You are on page 1of 2

Octubre, Miquel Pairol

Si al gnere autobiogrfic Josep Pla a banda cal exigir-li el mxim rigor i fiabilitat possibles, al dels diaris o dietaris personals (que s cos germ daquell) el que cal s reclamar-li un parell delements fonamentals: sinceritat i coratge. Sinceritat per a expressar realment all que es pensa, sense deixar-se temptar pel cant de sirenes del que es considera adient o polticament correcte en cada moment histric. Coratge per a no permetre que res ni ning et condicioni, estant disposat a posar el dit a la nafra i assumir els disgustos ms o menys greus que les teves paraules poden causar a daltres. De no complir-se aquestes dues condicions sine quan non, la redacci dun dietari personal suposar gaireb sempre una enganyifa, quan no un fracs. I, sempre, una decepci, una sensaci doportunitat balafiada, de temps perdut per expressar-ho en termes proustians. Dhaver-se quedat, en el millor dels casos, nel mezzo del cammin. Com succeeix amb la poesia tot i que en un altre nivell lescriptura dun diari, en principi ntima, personal, quasi intransferible, suposa la voluntat destablir un dileg honest i pregon amb tu mateix, entre el teu jo personal i el teu jo literari. Un dileg obert a la recerca del jo real, daquest jo ocult que massa sovint dorm en nosaltres; daquest jo que, en la seva perquisici, ens acosta i ens descobreix alhora el nosaltres. Amb tot, el fet que diguem que aquestes dues condicions siguin essencials, no significa que siguin, per elles soles, suficients. All que converteix un bon dietari o diari en un gran dietari o diari s, sens dubte, la presncia dun altre element bsic: la personalitat del seu autor. El fet que aquell que lha escrit lhagi amarat per complet amb el seu tarann, amb la seva manera de fer, de veure i de viure personal, irrepetible i inconfusible. Atorgant-li la petja indeleble del seu carcter, del seu jo nic, personal i literari. Malauradament, la publicaci de la majoria dels diaris es veu irremissiblement llastada per la manca dalmenys algun daquests elements. Lautor X escriu ms pensant en el possible lector que no pas en ell mateix, i posa en entredit la sinceritat. Lautor Y s sincer, per opta per negligir tots aquells assumptes que poden sser conflictius, amb major ra quan t a veure amb els seus companys de professi. Pel seu costat, lautor Z considera que s preferible adaptar la seva manera descriure als temps en comptes de deixar que siguin els temps els que sadaptin a la seva manera descriure... s en aquest sentit que fou lloable la publicaci, a finals de lany passat, del dietari de maduresa de Miquel Pairol, Octubre, A Contra Vent, 2010. Malgrat que ho advertim ja dentrada, en aquestes tan doloroses circumstncies considerem que no s pas una obra del tot reeixida, si que compleix, i amb escreix, les tres condicions bsiques que li reclamvem a un dietari. La seva s, sens dubte, una obra personal, sincera i, per damunt de tot, coratjosa. Una obra on el periodista i escriptor assumeix, amb plena conscincia, la seva responsabilitat intellectual i literria. Per qu diem, doncs, que, tot i el seu inters, no acaba dsser reeixida? Ho fem perqu, segons el nostre modest parer, es mostra un xic excessivament heterclita, quasi dispersa, inasible. Per ms que la diversitat i la varietat siguin tamb consubstancials a aquesta mena dobres, en el fons hi acostuma a subjaure una nima, un fil conductor que confereix cos i unitat a lobra. Un eix vertebrador que t a veure tant amb el fons (els assumptes tractats) com amb la forma (lestil amb que es presenten). s possible, s clar, que sigui culpa nostra, per en aquest llibre, aquest corrent subterrani homogenetzador en la seva diversitat no lhem sabut veure ni trobar. La qual cosa no significa que no sigui recomanable, sobretot pel que fa a la seva vessant analtica o reflexiva. Entre daltres raons, per una de principal: perqu Miquel Pairol tenia clar, com a persona, com a periodista i com a escriptor, que havia de seguir el seu propi cam, sense deixar-se guiar ni condicionar per ning. Tenia clar que la opini noms mereix aquest nom si s independent i lliure. Que no cal mossegar la m que el dna de menjar, per tampoc permetre que tengavanyi, tofegui, tapaivagui o ablaneixi. I Octubre palesa que la nica orientaci que seguia era la del seu criteri, la del seu cor i les seves emocions. Unes emocions i sentiments que converteixen el que ha estat per ara? la seva darrera creaci en un cant a la vida en temps difcils. Difcils tant per a ell en particular com per al pas en general. En un cant, malgrat tot, esperanat i optimista, de caire musical i lric, tenyit de melangia. En un cant que ens convida a treure partit del que tenim mentre ho tinguem. Que ens convida a assaborir les hores, els homes i els paisatges.

Un cant desperana definitiu que ens llega aquell que ja era conscient mentre escrivia que se nhavia danar i volia fer-ho amb elegncia, sense amargor, rancor ni recana. En aquest sentit sn prou significatius i ms des de la perspectiva dara els apunts titulats 50 anys i els dos que clouen el llibre: Infinita fluncia i Llibertat de morir. El primer, on coincideixen renaixement (el compliment del mig segle) i mort duna amiga i companya de feina. El segon, el concepte heraclit de lexistncia com el fluir dun riu indeturable que naveguem mentre ens navega. El darrer, el comiat volgut, calm i reflexiu, assumit com a coronament de lexperincia vital, com b remarca la cita final que clou el volum: s per aquesta ra que sescau tornar a pronunciar la pregunta orgullosa i irnica que, segons Montaigne, van fer els lacedemonis a Filip de Macednia: Vols dir que tamb ens impedirs morir?. A lendemig, una combinaci entre descripcions quasi pictriques i reflexions diverses. Com hem dit, preferim aquestes a aquelles, que ens semblen en ocasions un xic forades, poc naturals i innecessriament prolixes. Per contra, les seves anlisis resulten ben interessants i atraients. En destacarem especialment, per la seva perspiccia, les titulades Crtics i lectors (pg. 53-59), El talent i lxit (pg. 89-92) i Les raons de lautor (pg. 121-126). En el segon dells, Pairol mostra de manera difana el producte de lamalgama de sinceritat, coratge i personalitat que reclamvem com a indispensable per a un dietari, manifestant la seva opini sobre lobra dun dels ms grans bestsellers catalans dels darrers temps i el nom del qual ens reservarem, a fi i efecte dincentivar la lectura i descoberta dOctubre, sobre la terica qualitat dels llibres dels qual ben pocs havien gosat opinar. Sestigui ms o menys dacord amb el seu criteri, el ms important s la seva valenta i rotunda voluntat dafermar el dret a la discrepncia, a anar contra corrent, a desmarcar-se del gregarisme adotzenat i adotzenador. I, per damunt de tot, el dret a dir all que hom pensa. Acabarem precisament transcrivint una part del prleg, on lautor ofereix una escaient i ms que patent apologia de la llibertat dopinar, tan amenaava avui i sempre: [Montaigne] ofereix la seva opini i, naturalment, n'accepta d'altres, fins i tot d'oposades. Escriu el seu punt de vista, per no exigeix que sigui considerat una veritat nica i definitiva. s noms el seu punt de vista, que sovint inclou el dubte i, amb tanta o ms freqncia, la contradicci. D'altres persones tal vegada prendran perspectives diferents, arribaran a certeses d'una altra mena o a dubtes d'un altre signe. En tot cas, si alg parteix de la tolerncia, qui pot negar-li el dret a expressar la seva opini? Aquest s el fonament de Montaigne i la base ms slida de la literatura del jo. Establertes aquestes condicions, no hi ha agosarament ni vanitat. Noms la llibertat de pensar, de sentir, de dir. Una intelligncia i una sensibilitat humanes que s'expressen, una m que escriu. Llegir el que proposen o no, admetre-ho o refutar-ho, constitueix el joc de dues llibertats en dileg. La decisi final pertany nicament, doncs, a la confiana i al criteri del lector. De tu, lector, lectora. Octubre, Miquel Pairol , pg. 8-9 PS: Serveix aquesta nota de lectura que tenem pendent de fa algun temps com a discret per agrat i afectus homenatge a Miquel Pairol. Tot i que, per descomptat, el millor homenatge que li podem brindar s el de seguir llegint la seva obra. Daltra banda, lnica via que coneixem per a atansar-nos a leternitat. Si ms no, a una certa eternitat. divendres, 8 de juliol del mmxi Xavier Serrahima 2o11 www.racodelaparaula.cat Informaci sobre els drets