You are on page 1of 2

La idea de l'emigrant, Enric Valor

El millor homenatge que es pot retre a qualsevol autor s, sens dubte, llegir la seva obra. Si, damunt, es tracta dun escriptor com Enric Valor, tan fonamenta l per a les lletres del Pas Valencia com negligit pels que duna manera tan barroera duen el tim de les seves institucions, reivindicar la seva lectura no tan sols esdev un goig i un honor, sin tamb una obligaci. En pasos que tenen governs seriosos, amb conscincia clara dells mateixos, i sense vergonya de la seva prpia personalitat, que no miren de diluir-se en el magma uniarista central, les celebracions dels grans autors de la seva terra esdevenen colossals esdeveniments amb una forta projecci exterior. Noms cal pensar en els casos dels germans Grimm o en el de Hans Christian Andersen. Al Pas Valenci, per desgrcia la seva hispanocntrica Generalitat t altres prioritats, com la dorganitzar ligualment lloable celebraci del centenari de Miguel Hernndez, i oblida fer copartcip dun homenatge daquesta mena a un dels seus ms insignes autors. Motiu pel qual quan es tracta de la cultura en llengua prpia s la societat civil la que ha docupar el lloc que li correspondria a la seva mxima instituci pblica. Per a celebrar el centenari del naixement dEnric Valor, que es compleix avui, 22 dagost, han estat els companys dUn entre tants els que han tingut la prodigiosa idea de preparar un homenatge blocaire al tan insigne autor, premi de les Lletres Valencianes lany 1985, Premi dHonor de les Lletres Catalanes el 1987. Tanmateix, a banda daquest reconeixement institucional, el ms important s el valor de lobra que ens deix. En realitat, nhi hauria ben b prou amb les seves Rondalles Valencianes per a ocupar un espai preeminent no tan sols en la nostra llengua i cultura, sin tamb en el ms pregon dels nostres cors. Llegir-les b en la seva versi integral, dEdicions del Bullent, b en la resumida, duta a terme per Rosa Serrano, de Tandem Edicions ens premia amb un doble plaer: lestrictament lector i el de la descoberta duna du riqussima i apassionant de vocabulari catal, engalanat amb la fora de la llengua viva de les expressions i dites populars. En aquest mbit, lesfor combinat dEnric Valor, de Mossn Alcover i de Joan Amades ha perms la conservaci dun patrimoni cultural i lingstic valuosssim i insubstituble. Patrimoni que, sense la seva insubornable, generosa, altruista i del tot individual voluntat de salvar-nos els mots, damor a la llengua, al territori i denlairar la ptria, com dia el mateix Enric Valor, hauria ja fa temps passat riu avall. Si hom prefereix una obra valoriana ms convencional, pot acostar-se a qualsevol de les tres obres que conformen el Cicle de Cassana ( Sense la terra promesa , Temps de batuda i Enll de l'horitz) o b a La idea de lemigrant, Enric Valor, Tandem Edicions, 1998, una novella breu arrelada i ambientada en aquest mn allat de muntanya, mtic i real ensems, viu i anquilosat alhora, endarrerit per profund, lliure per fortament canonitzat, que tan b coneixia i caracteritzava i, en certa manera, al mateix temps idealitzava aquest tan destacat com injustament poc conegut autor valenci. Submergir-se en aquesta novella comporta, dentrada, el recobrament dun ambient, duna flaire aquella vella,coneguda olor, per dir-ho en termes de Benet i Jornet, duna manera de fer i de narrar que ens retrotrau de manera immediata al costumisme de cent anys enrere, tant catal com espanyol. Lombra de Caterina A lbert quin dia ens decidirem a bandejar, duna vegada per totes el seu pseudnim mascul, Vctor Catal? i la seva Solitud, s certament allargada; com ho s la de Peas arriba, del santander Jos Maria de Pedera. Per encara ho s ms la de lgloga virgiliana, que no tan sols hi projecta la seva ombra, sin que hi deix una ms que difana empremta. Tot i que, s clar, passada pel seds del tarann inqestionablement llat i del talent narratiu de Valor: com succeeix amb Solitud, les Bucliques virgilianes, passades pel tams dels anys i de lembranzida indeturable de la histria, esdevenen un rude, agrest i desesperanat Costumisme, ms proper a Schopenhauer que no pas a Plat o a Ro usseau. LArcdia passada per un bany de versemblana i humanitat que la converteix en Realitat Quotidiana. Daquest aire dg loga, empeltat de rondalla, de faula o de conte a la vora del foc, Valor no se namaga, ans al contrari, el reconeix i el reivindica com un llegat i un model ineludible, que forma i conforma el teixit argumental per tamb moral de la novella: Feien un matrimoni molt encertat. Bernat, per a ella, que no havia sentit anomenar Anderson, ni els germans Grimm ni Perrault, per que si havia sentit i moltes vegades! contar rondalles, era el prncep de la faula que lhavia redimida duna vida sense suc ni bruc. (...) Quant al mas de la Tillera, que li sembl installat en un desert, amb aquelles planes desventades de guaretons, i els seus voltants, compostos de serres impressionants i un ddal de barrancs i crestalleres, li caus una certa temor. Poc a poc (...) anava descobrint la callada bellesa de les silencioses altituds. I el poblet, amb la seva placeta desigual, la vella torre i el palau decrpit daristocrcia rural i subalterna, el llavador petit daiges sempre fredes, els carrerets humils

molts penjats en el coster, li sembl un misteris vilatge de conte i no li hauria estranyat de veure-hi aparixer un estol de gnoms i alguna fada!, (pg. 45). En aquest somer pargraf hi tenim, no tan sols el fonament i lessncia de la novella, sin tamb i alhora, tant la premonici dall que li reserva lesdevenidor als seus protagonistes com lenumeraci dels detalls distintius elementals que converteixen lgloga en costumisme, el somni idllic grec en consuetudinria i terrenal realitat mediterrnia. Els termes emprats no podrien sser ms escaients, reveladors ni definitoris: desert, planes desventades, placeta desigual, palau decrpit daristocrcia rural i subalterna... Fins i tot la referncia culta el ddal no es podria aplicar a una connotaci ms nua, primignia i arran de terra: ddal de barrancs i crestalleres. Per no parlar, s clar, del mateix nom del mas la Tillera, que no tan sols defuig, sin que s oposa frontalment a les denominacions grandiloqents , paradisaques i divinals de la novella pastoril clssica i convencional. Enric Valor decideix, doncs, prcticament de bell inici, esbatanar ben esbatanades damunt la taula les cartes que t la intenci de jugar en la seva trama narrativa: les dun costumisme realista, arrelat a la terra i al territori, identificat i fcilment identificable pels seus lectors, reconegut i recognoscible, proper i quasi viscut. En definitiva, dun temps, dun pas i un paisatge que sn els seus i que, en endinsar-noshi, tamb sn els nostres. Amb una base, una estructura i plantejament que no podria sser ms elemental, quasi esquemtic, paradigma de la ronda lla universal dos germans orfes i pobres que reben una herncia, una dona envejosa i gelosa, un marit ingenu i bonhomis, un jove tmid i innocent, una espiritista o fetillera, la natura convertida en Deus ex machina de la desesperaci, el viatge salvador a pasos llunyans, la descoberta dun mateix, el retorn... lescriptor ens ofereix una (falsa) gloga, que retrata amb simplicitat i certesa el mn tan dur, exigent, cruel i sovint insofrible, de la vida allada a muntanya. Daquest mn que fa, per al ensems tamb desf, els homes. Daquest mn de pastors esbarriats i solitaris on, noms molt de tant en tant, es pot rebre la visita de princeses vingudes denll (pg. 93). O ms aviat, com en succeeix amb Solitud i a Terra Baixa, daquestes terres davall o avall ras i curt, en contraposici amb lamunton la vida s, o almenys sembla, molt ms benigna i beneficiosa. En aquest avall mtic de Salvador Espriu, on la gent s neta i noble, culta, rica, lliure,desvetllada i feli! Tot i que ser precisament i paradoxalment en aquest amunt conflictiu i sever, en aquella beneda terra nimbada amb la puresa dels cels aitnics, on Isabel, la princesa del conte, hi descobrir un amor romntic, angelical, en ocasi de la seva buclica visita a un pastor dgloga, viu, ingenu i afectus (pg, 135). Un pastoret que, poc temps desprs en una nova constataci de la voluntat valoriana de mostrar difanament les seves cartes ja coneixia Virgili i que li creia descobrir, en tornar de lavall enlluernador, la puresa gloga, pura gloga! de la vida a la muntanya. Aix s, una vida primignia per tamb, i sobretot, rude, (pg. 138). Una g loga que ben aviat esdevindr de nou la vida falsament idllica del mas, (pag. 142). Donada la importncia daquesta pargraf, que per fortuna no desvetlla el desenlla de la novella, el transcrivim: gloga, pura gloga! All hi havia la veritat rude i primignia de la vida de la humanitat: la veritat del camp, de lantiqussima agricultura, mare nostra!Ell ho veia aix amb una emoci profunda. Llamps de record lilluminaven malenconiosament. Es veia petit i patidor. Mir la tillera, la capella de laljub, la llavadora de fusta. Cada estiu ho veia. Ara, ja batxiller, ho mirava amb uns altres ulls. (...) Tot all era passat per sempre. Ara sc un xicot que t el batxiller, no un ignorant dins la tenebra. (...) Shavia desconnectat de la fonda poesia de la muntanya com un element ms i havia passat a ser -ne interessat espectador. O no del tot encara. La muntanya havia penetrat tan pregonament en la seva nima dinfant, que ell encara li pertanyia, potser ms que no simaginava. La idea de lemigrant, Enric Valor, pg, 138 i 139 dilluns, 22 dagost del mmxi Xavier Serrahima 2o11 www.racodelaparaula.cat Informaci sobre els drets