CONSTITUCI

ESPANYOLA
Aprovada per les Corts en sessions plenries del Congrs dels Diputats i del Senat celebrades el 31 doctubre de 1978 Ratificada pel poble espanyol en referndum de 6 de desembre de 1978 Sancionada per S. M. el Rei davant les Corts el 27 de desembre de 1978

SUMARI

Pgines

CONSTITUCI PREMBUL ............................................................................................................ TTOL PRELIMINAR ................................................................................................... TTOL Captol Captol Secci Secci Captol Captol Captol TTOL TTOL Captol Captol Captol TTOL TTOL TTOL I. DELS DRETS I DELS DEURES FONAMENTALS ......................................... I. Dels espanyols i dels estrangers ............................................... II. Drets i llibertats ........................................................................... 1a Dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques ................ 2a Dels drets i dels deures dels ciutadans ..................................... III. Dels principis rectors de la poltica social i econmica ........... IV. De les garanties de les llibertats i dels drets fonamentals ...... V. De la suspensi dels drets i de les llibertats ............................. II. DE LA CORONA ................................................................................ III. DE LES CORTS GENERALS ................................................................. I. De les Cambres ........................................................................... II. De lelaboraci de les lleis .......................................................... III. Dels tractats internacionals ....................................................... IV. DEL GOVERN I DE LADMINISTRACI .................................................... V. DE LES RELACIONS ENTRE EL GOVERN I LES CORTS GENERALS ............. VI. DEL PODER JUDICIAL ......................................................................... 5 7 8 8 9 9 13 15 17 18 18 21 21 25 27 28 30 32 3

Pgines

TTOL TTOL Captol Captol Captol TTOL TTOL

VII. ECONOMIA I HISENDA ....................................................................... VIII. DE LORGANITZACI TERRITORIAL DE LESTAT ........................................ I. Principis generals ........................................................................ II. De lAdministraci local .............................................................. III. De les Comunitats Autnomes .................................................. IX. DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ........................................................ X. DE LA REFORMA CONSTITUCIONAL ......................................................

35 37 37 38 38 46 48 48 49 51 51

DISPOSICIONS ADDICIONALS ..................................................................................... DISPOSICIONS TRANSITRIES .................................................................................... DISPOSICI DEROGATRIA ........................................................................................ DISPOSICI FINAL ....................................................................................................

JOAN CARLES I, REI DESPANYA, A TOTS ELS QUI VEGEU I ENTENGUEU AQUESTA CONSTITUCI. SAPIGUEU: QUE LES CORTS HAN APROVAT LA CONSTITUCI SEGENT I EL POBLE ESPANYOL L HA RATIFICAT. PREMBUL La Naci espanyola, amb el desig destablir la justcia, la llibertat i la seguretat i de promoure el b de tots els qui la integren, en s de la seva sobirania, proclama la voluntat de: Garantir la convivncia democrtica dins la Constituci i les lleis de conformitat amb un ordre econmic i social just. Consolidar un Estat de Dret que asseguri limperi de la Llei com a expressi de la voluntat popular. Protegir tots els espanyols i els pobles dEspanya en lexercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llenges i institucions. Promoure el progrs de la cultura i de leconomia per tal dassegurar a tothom una qualitat de vida digna. Establir una societat democrtica avanada, i Collaborar a lenfortiment dunes relacions pacfiques i de cooperaci efica entre tots els pobles de la Terra. En conseqncia, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la segent

CONSTITUCI
TTOL PRELIMINAR Article 1 1. Espanya es constitueix en un Estat social i democrtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurdic la llibertat, la justcia, la igualtat i el pluralisme poltic. 2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de lEstat. 3. La forma poltica de lEstat espanyol s la Monarquia parlamentria. Article 2 La Constituci es fonamenta en la indissoluble unitat de la Naci espanyola, ptria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a lautonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles. Article 3 1. El castell s la llengua espanyola oficial de lEstat. Tots els espanyols tenen el deure de conixer-la i el dret dusar-la. 2. Les altres llenges espanyoles seran tamb oficials en les respectives Comunitats Autnomes dacord amb els seus Estatuts. 3. La riquesa de les diferents modalitats lingstiques dEspanya s un patrimoni cultural que ser objecte despecial respecte i protecci. Article 4 1. La bandera dEspanya s formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga s de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles. 2. Els Estatuts podran reconixer banderes i ensenyes prpies de les Comunitats Autnomes. Aquestes sutilitzaran juntament amb la bandera dEspanya en els seus edificis pblics i en els seus actes oficials. Article 5 La capital de lEstat s la vila de Madrid. Article 6 Els partits poltics expressen el pluralisme poltic, concorren a la formaci i a la manifestaci de la voluntat popular i sn instrument fonamental per a la participaci poltica. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constituci i a la llei. Lestructura interna i el funcionament hauran de ser democrtics. Article 7 Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribueixen a la defensa i a la promoci dels interessos econmics i

La sobirania resideix en el poble

Unitat de la Naci i dret a lautonomia

El castell i les altres llenges espanyoles

La bandera dEspanya i les de les Comunitats Autnomes

Madrid, capital Partits poltics

Sindicats i associacions empresarials

7

socials que els sn propis. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constituci i a la llei. Lestructura interna i el funcionament hauran de ser democrtics. Article 8

Forces Armades

1. Les Forces Armades, constitudes per lExrcit de Terra, lArmada i lExrcit de lAire, tenen com a missi garantir la sobirania i la independncia dEspanya, defensar-ne la integritat territorial i lordenament constitucional. 2. Una llei orgnica regular les bases de lorganitzaci militar de conformitat amb els principis de la present Constituci. Article 9

Respecte a la llei Llibertat i igualtat

Garanties jurdiques

1. Els ciutadans i els poders pblics resten subjectes a la Constituci i a la resta de lordenament jurdic. 2. Correspon als poders pblics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de lindividu i dels grups en els quals sintegra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que nimpedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participaci de tots els ciutadans en la vida poltica, econmica, cultural i social. 3. La Constituci garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurdica, la responsabilitat i la interdicci de larbitrarietat dels poders pblics. TTOL PRIMER Dels drets i dels deures fonamentals Article 10

Drets de la persona

1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li sn inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres sn fonament de lordre poltic i de la pau social. 2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constituci reconeix sinterpretaran de conformitat amb la Declaraci Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matries ratificats per Espanya. CAPTOL PRIMER Dels espanyols i dels estrangers Article 11

Nacionalitat

1. La nacionalitat espanyola sadquireix, es conserva i es perd dacord amb el que la llei estableix. 2. Cap espanyol dorigen no podr ser privat de la seva nacionalitat. 3. LEstat podr concertar tractats de doble nacionalitat amb els pasos iberoamericans o amb aquells que hagin tingut o tinguin una

vinculaci particular amb Espanya. En aquests pasos, encara que no reconeguin als seus ciutadans un dret recproc, els espanyols podran naturalitzar-shi sense perdre la nacionalitat dorigen. Article 12 Els espanyols sn majors dedat als divuit anys. Article 13 1. Els estrangers gaudiran a Espanya de les llibertats pbliques que garanteix el Ttol present en els termes que estableixin els tractats i la llei. 2. Noms els espanyols seran titulars dels drets reconeguts en larticle 23, llevat dall que, amb criteris de reciprocitat, fos establert per tractat o per llei per al dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals. 3. Lextradici noms es concedir en compliment dun tractat o de la llei, dacord amb el principi de reciprocitat. Resten exclosos de lextradici els delictes poltics i no seran considerats com a tals els actes de terrorisme. 4. La llei establir els termes en qu els ciutadans daltres pasos i els aptrides podran gaudir del dret dasil a Espanya. CAPTOL II Drets i llibertats Article 14 Els espanyols sn iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminaci per ra de naixena, raa, sexe, religi, opini o qualsevol altra condici o circumstncia personal o social. SECCI 1a Dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques Article 15 Tothom t dret a la vida i a la integritat fsica i moral, sense que, en cap cas, ning no pugui ser sotms a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort, llevat dall que puguin disposar les lleis penals militars per a temps de guerra. Article 16 1. Es garanteix la llibertat ideolgica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap ms limitaci, en les seves manifestacions, que la necessria per al manteniment de lordre pblic protegit per la llei. 2. Ning podr ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religi o creences. 3. Cap confessi tindr carcter estatal. Els poders pblics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i

Majoria dedat: 18 anys Drets dels estrangers

Igualtat davant la llei

Dret a la vida

Llibertat ideolgica i religiosa

mantindran les consegents relacions de cooperaci amb lEsglsia Catlica i les altres confessions. Article 17

Dret a la llibertat personal

1. Tota persona t dret a la llibertat i a la seguretat. Ning podr ser privat de la seva llibertat, sin amb lobservana del que estableix aquest article i en els casos i en la forma previstos en la llei. 2. La detenci preventiva no podr durar ms temps del que sigui estrictament necessari per a fer les indagacions per tal daclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini mxim de setanta-dues hores, el detingut haur de ser posat en llibertat o a disposici de lautoritat judicial. 3. Tota persona detinguda ha de ser informada immediatament i de manera que li sigui comprensible, dels seus drets i de les raons de la detenci, i no podr ser obligada a declarar. Es garanteix lassistncia dadvocat al detingut en les diligncies policials i judicials, en els termes que la llei estableixi. 4. La llei regular un procediment dhabeas corpus per tal de posar immediatament a disposici judicial tota persona detinguda illegalment. Tamb es determinar per llei el termini mxim de durada de la pres provisional. Article 18

Dret a la intimitat. Inviolabilitat del domicili

1. Es garanteix el dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge. 2. El domicili s inviolable. No shi podr entrar ni fer-hi cap escorcoll sense el consentiment del titular o sense resoluci judicial, llevat del cas de delicte flagrant. 3. Es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment, de les postals, telegrfiques i telefniques, excepte en cas de resoluci judicial. 4. La llei limitar ls de la informtica per tal de garantir lhonor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets. Article 19

Llibertat de residncia i circulaci

Els espanyols tenen dret a elegir lliurement la residncia i a circular pel territori nacional. Tenen tamb dret a entrar i sortir lliurement dEspanya en els termes que la llei estableixi. Aquest dret no podr ser limitat per motius poltics o ideolgics. Article 20

Llibertat dexpressi

1.

Es reconeixen i es protegeixen els drets:

a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjanant la paraula, lescriptura o qualsevol altre mitj de reproducci. b) A la producci i a la creaci literria, artstica, cientfica i tcnica. c) A la llibertat de ctedra. d) A comunicar o a rebre lliurement informaci vera per qualsevol mitj de difusi. La llei regular el dret a la clusula de conscincia i al secret professional en lexercici daquestes llibertats.

10

2. L exercici daquests drets no pot ser restringit per mitj de cap tipus de censura prvia. 3. La llei regular lorganitzaci i el control parlamentari dels mitjans de comunicaci social que depenguin de lEstat o de qualsevol ens pblic i garantir laccs a aquests mitjans dels grups socials i poltics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llenges dEspanya. 4. Aquestes llibertats tenen el lmit en el respecte als drets reconeguts en aquest Ttol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a lhonor, a la intimitat, a la imatge prpia i a la protecci de la joventut i de la infncia. 5. Noms podr acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans dinformaci en virtut de resoluci judicial. Article 21 1. Es reconeix el dret de reuni pacfica i sense armes. Per a lexercici daquest dret no caldr autoritzaci prvia. 2. En els casos de reunions en llocs de trnsit pblic i de manifestacions caldr comunicar-ho prviament a lautoritat, la qual noms podr prohibir-les quan hi hagi motius fonamentats dalteraci de lordre pblic, amb perill per a persones o bns. Article 22 1. Es reconeix el dret dassociaci. 2. Les associacions que cerquin finalitats o facin servir mitjans tipificats com a delicte sn illegals. 3. Les associacions constitudes a lempara daquest article hauran dinscriures en un registre nicament a efectes de publicitat. 4. Les associacions noms podran ser dissoltes o les seves activitats suspeses en virtut duna resoluci judicial motivada. 5. Es prohibeixen les associacions secretes i les de carcter paramilitar. Article 23 1. Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers pblics, directament o per mitj de representants lliurement elegits en eleccions peridiques per sufragi universal. 2. Tenen tamb el dret daccedir en condicions digualtat a les funcions i als crrecs pblics, amb els requisits que les lleis assenyalin. Article 24 1. Tothom t dret a obtenir la tutela efectiva dels Jutges i dels Tribunals en lexercici dels seus drets i interessos legtims, sense que, en cap cas, pugui haver-hi indefensi. 2. Tothom t dret tamb al Jutge ordinari predeterminat per la llei, a ser defensat i assistit per un lletrat, a ser informat de lacusaci formulada contra ell, a un procs pblic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties, a utilitzar els mitjans probatoris pertinents

Dret de reuni

Dret dassociaci

Dret de participaci

Protecci judicial dels drets

11

per a la defensa prpia, a no declarar contra si mateix, a no confessar-se culpable i a la presumpci dinnocncia. La llei regular els casos en els quals, per ra de parentiu o de secret professional, no sestar obligat a declarar respecte de fets presumptament delictius. Article 25

Principi de legalitat penal Treball remunerat per als reclusos

1. Ning pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracci administrativa, segons la legislaci vigent en aquell moment. 2. Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat restaran orientades vers la reeducaci i la reinserci social i no podran consistir en treballs forats. El condemnat a pena de pres que lestigus complint gaudir dels drets fonamentals daquest Captol, llevat dels que es trobin limitats expressament pel contingut de la decisi condemnatria, pel sentit de la pena i per la llei penitenciria. En qualsevol cas, tindr dret a un treball remunerat, als beneficis corresponents de la Seguretat Social, i a laccs a la cultura i al desenvolupament integral de la personalitat. 3. LAdministraci civil no podr imposar sancions que, directament o subsidiriament, impliquin privaci de llibertat. Article 26

Prohibici dels Tribunals dHonor Llibertat densenyament

Es prohibeixen els Tribunals dHonor en lmbit de lAdministraci civil i de les organitzacions professionals. Article 27 1. Tothom t dret a leducaci. Es reconeix la llibertat densenyament. 2. Leducaci tindr com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democrtics de convivncia i als drets i a les llibertats fonamentals. 3. Els poders pblics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formaci religiosa i moral que vagi dacord amb les seves conviccions. 4. Lensenyament bsic s obligatori i gratut. 5. Els poders pblics garanteixen el dret de tothom a leducaci, mitjanant una programaci general de lensenyament, amb la participaci efectiva de tots els sectors afectats i la creaci de centres docents. 6. Es reconeix a les persones fsiques i jurdiques la llibertat de creaci de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals. 7. Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i en la gesti de tots els centres sostinguts per lAdministraci amb fons pblics, en els termes que la llei estableixi. 8. Els poders pblics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per tal de garantir el compliment de les lleis. 9. Els poders pblics ajudaran aquells centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi.

Dret a leducaci

12

10. Es reconeix lautonomia de les Universitats, en els termes que la llei estableixi. Article 28 1. Tothom t dret a sindicar-se lliurement. La llei podr limitar o exceptuar lexercici daquest dret a les Forces o als Instituts Armats o als altres cossos sotmesos a disciplina militar, i regular les peculiaritats de lexercici per als funcionaris pblics. La llibertat sindical comprn el dret a fundar sindicats i a afiliar-shi a elecci, i el dret dels sindicats a formar confederacions i a fundar organitzacions sindicals internacionals o a afiliar-shi. Ning podr ser obligat a afiliarse a un sindicat. 2. Es reconeix als treballadors el dret a la vaga per a la defensa dels seus interessos. La llei que reguli lexercici daquest dret establir les garanties que calguin per tal dassegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat. Article 29 1. Tots els espanyols tindran el dret de petici individual i collectiva per escrit, en els termes i amb els efectes que determini la llei. 2. Els membres de les Forces o els Instituts Armats o dels Cossos sotmesos a disciplina militar podran exercir aquest dret noms individualment i dacord amb all que disposi la seva legislaci especfica. SECCI 2a Dels drets i dels deures dels ciutadans Article 30 1. Els espanyols tenen el dret i el deure de defensar Espanya. 2. La llei fixar les obligacions militars dels espanyols i regular, amb les garanties que calguin, lobjecci de conscincia i les altres causes dexempci del servei militar obligatori i podr imposar, en el seu cas, una prestaci social substitutria. 3. Podr establir-se un servei civil per al compliment de fins dinters general. 4. Mitjanant una llei podran regular-se els deures dels ciutadans en els casos de risc greu, catstrofe o calamitat pblica. Article 31 1. Tothom contribuir al sosteniment de les despeses pbliques dacord amb la seva capacitat econmica mitjanant un sistema tributari just inspirat en els principis digualtat i progressivitat que, en cap cas, tindr abast confiscatori. 2. La despesa pblica realitzar una assignaci equitativa dels recursos pblics, i la programaci i lexecuci respondran als criteris deficincia i economia.

Autonomia universitria

Llibertat de sindicaci

Dret a la vaga

Dret de petici

Servei militar i objecci de conscincia

Sistema tributari

13

3. Noms es podran establir prestacions personals o patrimonials de carcter pblic dacord amb la llei. Article 32

Matrimoni

1. Lhome i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb plena igualtat jurdica. 2. La llei regular les formes de matrimoni, ledat i la capacitat per a contreurel, els drets i els deures dels cnjuges, les causes de separaci i dissoluci i els seus efectes. Article 33

Dret a la propietat

1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a lherncia. 2. La funci social daquests drets en delimitar el contingut, dacord amb les lleis. 3. Ning podr ser privat dels seus bns ni dels seus drets si no s per causa justificada dutilitat pblica o dinters social, mitjanant la corresponent indemnitzaci i de conformitat amb all que les lleis disposin. Article 34

Dret de fundaci

1. Es reconeix el dret de fundaci per a finalitats dinters general, dacord amb la llei. 2. Regir tamb per a les fundacions el que es disposa en els apartats 2 i 4 de larticle 22. Article 35

El treball, dret i deure

1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecci de professi o ofici, a la promoci a travs del treball i a una remuneraci suficient per tal de satisfer les seves necessitats i les de la seva famlia sense que en cap cas es pugui fer discriminaci per ra de sexe. 2. La llei regular un estatut dels treballadors. Article 36

Collegis Professionals

La llei regular les peculiaritats prpies del rgim jurdic dels Collegis Professionals i lexercici de les professions titulades. Lestructura interna i el funcionament dels Collegis hauran de ser democrtics. Article 37

Convenis i conflictes laborals

1. La llei garantir el dret a la negociaci collectiva del treball entre els representants dels treballadors i els empresaris, i tamb la fora vinculant dels convenis. 2. Es reconeix el dret dels treballadors i dels empresaris a adoptar mesures de conflicte collectiu. La llei que reguli lexercici daquest dret, sens perjudici de les limitacions que pugui establir, inclour les garanties que calguin per tal dassegurar el funcionament dels serveis essencials de la comunitat.

14

Article 38 Es reconeix la llibertat dempresa dins el marc de leconomia de mercat. Els poders pblics garanteixen i protegeixen lexercici daquella i la defensa de la productivitat, dacord amb les exigncies de leconomia general i, en el seu cas, de la planificaci. CAPTOL III Dels principis rectors de la poltica social i econmica Article 39 1. Els poders pblics asseguren la protecci social, econmica i jurdica de la famlia. 2. Els poders pblics asseguren tamb la protecci integral dels fills, iguals davant la llei amb independncia de la filiaci, i de les mares, sigui quin sigui el seu estat civil. La llei far possible la investigaci de la paternitat. 3. Els pares han de prestar assistncia de tota mena als fills tinguts dins o fora del matrimoni, durant la minoria dedat i en els altres casos en qu sigui procedent legalment. 4. Els infants gaudiran de la protecci prevista en els acords internacionals que vetllen pels seus drets. Article 40 1. Els poders pblics promouran les condicions favorables per al progrs social i econmic i per a una distribuci de la renda regional i personal ms equitativa, dins el marc duna poltica destabilitat econmica. De manera especial realitzaran una poltica orientada cap a la plena ocupaci. 2. Els poders pblics fomentaran tamb una poltica que garanteixi la formaci i la readaptaci professionals; vetllaran per la seguretat i la higiene en el treball i garantiran el descans necessari, mitjanant la limitaci de la jornada laboral, les vacances peridiques retribudes i la promoci de centres adequats. Article 41 Els poders pblics mantindran un rgim pblic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi lassistncia i les prestacions socials suficients en les situacions de necessitat, especialment en cas de desocupaci. Lassistncia i les prestacions complementries seran lliures. Article 42 LEstat vetllar especialment per la salvaguarda dels drets econmics i socials dels treballadors espanyols a lestranger i orientar la seva poltica a procurar-ne el retorn. Article 43 1. Es reconeix el dret a la protecci de la salut. 2. Correspon als poders pblics organitzar i tutelar la salut pblica a travs de mesures preventives i a travs de les prestacions i dels

Llibertat dempresa. Economia de mercat

Protecci de la famlia i de la infncia

Redistribuci de la renda. Plena ocupaci Formaci professional. Jornada i descans laboral Seguretat Social

Emigrants

Protecci de la salut
15

Foment de lesport

serveis necessaris. La llei establir els drets i els deures de tothom en aquest punt. 3. Els poders pblics fomentaran leducaci sanitria, leducaci fsica i lesport. Facilitaran tamb la utilitzaci adequada del lleure. Article 44

Accs a la cultura

1. Els poders pblics promouran i tutelaran laccs a la cultura, a la qual tothom t dret. 2. Els poders pblics promouran la cincia i la investigaci cientfica i tcnica en benefici de linters general. Article 45

Medi ambient. Qualitat de vida

1. Tothom t dret a gaudir dun medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, i el deure de conservar-lo. 2. Els poders pblics vetllaran per la utilitzaci racional de tots els recursos naturals, a fi de protegir i millorar la qualitat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient, amb el suport de la indispensable solidaritat collectiva. 3. En els termes que la llei fixi, sestabliran sancions penals o, en el seu cas, administratives per als qui violin el que es disposa en lapartat anterior i lobligaci daquests de reparar el dany causat. Article 46

Conservaci del patrimoni artstic

Els poders pblics garantiran la conservaci i promouran lenriquiment del patrimoni histric, cultural i artstic dels pobles dEspanya i dels bns que lintegren, sigui quin sigui el rgim jurdic i la titularitat. La llei penal sancionar els atemptats contra aquest patrimoni. Article 47

Dret a lhabitatge. Utilitzaci del sl

Tots els espanyols tenen dret a gaudir dun habitatge digne i adequat. Els poders pblics promouran les condicions necessries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilitzaci del sl dacord amb linters general per tal dimpedir lespeculaci. La comunitat participar en les plusvlues que generi lacci urbanstica dels ens pblics. Article 48

Participaci de la joventut

Els poders pblics promouran les condicions per a la participaci lliure i efica de la joventut en el desenvolupament poltic, social, econmic i cultural. Article 49

Atenci als disminuts fsics

16

Els poders pblics duran a terme una poltica de previsi, tractament, rehabilitaci i integraci dels disminuts fsics, sensorials i psquics, als quals prestaran latenci especialitzada que requereixen, i

els empararan especialment en el gaudi dels drets que aquest Ttol atorga a tots els ciutadans. Article 50 Els poders pblics garantiran la suficincia econmica als ciutadans durant la tercera edat, mitjanant pensions adequades i actualitzades peridicament. Amb independncia de les obligacions familiars, tamb en promouran el benestar mitjanant un sistema de serveis socials que atendran els problemes especfics de salut, habitatge, cultura i lleure. Article 51 1. Els poders pblics garantiran la defensa dels consumidors i dels usuaris, i en protegiran amb procediments eficaos la seguretat, la salut i els legtims interessos econmics. 2. Els poders pblics promouran la informaci i leducaci dels consumidors i dels usuaris, en fomentaran les organitzacions i les escoltaran en les qestions que puguin afectar-los, en els termes que la llei estableixi. 3. Dins el marc del que disposen els apartats anteriors, la llei regular el comer interior i el rgim dautoritzaci de productes comercials. Article 52 La llei regular les organitzacions professionals que contribueixin a la defensa dels interessos econmics que els siguin propis. Lestructura interna i el funcionament hauran de ser democrtics. CAPTOL IV De les garanties de les llibertats i dels drets fonamentals Article 53 1. Els drets i les llibertats reconeguts en el Captol II del present Ttol vinculen tots els poders pblics. Noms per llei, que en tot cas nhaur de respectar el contingut essencial, es podr regular lexercici daquests drets i daquestes llibertats, que seran tutelats dacord amb el que preveu larticle 161.1.a). 2. Qualsevol ciutad podr demanar la tutela de les llibertats i dels drets reconeguts en larticle 14 i en la Secci primera del Captol segon davant els Tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de preferncia i sumarietat i, en el seu cas, a travs del recurs dempara davant el Tribunal Constitucional. Aquest darrer recurs ser aplicable a lobjecci de conscincia reconeguda en larticle 30. 3. El reconeixement, el respecte i la protecci dels principis reconeguts en el Captol tercer, informaran la legislaci positiva, la prctica judicial i lactuaci dels poders pblics. Noms podran ser allegats davant la jurisdicci ordinria dacord amb all que disposin les lleis que els desenvolupin.

Tercera edat

Defensa dels consumidors

Organitzacions professionals

Tutela de les llibertats i dels drets Recurs dempara

17

Article 54

El Defensor del Poble

Una llei orgnica regular la instituci del Defensor del Poble, com a alt comissionat de les Corts Generals, designat per aquestes per a defensar els drets compresos en aquest Ttol; a aquest efecte podr supervisar lactivitat de lAdministraci, i donar-ne compte a les Corts Generals. CAPTOL V De la suspensi dels drets i de les llibertats Article 55

Suspensi dels drets i de les llibertats

1. Els drets reconeguts en els articles 17, 18, apartats 2 i 3; articles 19, 20, apartats 1, a) i d), i 5; articles 21, 28, apartat 2, i article 37, apartat 2, podran ser suspesos quan sigui acordada la declaraci de lestat dexcepci o de setge en els termes qsue preveu la Constituci. Resta exceptuat dall establert lapartat 3 de larticle 17 en el supsit de declaraci de lestat dexcepci. 2. Una llei orgnica podr determinar la forma i els casos en qu, de forma individual i amb la necessria intervenci judicial i ladequat control parlamentari, els drets reconeguts en els articles 17, apartat 2, i 18, apartats 2 i 3, puguin ser suspesos per a persones determinades, en relaci amb les investigacions corresponents a lactuaci de bandes armades o elements terroristes. La utilitzaci injustificada o abusiva de les facultats reconegudes en la dita llei orgnica comportar responsabilitat penal per violaci dels drets i de les llibertats reconegudes per les lleis. TTOL II De la Corona Article 56

El Rei

1. El Rei s el Cap de lEstat, smbol de la seva unitat i permanncia, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumeix la ms alta representaci de lEstat espanyol en les relacions internacionals, especialment amb les nacions de la seva comunitat histrica, i exerceix les funcions que li atribueixen expressament la Constituci i les lleis. 2. El seu ttol s el de Rei dEspanya, i podr utilitzar els altres que corresponguin a la Corona. 3. La persona del Rei s inviolable i no est subjecta a responsabilitat. Els seus actes seran sempre referendats en la forma establerta en larticle 64, i sense aquest referendament no tindran validesa, llevat del que disposa larticle 65.2. Article 57

Successi a la Corona
18

1. La Corona dEspanya s hereditria en els successors de S. M. Joan Carles I de Borb, legtim hereu de la dinastia histrica. La

successi al tron seguir lordre regular de primogenitura i representaci, i ser preferida sempre la lnia anterior a les posteriors; en la mateixa lnia, el grau ms prxim al ms remot; en el mateix grau, lhome a la dona, i en el mateix sexe, la persona major a la menor. 2. El Prncep hereu, des del naixement o des que sesdevingui el fet que origini la crida, tindr la dignitat de Prncep dAstries i els altres ttols vinculats tradicionalment al successor de la Corona dEspanya. 3. Havent-se extingit totes les lnies cridades a Dret, les Corts Generals proveiran la successi a la Corona en la forma que ms convingui als interessos dEspanya. 4. Les persones que, tenint dret a la successi al tron, contraguessin matrimoni contra la prohibici expressa del Rei i de les Corts Generals, restaran excloses de la successi a la Corona elles mateixes i els seus descendents. 5. Les abdicacions i les renncies i qualsevol dubte de fet o de dret que sesdevingui en lordre de successi a la Corona es resoldran amb una llei orgnica. Article 58 La Reina consort o el consort de la Reina no podran assumir funcions constitucionals, llevat del que es disposa per a la Regncia. Article 59 1. Si el Rei fos menor dedat, el pare o la mare del Rei i, per manca daquests, el parent major dedat ms prxim en la successi a la Corona segons lordre establert en la Constituci, entrar a exercir immediatament la Regncia, i lexercir durant el temps de la minoria dedat del Rei. 2. Si el Rei resultava inhabilitat per a lexercici de la seva autoritat, i la impossibilitat fos reconeguda per les Corts Generals, entrar immediatament a exercir la Regncia el Prncep hereu de la Corona, si era major dedat. Si no ho era, caldr procedir de la manera que preveu lapartat anterior fins que el Prncep hereu aconsegueixi la majoria dedat. 3. Si no hi hagus cap persona a qui correspongus la Regncia, aquesta ser nomenada per les Corts Generals, i es compondr duna, tres o cinc persones. 4. Per a exercir la Regncia caldr ser espanyol i major dedat. 5. La Regncia ser exercida per mandat constitucional i sempre en nom del Rei. Article 60 1. Ser tutor del Rei menor la persona que el Rei difunt hagi nomenat en el seu testament, sempre que sigui major dedat i espanyol de naixement; si no nhagus nomenat, en ser tutor el pare o la mare mentre restin vidus. Mancant aquests, el nomenaran les Corts Generals, per noms podran acumular els crrecs de Regent i de tutor el pare, la mare o els ascendents directes del Rei.

El Prncep dAstries

La Reina

La Regncia

Tutela del Rei

19

2. Lexercici de la tutela s incompatible tamb amb el de qualsevol crrec o representaci poltica. Article 61 1. El Rei, en ser proclamat davant les Corts Generals, prestar el jurament dexercir fidelment les seves funcions, guardar i fer guardar la Constituci i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i de les Comunitats Autnomes. 2. El Prncep hereu, en aconseguir la majoria dedat, i el Regent o els Regents en fer-se crrec de les seves funcions, prestaran el mateix jurament i tamb el de fidelitat al Rei. Article 62

Funcions del Rei

Correspon al Rei: a) Sancionar i promulgar les lleis. b) Convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions en els termes previstos a la Constituci. c) Convocar a referndum en els casos previstos a la Constituci. d) Proposar el candidat a President de Govern i, en el seu cas, nomenar-lo, i tamb posar fi a les seves funcions en els termes previstos en la Constituci. e) Nomenar i remoure els membres del Govern a proposta del President daquest. f) Expedir els decrets acordats en el Consell de Ministres, proveir els oficis civils i militars i concedir honors i distincions dacord amb les lleis. g) Ser informat dels afers dEstat i presidir, a aquest efecte, les sessions del Consell de Ministres quan ho cregui oport, a petici del President del Govern. h) El comandament suprem de les Forces Armades. i) Exercir el dret de grcia dacord amb la llei, la qual no podr autoritzar indults generals. j) LAlt Patronatge de les Reials Acadmies. Article 63 1. El Rei acredita els ambaixadors i altres representants diplomtics. Els representants estrangers a Espanya sn acreditats davant ell. 2. Al Rei correspon de manifestar el consentiment de lEstat per a obligar-se internacionalment mitjanant tractats, de conformitat amb la Constituci i amb les lleis. 3. Al Rei correspon, prvia autoritzaci de les Corts Generals, de declarar la guerra i de fer la pau. Article 64

Referendament dels actes del Rei

1. Els actes del Rei seran referendats pel President del Govern i, en el seu cas, pels Ministres competents. La proposta i el nomenament del President del Govern i la dissoluci prevista en larticle 99 seran referendats pel President del Congrs. 2. Dels actes del Rei seran responsables les persones que els referendin.

20

Article 65 1. El Rei percep dels Pressupostos de lEstat una quantitat global per al sosteniment de la seva Famlia i Casa, i la distribueix lliurement. 2. El Rei nomena i relleva lliurement els membres civils i militars de la seva Casa. TTOL III De les Corts Generals CAPTOL PRIMER De les Cambres Article 66 1. Les Corts Generals representen el poble espanyol i sn formades pel Congrs dels Diputats i el Senat. 2. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de lEstat, naproven els Pressupostos, controlen lacci del Govern i tenen les altres competncies que els atribueixi la Constituci. 3. Les Corts Generals sn inviolables. Article 67 1. Ning podr ser membre de totes dues Cambres simultniament, ni acumular lacta duna Assemblea duna Comunitat Autnoma amb la de Diputat al Congrs. 2. Els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu. 3. Les reunions de Parlamentaris que se celebrin sense convocatria reglamentria no vincularan les Cambres i no podran exercir les funcions daquestes ni ostentar-ne els privilegis. Article 68 1. El Congrs es compon dun mnim de 300 i un mxim de 400 Diputats, elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que estableixi la llei. 2. La circumscripci electoral s la provncia. Les poblacions de Ceuta i Melilla seran representades cadascuna per un Diputat. La llei distribuir el nombre total de Diputats, assignar una representaci mnima inicial a cada circumscripci i distribuir els altres en proporci amb la poblaci. 3. Lelecci es far a cada circumscripci atenent criteris de representaci proporcional. 4. El Congrs s elegit per quatre anys. El mandat dels Diputats acaba quatre anys desprs de lelecci o el dia de la dissoluci de la Cambra. 5. Sn electors i elegibles tots els espanyols que estiguin en ple s dels seus drets poltics. La llei reconeixer lexercici del dret de sufragi als espanyols que es trobin fora del territori dEspanya i lEstat els el facilitar.

La Casa del Rei

Corts Generals: potestat legislativa i control del Govern El mandat parlamentari

El Congrs dels Diputats Sistema electoral

Quatre anys de legislatura

21

6. Les eleccions tindran lloc entre els trenta i els seixanta dies desprs de lacabament del mandat. El Congrs electe haur de ser convocat dins els vint-i-cinc dies segents al de la celebraci de les eleccions. Article 69

El Senat, Cambra de representaci territorial

Quatre anys de legislatura

1. El Senat s la Cambra de representaci territorial. 2. Els votants de cada provncia elegiran quatre Senadors per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que assenyali una llei orgnica. 3. A les provncies insulars, cada illa o agrupaci dilles, amb Cabildo o Consell Insular, constituir una circumscripci a lefecte de lelecci de Senadors; en correspondran tres a cadascuna de les illes majors (Gran Canria, Mallorca i Tenerife), i un a cadascuna de les illes o agrupacions dilles segents: Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i la Palma. 4. Les poblacions de Ceuta i Melilla elegiran cadascuna dos Senadors. 5. Les Comunitats Autnomes designaran a ms un Senador i encara un altre per cada mili dhabitants del seu territori respectiu. La designaci correspondr a lAssemblea Legislativa o, si no nhi havia, a lrgan collegiat superior de la Comunitat Autnoma, dacord amb el que estableixin els Estatuts, que asseguraran, en qualsevol cas, la representaci proporcional adequada. 6. El Senat s elegit per quatre anys. El mandat dels Senadors acaba quatre anys desprs de lelecci o el dia de la dissoluci de la Cambra. Article 70

Incompatibilitats i inelegibilitats

1. La llei electoral determinar les causes dinelegibilitat i incompatibilitat dels Diputats i dels Senadors, les quals comprendran, en qualsevol cas: a) Els components del Tribunal Constitucional. b) Els alts crrecs de lAdministraci de lEstat que determini la Llei, amb lexcepci dels membres del Govern. c) El Defensor del Poble. d) Els Magistrats, els Jutges i els Fiscals en actiu. e) Els militars professionals i els membres de les Forces i els Cossos de seguretat i la Policia en actiu. f) Els membres de les Juntes Electorals. 2. La validesa de les actes i de les credencials dels membres de totes dues Cambres restar sotmesa al control judicial en els termes que estableixi la llei electoral. Article 71

Inviolabilitat i immunitat parlamentries

1. Els Diputats i els Senadors gaudiran dinviolabilitat per les opinions manifestades en lexercici de les seves funcions. 2. Durant el perode del seu mandat, els Diputats i els Senadors gaudiran tamb dimmunitat, i noms podran ser detinguts en cas de delicte flagrant. No podran ser inculpats ni processats sense lautoritzaci prvia de la Cambra respectiva. 3. En les causes contra Diputats i Senadors ser competent la Sala Penal del Tribunal Suprem.

22

4. Els Diputats i els Senadors percebran una assignaci que ser fixada per les Cambres respectives. Article 72 1. Les Cambres estableixen els seus propis Reglaments, aproven autnomament els seus pressupostos i, de com acord, regulen lestatut del personal de les Corts Generals. Els Reglaments i la reforma daquests seran sotmesos a una votaci final sobre la totalitat, la qual requerir la majoria absoluta. 2. Les Cambres elegeixen els Presidents respectius i els altres membres de les Meses. Les sessions conjuntes seran presidides pel President del Congrs i es regiran mitjanant un Reglament de les Corts Generals aprovat per la majoria absoluta de cada Cambra. 3. Els Presidents de les Cambres exerceixen en nom daquestes tots els poders administratius i les facultats de policia a linterior de les seus respectives. Article 73 1. Les Cambres es reuniran anualment en dos perodes ordinaris de sessions: el primer, del setembre al desembre, i el segon, del febrer al juny. 2. Les Cambres podran reunir-se en sessions extraordinries a petici del Govern, de la Diputaci Permanent o de la majoria absoluta dels membres de qualsevol de les Cambres. Les sessions extraordinries hauran de ser convocades amb un ordre del dia determinat i seran closes desprs dhaver-lo exhaurit. Article 74 1. Les Cambres es reuniran en sessi conjunta per tal dexercir les competncies no legislatives que el Ttol II atribueix expressament a les Corts Generals. 2. Ladopci de les decisions de les Corts Generals previstes en els articles 94.1, 145.2 i 158.2 requerir la majoria de cada una de les Cambres. En el primer cas, el procediment ser iniciat pel Congrs, i en els altres dos, pel Senat. En tots dos casos, si no hi hagus acord entre el Senat i el Congrs, sintentar obtenir-lo mitjanant una Comissi Mixta composta per un mateix nombre de Diputats i de Senadors. La Comissi presentar un text que haur de ser votat per totes dues Cambres. Si no saprova en la forma establerta, decidir el Congrs per majoria absoluta. Article 75 1. Les Cambres funcionaran en Ple i per Comissions. 2. Les Cambres podran delegar a les Comissions Legislatives Permanents laprovaci de projectes o proposicions de llei. El Ple, aix no obstant, podr requerir en qualsevol moment el debat i la votaci de qualsevol projecte o proposici de llei que hagi estat objecte de la delegaci. 3. Resten exceptuats del que disposa lapartat anterior la reforma constitucional, les qestions internacionals, les lleis orgniques i de bases i els Pressupostos Generals de lEstat.

Reglaments de les Cambres

Sessions de les Cambres

Sessions conjuntes de les Cambres

El Ple i les Comissions de les Cambres

23

Article 76

Comissions dInvestigaci

1. El Congrs i el Senat i, si pertoca, totes dues Cambres conjuntament, podran nomenar Comissions dInvestigaci sobre qualsevol afer dinters pblic. Les conclusions obtingudes no seran vinculants per als Tribunals ni afectaran les resolucions judicials, sense que aix sigui obstacle perqu el resultat de la investigaci sigui comunicat al Ministeri Fiscal per tal que aquest exerceixi, si cal, les accions oportunes. 2. Ser obligatori de comparixer a requeriment de les Cambres. La llei regular les sancions que puguin imposar-se per causa de lincompliment daquesta obligaci. Article 77

Peticions a les Cambres

1. Les Cambres poden rebre peticions individuals i collectives, sempre per escrit. En resta prohibida la presentaci directa per mitj de manifestacions ciutadanes. 2. Les Cambres poden trametre al Govern les peticions que rebin. El Govern t lobligaci dexplicar-se sobre el contingut daquestes sempre que les Cambres ho exigeixin. Article 78

Diputacions Permanents

1. A cada Cambra hi haur una Diputaci Permanent composta per un mnim de vint-i-un membres que representaran els grups parlamentaris en proporci a la seva importncia numrica. 2. Les Diputacions Permanents seran presidides pel President de la Cambra respectiva i tindran per funcions la que preveu larticle 73, la dassumir les facultats que corresponguin a les Cambres, de conformitat amb els articles 86 i 116 si aquestes haguessin estat dissoltes o nhagus expirat el mandat, i la de vetllar pels poders de les Cambres, quan aquestes no estiguin reunides. 3. Havent finit el mandat o en cas de dissoluci, les Diputacions Permanents continuaran exercint les seves funcions fins que es constitueixin les noves Corts Generals. 4. Reunida la Cambra corresponent, la Diputaci Permanent donar compte dels assumptes tractats i de les seves decisions. Article 79

Adopci dacords

1. Per tal dadoptar acords, les Cambres han destar reunides reglamentriament i comptar amb lassistncia de la majoria dels membres. 2. Perqu els dits acords siguin vlids hauran de ser aprovats per la majoria dels membres presents, sens perjudici de les majories especials que estableixin la Constituci o les lleis orgniques i les que estableixin els Reglaments de les Cambres per a lelecci de persones. 3. El vot dels Senadors i el dels Diputats s personal i indelegable. Article 80

Publicitat de les sessions

24

Les sessions plenries de les Cambres seran pbliques, llevat de lacord en contra de cada Cambra, adoptat per majoria absoluta o de conformitat amb el Reglament.

CAPTOL II De lelaboraci de les lleis Article 81 1. Sn lleis orgniques les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques, les que aprovin els Estatuts dAutonomia i el rgim electoral general i les previstes per la Constituci. 2. Laprovaci, la modificaci o la derogaci de les lleis orgniques exigir la majoria absoluta del Congrs en una votaci final sobre el conjunt del projecte. Article 82 1. Les Corts Generals podran delegar al Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei sobre matries determinades no incloses en larticle anterior. 2. La delegaci legislativa haur datorgar-se mitjanant una llei de bases quan tingui per objecte la formaci de textos articulats o mitjanant una llei ordinria quan es tracti de refondre diversos textos legals en un de sol. 3. La delegaci legislativa haur datorgar-se al Govern de forma expressa per a una matria concreta, i fixant-ne el termini dexercici. La delegaci resta esgotada en fer-ne s el Govern amb la publicaci de la norma corresponent. No podr entendres que ha estat concedida de manera implcita o per un temps indeterminat. Tampoc podr permetren la subdelegaci a autoritats altres que el mateix Govern. 4. Les lleis de bases delimitaran precisament lobjecte i labast de la delegaci legislativa i els principis i criteris que en regiran lexercici. 5. Lautoritzaci per a refondre textos legals determinar lmbit normatiu a qu es refereix el contingut de la delegaci, i haur despecificar si resta circumscrita a la mera formulaci dun text nic o si inclou la de regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos legals que hagin de ser refosos. 6. Les lleis de delegaci podran establir en cada cas frmules addicionals de control, sens perjudici de la competncia prpia dels Tribunals. Article 83 En cap cas podran, les lleis de bases: a) b) Autoritzar la modificaci de la prpia llei de bases. Facultar per a dictar normes amb carcter retroactiu.

Les lleis orgniques

La delegaci legislativa

Refosa de textos legals

Limitaci a les lleis de bases

Article 84 Si una proposici de llei o una esmena s contrria a una delegaci legislativa vigent, el Govern t la facultat doposar-se a la seva tramitaci. En aquest supsit, podr presentar-se una proposici de llei per a la derogaci total o parcial de la llei de delegaci.

25

Article 85

Decrets legislatius

Les disposicions del Govern que continguin legislaci delegada rebran el ttol de decrets legislatius. Article 86

Decrets llei i la seva convalidaci

1. En cas duna necessitat extraordinria i urgent, el Govern podr dictar disposicions legislatives provisionals que prendran la forma de decrets llei i que no podran afectar lordenament de les institucions bsiques de lEstat, els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans regulats en el Ttol I, el rgim de les Comunitats Autnomes ni el dret electoral general. 2. Els decrets llei hauran de ser sotmesos immediatament a debat i votaci de la totalitat en el Congrs dels Diputats, convocat a aquest efecte si no estigus reunit, dins el termini dels trenta dies segents a la promulgaci. El Congrs haur de pronunciar-se expressament dins aquest termini sobre la convalidaci o la derogaci, per a la qual cosa el Reglament establir un procediment especial i sumari. 3. Durant el termini establert en lapartat anterior, les Corts podran tramitar-los com a projectes de llei pel procediment durgncia. Article 87

Iniciativa legislativa Iniciativa legislativa de Comunitats Autnomes Iniciativa legislativa popular

1. La iniciativa legislativa correspon al Govern, al Congrs i al Senat, dacord amb la Constituci i els Reglaments de les Cambres. 2. Les Assemblees de les Comunitats Autnomes podran demanar al Govern ladopci dun projecte de llei o trametre a la Mesa del Congrs una proposici de llei, i podran delegar davant la dita Cambra un mxim de tres membres de lAssemblea encarregats de defensar-la. 3. Una llei orgnica regular les formes dexercici i els requisits de la iniciativa popular per a la presentaci de proposicions de llei. En qualsevol cas es requeriran no menys de 500.000 signatures acreditades. No ser procedent aquesta iniciativa en matries prpies de llei orgnica, tributries o de carcter internacional ni en all que pertany a la prerrogativa de grcia. Article 88

Projectes de llei

Els projectes de llei seran aprovats pel Consell de Ministres, el qual els sotmetr al Congrs, acompanyats duna exposici de motius i dels antecedents necessaris per a pronunciar-shi. Article 89

Proposicions de llei

1. La tramitaci de les proposicions de llei ser regulada pels Reglaments de les Cambres, sense que la prioritat deguda als projectes de llei impedeixi lexercici de la iniciativa legislativa en els termes regulats en larticle 87. 2. Les proposicions de llei que, de conformitat amb larticle 87, el Senat prengui en consideraci, seran trameses al Congrs perqu aquest les tramiti com a tal proposici.

26

Article 90 1. Una vegada hagi estat aprovat un projecte de llei ordinria o orgnica pel Congrs de Diputats, el President daquest en donar compte immediatament al President del Senat, el qual el sotmetr a la deliberaci daquesta darrera Cambra. 2. El Senat, dins el termini de dos mesos a comptar des del dia de la recepci del text, pot oposar-hi el seu veto o introduir-hi esmenes mitjanant un missatge motivat. El veto haur de ser aprovat per majoria absoluta. El projecte no podr ser sotms al Rei perqu el sancioni sense que el Congrs ratifiqui per majoria absoluta, en cas de veto, el text inicial, o per majoria simple, transcorreguts dos mesos den que fou interposat, o sense que es pronunci sobre les esmenes, havent-les acceptades o no per majoria simple. 3. El termini de dos mesos de qu disposa el Senat per a vetar o esmenar el projecte es reduir al de vint dies naturals en els projectes declarats urgents pel Govern o pel Congrs dels Diputats. Article 91 El Rei sancionar les lleis aprovades per les Corts Generals dins el termini de quinze dies, i les promulgar i nordenar la publicaci immediata. Article 92 1. Les decisions poltiques de transcendncia especial podran ser sotmeses al referndum consultiu de tots els ciutadans. 2. El referndum ser convocat pel Rei a proposta del President del Govern, autoritzada prviament pel Congrs dels Diputats. 3. Una llei orgnica regular les condicions i el procediment de les diverses modalitats de referndum previstes per la present Constituci. CAPTOL III Dels tractats internacionals Article 93 Mitjanant una llei orgnica es podr autoritzar la celebraci de tractats pels quals satribueixi a una organitzaci o a una instituci internacional lexercici de competncies derivades de la Constituci. La garantia del compliment daquests tractats i de les resolucions emanades dels organismes internacionals o supranacionals titulars de la cessi correspon, segons els casos, a les Corts Generals o al Govern. Article 94 1. La prestaci del consentiment de lEstat per a obligar-se mitjanant tractats o convenis requerir lautoritzaci prvia de les Corts Generals en els casos segents: a) b) Tractats de carcter poltic. Tractats o convenis de carcter militar.

Actuaci legislativa del Senat

Sanci i promulgaci de les lleis Referndum

Tractats internacionals

Autoritzaci de les Corts per a determinats tractats internacionals

27

c) Tractats o convenis que afectin la integritat territorial de lEstat o els drets i els deures fonamentals establerts en el Ttol I. d) Tractats o convenis que impliquin obligacions financeres per a la Hisenda pblica. e) Tractats o convenis que suposin la modificaci o la derogaci dalguna llei o lexecuci dels quals exigeixi mesures legislatives. 2. El Congrs i el Senat seran informats immediatament de la conclusi dels altres tractats o convenis. Article 95

Els tractats internacionals i la Constituci

1. La celebraci dun tractat internacional que contingui estipulacions contrries a la Constituci exigir la revisi constitucional prvia. 2. El Govern o qualsevol de les Cambres pot requerir el Tribunal Constitucional perqu declari si aquesta contradicci existeix o no. Article 96

Derogaci i denncia dels tractats i dels convenis

1. Els tractats internacionals celebrats vlidament formaran part de lordenament intern una vegada hagin estat publicats oficialment a Espanya. Les seves disposicions noms podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats o dacord amb les normes generals del dret internacional. 2. Per a denunciar els tractats i els convenis internacionals es far servir el mateix procediment previst per a aprovar-los en larticle 94. TTOL IV Del Govern i de lAdministraci Article 97

El Govern

El Govern dirigeix la poltica interior i lexterior, lAdministraci civil i militar i la defensa de lEstat. Exerceix la funci executiva i la potestat reglamentria dacord amb la Constituci i amb les lleis. Article 98

Composici i estatut del Govern

1. El Govern es compon del President, els Vicepresidents en el seu cas, els Ministres i els altres membres que estableixi la llei. 2. El President dirigeix lacci del Govern i coordina les funcions dels altres membres daquest, sens perjudici de la competncia i de la responsabilitat directa daquells en la seva gesti. 3. Els membres del Govern no podran exercir funcions representatives altres que les prpies del mandat parlamentari, ni qualsevol altra funci pblica que no derivi del seu crrec, ni cap activitat professional o mercantil. 4. La llei regular lEstatut i les incompatibilitats dels membres del Govern.

28

Article 99 1. Desprs de cada renovaci del Congrs dels Diputats, i en els altres supsits previstos per la Constituci en qu sigui procedent, el Rei, prvia consulta amb els representants designats pels grups poltics amb representaci parlamentria, i a travs del President del Congrs, proposar un candidat a la Presidncia del Govern. 2. El candidat proposat conformement al que preveu lapartat anterior exposar davant el Congrs dels Diputats el programa poltic del Govern que pretengui formar i demanar la confiana de la Cambra. 3. Si el Congrs dels Diputats atorgava la seva confiana al dit candidat mitjanant el vot de la majoria absoluta dels seus membres, el Rei el nomenar President. En el cas de no assolir-se la dita majoria, la mateixa proposta ser sotmesa a una nova votaci quarantavuit hores desprs de lanterior i sentendr que la confiana ha estat atorgada si obtenia la majoria simple. 4. Si una vegada fetes les votacions esmentades no fos atorgada la confiana per a la investidura, es tramitaran propostes successives en la forma prevista en els apartats anteriors. 5. Si desprs dhaver transcorregut el termini de dos mesos a partir de la primera votaci dinvestidura, cap candidat hagus obtingut la confiana del Congrs, el Rei dissoldr totes dues Cambres i convocar noves eleccions amb el referendament del President del Congrs. Article 100 Els altres membres del Govern seran nomenats i remoguts pel Rei a proposta del seu President. Article 101 1. El Govern cessa desprs de la celebraci deleccions generals, en els casos de prdua de la confiana parlamentria previstos per la Constituci, o per dimissi o defunci del seu President. 2. El Govern cessant continuar en funcions fins a la presa de possessi del nou Govern. Article 102 1. La responsabilitat criminal del President i dels altres membres del Govern ser exigible, en el seu cas, davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. 2. Si lacusaci fos per traci o per qualsevol delicte contra la seguretat de lEstat en lexercici de les seves funcions, noms podr ser plantejada per iniciativa de la quarta part dels membres del Congrs i amb laprovaci de la majoria absoluta daquesta Cambra. 3. La prerrogativa reial de grcia no ser aplicable a cap dels supsits del present article. Article 103 1. LAdministraci Pblica serveix amb objectivitat els interessos generals i actua dacord amb els principis deficcia, jerarquia, descentralitzaci, desconcentraci i coordinaci, amb submissi plena a la Llei i al Dret.

Nomenament del President del Govern El vot dinvestidura

Nomenament dels Ministres Cessament del Govern

Responsabilitat dels membres del Govern

LAdministraci Pblica

29

Estatut dels funcionaris pblics

2. Els rgans de lAdministraci de lEstat sn creats, regits i coordinats dacord amb la llei. 3. La llei regular lestatut dels funcionaris pblics, laccs a la funci pblica dacord amb els principis del mrit i de la capacitat, les peculiaritats de lexercici del seu dret a la sindicaci, el sistema dincompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat en lexercici de les seves funcions. Article 104

Les Forces i els Cossos de seguretat de lEstat

1. Les Forces i els Cossos de seguretat, sota la dependncia del Govern, tindran per missi protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la seguretat ciutadana. 2. Una llei orgnica determinar les funcions, els principis bsics dactuaci i els estatuts de les Forces i els Cossos de seguretat. Article 105

Participaci dels ciutadans

La llei regular: a) Laudincia dels ciutadans directament o a travs de les organitzacions i associacions reconegudes per la llei en el procediment delaboraci de les disposicions administratives que els afectin. b) Laccs dels ciutadans als arxius i als registres administratius, llevat del que afecti la seguretat i la defensa de lEstat, la indagaci dels delictes i la intimitat de les persones. c) El procediment a travs del qual han de fer-se els actes administratius, amb garantia, quan sigui procedent, de laudincia de linteressat. Article 106

Control judicial de lAdministraci

1. Els Tribunals controlen la potestat reglamentria, la legalitat de lactuaci administrativa i la submissi daquesta als fins que la justifiquen. 2. Els particulars, en els termes establerts per la llei, tindran dret a ser indemnitzats per qualsevol lesi que pateixin en qualsevol dels seus bns i drets, llevat dels casos de fora major, sempre que la lesi sigui conseqncia del funcionament dels serveis pblics. Article 107

El Consell de lEstat

El Consell dEstat s lrgan consultiu suprem del Govern. Una llei orgnica en regular la composici i la competncia. TTOL V De les relacions entre el Govern i les Corts Generals

Responsabilitat del Govern davant el Parlament

30

Article 108 El Govern respon solidriament de la seva gesti poltica davant el Congrs dels Diputats.

Article 109 Les Cambres i les seves Comissions podran requerir, a travs dels Presidents daquelles, la informaci i lajut que necessitin del Govern i dels seus departaments i de qualssevol autoritats de lEstat i de les Comunitats Autnomes. Article 110 1. Les Cambres i les seves Comissions poden requerir la presncia dels membres del Govern. 2. Els membres del Govern tenen accs a les sessions de les Cambres i a les seves Comissions i la facultat de fer-shi escoltar, i podran demanar que hi informin els funcionaris dels seus departaments. Article 111 1. El Govern i cadascun dels seus membres resten sotmesos a les interpellacions i a les preguntes que els formulin davant les Cambres. Per a aquesta classe de debat els Reglaments establiran un temps mnim setmanal. 2. Tota interpellaci podr donar lloc a una moci, amb la qual la Cambra manifesti la seva posici. Article 112 El President del Govern, prvia deliberaci del Consell de Ministres, pot plantejar davant el Congrs dels Diputats la qesti de confiana sobre el seu programa o sobre una declaraci de poltica general. Sentendr que la confiana ha estat atorgada si voten favorablement la majoria simple dels Diputats. Article 113 1. El Congrs dels Diputats pot exigir la responsabilitat poltica del Govern mitjanant ladopci de la moci de censura per majoria absoluta. 2. La moci de censura haur de ser proposada com a mnim per la desena part dels Diputats i haur dincloure un candidat a la Presidncia del Govern. 3. La moci de censura no podr ser votada fins que hagin transcorregut cinc dies des de la presentaci. Dins els dos primers dies daquest termini podran presentar-se mocions alternatives. 4. Si la moci de censura no fos aprovada pel Congrs, els signataris no en podran presentar cap ms durant el mateix perode de sessions. Article 114 1. Si el Congrs nega la confiana al Govern, aquest presentar la dimissi al Rei. A continuaci shaur de procedir a la designaci de President del Govern segons el que disposa larticle 99. 2. Si el Congrs adopta una moci de censura, el Govern presentar la dimissi al Rei, i sentendr que resta investit de la confiana de la Cambra el candidat proposat dins la moci als efectes previstos per larticle 99. El Rei el nomenar President del Govern.

Dret dinformaci de les Cambres El Govern a les Cambres

Interpellacions i preguntes

La qesti de confiana

Moci de censura

Dimissi del Govern

31

Article 115

Dissoluci de les Cambres

1. El President del Govern, prvia deliberaci del Consell de Ministres, i sota la seva exclusiva responsabilitat, podr proposar la dissoluci del Congrs, del Senat o de les Corts Generals, la qual ser decretada pel Rei. El decret de dissoluci fixar la data de les eleccions. 2. La proposta de dissoluci no podr presentar-se quan hi hagi en trmit una moci de censura. 3. No ser procedent cap nova dissoluci abans que hagi transcorregut un any des de lanterior, llevat del que disposa larticle 99, apartat 5. Article 116 1. Una llei orgnica regular els estats dalarma, dexcepci i de setge, i les competncies i limitacions corresponents. 2. Lestat dalarma ser declarat pel Govern mitjanant un decret acordat en un Consell de Ministres, per un termini mxim de quinze dies; haur de donar-ne compte al Congrs dels Diputats, que ser reunit immediatament a aquest efecte i aquest termini no podr ser prorrogat sense lautoritzaci daquesta Cambra. El decret determinar lmbit territorial al qual sestenen els efectes de la declaraci. 3. Lestat dexcepci ser declarat pel Govern mitjanant un decret acordat en un Consell de Ministres, prvia autoritzaci del Congrs dels Diputats. Lautoritzaci i la proclamaci de lestat dexcepci haur de determinar expressament els efectes daquest, lmbit territorial al qual sestn i la durada, que no podr excedir de trenta dies, prorrogables per un termini igual amb els mateixos requisits. 4. Lestat de setge ser declarat per la majoria absoluta del Congrs dels Diputats, a proposta exclusiva del Govern. El Congrs en determinar lmbit territorial, la durada i les condicions. 5. El Congrs no podr ser dissolt mentre restin declarats alguns dels estats compresos en el present article; si les Cambres no es trobessin en perode de sessions, restaran convocades automticament. Durant la vigncia daquests estats no podr interrompres el funcionament de les Cambres ni el dels altres poders constitucionals de lEstat. Si, havent estat dissolt el Congrs o havent-ne expirat el mandat, es produs alguna de les situacions que donen lloc a qualsevol dels dits estats, les competncies del Congrs seran assumides per la seva Diputaci Permanent. 6. La declaraci dels estats dalarma, dexcepci i de setge no modificara el principi de responsabilitat del Govern ni dels seus agents reconeguts en la Constituci i en les lleis. TTOL VI Del Poder Judicial Article 117

Estat dalarma

Estat dexcepci

Estat de setge

Independncia de la justcia
32

1. La justcia emana del poble i s administrada en nom del Rei pels Jutges i pels Magistrats que integren el Poder Judicial, indepen-

dents, inamovibles, responsables i sotmesos nicament a limperi de la llei. 2. Els Jutges i els Magistrats no podran ser remoguts, suspesos, traslladats ni jubilats ms que per alguna de les causes i amb les garanties que la llei preveu. 3. Lexercici de la potestat jurisdiccional en qualsevol mena de processos, jutjant i fent executar all que hagi estat jutjat, correspon exclusivament als Jutjats i als Tribunals que les lleis determinen, segons les normes de competncia i de procediment que elles estableixin. 4. Els Jutjats i els Tribunals no exerciran funcions altres que les que assenyala lapartat anterior i les que els siguin atribudes expressament per la llei en garantia de qualsevol dret. 5. El principi dunitat jurisdiccional s la base de lorganitzaci i del funcionament dels Tribunals. La llei regular lexercici de la jurisdicci militar dins lmbit estrictament castrense i en el supsit de lestat de setge, dacord amb els principis de la Constituci. 6. Resten prohibits els Tribunals dexcepci. Article 118 Tothom t lobligaci de complir les sentncies i les altres resolucions fermes dels Jutges i dels Tribunals i de prestar la collaboraci que aquests requereixin en el curs del procs i en lexecuci dall que hagi estat resolt. Article 119 La justcia ser gratuta quan la llei ho disposi i, en qualsevol cas, per a aquells que acreditin insuficincia de recursos per a litigar. Article 120 1. Les actuacions judicials seran pbliques, amb les excepcions previstes per les lleis de procediment. 2. El procediment ser predominantment oral, sobretot en matria criminal. 3. Les sentncies seran sempre motivades i pronunciades en audincia pblica. Article 121 Els danys causats per error judicial i els que siguin conseqncia del funcionament anormal de lAdministraci de Justcia donaran dret a una indemnitzaci a crrec de lEstat conformement amb la llei. Article 122 1. La Llei orgnica del Poder Judicial determinar la constituci, el funcionament i el govern dels Jutjats i dels Tribunals, i lestatut jurdic dels Jutges i dels Magistrats de carrera, els quals formaran un cos nic, i el del personal al servei de lAdministraci de Justcia. 2. El Consell General del Poder Judicial s lrgan de govern daquest darrer. La Llei orgnica nestablir lestatut i el rgim din-

Inamovibilitat dels Jutges i Magistrats

Unitat jurisdiccional

Collaboraci amb la justcia

Gratutat de la justcia

Publicitat de les actuacions judicials

Indemnitzaci per errors judicials

Jutjats i Tribunals Consell General del Poder Judicial

33

compatibilitats i les funcions dels seus membres, assenyaladament en matria de nomenaments, ascensos, inspecci i rgim disciplinari. 3. El Consell General del Poder Judicial ser integrat pel President del Tribunal Suprem, que el presidir, i per vint membres nomenats pel Rei per un perode de cinc anys. Daquests, dotze entre els Jutges i els Magistrats de totes les categories judicials en els termes que estableixi la Llei orgnica; quatre, a proposta del Congrs dels Diputats, i quatre a proposta del Senat, elegits en tots dos casos per majoria de les tres cinquenes parts dels seus membres, entre advocats i altres juristes, tots de competncia reconeguda i amb ms de quinze anys dexercici professional. Article 123

El Tribunal Suprem

1. El Tribunal Suprem, amb jurisdicci a tot Espanya, s lrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, llevat del que es disposa en matria de garanties constitucionals. 2. El President del Tribunal Suprem ser nomenat pel Rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial, en la forma que la llei determini. Article 124

El Ministeri Fiscal

El Fiscal General de lEstat Instituci del Jurat

1. El Ministeri Fiscal, sens perjudici de les funcions encomanades a altres rgans, t la missi de promoure lacci de la justcia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de linters pblic tutelat per la llei, dofici o b a petici dels interessats, de vetllar per la independncia dels Tribunals i procurar davant ells la satisfacci de linters social. 2. El Ministeri Fiscal exerceix les seves funcions per mitj drgans propis, de conformitat amb els principis dunitat dactuaci i dependncia jerrquica i subjectant-se, en tot cas, als de legalitat i imparcialitat. 3. La llei regular lestatut orgnic del Ministeri Fiscal. 4. El Fiscal General de lEstat ser nomenat pel Rei, a proposta del Govern, havent estat escoltat el Consell General del Poder Judicial. Article 125 Els ciutadans podran exercir lacci popular i participar en lAdministraci de Justcia mitjanant la instituci del Jurat, en la forma i en els processos penals que la llei determini, i en els Tribunals consuetudinaris i tradicionals. Article 126

Policia judicial Incompatibilitats de Jutges, Magistrats i Fiscals

34

La policia judicial depn dels Jutges, dels Tribunals i del Ministeri Fiscal en les seves funcions dindagaci del delicte i de descobriment i assegurament del delinqent, en els termes que la llei estableixi. Article 127 1. Els Jutges i els Magistrats i tamb els Fiscals, mentre restin en actiu, no podran exercir altres crrecs pblics ni pertnyer a partits

poltics o a sindicats. La llei establir el sistema i les modalitats dassociaci professional dels Jutges, Magistrats i Fiscals. 2. La llei establir el rgim dincompatibilitats dels membres del Poder Judicial, que haur dassegurar la seva total independncia. TTOL VII Economia i Hisenda Article 128 1. Tota la riquesa del pas en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a linters general. 2. Es reconeix la iniciativa pblica en lactivitat econmica. Mitjanant una llei, determinats recursos o serveis essencials podran ser reservats al sector pblic, especialment en cas de monopoli, i podr ser acordada, tamb, la intervenci dempreses quan ho exigeixi linters general. Article 129 1. La llei establir les formes de participaci dels interessats en la Seguretat Social i en lactivitat dels organismes pblics la funci dels quals afecti directament la qualitat de la vida o el benestar general. 2. Els poders pblics promouran eficament les diverses formes de participaci en lempresa i fomentaran, mitjanant una legislaci adequada, les societats cooperatives. Tamb establiran els mitjans que facilitin laccs dels treballadors a la propietat dels mitjans de producci. Article 130 1. Els poders pblics atendran la modernitzaci i el desenvolupament de tots els sectors econmics i, assenyaladament, de lagricultura, la ramaderia, la pesca i lartesania, a fi dequiparar el nivell de vida de tots els espanyols. 2. Amb la mateixa finalitat es donar un tractament especial a les zones de muntanya. Article 131 1. LEstat, mitjanant una llei, podr planificar lactivitat econmica general per a atendre les necessitats collectives, equilibrar i harmonitzar el desenvolupament regional i sectorial i estimular el creixement de la renda i de la riquesa i la distribuci ms justa daquesta darrera. 2. El Govern elaborar els projectes de planificaci dacord amb les previsions que li siguin subministrades per les Comunitats Autnomes i lassessorament i la collaboraci dels sindicats i de les altres organitzacions professionals, empresarials i econmiques. Amb aquesta finalitat es constituir un Consell, la composici i les funcions del qual desenvolupar una llei.

Funci pblica de la riquesa

Participaci en lempresa i en els organismes pblics

Desenvolupament del sector econmic

Planificaci de lactivitat econmica

35

Article 132

Bns de domini pblic

1. La llei regular el rgim jurdic dels bns de domini pblic i dels comunals inspirant-se en els principis dinalienabilitat, imprescriptibilitat i inembargabilitat, i tamb en regular la desafectaci. 2. Sn bns de domini pblic estatal els que la llei determini i, en qualsevol cas, la zona maritimoterrestre, les platges, la mar territorial i els recursos naturals de la zona econmica i de la plataforma continental. 3. Seran regulats per llei el Patrimoni de lEstat i el Patrimoni Nacional, i ladministraci, defensa i conservaci daquests. Article 133

Potestat tributria

1. La potestat originria per a establir els tributs correspon exclusivament a lEstat mitjanant una llei. 2. Les Comunitats Autnomes i les Corporacions locals podran establir i exigir tributs, dacord amb la Constituci i les lleis. 3. Qualsevol benefici fiscal que afecti els tributs de lEstat haur destablir-se en virtut duna llei. 4. Les administracions pbliques solament podran contreure obligacions financeres i fer despeses dacord amb les lleis. Article 134

Els Pressupostos Generals de lEstat

1. Correspon al Govern delaborar els Pressupostos Generals de lEstat, i a les Corts Generals dexaminar-los, esmenar-los i aprovarlos. 2. Els Pressupostos Generals de lEstat tindran carcter anual, inclouran la totalitat de les despeses i els ingressos del sector pblic estatal i shi consignar limport dels beneficis fiscals que afectin els tributs de lEstat. 3. El Govern tindr lobligaci de presentar davant el Congrs dels Diputats els Pressupostos Generals, tres mesos abans, com a mnim, que expirin els de lany anterior. 4. Si la Llei de Pressupostos no saprovava abans del primer dia de lexercici econmic corresponent, els Pressupostos de lexercici anterior restaran prorrogats automticament fins que saprovin els nous. 5. Havent estat aprovats els Pressupostos Generals de lEstat, el Govern podr presentar projectes de llei que impliquin laugment de la despesa pblica o la disminuci dels ingressos corresponents al mateix exercici pressupostari. 6. Tota proposici o esmena que suposi un augment dels crdits o una disminuci dels ingressos pressupostaris requerir la conformitat del Govern per tal de ser tramitada. 7. La Llei de Pressupostos no pot crear tributs. Podr modificarlos si una llei tributria substantiva ho preveu. Article 135

Deute Pblic

1. El Govern haur de restar autoritzat per una llei per tal demetre Deute Pblic o contreure crdit. 2. Es considerar sempre que els crdits per abonar el pagament dinteressos i capital del Deute Pblic de lEstat sn inclosos en les-

36

tat de despeses dels Pressupostos, i no podran ser objecte desmenes ni de modificacions mentre sajustin a les condicions de la llei demissi. Article 136 1. El Tribunal de Comptes s lrgan fiscalitzador suprem dels comptes i de la gesti econmica de lEstat, i, alhora, del sector pblic. Dependr directament de les Corts Generals i exercir les seves funcions per delegaci delles en lexamen i la comprovaci del Compte General de lEstat. 2. Els Comptes de lEstat i del sector pblic estatal seran retuts al Tribunal de Comptes, el qual els censurar. El Tribunal de Comptes, sens perjudici de la seva jurisdicci, trametr a les Corts Generals un informe anual en qu, sempre que sigui procedent, comunicar les infraccions o les responsabilitats en qu, segons el seu judici, shagi incorregut. 3. Els membres del Tribunal de Comptes gaudiran de la mateixa independncia i inamovibilitat i restaran sotmesos a les mateixes incompatibilitats que els Jutges. 4. Una llei orgnica regular la composici, lorganitzaci i les funcions del Tribunal de Comptes. TTOL VIII De lorganitzaci territorial de lEstat CAPTOL PRIMER Principis generals Article 137 LEstat sorganitza territorialment en municipis, en provncies i en les Comunitats Autnomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen dautonomia per a la gesti dels interessos respectius. Article 138 1. L Estat garanteix la realitzaci efectiva del principi de solidaritat consagrat en larticle 2 de la Constituci, vetllant per lestabliment dun equilibri econmic adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol, i atenent assenyaladament les circumstncies del fet insular. 2. Les diferncies entre els Estatuts de les diverses Comunitats Autnomes no podran implicar en cap cas privilegis econmics o socials. Article 139 1. Tots els espanyols tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions en qualsevol part del territori de lEstat. 2. Cap autoritat podr adoptar mesures que directament o indirectament obstaculitzin la llibertat de circulaci i destabliment

El Tribunal de Comptes

Municipis, provncies i Comunitats Autnomes Solidaritat i igualtat territorial

Igualtat dels espanyols als territoris de lEstat

37

de les persones i la lliure circulaci de bns per tot el territori espanyol. CAPTOL II De lAdministraci local Article 140

Autonomia i democrcia municipal

La Constituci garanteix lautonomia dels municipis, els quals gaudiran de personalitat jurdica plena. El govern i ladministraci municipal corresponen als respectius ajuntaments, integrats pels batlles i els regidors. Els regidors seran elegits pels vens del municipi mitjanant sufragi universal igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per la llei. Els batlles seran elegits pels regidors o pels vens. La llei regular les condicions en qu sigui procedent el rgim de consell obert. Article 141

Les provncies. Les illes

1. La provncia s una entitat local amb personalitat jurdica prpia, determinada per lagrupaci de municipis i la divisi territorial per al compliment de les activitats de lEstat. Qualsevol alteraci dels lmits provincials haur de ser aprovada per les Corts Generals per mitj duna llei orgnica. 2. El govern i ladministraci autnoma de les provncies seran encomanats a Diputacions o altres Corporacions de carcter representatiu. 3. Es podran crear agrupacions de municipis diferents de la provncia. 4. En els arxiplags, les illes tindran, a ms, administraci prpia en forma de Cabildos o Consells. Article 142

Les Hisendes locals

Les Hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per a lexercici de les funcions que la llei atribueix a les Corporacions respectives, i es nodriran fonamentalment de tributs propis i de la participaci en els de lEstat i en els de les Comunitats Autnomes. CAPTOL III De les Comunitats Autnomes Article 143

Autogovern de les Comunitats Autnomes Iniciativa autonmica

38

1. En lexercici del dret a lautonomia reconegut en larticle 2 de la Constituci, les provncies limtrofes que tinguin caracterstiques histriques, culturals i econmiques comunes, els territoris insulars i les provncies dentitat regional histrica podran accedir a lautogovern i constituir-se en Comunitats Autnomes dacord amb el que preveuen aquest Ttol i els Estatuts respectius. 2. La iniciativa del procs autonmic correspon a totes les Diputacions interessades o a lrgan interinsular corresponent, i als dos

teros dels municipis la poblaci dels quals representi, com a mnim, la majoria del cens electoral de cada provncia o de cada illa. Aquests requisits hauran dacomplir-se dins el termini de sis mesos den del primer acord respecte daix adoptat per alguna de les Corporacions locals interessades. 3. La iniciativa, en el cas de no reeixir, noms podr repetir-se al cap de cinc anys. Article 144 Per motiu dinters nacional, i mitjanant una llei orgnica, les Corts Generals podran: a) Autoritzar la constituci duna comunitat autnoma quan el seu mbit territorial no superi el duna provncia i no reuneixi les condicions de lapartat 1 de larticle 143. b) Autoritzar o acordar, en el seu cas, un estatut dautonomia a territoris que no es trobin integrats en lorganitzaci provincial. c) Substituir la iniciativa de les Corporacions locals a qu es refereix lapartat 2 de larticle 143. Article 145 1. En cap cas sadmetr la federaci de Comunitats Autnomes. 2. Els Estatuts podran preveure els supsits, requisits i termes en qu les Comunitats Autnomes podran celebrar convenis entre elles per tal de gestionar i prestar serveis que els siguin propis, i tamb el carcter i els efectes de la corresponent comunicaci a les Corts Generals. En els altres supsits, els acords de cooperaci entre les Comunitats Autnomes requeriran lautoritzaci de les Corts Generals. Article 146 El projecte dEstatut ser elaborat per una assemblea composta pels membres de la Diputaci o lrgan interinsular de les provncies afectades i pels Diputats i els Senadors que nhagin estat elegits, i ser elevat a les Corts Generals, les quals li donaran tramitaci de llei. Article 147 1. Dins els termes de la present Constituci, els Estatuts seran la norma institucional bsica de cada Comunitat Autnoma, i lEstat els reconeixer i els emparar com a part integrant del seu ordenament jurdic. 2. Els Estatuts dautonomia hauran de contenir: a) La denominaci de la Comunitat que es correspongui millor a la seva identitat histrica. b) La delimitaci del territori. c) La denominaci, lorganitzaci i la seu de les institucions autnomes prpies. d) Les competncies assumides dins el marc establert en la Constituci i les bases per al trasps dels serveis corresponents.

Cooperaci entre Comunitats Autnomes

Elaboraci de lEstatut

Els Estatuts dAutonomia

39

Reforma dels Estatuts dAutonomia Competncies de les Comunitats Autnomes

3. La reforma dels Estatuts sajustar al procediment que ells mateixos estableixin i requerir, en qualsevol cas, laprovaci de les Corts Generals per llei orgnica. Article 148 1. Les Comunitats Autnomes podran assumir competncies en les matries segents: 1a Organitzaci de les seves institucions dautogovern. 2a Les alteracions dels termes municipals compresos en el seu territori i, en general, les funcions que corresponguin a lAdministraci de lEstat sobre les Corporacions locals, la transferncia de les quals autoritzi la legislaci sobre rgim local. 3a Ordenaci del territori, urbanisme i habitatge. 4a Les obres pbliques dinters per a la Comunitat Autnoma dins el seu territori. 5a Els ferrocarrils i les carreteres litinerari dels quals transcorri ntegrament dins el territori de la Comunitat Autnoma i, de la mateixa manera, el transport fet per aquests mitjans o per cable. 6a Els ports de refugi, els ports i els aeroports esportius i, en general, els que no acompleixin activitats comercials. 7a Lagricultura i la ramaderia, dacord amb lordenaci general de leconomia. 8a Els monts i els aprofitaments forestals. 9a La gesti en matria de protecci del medi ambient. 10a Els projectes, la construcci i lexplotaci dels aprofitaments hidrulics, canals i regatges dinters per a la Comunitat Autnoma; les aiges minerals i les termals. 11a La pesca en aiges interiors, el marisqueig i laqicultura, la caa i la pesca fluvial. 12a Fires interiors. 13a El foment del desenvolupament econmic de la Comunitat Autnoma dins els objectius marcats per la poltica econmica nacional. 14a Lartesania. 15a Els museus, les biblioteques i els conservatoris de msica dinters per a la Comunitat Autnoma. 16a El patrimoni monumental dinters per a la Comunitat Autnoma. 17a El foment de la cultura, de la investigaci i, en el seu cas, de lensenyament de la llengua de la Comunitat Autnoma. 18a La promoci i lordenaci del turisme dins el seu mbit territorial. 19a Promoci de lesport i la utilitzaci adequada del lleure. 20a Assistncia social. 21a Sanitat i higiene. 22a La vigilncia i la protecci dels seus edificis i de les seves installacions. La coordinaci i altres facultats en relaci amb les policies locals en els termes que estableixi una llei orgnica. 2. Havent transcorregut cinc anys, i mitjanant la reforma dels seus Estatuts, les Comunitats Autnomes podran ampliar successivament les seves competncies dins el marc establert per larticle 149.

40

Article 149 1. LEstat t competncia exclusiva sobre les matries segents: 1a La regulaci de les condicions bsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en lexercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals. 2a Nacionalitat, immigraci, emigraci, estrangeria i dret dasil. 3a Relacions internacionals. 4a Defensa i Forces Armades. 5a Administraci de Justcia. 6a Legislaci mercantil, penal i penitenciria; legislaci processal, sens perjudici de les especialitats que en aquest ordre es deriven necessriament de les particularitats del dret substantiu de les Comunitats Autnomes. 7a Legislaci laboral; sens perjudici que sigui executada pels rgans de les Comunitats Autnomes. 8a Legislaci civil, sens perjudici de la conservaci, modificaci i desenvolupament per part de les Comunitats Autnomes dels drets civils, forals o especials all on nhi hagi. En qualsevol cas, les regles relatives a laplicaci i a leficcia de les normes jurdiques, relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, ordenaci dels registres i instruments pblics, bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre els conflictes de lleis i determinaci de les fonts del Dret, dacord, en aquest darrer cas, amb les normes del dret foral o especial. 9a Legislaci sobre propietat intellectual i industrial. 10a Rgim duaner i aranzelari; comer exterior. 11a Sistema monetari: divises, canvi i convertibilitat; bases de lordenaci del crdit, banca i assegurances. 12a Legislaci sobre pesos i mesures, determinaci de lhora oficial. 13a Bases i coordinaci de la planificaci general de lactivitat econmica. 14a Hisenda general i Deute de lEstat. 15a Foment i coordinaci general de la investigaci cientfica i tcnica. 16a Sanitat exterior. Bases i coordinaci general de la sanitat. Legislaci sobre productes farmacutics. 17a Legislaci bsica i rgim econmic de la Seguretat Social, sens perjudici que les Comunitats Autnomes nexecutin els serveis. 18a Les bases del rgim jurdic de les Administracions Pbliques i del rgim estatutari dels seus funcionaris, les quals garantiran, en qualsevol cas, als administrats un tractament com davant aquelles; el procediment administratiu com, sens perjudici de les especialitats derivades de lorganitzaci prpia de les Comunitats Autnomes; legislaci sobre expropiaci forosa; legislaci bsica sobre contractes i concessions administratives i el sistema de responsabilitat de totes les administracions pbliques. 19a Pesca martima, sens perjudici de les competncies que satribueixin a les Comunitats Autnomes en lordenaci daquest sector.

Competncies exclusives de lEstat

41

20a Marina mercant i abanderament de vaixells; illuminaci de costes i senyals martims; ports dinters general; aeroports dinters general; control de lespai aeri, trnsit i transport aeri; servei meteorolgic i matriculaci daeronaus. 21a Ferrocarrils i transports terrestres que circulin dins els territoris de ms duna comunitat autnoma; rgim general de comunicacions; trnsit i circulaci de vehicles de motor; correus i telecomunicacions; cables aeris, submarins i radiocomunicaci. 22a La legislaci, ordenaci i concessi de recursos i aprofitaments hidrulics si les aiges passen per ms duna Comunitat Autnoma, i lautoritzaci de les installacions elctriques si laprofitament afecta una altra Comunitat o si lenergia s transportada fora del seu mbit territorial. 23a Legislaci bsica sobre protecci del medi ambient, sens perjudici de les facultats de les Comunitats Autnomes per a lestabliment de normes addicionals de protecci. La legislaci bsica sobre monts, aprofitaments forestals i vies ramaderes. 24a Obres pbliques dinters general o la realitzaci de les quals afecti ms duna Comunitat Autnoma. 25a Bases del rgim miner i energtic. 26a Rgim de producci, comer, tinena i s darmes i dexplosius. 27a Normes bsiques del rgim de premsa, rdio i televisi, i, en general, de tots els mitjans de comunicaci social, sens perjudici de les facultats de desenvolupament i execuci que corresponguin a les Comunitats Autnomes. 28a Defensa del patrimoni cultural, artstic i monumental espanyol contra lexportaci i lespoliaci; museus, biblioteques i arxius de titularitat estatal, sens perjudici que les Comunitats Autnomes nexerceixin la gesti. 29a Seguretat pblica, sens perjudici que les Comunitats Autnomes puguin crear policies en la forma que els respectius Estatuts estableixin dins el marc del que disposi una llei orgnica. 30a Regulaci de les condicions dobtenci, expedici i homologaci de ttols acadmics i professionals, i normes bsiques per al desenvolupament de larticle 27 de la Constituci, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders pblics en aquesta matria. 31a Estadstica per a finalitats estatals. 32a Autoritzaci per a la convocatria de consultes populars per via de referndum.

Servei de lEstat a la cultura

2. Sens perjudici de les competncies que podran assumir les Comunitats Autnomes, lEstat considerar el servei de la cultura com a un deure i una atribuci essencial i facilitar la comunicaci cultural entre les Comunitats Autnomes dacord amb elles. 3. Les matries no atribudes expressament a lEstat per aquesta Constituci podran correspondre a les Comunitats Autnomes en virtut dels Estatuts respectius. La competncia sobre les matries que no hagin estat assumides pels Estatuts dAutonomia correspondr a lEstat, les normes del qual prevaldran, en cas de conflicte, sobre les de les Comunitats Autnomes en tot all que no hagi estat atribut a la competncia exclusiva daquestes darreres. En qualse-

42

vol cas, el Dret estatal ser supletori del Dret de les Comunitats Autnomes. Article 150 1. Les Corts Generals, en matries de competncia estatal, podran atribuir a totes o a algunes de les Comunitats Autnomes la facultat de dictar, per a elles mateixes, normes legislatives dins del marc dels principis, bases i directrius fixats per una llei estatal. Sens perjudici de la competncia dels Tribunals, dins cada llei marc sestablir la modalitat del control de les Corts Generals sobre aquestes normes legislatives de les Comunitats Autnomes. 2. LEstat podr transferir o delegar a les Comunitats Autnomes, mitjanant una llei orgnica, facultats corresponents a una matria de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de transferncia o de delegaci. La llei preveur en cada cas la transferncia corresponent de mitjans financers i tamb les formes de control que lEstat es reservi. 3. LEstat podr dictar lleis que estableixin els principis necessaris per a harmonitzar les disposicions normatives de les Comunitats Autnomes, fins i tot en el cas de matries atribudes a la seva competncia, sempre que ho demani linters general. Correspon a les Corts Generals dapreciar lexistncia daquesta necessitat, per majoria absoluta de cada Cambra. Article 151 1. No caldr deixar transcrrer el termini de cinc anys a qu es refereix lapartat 2 de larticle 148 en cas que, dins el termini que estableix larticle 143.2, acordin la iniciativa del procs autonmic, a ms de les diputacions o els rgans interinsulars corresponents, les tres quartes parts dels municipis de cadascuna de les provncies afectades, les quals representin, com a mnim, la majoria del cens electoral de cadascuna i aquesta iniciativa sigui ratificada mitjanant un referndum pel vot afirmatiu de la majoria absoluta dels electors de cada provncia en els termes que estableixi una llei orgnica. 2. En el supsit previst per lapartat anterior, el procediment per elaborar lEstatut ser el segent: 1r El Govern convocar tots els Diputats i Senadors elegits en les circumscripcions compreses dins lmbit territorial que pretengui accedir a lautogovern per tal que es constitueixin en Assemblea, amb lnica finalitat delaborar el projecte dEstatut dautonomia corresponent, mitjanant lacord de la majoria absoluta dels seus membres. 2n Una vegada lAssemblea de Parlamentaris hagi aprovat el projecte dEstatut, aquest ser trams a la Comissi Constitucional del Congrs, la qual, dins el termini de dos mesos, lexaminar amb el concurs i lassistncia duna delegaci de lAssemblea proposant per tal de determinar-ne de com acord la formulaci definitiva. 3r Si sarribava a un acord, el text que en results ser sotms al referndum del cos electoral de les provncies compreses dins lmbit territorial de lEstatut projectat. 4t Si el projecte dEstatut s aprovat a cada provncia per la majoria dels vots emesos vlidament, ser elevat a les Corts Gene-

Coordinaci de competncies legislatives

Elaboraci de lEstatut en rgim especial

43

rals. Els Plens de totes dues Cambres decidiran sobre el text per mitj dun vot de ratificaci. Havent estat aprovat lEstatut, el Rei el sancionar i el promulgar com a llei. 5 Si no sarribava a lacord a qu es refereix lapartat 2n daquest nmero, les Corts Generals donaran al projecte dEstatut la tramitaci de projecte de llei. El text que aquestes aprovin ser sotms al referndum del cos electoral de les provncies compreses dins lmbit territorial de lEstatut projectat. Si fos aprovat per la majoria dels vots emesos vlidament a cada provncia, la promulgaci ser feta en els termes del pargraf anterior. 3. En els casos previstos pels pargrafs 4t i 5 de lapartat anterior, la manca daprovaci del projecte dEstatut per part duna provncia o ms no impedir la constituci de la Comunitat Autnoma projectada per part de les altres en la forma que estableixi la llei orgnica prevista per lapartat 1 daquest article. Article 152

rgans de les Comunitats Autnomes

1. En els Estatuts aprovats pel procediment a qu es refereix larticle anterior, lorganitzaci institucional autonmica es basar en una Assemblea Legislativa elegida per sufragi universal dacord amb un sistema de representaci proporcional que asseguri tamb la representaci de les diverses zones del territori; un Consell de Govern amb funcions executives i administratives, i un President, elegit per lAssemblea entre els seus membres i nomenat pel Rei, al qual corresponen la direcci del Consell de Govern, la suprema representaci de la Comunitat respectiva i lordinria de lEstat dins daquella. El President i els membres del Consell de Govern seran responsables polticament davant lAssemblea. Un Tribunal Superior de Justcia, sens perjudici de la jurisdicci que correspon al Tribunal Suprem, culminar lorganitzaci judicial dins lmbit territorial de la Comunitat Autnoma. En els Estatuts de les Comunitats Autnomes podran establir-se els supsits i les formes de participaci daquelles en lorganitzaci de les demarcacions judicials del territori. Tot aix de conformitat amb el que preveu la Llei orgnica del Poder Judicial i dins la unitat i la independncia prpies daquest darrer. Sens perjudici del que disposa larticle 123, les successives instncies processals, en el seu cas, sesgotaran davant rgans judicials radicats en el mateix territori de la Comunitat Autnoma en qu estigui lrgan competent en primera instncia. 2. Una vegada hagin estat sancionats i promulgats els respectius Estatuts, noms podran ser modificats mitjanant els procediments que ells mateixos estableixin i mitjanant referndum entre els electors inscrits en els censos corresponents. 3. Els Estatuts podran establir circumscripcions territorials prpies que gaudiran de plena personalitat jurdica mitjanant lagrupaci de municipis limtrofs. Article 153 El control de lactivitat dels rgans de les Comunitats Autnomes ser exercit:

Control dels rgans de les Comunitats Autnomes

44

a) Pel Tribunal Constitucional en all que es refereixi a la constitucionalitat de les seves disposicions normatives amb fora de llei. b) Pel Govern, previ dictamen del Consell dEstat, en all que pertoqui a lexercici de funcions delegades a qu es refereix lapartat 2 de larticle 150. c) Per la jurisdicci contenciosa administrativa en all que es refereixi a ladministraci autnoma i a les seves normes reglamentries. d) Pel Tribunal de Comptes en els aspectes econmics i pressupostaris. Article 154 Un Delegat nomenat pel Govern dirigir lAdministraci de lEstat en el territori de la Comunitat Autnoma i la coordinar, si s procedent, amb lAdministraci prpia de la Comunitat. Article 155 1. Si una Comunitat Autnoma no complia les obligacions que la Constituci o altres lleis li imposin, o actuava de forma que atempts greument contra linters general dEspanya, el Govern, previ requeriment fet al President de la Comunitat Autnoma i en el cas de no ser ats, amb laprovaci per majoria absoluta del Senat, podr adoptar les mesures necessries per tal dobligar-la al compliment fors de les dites obligacions o per tal de protegir linters general esmentat. 2. Per a lexecuci de les mesures previstes a lapartat anterior, el Govern podr donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autnomes. Article 156 1. Les Comunitats Autnomes gaudiran dautonomia financera per a acomplir i exercir les seves competncies dacord amb els principis de coordinaci amb la Hisenda estatal i de solidaritat entre tots els espanyols. 2. Les Comunitats Autnomes podran actuar com a delegats o collaboradors de lEstat en la tasca de recaptaci, gesti i liquidaci dels recursos tributaris daquest, dacord amb les lleis i els Estatuts. Article 157 1. per: Els recursos de les Comunitats Autnomes seran constituts

Delegat del Govern a les Comunitats Autnomes

Autonomia financera de les Comunitats Autnomes

a) Impostos cedits totalment o parcialment per lEstat; recrrecs sobre impostos estatals i altres participacions en els ingressos de lEstat. b) Els seus propis impostos, taxes i contribucions especials. c) Transferncies dun Fons de Compensaci Interterritorial i altres assignacions a crrec dels Pressupostos Generals de lEstat. d) Rendiments procedents del seu patrimoni i ingressos de dret privat. e) El producte de les operacions de crdit. 2. Les Comunitats Autnomes no podran adoptar en cap cas mesures tributries sobre bns situats fora del seu territori o que

Recursos de les Comunitats Autnomes

45

constitueixin un obstacle per a la lliure circulaci de mercaderies o de serveis. 3. Lexercici de les competncies financeres enumerades en lanterior apartat 1, les normes per a resoldre els conflictes que poguessin sorgir i les possibles formes de collaboraci financera entre les Comunitats Autnomes i lEstat podran ser regulats per mitj duna llei orgnica. Article 158 1. En els Pressupostos Generals de lEstat es podr establir una assignaci a les Comunitats Autnomes en funci del volum dels serveis i de les activitats estatals que hagin assumit i de la garantia dun nivell mnim en la prestaci dels serveis pblics fonamentals en tot el territori espanyol. 2. Per tal de corregir desequilibris econmics interterritorials i fer efectiu el principi de solidaritat es constituir un Fons de Compensaci destinat a despeses dinversi, els recursos del qual seran distributs per les Corts Generals entre les Comunitats Autnomes i les provncies, en el seu cas. TTOL IX Del Tribunal Constitucional Article 159

Fons de Compensaci Interterritorial

El Tribunal Constitucional

1. El Tribunal Constitucional es compon de 12 membres nomenats pel Rei; dels quals, quatre a proposta del Congrs, per majoria de les tres cinquenes parts dels seus membres; quatre a proposta del Senat, amb idntica majoria; dos a proposta del Govern, i dos a proposta del Consell General del Poder Judicial. 2. Els membres del Tribunal Constitucional hauran de ser nomenats entre Magistrats i Fiscals, professors dUniversitat, funcionaris pblics i advocats, tots ells juristes de competncia reconeguda amb ms de quinze anys dexercici professional. 3. El perode de designaci dels membres del Tribunal Constitucional tindr una durada de nou anys i es renovaran per teros cada tres anys. 4. La condici de membre del Tribunal Constitucional s incompatible: amb qualsevol mandat representatiu; amb els crrecs poltics o administratius; amb lexercici de funcions directives en un partit poltic o en un sindicat i amb locupaci al seu servei; amb lexercici de les carreres judicial i fiscal, i amb qualsevol activitat professional o mercantil. Altrament, els membres del Tribunal Constitucional tindran les incompatibilitats prpies dels membres del Poder Judicial. 5. Els membres del Tribunal Constitucional seran independents i inamovibles en lexercici del seu mandat. Article 160

President del Tribunal Constitucional

46

El President del Tribunal Constitucional ser nomenat entre els membres daquest pel Rei, a proposta del mateix Tribunal en ple i per a un perode de tres anys.

Article 161 1. El Tribunal Constitucional t jurisdicci en tot el territori espanyol i s competent per a conixer: a) Del recurs dinconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives amb fora de llei. La declaraci dinconstitucionalitat duna norma jurdica amb rang de llei, interpretada per la jurisprudncia, afectar aquesta, per la sentncia o les sentncies que nhagin recaigut no perdran el valor de cosa jutjada. b) Del recurs dempara per violaci dels drets i de les llibertats continguts en larticle 53.2 daquesta Constituci, en els casos i formes que la llei estableixi. c) Dels conflictes de competncia entre lEstat i les Comunitats Autnomes o dels de les Comunitats Autnomes entre elles. d) De les altres matries que li atribueixin la Constituci o les lleis orgniques. 2. El Govern podr impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels rgans de les Comunitats Autnomes. La impugnaci provocar la suspensi de la disposici o de la resoluci recorreguda, per el Tribunal, en el seu cas, haur de ratificar-la o alar-la en un termini no superior als cinc mesos. Article 162 1. Tenen legitimitat: a) Per a interposar el recurs dinconstitucionalitat, el President del Govern, el Defensor del Poble, cinquanta Diputats, cinquanta Senadors, els rgans collegiats executius de les Comunitats Autnomes i, en el seu cas, les seves Assemblees. b) Per interposar el recurs dempara, tota persona natural o jurdica que invoqui un inters legtim, a ms del Defensor del Poble i del Ministeri Fiscal. 2. En els altres casos, la llei orgnica determinar les persones i els rgans legitimats. Article 163 Quan en algun procs, un rgan judicial consideri que una norma amb rang de llei, aplicable al cas, de la validesa de la qual depengui la decisi, pugui ser contrria a la Constituci, plantejar la qesti davant el Tribunal Constitucional en els supsits, en la forma i amb els efectes que la llei estableixi, que en cap cas seran suspensius. Article 164 1. Les sentncies delTribunal Constitucional es publicaran en el Butllet Oficial de lEstat amb els vots particulars, si nhi hagus.Tenen el valor de cosa jutjada a partir de lendem dhaver estat publicades i no poden ser objecte de recurs en contra. Aquelles que declarin la inconstitucionalitat duna llei o duna norma amb fora de llei i totes aquelles que no es limitin a lestimaci subjectiva dun dret, tenen plens efectes davant tothom. 2. Llevat que en la decisi es disposi una altra cosa, subsistir la vigncia de la llei en la part no afectada per la inconstitucionalitat. Article 165 Una llei orgnica regular el funcionament del Tribunal Constitucional, lestatut dels seus membres, el procediment davant aquell i les condicions per a lexercici de les accions.

Competncia del Tribunal Constitucional

Recursos dinconstitucionalitat i dempara

Sentncies del Tribunal Constitucional

47

TTOL X De la reforma constitucional Article 166

Reforma constitucional

La iniciativa de reforma constitucional sexercir en els termes previstos en els apartats 1 i 2 de larticle 87. Article 167 1. Els projectes de reforma constitucional hauran de ser aprovats per una majoria de les tres cinquenes parts de cada una de les Cambres. Si no hi hagus acord entre totes dues, sintentar obtenir-lo mitjanant la creaci duna comissi de composici paritria de Diputats i Senadors que presentar un text que ser votat pel Congrs i pel Senat. 2. En cas de no aconseguir-se laprovaci mitjanant el procediment de lapartat anterior, i sempre que el text hagus obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, el Congrs, per majoria de les dues terceres parts, podr aprovar la reforma. 3. Una vegada hagi estat aprovada la reforma per les Corts Generals, ser sotmesa a referndum per tal de ser ratificada, sempre que ho demani una dcima part dels membres de qualsevol de les Cambres, dins dels quinze dies segents al de laprovaci. Article 168

Reformes essencials de la Constituci

1. Si es proposava la revisi total de la Constituci o una de parcial que afects el Ttol Preliminar, el Captol II, Secci 1a del Ttol I, o el Ttol II, es procedir a laprovaci del principi per majoria dels dos teros de cada Cambra, i a la dissoluci immediata de les Corts. 2. Les Cambres elegides hauran de ratificar la decisi i procedir a lestudi del nou text constitucional, que haur de ser aprovat per majoria dels dos teros de les dues Cambres. 3. Aprovada la reforma per les Corts Generals, se sotmetr a referndum per a la seva ratificaci. Article 169 No podr iniciar-se la reforma constitucional en temps de guerra o de vigncia dalgun dels estats previstos en larticle 116. DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera.

Drets histrics dels territoris forals

La Constituci empara i respecta els drets histrics dels territoris forals. L actualitzaci general del dit rgim foral es dur a terme, en el seu cas, dins el marc de la Constituci i dels Estatuts dautonomia. Segona. La declaraci de majoria dedat que cont larticle 12 daquesta

48

Constituci no perjudica les situacions emparades pels drets forals en lmbit del dret privat. Tercera. La modificaci del rgim econmic i fiscal de larxiplag canari requerir un informe previ de la Comunitat Autnoma o, en el seu cas, de lrgan provisional autonmic. Quarta. En les Comunitats Autnomes on tingui la seu ms duna Audincia Territorial, els Estatuts dAutonomia respectius podran mantenir les que ja hi eren i distribuir les competncies entre elles, sempre de conformitat amb el que preveu la Llei orgnica del Poder Judicial i mantenint-ne la unitat i la independncia. DISPOSICIONS TRANSITRIES Primera. En els territoris dotats dun rgim provisional dautonomia, els seus rgans collegiats superiors, per mitj dun acord adoptat per la majoria absoluta dels seus membres, podran substituir la iniciativa que lapartat 2 de larticle 143 atribueix a les Diputacions Provincials o als rgans interinsulars corresponents. Segona. Els territoris que en el passat haguessin plebiscitat afirmativament projectes dEstatut dAutonomia i en el moment de promulgar aquesta Constituci comptin amb rgims provisionals dautonomia, podran procedir immediatament en la forma prevista per lapartat 2 de larticle 148, sempre que ho acordin aix, per majoria absoluta, els rgans preautonmics collegiats superiors, els quals hauran de comunicar-ho al Govern. El projecte dEstatut ser elaborat dacord amb all que estableix larticle 151, nmero 2, a convocatria de lrgan collegiat preautonmic. Tercera. La iniciativa del procs autonmic per part de les Corporacions locals o dels seus membres, prevista per lapartat 2 de larticle 143, sentn que s diferida, amb tots els seus efectes, fins a la celebraci de les primeres eleccions locals sota la vigncia de la Constituci. Quarta. 1. En el cas de Navarra, i a efectes de la seva incorporaci al Consell General Basc o al rgim autonmic basc que el substitueixi, en lloc del que estableix larticle 143 de la Constituci, la iniciativa correspon a lrgan Foral competent, el qual adoptar la seva decisi per majoria dels membres que el componen. Per tal que la dita iniciativa sigui vlida, caldr, a ms, que la decisi de lrgan Foral competent sigui ratificada per un referndum convocat expressament a aquest efecte, i aprovat per majoria dels vots vlids emesos.

Rgim econmic i fiscal de Canries

Iniciativa delaboraci de lEstatut dAutonomia pels rgans preautonmics

Navarra

49

2. Si la iniciativa no reeixs, noms es podr tornar a produir en un altre perode de mandat de lrgan Foral competent, i en qualsevol cas, quan hagi transcorregut el termini mnim que estableix larticle 143. Cinquena.

Ceuta i Melilla

Les ciutats de Ceuta i Melilla podran constituir-se en Comunitats Autnomes en el cas que ho decideixin aix els seus respectius Ajuntaments, per mitj dun acord adoptat per la majoria absoluta dels seus membres i, si ho autoritzen les Corts Generals, mitjanant una llei orgnica, en els termes previstos per larticle 144. Sisena. Si es trameten a la Comissi de Constituci del Congrs diversos projectes dEstatut, seran dictaminats per lordre en qu hi haguessin entrat, i el termini de dos mesos a qu es refereix larticle 151 comenar a comptar des que la Comissi acabi lestudi del projecte o projectes de qu successivament hagi conegut. Setena.

Dissoluci dels organismes provisionals autonmics

Els organismes provisionals autonmics es consideraran dissolts en els casos segents: a) Una vegada hagin estat constituts els rgans que estableixin els Estatuts dautonomia aprovats conformement a aquesta Constituci. b) En el supsit que la iniciativa del procs autonmic no arribs a reeixir per tal com no compls els requisits previstos a larticle 143. c) Si lorganisme no hagus exercit el dret que li reconeix la disposici transitria primera dins el termini de tres anys. Vuitena.

Les actuals Cambres i el Govern una vegada aprovada la Constituci

1. Desprs de lentrada en vigor de la present Constituci, les Cambres que lhan aprovat assumiran les funcions i les competncies que shi assenyalen respectivament per al Congrs i per al Senat, sense que en cap cas el seu mandat sestengui ms enll del 15 de juny de 1981. 2. A lefecte del que estableix larticle 99, la promulgaci de la Constituci es considera com a supsit constitucional en el qual s procedent daplicar-lo. A aquest efecte, a partir de la dita promulgaci sobrir un perode de trenta dies per a laplicaci del que disposa el dit article. Durant aquest perode, lactual President del Govern, que assumir les funcions i les competncies que la Constituci estableix per a aquest crrec, podr optar per usar de la facultat que li reconeix larticle 115 o b donar pas, amb la seva dimissi, a laplicaci del que estableix larticle 99; en aquest darrer cas restar en la situaci prevista en lapartat 2 de larticle 101. 3. En cas de dissoluci, dacord amb el que preveu larticle 115 i si no shagus produt legalment all que preveuen els articles 68 i 69, caldr aplicar a les eleccions les normes vigents anteriorment, amb les niques excepcions que en all que fa referncia a inelegibilitats i incompatibilitats saplicar directament all que preveu lincs

50

segon de la lletra b) de lapartat 1 de larticle 70 de la Constituci i el que aquesta mateixa disposa respecte a ledat de votar i el que estableix larticle 69.3. Novena. Als tres anys dhaver estat elegits per primera vegada els membres del Tribunal Constitucional es designar per sorteig un grup de quatre membres de la mateixa procedncia electiva que hagi de cessar i ser renovat. A aquest nic efecte, es consideraran agrupats com a membres de la mateixa procedncia els dos designats a proposta del Govern i els dos que procedeixen de la formulada pel Consell General del Poder Judicial. Desprs dun segon perode de tres anys es renovar pel mateix procediment un dels dos grups no afectats pel sorteig anterior. Des daquell moment la renovaci sajustar al que estableix el nmero 3 de larticle 159. DISPOSICI DEROGATRIA 1. Resta derogada la Llei 1/1977, del 4 de gener, per a la Reforma Poltica, i, en la mesura que no fossin ja derogades per aquesta Llei, la de Principios del Movimiento Nacional, del 17 de maig de 1958; el Fuero de los Espaoles, del 17 de juliol de 1945; el Fuero de Trabajo, del 9 de mar de 1938; la Ley Constitutiva de las Cortes, del 17 de juliol de 1942; la Ley de Sucesin en la Jefatura del Estado, del 26 de juliol de 1947, modificades totes per la Llei orgnica de lEstat, del 10 de gener de 1967 i en els mateixos termes aquesta darrera i la del Referndum Nacional, del 22 doctubre de 1945. 2. En la mesura que pogus conservar alguna vigncia, es considera derogada definitivament la Llei del 25 doctubre de 1839 en all que pogus afectar les provncies dlaba, Guipscoa i Biscaia. En els mateixos termes es considera derogada definitivament la Llei del 21 de juliol de 1876. 3. Aix mateix queden derogades totes les disposicions que soposin al que estableix aquesta Constituci. DISPOSICI FINAL Aquesta Constituci entrar en vigor el mateix dia que en sigui publicat el text oficial al Butllet Oficial de lEstat. Ser publicada tamb en les altres llenges dEspanya. PER TANT, MANO A TOTS ELS ESPANYOLS, PARTICULARS I AUTORITATS, QUE GUARDIN I FACIN GUARDAR AQUESTA CONSTITUCI COM A NORMA FONAMENTAL DE LESTAT. PALAU DE LES CORTS, 27 DE DESEMBRE DE 1978. JOAN CARLES
EL PRESIDENT DE LES CORTS Antonio Hernndez Gil EL PRESIDENT DEL CONGRS DELS DIPUTATS Fernando lvarez de Miranda y Torres EL PRESIDENT DEL SENAT Antonio Fontn Prez

Primera renovaci del Tribunal Constitucional

Derogaci de les Lleis Fonamentals

Derogaci de les lleis del 25 doctubre de 1839 i del 21 de juliol de 1876

Entrada en vigor

51