You are on page 1of 8

1.4.

La Bíblia i la seua repercussió literària Juntament amb els Upanisad, el Talmud, la Misnà i l¶Alcorà, la Bíblia és un dels grans llibres religiosos de la humanitat. Dues grans religions, el judaisme i el cristianisme, la tenen com el seu llibre fonamental, i per a l¶islam és un llibre respectat i considerat.

A conseqüència de la seua importància religiosa, la Bíblia ha esdevingut alhora una realitat cultural. Ha estat font d¶inspiració d¶obres d¶art, novel·les, pe lícules, composicions musicals, i influeix en el llenguatge popular de cada dia. Tota la literatura del món occidental es troba més o menys compenetrada amb l¶esperit de l¶Antic Testament, el qual té, en la història de la literatura, un paper semblant al de la grecollatina clàssica.
En una repassada ràpida i purament il·lustrativa, es pot esmentar el paper de la Bíblia en l¶obra dels primers autors cristians, com Tertul·lià, Sant Jeroni o Sant Agustí. Les Confessions d¶aquest últim van establir el model d¶innombrables autobiografies espirituals. Directament inspirada per la Bíblia és la rica i varieda tradició medieval mística, i també el corpus immens de la literatura cavalleresca, especialment en el cicle de novel·les del cicle del rei Artur. La Bíblia és també el referent bàsic de la gran obra de la literatura medieval: la Divina Comèdia de Dante.

L'expulsió del Paradís * La Bíblia és un recull de diverses obres. que en grec vol dir µllibres¶. Encara que a partir del segle XVIII la influència del cristianisme en la cultura occidental ha disminuït progressivament.Durant l¶època medieval. ja que més que d¶un llibre es tracta en realitat d¶una . l¶accés directe a la Bíblia estava limitat als qui sabien llatí. aquesta situació canviarà per sempre. des de James Joyce a Franz Kafka. com la de Luter a l¶alemany. de personatges i arguments de la Bíblia ha continuat influint i inspirant la literatura moderna. el bagatge immens de temes. D¶aquí li ve el nom: Bíblia. de tota manera. és la manera més encertada de designar aquests escrits. L¶acte de llegir la Bíblia individualment i de fer-ne una interpretació pròpia es convertirà en una mena de símbol sacramental de llibertat intel·lectual i les traduccions de la Bíblia a les llengües modernes europees. influiran en la consolidació d¶un model de llengua literària. Amb la Reforma i la invenció de la imprempta. Marc Chagall. de motius.

poètics (com els Salms i el Càntic dels càntics). la del grup de seguidors de Jesús. aquests llibres es poden classificar en històrics (com el Gènesi o els dos llibres de Samuel). d¶una petita biblioteca. L¶Antic Testament va ser redactat en hebreu. L¶experiència religiosa jueva. tret d¶una part reduïda redactada en arameu i alguns textos en grec. els Profetes i els Escrits. la del poble d¶Israel. Des d¶un punt de vista literari. La Bíblia cristiana en el Pentateuc. El Nou . inclou també el Nou Testament. a diferència de la Bíblia jueva. Al mateix temps. profètics (com el d¶Isaïes o Jeremies) i sapiencials (com el Llibre de Job o l¶Eclesiastès). és clar. són les que originen la divisió de la Bíblia en dos grans apartats: l¶Antic Testament i el Nou Testament. I. els Llibres històrics. La Bíblia jueva divideix l¶Antic Testament en la Torà.co lecció de llibres. els Profetes i els Llibres sapiencials. cadascuna d¶aquestes grans parts es presenta dividida en uns quants blocs i cada bloc agrupa un conjunt de llibres. i l¶experiència religiosa cristiana.

que va constituir la base a partir de la qual es va formar l¶alemany literari. . De tots els ingredients que poden entrar en la composició d¶un relat. Hi ha dues traduccions que han estat fonamentals: la de l¶Antic Testament al grec. aquells que es refereixen a l¶acció: discussions. n¶hi ha un que ocupa un lloc particular: el diàleg. únicament. Pràcticament no hi ha descripcions de les característiques físiques o psicològiques dels personatges. Els fets dels personatges són els que permeten endevinar-ne els sentiments o el caràcter. Entre aquests diferents elements. decisions i accions. que es va iniciar a Alexandria sota el regnat de Ptolomeu Filadelf. sense ser mai objecte d¶una veritable descripció. i a partir del segle II dC la traducció de la Bíblia al llatí. com la que va fer Luter. les històries es presenten moltes vegades la forma d¶una repetició. els autors bíblics trien. Els sentiments dels personatges són suggerits. generalment en tres o quatre etapes on les variants poden ser significatives. En els relats bíblics l¶acció predomina sobre la descripció. anomenada Els Setanta. per tant. perquè es va considerar com la traducció per exce lència. Forma l¶esquelet de molts relats i conté la major part dels elements decisius.Testament va ser redactat en grec ±només l¶Evangeli de Mateu es va redactar en arameu i posteriorment es va traduir al grec. Algunes de les traduccions de la Bíblia han tingut una gran importància en la construcció de les llengües nacionals europees. En la Bíblia. La traducció que va fer sant Jeroni va ser la que va adoptar l¶Església i es coneix amb el nom de Vulgata.

El primer és un debat entorn del problema de la retribució del just. L¶Eclesiastès és també un crític de la saviesa oficial. l¶escepticisme i el realisme resignat. concretament les cultures d'Egipte i de Mesopotàmia. que li ha ensenyat el desengany. Confronta el material heretat amb l¶experiència pròpia i aliena. Posa en crisi la saviesa tradicional segons la qual la bona conducta sempre comporta benestar i prosperitat. L'arqueologia. Planteja cruament el problema del sentit global de la vida humana. Però no en fa una tragèdia. La producció literària de l'Antic Testament enfonsa moltes arrels en unes cultures que la precedeixen en temps i en força creadora. sinó que aconsella viure les possibilitats limitades de l¶existència tal com ens arriba i renunciar als grans sistemes teològics que intenten explicar-ho tot. .Entre els llibres sapiencials es destaca el Llibre de Job i l¶Eclesiastès.

En parlar de l'ambient original de la literatura bíblica no es pot oblidar tampoc la influència del pensament hel·lènic en algunes obres anomenades sapiencials. vint-i-un en forma epistolar i un de profètic. les vicissituds i el destí transcendental d'Israel. El que és essencial de la historiografia hebrea és el seu caràcter providencialista. . Els escrits en forma epistolar són les catorze epístoles atribuïdes per la tradició a l'apòstol Pau i les epístoles de Jaume. Els escrits que formen el Nou Testament s¶agrupen en tres sèries: cinc de narratius. Juntament amb Grècia. Israel és l¶únic poble de l¶antiguitat que cultiva la història en el seu sentit propi. Marc. Els llibres històrics de l¶Antic Testament narren els fets amb detall. etc. com el llibre de la Saviesa. la tercera sèrie és representada per una sola obra. Lluc i Joan. dramatitzen amb el seu estil clar i directe els esdeveniments.. han il·luminat aquest ambient original. la filologia. el llibre profètic de l'Apocalipsi. Els llibres narratius són els quatre evangelis ²Mateu. els desenvolupen i cohesionen el relat del passat presentant com a protagonista el poble d¶Israel. i sense limitar-se a la simple enumeració de fets i de cronologies o al relat de faules cosmològiques i mitològiques.la història. L'Antic Testament s'obre amb la narració genesíaca de la creació del món i de la formació de l'home. a manera de pròleg per a descriure l'origen. els tres primers dels quals són anomenats sinòptics a causa dels problemes comuns que ofereix la seua confrontació² i els Fets dels Apòstols. Finalment.

1999. Josep M. Riquer. Gran Enciclopèdia Catalana Lladó. .Marc Chagall. Proa. Montserrat: Breu història de la literatura universal. 2002. Óptima.: Textos bàsics de la Bíblia i el seu ressò en la cultura. Èxode Bibliografia bàsica utilitzada: Encyclopaedia Britannica Ferrer. Mariantònia i García. Jordi i Cañuelo. La Magrana. Martín de i Valverde. Gredos. José María: Història de la litertura universal. Susana: Historia de la Literatura Universal. Solà.