Innovació en models socioeconòmics

Introducció al Consum Col·laboratiu
Versió 1.1

Sumari:
Aquest document introdueix els conceptes bàsics del moviment anomenat Consum Col·laboratiu que ha anat adquirint nous adeptes durant els darrers anys. A més a més de descriure les característiques bàsiques i els factors que fan possible el Consum Col·laboratiu, també s'introdueixen breument aspectes per a la seva millora i idees per una implementació més extensa.

Llicència:

Introducció al Consum Col·laboratiu

Autor
Aquest document ha estat elaborat per Albert Cañigueral Bagó i revisat per Anna Renau Granados Es pot contactar l'autor a través del correu:

Descàrrega
El document es pot descarregar http://www.consumcollaboratiu.com/ Existe versión en Castellano de este documento English version of this document is also available gratuïtament des de

Avís legal
Aquest document es presenta “tal i com és”, sense cap mena garantia. Pot contenir errors tècnics o tipogràfics. Es podran publicar noves versions periòdicament per afegir canvis o millores en el text.

Document amb llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pàg. 2 de 19

Introducció al Consum Col·laboratiu

Índex de continguts
1 INTRODUCCIÓ................................................................................................................................... 4 2 EL CONSUM COL·LABORATIU......................................................................................................... 6 2.1Què és el Consum Col·laboratiu? ....................................................................................................................6
2.1.1DEFINICIÓ...................................................................................................................................................... 6 2.1.2ELS TRES SISTEMES ....................................................................................................................................... 6 2.1.3MODEL DE NEGOCI .......................................................................................................................................... 7

2.2Per què el Consum Col·laboratiu és una bona idea?........................................................................................8 3 PUNTS CLAU..................................................................................................................................... 9 3.1Factors que permeten el Consum Col·laboratiu ..............................................................................................9
3.1.1EL BÉ COMUNAL............................................................................................................................................ 9 3.1.2CAPACITAT OCIOSA........................................................................................................................................... 9 3.1.3TECNOLOGIA, COMUNITATS I REPUTACIÓ...............................................................................................................10

3.2Aspectes a millorar.........................................................................................................................................11
3.2.1QÜESTIONS LEGALS ....................................................................................................................................... 11 3.2.2CRÍTIQUES................................................................................................................................................... 11 3.2.3DISSENY DEL PRODUCTE ................................................................................................................................. 12

4 ESTRATÈGIES D'IMPLEMENTACIÓ............................................................................................... 13 4.1Economies desenvolupades............................................................................................................................13 4.2Economies emergents i en desenvolupament.................................................................................................13
4.2.1LA PROPIETAT INDIVIDUAL COM A NOCIÓ DE PROGRÉS .............................................................................................13 4.2.2LES CLAUS................................................................................................................................................... 14 4.2.3EXEMPLES I TRAMPES A EVITAR......................................................................................................................... 15

5 BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES ................................................................................................... 16 5.1Bibliografia seleccionada...............................................................................................................................16 5.2Activitats al voltant del Consum Col·laboratiu .............................................................................................16 5.3Llocs web.......................................................................................................................................................17
5.3.1MOVIMENT DEL CONSUM COL·LABORATIU............................................................................................................17 5.3.2DIRECTORIS DE PROJECTES SOBRE CONSUM COL·LABORATIU...................................................................................17 5.3.3ELS ASPECTES LEGALS DE COMPARTIR ...............................................................................................................17

5.4Referències.....................................................................................................................................................17

Índex d'il·lustracions
Il·lustració 1: Imatge del vídeo Story of Stuff / Electronics video...............................................................................5 Il·lustració 2: Imatge de la capçalera de la web Collaborative Consumption Hub.....................................................5 Il·lustració 3: Gràfic de l'article "The Rise of Social Media and The Sharing Economy"............................................6 lIl·lustració 4: Taula amb els tres sistemes Font: Harvard Business Review article on CC.......................................8 Il·lustració 5: La meva pròpia experiència amb Couchsurfing: social, divertit i a més a més estalvies.....................9 Il·lustració 6: Fotografia de Micki Krimmel (Creative Commons license).................................................................10 Il·lustració 7 Gràfic de l'estudi de Latitude Research (Creative Commons license)................................................11 Illustration 8: Referències I amics al Couchsurfing .................................................................................................11 Il·lustració 9: Nevera modular per a pisos compartits i Sobi Bike System. Font: http://bit.ly/fvNxZP ...................13 Il·lustració 10: Plana web Electronics Take Back Coalition ....................................................................................13 Il·lustració 11: Tro-tro al nord de Ghana................................................................................................................. 15 Il·lustració 12: Telèfons amb capacitat Java a Àsia (Font: Webminar Oracle)........................................................15 Il·lustració 13: Solució de baixa tecnologia per a Consum Col·laboratiu (Candy Chang)........................................16

Document amb llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pàg. 3 de 19

Introducció al Consum Col·laboratiu

1 Introducció
Someday we'll look back on the 20th century and wonder why we owned so much stuff. Not that it wasn't great at first. After thousands of years during which most human beings lived hand to mouth, in the 20th century the industrial economies of the West and eventually much of the rest of the world began churning out consumer goods. George W. Bush won re-election as President in 2004 in part by proclaiming an "ownership society": "The more ownership there is in America, the more vitality there is in America" 1 La societat de propietaris, l'hiperconsum i el disseny per a les escombraries, és simplement insostenible. Una bona i breu explicació de tot el que comporta l'actual plantejament d'hiperconsum l'ofereix el projecte Story of Stuff, en els seus vídeos i documentació. 2

Il·lustració 1: Imatge del vídeo Story of Stuff / Electronics video

Si disposeu de més temps podeu visionar el reportatge “Comprar, llençar, comprar”(52 minuts) sobre l'obsolescència programada. El reportatge va ser emès per TV3 en català 3(no disponible a internet) i per RTVE en castellà4 (disponible a internet). La bona notícia és que actualment s'està qüestionant la societat de propietaris en molts àmbits. La digitalització dels continguts (fotografies, música, vídeos, llibres) ha permès que la gent s'adonés que en molts casos el què volem no és el disc en si, sinó la música que hi ha gravada. Amb serveis com l'Spotify5 la gent ha descobert que no cal posseir aquella cançó que només escoltaràs quatre o cinc vegades. Mentre s'hi pugui accedir quan ho necessitem, estarem satisfets. Amb la recent crisi econòmica, aquesta tendència de posseir menys s'ha estès i ha arribat a l'àmbit dels béns materials, ja que la gent s'hi mira més a l'hora de gastar els diners i quina mena de retribució (en quant a felicitat) aconsegueixen. Més coses no significa més felicitat. Consum Col·laboratiu, Economia Solidària o Economia de l'Accés són alguns dels termes utilitzats per descriure aquest moviment. El terme Consum Col·laboratiu (Ray Algar6) és el més emprat globalment (l'original en anglès i en altres idiomes). També podem trobar la seva abreviació “CC”, la qual es farà servir en aquest text.

Il·lustració 2: Imatge de la capçalera de la web Collaborative Consumption Hub Document amb llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pàg. 4 de 19

Introducció al Consum Col·laboratiu Els crítics argumenten que el moviment del CC basat en compartir/deixar/llogar no és cap invent nou i es tracta simplement de màrqueting. Els nostres avantpassats eren més cooperatius i tenien un sentit de comunitat més ferm del què tenim ara. Les generacions d'ara sembla que hagin oblidat aquells valors i la societat ha adoptat la propietat individual com a principi fonamental per a la vida. Molta gent considera que “ets el què tens”. Estem molt aferrats a les nostres possessions i fins i tot algunes persones donen la vida per defensar allò que tenen. A mida que la societat adopta una cultura de menor compromís (com descriu Zygmud Bauman en la seva sèrie de llibres “Liquid” 7), l'estigma associat als mots llogar o compartir s'està esvaint ràpidament. Els joves estan liderant el camí cap a una altra manera de consumir, un Consum Col·laboratiu: llogar, deixar i fins i tot compartir béns en lloc de comprar-los.

Il·lustració 3: Gràfic de l'article "The Rise of Social Media and The Sharing Economy"

La resta d'aquest document proporciona detalls de com s'han organitzat i implementat les idees del CC en les economies desenvolupades en relació als béns materials I (s'identifiquen els factors clau i els obstacles). També s'introdueix breument com aquests conceptes es poden adaptar en les economies emergents.

La tendència és evident: l'accés venç la possessió. L'accés és millor que la propietat.
(Kevin Kelly)8

I Una part d'aquest canvi socioeconòmic i cultural va començar amb els mitjans digitals però he decidit
expressament no incloure aquest tema ja que companyies com Spotify (música) o Netflix (vídeos) ja ofereixen models vàlids.
Document amb llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pàg. 5 de 19

Introducció al Consum Col·laboratiu

2 El Consum Col·laboratiu
2.1 Què és el Consum Col·laboratiu?
2.1.1 Definició
Com a introducció al Consum Col·laboratiu (CC) vegeu els vídeos disponibles a la secció Spreadables al CC Hub9. El CC es defineix com “la manera tradicional de compartir, intercanviar, deixar, llogar, regalar i bescanviar redefinida a través de la tecnologia i les comunitats”

Amb paraules de Rachael Botsman i roo Rogers 10: “Ara vivim en un món global on podem imitar els intercanvis que abans tenien lloc cara a cara, però a una escala i d'una manera que mai havien estat possibles. L'eficiència d'Internet, combinada amb la capacitat crear confiança entre estranys ha creat un mercat d'intercanvis eficients entre productor i consumidor, prestador i prestatari, i entre veí i veí, sense intermediaris”.

2.1.2 Els Tres Sistemes
El llibre “What's Mine Is Yours: The Rise of Collaborative Consumption” és el text de referència pel CC. En el llibre i articles relacionats 11 12 els autors organitzen l'àmplia selecció d'exemples del CC en tres sistemes:

1)

SISTEMES BASATS EN PRODUCTE Pagar pel benefici d'utilitzar un producte sense la necessitat d'adquirir-lo. Transtorna les indústries tradicionals basades en models de propietat privada individual (ex. compartir cotxe i lloguer P2P). Aquests sistemes atrauen cada cop a un major nombre d'usuaris.

2)

MERCATS DE REDISTIBUCIÓ Redistribuir els béns usats o adquirits d'allà on ja no es necessiten cap a algun lloc o algú que sí que els necessiten (ex. Mercats d'intercanvi i de segona mà). En alguns mercats els productes poden ser gratuïts (Freecycle), en d'altres s'intercanvien (thredUP) o es venen (eBay). Amb el temps, Redistribuir es pot convertir en la cinquena “R”, juntament amb Reduir, Reutilitzar, Reciclar i Reparar.
Pàg. 6 de 19

Document amb llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Introducció al Consum Col·laboratiu 3) ESTILS DE VIDA COL·LABORATIUS No només es poden compartir o bescanviar béns materials. Gent amb interessos comuns s'estan ajuntant per compartir i intercanviar béns menys tangibles com temps, espai, habilitats i diners (ex. lloguer entre particulars). Aquests intercanvis tenen lloc principalment a nivell local o de barris, on es comparteixen espais per treballar (Citizen Space), jardins (Landshare) o espai per aparcar (ParkatmyHouse). A nivell més global, hi ha préstecs entre particulars (Lending Club) i lloguer d'habitacions a viatgers (Airbnb).

lIl·lustració 4: Taula amb els tres sistemes Font: Harvard Business Review article on CC

2.1.3 Model de negoci
El CC amenaça alguns dels pilars de la societat hiperconsumista (més producció i més consum) però alhora ofereix nous models de negoci alternatius i plenament viables. L'article publicat a MIT Entrepreneurship Review13 sobre el CC resumeix els models de negoci existents I l'evolució que ja han experimentat. La primera generació d'empreses dedicades al CC es basaven en les estratègies de mercat del negoci al consumidor (B2C). Segons aquest model, una companyia adquireix, fa el manteniment i lloga productes. La companyia Zipcar compra, revisa i lloga els cotxes als seus membres. Però el cost per gestionar la flota de cotxes és substancial. Zipcar va gastar 71% dels beneficis del 2010 per a l'adquisició i el manteniment dels cotxes. Tot i ser parcialment rendibles14, aquestes companyies representen, bàsicament, la versió del segle XXI dels antics negocis de lloguer, amb més comoditat pels usuaris però no gaire més innovació a nivell de models de negoci. Estan també sorgint nous models sobre el consum col·laboratiu d'igual a igual (P2P). Els models basats en el P2P són més eficients a nivell de capital que els B2C perquè no requereixen cap inversió de capital per adquirir els béns. En canvi, depenen d'una comunitat per proporcionar-los, normalment amb un cert benefici sobre les transacció. El model P2P per compartir cotxes permet al propietari llogar el seu propi cotxe. L'empresa GetAround actua en aquest mercat cobrant la fracció del cost del servei que oferix ZipCar. El propietari del cotxe inverteix el beneficis del lloguer per fer front als pagaments i el manteniment del cotxe. El sistema del P2P resulta molt més eficient: menys cotxes al carrer que s'utilitzen més sovint. Tanmateix,els models basats en el P2P són més complexos que els B2C. Els mercats P2P representen un intercanvi a dues bandes i requereixen una gestió acurada de la demanda i l'oferta. A mida que el mercat creix i més desconeguts comencen a intervenir, és imprescindible crear paràmetres de confiança i qualitat per tal d'evitar qualsevol fricció en les transaccions.
Document amb llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pàg. 7 de 19

Introducció al Consum Col·laboratiu A més, hi ha altres fonts d'ingressos pels pioners del CC: llogar les seves solucions tècniques a petits grups que poden crear xarxes més reduïdes. La companyia Zimride (per compartir trajectes en cotxe) permet a empreses i universitats crear les seves pròpies xarxes pagant una subscripció per fer ús de la plataforma. Neighborgoods permet crear el teu grup per 6$ al mes. Així doncs per començar amb el CC només cal llogar un sistema existent (cosa que permet més creixement al moviment).

2.2 Per què el Consum Col·laboratiu és una bona idea?
Estudis formals15 i articles d'opinió16 coincideixen en els principals beneficis del CC: • Estalvi. El benefici principal del CC és que tothom estalvia diners. Si es comparteix la propietat d'un article o només es paga per la propietat durant un període determinat, la inversió és inferior. ◦ • De fet, hi ha models que et permeten guanyar diners, però aquest tipus de servei es podria considerar un CC impur.

El CC és social. L'arribada de les xarxes socials i la facilitat de compartir en línia (eBay,Freecycle, etc.) ha fet possible que compartir la propietat d'articles sigui més senzill i pràctic. En el segle XXI, volem compartir. A més, cada vegada ens definim més a nosaltres mateixos pels perfils socials i per allò que compartim, no per allò que posseïm. És ecològic. Compartint els nostres recursos salvem la Terra. Re-duir, Re-ciclar, Re-utilitzar, Re-parar i Re-distribuir són la base del CC. Segons la meva experiència personal, compartir és divertit i et fa sentir bé, fet que n'explica l'èxit.

• •

Il·lustració 5: La meva pròpia experiència amb Couchsurfing: social, divertit i a més a més estalvies

Document amb llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pàg. 8 de 19

Introducció al Consum Col·laboratiu

3 Punts clau
3.1 Factors que permeten el Consum Col·laboratiu
3.1.1 El Bé Comunal
El CC comença amb la l'experiència que ja es té amb el Bé Comú17 18. L'ús dels recursos comuns (carrers, places, oceans, espectre radioelèctric, etc.) acostuma a ser un tema controvertit. Garrett Hardin (1968) deia que els recursos gestionats de manera col·lectiva serien inevitablement destruïts pels interessos personals i que per tant sorgiria la necessitat d'una regulació estricta. Sembla però que la humanitat ha començat a pensar de manera diferent sobre el bé comú i, com en el cas d'aquest document, jo puc fer servir diversos recursos amb llicència Creative Commons a la vegada que ofereixo aquest document de manera gratuïta. Una vegada més, l'experiència digital ha permès entendre com la comunitat millora quan compartim fotografies (Flickr), coneixement (Vikipèdia) o simplement intercanviem idees. A canvi, el valor social d'un mateix augmenta. Quan traslladem aquestes experiències a altres àmbits de la vida llavors estem creant la base del CC. Si ja estàs compartint digitalment, és més possible que comparteixis també en altres àrees. És important observar que el rerefons sociocultural té un impacte crític en la manera que la gent actua amb el Bé comunal, amb el que diferents països i cultures poden requerir d'aproximacions diferents.

3.1.2 Capacitat ociosa
Estem envoltats de béns ociosos: desaprofitant el valor social i econòmic d'espais, capacitats, temps, jardins i “coses” en desús. Un exemple senzill: un trepant (màquina per fer forats a la paret) s'utilitza, de mitjana, uns 12 minuts en tota la seva vida útil. La indústria d'emmagatzematge consisteix bàsicament en guardar totes aquelles coses que posseïm però que no podem tenir a casa, i lamentablement és una industria que no para de créixer arreu del món.

Il·lustració 6: Fotografia de Micki Krimmel (Creative Commons license)

Document amb llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pàg. 9 de 19

Introducció al Consum Col·laboratiu Segons un estudi de Latitude Research15, el què té més demanda per a compartir són el transport, els articles d'ús poc freqüent (sobretot els més difícils de posseir o els que impliquen una gran responsabilitat) i els espais físics, tot i que amb una mica d'imaginació es poden pensar en molts altres àmbits.

Il·lustració 7 Gràfic de l'estudi de Latitude Research (Creative Commons license)

3.1.3 Tecnologia, comunitats i reputació
La tecnologia és un factor imprescindible per optimitzar la localització de recursos, per agregar masses de gent amb interessos comuns (gent amb fills, gent que fa el mateix trajecte o simplement veïns) i per a construir comunitats. Les tecnologies mòbils i de temps real incrementen la comoditat tant per afegir informació sobre la localització com per facilitar un sistema de pagament senzill quan és necessari. Com s'explica a l'article “The future of (un)consumption”19, les xarxes socials, privades o públiques, necessiten crear un nivell de confiança just pels usuaris. “[La confiança entre estranys] és l'ingredient més important que cal fer bé. Sense aquest element com a pilar serà molt difícil aconseguir el volum suficient de gent.” Anderson assenyala que els sistemes amb més èxit han incorporat mecanismes per a garantir aquesta confiança amb eficàcia, tal i com fan el sistema de referències del CouchSurfing o el procés de comentaris d'eBay. “Amb la creació d'aquesta confiança, aquests sistemes han pogut créixer ràpidament per donar suport a tots els usuaris que creuen en el valor i l'èxit del sistema”.

Il·lustració 8: Referències I amics al Couchsurfing

Document amb llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pàg. 10 de 19

Introducció al Consum Col·laboratiu En la mateixa línia, algunes cites de l'article “The reputation economy” 20: • Una valoració positiva equival a una referència de primera mà d'algú que no coneixem però que ens ajuda a decidir a l'hora de triar amb qui intercanviar. • L'usuari farà quasi qualsevol cosa per construir i protegir la seva reputació. • L'usuari sap que l'altra gent pot veure els comentaris sobre ell i que la seva actitud pot influir en la seva capacitat per interactuar. És el poder del tradicional boca-a-orella unit a la força del món enxarxat. • El primer sistema de reputació i el més important de Zimride són les xarxes privades, que permeten compartir trajectes de cotxe entre membres d'una comunitat en concret, com universitats o empreses. • El capital de la reputació està sent tant important que actuarà com a segona moneda de canvi, la que reclama “em pots creure”.

3.2 Aspectes a millorar
3.2.1 Qüestions legals
És poc probable que les versions B2C del CC tinguin problemes legals ja que els articles que es comparteixen són propietat d'alguna empresa. La llei és menys clara en el P2P i en l'àmbit de la propietat compartida: • Hi ha referents com La Comunitat de Béns entre parelles casades, propietat compartida per a segones residències (gestionat per empreses que cobren pel servei) o comunitats de cohabitatge. El cert és que la legislació no és uniforme i aplicable fora d'àmbits molt concrets. En llocs on el Consum Col·laboratiu comença a arrelar amb força, com alguns Estats dels Estats Units, han aprovat ja lleis que faciliten compartir el cotxe 21: els responsables diferencien entre 1) compartir per a compensar els costos i 2) compartir per treure'n profit. La “Peer Property” mostra la naturalesa innovadora de formes legals com el Creative Commons: inclusiu i normalment derivat de la producció compartida (com Vikipèdia). Es gestiona en el món digital però no és fàcil d'aplicar els mateixos conceptes en el món físic.

A part de la pura propietat, altres aspectes legals que cal considerar són la responsabilitat legal, assegurança, taxes de propietat, etc.

3.2.2 Crítiques
Fins ara el moviment del CC té molts “seguidors primerencs” que en són partidaris incondicionals. Per tal de madurar el CC, cal disposar de crítiques vàlides sobre el CC. De moment les crítiques no aprofundeixen prou i es queden en atacs molt bàsics. Com diu Rachel Botsman 22: • • Els conservadors s'enriuen del llibre com si fos un manifest comunista mentre que els liberals l'han ridiculitzat com si es tractés d'una concessió cínica al capitalisme. Criticar una idea per no anar prou/massa lluny em sembla poc útil perquè només serveix per consolidar els punts de vista dels seguidors i incrementar l'oposició dels adversaris ideològics.

Document amb llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pàg. 11 de 19

Introducció al Consum Col·laboratiu

3.2.3 Disseny del producte
Segons la idea de l'hiperconsum i el disseny per a les escombraries els productes estan pensants per a la propietat individual, el consum ràpid i una fàcil eliminació. Els productes del CC han de considerar el fet de compartir des del principi. Els productes hauran d'allargar el període de vida, rebre un ús intensiu, adaptar-se a les necessitats de diferents usuaris i incloure elements tecnològics que simplifiquin l'ús compartit.

Il·lustració 9: Nevera modular per a pisos compartits i Sobi Bike System. Font: http://bit.ly/fvNxZP

Els productes també han d'estar preparats per tornar al fabricant i que els reparin o els eliminin. Iniciatives com ETBC23 o ISE24 ja existeixen. Empresaris com Ray Anderson 25 expliquen com de fet pot arribar a millorar el negoci.

Il·lustració 10: Plana web Electronics Take Back Coalition

Document amb llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pàg. 12 de 19

Introducció al Consum Col·laboratiu

4 Estratègies d'implementació
4.1 Economies desenvolupades
El CC s'ha originat sobretot a les economies desenvolupades. Els Directoris de projectes sobre Consum Col·laboratiu creixen ràpidament i aquestes iniciatives proporcionen una font de dades per investigar les claus de l'èxit i el fracàs. Alguns punts importants de tot projecte de CC: • • • • Aspectes culturals ja que el valor del bé comunal pot ser molt diferent entre països. CC entre gent de diverses cultures pot ser complicat però les ciutats multiculturals són la norma avui en dia. Identificar la capacitat ociosa. A Europa hi ha iniciatives al voltant de compartir menjar 26 que probablement no tindrien el mateix èxit a EEUU (tot i que també hi ha iniciatives). Cal un grup reduït i motivat que ajudi a créixer la comunitat i a refinar els aspectes operacionals i de model de negoci, però iniciatives com el Couchsurfing només funcionen a escala global. Projectes locals permeten que la població vegi com altre gent normal i corrent (com ells mateixos) es beneficia del CC. No serveixen els exemples de gent a California per motivar a la gent de l'Empordà El suport d'organismes locals i regionals és desitjable però no imprescindible. Els aspectes legals poden ser els més complicats de resoldre, però tot sovint cal avançar sense un entorn legal definit i és a posteriori que la legislació pot adaptar-se.

• •

4.2 Economies emergents i en desenvolupament
El potencial del CC a les economies emergents i en desenvolupament no s'ha explorat encara. És en aquest àmbit on cal refinar el model del CC.

4.2.1 La propietat individual com a noció de progrés
Lindsay Clinton estudià27 el problema a Orient però és aplicable a altres economies en desenvolupament: El concepte de la vida comunal i els recursos compartits ha estat durant molt temps una característica de la societat oriental. Les llars es caracteritzen per la seva natura familiar [] A les zones més pobres, les famílies comparteixen fonts d'aigua potable, les dones accedeixen als micro-crèdits en grup i desconeguts comparteixen taxis. No obstant això, el caràcter col·lectiu de la societat oriental no és tant una declaració política com un imperatiu pels escassos recursos. A mesura que l'Orient es desenvolupa i creix la classe mitjana, hi ha un impuls cap a solucions individuals de propietat [] l'accés a l'aigua potable, sanejament, salut i educació sovint s'orienten cap a la propietat individual [] Aquest paradigma pot no ser l'ideal i ser poc sostenible per al desenvolupament dels països Aquest és l'aspecte més difícil per al CC però amb exemples en el seu propi entorn la gent pot entendre que l'accés és millor que la propietat.

Document amb llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pàg. 13 de 19

Introducció al Consum Col·laboratiu

4.2.2 Les claus
Les claus del CC a les economies desenvolupades són: confiança en el bé comunal, capacitat ociosa i la tecnologia. Cap d'aquests elements sembla disponible en les economies emergents i en desenvolupament. A Àfrica, és clar que un servei de compartir cotxes tindrà un èxit limitat. Fora de les grans metròpolis hi ha poca capacitat ociosa en el transport.

Il·lustració 11: Tro-tro al nord de Ghana

És important identificar quins objectes, coneixements o serveis disposen de capacitat ociosa i poden ser compartits: bicicletes, càmeres de foto, olles o material educatiu. La densitat de població pot ser un factor positiu per alguns projectes de CC sempre que hi hagi un balanç amb la capacitat ociosa. Els telèfons mòbils han esdevingut assequibles i disponibles. MobileActive 28 o IEEE Webminars on Mobile Technology for the Developing World29 són una bona font d'exemples en aquest camp. Els projectes de CC poden anar de la mà d'aquestos per aprofitar-se de les xarxes i terminals que ja s'estan desplegant amb altres objectius.

Il·lustració 12: Telèfons amb capacitat Java a Àsia (Font: Webminar Oracle)

Document amb llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pàg. 14 de 19

Introducció al Consum Col·laboratiu D'altra banda, la tecnologia pot ser un element força opcional. La tecnologia serveix per gestionar l'oferta/demanda i per mantenir un sistema de reputació. Això mateix és pot fer amb sistemes bàsics en petites comunitats. Si llogues una bici a l'església i la tornes trencada, tot el poble ho sabrà ben aviat.

Il·lustració 13: Solució de baixa tecnologia per a Consum Col·laboratiu (Candy Chang)

En qualsevol cas no és la tecnologia o la capacitat ociosa que permet l'èxit del CC, sinó un grup de persones clau compromeses amb el moviment a nivell local.

4.2.3 Exemples i trampes a evitar
El CC pot caure fàcilment a la trampa de “compartir” amb les economies en desenvolupament les coses que no es necessiten a les economies desenvolupades. Això no resol el problema de l'hiperconsum. Les notícies30 han explicat com dins els containers amb objectes de segona mà (per eludir les lleis internacionals) pot haver-hi fins a un 80% de material trencat o obsolet. D'altra banda quan el projecte es fa amb la cura necessària, pot rebre premis, com Baisikeli 31 ha fet.

Baisikeli té un negoci de lloguer de bicicletes a Copenhaguen per als turistes i les empreses locals. Paral·lelament, Baisikeli envia bicicletes usades (400.000 bicis es converteixen en ferralla anualment a Dinamarca) a Àfrica, on són reparades/reconstruïdes i venudes. Un altre benefici és la creació d'una indústria de la bicicleta sostenible a l'Àfrica. No crec que tardin massa en arrencar un negoci de lloguer de bicicletes ben aviat també.

Document amb llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pàg. 15 de 19

Introducció al Consum Col·laboratiu

5 Bibliografia i referències
5.1 Bibliografia seleccionada
• • • • Botsman, Rachel; Rogers, Roo. “What's Mine Is Yours: The Rise of Collaborative Consumption” (HarperCollins e-book, ePub Edition 2010) Gansky, Lisa. “The Mesh: Why the Future of Business Is Sharing” (Penguin Group, 2010) Rifkin, Jeremy. “The Age of Access: The New Culture of Hypercapitalism, Where all of Life is a Paid-For Experience” (Penguinputman, 2001) Porter, Michael; Kramer Mark. “Creating shared value” (Harvard Business review, February 2011). Descàrrega gratuïta https://archive.harvardbusiness.org/cla/web/pl/product.seam? c=8062&i=8064&cs=1b64dfac8e4d2ef4da5976b5665c5540

5.2 Activitats al voltant del Consum Col·laboratiu
Des de l'any 2010 la quantitat de gent i iniciatives al voltant del Consum Col·laboratiu ha crescut exponecialment (només cal fer una cerca a internet amb termes relacionats) • La personalitat més destacada és Rachel Botsman co-autora del llibre "What's Mine Is Yours: The Rise of Collaborative Consumption” i també al darrere de la web Collaborative Consumption Hub. La Rachel és una innovadora social que fa consultoria, escriu i parla sobre el poder de la col·laboració i l'intercanvi a través de les noves tecnologies. Les escoles de negoci més importants del món també parlen del CC amb articles recents a la Harvard Business Review i també al MIT Entrepreneurship Review. Observadors de tendències, com Trend Watching o els Update events from Infonomia han llistat el Consum Col·laboratiu com a tendència pel 2011. Els mitjans de comunicació més generalitstes també en parlen: ◦ ◦ ◦ ◦ Rachel Bostman ha parlat al TED Talks i a la CNN Time Magazine ha llistat el CC com una de les “10 Idees que canviaran el món” amb l'article “Today's Smart Choice: Don't Own. Share” En l'edició Wired UK i també Wired US han apararegut diversos articles. The Observer, Discovery Channel, etc.

• • •

Document amb llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pàg. 16 de 19

Introducció al Consum Col·laboratiu

5.3 Llocs web
5.3.1 Moviment del Consum Col·laboratiu
• • • • • • Collaborative Consumption Hub http://collaborativeconsumption.com/ including Shareable (revista digital) http://www.shareable.net/. És un revista sense ànim de lucre que explora maneres de compartir recursos a la vida en general, la feina i les comunitats. Aplicació dels conceptes P2P a molts àmbits. http://www.openp2pdesign.org Blog Access Trumps Ownership (L'accés és millor que la propietat) http://accesstrumpsownership.blogspot.com/ Blog de referència sobre CC a França http://consocollaborative.com/ Blog en català http://www.consumcollaboratiu.com

5.3.2 Directoris de projectes sobre Consum Col·laboratiu
• • • • The Antena dins el Col·laborative Consumption Hub http://www.collaborativeconsumption.com/the-movement/cc_antenna/ L'autora del llibre “The Mesh” ha recopilat moltes exemples a http://meshing.it Un article de la revista Shareable fa un recull de projectes http://www.shareable.net/blog/geny-guide-to-collaborative-consumption És més complicat trobar reculls que no siguin en anglès, on apareguin projectes francesos com https://www.e-loue.com/ http://www.super-marmite.com/ o projectes espanyols com http://www.loalkilo.com/ o http://www.nockin.com/

5.3.3 Els aspectes legals de compartir
• The Sustainable Economies Law Center facilita el creixement d'una economia més sostenible, locals, i justa, a través de la investigació jurídica, formació professional, desenvolupament de recursos, i l'educació. http://www.sustainableeconomieslawcenter.org/ Un article de la revista Shareable dedicat als aspectes legals http://shareable.net/blog/birth-ofsharing-law

5.4 Referències
1. Walsh, Bryan (2011, March) Time Magazine Special 10 Ideas That Will Change the World. “Today's Smart Choice: Don't Own. Share” consultat al Març del 2011 a http://www.time.com/time/specials/packages/article/0,28804,2059521_2059717_2059710,00.html 2. Leonard, Annie; Sachs, Joan, Fox, Louis (2010, November) “Why 'designed for the dump' is toxic for the people and the planet” consultat al Març del 2011 a http://storyofstuff.org/electronics/ 3. Visiteu http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=36638&catid=1270 4. Visiteu http://www.rtve.es/television/documentales/comprar-tirar-comprar/directo/ 5. Visiteu http://www.spotify.com/int/about/what/ 6. Algar, Ray (2007, April). Leisure Report Journal. “Collaborative Consumption” consultat al Març del 2011 a http://www.oxygen-consulting.co.uk/docs/collaborative-consumption.pdf 7. Els llibres de Zygmunt Bauman consultats al Març del 2011 a http://www.amazon.com/ZygmuntPàg. 17 de 19

Document amb llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Introducció al Consum Col·laboratiu Bauman/e/B000APS9V2 8. Kelly , Kevin (2009, January). “Better Than Owning” consultat al Març del 2011 a http://www.kk.org/thetechnium/archives/2009/01/better_than_own.php 9. Visiteu http://collaborativeconsumption.com/ 10. Botsman, Rachel; Rogers, Roo (2010, September). The Huffington Post. “Goodbye HyperConsumption, Hello Collaborative Consumption” consultat al Març del 2011 a http://www.huffingtonpost.com/rachel-botsman/goodbye-hyperconsumption-_b_716107.html 11. Botsman, Rachel (2010, September). Swiss-Miss. “Collaborative Consumption: Reinventing not just what we consume but how we consume” consultat al Març del 2011 a http://www.swissmiss.com/2010/09/guest-post-by-rachel-botsman.html 12. Botsman, Rachel; Rogers,Roo (2010, October). Hardvard Business Review. “Beyond Zipcar: Collaborative Consumption” consultat al Març del 2011 a http://hbr.org/2010/10/beyond-zipcarcollaborative-consumption/ar/1 13. Tunguz, Tomasz (2011, March). MIT Entrepreneurship Review. “The New Market Places - Peer to Peer Collaborative Consumption” consultat al Març del 2011 a http://miter.mit.edu/article/newmarket-places-peer-peer-collaborative-consumption 14. Drew (2011, March). “Despite Improved Fleet Operations, Zipcar Reports Loss of $14.1M in 2010” consultat al Març del 2011 a http://accesstrumpsownership.blogspot.com/2011/03/despiteimproved-fleet-operations.html 15. Latitude Research in Collaboration with Shareable Magazine. “The New Sharing Economy report summary” consultat al Març del 2011 a http://latdsurvey.net/pdf/Sharing.pdf 16. Vercillo, Kathrynv (2010, December). “2011 Trend: Collaborative Consumption (What’s Mine is Yours)” consultat al Març del 2011 a http://financialhighway.com/collaborative-consumption/ 17. Visiteu http://p2pfoundation.net/Commons_FAQ 18. Visiteu http://www.onthecommons.org/commons-101 19. Lapsley, John (2011, March). “The future of (un)consumption” consultat al Març del 2011 a http://www.mcgilldaily.com/2011/03/the-future-of-unconsumption-2/ 20. Botsman, Rachel (2010, November) “The reputation economy” consultat al Març del 2011 a http://www.collaborativeconsumption.com/blog-and-writings/Reputation%20Economy %20BOSS.pdf 21. Orsi , Janelle (2011, March) Shareable online magazine. “Car Sharing Laws for Everyone” consultat al Març del 2011 a http://www.shareable.net/blog/car-sharing-laws-for-everyone 22. Horning, Rob (2010, October) “Flea-Market Ideology: A Review of What’s Mine Is Yours: The Rise of Collaborative Consumption” consultat al Març del 2011 a http://www.generationbubble.com/2010/10/26/flea-market-ideology-a-review-of-whats-mine-isyours-the-rise-of-collaborative-consumption/ 23. Visiteu http://www.electronicstakeback.com 24. Visiteu http://www.iseappliances.co.uk 25.Anderson, Ray (2009, February). TED 2009. “Ray Anderson on the business logic of sustainability” consultat al Març del 2011 a http://www.ted.com/talks/ray_anderson_on_the_business_logic_of_sustainability.html
Pàg. 18 de 19

Document amb llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Introducció al Consum Col·laboratiu 26. Visiteu http://www.super-marmite.com/ 27. Clinton, Lindsay (2010, November). “Why the American Dream Doesn't Work in Developing Countries” consultat al Març del 2011 a http://www.good.is/post/forget-the-american-dreamcollaborative-consumption-is-a-better-path-for-developing-countries/ 28. Visiteu http://www.mobileactive.org/ 29. Visiteu https://www.engineeringforchange.org/news/2011/03/18/ieee_humanitarian_technology_webinars_ now_on_youtube.html 30. Anonymous (2008, August). “Poisoning the poor – Electronic Waste in Ghana” consultat al Març del 2011 a http://www.greenpeace.org/international/en/news/features/poisoning-the-poor-electroni/ 31. Visiteu http://www.baisikeli.dk/ // http://www.ideascompass.dk/en/howothersdoit/baisikeli // http://www.celebrateafrica.dk/index.php?cID=135

Document amb llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pàg. 19 de 19

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful