You are on page 1of 1

16

el 3 de vuit

DIVENDRES, 5 DAGOST DEL 2011

EDITA Publicacions Peneds, SA Papiol, 1 - 08720 Vilafranca del Peneds el3devuit@el3devuit.cat


Els escrits que publiquem a les planes dopini, aix com qualsevol altre article signat, no sn forosament compartits pel setmanari i noms reflecteixen el parer de qui els signa.

PRESIDENT Pere Montserrat i Ferrer CONSELLER DELEGAT Xavier Freixedas i Domnech DIRECTOR Ricard Rafecas i Ruiz

REDACCI: Joan Ravents (Cap de redacci), Judit Benages, Cristina Pars, Xavi Gonzlez, (Redacci Vilafranca), Eva Lpez (Redacci Sant Sadurn), Ricard Vinyals, Ferran Rodrguez (Redacci El Vendrell), Montse Juv (Cultura),

Eloi Miralles, Biel Senabre, Jordi Mir (Castells), Tito Boada, (Esports), Flix Mir (Fotografia), ngels Ventura, Editat amb la collaboraci de Nati Ceballos, Sandra Bermdez (Maquetaci), Anna Llovera, Roser Figueras (Correcci).

OPINI

De lestiueig a les vacances


Avui parlar de vacances, quan molta gent no t feina i la crisi s omnipresent, pot semblar una frivolitat i provoca una certa incomoditat als que intentem gaudir-les perqu fer vacances va pel cam de ser un refinament elitista. I si a ms es tracta dunes vacances de professor de secundria, idealitzades socialment i envejades unnimement, shi ha dafegir la por per la prpia integritat fsica. Amb tot aix vull dir que les vacances han esdevingut un tresor preuat, sinnim de possessi de temps, en una poca en qu escasseja i que tothom va de blit. Per el tema est ms que justificat pel calendari i reblat amb la lectura de Lestiueig. Com fiem vacances entre 1929 i 1935, un recull duna trentena de reportatges periodstics que expliquen com la societat catalana contempornia es va obrir a la modernitat i va eixamplar les fronteres de loci, aleshores centrat en la vida associativa dels ateneus, casinos, orfeons i sindicats. Lestiueig, a Catalunya, va ser un fenomen urb que va comenar als anys vint. Inicialment era reservat a la burgesia que volia fugir de la calor de la ciutat i prendre les aiges tot compaginant bons hbits medicinals i lafici excursionista. El lloc de dest eren, doncs, les torres i les cases destiueig dels afores de Barcelona: Grcia, Sant Gervasi, Horta, Cardedeu o la Garriga. I tamb les platges de la nova marca Costa Brava. Per lespai emblemtic de la prctica estiuenca foren els balnearis, avui rebatejats com spa per aquesta dria que tot ha de ser fashion i cool.. Sempre mhan resultat molt familiars el de Villa Engrcia a lEspluga de Francol o el de Vallfogona de Riucorb, tot i que no hi he pres mai les seves aiges, per en aquests espais em feia la impressi que podies creuar-thi, amb tota la naturalitat del mn, amb Hrcules Poirot fent barretada. Lestiueig dabans volia dir un canvi de la dinmica quotidiana i un relaxament del temps vital. De lestiueig hem passat a les vacances, mentre que lestiueig era esttic les vacances sn dinmiques: fer tot all que tinguis a labast i pujar a molts avions. Per les vacances sempre les he ents com un estat mental, una mena de Jin Shin Jyutsu a lnima. Desprs del trfec de lany aturem mquines, deixem una activitat per fer-ne una altra de menys habitual, tot i que per a molts el menys habitual s poder fer vacances. Estar de vacances no s noms lliurar-se a il dolce far niente, els mesos destiu han de servir tamb per desconnectar, recuperar forces per a nous embats laborals, canviar de coordenades espacials, capbussar-nos en la lectura i la piscina, descobrir els entorns naturals del pas seguint el mestratge de lEspins o prendre la fresca al carrer com abans tot compartint-la amb el venat de tota la vida, si aix encara s possible i no s un miratge com lestiueig. O tal vegada s una combinaci de totes aquestes variables, com la lectura dun bon llibre, havent dinat, en una terrassa de caf a recer duns porxos ombrvols duna plaa de poble o a la fresca dun balc sota una persiana de corda. Aix no noms s homenatjar lestiueig, sin flirtejar amb la felicitat en nom del goig de viure. Una imatge val ms que mil paraules o la primera imatge s el que compta sn tpics que diem relacionats amb les persones, per tamb amb els grups i collectius. Aquesta dita moltes vegades s injusta i ens amaga valors i sentiments de gran vlua. s per aix que cal esforar-se per donar una bona imatge en tot moment, tal com sentim contnuament pels ms grans, per evitar judicis desafortunats. El paisatge urb s la primera de les imatges que ens poden definir. La manera que es poden veure poblacions grans i petites ha canviat molt en els darrers temps. Grcies a la tecnologia podem contemplar les ciutats des de tots els angles, amb fotografies preses des del satllit i des de la carretera que podem consultar des de lordinador o des del mbil. Tanmateix no sha de descartar la possibilitat de presenciar en viu aquestes imatges des de les mateixes vies de comunicaci, especialment al Peneds on cada dia sn molts els ulls que ens observen des daquestes. Fa ben poc vaig descobrir una postal antiga de Gelida amb una vista des de Can Pasqual, masia a la vall propera al riu Anoia i immortalitzada fa 100 anys, aproximadament. La famlia Pascual ns ben conscient daquesta panormica i del canvi realitzat. Vaig poder comparar aquest segle de diferncia amb una fotografia actual des del mateix punt de vista. Un canvi que, tot i el que representa

La nostra imatge
Penso que...
lafectaci del pas de lAutopista a partir del 1973, no es va deixar notar amb fora fins el creixement urbanstic dels darrers 20 anys i ara encara ms amb el nou peatge. Tamb sobretot per la manera amb qu es van dissenyar els nous accessos a lautopista amb un scalextric que encara allunya ms aquest paisatge de limatge de postal de principis dels segle XX. El pas de lautopista tan proper del poble s una molstia per tamb s una oportunitat. Gelida s a la vista de milers de persones diriament, les quals poden descobrir la vila en aquell instant. Ara b, la imatge ms destacada amb la qual es queda avui dia tothom que passa per lautopista s la de limmens rtol de www.pisosgelida.com, una pgina web tan buida i abandonada com alguns dels blocs de pisos que venia. Aquesta percepci del municipi, sens dubte, no s gens representativa de tot el que pot oferir. Cal cuidar sempre la nostra faana principal per evitar, en casos com el de Gelida i daltres similars, donar la imatge de poble en venda, ja que s del tot segur que no s el missatge que la majoria de gelidencs volem donar... Sortosament encara atresora visions que sn harmniques amb el seu entorn i shi s a temps de potenciar-les. En quinze dies comenar la seva festa major i ser una bona oportunitat per constatar que el seu perfil actual no en fa justcia. Us convido a comprovar-ho.

De lAteneu estant

Jaume Ferrer Puig


Professor de literatura delateneuestant@gmail.com

Daniel Garcia Peris


www.danielgarciaperis.cat

Les vacances sempre les he ents com un estat mental

El paisatge urb s la primera de les imatges que ens poden definir

>> Ve de la pgina anterior

La redacci daquest setmanari es reserva el dret de publicar o no les cartes adreades al seu director, i el de resumir llurs continguts quan excedeixin de 1.000 carcters, amb espais inclosos. Per tal que un escrit sigui publicat a les planes dopini ha de venir acompanyat del nom i cognoms del seu autor, adrea, DNI i un telfon de contacte. Tots els escrits es publicaran amb el nom i cognoms del seu autor o autors o, en el seu cas, amb el del collectiu,

difciles. Esta misma opinin sostiene que la izquierda ha sabido aplicar buenas polticas econmicas nicamente en tiempos de bonanza econmica, cuando de lo que se trataba era de fomentar las polticas distributivas y repartir los recursos entre las clases ms desfavorecidas. Estamos de acuerdo en que un viraje es de obligado cumplimento bajo las circunstancias actuales. Pero ste debe ser

hacia la izquierda, buscando un mayor y mejor encaje para la igualdad de oportunidades y para el respeto. El nuestro ha sido siempre, y contina siendo, un pas de espritu socialdemcrata y de conviccin progresista. No hay ms que apuntar que el partido socialista ha gobernado en Espaa las dos terceras partes del perodo democrtico con el apoyo mayoritario del pueblo cataln en todas las legislaturas. Aunque nuestra experiencia democrtica es joven y poco

amplia, nuestro ADN, nuestra idiosincrasia, siempre se ha visto marcado por la voluntad de mirar hacia delante, la voluntad de trabajar para evolucionar y superar las dificultades que han ido apareciendo durante la difcil andadura. Hemos aceptado y encajado los retos ms complejos. Somos un pas que huye de la confrontacin y del conservadurismo, y que busca la excelencia: por eso no podemos quedarnos en la mediocridad, no podemos dejar que en los prximos comicios legislativos

la derecha se haga con el poder. Con la derecha veremos debilitarse el estado del bienestar. La agudizacin de los recortes sociales har mucho mayores las diferencias entre clases sociales, lo que ir de la mano de privatizaciones que no favorecern a todos los ciudadanos de la misma manera. Es decir, que aunque las grandes cifras econmicas pudieran indicar lo contrario en el futuro, muchsimas familias con pocos recursos no podrn salir de la crisis debido a dichas polticas

injustas e insolidarias. De la crisis debemos salir con dilogo, con mucho esfuerzo y con la implicacin de toda la sociedad. As es como la experiencia nos dice que debe ser. Independientemente de cuando sea el momento en que se convoquen las elecciones generales, como ciudadanos tenemos la obligacin de recuperar la virtud de la paciencia y de devolver la confianza a la clase poltica, ya que son los que disponen de los mecanismos necesarios y legtimos para gobernar el barco en