.-Mostra d’interès pel coneixement del color blau. (P) 1.-Observació d’estímuls sensorials. (A) 23 .-Explorar el medi natural. (C) 1. (P) 9. (A) 1.-Exploració del medi natural.-Presa de consciència de la impotància del color blau. (P) 9.-El color blau: elements bàsics. (A) 1. (A) CONTINGUTS 1.-Observar estímuls sensorials.-Conèixer els elements bàsics.

-Valoració de la llengua oral com a mitjà de relació amb els altres en les activitats relacionades amb el color blau.-Gaudi dels diferents elements portats. (A) 1. (C) CONTINGUTS: 1. (A) 1.-Cançons del color blau. (A) 4.-Conèixer vocabulari. (P) 3.-Saber cançons relacionades amb el color blau. 24 . (C) 9. (A) 4. (A) 3. (A) 3. 3. (A) 4.-Valorar la llengua oral com a regulació de convivència.-Utilització de la llengua per plaer i expressió en les activitats relacionades amb el color blau.-Valoració de la llengua oral com a regulació de convivència.-Mostrar una actitud de curiositat per la manipulació i experimentació. (C) 9.-Comprendre relats senzills: contes i cançons relacionat amb el color blau.ÀREA DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ OBJECTIUS DIDÀCTICS: 1. (A) 4.-Utilitzar la llengua per plaer i expressió en les activitats relacionades amb el color blau. (A) 1.-Mostra d’una actitud de curiositat per la manipulació i experimentació.-Conèixer nou vocabulari.-Gaudir dels diferents elements portats.-Comprensió de relats senzills: contes i cançons relacionat amb el color blau. (A) 1.-Valorar la llengua oral com a mitjà de relació amb els altres en les activitats relacionades amb el color blau.

METODOLOGIES 25 .

Per començar. Els racons s’entenen com una organització de l’espai que considera el joc i l’activitat com una situació educativa que permet als infants treballar objectius i continguts dels tres tipus (procedimentals.ÀREA DE CONEIXEMENT DE SÍ MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL INTRODUCCIÓ: En l’etapa de 0-6 anys. i el joc simbòlic. Tot això s’ha de realitzar en un ambient d’afecte.. poderm afavorir l’aprenentatge. Així podríem tenir un racó de manipulació / experimentació. Per posar un exemple. ja que a aquesta edat els infants necessiten desenvolupar les seves capacitats motores. activitats i jocs. Aquesta metodologia anirà acompanyada d’un racó. a més d’una metodologia basada en vincles afectius. Com que el nostre tema és el color blau. adquireixen autonomia. conceptuals i actitudinals). Són conceptes similars. a més de despertar les ganes de descobrir. Aquí intentarem desenvolupar els 5 sentits i el coneixement d’aquests des de les diferents parts del cos. estaran guiades per unes línies metodològiques de treball basades amb racons de manipulació/experimentació. A través de la curiositat de l’infant. Cada infant utilitzarà una metodologia segons la seva edat madurativa.. sinó que serveixen per cobrir-les totes. per potenciar l’autoestima i la integració. És l’activitat bàsica i fonamental que realitzen els infants de manera natural. significatives i funcionals. És a dir. amb l’observació i el joc. en aquesta zona podrem utilitzar elements de colors. Això estimula la curiositat de l’infant. interessos i experiències. QUINA METODOLOGIA UTILITZAREM? Les activitats que realitzarem per treballar l’àrea del coneixement de sí mateix i autonomia personal en el grup de 1-2 anys. hem d’afavorir activitats globalitzades.A més. Aquestes metodologies desenvoluparan a l’infant el coneixement de sí mateix i autonomia personal i el coneixement de l’entorn. Des del punt de vista lúdic és quan els infants aprenen de manera significativa. 26 . a més es complementen. El joc és l’altre línea metodològica que seguirem. Aquestes dues metodologies poden anar unides. en aquesta edat no hi ha experimentació sense manipulació. que són totes aquelles activitats o estratègies educatives que no es relacionen directament amb cap àrea en particular. utilitzarem la manipulació i l’experimentació. s’expressen. en aquest racó s’haurà de seguir un ordre i unes pautes que l’infant haurà de començar a aprendre. hem de tenir en compte que el joc és un dret fonamental dels infants. confiança i seguretat. diríem que podrem utilitzar cançons per desenvolupar l’oïda. Sempre tenint en compte l’estat maduratiu de l’infant. però amb matissos que. A més. utilitzarem un recurs dinàmic globalitzador. per crear un ambient més significatiu i divertit per a l’infant. A més. i per tant l’ajuden a aprendre. El tipus de joc que farem servir seran el joc motor. els infants aprenen. Amb el joc.

27 . Aquí es crearà un ambient blavós on els nins/es utilitzaran una sèrie de jocs per desenvolupar les seves capacitats motores. Sobretot intentarem que relacioni conceptes vells amb uns altres de nous i pugui anar adquirint progressivament el coneixement del seu propi cos i la seva autonomia (teoria del pròxim pas). aconseguirem que el nin/a sigui el constructor del seu propi aprenentatge. ja que a través de la manipulació / experimentació podem ajudar a l’infant a l’aprenentatge del coneixement de sí mateix i amb racó i el joc podem ajudar-lo a adquirir autonomia. Per treballar l’àrea del coneixement del propi cos i autonomia personal el més adequat és treballar amb aquestes metodologies.Aquesta metodologia es podrà posar en pràctica fent sessions de joc on el tema sigui el color blau. Amb aquestes metodologies que utilitzarem.

en la qual anem a treballar una unitat didàctica basada en la metodologia experimental potenciant l’aprenentatge significatiu. 28 . L’alumne investigant. El centre d’interè en que ens basem és el color blau. METODOLOGIA EXPERIMENTAL: Per aconseguir un coneixement significatiu és necessari seguir un mètode que ens acosti al nostre objectiu. experimentació. -Les dades de la realitat. des del qual treballarem l’àrea del coneixement de l’entorn. Aquesta metodologia fomenta la participació activa de l’alumne per a l’adquisició de coneixements i capacitats aconseguint una major autonomia. aquesta metodologia dóna lloc a l’habilitat en l’alumne de solucionar amb èxit (després de diverses experiències) els problemes plantejats pel docent. creació. Gràcies a l’experimentació. el nen estableix relacions entre diferents objectes i cossos de la natura. arriba a tenir clar on ubicar tots els nous coneixements adquirits a partir de l’experimentació. Aquesta metodologia experimental consisteix en l’aprenentatge significatiu per descobriment guiat. -Adquisició de models teòrics. Amb la metodologia experimental cal tenir en compte alguns aspectes: -L’experiència. Al mateix temps. podent fer-se així preguntes i hipòtesis de manera primerenca que seran resolts a través de l’aprenentatge significatiu. abstraccions generals. La metodologia experimental és un tipus de procés d’enssenyament – aprenentatge que consisteix en la resolució de conflictes a partir dels coneixements previs de l’alumne i la nova informació adquirida mitjançant l’experimentació. valoració. Pretenem tenir una varietat en els processos productius com l’expressió. Per dur a terme el mètode experimental utilitzarem tant els racons per organitzar l’aula com les sortides a l’exterior. per tal d’aprofundir al màxim en l’àrea del coneixement de l’entorn. etc.ÀREA DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN: INTRODUCCIÓ: Ens trobem en una aula de primer cicle (1-2 anys). Amb aquest tipus d’aprenentatge l’alumne construeix el seu aprenentatge a partir de l’experiència però guiat pel docent en tot moment. connexió entre les noves dades i els ja coneguts. descobriment.

RACONS: La organització de la classe per racons és una estratègia pedagògica que respon a la necessitat d’integrar les activitats d’aprenentatge a les necessitats bàsiques del nen. Per treballar la motivació extrínseca. social.. reforços. En referència als racons. didàctics i pràctics centrant en ells l’atenció de l’alumne. · Activitats globalitzades significatives i funcionals. això donarà suport al material que expliquem a continuació. els racons permeten al nen desenvolupar la seva pròpia activitat espontània donant-li un grau d’autonomia més gran que altres estratègies didàctiques. valorar l’esforç dels nens. de tal manera que ells vagin construïnt el seu propi aprenentatge utilitzant d’aquesta manera la pròpia motivació intrínseca dels alumnes. allargar els processos d’activitats aportant noves idees pel que els nens no perdin l’interès. el docent ha d’organitzar la rotació dels nens ja que tots han de passar per cada racó. interessos. A més. ·Metodologia basada en vincles afectius. ·Resoldre pacíficament els conflictes. el docent haurà de motivar als alumnes mitjançant activitats. ·Construcció de la pròpia personalitat. experiències d’activitat i joc. PAPER DEL PROFESSOR: La tasca del docent consisteix a seleccionar els objectes en funció dels valors psicològics. és un intent de millorar les condicions que fan possible la participació activa del nen en la construcció dels seus propis coneixements a nivell afectiu. recordar les normes de funcionament. etc. fomentar l’ajuda entre uns i altres. És també responsabilitat del docent crear processos d’aprenentatge significatiu per a l’alumnat. ensenyar estratègies per a una millor utilització dels racons i observar i avaluar les tasques dels nens.OBJECTIUS: ·Desenvolupar capacitats afectives. A l’hora de dur a terme l’aprenentatge significatiu el professor ha de tenir en compte els coneixements previs dels alumnes i els seus interessos amb la que relacionen els nous conceptes adquirits amb els anteriors per aconseguir que els aprenentatges siguin els més significatius possible. cognitiu. PRINCIPIS METODOLÒGICS I PEDAGÒGICS: ·Atenció individual (diversitat).. ·Salut corporal i alimentària. 29 .

·Permet el desenvolupament dels diferents tipus d’habilitats. ·Afavoreix la interacció amb els companys en formar grups variats. es realitzarà individualment o en parelles. Tipus de racons: ·Racons de joc ·Racons d’activitat o treball (tallers) D’aquests dos tipus hem triat els racons d’activitat per treballar la unitat didàctica del color blau. Es durà a terme en un clima de calma. actitudinals) fent referència a les tres àrees. ja que tenen la finalitat de fomentar la concentració del nen. la qual cosa es tradueix en: ·Millor estructuració del temps i l’espai. 30 . ·Fomenta l’autonomia i llibertat del nen. desenvolupant la seva capacitat de planificar. procedimentals. ·Treballa objectius i continguts dels tres tipus (conceptuals.Hem pres la decisió d’organitzar la classe per racons per afavorir la qualitat del procés d’enssenyament – aprenentatge.

·Es fomentarà l’establiment de relacions entre continguts i experiències personals. La metodologia globalitzadora és la més adequada per a la realització de les Unitats Didàctiques i per a poder seguir els ritmes de treball. en petits grups. d’una manera col·lectiva i dinamitzada. Per a realitzar aquesta Unitat Didàctica ens basarem en la metodologia dels tallers que té com a objectiu aportar la possibilitat de que el nin o nina manipuli. ·Música i cançons. La metodologia dels tallers la durem a terme mitjançant una sèrie d’espais buits situats a l’aula a on els infants. i que. Això ens ha servit per a dur a terme una metodologia flexible i globalitzadora a on el punt de partida és l’infant. A més. 31 . ·Contes. pintures. Per dur a terme aquesta Unitat Didàctica mitjançant una metodologia globalitzadora hem organitzat les activitats en diferents dies. una vegada dominades aquestes situacions.ÀREA DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ Plantejament metodològic El mètode que emprarem en aquesta unitat didàctica estarà basat en un aprenentatge significatiu partint dels coneixements que ja té l’alumne. el debat i la reflexió col·lectiva. llapis. En definitiva: ·La unitat didàctica s’ha plantejat amb la intenció de que l’alumne participi activament en la realització de les activitats proposades a fi de que aquest aporti idees i propostes de millora. hem tingut en compte que a l’aula hi haurà diversitat d’infants. ·Plafons. observi i manifesti les seves pròpies experiències en les diferents situacions creades i dissenyades per l’educador/a. és a dir que s’impliqui en el seu treball. tisores. ·S’afavorirà el diàleg. joc i descans dels infants. etc). Partint dels seus coneixements previs es veu a l’alumne com u constructor del seu propi coneixement que relaciona els conceptes que ha d’aprendre i els hi dona un sentit. ·Es realitzaran activitats pràctiques i teòriques. experimenti. li permeti la suficient autonomia i llibertat per generar les seves pròpies accions creatives. ·Es faran activitats tant dins l’aula com a fora de l’aula. realitzaran les diferents activitats amb l’ajuda dels adults o els mateixos nens. Recursos didàctics Es podran emprar els següents recursos didàctics: ·Material escolar comú (paper. per tant quan siguin necessaris s’hauran de fer adaptacions curriculars individuals necessàries per a la participació de tots.

Motivació Per a introduir als infants al tema del color blau. La major part de les activitats que realitzarem estaran acompanyades d’aportacions visuals i orals. 32 . Algunes d’aquestes activitats són: -Realitzar un plafó per despertar l’interès dels infants. -Cantar cançons. Per aquesta raó el que es pretén amb aquesta Unitat Didàctica és que els coneixements que els infants adquireixin els hi siguin útils per a la vida quotidiana. emprarem la motivació intrínseca que ja poseeixen i li afegirem algunes activitats per augmentar la seva motivació (motivació extrínseca).

SESSIONS 33 .

SEQÜENCIACIÓ: DILLUNS 7 DIMARTS 8 DIMECRES 9 DIJOUS 10 DIVENDRES 11 8:30 9:15 9:15 9:30 9:30 10:15 10:15 10:30 10:30 11:00 11:00 11:30 11:30 12:00 12:00 12:15 12:15 12:30 12:30 13:00 13:00 13:15 13:15 14:00 Entrada Entrada Entrada Entrada Entrada Assamblea Assamblea Assamblea Sessió 1 Activitat relaxada Berenar i ritual d’higiene Pati / lliure Sessió 2 Ritual higiene Activitat relaxada Dinar Ritual higiene Descans Sessió 3 Activitat relaxada Berenar i ritual d’higiene Pati / lliure Sessió 4 Ritual higiene Activitat relaxada Dinar Ritual higiene Descans Sessió 5 Activitat relaxada Berenar i ritual d’higiene Pati / lliure Sessió 6 Ritual higiene Activitat relaxada Dinar Ritual higiene Descans Assamblea Assamblea Sessió 7 Activitat relaxada Berenar i ritual d’higiene Pati / lliure Sessió 8 Ritual higiene Activitat relaxada Dinar Ritual higiene Descans Sessió 9 Activitat relaxada Berenar i ritual d’higiene Pati / lliure Sessió 10 Ritual higiene Activitat relaxada Dinar Ritual higiene Descans 34 . (10 dies lectius). TEMPORALITZACIÓ La durada de la unitat didàctica serà de dues setmanes. Hem triat aquesta temporada perquè ja haurà passat el període d’adaptació. de dia 7 de març al 18 de març.CALENDARITZACIÓ Les activitats programades es realitzaran el segon trimestre del curs 2010-2011 a la segona i tercera setmana de març. Durant aquestes deu jornades hi haurà setze sessions i a dins cada una d’aquestes hi haurà diferents activitats (algunes estaran relacionades amb les tres àrees i algunes estaran referides a una sola àrea).

DILLUNS 14 DIMARTS 15 DIMECRES 16 DIJOUS 17 DIVENDRES 18 8:30 9:15 9:15 9:30 9:30 10:15 10:15 10:30 10:30 11:00 11:00 11:30 11:30 12:00 12:00 12:15 12:15 12:30 12:30 13:00 13:00 13:15 13:15 14:00 Entrada Entrada Entrada Entrada Entrada Assamblea Assamblea Assamblea Sessió 11 Activitat relaxada Berenar i ritual d’higiene Pati / lliure Sessió 12 Ritual higiene Activitat relaxada Dinar Ritual higiene Descans Sessió 13 Activitat relaxada Berenar i ritual d’higiene Pati / lliure Sessió 14 Ritual higiene Activitat relaxada Dinar Ritual higiene Descans Sessió 15 Activitat relaxada Berenar i ritual d’higiene Pati / lliure Sessió 16 Ritual higiene Activitat relaxada Dinar Ritual higiene Descans Assamblea Assamblea Sessió 17 Activitat relaxada Berenar i ritual d’higiene Pati / lliure Sessió 18 Ritual higiene Activitat relaxada Dinar Ritual higiene Descans Sessió 19 Activitat relaxada Berenar i ritual d’higiene Pati / lliure Sessió 20 Ritual higiene Activitat relaxada Dinar Ritual higiene Descans *La primera assamblea (dilluns dia 7) estarà dedicada a fer una avaluació inicial sobre el color blau. 35 .

SESSIÓ 4: Cançó del color blau. SESSIÓ 17: Racons. SESSIÓ 16: Estampam cercles blaus. SESSIÓ 14: Jocs diferents. SESSIÓ 3: Màscara. a l’assemblea. SESSIÓ 15: Papers blaus. SESSIÓ 20: Festa del color blau. SESSIÓ 10: Conta – contes. com cada dia. però serà una assemblea dedicada a una avaluació inicial). SESSIÓ 13: Mesclam. 36 . SESSIÓ 19: Jocs diferents. ·Duració: 15 minuts. DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS: -Assamblea introductòria Aquesta activitat es farà. ·Tipus: D’adquisició de coneixements previs.DESCRIPCIÓ DE LES SESSIONS: SESSIÓ 1: Cercam objectes i els classificam. SESSIÓ 11: Pintam. SESSIÓ 6: Mural. SESSIÓ 2: Conta – contes. SESSIÓ 5: Racons. SESSIÓ 12: Racons. SESSIÓ 8: Miram el cel. SESSIÓ 7: Gelatina. SESSIÓ 18: Conta – contes. SESSIÓ 9: Pasta de sal. abans de la sessió.

.. perquè era la bruixa del color. BRUIXA COLORAINA. ·Agrupaments: Grup-clase ·Àrea que es treballa: *Coneixement de sí mateix i autonomia personal. -Contacontes.·Desenvolupament: La primera activitat la realitzarem dins l’aula on explicarem als nins en que consistirà la unitat didàctica del color blau. Tractarà en cercar objectes dins l’aula que siguin de color blau i posar-los dins una capsa d’aquest color. 37 . -Cercam objectes. ·Desenvolupament: En rotllana explicarem l’activitat. Els contes són els següents: LA BRUIXA COLORAINA Vet aquí que una vegada hi havia un país on tot era negre i gris: el cel. *Vos agrada el color blau? (contestar sí o no). ·Descripció i ús de l’espai: Utilitzarem el lloc destinat a l’assamblea.. ·Descripció i ús de l’espai: L’assamblea la farem dins l’aula. els quals anirem contant en les diferents sessions. el sol. *Llenguatge: comunicació i representació. *Àrea del coneixement de l’entorn.. molt tristos. Sessió nº 2.motivació. ·Duració: 45 minuts. *Llenguatge: comunicació i representació. Els hi enssenyarem diferents làmines amb objectes d’aquest color. I tots estaven tristos. Després repassarem entre tots que no hi hagi cap objecte que no sigui d’aquest color. *Què és de color blau aqui? -Les taules? -Les cadires? -La pissarra? (.. Començarem l’explicació plantejant preguntes als nins: *Dins la clase trobam alguna cosa que sigui de color blau? (contestar sí o no). ·Duració: 1 hora i 30 minuts. fins que un dia va passar per allà una bruixa que es deia. la muntanya. ·Àrea que es treballa: *Coneixement de sí mateix i autonomia personal. ·Materials i medis didàctics: Làmines elaborades per la mestra... ·Tipus: Adquisició i coneixements previs. *Àrea del coneixement de l’entorn. Ens asseurem en assamblea i els hi comunicarem que aprendrem aquest color. Sessió nº 1 ·Tipus: Introducció . ·Agrupaments: Hi participaran tots els alumnes i la mestra.) Han de contestar si o no. ·Materials i medis didàctics: Capsa de cartró de color blau i objectes de l’aula. les flors. l’herba. nº 10. ·Desenvolupament: Tenim 3 contes. nº 18..

DÓNA’M EL COLOR. I la bruixa. PAF! Té el color! Ja ets blau! Llavors la muntanya va dir: . traien sorra de la bosseta va dir: . Quan els uns el pintaven de color blau. QUE VULL SER FELIÇ.BRUIXA COLORAINA. què trist! On és el color? I tots li van explicar: -És el país del negre i del gris. PAF! Té el color! Ja ets marró! Llavors l’herba va dir: . EL CASTELL BLAU Hi havia una vegada un poble molt llunyà en el qual hi havia un castell on hi vivia un rei. QUE VULL SER FELIÇ.sempre estaven discutint. N’hi havia de grocs. Tothom el volia pintar. PELL DE DRAGÓ.BRUIXA COLORAINA.BRUIXA COLORAINA. PELL DE DRAGÓ. Llavors el cel va dir: . PELL DE DRAGÓ. En veure aquest país. traien sorra de la bosseta va dir: .BRUIXA COLORAINA. QUE VULL SER FELIÇ. traien sorra de la bosseta va dir: .D’acord! CUA DE GOS. traien sorra de la bosseta va dir: .D’acord! CUA DE GOS. PELL DE DRAGÓ. Gràcies a la seva màgia serien feliços per sempre més. marrons. Això és molt trist.D’acord! CUA DE GOS. traien sorra de la bosseta va dir: . DÓNA’M EL COLOR. La Bruixa Coloraina. però no era una sorra normal. DÓNA’M EL COLOR.BRUIXA COLORAINA. DÓNA’M EL COLOR. QUE VULL SER FELIÇ. que ja feia tard per anar a voltar món.. I la bruixa. però no es decidien de quin color pintar-lo.. els altres que fos de molts colors. era màgica: els granets eren de tots els colors.Portava una bosseta plena de sorra. QUE VULL SER FELIÇ. PELL DE DRAGÓ. els altres el pintaven de molts colors. vermells.. Els seus habitants estaven molt tristos perquè el castell no tenia color. I la bruixa. la bruixa va dir: -Oh. DÓNA’M EL COLOR. I la bruixa. PAF! Té el color! Ja ets groc! Llavors la flor va dir: .D’acord! CUA DE GOS. PAF! Té el color! Ja ets verda! Llavors el sol va dir: .D’acord! CUA DE GOS. 38 . verds i blaus. es va acomiadar dels seus nous amics i es va adonar que mai més estarien tristos..els uns volien que fos de color blau. I la bruixa. PAF! Té el color! Ja ets vermella! I que n’estaven de contents! Aquell país del negre i del gris es va convertir en el país dels color.

que ja n’estava tip de tants embolics. amb ella. així repassaven tot el que tenien de color blau. Tothom en aquell país semblava d’acord amb l'anomenada "Llei blau". van decidir signar la pau . casa o cosa que no sigui de color blau". van descobrir que en barrejar els blaus i els grocs apareixien les coses verdes i llavors van comprendre que més tard o d'hora.. En aquest país el que es volia aconseguir amb aquesta llei és que tot el món s'assemblés el més possible. Hi havia munts de botigues d'aquest tipus per tot arreu i en cada casa hi havia una habitació especial plena de pots de pintura blava. Però la veritat és que hi havia un nombrós grup de persones que defensava l'existència d'una altra llei. es formaria un grup de partidaris del color vermell i que quan aquest es barrejava amb el groc sorgia el taronja. en aquell país el millor negoci que es podia muntar era una botiga de pintura blava. sense aconseguir res. de color blau. va decidir pintar el castell de color Blau. Tots el van pintar del mateix color. verds.Cada dia passava el mateix i el rei d’aquell país. va demanar als nens i nenes que dibuixessin en un full de paper el castell i el pintessin del color que més els agradés. els fills pintaven les seves coses. 39 . cases i coses havien d'estar pintades de color groc. les cases i les coses eren de color blau. Com és natural. Diuen que amb aquella llei van sorgir grups de tots els colors: taronges. Cada ciutadà anava amb el color que més li agradava. els cotxes i les persones de color groc. Des de llavors. els grocs van fer el mateix amb la seva pintura. El rei estranyat.. Els de color blau tiraven pots de pintura del seu color blau a les cases.per què el color blau és el color del mar i del cel – van respondre els nens i Nenes. la "Llei groga". afortunadament. I el rei. que permetia l'existència de qualsevol persona. i que allò era molt bonic. molt content amb aquesta resposta. segons la qual totes les persones. Van estar a punt de crear una nova llei per prohibir l'existència de persones. LA LLEI BLAVA Vet aquí que hi havia un país on totes les persones. Per això van decidir crear la "LLEI Multicolor". els pares pintaven els seus fills. cosa o casa de qualsevol color.per què heu pintat el castell de color blau ? . violetes . cases i coses que no fossin blaus o groga. Però. i que. La llei deia el seguent: "Es prohibeix expressament l'existència de qualsevol persona. Tenien una llei que prohibia l'existència de cap altre color. Cada matí el primer que feien les persones que vivien en aquest país era pintar unes a altres. El malestar va anar creixent entre els ciutadans d'aquell país fins que van acabar barallant-se entre ells. fins que cansats de lluitar i lluitar. i es van asseure a dialogar. mai més ha hagut baralles en aquell país. va arribar la llibertat de ser diferent. els va Preguntar: .

·Materials i medis didàctics: Contes. cartolina. ·Àrea que es treballa: *Llenguatge: comunicació i representació. -Cançó del color blau. ·Àrea que es treballa: *Coneixement de sí mateix i autonomia personal. i un troç de paper de celofán de color blau. grapes. punxó i elàstic. ·Duració: 30 minuts. fent així una màscara de color blau. ·Desenvolupament: Ballarem i aprendrem la següent cançó: ·Descripció i ús de l’espai: Aula.·Descripció i ús de l’espai: Utilitzarem el lloc destinat a l’assamblea. Ho graparem. comentarem com hem vist les coses. Sessió nº 4 ·Tipus: Adquisició i coneixements previs. Desprès. ·Descripció i ús de l’espai: Aula i pati. -Màscara blava. 40 . ·Agrupaments: Hi participaran tots els alumnes i la mestra. *Àrea del coneixement de l’entorn. *Llenguatge: comunicació i representació. només un marc de cartolina). ·Desenvolupament: Repartirem les cartolines tallades en forma rectangular (buides per dins. ·Duració: 45 minuts. ·Materials i medis didàctics: Paper de celofán de color blau. Sessió nº 3 ·Tipus:Adquisició i coneixements previs. ·Agrupaments: Grup-clase. grapadora. i posarem l’elàstic. Anirem fins al pati amb la màscara.

·Materials i medis didàctics: Gelatina. desprès parlarem de com ens hem sentit. ·Materials i medis didàctics: Paper kraft. retolador. forquilles de plàstic. siguin imatges de revistes. etc. ·Duració: 45 minuts. ·Descripció i ús de l’espai: Aula. ·Àrea que es treballa: *Coneixement de sí mateix i autonomia personal. ·Desenvolupament: Farem gelatina de color blau (amb colorant natural) i els infants jugaran així com vulguin. En rotllana. *Àrea del coneixement de l’entorn. ·Desenvolupament: Demenarem als pares la col·laboració per aportar materials de color blau. *Àrea del coneixement de l’entorn. cinta adhesiva. colorant. ·Descripció i ús de l’espai: Pati i aula. ·Agrupaments: Grup . 41 . *Llenguatge: comunicació i representació. ganivets de plàstics. Els proporcionarem materials per a que puguin gaudir més d’aquesta activitat. -Miram el cel. envassos. Sessió nº 7 ·Tipus: Reforç. Parlarem també de com ens sentim mirant el cel.Sempre que es puguin aferrar (els hi explicarem l’activitat). ·Descripció i ús de l’espai: Aula. ·Desenvolupament: Sortirem al pati per mirar el cel i dir de quin color és. de si veim alguna cosa més de color blau..classe. -Gelatina blava. ·Àrea que es treballa: *Llenguatge: comunicació i representació. ·Àrea que es treballa: *Coneixement de sí mateix i autonomia personal.·Materials i medis didàctics: Cançó. Els infants ho portaran a clase. Sessió nº 6 ·Tipus: Expressió ·Duració: 30 minuts. coladors. Ho penjarem a l’aula durant tota la unitat didàctica. -Mural. barra adhesiva. ·Agrupaments: Hi participaran tots els alumnes amb la mestra. ·Duració: 30 minuts. objectes. ·Àrea que es treballa: *Coneixement de sí mateix i autonomia personal. materials on predomini el color que estam estudiant. *Àrea del coneixement de l’entorn. ·Agrupaments: Hi participaran tots els alumnes i la mestra. Sessió nº 8 ·Tipus: Desenvolupament i comprensió.. *Llenguatge: comunicació i representació. ·Agrupaments: Grup-classe. ·Materials i medis didàctics: No utilitzarem cap tipus de material. ho enssenyaran als seus companys i ho aferrarem a un paper kraft de grans dimensions.

pasta de sal (farina. Els infants pintaran damunt d’aquestes superfícies el que desitjin. *Llenguatge: comunicació i representació. ·Agrupaments: Hi participaran tots els alumnes i la mestra. *Àrea del coneixement de l’entorn. nº 17 *És blau? ·Tipus: Activitats de desenvolupament i comprensió. ·Materials i medis didàctics: Dibuix de grans dimensions d’un globus. ·Duració: 45 minuts. -Pasta de sal blava. ·Agrupaments: Hi participaran tots els alumnes. Desprès. fustes). l’aferrarem a un paper on hi hagi dibuixat un globus (aferrarem la pasta dins el globus). -Racó. paper pinotxo de color blau. Sessió nº 15 ·Tipus: D’expressió. ·Desenvolupament: Proporcionarem pintures de color blau i papers blancs i blaus. ·Duració: 45 minuts. aigua i sal) i colorant. Hauran d’aferrar els papers al fol gros. Despres enssenyaran les seves produccions als seus companys. pintures (ceres. *Llenguatge: comunicació i representació. cartolina blava. Sessió nº 9 ·Tipus: Expressió. Sessió nº 5. -Papers blaus. ·Àrea que es treballa: *Coneixement de sí mateix i autonomia personal. ·Àrea que es treballa: *Coneixement de sí mateix i autonomia personal. i un paper din-a3 als infants. paper de seda de color blau. ·Descripció i ús de l’espai: Aula ·Materials i medis didàctics: fols de color blau.*Llenguatge: comunicació i representació. ·Desenvolupament: Farem pasta de sal i la tenyirem amb colorant blau. Podrem veure que no és el mateix pintar damunt blau o damunt blanc amb una pintura blava. ·Agrupaments: Hi participaran tots els alumnes. *Àrea del coneixement de l’entorn. ·Duració: 45 minuts. 42 . nº 12. ·Desenvolupament: Proporcionarem distints tipus de papers de color blau. cinta i barra adhesiva. Despres enssenyaran les seves produccions als companys. ·Descripció i ús de l’espai: Aula. -Pintam. Desprès enssenyaran les seves produccions. ·Descripció i ús de l’espai: Aula ·Materials i medis didàctics: Paper de color blau i blanc. Sessió nº 11 ·Tipus: D’expressió. *Llenguatge: comunicació i representació. ·Àrea que es treballa: *Coneixement de sí mateix i autonomia personal. en trocets.

·Duració: Aquest racó durarà 20 minuts per cada grup d’infants i els grups aniran rotant. ·Materials i medis didàctics: Botelles. ·Àrea que es treballa: En aquest espai es treballaran l’àrea de coneixement de sí mateix i autonomia personal i àrea del llenguatge. *Àrea del coneixement de l’entorn. ·Descripció i ús de l’espai: Aula i pati. capsa de color blau on hi haurà els contes. ·Duració: 45 minuts. on es reflexin les històries que contarem a la sessió de conta . coixins. *Biblioteca. molt visuals. Algunes d’elles seran de color blau. -Duració: 45 minuts. Sortirem al pati i posarem les botelles en filera. La mestra observarà i dirigirà segons ho convingui. -Desenvolupament: A aquesta sessió farem les següents activitats: 43 . ·Descripció i ús de l’espai: Aula. ·Materials i medis didàctics: Plafó plastificat i imatges plastificades. colorant i aigua. ·Agrupaments: Els racons estaran distribuïts en 8 infants a cada un i aniran rotant cada 20 minuts. ·Àrea que es treballa: *Coneixement de sí mateix i autonomia personal. ·Desenvolupament: Aquest és un dels dos racons que estan programats per una mateixa sessió i cosistirà en plafó amb la paraula “BLAU” (de color blau) i una capsa amb imatges diverses. ·Materials i medis didàctics: Contes elaborats per la mestra. La mestra observarà i dirigirà segons ho convingui. veta adherent.contes. aquestes seran les que han d’aferrar els infants al plafó. estora. ·Tipus: Activitat de desenvolupament i comprensió. ·Descripció i ús de l’espai: Aula. ·Agrupaments: Els racons estaran distribuïts en 8 infants a cada un i aniran rotant cada 20 minuts. Despres enssenyarem les botelles. -Jocs diferents (psicomotricitat). ·Agrupaments: Hi participaran tots els alumnes i la mestra. ·Duració: Aquest racó durarà 20 minuts per cada grup d’infants i els grups aniran rotant. i posarem un poc de colorant a cada botella. -Mesclam. ·Desenvolupament: En aquest racó hi haurà els contes referents al color blau. Hi haurà també contes elaborats per la mestra. que haurà canviat l’aigua de color i algunes seran més blaves i algunes blau fluixet. Sessió nº 14 i nº 19 -Tipus: Consolidació. *Llenguatge: comunicació i representació. ·Àrea que es treballa: Aquest racó es treballarà de de l’àrea de coneixement de sí mateix i autonomia personal i l’àrea de coneixement de l’entorn. ·Desenvolupament: Proporcionarem una botella de plàstic amb aigua a cada infant (els hi podem demanar als pares que la duguin). Sessió nº 13 ·Tipus: Desenvolupament i comprensió.

·Duració: 30 minuts ·Desenvolupament: Proporcionarem troços de tub de plàstic i cartró. màscares elaborades per els infants en l’anterior sessió i cançó del color blau. i la mestra dirà que estam dins l’aigua. 3.-Per començar farem una rotllana per explicar el que hem de veure durant aquesta sessió. ·Descripció i ús de l’espai: Aula.1. *Àrea del coneixement de l’entorn. ·Materials i medis didàctics: Fols. aquest dia hauran de dur alguna prenda de roba de color blau. i cada vegada que escoltin “la paraula màgica” (blau) s’hauràn d’aturar. -Agrupaments: Grup . ·Agrupaments: Hi participaran tots els alumnes i la mestra. 8. Els infants extamparan cercles de color blau. explicarem el color blau mitjançant uns panells. Sessió nº 20 ·Tipus: D’ampliació i opinió ·Duració: 30 minuts ·Desenvolupament: Farem una festa per acabar la unitat didàctica.-Contarem el conte “El castell blau”. 2. -Estampam cercles blaus.-Per acabar.-Els hi direm que hem d’arribar al país dels Blauets. de color blau. tubs de plàstic i cartró. (Un cercle a la galta). Anirem fins al pati. Els infants. ·Àrea que es treballa: *Llenguatge: comunicació i representació. Sessió nº 16 ·Tipus: Expressió. i que veim el cel. Hi haurà camins fets amb aros. -Materials i mitjans didàctics: ·Roba i complements de color blau. ·Aros i cordes blaves. ·Peces de contrucció de color blau. Els infants els podràn manipular. 4. i arribaran a una part de la sala on s’hauran d’asseure en rotllana. 7. *Llenguatge: comunicació i representació. -Àrea que es treballa: *Coneixement de sí mateix i autonomia personal. -Descripció i ús de l’espai: La sessió de psicomotricitat es farà a la sala de psicomotricitat que està situada al mateix centre.-De mentres cantam la cançó del color blau. ·Descripció i ús de l’espai: Aula i pati ·Materials i medis didàctics: Roba de color blau. 44 .-S’hauran de passejar per la sala. pintura de color blau i paper. Ens posarem la màscara i passejarem per l’escola cantant la cançó apresa. haurem de graponar per la sala. ens tombarem. -Festa del color blau.-Ens vestirem amb peces de roba blava i jugarem que estam dins el país dels blauets. Això serà per a la relaxació. pintura blava. Ens pintarem un poc la cara. 6.-A la sala hi haurà peces de fusta de color blau elaborades per la mestre i hauran de fer un castell amb aquestes peces. 5.clase.

·Àrea que es treballa: *Coneixement de sí mateix i autonomia personal. 45 . *Llenguatge: comunicació i representació. *Àrea del coneixement de l’entorn.·Agrupaments: Hi participaran tots els alumnes i la mestra.

AVALUACIÓ 46 .

-Procés que segueix l’alumne en l’adquisició de nous coneixements. 2. que sorgeix de la motivació intrínseca (del propi alumne) i extrínseca ( vé de l’exterior). l’avaluació serà qualitativa i estarà contextualitzada. 3.(COMPLETAR!) -Pautes d’observació: Tendrà la finalitat de registrar les diferents observacions que hem fet a l’aula i així facilitar la posterior redacció dels informes per als familiars. Pel que fa al temps.-Interès de l’alumne. En aquestes treballarem els coneixements previs que tenen els infants i tot el que han arribat a conèixer.-Esforç que realitza l’alumne per assolir els objectius (metes). INSTRUMENTS: Hem pensat que per dur a terme l’avaluació haurem d’utilitzar una sèrie d’instruments: -Assamblea: Diferenciam dos tipus d’assamblees. Per facilitar el treball la mestra elabora una fitxa d’observació: 47 . L’alumne serà el principal protagonista de l’avaluació. L’avaluació tendrà un caràcter formatiu del procés educatiu. la inicial i la final. ja que proporciona una informació constant que permet millorar els processos i resultats de les activitats.INTRODUCCIÓ: La nostra avaluació serà global així que haurà de referir-se a les capacitats dels objectius generals els quals estan adequats al context sociocultural del centre. referida al seu entorn.-Capacitats que desenvolupa i utilitza durant el procès d’enssenyamentaprenentatge. El nostre procés d’avaluació es centra en quatre aspectes: 1. L’observació també ens permet veure ñes diferents conductes i actituds dels nostres alumnes. A més. 4. l’avaluació serà contínua mitjançant la qual el professor/a obté informació permanent sobre ell procés d’enssenyament-aprenentatge dels seus alumnes.

L’ASSAMBLEA L’assamblea és un ritual que crea sentiment de grup i. alhora.RELACIÓ AMB ELS OBJECTES Sensació Admiració Indiferència Sorpresa Por Poca Acceptació Rebuig Gens No aprèn Cura CONEIXEMENT DELS CONCEPTES Molta Aprèn facilitat Vocabulari amb Aprèn amb dificultat Part Passiu/va Reconèixer els Tots elements ACTITUD DURANT L’ACTIVITAT COMPANYERISME Cap Entusiasmat/ada Interessat/ada Rebuig Solidari/a Comparteix Solitari/a Agressiu -Informes: Permetrà donar a conèixer el progrés de cada infant. l’objectiu d’aquest informe és compartir amb vosaltres aquelles observacions que hem pogut fer sobre el vostre fill/a i valorar aquells aspectes que ens permeten veure com ha anat evolucionant. Observació de l’infant: 48 . tant a nivell socioafectiu com a l’adquisició de nous aprenentatges. Una manera apropiada de mostrar els progressos dels infants és a partir d’aquesta estructura: Estimades famílies. ens permet comprovar els coneixements que té el vostre fill/a sobre el tema que estam treballant.

Intentem que davant les dificultats sigui capaç de cercar solucions i/o demanar ajuda. habilitats. fomentam el sentiment de grup. que aprengui a compartir.. etc. fomentam l’expressió dels seus sentiments i emocions. sentiments. -Continua: Serveix per veure l’evolució dels nins sobre el tema de la unitat didàctica. actituds. Observació de l’infant: RELACIONS AMB ELS ADULTS El que intentam és crear un ambient familiar on els infants es sentin segurs i siguin capaços de compartir necessitats. Observació de l’infant: LES RELACIONS AMB ELS COMPANYS Intentam fomentar el respecte mutu. Observació de l’infant: MOMENTS: -Inicial: Ens servirà com a diagnòstic per saber els coneixements previs dels nostres alumnes (avaluació inicial). amb aquesta avaluació podem observar tot el procés. Sempre dins un clima afectiu.. La farem a partir d’una assamblea inicial.. a arraconar. Amb el joc treballam conceptes. intentam solucionar els conflictes a partir de la reflexió. la socialització. aprendre a compartir. Sobretot el tenir cura de les joguines. experiències.EL JOC El joc és la principal eina d’aprenentatge dels infants... Treballem els hàbits d’atenció fomentant l’interès per les activitats. hàbits. Observació de l’infant: ACTIVITATS DIRIGIDES Són totes les activitats que proposem a partir de la unitat didàctica: tallers. contes..amb les mestres. Per tant. A més. cançons. A més. 49 . intentam que compleixin les normes i ens respectem mútuament. el nostre objectu amb aquestes activitats és que el nin tengui el millor aprenentatge possible.

-Gaudeix del treball realitzat sobre el color blau.-Sumativa: Ajuda a recollir tot el procés d’aprenentatge al final de la unitat didàctica.-Mostra una actitud de curiositat per la manipulació i experimentació referent als elements de la unitat didàctica. 2. 3. Ho farem també a partir d’una assamblea. ÀREA DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN: 1.-Manipula els diferents materials.-Valora la llengua oral com a mitjà de relació amb els altres en les activitats relacionades amb el color blau.primeraescuela.-Experimenta amb els sentits.com www. 4.-Observa els estímuls sensorials del color blau.pequejuegos.-Té sensibilitat per la cura del material. 1.-Valora la llengua oral com a regulació de convivència.-Gaudeix dels diferents elements aportats per la unitat didàctica.com www.eljardinonline.educacioninicial.com www.-Utilitza la llengua per plaer i expressió en les activitats relacionades amb el color blau.ar www. 1.iesronda. 1.-Gaudeix amb el joc.rinconesdeljardin.org http://nascutsal2007. 3. 2. 4.com www. 3.-Gaudeix de les activitats.-Mostra interès pel coneixement de tema.Explora l’espai. CRITERIS D’AVALUACIÓ: ÀREA DEL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL: 1.com 50 .blogspot. 1. 1. 3. BIBLIOGRAFIA www. ÀREA DEL LLENGUATGE: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ: 1. en la qual farem una sèrie de preguntes per saber que han après de nou els nostres alumnes comparant amb els coneixements previs.-Pren consciència de la importància de conèixer el color blau.-Coneix vocabulari relacionat amb el color blau..com.

es www.es www.scribd.profes.cep-cr. ISABEL SOLÉ (maig 1996).txec.maestrasjardineras.com.es Proyectos de trabajo.educarcm.bebesenlaweb.profes.net www. Material sensorial (0-3).ar www.xtec.educacion2.net www. Ed.cat www.portaleducacionfisica.com www.isftic.mepsyd. 51 .Una escuela diferente. EULÀLIA BESADES. TERESA HUGUET.2004 BERTA VILA I CRISTINA CARDO.es www. -Didàctica general. manipualción y experimentación.primaria.www.com www. Graó. Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Ed.juntadeandalucia.net http://es.es www.es www.com http://ioc. Ed. Gloria Domínguez Chillón.blogspot.com http://elspequesdelisidremarti. La Muralla. Graó Apuntes: -Intervenció educativa en edat escolar.aulastabilo.

52 .

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->