You are on page 1of 5

MILTON FRIEDMAN

Clara Vera 5/08

MILTON FRIEDMAN

FRIEDMAN
Defensor del mercatSan Francisco 2006 Nova York 1912 - lliure i principal representant de lEscola dEconomia de Chicago (corrent liberal i monetarista neoclssic). Un dels economistes i intellectuals nordameric ms reconeguts del segle XX. Va treballar en el transcurs de la seva vida per al "National Bureau of Economic Reserarch", el "US Treasury Department" com a consultor per a immigrant de Bessarbia, va haver de treballar per poder-se pagar els Provinent duna famlia humil jueva la realitzaci del Pla Marshall. estudis deconomia que continu amb un postgrau i un doctorat en estadstica. Va ser assessor poltic per a afers interiors i exteriors i analista destadstiques pel govern dels presidents Richard Nixon iva conixer a Rose Director,collaborar amb el govern va ser la seva dona, amb la qual va tenir A la universitat Ronald Reagan i tamb va la que sis anys ms tard de Margaret Thatcher. dos fills. Va ser president de lAmerican Economic Association al 1967.

Va rebre la Medalla John Bates Clark. Al 1976 va ser galardonat amb un Premi Nobel dEconomia, pels seus mrits en els camps de lanlisi del consum, histria i teoria monetria i per la demostraci de la complexitat de la poltica destabilitzaci. Al 1988 va rebre la Medalla de la Llibertat dels Estats Units.

MILTON FRIEDMAN

APORTACIONS
Representant de lEscola de Chicago, un corrent liberal i monetarista que va encapalar la reacci contra la poltica econmica de Keynes. Va ser el fundador del monetarisme (bancs centrals) Recolzant el mercat lliure i per tant defensant el liberalisme econmic. Friedman juntament amb Friedrich August von Havek l any 1947 va fundar la societat neoliberal "Mont Plerin". Creia que l economia havia de ser no intervencionista, on l estat no havia d intervenir en l economia, perqu la demanda privada depenia de l ingrs permanent i defensava l economia de mercat. Recolza la supressi del salari mnim regulat, la privatitzaci de la segureat social, l abolici de les restriccions a les importacions. Va arribar a ser fams especialment per la idea del model de val: premiar a tots els alumnes bons d'educaci i substituint totes les prestacions socials per un impost negatiu sobre la renda a les famlies per sota de la lnia de pobresa. Contribucions ms importants van ser una revisi de la Teoria del consum, de la corba de Phillips, i una millor comprensi del mercat de capitals i dels factors que influencien la velocitat de circulaci dels diners.

MILTON FRIEDMAN

BIBLIOGRAFIA
- Essays in Positive Economics, 1953
- Studies in the Quantity Theory of Money, 1956

- A Theory of the Consumption Function,1957 - A Program for Monetary Stability 1959 - Capitalism and Freedom, 1962 - Inflation: Causes and consequences, 1963 - Monetary History of the United States, 1963 - The Optimum Quantity of Money and Other Essays, 1969 - The Counter-Revolution in Monetary Theory, 1970 - Free to Choose: A personal statement amb Rose Friedman, 1980 - Analytical and Continental Traditions in Perspective, 2000

MILTON FRIEDMAN

CONCLUSIONS
Ec r ista i i t ll ct al r c iN r s l c ta t ia, lEsc la rtat c ci tr g t l s gl XX. is ica c tra c tra K y s altr s r icag > ica i t rv l c ia

litica c

rcat lli r > Lli Ec ia s rva i t rv

ista > L stat si

r, a t ritari i a tik y