You are on page 1of 2

Vaclac i Lena, Haley Tanner

Hem comentat en daltres avinenteses com narriba a sser de difcil la convenincia denquadrar o encasellar una obra en un gnere literari determinat. Una dificultat que, en general, s ms acusada com major nivell i qualitat ofereix un llibre, car no tan sols beu de diferents deus, sin que abasta uns horitzons ms amplis i ens forneix unes possibilitats dinterpretaci, de coneixement i de gaudi i , per tant, dadscripci ms elevades. Precisament per aquesta ra, sovint resulta fora complicat estar dacord amb la classificaci que els seus editors escullen per a algunes de les seves obres. Sobretot quan es tracta de llibres que cavalquen la sempre frgil frontera entre les narracions, les novelles curtes o les novelles prpiament dites. A partir de quin moment de quina llargria, per a expressar-ho amb major escaiena podem considerar, per exemple, amb una certa ortodxia, que un conte esdev una novella breu? Els editors de Vaclav i Lena, (Vacla v & Lena), dHaley Tanner, Edicions 62, 2011, sembla que no han tingut cap dubte en definir-la com una novella: Haley Tanner (Nova York, 1982) ens informen a la solapa interior s jove de deb. Ha estudiat a The New Schools i a la Clark University i viu al barri de Brooklyn. Vacla v i Lena s la seva primera novella. Tal i com sanir veient, segons el nostre parer la seva catalogaci no s o no hauria dsserexactament aquesta... Una novella? Potser s..., potser s... Ben mirat, compleix les condicions per a que la puguem enquadrar en aquest gnere literari. Ara b, no fra potser ms ajustat afegir-hi algun adjectiu, algun qualificatiu, a la caracteritzaci general com a novella tout court? Modestament, nosaltres entenem que s, que deixar-la sense cap ms atribut clarificador contribueix o, si ms no, pot contribuir a fer-sen una imatge confusa o enganyosa. Contribueix a que el possible lector hi vulgui cercar all que no hi trobar... All que no hauria de cercar-hi... O, per dir-ho duna altra manera, que hi trobi all que no cercava... Tanmateix, si volem evitar que el que sigui confusa possiblement abstrusa i tot acabi essent aquesta nostra nota de lectura, el millor que podem fer s tractar dexplicar-nos. Aix no obstant, abans de seguir amb el nostre intent danlisi hem dadvertir, com ho fem sempre per en aquesta oportunitat amb major mfasi encara, que resulta del tot desaconsellable la lectura de la presentaci que ofereix la contraportada del llibre. s tan innecessriament explcita Com en un truc cruel, un bon dia la Lena... etctera, etctera i etctera que ens furta el plaer del progressiu coneixement, de la descoberta. A posteriori ens adonem que segurament la primera pista que hauria dhaver desvetllat la nostra suspiccia lectora s el redactat de la frase que serveix dentradeta al ttol: Una histria damor mgica que fondr el cor ms fred. (Aquesta entradeta o frase publicitria que acostumava a escriures a la faixa que acompanya alguns llibres i que certs editors han decidit des de no fa gaire incorporar a la portada. La qual cosa, segons la nostra opini, beneficia ben poc a lobra, a lautor i als lectors, per deteriora greument lesttica i el disseny dels llibres). La frase, sens dubte curosament estudiada i redactada, posa de manifest que Vaclav i Lena s una novella incompleta, una novella un xic coixa, a la qual li manca la crossa dalgun adjectiu per a sser definida, i compresa, amb major precisi. Tot i les pretensions de la seva autora i dalguns dels seus hiperblics exegetes lobra no assoleix el nivell de qualitat ni lalada literria que caldria exigirli. I no ho fa, principalment, perqu navega entre dues aiges (unes aiges que justifiquen la necessitat dels adjectius que esmentvem ms amunt): les de la novella juvenil i les de la novella romntica o, ms aviat, rosa. En el primer cas, el qualificatiu o adscripci no comportaria cap mena de handicap o menysvaloritzaci, ans al contrari no tan sols existeixen un gran nombre de novelles juvenils de primera, primerssima, categoria, sin que la perspiccia dels joves els ha perms apropiar -se dalgunes de les grans obres de tots els temps: Robinson Crusoe, Els viatges de Gulliver, Els tres mosqueters..., si no fos per la palesa voluntat de lautora de situar-shi per damunt. I de fer-ho, sobretot, amb un llenguatge i una redacci amarats de falsa i forada pregonesa. Daquella falla profunditat que no noms converteix la bellesa en feixuguesa, el valor en aparena, sin que destrueix la naturalitat de lescriptura, recobrint-la amb loripell de la fatutat i la vanitat. Potser ha estat precisament aquesta ra la seva inseguretat, per haver sabut, de manera conscient o inconscient, que ha anat molt ms en ll don li corresponia anar, pel fet dhaver volgut sser Hermann Hesse abans de passar per laprenentatge dsser Jules Verne el que ha forat lautora a atansar-se massa arriscadament a loce enterbolit de la novella romntica o rosa. Oce, o ms aviat bassa llotosa, que en ocasions lha engolit per complet, transformant el que hauria dsser literatura en una mena dentreteniment passatger adotzenat, carregat de tpics, sense ms pretensions.

Haley Tanner ha volgut forar tant les tintes, ha prets volar tan amunt, ha tensat tant les cordes, que les seves ales no li han prems mantenir el vol. En alguns moments, fins i tot lhan fet davallar tan a ran de terra, tant al lmit de naufragar, que la novella sencera sen ressent. El seu intent de convertir la seva obra en profunda, el seu entestament en poetitzar en ex cs la seva escriptura, en dotar-la dun to filosfic o transcendental no tan sols innecessari, sin sobrer i tot que va fent-se ms i ms pals, ms i ms acusat i feixuc a mesura que lobra avana balafia i llasta malauradament un ms que prometedor inici de novella. Fins a quin punt era, no ja imprescindible, sin ja recomanable, servir-se dun estil i un llenguatge dun to, d un aspecte gaireb gosarem dir-ne, duna atmosfera literria tan cultista, tan inflat i tan afectat? Quina necessitat narrativa, per exemple, podria justificar unes frases tan sadolles de presumpci, de voluntat de dir molt, com les segents, pg. 170: Lena contempla lespai que hi ha entre les seves sabates. Li agrada aquest punt. s un punt ambigu i hi sent una mena de connexi especial. (...) I el punt, deu ser conscient que s un punt? No, s evident que no. Lena decideix que el que li agrada en realitat s la especificitat inconscient del punt. La especificitat inconscient del punt? No nest fent un gra massa? La davallada s encara ms greu si es combinen aquest tipus de declaracions de caire pseudofilosfic, ms prpies de llibres de parapsicologia que no pas duna novella, amb daltres que servirien per a activar les ms superficials i primries emocions dels lectors de novelles roses, sentimentals o sentimentaliodes: Thas adonat que des que ens vam retrobar sempre estem junts? diu ell. / S fa Lena amb la mirada encesa, emocionada. No trobes que s una bogeria? / T el rostre encs com si dugus una bombeta dins el crani i la llum li fugs pels ulls., pag.244. Tot amb tot, el que s ms de plnyer daquesta tan poc afortunada acumulaci de desencerts, que en alguns casos assoleixen sempre des del nostre modest punt de vista, no cal dir-ho el nivell de despropsits, s la sensaci doportunitat perduda, de malbaratament. En acabar de llegir Vaclav i Lena hom no pot evitar la impressi que Tanner ens ha ofert molt menys del que hauria pogut oferir-nos. La sensaci, fonamentada en alguns moments no tan sols brillants, sin brillantssims les pgines 195-220, per exemple, sens dubte les millor de lobra, que hauria pogut llegar-nos una ms que destacable opera prima si hagus aconseguit precisament alliberar-se daquesta obsessi seva per fer una obra gran, una obra definitiva, una obra que havia dsser rebuda, per fora, amb aplaudiments i vctors, quasi amb unnime aclamaci. s possible que ens errem, per sentim que si hagus estat capa de deixar-se endur nicament per la seva manera descriure, si hagus fet all que li demanava el cor i no tant all que li exigien el seu cervell i la seva necessitat de reconeixement (immediat) el resultat hauria estat molt millor. Possiblement tampoc no una obra gran, per si una de mrit. Una que ens hagus incentivat a esperar amb anhel el proper llibre duna tan prometedora escriptora. Ara per ara, havent llegit el que hem llegit, noms ens resta esperar que no trigui a prendre conscincia que all que fa o pot fer gran a un autor o autora no s pas escriure all que es fora a escriure, i menys encara all que creu que els altres volen llegir, sin all que tan sols ell o ella han i poden escriure! Per enllestir, transcriurem un pargraf que reflecteix el que, segons el nostre parer, s lestil espontani, directe i difan que ms sadiu amb el talent narratiu de Haley Tanner. Un estil natural, que no tan sols no defuig la reiteraci, ans el converteix en recurs literari: La Len a no es va d espertar perqu alg hagus tru cat a la porta, es va d espertar perqu lhome agradable es va aixecar del sof. Lhome agradable es va aixecar d el sof, es va apropar fins la po rta i va obrir, i la Lena va obrir els ulls desitjant que torn s al seu costat. Li agradava dormir amb aquell home assegut al seu costat, despert. Feia un temps agrad able i aquella do rmideta a mitja tarda, arraulida al sof, amb la tele en cesa, li agradava molt, en cara que lhome h agus posat les notcies. En sentir que posava les notcies, shavia desvetllat una mica, p er va fer veure que continuava adormida p erqu volia que aqu ell moment durs eternament. Vaclac i Lena, Haley Tanner pg. 198 dijous 28 i divendres 29 de juliol del mmxi Xavier Serrahima 2o11 www.racodelaparaula.cat Informaci sobre els drets