You are on page 1of 65

Seminari diniciaci a la recerca

El paper de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Autora: Maria Maci

Tutora: Maria Prez-Mateo Subir

Mster en Educaci i TIC Curs 2010-2011

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Resum
Aquest estudi examina com utilitzen les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) els alumnes que presenten una discapacitat o un trastorn de la personalitat, tant a laula com a casa, i analitza les percepcions dels participants respecte les aportacions que fan les TIC en el procs daprenentatge i en fomentar la participaci dels alumnes en el marc dun centre educatiu ordinari. Sha aplicat una metodologia de cas nic, consistent en enquestar els docents del centre i una mostra de docents especialistes en educaci especial, i en enquestar i entrevistar a lalumnat amb discapacitat o trastorns. Els resultats mostren que ls de lordinador al centre educatiu est molt relacionat amb activitats de recordar i comprendre conceptes, mentre que a casa sutilitza lordinador de manera ms aplicada. Activitats cognitives com analitzar, sintetitzar, avaluar i crear sn poc habituals en les activitats que fan aquests alumnes. Les dades mostren que els docents especialistes en general valoren millor laplicaci de les TIC en laprenentatge de lalumnat que el professorat del centre. Ambds grups de professionals coincideixen en senyalar que les TIC ajuden a fixar latenci de lalumnat i per millorar la percepci, i els docents especialistes les valoren concretament per possibilitar laccs al currculum per part de lalumnat que presenta discapacitat. Entre els punts febles de les TIC cal apuntar que poden generar dispersi en alguns alumnes amb dificultats per concentrarse, la manca de materials didctics adaptats a la diversitat i el perill que ls de manera autnoma de les TIC per part dels alumnes amb discapacitat o trastorns els acabi segregant de les activitats que es duen a terme a laula.

Abstract
This study examines how students with disabilities or personality disorders use information and comunication technologies (ICT), in the classrom and at home, and analises participants perceptions about the contributions of ICT in learning processes and inclusion in an ordinary school context. A case-study reasearch methodology has been applied, consisting of surveys to teachers of a secondary school and to a sample of special education teachers, and surveys and an iterview to students with disabilities or personality disorders. Results show the the use of computer in the secondary school is related to activities that imply remebering and understanding concepts, while at home they use the computer doing applicated activities. Cognitive actctivities related to analysing, synthetising, evaluating or creating are rarely present in the activities that this students do. Data show that special education teachers rank highly the application of ICT in learning than the secondary school teachers. Both groups of professionals coincide in signaling that ICT help in fixing students attention and improving perception skills, and special education teachers considet that ICThave a special value in making educational content available to students with disabilities. Among the ICT weakness we should point that ICT can cause distractions in some students who have difficulties to concentrate, the lack of matherials adapted to all levels anc capacities and the danger of computers being used in classroom to segregate instead of integrate students with disabilities or personality disorders.

Paraules clau: aprenentatge, participaci, discapacitat, trastorn de la personalitat,


projecte 1:1, s de les TIC.
0

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Agraments

Vull donar les grcies a les persones que han fet possible que aquest treball hagi sigut una experincia daprenentatge molt profitosa. En primer lloc a la tutora del treball de final de Mster, per haver-me guiat pels complexos camins de la investigaci. Moltes grcies Maria pel teu suport, pels teus consells i sobretot per donar-me nims en els moments ms difcils. Agraeixo al director del centre estudiat la possibilitat dhaver-me perms utilitzar el centre com a context destudi i tamb a tots els participants en la recerca el fet dhaver confiat en mi, compartint les seves opinions, inquietuds i el seu coneixement. Finalment, vull donar grcies a la meva parella i la meva famlia per estar sempre al meu costat.

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Continguts
Agraments Continguts 1. Introducci 2. Justificaci 3. Revisi terica 3.1. Ls de les TIC en lensenyament 3.2. Els programes 1:1 i la seva concreci a Catalunya en lEducat 1x1 3.3. Ls de les TIC per part dalumnat que presenta discapacitat o trastorns 4. Aproximaci metodolgica 4.1. Objectius generals 4.2. Preguntes de recerca 4.3. Metodologia de la recerca 4.4. Disseny de la recerca 4.4.1. Descripci de lescenari de la recerca 4.4.2. Descripci dels participants en la recerca 4.4.3. Tcniques i instruments de recollida de dades 4.4.4. Procs danlisi i interpretaci de les dades 4.5.1 Anlisi crtica de la metodologia emprada 4.5. Planificaci i implementaci del treball de camp 4.5.1. Valoraci del procs dut a terme 4.6. Aspectes tics 1 2 3 5 7 7 9 10 13 13 13 13 14 14 14 17 18 18 19 20 21

5. Resultats i discussi 22 5.1. s de les TIC a laula 22 5.1.1. Anlisi de la implantaci del programa Educat 1x1 al centre de secundria estudiat 22 5.1.2. s de les TIC per part de lalumnat que presenta trastorns o discapacitats 24 5.2. Influncia de les TIC en els processos daprenentatge 27 5.2.1. Aportacions de les TIC en laprenentatge de lalumnat amb trastorns o discapacitat 27 5.2.2. Plantejament dels processos densenyamentaprenentatge 30 5.2.3. Punts febles de ls de les TIC amb lalumnat que presenta trastorns o discapacitat 31 6. Conclusions 7. Perspectives dinvestigaci 8. Bibliografia 9. Annexos Annex 1. Qestionaris Annex 2. Gui de lentrevista Annex 3. Temporitzaci de la planificaci Annex 4. Formalitzaci de la participaci del centre en la recerca Annex 5. Transcripci de lentrevista amb lalumnat
2

32 34 35 37 37 47 49 50 51

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

1. Introducci
Ja fa un temps que els experts adverteixen de la importncia de ser competent digitalment i del perill que suposa no poder accedir a la xarxa, per aquest motiu alguns governs estan fent esforos per canviar leducaci fent que sajusti millor a la societat en xarxa (OCDE, 2010). Aquesta necessitat ha portat a alguns pasos a implementar programes educatius 1:1 consistents en dotar dun ordinador a cada alumne; en sn exemples Uruguai, Portugal, els Estats Units i ms recentment Espanya. El projecte educatiu 1:1 espanyol Escuelas 2.0 t com a eixos principals : crear aules digitals, dotant dordinadors a professors i alumnes; garantir la connectivitat a internet des del centre educatiu i tamb des dels domicilis dels alumnes; promoure la formaci del professorat; generar i facilitar laccs a materials digitals educatius; i implicar a lalumnat i les famlies en ladquisici, custdia i s dels recursos. Actualment s tenen alguns resultats dels beneficis que poden aportar aquest tipus programes i 2 ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci a laula en general. Estudis com els realitzats per Sigals et al., (2007, 2008) la Comissi Europea, (2006), la OCDE (2010) o el Consell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu (2010), ens indiquen beneficis potencials de ls de les TIC, per aquestes recerques sn generals, i no ens informen dels resultats que sobtenen en alumnes que presenten caracterstiques especials com lalumnat que presenta discapacitats sensorials, motores o intellectuals, trastorns generalitzats del desenvolupament o trastorns greus de la conducta. A Catalunya a majoria daquests alumnes sescolaritzen en Unitats de suport a leducaci 3 especial , existents des del curs 2004 - 2005. Les USEE sn unitats de recursos que safegeixen als recursos amb que ja existents del centre ordinari, i que tenen com a finalitat donar suport a la participaci de lalumnat amb discapacitats o trastorns en entorns escolars ordinaris. La implantaci duna USEE en un centre educatiu requereix un comproms a nivell de centre diniciar un procs de conversi en escola inclusiva, implicant a tota la comunitat educativa: les famlies, la direcci, els docents, lalumnat i la comunitat. Aquest procs de creaci duna escola per tothom ha hagut de conviure en alguns centres amb la implantaci del projecte Educat 1x1 que tamb ha suposat la presa de decisions i actuacions tant a nivell poltic com de centre i daula. Aix doncs, el panorama complex que representa el projecte educatiu Educat1x1 combinat amb la presncia duna USEE en un centre educatiu, ofereix loportunitat de respondre a les preguntes com: Quins beneficis poden tenir les TIC en laprenentatge de lalumnat de les USEE? Com sestan utilitzant aquestes tecnologies a les aules amb els alumnes que tenen discapacitats i/o trastorns? Cal utilitzar les TIC duna manera especfica amb aquest alumnat o de la mateix forma que amb la resta dels alumnes?
1

Extret de la web del Ministerio de Educacin http://www.ite.educacion.es/index.php/es/escuela-20 consultat el 17/10/10.


2 3

Dara en endavant TIC. Dara en endavant USEE.

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Per tal de poder donar resposta a les preguntes que ens formulem sha realitzat un estudi de cas nic en que han participat docents i alumnes amb discapacitats o trastorns dun centre ordinari de secundria. La informaci recollida al centre a travs denquestes i una entrevista grupal sha complementat amb una enquesta a docents especialistes en educaci especial, que han aportat dades complementries a la recerca sobre les aportacions de les TIC en laprenentatge i la participaci. Posteriorment a lanlisi de les dades obtingudes, sha pogut establir la manera com els alumnes utilitzen les TIC, al centre educatiu, i tamb a casa. A ms a ms, sha recollit lopini dels docents i dels alumnes respecte a les aportacions i els inconvenients de ls de les TIC en el procs densenyamentaprenentatge i de quina manera, s a dir amb quina metodologia, cal utilitzar els porttils i la pissarra digital interactiva a laula per a obtenir millors resultats en laprenentatge de lalumnat. En aquests context destudi i a partir de les dades que sobtinguin, es vol contribuir a conixer de quina manera utilitzen les TIC els alumnes que presenten trastorns o discapacitats en un centre ordinari, i explorar la percepci dels docents i lalumnat sobre la influncia de ls de les TIC a laula en aquest cas concret.

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

2. Justificaci
En lactualitat, una gran part del coneixement es genera a la xarxa i est disponible en aquesta, de tal manera que s important tenir accs a la tecnologia, no solament de manera fsica, sin tamb comptar amb els recursos suficients per poder utilitzar b aquesta tecnologia (Warschauer, 2003). Aix doncs, no noms es tracta de tenir ordinadors i connexi a Internet, a ms a ms, cal tenir les competncies suficients per accedir a la tecnologia i no quedar excls digitalment. Ladministraci ha posat mitjans especfics per reduir aquesta divisi digital, com s el cas del programa Escuelas 2.0 o la inclusi de la competncia digital dins el currculum escolar (Ley orgnica de educacin, 2006) que ha de facilitar a tot lalumnat lassoliment de les competncies necessries per accedir al coneixement a travs de les TIC, independentment del seu nivell socioeconmic o situaci familiar. En el cas dels alumnes amb discapacitat assolir aquestes competncies o destreses, entre elles la lectura, lescriptura, la competncia digital i la capacitat de seleccionar, sintetitzar i utilitzar la informaci, s un procs ms lent que en el cas de lalumnat que no presenta dificultats daprenentatge i, en alguns casos, no sassoleix mai un nivell competent en aquestes destreses. A ms a ms, ls de les TIC requereix un aprenentatge al llarg de tota la vida, de manera autnoma, aspecte que no s factible per algunes persones que presenten determinades discapacitats o trastorns. Les persones amb discapacitat durant molts anys han viscut en una situaci de discriminaci en tots els aspectes de la seva vida i ha sigut en els darrers trenta anys que la societat ha fet un esfor per afavorir la inclusi daquestes les persones. En el cas dels infants i joves, aquest esfor sha tradut en la inclusi a lescola de tot lalumnat independentment de les seves caracterstiques personals. Lexpressi Una escola per tothom (Booth i Ainscow, 2002) fa referncia a totes aquelles actuacions que shan realitzat per aconseguir una educaci de qualitat per a tots els alumnes, atenent a les necessitats de tothom i garantint la participaci i lxit de tots. Es tracta didentificar i reduir les barreres daprenentatge i de participaci que els alumnes troben a lhora daprendre i desenvolupar-se. El fet de no poder accedir al coneixement a travs de les TIC pot suposar una barrera a laprenentatge i la participaci, per aix lescola inclusiva ha de posar els mitjans per tal que aquesta situaci no es produeixi. A ms de la importncia de dominar la competncia digital, cal destacar la qualitat que ls de les TIC aporta a leducaci (Sangr et al. 2010). Tot i que, hi ha estudis que han mostrat que els processos dintegraci de les TIC a laula no sn fcils i a vegades no donen els resultats esperats (Cuban 2010), si que shan assolit bons resultats quan sha canviat la metodologia i shan modificat els rols del docent i de lalumne, aprofitant les potencialitats que les TIC ofereixen com per exemple laprenentatge collaboratiu, la personalitzaci de laprenentatge o la possibilitat dampliar el coneixement. En els darrers anys han aparegut diversos estudis sobre ls de les TIC en centres educatius com per exemple Sigals et al., (2007, 2008) Comissi Europea (2006) OCDE (2010) Consell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu (2010). No obstant aix, la majoria daquests estudis sn generals i no fan referncia especfica ls daquestes tecnologies per part de lalumnat amb discapacitats o trastorns. Malgrat el valor inqestionable daquests estudis, no resolen la incgnita de si ls de les tecnologies per part daquest tipus dalumnat s el mateix que en el cas de lalumnat que no presenta discapacitat i tampoc informen sobre quines implicacions t el fet demprar les TIC en el procs densenyamentaprenentatge daquests alumnes. Obtenir aquest coneixement permetr delimitar quines actuacions poden adoptar els centres eductius 5

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

per millorar la qualitat de lensenyament destinat als alumnes que presenten discapacitat o trastorns.

Per aquest motiu, en aquesta recerca els objectius que shan establert sn conixer ls que fan de les TIC els alumnes que presenten discapacitat o trastorns i examinar lopini de docents a alumnes respecte el paper que tenen en laprenentatge i la participaci a laula. La temtica daquesta recerca ha estat escollida amb la voluntat de poder analitzar lentorn on treballo actualment, una USEE dun centre de secundria. Durant aquest curs he viscut com simplantava el projecte Educat1x1 al centre per lactivitat del dia a dia mimpedia valorar-ne les seves implicacions en laprenentatge i en la participaci a laula de lalumnat de qui sc docent. El fet daplicar el mtode dinvestigaci en aquesta realitat mha perms prendren distncia i poder aconseguir dades que desprs duna anlisi mhan dut a extreure conclusions. Durant aquest procs he mantingut al marge el meu judici personal, i grcies a tcniques de validesa com la triangulaci de dades, es pot garantir que la proximitat al context no ha esdevingut un biaix en els resultats obtinguts.

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

3. Revisi terica
En aquest apartat es far una aproximaci a la literatura referent a ls de les TIC en lensenyament, i ms concretament en el marc del Projecte Educat 1x1. Tamb es presentaran les caracterstiques generals de lalumnat amb discapacitats o trastorns, les condicions descolaritzaci que es donen a Catalunya i, finalment, es revisaran diversos estudis que fan referncia a ls de les TIC per part daquests alumnes, amb la finalitat de situar la recerca duta a terme.

3.1. Ls de les TIC en lensenyament


La introducci de les TIC en leducaci ha canviat la manera dentendre el concepte deducaci, que en la societat en xarxa, deixa de ser una formaci puntual per convertir-se en educaci al llarg de la vida, canviant la relaci que sestableix entre la formaci presencial, la formaci a distncia i les tecnologies (Castells, 1997). Aquest canvi ha suposat laparici de nous models deducaci que permeten flexibilitzar laprenentatge grcies a la possibilitat daprendre en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Segons Farrell (2001) aquest model deducaci t unes caracterstiques que li sn especfiques; est centrat en ls de la web; els sistemes educatius estan ms centrats en lalumne en el sentit que saugmenta la interactivitat de lalumnat amb els continguts, els docents i altres serveis que donen resposta a les seves necessitats, s fcil accedir a serveis i recursos en lnia per aprendre i laprenentatge es pot adaptar millor a les necessitats de cada alumne; laccs a leducaci es pot produir des de qualsevol lloc.; lexperincia i el coneixement adquirits en contexts informals sn un valor afegit juntament amb els coneixements apresos en contexts formals; els estudiants poden escollir don aprendre dentre una extensa llista dinstitucions reconegudes; es redueix la intermediaci del docent entre lestudiant i el contingut grcies a la possibilitat daprendre directament de bases de dades dobjectes daprenentatge o a les interaccions amb iguals a travs de grups daprenentatge; i es poden dissenyar cursos a mida dels estudiants a partir de la selecci dobjectes daprenentatge concrets duna base de dades. Per tant, els rols del docent i de lalumnat canvien, de manera que lestudiant ha dadoptar un paper ms actiu i protagonista del seu procs daprenentatge, ha de gestionar ell mateix aquest procs, ha de participar de forma activa en la construcci del seu coneixement i empra les TIC com a mitj per aprendre (Prez-Mateo, 2011). El rol del docent tamb canvia, ja que no s dedica nicament a transmetre la informaci sin es converteix en un facilitador de laprenentatge que guia, orienta, aconsella, fa propostes, proporciona eines i ajudes concretes i dinamitza la comunicaci i la participaci a laula. En el cas dels docents, fer aquest canvi de rol suposa una transformaci en les metodologies que sempraven fins al moment, i per tant, requereix que aquest realitzi formaci continuada que li permeti utilitzar les TIC com a eina densenyament. Aquesta panormica de flexibilitzaci de lensenyament en que lestudiant se situa en el centre del procs daprenentatge hauria de beneficiar a lalumnat que presenta ms dificultats per aprendre, tot i aix, aquest model requereix que els aprenents siguin autnoms, capaos de dirigir el seu propi procs daprenentatge, aspecte difcil dassolir per alguns dels alumnes que presenten discapacitats o trastorns. 7

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Per entendre limpacte de les TIC a laula, resulta de gran importncia conixer la manera com els docents i els alumnes utilitzen les TIC i com aquest s transforma i millora la prctica educativa, ms que no pas estudiar els resultats acadmics directes de ls de les TIC (Coll et al., 2008). Segons les teories constructivistes de caire sociocultural, les TIC sn instruments mediadors entre lactivitat mental constructiva dels alumnes i dels processos densenyament, i sutilitzen en lactivitat conjunta que els docents i els alumnes duen a terme al voltant dels continguts i les activitats daprenentatge. Les TIC suposen un sistema de representaci de la informaci i de comunicaci innovador, que integra diversos sistemes semitics duna manera nova, permetent maneres innovadores de tractament, transmissi, accs i s de la informaci. Aix Coll (2004) va establir dotze possibles usos de les TIC en els processos densenyament aprenentatge formals en funci del paper que ocupen en les diverses formes dorganitzar lactivitat conjunta entre docents i estudiants al voltant dels continguts. Segons aquesta classificaci les TIC poden actuar com a continguts daprenentatge, repositoris de continguts daprenentatge, eines de cerca i selecci de continguts daprenentatge, instruments cognitius a disposici dels participants, auxiliars o amplificadors de lactuaci docent, substituts de lacci docent, instruments de seguiment i control de les actuacions dels participants, instruments davaluaci dels processos densenyament i aprenentatge, instruments davaluaci dels resultats daprenentatge, eines de comunicaci entre participants, eines de collaboraci entre participants. Daquesta classificaci sen desprn que no s tant important quina tecnologia sutilitza sin quin paper ocupa en les relacions que sestableixen entre el docent, lalumne i els continguts, de manera que alguns usos no aportaran res significatiu al procs densenyament aprenentatge, per altres usos si que suposaran un valor afegit i transformador. Una altra manera de classificar els usos de les TIC la trobem en Churches (2008) inspirat en el treball de Bloom, el qual va proposar a lany 1950 una taxonomia que ordenava els processos de pensament des del ms inferior fins al ms superior. Anderson (2001) va adaptar aquesta taxonomia a lera digital de manera que en la part ms baixa hi trobem recordar, i seguidament comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i finalment crear. Daquesta manera, no es pot aplicar un concepte si abans no sha recordat i comprs, i no es pot analitzar, sintetitzar o crear si no es disposa de conceptes. En base a aquesta taxonomia revisada, Churches (2008) ha establert diverses activitats que es fan amb les TIC relacionades amb les sis capacitats ordenades de major a menor.
Figura 1. Taxonomia de Bloom revisada per Anderson (2001) i activitats en que sapliquen les capacitats Churches (2008).

Finalment, quan parlem de les TIC cal tenir en compte tamb les eines i entorns virtuals que 8

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

sutilitzen en el procs densenyament aprenentatge. Segons Prez-Mateo (2011) es poden distingir dos tipus dentorns virtuals daprenentatge (EVA): els Learning Management Systems (LMS) i les eines web 2.0. Els primers sn entorns tancats que integren diverses funcionalitats i eines que sutilitzen per a la comunicaci i laprenentatge. El que utilitza el Departament dEducaci de la generalitat de Catalunya s la plataforma Moodle, de codi lliure. La web 2.0 inclou una varietat de webs especialitzades en diverses eines com el bloc, la wiki, els podcast, els vdeos, les xarxes socials, els frums o debats, etc. Aquestes eines es troben nicament a la xarxa i permeten crear i compartir coneixement.

3.2. Els programes 1:1 i la seva concreci a Catalunya en lEducat 1x1


A Catalunya, fa una dcada ls de les TIC a les aules era molt minoritari, de tal manera que durant el curs 20022003, un 71% del professorat catal no utilitzava mai internet a laula, i noms un 15% del professorat utilitzava internet de manera quinzenal o ms freqentment, com afirma linforme LEscola a la societat xarxa: internet a leducaci primria i secundria de Sigals, Momin i Meneses (2007). En aquella poca la dotaci dels centres catalans en 4 tecnologies era superior a la mitjana europea , per el fet que els ordinadors es trobessin concentrats en aules dinformtica, la manca de formaci i la manca de temps feien que el seu s fos molt inferior a molts dels pasos europeus. Els mateixos autors van realitzar un informe a nivell estatal lany 2007, que va rebellar que la xifra de docents que no utilitzaven mai internet es va reduir al 28%. Entre els professors que si que utilitzaven internet, la mitjana era de 4,54 hores al mes. Replicar el mateix estudi desprs de la introducci de lEducat1x1 segurament dibuixaria un nou panorama, tot i aix, com ja hem argumentat, suficient amb utilitzar lordinador per obtenir millors resultats en laprenentatge de lalumnat. Lany 2007 noms el 41,1% dels directors i el 30, 3% dels docents reconeixien un millora de lensenyament com a conseqncia de ls de les TIC. Als Estats Units, on la rtio s dun alumne per cada 4 ordinadors, es va arribar a la conclusi que la inversi en TIC no havien millorat de manera significativa els resultats acadmics ni tampoc havien aportat un canvi en la manera densenyar (Cuban ,2010). Aix doncs cal preguntar-se quins elements fan que una inversi en tecnologia no aporti ms qualitat en lensenyament, i per tant, qu cal fer per que aquesta situaci canvi, avanant cap a una millora en els resultats daprenentatge de lalumnat. Cuban (2010) apunta que, en el cas dels Estats Units, les causes sn diverses; per una banda, la gran exigncia que hi ha cap als docents a qui es demana que ensenyin, a ms dels continguts curriculars, valors i competncies, i tot en un temps limitat; per altra banda, el fet de que lensenyament continu centrat en el docent, de manera que es fa difcil dintegrar les TIC, que requereixen una organitzaci diferent de laula (que genera descontrol, ms soroll, i en definitiva, prdua de temps); i finalment, apunta com a causa, la por dels docents que la seva autoritat quedi minvada perqu els estudiants tenen molta ms informaci que ells. Per tot aix, els experts apunten que la posada en funcionament dun projecte com lEducat1x1 ha de suposar la implementaci dun nou paradigma educatiu que ha de tenir com a principals referents leducaci al llarg de la vida, laprendre a aprendre, lalfabetitzaci digital, els entorns virtuals i laprenentatge collaboratiu (Prez, 2010) i, en el cas dEspanya, ha de partir de la Ley orgnica de educacin (2006) que marca les competncies bsiques que lalumnat ha dassolir al llarg de la seva escolaritzaci. Per tal que el projecte 1:1 tingui resultats cal que els docents canvin la seva forma densenyar i incorporin noves eines i maneres de treballar com laprenentatge collaboratiu en el marc de la web 2.0, la interactivitat, la participaci, ls de xarxes socials i eines de comunicaci, la immersi i la simulaci i el canvi de rols en el procs densenyament - aprenentatge.
4

Entre lany 2000 i el 2003 la mitjana era 11,3 alumnes per ordinador a Catalunya mentre que al conjunt de la UE era de 13,2 (Sigals et al. 2007).

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Una vegada identificat el canvi metodolgic com punt clau en la millora de la qualitat de lensenyament amb les TIC cal preguntar-se quins factors possibiliten aquest canvi metodolgic. En aquest sentit la OCDE (2010) indica que per a que es produeixin canvis en els models i entorns daprenentatge s necessari que les tecnologies funcionin de manera efectiva, que lactitud i les creences del professorat siguin favorables a ls de la tecnologia en el procs densenyament - aprenentatge i que es disposi de models clars de referncia i suports especfics per a la incorporaci de les TIC a la prctica pedaggica. A ms a ms s necessari deixar un perode suficient per la introducci, duran el qual els docents shavien de formar i familiaritzar-se amb els nous dispositius; cal formar al professorat en diversos continguts i competncies relacionats amb ls de les TIC a laula; sha destablir una normativa clara de centre respecte a ls de lordinador i seguretat, com shan de fer les reparacions, de qui s la propieta, qui hi pot accedir i qui en t la responsabilitat, qu ha de conixer els alumnes i les famlies; i tamb, cal comptar amb un lideratge fort que tingui visi de futur, fomenti la presa de decisions conjunta, estableixi collaboracions, asseguri la infraestructura i la formaci dels docents, i fomenti lavaluaci dels resultats i la comunicaci (Corn et al., 2010). Els centres en el desplegament de la tecnologia passen per diverses fases, que segons el model sinttic de la UNESCO sn 4 (Anderson i Van Weert, 2002; Domingo, 2007): 1) La fase emergent en que les tic sutilitzen de manera molt puntual; 2) La fase aplicativa en que les TIC sapliquen per millorar algunes tasques que es duen a terme al centre com preparar materials, s del correu electrnic, suport a lexplicaci del docent, etc.; 3) La fase integradora en que les TIC sintegren a laula com un recurs ms de lensenyament que serveix per fer recerca dinformaci, utilitzar programari educatiu, etc.; 4) La fase transformadors que les TIC sn el principal mitj densenyament i aprenentatge i sels dona usos com lensenyament interactiu i asncron, la individualitzaci de lensenyana, la construcci compartida del coneixement, etc. En les dues primeres fases lensenyament es centra en el docent, en canvi, en la fase 3 i 4 lensenyament est centrat en lalumne (Domingo, 2007). Finalment, cal parar atenci a quins sn els resultats acadmics concrets que pot aportar ls dels ordinadors porttils a laula. Existeixen evidncies que indiquen que ls dels porttils millora lexpressi escrita, les matemtiques, la motivaci i la competncia tecnolgica, per no hi ha evidncies que aquestes millores siguin generals i es puguin estendre en tots els casos (OCDE, 2010). Tot i aix, els resultats mostren que laccs a les TIC no s suficient, que el fet de disposar o no de les competncies per accedir al coneixement pot causar una nova escletxa digital, per tant s important treballar la competncia digital amb lalumnat, i especialment amb aquells que presenten majors dificultats daprenentatge.

3.3. Ls de les TIC per part dalumnat que presenta discapacitat o trastorns
Els infants i adolescents que presenten discapacitats i trastorns durant molts anys han estat segregats del sistema educatiu ordinari, i no s fins als anys 70 que sinicia un procs de normalitzaci i dinclusi a lescola ordinria. Aquest procs a Catalunya es fa possible grcies als decrets 117/1984, de 18 dabril, dordenaci de leducaci especial per a la seva integraci al sistema ordinari, i el decret 292/1997, de 25 de novembre, sobre latenci educativa a lalumnat amb necessitats educatives especials. Per fer realitat aquesta inclusi el Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya va elaborar el pla dactuaci Aprendre junts per viure junts del indica que per convertir els centres en escoles inclusives cal dur a terme accions i decisions en tots els nivells de leducaci. A nivell de lAdministraci cal crear poltiques educatives que afavoreixin la inclusi i que tinguin en compte els principis dinclusi, normalitzaci, igualtat doportunitats per a laprenentatge i la participaci, atenci educativa de proximitat i participaci i co-responsabilitzaci. A nivell de centre s necessari crear una cultura dacceptaci de les diferncies, cal prendre decisions que afavoreixin la inclusi i eliminin les barreres fsiques, culturals, actitudinals, metodolgiques i 10

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

organitzatives que dificulten laprenentatge i la participaci. Sha dafavorir latenci a la diversitat a travs destratgies com la flexibilitzaci destructures, la dotaci de recursos, lensenyament collaboratiu o la implicaci de tota la comunitat educativa, s a dir, de lequip docent, lalumnat, les famlies i el barri. Finalment, a nivell daula cal mobilitzar els recursos dels estudiants perqu simpliquin en la seva educaci tot tenint en compte les dificultats i potencialitats de cadasc, emprant estratgies com laprenentatge collaboratiu, la resoluci de conflictes i ladaptaci curricular, entre altres. Per aquest motiu s necessari que sestableixi un comproms a nivell de centre educatiu quan es decideix implantar una USEE, de manera que tota la comunitat educativa estigui implicada en el pocs de conversi en escola inclusiva. Als centres de secundria, formen part de la USEE, dos professors/es especialitzats en orientaci educativa i un/a educador/a que tenen com a funci donar suport als docents en la planificaci de la participaci de lalumnat amb discapacitat en les activitats de laula o del centre, acompanyar a lalumnat amb discapacitat en les activitats daula o de centre i desenvolupar activitats especfiques que requereix aquest alumnat. Actualment sempre que sigui possible els alumnes que presenten trastorns o discapacitat sescolaritzen en centres ordinaris, ja sigui amb o sense el suport duna Unitat de suport a leducaci especial (USEE). Noms sn excepci els alumnes que presenten trastorns o discapacitats que fan que tinguin una autonomia molt limitada i necessitin un suport extens, motiu pel qual han de ser escolaritzats en un centre deducaci especial. En la Taula 1 podem veure el percentatge dalumnes escolaritzats en centres ordinaris i en centres deducaci especial segons el tipus de discapacitat o trastorn que presenten. En la taula podem observar que els alumnes que presenten discapacitats mltiples i trastorns generals del desenvolupament sn ms sovint candidats a ser escolaritzats en centres deducaci especial.
Taula 1. Percentatge dalumne escolaritzats en centres ordinaris (CO) i en centres deducaci 5 especial (CEE) segons el tipus de discapacitat o trastorn CEE* Discapacitat auditiva Discapacitat visual Discapacitat fsica Discapacitat intellectual Trastorns generals del desenvolupament Trastorns de personalitat Discapacitats mltiples 17% 7% 37% 46% 75% 38% 94% CO 83% 93% 63% 54% 25% 62% 6%

* Un 10% de lalumnat que est escolaritzat en centres deducaci especial participa en experincies descolaritzaci compartida, que impliquen que uns dies de la setmana van al centre deducaci especial i uns altres dies al centre ordinari.

En quant a ls especfic de les TIC per part de lalumnat que presenta discapacitats o trastorns, les referncies que trobem a la literatura sn poc nombroses i molt especfiques, de manera que dificulten poder establir quins usos fan de la tecnologia de manera general i quines sn les aportacions de ls de les TIC en laprenentatge de lalumnat. Alguns treballs mostren que les persones amb discapacitat ms greu presenten serioses dificultats en el maneig de lordinador. Un estudi sobre les habilitats digitals per part de persones amb retard mental va rebellar que noms el 6.2% dels participants sabien com emprar el teclat i el ratol, i noms el 9.1% era capa de navegar per la Xarxa; el 33.1% dels participants no sabien

5 Dades del Pla director de leducaci especial (2003)

11

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

manejar lordinador (Li Tsang et al., 2005). Les persones ms joves i les que presentaven un grau ms lleu de retard mental tenien millors habilitats informtiques. Lestudi va donar a conixer que a moltes daquestes persones no sels permetia emprar lordinador familiar i que els docents i cuidadors no tenien suficients estratgies ni programes per ensenyar a utilitzar els ordinadors a aquestes persones. En quant als beneficis que ls de les TIC pot aportar en lalumnat, en un estudi, un grup de docents deducaci especial van considerar que els porttils incrementaven la responsabilitat dels alumnes en les tasques escolars, la motivaci, lhabilitat per treballar independentment i la participaci i interacci amb els altres membres de la classe (Harris i Smith, 2004). Els professors tamb van afirmar que els ordinadors milloraven la capacitat dorganitzaci de lalumnat i la qualitat i la quantitat de lescriptura. Aquests resultats concorden amb la conclusi de la OCDE (2010) que els porttils milloren lescriptura de tot lalumnat en general. Per altra banda, en aquest mateix estudi es va trobar que per alguns alumnes ls de lordinador no era adequat, com s el cas daquells que es distreien fcilment, alumnes cecs o amb baixa visi i els alumnes ansiosos amb poca tolerncia a la frustraci. En el cas concret dalumnes amb discapacitat sensorial o motriu la tecnologia pot facilitar la seva comunicaci, laccessibilitat a continguts i el control de lentorn, i per tant afavorir la seva inclusi en un centre escolar ordinari i tamb en els moments doci (Brodin, 2010). En el cas daquest alumnat s important disposar delements dadaptaci de les tecnologies a les seves necessitats, ja siguin perifrics especials o programari. En el cas de lalumnat amb discapacitats o trastorns resulta molt necessari tenir en compte la metodologia que els docents han demprar, els quals han de tenir en compte les habilitats, els estils i el nivell de frustraci de lalumnat a lhora dencomanar una tasca a realitzar amb lordinador (Harris i Smith, 2004). Aix els docents han dadaptar les activitats a les capacitats de cada alumne i han de fomentar la possibilitat de transferir els nous aprenentatges (Priest i May, 2001). Tamb resulta de gran importncia facilitar un entrenament en ls de les TIC i garantir el suport necessari a aquests alumnes per evitar que la manca dhabilitat tecnolgica dificulti la seva participaci en la societat (Li Tsang et al., 2005) i acabi reforant lescletxa digital que s ms probable que afecti les persones amb menys capacitats per accedir al coneixement en xarxa (OCDE, 2010).

12

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

4. Aproximaci metodolgica
A continuaci es detallaran els objectius i les preguntes dinvestigaci que ens hem platejat per dur a terme aquesta recerca, aix com la descripci de la metodologia que sha emprat, consistent en un estudi de cas nic emprant tcniques de recollida de dades i anlisi de dades de caire mixt. Tamb es presentar una descripci del context analitzat, dels participants en la recerca, de les tcniques i instruments emprats i de lanlisi de les dades emprat. A continuaci sespecificar la planificaci que es va fer de la recerca i com sha implementat el treball de camp. Per acabar, es far referncia als aspectes tics que shan tingut en consideraci.

4.1. Objectius generals


1. Explorar ls que es fa de les TIC en un centre ordinari en el cas de lalumnat que presenta trastorns o discapacitats. 2. Explorar quina percepci tenen els docents i lalumnat sobre la influncia de ls de les TIC en laprenentatge en el cas dalumnes que presenten trastorn o discapacitat.

4.2. Preguntes de recerca


Tenint en compte la panormica esmentada anteriorment sens plantegen les segents preguntes dinvestigaci: Quin s fa de les TIC lalumnat amb discapacitat o trastorns en un context concret dun institut deducaci secundria? Explorar quins usos fan els docents de les TIC en el cas dalumnes que presenten discapacitats o trastorns. Explorar quin s fan els alumnes que presenten discapacitats, malalties mentals o trastorns de personalitat de les TIC tant al centre educatiu (aprenentatge formal) com a casa (aprenentatge informal). Establir si hi ha diferncies entre lalumnat que forma part del Projecte Educat 1x1 i lalumnat que no en forma part.

Quina s la percepci dels docents i dels alumnes sobre la influencia de les TIC en els processos d'aprenentatge dels alumnes que presenten trastorns o discapacitat? Examinar la valoraci dels docents sobre la influncia de les TIC en la supressi de barreres daprenentatge i participaci. Descriure la metodologia que segons els docents cal aplicar quan sutilitzen les TIC a laula. Descriure la percepci de lalumnat sobre com influeix ls de les TIC en laprenentatge i la participaci a laula.

4.3. Metodologia de la recerca


Aquesta recerca consisteix en un estudi de cas nic de tipus descriptiu i disseny inclusiu, s a dir amb unitats mltiples danlisi, per una banda els docents i per laltra lalumnat (Rodrguez, Gil i Garcia 1999). Lestudi de casos implica un procs dindagaci que es caracteritza per lexamen 13

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

detallat, comprensiu, sistemtic i en profunditat del cas objecte dinters" (Rodriguez, Gil, Garcia, 1999, pg. 92). Aquesta modalitat dinvestigaci no permet la generalitzaci dels resultats obtinguts, per pot ser til com a exploraci inicial dun tema que permet en un futur desenvolupar estudis ms ambiciosos i complexos que serveixin per construir teories (Denzin 1989). El cas que sha estudiat sha escollit per la facilitat daccs, al bona relaci amb els informants i la facilitat per desenvolupar la tasca investigadora, a ms de representar un cas representatiu de la situaci que es vol conixer (Yin, 2009). Tot i aix, seria molt interessant ampliar en un futur la recerca a altres casos, s a dir, realitzar un estudi de casos mltiples. Per materialitzar la recerca sha optat per una metodologia mixta. La metodologia qualitativa, sha aplicat en la revisi de diversos documents generats pel centre objecte destudi, per tal de conixer millor la realitat de la instituci i tamb en una entrevista collectiva a lalumnat de la USEE. La metodologia quantitativa, ha consistit en recollir dades mitjanant qestionari digitalitzat sobre ls de lordinador per part dels docents i de lalumnat del centre estudiat i docents especialistes en alumnat amb discapacitat.

4.4. Disseny de la recerca


4.4.1. Descripci de lescenari de la recerca
6

El centre que sha escollit per dur a terme aquest estudi de cas s un centre de secundria de titularitat pblica on simparteix Educaci secundria obligatria, Batxillerat i Cicles formatius de grau mitj i superior. La instituci s troba en una ciutat duns 45.000 habitants i es tracta dun centre gran. El centre t 350 alumnes dESO, repartits en tres lnies i 100 alumnes de Batxillerat, a ms de lalumnat de Cicles formatius. El Claustre est format per uns 100 professors. El centre compta amb una USEE des del curs 20082009, que dona suport a 11 alumnes escolaritzats a 1r, 2n i 3r dESO. Formen part de la USEE dues professores de lespecialitat dorientaci educativa i una integradora social. El programa Educat 1x1 es va implantar al centre al setembre del 2010 en els cursos de 1r i 2n dESO, amb la participaci de 170 alumnes i 22 docents. Per tal de poder adaptar les aules al nou programa es van installar pissarres digitals interactives, una connexi wi-fi per tot el centre, es van augmentar el nombre dendolls a les aules i es van posar uns armaris per guardar els porttils de manera segura. 4.4.2. Descripci dels participants en la recerca En aquest estudi van participar 18 docents del centre, dos dels quals formen part de la USEE i la resta sn docents especialistes en les diverses matries que el centre imparteix. Daquests docents un 22% sn homes i un 78% dones; un 83% tenen entre 31 i 60 anys. Un 66% tenen ms de cinc anys dexperincia docent i un 78% fa ms de dos anys que utilitzen les TIC aplicades a la docncia (veieu Grfica 1). En quant al domini de les TIC, un 28% reconeixen tenir un nivell baix o molt baix, un 39 % un nivell mig i un 33% un nivell alt o molt alt. Un 89% dels docents utilitzen les TIC en la seva vida quotidiana i un 78% han realitzat cursos de formaci en TIC durant els darrers dos cursos. Els docents creuen que necessiten ms formaci en ls de les TIC en didctiques de matries especfiques, en ls del Moodle, en creaci dactivitats interactives, en ls de blocs, pgines web i xarxes socials, en ls del llibre digital, en creaci i edici de vdeo i podcast i en ls de pissarres digitals. Quatre docents no han contestat aquesta pregunta i un dels docents comenta que prefereix aprendre dels companys i a partir de la intuci.

Dades recollides a travs dels qestionaris que han respost els participants en la recerca.

14

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Grfica 1. Perfil dels docents del centre que van contestar el qestionari.

Experincia docent

Expericnia en ls de les TIC

Tamb van participar 22 docents especialistes en educaci especial no vinculats amb el centre estudiat. Daquests docents un 91% fa ms de cinc anys que es dediquen a la docncia i tots fa ms de 2 anys que apliquen les TIC a laula. Un 14% daquests docents consideren que tenen un domini baix de les TIC, un 45% un domini mitj i un 41% un domini alt o molt alt. Dels que han contestat un 59% treballen en una USEE i la resta treballen en centres ordinaris com a mestres deducaci especial, en centres deducaci especial o en equips dassessorament pedaggic. En quant a lexperincia amb els diversos tipus de discapacitat, un 86% han tractat amb alumnes amb retard mental lleu, un 73% amb discapacitat motriu, un 68% amb trastorn general del desenvolupament (autisme), 64% amb retard mental greu, un 59% amb trastorn de la personalitat, un 45% amb discapacitat auditiva i 36% amb malaltia mental, un 31% amb discapacitat visual i un 27% amb altres trastorns (Veieu Grfica 2).
Grfica 2. Perfil dels docents especialistes que van contestar el qestionari

15

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Experincia amb els diversos tipus de discapacitat i trastorn

En la recerca tamb han participat 11 alumnes, 27% noies i 73% nois, que es corresponen a la poblaci dalumnes que presenten trastorns o discapacitat del centre estudiat. Un 27% daquests alumnes presenten discapacitat cognitiva lleu, un 9% presenta discapacitat cognitiva greu, un 37% presenten un trastorn de la personalitat o malaltia mental i 18% dells un trastorn general del desenvolupament o autisme (Veieu grfica 3). Els alumnes participants tenen entre 12 anys i 16 anys. Set dels alumnes participen al programa Educat 1x1 ja que cursen 1r o 2n dESO i 4 no en formen part ja que estan a 3r dESO. Tots ells disposen de connexi a Internet a casa.
Grfica 3. Perfil dels alumnes que van participar en lestudi

Trastorns i discapacitats que presenten els alumnes participants en lestudi

16

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

4.4.3. Tcniques i instruments de recollida de dades La metodologia emprada per recollir les dades, en la primera fase, ha consistit en la revisi documental per tal de poder obtenir informaci del centre estudiat; per dur a terme la segona fase de la recollida de dades, de caire quantitatiu, shan emprat tres qestionaris que han respost els docents i els alumnes del centre i els docents especialistes en educaci especial; la ltima fase de la recollida de dades ha consistit en una entrevista grupal amb els alumnes. A continuaci sexpliquen en ms detall els instruments i les tcniques emprades. Revisi documental La revisi documental ha consistit en la recollida i anlisi de documents de la intranet del centre, aix com duna enquesta que el centre va elaborar per conixer la implantaci de lEducat 1x1 referent a ls dels diversos dispositius tecnolgics i la satisfacci amb funcionament daquests i el suport rebut. Aquesta enquesta la van contestar 12 docents dels 22 que formen el projecte Educat 1x1. Qestionari El qestionari normalment sempra com a instrument per recollir informaci de poblacions o mostres nombroses quan es difcil obtenir la informaci de manera ms directa (Martin, 2010), aquesta situaci no es correspon al cas estudiat, tot i aix, la limitaci temporal en que sha hagut de realitzar la recerca ha plantejat la necessitat demprar les eines que podien aportar informaci de manera ms rpida. En aquest estudi sha emprat qestionaris digitals que docents i alumnes han respost en lnia, i alguns docents en la versi impresa. Lobjectiu daquests qestionaris era recollir els usos que tant els docents com els alumnes fan de les TIC i recollir la seva opini respecte als avantatges i desavantatges de les TIC aplicades a lensenyament, i tamb per obtenir informaci sobre la metodologia que els docents opinen que cal emprar en ls de les TIC. Shan elaborat tres tipus de qestionaris (pels docents del centre, per lalumnat i pels docents especialistes) emprant una combinaci diferent de les mateixes preguntes. Lelaboraci dels qestionaris sha basat en la recerca de Sigals et al. (2007, 2008) sobre els canvis que les TIC poden aportar a la dinmica del centre. Per detectar els usos de les TIC per part dels docents i dels alumnes sha emprat el treball de Churches (2008) que adapta la taxonomia de Bloom a ls de les TIC i el treball de Coll (2004) en que estableix dotze possibles usos de les TIC en els processos densenyamentaprenentatge formals. En quant a la millora dels processos densenyament i aprenentatge sha agafat com a referncia el treball de Sangr i GonzalezSanmamed (2010) sobre la visi dels docents sobre les aportacions de les TIC en el procs densenyament i aprenentatge. (Veieu els qestionaris emprats en aquesta recerca a lAnnex 1). En quant a la distribuci del qestionari en lnia t com a avantatges el baix cost, la resposta rpida, la reducci de preguntes no contestades, possibilitat de ser administrat a persones que estan ms lluny i possibilitat demprar un format atractiu (Bryman, 2008). Els desavantatges que presenta aquesta modalitat s un nombre baix de resposta, que noms es dirigeix a la poblaci que accedeix a la xarxa, possibilitat de que alg ompli el qestionari ms duna vegada i que requereix ms motivaci per ser respost. Tant els avantatges com els desavantatges shan fet presents en laplicaci del qestionari en els docents especialistes, i s molt important tenir en compte durant lanlisi de les dades que les persones que han respost sn aquelles que tenen accs a internet i a les xarxes, i per tant possiblement siguin les que estiguin ms motivades per ls de les TIC a laula. Per poder resoldre la dificultat daccs al qestionari, en el cas dels docents del centre es van distribuir cpies impreses daquest. En el cas dels alumnes el qestionari es va fer de manera oral, perdent lanonimat, per garantint la comprensi i la possibilitat de respondre correctament, 17

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

aspecte molt important en aquests alumnes, degut a les dificultats de lectoescriptura que presenten, El qestionari dirigit als docents del centre lhan contestat 18 persones, dels 22 membres del programa Educat 1x1 que shavien convidat. En quant a lalumnat han contestat el qestionari els 11 alumnes que formen part de la USEE, 7 dels quals sn del programa Educat 1x1 i 4 no en formen part. Finalment, sha convidat a contestar el qestionari a docents especialistes en alumnat amb discapacitat a travs de dues xarxes socials especfiques daquest collectiu, el grup de NEE de la xarxa Ning dEducat 1x1 i el grup dUSEE de la xarxa E-Catalunya, i shan obtingut 21 respostes. Entrevista La modalitat dentrevista dirigida consisteix en una llista de qestions o aspectes que han de ser explorats en un ambient informal i adaptant lordre i el format de les preguntes garantint que es cobreixen totes les rees importants (Martin, 2010). Es va decidir fer aquesta entrevista en grup perqu es va considerar que daquesta manera els participants aportarien els seus punts de vista i que els uns animarien als altres a expressar les seves opinions. Tot i aix, sha tingut en compte els possibles desavantatges que aquesta modalitat presenta com la menor intimitat dels participants, la monopolitzaci del temps per part dalguns participants o lefecte dinfluncia de lopini dun dels participants en els altres. Lentrevista dirigida a lalumnat es va fer amb lobjectiu dobtenir ms dades i tamb per poder triangular la informaci obtinguda en els qestionaris. Per elaborar el gui de lentrevista grupal es van analitzar les respostes als qestionaris tant dels docents com de lalumnat, i es van establir aquells aspectes que no quedaven clars o que calia ampliar per la seva rellevncia o per ser temes recurrents (Veieu el gui de lentrevista a lAnnex 2). Durant lentrevista es va preguntar per lopini de lalumnat sobre el programa Educat 1x1, les activitats i les eines que preferien utilitzar a laula, la seva opini sobre el porttil de Toshiba, ls que fan dinternet i les xarxes socials, el suport que reben per part dels pares i els perills que creuen que t lordinador. A lentrevista hi van participar els 6 alumnes del centre que formen part del programa Educat 1x1, que cursen 1r i 2n dESO. 4.4.4. Procs danlisi i interpretaci de les dades Per analitzar els resultats obtinguts en el qestionari sha emprat el programa Microsoft Excel per realitzar estadstica descriptiva, la qual ha perms obtenir dades objectives de ls dels ordinadors en alumnes amb discapacitat o trastorn. Tamb sha intentat aplicar estadstica correlacional a les dades per els resultats obtinguts no eren significatius, per tant sha decidit abandonar aquesta via danlisi. Lanlisi de la informaci obtinguda en lentrevistes sha fet agrupant les respostes per temes i categories com avantatges generals dutilitzar lordinador, desavantatges o dificultats, usos i activitats ms ben valorats, maneres daprendre que els resulten ms agradables o cmodes, s dinternet, s de la xarxa social i suport dels pares. A partir daqu shan generat interpretacions que shan posat en relaci amb les dades obtingudes en els qestionaris i el seu anlisi es presenta de forma integrada en lapartat Resultats i discussi. 4.5.1 Anlisi crtica de la metodologia emprada Els instruments que shan emprat en aquest 18 estudi han aportat obtenir informaci que ha

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

perms assolir els objectius plantejats. Per una banda, amb els qestionaris shan pogut obtenir dades generals sobre ls de les TIC i sobre lopini dels diversos grups estudiats respecte les aportacions que fan en laprenentatge. Amb aquestes dades sha pogut obtenir una panormica de situaci estudiada. Per altra banda, lentrevista ha aportat un coneixement ms profund dalguns aspectes que no havien quedat clars o que quedaven poc reflectits en les respostes als qestionaris. Un aspecte que milloraria la metodologia s fer entrevistes als docents. Aquesta tcnica permet obtenir informaci addicional a lobtinguda amb els qestionaris, i dna loportunitat daprofundir en aspectes que no han quedat clars o que no sn comprensibles nicament amb les dades obtingudes en el qestionari. En aquest cas no es va aplicar aquesta tcnica per manca de temps. Tamb hauria sigut ms recomanable utilitzar un programa ms professional per realitzar lanlisi estadstic, com per exemple el Statistical Package for the Social Sciences (SPSS) o R, per el fet de no disposar daquest programari ni dels coneixements per utilitzar-los em van fer decidir per lExcel. Un aspecte important que cal considerar en aquesta recerca s el fet que la investigadora tamb s docent del centre investigat, i per tant, lexperincia personal pot jugar en contra de la investigaci. Neuman (2006) avisa sobre aquest aspecte identificant quatre errors comuns als que pot portar lexperincia personal: sobregeneralitzaci afirmant que el que passa en una situaci s generalitzable a moltes altres sense tenir-ne evidncies; observaci selectiva, que pot portar a focalitzar latenci sobre persones o casos concrets sobretot quan estan relacionats amb idees preconcebudes; extreure conclusions precipitadament tenint en compte un nombre molt baix de dades; i finalment, lefecte dhalo, que implica deixar-se portar pel prestigi que creiem que t una persona sense analitzar ms profundament que diu o que fa. Coneixent aquests perills, sha anat amb compte devitar-los i sha procurat aprofitar aquesta situaci de forma beneficiosa, ja que ha suposat un major coneixement de la situaci i un accs ms fcil als participants en lestudi, aspecte que ha possibilitat reduir el temps de la recollida de les dades. Per tant, en aquest estudi resultar molt important tenir en compte criteris de qualitat de la recerca qualitativa, com la credibilitat (Bryman, 2008), que sha posat en prctica a partir de la triangulaci de dades de diverses fonts, obtingudes a partir de diversos instruments, i la validesa responent que sha assolit demanant que els implicats en la recerca que revisin un esborrany del document final. La transferibilitat i la fiabilitat (dependability) shan assolit mitjanant registres complerts i descripcions exhaustives de tot e procs que sha seguit. Lincoln i Guba (1994) (citat per Bryman, 2008), a ms a ms, afegeixen com a criteri de qualitat lautenticitat consistent fer recerca aplicant la justcia, es a dir representar els punts de vista de tots els membres de la situaci estudiada; autenticitat ontolgica, que retn ajudar als membres duna realitat social a conixer-la millor; autenticitat educativa, que fa que uns membres del cas estudiat augmentin les expectatives en altres membres; autenticitat cataltica, que fa que la recerca porti als implicats a fer canvis; i autenticitat tcnica, que dona eines als membres per dur a terme aquests canvis. El criteris dautenticitat s el ms valorat per la investigadora degut a la seva implicaci en el cas estudiat al seu desi personal de millorar la situaci de les persones participants en la recerca. Es per aix que una vegada es disposi dels resultats es difondran entre tots els implicats, si conv transformant-los per a que siguin entenedors per a tothom i per a que serveixin com a eina i motor de canvi.

4.5. Planificaci i implementaci del treball de camp


En aquest apartat es presenten les diverses fases que shan seguit per implementar lestudi, a lAnnex 3 es pot veure la temporitzaci exacta de cada una de les fases i actuacions. El disseny del present estudi es va iniciar en lassignatura de Mtodes dinvestigaci del mster 19

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

durant els mesos de novembre i desembre. La primera fase de recerca documental i construcci dels qestionaris es va fer durant els mesos de mar i abril. La segona fase va consistir en formalitzar la participaci del centre en la recerca mitjanant un document signat pel director i la investigadora, on hi constaven els objectius de la recerca, les actuacions que es durien a terme i els aspectes tics de la recerca com la confidencialitat, lanonimat i ls exclusivament acadmic de les dades (Veieu el document emprat en la formalitzaci a Annex 4). La tercera fase es va basar en lelaboraci i distribuci dels qestionaris als docents. Durant la primera setmana es van rebre 12 respostes. Llavors, va aparixer el dubte de si tots els docents miraven el correu o de si havien tingut problemes per contestar el qestionari. Llavors es va afegir la possibilitat de contestar el qestionari en cpies impreses, possibilitat que van aprofitar 5 docents. Les enquestes a lalumnat, es van fer de manera presencial i oral, per tal devitar confusions o no resposta degut a dificultats amb les TIC o amb la lectoescriptura. Les enquestes a altres docents es van distribuir en dues xarxes de docents dedicats a latenci dalumnes amb discapacitat (Grup NEE i TIC de la xarxa Educat1x1 i Grup de USEE de la Xarxa E-Catalunya). Amb les respostes als qestionaris, es va poder elaborar el gui de lentrevista, configurant la quarta fase de la recerca. Lentrevista va ser gravada, per mantenir el criteri de dependncia (Bryman, 2008) i transcrita, tot mantenint la confidencialitat de la identitat dels participants. La darrera fase, ha consistit en lanlisi de les dades i la redacci del present document . La fase final de lestudi ha consistit en demanar als docents del centre que es llegeixin un esborrany del document final per tal de que corroborin el que sha escrit, i aix aplicar la validaci responent per garantir la credibilitat (Bryman, 2008). 4.5.1. Valoraci del procs dut a terme El procs de realitzaci del treball final dinvestigaci ha variat a causa de la necessitat dadaptar-se al marc temporal en el qual sinscriu aquesta activitat daprenentatge. En un primer moment es va dissenyar la investigaci com un estudi de casos mltiples, consistent en passar qestionaris a docents dinstituts de secundria del Baix Llobregat que tinguessin USEE. En el moment diniciar la recollida de dades es va fer evident que no hi hauria temps de realitzar la investigaci tal i com shavia planificat i, per aquest motiu, es va canviar la metodologia per un estudi de cas nic complementat amb un qestionari a docents de fora del centre. Per donar resposta a aquet primer plantejament es va elaborar una base de dades amb tots els centres de secundria de la zona del Baix Llobregat, que tenen USEE i que han implantat el projecte Educat 1x1. El procs dissenyat per convidar als participants consistia en lenviament duna carta als directors dels centres seleccionats, convidant-los a participar en la recerca i demanant-los que fessin arribar als docents del centre un document explicatiu dels passos que havien de seguir per participar en la recerca. Aquesta manera de procedir tenia com a objectiu donar a conixer als directors la participaci de docents del seu centre en la recerca i, per tant, aconseguir el seu perms. Es van iniciar els contactes amb els centres la setmana de l11 al 15 dabril per al ser una setmana abans de vacances de Setmana Santa no es va rebre resposta. La setmana de desprs de les vacances, del 25 al 29 dabril es van intentar restablir el contacte amb els centres amb pocs resultats. Per aquest motiu es va decidir canviar la metodologia fent un estudi de cas nic 20

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

del centre on treballa la investigadora. Aquest canvi va propiciar la possibilitat dincloure a lalumnat en la recerca, per tal dobtenir una radiografia ms completa de la realitat del centre. Es va consultar a inspecci sobre la necessitat de demanar el perms patern per dur a terme la recerca, i inspecci va puntualitzar que donat que la investigadora s docent de lalumnat, si es plantejaven les activitats dins del marc escolar, no feia falta aquest perms, sempre i quan es mantingus lanonimat del centre i dels seus participants. A partir daquest moment es va modificar lleugerament el qestionari, sen van crear tres versions destinades a tres collectius diferents: docents del centre, alumnat del centre i docents daltres centres. En un principi lentrevista shavia de fer a docents i alumnes per a causa de les limitacions de temps es va decidir fer noms lentrevista a lalumnat ja que era el collectiu de qui menys dades shavia obtingut. Com es pot observar en la narraci del procs dimplementaci, hi han hagut avanos i retrocessos, errors i esmenes daquests errors, reflexions, dubtes i decepcions. Totes experincies mhan servit per fer-me una idea de lessncia del procs dinvestigaci i de la seva complexitat.

4.6. Aspectes tics


Per tal dassegurar els aspectes tics sha decidit mantenir lanonimat del centre i de tots els participants en aquest estudi. Per dur a terme la recollida de dades sha demanant lautoritzaci al director del centre que en tot moment ha estat informat de les activitats que sestaven duent a terme. En la planificaci de la recerca sha tingut en compte el respecte a la integritat de les persones, especialment en el disseny dels qestionaris i lentrevista. La participaci en tot moment ha estat voluntria i sha informat de lobjectiu de lestudi als participants. En la recollida i el tractament de la informaci sha garantit lanonimat i la confidencialitat de les dades i ls exclusivament acadmic daquestes. A ms a ms, sha garantit el tractament tic de la informaci grcies a la triangulaci que ha sigut possible per ls deines de recollida de dades complementries. Aquest recerca compleix les funcions de descripci, interpretaci i explicaci per tal de poder conixer millor una realitat educativa, amb el comproms de detectar punts forts i aspectes a millorar per aix generar una transformaci de la prctica docent en benefici de lalumnat.

21

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

5. Resultats i discussi7
5.1. s de les TIC a laula
5.1.1. Anlisi de la implantaci del programa Educat 1x1 al centre de secundria estudiat El programa Educat 1x1 es va aplicar al centre de secundria al setembre del 2010 en els cursos de 1r i 2n dESO, amb la participaci de 170 alumnes i 22 docents. Segons informa el director del centre, la entrada al programa es va produir per aprofitar l'oferta d'installaci dinfraestructures TIC i actualitzar l'institut en recursos didctics. La implantaci del programa en el centre ha consistit en equipar les aules de 1r i 2n dESO amb pissarres digitals Smart, connexi wi-fi i un major nombre dendolls. Durant el juny i juliol del 2010 es va fer la formaci dels docents que havien de participar en el programa Educat1x1 en sessions presencials al centre i tamb de forma virtual. Lalumnat de 1r i 2n dESO ha pogut adquirir un ordinador porttil model Toshiba N250 a meitat de preu ja que estava subvencionat per ladministraci. El centre ha adquirit una dotaci dordinadors substitutoris per casos dincidncies amb els porttils de lalumnat. A nivell de centre sha creat la figura del coordinador Educat1x1 que sencarrega de contractar nous serveis necessaris per fer la docncia amb ordinador, de dinamitzar, formar i donar suport al professorat i de resoldre les petites incidncies que pugin sorgir al dia a dia. Ladministraci ha creat una xarxa de dinamitzaci del programa Educat1x1 a la qual poden accedir els docents de centres del programa Educat1x1 de Catalunya. En una enquesta interna del centre que van respondre 12 dels docents del programa Educat1x1 es va preguntar sobre ls que feien dels ordinadors, de la pissarra digital interactiva (PDI) i dels continguts digitals (Veieu els resultats a lAnnex). Es van obtenir els resultats que es poden veure en la Taula 2.

Veure les dades extretes amb les enquestes es presenten com a document excel adjunt i la transcripci de lentrevista a lAnnex 5. 22

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Taula 2. s dels dispositius digitals i dels continguts per part dels docents del programa Educat1x1 del centre Escala de l1 al 5: Gens, Una mica, Sovint, Molt, Tot el temps Grau dutilitzaci dels porttils Per part del professorat Per part de lalumnat a laula Per part de lalumnat a casa Grau dutilitzaci de la pissarra digital interactiva (PDI) Com a pantalla de projecci Com a superfcie interactiva Utilitzant el programari especfic de PDI Per part dels alumnes Grau ds dels continguts digitals Dels llibres digitals Dels recursos digitals institucionals (Xtec) De repositoris lliures a la xarxa Deines 2.0 Recursos propis

Mitjana 2,67 3,08 3,00 3,00 2,00 2,17 1,73 3,00 1,83 2,08 2,27 3,08

Desviaci tpica 1,07 0,90 0,60 1,54 0,95 1,19 0,70 1,13 0,72 0,79 0,79 1,24

Aix podem veure que els docents i els alumnes utilitzen lordinador sovint. La pissarra digital sempra sovint com a pantalla de projecci per sutilitzen menys les seves propietats interactives i ls per part de lalumnat. Els continguts digitals ms emprats per lalumnat del centre sn els llibres digitals i materials propis. Sutilitza en menor grau els recursos digitals institucionals, els respositoris lliures de la xarxa i les eines 2.0. Aquest s de les eines ens indica que el centre educatiu es troba sobretot en la fase aplicativa i en alguns aspectes en la fase integradora de les TIC a laula (Domingo, 2007) . Aix cal, formar i donar suport als docents per tal que es produeixi el canvi metodolgic que permeti assolir la fase transformadora. En lenquesta als docents del centre sels va preguntar sobre els canvis que creien el programa havia fet en alguns aspectes concrets la dinmica de treball del centre, emprant els tems proposats per Sigals, Momin i Meneses (2007) en lestudi de ls dinternet als centres de Catalunya. Aquesta informaci permet recollir les opinions dels docents sobre laportaci que realitzen les TIC en la manera dactuar dels professors i en les relacions que sestableixen entre els diversos membres de la comunitat educativa.
Taula 3. Percepci del professorat en una escala de l1 al 5 sobre els canvis introduts pel programa Educat1x1 en alguns aspectes concrets de la dinmica de treball del centre educatiu.

Mitjana
Fa que apliqui recursos TIC ms freqent en l'ensenyament Ha facilitat laccs a la informaci Ha promogut lelaboraci de coneixement per part de lalumne Ha possibilitat la flexibilitzaci i personalitzaci de la docncia Ha facilitat la preparaci de les classes Ha augmentat la participaci activa dels alumnes Ha millorat latenci a la diversitat Ha millorat la comunicaci amb la resta de professors Ha facilitat la participaci dels pares

Desviaci tpica 1,02 0,91 1,11 1,32 1,11 1,21 1,23 0,81 1,00

3,89 3,67 3,22 3,11 2,94 2,94 2,89 2,78 2,78

23

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Ha promogut el contacte amb altres centres Ha millorat el treball en equip entre els docents

2,67 2,44

1,08 0,92

En els professors del centre identifiquen com a canvis ms significatius el fet daplicar recursos TIC ms freqentment a lensenyament (x = 3,89), la facilitat daccs a la informaci (x = 3,67), la promoci de lelaboraci del coneixement per part de lalumnat (x = 3,22) i la possibilitat de flexibilitzar i personalitzar la docncia (x = 3,11). Aspectes com la participaci activa de lalumnat (x = 2,94), la facilitat de preparar les classes (x = 2,94), la millora de latenci a la diversitat (x = 2,89), la millora de la comunicaci entre docents (x = 2,78), la participaci dels pares (x = 2,78), el contacte amb centres (x = 2,67) i el treball en equip entre els docents (x = 2,44), en general els docents encara no els perceben com a canvis que ha aportat el programa Educat1x1. Aquests resultats es poden contrastar amb lestudi de Sigals, Momin i Meneses (2007) que van preguntar a docents de centres catalans sobre les expectatives de canvi que aportaria de ls dinternet al centre i les respostes mes freqents van ser millorar laccs a la informaci (85,1%), millorant la participaci activa dels alumnes (67,9%), promovent la creaci de coneixement per part de lalumne (63,5%), facilitant la preparaci de les classes (63) i facilitant el contacte amb altres centres (61,3%). En canvi es tenien menys expectatives en la possibilitat de flexibilitzaci i personalitzaci de la docncia (49,8%), la millora de treball en equip (46,7%) i comunicaci entre docents (46,0%) i la millora de la participaci dels pares (29,1%). Aix, aspectes com la participaci activa que es preveia que tindria lalumnat, la facilitaci de la preparaci de les classes i el contacte amb altres centres no han tingut gaire incidncia en el centre estudiat. En canvi aspectes com la possibilitat de flexibilitzar i personalitzar la docncia han resultat tenir en el centre millors resultats del que es preveia. En quant al treball en equip, la comunicaci entre docents, amb altres centres i amb les famlies els resultats han estat baixos a ligual que a lestudi de Sigals et al. (2007), i sn precisament aquests aspectes els que duen a un centre a assolir la fase transformadora de la implementaci de les TIC (Domingo, 2007). 5.1.2. s de les TIC per part de lalumnat que presenta trastorns o discapacitats En lenquesta de lalumnat es demanava que indiquessin duna srie de possibles usos de les TIC, qu feien al centre, qu feien a casa, qu feien als dos llocs i quins daquests usos no havien posat mai en prctica. Aquesta enquesta es va passar tant a lalumnat del projecte Educat 1x1 com a lalumnat que no en forma part, per tal de poder observar si hi han diferncies en ls dels ordinadors.
Grfica 4. s de lordinador per part de lalumnat

24

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Alumnat del programa Educat1x1 (n=7)

Alumnat que no s dEducat1x1 (n=4)

Taula 4. Resum de ls de lordinador per part de lalumnat que presenta trastorns o discapacitat

Alumnat del programa Educat 1x1


Activitats que es fan a casa i a linstitut Consultar el llibre digital Fer activitats i qestionaris Buscar informaci a la web Activitats que noms es fan a linstitut Activitats que noms es fan a casa Crear histries o contes Fer presentacions (ppt) Comunicar-se amb persones de fora del centre Comunicar-se amb companys Participar en xarxes socials Jugar Activitats que no es fan mai Publicar un bloc o una web Participar en frums Fer mapes mentals

Alumnat que no s del programa Educat 1x1


Buscar informaci a la web Crear histries o contes Fer presentacions (ppt) Collaborar amb companys Escoltar msica Mirar vdeos Participar en xarxes socials

Consultar el llibre digital Participar en frums Fer mapes mentals Publicar un bloc o una web Comunicar-se amb docents Retocar imatges o sons

Una de les principals diferncies s consultar el llibre digital, que noms utilitzen els alumnes que formen part del programa Educat 1x1. Hi han activitats acadmiques que realitzen tant els alumnes del programa lEducat 1x1 com els que no en formen part com sn resoldre activitats o qestionaris, buscar informaci a la web, fer presentacions digitals, crear histries o contes. Tamb hi ha fora semblances en les activitats que quasi no es realitzen com sn fer mapes mentals, participar en frums o publicar un bloc o una web. Tamb resulta poc freqent la comunicaci amb docents i la collaboraci amb companys en el cas de lalumnat del 25

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

programa Educat 1x1. Aix es pot explicar per que lalumnat de 3r dESO estan participant en un projecte collaboratiu virtual amb altres centres. Hi ha semblana en les activitats que s fan ms sovint a casa: mirar vdeos, escoltar msica, jugar, comunicar-se amb companys o participar en xarxes socials. Els alumnes del programa Educat 1x1 afirmen en major nombre que es comuniquen amb companys i amb altres persones des de casa i tamb que retoquen imatges i editen vdeos. Hi han activitats com comentar blocs o webs i crear pellcules i podcast en que sobserva una varietat de respostes. Comentar blocs o webs, els alumnes del programa Educat 1x1 ho fan majoritriament a casa o mai, en canvi, dos dels alumnes que no tenen ordinador porttil ho fan al centre. En el cas de crear pellcules o podcast, els alumnes de lEducat 1x1 majoritriament no ho fan mai, un ho fa al centre i dos ho fan a casa, en canvi, entre els alumnes que no formen part del programa Educat 1x1 dos no ho fan mai i dos ho fan al centre. A lentrevista es va preguntar a lalumnat quines aplicacions de lordinador els agradava ms utilitzar a laula i van contestar la cmera web per fer vdeos, programes per poder practicar langls oral, els jocs educatius i programari per fer cmics. A casa els agrada connectar-se a xarxes socials, xatejar, mirar vdeos i televisi, escoltar msica i jugar. Tamb van reconixer que els agradaria emprar les xarxes socials a laula per preguntar dubtes al docent i aconseguir ajuda quan no estan a laula, sempre i quant siguin unes xarxes especfiques per classe. Quan sels pregunta si coneixien elements de seguretat a la xarxa tres alumnes els tenen fora clars i els altres tres no. Noms un dels alumnes reconeix haver tingut una baralla per internet que la va solucionar sol a travs de la mateixa xarxa. Dos dels alumnes coneixen casos dalumnes addictes a internet i sn sensibles al tema. Quan es pregunta als alumnes pel el control dels pares sobre ls de lordinador a casa, tres alumnes contesten que els pares no saben qu fan, dos que els controlen algunes vegades i una alumna afirma que a casa controlen la seva activitat amb lordinador. Als docents tamb sels va preguntar sobre ls de lordinador al centre per part de lalumnat de la USEE, demanant-los que indiquessin la freqncia amb la qual lalumnat realitzava les activitats. Les seves respostes coincideixen amb les respostes aportades per lalumnat.
Taula 5. s de lordinador per part de lalumnat que presenta discapacitats o trastorns segons els docents del centre

Activitats que es fan diriament o setmanalment


Consultar el llibre digital Fer activitats o qestionaris Buscar informaci a la web Aprendre a utilitzar lordinador Mirar vdeos o escoltar msica Comunicar-se amb el docent Comunicar-se amb companys Jugar a jocs educatius

%
83,33 66,67 55,56 44,44 27,78 16.67 11,11 11,11

Activitats que no es fan mai o ms dun cop al mes


Fer mapes mentals Collaborar amb companys Publicar un bloc o una web Crear pellcules o podcast Participar en debats o frums Participar en xarxes socials Comunicar-se amb companys Fer caceres del tresor o Webquest Fer comentaris a blocs o webs

%
100,00 100,00 94,44 94,44 94,44 94,44 88,89 88,89 88,89

Com es pot veure en la Taula 5, les activitats que els docents afirmen que els alumnes realitzen ms sovint a laula, s a dir diari o setmanalment, sn consultar el llibre digital 26

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

(83,33%), buscar informaci a la web (55,55%), fer activitats de resposta tancada o qestionaris (66,67%), escoltar msica o mirar vdeos (55,56%), aprendre a utilitzar lordinador o el programari (44,45%), un dels docents afirmen que un 27,78 % dels alumnes juguen a jocs educatius setmanalment o quinzenalment i un 33,33% afirmen que ho fan menys dun cop al mes. Aquestes activitats es trobaven en els tres llocs ms baixos de la taxonomia, ja que consisteixen en recordar, comprendre i aplicar. Noms lactivitat de crear histries o contes es realitza quinzenalment segons un 16,67% i menys dun cop al mes segons un 11,11%. Les activitats ms relacionades amb analitzar, avaluar o crear es fan menys dun cop al mes o mai. Entre aquestes activitats que es fan menys dun cop al mes cal destacar activitats daplicar com retocar imatges, editar so o vdeo (27,78%), fer exposicions amb diapositives digitals (38,89%), fer comentaris a blocs o webs (33,33%), participar en xarxes socials (16, 67%), participar en debats o frums (16, 67%), comunicar-se amb el docent (27,78%) o amb companys (27,78%), collaborar amb companys (22, 22%). Hi ha activitats que prcticament no es fa mai com per exemple fer caces del tresor o webquest (83,33%), fer mapes mentals (83,33%), crear pellcules o podcast (88,89%) o publicar un bloc o una web (88,89%). Si tenim en compte la taxonomia de Bloom adaptada per Churches (2008) que classifica els usos de les TIC en funci de ls de capacitats de pensament, situant-se en la part ms baixa les dordre inferior i en la part ms alta les dordre superior. Al centre es fan majoritriament les activitats relacionades amb recordar utilitzar el llibre digital i comprendre fer activitats o qestionaris, buscar informaci, que es troben a la part ms baixa de la taxonomia. Noms una activitat que es fa sovint al centre, crear histries o contes, est situada en la part superior. Activitats relacionades amb aplicar mirar vdeos, escoltar msica, jugar, retocar imatges i so , analitzar crear mapes mentals i avaluar participar en debats, comentar, collaborar i comunicar-se amb altres es fan ms sovint a casa que al centre pel que fa a ls de les TIC, en canvi podem veure que algunes daquestes activitats sn les que ms atreuen a lalumnat. Aquestes activitats sn precisament les que fan que un centre arribi a la fase transformadora en laplicaci de les tecnologies (Domingo, 2007). Tot i aix, el fet de que no es facin amb lordinador, no implica que no es facin al centre ja que es podrien dur a terme mitjanant altres tcniques no digitals, no explorades en aquesta investigaci.

5.2. Influncia de les TIC en els processos daprenentatge


5.2.1. Aportacions de les TIC en laprenentatge de lalumnat amb trastorns o discapacitat Els docents especialistes en educaci especial que van contestar lentrevista valoren ms la influncia de les TIC en laprenentatge que els docents del centre estudiat. Els docents del centre creuen que ls dels ordinadors millora laprenentatge de lalumnat amb discapacitat una mitjana 2,831,04, mentre que els docents especialistes que no sn del centre van afirmar que milloren laprenentatge una mitjana de 3,821,10. En preguntar si els ordinadors faciliten la participaci, els docents del centre van contestar 30,91 de mitjana i els docents de fora del centre 3,771,0. Si tenim en compte que les possibilitats de resposta eren una escala de l1 al 5 podem veure que els docents del centre creuen que els ordinadors ajuden de manera moderada a la supressi de barreres daprenentatge i la participaci en el cas dalumnat amb discapacitat i trastorns, mentre que els docents especialistes afirmarien que els ordenadors ajuden fora en la supressi de barreres daprenentatge i participaci. Aquests resultats es podrien deure al fet que els docents del centre fan servir lordinador de la mateixa manera que un llibre imprs sense aprofitar les potencialitats afegides que tenen aquests aparells. Un 45% dels alumnes van contestar que lordinador els ajudava a aprendre millor, sobretot per que els captava ms latenci: Aprenc ms amb l'ordenador per que presto ms atenci per que s ms divertit Estic ms atent a l'ordinador que per la profe; en canvi, un 27% van afirmar que aprenien 27

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

igual que amb els llibres impresos. Pel que fa a les relacions, el 45% dels alumnes van contestar que lordinador els ajudava a relacionar-se amb els companys grcies a les interaccions que es produen per internet o a les relacions que el fet dutilitzar lordinador i compartir experincies, programes o coneixements propiciava. Aquests alumnes van afirmar: parlo amb els companys per internet ens passem coses [relacionar-se] s mes fcil amb l'ordinador pel Facebook i el correu. Com hem vist en lapartat dels usos, aquestes relacions es fomenten poc a laula i els alumnes les mantenen sobretot de manera informal. En el cas de les contribucions especfiques de les TIC en laprenentatge (Sangr et al., 2010) els docents especialistes en general van valorar ms alt totes les contribucions proposades en el qestionari que els docents del centre. La diferncia s especialment accentuada en el cas de permetre laccs al currculum aspecte molt important en el cas de lalumnat que presenta discapacitat sensorial o motriu, millorar la comprensi i facilitar recordar conceptes (Veieu Grfica 6).

Grfica 6. Respostes dels docents del centre i dels docents especialistes a la pregunta Que aporta l's dels ordinadors en l'aprenentatge de l'alumnat ats per la USEE, que presenta discapacitats o trastorns?

Taula 6. Creences dels docents sobre les aportacions de ls dels ordinadors per part de lalumnat que presenta trastorns o discapacitats.
Que aporta l's dels ordinadors en l'aprenentatge de l'alumnat ats per la USEE, que presenta discapacitats o trastorns? (Escala de 1 a 4)

Docents del centre Mitjana 2,94 2,61 2,39 Desviaci 1,06 0,92 0,85

Docents especialistes Mitjana 3,36 2,95 2,86 Desviaci 0,73 0,90 0,64

Ajuda a captar i mantenir l'atenci Afavoreix la creativitat Ajuda a adquirir mecanismes de resposta

28

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Afavoreix la capacitat de percepci Facilita l'aplicaci dels aprenentatges a la realitat Millora la comunicaci i l'expressi Facilita recordar conceptes Permet l'accs al currculum Millora la comprensi. Millora la organitzaci dels esquemes de coneixement Millora les estratgies d'anlisi Millora les estratgies de sntesi de la informaci Afavoreix l'adquisici d'estratgies d'avaluaci

2,39 2,33 2,22 2,17 2,17 2,17 2,06 1,94 1,94 1,89

0,85 0,69 0,94 0,71 0,79 0,79 0,73 0,73 0,73 0,58

3,09 2,86 2,82 2,91 3,23 3,05 2,82 2,64 2,45 2,55

0,68 0,77 0,85 0,61 0,75 0,72 0,80 0,85 0,86 0,74

Com es pot observar en la Taula 6, en una escala de 4 punts (gens, poc, bastant i molt) els docents del centre opinen que lordenador ajuda basant a captar i mantenir latenci (x = 2,34) i afavoreix bastant la creativitat (x = 2,61), mentre que valoren que la resta daspectes especfics sn poc propiciats per ls de lordinador. En canvi, els docents especialistes afirmen que ls de lordinador fomenta bastant el captar i mantenir latenci (x = 3,33), laccs al currculum (x = 3,24), la capacitat de percepci (x = 3,10), millora la comprensi (x = 3), afavoreix la creativitat (2,95), facilita recordar conceptes (x = 2,90), facilita laplicaci daprenentatges a la realitat (x = 2,86), ajuda a adquirir mecanismes de resposta (x = 2,81), millora bastant la comunicaci i expressi i lorganitzaci dels esquemes de coneixement (x = 2,76) i millora bastant la estratgies danlisi (x = 2,57). En canvi, creuen que ls dels ordinadors ajuden poc en ladquisici destratgies davaluaci (x = 2,48) i en millorar les estratgies de sntesi de la informaci (x = 2,38). Sangr et al. (2010) van fer una pregunta similar a 1222 docents de centres de primria i secundria espanyols, que van valorar majoritriament la millora de latenci i de la capacitat de percepci, millora dels mecanismes de resposta, el fet que faciliten laplicaci de laprenentatge, faciliten recordar conceptes i millora de la comprensi. Si ho comparem amb els resultats obtinguts amb els docents en podem deduir que aquestes aportacions de les TIC es valoren de manera general i no noms aplicades a lalumnat que presenta discapacitat o trastorns. Tamb coincideixen els resultats baixos en afavorir les estratgies danlisi, de sntesi i davaluaci i en la millora de lorganitzaci dels esquemes de coneixement. En el cas de millora de la comunicaci i lexpressi, va ser ltem menys valorat a lestudi de Sangr et al. (2010), en canvi els docents enquestats valoren aquesta aportaci com a fora significant, especialment en el cas dels docents especialistes. Lexplicaci daquesta discrepncia la podem trobar en un comentari que va fer una professora de la USEE del centre explicant que la facilitat que suposa escriure en ordinador suposa una ajuda a lalumnat que presenta ms dificultats en aquest aspecte. Ho corroboren els alumnes ja que un 45% van afirmar que els era ms fcil escriure amb lordinador: Es millor teclejar que escriure, tens les tecles
davant i vas papapapa Me sigue la corriente el ordenador cundo entro en una cosa, que si me equivoco el ordenador pone la pregunta.

Els van afegir altres contribucions de les TIC no recollides en el qestionari com per exemple, la millora de lautonomia, la iniciativa i la motivaci de lalumnat, la millora de la socialitzaci, el refor positiu que aporta ls ldic de la tecnologia i la millora de la coordinaci viso-motriu. Els alumnes tamb van afegir que el fet de tenir ordinador els suposa lavantatge de no perdre els llibres ni els documents que van creant ja que ho tenen tot recollit a lordinador, aspecte que beneficia molt a lalumnat amb dficit datenci que t tendncia a perdre coses o oblidar-les. 29

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

A ms a ms, apunten avantatges com no portar tant pes a la motxilla i tenir la possibilitat de jugar, veure vdeos o descoltar msica. Un alumne confirma que lordinador li atreu ms que els professors. Durant lentrevista tamb van valorar molt positivament la possibilitat daccs a la informaci quan busques informaci la busques automticament i s com si poguessis anar a la biblioteca sense sortir de classe. 5.2.2. Plantejament dels processos densenyamentaprenentatge Quan es pregunta als docents de quina manera shan demprar els ordinadors a laula per que afavoreixin laprenentatge, tres dels docents del centre estudiat responen que cal emprar-los Com a complement, per no com a eina bsica del procs d'ensenyament i aprenentatge i un docent afirma que cal utilitzar lordinador Compaginat amb la pissarra digital per atendre a les explicacions. En lentrevista a lalumnat sels va preguntar quanta estona preferien utilitzar lordinador i quanta estona preferien que el professor expliques o mans activitats i tots van contestar que preferien estar menys estona amb lordinador que sentint al professor. Aquest aspecte confirma que lalumnat tamb prefereix fer activitats variades on lordinador no sigui lnica eina emprada. Les metodologies proposades sn la metodologia activa, laprenentatge cooperatiu, el treball per projectes, lautoavaluaci i el treball autnom i personalitzat. Aquestes metodologies noms les ha anomenat un docent excepte el treball personalitzat que lhan anomenat dos docents. Pel que fa al tipus dactivitats un 16% dels docents afirmen que s preferible fer activitats dirigides, molt pautades, curtes i concretes, un 11% dels docents opinen que shan de fer activitats lliures i creatives, que les activitats que es fan amb aquests alumnes han destar relacionades amb la seva vida quotidiana i que sn tils per fer activitats de refor dels continguts treballats a laula. Els docents tamb remarquen que cal establir unes normes ds dels ordinadors i que cal ensenyar a lalumnat a ordenar i sistematitzar els arxius que van creant. Els docents especialistes en educaci especial, a ligual que els docents del centre, responen que els ordinadors s'han d'utilitzar com una eina ms, amb possibilitats diferents i que com a novetat motiven ms l'alumnat, ambdues afirmacions les fan un 18% dels docents. Durant lentrevista un alumne va reconixer que el motiva ms aprendre all que li interessa: cuando los amigos te
cuentan que han visto una cosa muy interesante, entonces te lo cuentant a ti y decides aprenderlo

Un 14% dels docents destaquen la necessitat demprar els ordinadors per facilitar la inclusi de lalumnat que presenta discapacitats o trastorns en les activitats de laula: El tutor/a o mestre/a de
l'aula ha de facilitar la interacci d'aquest alumne amb l'activitat que s'est realitzant en aquell moment amb tot el grup. Tamb es comenta diverses vegades la necessitat de guiar, pautar i seqenciar molt

b les activitats que han de fer aquests alumnes. Entre les metodologies a aplicar cinc docents destaquen el treball cooperatiu i tamb es parla del treball per projectes i la experimentaci. Pel que fa al tipus dactivitats que han de fer aquests alumnes els docents afirmen que s necessari que sajustin al nivell de lalumnat i que si s possible que siguin activitats molt visuals. Lalumnat de la USEE va confirmar aquest aspecte a lentrevista ja que quan sels va preguntar de quina manera aprenien ms un alumne va dir que a travs dels vdeos: todo lo que s del imperio romano y la edad medieval lo aprend de las pelis. Altres activitats que els docents consideren que sn interessants de fer amb lordinador sn fer exposicions orals, cercar informaci, corregir textos escrits, activitats de memria, puzles, Webquest, activitats de causaefecte i activitats doci. Es planteja la necessitat de que les activitats siguin variades i que incloguin informaci que arribi per mitj de diversos canals: text escrit, imatge i so. Un 19% dels docents afirmen que s molt necessari treballar amb aquests alumnes la competncia digital de manera especfica ja que a molts els costa manejar lordinador. Una alumna a lentrevista va demanar que vol que lajudem ms a aprendre a trobar informaci i webs. 30

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

5.2.3. Punts febles de ls de les TIC amb lalumnat que presenta trastorns o discapacitat En quant als punts febles que poden suposar les noves tecnologies, un 28% dels docents del centre i un 14% dels docents especialistes fan referncia a la dificultat de fer un seguiment a cada alumne quan est en un grup gran cosa que acaba portant a la dispersi i distraccions amb altres activitats no curriculars (mirar webs, comunicar-se per xat o xarxes socials, etc.). Els alumnes, durant lentrevista, confirmen que a vegades els costa no caure en la temptaci de connectar-se a llocs que no toquen, noms dos dels sis alumnes diuen que no els resulta cap esfor. Un punt feble actualment s la manca de materials didctics digitals adaptats a la diversitat de l'alumnat. En el qestionari els docents van valorar amb una mitjana de 2,17 sobre 5 punts loferta disponible daquest tipus de materials. A ms a ms els docents del centre i especialistes ho van corroborar afirmant el segent: Els continguts i la forma en la que es presenten els conceptes no fa distinci de nivell ni s flexible per poder accedir de manera adaptada per a cada nivell, La principal,
en mi caso, es que existen muy pocos recursos adaptados (alumnos con d. auditiva). No existen recursos en Lengua de Signos (es fundamental exponer a los alumnos a textos escritos, pero, en determinados momentos, sera bsico que las tareas las hicieran usando su lengua materna).

En relaci amb la tecnologia es comenta que lordinador del programa s petit i amb un ratol difcil dutilitzar i dos docents comenten que s massa lent. Tamb safirma que la distncia entre aquests ordenadors i la vista s massa petita i que els alumnes han destar massa a prop de la pantalla. Un docent indica que en cas de que apareguin problemes tcnics es perd temps i motivaci per part de l'alumne. Tot i aix quan es pregunta a lalumnat sobre que en pensen dels Netbooks TOSHIBA ells responen que el troben adequat i noms es queixen dels problemes de connectivitat, per tamb trobarien b tenir un porttil una mica ms gran. Els docents afirmen que la dificultat que aquests alumnes presenten per trobar la informaci requereix un major guiatge per part dels docents. Aquest aspecte el confirmen els alumnes a lentrevista: internet es muy extenso y te pueden explicar mil cosas pero un profesor te explicar lo bsico de cada tema. Un 18% dels alumnes afirmen que els costa ms trobar la informaci als llibres digitals que als llibres impresos. Un 11% dels docents del centre estan preocupats per la facilitat amb que lordinador dna la resposta que fa que lalumnat aconsegueixi les respostes per assaig error i no a partir de la reflexi. Tamb apareix el temor a que perdin lhabilitat per escriure i per organitzar-se en el paper. Per aix s important variar el tipus dactivitats, que han dimplicar lus de diverses capacitats i metodologies didctiques. Un docent opina que hi ha el perill de que es tanquin en el seu mon i no es relacionin amb la resta de nens. Tot i aix, aquesta ltima afirmaci es contradiu amb ls que lalumnat fa de les xarxes socials, ja que en alguns casos quan sembla que estan abstrets amb lordinador, allats del mn, pot ser que en realitat sestiguin relacionant amb amics o companys per internet. En quant als docents especialistes, un 29% perceben com a desavantatge la possibilitat que lordinador incrementi el treball individual en detriment del treball en grup, i per tant, que els alumnes amb discapacitat es desvinculin del que es fa a laula i treballin de manera autnoma en altres activitats. Aquesta preocupaci s molt especfica dels docents especialistes ja que sn els encarregats de fomentar la inclusi de lalumnat a laula, en canvi des del punt de vista dels docents del grup ordinari, sapunta que es difcil de fer el seguiment daquest alumnat amb tants alumnes a laula i afirmen que s molt difcil que un alumne amb dificultats d'aprenentatge segueixi una classe normal, sobretot si surts de la rutina amb projectes com un bloc o similar. Un docent apunta que la baixa competncia digital daquest alumnat no els ajuda gaire a lhora de treballar amb lordinador, que en alguns casos genera tensi i ansietat, i tamb que ls dels ordinadors pot ser desfavorable pels alumnes de famlies amb un baix nivell social i cultural. 31

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Finalment, un 10% dels docents especialistes apunten com a desavantatge els problemes tcnics que puguin aparixer. Un 45% de lalumnat ho confirma ja que si no funciona la connexi no poden accedir als llibres.

6. Conclusions
En aquesta recerca ens hem preguntat quin s de les TIC fan els alumnes que presenten discapacitats o trastorns en lensenyament secundari. Per aix han participat docents (especialistes i no especialistes en educaci especial, vinculats i no vinculats en el centre context danlisi) i alumnes amb discapacitats o trastorns, a travs de qestionaris i una entrevista en grup a lalumnat. Per assolir els objectius de la recerca shan formulat dues preguntes, la primera tracta de ls de les TIC fen el cas dels alumnes amb discapacitat o trastorns, tant a casa com a lescola; mentre quela segona es refereix les aportacions que les TIC fan a laprenentatge daquests alumnes. En relaci a la primera, es conclou que aquests alumnes fan activitats diferents al centre i a casa, reflexant la diferncia que hi ha entre les activitats que fan voluntariament i que generen en ells aprenentatge informal i les activitats que fan en lensenyament formal. Les activitats que es fan majoritriament al centre sn consultar el llibre digital, fer activitats o qestionaris, buscar informaci a la web i fer presentacions digitals, mentre que a casa fan activitats com mirar vdeos, escoltar msica, jugar, comunicar-se amb companys, retocar fotos o imatges o participar en xarxes socials. Hem vist que les activitats que es fan al centre no posen en funcionament totes les capacitats del pensament superior, limitant-se a les ms bsiques, s a dir, recordar, comprendre, i en alguns casos, aplicar. En canvi, tot i que, no tenim garanties de que les activitats que lalumne fa a casa despleguin les capacitats ms superiors danlisi i sntesi, si que podem garantir que sn activitats que impliquen aplicar el coneixement i valorar situacions sobretot socials. La segona pregunta formulada es refereix als aspectes concrets que afavoreix ls de les TIC. En general els docents especialistes han valorat ms positivament el paper de les TIC en la millora de laprenentatge i la participaci de lalumnat que els docents del centre. Aquest fet es podria donar per dos motius; el primer, pel fet de que el centre encara est en les fases inicials dimplantaci de les TIC, i per tant, encara queda molt cam per recrrer i moltes reticncies a superar; la segona possibilitat s que, el fet de la participaci en la recerca per part dels docents especialistes fos voluntria i reclamada a travs de les xarxes, hi ha la possibilitat que la mostra 32

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

estigui esbiaixada de la poblaci general de docents especialistes i inclogui noms aquells ms favorables a ls de les TIC. Ambds grups de docents coincideixen en que les TIC poden aportar beneficis en laprenentatge daquests alumnes. Ms concretament afirmen que sn una eina que pot ajudar a millorar la capacitat de percepci i que capten molt latenci de lalumnat. Aquest ltim aspecte, tamb apareix com a desavantatge, ja que tots els docents coincideixen en afirmar que els ordinadors poden produir dispersi sobretot en lalumnat que presenta dficit datenci. Els docents especialistes en educaci especial valoren especialment el paper dels ordinadors en laccs al currculum. Aquesta funci s molt important en alumnat que presenta discapacitat motriu i sensorial, per al no ser el cas de lalumnat del centre estudiat els docents no hi han donat tant valor. Aquests docents consideren que les TIC tamb milloren la comprensi, afavoreixen la creativitat, faciliten recordar conceptes, faciliten laplicaci daprenentatges a la realitat, ajuden a adquirir mecanismes de resposta, milloren bastant la comunicaci i expressi i lorganitzaci dels esquemes de coneixement i milloren bastant la estratgies danlisi. Per a que es produeixin beneficis en laprenentatge a partir de ls de les TIC s important que les activitats que es fan amb ells siguin adaptades al seu nivell i sobretot que tinguin relaci amb la realitat, s a dir, que impliquin aplicar el coneixement i que a la vegada siguin molt visuals i motivadores. A ms a ms cal que aquestes activitats estiguin molt pautades i que el docent vagi guiant a lalumne durant la seva realitzaci. En general docents i alumnes coincideixen en afirmar que lordinador no sha demprar com una eina ms en laprenentatge combinada amb altres elements entre els quals cal destacar el treball cooperatiu, lexperimentaci i el treball per projectes. Els docents i els alumnes tamb han esmentat alguns punts febles que presenta ls de les TIC. A part dels problemes tcnics, cal destacar que poden augmentar la dispersi daquells alumnes a qui costa ms concentrar-se; que en alguns casos la dificultat per trobar la informaci pot dificultar el seu aprenentatge; que manquen materials i continguts adaptats a la diversitat; i que ls de lordinador a laula pot suposar lallament de lalumne amb discapacitat, sobretot quan es considera que no poden seguir lactivitat que es fa a laula. Aix podem veure que les TIC en alguns casos poden ser una arma de doble fil, depenent de com sutilitzin. Si b, per una banda, poden fomentar lautonomia i possibiliten flexibilitzar i millorar els aprenentatges de lalumnat, per altra banda, aquesta autonomia pot suposar la seva desvinculaci de les activitats que es fan a laula, i per tant, una menor participaci. Per conseqent, s molt important dissenyar quin s de les TIC han de fer els alumnes en cada situaci, procurant que les activitats estiguin el mxim de vinculades al que es fa a laula, i sempre tenint en compte les necessitats personals i daprenentatge de cada un dels alumnes. El coneixement obtingut en aquesta recerca ha dajudat a establir algunes metodologies que beneficien laprenentatge daquests alumnes i ha perms senyalar alguns aspectes que cal canviar per tal de millorar la prctica docent a favor de laprenentatge daquest collectiu dalumnes tant desavantatjat. s desperar, que aquests resultats es reflecteixin dara en endavant en una millora de la qualitat de lensenyament que reben aquests alumnes, sobretot en el centre en el qual sha centrat la recerca, i pel que fa als interrogants que han quedat, s important que es puguin reprendre en futures recerques sobre aquesta temtica.

33

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

7. Perspectives dinvestigaci
Lestudi de cas dut a terme aporta unes dades inicials sobre una temtica que s complexa degut als diversos factors que poden estar jugant un paper important en laprenentatge i la participaci de lalumnat, entre ells cal destacar, la formaci i lactitud del professorat, ls que s fa de la tecnologia i les caracterstiques prpies de lalumnat. Per aquest motiu, seria interessant convertir aquest estudi inicial en un estudi de casos mltiples que aports ms informaci sobre les aportacions de les tecnologies en lalumnat que presenta discapacitat o trastorns. En aquest estudi shauria de confirmar si es mant la diferncia en la valoraci de les TIC per part dels dos grups de docents o s noms un efecte de la selecci de la mostra. Tamb caldria aprofundir ms sobre els avantatges de lordinador en laccs al currculum i en quina mesura ls de lordinador pot fomentar la segregaci de lalumnat a laula, aspectes que preocupen els docents especialistes en educaci especial, i que per tant sn especfics daquest tipus dalumnat. Tamb seria interessant preguntar-nos per qu els docents noms fan activitats que posen en funcionament els nivells ms baixos del pensament en els alumnes. Ho fan aix amb tots els alumnes o noms amb lalumnat de la USEE? Si ho fan noms amb lalumnat que presenta discapacitat o trastorns, per quin motiu s? Les caracterstiques concretes que presenta lalumnat tamb poden jugar un paper important en ls de les TIC. En aquest estudi ens havem plantejat identificar aquestes diferncies per poder establir si hi ha la relaci entre ls de les TIC i les caracterstiques de lalumnat en aspectes com, per exemple, la competncia comunicativa i digital de lalumnat. Els fet de que han participat pocs alumnes en lestudi i que no es comptava amb una mostra de les diverses discapacitats existents, aquesta pregunta ha quedat pendent de resoldre. Un factor que pot donar nous resultats rellevants s la opini dels pares, que si safegs a lestudi permetria obtenir una radiografia ms complerta de la realitat que es vol conixer. Tot i que en el cas dels alumnes entrevistats, els pares tenen un baix control sobre les seves activitats a la 34

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

xarxa, pot ser que en tots els casos no sigui aix, a ms, resultaria interessant conixer la seva opini sobre ls del porttil per part del seu fill/a.

8. Bibliografia

Anderson, J. i van Weert, T. (2002) Information and Communication Technology in Education. A Curriculum for Schools and Programme for Teacher Development. Pars: UNESCO Booth, T. i Ainscow, M. (2004). ndex per a la inclusi. Gua per a lavaluaci i millora de leducaci inclusiva. Barcelona: ICE-UB. Consultat del 10/12/10 a http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/menuitem.a735c8413184c341c65d3082b0c0e1a0/?vgnextoid=7958d6 0b49025210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7958d60b49025210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD &vgnextfmt=default Bryman, A. (2008). nature of qualitative research. Dins A. Bryman, Social research methods (3a ed). Oxford: Oxford University Press. Brodin, J. (2010). Can ICT give children with disabilities equal oportunities in school?. Improving Schools, 13:99. Castells, M. (1997). La era de la informacin: economia, sociedad y cultura. Vol 1: La sociedad red. Madird. Alianza Churches, A. (2008). Blooms Taxonomy Blooms Digitally. Consultat http://teachnology.pbworks.com/f/Bloom%5C%27s+Taxonomy+Blooms+Digitally.pdf el 27/12/10 a

Coll, C. (2004). Psicologa de la educacin y practices educativas mediadas por las tecnologas de la informacin y la comunicacin: una mirada constructivista. Sinctica, 25, 1-24. COMISSI EUROPEA (2006). Benchmarking Access and Use of ICT in European Schools 2006. Final Report from Heat Teacher and Classroom Teacher Surveys in 27 European Countries. Consell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu (2010). El projecte EDUCAT 1x1. Una aproximaci en la perspectiva de les directores i directors de centres participants (curs 2009-2010). Consultat el 22/12/10 a http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Consell%20superior%20d%27avalua/Pdf%20i%20altres/Static%20file /eduCAT1x1.pdf Corn, J.O.; Oliver, K.M; Hess, C.E; Halstead, E.O.; Argueta, R.; Patel, R.K.; Tingen, J.; i Huff, J.D. (2010). A Computer for Every Student and Teacher. Lessons Learned About Planning and Implementing a Successful 1:1 Learning Initiative in Schools. Educational Technology, 50, 11-17. Cuban, L. (2010). Conferncia: Perennial Dilemmas Policymakers and Practitioners Face in the Adoption and Classroom Use of ICTs: The US Experience. Universitat Oberta de Catalunya. Consultat el 13/12/10 http://www.youtube.com/watch?v=pnHh8vGqj9c

35

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Denzin, N. K; Lincoln, Y. S. (editors) (2005). The Sage Handbook of Qualitative Research (3a. ed.). Londres: Sage. Departament dEducaci, Generalitat de Catalunya. Aprendre Junts per viure junts. Pla dactuaci 2008 2015. Consultat el 10/12/10 a http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/menuitem.a735c8413184c341c65d3082b0c0e1a0/?vgnextoid=430e9b 212a025210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=430e9b212a025210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD &vgnextfmt=default Domingo, A. (2007). Ls de les TIC i dInternet als centres educatius. Referents de qualitat i models davaluaci. Butllet La Recerca, 9. Farrell, G. (2001). The changing faces of virtual education. Vancouver: The Commonwealth of Learning. Fonoll, J. (2008). Explorando los lmites para superar las limitaciones. Dins de M. D. Hurtado i F. J.Soto, La igualdad de oportunidades en el mundo digital. Cartagena: universidad Politecnica de Cartagena. Harris, J. H. i Smith, L. (2004). Laptop Use By Seventh Grade Students with Disabilities: Perceptions of Special Education Teachers. Orono: Maine Education Policy Research Institute, University of Maine Office. Obtingut el 20/12/10 a http://www.usm.maine.edu/cepare/pdf/mlti/MLTI%20Phase%20One%20Evaluation%20Report%202.pdf Li-Tsang, C.; Yeung, S.; Chan, C.; Hui-Chan, C. (2005) Factors affecting people with intellectual disabilities in learning to use computer technology. International Journal of Rehabilitation Research, 28 (2): 127-133. Neuman, W. L. (2006). Social research methods: Qualitative and quantitative approaches (6a ed.). Estats Units: Pearson Prentice- Hall. Organizacin para la cooperacin y el desarrollo econmico (2010). 1:1 en Educacin. Prcticas actuales, evidencias del estudio comparativo internacional e implicaciones polticas. Consultat el 22/12/10 a http://www.oei.es/noticias/spip.php?article7904 Prez, A. (2010). Escuela 2.0. Educacin del siglo XXI. Instituto de Tecnologias Educativas. Ministerio de Educacin. Consultat el 17 de desembre de 2010 a http://www.ite.educacion.es/index.php/es/escuela-20 Prez-Mateo, M. (2011). Els pocessos de collaboraci a la xarxa i en xarxa. Material didctic pel Govern Balear. Priest, N. and May, E. (2001), Laptop computers and children with disabilities: Factors influencing success. Australian Occupational Therapy Journal, 48: 1123. Rodrguez, G.; Gil, J.; Garca, E. (1999). Metodologa de la investigacin cualitativa. Mlaga: Aljibe. Sangr, A. i Gonzalez-Sanmamed, M. (2010). The role of information and comunication technologies in improving teaching and learning processes in primary and secondary schools. Research in Learning Technology. 18:3, 207220. Consultat el 30/04/11 a http://dx.doi.org/10.1080/09687769.2010.529108 Schonlau, M.; Fricker, R. D.; Elliot, M. N. (2001). Conducting research surveys via e-mail and web. Consultat el 27/12/10 a: http://www.rand.org/publications/MR/MR1480/. Sigales, C.; Monin, J. M. i Meneses, J. (2007). LEscola a la societat xarxa: internet a leducaci primria i secundria. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Consultat el 13/12/10 a http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/escola_xarxa/informe.html Sigals, C.; Momin, J.M.; Meneses, J. i Badia, A. (2008). La integracin de internet en la educacin escolar espaola: situacin actual y perspectivas de futuro. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Obtingut el 10 de desembre a http://www.uoc.edu/in3/integracion_internet_educacion_escolar/esp/informe.html Warschauer, M. J. (2003). Technology and Social Inclusion: rethinking the digital divide. Cambridge: MIT Press. Yin, R. K. (2009). Case Study Research: design and methods (4a. ed.). Thousand Oaks, CA: Sage.

Referents normatius
Decret 299/1997, sobre latenci educativa a lalumnat amb necessitats educatives especials Pla director deducaci especial (2003) Llei orgnica de leducaci (LOE, 2006) Pacte Nacional per lEducaci (2006) Llei deducaci de Catalunya (LEC, 2009)

36

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

9. Annexos
Annex 1. Qestionaris
Qestionari al professorat del centre sobre l's de les TIC en alumnat amb discapacitats
8

A continuaci trobareu un seguit de preguntes sobre l's de les TIC en la docncia d'alumnat amb i sense discapacitats i/o trastorns. Les dades que sobtinguin durant el procs seran confidencials i annimes i no seran emprades amb altres finalitats que no siguin acadmiques.

Dades generals Edat Sexe Home Dona Menys de 30 anys. Entre 31 i 40 anys. Entre 41 i 50 anys. Entre 51 i 60 anys. Ms de 61 anys.

8 Veieu el qestionari digital a

https://spreadsheets.google.com/spreadsheet/viewform?hl=ca&formkey=dGV5ejNhMWM0OV9kelJ sRzBNcWs2RHc6MQ#gid=0 37

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Quants anys fa que es dedica a la docncia? Menys de 5 anys. De 5 a 10 anys. De 11 a 20 anys. Ms de 20 anys.

Quant temps fa que utilitza les TIC aplicades a la docncia? Un any o menys. Entre 2 i 4 anys. Entre 5 i 10 anys. Ms de 10 anys. No utilitzo les TIC en la docncia. Valori el seu domini de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) Desconec totalment l's de les TIC 1 2 3 4 5 Puc emprar les TIC per diversos propsits, no noms com a consumidor/a d'informaci sin tamb com a creador/a.

En la seva vida qotidiana utilitza les TIC i Internet... Quasi mai 1 2 3 4 5 Molt sovint

Ha realitzat cursos de formaci relacionats amb l's de les noves tecnologies en els darrers dos cursos? * Si No

Quines necessitats formatives t actualment en relaci amb les noves tecnologies? Quins cursos li agradaria fer, o quins coneixements creu que li serien tils per a la seva activtat docent. __________________________________________________________________________________

En general la introducci del projecte EDUCAT 1x1, ha canviat els segents aspectes? Totalment en desacord Ha facilitat laccs a la informaci Ha millorat la comunicaci amb la resta de professors Ha millorat el treball en equip entre els docents Ha augmentat la participaci activa dels alumnes Ha facilitat la participaci dels pares 38 En desacord Ni d'acord ni desacord D'acord Totalment d'acord

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Ha promogut el contacte amb altres centres Totalment en desacord Ha promogut lelaboraci de coneixement per part de lalumne Ha possibilitat la flexibilitzaci personalitzaci de la docncia Ha facilitat la preparaci de les classes Ha millorat latenci a la diversitat Fa que apliqui recursos TIC ms freqent en l'ensenyament i En desacord Ni d'acord ni desacord D'acord Totalment d'acord

s de les TIC per part de l'alumnat amb discapacitat

Avalueu de l1 al 5 l'oferta disponible de materials didctics digitals adaptats a la diversitat de l'alumnat? Es molt fcil trobar materials digitals adaptats

No es troben materials digitals adaptats

L'alumnat ats per la USEE utilitza l'ordinador per...

Mai Aprendre a utilitzar lordinador o el programari Consultar el llibre digital Fer activitats de resposta tancada o respondre qestionaris Buscar informaci a la web Mirar vdeos o escoltar msica Jugar a jocs educatius Fer caceres del tresor o webquest Retocar imatges o editar sons i vdeos

Menys d'un cop al mes

Quinzenal

Setmanal

Diari

39

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Fer exposicions orals amb ajuda de Power Point Fer mapes mentals Fer comentaris en blocs o webs Participar en xarxes socials Participar en debats digitals o frums Comunicar-se amb el docent per internet Comunicar-se amb els companys per internet Collaborar amb companys en projectes o activitats (per exemple fent una wiki) Collaborar amb alumnes d' altres centres educatius Crear histries o contes Crear pellcules o podcast Publicar un bloc o una web

Altres usos no recollits en la graella anterior. Especifiqueu quins.

_____________________________________________________________________________________

Implicacions de les TIC en l'aprenentatge

En quina mesura l's dels ordinadors millora l'aprenentatge dels alumnes amb discapacitat o trastorns?

No aporta cap millora respecte a l's de materials en paper

Millora significativament l'aprenentatge respecte a l's de materials en paper

En quina mesura l's dels ordinadors facilita la participaci en les activitats de l'aula i del centre dels alumnes amb discapacitat o trastorns?

No facilita la participaci en activitats de grup i de centre

Facilita significativament la participaci en activitats de grup i de centre

Que aporta l's dels ordinadors en l'aprenentatge de l'alumnat ats per la USEE, que presenta 40

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

discapacitats o trastorns?

Gens Facilita recordar conceptes Millora la comprensi Facilita l'aplicaci dels aprenentatges a la realitat Millora les estratgies d'anlisi Ajuda a captar i mantenir l'atenci Ajuda a adquirir mecanismes de resposta Afavoreix ladquisici d'estratgies d'avaluaci Millora la organitzaci esquemes de coneixement dels

Una mica

Bastant

Molt

Afavoreix la capacitat de percepci Millora la comunicaci i l'expressi Millora les estratgies de sntesi de la informaci Afavoreix la creativitat Permet l'accs al currculum

En aquest espai podeu especificar altres influncies de les TIC en l'aprenentatge no recollides en la taula anterior. _____________________________________________________________________________________

Com s'han d'utilitzar els ordinadors per a que aquests avantatges o elements de valor es produeixin? Quin tipus d'activitats cal fer? Quina metodologia s'ha d'emprar a l'aula?

_____________________________________________________________________________________

Quins desavantatges o dificultats presenta l's dels ordinadors a l'aula en el cas de l'alumnat ats per la USEE? _____________________________________________________________________________________

Moltes grcies per la vostra participaci!

Observacions: 41

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Qestionari a docents especialistes em educaci especial sobre l's de les TIC en alumnat 9 amb discapacitats
A continuaci trobareu un seguit de preguntes sobre l's de les TIC en la docncia d'alumnat amb i sense discapacitats i/o trastorns. Les dades que sobtinguin durant el procs seran confidencials i annimes i no seran emprades amb altres finalitats que no siguin acadmiques.

Quants anys fa que es dedica a la docncia? Menys de 5 anys. De 5 a 10 anys. De 11 a 20 anys. Ms de 20 anys.

Quant temps fa que utilitza les TIC aplicades a la docncia? Un any o menys. Entre 2 i 4 anys. Entre 5 i 10 anys. Ms de 10 anys. No utilitzo les TIC en la docncia Valori el seu domini de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) Desconec totalment l's de les TIC 1 2 3 4 5 Puc emprar les TIC per diversos propsits, no noms com a consumidor/a d'informaci sin tamb com a creador/a.

9 Veieu el qestionari digital a:

https://spreadsheets.google.com/spreadsheet/viewform?hl=ca&formkey=dDFJckZtNkJfV3lsY3hrNk ZjUURKYVE6MQ#gid=0 42

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

En la seva vida quotidiana utilitza les TIC i Internet... Quasi mai 1 2 3 4 5 Molt sovint

Implicacions de les TIC en l'aprenentatge

En quina mesura l's dels ordinadors millora l'aprenentatge dels alumnes amb discapacitat o trastorns?

No aporta cap millora respecte a l's de materials en paper

Millora significativament l'aprenentatge respecte a l's de materials en paper

En quina mesura l's dels ordinadors facilita la participaci en les activitats de l'aula i del centre dels alumnes amb discapacitat o trastorns?

No facilita la participaci en activitats de grup i de centre

Facilita significativament la participaci en activitats de grup i de centre

Que aporta l's dels ordinadors en l'aprenentatge de l'alumnat ats per la USEE, que presenta discapacitats o trastorns?

Gens Facilita recordar conceptes Millora la comprensi Facilita l'aplicaci dels aprenentatges a la realitat Millora les estratgies d'anlisi Ajuda a captar i mantenir l'atenci Ajuda a adquirir mecanismes de resposta Afavoreix ladquisici d'estratgies d'avaluaci Millora la organitzaci esquemes de coneixement dels

Una mica

Bastant

Molt

Afavoreix la capacitat de percepci Millora la comunicaci i l'expressi Millora les estratgies de sntesi de la informaci 43

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Afavoreix la creativitat Permet l'accs al currculum

En aquest espai podeu especificar altres influncies de les TIC en l'aprenentatge no recollides en la taula anterior. _____________________________________________________________________________________

Com s'han d'utilitzar els ordinadors per a que aquests avantatges o elements de valor es produeixin? Quin tipus d'activitats cal fer? Quina metodologia s'ha d'emprar a l'aula?

____________________________________________________________________________________

Quins desavantatges o dificultats presenta l's dels ordinadors a l'aula en el cas de l'alumnat ats per la USEE? _____________________________________________________________________________________ Moltes grcies per la vostra participaci!

Observacions: ____________________________________________________________________________

44

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Qestionari a lalumnat de la USEE

10

Edat:_______________

Mai Consultar el llibre digital Fer activitats del llibre digital o qestionaris Buscar informaci a la web Mirar vdeos Escoltar msica Jugar Retocar imatges o sons Fer presentacions en Power Point Fer mapes mentals Comentar blocs o webs Participar en xarxes socials

A linstitut

A casa

A casa i a linstitut

10

https://spreadsheets.google.com/spreadsheet/viewform?hl=ca&formkey=dDVZcUJJUWNOeW1mNH N2cV9jRXF5SEE6MQ#gid=0 45

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Participar en frums Comunicar-te amb els professors per internet Collaborar amb els companys per fer activitats o projectes Comunicar-te amb companys del centre Comunicar-te amb companys d'altres centres o altres persones Crear histries o contes Crear pellcules o podcast Publicar un bloc o una web Altres usos:

Quins avantatges creus que t utilitzar ordinadors a classe?

Quins desavantatges t segons tu l's de l'ordinador a classe?

Creus que les TIC t'ajuden a aprendre millor i a relacionar-te ms amb els companys?

Tens connexi a internet a casa? Si No

46

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Annex 2. Gui de lentrevista


Programa Educat 1x1 Que us sembla utilitzar els ordinadors a laula? Us agradava ms abans que no tenieu ordinadors o ara? Eines i activitats Que preferiu: aprendre a partir de les explicacions del professor o llegint directament el llibre o documents dinternet? En quines assignatures creieu que s millor fer servir lordinador i en quines no? Quines eines de lordinador us agradaria fer servir sovint a linstitut? Que en penseu de lus de les segents eines a lescola: videos, jocs, qestionaris, chat, e-mail,... Quin tipus dactivitats creieu que us ajudarien a aprendre millor? En la vostra classe ideal quanta estona hi hauria dexplicaci, quanta estona de correcci i quanta estona dactivitats? Netbook Toshiba Quin ordinador preferiu el netbook o lordinador de sobretaula? Per qu? Que en penseu de la pantalla, teclat, capacitat de processament (rapidesa), programes, ... de lordinador Educat1x1? Si pogussiu escollir un ordinador a mida, com seria? El trobeu cmode dutilitzar? Creieu que la postura que feu quan treballes amb lordinador s correcta? Internet Que us aporta poder navegar per internet a classe? Quina diferncia hi ha amb abans que no lutilitzveu? Creieu que es fcil navegar per internet? Teniu dificultats amb aspectes com langls, la rapidesa la selecci dinformaci? Que feu per 47

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

superar aquestes dificultats? Xarxes socials Qu penseu de les xarxes socials? Us agraden? Quines xarxes socials feu servir? Afegireu als professors si estiguessin al Facebook, Tuenty...? Amb quina finalitat? Utilitzareu una xarxa com aquestes per aprendre? Per exemple per poder consultar al professor, parlar amb companys... Parleu sovint amb companys per Internet? Heu tingut mai cap conflicte per internet amb companys? Com lheu solucionat? Sabeu quines normes de seguretat a les xarxes cal seguir? Parleu amb gent de fora del centre?

Suport dels pares Saben que feu amb lordinador en tot moment? Saben que teniu compte a Facebook, ...? Els vostres pares us ajuden quan teniu dificultats amb lordinador? Com us ajuden? Perills de lordinador Creieu que s fcil caure en la temptaci dentrar a llocs que no toquen? Que es pot fer per evitar-ho? Coneixeu nois i noies addictes a lordinador? Quantes hores creieu que thas de passar a lordinador per considerar alg addicte? Interessos Quins temes us agradaria estudiar a lescola? Sobre qu busqueu informaci quan podeu escollir?

48

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Annex 3. Temporitzaci de la planificaci


En la taula que es troba a continuaci es troba recollida ala temporitzaci de la planificaci que sha seguit en aquest estudi.

Actuaci
Recerca documental Construcci dels qestionaris Formalitzaci de la participaci en la recerca Enviament dels qestionaris als docents del centre i recepci de respostes Enviament dels qestionaris als alumnes del centre i recepci de respostes Enviament dels qestionaris als docents especialistes en educaci especial i recepci de respostes Entrevista grupal a lalumnat Anlisi de les dades i redacci del document final Lectura dels resultats per part dun docent del centre (validaci responent)

Data
Mar i abril Mar i abril 2 de maig Del 5 al 20 de maig Del 5 al 12 de maig Del 4 de maig al 5 de juny 2 de juny Maig i juny 16 de juny

49

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

Annex 4. Formalitzaci de la participaci del centre en la recerca

Benvolgut director, Sollicito la collaboraci del seu centre per tal dobtenir les dades necessries per dur a terme la recerca consistent en conixer la incidncia de ls dels ordinadors Educat 1x1 en laprenentatge de l'alumnat amb discapacitat o trastorns. Els objectius concrets de la recerca sn:
1. Explorar com sutilitzen les TIC en la docncia dalumnes que presenten discapacitats o trastorns i quin s en fan els docents de les USEE. 2. Explorar quines sn les limitacions i quines sn les potencialitats de ls de les TIC en la docncia dalumnes que presenten trastorn o discapacitat. 3. Descriure les percepcions dels docents pel que fa la influncia de les TIC en la supressi de barreres daprenentatge i participaci.

La recerca consistir en un estudi de cas de linstitut (Nom del centre) i consistir en les segents fases: Enquesta virtual als docents de de la USEE i de 1r i 2n dESO que tenen alumnes de la USEE a laula. Entrevista a lalumnat sobre ls de les TIC. Recollida de dades duna seqencia didctica duta a terme per jo mateixa durant
50

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

classes en grup redut a la USEE. Per aquest motiu demano el consentiment exprs del centre per obtenir les dades necessries, i informo que les dades seran confidencials i annimes i que no seran emprades amb altres finalitats que no siguin acadmiques. En el treball final no apareixer el nom del centre ni cap dada que le pugui identificar per tal de preservar la identitat de tots els participants. Moltes grcies per la seva collaboraci. Maria Maci (Nom del director), director del centre educatiu (Nom del centre) declara que autoritza a Maria Maci a recollir les dades anteriorment esmentades que seran emprades de manera annima i amb finalitat acadmica. (Nom del director) Lloc i data

Annex 5. Transcripci de lentrevista amb lalumnat


Entrevistadora = E Alumnes = J (noi 1r ESO), S (noia 1r ESO), M (noi 3r ESO), A (noi 2n ESO), L (Noia 2n ESO), G (Noi 2n ESO)
E:Qu us sembla fer servir ordenadors? Que us ha semblat aquest any? J: Pues mejor.... no tengo libros y as los otros no escriben en mis libros (Parlen tots a lhora, no senten) E: Heu de parlar un a un, demaneu tanda, vale, acaba J. J: Pues que as no tengo que llevar tanto peso en la mochila, y no tengo que decir todo el rato, ah jope, tengo que dejar esto aqu o me lo llevo a casa. E: Vale, A. A: Est b per qu quan estas mirant un llibre i necessites mirar informaci a la vegada, que no pots trobar en el llibre, pots buscar-ho directament en lordinador. E: Molt b, S. S: A mi el que no magrada s que set fiquin al teu ordinador. E: Els profes? Que et vigilin? (Parlen a lhora) S: Jo em puc connectar al de la L, al del A. E: Doncs aix es una novetat, jo no ho sabia. S: Tho juro. J: Exigimos que lo quiten. E: Vale, esos es importante, no os gusta que os entren compaeros en el...

51

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

J: Y adems por que... (Pareln a lhora) E: Un moment J. El G volia dir una cosa. G: A ver es una cosa bona per que... ho dic en catal, castell? E: Com tu vulguis, s igual. G: Que es una novedad porque no tienes que llevar tantos libros y adems si es internet , no te tienes que ocupar de totdos los libros, si te dejas alguno no haces, en cambio, ah est el ordenador, ah lo tienes todo. E: Vale, o sigui que tu prefereixes lordinador. G: Antes todos los padres se quejaban con la cantidad de libros que teniamos en casa y, pero, no se podia hacer nada, pero ahora con los ordenadores, dicen s una novedad! para estudiar y tal, pero como es una, como decirlo,.... pues que la mayoria de los nios, cuando los padres no estan mirando o no stan atentos se conectan en sitios dnde no se tiene. Sin volveriamos al tema del peso de los libros. E: Pesa menos no la motxilla? S: No no no jo porto llibreta, ordinador... E: A veure, la segent pregunta, canviem. Que preferiu, aprendre del que us expliquen els profes o llegint directament dinternet? O sigui, preferiu que us expliquin les coses o dir-vos, busqueu informaci sobre tal cosa, i vosaltres espavilar-vos a internet. Primero la voz de la L que no la habia oido. (No sescolta per que parla mot fluix) E: Tu prefieres que te lo expliquen. L: Si. A: Ambas cosas. G: Hombre, internet es muy extenso y te pueden explicar mil cosas pero un profesor te explicar lo basico de cada tema. L: de la pregunta que hemos pasado antes, eso de los libros y la mochila i tal, es que es lo mismo lo de dentro del ordenador que los libros, no se... E. Lo dicen por el peso, a ti te molesta llevar peso? L: Si bueno. J: Prfesor, por que as puedo estar de brazos cruzados haciendo como que si estubiera ... E: Cmo, cmo? A ver, explicame esto. J: A ver, que perfiero estar explicando por que as notengo que estar buscando todo el rato. E. Osea que tu prefieres escuchar... J: Para no tener que hacer nada. G: Por que el tiene ... en internet te pueden decir lo mismo de varias formas. J: Y porque internet no sabes lo que pone. S: Eso es verdad, ah! A: No todo lo que hay en internet es fiable. S: Eso, por que muchas veces es mentira. J: Por que veces pones, por ejemplo Busar obras y en cuanto lo pones no sale nada. E: I tu que creus M... (ell encongeix hombros) S: A veces salen tias en bolas. E: S, de vez en cuando pasa. (Riures)

52

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

E: A quines assignatures us agrada fer servir lordinador i en quines no tant. A quines si? G: Catal, angls. J: Optativa dinformtica. (Parla tothom a lhora) E: A poc a poc, el G. G: A mi en Angls i totes les que sn difcils per que amb lordinador, a part de fer-ho a llapis, per exemple est el Wordreference que si no entens una paraula amb angls no tens que anar mitja hora amb el diccionari, per buscar una paraula. E: Heu dit catlal tamb. Per exemple, matemtiques que en penseu fcil o difcil? (Parlen tots a lhora) J: Todos no paran de decir, erese subnormal por que vas a la USEE i todos los que van a la USEE son subnormales. E: No es verdad eso y vosotros lo sabeis. (Parlen tots) A: A nosotros nos lo han dicho. J: Y mis compaeros de clase no paran de... A: Es verdad los de la USEE son subnormales y no paran de decirlo. E: No es veritat aix, hi ha alumnes (Parlen tots a lhora) E: Un moment A, es que si no ens ordenem, jo se que teniu moltes ganes de parlar tots i us donar temps a tots. Un moment, la L i desprs els altres. L: A mi los examenes, no se, me gusta. E: Si? Fem una cosa, continuem parlant dinternet i al final, si voleu, parlem de la USEE. Quines eines de lordinador, es a dir quins programes i quines coses us agradaria fer servir ms sovint aqu linstitut? A: El Word, el Power Point, el Excel, ... E: El Excel tagrada? A: Bueno, no es que magradi, es que el necessitaria. E: Aquelles coses que dius, es que Me encanta hacer esto. A: Estaria b utilitzar no se... una mica ms.... la cmara, la campara web per no se, quan has de fer un treball de video, no ca agafar una de video daquestes guais. E: Vale, la cmara web de lordinador. Alguna cosa ms? Algo que tagradi a tu fer servir molt? G: La (profe dangles) deia que lany qeu ve far ms activitats de speaking dangls, so sigui, no tant programa el Power Point, el Word aix, sin algun programa que sutilitzs ms per speaking, per parlar i poder... E: Vinga S a tu, que tagradaria fer servir ms? S: Pivot. E: Que es eso? Explicamelo? S: Yo que se, no se J: Que es? Seguro que no se llama as. S: Que si, que si Pivot, Pi-vot. J: Es un juego?

53

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

A: Pero si s un joc no serveix per estudiar. E: Us agradaria per exemple, fer jocs aqu classe. A: Bueno si.. J: Lo que me gustaria s aprender de la misma forma que ponen en el Edu365, aprendeer en la forma de juegos. A: Est b lEdu365. S: Con la (professora de catal) hacemos debat. A: Com el que estem fent ara. J: Nunca hacemos nada. S: Que no que eso no es. E: Aix es un debat. S: No s un cmic. A: Ahhh. J: Hacer siempre comics. E: El G. S: Que no que el habla mucho, ella no ha hablado y el tampoco. E: Escoltem al G i demaneu la paraula. G: Jo em recordo que quan anava a 6, hi havia vegades que ens posaven, jo que se, era una Oca i anava sobre matemtiques, jocs que ens diverteixin i a la vegada que juguem. No es tracta de que la professora parla i expliqui, i exercicis. Amb aix ens motiva una mica ms. E: Alguna activitat ms? J: Permitir ms juegos que no sean del Edu365. E: Altes jocs, educatius o no educatius? J: El Minijuegos, solo de deportes. A: Eso no es educativo, eso es ldico. E: Si us deixessin triar quanta estona dordinadors i quanta estona dexplicaci fem, i quanta dactivitats, quanta estona farieu,o sigui, com distribuirieu el temps? Si us diguessin planifica tu la classe i digues quanta estona dordinador fem, quanta dactiitats i quanta dexplicaci. Un a un la resposta vale. M tu quanta estona faries dordinador. M: Yo... eh, dos horas. E: Dos horas, todo de ordenador. A veure, de una hora quenat a estona faries dordinador, molta o poca? M: Poca. E: Poca dordinador i ms de profe? M: Si. E. Tu S. S: Ms de profe que dordinador. J: Ms de ordenador por que as no tengo que escuchar al profe. A: Jo igual. E: Meitat i meitat? A: Igual per potser ms escoltar al profe que lordinador. E: Tu L.

54

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

L: Escuchar al profe. E: Mas escuchar al profe? L: Si. E. I tu G? G: Ms profe que ordenador. E: Em sorpren aquesta resposta. G: No per que amb ordinador una persona pot dir em posar a estudiar, per quan no hi ha el profe pots tenir la temptaci de posar-te en un lloc que no toca, o posar-te msica. A: Aix passa, quan estas amb lordinador. J: Pero no esta permitido. E: Quines activitats de les que fem a classe us ajuden a aprendre ms? O sigui, amb quines activitats apreneu ms? J: Pelis en sociales. E: Las pelis te ayudan a aprender, vale. S: Que dices! J: Pues claro. (Parlen a lhora) E: Un momento, uno a uno. Venga, deciamos pelis. J: Para que sepais todo lo que se del imperio romano y la edad medieval lo aprend de las pelis. Y menos escripturas. A: Jo quan vaig fer lo de... es noms duna assignatura... quan vam fer lo dangls de fer coses per veu, com els anuncis o el voxopop, o mystery project, doncs fer coses o per veu, o per video, o fer coses dimatges, fer-les a travs dun bloc o una pgina web o etctera. (Riures i bromes) E: Algo que te ayde a aprender del ordenador? L: Pues que me ensenyases a buscar mas informacin. E: Vale, tu crees que necesitas mas aprender a burcar la informacin, cmo buscar informacin, o sea saber manejar mas el ordenador? L: Si E: Alguna activitat que tajudi a tu a aprendre millor. G: En que sentido? E: Alguna activitat que a diferncia dels llibres tajudi a aprendre ms, com per exemple els videos al J, ell diu que ha aprs la histria grcies al video. G: Yo, por ejemplo, pelculas, en optativa, en sociales, nos pone peliculas y casi todas la preguntas que hacemos en optativa, casi todas son De la pellicula, comenta aix, aix, aix... E: Comentar. G: Vull dir una cosa, sobre aix, per, quan o anava a 6, la nostra professora dangls ens feia treballar ms speaking que escriure, per que li importava ms que sapiguessim parlar que escriure. E: Que en penseu dels Netbooks que teniu del Toshiba? A: Que son una mica... cutres no... inestables. E: Inestables, que vol dir? A: Vull dir, que no saps quan et funcionaran i quan no.

55

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

E: A vegades no funcionen. A: Si, per moltes vegades funcionen de meravella i jo no li donaria culpa als Netbooks, per que els Netbooks no fan res. G: Es la senyal wiki. A: Exactament. E: Teniu alguna dificultat amb els Netbooks? J: Que es esto? E: Lordinador. J: No. E: Os gusta vuestro ordenador? (Si general) E: El trobeu cmode dutilitzar? J: Si porque as aprendo a teclear ms rpido. A: Si, jo grcies a lordinador he aprs a teclejar. E: L lo encuentras cmodo tu el Netbook? L: (Sho pensa) Si E: HI ha gent que.... L: Sabes que pasa que es gusta mas escribir a mano. E: Si us deixessin triar entre tenir un ordinador gran a classe o un ordinador petit, que triarieu, el gran o el petit? S: El petit J: Uno mediano para que no tengamos que discutir: este es mas pequeo no se ve nada, este es mas grande ocupa mucho sitio. A: Jo igual que el Jaume, estaria perfecte un ordnador mitj. E: Un porttil ms gran? S: Eso, eso. J: Ni grande ni pequeo. A: A mi un tipo elque tens tu (15 polzades) J: Si eso. E: I a tu L, cmo te gustaria el portatil? L. Igual. Con una pantalla mas grande. E: Te gustaria la pantalla ms grande? L: Si. G: A principi de curs van dir: els ordinadors causaran problemes de vista per que sn radiacions que tenvien a la vista tot el rato. Lo que passa s que un ordinador fixe, t la senyal wifi per cable. E: No t per que. G: Per va millor E: Quins avantatge t navegar per internet a classe? A: Doncs el que est b per que ... tamb pots fer com.... quan busques informaci la busques automticament i s com sipuguessis anar a la biblioteca sense sortir de classe, bueno, ms o menys. Es com buscar informai automticament per fer un treball, qualsebol cosa... a travs dun ordinador.

56

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

E: Qeu volies dir J. J: Mola mas hacerlo por internet, por que dicen tienes que hacerlo por escrito y luego entregarlo en folio igualmente. Com un ordenador puedes hacer un Power Point , un word i luego lo puedes imprimir y no hace falta... E: Per i internet Jaume, per algun motiu s mes til tenir internet a classe que no tenir-ne? J: es que sin internet no podriamos encontrar la informacin que necesitamos cunando hacemos un trabajo. E: Tu G tens alguna idea sobre internet? G: Internet? E: Creieu que s fcil navegar per internet? J: A vegades. G: Depen de la persona i depn de lo que se busque. S. I depende de las imagenes que busques por que te pueden salir unas imgenes... L: (Perla i no se la sent) E: L queremos escucharte L, habla fuerte y explicate bien. L: Mi ordenador no funciona bien. E: Pero que es lo que no funciona el ordenador o la connexion? L: Internet E: Vale pues entonces es la connexin lo que no funciona. Pero cuando te pones en internet tu encuentras la informacin. L: Cmo? E: Si te pido que me busques informacin de un autor, lo encuentras facil? L: Si. E: Per tu M s fcil trobar la informaci a internet? M: No E: Qu s el que et costa ms? M: (no contesta) E: Teniu dificultats quan trobeu coses amb langls? J: Hombre claro, por que yo de ingls no tengo ni idea. (Perlen tots) S: Yo busco informacin, la copio y la copio en el Word y digo que la he escrito yo. E: Esto s copiar pegar. S: Y tu (fa el signe de callar) E. Jo callo. J: Oye, yo tambin lo hago. A: Hi ha una cosa a lordinador que perjudica molt a langls. E: Que s... A: El tradctor. Molta gent lutilitza. G: Lo que jo faig a vegades, quan em diuen, buscar informaci en angls, lo que faig primer s traduir langls a espanyol, i llavors se lo que posa, per que a la millor em posa cualquier bestiesa de ... falta dangs i que paraules, pos, que un nen de 2n dESO no pot escriure en angls i llavors es dona compte. Primer s lo que em diuen.

57

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

E: Aix quan fas una redacci? G: Si E: Per jo parlo de quan trobeu una pgina que us interessa en angls. O ja no busqueu pgines en angls? S: Yo muchas. J: Yo utilizo frances, pero cuando estoy estudiando utilitzo una cosa como veo algo que pone sobre lo que tengo que buscar, como no tengo ni idea lo que significa, tengo que buscar sieeempre el traductor. E: El traductor. Entonces utilizas el trductor. S: Claro, sin adis Madrid. J: Pues si. E: Feu servir xarxes socials? Sabeu que sn les xarxes socials? A: Si, el Facebook, Twitter. E: Tuenty. En sabeu alguna ms? A: Ho utilitzo Flock S: Messenger. G: Facebook, Messenger. A: En Messenger puedes colgar fotos, ahora se ha convertido en otro Facebook. E: Utilitzas Facebook Marc? M: Si, en casa. E: En casa. A veure, que us semblaria fer servir aquestes xarxes aqu a classe? J: El que? E: Si per exemple us agregus un profe al Facebook lagregarieu? A: Jo si. S: Yo tengo muchos del (la seva escola). J: Yo no. E: Tu L tienes Facebook? (fa que no amb el cap) G: Yo tengo a la (professora de castell) agregada. A: Segons com, jo diria, si algn profe ests al Facebook, jo la vritat s que laccpetaria, a ms, lo bo que t Facebook, si et preguntes si Facebook t alguna cosa bona, doncs si, lo bo que t Facebook es que ... (El G interromp per preguntar al M si te Facebook) A: Gerard em deixes parlar si us plau? Lo bo que t Facebook s que si necessites perlar amb alg i est connectat, en alguna distncia, pots parlar, i possiblement no sigui aix, per potser, i jo ho he fet, parlar sobre els deures, ajudar mutuament, a travs de Facebook, Twitter... E: Vale, llavors estaria b tenir-ho a lescola no? A: Si per moderat, no res de jocs, ni parlar de ay, a noche que hiciste, saps? (Riuen i parlen tots) E: Per aprendre. Primer el J, despres S i despres G. J: Yo una cosa que me dijo el (profe de tecno) y que acaba de decir el A. Si un profesor esta en el Facebook, tal y como dice el (profe de tecno), se nos deberia conceder el permiso para poner incidencias tambin. E: En el Facebook?

58

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

J: No para ponerles incidencias a los profes. E: Vosotros a los profes? J: Slo por estar en Facebook o en Messenger. E: Ah vale, connectados aqu. J: Si, con el portatil. E: Ahhh. J: Por que no es justo que ellos se puedan connectar y nosotros no. S: Pues yo tengo los profes del ao pasado. E: Y te gusta tenerlos. S: Si, menos a uno por que conoce al (profe dangls) y todo el rato mes esta preguntando que si no se que, que si no se cuantos. E: Y que r diuen els profes, parlen amb tu? S: Hombre claro. E: I tu G que en penses? G: Una cosa que se haga o se hiciera... una tcnica es que todo el mundo se creara un Facebook y tubiera agragado a los profesores, o a un profesor, bueno que tubieran agregado un profesor y si se connectara en Facebook podria ver a quien tiene connectado. E: O sigui que els profes estiguessin a Facebook, per com? G: Vull dir, si tu tens agregada una persona pots saber si est connectada, llavors aix. E: I tagradaria qua aquest Facebook fos especial per classe o barrejat amb els amics? G: Un per classe i un per amics. E: Vale, separat. G: Si. E: Heu tingut mai una baralla per internet vosaltres? A: Doncs, jo si. J: Yo, con mi hermana. E: Con tu hermana, i tu A? A: Jo vaig tenir una baralla amb una noia. E: No cal que expliquis detalls que no vulguis. A: Doncs estava amb la noia fent una cosa i mha dit que hi ha gent que mha preguntat si tu ets tonto(referint-se a ell mateix) I tu que li has dit? Doncs que si. Com em pot dir aix per messenger, quina tonteria. E: Us vau insultar? A: Ens vam barallar. E: I vas dir-ho a algu o com ho vau solucionar? A: Mira al final ens vam disculpar al Messsenger. E: I si va posar alg adult, els teus pares o els seus pares? A: No, per sort. E: I sabeu quines normes de seguretat heu de seguir quan us connecteu? G: No donar dades personals com contrasenyes,

59

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

J: No insultar a la gente A: No donar el numero de mobil. (Parlen tots a lhora) E: Un a un. Vinga comena el M que fa estona que no parla i seguiu els altres. M: Pues per entrar has de tenir un correu i llavors si jo ho fico i em va, entro i si el bloquejo no poden obrirho els profes. E: O sigui evitar que et puguin robar la contrasenya. Vinga G que em deies tu, contrasenyes.... G: Dades com el compte del Messenger per que encara que no li donis te la poden esbrinar. A: El correu. G: O sigui dades clau, no coses generals sin coses que et poden treure o com numero de casa o nmer dun amic... per que totes les baralles que hi han hagut, a la millor han sigut per que t el nmero dalg i han comenat a acusar-lo verbalment, insultant-lo... A: Jo a les xarxes socials el que es t de fer s o penjar mai una foto, bueno si no et fan res... per el millor seria no penjar una foto. E: Per que? A: Per que qualsevol se la pot baixar i modificar-la i fer alguna cosa amb ella. G: Photoshop. S: Si es connecta un altre que tu no coneixes pues... E: Que has de fer amb aquest que no coneixes? S: Si et pregunta si ests sol o no est sol tens de dir que no ests sol. E: Molt b, de fet, parleu amb gent que no coneixeu? G: No S: Si a vegades. J: Jo si, con los amigos de mi hermana. E: Con los amigos de tu hermana, pero con gente desconocida? S: Yo si, tengo uno. E: L tu hablas con desconocidos por internet? L: No. E: Hablas con amigos? L: No. E: Y tu M hablas con desconocidos por Internet? M: Por internet no, por la calle. E: Saben els vostres pares que feu quan esteu a lordinador? A: Al meu pare no li interessa. G: No J: Pues si. (Parlen tots) E: Uno a uno. LA diu que al pare no li interessa per tant fas el qeu vols. G: Igual que jo. A: Jo ja que que no he de fer i a ms que em fa una mica de por per que si estic a casa hi ha lavia i ella si

60

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

que ho xafardeja tot. E: Vale, J. J: Pues algunas cosas si y otras no. S: I tu S? S: A mi tot. E: Ho saben tot a casa. I tu M. M: Pues a mi no por que no me deja en ordenador. E: Y si te lo dejan te vigilan lo que haces? M: A veces si a veces no. E: Tu L, tus padres saben lo que haces en el ordenador? L: No. E: Y por ejemplo, si teneis dudad os ayudan? G: Si. S: Si. A: Si si tenim dubtes els demanem a casa. Encara estem parlant de lordinador o de xarxes? E: De tot. A: Per que no voldria canviar de tema pero he pensat una cosa del mussol. E: De que? A: Daquesta cosa de controlar (es refereix al progrma Faraonics Insight que permet controlar que fa lalumnat a lordinador mentre est connectat a la xarxa del centre). E: El buho? A: Si, doncs jo crec que aix no est b, es com si ens controlessin lordinador. E: Pero nomes el controlem aqu al centre, a casa no el podem veure. S: Pues a mi em veuen. Tho juro, estic a cas ai em surt aqu a baix (es refereix al signe del Faraonics). J:Pido palabra. Pues entonces el programa que tneis dentro de nuestro ordenador que no sabemos cul s, solo est activado cuando estamos aqu dentro, y cuando estmos en casa no podeis saber. Pero un momento, cuando estamos aqu en el (instituto) teneis la memoria de las pginas a las que nos connectamos? A: El historial. (Parlen tots sobre el Faraonics) E: Es molt grossa la temptaci dentrar a llocs que no toquen? A: Una mica si, eh. G: Si. J: Si, por que no soporto esto, es inagunatable. A: Es que a vegades estic amb lordenador i dic, tinc unes ganes de Minijuegos. E: Creieu que s fcil evitar-ho. A: Doncs si. G: No, depende. E: Tu tienes tentaciones L de entrar en sitios que no tocan? L: No.

61

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

E: I tu M tens temptacions dentrar a llocs que no toquen? M: No se. E: Coneixeu a nois adictes a lrdinador? A: Doncs jo. Jo ho soc una mica. G: Si. E: I que en penseu daquest tema? A: s greu. G: Grave. E: Adicte s qui es poda nervis quan no t ordindor. G: Ja (reconeix que un conegut s adicte). A: Jo necessito tenir un ordinaor al davant, com ara. E: Pero no lests tocant. A: Per veure un ordinador ja em fa plaer. E: Noms per veurel? A:No, era una mica de broma. E: Quantes hores ha de passar alg davant de lordinador per ser adicte? A: Unes 24 o 48 hores? Ja no pots parar. E. 24 hores? G: Si, ni duermes ni comes. A: Jo he vist a gent que est les 24 hores amb lordinador i que est menjant i encara est amb lordinador. (S fa una broma) A: Doncs mentre est fent una cosa est amb lordinador i si est a fora encara semporta un netbook, o si no es connecta a travs del mobil. E: La ltima pregunta, vull que la fem un a un, comenarem pel M i anirem en aquest sentit, vale? Si us deixessin triar els temes que estudieu a lescola lliurement, quins temes triarieu? Penseu-vos-els i mels dieu un a un. Qualsevol tema encara que no es faci ara a lescola. Venga M. M: A mi, jugar a la Play. E: A tut tagradaria estudiar la Play aqu a lescola? M: Si. S: Yo no se, yo vull matria. E. Doncs diga m una matria. S: Val, catal. E: Tu catal. J: Yo de una forma que se hace cuando normalmente no estamos aqu, cuando los amigos te cuentan que han visto una cosa muy interesante, entonces te lo cuentant a ti y decides aprenderlo. As aprendes tu. E. Pero ponme un ejemplo de algo que te interese a ti. J. Ayer hubo un programa de una peli que me mol un montn, y te parece interesante y lo aprendes. E: Pero dime algo que te parezca interesante a ti. Dime un ejemplo. J: La edad medieval y el imerio romano. E: Vinga A.

62

El paper de les TIC en laprenentatge per part de lalumnat que presenta discapacitats i/o trastorns

Maria Maci

A: A mi per que magrada des de petit i s una mica raro, una mica friqui no se... magrada molt els transports metropolitans. E: Vale, molt b. Tu L, un tema que te guste mucho? L: Matemticas. E: Matemticas, vale, i tu G? G: UN tema o activitat o.. E: Si. G: Bueno jo, doncs jo diria la mitja part de les classes dedicar-ho a matra i laltra mitja a esport fsic. Si, com si hi han 6 hores al dia, pues 3 hores al dia dedicar-ho als estudis i els altres per didicar-ho una hora a futbol, una a tenis, una a basquet. E: Doncs ho deixem aqui.

63