You are on page 1of 16

I.

MAPES I ESTRATGIES

Estaci de Sants. Soterrament de les vies JA!! (Campanya Procs de "renovaci" de Barcelona (2002-2003), postal nm. 23. Arquitectes Sense Fronteres/Plataforma Venal contra l'Especulaci/Fundaci 30km/s)

13

1. Barcelona en la glocalitzaci

INTRODUCCI
Un examen detallat de les transformacions esdevingudes en les darreres tres dcades permet constatar com la conjunci de les institucions pbliques i el capital privat han propiciat la integraci de Barcelona en els circuits del capital multinacional. En aquest perode, al que dedicarem la nostra atenci al llarg del captol, les diverses operacions de remodelaci de la ciutat i del seu entorn, presentades com sinnim de posada al dia inevitable i legtima, van constituir, en ltima instncia, la resposta poltica i econmica, en clau de mercat, a la crisi sorgida als 70 i la plasmaci de certes concepcions, lanomenat Model Barcelona, sobre el paper de la ciutat en un mn globalitzat. En aquest sentit, la caducitat del model econmic fordista en qu shavia inspirat el seu desenvolupament, basat en les grans concentracions industrials i el treball en srie, va obligar a modificar la seva estructura territorial i econmica, passant de ser el motor industrial dEspanya a convertir-se en ciutat de serveis. Aquests canvis, promoguts a partir de cert moment pels diversos plans estratgics, sinscriuen en un marc general ms ampli caracteritzat entre daltres coses per la reestructuraci de leconomia i de les formes poltiques que desemboca, finalment, en els 90, en una modalitat de mundialitzaci amb alguns trets caracterstics: financiaritzaci de leconomia; notable poder de certs organismes internacionals (FMI, BM, OCDE, OMC...) i determinats estats (EUA, Gran Bretanya...) en quant a lelaboraci de les directrius estratgiques dels estats individuals; i, per ltim, canvi tecnolgic i de les modalitats productives (metamorfosi del treball) lligat a la implantaci de les TIC (Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci). Veiem, doncs, com ha succet tot aix.

14

Barcelona, marca registrada

ANTECEDENTS

HISTRICS

Certament, hi ha aqu un element histric que radica precisament en la tradici industrial i comercial daquesta ciutat. Aix, observem com ja des de la primera Revoluci Industrial, Barcelona emergeix com la punta de llana del capitalisme industrial en lmbit de lEstat a travs, sobretot, de la manufactura i de la metallrgia. Es configura daquesta manera un paisatge urb en el que creixen els barris obrers, mentre la indstria fa el propi a les zones periurbanes. Al segle XX, la Primera Guerra Mundial va permetre a la indstria barcelonina fer bons negocis. Ms endavant, vingueren la crisi del 29, la Repblica i la Guerra Civil. Posteriorment, desprs dels anys de repressi i estraperlo de la dictadura franco-capitalista, Barcelona va participar del creixement experimentat per aquest pas entre els anys 50 i 60, un perode que sinicia amb la fi de lautarquia i lobertura cap a lexterior, grcies als successius Plans de Desenvolupament i al Pla dEstabilitzaci de 1959. Lauge industrialitzador que va envair el territori de lEstat unit al gir oberturista en lesfera dels intercanvis econmics va afavorir, sens dubte, la gradual penetraci del capital multinacional. Passada una dcada, al 1970, el 24% del capital de les cent empreses ms grans estava en mans de multinacionals, amb importants variacions dun sector a un altre: 53% al sector de material elctric, 40% en el qumic, o cap presncia en el sector naval, en la mineria o en el paper1.

REESTRUCTURACI

I ACUMULACI FLEXIBLE

En el transcurs dels 70, ms enll dels aspectes visibles de les crisis petrolieres de 1973 i 1979, Barcelona, igual que altres ciutats amb tradici industrial Bilbao, Glasgow o Flint, on es fund General Motors presenta signes de lexistncia duna crisi estructural profunda, econmica i urbana, que denota lobsolescncia dun model de gesti basat en el pacte fordista entre capital i treball, en virtut del qual la part assalariada participava dels guanys de productivitat i la relaci contractual era estable. En aquests anys esclaten multitud de vagues: Maquinista Terrestre i Martima, Harry Walker, SEAT, Bandas Echeverri... A aix caldria afegir les lluites sorgides a alguns barris: Nou Barris, Bess, Santa Coloma de Gramenet... per reivindicar una millora de les condicions de vida. La resposta dels poders a aquesta situaci, que va comportar una disminuci de la taxa de benefici i en la que el valor del capital o no augmenta o decreix, ser la implantaci del que ha estat categoritzat com a rgim dacumulaci flexible, aix s: introducci de noves tecnologies, formes organitzatives verstils i precarietat sociolaboral. Les modificacions en el teixit industrial barcelon van comportar la gradual substituci de la indstria tradicional, principalment txtil, per

Barcelona en la glocalitzaci

15

un altre tipus dindstries: qumica, farmacutica, cautx, construcci i alimentaci. Un altre tret caracterstic fou la reubicaci de les installacions a la perifria de la ciutat. En aquest aspecte, les Zones dUrgent Industrialitzaci (ZUR), model juridicopoltic impulsat pel Govern central que permetia els empresaris disposar dunes condicions molt favorables (jaciments de fora de treball, recursos tcnics, infraestructures...), van afavorir aquesta reorientaci. Un dels projectes ms significatius fou el Pla de Reindustrialitzaci del cintur de Barcelona. Cal assenyalar, no obstant, que van haver-hi tamb altres raons de pes. Una, que lenclaustrament de les empreses en espais residencials va fer que perdessin funcionalitat en tant que espais industrials. En segon lloc, es va plantejar la possibilitat dobtenir importants plusvlues amb la venda duns solars molt revalorats; el Pla de la Ribera fou un bon exemple. En tercer lloc, lencariment del sl es convert en un elememt dissuasori. Malgrat aix, encara es produiren diversos intents de mantenir la indstria a la ciutat: el cas de la Zona Franca i de leix Poble Nou-Sant Andreu. Aix les coses, la inversi empresarial va encaminar les seves passes cap a lexterior de la ciutat, donant lloc al que serien la primera (El Prat, lHospitalet, Esplugues, Cerdanyola, Ripollet, Badalona...) i la segona (Matar, Granollers, Mollet, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Peneds...) corones industrials. Aquests processos van cristallitzar no nicament en la creaci de noves localitzacions, sin tamb en laprofitament de comarques (Valls Occidental...) i poblacions (Terrassa, Sabadell...) amb tradici industrial, que van veure per aquest motiu reforat el seu paper com a centres receptors de noves inversions i van canviar la composici de les indstries que es van orientar cap a la metalmecnica lleugera i lelectrnica. Per ltim, es verifica que el teixit industrial resultant de la reconversi combina el carcter doligopoli amb un alt grau dexternalitzaci basat en el recurs de pirmides de subcontractaci. Aix mateix, segons xifres de 1991, la penetraci de capital multinacional a la zona metropolitana era considerable: superava el 50% en material de transport, metallrgia, qumica, informtica, cautx i plstic; i en determinats casos, material de transport (93,4%) i qumica (84,5%), el control era absolut. Pel que es refereix a la procedncia de la inversi, cal destacar que aquella zona absorbia el 90% de la inversi japonesa a Espanya2. Tota aquesta srie de factors van contribuir a transformar substancialment lestructura socioeconmica i espacial de la ciutat i de lentorn metropolit i regional. Sobre aquest particular, es perfilen dues grans zones geogrfiques i administratives que envolten Barcelona: rea Metropolitana de Barcelona (AMB) com mbit immediat que en lactualitat engloba 36 municipis incloent-hi Barcelona; i Regi Metropolitana (RMB) amb 164 municipis i 7 comarques.

16

Barcelona, marca registrada

ELS JOCS OLMPICS

DEL

92:

ESPECULACI , CONSENS I CONTROL

Per fi, la realitzaci dels Jocs Olmpics fou el pretext idoni per donar lempenta definitiva a lestructura econmica i territorial i concloure la mutaci que va culminar en un prototipus de ciutat com van dir alguns meitat supermercat i meitat camp dinternament 3. Es fixen les rees de Nova Centralitat. La construcci de les rondes va exemplificar una opci de transport basada en el paradigma automobilstic, sent un dels efectes ms negatius la ruptura espacial dels barris que creuaven. Certs barris, com Ciutat Vella, van alterar la seva composici social a conseqncia de lexpulsi de milers de vens que van ser substituts per altres amb rendes ms altes. En la vessant econmica, la inversi de ms quantia, en el que es refereix a les activitats directament relacionades amb els Jocs, va estar dedicada a telecomunicacions amb projectes com la torre de telecomunicacions de Collserola i Barcelona Informtica i Telecomunicacions (BIT92); caldria afegir tamb les despeses multimilionries en obres pbliques per remodelar el territori urb i les infraestructures a fi de satisfer requisits de funcionalitat que pel capital eren irrenunciables. El Pla Estratgic de Barcelona fou una de les eines institucionals per gestionar aquestes magnes operacions. En ell es parlava de construir una metrpoli moderna, amb qualitat de vida, arrelada en la tradici mediterrnia, socialment equilibrada, i amb aspiracions a convertir-se en centre neurlgic duna macroregi amb gran activitat econmica. No obstant, transcorregut un temps, la realitat pura i dura es va encarregar de despertar la poblaci del somni narctic del consens. Les empremtes que deixaven aquests projectes en el territori i en el social: una ciutat desmembrada per les vies rpides; augment de les desigualtats econmiques i serveis mercantilitzats; increment del control policac..., no deixaven cap dubte respecte el significat daquell model de ciutat auspiciat pels poders pblics i privats. Un estudi realitzat per la Universitat Autnoma de Barcelona constatava ja el 1989 una aguditzaci de les diferncies socials i, a ms, que, segons criteris de la CEE, entre la quarta i la cinquena part de la poblaci de lrea Metropolitana era pobre.

EL TOT

MERCADERIA

La transformaci de Barcelona en ciutat global/local finalitza, aix, en la dcada dels 90. Aix comporta la implantaci del que anomenen de manera eufemstica Model Barcelona basat presumiblement en una idea de la planificaci citizen oriented (el ciutad t prioritat sobre els negocis), sostenible, participativa..., paraules que emmascaren una concepci de govern que de facto entn la ciutat com a vedat empresarial i no com a mbit per la gesti de serveis pblics.

Barcelona en la glocalitzaci

17

En efecte, com a porci del continu productiu/reproductiu en qu sha convertit el planeta, i amb el rgim flexibilitzador, en el que ladequaci de lespai urb representa una condici essencial de lacumulaci, aquesta ciutat ha experimentat canvis fonamentals estretament lligats a la necessitat de superar la crisi en tant que ciutat fordista per convertir-se, finalment, en aspirant a plataforma neofordista (fordisme precari basat en el treball repetitiu i sense les garanties destabilitat i remuneraci del pacte fordista)/postfordista (combinat de noves tecnologies, saber social incorporat a la producci/reproducci i flexibilitat), receptora dinversions de capital multinacional. No hi ha dubte que esdeveniments com lingrs a la Comunitat Econmica Europea el 1986 i la posterior incorporaci al Sistema Monetari Europeu dEspanya van facilitar en gran manera les coses. El canvi de situaci va implicar, duna banda, que aquest pas queds integrat en un nou espai global de transaccions econmiques que sobrepassava els lmits estatals, regit per unes directrius en funci de la correlaci de forces i de la jerarquia de poders estatals i supraestatals; daltra banda, representava un pas ms cap a la immersi en el maremgnum de la mercantilitzaci dobjectes i de relacions. No obstant, no tot han estat avantatges. El salt cap a la globalitzaci/localitzaci provoca laparici de dificultats sense precedents. Les deslocalitzacions sn un exemple esclaridor. A ms, la internacionalitzaci de leconomia barcelonina, integrada en un espai ms ampli, metropolit, definit per lAMB i la RMB, discorre en unes condicions peculiars, ja que afecta un teixit productiu on predominen la petita i mitjana empresa: el 80% del total. Lexistncia deconomies daglomeraci: presncia de nombroses empreses de diferent tipus que ofereixen una mplia gamma de productes (subministraments, productes intermedis...) afavoreix, en canvi, la seva operativitat en unes dinmiques que, de manera generalitzada, imposen ladaptaci a les variacions de la demanda, per sobre de lestandarditzat, massiu, propi de les economies descala. En aquest sentit, constatem lexistncia deconomies daglomeraci que depenen de tres ingredients4: economies de localitzaci (salimenten daportacions externes a lempresa per internes al sector); economies durbanitzaci (les externalitats les aporta el conjunt de leconomia); i economies en xarxa (lligades a la difusi de les TIC). Sobre aquest particular, els poders pblics (Ajuntament, Generalitat...) han potenciat les externalitats positives, els elements externs capaos de contribuir a laugment del valor afegit. Aqu destaca la importncia que t per la vessant postfordista el que un medi, que t la seva concreci en una regi o en una ciutat, estigui impregnat de trets culturals idonis: fe en la meritocrcia, competitivitat, oportunisme, submissi... El clima de consens generat amb ocasi dels Jocs Olmpics del 92 o les manifestacions a favor duna ciutat per la pau sn demostratives de la importncia que t per la reproducci de lordre (/desordre) poltic i, per suposat, per la valoritza-

18

Barcelona, marca registrada

ci econmica, una societat cohesionada, que participa i sassocia seguint les regles imperants. s a partir daqu com podem comprendre lmfasi posat pels poders pblics en recalcar la importncia dun clima de tolerncia i no confrontaci; molt til, per cert, per alimentar lespectacle de la participaci i el dileg cvic, i que, en el revers, permet amagar els aspectes ms srdids dels actes de govern.

ESTRUCTURA

I PROCESSOS SOCIOECONMICS 5

Arribats en aquest punt, esbossarem algunes de les caracterstiques estructurals i les dinmiques sorgides principalment com a conseqncia de la integraci en leconomia mundialitzada. Dimmediat, un element indicatiu de la importncia de Barcelona s que, amb 1.503.884 habitants el 2001, constitueix la principal urbs duna regi, la Comunitat Autnoma de Catalunya, que ocupa entre les regions europees el set lloc en quant al PIB. Relocalitzaci Els processos de descentralitzaci i deslocalitzaci de les empreses que s'han donat des dels 60 han tingut importants conseqncies en la distribuci espacial de sectors i unitats productives. Un dels efectes de la recollocaci ha estat precisament la desindustrialitzaci de certes zones de Barcelona: Poblenou, per exemple, perd entre 1963 i 1990 1.326 empreses industrials. Aix origina un desplaament de les indstries cap a la primera i la segona corones. s per aquest motiu que en el perode 1996-2002 augmenten notablement els llocs de treball en diversos sistemes urbans de l'AMB i de la RMB: Martorell veu incrementada la poblaci ocupada en un 56,3%; Valls-Collserola en un 47,1%; Ordal-Llobregat en un 40,8% i Alt Maresme en un 39,7%. Estructura La distribuci per sectors en el conjunt de la Regi, marc general immediat en el que sinscriu Barcelona com a metrpoli, indica, en xifres del 2002, que el gruix de la producci recau en la indstria i en els serveis: a Martorell la indstria representa el 39,3% de locupaci i els serveis el 52,3%; Valls-Collserola el 29,9% i el 61,5% respectivament; Ordal-Llobregat el 45,3% i el 44%, i Alt Maresme el 21,1% i el 62,3%. La distribuci global per sectors de la poblaci ocupada en aquest mateix any a la RMB s la segent: agricultura 0,2%, construcci 8,5%, indstria 22,3% i serveis 68,9%. I en el que es refereix a lAMB, tenim: agricultura 0,2%, construcci 7,4%, indstria 18,2% i serveis 74,3%. A tot aix podem afegir que a ambdues zones hi ha hagut, entre 1996 i 2002, un

Barcelona en la glocalitzaci

19

augment dels llocs de treball distributs de la segent manera: RMB 434.950 i AMB 285.059. Examinem tot seguit algunes xifres significatives de PIB i VAB (valor afegit brut) per verificar el pes especfic dels sectors i el valor que incorporen. Segons dades de 1996 del Barcelons, el PIB sectorial es distribueix aix: 0,2% primari, 27,5% indstria, 5,7% construcci i 66,7% serveis. En quant a locupaci, la distribuci seria la segent: 0,4% primari, 27,3% indstria, 4,4% construcci i 67,9% serveis. Cal tenir en compte aqu que la major part dels serveis es concentren a Barcelona ciutat. Una dada crucial s, tamb, que la provncia de Barcelona genera el 75,34% del PIB de Catalunya. En quant al VAB sectorial (en milions deuros) de la provncia en el 2001, es dna una preponderncia dels serveis: indstria (inclou energia i construcci) 30.044,66, serveis 55.066,5; el VAB per ocupat (en euros) confirma aix mateix aquesta orientaci: indstria 45.504, construcci 36.835,8 i serveis 48.146,56. Es confirma, doncs, que a Barcelona la desindustrialitzaci i el consegent augment del terciari han discorregut de manera complementria a lxode cap a la perifria, AMB i RMB, de les unitats productives de la indstria. Al mateix temps creix lespecialitzaci en serveis directament relacionats amb lactivitat de les empreses: assessoria jurdica, comptabilitat, serveis bancaris, publicitat, assegurances, agncies de la propietat immobiliria, mrqueting, hostaleria, empreses de treball temporal, logstica... Caldria ressaltar en aquest apartat levoluci dels serveis avanats que han vist augmentar el nmero de llicncies dIAE (Impost dActivitats Econmiques vigent fins el 2003) en un 42,5% entre 1993 i 1999. Daltra banda, el subsector que engloba serveis electrnics, estudis de mercat, jurdics, enginyeria, arquitectura, publicitat i relacions pbliques ha tingut un creixement que supera el 50%. Per ltim, estarien els serveis pblics: administraci, sanitat, ensenyament, transport... Amb tot, una cosa que permet dilucidar una mica ms aquest reguitzell de dades s que amb una aportaci al PIB de la ciutat del 20% destaquen, per sobre dels diversos sectors, les empreses turstiques. Un element rellevant destaca de la nova estructura terciaritzada i de la seva vinculaci amb els processos de globalitzaci: s el Pla Delta del Llobregat que engloba una srie dactuacions en transport, logstica i medi ambient perqu Barcelona sigui el centre de ms importncia del sud dEuropa, fent de pont amb Amrica Llatina i lOrient Lluny. El Pla t prevista una inversi de 4.400 milions deuros que inclou obres com: ampliaci del port i de laeroport, desviament del curs del Llobregat o millores a lautovia del Llobregat i Pota Sud. Per altra banda, cal no oblidar que, tot i tenint en compte els avantatges fiscals o daltra mena dels quals gaudeixen les empreses, leconomia submergida en les seves diferents ramificacions: narcotrfic, tallers clandestins o no amb fora de treball immigrant o no, prostitu-

20

Barcelona, marca registrada

ci, moviment de diners al marge dHisenda... t gran importncia en el procs dacumulaci de capital. L. de Sebastin sost que el seu valor pot oscillar entre el 17% i el 20% del PIB de lEstat6. Mundialitzaci Un altre aspecte que mereix la nostra atenci s la incorporaci a leconomia mn. Cal tenir en compte que a Catalunya shan installat ms de 1.000 multinacionals de les quals 60 sn industrials. En quant als indicadors sobre el grau dintegraci, examinarem en primer lloc els fluxos dexportaci i importaci. Respecte a les exportacions, direm que en el 2000 va correspondre a la provncia de Barcelona el 82,82% del conjunt de les efectuades per Catalunya. La densitat dels intercanvis via exportacions i importacions posa de relleu, de manera patent, la integraci a leconomia planetria. Ara b, una caracterstica significativa daquests fluxos, tal i com es pot observar en la seqncia temporal 1994-2002, s que predominen les importacions i no les exportacions, el que es tradueix en una taxa de cobertura (cocient entre exportacions i importacions expressat en tant per cent) que evoluciona del 64,4% el 1994 fins el 66,22% el 2000, passant per un valor mxim del 74,05% el 1996. Catalunya, per la seva part, va exportar 36.308,5 milions deuros en el 2001, el 29% del PIB catal i el 28% de lexportat per Espanya. De tots ells, el 62,21% eren productes que requerien una intensitat tecnolgica mitja-alta o alta. Les importacions van assolir un valor de 49.875,6 milions deuros, el 29,05% del PIB de lEstat o el 39,84% del PIB catal, el que confirma de nou, aquesta vegada en lmbit autonmic, el major pes de les importacions respecte a les exportacions. s important remarcar, daltra banda, que ms del 70% de la producci industrial de Catalunya i ms del 80% de les corresponents a les exportacions que absorbeixen una intensitat tecnolgica mitja o alta estan situades a la RMB; i, de totes elles, lAMB aglutina les que posseixen un major valor afegit. La inversi multinacional estrangera s un captol destacat en leconomia de Barcelona i Catalunya. s quelcom que succeeix des de la fi de lautarquia, i que amb lacord preferencial de 1970 amb la CEE va rebre un impuls definitiu. Sobre aquest particular s molt significatiu, en el que es refereix a lincrement en el moviment de capitals en el context internacional, que a la darrera dcada els fluxos dinversi directa estrangera (IDE) hagin augmentat cada any al voltant del 28,5%. Aix doncs, si analitzem les dades de facturaci i ocupaci per sectors a la indstria de Catalunya de lany 1998 i els comparem amb els corresponents a la totalitat de cada un dells, comprovarem que en alguns sectors el domini de les multinacionals s majoritari o gaireb absolut. Els percentatges de facturaci dempreses lligades al capital multinacional en relaci amb el facturat per la totalitat del sector sn: material de transport 88,4%, material elctric i electrnic 68,7%, qumica 67,3%,

Barcelona en la glocalitzaci

21

cautx i plstics 50,9%. En el que es refereix a la fora de treball, el percentatge dassalariats dins de cada sector el treball del qual depn de multinacionals s el segent: material de transport 77,4%, material elctric i electrnic 55,4%, qumica 59%, cautx i materials plstics 45,2%. En quant a les vendes de productes industrials, el 60% de lexportat i prop del 40% de locupaci correspondria a aquest tipus dempreses. Per ltim, pel que fa als serveis, sha de tenir present que a la major part dels casos, a banda dels serveis pblics, o es tracta dempreses amb inversions a dos o ms pasos, o b sn empreses que presten serveis o depenen de multinacionals, amb el que reapareix el predomini al qual hem alludit. Un altre aspecte del negoci multinacional el representen les empreses catalanes que inverteixen a lestranger. De manera significativa, les inversions catalanes a lestranger shan incrementat, entre 1993 i 2001, a un ritme anual del 66,5%, fins arribar a un mxim en el 2000 de 7.727 milions deuros; amb altres paraules, sha multiplicat per 28 la xifra dinversi de 1993. Si comparem la inversi catalana dels darrers 9 anys amb el total de la inversi espanyola a lestranger, veurem que representa noms el 8,1%. Aquesta desproporci, que no es correspon amb laportaci daquesta Comunitat Autnoma al PIB estatal, es deu a qu les grans companyies (Repsol, Telefnica...) tenen en la majoria dels casos la seu central a Madrid. Cal remarcar, daltra banda, que els canvis en lestructura socioeconmica en la perspectiva de la globalitzaci requereixen modificar els usos del sl i una renovaci de les infraestructures de comunicaci. En aquest sentit, el tren dalta velocitat, que permet una connexi rpida amb Europa, lampliaci de laeroport per facilitar el transport de mercaderies i la comunicaci transatlntica indispensable per la connexi amb leconomia mn, i lampliaci del port, sn obres que, malgrat els mltiples fiascos i els interessos especulatius que oculten, formen part daquest propsit que tenen els poders pblics i el capital privat de participar en el repartiment del pasts. s necessari subratllar tamb que la normativa desreguladora lligada al rgim dacumulaci flexible i la financiaritzaci de leconomia fan que pasos o regions senceres depenguin totalment dels moviments especulatius del capital, En efecte, els canvis de titularitat, ajustaments i reestructuracions, deslocalitzacions, etc., determinats per motius diversos operacions borsries o transaccions, recerca de menors costos salarials, beneficis fiscals, menor protecci mediambiental... a fi de recuperar o incrementar la taxa de benefici, sn factors tots ells que caracteritzen les noves formes despoli, i desmenteixen o com a mnim relativitzen la creena illusria en el suposat paper crucial de les TIC i dels sistemes dinnovaci. Respecte aix resulta simptomtic, segons un estudi de la Cambra de Comer Alemanya7, que el 30% de les filials espanyoles de multinacionals haguessin de rectificar la seva planificaci en recursos o

22

Barcelona, marca registrada

en temps per projectes de la seva casa matriu a pasos dEuropa de lEst. Tanmateix, la fe cega en la nova economia (economia digital) ha repercutit negativament en projectes com, per exemple, en el 22@ que ha vist com sesvaen els seus somnis high tech a la vegada que sorgien, per exemple, empreses relacionades amb la indstria del llibre.

LA

CIUTAT EN EL MN

Certament, lafany de situar Barcelona en el mapa del mn ha estat la causa de mltiples iniciatives dels organismes pblics. Lobjectiu no era altre que fer realitat aquella idea fora consistent en transformar la ciutat en punt de referncia i node important de la xarxa global. En aquest sentit, la difusi i venda a lexterior de certa imatge, en la qual subjau la propensi cap al business, ha exigit un notable esfor institucional. Entre aquestes iniciatives destaca la participaci de lAjuntament en diverses organitzacions internacionals que agrupen ciutats de diferents pasos: IULA; FMCU/UTO; xarxa Metrpoli que aglutina 60 grans ciutats; xarxa Eurocities integrada per 95 ciutats. Aquest Consistori presideix, al mateix temps, la Coordinaci dAssociacions Mundials i Autoritats Locals i el Comit Consultiu dAutoritats Locals United Nations Conference of Human Settements lligat a Nacions Unides. Daltra banda, cal fer esment de la labor realitzada al Comit de Regions de la UE i al Consell de Municipis i Regions dEuropa per potenciar la representaci dels poders locals en projectes i organitzacions internacionals. Aquests compromisos es corresponen amb una visi, perfectament enunciada a apartats especfics de la planificaci estratgica (III Pla...), que cataloga Barcelona de motor econmic i ciutat interconnectada amb Europa i amb el mn. Amb altres paraules, la consideraci daquella urbs com a ciutat global de primer ordre, situada a lavantguarda de les metrpolis. No obstant, aquesta ambici protagonista no es correspon amb la realitat. En efecte, el que demostren les investigacions sobre el tema s quelcom ben diferent al manifestat per leufria triomfalista de la mercadotcnia a ls. Relacionat amb aix, cal destacar lestudi realitzat el 2003 per la Dlgation lAmengement du Territoire et lAction Rgionale (DATAR) francesa amb 15 indicadors sobre una mostra de 180 aglomeracions urbanes de la UE amb ms de 200.000 habitants. Aquests sn alguns dels indicadors manejats: poblaci en el 2000; evoluci de la poblaci en el perode 1950-1990; trnsit portuari martim; trnsit de passatgers als aeroports; accessibilitat a les grans ciutats; seus de grans grups empresarials europeus; seus financeres... Lestudi classifica Pars i Londres entre les ciutats globals de primer ordre, i Barcelona entre les de tercer ordre. Una altra investigaci interessant sobre aquesta qesti s la realitzada per S. Conti8, de la Universitat Politcnica de Tor, que analitza

Barcelona en la glocalitzaci

23

les funcions urbanes de rang mitj/superior (centralitat estratgica, finances, investigaci...). A partir del concepte de ciutat (i del seu entorn) com a suport de processos econmics, poltics i culturals, confecciona amb 26 variables (seus centrals dempreses, borsa, universitats, parcs cientfics i tecnolgics, comunicacions...) una tipologia de ciutats i sistemes urbans europeus segons les seves caracterstiques funcionals a la xarxa de nodes estratgics. Dels sis models que distingeix, Barcelona juntament amb Mil, Lisboa i Edimburg, pertanyeria al grup de les metrpolis polaritzades, situades en un tercer nivell, donada la seva menor funcionalitat, a molta distncia de Pars i Londres, pertanyents al primer nivell. Certes anlisis comparatives circumscrites a lEstat espanyol apunten tamb en la mateixa direcci. Segons el Boston Consulting Group, la inversi estrangera directa dalt contingut tecnolgic tria Madrid abans que Catalunya, on preval la base industrial. Aix mateix, les dades de 2003 subministrades per la Cambra de Comer de Barcelona assenyalen que a Catalunya hi ha 109 de les 500 empreses ms grans dEspanya (amb ms de 1.000 treballadors), gaireb totes multinacionals, mentre que a Madrid es concentren 266. En quant a les seus de grans empreses espanyoles (la majoria multinacionals: Banesto, BBV, Gas Natural, Inditex, Repsol YPF...), que en aquest cas coincidirien en general amb les seus operatives o de comandament (head quarters), ndex de la importncia com a ciutat global, Madrid ha crescut fins arribar al 90% de les seus de les que cotitzen a lIbex 359, mentre que Barcelona ha decaigut en passar del 8,85 al 5,5%. En el document Globalizacin y localizacin de la actividad econmica: Catalunya y la geografa del poder econmico, X. Vives sost, anlogament, que la captaci de seus operatives augmenta a Madrid, passa del 89,4% al 94%, al mateix temps que disminueix a Barcelona fins a situar-se en el 5%. El que es desprn de tot aix s que Barcelona ocupa una posici relegada tercer, quart... nivell a la xarxa planetria de ciutats globals/locals, no nicament per darrere del que constitueixen les principals urbs globals, Pars, Londres, Toquio, Nova York... sin tamb a certa distncia de Chicago, Detroit, o b de centres financers com Frankfurt i Zurich. Si aprofundim en les raons daquesta situaci podem considerar que deixar de ser el principal motor industrial de lEstat degut a lesgotament del model fordista, de la societat fbrica, no ha condut, en un context hegemonitzat pel capital financer i flexible, a un tipus de configuraci competitiva (renovaci del teixit industrial i de serveis, infraestructures, universitats, investigaci...), idnia, capa de prendre el relleu del que fou una ciutat (i un entorn) fonamentalment industrial i comercial. Un element que no sha de menystenir i que ha incidit negativament en aquests processos, degut a lexistncia dun marc poltic i jurdic fortament centralista, s el fet de no posseir la capitalitat de lEstat.

24

Barcelona, marca registrada

EL

DELIRI DE LA GLOCALITZACI

La globalitzaci (i localitzaci) ha provocat, per tant, un trastocament dels espais de producci industrial, fordistes, a resultes de la demolici dun mn estructurat entorn a la fbrica i a lEstat-individual. A manera de complement, en el pla microsocial, quotidi, la difusi de les prctiques i valors mercantilitzants ingredients del biopoder, del poder sobre cossos i subjectivitats sestenen fins abastar la generalitat de les formes de vida. En aquesta tessitura, la ciutat node denlla entre el comandament central i les unitats productives disperses cobra una nova significaci. El seu valor resideix no nicament en qu la producci, que inclou lespai de fluxos (espai que prefigura la xarxa telemtica, diferenciat de lespai de llocs), necessiti un suport fsic, territorial, sin tamb com a caldo de cultiu generador dinteraccions relacionades i, per consegent, comunicatives, que en determinats contextos i amb certs procediments sn absorbides per les modalitats productives flexibles. La ciutat es delinea com a punt dintersecci entre dues cares. Una, que anomenem global, doncs s la que connecta amb els fluxos de capital multinacional, de bns i serveis, fora de treball, etc. I una altra, local, corresponent a ls per aquells poders de les caracterstiques concretes del lloc, de la seva histria o histries, tradicions, costums... En el seu desplegament actua com a interface10 o plataforma que posa en relaci els elements globals i locals per situar-los en la perspectiva del mercadeig. Pel que respecta al paper de leconomia urbana destacarem, amb S. Sassen, alguns processos essencials11: 1) Acceleraci de les interelacions amb leconomia globalitzada que ha incrementat la complexitat de les operacions internacionals, on adquireixen una major preponderncia els vrtexs jerrquics de les multinacionals i, simultniament, creixen els serveis prestats a les empreses, en particular serveis avanats (consultoria, assessorament fiscal, publicitat...). 2) Laltre procs t a veure amb laugment dels serveis lligats a lorganitzaci de les empreses, fenomen que ateny des de les indstries mineres fins els serveis financers i els que tenen a veure amb el consum. Cal reconixer, com hem pogut comprovar, que en aquesta ciutat algunes daquestes condicions sacompleixen i altres, de notable significaci, no, particularment en el que es refereix a les seus de comandament o operatives. No obstant, aix no ha estat cap obstacle per a qu, desprs de la reconversi, hagi tingut el seu paper com a node o ciutat global (i local) de tercera...; molt lluny dels principals nodes glocals: Nova York, Londres, Toquio... Barcelona seria, des daquesta ptica, el nucli central dun espai socioeconmic (poltic, cultural...) metrpolis policntric i especialitzat (AMB i RMB).

Barcelona en la glocalitzaci

25

Daltra banda, la transformaci de la seva estructura productiva/reproductiva en el terciari ha suposat que, juntament amb les restes dempreses industrials i la proliferaci de constructores, es multipliquessin les empreses de serveis: financers, jurdics, administratius, innovaci tecnolgica, mrqueting, publicitat, immobiliaris, logstics, de neteja, de seguretat, de comer a lengrs i al detall, dETT, etc. Conv remarcar, a ms, que a les economies industrialitzades, des dels 70, el subministrament de serveis a la producci a travs de tecnologies informtiques s un dels sectors que ha tingut un major creixement. El resultat de tot aix s que la ciutat es metamorfosa a partir de les activitats que all es desenvolupen: produccions netes (indstria, serveis al 22@); business, mrqueting multinacional (World Trade Center...); turisme, cultura, comer... (Eixample...); fires, congressos (Montjuc...), etc. En definitiva, aquesta ha estat la histria recent i el desenlla dun escenari, ciutat dels deliris, entre el consens i els silencis trencats (lluites venals, okupes...); part del territori metropolit que aspira a ser, diuen, ciutat global/local. On poltics i empresaris han jugat les seves cartes i han apostat per convertir la ciutat en capital del sud dEuropa en el context duna macroregi Euroregi que sestendria des del Roine fins el Mediterrani, i des de Saragossa fins el Laci itali. Sens dubte, les diferents operacions poltiques i econmiques, en el marc dels plans estratgics, no obeeixen sin als parmetres de la monetaritzaci generalitzada de les relacions socials, per erigir-se, aquesta vegada amb ocasi del Frum de les Cultures 2004, en la botiga ms gran del mn. Teo Maldo

26
Notes 1. P. Montes, La integracin en la CEE en el proceso de la internacionalizacin del capitalismo espaol, La reestructuracin del capitalismo en Espaa, 19701990, M. Etxezarreta (coord.), Icaria, Barcelona 1991. 2. J. E. Snchez, Transformaciones en el espacio productivo de Barcelona y su rea metroplitana 1975-1990, Papers, nm. 6, Institut dEstudis Metropolitans de Barcelona, 1991. 3. El dossier Jornades No92, que hem utilitzat en aquest apartat, fou una de les escasses publicacions crtiques amb uns fastos que triomfaven enmig del gregarisme. 4. J. Trulln et al., La metrpoli de Barcelona cap a leconomia del coneixement: diagnosi econmica i territorial de Barcelona, pg. 32-38, Ajuntament de Barcelona, 1991. 5. Fonts dinformaci estadstica: Institut dEstadstica de Catalunya (IDESCAT); Anuari Econmic Comarcal 2003, Caixa de Catalunya; El Territori Metropolit de Barcelona. Dades bsiques, Servei dEstudis Territorials de lAMB, 2003; Informe territorial de la provncia de Barcelona 1992-2001, Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona, 2003; J. Trulln et al., La metrpoli de Barcelona cap a leconomia del coneixement, Ajuntament de Barcelona, 1991. 6. L. de Sebastin, Lo importante es financiar los bienes pblicos, El Pas, 22 de febrer de 2004. 7. Dossier Economa, La Vanguardia, 17 de febrer de 2002. 8. S. Conti, Sociedad de la informacin, ciudad y sistemas metropolitanos en Europa, Redes, territorios y gobierno; a J. Subirats (coord.), Diputaci de Barcelona i UIMP, 2002. 9. ndex de la Borsa de Madrid que abasta aproximadament les 2/3 parts de la capitalitzaci en borsari i del total del volum negociat a la citada Borsa. 10. T. Baudouin, La ville, nouveau territoire productif, Multitudes, nm. 6, setembre de 2001. 11. S. Sassen, Le citt nelleconomia globale, Il Mulino, Bolonya, pg. 71.