--------·--·--Luis

1.7. Molins i batans

Pablo Martinez ---

Els mol ins hidraulics

son per
I

edilicis-

maquina.
solutament

La seua arquitectura determinada energia de primeres

esta abla seua

sives

braces nascuts de les part icions succesde la sequin mare Lambe constituia un espai adequat per a la installa-

[uncio: produir
transforrnacio Els molins Valencia circula regadiu.

aplicar-Ia a la
materies.

cia de molms. El Repartiment de Valencia mostra rese-

hidrauhcs

de l'Horta l'aigua de les xarxes

de que de dins

claramem

que aquesta de molins

pauta darticulai parcelIari de les pels dissenyadors de Campanar, mare

[uncionaven per les sequies La insercio sistemes

amb dels

cia luncional i constructors quies sobre

gat va ser ja aplicada de l'Horta. la capcalera

rnclms
entre

musulmans A l'area

d'aquests
implicava usuaris.

complexos

i delicats les nenou

un compromis La construccio

de les sequies

cessitats del giny i els drets dels altres
d'un mali

exigia la lccalitzacio d'una ubicacio idonia, en un tram de sequia ben dotal
d'aigua iamb un pendent no s'havia ni els molins problemes lIoc, adequat, preexistents. eren peni ro, alhara, els regants, de penorbar

es va bastir una concentracio cridanera de grans "casals de rnolins" de fins a huit rodes cadascun, mentre que la ciutat de Valencia
de Mestalla estava del encerclada, per un a una cinturo i altra de banda molms Turia,

i Rascanya,

construu , a la riba sud, sabre la capcalera de la sequia mare de Na Rovella
(molins grans de Roteros, sabre d'Algiros braces la Boatella el tram
1

Aquests
zats, tinci6 reg

minirnula disEn i arees de

la Xedels de la

en primer al si dels

mitjancant
hidraulics,

rea), i al nord,

inicial

d'arees per als molins
sisternes

i de Rambla

sequ ta de Mestalla
De manera sisternes. desguas segons on (els ce lIes regades subsidiaria, els sobrants es reunien "escorredors", tarnbe podia la cua de en sequies rnes suportar dels de

electe , els rnolins tendien a coricentrarse , respectant distancies mlnimes entre
si , en la capcale ra del sistema, caixer dels cel.Ies podien l'energia ma, abans
Pagi1lG Qnterior: \loli de Ivlo'l1wda GdtiR 2001)

sabre amunt

el

les pargrans l'ac-

de la sequia trams regades gaudir

mare,

aigues

on es concentraven per la sequia. aixi circulant regams. dels

les parEls molins de sistermnvat Aquesta prmcipals pel

que s'hi concentraven (cncara

en les es-

de la integritat es veiera

correnries),

del cabal dels

ti vitat rnolmera del cabal circulant

que la velocitat mare
0

que aquest

era rnes baixa aei que de la sequia principals). Les sis rola sequia del

per pauta

les sagnies es repetia el tram

no en la capcalera dels seus braces

a esc ala su bsisternica, inicial

ja que

des del molt de Vera, sabre

57

Moli dels Flales a Call1p,ZI1(l1: Croquis, ("isla de 1a Ja«ma i rid WIlli i dftlln dd palcel1ari dt! 19·10
(P£II
S(l I;

1997).

.'1

.1

mateix

nom,

que

concentra

bona

part i

les diferents questes, d'acces

sequies

mares de latent,

com al si d'a-

dels sobrants

del sistema

de Mestalla prova.

Lestabliment a l'aigua sempre

toms ngids
I'emergencia entre circulant moliera del moliner de la sequin, aigaa sufidel de rna-

sequies supenors,
En condicions d'arees

en son bona normals, resultava la practica sequia.

propiciava La resposta

del conflicte. la distinci6 suficieru sirnultania amb les aiTanmateix, que rebail'Horta

ners
davant

i regants.

[uncionals

la minva del cabal dins el caixer que s'hi acurnulara podien

per a fer possible gues d'una mateixa

posar parades de manera

de la moline ria i del regadiu hi era insuficient recurrerurnent xaven drasucament quan castigaven

cient per a perrnetre giny. l les parades nera desastrosa tre els regants,

el funcionament alterar

les sequeres circulant.

el tandeig

de l'af'gua en-

el cabal

atgues avail dels molins.
dels [oren

En temps

de sequera,

les algues

del

Els constructors
draulics de l'Horta

sisternes

hi-

Turia es distribuien

per tanda,

tarn entre

conscients

58

1. 7. Molins i batans Luis Pabio .'vlaHiIlI'Z

d'aquest posaren sabre

rise,

i, a

fi

de prevenir-lo,

im-

aquells dels nisme perers la foda

altres

t ipus

de mali

la Iinalitat mecai mopaper l'acde far-

13 primacia norrnativa del reg la molta En temps d'abundancia
i regants podien fera plaer: perc) en temps de cada sedel reg. del reg tots els i ben permoque rodes

quals

era irnpulsar drapers

maces,
0

ern prat , en epoca medieval
batans, i arrosse rs, i als martinets maces eren accionades mujancant motriu vertical

daigua, moliners ne Lts gairebe

de rna, als molins gao Aquestes

d'escassesa,
quia

les ordinacions la pr iorttat

prescrivien Aquesia

priorirat reflex

norrnattva en En electe.

tingue rnareixa

el seu

larquirectura

de!s molins. presentaven, del casal,

cio dun arbre de transmissio horitzontal; aquest, veritable arbre de lleves, presentava Ialques Iixades al Ilarg del seu recorregut, que, en girar, alcaven i
deixaven caure les maces. cls molins Nemes Iarique cal re-

rnolins
a prop metia trius,
0

algues arnunt
un part idor cap ales per un canal

dirigtr

l'aigua

A I'Horta els altres cordar

de Valencia, de mali.

derivar-Ia

de cir-

ners van ser sempre
tipus que, segons

mes nombrosos
el Repal'timclll,

cumval
nom temps quies obertes, nuara

lacio, conegut d'aimenara de tandeig, dels que dels rnanera cami era vigilar de el seu
0

a l'Horta
derramador. regidors

arnb el
En

hi haen temps

una

de les rnaxirnes de les sede ben contirestaren l'aigua ales
0

via rues de cent moles farineres de la conquests. mentre que,

preocupacions les almenares

al cornenno

les comportes que

cameru

del XVI, el nornbre de huit.

de batans

molins cap

hi passava

parcelles sense

El fet d 'emprar da horitzontal ners una riorment, rnolins,

la tecnologia notable. identifica d'algun ubicats

de la ro-

que havien comprornes Iocitat

de ser regades, el seu modul.

veure
vereten-

confereix
els

als molins

fatiExtea

la seua

particularuat res no amb l'excepcio

de circulacio,

per [a seua

com indici,

cio i pas pel molt
Larquitectura dels mclins, estava

com el Iet de trobar-se sequia,
0

so bre una que de del

els tallarnars les entrades motriu (el dins nostre una sobre part

i les voltes i res eixides

rambe determinada pel tipus de maquinaria motriu emprada. Ales terres valencianes competien dos dissenys basics alrernarius: rodes motrius que giraven en el pla horitzontal l'energia missio raven mitjancant vertical, i rodes i transme motrius dotades nen un arbre de transque gi-

ernmarquen

l'aigua.

EI desenrotllament
imposa rodet) cambra de treball.

vertical

mecanisme d'alems allotjada

la superposiLa roda motriu roman aixt subterrania

ci6 dels espais

On cacau),
sol. Bona

la qual s'ubica
del molt,

la cam-

en el pia vertical

d'arbres El primer
fariners, la gia 13

bra de mo les, habitualment sigmficauva (el "motor"

al nivell del

de transmissio
era caracteristic mola qual vertical de dalt s'unia
0

horitzuntals
dels molins correclora la roda era l'arbre amb per

potser la rnes del molt) ro-

dels quais motriu, de cle transrnissio prcpi

man aixl amagada E[ paviment construit sobre

a la vista. de la cambra la volta de moles, es

rava solidaria

EI segon

tots

de la cacau,

El recurs tal era causa quiiecton riners, pressio diterrani,

a la roela rnotriu notables Ieien permet tipiea

horitzonarfaa I'aPer a l'aigua me-

Moli i antic vata 01 Pia del Call<mgc, sobre 10 scquUI de M~J!«ld(1. nWe BClliJJl(imCf i Bcnijerri sfglf lmlal laclOlls que
£I )Q

d'alt res particularitars de ls molins l'aigua del mon treballar

iques Aquests que

(tecnologia

[ovc« l"fSsfllyadcs
X\" ttl

1(1 jl dd
qlH'

maximitzar

la

(opi,l

dd

prolitament
obtenir circulant questa tram per

de cabals la sequia,

escassos).
de el caixer eixarnplat superior

I'I'lllol d"A. Duarte

daI'ol"(i

la maxima era notablement imrnediatament d'aigua de canals per l'estreta cap ales

energia

A.

C(!SSQU$

d 1695

(MdR. 1998.).

d'aen el es

al molt;

el volum

que s'hi acumulava rodes ("les

precipitava
a traves mali), de seccio

hidrauliques
inclinades canals" del

estanques boca

decreixent

d 'eixida e1e les motriu, descarregava un potent raig d'aigua a pressio sabre el rotlet. Ttpicarne nt , cada quals,
ubicada a la cambra moli com ticions posaven des entre rebia, pels Iariner roelets preseruava tenia, acumulat tames canals per pares disl'aigua del mali alimenrades Les canals que partien pan

del cabal

en la porcio

de caixer

eixamplada.

paralIeles,
tallarnars

en bate ria, separa-

aquestes.
en temps
0

Aquesta medievals, baluards

el signiftcaen allusio avancats

tiu nom
antemurals protegien t raspassat pel ganxo rar i posar
t riu

de barbacanal, les muralles. irnrnoble accionars i canals,

als
que el

Aixi mateix, acollira explica diversos pels correspo-

per

l'arbre

de

transrnissio,
parn ola peregulava i per re posalliu-

fet que cada jocs nerus hores de moles, rodets

que permetia en marxa i tancant de tap cap

al moline!' la borana, que barra la qual al rodet).

que alescom
;

el mecanisme mobil

no es parlara de molins".

tam de molins

(obrint

de "casals

p datada l'eixida l'alcador tada que amb

de l'aigua
0

A diferencia que amaguen els altres irar
t erior.

dels els seus

molins rudets

Iar iners, a [a vista, a rex1

anivellador,

cormec(el bane), del parell

101 biga sabre
I'amplaria

ti pus de molins roda motriu

podien-mosvertical d'estudis el
qUE

va tot el mecanisme regulava re entre de moles. les cares

motriu de fricci6

[a seua

de I'espai

Tot i que no disposem les descripcicns del medi

de detail, coneixernent

a l'abast suggereixen

1.7, Molins i batans Luis Pablo Martine:;:

les rodes manera
.;,

s'ubicave que l'aigua

n sabre

la sequia, per

de les (tal

La instalIacio
barres i corretges ges t cintes t re aplicar mes moles, que moles.

de joes

d'engranatges,
politprodutde sistede les va perme-

que hi circulava

de transrrussio,

Ieia girar

impulsant-les
les senies). arquitectonic en horitzontal. devers

baix

transponadores una part de l'energia a l'accionarnent d'alimentacio

com

,uncionen

El desenrotmolins del Leix de la ro-

llarnent
es produia

d'aquests

do. pels rodets
automatics

da es perllongava

l'interlor

i de maquinaria acosturnaven

per a la neteja darte lactes en de

molt per a accionar
des al batanatge de draps a pasta
0

les maces

dest ina-

de la farina; una cambra

tot un conjunt

dels panys, de paper, el ferro. essencial rnentre motriu lliure,

la reduccio a espellofar En aquests disposar

a conce ntrar-se

sobreposada

a 10.cambra

l'arros,
molins
50S

a barre

resultava

duLarquitectura
cleterminada circulacio farmers pels molins pel dels rnolins factor

na cambra d'una

que conttnguera annexa

els procesresultava pode

tambe era

producuus, cambra

que l'extstencia hidraulica a l'exiertor

economic.

La

de sacs de cereal i arrossers, drapers

pels molins i draps requeria per a i I'ern-

opcional, dia girar Iimmoble.
111011 Deltd! al cami Pirasst'tll. Edt/ttl
l(lS

ja que 10. roda a l'aire

i de teles i paperers,

VeJ/ de
i

10.construccio l'allotjarnent
recnologic vertical a partir gradual de un dels
XVIII.

d'espais

especifics

de les cavalleries graners, etc.).

ltweiCl1llC

El refinarnent la molineria desenrotllament molinsfariners

magatzemament (porxes, al molt, corrals, que el moliner

de prime res mareries

posteriol

de moles

'hidraulica

va prcpiciar mes gran del segle

I el Iet
residiren

d'ongrn medieval carda (MdR, 1997).

i la seua familia

en companyia

dels treballadors

61

que els auxiliaven , requeria cio d'espais d'habitatge.

l'habilita-

Un ultim factor determinant de l'arquitectura dels molins a banda del social, que es desenvolupa rnes endavant , va ser el delensiu. Els molins, punt de concent racio de riqucsa, sempre van ser objectius cnbejats pels exercits 0 pels malfactors que, al llarg cle la historia, van saquejar els voltants cle Valencia. A l'edat mitjana, molts molins Ioren proregits arnb estructures defensives: el Repartimenl consigna nombrosos esrnents de mclins "arnb tone". A I'cdat moderna i a la conternporarna, els melins van ser clotats de troneres i garues cantone res des de les quais es podien repellir les agressions fent (IS darmes de foc.

les elevades necessttats del consum urba. Despres de la coriquesta, la doeumentacio palesa que els clients principals dels molins Iariners no eren els carnperols del vcinat (els "casolans" cle la docurnentacio medieval), sino els Ilequers, els encarrcgats d'abastir de pa barns sencers de la capital. Tots plegats, casolans i Ilequers consrituren la

"parroquia"

del molt.

.:~

.

•t

••

,_

_\.

B.", .. :_•. ,

,

Saci() d'un moli a BOlimQ[

daral d 1794 (ARV.,\tp 420).

El paper dels molins en la societat rural de l'horta A dilerencia dels senzills i petits molins que hom pot trobar en alguns racons muntanyencs de la geografia valenciana, els molins de l'Horta de Valencia, f oren Iariners, batans 0 de qualsevol altra mena, acosturnaven a tenir una Iabrica notable, no exempta de details de qualitat arquitectonica. La proxirnitat del gran nucli mba de Valencia en va ser, en bona mesura, la causa. ja des d'epoca rnusulrnana, com reflecteix el Repartimenl, es van construir grans casals de molins que tractaven de satisfer amb la seua produccio

l...r-1. ...........

LJ ~"
L __

r .......... ,

~

lh. l~

tT 7:11 .J

i

Mali a rElialla Jatar c! IS;
(ARIQ •. P 167). 1

L'l~If_':.- ~ ...

: . : ~ --~-~~I
tj-

1

..l".J

.

"

II
~ -:~

Mali fari1Ja sabre la scquic. de Camp(!IJ(!1
(ARV-MP 95)

;..

11' L

62

1.7. Molins i batans

Luis Pablo

MartillfZ

Al creixeme nt indun urbana paper cal, raons s~fegi, a partir Ieudais, de les senyories trol i taxacio Iiscals,

per la elemanda del XUI i en el cas

molts d'alrres nous

traginers, am materies

amb

les seues

besties
0

carregades

b

Iorca

sacs de cereal, (draps draps

el propiciat
agraria

pel loper

per a processar

deJs molins Els senyors

com a punts Ieudals

de con-

per als batans,

vells per als

de la produccio comptar i capacos

rnolins paperers.

erc.). economic
que, j a en

prelerien,

amb pocs molins,

EI gran desenvolupameru

perc potents

de

ccntralitzar

1<1
a

de l'activitat temps moliners

molinera

motiva

translormacio de tot el cereal produtt la senyoria, que no al corurari.
D'una de l'Hortn
0

medievals, no eren

es professionalitzara Generalment

la Iigura

del moliner,

cis

proptetaris

de molins

d'altra

rnanera,

als molins diariarnent

es conce ntraven

(veritables items de luxe en aquella societat), sino que llogaven els seus servicis al propietari 0 als arrendatarls en canvi d'una participacio Iundiaries carnpa, en els benefiannexes etc.). al

cis, i de fer us, per al seu sosrenirnent ,
de les propietats giny (horts, terra EI moll

havia de cornptar arnb espais d 'habitatge (dorrnitorts, cuina, etc.) per al moliner, que hi residia permanentrnenr amb
la seua (aprenerus. familia, per als seus auxiliars en pe ro

tarnbe

esclaus,

---

t

.-

---.-

-

_r __

J
\

1
til

\

Moli a Vakl1ci£l d,lIat ,1 1819
(ARV-MP, 166).

__ .oc.....-.._ ,

---~
63

temps

me dievals),

i Lambe

per al proque poduevident-

pietari,
rant

per al se nyor part de l'any.

del molt, Espais,

dia residir-hi

de manera

accidental

ment , diferenciats per la seua qualuat arquirectonica i ornamental, i pel seu
conlo rt. Finalrnem legiats i punts , els molins, centres privirural de sociabiltt , van at dins el medi

de concentraci6 propiciar

dels intercanvis
l'establimem Aixr, entorn del on
" I .,

de mercat de poblaci al mali la sequia de Valencia volupar rnolins altres materials, sociaci6 manes

~---------;.~~d
;~

6 al seu voltant: ubicat prop

~.~.

.

de la Torreta de Rascanya

eel raal Axew del punt creuava

Rcpartiment),

el cami Entorn als

a Campanar,

s'hi va dcsen-

el nucli serveis

de Tendetes.

iambe tendiren
cornunitaris, com podien moll/capella de l'Horta,

a concentrar-se
des dels mes ser les tavernes, no debades,
0 ermita,

fins aIs mes espiritual:
va caracreristica

l'asMOLI D'ALCA~i'J5 (\,;,/111« dc .\/"l1/cor/aJ E. lIJOO
I

resultaernblehui acre-

de certs indrets com encara del molt

dit a l'associacio
de Vera.

i de l'errnua

1 Srllilia dl" ~1"'1I,ad" 2 Xan:a. de scqwcs sec I!lIdiinl's 3 VC5s{ui(l1 de (1't'5.( ucla
'i Fllllf

,
!.(l.'t-I-,

;

5 Xcirx" de 6 Bassa
'i Rampll

L(I'larS.

8M"li
9 COtlSl}

l~' c!u:'I.:!lial
(if) 0

10 Ca",j

1 r BurallQ

1111"allri((

,,

~

I'lanla de/moli

Sewo

01

d'Alcal1yis, a Aljam, (Paisa!, 1997)

a

l'alwl"a de 1(1camhra motrill

64

l.7. Mollns 1 b atans .

Luis P(n 0 II

Mal'/'

uiez

Pl'FHa

I " I (<Ii /,(tc!al del de V '

I'
1tIO I

WI (PHis,,! 1998),

fi

';l

..

l{

s

,

_:{

, .'
_ -,;r ",

--

~~

65

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful