You are on page 1of 8

Generalitat de Catalunya Departament dInterior Direcci General de Prevenci, Extinci d'Incendis i Salvaments

SGO, Divisi de Grups Especials, rea GRAF

Lo Forestalillo
Nm.. 146 01-07-2011 Nm 146 01-07-2011
Informe situaci dincendis forestals

Anem 15 dies endarrerits

Fotografia de lincendi de Cala Montg (REG), el 24/06/2011

Qu hem tingut?
Tendncia comparada des de principi dany fins: 30/06/2011 30/06/2010 Nre. serveis (VA+VU+VF) Superfcie (ha) 602 327 2979 2630

DADES PROVISIONALS I PENDENT DE VALIDACI

Fig. 1. Nombre de serveis (VA+VU+VF) des del 12/04/2011 fins al 29/06/2011 i serveis de >2 ha

Generalitat de Catalunya Departament dInterior Direcci General de Prevenci, Extinci d'Incendis i Salvaments
SGO, Divisi de Grups Especials, rea GRAF

Descriipcii de lla siituacii Descr pc de a s tuac


Evollucii de lla sequera ((diisponiibiilliittatt de combusttiiblles viius ii gruiixutts mortts)) Evo uc de a sequera d spon b a de combus b es v us gru xu s mor s
Els episodis successius de pluja, del 5 al 8 de maig, i de l11 al 15 de maig, que van deixar ruixats de fins a 30mm a tota la franja oest del pas, i de fins a 75mm al nord-est del pas, endarrereixen la campanya unes tres setmanes. Comparant amb la campanya de referncia (2006), es conclou que, efectivament, aquesta campanya sendarrereix tres setmanes respecte la de 2006. Tot i aix, els dos extrems del territori continuen sent les zones amb una disponibilitat de combustible ms elevada i amb una acumulaci de sequera ms important a causa dels successius episodis de vent. Les zones amb una sequera acumulada ms elevada sn la plana de Lleida, i el lmit entres aquesta regi i Tarragona i les Terres de lEbre, on el combustible fi ja est disponible, i les accules dels pins comencen a secar-se.

Fig. 2. Sequera acumulada (ndex Drought Code) del 05/06/2006. Font: GRAF

Fig. 3. Sequera acumulada (ndex Drought Code) del 29/06/2011. Font: DARPAMN

Fig. 4. Sequera acumulada (ndex Drought Code) del 29/06/2011. Font: DARPAMN

Fig. 5. Estat del combustibles sec a Prades, 28/06/2011.

Evollucii dells serveiis ((VA -- agrcolles,, VU -- urbans ii VF -- fforesttalls)) Evo uc de s serve s VA agr co es VU urbans VF ores a s

Grfic 1. Serveis totals i per regi segons el tipus de serveis de vegetaci en 48 dies, del 12/04/2011 al 29/06/2011. Els serveis agrcoles a Lleida, Tarragona i les Terres de lEbre, on principalment han cremat rostolls. De la mateixa manera, els serveis forestals de la REG i la RETE es corresponen amb les zones ms sensibles per la disponibilitat de combustible a causa dels diversos episodis de vent.

Grfic 2. Mbs13 (serveis de vegetaci forestal) des del 20/04/2011 fins al 29/06/2011. Comparar amb levoluci normal (gris fosc, percentil 50% del darrers 10 anys), i menor del normal en blau. La campanya va comenar al maig als dos extrems del pas. Tant a lEmpord (REG) com a la RETE i dos teros sud de RELL la situaci era seca i la disponibilitat de vegetaci per incendis que podien superar les 100 ha. A principis de juny els serveis de vegetaci forestal van disminuir degut a les pluges daquest periode.

Generalitat de Catalunya Departament dInterior Direcci General de Prevenci, Extinci d'Incendis i Salvaments
SGO, Divisi de Grups Especials, rea GRAF

Aspectes a destacar Aspectes a destacar


3..1.. Ells iincendiis dell camp de ttiir de lla base miilliittarr de Santt Clliimentt Sescebes.. 3 1 E s ncend s de camp de r de a base m a de San C men Sescebes
Durant aquesta primavera hi ha hagut com a mnim 4 incendis forestals a la zona interior del camp de tir de la base militar de Sant Climent Sescebes (Alt Empord). Cap dels incendis ha sortit de la zona del camp de maniobres i sempre sha avisat a Bombers quan la ignici ha tingut una propagaci sostinguda que recomanava que es vigils i analitzs el seu potencial o, senzillament, que superava a la dotaci de control existent a la base. Actualment hi ha unes 60ha acabades de cremar dins del camp de maniobres en aquests diversos incendis, comptant el de lany passat. Tot i aix sha generat una sensaci en la societat dalarma i dincredulitat que demana que sexpliqui per qu ha passat i de quina manera es podria evitar. Cal tenir present que sempre nhi ha hagut de prctiques de tir al camp de maniobres, sovint tamb a lestiu, ja que el calendari de prctiques ve marcat per les activacions dels militars quan han de marxar a missions i necessiten provar el material i practicar-hi. No es pot oblidar que en els terrenys militars les lleis que els regeixen sn les dictades pel Ministerio de Defensa i pel de Medio Ambiente del Gobierno, i que no sempre coincideixen amb les que sapliquen pel Govern de la Generalitat. Ja lany passat van haver problemes durant lestiu, aleshores es va decidir de manera conjunta amb les autoritats de la base militar que caldria impulsar mesures de gesti de lentorn del camp de tir, lobjectiu era i s minimitzar el risc que una ignici sestengus pel camp de maniobres i pogus arribar a sortir dels lmits de la zona militar. Una primera acci conseqncia daquestes reunions va ser lexecuci completa del pla de prevenci dincendis forestals de la base que depn del Ministerio de Medio Ambiente durant aquest hivern del 2010-11. Parallelament es va valorar reforar la gesti del combustible a la zona sud del camp de tir, lobjectiu s crear una discontinutat suficient per poder confinar una ignici que es produs en moments de tramuntana. A principis dany ja shavien delimitat les parcelles a tractar i actualment sest valorant la seva execuci quan no hi hagi risc.

A nivell de bombers es va fer una jornada formativa als comandaments que fan de cap de sector i caps de gurdia per conixer els lmits de la zona de tir, on la caiguda de projectils sense detonar implica la prohibici daccedir-hi a peu. Aquesta zona s una capa ms dinformaci disponible al navegador del GISB perqu sigui coneguda per tothom( imatge de lesquerra). Aquesta particularitat del risc dexplosions suposa que qualsevol ignici dins daquest permetre sha de deixar cremar fins als lmits segurs o extingir-lo amb mitjans aeris o cremes deixamplament, si b el risc dexplosions per als mitjans i personal operatiu no desapareix si es treballa amb certa proximitat a la flama. Aix doncs, qu ha passat aquesta primavera? Doncs que les primeres ignicions dabril es produren en moments amb altes humitats relatives i recuperaci dhumitats nocturnes i, per tant, tot i haver-hi crrega de combustible aquest no estava disponible i la propagaci era de baixa intensitat, amb algunes carreres de cap

Generalitat de Catalunya Departament dInterior Direcci General de Prevenci, Extinci d'Incendis i Salvaments
SGO, Divisi de Grups Especials, rea GRAF puntuals a mitja intensitat. Les descrregues de mitjans aeris i les cremes deixamplament des de la pista perimetral permetien controlar el foc en linterior fins que sapagava sol durant la matinada. Per la darrera ignici de maig es va produir en unes condicions de major disponibilitat del combustible i va implicar que les carreres de cap que arrencaven des del fons del torrent llancessin diversos focus secundaris a curta distncia i saltessin la pista perimetral del camp de tir. El foc fora de la zona de tir es va poder extingir rpidament amb les lnies daigua i es va seguir controlant la seva evoluci per linterior fins a lextinci amb descrregues de mitjans aeris.

Imatge de la zona cremada.

La columna de fum de la crema deixamplament del 12/05/11 a la zona de la Riera de lAnyet.

Qu caldria fer a partir dara? Doncs seguir collaborant amb els comandaments de la base i intentar minimitzar el risc que una ignici del camp de tir surti de la zona de maniobres i afecti terrenys privats no destinats a aquests usos, aix vol dir incrementar les mesures per poder confinar el foc dins la zona de tir i millorar la informaci i explicacions que es trasllada a la societat vena de la zona per evitar els problemes existents.

3..2.. IIncendii de Beniiffallllett,, RETiiTE,, 23//05//2011,, 9,,4 Ha 3 2 ncend de Ben a e RET TE 23 05 2011 9 4 Ha
El 23 de maig a les 3:55 aproximadament va entrar lavs dincendi forestal a la carretera N-230b pk 22aproximadament. Les condicions meteorolgiques del moment bsicament eren humitat relativa baixa, recuperaci de les humitats la nit anterior i vent fluix de mestral amb la previsi de canvi de condicions a partir de migdia amb lentrada del vent de direcci Sudest (veure fig. 1).

La vegetaci era principalment bosc adult de pi blanc (Pinus halepensis) amb zones cremades en baixa intensitat i de forma no uniforme. No saprecien salts de focus secundaris a grans distancies. Durant la nit principalment saprecia propagaci en baixa intensitat.

Fig. 1 Dades meteorolgiques de lestaci dAldover

Generalitat de Catalunya Departament dInterior Direcci General de Prevenci, Extinci d'Incendis i Salvaments
SGO, Divisi de Grups Especials, rea GRAF ELEMENTS DESTACABLES DE LINCENDI: Permetre actiu i no confinat. Topogrfic estndard. Propagaci principal nocturna per vent de mestral fluix. Incendi iniciat i no controlat abans del perode de risc meteorolgic diari (HR, T i vent de marinada) entre les 13:00 i 18:00 aproximadament. Major intensitat amb alineaci 2/3 (pendent i vent a favor). Combusti incompleta del combustible amb possibles zones verdes a linterior del permetre. Falta de cobertura de les comunicacions amb la xarxa RESCAT solucionat parcialment amb linstallaci de dos ponts rdio en els vehicles 7.30.30 i 0.46.90. No localitzaci GPS de les porttils que treballen a lincendi degut als problemes de cobertura. Desnivells importants. Presncia de combustible mort gruixut resultat danteriors incendis. Risc de rodolaments degut a la suma dels factors: combustible mort gruixut i fort pendent. Risc de despreniments de materials rocallosos. Descrrega de mitjans aeris. Permetre en la seva totalitat no ancorat en cap infraestructura lineal ni conreus. El permetre en el lloc ms proper est a ms de 130 metres de qualsevol PEV. Dia dominat per la forta insolaci i elevada temperatura. Canvi de la direcci del vent prevista de NW a S a partir de migdia. Potencial elevat: Si lincendi creua la carretera N-230b disposa dun potencial superior a les 500ha en una zona de difcil accs per falta daccessos adients per a vehicles BRP. Emplaament de vehicles (PEV-3) al voral de la carretera. No hi ha elements vulnerables prop dels primers potencials de lincendi ja que la granja localitzada al sud de lincendi (PEV-2) es troba dins de zona segura i fora dalineaci respecte la propagaci inicial i esperada de lincendi per laltra banda la intensitat del trnsit a la carretera N-230b s baixa a ms destar regulada per la presncia dels mossos desquadra no considerant aquesta vulnerable a lincendi.

Imatge 1: Estat del permetre a les 9:11 del dia 23 de maig.

Mapa 1: Permetre de lincendi i principals moviments sobre mapa topogrfic.

Mapa 2: Principals potencials de lincendi

La principal dificultat per lextinci daquest incendi va ser trobar el millor accs per acostar-se a lincendi ja que cap part daquest es troba ancorat ni en pista ni en conreus. La prioritat dextinci es focalitza en el flanc esquerre ja que amb el canvi previst de vent a SE s el que t ms potencial a cremar. Inicialment es treballa amb lnies de defensa per davant de la lnia realitzant la primera fase de lextinci (atac) per posteriorment la lnia daigua realitzar el remat en el flanc esquerre i amb lnia daigua en del dret.

Generalitat de Catalunya Departament dInterior Direcci General de Prevenci, Extinci d'Incendis i Salvaments
SGO, Divisi de Grups Especials, rea GRAF

3..3.. IIncendii a Faii.. Arag.. 19//05//2011.. 22 ha aprox.. 3 3 ncend a Fa Arag 19 05 2011 22 ha aprox
Lincendi comena sobre les 11.30 h per una crema de restes agrcoles en un barranc proper al poble de Fai. Amb vent fluix de sud-est el foc genera una columna de fum negre important degut a les carreres topogrfiques que est realitzant dins dun barranc estret i amb pendents properes al 100X100. Crema regenerat de matoll i pi blanc dun incendi dels anys 80 amb una progressi clarament topogrfica implicant totes dues vessants del barranc. Una vegada el foc arriba a les parts altes de lolla perd factors dalineaci i sacaba apagant sol amb les petites discontinutats de combustible. Els 3 BRPs de Bombers entren per la cua i treballen FE (obaga) amb installaci daigua, mentre el FD (solana) sapaga sol en petites discontinutats. Una autobomba dArag (Unimog) i una unitat helitransportada entren per la part alta del FE i comencen a treballar per trobar-se amb la installaci de Bombers.

Seqncia de carreres principals. El vent de marinada (SE) facilita les carreres en plena alineaci per la solana i en mitja alineaci per lobaga. El combustible format per matollar amb poca herba i fullaraca crema de capades a petita escala per quan perd factors dalineaci no es capa de mantenir-se i qualsevol discontinutat de combustible es suficient per aturar la propagaci. La solana es tan pobre en combustible que aquest fenomen es ms notori (part baixa del FD).

Personal de Bombers i dArag treballant conjuntament en el FE. Les unitats dArag van executar maniobra combinada deines manuals i per davant de lnia daigua en alguns trams i lnia de defensa com a remat desprs de la installaci de Bombers (veure foto).

Generalitat de Catalunya Departament dInterior Direcci General de Prevenci, Extinci d'Incendis i Salvaments
SGO, Divisi de Grups Especials, rea GRAF

3..4.. Collllaboracii de Bombers en lles ttasques dexttiincii de lliincendii dEiiviissa 3 4 Co aborac de Bombers en es asques d ex nc de ncend d E v ssa ((26//05//2011)) 1424 ha 26 05 2011 1424 ha
El dijous 26 de maig es va activar un comboi dajuda dels bombers de la Generalitat de Catalunya per donar suport a les tasques dextinci de lincendi de la Serra de Morna, a la localitat eivissenca de Sant Joan de Labritja. L'expedici va arribar a Eivissa a les 01.30 hores de la matinada i seguidament va assistir al brfing on els van explicar com estava la situaci de l'incendi i els van assignar una zona de treball.

Desplaament cap a lncendi en UPC i vaixell.

Primer briefing amb els tcnics de libanat.

Crema deixamplament esquerre.

al

flanc

Dels 15 efectius desplaats, tres van donar suport al Centre de Comandament dels Bombers de les Illes Balears fent tasques d'anlisi i planificaci. Els altres 12 van formar un grup d'execuci de maniobres amb foc tcnic i van estar treballant tota la nit en l'extinci del foc, concretament a la zona del flanc esquerre, al llarg de 3 km, fins a tocar a la cala d'en Serra, on van fer una crema d'eixamplament amb la finalitat devitar larribada de les flames al municipi de Portinatx. Desprs de les hores de descans, es va treballar per estabilitzar el permetre al flanc dret, concretament en una vessant remullada durant tot el dia pels mitjans aeris tan de la prpia illa, com de lajuda rebuda a nivell nacional. En aquesta vessant lincendi perdia alineaci, els focus secundaris feien carreres ascendents, deixant un permetre mal definit amb zones verdes sense cremar. Hi havia combustible mort gruixut disponible procedent de restes dun altre incendi. Aquestes caracterstiques van fer que fos ptim el treball amb lnia daigua durant la tarda i amb eines manuals per rematar els punts calents durant la nit.

A lesquerra, imatge de la columna de fum el 27/05/2011, a les 5:30 am. Abaix, esquema de la propagaci del foc i de les maniobres dextinci

Lexperincia va ser molt positiva, la integraci i collaboraci amb els companys Balears va ser total, ens porta a pensar que els incendis forestals sn iguals a tot arreu, i que la collaboraci interregional s possible i necessria en poques on els risc no s coincident entre regions o comunitats. LInstitut Balear de la Natura (ibanat) assenyala que s un dels incendis ms grans que ha patit lilla, corresponent a un 3% de tot el territori. I segons la Comissi Europea (EFFIS, European Forest Fire Information System), lincendi va cremar unes 1424 ha, de les quals un 68,7% corresponent a bosc de conferes, un 17,6% de bosc de transici a matoll, un 12,2% drees agrcoles, i un 1,6% drees artificials.

Generalitat de Catalunya Departament dInterior Direcci General de Prevenci, Extinci d'Incendis i Salvaments
SGO, Divisi de Grups Especials, rea GRAF

3..5.. Effecttes sobrre ell comporrttamentt dells iincendiis fforresttalls dHaemattolloma dorsattum 3 5 E ec es sob e e compo amen de s ncend s o es a s d Haema o oma dorsa um
Haematoloma dorsatum s un hompter pertanyent a la famlia Cercopidae que s'alimenta dels gneres Pinus i Juniperus. L'insecte adult arriba uns 8 a 9 mm, i t sobre les seves ales anteriors un caracterstic dibuix de colors negre i vermell. Els danys els produeixen els adults en succionar la saba de les accules, mitjanant uns estilets que claven per injectar saliva i aspirar. Al voltant d'aquestes punxades apareixen decoloracions circulars que tenen com a resultat la mort de les fulles. Els pins afectats presenten els brots daquesta primavera intactes ja que latac del insecte es produeix durant lhivern, abans que el pi tregui el brot de anual. Latac daquest insecte provoca alta mortalitat de fulles (accules) al pi blanc, augmentant la proporci de combustible mort a les capades dels arbres daquesta espcie. Les crregues de combustible mort a capades estan molt relacionades amb la facilitat del foc a pujar de la superfcie a les capades i la capacitat de mantenir la propagaci entre arbres. Lafectaci actual s ms severa a algunes localitzacions del Bages i encara ms puntual en les comarques de lAlt Camp i Baix Peneds. Per contra les zones afectades no poden incrementar-se durant la campanya actual perqu el cicle anual de linsecte ja sha completat i no ser fins la prxima primavera que sobservin les noves zones datac. Els tractaments preventius shan de fer abans que el insecte arribi a la seva fase adulta.

Font; Conselleria de Medi Ambient. Generalitat Valenciana

rees amb localitzacions datac de divers grau i severitat. Font; DAAM.

Vessant amb peus afectats al terme dArts (Bages).